Centre de Formació d’Adults Baix Montseny Sumari Presentació

L’any 2004 és un any d’espe- que amb la implicació de Voltant pel món 02 rança, malgrat tot. L’any 2004 tothom pugui donar resposta Iniciació al català oral volem que sigui l’any de la a les vostres inquietuds. pau, malgrat tot. També des de la Generalitat Cien años vives, cien años estudias 04 s’està dissenyant el que han Introducció al lèxic de la conducció El nou escenari polític, tant de ser els centres de formació autonòmic com de l’Estat, ens d’adults. De ben segur que Cadavre exquis 06 projecta cap a un objectiu de perseguim el mateix objectiu, Accés a la universitat (literatura) treball comú: treballar per la i això ha de facilitar la ciutadania i amb ella a través definició del model municipal. La escuela de mi infancia 07 de la cultura del diàleg. Com a alumnes del Centre de Formació instrumental III Formació d’Adults Baix En sintonia plena amb aquest Montseny, us demanem la Biografías 10 objectiu, des de l’Ajuntament vostra participació i impli- Castellà elemental ens hem plantejat un nou cació en aquest procés. model de funcionament, en Les estacions 12 el qual es treballa de manera La revista que avui, diada de Formació instrumental II coordinada des de totes les Sant Jordi de 2004, presentem àrees, i es fan plantejaments és un clar exemple de parti- Festivals and celebrations in the U.K. 14 globals i de futur sense deixar cipació i de formació. Totes Anglès II el dia a dia, d’acord amb les les aportacions i els articles necessitats expressades per la que la conformen s’han Aprender conociendo una ciudad 18 ciutadania. Aquest nou model elaborat amb la com-plicitat Formació instrumental I comporta una adaptació per de tot l’alumnat, amb la part de tothom, dels polítics, vostra diversitat, amb la RAWA 20 dels treballadors i dels veïns vostra cultura, amb els vostres ACFGS i AU (Hist. món contemporani) i de les veïnes de Sant Celoni. coneixements i amb un objectiu comú: reflectir la Creació plàstica 21 Dins d’aquest treball coor- vostra experiència, exportar- Dibuix i pintura dinat, el Pla de les persones la més enllà del centre i fer- adultes de Sant Celoni té ne participar a la ciutadania Cap a la sostenibilitat 25 prioritat. El Pla ha de definir de Sant Celoni. GES i ACFGM el futur, immediat i a llarg termini, de la formació a tots Felicitats i endavant! 22 d’abril: Dia de la Tierra 26 els nivells: bàsic, de lleure, Formació instrumental A i B ocupacional, laboral, etc. Cal buscar elements que ens Joan Castaño i Augé Así somos 28 permetin definir el model, Alcalde Iniciació al castellà oral

Eleccions al Parlament de Catalunya 30 Accés a la universitat Staff Suquet electrònic 31 SUAR TINTA! núm. 14 Abril 2004 Ofimàtica Revista del Centre de Formació d’Adults “Baix Montseny” Ajuntament de Sant Celoni Torras i Bages, 12, 1r - 08470 Sant Celoni (Vallès Oriental) Qüestionari d’inici de curs 34 Tel./Fax 93 867 04 48 - [email protected] La revista s’ha elaborat a partir dels textos i col.laboracions dels alumnes del Centre, als quals agraïm la seva participació. Col·laboracions 36 Aquesta és una revista plural, on tots els autors poden expressar lliurement les seves opinions. Per tant, les valoracions i judicis dels diferents articles pertanyen als seus autors, i no tenen que ser necessàriament compartits per l’equip de redacció Informació del centre 41 ni pel Centre. Redacció: Sergi Bernal, Paqui García, Ana Navarrete, Anna Soler, M. Antònia Vilarrodona Portada: Patrícia Ríos Redondo Disseny: tmautoedicio.com (Cesc Cruzate) Impressió: Gràfiques Mapse SUAR TINTA N.14 ABRIL 2004 Voltant pelmón Quan etsal’illa,sentsalgunacosaextraordinària imolt la comunaaura, confonent-seelpassatambfutur. envoltant l’illadeTombelen sensecobrir-la,sinórodejant- de ventliaixecàtotselspèlsdelcap,quequedaren hi enterraren l’esposadelrei Artur. Desobte,unabufada d’ell hihavial’illadeTombelen, ondiulallegendaque vaig enfocarelcapdelmeumaritamblacàmera. Darrere monestir, queestavatancada.Començada labaixada, el cotxeivampujarescalesamuntfinsalaportadel diferents iambmésllumqueend’altres llocs.Vam deixar part deFrança quetépersonalitat pròpia.Lescasessón Veníem deNormandia,banyadaperl’oceàAtlàntic,una net. va decorar-nos elcapódelcotxe.Feiaunventfresc i anar al’illadeSantMiquel.Nomésarribant,unagavina L’any passat,persetmana santa,elmeumaritijovam L’ILLA DESANTMIQUEL través decontes,llegendesid’històriesd’arreu. Entre Al curs d’Iniciacióalcatalàoral hemvoltatpelmóna amb vosaltres. tots leshemposatenescrit,iara lesvolemcompartir Lina Dorofeeva on vapassaraixòhiconstruïren unacreu. la trobaren sanaiestàlvia,elnentambé.Enaquest lloc dona, ésadir, lamaraltaevitàjovemare. Elspescadors sorra. Aleshores elmars’aixecàinomésvarodejar la de sobte,vasentirelsprimers dolors ivacaure sobre la dunes desorra alavora delmar. Hihaviabaixamar, i Una altra donaqueesperava unnenvoliatravessar les visió’. poblet d’onera ellaesdiuBovuar, quesignifica‘bella a veure-hi. «Quinabellavisió»,vacridar. Per aixòel va trobar-se casualmentdecara elmonestir, vacomençar Una vegada,unadonacegaera davantdel’illa,iquan viatgers lesexplicaren desprésalsseuspaïsos. narracions delessevesgestesimiracles. Elspelegrinsi taumaturg SantMiquel.Elsmonjosescrigueren les agradable. Aquímateixhihaviafamolttempsel Iniciació alcatalàoral Gulshat Valiullina ara esdiuCabardno-Balcaria. Caspi. Alseupaís,livaposarelnomdeBalcaria,que cap alsudivainstal·lar-seentre elmarNegre ielmar hi unpaísambelnomdeBulgaria.Eltercer fillvabaixar fill vaestablir-sealavora delmarNegre ivafundar- Kazan, ilaciutatquevafundarelfill,Kazañ. Elsegon deia kazan,iperaixòdesd’aleshores aquestriuesdiu una ollamoltgran plenad’or. Enlasevallenguaollaes va anarcapalnord, quantravessava unriu,vaperdre anessin capalnord, capal’estialsud.Elfillque Com queelrei era moltvell,vadiralsseusfillsque seu reialme entres parts,ivadonarunapartacadafill. va volerenvair-lo.Llavors elrei deBolgaruvadividirel molt ricielsseushabitantstreballadors, unrei veí hi viviaunrei queteniatres fills.Comqueelpaísera avançada; hihaviatambémoltbonsartesans.ABolgaru que esdeiaBolgaru.Lagentd’aquestpaísera molt Fa unsmilanys,alavora delriuVolga, hihaviaunpaís LA HISTÒRIADEKAZAÑ i lapellmoltblanca, comlalluna. una noiamolt guapa,d’ullsgrans, cabells llargs inegres a vigilar. Llavors vateniruna gran sorpresa: vaveure i peraixò,unanit,undelsseus dosfillsvaanaral’estable de lacasas’estranyava quetotestiguésnetiendreçat, sortia delacaixaifeiatota la feinadel’estable.Lamare les vaques.Cadanit,quan tothomdormia,laBlakxot pensar quelianiriabéperasseure-s’hi al’hora demunyir Un dia,unadonavatrobar lacaixaisevaendur. Va Només ensortiadenitpermenjaribeure. construir unacaixadefustais’hivaamagaradins. Blakxot selivaacudirunasolució:anaralbosc, la trobava ilafeiatornara casa.Finsqueunadiaala d’escapar-se moltesvegades,peròlamadrastra sempre la feiatreballar moltilapegava. LaBlakxotvaprovar tenia mare nipare, iviviaamblasevamadrastra, que Hi haviaunavegadanoiaqueesdeiaBlakxot.No LA CAIXADEFUSTA Ikram AlAissati acabat! I vetaquíungos,i ungat,iaquestcontes’ha més. Blakxot ielseumarit,encanvi, vanviure feliçossempre mal cor, vamorir, perquè la gossa se’lvamenjar. La la caixadelseugermà.Però elpobre germà,quetenia es pensavaquetambéconvertiriaenunanoia,com germà vadecidirqueescasariaambunagossa,perquè transformat enunanoiamaquíssima. Aleshores l’altre a lamare ialgermàque lacaixadefustas’havia una noiamoltbonica,laBlakxot.Lagermanavaexplicar costum l’endemàd’uncasament—,illavors vadescobrir del noilivaportarl’esmorzaraldormitori—comera va fercasis’hicasar. L’endemà almatí,lagermana que noespodiacasarambunacaixa,peròelfill li mare queesvoliacasaramblacaixa.Lamare livadir El fillvaenamorar-se delaBlakxotivadiraseva Iniciació alcatalàoral

SUAR TINTA N.14 ABRIL 2004 Cien años vives, cien años estudias Introducció al lèxic de la conducció Obtener el carné de conducir no es una tarea fácil. Para autoescuela, superar el examen teórico y el práctico y una persona inmigrada cuya lengua materna sea, por conseguir finalmente el permiso de conducir, requisito ejemplo, el árabe o el ruso, o simplemente, para alguien indispensable, entre otras cosas, para acceder al mundo ajeno al léxico propio de la conducción, las dificultades laboral. Algunos de los estudiantes que asisten se multiplican. En la escuela de adultos intentamos regularmente al curso de la escuela de adultos nos proporcionar a todos los alumnos las herramientas explican a continuación su experiencia en primera adecuadas para que, una vez hayan adquirido una base persona. sólida de vocabulario, puedan estudiar en una

Me llamo Mustapha y tengo 24 años. Tengo el carné de conducir de Marruecos, pero aquí no vale. Por eso Mi nombre es estoy estudiando este Conxita Cortell. curso en la escuela de Desde los años adultos. Lo más difícil es cuarenta que mi la teórica, pero poco a poco deseo era conducir, lo voy entendiendo.

ABRIL 2004 pero siempre tuve dificultades económicas, de tiempo y demás. Me decidí a los 67 años, supongo que demasiado tarde, pero no pierdo la ilusión, pues este curso y la paciencia de la profesora me animan a seguir. ¿Será lo que dicen morir en el intento? Me llamo Lidiya Sharapa y soy de Ucrania. Hace tres años que vivo en Sant Celoni. Los dos últimos años he estudiado español, y durante este curso quisiera aprender más palabras para poder sacarme el carné de conducir. Gracias por ayudarme a dar el primer paso SUAR TINTA N.14 TINTA SUAR para prepararme para el examen.

Soy Mohamed Haitof. Soy de Marruecos y Soy Hassan Ziani. Nací en Nador tengo 29 años. Tengo (Marruecos) y tengo 31 años. carné, pero aquí no Necesito el carné porque vale, no entiendo por tengo coche y no puedo qué. Por eso estoy aquí, utilizarlo. También lo para aprender, porque quiero para ir de vaca- tengo ganas de sacarme el ciones. carné de este país. Además, lo necesito para el trabajo y para muchas otras cosas. Introducció al lèxic de la conducció

Mi nombre es Marina Ponomareva. Para poder aprobar Este curso es una etapa inicial para todos los adultos el carné de conducir y obtener el permiso corres- que quieren e intentan aprender, no sólo las normas de pondiente, se necesita tiempo, dinero y obstinación; circulación, sino también el idioma, adultos que nunca para las personas extranjeras es bastante difícil por hemos estado sentados delante de un volante. el idioma. Cada día salen o imponen nuevas Cada capítulo o tema contiene un formulario reglas de circulación, más duras. tipo test (pregunta-respuesta). Al final del A la gente de fuera nos es difícil estudiar curso nos ponen una película facilitada en la autoescuela por problemas con el por la Creu Roja, en que presenciamos idioma; la primera etapa es aprender con un accidente y los primeros auxilios. ayuda del Manual del conductor de la Con esta base o fundamento adquirimos escuela de adultos, pero para eso conocimientos y nos abren las puertas necesitamos saber hablar y leer el idioma. para estudiar en una autoescuela oficial. En este curso se da facilidad para entender Yo es el segundo año consecutivo que y aprender el español; además, es económico: voy a la escuela de adultos. Estoy contenta, la matrícula cuesta 20 euros, más 3 o 4 euros porque he aprendido muchas cosas nuevas, del libro. Este libro facilita la comprensión de las no sólo relacionadas con el carné de conducir, sino normas y las señales de circulación; así, aprendemos que también me ha servido para conocer la vida, la nuevas palabras, conocemos nuevos términos, sinónimos, cultura…, de otras personas y grupos de la clase. En los significados de las palabras que nos son difíciles de últimos años, en la escuela de adultos ha habido algunos

entender. El profesor se esfuerza en darlo todo, define cambios en el sistema de estudio, fiestas de fin de año… ABRIL 2004 las palabras que no se comprenden, aclara, explica, Muchas gracias a la Administración de Sant Celoni y al dibuja las diversas situaciones en la pizarra, da clases profesorado de la escuela de adultos. Hay un dicho en con la ayuda del vídeo, repite las cosas varias veces y se mi país que dice: «Cien años vives, cien años estudias.» esfuerza en responder a quien no lo entiende.

Mi nombre es Lidia Zubkova. Soy rusa y vivo en Cardedeu. Quiero estu- diar este curso para aprender a conducir y sacarme el carné. Me gusta el curso de léxico de la conducción, porque

me sirve para aprender N.14 TINTA SUAR más palabras.

Mi nombre es Abdenabi Touhami. Soy de Marruecos y tengo 26 años. Tengo el carné de conducir marroquí. Este curso es útil para las personas que no conocen bien la lengua española. El coche es necesario para muchas cosas, para trabajar, por ejemplo, y para disfrutar… La teórica es un poco difícil para la gente que lleva poco tiempo aquí. Creo que habría que buscar una solución para esta gente. SUAR TINTA N.14 ABRIL 2004 ràpid. Ajudatpelsamicsdelsseusparesi els diners;enNarcíss’haviaespavilatmolt ...De seguida,però,vancomençaraarribar Va serunmomentmoltdifícilperatots ells... anys uns amicsdels seus pares idels seus oncles. Canadà perquè allàhiviviendesfeiauns quants econòmicament laseva família.Haviaescollit tenia vintanys pertreballar-hi iajudar de dotzegermans, haviamarxat aCanadàquan En Narcís, elpare delaJudit,queera elgran explicant-me lahistòria quejahaviacomençat. Judit esva asseure alsofàtotafeliçiva continuar ...Quan va sortirdelacuinaambels refrescs, la accés d’eloqüència... pare s’haviavistafectatd’undesacostumat narrat al’edatdedotzeanys,undiaqueelseu me lagestad’enNarcís,talcomellhihavia En tornardelacuina,vacontinuarexplicant- que hemanatunintcomlesbaulesd’unacadena,sense volgut compondre unanarració apartirdefragments, A lamanera delssurrealistes, alcurs deliteratura hem Cadavre exquis d’en Narcís. formaria partdelspensamentsmésprofunds manera, l’Alba,queéscomesdeialanoia, començar aveure’s moltsovint.D’aquesta moment enquèesvanconèixer, van més bonicaquehaviavistaCanadà.Desdel cantonada, vatoparunanoia.Eralanoia la sevafamília…,itotpensant,engirara cap alseupaís,onpodiaveureelcarrer, va irromprealasevamentielfervolar ...Un dia,caminantcapalafeina,nostàlgia fluïdesa... pacient queliensenyavaaparlarl’anglèsamb veïna detarannàseriós,moltagradablei aveurel’Angela,una se n’anésnotornaria acasa.L’afligiapodria tornar pensarquequan elevat. Sitotcontinuavaigual,enpoctemps s’havia detreballarvalent,peròelsouera seus oncles,vatrobarunafeinaenlaqual de labenevolènciadellector. saber-ne elfinal.Siresultat ésono«exquisit»,dependrà Accés alauniversitat (literatura) SUAR TINTA N.14 ABRIL 2004 La escuelademiinfancia Recuerdo escolar sobre unnubarrónmuynegro.

Soy una señora de 71 años y, actualmente, asisto a clases en esta escuela de adultos. Pues bien, yo tengo muy buenos recuerdos de cuando era pequeña y, concretamente, escolares. A mi escuela íbamos niños de todas las edades, y las clases resultaban muy distraídas. Teníamos una maestra joven que, Me despiertaunacampana, que hablademontesyríos. en los ratos de recreo, nos enseñaba muchos Persiguiendo nubesblancas juegos. Pero también nos ponía unos castigos bastante duros cuando hacíamos travesuras, como ponernos de rodillas con los brazos en Lejos, muylejos,lejos. cruz y un par de libros en cada mano. También hubo a quien le pusieron garbanzos debajo de Una vozgritandosiempre,

las rodillas y, además, le hicieron escribir cien emborronan uncuaderno. veces «No volveré a portarme mal en clase». Me escapoporlaventana

En tiempo de cuaresma, el mismo día que aquí siempre gritandosilencio. Mis manosllenasdetinta se come la butifarra y la tortilla, si hacía buen Se oyelavozdelmaestro tiempo, también se celebraba. Y nos íbamos paso latarde deinvierno. todos con la maestra a merendar al campo y nos pasábamos la tarde jugando. Os podría contar muchas cosas más, pero no quiero alargarme; sólo deciros que yo fui una niña muy feliz. corro, corro porelcielo y voyjineteceleste Padre nuestro... Lole yManuel

Casimira Ruiz

agradecimiento.

siempre recordaré aquel profesor con cariño y cariño con profesor aquel recordaré siempre

Ya veis que no son grandes cosas para contar. Pero contar. para cosas grandes son no que veis Ya

no! Si mi padre fuera rey, no sería albañil». sería no rey, fuera padre mi Si no!

y entonces, Paquita, un poco enfadada, dijo: «¡Pues dijo: enfadada, poco un Paquita, entonces, y

que dónde íbamos, que los reyes magos eran los padres; los eran magos reyes los que íbamos, dónde que

carta a los «reyes magos»; allí, un funcionario nos dijo nos funcionario un allí, magos»; «reyes los a carta

hizo entrar en el edificio de correos para llevarle la llevarle para correos de edificio el en entrar hizo

vivaracha. Esta niña tenía mucha gracia. Un día nos día Un gracia. mucha tenía niña Esta vivaracha.

feúcha, pero todo lo que tenía de fea lo tenía de tenía lo fea de tenía que lo todo pero feúcha,

una compañera, Paquita, que era bizquilla y un poco un y bizquilla era que Paquita, compañera, una

buenísimos, ¡y lo debían de estar! Siempre iba con iba Siempre estar! de debían lo ¡y buenísimos,

era la de contemplar aquellos dulces que parecían que dulces aquellos contemplar de la era

pastelerías que me quedaban de camino. Mi afición Mi camino. de quedaban me que pastelerías

casa, me paraba en todos los escaparates de las de escaparates los todos en paraba me casa,

cuando salíamos, al acabar las clases, de vuelta para vuelta de clases, las acabar al salíamos, cuando

Recuerdo también de aquel tiempo de escuela que, escuela de tiempo aquel de también Recuerdo

La verdad es que el librito me fue muy útil. muy fue me librito el que es verdad La

aún conservo, para que aprendiese a escribir cartas. escribir a aprendiese que para conservo, aún

recuerdo, ya que fue él quien me regaló un libro, que libro, un regaló me quien él fue que ya recuerdo,

tiempo, me enseñó mucho; además guardo un grato un guardo además mucho; enseñó me tiempo,

Don Serafín era un señor ya mayor, pero, en poco en pero, mayor, ya señor un era Serafín Don

pero sí que me acuerdo de un profesor: don Serafín. don profesor: un de acuerdo me que sí pero Bueno, poco tengo para contar de mi infancia escolar, infancia mi de contar para tengo poco Bueno,

Formació instrumental III Anita Gil Anita Casimira Ruiz Quan era petit, vaig anar al cole de La Salle, de Sant Celoni. El cole només era de nois. En aquests moments no tinc gaires records. Un dia, quan anava a cinquè, vaig trencar un vidre d’una finestra, sense voler. Aleshores va arribar un germà i em va fer fora de classe. Recordo especialment el professor Domènech, que era un bon mestre, almenys per mi. Em feia classes de castellà, català i naturals, i em va ensenyar bé. Quan s’acabaven les classes havíem de sortir per la porta principal, però uns quants nois i jo, sempre que podíem, sortíem per la porta del darrere. Allò no era permès. Però és que per la part del darrere hi havia una aula amb ocells dissecats i ens agradava molt anar a veure’ls. Ens quedàvem allà una mica encantats. Em recordo del meu company, en Balua, que era un noi del meu grup. Ell tocava la bateria, i jo, el baix. I ens ho passàvem molt bé fent música.

Soy de un pueblo de Extremadura. Era una niña cuando empecé a trabajar, sólo tenía ocho años. No pude ir a la escuela; mejor dicho, nada más estuve tres meses en el colegio, y me sacaron para poder trabajar en el campo, porque tenía a mi padre enfermo y tenía que ayudar en casa con algo de dinero. En aquel tiempo me pagaban cinco pesetas. Por este motivo, no puedo contar muchas cosas. La primera maestra que tuve era muy buena, se llamaba Dolores, pero se tuvo que marchar a Cáceres. Y nos pusieron otra que se llamaba Juana, y era muy mala. Nos castigaba, nos ponía con los brazos en cruz y un libro en cada mano. También nos pegaba con una vara de olivo en las manos. Así es que muchas veces, cuando salíamos al recreo que era en la calle, no volvíamos a la escuela. A pesar del tiempo, recuerdo muy bien cómo eran aquellas clases: había unos pupitres de madera de dos plazas que, para escribir, tenían incorporados unos tinteros, ya que en aquellos tiempos escribíamos con pluma y tinta. Entonces las niñas iban a clases separadas de los niños. Pero en una misma clase estábamos todas juntas, desde los seis hasta los catorce años, así las niñas más grandes daban clase a las niñas más pequeñas. Y bien, ahora que ya soy una mujer adulta y que tengo la posibilidad de asistir a la escuela, lo quiero aprovechar y así mejorar mi nivel cultural.

Josep Ortín

Sobrevivir era lo prioritario. lo era Sobrevivir

para tra-bajar. Los tiempos eran duros, muy difíciles. muy duros, eran tiempos Los tra-bajar. para

los nueve años, ya que en casa se nos necesitaba nos se casa en que ya años, nueve los

Lo más lamentable fue que sólo pude asistir hasta asistir pude sólo que fue lamentable más Lo

escribir cien veces «¡No me escaparé de clase!». de escaparé me «¡No veces cien escribir

íbamos a jugar con los niños. Así que el castigo era castigo el que Así niños. los con jugar a íbamos

alguna ocasión nos escapábamos del patio y nos y patio del escapábamos nos ocasión alguna

pues el tiempo es oro y no se puede malgastar. En malgastar. puede se no y oro es tiempo el pues

tiempo jugando, que aprovechase para aprender, para aprovechase que jugando, tiempo

En cierta situación me aconsejó que no perdiese el perdiese no que aconsejó me situación cierta En

maestra que tengo ahora, a veces, me la recuerda. la me veces, a ahora, tengo que maestra

Recuerdo a doña Mercedes con cariño, ya que la que ya cariño, con Mercedes doña a Recuerdo

los padres trabajaban. padres los

cuidábamos de hacer la comida del mediodía, pues mediodía, del comida la hacer de cuidábamos

los niños guardaban los rebaños y las niñas nos niñas las y rebaños los guardaban niños los

ya lejanos, más o menos a los años cuarenta, cuando cuarenta, años los a menos o más lejanos, ya Mis recuerdos de la escuela se remontan a tiempos a remontan se escuela la de recuerdos Mis

Basilisa Sánchez

Formació instrumental III Conxita Cortell Conxita

SUAR TINTA N.14 ABRIL 2004 Formació instrumental III

Cuando yo tenía cinco años nos trasladamos de casa, y de Sant Hilari pasamos a vivir a Gualba Vine a Sant Celoni con ocho años. No recuerdo de Dalt. Por primera vez fui a la escuela. Era un a mi maestra, pero ya en Sant Celoni estuve en colegio de monjas. La responsable de mi clase se dos colegios. Me lo pasaba muy bien. Tuve que llamaba sor Jacinta; ella fue quien me enseñó a aprender un poco de catalán. Mi señorita se leer y a escribir, a sumar y a restar. llamaba Felisa. Recuerdo que nos daban leche Cuando ya fui un poquito más mayor, conocí a en polvo, un vaso por las mañanas. También nos sor María. Esta monja era muy poquita cosa, pero enseñaban a hacer labores. todos los miércoles venía al mercado de Sant Mi infancia fue muy corta. Tuvimos que trabajar, Celoni. Y me traía a mí con ella, para que la tanto mis hermanos como yo, desde que éramos ayudara. Luego ella me compraba una pasta y muy pequeños. ¡Eran otros tiempos! algo para beber, y yo ¡tan contenta! A los nueve años hice la primera comunión. Íbamos a la iglesia a aprender el catecismo. Y Ángeles Vargas recuerdo el mes de mayo..., todo el mes de rosario. Al cabo de un tiempo, las monjas marcharon y yo tuve que cambiar de colegio. Entonces fui a la Escuela Nacional, y allí, doña Ángeles me ABRIL 2004 enseñó a multiplicar. Como no me aprendía las tablas, me puso de rodillas y ¡vaya que me las aprendí rápido! Desde entonces, hoy es el día Mis padres nunca fueron al colegio, y eso de que que aún no las he olvidado. También me enseñó los hijos fueran desde pequeños a la escuela no a escribir a máquina, pero... ¡sin mirar las teclas! entraba dentro de sus planes. Y estos son algunos de los recuerdos de mi niñez, Recuerdo que yo ya tenía siete años y no iba al vividos en estas escuelas. colegio. Entonces, unos vecinos hablaron con mis padres y les hicieron ver lo importante que era ir Natividad Casas al colegio. Mis padres lo entendieron y aceptaron que yo y mis hermanos fuéramos escolarizados si estos vecinos se hacían cargo de todos los gastos Pues lo mío es muy «gracioso». Yo nací en un

SUAR TINTA N.14 TINTA SUAR que ello suponía, ya que en mi casa carecíamos de pueblo de Albacete, llamado Hellín, y soy la más recursos económicos. Y así lo hicieron. Nunca lo pequeña de cuatro hermanos. Hellín es un pueblo agradeceremos lo bastante. Ellos, mis vecinos, nos pequeño, pero el colegio quedaba a una cierta compraban el material, los libros; vaya, todo lo distancia de donde vivíamos. Además, no había necesario. Se hicieron cargo de todo. en aquellos tiempos medio de transporte que Mi madre, cuando nos llevaba por las mañanas a nos llevara. Así es que el día que a alguien le la escuela, se quedaba asustada, pero se fue sobraba una bicicleta, me llevaban a la escuela, acostumbrando. Yo iba con mis colitas con lazos y si no, me quedaba en casa. La señorita se rojos; era muy buena niña y cuidaba muy bien de llamaba Begoña. El día que yo iba al cole hacía mi hermano. Luego, me fui haciendo mayor y una cruz en el calendario; la verdad es que al empecé a hacer «campana» con mis amigos; le decía cabo del año no había muchas. Por otro lado, a mi madre que me iba al colegio y no iba, me como en casa yo era la pequeña y la más mimada, quedaba por la calle. el día que tenía sueño, la nena no iba al cole; Hoy que ya soy mayor, quiero dar las gracias a mis el día que me dolía un dedo, tampoco. Y así fue vecinos, de todo corazón. Les estoy muy agradecida, que, cuando me hice mayor, me di y me doy porque gracias a ellos hoy sé leer y escribir. ¡Dios cuenta del error tan grande que cometieron mis los guarde muchos años! padres conmigo. María Salguero Pilar Martínez SUAR TINTA N.14 ABRIL 2004 Biografías ensombrecidas poréste.Viajero impenitente, dedicósu de Marco Polo. Suimagenysufama nofueron nunca Lauati, conocido porIbnBatouta,fuecontemporáneo Gran viajero, teólogoycronista árabe. AbdAllahEl (Tánger, 1304? –1377?) Ibn Batouta Marina Ponomareva (Rusia) Vladimir Putin. impopular. Elaño2000dimitió,siendosustituidopor de sumalasalud,fueron haciéndole crecientemente su aficiónalalcoholycarácterinestable,además La crisiseconómica,lanoresuelta rebelión enChechenia, Su laborcomopresidente de Rusiahasidomuypolémica. exteriores delaextintasuperpotencia. parte delasresponsabilidades endefensayasuntos Yeltsin, comopresidente deRusia,asumiríalamayor de unaComunidadEstadosIndependientes,laque Ucrania yBielorrusiaelfindelaURSSformación independencia deUcrania, acordó conloslíderes de fuerte delasituación.Tras elreferéndum favorable ala Debilitado Gorbachov, Yeltsin seconvirtióenelhombre popular. de agosto1991, sepusoalfrente delareacción estalló elgolpedeloscomunistasconservadores el19 ocupar lapresidencia delaRepúblicaRusia.Cuando En juniode1991 fueelegidoporvotopopularpara el PCUS. reforma políticayeconómica.Enjuliode1990abandonó Desde estecargo, buscómayorautonomíayunaprofunda El 29demayo1990fueelegidopresidente deRusia. ressenya biogràficad’algunspersonatges prou importants, la diversitat d’alumnesquehiparticipem,mitjançantla Aquest any, l’aportaciódelnostre grupintentareflectir muy popular. actitud contestatarialehizo resuelto reformador. Su mostró comounactivoy ciudad ylíderdelpartido,se Moscú. Comoalcaldedela partido ydelaciudad acabar conlacorrupcióndel Fue lapersona elegidapara Se unióalPCUSen1961. Boris Yeltsin (1931) y MaxErnst, irrumpió enelefervescente movimiento de sumaridoy desusamigosAndréBreton, LouisAragon francés Paul Éluard. En1917 secasaron y, delamano sanatorio suizodeClavadel, dondeconocióalpoeta enferma detuberculosis, fueenviadaporsufamilia al Gala nacióenKazañ (Rusia)enelaño1894.En1913, (Kazañ, 1894–Portlligat, 1982) Helena IvanovnaDiakonova,Gala Outman Mesbahi(Marruecos) mundo enelsigloXIV. su diarioderuta,queesunavisiónincomparable del Todas susexperienciasyconocimientoslosrecogió en viajes. en laciudaddeFez,despuésveintinueveaños África. Finalmente,en1353seestableciópara siempre En 1349regresó aTángeryrealizó diversos viajespor Pacífico ysurcó losmares deBengalaySumatra. atravesó elmarNegro, llegóalascostasdelocéano Turkestán, Jorasán yHerat. NavegóporelmarRojo, Visitó variasveceslaMeca.Cruzótres desiertos,losde estepas deRusia. (por eloeste),ydesdeTombuctú (ahora enMali)alas alcanzando desdelaChina(poreleste)hastaAndalucía cubriría aproximadamente 120.000kilómetros, escribiendo. Durante susveintinueveañosderecorridos, lo queseríaunviajetras otro, haciendoestudiosy grinación aLaMeca.Conestemotivo,Batoutacomienza En 1324partiódesuciudadnatal,Tánger, enpere- vida alestudiodelageografía. d’origen. que pertanyenadiferents àmbits,delsnostres països Castellà elemental París. Luego sededicaarecorrer muchospaísesdeEuropa El pintorescribe subiografía, yen1923 lapresenta en dos pintores más ycrean unaescuelade pintura. su ciudadnatal.Ya enVitebsk,formaunasociedad con ministro decultura, pero élrechaza elcargo yvuelve a En 1917, despuésdelarevolución, loproponen para siendo destinadoaSanPetesburgo. Yallísiguepintando. guerra mundialyShagalsealistaenelEjército ruso, regresa aVitebskpara casarse, pero estallalaprimera exposición enBerlín.Enelmismoverano deesteaño, descubrir elcubismo.Enaño1914 hacesuprimera París dondeiniciarásuproducción artísticaademás de marcha aParís, dondecontinúasusestudios.Será en para aprender dibujoypintura. Tres añosdespués,Mark A laedaddeveinteañossetraslada aSanPetesburgo mucho pintar. ilustrador, cosaqueleapasionaba,yagustaba Gulshat Valiullina (Rusia) abierto alpúblicocomoCasa-MuseoCastilloGala-Dalí. moriría yseríaenterrada. Desde1996elcastilloestá estableció suestanciaenelcastillodePúbol,dondeGala hicieron porlaiglesia.Desdeselaño1971, elmatrimonio ceremonia civil,enParís. Añosmástarde, en1958,lo en 1932,y1934DalíGalasecasaron enuna Estados Unidos.Galasedivorció legalmentedesumarido consiguiendo exposicionesentodaEuropa yenlos Ella manejóeléxitodeDalíenlosañostreinta, Gala era unfactorqueestabilizabalavidadelartista. toda Europa ylosEstadosUnidos.Para él,ellaera todo. más famososdelsigloXX,ylosiguióensusviajespor la musaycompañera inseparable deunolosartistas más». Apartirdeentonces,Galaseconvirtióenlamodelo, tomó unadecisiónfirme:«Ya nonossepararemos nunca aquella cortaestanciaGalayDalíseenamoraron yella Dalí ensurefugio dePortlligat, enCadaqués.Durante junto conotros amigos,visitaron aljovenpintorSalvador surrealista parisino.Enelverano de1929,Éluard yGala, estudiar ytrabajar como por ellosevioobligadoa el mayordeochohermanos, Vitebsk, enBielorrusia.Era Nació enlaciudadde pintor, grafista eilustrador. Mark Shagalesungran Vença, 1985) (Vitebsk, 1887-SantPau de Mark Shagal Marius yNicolae Vesa (Rumanía) y yo. ciudad deBistrita,donde nacimosmihermano El castillodeDráculaestásituado a40kilómetros de la de Transilvania. identifica conDrácula,personaje deficción,elvampiro Ha inspirado numerosas novelasdeterror; porellosele un guerrero cruel,pero deningunamanera unvampiro. por suafamadacrueldadysangre fría.Fueuntirano y Se ganóporméritospropios elapododeDracul, eldiablo, por simpleypuro placer. atormentaba y, porsupuesto,matabapara divertirse, En cambio,para otros setrataba dealguienquetorturaba, país, ademásdeserunfanáticodefensordelcristianismo. defensor delosintereses ydelaindependenciasu Para muchoshistoriadores, Dráculafueunheroico a lolargo delahistoria. contemporáneos, sinotambiéndemuchosestudiosos, muy especialquedespertóelinterésnosólodesus Liudmila Panchanka (Bielorrusia) con suimagen. la casadondenacióyvivióestásumuseounmonolito Muere en1985,alaedaddenoventayochoaños.En de arteTretiakova deMoscú. Ya enelaño1973presenta suexposiciónenlagalería vidrieras decorativas deunhospital. Ópera deParís. Despuésmarcha aIsrael, dondehacelas a Francia ydecora consuspinturas laslámparas dela dedica apintarcuadros para supueblo.En1948regresa Al enterarse dequesuciudadhabíasidodestrozada, se primero marcha aEspañayluegolosEstadosUnidos. nacionalidad francesa. CuandolosnazisinvadenFrancia, y OrienteMedio.En1937MarkShagalrecibe la Castellà elemental atención. Fueunpersonaje diversas hazañas,llamóla príncipes rumanosque,por en Rumanía.Fueunodelos entero comoDrácula,nació Conocido enelmundo (1428–1476) príncipe deValaquia Empalador, Vlad Tepes, Vladel

SUAR TINTA N.14 ABRIL 2004 SUAR TINTA N.14 ABRIL 2004 Les estacions Quatre, quesenzillés! Segueix latardor ialfinall’hivern. Primer laprimavera il’estiudesprés; Quatre estacionsl’anyté. estacions. arribar elsseusrecords ilessevessensacionssobre les Les alumnesdeFormacióInstrumentalIIusvolenfer Formació instrumental II Formació instrumental II

SUAR TINTA N.14 ABRIL 2004 Festivals and celebrations in the U.K. Anglès II

Different cultures all over the world celebrate events Les diferents cultures d’arreu del món celebren diferents at different times of the year. These celebrations have fets a diferents èpoques de l’any. Aquestes celebracions their origins in history, tradition, religion and politics. tenen els seus orígens en la història, tradició, religió i It is a way of maintaining traditions and interest in política. És una manera de conservar les tradicions i their culture. “Bank Holidays” are holidays in which the l’interès per la seva cultura. Les bank holidays són les right to a “day off” is enshrined in English Law. At festes en les quals el dret a un dia lliure està inclòs a la present, there are eight Bank Holidays in England, three llei anglesa. Actualment hi ha vuit bank holidays a around Christmas, four in spring, and the August Bank Anglaterra, tres per Nadal, quatre a la primavera i una Holiday. festa per l’agost.

Burns’ Night on January 25th La nit de Burns (25 de gener) Robert Burns is Scotland’s most well-known Robert Burns és el poeta més conegut i and best loved poet. He was born on apreciat a Escòcia. Va néixer el 25 de January 25th 1759, and Burns’ night is gener de 1759 i la nit de Burns se celebra celebrated on or around his birthday. A el dia o al voltant del dia del seu Burns’ Night supper must always begin aniversari. El sopar de la nit de Burns with Burns’ own Selkirk Grace. Traditional sempre ha de començar amb la seva speeches and toasts punctuate the meal. pròpia Selkirk Grace. Discursos tradicionals

ABRIL 2004 i brindis interrompen l’àpat.

Saint Valentine’s Day on Day is traditionally the day on which the birds are February 14th supposed to choose their mate. Valentine was a priest martyred for his faith in 270 El dia de Sant Valentí (14 de febrer) AD. He incurred the wrath of Valentí era un mossèn martiritzat per la seva fe el 270 the Emperor Claudius by aC. Va encendre l’ira de l’emperador Claudi ajudant joves helping young lovers to marry amants a casar-se en contra dels seus desitjos i va acabar against his wishes and ended decapitat per aquests problemes. Abans de la seva up being beheaded for this execució, Valentí es va enamorar de la filla del vigilant troubles. Before his execution, de la presó i va li va escriure en una nota «Del teu Valentine had fallen in love with his Valentí», una frase que ha perdurat durant segles. Les SUAR TINTA N.14 TINTA SUAR jailer’s daughter and signed his final note to her “From targetes de Sant Valentí han existit des de temps your Valentin”, a phrase that has lasted through the victorians. S’enviaven de manera anònima. És un gran centuries. Valentine cards have been sent since Victorian mercat. Originalment eren fetes a mà i decorades amb times. They was sent anonymously. It is a large market. dibuixos de cors, flors, ocells i molts llaços. El dia de Sant Originally hand-made and decorated with pictures of Valentí és tradicionalment el dia que se suposa que els hearts, flowers, birds and lots of lace. Saint Valentine’s ocells escullen el seu company.

Saint David’s Day on March 1st El dia de Sant David (1 de març) is the Patron Saint of Wales. He was born Sant David és el sant patró de Gal·les. Va in the middle of the 6th century. Despite néixer a la meitat del segle VI. Tot i les his noble birth he soon took to the seves arrels nobles, aviat va iniciar la vida monastic life and was noted for his monàstica i va fer ressaltar la seva austerity: he drank only water, and austeritat: només bevia aigua i treballava worked long hours and studied hard. He moltes hores i estudiava molt. Va fundar founded a monastery and went on a un monestir i va anar de peregrinació a pilgrimage to Jerusalem. He was a powerful Jerusalem. Era un orador poderós. David orator. David died on March 1st 589 AD and va morir l’1 de març del 589 dC i va ser he was canonised in 1120. canonitzat el 1120. Anglès II

Saint Patrick’s Day on March 17 th El dia de Sant Patrici (17 de març) Saint Patrick is the Patron Saint of Ireland and also of Sant Patrici és el sant patró d’Irlanda i també de Nigèria. Nigeria. He was born probably in Scotland. When he Va néixer probablement a Escòcia. Quan tenia setze anys was about sixteen years old he was captured by va ser capturat pels pirates i venut a l’esclavitud pirates and sold into slavery in Ireland and a Irlanda i va passar sis anys de captiveri, spent six years in captivity, working as treballant com a pastor per a un mossèn shepherd for a Druid priest. He learnt the druïda. Va aprendre la llengua i els costums Celtic language and customs. He had a celtes. Va tenir una visió o un somni, en què vision, or a dream, in which an angel told un àngel li deia que s’escapés i tornés a casa him he must to escape and return home, i es va escapar navegant. Més endavant va so he ran away sailing. Later he entered in entrar en un monestir, i el papa el va enviar a a monastery and the pope sent him to Ireland Irlanda com a missioner. as a missionary.

April Fool’s Day on April 1st El dia dels Innocents (1 d’abril) On April 1st is a grand occasion for all practical jokers! El dia 1 d’abril és una bona ocasió per fer bromes i The origins of April Fools’ Day go back to the adoption innocentades. Els orígens del dia dels Innocents es of the Gregorian calendar in 1582, when the new year remunten a l’adopció del calendari gregorià, el 1582, was moved and fixed as January 1st. quan l’Any Nou es va traslladar a l’1 de gener. Molta Many people did not remember gent no recordava les noves dates i aquests que se

the new dates for some time n’oblidaven eren ridiculitzats perquè els enviaven regals ABRIL 2004 and these people that forgot it i invitacions a festes que no existien i s’anomenaven were ridiculed by being sent innocentades. silly gifts and invitations to nonexistent parties and called “April Fools”.

Saint George's Day on April 23rd Sant Jordi (23 d’abril) Saint George is the Patron Saint of England. George is Sant Jordi és el sant patró believed to have come from Cappadocia and was raised d’Anglaterra. Jordi es creu in Palestine. He was beheaded by Docletian for protesting que és de la Capadòcia i va ser against the Emperor’s persecution of Christians. His criat a Palestina. Va ser decapitat

successful endurance of a series of horrific tortures per Dioclecià per protestar contra la N.14 TINTA SUAR impressed so the Emperor’s wife, Alexandria, that she persecució de l’emperador de cristians. La seva fortalesa converted to Christianity, and was executed too. George en les terrorífiques tortures va impressionar tant a la became the patron saint of the Crusades. Many of the dona de l’emperador, Alexandria, que es va convertir al legends attached with St George bear a remarkable cristianisme i també la van executar. Jordi es va convertir resemblance to tales of King Arthur and ancient British en el sant patró de les creuades. Moltes de les llegendes and English folklore, and the dragon, associated with relacionades amb Sant Jordi porten una gran semblança St George, is also a powerful pre-Norman symbol. The amb els contes del rei Artur i l’antic folklore britànic, i story is allegorical, with the dragon representing Satan el drac, associat amb sant Jordi, és també un poderós and the princess representing the Christian Church. símbol prenormand. La història és al·legòrica, amb el drac que representa Satanàs, i la princesa, l’Església cristiana. Midsummer's Day / Summer solstice on June 21st El solstici d’estiu (21 de juny) The word “solstice” comes from the Latin La paraula solstici prové del llatí sol. El 21 de “sol”. Midsummer’s day –June 21st– marks juny marca el solstici d’estiu, el dia que el sol the summer solstice, the day when the arriba al punt més nòrdic. És el dia més llarg sun reaches its northernmost point. It’s de l’any. day is the longest day of the year. Anglès II

Harvest Festivals (various days) Les festes de les collites (diferents Thanksgiving ceremonies and celebrations for dies) a successful harvest are very ancient. They Les cerimònies d’acció de gràcies i les are a mixture of the religious and the secular celebracions per les collites productives and take place throughout the country, during són molt antigues. Són una barreja de the month of September. Churches, schools religió i laïcisme i tenen lloc arreu del all around the country hold an annual Harvest país durant el mes de setembre. Les Festival service. The congregation bring in gifts and esglésies i escoles de tot el país celebren el offer of produce. After that, they will move on for the servei anual de la festa de la Collita. La congregació Harvest Supper. The ladies will all have been cooking porta regals i ofereixen el producte. Després aniran al and they all together will have a good. sopar de la collita. Les dones hauran cuinat i tots junts s’ho passaran molt bé.

Hallowe’en on October 31st Hallowe’en is one of the old festivals of Britain but has Hallowe’n i Tot Sants (31 d’octubre) increased its popularity, due to Hallowe’n és una de les festes més antigues de influence from the USA. The name Gran Bretanya, però ha augmentat la seva “Hallowe’en” comes from the full popularitat a causa de la influència dels Estats name of the festival: All Hallows Units. El nom de hallowe’n ve del nom complet ABRIL 2004 Eve (the night before All Saints’ Day. de la festa «la Nit dels Sagrats» (la nit abans del Hallowe’en was believed to be the night dia de Tots Sants). Es creu que Hallowee’n és la nit when between the worlds of the living and en què entre el món dels vius i els mort hi ha una possible the dead communication would be possible. In order to comunicació. Per tal de confondre els esperits, els nens confuse these wandering spirits, children would dress es disfressen i es col·loquen jack-o-lanterns a les portes up in each others’ clothes, and “Jack-o-lanterns” would per tal d’espantar-los. be placed by the doors to frighten them away.

Bonfire Night on November 5th La nit de la foguera o la nit de or Guy Fawkes’Night Guy Fawkes (5 de novembre)

SUAR TINTA N.14 TINTA SUAR Guy Fawkes Night has been La nit de Guy Fawkes’ ha estat celebrated every year since 1606. celebrada cada any des de 1606. Most people think they really La majoria de gent pensa que ells represent Guy Fawkes and his realment representen en Guy failed attempt to destroy the King Fawkes i el seu intent frustrat de and Government. In the previous destruir el rei i el Govern. Les weeks to November 5th, children setmanes anteriors al 5 de no- construct these “Guys” with old vembre, els nens fan aquest guys clothes and straw. And when it gets amb robes velles i palla. I quan es fa dark a lot of bonfires are lit and a great fosc, s’encenen moltes fogueres i hi ha display of fireworks is shown. una gran mostra de focs artificials.

Saint Andrew’s Day on El dia de Sant Andreu (30 de novembre) November 30th Sant Andreu és el sant patró d’Escòcia i el dia de la seva Saint Andrew is the Patron festa és el 30 de novembre. Saint of Scotland and his feast day is on November 30th. - Ilikeit!It’s exciting! What’s your opinion aboutit? there toseeit. - Oh…,yes…Plentyofpeople takepartinitandgo Are there manypeople? - Justoneday. How longisit? horses...) inaplacelike circus. Theymakeashow. - It’s ameetingofdifferent animals(cows,bulls, What isitlike? - Inthemostimportantcitiesofcountry. Where isitcelebrated? - Onceayear, inspringtime. When isitcelebrated? it’s alsocelebrated inPakistan. - TheHorse andcattleshow. It’s anHindufestivalbut country? For you,what’s themostimportantFestivalinyour “Christmas Boxes”. bonus toemployees,andthesegiftsare stillcalled paper boy, etc.)andforemployers togiveaChristmas to regular visitingtrades people(milkman,dustman, customary togivesmallgiftsormonetarytips “Christmas Boxes”orgifts.Nowadays,itis go hometovisittheirfamilies,takingwiththem they didalwayshaveoffandwere allowedto the familyandguests.BoxingDaywasday Christmas Dayoffaswere neededtolookafter household servants,theycertainlycouldnothave “in service”andhadverylittletimeoff.Iftheywere It isatradition from whenmanyworkingpeoplewere Boxing DayonDecember26th l’Asma Batoolsobre lesfestesdelseupaís, Pakistan. Parlant decelebracions, també hemfetunapetitaentrevista a Informació recollida perJosianeCharrere itreballada pelsalumnesdelgrup regals queesdiuencistellesopaneres. empleats se’lsdonenpaguesextra deNadaliaquests El BoxingDay(26dedesembre) - M’agrada! És moltemocionant! Quina éslatevaopinió? - Oh...,sí...Moltíssimagent hi participaivaaveure-ho. Hi hamoltagent? - Nomésundia. Quant dura? cavalls...) enunlloccomunaplaça.Fanespectacle. - Ésunatrobada dediferents animals(vaques,toros, Com és? - Alesciutatsmésimportantsdelpaís. On secelebra? - Uncopl’anyperlaprimavera. Quan secelebra? que tambésecelebra alPakistan. -La festadelcavallibestiar. Ésunafesta hindúperò Per tu,quinaéslafestamésimportantdelteupaís? És unatradició dequanmoltagent escombriaires, repartidors deldiari…),ials treballadora estavadeserveiitenia o propines alagentdeservei(lleters, molt poctempslliure. Eren criatso Actualment, éscostumdonardetalls servents quenolliuraven eldiade portant lescistellesoregals. Nadal perquè haviendecuidarla festa ipodienanaracasaseva família ielsconvidats.ElBoxing Day era eldiaquesempre tenien Anglès II

SUAR TINTA N.14 ABRIL 2004 Aprender conociendo una ciudad Formació instrumental I

En aquest grup de Formació instrumental hi assisteixen més joves va suposar una nova experiència poder realitzar majoritàriament dones immigrades que estan aprenent aquesta activitat. la llengua castellana a nivell oral, tot i que amb algunes En aquestes pàgines us explicarem en què va consistir també es treballa la llengua escrita. la sortida, de primer amb una explicació de la ruta que En el grup s’ha establert una bona relació, i d’elles vam fer i, seguidament, a través d’uns escrits que han mateixes va sorgir la iniciativa de fer una sortida a redactat les alumnes en la seva pròpia llengua i que Barcelona. La majoria no coneixia la ciutat, i per a les després han traduït al castellà.

La mañana del viernes 30 Paseamos por sus calles de enero salimos de Sant estrechas hasta la plaza Celoni en tren hasta Bar- de Sant Jaume, donde celona. En primer lugar están situados el palacio nos propusimos hacer un de la Generalitat y el recorrido por la Barcelona ayuntamiento de la modernista situada en la ciudad. Después seguimos zona del Eixample. Al salir andando hasta la catedral, de la estación del paseo donde pudimos visitar el de Gràcia pudimos ad- interior de la basílica y el

ABRIL 2004 mirar la casa Batlló de claustro. Casa Batlló Gaudí; la casa Amatller, Catedral de Puig i Cadafalch, i la Ya a mediodía, subimos casa Lleó-Morera, de Domènech i Montaner, todas ellas por la Via Laietana, y antes de comer, nos acercamos construidas a principios de siglo XX. Luego nos dirigimos hasta el palacio de la Música Catalana. Luego, una vez a pie por el paseo de Gràcia hasta la calle Provença, comimos y descansamos un rato, fuimos hasta la plaza Catalunya y, como las más jóvenes del grupo no habían entrado nunca en unos grandes almacenes, nos propusieron entrar en El Corte Inglés.

SUAR TINTA N.14 TINTA SUAR Para finalizar, nos queda- La Pedrera ba pasear por la conocida Rambla, des de la fuente donde está situada la Pedrera o casa Milà de Gaudí. de Canaletes hasta el Continuamos paseando hasta la avenida Diagonal, donde popular monumento a pudimos admirar la casa de les Punxes, que ocupa una Colón, donde pudimos Palau de la música buena parte de una manzana del Eixample. observar los quioscos y Después nos aproxima- puestos de venta de flores mos en metro hasta el y de variados animales y, templo de la Sagrada como no, poder disfrutar Familia, la obra de Gaudí del placer de pasear por más significativa de la el lugar más vivo y con ciudad y la más conocida más encanto de la ciudad en el mundo. de Barcelona.

Seguidamente nos di- rigimos en metro hasta el Pça. Sant Jaume La Rambla barrio gótico de la ciudad. Hanan yOuarda Muchas gracias. sabemos másdelacultura catalana. actividad muyinteresante para nosotras, yaqueahora especialmente, porlaexcursión, quehasupuestouna Gracias alaprofesora MariaAntòniaportodoy, Aziza No loolvidaré nuncajamás. también gracias alaprofesora pororganizar estasalida. Para acabardoygracias aGaudípordejarnos suobra y fotos. lugares quehemosvisitado ytambiénhemoshecho La profesora noshaexplicadolahistoriadelosdiferentes de interésquehayenlaciudad. Sagrada Familia,lacasaBatlló yotros muchospuntos deseábamos ver. Por ejemplo,laplazaCatalunya, llegar alosdiferentes sitios quenosotras tanto Hemos andadoytambiénhemossubidoenmetro, para Mealegra muchoyhepasado undíamuyagradable. contentas deiravisitarestaciudadantigua.¡Esverdad! cogido eltren endirección aBarcelona. Estamos rutina decadadía.Aprimera hora delamañanahemos Un díahemospreparado unaexcursión para cambiarla clase. Me gustaestaescuelaytambiénlascompañeras de escuela deadultospara aprender elidiomacastellano. Dios quehevenidoaSantCeloniyentrado enla Barcelona comounaciudadextraordinaria. Gracias a Cuando estabaenMarruecossiempre oíahablarde Formació instrumental I

SUAR TINTA N.14 ABRIL 2004 SUAR TINTA N.14 ABRIL 2004 dels talibans,tornenalpoderelsyihadis(senyors dela La representant deRAWA denunciaque,amblacaiguda torres bessones. d’una manera constantdesprésdel’atemptatcontra les imatges. Aquestesmateixesimatgesesvanferservir va serquel’audièncianoestavapreparada perveure les les execucionsalaCNN,peròresposta delacadena Abans del’11 desetembre de2001, esvandenunciar i detotamenad’entreteniments, etc. públiques, càstigspúblicsadones,prohibició delamúsica l’ascens alpoderdelstalibans,el1996:execucions el calvaridelesdones.Calvariques’agreujarà amb L’any 1992elsfonamentalistesprenen Kabul icomença amb elsuportfinancerdelsEUA. nou moviment:elfonamentalisme.Aquesthaviacomptat més dedosmilionsmorts,unpaíspleminesi país; hiromandran finsal1989.Quanmarxen,deixen l’Afganistan. L’any 1978elssovièticsenvaeixenelseu repàs delsdarrers vint-i-cinc anysdelahistòria Per fer-nosentendre larealitat delseupaís,ensfaun canviïn peralagentmésnecessitada. que, aviat,elseupaísseràoblidatsensequelescoses intervenció internacional.Nocridaperdir-nosquecreu suau, peròparlamoltclarsobre elseupaísisobre la Sahar Sabaésunadonad’aparença delicadaideveu d’Afganistan). Aquestaorganització lluitaperalsdrets membre deRAWA (AssociacióRevolucionàriadeDones «Afganistan desprésdel’11-S» acàrrec deSaharSaba, d’Entitats Solidàriesvaorganitzar laconferència El passat17denovembre de2003,laCoordinadora RAWA Accés alauniversitat (Història delmóncontemporani) Accés aciclesformatius degrau superior inclou laparaula revolucionàries. • RAWA norep ajudesinternacionals, perquè elseunom mans delssenyors delaguerra. • ElsEstatsUnitsacceptenqueelpoderestiguiales acceptin canvisenlasituaciódedona. • Ésnecessarieducarelshomesafganesosperquè a Kabul. • Reconeixquelapresència estrangera donaestabilitat de construirelseupaís,peròambajuda. • Novolenlapresència estrangera; elsafganesoshan assistents: Finalment, SaharSabavarespondre lespreguntes d’alguns revolució al’Afganistan. revolucionària: queunanenavagial’escolaésgran canvi. Per aixòlasevaorganització adoptalaparaula reorganitzar lasevavida,sobretot lesdones.Volen un La voluntatdelpobleafganèséssuperar lasituaciói com abaseleslleisfonamentalistes. fet, denunciaquelaconstituciós’aprovarà tindrà no creu enlademocràcianielsdrets deladona.De immediata, cosaimpossiblesotaelfonamentalisme,que s’oblidi ladestrucciódelesmentsiques’actuïmanera funcionen, nenesraptades... RAWA defensaqueno guerra). Ambaixò,totcontinua:burkes,escolesqueno aprendre enaquellaxerrada. superior vamassistir-hi,iusvolemferarribarquè prova d’accésalauniversitat iaciclesformatiusdegrau de lesdonesal’Afganistan. Alumnesquepreparem la

imatge de la xerrada, el 17 de novembre de 2003 Creació plàstica Dibuix i pintura El tema tractat pels diferents grups d’alumnes de Dibuix i pintura és la Diada de Sant Jordi. Aquí reproduïm les composicions fetes a partir dels dibuixos de cada grup.

SUAR TINTA N.14 ABRIL 2004 Cap alasostenibilitat aquesta àrea hemtreballat elconceptedesenvolupament formatius degrau mitjàhihal’àrea detecnologia.En graduat eneducaciósecundàriaid’accésalscicles Entre lesmatèriesqueenspreparem peralesproves de semblen mésfreqüents idelesqualsens mediambientals de tottipus,quecadacop sats, mortaldatsanimals imoltescatàstrofes contaminació, marees negres, boscos arra- la nostra vidaquotidianaimatgesde Tots estemfartsdeveure perla televisió ia Barcelona. temes principalsquepromou elFòrumde pament sostenibleque,finsitot,ésundels Tan importantéselconceptededesenvolu- David Salip sobre MediAmbientiDesenvolupament, enlaquales El 1992esvacelebrar aRio deJaneiro laConferència ambientals enelsbalançoseconòmics. significa progrés icreixement, ilainclusiódelsactius recursos. També implica un replantejament delque energies renovables ol’úsmésracional dediversos Per això,eldesenvolupamentsosteniblepromou les els recursos aunavelocitatinferiorlasevaregeneració. generacions futures. Aixòobligaforçosamentaconsumir el creixement sensecomprometre lesnecessitatsde en unconsumderecursos naturals quepermetimantenir Un desenvolupamentdetipussostenibles’habasar si estenenencomptelessevesrepercussions ambientals. creixement econòmicallarg termininomésespotgarantir sorgir delesNacionsUnidesel1987,segonsqual El desenvolupamentsostenibleésunconceptequeva respectant elmediambient. i totaugmentarelnivelldebenestarlespersones manera d’entendre lavidaquepermetimantenirifins l’anomenat desenvolupamentsostenible,unanova Per evitaraquestadegradació delmedicaltendircapa contaminació derivadadelaindustrialització. dels recursos naturals, d’unabanda,i,del’altra, dela de lesnostres societats,acausad’unaexplotaciómassiva també hapatit,engran mesura, elscanvistecnològics de lahistòriahumanitat,peròelmediambient uns canvisespectaculars enlaqualitatdevidaalllarg El desenvolupamentdelatecnologiahapermèsrealitzar esforç perconsumir respectant elmedi;només medi ambient.Actualment nos’hadefercap alternatius iproductes noagressius peral molta gentqueinvestiganous mètodes Avui elconsumidortémoltesofertes, ihiha productes tòxicsobécontaminants. aquesta fusta,lapelldelsanimals id’altres nosaltres tambéconsumimaquestpetroli, nacionals, alsgovernsoaquisigui.Però desentenem iatribuïmlaculpaalesmulti- Accés aciclesformatius degrau mitjà Graduat eneducaciósecundària estricte almediibenestardetothom. entre lanecessàriaevolució delacomunitatielrespecte del municipil’Agenda 21, pertal decercar l’equilibri cas deSantCelonitambés’estàdesenvolupantanivell ciutats ipobleslesanomenadesAgenda21 Locals.Enel En l’àmbitmunicipal,doncs,s’estanaplicantamoltes • • • d’Aalborg). Aquestacartatétres parts: Ciutats iVilesEuropees capalaSostenibilitat(Carta En l’àmbiteuropeu el1994esvaaprovar laCartade basant-se enelprincipidedesenvolupamentsostenible. els problemes globalsactualsilamanera d’afrontar-los anomenat Agenda21, queésunplad’acciódescriu En aquestaConferènciaesvaelaborar undocument sistema ambientalideldesenvolupamentmundial. els interessos detothomiesprotegís laintegritatdel van prendre acords internacionalsperquè esrespectessin la sevaopinióireflectir-la enaquestespàgines. actualment ifinstotundenosaltres havolgutdonar més informació,jaqueésuntermedequèesparlamolt sostenible ihemcregut quefóra interessant buscar-ne llarg terminicapalasostenibilitat. l’Agenda 21 Local,quesónelsplansd’acciólocala A latercera partesfareferència alsprocessos de sostenibilitat. donar suportalesciutatsivileseneltreball capala prèn unasèried’activitatsadreçades aencoratjar i A lasegonaparts’estableixunacampanyaquecom niment delanatura. del nostre nivelldevidasobre lacapacitatdesoste idea dedesenvolupamentsosteniblecomafoment paper delesciutatsivileseuropees iesdefineixla A laprimera partesfaunadeclaració deconsensdel sobretot ENSHEM DEMULLAR! responsables iactuar enconseqüència,però nir-la odedestruir-la. Per tant,hemdeser la Terra, peròtenimlacapacitat demante- ens pertany, sinóquenosaltres pertanyem a desenvolupament nihihafutur. LaTerra no planeta, perquè sensesostenibilitatnohiha de futurlesgeneracions següentsidel I petitsdetallscomaquestssón la garantia ara reciclar. cal saberescolliriassumirpetitshàbits,com 22 d’abril: Dia de la Terra Formació instrumental A i B

Aquesta és una data important. Va ser establerta el 1970 generacions presents i futures. És per això que cal als Estats Units amb l’objectiu de provocar la reflexió respectar la Terra i la vida, cal tenir-ne cura. mundial entorn d’una qüestió preocupant: la degradació Nosaltres, des d’aquestes pàgines, volem contribuir a la creixent que experimenta el nostre planeta. reflexió, però també volem proposar-vos l’aplicació La Terra és la nostra llar i la llar de tots els éssers vius. d’aquests senzills consells en la vostra tasca quotidiana. Tots formem part d’un univers en evolució. Per tant, És la nostra petita aportació. hem d’assumir les nostres responsabilitats cap a les ABRIL 2004 SUAR TINTA N.14 TINTA SUAR Formació instrumental A i B ABRIL 2004 SUAR TINTA N.14 TINTA SUAR

Dia d e la T erra Aquest article ha estat elaborat pels alumnes de Formació instrumental, dels grups A i B: María Nieto, Abdelduahab Omhamed, Essaid El Mazouari, Ignacio Ortúzar, Mounir Jabri, Matilde Crespo, Cecilio Mora, Amara Jabbie, Mustafa Camara, Carmelo Periáñez, Moussa Echabbabi, Said Tahri, Muhammed Drammeh, Abdeslam Yaagoubi. Así somos Iniciació al castellà oral

En las clases de castellano oral coinciden personas muy compartiendo experiencias, dudas y deseos. He aquí diversas llegadas hace poco a Cataluña. A medida que algunos ejemplos: el curso avanza, los alumnos van conociéndose mejor,

Hassan Attaheri Hassan es de Nador (Marruecos). Es muy simpático, bromista y hablador. Vive en Sant Celoni con su hermano y trabaja en la construcción. Le gusta mucho el dinero. A Hassan le gustaría poder comprarse una casa para traer a su familia a Sant Celoni.

Asma Batool Asma llegó a Sant Celoni procedente de la ciudad de Khrian, en Paquistán. Es guapa, tranquila, inteligente, cumplidora y alegre; es

ABRIL 2004 amiga de Zakia. A Asma le gustaría conocer mejor el catalán y el castellano para seguir estudiando e ingresar en la universidad.

Janet Gatleva Janet es de Bulgaria, de la ciudad de Sviftobe. Hace un año que llegó a Sant Celoni. En su país era ingeniera de frutas; aquí trabaja de cocinera. A Janet le gusta cocinar, leer, limpiar la casa y escuchar música clásica. SUAR TINTA N.14 TINTA SUAR Zakia Haitof Zakia es de Marruecos y vive en Sant Celoni con su hermano. Es habladora, simpática, alegre, inteligente y risueña. Le gusta trabajar y hacer las labores del hogar. A Zakia le gustaría ir de vacaciones a Ifran.

Said Jabri Said es de Narachic (Marruecos). Llegó a Sant Celoni hace un año y medio y trabaja de albañil. Es una persona tranquila, amable y cumplidora; habla poco, y le gusta la música y el fútbol. A Said le gustaría tener una casa propia en Sant Celoni, su ciudad de acogida. Iniciació al castellà oral Simbing Jallow Simbing es de Gambia, de Diabugu-Musa, pero ahora vive en Sant Celoni con su hermano; es muy alegre, risueño y divertido. A Simbing de gustaría ganar dinero para poder comprarse una casa en su país de origen.

Nadiya Khmilouska Nadiya procede de la ciudad de Sokal, en Ucrania. Vive en Palautordera desde hace sólo unos meses; tiene una niña pequeña. Es una persona tranquila, que nunca levanta la voz. Le gusta hacer punto y leer, y dicen que es muy buena cocinera. Nadiya desea que toda su familia tenga buena salud.

Simon Wonkyung Sunwoo ABRIL 2004 Simon nació en Los Ángeles (Estados Unidos). Como estudiante, es cumplidor y aplicado. Le gustan las pelis, los libros y la música, cocinar y viajar. A Simon le gustaría hablar bien el castellano para poder relacionarse mejor con su entorno.

Inge T’Hooft Inge nació en Bélgica, en la ciudad de Oudenaarde. Es seria, lista, amable y responsable. Llegó a Cataluña hace un año y medio. A Inge le gustaría hablar mejor el catalán y el castellano y poder trabajar N.14 TINTA SUAR de profesora de inglés. Miloud Ziani Miloud es de Marruecos, de la ciudad de Nador. Es mecánico, y hace un año que vive en Sant Celoni. Es hablador, Oksana alegre y muy trabajador. A Miloud le gustaría saber hablar catalán y castellano. Zaremba Sueña también con tener su Oksana es de Ucrania, de la ciudad de Sokal; es la propio taller en Sant Celoni, cuñada de Nadiya. Oksana es una persona inteli- con casarse, comprarse una casa gente, guapa y tranquila. Le gusta leer y cocinar. y un coche. A Oksana le gustaría ser siempre feliz. Eleccions alParlament deCatalunya – Verds, amb JoanSaura, iEsquerra Josep Piqué;Iniciativa perCatalunya Maragall; elPartit Popular, dirigitper Socialistes deCatalunya,amb Pasqual çalada perArturMas;elPartit dels estat: Convergència iUnió,encap- candidatures mésimportantshan En aquestesdarreres eleccions,les posteriorment pelrei. entre elsseusmembres inomenat Generalitat éselegitpelParlament permanent. Elpresident dela president, unamesai diputació quatre anys.ElParlament téun exerceixen lessevesfuncions durant constituït per135diputats,que trola iimpulsal’obra degovern.Està (fa lleis),aprova elsimpostos,con- El Parlament éslacambra legislativa Tribunal SuperiordeJustícia. Generalitat, elConsellExecutiui Parlament, elpresident dela que componenlaGeneralitat sónel S’hi estableixquelesinstitucions fou aprovat el25d’octubre de1979. L’Estatut d’autonomiadeCatalunya Generalitat. en qualitatdepresident dela l’Honorable JosepTarradellas iJoan, d’octubre de1977arribàaBarcelona de laGeneralitat. Aixívaser. El23 d’autonomia ielretorn delpresident lla èpocaesdemanaval’Estatut desitgin. DesdeCatalunya,enaque- «nacionalitats iregions» queho reconeix eldret al’autonomiadeles La Constitucióespanyolade1978 una ulladaaleseleccions. respondre aquestespreguntes ifarem Catalunya? Acontinuacióintentarem feina fa,quèrepresenta pera sabeu quèéselParlament, quina el Parlament deCatalunya. Però, van tenirlloceleccionsperescollir El passat16denovembre de2003 100 cions delsimmigrants il·legals. rigorós ambla políticaderepatria- la. Il’últim,ques’hade ser molt a lacapacitatquetenimper atendre- que laimmigració hauriadeserigual i ambelspermisosenregla. Elsegon, que arribihohadeferpervies legals tres eixos.Elprimerseriaque tothom fluxos migratoris s’hande basaren El PP, perlasevabanda,creu queels immigrants. cohesió socialilaintegració dels socials orientadesaassegurar la migratoris ireforçar lespolítiques legalitat iregularitat dels fluxos El PSCapostaperaconseguirla integració aCatalunya. trolada iregular, ilaposterior l’arribada d’unaimmigració con- aquesta matèriaperafavorir reclamar lesplenescompetènciesen Segons elseuprograma, CiUvol matèria d’immigració. pulsarien, sientressin algovern,en En segonlloc,lapolíticaqueim- que quedareflectit algràficsegüent: que formenpartdelacandidatura, primer lloc,eltantpercentdedones agradaria destacardospunts.En realitzada peraquestspartits,ens De lallarga campanyaelectoral Josep-Lluís Carod-Rovira. Republicana deCatalunya,amb 25 50 75 0 percentatge CiU 73 27 PSC 53 47 63,5 36,5 PP Dones Homes 69,4 30,6 ERC 56,5 43,5 ICV Pasqual Maragall. pel Parlament éselMoltHonorable El president delaGeneralitat escollit al Parlament. sumen 80escons,majoria absoluta govern: PSC-ERC-ICV.Entre tots tres quevanarribaraunpacte de més d’unpartit,concretament els d’ara, algoverndeCatalunya hihaurà solitari. Aixòvoldirque,apartir no sónsuficientspergovernaren va serCiU.Però els46aconseguits partit quevaaconseguirmésescons Com podeuobservaralgràfic,el vembre, ambelsresultats següents: partits aleseleccionsdel16deno- immigració esvanpresentar els Amb aquestespropostes sobre la resta delapoblació. d’oportunitats idetracte respecte a d’igualtat dedrets ideures, d’igualtat immigrades. Aquesteshandegaudir ciutadania vinculitambélespersones d’immigració enquèelconceptede ICV-EA defensaunapolítica d’arribada aCatalunya. partida delseupaísd’origencom unes condicionsdignestantde garantir alespersones nouvingudes arribar-hi, senseoblidarques’hade general delfluxmigratori quepot establir desdeCatalunyalaregulació La principalpreocupació d’ERCés Accés alauniversitat 23 PSC-CPC CiU 15 Gràfic escons 9 PPC ERC 42 ICV-EA 46

SUAR TINTA N.14 ABRIL 2004 SUAR TINTA N.14 ABRIL 2004 imatge). avall delqueesmostra ala totals quedenamagats,més de laimatge2(elsrètolsdels té unaaparença semblantala terminologia d’Excel),elfull tots elstextos(rètols,enla cessivament. Uncopintroduïts premem [Intro], iaixísuc- (C/ JoanotMartorell, 82), escrivim l’adreça del’emissor inferior, ésadir, alaB3.Ara a lacel·laimmediatament [Intro], elcursor esdesplaça Fernández.» Enprémerlatecla exemple: «AntonioRodríguez de l’emissorlafactura, per a lacel·laB2iescrivimelnom En primerlloc,enscol·loquem d’Ofimàtica, laTeresa Llobet,ensexplicacomesfauna factura. A lescel·leshipodemescriure untext,números ofórmules, bàsicament.Enl’exemplequeuspresentem, unaalumna endavant. pel seunom,comveu-rem més troben adeterminadescel·les utilitzant elsvalors quees permet escriure fórmules és moltimportant,perquè distribució enformadegraella troba alacel·laC4.Aquesta podem veure queelcursor es corresponents. Alaimatge, nom delacolumnaifila fila s’anomenacel·laiportael tersecció d’unacolumnai fila, perunnombre. Lain- çalada perunalletra, icada 1. Cadacolumnaestàencap- com espotveure alaimatge graella defilesicolumnes,tal L’Excel tél’aparença d’unagran semblant aldelseugermàWord entre elsprogrames detractament detext. L’Excel ésunprograma delsanomenatsfullsdecàlculi,totinoserl’únic,éselmésconegututilitzat–uncas Excel ésundelscomponentsdelpaquetdeprogrames Microsoft Office,juntamentambWord, AccessiPowerPoint. Suquet electrònic Creació d’unafactura amb Excel Ofimàtica Imatge 1 Imatge 2 imatge 3. milar alade una aparença si- això, elfulltindrà Un copfettot Utilitzem elmateixsistemaqueenpuntanterior. per escriure-hi ladescripciódelsproductes delafactura. • EixamplarlacolumnaCfinsquesiguiprou amplacom arrosseguem adiscreció. cliquem alalíniaquesepara lescolumnesBiC núm. càpigacompletamentalasevacel·la.Per feraixò, • EixamplarlacolumnaBfinsqueeltextDocument sistema delpuntanterioriclicarem albotonet. el rang decel·lesquevalaB21 al’E21 ambelmateix Total alcentre delescel·lesrespectives .Seleccionarem • Posar elsrètolsQuantitat , DescripcióPreu/unitat i labarra debotonssuperior. cop seleccionatelrang decel·les,cliquemalbotonet cel·la B9,iarrossegant finsarribaralacel·laB18.Un el ratolí delescel·lesB9alaB18,clicantalmig cel·les respectives. Per feraixò,primerseleccionemamb Adreça, Població iCIFarrenglerats aladreta delesseves • Posar elsrètolsData , Documentnúm.Per a,Empresa, Caldria: estètica quelivolemdonar. El passegüentéselformatdelfull,adir, l’aparença

Imatge 3 clicar sobre elbotonetdeformatmoneda:. seleccionar delacel.laD22aD45il’E22l’E48 dir, puntdemil,dosdecimalsielsímbol l’euro. Cal volem queelsnúmeros tinguinformatmonetari;ésa • AlescolumnesDiE(Preu/unitat iTotal) ialstotals i hiposemtotesleslínies. línia inferior, iperúltim,seleccionemde la E46aE48 seleccionem lescel·lesdelaB11 alaE11 ihiposemuna inferior itoteslesverticalsdelmodel.Acontinuació, cionar lapestanya«Bordes» iclicarsobre leslíniessuperior, B21 alaE45,anaral menú«Formato/Celdas»,selec- • Posar lesvores negres. Calseleccionarlescel·lesdela punt anterior, triarem uncolorblauclar. barra debotonssuperior. Demanera semblantal fet alprimerpunt,iclicaraladreta delbotonetdela Caldrà seleccionaraquestrang decel·les,talcomhem • Pintardeblauelfonslescel·leslaB14aE18. el blaufosc. Apareixerà unapaletadecolors pertriariclicarem sobre del botonetdelabarra debotonssuperior. cal queenscol·loquemalacel·laB9icliquemdreta • Posar laparaula FACTURAencolorblau.Per fer això, Ofimàtica

SUAR TINTA N.14 ABRIL 2004 Ofimàtica

Ara ve la part més important, les fórmules. Volem que que l’usuari escrigui totes les fórmules: Excel pot obtenir el nostre full ens calculi a cada cel·la de la columna E totes les fórmules a partir de la primera: Només cal el preu per unitat multiplicat per la quantitat del producte introduir la primera fórmula que hem explicat a la cel·la de la fila corresponent. En Excel, les fórmules s’escriuen E22 i, un cop escrita, arrossegar amb el ratolí pel d’acord amb unes normes sintàctiques precises. Per quadradet negre inferior de la cel·la cap avall, fins arribar indicar, per exemple, que a la cel·la E22 volem que ens a l’E45. Com que les cel·les que intervenen a les fórmules calculi el producte de la quantitat que posem a la cel·la són buides, el resultat que apareixerà és 0. B22, pel preu/unitat que posem a la D22, hem d’escriure: Queden les fórmules dels totals. A la cel·la E46, volem =B22*D22 la suma de tots els totals de la columna E. Com que la fórmula va a la cel·la immediata al rang que volem a la cel·la E22. A la cel·la E23, en canvi, la fórmula sumar, només cal clicar sobre el botonet . Això ens adequada seria: calcula la suma de tots els valors. A la cel·la E47 volem calcular l’IVA. Com que el tipus d’IVA figura a la cel·la =B23*D23 F47, només hem de posar la fórmula =E46*F47. D’aques- ta manera, si canviem el tipus d’IVA de la cel·la F47, Si ens hi fixem, la fórmula que cal col·locar a les diferents automàticament canviarà el resultat de la fórmula. cel·les de la columna E és sempre la mateixa, però posant Per últim, el total final és la suma del subtotal i l’IVA. el nombre de fila corresponent. En aquests casos, no cal A la cel·la E48, per tant, hi esciurem =E46+E47. ABRIL 2004 A la imatge 4 podem veure el full acabat, amb un parell de productes d’exemple perquè veieu com Excel fa els càlculs. SUAR TINTA N.14 TINTA SUAR

Imatge 4 Qüestionari d’inici de curs

Us presentem els resultats del qüestionari que responen s’han realitzat per nivells i mòduls, i, si ho creiem oportú, els alumnes al principi de curs. Als gràfics mostrarem farem comentaris de les respostes que s’han produït en els resultats globals, encara que les taules de freqüències algun d’aquests.

El nombre de persones que va respondre l’enquesta va 2. Coneixies l’existència de l’escola d’adults abans ser de 359, de les quals mostrem en aquests gràfics d’apuntar-t’hi? l’edat i el sexe.

Edat No NC 8.1 % 2.8 % 46.8 % més de 65 Sí, sóc exalumne 4.5 % NC 1.7 % de 16 a 25 de 56 a 65 27.9 % 12.5 %

de 46 a 55 14.8 %

de 26 a 35 42.3 % de 36 a 45 20.6 % Sí, però no hi he fet cap curs 18.1 % Sexe

ABRIL 2004 La majoria de persones ha contestat afirmativament; NC d’aquestes, 168 ja s’havien matriculat a l’escola en un 0.6 % curs anterior i 152 no hi havien assistit mai. Dona 58.5 %

3. Com t’has assabentat de quan i on t’havies Home de matricular? 40.9 %

Els resultats obtinguts de les qüestions proposades han estat els següents: 2.5 %Per altres vies

SUAR TINTA N.14 TINTA SUAR Ho vaig llegir al butlletí municipal 1,6% NC 1. Quina és la teva situació laboral actualment? Ho vaig veure als cartells del carrer Ja he estat alumne de 7.6 % 0.4 % l'escola 33.6 % Vaig rebre el fulletó 12.8 % Altres 0.7 % Jubilat/pensionista 1 % Mestressa de casa Ho vaig trobar a Internet 12 % 21 % 2.7 % Estic a l'atur Ho vaig sentir a la ràdio 9 % 0,7% Me n’han informat en altres centres escolars Estudiant 7.0 % 3 % 10.1 % Per altres serveis de l'Ajuntament 20.4 % Vaig rebre A través de coneguts la carta i/o familiars

Treballo 54 % Una tercera part de les persones enquestades coneixia De les persones enquestades, un 54 % està treballant. el procés de matrícula perquè es tractava d’exalumnes. La situació de la resta d’enquestats es reparteix entre La resta se n’ha assabentat majoritàriament a través de mestresses de casa, aturats, jubilats i estudiants. Volem coneguts i/o familiars, encara que també s’han de tenir destacar que, en els grups d’accés a cicles formatius de en compte d’altres opcions. grau superior i d’accés a la universitat, els percentatges de persones que treballen es mou entre un 79 % i un 91 %, dada molt més elevada que la global. Qüestionari d’inici de curs

4. Per què creus que et pot servir?

Per desenvolupar la meva creativitat Altres 1 % i habilitats personals NC 22 % Per poder moure'm millor en la 8 % 1% Per a satisfacció personal comunicat en la qual visc 8 % Per accedir a 7 % estudis reglats Per reciclar-me o 6 % promocionar-me Per trobar feina 6 % 31 % Per conèixer gent 6 % 4 % Per ampliar coneixements Per obtenir un títol

En aquesta qüestió s’ha de tenir en compte que algunes 6. Quines activitats extraescolars proposaries? persones han escollit més d’una opció. La més elevada és la d’ampliar coneixements, encara que també cal Altres remarcar l’opció de realitzar-se personalment. Els 1%

percentatges obtinguts de la resta d’opcions estan molt No/cap Teatre ABRIL 2004 3% repartits, tal com es pot veure al gràfic corresponent. Museus 11% 17% 13% Excursions Sopars 17%

10% Cinema 9% Xerrades ? 9% 10% Exposicions Concerts

La majoria dels alumnes que han contestat l’enquesta han proposat més d’una activitat. Aquestes, de més a 5. Quant temps fa des que vas estudiar algun N.14 TINTA SUAR curs o curset per última vegada? menys proporció, són les següents: excursions, teatre, sopars, museus, concerts, cinema, exposicions i xerrades.

NC No he 5,8% estudiat mai Fa més de deu anys 4,5% 15,9% CONCLUSIONS

Fa entre cinc i D’acord amb aquests resultats, es detecta que el Centre deu anys 9,2% de Formació d’Adults és un servei de l’Ajuntament prou conegut per tothom que hi assisteix. A més, volem fer esment que la via de difusió de l’escola més utilitzada Fa entre un i Menys d'un any és a través dels propis familiars i coneguts. La motivació cinc anys 45,7% més destacable que diuen tenir les persones matriculades 18,9% al centre és la d’aprendre, i això també queda palès en el fet que moltes d’elles ja havien realitzat algun altre Gairebé la meitat de la gent enquestada respon que fa curs no fa gaire temps. Finalment, volem comentar que menys d’un any que havia fet algun curs; cal constatar la majoria han proposat activitats perquè s’organitzin que 16 persones no havien estudiat mai. al llarg del curs. Col·laboracions

Michael Flatley

Michael Flatley’s Michael Flatley va néixer a Michael Flatley was born in 1958 in Chicago. His Chicago l’any 1958. grandmother cheered him up to take dance lessons at La seva àvia el va animar a Little Flower school of Chicago. While his first lessons, LORD apuntar-se a classes de dansa his teacher did not appraise him, but he started the a l’escola Little Flower de lessons again, and then he and his teacher saw that Chicago. Durant les seves he had ability and talent. of the primeres classes el seu When he was fourteen years old, he travelled to Ireland professor no va valorar-lo, for first time, to compete in the championship of Irish però va tornar a començar dance. But he lost and he didn’t like it at all, he was DANCE de nou i llavors es van adonar very disappointed. The following year he returned to que tenia habilitats i talent. the championship and got the fourth position. He stayed Quan tenia catorze anys, va viatjar a Irlanda per primera in Ireland learning Irish dance. He took part again in vegada per competir al campionat de dansa irlandesa. the championship and he was the Irish dance and flute Però va perdre i no li va agradar gens, estava molt champion. decebut. L’any següent va tornar al campionat i va One day he received a call from the Cheftains, the most aconseguir la quarta posició. Va quedar-se a Irlanda popular group of Ireland, asking for his incorporation aprenent dansa irlandesa. Va tornar a participar al to the band and he accepted the offer. From that campionat i va ser campió de dansa i flauta. moment the band and he become very popular.

ABRIL 2004 Un dia va rebre una trucada dels Cheftains, el grup més One day he received another call, they proposed him popular d’Irlanda, que van demanar-li que s’incorporés to create a dance spectacle for the interval of the Euro- al grup i ho va acceptar. Des d’aquell moment el grup vision Festival which was celebrated in Dublin. That i ell van esdevenir molt populars. dance would be Riverdance. Un dia va rebre una altra trucada: li van proposar crear After this performance, his father realised that he had un espectacle de dansa per a la mitja part del Festival to make another show. Then he arranged the Lord of d’Eurovisió que tenia lloc a Dublín. Aquella dansa seria the dance. That was a big success. Riverdance. The last performance of Michael was in the Stormon Després d’aquella actuació, el seu pare es va adonar que castle in Belfast, in the North of Ireland, on the 29th havien de fer un altre espectacle; llavors van muntar el of July 2000. Lord of the Dance, que fou un gran èxit. L’última actuació After that performance, Michael took an indefinite rest. d’en Michael va ser al castell de Stormon, a Belfast, al nord d’Irlanda, el 29 de juliol de 2000. SUAR TINTA N.14 TINTA SUAR Després d’aquesta actuació, en Michael es va prendre Núria Doménech (Anglès II) un descans indefinit. SUAR TINTA N.14 ABRIL 2004 moon. hemisphere wouldn’tevenknowthatPlutohasa inhabitant ofPlutowholivedintheopposite and ahalftogoaround Pluto.One and theEarth)ittakes6days (20 timescloserthantheMoon separated byonly20000km Pluto andCaronte were Caronte. panied byitsmoon that Plutowasaccom- In 1978itwasdiscovered the surface. frozen andgoesbackto in winteritbecomes nitrogen evaporates and During summeritsfrozen Sun. 248 years togoaround the Its orbitissolong,thatittakes from theSunplanet. many years hasbeenthefurthestaway cross overNeptune’s trajectory, soduring It isalsostrange becauseitseccentricorbittakesitto from theotherendfallsbellow. In oneendoftheorbitgoesoverotherplanetsand is leantrespect toanyplainofotherplanet. Pluto’s orbitisn’tacircle butaneccentricellipse.That The strange planetofPluto cae pordebajo.También esinsólitoporque suórbita pasa porencimadelosplanetas,ydesdeelotro extremo de cualquierotro planeta.Enunextremo delaórbita, excéntrica queestáinclinadarespecto acualquierplano La órbitadePlutónnoesuncirculo sinounaelipse que PlutóntieneunaLuna. excéntrica lollevaaatravesar latrayectoria viviese enelhemisferioopuestonosabría de Neptuno,asíquedurante variosaños de Plutón.UnhabitantePlutónque es elplanetamásalejadodelSol. medio endarlavueltaalrededor Es tanlarga suórbitaquetarda y esteúltimotarda seisdíasy 248 añosendarlavueltaal cerca quelaLunadeTierra), Sol. Durante elverano, su 20.000 km(20vecesmás nitrógeno congeladose están separados porsolo evapora; enelinviernose Col·laboracions Caronte. PlutónyCaronte congela yvuelvealasu- pañado desuluna perficie. Plutón estabaacom- En 1978sedescubrióque Jesús Liñán(AnglèsII) David Salip Dibuix de Civisme oconsumisme? Tu tries Fotografies deGerard Riera Col·laboracions Girona, marçde2004

SUAR TINTA N.14 ABRIL 2004 Col·laboracions Carta a un maltractador Dius que tu no l’havies denunciat mai i que en canvi ella no va tenir cap dubte a fer-ho a la primera. Què esperaves? Afortunadament ja s’han acabat aquells Ja sé que estem vivint una època de molta tensió, de temps en què les dones havien d’aguantar tot allò que moltes pressions econòmiques, laborals, socials…, pres- els seus marits els feien, el temps en què els homes sions que ens porten estrès, ansietat, desencant; ja sé pensaven que eren els amos de la seva muller. Ara la que s’han perdut els valors, el respecte; que respirem justícia ajuda la dona perquè és més dèbil i perquè el violència pertot arreu: al cinema, a la televisió, als esports contrari seria mal vist, políticament incorrecte. i, fins i tot, als jocs infantils. La violència és al carrer, a la carretera i en quasi totes les nostres activitats. De Em dius que vas acceptar el divorci perquè ja no volies tota la violència, però, la pitjor, la més covarda, és la estar a prop d’ella i que ara és pitjor. Has de pagar la que tu practiques contra la persona que s’ha donat a tu hipoteca d’un pis que ella s’ha quedat, li has de passar per amor, a qui vas prometre felicitat i, malgrat això, una pensió per a uns fills que no et deixa ni veure, als només li has donat dolor. quals dia a dia els parla malament de tu, i a més, te’ls ha girat en contra. No és cert —com dius— que la premsa t’hagi utilitzat perquè casos com el teu, que són una minoria, venen; Dius que amb el que et queda no pots començar una que hagi creat una imatge irreal i desproporcionada. nova vida, ni tan sols pots llogar una habitació, que vius dins del cotxe i que per no poder-te rentar has perdut Sàpigues que la violència degrada a qui la practica allà fins i tot la feina.

ABRIL 2004 on sigui, tant se val si és al carrer, a casa o a l’Iraq. Excuses de mal pagador… Creus que això justifica que No em serveixen les teves excuses. Dius que ella et la matessis a ganivetades? maltractava, que fins i tot et pegava, que no la denunciaves per por al ridícul, i fins i tot, que no ho Dius que quatre anys a la presó a pensió completa i que comentaves als teus companys per no quedar com un després començaràs una nova vida en llibertat i sense babau… I com has quedat ara? ella. Infeliç!

Dius que només li vas pegar una vegada i que va ser en Gent com tu desmereix a tots els homes, a tota la nostra defensa pròpia, que no volies fer-li tant de mal i que tu societat. I és per això que et maleeixo, a tu i a tots els mateix la vas portar a urgències i que va ser allà on se’t violents, i a pesar de tot —en el fons— em fas llàstima. van tòrcer les coses.

SUAR TINTA N.14 TINTA SUAR Antoni Roig (Introducció a la informàtica)

SALUTACIÓ Amics, estic tan content brindo per tots els reunits de trobar-me amb gent galana, en aquesta reunió amical, i ara m’ha entrat la gana desitjant que ben units en fem de parlar un petit moment. un altre d’igual.

No cal pas estar empipat Que aquest brindis serveixi per tenir un any més d’edat, per fer un prec commogut, puix el viure és cosa bona, que el bon Déu ens concedeixi rebeu tots l’enhorabona. un llarga vida plena de salut.

Però com que la franquesa Francesc Maresma és qualitat que en mi priva (Informàtica per a gent gran) i és molts cops tan expressiva que té caire de rudesa, del río;losheridos sufren, vancayendolos muertos.Los y soldadosque estáncombatiendoenuna delasorillas En estailustración, seobservauncentenar deoficiales maestro delburil,muestra conungran talento. passat.» Ya seveunsoloojodelpuente,queel autor, pont Trencat alfons,segonsungravat francès delsegle la imagenpuedeleerse: «ElpasdelaTordera ambel río Tordera, sobre elfondodelpontTrencat. Debajode cómo lacaballeríayinfanteríafrancesas cruzaron el encontrado lareproducción deungrabado quedescribe En unadelascoleccionessobre etnografía territorialhe de laguerra entre EspañayFrancia. territoriales, periódicosantiguos,partesdeoperaciones pont Trencat, heconsultadolibros deetnografías un periódicoruso,conmotivodelainauguración del Durante eltiempodepreparación deunreportaje para ¿DÓNDE ESTÁELGRABADO? habitantes deSantCelonile estaránagradecidos. personal? Sialguiensabedeél,quenosinforme.Los de estegrabado. ¿Quizásestéenalgunacolección Hemos queridoqueloslectores sepandelaexistencia no sehanencontrado. seguramente, enFrancia, pero lashuellasdesugrabado en francés «DessinparC. Longlois». Elautorresidía, la ilustración delgrabado. Conunalupahepodidoleer, se sabe.Contactéconunhistoriadorlocal,yélmedio una copia;eloriginalnosehaencontrado, aunquealgo sin duda,enlasinstalacionesdelarchivo municipal,pero Estoy seguro dequelaobra deartedebeestarguardada, contra elEjército francés. Palautordera hansidollamadosasometentpara luchar habitantes deSantCeloniySantaMaría Boris Karpov (Castellàelemental) Col·laboracions

SUAR TINTA N.14 ABRIL 2004 SUAR TINTA N.14 ABRIL 2004 Informació delcentre 2n nivell:dillunsidimecres de19.30a21 h 1r nivell:dillunsidimecres de18a19.30h ANGLÈS Castellà elemental:dimarts idijousde20a21.30 h Iniciació alcastellàoral: dimarts idijousde20a21.30h CASTELLÀ PERAESTRANGERS dilluns idimecres de15a16.30 h INICIACIÓ ALCATALÀ ORAL En lafranja horàriade18 a 22h Depèn delesassignatures que hagidecursar l’alumne. Part específica: Grup B:dijousde19a22hidivendres de18a20h Grup A:dimartsde18a20hidimecres de19a22h Part comuna: PROVA D’ACCÉS ALAUNIVERSITAT En lafranja horàriade18a22h Depèn delesassignatures quehagidecursar l’alumne. Part específica: Grup B:dijousde19a22hidivendres de18a22h Grup A:dimartsde18a22hidimecres de19a22h Part comuna: PROVA D’ACCÉS ACICLESFORMATIUS DEGRAUSUPERIOR dimarts idivendres de17a20h dilluns idijousde17a19h PROVA D’ACCÉS ACICLESFORMATIUS DEGRAUMITJÀ de dillunsadivendres de17a20h GRADUAT ENEDUCACIÓSECUNDÀRIA grup B:dilluns,dimecres idivendres de20a22h grup A:dilluns,dimecres idivendres de20a22h FORMACIÓ INSTRUMENTAL de dillunsadivendres de16a17.30h FORMACIÓ INSTRUMENTAL III de dillunsadivendres de16a17.30h FORMACIÓ INSTRUMENTAL II de dillunsadijous1516.30h FORMACIÓ INSTRUMENTAL I Horaris dilluns idimecres de20a21.30 h INTRODUCCIÓ ALLÈXICDELACONDUCCIÓ 3r trimestre: retaule idaurats 2n trimestre: acrílic 1r trimestre: gravat allinòleum dilluns de19a21 h TALLERS DEPINTURA Grup D:dijousde19.30a22h Grup C:dijousde17a19.30h Grup B:dimartsde18.30a21 h Grup A:dimecres de16a18.30h DIBUIX IPINTURA Grup C:dimartsidijousde18a20h INTERNET dilluns idimecres de18a20h DISSENY GRÀFIC Grup C:dillunsidimecres de20a22h Grup B:dillunsidimecres de16a18h OFIMÀTICA dimarts idijousde16a18h INFORMÀTICA PERAGENTGRAN Grup D:dimartsidijousde20a22h INTRODUCCIÓ ALAINFORMÀTICA De febrer ajuny Grup B:dillunsidimecres de20a22h Grup A:dillunsidimecres de18a20h INTERNET Grup A:dillunsidimecres de16a18h OFIMÀTICA Grup C:dimartsidijousde18a20h Grup B:dimartsidijousde20a22h Grup A:dimartsidijousde16a18h INTRODUCCIÓ ALAINFORMÀTICA D’octubre afebrer INFORMÀTICA matriculat amésd’unnivelli/omòdul.Recompteefectuatambdata24de marçde2004. *El nombre dematrículeséssuperiorald’alumnes(458),jaqueunmateix alumnepotestar Anglès de2nnivell Anglès de1rnivell Castellà elemental Iniciació alcastellàoral Iniciació alcatalàoral Prova d’accésalauniversitat peramajors de25anys Prova d’accésaciclesformatius degrau superior Prova d'accésaciclesformatiusdegrau mitjà Graduat eneducaciósecundària Formació instrumental Formació instrumentalIII Formació instrumentalII Formació instrumentalI Matrícules pernivellsimòduls • Accésalauniversitat • AccésaCFGS • AccésaCFGM • GES Manoli Gallardo • Accésalauniversitat • AccésaCFGS • AccésaCFGM Isabel Besson • Dissenygràfic • Internet • Ofimàtica • Informàticaperagentgran • Introducció alainformàtica Sergi Bernal Dades delcurs Professorat • AccésaCFGS • AccésaCFGM • GES • FormacióinstrumentalII • FormacióinstrumentalB Marina Pardo • Anglès2nnivell • Anglès1rnivell Marta Palomé • AccésaCFGS • Iniciacióalcastellàoral • Iniciacióalcatalàoral Ana Navarrete (secretaria) • Castellàelemental • GES • FormacióinstrumentalIII • FormacióinstrumentalA Paqui García 22 24 32 23 20 35 13 19 22 14 16 21 11 TOTAL* Introducció allèxicdelaconducció 3r trimestre (retaule idaurats) 2n trimestre (acrílic) 1r trimestre (gravat allinòleum) Tallers depintura Dibuix ipintura Disseny gràfic Internet Ofimàtica Informàtica peragentgran Introducció alainformàtica • AccésaCFGM • GES • FormacióinstrumentalI M. AntòniaVilarrodona (direcció) • AccésaCFGM • Tallers depintura • Dibuixipintura Jesús S.Kaso • Accésalauniversitat • Introducció allèxicdelaconducció • Iniciacióalcastellàoral Anna Soler Informació delcentre 537 16 15 15 12 35 12 48 10 31 71

SUAR TINTA N.14 ABRIL 2004 Informació del centre Dades dels alumnes

Sexe Dones 262 Gualba 6 Homes 196 Cardedeu 4 St. Antoni de Vilamajor 3 Edat St. Pere de Vilamajor 3 de 16 a 25 anys 118 La Costa del Montseny 2 de 26 a 35 anys 109 Montseny 2 de 36 a 45 anys 69 Mosqueroles 2 de 46 a 55 anys 80 Arbúcies 1 de 56 a 65 anys 53 Badalona 1 més de 65 anys 29 Fogars de Monclús 1 Granollers 1 Nivell d’estudis Les Franqueses del Vallès 1 Analfabet 5 St. Feliu de Buixalleu 1 Sense estudis 33 Vilalba Sasserra 1 Estudis primaris 70 Certificat 14

Graduat 66 Procedència ABRIL 2004 ESO sense aprovar 25 Espanya 328 ESO 16 Marroc 66 FP I 44 Xina 8 FP II 29 Gàmbia 6 BUP 28 Rússia 6 Batxillerat LOGSE 21 Romania 4 COU 8 Ucraïna 4 CF de grau mitjà 15 Argentina 3 CF de grau superior 7 Bulgària 3 Universitaris 58 Equador 3 No consta 19 Senegal 3 Algèria 2 SUAR TINTA N.14 TINTA SUAR Situació laboral Bèlgica 2 Treballa 250 Colòmbia 2 Mestressa de casa 67 França 2 Estudiant 3 Pakistan 2 Aturat 76 Perú 2 Jubilat/pensionista 42 Uruguai 2 Altres 20 Alemanya 1 Bielorrússia 1 Població de residència Eslovàquia 1 Sant Celoni 318 Estats Units 1 Sta. M. de Palautordera 42 Gran Bretanya 1 Riells i Viabrea 21 Itàlia 1 Breda 11 Moldàvia 1 Vallgorguina 7 Portugal 1 Hostalric 7 Veneçuela 1 Llinars del Vallès 7 Xile 1 St. Esteve de Palautordera 7 Campins 6 SUAR TINTA N.14 ABRIL 2004 Durant l’acte, les70 persones que hivanassistir Iglesias. al d’Ana SanMiguel,ieldel’originalitat, aldeM.Luisa dotze pastissospresentats, vaatorgar elpremi algust curs depastissosipostres nadalencs. Eljurat, d’entre els festa deNadal,durant laqualvatenirlloceltretzè con- Per tancarelprimertrimestre, vamcelebrar latradicional Festa deNadal,19desembre de2003 58 persones, entre alumnes,mestres iacompanyants. al Teatre NacionaldeCatalunya,alaqualvanassistir una sortidaaBarcelona per veure l’obra Primera plana Com aactivitatdelprimertrimestre, esvaorganitzar Sortida alteatre, 28de novembre de2003 pateix elmón. de reflexions sobre lagravetat delesinjustíciesque pedagògica isolidària,quecontéunasèried’articles divulgació del’agenda.Aquestaagendaésunaeina Quim Vilar, dosdelsimpulsors delacampanya Aquesta presentació vaanaracàrrec deJordi Planasi porta ellema«Comhauriadeser“l’altre mónpossible”». l’Agenda Llatinoamericana2004,queenaquestaedició Des delcentre esvaorganitzar unacteperpresentar Mundial 2004,10dedesembre de2003 Presentació del’AgendaLlatinoamericana felicitar elNadalde2004. la presentada perElisendaLloberas, ques’utilitzaràper van podervotariescollir-neuna.Laguanyadora vaser estar exposadesal’escola,itotselsalumnesdelcentre En aquestaediciós’hivanpresentar 16obres, quevan lenques, novembre de2002 Convocatòria del3rconcursdepostalsnada- Crònica d’activitats van gaudird’un bonespectacle. acceptació ivanassistir-hi un totalde54persones, que d’Eduardo deFilippo.Igualquel’altra, vatenirmolta Catalunya perveure l’obra Dissabte,diumengeidilluns, es vaorganitzar unaaltra sortidaalTeatre Nacionalde D’acord amblaproposta d’algunsalumnesdelcentre, Sortida alteatre, 27de febrer de2004 la sevahomologació. va comentareltemareferent alpermísdeconduiria Mossos d’Esquadra comun serveialciutadà,itambées es vapassarunvídeoenquèpresentava elCosde A laxerrada, alaqualvan assistir mésde40persones, l’Oficina deRelacionsamblaComunitat,Granollers. d’immigrants del’escolaacàrrec d’unresponsable de Es varealitzar unaxerrada adreçada alcol·lectiu quadra, 19defebrer de2004 Sessió informativadelCosdeMossosd’Es- l’escola del26d’abrilal7demaig. la revista. Lesobres participantsestaran exposadesa elecció esdónaaconèixerenl’actedepresentació de de Comunitatipeldissenyadorlarevista. Laseva per representants delsalumnes,mestres, del’Àrea obres. Laportadaguanyadora l’elegeixunjurat format i enaquestaediciós’hihanpresentat untotaldesis Aquest concurs vaadreçat atotselsalumnesdelcentre, de larevista SuarTinta, generde2004 Convocatòria deldotzèconcursperalaportada lenques. a laguanyadora deltercer concurs depostalsnada- poder degustarelpastissositambéesvalliurar elpremi Informació delcentre