Gran Teatre del Liceu

El cas Makropoulos Temporada 1999-2000

O Fundació Gran Teatre del Liceu

Generalitat de Catalunya

Ministerio dè Educación y Cultura Ajuntament de Barcelona Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu Consell de Mecenatge

I ^ \ 11 i: K K i: 1^ \ rv E W YORK El cas Makropoulos

Opera en tres actes ljlil)i'e1 i niúsica de Leos .laiiacek sol)re rol)ra de Kaiel Ca|)ek

(Ksirena a Es[)aiiya)

(ami) soi)retiliilal)

A(|uesta prodiKX'ió es ])reseiita ami) el patrocini (l'IltEHIA

Diilmis, 22 (le noveiiiiae, 20.30 h, loi n D Dijous, 25 (le novembre, 20.30 h, torn E Dimiieiige, 28 de novembre, 17 li, torn d" Dimecres, 1 de desembre, 20.30 b, lorn A Dissabte, 4 de desomibre, 20.30 b, torn (i Dimarts, 7 de desembre, 20.30 h. loi n B lî Fundació Gran Teatre del Licen Generalitat de Catalunya, Ministerio de Educación y Cultura, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Societat del Gran Teatre del Liceu i Consell de Mecenatge

"LA CAIXA" TELEFÓNICA

AIGÜES DE BARCELONA . AUTOPISTAS • BANCO BILBAO VIZCAYA / BANCA CATALANA . BANCO ESPAÑOL DE

CREDITO . BANCO SANTANDER CENTRAL HISPANO • BASF . CAIXA CATALUNYA . CANAL + • CIRCULO DEL

LICEO . COBEGA / FUNDACIÓN COCA-COLA ESPAÑA . CORPORACIÓ CATALANA DE RADIO I TELEVISIÓ

EL CORTE INGLES . EMTE / SULZER / AGELECTRIC . ERICSSON . FECSA / ENHER . FREIXENET . FUNDACIÓ

BANC SABADELL . FUNDACIÓ GRUP SET . GAS NATURAL SDG • GRUP WINTERTHUR . GRUPO DRAGADOS

GRUPO VINSA . GUINOVART & OSHSA . HEWLETT PACKARD . HOTEL REY JUAN CARLOS I . IBERIA . LA VANGUARDIA

LEXUS / TOYOTA . MEDIA PLANNING . MERUSA . NORTEL NETWORKS . PHILIPS . PIRELLI CABLES Y SISTEMAS

RADIOTELEVISIÓN ESPAÑOLA . SEUR ESPAÑA . SIEMENS . THYSSEN BOETTICHER / WAAGNER BIRÓ . UBS

AGFA-GEVAERT - AGROLIMEN - AGRUPACIÓ DE CIMENTS - ALMIRALL PRODESFARMA - ÁREAS - ARGENTARIA - ARMAND BASI - ASEPEYO - ASSOCIACIÓ AMICS DEL

LICEU - AUCAT, AUTOPISTES DE CATALUNYA - BAGUÉS-MASRIERA JOIERS - BASSAT, OGILVY & MATHER - BOSE-SONIDO PROFESIONAL - BURBERRYS SPAIN - CAIXA

DE - - TERRASSA CAIXA LAIETANA CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA - CASAS - CONSORCI DE PROMOCIÓ TURÍSTICA DE CATALUNYA - COPCISA - CORPORACIÓN

J. URIACH - CRISTALERIA ESPAÑOLA - DAMM - DANONE - DEUTSCHE BANK - DOM PÉRIGNON - EL PERIÓDICO - EPSON IBÉRICA - ERCROS - EUROPROJECT - PERRERO

IBÉRICA - FIATC ASSEGURANCES - FORD - FRANCESC RUBIRALTA - FUJIFILM ESPAÑA ■ FUNDACIÓ DE L'AGRUPACIÓ MÚTUA - FUNDACIÓ PUIG - FUNDACIÓN EPSON

IBÉRICA - FUNDACIÓN MARÍA FCA. DE ROVIRALTA - GEC-ALSTHOM - GRAN CASINO DE BARCELONA, GRUPO PERALADA - GRUP AUTOCARS JULIÀ - GRUP SABA

HENKEL - IBÉRICA HYMSA, GRUPO EDITORIAL EDIPRESSE - INDO INTERNACIONAL - INDUSTRIAS MARCA - LA SEDA DE BARCELONA - LABORATORIOS INIBSA - MEROIL

MICROSOFT IBÉRICA - MIELE - ÓPTICA HISPANO - PETROCAT, SOCIETAT CATALANA DE PETROLIS - PORT DE BARCELONA - PRICEWATERHOUSECOOPERS

ROCA RADIADORES - ROYAL BRANDS-ARTIACH - SGAE - TFA ASSOCIATS - TURISME DE BARCELONA - VIVES VIDAL VIVESA - VOLVO CAR ESPAÑA

El cas Makropoulos

K-s*

Emilia Marty, cèleljre cantant d'òpera Anja Silja Albert Gregor Kim Begley Baron Prns Donald Mclntyre Dr. Kolenat

Direcció musical Antoni Ros Marhà Direcció d'escena Nikolaus Lehnhoff Escenografia i vestuari Tobias Iloheisel Il·luminació Mark Henderson

Realitzada ¡jer Jon Stevens Assistent de direcció d'escena Daniel Michael Donner Producció Festival de Glyndehourne

ORQUESTRA SIMFÒNICA 1 COR DEL GRAN TEATRE DEL LIGEU

Direcció del cor William Spaulding Snbdirecció del cor Josep Ferré Concertino Kai Gleusteen Assessor de llengtui txeca Misloslav Clapka r' 10

Resum argumentai

El cas Makropoulos, penúltima òpera del gran compositor txec Leos Janácek i un deis grans títols operístics del segle XX, amb llibret del mateix Jandcek basat en Fabra teatral homònima de Karel Capek fí922), s'estrenà al Teatre Nacional de Brno el 1926 isdstrena aquesta temporada cdLiceu. Faula escèptica i lúcida sobre el sentit de la vida i de la immortalitat, mostra com el valor de la vida i el desig de perdurar es converteixen, per acumulació rutinària, en unafatiga immensa -que inclou Farnor, Fart. els èxits- i en desig de morir. Per això ha estat con,siderada un anti- Faust. En ocasió cFun llarg jjrocés judicial,

,, ,,, ,,, apareixi en escena una cèlebre cantant cFònera.y ' Hermajroaifa doniuda (segle II a.Ci.j. Emilia Marty, que és en realitat la filla ddin metge de Fernjjevador Rudolf IL (Í576-16Í2), nascuda fa 337 anys. El seu pare havia trobat la fórmula cFun elixir de longevitat que li administrà com a prova i ella ha viscut al llarg de 300 anys en diferents indrets, ocultant sempre la seva extraordinària personalitat, utilitzant noms distints, iniciats sempre amb les lletres E.M., les del seu veritable nom, Elina Makropulos. Ara busca desesperadament la fórmula -que ha perdut— i que li ha de permetre perllongar 300 anys més la seva vida. ^ 12 li K s I" M A li C r M K N T A I. I! E S V M A U (; V M F N T A L 13

ACTE I Entra la cantant acompanyada per Kolenatv que e n u n a « c o n v e r s a

EN MÚSICA» SUBRATLi.ADA PER L'ORQUESTRA I TRES MOTIUS «La vida no té sentit, és MUSICALS A (EL DE HOLE N A T Y I DOS R E L A T I U S A M R T Y ) , deiUOStra el client Albert cruel, necia i, malgrat Gregor, personatge feble psíquicament i un interès sorprenent pel litigi. Malgrat que només aparenta uns ■Vf-* endeutat, molt trenta-set tot, meravellosa Al despatx de TadvocatinquietKolenaty,perquè elel Tribunalseu passant,SupremVítek,estàrep anys, se sorprèn de la mort del baró Ferdinand .losef Prus a punt de fallar un cas que fa més de cent anys enfronta la seva —no es riu dels homes, (fa cent anys), el qual anomena amb el diminutin de Pepi i sembla família amb la dels Prus, pel domini de la propietat de Loukov. conèixer molt bé. Assegura que el baró testà a favor del seu fill natural però tampoc no es Arriba Tactriu i cantant Krista, filla de Vítek, que fa un elogi Ferdinand Gregor, tingut de la cantant Ellian Mac Gregor, i diu conèixer preocupa per ditiràmbic de la cantant Emilia on més ells Marty. Entren Kolenaty i la es troba el testament escrit que ha de fer inclinar la sentència mateixa Emilia que pels cucs. [...] Marty, que s'interessa pel procés Gregor-Prus. judicial a favor de Gregor. Aquest obliga l'advocat Kolenatí' malgrat la seva Hem d^acceptar la cruel¬ Malgrat aparentar poc més de trenta anys, mostra uns rars forta reticència, a marxar a comprovar la veracitat del que coneixements del tat de la vida i la necessi¬ personatges que van iniciar-lo i fins revela el diu Marty. lloc exacte on hi ha el document que pot decidir el litigi: un moble L'escena entre la cantant i Gregor, ara sols, ens mostra primer la tat de la mort, no amb de la casa dels Prus on es guarda el testament que prova les fascinació progressiva del jove per Marty -a m b u n m o t i u m e l ò d i c laments, sinó assaborint relacions il·legítimes de Ferdinand Josef Prus amb una tal Ellian EXPRESSIU H A R M 0 N I T Z A T l> E L S S 0 N S A GUTS D E I. A \' I 0 L A I E L la desesperació» MacGregor, de la qual ha sortit la línia dels Gregor. Kolenaty clarinet- i la resposta despectiva i sarcàstica de la cantant fins al

II I. \{ M ANN II i: S S i: s'en va per verificar aquesta informació. moment que es parla de l'amor entre Ellian Mac Gregoi- i Ferdinand Lectures per a minuts Marty tracta amb fredor despectiva el jove Gregor, que, fascinat, Josef Prus, moment en què la música esdevé evocadora. intenta seduir-la, però finalment li ordena que l'ajudi a trobar L'agressiva declaració d'amor de Gregor, marcada jier un n o i: m o t i i:

un vell M u s i c a pergamí grec, que es troba en mans del baró Prus, el l, on alternen lirisme i exaltació, troba de nou la indiferència seu enemic. Arriben ara Kolenaty i Prus, que han localitzat el de la cantant fins al moment en què, sobtadament, ac|uesta li demana

testament en el lloc indicat. Prus una demana, tanmateix, una prova amb exigència brutal cjue li aconsegueixi per qualsevol mitjà uns

de la relació del en jove Gregor amb el destinatari del testament, documents escrits grec que estaven en poder del sen besavi. que la cantant es compromet a donar. Entra Kolenaty -seguit per Jaroslav Prus- amb la sorprenenl notícia LES PiilMERES FRASES MUSICALS CREEN UN CLIMA D'URGÈNCIA -PER que ha ti'ohat els documents indicats pei' Emilia Marty. Aquesta demana LA PRESÈNCIA CONSTANT TfOSTINATI I L'APARICIÓ DE FIGURES veure'ls, però Prus encara els té en poder seu. D'altj-a banda, malgrat TEMÀTIQUES QUE SE SUCCEEIXEN- I DE MISTERI, MENTRE S'AL¬ reconèixer l'existència d'aquest testament, demana una prova c[ue el TERNEN MELODIES P L A N Y í V 0 L E S AMB FANFARES LLUNYANES. destinatari de l'herència, Ferdinand, sigui realment l'avantpassat tie Inicia l'acte Vítek, passant de l'advocat Kolenaty, que fa una sarcàstica Gregor. La cantant assegura que facilitarà acjuesta prova. Tot acpiest aldusió al fracàs de la Revolució Francesa davant un plet que fa cent final és ràpid i d'una tensió creixent. anys que dura -i trenta que porta Kolenaty- entre les famílies Prus i Gregor -aquesta defensada per Kolenaty- pel domini d'una propietat (motiu en SEXTA M A j 0 R ). Eutra Albert Gregor, que tem amb ansietat una sentència desfavorable que el portarà a la ruïna i a la desesperació (el seu pare va suïcidar-se pel mateix motiu), i Krista, filla de Vítek, Pagina anterior: que mostra una per cantant Cariava: detall (1793). fascinació extraordinària la Emilia Marty .A Museu del Louvre (Paris). (que subratlla la vio l a ), quc va scutir la uit anterior a l'Òpera. 14 n i', s 1 \i a H (; l M i: \ i' a i.

ACT E I ]

«Si/i el lieiiipo que jïnye (leuIra de ¡a coucieucia la neteja i un trainoista comenten l'èxit que acaba d'obtenir del liouibre, ^X(h/io sería Al'escenariEmilia Marty.desert Entrend'un jíranel baróteatreJaroslavd'òpera,Prusunai, després,dona de Krista, amb el seu promès Janek, fill de Prus, obsedida per la percibida ¡a luuerte, ¡a cantant que enamora follament qualsevol home sobre el qual desaparición, el perecer posa la mirada. de lo rico y el desgaste } • Arriba Marty, des|)òtica, que tracta amb menyspreu Janek i desaparicióu de lo rivoy també (iregor i Vítek. Orgullosa, s'ofèn quan la comparen a Mas, a su rez, sin muerte una antiga cantant famosa cpie mostra conèixer molt bé. Entra llauk. velí un ram per la y sin destrucción, ^'existi¬ decrèpit, amb de flors, al·lucinat semblança de Marty amb una cantant gitana andalusa, Eugenia ría el tiempo en este su Monte/, que ell havia estimat fa cinquanta anys. Marty el besa as/)ecto de simple fluii\ i li parla tendrament en castellà amb paraules de la gitana, con sus tres dimeusioues trasbalsant el vell. primarias: pasado, pre¬ Resta sola amb Prus, que li diu cpie amb el testament ha trobat un sente y porreniry» paquet amb les cartes d'Ellian MacCregor i vol saber què sap seu m a k 1 a z a \> b k \ n o Marty d'aquesta misteriosa amant del avi. lla descobert Id sueño creador que el beneficiari del testament és fill il·legítim d'Elina Makropoulos. cosa que dificulta que Gregor pugui obtenir la propietat. Surt Prus i arriba de nou (iregor, que es mostra altra vegada a|)assionadament enamorat de la cantant i troba només una dona cansada dels sentiments i els jocs amorosos. Marty demana després a Janek (pie li porti les cartes que té amagades el seu pare, però aquest bo ha sentit des dels bastidors i s'ofereix a portar-les-hi ell mateix a la nit, a canvi de posseir-la.

Lacle s inicia a 1 escenari ara desert amb nn dno entre una dona de

la ik'teja i nn l ramoista -ic i. s dios e.ntiîe emiea maiítv i ees

altres personatges seran f n a constant d'aquest acte-011

f|nè coinenten I (\xit apoteíisic (|ne ha obtiiigiit la cantant i I lioiiie deixa veure el sen desig per ella. Arriba ib-iis, (|ne resta apartat, i aviat Krista, Pà«rina .següeni: acompanyada per i n motil de clarinet pròxim a ln dels de (lanova: detall (1798). Miiseii del Louvre (Paris). marty. pent ve ere l'estreta relació entre les dees dones. 16' HESIM A lu; IM i: N T A I. H E S V M A li G r .M K N C A |

«-Què ens reté encara Krista tracta el seu promès Janek, fill del baró Prus, que la segueix, amb una Itarreja de meuysjireu i afecte mentre li most ra una admiració aqníF/Ac¡nells que vam sens límits per la cantant -motius de ea voimpTAX i de la estimar descansen des de FASCINACIÓ y Ü E E S F O N E N E N ü N M 0 M E N T D lî C H A N BEL E E S A

fa temps. / En la seva QUAN LA NOIA AFIBMA QUE TOTHOM PERD EL CAP PEU MARTY QUAN

tomba acaba la nostra ELLA ELS Al I R A . vida; / la por i el dolor En descobrir Prus, els joves intenten marxar jieró l'arribada de ens envaeixen Vànima. / Marty els detura. La cantant tracta amb duresa Pi'us i el jove Janek mentre la M ús I c A marca el desig que els inspi ra . Entra ara .Ja no tenim res j)er (iregor amb un ram de flors i nn estoig (]ue iVlarty refusa aïradament bascar / el cor está i vol |)agar-li amb uns diners que finalment agafa el passant Vítek, sadollat - el món, bnit» que ha entrat amb Gregoj'. La comparació de Vítek, amb ànim d'elogi, \ o \ A I, I s de Mariv amb una cantant mítica que va viure cent anys enrere produeix L 'ari/ie/ de la mart nua gran irritació a Marty, que no la considera equiparable amft ella, MENTRE SE Nil M UN DEES MOTIUS EON A MENT A ES. EL DE LA

1.0CE VIT AT. EXPLOTAT DESPRÉS AMR TOTS ELS REGISTRES. Es burla després sense jiietat de la jove parella i afirma la inanitat de l'ainor i cl plaer. L'csccna amb I lank, un vell aristòcrata que sembla haver perdut el cap, tractada de manera especial, a.mb un número tancat, l'únic D E L " () P E RA. UN A M Ú SICA DE F O R T A C À RR E C A D " E M O CIÓ I

TEND R E S A (,) l I'. A 1. T E R N A A M B U N A M E L O D I A CI T ANA, IllOStra aiul) més claredat encara l'enio'ma que envolta la figura de Marty. 1 iauk entra, s'ageuolla davaul la cantant i plora mentre evoca la seva increíble semblança amb una gitana (la chula negra, dita Eugenia .Montez) que ell va estimar fa cin(|uanta anys amb Ihllia, a Andainsia. [.^a cantant Afrodiln ajupida^ detall (segle, ill a.C.). nega que sigui morta i el besa mentre li [laria amb un castellà agitanat .Museu del Louvre (Paris). ami) les mateixes paraules de l'apassionat ejtisodi de joventut. Totalment trasbalsat, I lank surt filorant, dient que aviat toiTiarà. MaríA' fa marxar tothom menys el baró Prus, (|ue intenta aclarir el com a fill sen. Això vol dir misteri del coneixement (jue Martv té d'nns fets tan remots, en nu que Gregor no serà reconegut com a destinatari de l'herència si no es diàleg ple de tensions. Ld ])arla del personatge d'Ellian Mac Gregor, presenta un Makropoulos que l'identifiqui. Mart v que qualifica de perduda -davant la indignació de .Marty- a partir de assegura (pie resoldrà la qüestió i li demana el preu del sobre que Prus conserva mentre L A música la lectura de les seves cartes apassionades i explícites, signades per .marca la seva voluntat de

SEDUCCIÓ SOBRE UN IIOME E..M., i el relaciona amb el d'ella, el d'Eugenia Montez i, sobretot, el QUE SE SENT DIN IDIT ENTRE EL DEURE I EL DESIG d'Elina Makropulos, una grega de Creta, ja que en la partida de QUE El INSPIRA LA CANTANT. TEMES QUE ENS FA ESCOLTAR L ■ 0 R naixement del fill il·legítim de Eerdinand Josef Prus ha estat inscrit Q U E S T R A . 18 li r. s r M A It c r M F. N I'A 1. u F S r M A u (; r m f n t ai. ! t9

«Es imposible ''^moiiE\ Una nova escena entre Marty i Uregor semilla ser la continuació del «El secret sempre atractiu A C T E I I ï dno del de la rida és imposible vivir lo que primer acte entre a(|uests personatges, pe no el to és més que la rida, APASSIONAT. I LA .MÚSICA OSCILLA E N T lî E AGITACIÓ EXTREMA I será siu que yo sea; y que per a tots noscdtres GRAVETAT SEGONS ELS S E N T I .M E N T S D ' A M O R I ODI -t'N ODI Q l K el sobre promès, del qual un siu no té secrets i ha revelat Marty treu manuserit groe embargo la muerte, ARRI RA AL SADISME- (jue seiil el jovc davaiit la glacial indiíerència que amaga a l'eseot, mentre elenbaróun li retreu la fredordóna totes Prus li les seves Ales habiíacions de la canlanl, hotel, ¡o más ajeno, es lo más de la cantant, possibili¬ terrible amb qne voldria salvar-li l'iierència però se sent desgraciada què se li ha lliurat. La notícia que el seu fill Jauek i molt tats, continua sent atrac¬ s'ha propio, ineludible, siem¬ fatigada, fins al punt de (picdar dormida. suïcidat destrossa Prus mentre la cantant, iudilèreut, eoutiuua La tiva. A causa del seu límit el seu pre, toda nuestra vida. desperta .lanek, i .Vlartv decideix aprofitar l'ascendent enorme pentinat. Entra I (|ue ha adquirit tamhé damuni ell per demauar-li que li porti el soliin mortcd. A causa del límit lauk, convençut que y\o es la ''salud'' la Marty és Eugenia Montez, i li proposa tancat que guarda el seu pare, ou hi ha escrit damunt «Per lliurar a fugir a Espanya, cosa que en determinacián relatira- del qucd no se sap si la desperta la cantant certa tendresa. mans al meu fill Uerdiíiand» m entr e lorquestra toga el tema E'arribada de Kolenaty-acompanyat per Gregor, Vítek, Krista, mente arbitraria de un vida no seria cdlò cpie DE LA LONGE 1ITAT. El haiT) Ppiis suEl de i la Prus i un l'onilira diu que portarà metge- interromp l'escena; l'advocat l'acusa d'haver- mort té ell mateix el sobre aquesta se mentre sen per límit» li punto de equilibrio en nit si Marty li lliura, ti.m proporcionat documents falsos, que semblen escrits per una M L R I C K B L ,.\ \ una inestabilidad que se DE NOI El. MOTIL DEL DESIG. C H 0 '!• sola mà però en èpoques molt allunyades. El pas (no) més enllà ¡)odría calificar de palo- Marty es veu acorralada i explica la seva increïble veritat. En tots consíaníe, acpiests anys de vida només ha estimat el besavi de Prus, lomaO desde Pepi, amb qui va tenir un fill, Ferdinand Gregor, i al c[ual va luego con desenlace confiar el pergamí amb la fórmula, que ha de recuperar sens nada sano. O, si lo sano falta pcripiè la seva eficàcia només és de tres-cents anys. es lo "normcd", Però ara /no es la que ha recuperat el pergamí, i podria iniciar una nova

muerte la ánica scdud?» etapa, s'adona que la mort ja no li fa por i t|ue la realitat que l'envolta se li ha tornat .1 o s F M \ li í \ K I !■ \ 1. I) A llunyana. (}ue una vida sense fi no té sentit, que la seva ànima ja és morta. Dóna a Krista la fórmula, però aquesta la crema a la flama d'una bugia. Ea gran cantant «Algunes cèl·lules del cau sense vida. L'ORQUESTRA MARCA LA CÒLERA I ELS RETRETS (Icl nostre cos poden ser bai'Ó PlTlS, (|iic Iva lioliat en Marty una amaní com una morta i immortals, però només freda que, en i'ecii|)erar cl maimscrit esgrogueït, el guai'da a l'escot i respon amb quan esdevenen sarcasmes. Entra la cambi'era dient qne un criat del baró, |)àl lid i canceroses» angoixat, vol parlar amb ell i, uieiitre a((nest surt, pentina .Martv, STI;VH.\ N. -AI'.stai) insensible a la desgràcia cjne sens dubte ha d'haver ocorregut. Prus Per cnrel/im''' (¡lté entra i li anuncia que el seu fill .Tanek s'ha suïcidat per ciiljia d'ella, A.MR UN ACO.M l'AN VA.MENT SONOR EIXORDADOR. ON S'ENCAVALQUEN

E 1. S M O riu S D E L D EURE I EL DESIG I I. ' O S TI \ A T O D O L O R Ó S D E L S

.M E T A L L S E X I' R E. S E N E, L S 0 E R I M E N 'I' I E. 1. DOL 0 R D E L ' A R I S - ròCRATA. .Vlartv continua mostrant una frcrlor i indiferència colpi¬ dores. 2(1 I! I-; s i \i A li (; 1 \i i: n i \ l.

«f irir (lescribíeudo luici Després té lloc una bren escena de caire tragic()nnc, (jiie trenca la órl)ila es una imagen tensió, s r b h a'r 1.1. a d a bkb i.a mki.odia aliioiía thisia i ai.f.(;be 1) i. i. a ctk a nï i, b10 k. cii la (|nal torna el \ ell I lank per einportar-se amhiralente: infernal por la (|ne eren Eugenia Montez a Espanya, després d Inn er agalat les joies ¡o que de morimiento sin de la seva inniler. Martv sent de non nna tendresa es|)ecial pel vell fin fiene, por la f(dta de loll i send)la estar d'acord ainh el |)rojec,te, penó entren brnscanient lagar propio qne signi¬ (iregor. Kolenalv, \ ítek. Krista. el haró Prns i nn metge, mi.ntrk SI. NTIM I" 1- .MOTH Di. LA L O \ O K \ i T A T I LS CREA l N CLIMA fica. imagen de nn tiem¬ MI SI CAL OBRES SIL. I) ' A C O R I) AMR 1. ' E S t A T IV ESPERIT DE MARTA. po racfo, sin principio ni (|ne inlenla eludir l interrogatori (|ne ven Aenir afirniant (pie se'n va. fin. de nn tiempo ahsoln- 1.1 metge iren lora I lank i ara KolenatÁ l'amenaça veladamcmt de cridai' tizado, pues, desproristo. la |)()licia i l acnsa d liaver-li proporcionat documents falsos, tots de traseeiideneia» e--crii> per la matei.xa mà. (iregor demana fer nn registre i li |)ren nn M VK í A / A M B R A N O re\(M\('r (|ne Marlv lia inteniat trenre d nii calai.x. La cantant se sent /,/ sueño en odor acorralada i din (pie paliará després de \'^estir-se mentre se'n va al dormitori.

l n >( iii:ir/.(} ràpid, seci it per t x^à^.stae caràcter estrany

i a (; r e ssii. d i-; s p r é s p l k d e p ris t esa, maiTíi la recerca dels homes en les perlinences de .\lart\ mentre Krista plora. En segell amb les iniciab I ..M. i dixerses cartes de doues amb afpiestes inicials-Eugenia .Montez. f.Ea Millier. Ellian .Mac Eresor. Ekaterina Nlichkin, l'dina .Makropnlos-. feies per la matei.xa ma cpie ha escrit els docnmeats (pie Prns lé al scmi poder, dysconcerten encara unis els |)resents. \ itek fa entrar Emilia Mart\. vestida de nit. amb nna botella i nn

\ ;is de w liiskA (¡ne Ikmi amb excès |)er donar-se coratge. Kolenaty, togat, inicia l i^scena (|ne ens porta vers la tragedia final i ([iie constitneix nna mena de [irocés a la cantant. .a(,)I E.st procés adopi a la forma

d in ronik» mol.t LLIIRE orclamtzat al A'o L t a n t d ' t n tema

i iii.iTz \i com a ii I rro u \ i: LI. O ex cada fase, la primera

COXslLM LIA l NA MENA DE I'A S S A C A (; L IA (.HE ES CORRESPON

WIB L\ SEAL RITA r DI. 1. 1 N T F R R O C A T O R I . LA S E C O N A ES BASA EN

l N r RE BALE DE V A R I A C H) TEMÀTICA ON APAREIX AMB E O R (J A EL

IF. MA DE LA I.ONCE VITAT I LA TERCERA. (.HE RECOBRA LES

1- A N E A R E S D E I. ' O B F . R F ( RA. A P O R T A A I. F R E S T E M E. S E L I (1 A F S A

i. ■ f; n a' f: l li Al f: n f i al c a n s a m e n t d e ai a r f a' .

l'àsiíia s('

«Quan el ferro s'oxida, RiidoH II, la mateixa (|ue amb el nom (rEllian Mac Giegoj' llagué an ¡'aiiomeiieni nonnahnenl fill ami) Feidiaaad Josef -Pej)i- Prus, iascrit com a Ferdiaaad Makropulos, besavi dels Grcgoi'. Només Pepi Pius, rémic home (|iie ha roved, qnan el bronze estimat de veres, va coaèixei' el sea secret i va gaai'dar el pergamí s'lia oxidat, com les amb el secret de la longevitat amb el testament. Fila, al límit de la seva estàtues de bronze anti¬ pervivència si no troba la fórmula, ha intervingut en el jilet no |)er ques, anomenem pàtina afavorii' el sen besnét-Flina la explícit na desinterès absolut de cara als sens descendents- sinó per apoderar-se document . Davant la capa cpie les cobreix: i del els seus iuterlocutors esjiaordits explica com el vell em|)erador Rudolf va qnan nosaltres ens oxi¬ e.xigir del seu pare un elixir de vida, però, temerós, va fer que ella, filla dem, ho anomenem enre- (ír i ah|uimista. (|ue tenia setze anvs. el [irovés |)i'imer'. l^a noia l'estar lliment» iui'oo-ciími una setmana i Rudolf féu emjiresonar el seu parc per

S r i; \ i: n N . A i sia d > i d'l. \ í: )ÍM \ a sobreviui'e, amb el [lergamí, i iniívià el llarg ¡leriple /'(*/• í///r furcllntL" de le^ cs vides successives.

^1 límií (II' h ■ seves foi'ces. i davant la indignació de Kolenat\^, comen¬ ta tjBBinr a! Pareno.sti'e abans de caure .sense sentit íi tiaxa. i. ■ o n yrt:ht iî .\ .\i.\iu:.\ i..\ rii\\si(:i() c:.\i' ,\ i..\ i)li"Fsci:xdf. lópkr.a .\mií

I .Ml'.--HA DK ORAN REI.l.ESA. DE Tl.MliRES I li E C I S ï R E S COXTRAS-

lArS. I CRW DENSITAT 1> S I C 0 1. Ò C I C A . D O .Ml X A I) A I'E E T E .M A DE EA

!..ASSIT! D. IXICI.VT I'E H IX O .M R li Í \'O I. COR DE M ET Al, ES I ELS

ACITS DEI \IOI.[. yiE S EXCAMIXA A EX M A V S T 0 S 0 S E R E I .M

coxTixi AT TER EX 1/) I T; / 0 . Fa | lOTteu Cil braços a ht scvu caiiibra, però reioriia . rioii aviai. acon^Aaiiyada del metge, i comença remocionant caut final IDI Vi i- explicaM I' a N v A D A per ix COI! DIIO.MES QEE

1! i . T e1 T. i \ i \ LEV -, e A e S T A H a i t. e S - qiic hi luoi't lui posat la itià sobrc .sen. i no és una cosa terrible, que ven els |)resents com si fóssiu ombres, (|ue morir i partir són la mateixa cosa. Que no sdia de xtui'e tant de teinjis, (]ue els moríais coiTents tenen la sort tie morir aviat i |)oden per això criMin» en la humanitat, la grandesa i ramor. Ganta la seva terrible solitud, la inanilat de cantar o callar, de ser bo o dolent, tjuc el cel i la tiara aciibiai [iia- fatigar i s'adona ipie la seva ànima és morta, xous all) TIES ACO.MPAXYEX LES ERASES .MÉS PEX VENTS. COM SI EA MÚ¬

SICA E vo E I,'C i 0 x É s a.MR ea rapidesa DE EES IDEES.

Ofereix la fórmula a Krista perquè pugui continuar la seva extraordinària història davant riiorror de Gregor, Kolenaty, Vítek i Priis, però la noia agafa el jrergamí i l'acosta a nua flama fins ({ue s'incendia i una llum vermella inunda l'escena. Martv invoca de «Para la alquimia existen tres anhelos supre¬ mos que parecen conducir a la felicidad: el rebis alqnímico, o ser andrógino que implica el cese del tormento de la separación de los sexos; la aniquilación de todo cambio o tran¬ sición; y finalmente, el centro místico del uni¬ verso, el origen irradiante y la inmortalidad, unida a la juventud eterna. Es fácil de com¬ prender, a la vista de estos "objetivos", que tanto algunos científicos, que se esfuerzan por "traducir" a su mundo el alqnímico, como los prosecutores de la alquimia ortodoxa no cesen en sus propósitos»

jlan eduardo (]ikiot ii ' DiccioiKirio de símbolos H !•: S I" M A n C i: M K N T A i.

«''^Moro de no ntorir^'' no expressa només el desig mortal que procedeix, com sifos irrecditzable, de Fatractin de la mort: deixa pressentir el mori- ment de morir, la sera dui)licació incessant i siimdtània sota nna rela¬ ció corrosiva de simies

diferents, on ventila mor¬ talment eljoc de la diferència»

M A L H I c i: B I. A N c n o i /:/pas (no) més enllà

non el l'arenostre abans de cani-e i; l a drl I inoiia. tkm diístí sf, SOliliFl'OSA A LFH F A NF A U F S DE F ' 0 lî F KTl'R A I S'IMPOSA SENSE

DFEAEFIMFNT C 0 N i) r l'ï T PER FFS CORDES MENTRE NOVES I F S r R A N Y F S F A N A ]■ R ES 11 O N O R F N I P F 0 R F N FA DES A P A R i C i (')

D ■ A (,) F F S T A D O N A . 28

Jo sóc Emilia Marty!

«Particiilarinent m''agrada elfaial creat per la producció de Lehnhojf per a El cas Makroponlos, (pie ra sorgir una mica per casualitat», escriu Anja Silja. «Jo no rolia tornar a escena amb ana perruca i un mcicpiillatge de persona centenària, com es fa habitnalment, no és gens convincent. En vaig parlar amb ¡jelinlioff, i li vaig proposar reaparèixer tcd com A (ialt. a haix i pàííina següeiU: sóc, al natural, i això va donav la impressió Dirorents imatges d'Anja Silja com a kmilia Mailv eii la (Fuu retorn a la joventut, a la meva joventut. producció de ÍJ cus Makrojwulos del hestivaí de Llavors se sent cpie Emilia torna pas a pas a les (dviidehoime. seves arrels. En acpiella època jo travessava una crisi personal greu i això em permeté donar una lliim molt particular al paper, però també a la meva vida.»

si comença i acaba amb El cas Maliropoalos. Veritablement Faéspocl'òperalie acabatde lalamevaredaccióvida,dejala(ptemevam'identilicoliiogralia. i noprofundamentés casualitat amb Emilia Martv. t)ie Sache Maíxropotdos va sei' la primera obra de Jatiácek (|ue vaig cantar en alemanv -en aquella època, tant a Alemanya com a la resta de |)aïsos iio es cantava mai eii la llengua original. Va ser l'anv 1970, a Stuttgart. Una mica més tard, els anys setanta, vaig abordar el paper de Katia Kabatiova -a San Francisco i a Sttittgart-, ;5() JOS ó C K MILI A M A li L V

«No és jjossible insistir en

i;:; . el ten pnper de soprcino i ser sempre ¡a mateixa. De vegades -i amb ana pena immensa— sha dhptar per personatges Sïï aníip a tics. Personcdmenf, •XiíÀ semj)re m han agrada!, però moltes companyes no I r poden suportar aqnest Ihta la estimna.O vida han

estat encisadores i tendres #■ ^ f i volen continnav sent-ho.

- Es una llàstima. Així

només es geneva nn encpdstament tant de la f seva cavvera com de la / seva pevsona. Als papers (líílt i pàgina següeni: .\nja Silja oii El cas Makroponlos: cjne en canto Eactneditat, a (lall acompanyada per Donald .Mclnlrye (liaró Pnis). els pnc injectar la meva expeviéncia i els mens coneixements, la qnal cosa és molt més atvactiva

qne continnav (lcs|)rés el de Kosteliiieka, (|ue vaig cantar per |)riniera vegada al íinal de Taiiv 1987 a Bi'iisseMes, abans (riiiter|)i-e1ar-lo, enlre d'altres, vepvesentant somnis de a (dvndeboui'iie, i també a París, al Cliâtclet, en af|nella j)rodncci6 tan j: nena (pie jove, somnis jo beii definida de Stéphane Braimschweig. Però de lots aquests papers, ni puc ni he de somiar» amb el que m'he ideiiliíicat més es amb el d'Einilia Marly. Anja S 11.JA Jenfd'a i Katia són latnbé dos paj)ej-s de passió, per descom|)1al, Die Selmsnrht nach dem l herreichbaren |)erò aquestes dues dones són molt joves, immadures, mentre (pie Kostelnicka lé, per dii-ho d'alguna manera, més vida darrere sen, més pes. Amb .VIakropnIos cal ex|)osar toia una vida, i quina vida: és moll més fort, més signilicaiit. [lT#f

i «Dels directors d escena

m ''interessa descobrir, una vegada rere Ualtra, com poden arribar a tantes conclusions contradictòries, i exigir¬ ies, malgrat allò que sembla normal i lògic. MHnteressa tambéfer que el públic s^encurioseixi per allò que és inexplicable. I això només és possible si un mateix ha trobat el

camí cap a la comprensió. El públic no és ni més llest ni més ruc

que els que som damunt Vescenari. En el teatre no

s'ha d'obligar ningú a entendre. Només cal

aprendre a fer-se entendre. La qual cosa és molt més difícil»

\M \ S I I. J A Die Seltnsuchl nacli dem l'nenviclibareti ."54 .1 o s () C I-; M I I. I A M A II T \

\o en Ieue el f.vee, sarin f

has (le cantar en una

llengua (¡ne no entens, però sé el significat de les frases. Ao eal saber cada pareada, en alemany tampoc no penso en totes i cada una de les parciales cpie canto. Es la música la (pie determina la frase, la (pie és

realment decisira. Es \ dalt i pàgina següent: .\nja Silja arni) Kim Begley (All)ert Gregor) i amb Mamiela Kriscak (Krista). podria cantar sense paraules nna obra que Una obra de difícil comprensió estignés ben composta i s'entendria si s'interpre- Certanieiil, (|uan vaig al)ordar el ])aper l'any 1970 -llavors jo tenia -30 tara correctament. anvs- no vaig inesnrar-ne tota la dimensió, malgrat l'ajuda de Amb la j)aranla es ])ersonatges de la talla de Guntliei' Rcnnert i Václav Neumann. Era transforma Ee.ipressió del una descoberta, aquesta ò|)era pràcticament no es representava a Alenianva -jo només l liavia vista una vegada abans d'interpretar-lo-, cant, com en la rida. me la van |)roposar i vaig acceptar, així de senzill. De tota manera, en Quan un atac algú té acjiiella è|)oca,]anàcek encara no foi·inava part del re|)ertori -cosa que, (Eira sarint no és |)er sort, ba canviat- encara que dulito a l'hora de dir si Et cas conscient de les ¡)aranles-, Makropoiitos en lorina |)art veritablement avui, ja (|ue no és ima obra de fàcil accés. Els dos l'important és com primers actes són molt secs, molt difícils d'entendic, lins i tot de les diu seguir, i abans (|ue el veritalile Janácek s'imposi en el tercer, el pnltlic ba de véncei' molts obstacles |)er co|)sar l'emoció subjacent \ \ .1 A Sil. .1 en els actes Die ,Sehnsnchl nac/i dem l rierreichbaren precedents. De fet, perquè l'olira funcioni cal soliretot una intèrpret excepcional -no em refereixo |)as a mi, eviíleiitment-, cal algú ca|)aç d'emocionar el pnblic tan bon pnnt entri a l'escenari: El cas Makroponlos necessita una Emilia Marty. En canvi, eu el cas Pàiîinc.-i aiiieriors: linalge de la po.-iada de Katia, que sempre ha estat popular, i áejeniifa -que avui encara en escena dirigida per Nikí)latis Lehnlioff bo és era a (dvndel)()urne. ainh escenografia de més-, inicialmeTit a la inversa: el pnblic de seguida queda I o]>Ías i loiieisei. ca|)tivat, des dels |)rimers compassos, |)er la musica. .1 0 s 6 c !■; M I I, I A M A It r ^ ! ! ."57

■ • >=■ ■ : -.t «Es Un V :, :■líífeiNçïa perillós i poc paper de maduresa p/•ofessioltal identificar-se (|ue realment amb an A(|uesta aridoïsa de l'obra és precisamenl el Janácek desiljava, ja que la va esci iiirc pensant en el seu amor impossible per Kannia personatge. Si pogués dir Stosslová, en la seva fredor. La va compondre en nn estat emocional (Enn paper ^diquesta sóc determinat: gairebé desesperat, envoltat de tots els problemes |)erHonals ■i)- ' A J^ '<«1^ ¡o ", ja no el podria (|ne llavors rem[)aitaven. i avui, (|uan gràcies als sens bit)grars sabem interpretar. Només es prou bé com era realment i (piè pensava, ens adonem |)ei fectament /î l#fe; (|uè va posai" de si mateix en acpiest paper amb (|uè s'identificava. Lm poden crear semblances. va fer una qüestió personal. Per això cal (|ue la intèrpret faci el mateix. Especialment pel (pie Ja a Per mi, eu tot cas, és uua història |)ersonal, mentre que per d'altres les escenes emotires, que cantants potsei" només és un |)a|)er com tants d'altres, la qual cosa uo cal traslladar a situacions |)ot funcionar en absolut! Encara ipie ¡o uo tingui 3()() anys, és (pie parteixin de veritaltlement la meva història, amb aipiesta carrera de gairebé 50 Ee.xperiència personal, de anvs que tinc darrere meu, amb la |)resèucia de la mort tan freqüent, penso en André (iluyteiis, en Wieland Wagner... Cal tenir una certa sitnacions reals (pie no edat per copsar la veritat d'aquest pa|)er. ,|o m'identifico [lerfectament tinguin res a veure amb amb aquesta indiferència envers tantes coses, amb aquest llanguiment. l'òpera. Si no és així, amb a(|uest rebuig de les preguntes, de les res|)0stes... t^alliinyes del personatge o el converteixes en Una amanerat. No convences figura de luoderiiitat

mai si intentes cantar de Emilia és |)rimer de tot una artista, ferida i ln|)ersensible, es|)ecial, i manera "bonic(d^» sobretot diferent, (|ue viu completament allunyada del món normal. A NIA S I I. J A No té Die Selinsnciít riach dem i nerreiclibaren gaire importància si és vella o no. Com tampoc no en té (|ue sigui famosa. Simplement és una figura eterna, mítica, més que nna figura de modernitat, una figura que e.xjiressa el fet (jiie, independentment de l'època o de la generació, ser diferent és quelcom molt difícil de viure. En aipiest sentit, no té res a veure amb la seva contem|)oràuia Eulu. Eulu, (|ue sempre s'inteipreta com algú (pie salta per damutit dels cadàvers, la tpial cosa és totalment errònia. Ea (pie bo fa és .\lartv. lailu és víctima de la seva |)ròpia personalitat que crea tantes il·lusions en el seu entorn, i Marty és precisament tamité una víctima d'aquest entoni, |)ei"ô en un sentit diferent: el seu entorn ja no li interessa gims. Eins ara lia acceptat de continuar per(|uè té |)or de la inoi't. I em sembla (]ue encara continuaria si de sobte el seu cos uo ."{8 .1 o s ó c I-: \i I 1.1 A M A li r v ! .1 0 sóc I: M I I. I A M A IÎ I' ) ! I ;5Ó

«En El cas decidís Makropoulos per ella. l io vaig veure perfeclaineul amb André, anil) Wielanil; «Emilia és una dona (pie no es Irada cantar de (|uan el cos ja no segueix, malgrat la voluntal, al final acabem rendiiit- es dedica a buscar el iios. Eu el tercer acte ella ha o sobrepassat els límits i s'adona (|ue iio niés menys bé. El paper ja sentit de la vida, té (pie no poi'. Espero tjue tol això es noti en el meu personatge; en tot cas, és (¡Emilia Marty estci més el (|tie intento mostrar. pot trobar, (jiieja no pot enllci de existir (pialsevol Per la meva banda, jo no voldria per res del món viure tres-ceiits per a ella després conrenció. Es tracta anys, això sí tpie no! Ara que m'acosto a seixanta anys ja tinc la de tant de temps de cViaia criailira d'an altre im|)ressió d'haver viscut massa. I tanmateix, continuo, d'esma, com recerca iiifriictiiosa. » Emilia. Sense saber realment a (|ue món, an món no natural, respondre la pregunta: «Qnè és el A \ .1 A S 1 I. .1 A encara et l'a avançar?». Es l'única cosa i|ue sé fer bé, interpretar, cantar, Die Selinsnclif nach dem I nerreiehbaren enrolfat per Eanra de ser algú dalt d'nu escenari, i ja se sa|) com són els costums, continues rinexplicable i, malgrat lins que no hi intervingui alguna cosa extei na i t'aturi. De fet, liamia això, (ran realisme hagtit d'atmar-me l'any 19óó, c[nan va morir Wieland. No en vaig colpidor. Encara no sé sabei', i com que encara sóc acjní, mentre tingui la im|)ressió tpie encara tinc c¡ nit i a d 'a(j 11 es tes alguna cosa a dir, a fer coni|)artir -i el men èxit l·i.lenufa i a Mdkroponlos em fa |)ensar qne encara és així- continnaré. qncditats ra reare en mi el crític (pie escrigué: diferent de la qne havia interpretat fins en aquell moment, anib una "si no s''¡i(imiés creat O Una identificació profunda visió molt original del pa|)er, però sens dubte la versió de Eehnholt és encara el personatge la més accessible, la més cornjrrensible, la tués elicaç de cara al públic. d Em ilia Si bé Marty, caldria vaig cantar primer el paper en alemanv, més endavant em vaig D'altra banda, prefer-eixo a(|nest tipns de produccions una mica adonar inrentar-lo e.xpressament qne era més fàcil cantar-lo en txec. No cal dir cjne vaig haver immaterials, sense data fixa, cpte deixen més es|)ai a la imaginació de fer nu treball personal considerable, en el (pial em va guiar nu amic CTTativa. I per a Anja Silja"» [tarticnlarment m'agrada el final, rpie va sorgir nira nrica txec, qne m'ensenvà les subtileses de la pronunciació i els rudiments |)er no tornar a escena una perruca nu \ S .1 A S I L .1 A casualitat. Jo volia amb i de la Die Sídinsnclit nacli dem Enerreielibaren llengna. Es important saber exactatnent qnè s'està cantant. maquillatge de persona centenària, com es fa hafrit rialmerrt, no és gens encara Pei'ò . qne signi tina música moll més difícil de cantar qne la de convincent En vaig parlar- ami) Eehnhoff, i li vaig |)roposar reaparèixer .leiiufd o de Katid -el tercer acte és terrible, encara qne no ho sembli- tal com sóc, al natnral. 1 això va dorrar la irn|)r-essió d'nrr retorrr a la soliretot és una òjiera molt difícil d'aprendre, molt més cpte tot el qne joverrtnt, a la meva joventrrt. blavors se sent qne Emilia torna jtas a he hagut tl'aprendre de Schònberg o fie Berg. pas a les seves arr-els, cosa completament normal etr les seves I le cantat aquest |)a|)er a Stnttgart, Erankf'nrt, Boston, Viena, cir-cmnstàncies. I en canvi, en arprella època, l'any 1995, jo travessavír (dyndebonrne (on el tornaré a interpretar l'any 2001, de la qual cosa una cr-isi jtersonal greu, resistia gràcies als calmants. Em sembla tpie estic molt orgullosa per(|nè serà ei primer cop qne algú hi inter|)reti no es va notar, i això ern permeté donar rrna llum molt |)articidar al el mateix paper per tercera vegada), i també el cantaré a Ais-de- paper-, pct-ò també a la meva vida.

Provença. Enes produccions força diferents, algunes de les (pials A N JA SI I. J A Dcrlaracíona n'coUides m'han fugit totalment de la memòria. Les més remarcables en per Pierre Flinoia (|ttè he Gener 1999 participat són les de Ruth Berghans a Erankfnrt i la de Nikolans Eehnhoff a Glvndebonrne. Berghans em va construir una Emilia molt El cas Makropoulos. Origen i estrena txeca l'any 1926

El cas Makropoulos, acabada el desembre de 1925, és la vuitena i penúltima òpera de Janácek. Quan Voctubre de 1922 enllestí la seva anterior òpera. La petita guineu astuta, JancLcek no tenia la més petita idea de cjuin tema podria triarper a la propera. «Qualsevol cosa C]ue em portés el destí», va declarar més I lugo Boellinger: endavant a un entrevistador. «La vida, volia la (¡arieatnra de janácck (1028). Pàgina següeni; vida mateixa». Eeos Janáa'.k en 1028.

algral això, el desembre de 1922 va assislij' a una repre¬ sentació de El cas Makropoulos, de l'escriplor txec Karel Ca])ek, i en quedà captivat. Acpiest dramaturg, que llavors tenia trenta-dos anys, ja gaudia d'un èxit considerable a Txecoslovàquia i beu aviat es feu cèlebre a l'estrangei'. seu unes Oldricli Sekora: Sem|)re a la recerca de nou material, Janácek auolà al diari (laneainra de Janácek (1028). ol)servacions sobre l'obra, però només en va parlar, tres setmanes més 42 !■: I. (• .1 .v ,1/ A k' II o I' oik 0 s . oui (; i-; \ i !•: s r u i-: n a t x i-: c a i. " a n ^ i 'i 2 (>

«'a < - ^OOOOOOOOOOOOOOOO oooooooooooooooooo o o «Acoslimio a deixar tard, a la seva ¡ove amiga i musa Kamila Slòssiovà, a qui escrivia o o reposar un treballja gairebé (liàriameut: o «Fa poc íiaii represeutat Matu-opontos a Praga. L·iia dona de 337 acabat, j)er(iuè un altre o NARODNI DIVADLO V aiivs, però que encara és jove i bonica. [...] i sa|)s una cosa? .\o era BRNÈ diluvi anímic el o feliç. Nosaltres som feliços ]3er(|uc sabem (|ue la nostra vida no és llarga. o sobrevoli. Despvés I per això cal aprofitar cada moment, vinre'l com es mereix». o o El cas rememora un txeca, (Fcdguii temps un el veu Mal\ropoulos període gloriós de la histôi'ia o amb uns altves ulls. Una el regnat de rúltim 1 labsbmg em|)erador i rei de Bohèmia, Rndoll II o o obva no ha cFimmdav (1.52ó-l()12). Sota el seu mandat, vivien en relativa pau i tolei'ància o mútua cristians i jueus, protestants i catòlics, creients i no creients. completament el o La cort del rei Rudolf fou l'última cort impei ial (|ue residí a Praga, i o pensament de Fhome.» va atreure un bon nondrre dels músics i pintors més famosos del o 1.1: oS .1 A N xCi-: K o moment. Rudolf, un personatge intel·ligent amant de les ciències i la o Vec se per Makropulos filosofia, sentia també molt atret l'astronomia i l'alqnímia, de o opera ve 3 jednánfch. manera (|ue el palau reial era ple tant de savis com de xarlatans. o o Capek considerà que la seva obra no Na text stejnoiiaaaé cinohry Karia Capka slozil o ei'a adequada per a un tractament ope¬ o dr. L·e·oS «lanâi^ek. rístic, encara (|ue un dels personatges o Dirigent: Frantic Biaaaaaii. Reîisér: Ota ZItek. fos nua prima donna i un altre una diva o o en potència. Quan Janácek es posà en Emilia Marty Alexandra Cvanová o Jaroslav Prus '. Zdenék Otava contacte amb ell al començament de 1923, o Janek. jelio syn ,... Antonin Pele el o dramaturg li contestà humilment que AJbert ûregor Cmil OlSovsky o «aquesta obra de llenguatge planer, ben Hauk Senderi Václav Sindler o JUDr. Kolenaty, advaiar Ferdinand Pour ])oc poètica i lo(|uaç» no seria apropiada o Vitek, solicitátcr j Valentin Sindler |ter a un o compositor la tnúsica del (|ual Kristina, jcho dcera Jozka Mattesová o tenia en gran consideració. Va proposar Komomâ Marta Doburská o Strojnik Jaroslav Cifiák (|uc .lanàcek concebés la seva pròpia versió o Poklizecka -. Jelena Jezicová en (|uè una vida de 300 anys i els seus o Lékaf Josef Tupy sofriments fossin el pivot i el centre d'un o o marc més První jednâni v advokátni kanceláfi, druhé v zákulisí ade(|uat. 1 a la seva germana o opemiko divadla, tretí v hotelu. Helena, li va dir tot queixant-se: «Quin vell més guillat! y\viat el (2

veurem o aparèixer a la columna local del diari. Encara Ito (pie no Modemí toilety pro partii Makropulos dodal^ firma o m'ha demanat qne l'ajudi; temps de encara (|ue Fem i na, Brno, Ceská ufice. [...]. No tinc fer-bo, i o A dalt: en tingués, no bo voldria fer». Janácek, doncs, va escriure el llilu'et o (laricatuia de Leos Jaiiácek. tot Pàgina següent: sol, i si bé retallà substancialment l'obra, no hi va inclomn cap o (lartell de I eslfena absolut o canvi i en conservà fins i tot els personatges més secundaris. No va de FI cas Makropiilos o en Brno ser una feina fàcil: «Vaio- haver de reescriure el llibret tres ( 1920). vegades o o c G ooooooooooooooooodooooooooooooooooooooooo

Nákladem feditelství divadla. — A. Smerek a sdoI. 4679 26 /; I. c ,1 .V .1/ .1 E II o rar 1, o s . oui <; i-: n i k, s r li i-; n a r x i-: c a 1. ■ a n v 1020 4.> 44 El, fi .s M A E It o r o I E o s . o u I (; i: \ i i: s t i! i-, n a r \ k c a i. ' a \ v i

«Durant molts anys, ria entrada al primer acte, té una «Coin ja li raig dir, line abans (jue (iiiedés com ¡o volia», va declarar Janácek a mi periodista .Janácek importància |)iïinordial en l'ò|)e- (le la música -sobretot de de Brno, Adolf Vesely, l'any 1 d2ò. Vlolt sovint im|)rovisava, tol reduint fon un ra. Segons el que explica el |)ro- el diàleg i realitzant encara la sera- una més talls durant les revisions. D'altra banda, compositor que poseí la opinió ductor Ota Zitek en les seves només va fer petits canvis en els pajíers del text que adaptà, danmateix, sera creatiritat al serrei massa precisa per a memòries encara no [inblicades, |)er millorar el ritme i posar l'èmfasi on volia, repetí alguns versos i excliisin ciel públic de Janácek volia imaginar-la anida al men paraules. que lu bagués «poc l3rno. En primer Hoc, moviment»; la diva «ba de ser drama, (pie és ana obra Tot i que Janácek va comprimir l'obra amb molta habilitat. In ba pen/nè li faltara apassionada d'uua manera (|ue la no gaire poètica. algunes petites inexactituds que poden fomentar |)ossibles ef|iuvocs. el A això cal contacte necessari amb el gent senti simpatia per ella». Per Em temo afegir-bi deformacions innecessàries, com ara una gramatica (pie té al cap això el pajier requereix una autèn¬ i una sintaxi incorrectes (|ue contrasten amb el text tan ben elaborat món musical de Praga, i lina cosa diferení i millor tica cautanl-actiïu -els diferents de (kqiek; jier això és lícit |)reguntar-se si Janácek realitzava a(|uests en segon del (pie pot lloc, perquè els estats emocionals de .VIartv van li canvis |)er ada|)tar el text a unes línies instrumentals preconcebudes miintatges de Brno, des dels sentiments d'nna ado¬ proporcionar -tret 0 si aquests errors del text es deuen a la febre [irovocada per l'oïslorç malgrat Eentnsiasme i la lescent fins a l'afe(;tc maternal, de d'aquesta persona de creatiu, i ([ue després li van ¡lassar desa|)ercebuts durant les revisions la tendresa a la ràbia, passió amb què es [ler tornar 300 anys- la mera posteriors. obra.» im altre cop a la «fredor de gel». no K A l{ K 1. C A I' 1: K : Alguns estudiosos també ban intentant justificar les diferències en realitzaren, podien Per la seva banda, Krista és una Carta a Janácek l'edat de Alarty, que es troben tant al llibret com a la partitura vocal respondre als nirells de I n jove ingènua ajiassionada i bojament (primer 337 anys, després 327). kvidentinent es deu a un error (la<;ueiTeoii|) d'un Leos janátVk. a líi seva (pialitat necessaris per època d'estudiant. enamorada, i el seu c,om[)ortanient no corregit en vida del compositor a causa d'un resjiecte mal entès mostrar iot el (pie té un matís un xic (àiinic, lins i tot envers ell. ralla. Només a en el text abreujat de Janácek. Igual tpie en la resta de les seves ol)res, Capek -nn autor com|)etent, partir de 62 Encara al final de l'obra torna a molt apreciat per diverses generacions de txecs— va retratar a lú ca,s anys i després del seu carregar amb bona part del pes emocional: ba madurat gràcies a la Makropoulo.s un ampli esjiectre de personatges de totes les condicions èxit a Praga amb Jemifa seva 1 hi |)ròpia tragèdia (el suïcidi del seu estimat Janck, si bé uo ens diuen inclogué diferents variants del llenguatge oral contemporani, començà realment a res de la seva reacció davant aquest fet) i la com|)assió que sent per entre elles l'accent tí|jic de Praga. La seva anàlisi de la longevitat i les dedicar-se a la Marty. Encara que l'beroïna mori, l'element de la redempció -una seves implicacions té un caire irònic. En canvi, Janácek veia la situació composició.» característica essencial de l'obra de Janácek- emergeix amb força. tie la [notagonista com quelcom de tràgic. En conse(|üència, la seva H V A I' A V A lUi I H À ^ 0 V A Igual que en les òperes anteriors, en El cas Makropoalos Janácek adaptació del text alterà completament no solament la manera en utilitzà «melodies de la |iarla», en les qnals recollia la parla de tota (jiiè es perce|) l'heroïna, Emilia .Vlarty, sinó tamité tots els [lersonatges mena de sectors sociocniturals, incloent-lii la velocitat de la |)arla, el de l'elegant comèdia de Capek. to canvi em|)rat i l'oscil·lació melòdica, i així no sols va musicar un text en Koirai

i: l r a s m a k 1/ 0 p 0 r l o .s . o h i c i-; n i ic s t u i; n a t \ i-; c a i, ' a n v i 'i 2 o 47

«JJany 1928 Josef Capek va dissenyar ana gran escenografia per a El cas Makropoulos. ¡ja sera precisa aproximació a robra s^explica per un coneixement profund de ¡a música de Janácek i de Imatges d'ima posada en escena de resceiiógi'ar I lugo l'olis ii (1035) Pobra original del sen germà Karel Capek. Cal destacar (pie ra evitar Pas de símbols cpie prorocpiessim les frases curtes i en les paraules ainh la mateixa iongilud sil·làbica impressions masa Janácek aconseguia donar uua imatge més o menys creïl)le de com eridents i ra preferir parlen els txecs, de vegades la declamació es veu |)erjudicada quan la expressar-se cPnna música Uneix lliurement i en les frases llargues; uu co|) més, hom té manera més al·lnsira i la impressió que el text està fet a irdda |)cr a uua línia melòdica discreta. » ])recoucebuda. Ell les Z i z A N A E i: I) i; w i: K O \ Á - V E; O I E V O \ Á primeres escenes les paraules escam|)en uu corrent continu de

Id mon de Popera de Janácek música instrumental. En canvi, a les finals la prosa es presenta en unitats més regulars, les veus i rori|uestra s'integren, i l'estil simfònic està en equilibri perfecte amb la dicció musical. «Em sento orgullós del tercer acte», va dir .fanácek a un entrevistador temps després, «Quin clímax, quin precipici! És el que ¡o sentia. Its el que jo volia, lli vaig treballar durant nn any aproximadament. Etn donava voltes pel cap, no parava de pensar-lú, però des|)rés, quina velocitat ! Vaig escriure'l com una màquina! » Durant la revisió, que durà diversos mesos, l'obra no sortia ni per Pàgina atiEorior: un iiistaiit de la ment de janácek. I quan ja va haver acabat l'òpera, Eshosos i iniatgcs de sentia I pena per seva e.scenograíla de Josef Capek per la heroïna; a la j)i(Kln(TÍ() de 1^28. «Quina dona tan dissortaila, és bonica i té 300 anys! Ea gent la considera una i'àgines .següenis: lladre, iina mentidera, un animal sense cor. Li dinen Escenografia de bèstia, porca, els agradaria (¡nina és seva culpa? EK \is Makropoulos estrangniar-la, però la (Festival Clyndei><)nrne. E)Or>). Que està coiidemnada a viure massa teuijis».

K /, f■ .1 .S- 1/ .1 K 11 O P O l I. O S . OUI (; K N I K S T I! K N A T X !•: C A I. ' A N S' I O 2 6 51

L'estrena de El cas «Emilia Marly esleí hecha «Emilia Mart)'personifica Makropoiitos tingué lloc a la ciutat adoptiva de (le la saslancia de los el propio arte operístico, Jauácek, Briio, el desembre de 192Ó, i tothom va tenir la sensació que «continuaria emocionant-nos durant molt de tem|)S». seves es la Per les sueños y sn mislerio es el ój)era hecha «qualitats |)oètiqnes i mundanes», Alexandra Cvanová fon nua Marty personaje, y en su propio misterio de la «inol)lidal)lc». Pu una carta a la seva reticent musa, Kamila, de la escena que se esjuma cou metáfora podemos qnal estava ara encara més enamorat, el mateix Jaiuícek declarà (¡ne el desrelamieulo de su discernir el fulgor de esos aquesta estrena fon «im èxit inesj)erat». El vestuari era espectacular. destinos «Al ¡uimer acte, la pell verdosa, les i d'or. carátula, y es la (pie, de Leonora perles les llargues arracades .Al segon acte, nu aluic de pell blanca, amb mut ena llarga; al tercer, disolución de su a Briiunhilde, nos ciegan un vestit daurat, (•om si estigués fet d'escates de peix daurades. Quin con su irradiación rerosimililud lo que esjiectacle!» El matei.x Karel (iaj)ek va assistir a l'estrena i oblidant acaba con su rida porque poderosísima, lau comjdetament els antics recels respecte a l'adaiitació (¡ne Jauácek feia la realidad, justamente diferente a la grisúra de de la seva obra, «es va limitar a fer nus (¡liants brindis amb el .Maestro», com recorda la seva germana 1 lelcna. por serlo, no precisa ser quienes somos arrobados En nua carta als membres de r()r(¡uestra del teatre de Brno ¡ler agrair- rerosímily ésa es su espectadores que los la seva col·lalioració, Jauácek a ¡lenes va seva asistimos a su acatar insinuar la preocupació con diferencia suslancial allaus de restrena: «Senvors, durant els primers assaigs bai.xava les el arte.» dolorido y grandioso escales del teatre igual que Jeremies caminava entre les ruïnes de tratando de consolarnos .1(1 Si: I.lís TKi.i.kz Jerusalem. [...] Passàvem caminant l'un al costat de l'altre sense dir- Anuari Temporada 1999-2000 de nuestra nos res. 1 deis Amies del Liceu irreparable tanmateix, sota la batuta de Neumann l'han conduïda a breredad.» l'è.xit de manera superba, i bé, jo també he contribuït a l'è.xit».

.losK Llis 'V Ú.í.i.v./.

Ammri '¡'eni/iorada l'J'J'J-L'OOO .M 1 If K A / i: M A N O \ A . 1 9 9 9 deis Amírs del IJeett

Pàgina anterior:

PeosJanàeek en 192().

j ANTONI ROS MARBÀ (Direcció {La Bohème, Madama Bniteifly)-,

Biografíes a musical) Nascut a Barcelona, re¬ més de, entre d'altres, Rinaido de alitzà la seva formació musical al Hàndel, Carmen de Bizet. Der flie- Conservatori Sujterior de Música gende Hollcinder de \X agner, The de la capital catalana. Estudia di¬ Dnenna de Robei t Gerhard, If oz- recció d'orquestra anil) Eduard zeck de Berg, Iphigenie anfTanride Toldrà, amb Sergiu Celihidaclie a de Gluck i Der Freischidz de W eber. l'Acadèmia Chiggiana de Siena i Les darreres temjjorades lia dirigit amb .lean Martinon a Diisseldorf, The Duenna amb POjiera North on obtingué el Primer Premi de Fi a Inglaterra i Idomeneo amb la de Curs. El 1966, any de la fun¬ Scottish Opera a Glasgow i Edim- dació de l'Orquesta Sinfónica de burg. El 1997 dirigí l'òpera d'An¬ KTVE, guanyà la plaça de direc¬ tón García Aliril Divinas Pala¬ tor titular d'aquesta formació. El bras, sobre text de Valle Inclán, i

1967 és nomenat director titular darrerament Don Carlo en el l'ea-

de l'Orquestra Ciutat de Barcelo¬ tro de la Maestranza de Sevilla. na; el 1978 accepta el càrrec de Al Gran Teatre del Liceu debutà la [irincipal director convidat de temporada 1965-66 ami) Tassar- l'Orquestra de Cambra Holande¬ ba d'Enric Morera. A més de dife¬ sa, de la qual va ser posteriorment rents concerts amb l'Orquestra del director titular. Aquest mateix Liceu i l'Orquestra Ciutat de Bar¬

any, convidat per Herbert von celona, també ha dirigit al Liceu Karajan, debutà a Berlín amb la Otello, The Dnenna, El Llibre

Filharmònica, formació que va l^ermell de Xavier Benguerel i tornar a dirigir el 1982. També ha Parsifal. dirigit a França, Anglaterra, Suïs¬

sa i Itàlia, a més de participar en

diferents festivals, com ara el de Peralada. El 1989 ocupà el càrrec NIKOLAUS LEIINIIOFF (Direc¬ de director musical del Teatre ció d'escena) Nascut a Hanno¬

Real a Madrid. ver, treballà com a assistent a la

direcció a la En el camp de l'òpera ha dirigit títols d'escena Deutsche del repertori mozartià {Doti Gio¬ Oper de Berlín, al Festival de Bay- vanni^ Casi fan tutte^ Le nozze cli reuth (amb Wieland Wagner) i al Figaro^ Die Zaubevflôte)^ de Ri¬ Metropolitan Opera House de chard Strauss {Elektra, Salome), Nova York. Debutà a Glynde- Niküiaus Leliiilioff" Verdi [Falstaff Otello) i Puccini bourne el 1988, dirigint la julme-

RAMBLA DE CATALUNYA GANDUXER BARCELONA GLÒRIES. C-308 GALERIES LA AVENIDA Rambla R^bia de Catalunya, B6 Ganduxer, 20 - 08021 Barcelona Av. Diagonal, 208-230 Catalunya, 121 080Ò8 Barcelona (Esquina Tel. 93 - 201 00 25 / 201 65 90 08018 Barcelona Mallorca)

Tel. 93-217 41 39 : 08008 - BARCELONA Fax 93 - 201 27 32 Tel. i Fax 93 - 486 05 68 ROSA BISBE E-Mail; [email protected] B I O (; H A ]•• il- S COLEGIOS SEK-DUBLÍN Y SEK-EOS ALPES Para dominar una segunda 55 lengua y formarse en el Sistema Educativo SEK. ra òpera rl'mia trilogia dedicada a TOBIAS ¡10 HE I SET. (Escenogra¬ Los Colegios SEK-Dublín y SEK-Los Alpes tienen el mismo Janácek: Katia Kabariora. fia i La mejor música que puede pían de estudios e Després vestuari) Nascut a T^rankfurt idéntico Sistema Educativo-Au/as cas am Main, estudià a la l·Iochschti- . dingíjeniifa (1990) i El Makro- escuchar es a sus Inteligente^ que los Colegios SEK La única diferencia es la hijos hablando lengua: el inglés o pulos (1995). le der Kiinste de Berlin. Debutà el francés. Algunos aspectos del programa: en - Tres horas diarias de aprendizaje Debutà a París amb Die Frau oline com a dissenyador d'escenografia inglés o francés. intensivo del idioma extranjero.

- Schatten. També ha dii i vestuari el 1983 en una Estudio progresivo de las asignaturas en igit Tris- prodnc- la nueva lengua. tan und Isolde cié) de Salome al Teatre - Convivencia con el entorno (Orange), Fide¬ Municipal sociocultural. lio de Rio de Janeiro,

- (Bremen), Flektra (Chicago i dirigida [)er Desarrollo de la responsabilidad y la Toi)ias 1 lolieisel autonomía personal en un nuevo medio. Leipzig), Salome (Lei|)zig i Me- Nikolaus Lelmhoff. Objetivo: dominio de la segunda lengua, lla treballat tant al teatre com a al mismo nivel que la propia. trojiolitaii de Nova York), Hans Los Colegios SEK-Dublín y SEK-Los Alpes Heiling de iVIarsclmer i Der Kir- 1 ô])era amb directors com ara están homologados por el Ministerio de Clans Educación y Cultura, y cuentan con la schgarten de Kelterborii (amb¬ Peymann o Steve Pimlott. garantía, la calidad y la experiencia dues a bla fet educativa centenaria de la Institución Zuric), Cosí jan tntte dissenvs per a l Opera de SEK. (Boiiii), Don Gioranni (Toronto), San l'rancisco, l'Opera de Zm ic, Der Ring der Nibelnngen (San De Vlaamse Opera, Teatro alla Francisco i .Munic), La damnation Scala de .Milà, Scbaubühne am de Fanst (Mainlmrg), Derfliegen- I^elminer Platz de Berlín {Arif de ¡lollander (Santa Fe), ¡dome- Deutsche Staatsoj)er de Berlín neo (Salzburg), Die Meistersinger {Orphens tie Teleniann i Der SEK-DUBLÍN: Alumnos y alumnas de 1® y 2® de ESO. Convivencia con familias von Nnrnberg (La Scala de Milà), Freischntz)^ Schauspiel Bonn [Min¬ irlandesas. Actividades científicas, Der Prinz von na von artísticas y deportivas. Viajes y excursiones Ilombnrg (Munie i Bavnhelm), Staatsoper por Irlanda y Gran Bretaña. English National 0|)era), Lohen¬ d'Flambnrg [Macbeth), Staats- grin (Frankfurt), Palestrina (Ro¬ theater Braunschweig [Tvistan nnd yal Opera House Covent Garden Isolde) i a alti-es escenaris a Alema¬

de ÍMiidres), Der Freiscln'itz (Sta- nya. 'Pambé ha treballat al Thé⬠atsoper de Berlin), Tosca (Ams¬ tre Basel [Sliitzen der Gesellschaft terdam), Parsifal (English Na¬ d Ibsen), Théâtre de la Monnaie SEK-LOS ALPES: Alumnos y alumnas de 2® y 3® de ESO y de 2® de BUP. tional Opera). Entre els sens de Brussel·les [Il Tvittico, Aviadne Residencias masculina y femenina. Conocimiento de las principales ciudades projectes destaípien (Beilin), anf Naxos), Drottninghohn PYsti- centroeuropeas ( Ginebra, Roma, Florencia, Venecia, París, Lyon...). Práctica Parsifal (San Francisco), Tristan val. Festival de Bregenz, Lyric del en las esquí mejores estaciones del mundo. nnd Isolde (el jirimer Wagner mai Opera de Chicago [Il Tviltico), SEK-CATALUNYA estrenat a Glyndebonnie) i Tn- Royal 0]tera House Covent Gar¬ Av. Els Tremolencs 24-26, 08530 La Garriga, Barcelona randot a Amsterdam amb un non den [Palestrina), Royal Shakes¬ Tel: 93 - 871 84 48 final Fax: 93-871 77 17 compost per I^nciano Berio. peare Company [Jnlins Caesar, E-mail: [email protected] Debuta al Gran Teatre del Liceu. Ricard http://www.sek.es III), English National Ope¬ ra [La Bohème, Les contes dlloff- mann), Jlieatre .Almeida {La vida

SEK-CATALUNYA rtificado de Calidad. COL·LEGI INTERNACIONAL

¡ I) I o (; li A !•■ I F. s 57

BAS ET de Galileo^ Iraiiov), i tamicé al llum de Fedva. Britannicns, Na¬ Festival de Giyiidebouiiie {Katia ked, Vassa, Plenty \ 1lamlet (mun¬

COLLANTS Kabaitora, Jeiiiifa, Mor! a Veiiè- tatge també estrenat a Broadway). cÁa i El cas Makropoiilos). Tamiié ha treballat al Doumar Debuta al Gran Teatre del Licen. T heatre {The Recü Thing, Snd- deidy Last Snmmer, Enter the

Gnardsman i Design for Living) i a

rOld Vic, on va ocupar el 199? el MAKK IIENDKHSON (IMuinina- càrrec de director d'il·luminació.

ció) i! liiniiiiador d'obres de tea¬ Al Boyal National Theatre va ser res¬ tre. ò])era, dansa, televisió, cinema ponsable de les produccions de ¡ també d'espais arquitectònics Racing Demon. Les parents terri¬ (els museus de Madame Tussand bles. Cat on a Hot Tin Roof {Xotes

a Ijondres, Las Vegas i Nova també presentades a Broadway), York), ha treballat amb les com- Hamlet Mnrmnring Judges, The jjanvies més ini|)ortants del llegue Absence of IVar, A Little Night Unit. Music, Le grande magia, Antony Guanyador de dos |n emis Lamence and Cleopatra i The Oedipus Plays. Olivier (1992 i 1994), a més de di¬ Per a la Roval Shakesjieare Goni-

verses nominacions a acpiest ma¬ panv ha il·luminat The General teix guardó i als Tony, lia treliallat From America, Kiss Me Kate, a les produccions del West End Macbeth, The Family Reunion, londinenc d'/lm)-Y l ieu\ The Ice¬ The Lion, The Hitch and The

man Cometh., The Judas Kiss (les Wardrobe.

tres també estrenades a Bi'oad- En el camp de I òpera ha realitzat

wav). Grease., llest Side Stoiy, dissenys d'il·luminació per a I'En- Spend, Spend, Spend-, Neville's glish National Opeia, The Roval Island, Follies, Gasping, Carmen 0])era. Welsh National Opera, Jones, Mutiny, Copeidiagen. In¬ 0])era North, Festival de Glynde- dian ink, A Saint She Ain V i Steve bourne, Scottish Ojiera, Opera de Coogan. També dissenyà la gira Nancy i llong Kong Festi\'al. mundial de l'espectacle protago¬ lla treballat també |)cr companyies nitzat pel comediant britànic Row¬ de dansa (LGD'F, Rambert Dance land Atkinson. Gompany, TTie Royal Ballet, Scot¬ Assessor d'il luniinació del Theatre tish Ballet, Northern Ballet i

Almeida de Londres, hi ha realit¬ SWRB), i per a la televisió i el ci¬ zat T'ecentment els dissenys de nema a les produccions The Tall Soñar despierta, volar en tierra. Oferir diversió li I 0 C li V IES 59

Guy, Rowan Alkin.son in Boslon i com a artista convidada a Viena, Under Milk H ood. Hamburg i París, i la teni|)orada Debuta al Grau Teatre del Liceu. 1960-61 va interpretar cl |)aperde Senta de Derfíiegende llolliinder. Des d'aleshores s'ha Compartir sentiments. Moure cors. distingit en els papers wagnerians a Bayrenth. Oferir noves formes de diversió. •ION STEViîNS (Realitzador de Ben aviat: va començar a cant ai' Així és la nova filosofia de Pioneer. la un il·luininaeió) Lstudlà a la repertori de so|)rano molt am¬ Guildiiali of Music Posar al teu abast productes School and pli fies fle coloratura fins a papers de Drama Londres. I la I'ealitzat de gran en¬ diferents, nous i avançats. intensitat dramàtica, dissenys d'il Inininació per al Fes¬ tre els fpie s inclffuen, Flektra, Desenvolupats amb la tecnologia tival de Glyndchourue (corn ara Tnrantifjt. .Ariadna, Isolde, Zerbi- més sofisticada per a formar part el 1999 Peiléa.H el .]lé¡i.sande), a netta, Konstanze, Leoinfre, els més de del món de demà. Productes que |)er a la Royal Shakespeare fpiatre pa|)ers femenins fle Le.s Gomjrauy, Royal National ddieatre. contes d'ilojfinann, Lafly .Mac¬ volem compartir amb tu, des d'avui. Opera Norlli, Sheffield Grncihle beth o Medea. Tand)é protago¬

and Licenm Theatres i noves Plioenix nitzà prodiutcions de El cas

Dance Gompany. Makroponlos a Viena i Glyinle- Delrnta al (han Teatre del Licen. bonrne, i interpretà Lohengrin a Zuric, Salome al Govent Garden,

Gèiiftva i I lambnrg, Envarhnig a La Monnaie fle Brussel·les i Die AN.IA SIL.IA (Kmilia iVlarty) Nas¬ Fran ohne Schallen i .Jennfa al cuda a Bci·líii, començà els estudis Châtelet.

fie cant als \ nit anys. Als deu ofe¬ Debutà al Gran Teatre fiel íjicen la

rí nu concert al ritania-Talace de tem])orafla 1967-68 amb üer fíie¬ Berlín, seguit d'im altre a I lam- gende !lolliinder. Després hi ha hnrg i als tpiinze va començar a interpretat el rol titular de Nf//f;//fe fer recitals de Lieder. Ij'any 1956 (1967-68 i 1972-7.3), Tannldin- va fer el seu debut escènic en el ser (1968-69) i ¡Vozzeck (1983-

|)apcr de Rosina (// harbiere di 84:). El 1971-72 intervingué en la Gran Siriglia) a r()])era de Berlín. Del Gala Lírica d'hffinenatge a Staatslliealer de Bramiscliweig .loan Antf)ni Pàmias, en els sens se'n va anar, l'any Ih.'SB, a la Sta- 2,5 anys fl'em|)resai i al captlavant atsoper de Stuttgart i, el 1959, a fiel teatre. La temjforada 1998-99 l'Opera de Frankfurt. Tot seguit interpretà el rol d'l lerodies de .\nja Silja va comjflir alguns com|)romisos Salome.

CAR ÀUDIO MULTIMÉDIA PANTALLA DE PLASMA REPRODUCTOR DVD Productes audiovisuals i sistema La imatge de televisió més nítida La tecnologia digital més innovadora de navegació controlat per veu. del món. per a gaudir de l'oci domèstic.

PIONEER ELECTRONICS IBÉRICA, S.A. - Tel. 93 739 99 00 - Fax 93 729 05 05 - E-mail: [email protected] IÎ I O (; u A ]'■ 1 ]•: s I 61

KIM BEGI.EY (Albert Gregor) Rheingokl (La Scala) i Leonora de liai te lleva a casa Estudia a la Guildhall School of Beethoven de gira amb John Eliot Music and Draina de Londres i la Gardiner. toda la National Opera abans d'ingressar De les temporades 1996-97 i 1997-98 temporada del Liceu a la companyia del Royal Opera cal destacar Palestrina (Metrojxtli- House Covent Garden, on va ser tan de Nova York), JVozzeck (La entre 1982 i 1986 el principal te¬ Scala), Der Freischiitz (Staatsoper nor. En aquestes sis temporades de Berlín i La Scala), Oedipns Rex Kiin Bcglcv va interpretar més de trenta rols. (Cleveland) i Dr. Faiistns (Lió). Els més destacats van ser Ly- Últimament ha cantat Kliovantxi- sander (A iVíidsiiinnier Night's na (IjU Monnaie), Die IValknre Dream), Achilles {King Priam), el (Covent Garden), Ma h agonny príncep de Una tragèdia florenti¬ (Chicago), Parsifal (English Na¬ na, Gassio {Oteilo) i Walter von tional Opera) i La tmvia vennda der Vogelweide {Tanrdiauser). (Glyndebonrne). Com a solista de Recentment ha tornat al Covent concerts actua regularment a Eu¬ Garden per cantar Knt.ia Kaba- ropa, coin ara la interpretació del

nova i Palestrina. Te Denm de Bruckner al Festival

Al Eestival de Glvndehourne ha par¬ de Salzburg de 1997, dirigit jier

ticipat en Katia Kabanova, New Claudio Abbado. Year de Tippett i en El cas Makro- Debuta al Gran Teatre del Liceu. poulos. També ha cantat Khovant- xina (English National Opera) i Vive en directo la Temporada 1999-2000 desde nuestro Palco Boris Godnnov, Der feme Klang i Yolanta, totes tres a I'Opera North. I) O N A L I) M c I N T Y K E (Baron "TÜRANDOT" LUCIA DI LAMMERMOOR' lOHENGRIN' A més hi ha (Puccini) (Donizetti) (Wagner) intervingut en muntat¬ Prus) Nascut a Nova Zelanda 7 de Octubre 5 de Enero 5 de Abril ges de Lohengrin 1 Die Fledermaus treballà com a mestre d'escola (Ò])era de Frankfurt), Das Rhein- mentre estutliava música en el seu ORQ. SINFONICA Y CORO DEL LICEU COMPAÑÍA NACIONAL DE DANZA LE NOZZE DI FIGARO' 8 de Noviembre (Dirigida por Nacho Duato) (Mozart) gold (Opera de Colònia), Salome i temps lliure. Amb una beca in¬ I9 de Enero 17 de Mayo Falstaff (Festival de Salzljurg de gressà a la Guildhall School of 1993). La temporada 1995-96 de¬ Music and Drama de Londres. De¬ ■EL CASO MAKROPOULOS" DON CARLO' butà a butà el 1959 a Gran (Janácek) (Verdi) (Wolf Ferrari) rO]iera de La Rastille a Bretanya a la 25 de Noviembre 22 de Febrero 1 de Junio Aufstieg and Fall der Stadt Maha- Welsh National Opera amb Na- gonny, debuta també a America bucco. El 1967 debutà al Royal CONCIERTO "REQUIEM" BEATRICE DI TENDA" 'LA BELLA DURMIENTE- (Verdi) (Bellini) (Ballet del Teatro Boishol) ainh El cas Makropoulos (Chicago Opera House Covent Garden de 13 de Diciembre 12 de Marzo 28 de junio Lyric Ojiera) i interpreta La casa Londres amb Fidelio, escenari al

Donald Mointyrc dels morts (Opera de Niça), Das qual ha estat fidel amb un gran

Abónate llamando al 902 200 035 vvww.viadigital.com otras marcas Cuando hablan de nombre de rols com ara Wotaii rol de Balsti'ode a garantías Peter Grimes. Al (Der Ring (1er Nibelurigen)^ Knr- Covent Carden tandré lii ha cantat wenal [Tristan unci Isolde)^ Telra- el Sarastro de Die Zauberflôte. ¿A qué se referirán? mmid [Lohengrin)^ Barak [Die Recentment lia interpretat Peter Gri¬

Frau oline mes Sólo hay una marca que pueda ofrecerle Schatten), Scarpia i Lady Macbeth of Mtsensk [Tosca)^ Nick Shadow [The Rake's (Staatsoper de Alunic), Fidelio un trato como éste. j Progress) i Kaspar [Der Freis- (Opera de Sydney) i Der fliegende chiitz). Hollander (Auckland Ojiera) Lexus Privilege Service*: Andrew Sliore Debuta al Festival de Bayrentb el 1967 Debuta al Cran Teatre del Liceu. • 6 años de garantía sin límite de kilometraje. amb Lohengrin., 1 hi ha tornat amb ¡troduccions tati impoitants com el • Revisiones de Mantenimiento gratuitas durante 3 años Ring (Fierre Boulez / Patrice Clié- ó 100.000 kms. • Recogida domiciliaria y coche de reau) amb el pajter de Wotan. El A N I) K lî W S 11 0 K lî (Dr Kolena(y) 1984 estrena el rol de l lans Sachs Nascut a la Cran Bretanya, lia tre- sustitución para las Revisiones de Mantenimiento. en una nova producció de Die Meis- liallat per a les òperes més im|)or- • Un juego gratuito de neumáticos. • Seguro de tersinger von Nürnberg a TOpera de tants del seu [lais, incloses l'En- Zuric. També ha cantat al Teatro glisli National Opera, el Festival de hasta 70 millones de pesetas y suplemento alia Scala de Milà [Cardillac)^ ,lap6 de Glyndebourne, Opera North, al seguro de robo y siniestro total. • Garantía de [Der Ring) i i'Opera tFAustràlia Royal Opera House Covent Gar¬ den de recompra. • Y muchos más servicios que podrá [Die Meistersinger von Nürnberg). Londres, Scottish Opera i Debutà el 1968 ais Estats Units Welsh National Opera. També ha descubrir en nuestras exposiciones. and) rOrquestra Filharmònica de actuat: a rO|jera de Paris, Opera

Nova York i des d'aleshores és un ¿Por qué de San Diego, New Israeli Opera, los demás habitual als teatres nordaniericans, l'Opéra Comique de Paris, a més no le ofrecen com ara el Metropolitan Opera de les Operes de Lyon, Nantes, las mismas garantías? House de Nova York, on ha inter¬ Montpeller, Amsterdam, Vancou¬ pretat, entre d'altres, diversos cicles ver i Ottawa. de Der Ring der Nibelungen., Kho- El seti repertori inclou els rols prota¬ vantxina., Wozzeck i, últimameni, gonistes de FaLstaff JVozzeck, Rei Die Meistersinger von Nürnberg., Príam, Gianni Schicchi, Le nozze Arabella i El cas Makropoulos. di Figaro i Don Pascjuale. Tamhé El 1989 participà en l'estrena absolu¬ ha interpretat els papers de Pajía- ta de Un re in ascolto de Luciano geno [Die Zauberflôte)., Dr Bartolo Berio al Royal Opera House Co- [R barbiere di Siviglia), Dulcama¬

vent Gartlen de Londres (títol que ra [L'elisir cPamore), Rei Dodon

també estrenà a La Bastille), la [Le COCI (Por), Leandro [Love for

mateixa temporada que cantà el Three Oranges)., Varlaam [Boris

Lexus Prnilege Senice es un producto de NIPAUTO; S.A li I o (; li I-' I F. s 65

Godii/iov), Don Alfonso {Cost fan Tamiíio {Die Zauberflôte), .411x0-

tntte), Doeg {The Making of I he do {La Traviata). El últims aiivs Representalive of Planet 8 de ha interjtretat els rols protagonis¬

tes de Grimes Phili|) Glass), el comte de Reígen, Peter (Covent Gai - Shislikov {La casa dels morts), den i Opera de Ereiburg), Idome- Frank {Die Fledennans), Baron neo (Welsh National 0|)era), Tan- {La vie parisienne), .VIr Flint nhàuser (South Australian Ojjera) {Billy Bndd), Mr Gedge {Albert i Fidelio (Eestival de Glynde- .■\nllionv linden Herring), Dr Kolonatv {El cas bourne). Makro¡)onlos), Baron Trombonok Les últimes temporades ha cantal {Il viaggio a Reims), Geroiiinio (// Alceste a Alemanya, El cas Ma- matrimonio segreto). Quince i kroponlos (Festival fie Glynde- .Nottom de A Midsummer NightAs bourue), Katia Kabanova (Scot¬

Dream i Dikoy {Katia Kabunova). tish Opera) i una nova producció L Itimanient ha actuat a Der Zwerg de Ea casa deis morts a l'Euglisli (()|)era de Paris), L'elisir cTamore National Opera. A Flamburg ha (Copenhaguen), Der Eselsschat- actuat en un nou muntatge fie ten (Covent Garden Festival), Die Peter Grimes. Es professor al Ro¬ Zauberflôte (nova producció de yal Northern College of Music de la Welsh National Opera) i Der Manchester. RosenkavaUer (English National Debuta al Gran Teatre tiel Liceu. Opera). Del)uta al Gian Teatre del Liceu.

MANUELA KKISCAK (Krisíina)

Nascuda a Trieste, es va llicenciar ANTHONY RODKN (Yitek) Nas¬ en pianojorte al Conservatori G.

cut a Australia, és haiutual a les Tartiiii fie la seva ciutat. El 1987

conijtanyies d'òpera tie Gran participà en la Sommerakademie Bretanya, Europa i d'Austràlia. El de Salzburg a les classes d'Elisa¬ seu repertori inclou obres de Brit¬ beth Schwarzkopf. El 1990 guanyà ten, Janácek, Rimsky-Korsakov, el Concurs Internacional A. Belli de Richard Strauss, Saint-Saëns, S|)oleto i inter}tretà a Musetta {La

La Bohème) i Rosalintla mateiKQ infatiijable uocació que, durant la Belle Epoque Tippett, Mozart i Wagner. Go- {Pipistrello). ua inspirar els artesans ^als a modelar el perfil d'aquesta peculiar inençà la seva carrera cantant els Estuflià a I'Accademia Rossiniana copa, fou la que a finals dels 70 ens ua impulsar a crear l'enquisit rols de Ferrando {Cosi fan tutte), de Pesaro amb Alberto Zefltla. Cuuée D.S. f reinenet en honor a una dama encepcional, Dolors Sala. Maiuu'la Kriscak El 1991 debutà a Aquesta cuuée ua heretar les seues inicials i la seua marcada Pylade {Iphigenie en Tauride), Sjtoleto amb els personalitat; admirable frescor, tot i el llar^ enuelliment en caua, fons de molta intensitat, nas eleijant amb aromes de criança que ressalten sobre aijradables fons torrats, i bombolla fina i persistent.

Mecenes de la Fundació Copa Francesa de 1910. Col·lecció Gloria Ferrer. del Gran Teatre del Liceu li I o C li A I-' IES i 67 Su Tiempo es Precioso. rols de OuRi'dHa del Satyricon de NIGEL DOUGI.AS (Hauk-Sen-

Maderiia i de Tisiie de La Ceiie- dorf) Nascnt a Kent, estinlià

renlolu. El mateix any es guardo¬ primer a l'Escola d'Ojiera de nada al Concurs Internacional de l'yVcadèmia de Música de Viena, Cant de la Com|ianvia d'Opera de amb iVlfred Piccaver i Lilv Kim- Filadèlfia «Luciano Pavarotti». degraber, i després a Londres Després interpretà Rondine al Te¬ amb Rnjiert Bi nce-Lockhart. De¬

atro Bellini de Catania. La Cene- butà el 1959 a la Wiener Kaninie- Ni<íel Douglas renlola a I'Opera de Roma i IVie- rojter jjer desjirés cantar a la

iterbhil a Spoleto. El 1993 debutà Volkso|ter de Viena, a Basilea i en el rol de Monica a la prodncció Znric. Debntà a Gran Bretanya el de Medium de Giancarlo Menotti 1964 a la Sadler'Wells Ojiera amb al Teatro Bellini de Catania. El el rol jirotagonista de Der Zigen- 1994 interpretà per primer vega¬ nerbaron. da el rol de Zerlina de Don Gio¬ Desjtrés de protagonitzar Peter Gri¬ vanni a Catània i el de Krista de mes al Festival il'Edimburg, el

El cas Makroponlos a l'Opéra dn mateix Benjamin Biitten el A a es¬ Rhin d'Strasbnrg, al Teatro Sao collir per interpretar el rol de Carlos de Lisboa i al Festival de Leclnnere jier a l'òpera Owen

GIvndebourne, on va tornar el Wingrave^ estrenada primer a te¬ Reloj de Oro levisió i Brazalete Intercambiable 1997 per cantar a la mateixa pro¬ després al Royal Opera

dncció. El 1996 cantà Don Gio¬ Uonse Covent Garden. Ha cantat

vanni a Maastricht, Scugnizza a Orphée aux enfers (Welsh National Trieste i Annide al Teatro alla Opera i Ojiera North), Billy Budd Scala de Milà. Després també ha (Welsh National Opera), El cas interpretat Die Zaubeijïóte i Don Makroponlos (Welsh National Carlo a Trieste i Idolo ciñese a Ve¬ Opera, Scottish Opera, English rona. El 1998 cantà a Cagliari Die National Ojiera i Festival de Glyn- Feen de Wagner. Cantà també a debonrne). The servants (Welsh Trieste La maga de Goidfaden i el National Opera), La petita gineu rol de Sofia a Signar Bruschino. astuta (Welsh National Opera i BOUCHERON El 1999 ha interpretat Llansel y Scottish Opera), La casa dels PARIS Gretel al Festival de Todi i Le due morts (Welsh National Opera), Confesse de Paisielio al Teatro Das Rheingold (Welsh National Joaillier depuis 1858 Rendano de Cosenza. Opera), fVozzeck (Welsh Natio¬ ida deiintat al Gran Teatre del Licen nal Opera i Opera North), Sedó¬ aquesta mateixa temporada al me (Welsh National Ojiera, Ope-

ROSA BISBE Joiers

Calle Ganduxer, 20 - 08021 Barcelona Rambla Catalunya, 121 - 08008 Barcelona li I o c li A I' I !•; s 69

ra North i La Bastille de París), lipvvena [levgueni Oniegnin), Mi's Ariadne aiif Naxos (Welsh Na¬ Herring [Albert Herring),, Auntie tional Opera i Scottish Opera), [Peter Grimes), Mrs Grose [The Die Fledermaus (Scottish Opera i Turn ofthe Screir), Contessa [An¬ 0|)era North), Ánfstieg und Fall drea Chénier) i Gwen a l'estrena der Staclt Mcdiagonny (Scottish absoluta de The .Journey de John 0])era), Christinas Eve (English Metcalf. National 0¡)era), Lear (English Pel Festival de Glyndebonrne ha can¬ Menai Davies National Opera). Capriccio (La tat .lennfa, El cas Makroponlos. Bastille) i Albert Herring (Gar- Peter Grimes i Albert Herring-, |)er sington 0|)era). Ha treballat a rOpera tie Boma i Reggio liini-

■ també ais escenaris de diferents lia ha interjiretat ITenfant et les 4 u ciutats euro]tees com: Düssel- sortilèges-, per a FOjiera North es¬ p dorf, Brussel·les, Anvers. Gant i trenà Gloria-A Pigtale de D. K.

F 1 Venècia. Gruber; per a la Scottish Opera També és reconeguda la seva faceta interpreta ¡ergneni Oniegnin, Ihe com a director d escena })er al Sad¬ Fnrn oj the Serem i .Jenufa-, per a ler's Wells Theatre i la New Sad¬ I Fénglish National Oj)era cantà

ler s Wells Opera. Com a director JJie Return of Ulysses i JJie liirn ha treballat a l'Opera voor Vlaan- of the Serem. Tand)é partici])à sonido de cine en su hogan deren a Gant i Anvers, a l Opera amb atpiest títol en rO|)era de d'Austràlia a Sydney i Melbourne (iolònia i en el Festival de Schwet- i a l'Opera del Holland Park. zingen. Al Théâtre du Châtelet Debutà al Gran Teatre del I^iceii la canta, Jenufa i les estrenes mun¬ temporada 1974-7-5 amb el rol de dials de Le chevalier imaginaire ^'ere, en restrena a Espanya de de Phili]3]je Fenelon i 60 parra- Billy Bndd. llèle de Philippe .Manonry. Delnita al Gran Teatre del Liceu. Sistema convencional Altavoces convencionales Sistema para cine en casa de audio en sala de cine de cine en casa Lifestyle® 30 de Bose®

Gracias al sistema tecnológicamente Los altavoces, incluyen el módulo Pida una demostración de los sistemas más avanzado de que existe, elegancia, graves Acoustimass® que produce Lifestyle® Home Cinema M F. N A I I) A V I F s (Dona de la ne¬ simplicidad y sonido natural, son unos bajos puros y naturales y puede en su distribuidor Bose más cercano. MAHIANO VIÑUAFFS adjetivos que pueden definir nuestro colocarse en cualquier lugaq incluso teja) Nascuda a Gal·les, començà (Empleat mejor sistema de audio para que usted de forma oculta. a cantar a la companyia de la de l'escenari) Va néixer a Osea, disfrute en su hogar del mejor sonido La tecnología de Videostage® de de cine. Bose® está especialmente diseñada La tecnología Bose ha sido Welsh National 0|.)e]^a, on inter¬ ciutat on començà els estutlis mu¬ 5 Sus increíblemente pequeños para seleccionada llevarle el excitante sonido del para realizar sicals. Es traslladà a Barcelona on altavoces o rols com ara .Mamma Jewel Cube® y el más pequeño cine la ópera al salón de su casa. la sonorización del Gran Teatre pretà laicia cargador de 6 CD del mundo, hacen El sistema completo está controlado del Liceu. [Cavalleria rusticana), Arnalta amplià els seus estudis de tècnica que nuestro sistema Lifestyle® 30 cree por un nuevo sistema dual por el \ vocal amb Gilbert Price i nuevos standars en los sistemas de cual, se pueden sonorizar dos zonas .Mariaiio ¡ñiiaies [LJricoronazione di J^oppea), Fi- ingressà Home Cinema. totalmente independientes en dos No más grandes que un teléfono móvil, habitaciones separadas y con un los pequeños altavoces Jewel Cube® solo mando a distancia muy fácil recrean un excitante tanto sonido de usar, que funciona incluso a través para música como para películas. de las paredes. Better sound through research,.

Para más información; Centro de atención al cliente, Apdo de correos 62096, Madrid 28080. Fax 913291675. E-mail:[email protected] en el Cor del Grati Teatre del id¬ de Mèxic i Teatro Sao Carlos tie

een, on continuà fins al 1988. Lisitoa.

Aquest mateix any viatjà als Es¬ Al Gran Teatre del Eiceu debutà la tats Units per estudiar ami) Nico¬ teni])orada 1996-9? niuh Flektra. la Rossi-Lemeni a la Universitat Des d'alesbores lii lia iiitervingut CASTELLANA d'Indiana. Tand)é estudià a La a totes les temporades amb diver¬ SUBHASTES Scala de Milà amb Walter Rarac- sos rols, els més recents a Parsifcd clii. Guanvà el 1990 el Cioncurs de i Die Zanberflóte. Saiiliajîo (laldiMÓn la Bel Canto Foundation de Cilii-

cago, a més de ser distingit al Cioncnrs Internacional de Pau i al «Eugetiio Maico» de Sabadell. S \ N I I ,\ G O C A I. I) i: K Ó N (.!aiiek) El seu repertori incloti, entre d'altres Nascut a Terrassa, estudià als títols, les ò|)eres Rigolello, Nabitc- Conservatoris de Barcelona, Stut¬ co^ Don Carlo, Aída, Machellt, La tgart i Salzburg. I la estat Itecat forza del destino, Simon Boccane- pel Ministei i de (ailtura, l'/Mcxan-

gra, II Troratore, La Trariata, der voit Humboldt Stiftung i el Tosca, Tnrandol, Madama Bnt- Mozarteum de Salzburg, lla can¬ terjly. La Bohème, II barbiere dl tat als festivals de Davos i Eucer- Siriglia, Lucia dl Lammermoor, na. lla estat tenor solista del ^>c» L'elisir d'amore. Norma, Die Zan- Stadttlieater de Lucerna i també

berflòte, Don Gioranni i Le nozze ha cantat als teatres d'ò|)era de di Figaro. Berna, Freiburg, Budapest, Eei])- l la participat també amb frecjiiencia zig i altres.

com a solista en diversos oratoris i Debutà al Craii Teatre del Liceti la

peces sindòniques com ara els Re¬ temj)orada 1995-96 amb La forza quiem de Mozart i Vei fli, La Crea¬ del destino, inter|)retant el rol de ció de 1 lavdn, Maginjical, Oratori Maestro 'Prabuco. i^a temporaria

de Nadal o La Passió segons sant 1996-97 cantà el rol de Malcolm a

Rafael Durancamps - DE BAILE SARDANAS. Cadaqués. Joan de Bach, FJ Messies de I lan- Macbeth. Tornà la teuqiorada

del o la 1998-99 Krónungsmesse de Mozai t . ])cr |)artici|)ar en Salome. SUBASTAS DE DICIEMBRE I la actuat a la majoria de teatres d'Es- j)anya, a tués de fer-ho a diversos Lunes 13, Pintura. Martes 14 y Miércoles 15, Muebles y Objetos. Jueves 16, Joyas y Relojes. auditoris del món com ara Chicago el riieater, City I lall Auditorium SUSAN GORTON (Doiizclla) de Pòrtland, Fox d'Iieater d'Atlan¬ Nascuda a Gran Bretanya, debutà Ven y te regalamos los 5 catálogos Susan (lorlon ta, Teatro Bellas Artrts de Ciutat [irofessioiialtnetit el 1989 amb la

a DIPUTACIÓ, 259 08007 BARCELONA TEL.: 93 496 19 80 - FAX: 93 487 46 81 li I O C I! A I-' 1 K S 73

Companyia d'Òpera de Dovdv los i també ais Estats Units amb Carte, cantant, entre d'altres tí¬ Peter Grimes a la Chicago Lyric tols, The Mikado i The Pirates of Opera. El 1998 interpretà Jemifa Penzance de Gilbert & Sullivan. i Boris Godunov (Welsh National Amb I'Englisli Touring Opera Opera). cantà Albert Ha Herring i Falstaff. El intervingut també en operes con¬ 1994 debuta a la Englisii National temporànies en títols com ara A ()|)era com a Mrs Sedley a Peter Family Affedr de Julian Grant (Al¬

Grimes i com a Mistress Quicklv a meida Festival), House of Cros¬ Falstaff. El inaleix any debutà a la sed Desires (Cheltenham Festi¬ \\ elsh .National Opera amb Jeo- val), Snatched by the Gods i man of the Guard i a la compan¬ Broken Strings (Scottish Opera).

Com a yia de Glyndebourne amb lergiie- solista ha participat en ni Oniegnin, on també iiiter|)retà concerts com ara la versió de Lie- IA' nozze di Figaro. der eines fahrenden Gesellen de El 1996 cnnta. Faust (Welsh National Mahler al Festival d'Edimburg i Opera) i Cavalleria Rusticana. El en una gala dedicada a Gilbert & 199? debutà al Festival de Glvn- Sullivan al Festival de Ravínia. debourne amb El cas Makropon- Debuta al Gran Teatre del Liceu.

El nuevo Liceu echa a volar. Enhorabuena a todos íberíaS Tu PRIMERA COMPAÑÍA-

I B I O (; W A I- I K s ! G ' MARIAEMMABAR©ELONA

()r(|uestra Siitífónii'a I (lor del (dan IValrc^ del í^i(!eii

OKÍ^UF.STHA SI.M I ONICA DHL Manuel de Ealla, Alexandre Gla-

CUAN TI: AT H K OFF F I C F LI zunov, Joan Eamote de Gi ignon, El primer dii'cctor titular de l'Or- Josef Keill)erth, Erich Kleiber, Otto (piestra Simfònica del (iran Tea¬ Klem|)erer, blans Knap- tre del fjiceii fou Marià Obiols. En pcrtshnsch, Eranz Koinvitschny, Clemens Krauss, Eamote la seva llarga història ha estat di¬ Joan de rigida per batutes convidades com Grignon, .loan .VIanén, Jaume ara .A.Ibert Coates, Aiital Dorati, Pallissa, Ottorino Respighi, Jo- Karl Elmemlorff, Eranco Eaccio, se]) Sabater, Max von Sclii-

Pau Casals, 9-11 3°3^ 08021 Barcelona. Spain.Tel. 93 200 83 37. Fax 93 201 03 14 B I O (; I! A I'' lie s 77

lliiigs, Georges Seirastiaii, Richard COK DEL TEATRE DEL LICEU Strauss, Igor Stravinsky, Hans El Gor tlel Gran Teatre riel Liceu

Swarowsky, Arturo Toscanini, es consolitlà als any seixanta sota Antonino Votto i Bruno Walter; i la direcció de Riccardo Bottino. Al darrerament Gerd Alhrecht, Ale¬ començar la temporatla 1982-83,

xander Anissimov, Richard Bo- Romano Gandolfi es fa càrrec tie nynge, Paolo Garignani, Frederic la direcció juntament amb Yitlo- Ghaslin, Franz-Paul Decker, Ro¬ rio Sicuri. Posteriorment ha estat mano Gandolli, Lamberto Garde- tlirector Andrés Máspero. Actual¬ lli, Armamlo Gatto, Gristóbal ment és director del Gor William 1 lallTter, .Tauos Kulka, Peter Spaultling. Maag, Riccardo Muti, Woldemar D'entre les seves actuacions cal asse¬ Nelsson, Vaclav Neumann, Josep nyalar el Requiem de Verdi (Tea¬ Pons, David Robertson, Antoni tro Real de Matlritl) i la primera Ros Marbà, Julius Rudel, Pinchas versió escenificada a Espanva Steinberg, Peter Schneider i Silvio tie l'òjtera Moses iiud Aran de Varviso. Els directors titulars de Schônherg (Gran Teatre tlel Li¬ la formació ban estat Eugenio M. ceu), a més del Requiem de Mo¬ Marco i més endavant Uwe Mund. zart, la Missa Solemnis de Beetho¬

Actualment el director musical és ven i la Missa de la Coronación de Bertraiifl de Billy, el principal di¬ Mozart. rector convidat és Peter Schnei¬ El Gor tlel Gran Teatre tlel Liceu ha

der; i el principal director associat actuat a les Arenes tie Nîmes, en és Josep Pons. ocasió de l'estrena a França tie L'Orquestra ha actuat al Teatro Real l'òpera de Verdi // Corsaro. Taiti- i al Palacio Real de Madrid, les hé ha interpretat Lucia di Larn- Arenes de Nîmes, l'Opera de mermoor a Lutlwigshafen i L·ii- ndwigsbafen, el Théâtre des crezia Borgia a París. Fia cantat Ghamps Elysées tie París, el Pa¬ sota la direcció dels mestres Al¬ lau de la Música Gatalana i el hrecht. Decker, Gatto, Hollreiser, Teatre Grec de Barcelona, el Ees- Kulka, .Mttnd, Nelson, Perick, tival tie Orange, l'Odeon Hero- Rennert, Rutlel, Steinberg, Wei- dion Atticus tPAtenas i el Eestival kert, Varviso, Maag i Neumann, de Peralatla, entre d'altres in¬ entre tl'íiltres. drets. PUG

DORAJoier

Av. Diagonal, 612. Barcelona. Rambla de Catalunya, 88. Barcelona. Aeropuerto de Barcelona, N 3. Colón, 70. Valencia. 7«

Concertino Violoncels Fenors I Mestres assistents musicals 1b-oni|jes COR DEi. CRAN OliQUIÍSllU Kai CEEUSTIÍEN Adam Ci.UBINSKI Frantisek SUFIN* Antoni BERNAL Javier PÉREZ-BATISTA SIMFÒNICA DEL CHAN TEATRE Juan Manuel STACEY Jaume TRIBO Ignacio ZAMORA DEL LICEU Josep M. BOSCH TKATRK DEL EICEC \ iolins |)riniers Alexandre BASCONIiS Carles CIIORDÀ Jordi I ICUERAS Mark HASTINfíS Fohias COSSMANN * Esther Clara BRAUN Enrique MARTÍNEZ Uhald CARCÍA Osias WILENSKI ¡Maria Anca /VNDKEI* Carme COMECFIE Francisco RODRÍCUIÍZ FA-ancesc CARÍdyV Eloi JOVÉ Margare! líONIlAM Ursula CRUMF Carme SAN'FANA Friidenci CUTIÉRREZ Clòria NOCUÉ iMiloslavCAFKA Rafael SAI.A VIVAS Sixto LiíRÍN Irma HUlZI Andrea (¡¡EKlJId M. Eulalia VALERO J roni|ietes Perfecte MONROIC Birgi! EULEK Matthias M EINMANN Francesc COLOMINA * Vicen^' RIOS llelene EEOMAN Ricardo CASSENT Carlos TRULLÉN Fiotr .IECZiM\ K Contrabaixos Francisco \ ILLAIÍSCUSA Edith .MAKE rZKI J oniàs ALMIRALL * Juan Carlos BEEEO * Einilian FOADEH Jose|) yUER Àngel VIDAL Vessela TOiMOV Jaume ALBORS Conzalo ÀLVAREZ Fenors 2 Cuerassini VOBONKOV I'rancesc ITJZANO Julio Alberto BERDASACAR Anne BOIIKiAS Juan MAULEÓN Trombons Hans AV. BVSTRON Lluís RUSIÑOL Antoni OLTRA* Josep M. FONTANALS David MORALES Fnluard MORFÜ Violins segons Rafael de la VITLA Anton ZLIPANÒIC * Luis BELLVER Xavier FLANÁS Antònia TEHBES Fiantes Carles PRAT Hosa BIOTA Joan Josep RF]NAR'F* Emili ROSÉS Mercè BBO rONS Agustí BRUCADA I iiba Elena CEAUSESCU Albert MORA * José Miguel BERNABEU* Hodica Monica IIARDA Manuel FI.ORENCIANO Marcel NOEE Arpa Barítons Jordi FAFS Margarita ARNAL* Ferran AE FIMIS Sebastian FOFESCU Oboès Pere COLL Frederic SBEB F Francesc CASTELLÓ* Percussió Ramon (ÍRAU Julius VAHADI Enric FEELLICER Artur SALA* Josep MIRÓ Jordi VlEAKtiUNTÉ Richard VAUCHAN* Jordi MESTRIÍS* Àngel MOLERO Ramon TORRAMILANS Joan Josep RAMOS Violes Clarinets Lluís SÁNCHEZ Joan SUBIROS Birgit Henate SCHMIDT * Jose|) MERCADAL * Celesta Marie VANIER * Bcrtonieii MERCADAL Osias WILENSKI Florian MUNTEANU Miquel BARONA* Claire BOBIJ Mihail FEORESCU Fagots Baixos Nicolae (HI RCEA Eugènia SEQUEIRA * Santiago BLAS * Victor FETRE Just MOROS * Solistes Ignasi CAMPÀ Fulgencio SANDOVAE Francesc BENÍTEZ* Miguel Àngel CURRÀS Franck TOELINI José Felipe ECURROLA Euca CERU11 Ignasi (RIMAR Francesc (^UILES Carles RIVAS Joan Bautista ROfüHIÍR 81

Els Enregistraments personatges són esmentats en .losepbine Barstow (EM), Graham l'ordre següent: Emilia Marty Clark (AG), Alastair Elliolt (V), (EM), Aihej't Gregor (AG), Vítek Anne Williams-King (K), .fason (V), Kristina (K), Baron Prus (P), Howard (P), Steven Page (Ko). Cor Janek (J), Dr. Kolnaty (Ko), em¬ i Orcpiestra de la Scottish ()|)era. pleat de l'escenari (T), dona de la Dir.: .lobn Manceri. Decca. 1989 neteja (D), I lank-Sendorf (HS), (CD) (noinés l'escena final). donzella (Do). A continnació l'or¬

questra, el cor, el director musical,

el director fl'escena (si s'escan), el Versions en video segell discogràfic i l'anv de l'enre- Stephanie Snndine (EM), Graham Cdark (.AG), RichartI .Margison (\'), Kathleen Brett (K), Gornelis Versions en dise Ojjthof (P), Benoît Boutet (,I), Ro¬ bert Ortli (Ko), Steven Horst (T), Libnse Prylova (EM), Ivo Zidek Marcia Swanston (D), Gary Ri- (AG), Rudolf Vonasek (V), Helena deout (HS), Gabrielle Prata (Do). Tattermnscliova (K), Premjsl Koci Orcpiestra i Cor de rO|iera del (P), Viktot Koci (J), Karel Berman Canada. Dir. musical: Bolunnil (Ko), Jiri .loran (T), .laroslava Klobucar. Dir. d'escena: Eotfi Procliazkova (D), Milan Kpisek Mansonri. VAl, 1989. (HS), Milada Musilova (Do). Or¬ questra i Cor Nacional de Praga. Anja Silja (EM), Kini Begley (AG), Q)icimya/ri/ôe^ 0a/¿€ú Dir.: Bolunnil Gregor. Siqtraplion, Anthony Roden (AQ, Manuela Kris- 1964 (CD) cak (K), A^ictor Braun (P), Chris¬ /o mÁá^ ^^(kyt/ncmyôe' topher Ventris (J), Andrew Shore Elisabeth Sôderstrom (EM), Peter (Ko), Henry Waddington (T), .Vle- Dvorsky (AG), Vladimir Krejcik nai Davies (D), Robert Tear (I IS), ^vwe€Íe c¿e ¿oó^delmundo on^ dtá^nuúxn de tonu (V), Anna Czakova (K), Vaclav Zi- Susan Gorton (Do). Cor del Eesti- tek de áeliexu (P), Zdenek Svelila (J), Dalibor val de Glyndehourne i Eilbarmòni¬ eax^^Kxxynud de umu (Uy^/Uícadoy isonuxy de vurn^^^uanduy. Jedlicka (Ko), .liri .loran (T), Ivana ca de Londres. Dir. musical: An¬ ÇdicumunXeà údici^mtnx^eáu COTI emy^fuáúudo onAMúdpée. Mixova (D), Beno Blacbnt (HS), drew Davis. Dir. d'escena: Nikolaus Blanca Vitkova ,ydíd (Do). Eilbarmònica Lelndioff. Warner Music, 1989 ncu^uú' de ¿(uo. de Viena i Cor de la Staatsoper de (DVS) Viena. Dir.: Charles Mackerras. din ¿^ndio áu^ieníon Oy ¿o conucido dMÚXy (zAonuy. Decca, 1979(CD)

Avda. Pau Casals, 20 Tel. 93 200 87 87 08021 BARCELONA «2

Pròximes funcions Recital Marilyn Home i

OIrres d'Ame, llándel, Schubert, Sehuinann. Wolf,

Brahms, iMuntsalvatge, Bernstein i Berlin f

Piano: iVIarlin Katz

Dimarts, 23 de novemlrre, 20.30 h, íiiiició núni. 21,

torn .\ :

Cira (i acoinadiaineni dels escenaris de .\larilvn I lome

«En ocasió cas Makropoiilos» \

Sessions al Foyer: Obres de janáeek, .Martinii i Dvorak.

Divendres, 2() de novemine, 20.30 li. fora d'ahonaineiit ; Divendres, 3 de deseinirre, 20.30 li, fora d'altonaniení H

Concert «Panoràmica de la música txeca» jtv

«Simfonia ni'iin. 9» de Dvofàk «FI \ latva» {Ma pàíria) de Smetana Tarass Hoalha de Janàcék

Orrjiiestra Simfònica del Gran Teatre del I.icen Director d'ortinestra: Salvador .Mas

Dijotis, 2 de desembre, 20.30 h. funció mim. 26, torn B "

ANTONIO MASCARÓ, S.L.

Elaborador de Vins, Caves i Licors

Casal, 9. - Tel. (+34) 938 901 628 / fax (+34) 938 901 358 í 08720 VILAFRANCA DEL penedès - (barcelona) - españa - E-MaiL: [email protected]. I' li () .\ I .\i K S r r N c I o .\ s 8

Alfredo Kraus al Gran Teatre del Liceu (1958-1994)

Homenatge al tenor recentment traspassat amb fragments de les seves actuacions al Liceu a /{¡^olcllo, Lucia (li Laiiuncnufíor, ¡I barbicre SivigUa, ÍA'.s pécheurs des perles, IVerílier, La Favorita, Faust, La fille (la regiíiieiit. Les contes (FUoffiiiann, La Traviata, Doña Fraiicis(piita i Lucrezia Borgia.

Dissaiite, 27 de iioveiHÍ)re. 20.30 li, fora rralronanient

Escolti sense interrupcions.

La idea d'un reproductor de CDs per a diversos discos no és nova. L'avantatge és clar: no s'ha d'aixecar cada vegada que vol canviar de disc, sobretot si escolta música durant hores.

En el BeoSound 9000 el lector de CDs es mou tan ràpidament i silenciosament que l'interval de temps entre discos no supera el de canviar de pista en un mateix CD. Reprodueixi de forma aleatòria i serà com escoltar la ràdio. L'única diferencia és que és vostè qui elegeix la música, sense locutors ni publicitat.

BeoSound 9000 490.000 Pta.

Si desitja rebre un catàleg sense compromís, truqui als números següents: Tel. 93 454 53 00 Fax 93 323 06 32 e-mail: [email protected]

BANG SOLUFSEN

Bang & Olufsen Gran Via Gran Via de les Corts Catalanes, 575 • 08011 Barcelona • Tel.: 93 454 53 00 • Fax: 93 323 06 32 Recital Galina Gorchakova

Obres de Glinka, Dargoniijski, Riniski-Kórsakov, Balàkirev, Txaikovski i Hakbmaninov.

Solista: Calina (inreliakova i'iaiio: Larissa (À'rji'icva niiiineiige. 5 de (leseiiiitre, 17 it, í'iiiició iii'mi. 28, torn F

Requiem de (dnsep|)e Verdi

Solistes: Isabelle Kabatu, noprcino Ol^a Borodina, mezzosoprano jaunie /Vragall, tenor Carlo (^oloinbara. baix

()r(|tiestta Sitttí'òttica del Gtitit IValre de! Liceti Director d'ortitteslt a: Bertrand île Billy Eòpera està de sort Dissaitte, 11 de desetnbre, 20.30 li, fttnció ittnit. 30, torn C

Dilltttts, 13 (le (ieseittitre, 20.30 h. l'ttttció tti'tin. 31, lortt C i I Perquè Barcelona estrena el nou Liceu, un dels millors auditoris del món.

On gaudir de la millor música I de les més grans escenificacions. Un espai únic, català I universal.

ulL Gran Casino BARCELONA

Marina Village. Marina 19-21 -08005 Barcelona - Tel. 93 225 78 78 coohdinació: Jl an CaKI.OS Oi lVAItKS.

IIKDACCIÓ: TI·IIIÍSA LI.OUI'T.

Diukcció d'aiíi' i |)issi;nv ciíài·ic: Josiíi- ISacà Associats. Pheimpuiíssió: Susana Kodiíícuiíz. Quintana, S.L.

ImPIIKSSIÓ: Icoi. D.l.. 11-40.959

Edició i pi iímcita p: .Aiit-Co/Phiínsasi Ta.m S.L. Coi. l.AliOliACIONS I ACIiAÍ.MK.VrS: .MlSI.OSI.AV ÍaI'KA, LaLHA l'llAT,

.Miiík.a Zk.manova. Fi:sti\ai. dk Gi.vndkiiouiínk.

Til aducció dk l.ks citacions: I.OUUDKS BlCOIlUA (L'/VvKNÇ, S.L.)