22 El Sot de l’Aubó · XVI · 52 (2015) · p. 22-31 © Centre d’Estudis Canetencs El ressorgiment català del XVIII L’exemple dels Llauger de , de pagesos a mariners i comerciants 1

The Catalan resurgence of the 18th century. The case of the Llauger family from Canet de Mar: from farmers to sailors and traders.

Ricard Cantano i Carballo Universitat Rovira i Virgili - Centre d’Estudis Canetencs

Canet de Mar, a l’igual que molts dels pobles Canet de Mar, in the same way as many riberencs del , s’anà configurant, other coastal towns of El Maresme, came sobretot a partir de la Baixa Edat Mitjana, into existence, mainly from the Late Middle com a resultat de les migracions pageses Ages, as a result of peasant migrations from procedents de les muntanyes properes. nearby mountains. Gradually occupations L’activitat marinera substituí gradualment linked to the sea replaced rural ones and, la rural i al segle XVIII la població es in the 18th century, the population worked dedicava preferentment a la construcció de mainly on the construction of ships and in vaixells i al comerç marítim. La Carrera maritime trade. The Carrera de Indias (the de Indias propicià que els patrons i barques colonial naval convoy system) meant that de Canet fossin protagonistes destacats en skippers and boats from Canet played a key la recuperació econòmica catalana del set- role in the Catalan economic recovery of cents. Es pot dir que la vila de Canet, the ‘1700s’. It may be argued that Canet, at almenys fins el 1765, fou una de les least until 1765, was one of the leading capdavanteres en flotes del comerç d’altura towns in maritime trade and it established amb l’afegit d’establir una de les comunitats one of the largest communities of més nombroses de corresponsals a Cadis. commercial agents in Cadiz. People from Els canetencs esdevingueren experts Canet became expert traders, able to create comerciants, capaços de crear les seves their own mercantile societies to trade with pròpies societats mercantils per a negociar the American colonies. The Llauger family, amb les colònies americanes. La nissaga dels among others, is a paradigmatic example of Llauger, entre altres, constitueix tot un the trajectory described above. paradigma de l’evolució esmentada. Key words: fortress, farmhouse Llauger, naval dockyards, coastal Paraules clau: Casa Forta, mas Llauger, mestrances, navigation, skipper, Carrera de Indias (colonial naval convoy system), cabotatge, patró, Carrera de Indias, Casa de Contratación, Casa de Contratación (house of trade), Matrícula de Marina (ship Matrícula de Marina, aiguardent, indianes. register), liquor, indianes (cotton patterned textiles).

L’embranzida catalana del XVIII XVII, coincidint amb el final dels Àustries, a una situació de crisi política i econòmica després de s un fet unànimement reconegut que el segle malbaratar en guerres inútils l’or i la plata XVIII representà per a Catalunya la fi d’una americana. Catalunya, malgrat la seva marginació decadència econòmica que s’arrossegava des del comerç atlàntic, visqué una gradual recuperació del segle XV. Castella, en canvi, tot i l’eufòria agrària al llarg del segle XVII, la qual arribà, en l’últim Écinccentista, arribava a les acaballes del segle quart de dita centúria, a aconseguir una producció El Sot de l’Aubó · XVI · 52 (2015) Ricard Cantano i Carballo 23 agrícola excedentària suficient per a permetre la Arenys i Canet excel·liren en la construcció naval i seva l’exportació. La recuperació del camp anà en el comerç marítim. Aquest predomini, de fet, acompanyada d’un increment demogràfic s’havia iniciat temps enrere; al primer terç del segle marcadament urbà propiciat per les noves XVII la flota dels tres municipis esmentats superava oportunitats de feina i negocis que s’obrien, el 50% de la de tot el Principat: Canet (20,2%), Mataró sobretot, amb la incentivació d’un comerç marítim (17,0%) i Arenys (14,3%) mentre tenia tan afavorit per l’increment agrícola esmentat. sols el 9,5%3. Les veïnes serralades costaneres del La vinya i en menor grau els fruits secs foren els Montnegre i del Corredor subministraven la fusta productes capdavanters, en principi, a ser necessària a unes drassanes situades en unes intercanviats per productes d’altres procedències; àmplies platges que permetien ubicar-hi, a l’aire el Maresme, el Penedès i el Camp de Tarragona en lliure, les instal·lacions requerides. Les mestrances resultaren les comarques més beneficiades. de les poblacions esmentades adquiriren una gran L’augment de les possibilitats comercials portà rellevància, ja sigui per la gran qualitat de la feina en conseqüència una ampliació dels mercats realitzada pels mestres d’aixa i calafats, ja sigui exteriors. A partir de l’últim quart del segle XVII per poder oferir uns preus més baixos que els de la s’evidencià un canvi en l’orientació comercial capital del Principat. Per altra banda, aquests indrets catalana que consistí en el desplaçament del tràfic gaudien d’una fondària pronunciada a pocs metres marítim des del Mediterrani cap a l’Atlàntic. Els de la costa, la qual cosa feia més fàcil la maniobra mariners del Principat contactaren, cada cop amb d’avarar embarcacions de calat considerable en més freqüència, amb les principals places peninsulars comparació amb altres platges d’aigües poc vinculades al comerç colonial com Sevilla, Cadis i profundes. Lisboa sense menystenir els mercats del nord Per adonar-nos de l’hegemonia marinera del d’Europa, especialment Londres, Amsterdam i Maresme res millor que tenir en compte alguns dels Hamburg. registres de la Matrícula de Mar de les províncies de La guerra de Successió espanyola (1705-1714) Marina catalanes del segle XVIII4. suposà un cert alentiment del redreç econòmic català iniciat a finals de la centúria anterior. Malgrat la derrota del Principat, les circumstàncies polítiques i Revista de Matrícula de Marina. Any 1754 econòmiques de la nova monarquia borbònica propiciaren l’entrada del comerç marítim català en Província Mariners Patrons Mestrança l’anomenada Carrera de Indias. L’increment gradual Barcelona 981 85 114 del tràfic marítim des de les tímides concessions Sant Feliu 827 257 47 inicials de 1720 fins a la declaració de Lliure Comerç Mataró 1.341 622 163 de 1778 reflecteix l’evolució ascendent de Tarragona 969 225 30 l’economia catalana al llarg del segle XVIII, recolzada Tortosa 317 140 81 primer en el sector primari (agricultura especialitzada), posteriorment en el secundari Font: Joaquim Llovet, La Matrícula de mar i la província de Marina de Mataró al segle XVIII, p. 41. (indústria tèxtil) i impulsada pel terciari (botiguers, comerciants i negociants). No ha d’estranyar doncs que dels onze vaixells que El paper del Maresme per primera vegada faran la ruta americana a partir de 1740, tot i que noliejats exclusivament per No ens ha de sorprendre doncs, per les raons negociants del comerç gadità, set foren comandats esmentades, en el paràgraf precedent, que les zones per patrons del Maresme i quatre d’ells eren de del litoral català fossin les que experimentessin el Canet5. creixement demogràfic més alt del Principat al llarg del segle XVIII. Si Catalunya duplicà el nombre Notícia de Canet d’habitants entre 1718 i 1787, passant d’uns 407.000 a 814.000, els seixanta-sis municipis costaners Des de l’Edat Mitjana la zona de l’actual Alt existents entre l’Albera i la Sènia el triplicà passant Maresme estava sota la jurisdicció dels vescomtat de 90.000 a uns 270.000 habitants. Particularitzant de Cabrera, del qual la baronia del castell de més encara trobem que el Maresme (zona de la Montpalau exercia el domini, entre d’altres, de les Marina de Llevant compresa entre el turó de poblacions d’Arenys de Munt, d’, de i la desembocadura de la ) fou després de i de Canet de Mar. Entre 1566 i Barcelona, entre 1718 i 1787, l’àrea amb més nombre 1574, Luís Enríquez de Cabrera, duc de Medina de d’habitants guanyats per quilòmetre quadrat2. Rioseco i almirall de Castella -aleshores titular del El Maresme tingué un protagonisme destacat en vescomtat- vengué els seus drets junt amb els del la revifalla econòmica més amunt comentada. Essent comtat d’Osona a Francesc de Montcada i Cardona, més explícits hem de dir que en particular la zona primer marquès d’Aitona, cap d’una de les més coneguda com Alt Maresme i ja més concretament poderoses senyories jurisdiccionals del Principat que, la tríada formada per les poblacions de Mataró, per herència, passà el 1756 a la casa ducal de 24 El Sot de l’Aubó · XVI · 52 (2015 Ricard Cantano i Carballo

Medinaceli. La casa d’Aitona cobrava drets de bourg très-agréablement situé, dont les habitants circulació sobre mercaderies, càrregues fixes i commercent non seulement avec toute l’Espagne, censos a , Arenys de Munt, Canet i Sant Pol. mais jusqu’aux Indes occidentales, et s’occupent L’inici de la població de la Vall de Canet s’hauria avec beucoup de succès de la fabrication des produït a partir de masos esparsos, instal·lats a dentelles12. redós de la domus o Casa Forta de Canet de la qual Antonio Ponz, el 1788, ratifica les opinions se’n tenen notícies a partir del segle XI6. La parròquia anteriors quan comenta sobre la població de Canet de Canet depenia administrativament de Sant Iscle el següent: sus naturales están muy dedicados al de Vallalta, municipi situat a les faldes del comercio de Indias y al del Continente de toda Montnegre. La Sentència de Guadalupe de 1486 España. Se trabajan encajes de todos géneros, afavorí el desplaçament de pagesos de les terres altes industria en general de toda la costa, que han dejado cap a la plana litoral conformant una població -a y deja buenas ganancias. Se ocupan de ella las partir d’un reduït Barri de Ribera preexisten- que a mugeres hasta las niñas de más tierna edad13. banda del camp se li oferien més possibilitats de Finalment trobem dades més objectives en els guanyar-se la vida dedicant-se a la marineria, la registres de la Matrícula de Marina de 1765 en els pesca, la construcció naval i al comerç. Altres quals Canet, amb 24 vaixells, figura com el port amb poblacions del litoral maresmenc tenen un origen la flota de gran comerç més important del Principat semblant provocat per una migració de la muntanya i darrere seu, en nombre d’embarcacions de gran al mar. El lligam de Canet amb Sant Iscle es trencà el comerç, se situaven Blanes amb 16, Arenys amb 15 1599 quan el marquès d’Aitona concedí a la i amb 11 Barcelona14. Universitat de Canet la facultat de reunir-se en Consell. Els Llauger pagesos Al segle XVII Canet ja havia evolucionat clarament cap a una vila on el sector predominant era el La nissaga dels Llauger ha estat la que hem escollit comercial (46,3%) i a força distància seguien la per a posar de manifest l’evolució experimentada pagesia (20,8%), la construcció naval (9,9%), la fusta en el transcurs dels segles medievals i moderns per (6,7%), els teixits (6,6%), etc; la pesca representava la població de Canet que partint inicialment de la en canvi únicament el 2,5%7. En paral·lel, la pagesia, fou superada per la gent de mar i coronada demografia es disparava de tal manera que el 1719, al segle XVIII per la dedicació al comerç marítim. poc anys després d’acabada la guerra de Successió, No tenim constància documental abans del segle Canet amb 1.861 habitants era, a continuació de XV de l’establiment dels Llauger a Canet ni podem Mataró, el municipi més poblat del Maresme8. confirmar si el nucli inicial fou pagès de manera La Revista de la Matrícula de la Província de Marina semblant a la d’altres nissagues, tot i que és el més de Mataró de 1754 evidencià la superioritat de probable15. El que sí trobem és la participació de Mataró, Canet i Arenys pel que fa a marineria Bartomeu Lleuger el tres de desembre de 1448 en la matriculada (324, 188 i 183 persones convocatòria remença dels veïns pertanyents a la respectivament) i a patrons de comerç i tràfic (50, baronia de Montpalau que tingué lloc a l’areny de 37 i 36 respectivament)9. Sant Pol de Mar16. En el testament de 1488, un Pere Hem de destacar que les cinc primeres expedicions Llauger ja consta com a propietari del mas Llauger catalanes directes al continent americà, realitzades evidenciant, molt probablement, el nou status entre 1745 i 1753, foren capitanejades per patrons facilitat als remences per la Sentència Arbitral de de Canet10. Guadalupe de 1486. Possiblement Pere Llauger L’evolució de Canet cap al comerç marítim al llarg adquirí el domini útil del mas als senyors de la Casa del segle XVIII la reflectien perfectament els escrits Forta de Canet. El següent Llauger, pagès, dels diferents viatgers que resseguiren el país a les documentat fou Pere Llauger17 mort el 1583; darreries d’aquella centúria. Com a mostra exposem segurament era descendent dels anteriors i se’l a continuació alguns exemples: designa com a amo del mas Llauger de Canet18. El Francisco de Zamora, passant per Canet el dia 5 domini útil del mas li fou reconegut l’any 1564 per de febrer de 1790, destacava la importància de la Miquel Spano, mercader de Barcelona, el pare del marineria, el comerç i la flota canetenca: La principal qual, Salvador Spano havia adquirit l’any 1521 la ocupación de este vecindario es el comercio de Cádiz, Casa Forta als Peguera, descendents directes dels Madrid y Galicia, y los patrones en derechura a Canet de Rosselló i primers senyors de l’esmentada América; y son muy pocos los que se dedican a la Casa. Pere Llauger (X-1594), fill i hereu de l’anterior pesca [...] Tiene suficiente número de Pere, donaria lloc a la continuació de la branca pagesa embarcaciones de comercio de ciento y cincuenta y amb el seu fill i hereu Antoni (X-1611). És a partir más toneladas; matriculados llegan a quinientos d’Antoni que la branca es ramifica: per una banda hombres11. Quirze (X-1644), l’hereu, del qual se’n seguirà El baró de Bourgoing, viatger per Espanya des de l’estirp pagesa i per l’altra Salvador (1598-1653), 1789, insistia en l’aspecte comercial tant a nivell ferrer d’ofici, del qual se’n seguiran branques de peninsular com colonial i destacava també la indústria ferrers i d’altres com sastre i sabater i d’aquestes de les randes o «puntes de coixí»: Canet de Mar, les branques marineres de les quals en sortiran els El Sot de l’Aubó · XVI · 52 (2015 Ricard Cantano i Carballo 25

Montaner Pérez, fill de Josep Montaner Spano, senyor de la Casa Forta de Canet18. El domini útil del mas va ser recuperat el 1693 per Benet Llauger (1668- 1713), pagès i fill de l’esmentat Jaume, per compra a Maria Montaner Orlau ¯esposa de Francesc Montaner ja traspassat¯ i al seu fill Josep Montaner i Orlau19. Malgrat aquesta recuperació de la propietat del mas, el 1696 Benet Llauger es veié obligat a dividir-lo i vendre’n dues parts a dos «treballadors» els quals a més a més es repartiren l’hort i havien de compartir el pou i el seu manteniment20. Finalment el 1698 encara va vendre més parts del mas i de l’hort21. Benet Llauger tingué per única descendència tres filles la qual cosa pot explicar a banda de les dificultats econòmiques l’interès en desfer-se del mas. No hem identificat durant tot el segle XVIII, un cop morí Benet Llauger el 1713, cap altre Llauger que fos pagès d’ofici. L’extinció de la branca pagesa de la nissaga Llauger no ens ha de portar a creure en una davallada del nombre de persones dedicades a les feines del camp ni a una reducció de la producció agrària. El percentatge de població pagesa a Canet xifrat al segle XVII, com hem vist més amunt, en un 20,8% fou al segle següent de 23,9% índex gens menyspreable si tenim en compte el fort increment de població experimentat per la vila al segle XVIII22. A més a més, el conreu de la vinya augmentà El mas Llauger, al carrer Rabalet. (BC) considerablement al llarg de les centúries, passant, en el cas de Canet, d’una superfície declarada del patrons i comerciants de considerable importància 19% al cinc-cents, a una del 51% al set-cents23. Ja al segle XVIII. Salvador Llauger morí com a hem comentat a l’inici d’aquest escrit la importància conseqüència dels contagis provocats per la de l’especialització vitivinícola del camp del important epidèmia de pesta bubònica que delmà el Maresme la qual cosa permeté, de retruc, un territori sobretot els anys 1652 i 1653. increment destacable d’activitats professionals La branca pagesa dels Llauger, que durant el segle afavorides per l’expansió de la vinya com foren la XVI incrementà les seves propietats adquirint construcció naval i el comerç marítim. diverses peces de terra, anà decaient al llarg del segle XVII. Quirze Llauger, hereu d’Antoni, senyor Els Llauger mariners i comerciants útil i propietari del mas Llauger i les seves terres, es veié obligat el 1629, per poder satisfer les La branca inicial dels Llauger, mariners, degué necessitats de la seva família, a vendre un censal derivar molt probablement del tronc pagès establert mort per un preu de 100 lliures i 100 sous de pensió a Canet amb seguretat al segle XV o potser abans. anual a Francesc Sala, mercader de la parròquia de Desconeixem si era d’arrel canetenca el patró Joan Sant Martí d’Arenys15. De fet, Quirze Llauger deuria Llauger, que l’any 1527 feu la travessia Almeria- tenir dificultats per poder mantenir una família molt Barcelona amb una barca de 1.000 quintars24. nombrosa ja que li hem comptabilitzat catorze fills Bartomeu Llauger, mort el 1581, és el primer mariner dels quals vuit havien nascut entre 1617 i 1628. El que trobem documentat amb certesa de la nissaga seu fill gran i hereu Salvador (1617-1658?) tingué canetenca. Dels seus tres fills, Salvador, Antoni i únicament quatre filles la qual cosa podria haver Joan (X-1650), tots ells mariners, foren els motivat que la propietat del mas Llauger anés a parar descendents de Joan els qui conservaren l’ofici a Jaume Llauger (1641-1684), ferrer, germà de almenys fins al segle XVIII. El cabotatge mediterrani Salvador, nomenat tutor i curador de les filles en el fou la pràctica comuna des del primer moment testament realitzat per l’esmentat Salvador el 1658. d’aquestes famílies marineres de Canet; així trobem Les dificultats econòmiques obligaren el 1670 a registrada per exemple l’entrada al port de València Jaume Llauger a vendre una peça de terra erma de el maig de 1576 d’una sagetia patronejada per vint jornals de «cavatura hominum» per 250 lliures Antoni Llauger, el qual podria identificar-se amb el al mariner de Canet Joan Pastor16. Les necessitats i segon dels fills de Bartomeu Llauger25. No trigaria els deutes forçaren el 1682 a Jaume Llauger a vendre però massa aquesta dinastia de Llaugers en el mas Llauger i tres peces de terra per dues mil travessar l’Estret fins a Lisboa; és el que feu Salvador lliures17. Curiosament el comprador fou Francesc Llauger (X-1642) nét de Bartomeu Llauger, quan l’any 26 El Sot de l’Aubó · XVI · 52 (2015) Ricard Cantano i Carballo

Les branques més nombroses de Llaugers mariners, de les quals en sortiran els patrons més notables del segle XVIII, provenen dels descendents del ferrer Salvador Llauger (1598-1653), ja comentat en el paràgraf dedicat a la nissaga pagesa. El primer patró Llauger destacat en el comerç marítim després de la guerra de Successió fou Fèlix Llauger (1694-1747)31. El 1721 casà amb Caterina, filla de Pere Cruanyes, patró i membre d’una de les dinasties més antigues i essencialment marineres de Canet, amb qui hauria pogut navegar des de ben petit i aprendre l’ofici. El 1728 Fèlix Llauger patronejava una barca de 1.300 quintars que formava part Làpida sepulcral de Miquel Llauger i Bonet, a l’església de Canet de Mar (CEC) de les vint-i-dues embarcacions de la flota marinera de Canet, catorze de les quals registraven des de 1.200 a 2.800 quintars d’arqueig32. Gran part d’aquests vaixells es dedicaven a la ruta Barcelona-Cadis, la qual adquirí una importància decisiva a partir de 1717, quan fou traslladada a la capital gaditana la Casa de Contratación responsable de controlar el comerç amb les colònies americanes. Destacadíssima fou la col·laboració entre els mercaders i els comerciants barcelonins amb els patrons canetencs; en aquest aspecte sobresurt la Companyia de Miquel Alegre. En els llibres de dita Casa hi consten quatre expedicions a Cadis realitzades per Fèlix Llauger entre 1729 i 1737, sempre transportant aiguardent, vi o avellanes33. Miquel Alegre tenia el 1732 com a mínim 1/ 8 de participació en la barca de Llauger34. L’any 1747, Fèlix Llauger amb la nau Sant Joan Baptista moria «sub regio servitio» a Nàpols. La seva muller Caterina Cruanyes quedà, per via testamentària, propietària de 2/ 16 més 1/32 de participació en la nau i, junt amb la resta de partícips, elegiren patró del Sant Joan Baptista el seu fill Salvador Llauger de vint anys, tot i l’handicap de no haver navegat mai. Per superar aquesta dificultat, els inversors elegiren Joan Carreras Llauger, mariner expert de Document de la companyia Llauger i Roura (BC-Fons Gonima, 74/2; 1795) Canet i cosí de Salvador, perquè com a escrivà del vaixell l’instruís en tot «quant conduesca 1620 viatjà amb una barca de 700 quintars fins a la al bon regimen, navegació i defensa de dita Barca»35. capital portuguesa amb una càrrega de vi i vidre per Mentre durés l’aprenentatge -al final del qual es compte d’Antoni Puig, sastre de Mataró30. ratificaria la patronia- Salvador cediria a Joan El Sot de l’Aubó · XVI · 52 (2015) Ricard Cantano i Carballo 27

Diferents mostres d’indianes que exportava la companyia Llauger i Roura de Canet de Mar. (BC, fons Gonima, 74/3, 1795)

Carreras la meitat dels guanys com a patró i, Jofre, fou designat primer administrador42; Joan recíprocament, l’escrivà la meitat dels seus al patró. Baptista Pau, comerciant de Canet, com a segon Una altra branca -potser la més significativa- de administrador, residí el 1753 a Cadis43; Josep Sabater Llaugers mariners, igualment descendents per línia i Llopis, barreter d’agulla, el qual era també partícip directa del ferrer Salvador Llauger més amunt d’una fàbrica d’indianes amb Joan Pongem, entre esmentat, fou la de Cristòfol Llauger (1690-1762), d’altres44; Josep Llauger no tenia funcions sabater i fill del sastre Jaume Llauger (1656-1735)36. administratives en la societat, era soci capitalista i Cristòfol casà el 1716 amb Margarida, filla de amb els vaixells dels quals era patró i copropietari, Francesc Bonet, mariner de Canet. Tres dels fills del embarcava mercaderies per compte de l’empresa. matrimoni Llauger-Bonet, Josep (1718-1798), A partir de la creació de la societat, Josep Llauger Cristòfol (1727-1797) i Miquel (1733-1809), tendí més a dedicar-se a les feines de negociant i excel·liren en la navegació comercial a mitjans del comerciant i per aquest motiu ja a començaments segle XVIII. La figura de Josep Llauger Bonet és de la dècada de 1750 fixarà la seva residència a segurament la més representativa del patró mariner Barcelona, dedicant-se a l’ensems a tasques de esdevingut comerciant. En els seus inicis, a l’igual procuradoria comercial marítima. Les seves que la majoria de patrons canetencs, Josep Llauger activitats l’obligaren a cedir la patronia de diversos practicà la ruta Barcelona-Cadis. A partir de 1745 ho vaixells en els quals tenia participació; així el 1751 farà com a patró i soci armador de la sagetia Àngel reconeixia la patronia del Sant Antoni de Pàdua i Custodi, de 2.600 quintars, construïda a Canet37. El Beata Maria de la Mercè al seu germà Miquel (en el 1751 i 1752, apareix en l’esborrany de la casa Alegre, cas que ell és trobés impossibilitat de fer-ho per en sengles exportacions a Cadis38, fetes també com malaltia o altres impediments)45; dins del mateix any a patró i soci armador de la nau Sant Antoni de Pàdua cedí la patronia de l’Angel Custodi a Joan Ferrer, i Beata Maria de la Mercè, considerable vaixell de mariner de Canet i cunyat seu46. El 1754 apareix com 4.000 quintars39. També apareix en una exportació a propietari «a partes iguales» amb Pere Joan Closas, d’aiguardent a Cadis el 1755, en els comptes de la ferrer de Barcelona, de la sagetia Sant Joan Baptista casa d’Ermengol Gener40. Josep Llauger, a banda de de 3.000 quintars la qual patronejava Salvador navegant, tenia ambicions d’home de negocis; per Llauger (molt probablement el fill de Fèlix Llauger); aquest motiu el 1750 creà, amb altres tres socis, la de manera semblant als altres casos, Josep Llauger companyia Pujades, Llauger i Cia41. Un modest capital traspassarà la patronia de l’esmentada sagetia a inicial de dues mil lliures fou aportat a parts iguals Jaume Passi, igualment mariner de Canet47. El pels quatre associats: Jaume Pujades i de Duran, mateix any 1754 cedirà la patronia del pinc Sant Joan emparentat llunyanament amb els Duran i casat amb Baptista de 3.500 quintars al seu germà Cristòfol al la filla de l’important botiguer barcelonès Francesc qual ven 1/32 de la seva participació per noranta 28 El Sot de l’Aubó · XVI · 52 (2015) Ricard Cantano i Carballo

Relació de la flota de Canet el 1728. AFFAM - Notaria de Canet. Notari Nualart F-1909 cinc lliures48. Els problemes del mariner de Canet Gibert i Xurrich, administrador de la societat Alegre Josep Pastor, patró de l’Ecce Homo de 2.000 quintars, i Gibert; com en anteriors ocasions Josep Llauger per impagament de canvis marítims, motivaren la convertit també en partícip de l’Ecce Homo cedí la seva substitució l’agost de 1754 per Josep Llauger, patronia al seu cunyat Joan Ferrer49. sens dubte home de confiança dels parçoners del El 1757, formà part com a partícip de la societat vaixell entre els quals hi figuren la marquesa de armadora de la sagetia San Jaime, San Joaquín y la Roben i l’important comerciant barceloní Agustí Virgen del Rosario de 3.800 quintars, construïda a El Sot de l’Aubó · XVI · 51 (2015) Ricard Cantano i Carballo 29

Arenys i que comandaria Joan Baptista Clavell50. Els negocis no li deurien anar del tot malament, ja que el 1756 comprà una peça de terra de vint-i-cinc jornals a Arenys de Munt, efectuant la lluïció de part d’un censal que cobrava Agustí Gibert i Xurrich51 i l’any següent comprà una peça de terra al terme de Sant Pol per tres- centes cinquanta lliures52. De fet, l’adquisició de peces de terra, sobretot de vinya, per part dels patrons fou una pràctica generalitzada durant el segle XVIII que els permeté incrementar els seus guanys a base d’incorporar-se al negoci del vi o l’aiguardent, productes que esdevingueren hegemònics en el tràfic marítim colonial i atlàntic. Així no ha de sorprendre que el 1741 hi haguessin deu establiments a Canet de producció d’aiguardent53. Les activitats comercials i les actuacions de procuradoria de marina donaren a Josep Llauger Bonet prestigi i autoritat competencial en el mon mariner. Per exemple, fou escollit l’any 1753 com a tercer àrbitre -nomenat per l’àrbitre de cada part- en el conflicte entre dos patrons per un carregament d’arengades54 i el 1758 fou designat àrbitre en un litigi establert pel xoc entre dos llaguts55. A partir de la dècada de 1760, Josep Llauger fou nomenat subdelegat a Canet de la de Província de Marina de Mataró i el Font: Joaquim Llovet: La Matrícula de mar i la província de marina de Mataró 1768 exercia també com a contador al s. XVIII. p. 150-151 de navío de la Real Armada56. No hi ha dubte que havia anat adquirint rellevància social, evidencia una companyia de gran potencial i presència de la qual cosa en tenim una mostra, l’any 1780, en gens menyspreable en el context mercantil de el casament del seu fill Josep Llauger Carnesoltes l’època59. La creació d’una sucursal a Veracruz amb Maria Pastor, filla també d’un negociant de testimonia la importància adquirida per l’esmentada Canet57. Una nota de l’acta matrimonial fa constar firma60. que el casament fou oficiat pel bisbe de Girona D. Els Llauger, com s’ha pogut entreveure al llarg Tomàs de Lorenzana «en la pròpia casa de dit D. d’aquest article, no formaren part de la primera Josep Llauger», actuant com a testimonis, tres onada de patrons canetencs que travessaren clergues de la «família del bisbe». Josep Llauger fill, l’Atlàntic; resultaren en canvi força actius negociant d’ofici, era també en aquell moment el participant en les expedicions al continent americà subdelegat de Marina de Canet, mentre el seu pare a partir de la liberalització que permeté el Reglament exercia com a comissari de Marina de Mataró. Un de Lliure Comerç de 1778. Un dels primers en fer-ho altre fill de Josep Llauger, Joan, és identificat, l’any fou Joan Llauger Coll, fill de Cristòfol61; entre 1778 i 1797, com a patró de marina en l’acta matrimonial. 1791 realitzà amb tota certesa tres viatges a les L’esperit comercial dels Llauger els portà, associats colònies americanes amb la sagetia Sant Joan amb els Roura -una altra nissaga marinera canetenca- Baptista de 180 tones62; el 1778 a Barlovent, el 1779 a crear l’empresa “Llauger, Roura i Cia” dedicada al a Cartagena d’Índies i el 1791 un altre cop a tràfic colonial amb seus a Canet, Barcelona i Cadis, Barlovent63. Joaquim Llovet esmenta tres viatges activa almenys des del 178858. El capital de més efectuats per un Joan Llauger el 1784, 1786 i constitució de la societat, que fou de 107.170 lliures, 1793, tots a Barlovent, amb la sagetia Sant Joan 30 El Sot de l’Aubó · XVI · 51 (2015) Ricard Cantano i Carballo

Baptista de 160 tones. Aquest Joan Llauger podria El seguiment realitzat de la nissaga canetenca dels ser el Joan Llauger Coll acabat d’esmentar o bé Joan Llauger ens ha permès visualitzar l’evolució d’una Llauger Carnesoltes (1757-1827) cosí seu, al qual de les primeres famílies pageses establertes al terme ens hem referit al final de l’anterior paràgraf64. de Canet com a mínim des del segle XIV. Del tronc Marià Llauger Coll (1758-1796), l’altre fill de rural originari en sortiren diverses branques entre Cristòfol Llauger Bonet dedicat al comerç marítim, les quals sobresortiren la de ferrers i la de mariners comandà amb certesa dues expedicions amb la durant els segles XVII i XVIII. Els patrons Llauger pollacra Sant Joan Baptista de 160 tones els anys Bonet aconseguiren, a partir de la segona meitat 1791 i 1792 amb destinacions a Montevideo i del set-cents, consolidar-se en els afers marítims Veracruz respectivament. Ens consta una tercera privats i oficials. La societat Llauger, Roura i Cª. expedició realitzada per un Marià Llauger el 1794 a representa el paradigma d’empresa comercial Trinidad, amb la pollacra Sant Joan Baptista de 150 especialitzada en el comerç colonial, creada a Canet tones, i que podria tractar-se molt probablement del el 1787. Marià acabat d’esmentar però podria ser també Marià Llauger Carnesoltes (1758-X) patró, negociant i cosí de l’anterior65. Per acabar la relació d’expedicions americanes [1] Comunicació presentada a la 4th Mediterranean realitzades pels patrons de la nissaga dels Llauger Maritime History Network Conference, organitzada pel Museu Marítim de Barcelona del 7 al 9 de Maig de 2014. fins a finals del segle XVIII farem referència a dos, [2] Pierre Vilar, Catalunya dins l’Espanya Moderna, vol. II els quals casualment moriren en sengles naufragis. (Barcelona, 1991), 67. Pau Llauger (1754-1805) comandà a Veracruz el 1786 [3] Eloy Martin Corrales, «El comercio de Cataluña con la fragata Jesús Natzarè de 260 tones, un dels Andalucia Oriental (1487-1659)» en Las relaciones comerciales del s. XVI al s. XVII, Primer Congreso de Historia vaixells de més tonatge capitanejats pels patrons Catalano-Andaluza, (l’Hospitalet del Llobregat, 1995), 43. de Canet en tota la centúria66. Esteve Llauger (1754- [4] Un dels objectius principals de la Matrícula era la 1824) realitzà el 1794 un viatge a Montevideo amb governació, coneixement i compte dels mariners així com de la pollacra Dolç Nom de Jesús de 150 tones; el 1824, la mestrança (mestres d’aixa i calafats) per a poder disposar de recursos humans per a la marina de guerra. La província l’any de la seva mort, tot i tenir setanta anys encara de Marina de Mataró comprenia les poblacions costaneres navegava67. situades entre i Tossa, és a dir el que avui coneixem com a Maresme més les poblacions de Blanes, Lloret i Tossa. Conclusions [5] Carlos Martínez Shaw, Cataluña en la Carrera de Indias, (Barcelona, 1981), 146-147. Són els patrons Jaume Vinyals, el seu germà Geroni, Fèlix Misser i Fèlix Ferrer. La recuperació econòmica catalana del segle XVIII [6] Jesús Roig i Grau, Les fortificacions medievals del s’originà a partir d’un excedent agrari, l’exportació Maresme, citat al Sot de l’Aubó, Núm. 45, 2013, 7. És probable del qual -encapçalada pel vi i l’aiguardent- impulsà que el nom de la població s’acabés identificant amb el de la casa forta de la qual eren propietaris els Canet, família la reactivació del comerç marítim del Principat. suposadament provinent del Rosselló. Els pobles costaners del Maresme -la majoria [7] Alexandra Capdevila Muntadas, Pagesos, mariners i formats amb gent procedent del municipis comerciants a la Catalunya litoral. El Maresme a l’Època muntanyencs veïns- esdevingueren hegemònics, Moderna, tesi doctoral inèdita, 169. Les dades s’han tret a partir de les actes d’esposalles de l’arxiu parroquial. El sector durant el segle XVIII, en la construcció naval i en el comercial comprèn, a banda de botiguers i comerciants, els comerç amb els mercats colonials americans. Les mariners, els quals són majoritaris. La construcció naval poblacions de Mataró, Arenys i Canet foren inclou bàsicament calafats i mestres d’aixa. capdavanteres en la construcció de vaixells i els seus [8] Josep Iglésies i Fort, La població del Maresme a la llum dels censos generals (Mataró, 1971), 53. patrons en resultaren destacats protagonistes. [9] Joaquim Llovet, La Matrícula de Mar i la Província de La vila de Canet -a l’igual que altres d’arrels Marina de Mataró al segle XVIII (Mataró, 1980), 57-58. Arenys inequívocament pageses- es pot dir que, almenys sobresortia pel seu nombre de mestres d’aixa i calafats. fins el 1765, tingué la primacia de les flotes del [10] Martínez Shaw, Cataluña..., 162. Es tracta de naus carregades completament o quasi per catalans amb destinació comerç d’altura i la comunitat més nombrosa de a Amèrica. Foren els patrons Francesc Xiqués (1745 i 1752), corresponsals a Cadis, port obligat de sortida i Joan Ferrer (1746) i Francesc Milans (1749 i 1753). entrada de mercaderies en el comerç americà. Per [11] Francisco de Zamora, Diario de los viajes hechos en altra banda, els patrons canetencs foren pioners en Cataluña (Barcelona 1973), 389-390. [12] J. F. Bourgoing, Tableau de l’Espagne Moderne, vol. el comerç directe amb Amèrica, és a dir sense haver III, 1803 (Google books), 287-288. de realitzar el registre prescriptiu a Cadis. L’activitat [13] Antonio Ponz,Viage de España, vol. XIV, 1788 (Google constructora i comercial marinera de Canet es books), 100. mantingué en un nivell alt malgrat ser superada per [14] R. Fernández Díaz i C. Martínez Shaw, «La gente de mar en la Cataluña del XVIII», en Primer Congrés d’Història Mataró i Arenys sobretot a partir de la llei de Lliure Moderna de Catalunya, vol. I (Barcelona, 1984), 559. Comerç de 1778. [15] La crema de l’arxiu parroquial de Sant Iscle de Vallalta Molts dels patrons anteriors, però també sobretot durant l’última guerra civil no permet establir amb seguretat els seus hereus, esdevingueren experts comerciants els primers pobladors de la Vall de Canet ni la seva procedència. [16] DD.AA.; «Sobre els remences de la Baronia de capaços de crear -amb els beneficis dels negocis Montpalau», El Sot de l’Aubó, Núm. 45, (Setembre de 2013), marítims- les seves pròpies societats mercantils molt 6. Hi assistiren 34 veïns de la parròquia de Sant Iscle de relacionades amb els fabricants catalans d’indianes Vallalta de Canet. Les reunions foren autoritzades pel rei El Sot de l’Aubó · XVI · 51 (2015) Ricard Cantano i Carballo 31

Alfons el Magnànim amb la intenció de tractar la supressió [44] AHPB, S. Prats, 20 Manual, 1763. Josep Llauger fou dels «mals usos». administrador entre 1753 I 1759 d’aquesta fàbrica [17] Les dades genealògiques i de parentiu dels diferents d’indianes. Llauger s’han obtingut a partir de la consulta de les fitxes de [45] AHPB, S. Prats, 8 Manual, 1751. Miquel Llauger consta buidatge dels Llibres Sagramentals de l’Arxiu Parroquial de el 1760 com a patró de la sagetia Nostra Sra. de Misericòrdia Canet de Mar (APCM) realitzades pel Centre d’Estudis de 3.000 quintars construïda a Canet (AHPB, S. Prats, 17 Canetenc i accessibles a: http://centreestudiscane- Manual, f.123). tencs.org/info/formularis-de-cerca [46] AHPB, S. Prats, 8 Manual, 1751. Joan Ferrer casà el [18] El mas Llauger situat a la part alta del Canet actual, 1740 amb Marina Carnesoltes, germana de l’esposa de Josep fou enderrocat, víctima de l’especulació immobiliària, l’any Llauger, Maria Carnesoltes pertanyent a una de les nissagues 2003. marineres més destacades de Canet. [19] Biblioteca de Catalunya (BC), pergamí 392, regesta [47] AHPB, Escrivania de Marina, Manual d’Escriptures, 19587. f.132, 1754. [20] Arxiu Històric d’Arenys de Mar (AHAM), Arxiu notarial [48] AHPB, Escrivania de Marina, Manual d’Escriptures, de Canet, T-160, 1670. f.150 i f.160, 1754. Josep Llauger havia substituit Joan [21] Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB), notari Baptista Clavell, mariner d’Arenys de Mar, com a patró del Jacint Sascasas, manual d’escriptures, 1682. Amb l’esmentada pinc Sant Joan Baptista. Cristòfol Llauger encara patronejava venda retornà un deute de 500 lliures deixades sense interès l’esmentat pinc el 1759 del qual comprà 1/16 més per cent per Francesc Montaner i va lluir sis censals entre els quals un setanta-sis lliures (AHPB, S. Prats, 16 Manual, 1759). de 500 lliures comprat a l’abadessa de Pedralbes. [49] AHPB, Escribania de Marina, Manual d’Escriptures, [22] La família Montaner ha estat propietària de la Casa f.81, 1754. Malauradament el vaixell Ecce Homo naufragà el Forta de Canet pràcticament fins als nostres dies. 1758 davant la costa d’Almeria i Josep Llauger com a L’arquitecte Lluis Domènech i Montaner ¯nebot de Ramón procurador i administrador general hagué de gestionar en Montaner i Vila propietari de la Casa Forta i primer comte de nom de la societat armadora la millor recuperació econòmica la Vall de Canet¯ transformà per encàrrec del seu oncle, possible (AHPB, E.M., Vicenç Simon, Manual d’Escriptures, entre 1896 i 1908, l’esmentada Casa en l’actual castell de 1758, f.103r-f.104v). Santa Florentina. [50] AHPB, S. Prats, 14 Manual, 1757, f.175r. [23] AHAM, Arxiu Notarial de Canet, T-87, 1693. [51] AHPB, S. Prats, 13 Manual, 1756, f.292r. [24] AHAM, Arxiu Notarial de Canet, T-90, 1696. El motiu de [52] AHPB, S. Prats, 14 Manual, 1757, f.28r. la venda fou la lluïció d’un censal de 300 lliures i 15 de pensió [53] Martínez Shaw, Cataluña..., 53. el propietari del qual era el prevere beneficiat de la Capella [54] AHPB, Escribania de Marina, Registre de Marina, 1751- de les Onze Mil Verges de la Casa Forta de Canet. El preu de 1754, f.212. venda de cada part quedà fixada en 100 lliures. [55] AHPB, Escribania de Marina, Manual d’Escriptures, [25] AHAM, Arxiu Notarial de Canet, T- 92, 1698.Venda que 1758, f.67. realitzà per poder lluïr 60 lliures i 60 sous de pensió encara [56] AHPB, Escribania de Marina, Manual d’Escriptures, 9 pendents del censal anterior. d’octubre de 1768. [26] Muntadas, Pagesos..., 177. [57] Maria Pastor era neboda de Josep Pastor, l’antic patró [27] Muntadas, Pagesos..., 197. de l’Ecce Homo. [28] Martín Corrales, «El comercio...», 56. [58] Biblioteca de Catalunya (BC), Fons Gòmina-Janer, 69/ [29] Emília Salvador Esteban, «El tráfico marítimo Barcelona- 5. El casament l’any 1779 de Pau Roura Roldos, negociant, fill Valencia durante los siglos XVI y XVII», Pedralbes, Núm. 10, del patró Francesc Roura amb Maria Llauger, filla de Miquel 41. Consta igualment l’entrada el 1605 a València de la sagetia Llauger Bonet, evidencia els lligams entre les dues famílies. del patró Pere Cruanyes membre d’una altra coneguda família Pau Roura i després el seu germà Francesc foren comerciants marinera de Canet. matriculats a Cadis (Almanak Mercantil, Madrid, 1797 i [30] Joan Giménez Blasco «El comercio de Cataluña con 1808). Andalucía Oriental (1487-1659)» Las Relaciones comerciales [59] Josep Rovira Fors, «Fer l’Amèrica. Participació dels del s. XVI al s. XVIII, Primer Congreso de Historia Catalano- canetencs en el comerç d’ultramar», Fulls del Museu Arxiu Andaluza (l’Hospitalet, 1995), 79-80. de Santa Maria, Núm. 24 (Mataró, 1985), 22-25. [31] Bésnet per línia directa del Salvador Llauger esmentat [60] Josep Rovira Fors, «Gloria y fortuna de Canet en el a través del seu pare Salvador Llauger, ferrer (1659-1722) i mar», Pedracastell, Núm. 20 (Enero de 1948), 5. del seu avi Benet Llauger, ferrer (1636-1701). [61] Cristòfol Llauger Bonet casà el 1751 amb Maria Rosa [32] AHAM, Notari Nualart, S-1186, 1728. Coll filla del mariner de Canet Francesc Coll. [33] Martínez Shaw, Cataluña..., 333-343. [62] El tonatge de les embarcacions, que tradicionalment [34] AHPB, M. Cabrer, Capítols Matrimonials, 1732. s’havia calculat en quintars, passà progressivament a fer-se [35] AHPB, S. Prats, 4 Manual, 1747. en tones. Una tona són 20 quintars aproximadament. [36] Jaume era fill de Salvador Llauger (1632-1657), mariner, [63] Joaquim Llovet, La Matrícula de Mar..., 187-188. Per el qual era fill de Salvador Llauger, ferrer (1598-1653), cap de Barlovent s’entén la destinació a les illes de Cuba, Puerto brot d’aquestes branques marineres. Rico i Santo Domingo. [37] AHPB, S. Prats, 2 Manual, 1745. [64] Joaquim Llovet, La Matrícula de Mar..., 187-189. [38] Martínez Shaw, Cataluña..., 341. El 1750 i 1751 hi ha L’expedició de 1793 consta que es fa amb la pollacra Sant també registrades importacions de cuir i pell de vaca, Joan Baptista de 150 tones. efectuades des de Cadis per Josep Llauger. [65] Joaquim Llovet, La Matrícula de Mar..., 188-189. [39] AHPB, S. Prats, 8 Manual, 1751. L’expedició de 1791 consta que es fa amb la pollacra Sant [40] Martínez Shaw, Cataluña..., 354. Joan Baptista de 170 tones i les de 1792 i 1794 amb una [41] Martínez Shaw, Cataluña..., 122-123. cabuda de 150 tones. Malgrat la diferència tot fa pensar que [42] Martínez Shaw, Cataluña..., 69. Els Duran foren un es tracta de la mateixa embarcació. important clan familiar dedicat a les activitats comercials [66] Joaquim Llovet, La Matrícula de Mar…, 188. Creiem d’envergadura. En la dècada de 1750 destacaren Domènec que podria tractar-se de Pau Llauger Misser mort el 1805 i de Duran i Múxica, el seu fill Anton de Duran i Bastero i el seu descendent directe de la llarga branca de Llaugers ferrers cosí Pere Duran i Isern, tots ells membres de la Junta de encapçalada per Salvador Llauger (1598-1653). Comerç de Barcelona. [67] Joaquim Llovet, La Matrícula de Mar…, 189. [43] Joan Baptista Pau, per exemple, havia de rebre a Cadis Segurament es tracta d’Esteve Llauger Batistapau mort 46 peces de randes i 18 garrafes de vidre, carregades per la «navegant des de Amoa a Campeche sobre Río Lagartos» companyia a la platja d’Arenys el 6 d’Agost de 1753 (AHPB, segons una nota del registre d’Òbits. Tot i que la seva Escrivania de Marina, Registre de Marina, Vicenç Simon, ascendència entronca amb els Llauger ferrers, el seu pare i 1753). avi foren mariners.