L'exemple Dels Llauger De Canet De Mar
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
22 El Sot de l’Aubó · XVI · 52 (2015) · p. 22-31 © Centre d’Estudis Canetencs El ressorgiment català del XVIII L’exemple dels Llauger de Canet de Mar, de pagesos a mariners i comerciants 1 The Catalan resurgence of the 18th century. The case of the Llauger family from Canet de Mar: from farmers to sailors and traders. Ricard Cantano i Carballo Universitat Rovira i Virgili - Centre d’Estudis Canetencs Canet de Mar, a l’igual que molts dels pobles Canet de Mar, in the same way as many riberencs del Maresme, s’anà configurant, other coastal towns of El Maresme, came sobretot a partir de la Baixa Edat Mitjana, into existence, mainly from the Late Middle com a resultat de les migracions pageses Ages, as a result of peasant migrations from procedents de les muntanyes properes. nearby mountains. Gradually occupations L’activitat marinera substituí gradualment linked to the sea replaced rural ones and, la rural i al segle XVIII la població es in the 18th century, the population worked dedicava preferentment a la construcció de mainly on the construction of ships and in vaixells i al comerç marítim. La Carrera maritime trade. The Carrera de Indias (the de Indias propicià que els patrons i barques colonial naval convoy system) meant that de Canet fossin protagonistes destacats en skippers and boats from Canet played a key la recuperació econòmica catalana del set- role in the Catalan economic recovery of cents. Es pot dir que la vila de Canet, the ‘1700s’. It may be argued that Canet, at almenys fins el 1765, fou una de les least until 1765, was one of the leading capdavanteres en flotes del comerç d’altura towns in maritime trade and it established amb l’afegit d’establir una de les comunitats one of the largest communities of més nombroses de corresponsals a Cadis. commercial agents in Cadiz. People from Els canetencs esdevingueren experts Canet became expert traders, able to create comerciants, capaços de crear les seves their own mercantile societies to trade with pròpies societats mercantils per a negociar the American colonies. The Llauger family, amb les colònies americanes. La nissaga dels among others, is a paradigmatic example of Llauger, entre altres, constitueix tot un the trajectory described above. paradigma de l’evolució esmentada. Key words: fortress, farmhouse Llauger, naval dockyards, coastal Paraules clau: Casa Forta, mas Llauger, mestrances, navigation, skipper, Carrera de Indias (colonial naval convoy system), cabotatge, patró, Carrera de Indias, Casa de Contratación, Casa de Contratación (house of trade), Matrícula de Marina (ship Matrícula de Marina, aiguardent, indianes. register), liquor, indianes (cotton patterned textiles). L’embranzida catalana del XVIII XVII, coincidint amb el final dels Àustries, a una situació de crisi política i econòmica després de s un fet unànimement reconegut que el segle malbaratar en guerres inútils l’or i la plata XVIII representà per a Catalunya la fi d’una americana. Catalunya, malgrat la seva marginació decadència econòmica que s’arrossegava des del comerç atlàntic, visqué una gradual recuperació del segle XV. Castella, en canvi, tot i l’eufòria agrària al llarg del segle XVII, la qual arribà, en l’últim Écinccentista, arribava a les acaballes del segle quart de dita centúria, a aconseguir una producció El Sot de l’Aubó · XVI · 52 (2015) Ricard Cantano i Carballo 23 agrícola excedentària suficient per a permetre la Arenys i Canet excel·liren en la construcció naval i seva l’exportació. La recuperació del camp anà en el comerç marítim. Aquest predomini, de fet, acompanyada d’un increment demogràfic s’havia iniciat temps enrere; al primer terç del segle marcadament urbà propiciat per les noves XVII la flota dels tres municipis esmentats superava oportunitats de feina i negocis que s’obrien, el 50% de la de tot el Principat: Canet (20,2%), Mataró sobretot, amb la incentivació d’un comerç marítim (17,0%) i Arenys (14,3%) mentre Barcelona tenia tan afavorit per l’increment agrícola esmentat. sols el 9,5%3. Les veïnes serralades costaneres del La vinya i en menor grau els fruits secs foren els Montnegre i del Corredor subministraven la fusta productes capdavanters, en principi, a ser necessària a unes drassanes situades en unes intercanviats per productes d’altres procedències; àmplies platges que permetien ubicar-hi, a l’aire el Maresme, el Penedès i el Camp de Tarragona en lliure, les instal·lacions requerides. Les mestrances resultaren les comarques més beneficiades. de les poblacions esmentades adquiriren una gran L’augment de les possibilitats comercials portà rellevància, ja sigui per la gran qualitat de la feina en conseqüència una ampliació dels mercats realitzada pels mestres d’aixa i calafats, ja sigui exteriors. A partir de l’últim quart del segle XVII per poder oferir uns preus més baixos que els de la s’evidencià un canvi en l’orientació comercial capital del Principat. Per altra banda, aquests indrets catalana que consistí en el desplaçament del tràfic gaudien d’una fondària pronunciada a pocs metres marítim des del Mediterrani cap a l’Atlàntic. Els de la costa, la qual cosa feia més fàcil la maniobra mariners del Principat contactaren, cada cop amb d’avarar embarcacions de calat considerable en més freqüència, amb les principals places peninsulars comparació amb altres platges d’aigües poc vinculades al comerç colonial com Sevilla, Cadis i profundes. Lisboa sense menystenir els mercats del nord Per adonar-nos de l’hegemonia marinera del d’Europa, especialment Londres, Amsterdam i Maresme res millor que tenir en compte alguns dels Hamburg. registres de la Matrícula de Mar de les províncies de La guerra de Successió espanyola (1705-1714) Marina catalanes del segle XVIII4. suposà un cert alentiment del redreç econòmic català iniciat a finals de la centúria anterior. Malgrat la derrota del Principat, les circumstàncies polítiques i Revista de Matrícula de Marina. Any 1754 econòmiques de la nova monarquia borbònica propiciaren l’entrada del comerç marítim català en Província Mariners Patrons Mestrança l’anomenada Carrera de Indias. L’increment gradual Barcelona 981 85 114 del tràfic marítim des de les tímides concessions Sant Feliu 827 257 47 inicials de 1720 fins a la declaració de Lliure Comerç Mataró 1.341 622 163 de 1778 reflecteix l’evolució ascendent de Tarragona 969 225 30 l’economia catalana al llarg del segle XVIII, recolzada Tortosa 317 140 81 primer en el sector primari (agricultura especialitzada), posteriorment en el secundari Font: Joaquim Llovet, La Matrícula de mar i la província de Marina de Mataró al segle XVIII, p. 41. (indústria tèxtil) i impulsada pel terciari (botiguers, comerciants i negociants). No ha d’estranyar doncs que dels onze vaixells que El paper del Maresme per primera vegada faran la ruta americana a partir de 1740, tot i que noliejats exclusivament per No ens ha de sorprendre doncs, per les raons negociants del comerç gadità, set foren comandats esmentades, en el paràgraf precedent, que les zones per patrons del Maresme i quatre d’ells eren de del litoral català fossin les que experimentessin el Canet5. creixement demogràfic més alt del Principat al llarg del segle XVIII. Si Catalunya duplicà el nombre Notícia de Canet d’habitants entre 1718 i 1787, passant d’uns 407.000 a 814.000, els seixanta-sis municipis costaners Des de l’Edat Mitjana la zona de l’actual Alt existents entre l’Albera i la Sènia el triplicà passant Maresme estava sota la jurisdicció dels vescomtat de 90.000 a uns 270.000 habitants. Particularitzant de Cabrera, del qual la baronia del castell de més encara trobem que el Maresme (zona de la Montpalau exercia el domini, entre d’altres, de les Marina de Llevant compresa entre el turó de Montgat poblacions d’Arenys de Munt, d’Arenys de Mar, de i la desembocadura de la Tordera) fou després de Sant Iscle de Vallalta i de Canet de Mar. Entre 1566 i Barcelona, entre 1718 i 1787, l’àrea amb més nombre 1574, Luís Enríquez de Cabrera, duc de Medina de d’habitants guanyats per quilòmetre quadrat2. Rioseco i almirall de Castella -aleshores titular del El Maresme tingué un protagonisme destacat en vescomtat- vengué els seus drets junt amb els del la revifalla econòmica més amunt comentada. Essent comtat d’Osona a Francesc de Montcada i Cardona, més explícits hem de dir que en particular la zona primer marquès d’Aitona, cap d’una de les més coneguda com Alt Maresme i ja més concretament poderoses senyories jurisdiccionals del Principat que, la tríada formada per les poblacions de Mataró, per herència, passà el 1756 a la casa ducal de 24 El Sot de l’Aubó · XVI · 52 (2015 Ricard Cantano i Carballo Medinaceli. La casa d’Aitona cobrava drets de bourg très-agréablement situé, dont les habitants circulació sobre mercaderies, càrregues fixes i commercent non seulement avec toute l’Espagne, censos a Calella, Arenys de Munt, Canet i Sant Pol. mais jusqu’aux Indes occidentales, et s’occupent L’inici de la població de la Vall de Canet s’hauria avec beucoup de succès de la fabrication des produït a partir de masos esparsos, instal·lats a dentelles12. redós de la domus o Casa Forta de Canet de la qual Antonio Ponz, el 1788, ratifica les opinions se’n tenen notícies a partir del segle XI6. La parròquia anteriors quan comenta sobre la població de Canet de Canet depenia administrativament de Sant Iscle el següent: sus naturales están muy dedicados al de Vallalta, municipi situat a les faldes del comercio de Indias y al del Continente de toda Montnegre. La Sentència de Guadalupe de 1486 España. Se trabajan encajes de todos géneros, afavorí el desplaçament de pagesos de les terres altes industria en general de toda la costa, que han dejado cap a la plana litoral conformant una població -a y deja buenas ganancias.