Revista de l’Institut de Cultura de Barcelona

6/novembre-desembre 2002

Europa: cultura i ciutat Els Premis MTV Nova etapa al Mercat de les Flors Toros al Museu d’Història EDITORIAL Sumari

Arribem al final del 2002, un any en què Barcelona ha novembre-desembre 2002 Junta de Govern suscitat l’interès del món a través de la figura d’Antoni Ferran Mascarell Gaudí. L’Any Internacional Gaudí ha fet de la nostra president ciutat el punt de destinació preferit per als amants del Marina Subirats turisme cultural. Els edificis de l’arquitecte i les vicepresidenta La política cultural Jordi Hereu exposicions temàtiques a l’entorn de la seva vida i obra Ernest Maragall europea i les ciutats 4 Maravillas Rojo han rebut molts visitants. Inclosa en el programa de Jaume Ciurana l’Any Gaudí, la celebració aquest novembre, al Palau Entrevista a A. Campo Joana Ortega Santiago Fisas Sant Jordi, de la gala dels Europe Music Awards de MTV, Dall’Orto, de MTV 8 Jordi Portabella Imma Mayol considerats els òscars de la música, confirma i amplifica Blanca Barbero el ressò internacional de Barcelona en l’àmbit cultural. Nova etapa Júlia Pérez al Mercat de les Flors 10 Montserrat Mascaró La cultura és el tema central de la reunió secretària delegada "Toros" al Museu Lluís Salvat d’Eurociutats a Barcelona. Robert Palmer, jurat dels interventor delegat Premis Eurociutats a la Innovació Cultural que es d’Història de la Ciutat 12 concediran en el marc d’aquesta trobada, ens parla de Setmana de la Ciència 14 la política cultural i el paper de les ciutats europees. I Estocolm, que va ser Capital Europea de la Cultura Festivals de cinema 15

Toro geperut iranià l’any 1998 i acaba de ser escollida per a la presidència Terracota, 1000-500 aC Retrat d’Estocolm 16 © The British Museum de la Comissió de Cultura d’Eurociutats, és la ciutat Exposició “Toros” al Museu per la qual passegem en aquest número. d’Història de la Ciutat Kosmopolis al CCCB 18 Equip editorial El Mercat de les Flors està d’estrena, amb un nou Jaume Boix, Jordi Pascual, Agenda cultural a Barcelona 19 Conxa Rodà director i una nova programació carregada de futur, Consell de redacció Jaume Boix, Anna Carbó, d’idees i de creativitat, en la qual hi ha lloc per a l’art Agenda del Nadal 23 Marta Clari, Ana Esteban, digital i per al flamenc, per a la dansa contemporània Núria Fradera, Rosa Mach, Jordi Martí, Ferran Mascarell, i per al cinema. Barcelona internacional 24 Mercè Muñoz, Jordi Pascual, Conxa Rodà, Emilio Ruiz Els últims mesos de l’any esclaten les propostes Es roda 26 Redacció Montse Cabrero culturals: la Setmana de la Ciència, centrada enguany en Traducció la biodiversitat; Kosmopolis, un punt de confluència Novetats editorials 27 Ricard Bonmatí i Trevor Foskett internacional a l’entorn de la literatura entesa com un Producció editorial Cultura a Internet 28 Judit Lara territori obert i interdisciplinari, o les cites anuals amb Creació gràfica festivals de cinema com ara L’Alternativa, la Mostra de Fons Gràfic Cinema Africà i la Marató de Cinema Fantàstic i de Terror. Textos en castellano 29 Producció gràfica Primer Segona Publicitat English version 34 Per acabar, una atractiva proposta al Museu D.L. B-50591/2001 Auditoris i sales de música 39 ISSN: 1578-8903 d’Història de la Ciutat: "Toros. Imatge i culte a la Mediterrània antiga" –tercer capítol del cicle Institut de Cultura de Barcelona d’exposicions "Mediterraneum"– un viatge en el Palau de la Virreina La Rambla, 99 - 08002 Barcelona temps i l’espai a través de la figura del brau, un animal Tel. 93 316 10 00 - Fax 93 316 10 10 alhora terrenal i mític que acompanya els habitants de www.bcn.es/cultura [email protected] l’arc mediterrani des del Paleolític.

2 novembre-desembre 2002 3 i conclusions, amb relació a les exemples d’iniciatives culturals quals els Estats membres assu- que reben el suport de la UE, La política meixen un compromís de tipus com ara les activitats finançades cultural més polític que legal. Els pro- d’acord amb el programa Cultu- grames culturals de la UE tenen ra 2000, on prop de 400 projec- i les també l’objectiu de millorar la tes individuals van rebre suport europea ciutats posició econòmica i social dels per als anys 2000 i 2001. (El pres- integrants del sector cultural, a supost per al programa Cultura Al final de novembre, Barcelona acull la trobada general d’Eurociutats, la xarxa europea més de desenvolupar les indús- 2000 és de 167 milions d’euros integrada per més de cent ciutats, que enguany té com a tema central la cultura. Robert tries culturals d’Europa; es trac- per als anys 2000-2004.) Les acti-

ta, per tant, d’un objectiu que vitats comprenen des de copro- Mahmoud Dabdoub Palmer, assessor internacional de nombrosos projectes culturals, entre els quals la direcció també té a veure amb la compe- duccions en arts escèniques i Foto de dues Capitals Europees de la Cultura (Glasgow i Brussel·les), signa aquest article. titivitat del mercat únic. En visuals, fins a programes de for- Leipzig, Instal·lació Johann Sebastian Bach, per Silvan Baer aquest sentit, les qüestions més mació per als joves, els esdeveni- (Suïssa) importants guarden relació amb ments especials (com les Capi- En fer referència a la política inclosa en la política comunità- peu proporciona els estímuls les subvencions, amb els aspec- tals Europees de la Cultura) o la cultural europea i les seves re- ria. Per tant, les accions i les ac- necessaris per a les accions i ac- tes fiscals de les produccions i concessió de premis (com el ra frustració i una manca de percussions a les ciutats europe- tivitats culturals de la Comunitat tuacions relacionades amb l’àm- dels béns culturals, amb assump- Premi d’Arquitectura Contem- confiança en la totalitat del pro- es sorgeix una important para- es basen en les decisions indivi- bit de la cultura. Els aspectes tes de copyright i drets d’autor, porània de la UE). D’altres àrees cés per part del sector cultural. doxa. En principi, és impensable duals, de cadascun dels Estats, generals de la política cultural es amb la promoció de la indústria de la UE (política regional i Segons els últims debats, no que la cultura quedi fora del ter- que es pren al si del Consell de debaten durant les reunions dels audiovisual i amb la formació. estructural, societat de la infor- és gaire probable que s’aug- reny de joc europeu, perduda i la Unió Europea. Amb l’entrada ministres d’Educació i Cultura Els objectius de la política mació, educació i joventut, polí- menti el volum de fons per als oblidada en terra de ningú entre en vigor del Tractat de la Unió dels Estats membres de la UE cultural europea són molt gene- tica social, política mediterrà- programes culturals de la UE. les dimensions econòmiques i Europea, l’article 128 de la CE que integren el Consell. La Co- rals: fomentar, donar suport i nia, etcètera) canalitzen fons D’altra banda, podria ser que la socials, perquè la cultura és, estableix les bases per a la inclu- missió Europea s’encarrega de complementar –quan calgui– les cap a projectes culturals en tant flexibilitat que solen requerir els precisament, allò que dóna un sió de la cultura entre les camps preparar i implementar les deci- accions dels Estats membres en que instrument, és a dir, sempre projectes culturals innovadors significat i una orientació a Eu- d'activitat que requereixen la sions del Consell. El Parlament àrees com ara la millora del que donin suport als seus ob- es redueixi encara més. La nor- ropa, i perquè guarda una estre- presa de decisions unànime per Europeu pot influir en el grau de coneixement i la difusió de la jectius primers. mativa financera s’ha fet més ta relació amb diverses qües- part del Consell, així com la con- provisió financera per a progra- cultura i la història dels pobles Al marge de les activitats estricta, i la càrrega administra- tions clau, com ara la integració, sulta al Comitè de les Regions. mes culturals, a més de participar europeus; la conservació i la pro- culturals que tenen una impor- tiva que han de suportar els els drets humans i, fins i tot, la Més endavant, el Tractat d’Ams- en el procés de presa de deci- tecció del patrimoni cultural tància econòmica directa i que projectes que reben fons de la seguretat. No obstant això, fins terdam complementà aquestes sions d’acord amb l’article 189b d’importància europea; la pro- es prenen més seriosament UE ha esdevingut excessiva- que el Tractat de Maastricht disposicions, de manera que la del Tractat de la CE. Aquests pro- moció d’intercanvis culturals no (com ara la política audiovisual), ment complexa. El feixuc pro- –o Tractat de la Unió Europea– Comunitat ha de tenir en comp- cediments s’examinaran amb comercials; el foment de la crea- l’impacte de la política cultural cés que suposa emplenar els no va entrar en vigor, el 1992, te "aspectes culturals" en les se- detall durant el procés de refor- ció artística; i la cooperació amb de la UE és molt feble. Això es impresos, l’enorme retard amb no hi havia cap base fonamen- ves polítiques, en especial quant ma estructural de la UE que organitzacions internacionals i deu, en part, a les actituds dels què arriben els diners i els can- tada i explicitada en un tractat a respectar i promoure la diversi- actualment s’està duent a terme. Estats de fora de la UE i, sobre- Estats membres, que s’assegu- vis constants del personal encar- que permetés donar suport als tat cultural. Això no obstant, En principi, en l'àmbit cultu- tot, amb el Consell d’Europa. ren que el principi de subsidia- regat dels diferents programes projectes culturals, ni promoure aquests tractats no estableixen ral, la UE pot emprar els matei- Malgrat que alguns dels rietat se segueixi al peu de la augmenten la confusió. El resul- la participació en qüestions de una política cultural, sinó més xos instruments legals disponi- continguts del programes cultu- lletra, al volum dels pressuposts tat és que els projectes culturals política cultural en el marc de la aviat una "acció cultural" en el bles en altres àrees polítiques. rals de la UE solen coincidir disponibles i a l’abast molt ge- no tenen pràcticament cap Comunitat Europea. marc general de la formulació de No obstant això, se n’exclouen amb el treball emprès pel neral i excessivament ambiciós impacte en aquelles àrees polí- Alguns Estats membres de polítiques europees. expressament l’harmonització Consell d’Europa, els mètodes dels programes actuals. A més, tiques més importants que inci- la UE encara no accepten ple- A la Unió, totes les institu- de la legislació nacional i la nor- per implementar-los són dife- el procés burocràtic –extrema- deixen de forma directa en les nament –des d’un punt de vista cions europees participen en la mativa administrativa. El Con- rents, sobretot pel que fa al ment lent– que comporta la comunitats de les nostres ciu- polític i constitucional– que una política i en els afers culturals. sell es limita, essencialment, a finançament de les activitats selecció dels projectes i l’admi- tats. En el millor dels casos, la política cultural hagi de ser Normalment, el Consell Euro- arribar a una sèrie de decisions pràctiques. Hi ha nombrosos nistració de l’ajut financer gene- majoria de les accions culturals

4 novembre-desembre 2002 5 primera vegada la qüestió refe- promoció d’un plantejament La qüestió clau no és si la UE ció de polítiques urbanes, i Les ciutats –d’una manera rent a les fronteres geogràfi- més creatiu pel que fa al treball hauria d’assumir la responsabili- només són un percentatge molt semblant al dilema que ha de ques i funcionals de la UE i el en xarxa i, en especial, ajudar a tat de crear i estimular un debat reduït de tot el que s'està esde- resoldre la política cultural de la significat de la identitat euro- identificar les persones i els d’aquestes característiques. De venint arreu d’Europa. UE– no s’haurien d’enganyar pea. ¿Què vol dir ser europeu? grups que es troben a l’avant- fet, potser seria més convenient No pot ser que les ciutats amb falses esperances i pensar Per respondre aquesta pregunta guarda dels diferents processos que la UE es limités a oferir su- hagin de dependre de les insti- que les seves estratègies i els no només hem de tenir en culturals, molts dels quals actuen port als organismes totalment tucions europees encarregades seus programes formals tindran compte la geografia física d’Eu- al marge de qualsevol xarxa i independents que estan en con- de la formulació de polítiques impacte per si sols, o que seran ropa, sinó també la seva "geo- estructura formals. tacte directe amb les realitats de pel que fa al lideratge o a l’ob- sostenibles sense la veritable par- Antero Tenhunen Antero grafia espiritual": la dimensió Per aconseguir tot això, no la pràctica cultural de les nostres tenció de suport per a les seves ticipació i implicació dels molts Foto cultural d’aquesta Europa futu- n’hi ha prou d’organitzar debats i comunitats. El que compta real- polítiques culturals. Cal que les centenars de grups indepen- Tampere, Biblioteca Principal Metso ra. No es tracta d’imposar una donar suport a conferències i ment és que les opinions i les ciutats interpretin la cultura, no dents, associacions i persones "cultura federal" nova a Europa, tallers, normalment en col·labo- idees es recopilin i revisin, que sols en termes de serveis espe- que hi ha a cada ciutat, perquè és de la UE són efímeres, insoste- sinó de permetre que la diversi- ració amb les mateixes persones es posin a l’abast dels altres per- cífics, sinó com un element que precisament la combinació de les nibles i poc flexibles: els proce- tat prosperi sense traves. No és que sempre han estat implicades què les comentin i les comparin, forma part d’un plantejament idees, les tècniques especialitza- diments de la UE demostren el mateix unes referències cultu- en iniciatives d’aquest tipus, les i que el procés no s’aturi. integral del desenvolupament des i els coneixements allò que que la cultura no s’interpreta rals compartides i unes actituds quals, a més a més, solen formar Ja hi ha moltes xarxes euro- i que inclou qüestions decisi- genera els agents mitjançant els com un procés creatiu. i uns valors comuns, que una part d’institucions culturals ofi- pees que tenen un interès direc- ves, com ara el foment de la quals es renova una ciutat. Una possible conclusió és política cultural. La cultura no es cials i d’organismes polítics. El te o indirecte en els afers cultu- creativitat mitjançant iniciatives Aquests tipus de grups de la que la UE no és capaç d’exercir beneficiarà d’una política euro- més probable és que les idees rals. La xarxa Eurociutats n'és un econòmiques, urbanístiques o societat civil i la seva energia, jun- –des d’un punt de vist legal, pea que hagi estat desenvolupa- noves provinguin d’aquells que bon exemple. Aquesta xarxa té socials. La tendència principal tament amb els creadors i els financer, estructural i estratègic– da pels buròcrates i els parla- no prenen part en les accions l’objectiu principal d’intercanviar de l’era de les màquines consis- artistes, la gent dinàmica i activa, un grau d’influència elevat en la mentaris de la Unió Europea i els projectes actuals de la UE, i informació i pràctiques entre les tia a descompondre els ele- aquelles persones que tenen política cultural que es defineix i (només cal que ens n’imaginem d’aquelles persones que actual- diferents ciutats europees, i ha ments. Nosaltres hem heretat somnis i que són capaces de s’implementa a les nostres ciu- els resultats!). Europa ha d’em- ment tenen molt poca influència tingut la previsió de crear un maneres inconnexes de refle- transformar els somnis en acció, tats i regions. Això és especial- prendre un procés en què consi- directa sobre les polítiques Comitè de Cultura. El lema de la xionar sobre la cultura. Al llarg són les veritables forces del canvi ment cert pel que fa al present, deri honestament l’estat de la culturals d’àmbit nacional, regio- conferència d’Eurociutats, que de la història, la cultura ha estat cultural, tant a les nostres ciutats i ho continuarà sent en el futur, seva salut cultural, sobretot en el nal o local. Pot ser que, en un aquest any se celebrarà a Barce- desconnectada d’altres políti- com arreu d’Europa. tret que la UE decideixi assumir context de l’ampliació. Per tant, principi, les idees noves que sor- lona, és la cultura i el seu paper ques públiques. El repte a què ¿Com poden intervenir les seriosament el paper que li per- ¿què pot fer la UE amb relació a geixin s’interpretin com una en la promoció dels valors. En el hauran de fer front les ciutats ciutats en la cultura sense interfe- toca en l’àrea cultural i modifiqui la cultura? En primer lloc, ha de amenaça per a les estructures i marc d’aquesta reunió també serà com descobrir noves rir-hi? ¿Com poden ajudar els de forma radical els mecanis- garantir –mitjançant les seves les pràctiques actuals i que, d'al- s’ha convocat una sèrie de pre- maneres de tornar a muntar les creadors sense limitar-los? ¿Com mes per fer-ho. Seria poc realis- polítiques i la seva influència– la tra banda, els que tinguin més mis, amb el propòsit de la inno- peces i de col·locar la cultura al poden les polítiques estimular la ta esperar que es produís un llibertat dels creadors. Una altra coses per oferir siguin precisa- vació de les ciutats europees i, centre d’un procés capaç de creativitat sense condicionar el canvi d’aquests característiques, àrea on la UE possiblement ment aquells que ara com ara sobretot, el paper de la cultura reunir les identitats múltiples i desenvolupament cultural? Totes sobretot quan no hi ha cap indi- podria exercir un paper fona- actuen al marge de l’activitat cul- com a força motriu quant a les energies creatives de les aquestes preguntes són essen- ci evident que ens indiqui que mental és en l’anomenat "lide- tural reconeguda. fomentar la inclusió social, esti- nostres comunitats. Però per cials. Una ciutat que no analitzi la UE augmentarà la seva parti- ratge de pensament"; és a dir, Des de l’Onze de Setembre mular la regeneració urbana i assolir aquest repte cal temps. constantment les seves políti- cipació en la política cultural. descobrir i comparar de forma s’ha parlat molt de la cultura desenvolupar noves tecnolo- La planificació cultural no es ques i els seus plans culturals és L’aparent incapacitat, per contínua el pensament més europea. Ara és el moment més gies, en especial aquelles basa- pot resoldre en dos dies. una ciutat que ha deixat de dia- part de la UE, de tractar la estimulant sobre el canvi cultu- adequat per fomentar un diàleg des en el coneixement. El gran Admiro aquelles ciutats que logar amb si mateixa. És una ciu- cultura seriosament és lamenta- ral internacional i europeu, els intercultural genuí i d’abast glo- nombre de projectes extraordi- durant molts anys han sabut dur tat que ha deixat de somiar. ble, en especial en un moment valors culturals, la política cultu- bal, que tingui com a objectiu naris que aspiren a ser seleccio- a terme una planificació cultural en què el procés d’ampliació ral i els programes culturals. fonamental la interacció que nats com a guanyadors és la basada en un plantejament Robert Palmer –que ara està previst que es Això es podria combinar amb comporta modificar els valors millor mostra de reconeixement holístic, perquè els resultats i Eurociutats dugui a terme a una escala accions destinades a facilitar culturals i comprendre la dife- a la importància de la cultura per els impactes que han obtingut Del 27 al 29 de novembre, al World Trade sense precedents– planteja per l’intercanvi d’idees mitjançant la rència cultural. al desenvolupament i la formula- són evidents. Center i al Palau de la Música

6 novembre-desembre 2002 7 ¿Quin impacte mediàtic i econòmic repre- senta un esdeveniment de la magnitud dels MTV Music Awards? Barcelona és una L’impacte mediàtic és molt gran. La cerimònia arribarà a 343 milions de llars i podrà ser vista per ciutat important mil milions de persones. A més, MTV realitza ví- “en l’àmbit de la deos de les actuacions que també són difosos posteriorment; així doncs, estem parlant d’una gran audiència i, potser, de l’esdeveniment més cultura juvenil important d’Europa en l’àmbit musical, i en el qual tots els artistes volen participar. De fet, abans el problema consistia a atreure’ls, i ara, a triar-los. És evident que el fet de tenir aquest gran d’aquest moment. Els últims mesos hem treballat ressò a escala mundial el fa també important des amb televisions locals i amb artistes” molt impor- del punt de vista econòmic. tants. Crec que MTV és el canal amb més possi- Entrevista: bilitats de creixement durant els propers cinc ¿Quin impacte té per a MTV España el fet anys. A més, actualment, l’idioma espanyol ja no que aquest any els premis se celebrin a té problemes per triomfar a la resta del món. A. Campo Dall’Orto Barcelona? Molt gran. Estic convençut que això farà que ¿Com va sorgir la idea d’organitzar la Music molta gent a Espanya conegui MTV a partir Week Barcelona 2002? Amb la gala dels Premis MTV, que compta amb una audiència potencial de mil A partir de la idea, que l’Institut de Cultura de milions de persones, Barcelona tornarà a ser al punt de mira del món. Es tracta d’una Setmana de Música Independent MTV Barcelona comparteix plenament, que un esdeve- ocasió única, després dels Jocs Olímpics del 92. Antonio Campo Dall’Orto, director niment d’aquestes característiques no es pot limi- general de MTV per al sud d’Europa, aposta clarament per la nostra ciutat. El Mercat de les Flors obre les portes a les bandes més tar a una nit i prou. No pot quedar aïllat. Ha de actuals del panorama musical amb la celebració dels servir per promoure la música a través d’una con- Europe Music Awards, de la cadena de televisió MTV, dins del programa d’activitats de l’Any Internacional tinuïtat. Ha de fer que la ciutat visqui la música. Gaudí. La Setmana de Música Independent MTV Per això els dies 8, 9 i 10 de novembre hem orga- ¿Per quina raó MTV ha escollit Barcelona de Barcelona i sempre hi hem trobat aquesta acti- ofereix, a la Sala Maria Aurèlia Capmany del Mercat nitzat tres nits temàtiques dedicades a la música com a seu dels MTV Europe Music Awards? tud positiva. En tercer lloc, senzillament, perquè és de les Flors, tres nits temàtiques de concerts en urban, dance i indie-rock. directe per fer de la música la protagonista absoluta Per diverses raons. En primer lloc, perquè Barcelona una ciutat molt viva, molt bonica, i els artistes estan de la ciutat. és una de les tres o quatre ciutats més importants en encantats de venir-hi. I, finalment, per una qüestió ¿Quins projectes de futur té MTV a Espanya? l’àmbit de la cultura juvenil, juntament amb Londres, de logística. Barcelona ha demostrat, sobretot els 8 de novembre (urban night) Continuar desenvolupant el nostre treball i fer Berlín i Roma. D’altra banda, per la relació que hem darrers deu anys, que és una ciutat amb infra- Dj Shadow que tothom ens conegui. establert amb la ciutat i l’actitud que hi hem trobat: estructura suficient per acollir un esdeveniment Macaco Sólo los Solo Barcelona té una actitud diferent, que no és habitual d’aquestes característiques, el qual, tan sols en el ¿Com resumiria l’aportació de MTV al món en altres ciutats europees, pel que fa al seu interès camp de la informació, atreu l’atenció d’uns set- 9 de novembre (dance night) de la música? per la música i la cultura dels joves. Des de fa un cents periodistes. Telepopmusik En dos conceptes. D’una banda, fer conèixer la Fangoria any, hem mantingut converses amb l’Ajuntament The Supermen Lovers música i la felicitat que aquesta comporta. I, de ¿Quins són els criteris de selecció de la l’altra, ser un element d’unió entre el que és glo- ciutat? 10 de novembre (indie-rock) bal i el que és local. Des de l’any 97 estem deci- De fet, hi ha un mecanisme formal. Es presenten Joan Spencer Blues Explosion dits a connectar amb la realitat local, convençuts The Libertines Barcelona té una candidatures i s’estudien les diferents opcions en Sidonie que un món global no és bo. Així, espero que un grup de treball. Jo, personalment, vaig propo- Dover cada vegada puguem comptar amb més artistes sar Barcelona ara fa un parell d’anys. Finalment, espanyols. A MTV ens guia la passió per la músi- actitud diferent és el director general de MTV, Brent Hansen, qui Mercat de les Flors (Lleida, 59) ca. És evident que també es tracta d’un negoci, “ escull entre les propostes. però abans que tot és una passió. 8 ” novembre-desembre 2002 9 La irradiació del Mercat Els espectadors no es Temporada 2002-2003 “quedaran indiferents En aquesta nova etapa, el Mercat de les Flors vol construir un pont cap a les arts "Fila Zero Escac pretén ser un nou punt de "Estem encantats de participar en aquesta escèniques visuals contemporànies lligades als suports tecnològics i audiovisuals, tot trobada cinematogràfica de Barcelona, on es nova etapa del Mercat, amb una àmplia construint un nou focus a la ciutat per als continguts de creació de futur. projectarà un film i després hi haurà una programació” que abasta des de la dansa fins masterclass d'un membre de l'equip tècnic, al teatre i, per descomptat... la cultura en la qual també es tractarà el rerefons digital. En aquest sentit, des d'Art Futura En els propers anys, el Mercat serà un far per comunicació. Una radiació que, en tot cas, és sociocultural de la pel·lícula. La meva donarem suport també a altres propostes, gaudir de les propostes més innovadores, un es- beneficiosa per a la salut. implicació en el projecte es deu a la meva com ara RESFEST, OFFF, etc., que faran pai per a les noves manifestacions artístiques i els Amb la intenció de consolidar la programació, relació amb el món del cinema com a que l'oferta cultural de Barcelona sigui una espectacles totals. El programa dinamitza les di- s’ha considerat molt important comptar amb les exalumne de l'Escac i com a professional del de les més innovadores d'Europa." ferents disciplines artístiques i escèniques en con- idees i les dinàmiques de diferents creadors i agi- sector audiovisual. A més, Andreu Morte va Montxo Algora (Art Futura) fluència amb l’art digital i els nous entorns multi- tadors culturals de la ciutat, per tal de generar aconseguir il·lusionar-me per participar en un mèdia. una major interacció entre les diferents comuni- nou projecte multicultural, que creiem molt La música, la dansa, l’audiovisual, el teatre, tats artístiques. necessari per a la nostra ciutat. Sincerament, "He rebut i he acceptat la proposta de les arts mèdia i els nous llenguatges tecno- Aquesta temporada hem convidat a participar espero que triomfem i que la nostra programar el cicle Poco ruido y mucho lògics faran del Mercat un centre innovador on Montxo Algora, dissenyador i director d’Art Futura; proposta interessi a la gent de Barcelona." duende com una bonica oportunitat per confluiran i es propagaran idees i accions. Enric Ruiz, arquitecte i creador de Metàpolis; Nacho Nacho Moliné (cinema) mostrar, des de la meva perspectiva i la L’objectiu és la creació de nous entorns d’art: Moliné, director i productor de cinema; Marcel·lí meva visió personal de l'art flamenc, connexió entre idea, creació, escena, ésser Antúnez, creador i artista multimèdia; Mayte l'autenticitat de les coses que neixen de humà i màquina. Martín, cantaora; David Albet, músic; Artur Serra, "Obrir-se d'orelles: escoltar-ho tot. l'honestedat artística; els treballs dels La nova orientació del Mercat ha portat a especialista en noves tecnologies, i, finalment, Transformar els formats del consum musical. artistes que al llarg de la meva vida m'han definir una nova marca que transmet la idea que Albert Guijarro, director de Primavera Sound. Barrejar disciplines. fet i em fan tenir la certesa que la "els espectadors no es quedaran indiferents" Amb tots ells hem treballat per donar al Mori el previsible. sensibilitat no és un do extra del flamenc, amb els espectacles que hi ha programats. Amb conjunt de les activitats del Mercat una radiació Llarga vida al sorprenent. sinó la qualitat que dóna veritable sentit a una flor radioactiva es representa gràficament la real a la ciutat i a les noves audiències. Totes les músiques en tots els formats l'art com jo l'entenc. irradiació a què s’exposa l’espectador del Mercat. imaginables." Des de l'element més antic fins al més L’impacte que rebran els espectadors els farà can- Andreu Morte David Albet (música) modern, l'únic que per mi no té cabuda en viar, mutar, i amb aquest eix s’articula la nova Director aquesta programació és la superficialitat." Mayte Martín (flamenc)

"En la programació musical del Mercat de les Flors aposto per la diversitat; per això hi estic involucrant promotores musicals especialitzades, i d’aquesta manera ens assegurem de poder oferir el millor d’un ampli ventall de tendències." www.bcn.es/mercatflors Albert Guijarro (música) Lanónima Imperial, Scala 1: Infinito

10 novembre-desembre 2002 11 rills) que les pluges tardoren- A través d’uns dos-cents ques, sovint torrencials: la vida deu objectes, alguns de molta “Toros. Imatge i culte a la renaixia per fi (no sense causar grandària, pertanyents a les destrosses, en ocasions). Per principals cultures de la Me- aquest motiu, el brau, com la diterrània antiga (Mesopotà- tempesta, era esperat, i temut. mia, Anatòlia, Palestina, Fení- Mediterrània antiga” Donava vida, però també podia cia, Egipte, Xipre, Creta, aniquilar-la. Era un animal be- Grècia, la península Itàlica, Osiris, Mitra (i el seu profeta Zoroastre), Jahvè, "Toros" és una exposició que explora quines nèfic i brutal que evocava o Ibèria, la Gàl·lia i Roma fins al

Zeus i Júpiter, Dionís, Xiva o Crist, ¿tenen alguna imatges suscitava la figura del brau a la Mediter- encloïa poders sobrehumans. RMN-Louvre final de l’Imperi), procedents cosa en comú? Són divinitats principals, en apa- rània antiga. La vida que el toro portava o © de museus i col·leccions pri- Foto rença dispars, pertanyents a religions politeistes Aquest animal, comú a la majoria de les cultu- encarnava no es limitava a la Àmfora amb coll i figures negres. vades europeus (entre els (hinduisme, religions egípcia, olímpica i capito- res riberenques (en un sentit ampli del terme, naturalesa. També beneficiava Museé du Louvre quals podem destacar el Mu- lina) i monoteistes (zoroastrisme, judaisme i cris- incloent-hi l’Iran, per exemple) des del Neolític, l’home, els homes: la seva exis- seu del Louvre de París, el tianisme), aparegudes, en ocasions, en èpoques va ser considerat com la manifestació, l’encarna- tència com a éssers individuals i en societat, i la seva Museu Britànic de Londres, els Museus Vaticans, allunyades entre si, en àrees geogràfiques i cultu- ció o l’atribut de determinats déus que tenien vida en el sentit més ampli, és a dir, la vida a la terra el Museu Arqueològic Nacional de Madrid o el tots a veure amb la fertilitat, amb la fecunditat (la i al Més Enllà. La vida de l’home i la de la comunitat Museu Nacional d’Atenes), es pretén desvelar i pluja o el sol, segons quines cultures), com també depenien del brau. Determinades parts de l’animal, comentar algunes de les principals imatges que la amb el caràcter agressiu, guerrer, necessari per com ara les banyes (receptacles de força indòmita), presència del brau suscitava en l’ànim de l’home preservar els béns obtinguts. Així, el toro era la atorgaven poder al qui aconseguia apoderar-se’n o, de l’antiguitat. Imatges de culte (relleus i estàtues imatge d’Hadad, de Baal, d’El, de Jahvè, de Zeus almenys, tocar-les. Eren atributs dignes de déus i de les principals divinitats, zoomorfes i antropo- o de Júpiter, tots els quals eren déus suprems, morfes, representades o simbolitzades per un localitzats als cims, des d’on provocaven i llança- toro) i objectes de culte (ceràmiques, estatuetes, ven tempestes, acompanyades de pluja i llamps, etc.), votius o funeraris (exvots, amulets, etc.) mos- que bruscament queien i retornaven a la vida la El brau era un símbol, traran l’imaginari antic del brau. terra assedegada després de l’àrid estiu. Eren Les peces estan seleccionades d’acord amb déus el caràcter dels quals, de vegades violent i un punt d’enllaç entre la seva qualitat artística i no tan sols documental. sec, era propi del clima mediterrani. Entre aquestes es podria destacar els estilitzats ri- L’estreta relació entre la fertilitat de la terra, “ tons (vasos cultuals) en forma de toro de l’Iran, els els homes, els déus i

The British Museum concedida pel cel, i el brau que els pobles antics ritons en forma de testa de brau de Creta, els verros ©

Foto havien establert pot sorprendre. El brau sembla els morts ibèrics que vetllaven els cementiris –l’exposició Plint de taüt amb el toro Apis. Fusta pintada. The més proper al foc que no pas a la pluja. Però aques- inclou un dels exemplars més grossos, més com- British Museum ta cau acompanyada de llamps fulgurants en les plets i més impressionants– o el cèlebre relleu de sobtades tempestes de tardor que bramulen als d’herois. Per aquest motiu, els sacrificis més honro- marbre romà que representa Mitra degollant el rals tan diverses com ara l’Índia, Pèrsia, el centre i cims. A més, a Egipte, on la pluja escasseja o és sos a llaor dels déus havien de retornar la vida del brau, procedent d’un important mitreu situat a la el sud d’Europa, l’Orient Mitjà, l’Aràbia i el nord inexistent (el Nil proporciona aigua regularment), la que els cels havien” lliurat de més preuat als homes: ciutat fenícia de Sidó (avui al Líban). d’Àfrica. Totes, des de les divinitats que encapça- fertilitat s’associava a la llum solar. El brau és un ani- el toro, el bou, l’animal sense el qual els homes no Aquesta exposició és la tercera d’un cicle de laven les religions més antigues d’Egipte i de mal que sol viure als humits (i traïdors) aiguamolls. haurien viscut com a éssers humans: conreant la ter- quatre exposicions, titulat "Mediterraneum", que Mesopotàmia, fins les que s’adoraven en cultes El seu pelatge negre i brillant, els ulls injectats de ra, creant comunitats i confiant sobreposar-se a les el Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona acabats d’instaurar com ara el cristianisme i el ma- sang i de mirada fixa, la violència, el caràcter i el inclemències, a les calamitats, a la mort. El brau era dedica a aspectes de l’imaginari comú dels antics niqueisme, es representaven o se simbolitzaven comportament imprevisibles, i la determinació ce- un veritable símbol, un punt d’enllaç entre els pobles del Mediterrani. per un animal poderós i fer: el brau. ga de les seves envestides, la seva massa fosca com homes, els déus i els morts. Juntament amb el cavall, amb el qual de un cel encapotat i la seva sorprenent rapidesa, eren L’exposició, en certa manera, vol mostrar que Pedro Azara vegades s’ha aparellat, el toro ha poblat els som- característiques que convertien el brau en un sím- les imatges i els sentiments que el brau desperta- Comissari de l’exposició nis de les poblacions d’una gran part de la terra bol adequat dels déus de les tempestes, dels cims, va en l’home antic encara ens són propers, i que el "Toros. Imatge i culte a la Mediterrània antiga" des del Paleolític. El brau ja presidia les primeres dels déus suprems. D’altra banda, la seva potència simbolisme del brau pot ser encara comprensible, Museu d’Història de la Ciutat. Saló del Tinell (pl. del Rei, s/n) manifestacions plàstiques dels éssers humans. sexual tenia els mateixos efectes (i els mateixos pe- més enllà del folklore. Del 15 de novembre del 2002 al 6 de març del 2003

12 novembre-desembre 2002 13 A la tardor, la Setmana Festivals de cinema El Festival de Cinema Independent de Barcelona, L’Alternativa 2002 i la Mostra de de la Ciència Cinema Africà porten a les nostres pantalles pel·lícules inèdites que no troben espai dins dels canals de distribució i exhibició comercials. La Marató de Cinema Fantàstic i de Gràcies al treball dels seus investigadors i comu- Terror de Sants completa la cartellera del novembre. Un mes de cinema a Barcelona. nicadors, s’ha dissenyat una Tardor de la Biodiver- sitat, que combina els recursos en xarxa, les activi- L’Alternativa fa aquest any, del 16 al 24 de no- Àfrica i l’Amèrica Llatina). La 7a edició de la tats presencials i una jornada lúdica de debat vembre, la seva novena edició. Una mostra del Mostra té lloc a l’Institut Francès de Barcelona del popular a l'Hivernacle. Diàriament, el ciutadà podrà millor cinema independent en set espais diferents: 25 de novembre a l’1 de desembre, i presenta participar en un encadenament d'activitats presen- al CCCB, als Cinemes Maldà, a l’FNAC-Triangle, una selecció de les produccions africanes més La Setmana Europea de la Ciència i la Tecno- cials que tractaran sobre la biodiversitat en diferents a l’Institut Francès, a la Sala Apolo, a la seu de recents, entre les quals hi ha pel·lícules que han logia es fa des del 1993. Llavors i avui, es tracta escenaris. El preàmbul virtual d'aquesta acció forma l’SGAE i a la Universitat Autònoma de Barcelona. estat premiades en prestigiosos festivals interna- d'estimular l'interès del gran públic cap a la recer- part de la programació específica de l’Observatori Dins de la secció oficial, es projectaran més cionals, com ara Heremakono, del director mauri- ca científica, sigui quina sigui la seva complexitat Científic de la Ciutat Mediterrània, promogut per de seixanta pel·lícules, la majoria inèdites al tà Abderraman Sissako, Premi de la Crítica (www.cordis.lu/scienceweek). En els orígens d'aques- l'Institut de Cultura de Barcelona i la Caja de nostre país. Les obres, procedents d’arreu del món Internacional al darrer Festival de Canes, o Sya, le ta activitat, els missatges van ser vehiculats gràcies a Ahorros del Mediterráneo. Els seus dos productes (d’uns vint-i-set països), desta- rêve du piton, del realitzador de les institucions científiques obertes al gran públic, de divulgació científica a la xarxa, el portal quen pel seu caràcter innovador Burkina Faso Dany Kouyaté, o sia els museus. Els principals museus de ciències Medciències i el butlletí La Talaia (www.bcn.es/med- i creatiu. Competiran en quatre Premi especial del jurat a l’edició europeus van exposar els mateixos continguts du- ciencies), tindran excepcionalment per a l'ocasió un àmbits: curtmetratges, llargme- 2001 de Fespaco. Tots els films rant una mateixa setmana de novembre, en plena contingut monogràfic sobre biodiversitat. tratges, documentals i animació. es presenten en format original tardor. Des del 2001, el Ministeri de Ciència i Tec- Les seccions paral·leles no com- subtitulats en castellà. nologia de l’Estat espanyol promou aquesta acció petitives ofereixen una retros- arreu de l’Estat. pectiva del director xilè Raúl Terror a les Cotxeres Des del 1996, Catalunya té la seva Setmana de La biodiversitat Ruiz, un espai dedicat al cinema De l’11 al 16 de novembre, a la Ciència (SC) específica. Coorganitzada per la d’animació cubà i els homenat- les Cotxeres de Sants, la Marató Fundació Catalana de la Recerca i la DURSI de n’és la protagonista ges al productor Elías Querejeta de Cinema Fantàstic i de Terror la Generalitat, compta amb la col·laboració de les “ i al director alemany Werner Her- aplega, un any més, els fidels afi- onze universitats catalanes, el CSIC, l'Institut d'Es- L'acte de cloenda, "el cafè científic de la tardor zog, del qual es projectarà una cionats al gènere, que poden tudis Catalans, l'Institut de Cultura de l’Ajuntament de la biodiversitat" a l'Hivernacle, proposa la refle- selecció dels millors documentals. Una panoràmica veure pel·lícules de caràcter retrospectiu i d’ac- de Barcelona i els departaments de Cultura i Ense- xió entre els experts i la resta d'assistents. Una mena del cinema independent holandès, les últimes ten- tualitat, com ara els llargmetratges Dagon, Carrie, nyament de la Generalitat. Tantes institucions i de marató, al vespre, que tindrà un” temps per a tau- dències sorgides a les escoles de cinema del món, i Fausto 5.0, Resident Evil, Desde el Infierno, molta il·lusió per transmetre a la societat la impor- les de discussió conduïdes, un altre per a sessions el cicle "Sinergies de la història", que mostra els Vidocq i Jason X, entre d’altres. Les activitats tància de la cultura científica, van donar en la dar- demostratives de casos, un sopar, i el plat fort, la efectes de la globalització i els seus actors, comple- paral·leles també tenen un paper destacat a la rera edició un conjunt de més de tres-centes acti- sobretaula: un debat entre els participants que s'ali- ten la proposta, a la qual cal afegir un seguit d’acti- Marató: des de partides de joc de rol, fins a l’ex- vitats, corresponents a unes dues-centes cinquanta mentarà de les opinions i les conclusions que hagin vitats paral·leles com ara tallers, seminaris de músi- posició instal·lació "¡Esto está de muertos!", on entitats de vuitanta localitats catalanes. I tot això, estat exposades durant les activitats de la SC '02 i al ca i cinema, col·loquis i conferències. artistes mexicans fan servir diferents recursos només en una setmana! mateix acte de cloenda. Una tardor científica pilot visuals per investigar els misteris de l’últim pensa- Aquest any, en el marc de la SC '02, la ciutat que aposta pel futur i per tenir continuïtat. Cinema africà ment. El Concurs de Curtmetratges, amb la pro- de Barcelona viurà una acció coordinada sota un La Mostra de Cinema Africà es fa a la nostra jecció de cinquanta-tres curts, complementa la fil conductor temàtic: la biodiversitat, un dels te- Carme Prats Joaniquet ciutat des de l’any 1996, organitzada per l’asso- programació. Direcció dels Centres i Museus de Ciències de l’Institut de Cultura de Barcelona mes prioritaris de la Setmana de la Ciència Euro- ciació cultural L’Ull Anònim, un grup de professio- pea. Aquesta tardor catalana és, doncs, un intent, Setmana de la Ciència nals del sector audiovisual i de la gestió cultural http://alternativa.cccb.org de formar part d'un projecte global europeu. Del 8 al 17 de novembre • www.setmanaciencia.org de diferents procedències geogràfiques (Europa, www.xarxa3.org/marato • www.bcn.es/sants-montjuic

14 novembre-desembre 2002 15 en funcionament nombroses sa- ques. La característica fonamen- formant xarxes i suggerint pro- les multicinemes al costat de més tal de les activitats de l’Escola és jectes. Aquest treball serà dut a Retrat d’Estocolm d’una desena de cinemes d’una proveir els alumnes d’experiència terme en un ampli front, tenint dèmia Sueca, entitat que des de sola sala que encara sobreviuen; pràctica. L’any 2001, l’Escola va en compte aspectes de política fa més de cent anys atorga els entre les quals la més remarcable acollir vint-i-dos mil participants. cultural tradicional, política ge- premis Nobel. és l’Skandia, creada el 1923 per I és que els ciutadans d’Es- neral de joventut, integració i Estocolm té una rica i variada l’arquitecte Gunnar Asplund. tocolm realment prenen part en polítiques multiculturals. oferta d’activitats culturals, amb la vida cultural. El Kulturhuset (a nombroses institucions i també El Departament la foto), amb 3,5 milions de visi- Benvinguts a Estocolm! grups artístics independents (62 de Cultura tants el 2001, situada en ple cen- escenaris teatrals, 20 locals per a El Departament de Cultura tre de la ciutat, té un potencial concerts, 6 sales d’òpera i dansa, treballa en nom del Comitè de únic per convertir l’art i la cultura 17 museus nacionals, 2 museus Cultura i s’ocupa de les bibliote- en una part palesa i essencial de Eva Schöld Directora d’Afers Culturals municipals, 33 altres museus ques municipals d’Estocolm (in- la vida quotidiana dels visitants. El Kulturhuset, en ple centre d’Estocolm Ajuntament d’Estocolm amb finançament públic, 9 gale- cloent-hi les biblioteques de dis- Les quaranta-tres biblioteques Bo Andér ries d’art amb suport públic, 33 tricte), el Kulturhuset (el Centre municipals van tenir 5,4 milions Responsable de Desenvolupament d’Estratègies La capital de Suècia La vida cultural galeries privades, 86 cinemes i Cultural), la Galeria d’Art Lilje- de visites el 2001; els teatres de Estocolm és situada a la La cultura ha tingut sempre 43 biblioteques municipals). valch, l’Escola de les Arts d’Es- la ciutat (entre els quals hi ha vint costa est de la península Escan- una forta posició a Estocolm grà- El 2002, l’Ajuntament destina tocolm i el Consell d’Art d’Esto- grups independents amb els dinava, al punt just on les sala- cies a la seva amplitud i diversi- 106 milions d’euros a despeses colm. El Departament de Cultura seus propis locals), gairebé 1,3 Dades sobre Estocolm broses aigües de la mar Bàltica tat. Això es va posar de manifest culturals. Pel fet de ser la capital és també responsable del suport milions de visites; els museus s’ajunten amb les fresques ai- quan va ser Capital Europea de de Suècia, l’impacte de l’Estat en cultural municipal i de tota una més grans, 1,1 milions, i els Estocolm va ser fundada el 1252. L’àrea urbana (el municipi) té una superfície de gües del llac Mälaren. La ciutat la Cultura, l’any 1998, com a fita la ciutat és considerable, raó per colla de projectes i activitats. locals de música, 0,5 milions. 187 km2 –inclosos els prop de 60 km2 de és construïda damunt de cator- d’un ferm treball de política cul- la qual aquest contribueix amb A la primavera del 2002, el El Departament de Cultura zones verdes– , que es reparteix en ze illes, i és envoltada per un tural, que es va complementar 100 milions d’euros a la infraes- Comitè de Cultura va aprovar un treballa a través de moltes xarxes catorze illes. arxipèlag únic, format per un in- amb un desenvolupament dinà- tructura cultural d’Estocolm. Pla cultural per a infants i joves i internacionals, com ara el Centre Població de la ciutat el 2001-2002: descriptiblement bell grup de mic de la vida cultural de la ciu- Entre les institucions culturals un Pla de biblioteques. Aquests Cultural Bàltic, la coordinació 755.000 habitants. D’aquí al 2009, es vint-i-quatre mil illes i illots. tat. Aquesta moderna política nacionals que tenen seu a la ciu- estratègics documents a llarg d’intercanvis culturals d’Esto- preveu que la població s’incrementarà en 48.000 habitants. El comtat d’Estocolm La fisonomia actual de la ciu- cultural va ser projectada al tat, hi ha el Museu Nacional de termini, com també els plans de colm amb les altres capitals nòr- arriba als 1,8 milions. tat reflecteix el viu comerç de començament dels anys setanta Belles Arts, el Museu Modern, política municipal sobre accessi- diques, el Comitè de Cultura l’era hanseàtica, l’activitat aca- i va ser implantada amb un l’Òpera Reial i el Teatre Dramàtic bilitat, integració, igualtat i diver- d’Eurociutats, la xarxa internacio- A Estocolm, el 73,5% dels habitants d’entre 20 i 64 anys tenen ocupacions dèmica de les universitats, el trà- ampli consens polític. Reial. El Teatre Municipal d’Esto- sitat, concentraran els esforços nal de ciutats que ofereix asil als remunerades. Unes 30.000 persones fec de la indústria ICT, la serietat La relació amb l’àmbit inter- colm, la Biblioteca Ciutat d’Esto- per al desenvolupament de la escriptors perseguits, i un extens treballen en el sector cultural (incloent- de l’Administració i l’extravagàn- nacional, particularment l’euro- colm, les dues sales de concerts ciutat en aquestes àrees en els projecte d’intercanvis culturals hi la ràdio, la TV, etc.). D’entre aquests, prop de 9.000 són artistes en diversos cia del rococó. peu, té un paper cada cop més més grans amb les seves pròpies propers anys. Aquests plans amb Sud-àfrica. àmbits (2001). Dels aproximadament Avui a Estocolm hi penetra un important en aquesta gran tasca orquestres –l’Orquestra Filhar- reflecteixen les prioritats de la 15.000 artistes i creadors que hi ha a actiu corrent de creativitat. Hi ha cultural. Un de cada cinc ciuta- mònica d’Estocolm i l’Orquestra política cultural de la ciutat per El repte de la cultura Suècia amb formació superior en diverses esferes artístiques, un 50% viu al comtat avenços en diverses àrees –dis- dans d’Estocolm té avui arrels Simfònica de la Ràdio–, la Casa fer els ciutadans d’Estocolm, i feta per al jovent i/o pel d’Estocolm. El sector cultural representa seny, arts visuals, arquitectura, arts culturals estrangeres, i molts ar- de la Dansa, i també altres particularment els infants i els jovent un 6,0% del total de llocs de treball musicals i de l’espectacle, experi- tistes amb cultura forana, com museus nacionals i el Museu joves, no tan sols espectadors, La ciutat d’Estocolm es pro- d’Estocolm. ments en moments clau de l’art i també convidats internacionals, Municipal formen la base institu- sinó també partícips actius. posa consolidar el seu treball en de la ciència, cuina i restaurants, estan plenament implicats en el cional de la cultura de la ciutat. L’accessibilitat per a tothom és la el camp de les cultures juvenils Organització municipal: etc.– que poden ser descrits ni seu desenvolupament cultural. La cultura independent té una idea clau de la política cultural. l’any que ve a la mateixa ciutat, Empleats: 46.000 Pressupost anual: 29,5 bilions de corones més ni menys com a explosius. La història d’aquesta realitat es forta estructura, particularment L’Escola de les Arts d’Esto- com també el treball del Comitè Pressupost cultural: 4% del pressupost La capital de Suècia va cele- remunta al segle XVIII, en els en l’àmbit teatral, en què molts colm treballa en els infants i els de Cultura d’Eurociutats, per municipal brar esplèndidament el seu 750è gloriosos i artístics dies del rei grups ofereixen principalment joves les habilitats i la creativitat mitjà de l’intercanvi d’experièn- www.kultur.stockholm.se aniversari el juny del 2002. Gustau III, el fundador de l’Aca- espectacles per a infants. Hi ha en les formes d’expressió artísti- cies amb altres ciutats europees,

16 novembre-desembre 2002 17 Novembre- AUDIOVISUAL EXPOSICIONS desembre a Art Futura: Playtime Elogi del moble. lletres del món Carles Riart Kosmopolis, Playtime rescata els jocs de les Barcelona sales d’estar i presenta una Una lectura de l’ampli selecció eclèctica d’artistes que Selecció de les activitats conjunt de variables i treballen en la frontera entre el culturals més destacades implicacions materials videojoc, l’art i la performance. i simbòliques que Cosmopolita, ciutadà de l’univers. Antípodes és un monogràfic dedicat a la lite- organitzades per l’Institut de Cultura de Barcelona o altres 2 de novembre al Mercat de les tenen els mobles en Aquest és l’esperit que guia Kosmopolis, ratura australiana, des de la rica expressió oral entitats. Informació exhaustiva Flors (Lleida, 59) un context social i un punt de trobada entre els diferents dels aborígens, fins a la novel·la contemporània. i permanentment actualitzada a: cultural. actors de la literatura, des dels escriptors Amb Pauline McLeod, una aborigen que narra www.bcn.es/cultura Del 13 de novembre al 19 de històries, o Wesley Enoch, que fa un monòleg Fila 0 gener al Museu de les Arts fins als lectors, passant pels diferents tipus Decoratives (av. Diagonal, 686) fent servir l’anglès i el kamilaroi, hi haurà els Les pel·lícules presentades pels d’artistes i editors. Durant cinc dies escriptors Rodney Hall i Peter Cochrane. seus directors per fomentar un de desembre, al CCCB, la literatura L’àmbit Cafè Europa tracta sobre la literatura i LLETRES espai de debat i reflexió entre Sublime articificial serà una festa. el canvi a l’Europa central i oriental després de cinema, creació i societat la caiguda del totalitarisme. L’albanès Bashkim Proposta 12 de novembre: Caminantes, Artistes mexicans i barcelonins mostren la seva obra en un Shehu, el polonès Krysztof Czyewsky i el cubà Un festival de Fernando León de Aranoa 3 de desembre: Los años intercanvi entre les ciutats de Els principals espais del CCCB acullen aquesta Ignacio Sánchez Mejías, juntament amb Bernardo dedicat a les pràctiques bárbaros, de Fernando Colomo, Mèxic i Barcelona. reunió internacional que té com a protagonista Atxaga i Ignacio Vidal-Folch, en són alguns dels poètiques 10 de desembre: Salvajes, de Del 21 de novembre al 12 de integral la literatura entesa com un discurs sense participants. contemporànies, Carlos Molinero, al Mercat de gener a la Capella (Hospital, 56) fronteres físiques ni disciplinàries. A través de tots El Patrimoni oral centra aquest àmbit en el sobretot a les les Flors - Teatre Ovidi Montllor els recursos expressius disponibles –lectures, qual es donaran a conèixer dinou obres mestres més arriscades. Amb Enric Casasses, Pascal One-and-Ten-beds debats, instal·lacions, tallers, recitals, entrevistes, d’aquest patrimoni de la humanitat, en perill d’ex- Comelade, Bob Cobbing i Sten Koyaanisqatsi remix performances, exposicions, concerts, conferències, tinció gradual, seleccionades per la UNESCO a tra- Hanson. Un llit i un ordinador que ofereix Els gegants de l’electrònica col·loquis, pel·lícules, etc.–, es tracten diversos vés d’un jurat internacional format, entre d’altres, una pàgina web que l’espectador Del 6 al 9 de novembre al CCCB visual, Dfuse, ofereixen una versió pot manipular. Una proposta de àmbits de treball que compten amb la presència pels escriptors Juan Goytisolo, Carlos Fuentes i (Montalegre, 5) digital d’aquesta pel·lícula de l’artista Piter Balda. de destacats escriptors de tot el món. Jean-Claude Carrière. culte dels anys vuitanta. Els Una topografia panamericana. Una cartogra- Exilis. Escriptura i vides. L’experiència de l’exi- músics Fibla i Eedl completen el Del 21 de novembre al 12 de fia literària que vol establir els horitzons culturals li ha marcat de forma tràgica la història del segle Saló del Llibre programa. gener a la Capella (Hospital, 56) de tot el continent americà. Hi participen es- XX. Aquest àmbit proposa una aproximació inter- Una edició renovada del Saló, 29 de novembre al Mercat de criptors del Canadà, els Estats Units, Mèxic, Gua- disciplinària i internacional al problema des d’una que canvia d’emplaçament i de les Flors - Sala Maria Aurèlia dates i que es planteja com Capmany Fernande Léger temala, Cuba, Colòmbia, el Brasil, el Paraguai, perspectiva transatlàntica, amb la participació una gran fira adreçada al públic Més de cent cinquanta pintures i Xile, el Perú i l’Argentina, entre els quals trobem d’Enric Bou, Claudio Guillén, Tomás Segovia i en general i amb una atractiva dibuixos que mostren Léger com oferta cultural. el peruà Alfredo Bryce Echenique i els mexicans Hoda Barakat, entre d’altres. Fòrum Fotogràfic un pioner de la modernitat i de la Juan Villoro i Carlos Fuentes. Kosmòpolis es completa amb altres activitats Del 7 al 15 de desembre a la Can Basté concepció de l’artista global, Grans viatgers. Un gènere amb tradició pròpia, destacades, com ara l’exposició "Borges i Fira de Barcelona integrat al seu temps. Un punt de Buenos Aires" la literatura de viatges, reuneix escriptors com ara el , quart lliurament de la sèrie "Les trobada Del 22 de novembre al 26 de britànic Colin Thubron, l’holandès Cees Noteboom ciutats i els seus escriptors"; un cicle dedicat a DANSA entre gener a la Fundació Joan Miró o l’espanyol Javier Pérez Reverte, entre d’altres. escriptura i traducció, i els espais Canal Alfa, que creadors (parc de Montjuïc) Scala 1: Infinito Ciència-ficció: una mitologia experimental. ofereix pel·lícules i vídeos relacionats amb el món novells i De tots els gèneres populars que van sorgir i es literari, i el Hall Proteo, on tenen lloc diferents Lanònima Imperial, una experts en companyia coneguda i el camp de la fotografia. Beques Els gitanos polonesos van consolidar al segle XX, la ciència-ficció ocupa accions i performances. per a projectes, exposicions, reconeguda pel públic, estrena la Objectes de la vida quotidiana i un lloc especial. Entre els convidats hi ha els es- temporada de dansa del Mercat. seminaris i conferències. criptors Brian W. Aldiss, Ursula Kiausch i William fotografies de diferents fets socials Del 5 al 8 de desembre al Del 27 al 30 de novembre al del món gitano que fan possible la Gibson, un dels noms més rellevants de la ciència- Kosmopolis. Festa Internacional de la Literatura De l’11 al 15 de desembre, al CCCB (Montalegre, 5) Mercat de les Flors - Sala Ovidi centre cívic Can Basté lectura d’una comunitat molt ficció postmoderna. www.cccb.org/kosmopolis Montllor (pl. Margarida Xirgu, 1) (pg. Fabra i Puig, 274-276) universal en el marc europeu.

18 novembre-desembre 2002 19 Del 27 de novembre a l’abril al Gruyaert al Marroc FIRES D’ART MÚSICA Museu Etnològic (parc de Montjuïc) El fotògraf belga Harry Hipermerc’art New Art Barcelona LEM Poco ruido y mucho Gruyaert, membre de duende l’agència Magnum, Fira de galeries d’art Sisena edició d’aquest festival Del 2 de novembre al 10 de presenta una selecció contemporani. obert a totes les músiques no El Mercat de les Flors presenta Muntadas. gener a la Sala Vinçon (pg. de genèriques presentades per d’imatges sobre el Marroc, aquesta temporada un espai Gràcia, 96) Primera quinzena de desembre creadors d’arreu del món. On translation dedicat al flamenc més autèntic de un elogi a un país que ha a l’Hotel Barceló-Sants Fins al novembre a diversos la mà de la cantaora Mayte Martín. Una reflexió sobre la traducció en visitat durant més de vint anys. (pl. Països Catalans, 1) la societat contemporània, una espais de Gràcia Fins al 12 de gener al Palau de Supermercat d’Art 13 de novembre: Diego mostra de la qual s’han fet fins la Virreina Carrasco y su grupo ara més de quinze versions arreu 4 de desembre: Gerardo Núñez De mitjan novembre a mitjan del món. Festival Internacional Trío, amb Belén Maya, Israel gener a la Galeria d’Art American de Jazz Galván i Rafael de Utrera, al Del 29 de novembre al 16 de Lucian Freud Prints (Calvet, 64) Mercat de les Flors - Sala Maria febrer al MACBA 34a edició d’aquest prestigiós Aurèlia Capmany (Lleida, 59) (pl. dels Àngels, 1) A l’edat de vuitanta anys, Freud festival que presenta, entre d’altres, és un dels pintors realistes més les actuacions de Norah Jones, importants de la Gran Bretanya, ANY GAUDÍ www.gaudi2002.bcn.es l’Orquesta Aragón i Chucho Valdés. conegut pels seus retrats i els MTV Europe Music Ciutadana Maria Fins a mitjan desembre al Palau seus nus inquietants. Awards 2002 Aurèlia La vida a palau: Eusebi El modernisme de la Música i al CCCB Fins al 12 de gener a Caixa Cerimònia de lliurament dels Un Güell i Antoni Gaudí, dos Terrassa Fòrum (av. Marquès de Premis MTV Europa, considerats recorregut homes i un projecte Comillas, 6-8) Diferents exemples de modernisme Cicle Internacional els "òscars" de la música, que té multidi- L’estreta relació que hi va haver entre industrial situats a Terrassa, un d’Influències Musicals un logotip i una escenografia sciplinari Gaudí i l’industrial i mecenes Eusebi conjunt de característiques inspirats en l’univers de Gaudí. per la vida, Anthony Caro. Güell, fruit de la qual es van portar a excepcionals format per fàbriques Punt de trobada internacional entre compositors, intèrprets 14 de novembre al Palau Sant l’obra i el terme diversos projectes arquitectònics. tèxtils, vapors, residències d’obrers Dibuixant a l’espai i improvisadors per establir Jordi (parc de Montjuïc) projecte i patrons, etc. cultural i Recorregut per les creacions de Palau Güell (Nou de la Rambla, 3-5) relacions entre ells, el públic ciutadà de Maria Aurèlia l’artista des dels anys seixanta, Fins al 30 de desembre Sala Gaudí del Centre Cultural i artistes d’altres disciplines. Caixa Catalunya, la Pedrera Capmany, amb la participació quan va abandonar la figuració per Fins al maig del 2003 al CCCB Simposi de Música (Provença, 261-265) dels intel·lectuals, artistes i repre- l’abstracció, fins a les més recents, i a Arco Iris Del 9 de desembre al 5 de gener Electroacústica sentants més destacats de la vida pròximes al concepte Gaudí i el Park Güell. cultural de Barcelona. d’arquitectura. Arquitectura i natura Audicions d’un centenar d’obres Festival de Músiques de creadors sonors de trenta-cinc Fins al 5 de gener al Palau de la Fins al 19 de gener al Centre L’origen i els continguts del parc, una Els arquitectes de Gaudí països, complementades amb Virreina (la Rambla, 99) Cultural Caixa de Catalunya, la de les obres més importants Contemporànies conferències, un fòrum obert i Les relacions de Gaudí amb els Pedrera (Provença, 261-265) realitzades per l’arquitecte, prestant Una mostra de la pluralitat de una festa. una especial atenció al diàleg entre arquitectes que van col·laborar amb pràctiques, tradicions i estils de la ell al llarg de la seva carrera: Jujol, Del 15 al 30 de novembre arquitectura i natura. música contemporània avui. Amb al CCCB (Montalegre, 5) Berenguer, Sugranyes, Rubió, The Hilliard Ensemble, BCN 216 i Exposicions que encara es poden veure... Centre d’Interpretació, Quintana, Ràfols, Martinell, Bergós, l’Orquestra de Cambra del Lliure, pavelló d’entrada, parc Güell Puig i Boada i Bonet Garí. entre d’altres. Fins al 31 de desembre Hipersons a La Bàscula Fotografies de Mathausen, fins al 10 de novembre al Museu d’Història de Sala d’Exposicions i Sala Del 5 de novembre al 5 de Catalunya (Palau de Mar) Picasso del Col·legi d’Arquitectes desembre del 2003 a l’Auditori, Una cita amb el so underground de Catalunya, (pl. Nova, 5) al CCCB i a l’Espai de Barcelona, on són presents les Col·lecció MACBA, fins al 19 de novembre al MACBA (pl. dels Àngels, 1) L’obrador de Gaudí. Del 12 de desembre al 12 de millors propostes del pop de la Anar i venir de Valcàrcel Medina, fins al 8 de desembre a la Fundació Gaudí i el seu taller gener ciutat. Antoni Tàpies (Aragó, 255) Una mostra d’imatges virtuals del taller Ariadne auf Naxos Fins a mitjan desembre Col·lecció Planque , fins al 5 de gener al Museu Picasso (Montcada, 15-23) de l’arquitecte amb dibuixos Una òpera de Richard Strauss en a La Bàscula (Foc, 132) Marian Pidelaserra, fins al 19 de gener al MNAC (Palau Nacional, Montjuïc) informàtics explicatius sobre l’ús de les un pròleg i un acte que reuneix formes geomètriques en la seva obra. dues estètiques sovint divergents Atapuerca i l’evolució humana, fins al 2 de febrer al Museu de Ciències Edició de monedes, Museu del Temple de la en aquest gènere: l’òpera bufa i Concert Verdaguer Naturals de la Ciutadella- Museu de Zoologia per l’Any Gaudí, Sagrada Família l’òpera seriosa. Borges i Buenos Aires, fins al 16 de febrer al CCCB (Montalegre, 5) amb la Sagrada Concert dedicat als goigs i altres Fins al 31 de desembre Família Fins al 12 de novembre al Gran cants de Verdaguer a càrrec de Teatre del Liceu (la Rambla, 51-59) l’Schola Cantorum Barcelona.

20 novembre-desembre 2002 21 30 de novembre al Museu TEATRE d’Història de la Ciutat - Casa Verdaguer (Vallvidrera) Mostra de Teatre El Pati Don Giovanni de Barcelona Un retrat multifacètic de la Nadal 2002 Setena edició de la mostra, que Barcelona del segle XX, encara Calixto Bieito dirigeix aquesta Nadal als Museus El Messies de Händel Pallassos presenta, a cinc teatres de la més menestral i vilatana, que no versió de l’òpera de Mozart A càrrec de The Academy of Ancient Recorregut per les diferents figures del ciutat, divuit espectacles vinguts burgesa i cosmopolita. Els museus de la nostra ciutat centrada en la figura vital i ofereixen aquest Nadal propostes Music i el New Oxford College Choir, clown que han existit històricament, a d’arreu de l’Estat. transgressora del seductor Don Del 28 de novembre al 5 de culturals per a totes les edats i per sota la direcció de Paul Goodwin. càrrec de la Companyia Monti i Cia. Joan. Fins al 30 de novembre a les gener del 2003 al Teatre Lliure - a tots els gustos, amb la possibilitat 17 de desembre a l’Auditori Del 19 de novembre al 5 de gener al Teatre Lliure - Teatre sales alternatives: Nou Teatre Fabià Puigserver de gaudir-ne individualment, en (Lepant, 150) Del 30 de novembre al 15 de Fabià Puigserver gener del 2003 al Gran Teatre Tantarantana, Artenbrut, Sala grup i en família. Aquest és el sisè Beckett, Sala Muntaner i Versus any consecutiu del programa Cantem el Messies del Liceu Exposició de pessebres MÉS CULTURA "Nadal als museus", en el qual Una convocatòria que arriba al seu Una bona mostra de l’art pessebrístic participen una trentena de centres cinquè any oferint la possibilitat al Visions de futur que ofereixen l’oportunitat a través d’acurats diorames. Òpera de Butxaca La ópera de cuatro públic de cantar el Messies, de Al desembre a l’església de d’accedir al patrimoni museístic de Händel. Sota la direcció de Josep cuartos "Interferències: context local < Betlem, la Rambla Un festival que arriba a la seva la ciutat d’una manera diferent, a Pons, amb l’Orquesta Ciudad de espais reals" és el lema d’aquest vuitena edició amb l’objectiu través de rutes i itineraris, Granada. Calixto Bieito dirigeix una de les certamen d’art contemporani. Fira de Santa Llúcia d’estrenar velles òperes de exposicions, cursos i tallers, 19 i 20 de desembre al Palau grans obres del teatre musical del Al desembre a la plaça de la repertori clàssic poc conegudes segle XX, de Bertolt Brecht i Kurt Fins al final de desembre al espectacles i jocs de pistes. de la Música Catalana Del final de desembre al Catedral i plaça Nova i noves produccions europees Weil, l’espectacle que va estrenar CCCB (Montalegre, 5) començament de gener a de petit format. el Grec 2002. Festival de valsos i danses diversos museus de la ciutat Fira de la Sagrada Família L’Orquestra Simfònica del Vallès, Del novembre al desembre al Del 5 al 10 de novembre al Al desembre del 2002 dirigida per Manuel Valdivieso, Teatre Malic (Fusina, 3) Teatre Lliure - Teatre Fabià Fira del Disc de Biblioteques interpretarà obres d’Strauss, Puigserver (pg. Santa Col·leccionista Fira de Reis Kabalevski i Bartók, entre d’altres. Del 21 de desembre al Madrona, 3) Del 8 al 10 de novembre a la Un Nadal de contes 21 i 22 de desembre al Palau de 5 de gener a la Gran Via de les Temporada de música Fira de Barcelona Durant les vacances d’hivern, les la Música Catalana Corts Catalanes clàssica biblioteques de Barcelona Festival de Teatre organitzen diverses activitats Tradicional Concert Festival de la Infància En acabar l’any, la temporada Visual i de Titelles El públic amb... adreçades als infants. Partint de la de Sant Esteve musical es troba en plena i la Joventut narració d’un conte, els petits Una cita clàssica de les festes activitat, reforçada a més pels El Mercat El Mercat complementa els Del 21 al 31 de desembre d’entre cinc i set anys i els més nadalenques. Amb els Petits de l’Orfeó, tradicionals concerts nadalencs. de les Flors espectacles que exhibeix amb a la Fira de Barcelona grans d’entre vuit i dotze participen Cor Infantil, Cor de Noies, Cor Jove i diàlegs entre els espectadors L’Auditori continua el cicle de acull tres en tallers que van des de la l’Orfeó Català. Cantata de Nadal, i els creadors. Cavalcada de Reis concerts de la temporada de interessants construcció de jocs fins a d’Arthur Honegger, i cançons catalanes. La festa de la il·lusió omple els carrers l’OBC, sota la direcció d’Ernest espectacles la dramatització o la plàstica. Una 26 de desembre al Palau de la 23 de novembre: Víctor Molina del centre de la ciutat i dels districtes. Martínez Izquierdo, Edmon del festival: forma espontània i pràctica de 13 de desembre: Roger Bernat Música Catalana 5 gener Colomer, Arturo Tamayo i Naspel (After piece), La gran 17 de desembre: Lanònima viure la literatura i d’aprendre a Lawrence Foster. El Palau de la guerra i Le petit bazar erotique. Imperial gaudir del plaer de la lectura. Gran Gala Strauss 21, 23, 24, 27, 28, 30 i 31 Música rep, aquests darrers Mercat de les Flors (Lleida, 59) La Filharmònica Strauss Austrotxeca Del 18 al 23 de novembre al de desembre a diverses mesos del 2002, la visita de Mercat de les Flors - Sala Ovidi presenta dos concerts de valsos, diverses formacions biblioteques de Barcelona Taller de Nadal del 2001 al Museu Montllor (pl. Margarida Xirgu, 1) seguint la més genuïna tradició d’Història de la Ciutat internacionals de gran prestigi, Simposi: art contem- vienesa. com ara l’Orquestra Simfònica Juli Cèsar porani i espai urbà Música 26 i 27 de desembre a l’Auditori de Viena, dirigida per Vladimir Fedoseiev; l’Orquestra de El clàssic de Shakespeare sota la Dins de les activitats del Fòrum Un Nadal barroc Més activitats Cambra de la Filharmònica de direcció d’Àlex Rigola, amb Pere 2004, aquest simposi és una La formació Bell’Arte Salzburg, sota Berlín; The Kings Consort, Arquillué, Tilda Espluga i Julio plataforma d’intercanvi entre la direcció d’Annegret Siedel i amb Circ d’Hivern acompanyat de l’Orfeó Català; Manrique, entre altres actors. artistes, urbanistes i tècnics per la soprano Susanne Rydén, ofereix Un espectacle per a tots els públics la Royal Philharmonic debatre els aspectes de l’art peces de compositors barrocs que amb malabars, trapezistes, Del 21 de novembre al 5 de Orchestra, conduïda per Yuri contemporani en l’espai urbà. celebren el Nadal. acrobàcies... gener al Teatre Lliure - Teatre 10 de desembre al Palau de la Termikanov, i l’Orquestra de 14, 15 i 16 de novembre al De mitjan desembre a mitjan Fabià Puigserver Música Catalana (Sant Francesc gener a l’Ateneu Popular de Nou l’Òpera de Munic, amb el seu Col·legi d’Aparelladors (Bon

de Paula, 2) Barris Pep Herrero director titular, Zubin Mehta. Pastor, 5)

www.apabcn.es/siffacus Foto

22 novembre-desembre 2002 23 Barcelona...Han visitat Barcelona al món

El director artístic Terts Brinkhoff (Nimega, Venècia premia tra ciutat, ha comptat amb la ris estrangers. Aquest any, han Països Baixos, 1952), responsable del Boulevard Barcelona participació d’unes vuit-centes estat set mil cinc-cents, i la de- of Broken Dreams, ha portat fins al Moll de la Bar- La Biennal d’Arquitectura de empreses editores o relaciona- manda d’informació i de places celoneta, durant les festes de la Mercè, aquest Venècia va atorgar un premi es- des directament amb la cultura és constant. Barcelona s’ha con- carrer imaginari poblat d’artistes que viatja mos- pecial a la nostra ciutat "pel seu del llibre, procedents d’una vin- solidat com la ciutat preferida de trant el seu espectacle des de Berlín a Toronto. lideratge en el panorama arqui- tena de països. l’Estat espanyol pels universitaris Els arquitectes suïssos Jacques Herzog i tectònic amb l’impuls de nous d’altres països per seguir cursos Pierre de Meuron, autors del projecte de l’edifi- projectes". El premi ha estat www.bcn.es de postgrau o màsters, a més de ci triangular que serà seu del Fòrum 2004, han concedit de manera espontània El web de l’Ajuntament de ser la preferida pels estudiants de visitat les obres de la construcció a la Diagonal i sense haver presentat candi- Barcelona figura actualment en- les beques Erasmus. Mar. Els dos arquitectes, guanyadors del presti- datura prèvia. tre els deu millors portals de ciu- giós Premi Pritzker d’Arquitectura l’any 2001, han Herzog i Meuron, amb l’alcalde Clos tats a Internet, d’un total de cent Picasso a Tòquio signat treballs de referència en el camp de l’ar- A Porto Alegre trenta portals de ciutats europe- El Ueno Royal Museum de quitectura com la reforma de la seu de la Tate la seva obra. Satrapi és autora del primer còmic L’Ajuntament (Prefeitura) de es, i ha estat avaluat des del punt Tòquio està exhibint, fins al co- Modern a Londres o el magatzem per a Ricola a de l’Iran, Persépolis, premiat recentment a An- Porto Alegre va convocar, a mit- de vista de ciutadans, turistes i mençament de desembre, la Mulhouse. gulema (França). jan setembre, la Primera Reunió empreses. Ha estat guardonat, a mostra "Picasso, el naixement L’antropòleg Roger Bartra (Ciutat de Mèxic, L’escriptor francès Michel Houllebecq (illa de Pública Mundial de Cultura amb Viena, amb l’European E-City d’un geni". L'exposició abasta 1942) ha pronunciat la conferència inaugural del la Reunió, 1958) ha presentat a l’Institut Francès l’objectiu d’analitzar i actuar en Awards en l’apartat de disseny i els anys de formació de l’artista IX Congrés d’Antropologia de la Federació d’As- de Barcelona la traducció al català i castellà de el camp de la cultura "a escala en la categoria de bronze. fins a l’entrada a les avantguar- sociacions d’Antropologia de l’Estat Espanyol Plateforme, la seva polèmica darrera novel·la. local i global", i especialment a des. El museu japonès ha comp- (FAAEE). Aquest congrés ha reunit a la nostra ciu- Nicholas You, coordinador de la Unitat de l’entorn de dos temes: "Poder, Universitaris estrangers tat amb el préstec d'obres del tat més de cinc-cents experts en aquest àmbit Bones Pràctiques d’UN-Habitat, el programa de les ciutadania i cultura" i "Mitjans, La nostra ciutat ha duplicat en Museu Picasso de Barcelona re- procedents d’uns vint-i-cinc països. Nacions Unides per a la urbanització sostenible, economia i cultura". La reunió va cinc anys el nombre d’universita- presentatives d’aquest període. El psiquiatre Luis Rojas Marcos ha presentat a ha visitat les oficines del Fòrum 2004 per conèixer comptar amb la participació de Barcelona el seu llibre Más allá del 11 de sep- l’estat actual del projecte. UN-Habitat té docu- l'Institut de Cultura de Barcelo- tiembre. La superación del trauma, en què analit- mentades més de mil sis-centes bones pràctiques na i fou el punt de partida per za els efectes de l’atemptat a les Torres Bessones procedents de més de cent quaranta països. definir l’Agenda de Cultura del III i el seu impacte a escala mundial. Rojas Marcos, Segons You, "el Fòrum Universal de les Cultures Fòrum de les Autoritats Locals, que en aquell moment i durant molts anys ha ajudarà a canalitzar l’intercanvi sistemàtic de lli- que tindrà lloc a Porto Alegre, el estat responsable dels serveis de salut mental de çons apreses per l’experiència". gener del 2003, com a avantsala Nova York, treballa actualment com a professor Pedro Roseta, ministre de Cultura de Portu- del Fòrum Social Mundial. L’any de psiquiatria a la New York University. gal, i els escriptors portuguesos Agustina Bessa- 2004, aquest mateix Fòrum de Miklós Persányi, director del Zoo de Budapest Luís, Eduardo Lourenço, Nuno Júdice i Lídia les Autoritats Locals se celebrarà i president de l’Associació Europea de Zoos i Jorge, entre d’altres, han participat en el darrer a Barcelona en el marc del Fò- Aquaris (EAZA), que agrupa els dos-cents cin- Saló Liber, que en l’edició d’enguany ha comptat rum Universal de les Cultures. quanta millors parcs zoològics i aquaris d’Europa, amb Portugal com a país convidat. ha participat en el congrés que l’associació ha Procedent del Festival de Cinema de Sant Liber 2002 celebrat a Barcelona i que ha aconseguit una xifra Sebastià, on va ser guardonat amb el Premi Es- La Fira Internacional Liber rècord d’assistència, amb 560 delegats. pecial 50è Aniversari com a reconeixement a la 2002, un certamen de caràcter Marjane Satrapi (Rasht, Iran, 1969), guionista seva carrera, el cineasta nord-americà Francis professional dedicat al món edi- i dibuixant de còmics, ha viatjat a Barcelona, Ford Coppola ha estat a Barcelona en visita pri- torial que es va celebrar al co- Aquest diari japonès va publicar un extens reportatge sobre l’exposició i el ciutat on hi ha la seu de l’editorial que publica vada, acompanyat de la seva família. mençament d’octubre a la nos- Museu Picasso de Barcelona

24 novembre-desembre 2002 25 La voluntat del director és rodar aquest llarg- Les rajoles catalanes d’art i oficis. metratge al servei dels actors, sense artificis. Cesc Novetats Catàleg general (1630-1850) Gay l’ha concebut com un documental sobre els Es roda! editorials Llibre de referència per a un dels sentiments privats dels personatges, un grup d’a- temes més emblemàtics de la Cesc Gay prepara el rodatge d’En la ciudad mics que viuen a Barcelona i que es veuen gaire- ceràmica catalana: les rajoles d’art i A mitjan mes d’octubre es va iniciar a Barcelona bé diàriament. El grup de sis protagonistes està oficis. En 478 pàgines s’han inclòs el rodatge de l’última producció de Cesc Gay, format per dues parelles, més una dona soltera i més de 2.500 fotografies, d’entre les Barcelona LAB quals 1.276 són de peces inèdites, titulada En la ciudad i que produeix Messidor un home separat, tots ranejant a la trentena. que han estat extensament Films. Es tracta d’una pel·lícula intimista que gira El repartiment està format per actors molt co- documentades quant a cronologia i al voltant de les experiències personals d’un grup neguts del cinema i la televisió, com ara Eduard origen iconogràfic. L’obra ofereix d’amics i les seves parelles. Fernàndez, Mónica López, Jordi Sànchez, Vicenta importants novetats sobre els centres productors, la tècnica d’elaboració i la possible Ndongo i María Pujalte, entre d’altres. funcionalitat de les peces. Se n’ha fet una edició El rodatge, que s’allargarà fins ben entrat el mes bilingüe, català i castellà, i inclou resums en francès, L’ANY 2002, BARCELONA HA de desembre, es desenvolupa totalment a Barce- italià, anglès i alemany. ESTAT L’ESCENARI DE RODATGE lona i a espais reals propis del públic jove barceloní, “LAB” és una abreviatura de laboratori. A la nostra DE LES PEL·LÍCULES SEGÜENTS com ara bars, restaurants, botigues, cinemes, etc. ciutat hi ha un seguit de creadors i de professionals de diferents àmbits que formen una xarxa de fluxos, de Catàleg de l'exposició "Toros. Imatge relacions, d'interaccions que configuren l'espai i culte a la Mediterrània antiga" Volverás Més S Club col·lectiu, l'espai creatiu de Barcelona. Barcelona LAB Director: Antonio Chavarrías S’endinsa en l’univers simbòlic Els sis integrants del grup musical S Club, molt no és una publicació gens habitual: trobareu en un sol Productora: Oberón Cinematográfica masculí de les antigues cultures llibre de dos formats diferents la presentació d'artistes popular al Regne Unit, tornaran a rodar a Barce- properes al Mare Nostrum, per a La vida de David Gale i creadors de diversos camps com ara la ciència, la lona. En aquest cas, però, no seran més capítols les quals la figura del brau Director: Alan Parker tecnologia, la il·lustració, la gastronomia, la moda, la adquirí diversos significats i es Productora: Universal Pictures i Group Films de la sèrie que han enregistrat aquest estiu a la música, el disseny i un llarg etcètera. El que és més convertí en objecte de culte i en nostra ciutat, sinó un llargmetratge. Les seves sorprenent de la publicació és que hi veiem l'interior La maleta de Tulse Luper motiu central de ritus profans i dels tallers o laboratoris on cadascun d'aquests Director: Peter Greenaway aventures seran portades a la gran pantalla amb religiosos. Aquest volum –en Productora: Saturn Films, ABS Productions artistes porta a terme les seves creacions. És a dir, que la col·laboració del mateix equip local que va català, castellà i anglès– recull el és un llibre per sorprendre. Ha estat editat Mi último silencio assumir el rodatge de la sèrie, la qual cosa vol dir catàleg exhaustiu de les 211 conjuntament per l’Ajuntament de Barcelona i ACTAR, Director: José Antonio Durán obres exhibides a l’exposició, el qual va precedit per un que rodaran a Barcelona durant gairebé un mes, té 360 pàgines i és escrit en castellà i en anglès. Productora: Lluís Valentí PC conjunt d’articles, elaborats per investigadors i per després anar cap a Los Angeles a filmar la Buscando su amor historiadors especialitzats, en què s’aprofundeix en resta del llargmetratge. Francisco López Animal Biodiversity alguns dels aspectes més rellevants sobre la figura del Productora: col·lectiu Cinealiento and Conservation toro i el culte que ha anat rebent al llarg de la història. Soldados de Salamina Director: David Trueba És la revista internacional que Productora: LolaFilms publica el Museu de Ciències Can Fabra: de fàbrica tèxtil Naturals de Barcelona, dedicada a a factoria cultural Las horas del día l'estudi i la conservació de la Director: Jaime Rosales (director novell) biodiversitat animal. És una El centre cultural Can Fabra Productora: Fresdeval Films i In Vitro Films evolució de la Miscel·lània acaba d’obrir les seves portes al Palabras encadenadas Zoològica, publicada pel Museu districte de Sant Andreu (vegeu Directora: Laura Mañà des del 1958, i que l’any 2000 va l’article a Barcelona Cultura, 5). Productora: FILMAX canviar el títol i l'estructura per Aquesta publicació mostra el procés de rehabilitació i El gran Gato (musical documentat) passar a ser aquesta que ara presentem. Amb el canvi, transformació de l’antiga fàbrica Director: Ventura Pons la revista atreu autors de tot el món, que la utilitzen per Productora: Els Films de la Rambla donar a conèixer els últims avenços de la ciència per a en centre cultural i biblioteca i fa un millor coneixement de la biodiversitat animal i de la un recorregut pel passat històric i industrial de l’antiga S Club seva conservació. També és accessible ja per a tothom fàbrica Filatures Fabra i Coats al llarg dels segles XIX Director: Joe Maxwell a www.museuzoologia.bcn.es/servis/servis3.htm. i XX des del punt de vista econòmic i social i signe Productora: 19 Management + MEDIAPRO d’identitat per a tot el barri. S’ha recollit material Rodatge En la ciudad fotogràfic de les naus i els telers antics, dels (actualment en rodatge) de la sèrie Director: Cesc Gay Publicacions a la venda a les principals llibreries de la ciutat i a campionats esportius i dels treballadors, en diferents d’ S Club al les botigues de l’Institut de Cultura: Palau de la Virreina, Museu Productora: Messidor Films parc de la d’Història de la Ciutat i Museu Picasso. moments. Editada per l’Ajuntament de Barcelona, la Ciutadella Per a vendes fora de Barcelona: tel. 93 316 12 29 publicació té quaranta-set pàgines i és en català.

26 novembre-desembre 2002 27 rios para las acciones y actuaciones relacio- financiadas de acuerdo con el programa La Villette Numérique Textos en nadas con el ámbito de la cultura. Los Cultura 2000, en cuyo marco alrededor de Click aspectos generales de la política cultural se cuatrocientos proyectos individuales reci- www.villette-numerique.com debaten durante las reuniones de los bieron apoyo para los años 2000 y 2001 (el castellano ministros de Educación y Cultura de los presupuesto para el programa Cultura cultura La Villette Numérique és la primera edició d’una Estados miembros de la UE que integran el 2000 es de 167 millones de euros para los biennal sobre creació digital que es fa a la Villette de Consejo. La Comisión Europea se encarga años 2000-2004). Las actividades com- París. Tot i que el festival s’ha celebrat entre el 24 i el 29 de preparar e implementar las decisiones prenden desde coproducciones en artes de setembre, dins del web encara es poden consultar del Consejo. El Parlamento Europeo escénicas y visuales, hasta programas de Página 4 dues exposicions en línia, Digit@art –amb més de puede influir en el grado de provisión formación para los jóvenes mediante La política cultural europea y las ciudades financiera para programas culturales, ade- acontecimientos especiales (como las seixanta obres que mostren les darreres tendències de A finales de noviembre, Barcelona acoje el más de participar en el proceso de toma Capitales Europeas de la Cultura) y la con- l’art digital– i Play Time –en què es fa una retrospectiva encuentro general de Eurociudades, la red de decisiones de acuerdo con el artículo cesión de premios (como el Premio de dels videojocs creats els darrers trenta anys i explora la europea integrada por más de cien ciuda- 189b del Tratado de la CE. Estos procedi- Arquitectura Contemporánea de la UE). Es frontera entre art i entreteniment. També es pot des, que este año tiene como a tema cen- mientos se examinarán con detalle durante posible canalizar un importante volumen participar en un joc, Society, per a uns quants usuaris tral la cultura. Robert Palmer, asesor interna- el proceso de reforma estructural de la UE de fondos hacia determinados tipos de cional de numerosos proyectos culturales, que actualmente se está llevando a cabo. proyectos culturales de otras áreas (políti- en xarxa, que es basa en quatre nivells que entre ellos la dirección de dos Capitales En principio, en el ámbito cultural, la UE ca regional y estructural, sociedad de la corresponen a quatre estereotips estètics i conceptuals Europeas de la Cultura (Glasgow y Bruselas), puede emplear los mismos instrumentos información, educación y juventud, políti- dels videojocs. També hi ha disponibles entrevistes firma este artículo. legales disponibles en otras áreas políti- ca social, política mediterránea, etcétera), amb diversos creadors que han participat a la mostra. Al hacer referencia a la política cultural cas. Sin embargo, se excluyen expresa- pero siempre y cuando apoyen a otros europea y sus repercusiones en las ciuda- mente la armonización de la legislación objetivos de política. El ámbito cultural de des europeas surge una gran paradoja. En nacional y la normativa administrativa. El la UE sólo se estructura alrededor de una principio, es impensable que la cultura Consejo se limita, esencialmente, a llegar serie de medidas poco sistemáticas que Eurocities 2002 Barcelona Art and Culture quede fuera del terreno de juego europeo, a una serie de decisiones y conclusiones, responden a unas necesidades específi- perdida y olvidada en tierra de nadie entre con relación a las cuales los Estados cas, sin que haya ninguna coherencia, nin- http://www.bcn.es/eurocities2002barcelona www.artandculture.com las dimensiones económicas y sociales, miembros asumen un compromiso de tipo guna estrategia y, desde luego, ningún porque la cultura es, precisamente, aquello más político que legal. Así, la Comisión marco político significativo. Ofereix el programa de l’Assemblea General Art and Culture és un portal cultural que abasta que da un significado y una orientación a puede disponer de instrumentos para Al margen de las actividades culturales d’Eurociutats, que tindrà lloc a Barcelona del 27 al 29 els diferents sectors culturals: cinema, literatura, Europa, y porque guarda una estrecha rela- implementar los programas. que tienen una importancia económica de novembre. Aquest any el tema central de música, arts visuals i escèniques, lletres, disseny, etc. ción con varias cuestiones clave, como la En las áreas de política económica y social, directa y que se toman más seriamente l’Assemblea és la cultura com a motor estratègic de Centrada a l’univers cultural dels Estats Units, s’hi integración, los derechos humanos e, inclu- los programas culturales de la UE tienen (como la política audiovisual), el impacto desenvolupament. Amb posterioritat a la celebració, poden trobar ressenyes de llibres, entrevistes, so, la seguridad. Sin embargo, hasta que el por objeto mejorar la posición económica de la política cultural de la UE es muy Tratado de Maastricht –o Tratado de la y social de los integrantes del sector cultu- débil. Esto se debe, en parte, a las actitu- es podrà consultar tota la documentació generada a reportatges i una infinitat d’enllaços d’interès que Unión Europea– entró en vigor, en 1992, no ral, además de desarrollar las industrias cul- des de los Estados miembros, que se ase- l’Assemblea. El web és consultable en quatre idiomes ofereixen una amplíssima col·lecció de recursos existía ninguna base fundamentada y expli- turales de Europa. Se trata, por lo tanto, de guran de que el principio de subsidiarie- i ofereix també enllaços recomanats als principals en línia. És molt recomanable. citada en un tratado que permitiera apoyar un objetivo que también tiene que ver con dad se siga al pie de la letra, al volumen de llocs europeus relacionats amb aquest tema. los proyectos culturales, ni promover la par- la competitividad del mercado único. En los presupuestos disponibles y al alcance ticipación en cuestiones de política cultural este sentido, las cuestiones más importan- muy general y excesivamente ambicioso en el marco de la Comunidad Europea. tes guardan relación con las subvenciones de los programas actuales. Además, el Algunos Estados miembros de la UE aún nacionales y los aspectos fiscales de las proceso burocrático –extremamente lento– no aceptan plenamente –desde un punto producciones y de los bienes culturales, que conlleva la selección de los proyectos de vista político y constitucional– que la con asuntos de derechos de autor y de la y la administración de la ayuda financiera política cultural general tenga que subsu- protección de los derechos de las artes generan frustración y una carencia de con- mirse en la política comunitaria. Por lo escénicas, y con la promoción de la indus- fianza en la totalidad del proceso por tanto, las acciones y las actividades cultu- tria audiovisual y la formación vocacional y parte del sector cultural. rales de la Comunidad se basan en las adelantada. Según los últimos debates, no es dema- decisiones individuales que toma el Los objetivos de la política cultural euro- siado probable que se aumente el volu- Consejo de la Unión Europea. Con la pea son muy generales: fomentar, apoyar men de fondos para los programas cultu- entrada en vigor del Tratado de la Unión y complementar –cuando haga falta– las rales de la UE. Por otra parte, podría ser Europea, el artículo 128 de la CE estable- acciones de los Estados miembros en que la flexibilidad que suelen requerir los ce las bases para la inclusión de la cultura áreas como la mejora del conocimiento y proyectos culturales innovadores se reduz- entre los campos de actividad que requie- la difusión de la cultura y la historia de los ca aún más. La normativa financiera se ha ren la toma de decisiones unánime por pueblos europeos; la conservación y la hecho más estricta, y la carga administrati- parte del Consejo, así como la consulta al protección del patrimonio cultural de va que tienen que soportar los proyectos L’Histoire par l’image Comité de las Regiones. Más adelante, el importancia europea; la promoción de in- que reciben fondos de la UE se ha vuelto European E-City Awards www.histoire-image.org/ Tratado de Amsterdam complementa tercambios culturales no comerciales; el excesivamente compleja. El pesado pro- www.eec-award.com estas disposiciones, de modo que la fomento de la creación artística, y la coo- ceso que supone rellenar los impresos, el Web que permet il·lustrar la història de França del Comunidad debe tener en cuenta "aspec- peración con organizaciones internaciona- enorme retraso con que llega el dinero y L’ European E-City Awards és el primer guardó 1789 al 1930 a partir d’obres d’art del període. tos culturales" en sus políticas, en especial les y Estados de fuera de la UE y, sobre los cambios constantes del personal en cuanto a respetar y promover la diver- todo, con el Consejo de Europa. encargado de los diferentes programas internacional que es concedeix al millor portal Inclou les principals obres artístiques amb sidad cultural. No obstante, esos tratados Pese a que algunos de los contenidos de aumentan la confusión. de ciutat europea, i el seu web permet l’accés a comentaris i anàlisis sobre aquestes. Les cinc-centes no establecen una política cultural, sino los programas culturales de la UE suelen Si leemos las bienintencionadas declara- les millors cent trenta webs de ciutats. Per avaluar obres incloses al projecte provenen d’arxius i museus más bien una "acción cultural" en el marco coincidir con el trabajo emprendido por el ciones referentes a las metas y los objeti- aquests portals, es té en compte el punt de vista i de tot l’Estat francès i s’hi pot accedir per via general de la formulación de políticas Consejo de Europa, los métodos para vos de las acciones culturales de la UE y les necessitats de diversos usuaris: ciutadans, turistes, cronològica, temàtica o per paraules clau. També europeas. implementarlos son diferentes, sobre todo examinamos sus directrices, sus criterios y En la Unión, todas las instituciones europe- con respecto a la financiación de las activi- sus regulaciones, tendremos la impresión empreses, etc. En aquesta edició, la web de ofereix un apartat de fòrums i un espai personal que as participan en la política y en los asuntos dades prácticas. Hay numerosos ejemplos de que todo esto se refleja de un modo l’Ajuntament de Barcelona ha guanyat el tercer premi permet als visitants de confegir àlbums i dossiers culturales. Normalmente, el Consejo de de iniciativas culturales que reciben el bien poco significativo en el propósito de dins la categoria de millor disseny de web. propis amb els materials del web. Europa proporciona los estímulos necesa- apoyo de la UE, como las actividades conseguir que los proyectos culturales se

28 novembre-desembre 2002 29 conviertan en una realidad, y que no tiene la UE posiblemente podría ejercer un año se celebrará en Barcelona, es la cultu- creadores y los artistas, la gente dinámica ¿Qué impacto mediático y económico dentro del programa de actividades del prácticamente ningún impacto en aquellas papel fundamental es en el llamado "lide- ra y su papel en la promoción de los valo- y activa, aquellas personas que tienen representa un acontecimiento de la Año Internacional Gaudí. La Semana de áreas políticas más importantes que inci- razgo de pensamiento"; es decir, descu- res. En el marco de esta reunión también sueños y que son capaces de transformar magnitud de los MTV Music Awards? Música Independiente MTV ofrece, en la den de forma directa en las comunidades brir y comparar de forma continua el pen- se ha convocado una serie de premios, los sueños en acción, son las verdaderas El impacto mediático es muy grande. La Sala Maria Aurèlia Capmany del Mercat de de nuestras ciudades. En el mejor de los samiento más estimulante sobre el cambio con el propósito de resaltar las prácticas fuerzas del cambio cultural, tanto en nues- ceremonia llegará a 343 millones de hoga- les Flors, tres noches temáticas de con- casos, la mayoría de las acciones culturales cultural internacional y europeo, los valo- culturales innovadoras de las ciudades tras ciudades como en toda Europa. res y podrá ser vista por mil millones de ciertos en directo para hacer de la música de la UE son efímeras, y el planteamiento res culturales, la política cultural y los pro- europeas y, sobre todo, el papel de la cul- ¿Cómo pueden intervenir las ciudades en personas. Además, MTV realiza vídeos de la protagonista absoluta de la ciudad. actual indica que no se tienen demasiado gramas culturales. Esto se podría combi- tura como fuerza motriz en cuanto a la cultura sin interferir en ella? ¿Cómo las actuaciones que también son difundi- 8 de noviembre (urban night) en cuenta los requisitos necesarios para la nar con acciones destinadas a facilitar el fomentar la inclusión social, estimular la pueden ayudar a los creadores sin limitar- dos posteriormente; así pues, estamos Dj Shadow, Macaco, Sólo los Solo construcción de fundaciones para proyec- intercambio de ideas mediante la promo- regeneración urbana y desarrollar nuevas los? ¿Cómo pueden las políticas estimular hablando de una gran audiencia y, quizás, 9 de noviembre (dance night) tos culturales que sean sostenibles en el ción de un planteamiento más creativo tecnologías, en especial aquéllas basadas la creatividad sin condicionar el desarrollo del acontecimiento más importante de Telepopmusik, Fangoria, The Supermen tiempo, ni la necesidad de disponer de con respecto al trabajo en red y, en espe- en el conocimiento. El gran número de cultural? Todas estas preguntas son esen- Europa en el ámbito musical, y en el que Lovers flexibilidad suficiente para llevar a cabo cial, ayudar a identificar a las personas y proyectos extraordinarios que aspiran a ciales. Una ciudad que no analice constan- todos los artistas quieren participar. De 10 de noviembre (indie-rock) una revisión constante –y quizás incluso los grupos que se encuentran a la van- ser seleccionados como ganadores es la temente sus políticas y sus planes cultura- hecho, antes el problema consistía en Joan Spencer Blues Explosion, The Liber- para cambiar– los supuestos originales, las guardia de los diferentes procesos cultura- mejor muestra de reconocimiento a la les es una ciudad que ha dejado de atraerlos, y ahora, en escogerlos. Es evi- tines, Sidonie, Dover estrategias financieras y, a veces, la natu- les, muchos de los cuales actúan al mar- importancia de los proyectos culturales dialogar consigo misma. Es una ciudad dente que el hecho de tener este gran eco raleza de los propios proyectos. Los pro- gen de cualquier red y estructura formales. para el desarrollo y la formulación de polí- que ha dejado de soñar. a nivel mundial lo hace también importan- cedimientos de la UE demuestran que la Para conseguir todo esto, no basta con ticas urbanas, y sólo representan un por- Robert Palmer te desde el punto de vista económico. Página 10 cultura no se interpreta como un proceso organizar debates y apoyar a conferencias centaje muy reducido de todo lo que está ¿Qué impacto tiene para MTV España La irradiación del Mercat creativo. y talleres, normalmente en colaboración aconteciendo en Europa. el hecho de que este año los premios Temporada 2002-2003 Una posible conclusión es que la UE no es con las mismas personas que siempre han No puede ser que las ciudades tengan Página 8 se celebren en Barcelona? En esta nueva etapa, capaz de ejercer –des de un punto de estado implicadas en iniciativas de este que depender de las instituciones europe- Entrevista a A. Campo Dall’Orto Muy grande. Estoy convencido de que el Mercat de les Flors visto legal, financiero, estructural y estraté- tipo, las cuales, además, suelen formar as encargadas de la formulación de políti- Con la gala de los Pre- esto hará que mucha gente en España quiere construir un gico– un grado de influencia elevado en la parte de instituciones culturales oficiales y cas con respecto al liderazgo o a la obten- mios MTV, que cuenta conozca MTV a partir de este momento. puente hacia las artes política cultural que se define y se imple- de organismos políticos. Lo más probable ción de apoyo para sus políticas culturales. con una audiencia po- Los últimos meses hemos trabajado con escénicas visuales menta en nuestras ciudades y regiones. es que las ideas nuevas provengan de Hace falta que las ciudades interpreten la tencial de mil millones televisiones locales y con artistas muy contemporáneas vin- Esto es especialmente cierto con respecto aquellas personas que no toman parte en cultura, no sólo en términos de servicios de personas, Barcelona importantes. Creo que MTV es el canal culadas a los soportes tecnológicos y al presente, y lo continuará siendo en el las acciones y los proyectos actuales de la específicos, sino como un elemento que volverá a estar en el con más posibilidades de crecimiento audiovisuales, construyendo un nuevo futuro, salvo que la UE decida asumir UE, y de aquéllas que actualmente tienen forma parte de un planteamiento integral punto de mira del mundo. Se trata de una durante los próximos cinco años. Además, foco en la ciudad para los contenidos de seriamente el papel que le corresponde muy poca influencia directa sobre las polí- del desarrollo y que incluye cuestiones ocasión única, tras los Juegos Olímpicos actualmente, el idioma español ya no creación de futuro. en el área cultural y modifique de forma ticas culturales de ámbito nacional, regio- decisivas, como por ejemplo el fomento del 92. Antonio Campo Dall’Orto, director tiene problemas para triunfar en el resto En los próximos años, el Mercat será un radical los mecanismos para hacerlo. Sería nal o local. Puede que, en un principio, las de la creatividad mediante iniciativas eco- general de MTV para el sur de Europa, del mundo. faro para disfrutar de las propuestas más poco realista esperar que se produjera un ideas nuevas que surjan se interpreten nómicas, una planificación física y una polí- apuesta claramente por nuestra ciudad. ¿Cómo surgió la idea de organizar la innovadoras, un espacio para las nuevas cambio de estas características, sobre como una amenaza para las estructuras y tica social. La tendencia principal de la era ¿Por qué razón MTV ha escogido Music Week Barcelona 2002? manifestaciones artísticas y los espectácu- todo cuando no hay ningún indicio evi- las prácticas actuales y que, por otro lado, de las máquinas consistía en descompo- Barcelona como sede de los MTV A partir de la idea, que el Institut de los totales. El programa dinamiza las dis- dente que nos indique que la UE aumen- los que tengan más cosas para ofrecer ner los elementos. Nosotros hemos here- Europe Music Awards? Cultura de Barcelona comparte plenamen- tintas disciplinas artísticas y escénicas en tará su participación en la política cultural. sean precisamente aquéllos que de dado maneras inconexas de reflexionar Por varias razones. En primer lugar, porque te, que un acontecimiento de estas carac- confluencia con el arte digital y los nuevos La aparente incapacidad, por parte de la momento actúan al margen de la actividad sobre la cultura. A lo largo de la historia, la Barcelona es una de las tres o cuatro ciu- terísticas no puede limitarse a una noche y entornos multimedia. UE, de tratar la cultura seriamente es cultural reconocida. cultura ha estado desconectada de otras dades más importantes en el ámbito de la basta. No puede quedar aislado. Tiene La música, la danza, el audiovisual, el tea- lamentable, en especial en un momento Desde el Once de Septiembre se ha políticas públicas. El reto al que deberán cultura juvenil, junto con Londres, Berlín y que servir para promover la música a tra- tro, las artes media y los nuevos lenguajes en el que el proceso de ampliación –que hablado mucho de la cultura europea. hacer frente las ciudades será cómo des- Roma. Por otra parte, por la relación que vés de una continuidad. Tiene que hacer tecnológicos harán del Mercat un centro ahora está previsto que se lleve a cabo a Ahora es el momento más adecuado para cubrir nuevas maneras de volver a montar hemos establecido con la ciudad y la ac- que la ciudad viva la música. Por ello los innovador donde confluirán y se propaga- un nivel sin precedentes– plantea por pri- fomentar un diálogo intercultural genuino las piezas y de colocar la cultura en el cen- titud que en ella hemos encontrado: días 8, 9 y 10 de noviembre hemos orga- rán ideas y acciones. El objetivo es la cre- mera vez la cuestión en lo referente a las y de alcance global, que tenga como obje- tro de un proceso capaz de reunir las iden- Barcelona tiene una actitud diferente, que nizado tres noches temáticas dedicadas a ación de nuevos entornos de arte: cone- fronteras geográficas y funcionales de la tivo fundamental la interacción que com- tidades múltiples y las energías creativas no es habitual en otras ciudades europeas, la música urban, dance e indie-rock. xión entre idea, creación, escena, ser UE, y el significado de la identidad euro- porta modificar los valores culturales y de nuestras comunidades. Pero para supe- con respecto a su interés por la música y la ¿Qué proyectos de futuro tiene MTV humano y máquina. pea. ¿Qué quiere decir ser europeo? Para comprender la diferencia cultural. rar ese reto se necesita tiempo. La planifi- cultura de los jóvenes. Desde hace un año, en España? La nueva orientación del Mercat ha lleva- responder a esta pregunta no sólo debe- La cuestión clave no es si la UE debería cación cultural no se puede resolver en hemos mantenido conversaciones con el Seguir desarrollando nuestro trabajo y do a definir una nueva marca que transmi- mos tener en cuenta la geografía física de asumir la responsabilidad de crear y esti- dos días. Admiro aquellas ciudades que Ajuntament de Barcelona y siempre hacer que todo el mundo nos conozca. te la idea de que "los espectadores no se Europa, sino también su "geografía espiri- mular un debate de estas características. durante muchos años han sabido llevar a hemos encontrado esta actitud positiva. ¿Cómo resumiría la aportación de quedarán indiferentes" con los espectácu- tual": la dimensión cultural de esta Europa De hecho, quizás sería más conveniente cabo una planificación cultural basada en En tercer lugar, sencillamente, porque es MTV al mundo de la música? los que están programados. Con una flor futura. No se trata de imponer una "cultu- que la UE se limitara a ofrecer apoyo a los un planteamiento holístico, porque los una ciudad muy viva, muy bonita, y los En dos conceptos. Por una parte, hacer radiactiva se representa gráficamente la ra federal" nueva a Europa, sino de permi- organismos totalmente independientes resultados y los impactos que han obteni- artistas están encantados de venir aquí. Y, conocer la música y la felicidad que esta irradiación a la que se expone el especta- tir que la diversidad prospere sin trabas. que están en contacto directo con las rea- do son evidentes. finalmente, por una cuestión de logística. conlleva. Y, por otra, ser un elemento de dor del Mercat. El impacto que recibirán No es lo mismo unas referencias culturales lidades de la práctica cultural de nuestras Las ciudades –de un modo parecido al Barcelona ha demostrado, sobre todo en unión entre lo global y lo local. Desde el los espectadores les hará cambiar, mutar, y compartidas y unas actitudes y unos valo- comunidades. Lo que cuenta realmente es dilema que tiene que resolver la política los últimos diez años, que es una ciudad año 97 estamos decididos a conectar con con este eje se articula la nueva comuni- res comunes, que una política cultural. La que las opiniones y las ideas se recopilen cultural de la UE– no deberían engañarse con infraestructura suficiente para albergar la realidad local, convencidos de que un cación. Una radiación que, en cualquier cultura no se beneficiará de una política y revisen, que se pongan al alcance de los con falsas esperanzas y pensar que sus un acontecimiento de estas características, mundo global no es bueno. Así, espero caso, es beneficiosa para la salud. europea que haya sido desarrollada por demás para que las comenten y las com- estrategias y sus programas formales ten- el cual, tan sólo en el campo de la infor- que cada vez podamos contar con más Con la intención de consolidar la progra- los burócratas y los parlamentarios de la paren, y que el proceso no se detenga. drán impacto por sí solos, o que serán sos- mación, atrae la atención de unos sete- artistas españoles. A MTV nos guía la mación, se ha considerado muy importan- Unión Europea (¡sólo hace falta que nos Ya hay muchas redes europeas que tienen tenibles sin la verdadera participación e cientos periodistas. pasión por la música. Es evidente que te contar con las ideas y las dinámicas de imaginemos sus resultados!). Europa ha de un interés directo o indirecto en los asun- implicación de los muchos centenares de ¿Cuáles son los criterios de selección también se trata de un negocio, pero diferentes creadores y agitadores cultura- emprender un proceso en el que conside- tos culturales. La red Eurociudades es un grupos independientes, asociaciones y de la ciudad? antes que nada es una pasión. les de la ciudad, a fin de generar una re honestamente el estado de su salud cul- buen ejemplo. Aun cuando su objetivo personas que existen en cada ciudad, por- De hecho, hay un mecanismo formal. Se mayor interacción entre las distintas comu- tural, sobre todo en el contexto de la principal es el intercambio de información que es precisamente la combinación de presentan candidaturas y se estudian las Semana de Música Independiente nidades artísticas. ampliación. Por lo tanto, ¿qué puede y de prácticas entre las diferentes ciuda- las ideas, las técnicas especializadas y los diferentes opciones en un grupo de traba- MTV Esta temporada hemos invitado a partici- hacer la UE con relación a la cultura? des europeas, ha decidido crear un conocimientos aquello que genera los jo. Yo, personalmente, propuse Barcelona El Mercat de les Flors abre las puertas a las par a Montxo Algora, diseñador y director En primer lugar, tiene que garantizar Comité de Cultura para que se centre en agentes mediante los cuales se renueva hace un par de años. Finalmente, es el bandas más actuales del panorama musi- de Art Futura; Enric Ruiz, arquitecto y cre- –mediante sus políticas y su influencia– la esta área de política específica. El lema de una ciudad. Esos tipos de grupos de la director general de MTV, Brent Hansen, cal con la celebración de los Europe Music ador de Metàpolis; Nacho Moliné, director libertad de los creadores. Otra área donde la conferencia de Eurociudades que este sociedad civil y su energía, junto con los quien escoge entre las propuestas. Awards, de la cadena de televisión MTV, y productor de cine; Marcel·lí Antúnez,

30 novembre-desembre 2002 31 creador y artista multimedia; Mayte nos aseguramos el poder ofrecer lo mejor fertilidad se asociaba a la luz solar. El toro culto (relieves y estatuas de las principales principios de los años setenta y fue implan- En la primavera de 2002, el Comité de Martín, cantaora; David Albet, músico; Ar- de un amplio abanico de tendencias." es un animal que suele vivir en las húme- divinidades, zoomorfas y antropomorfas, tada con un amplio consenso político. Cultura aprobó un Plan cultural para niños tur Serra, especialista en nuevas tecnolo- Albert Guijarro (música) das (y traicioneras) marismas. Su pelaje representadas o simbolizadas por un toro) La relación con el ámbito internacional, y jóvenes y un Plan de bibliotecas. Estos gías, y, finalmente, Albert Guijarro, direc- negro y brillante, los ojos inyectados de y objetos de culto (cerámicas, estatuillas, particularmente el europeo, tiene un estratégicos documentos a largo plazo, así tor de Primavera Sound. sangre y de mirada fija, la violencia, el etc.), votivos o funerarios (exvotos, amule- papel cada vez más importante en esta como también los planes de política muni- Con todos ellos hemos trabajado para dar Página 12 carácter y el comportamiento imprevisi- tos, etc.) mostrarán el imaginario antiguo gran tarea cultural. Uno de cada cinco ciu- cipal sobre accesibilidad, integración, al conjunto de las actividades del Mercat "Toros. Imagen y culto en el bles, y la determinación ciega de sus del toro. dadanos de Estocolmo tiene hoy raíces igualdad y diversidad, concentrarán los una radiación real a la ciudad y a las nue- Mediterráneo antiguo" embestidas, su masa obscura como un Las piezas están seleccionadas en función culturales extranjeras, y muchos artistas esfuerzos para el desarrollo de la ciudad vas audiencias. Osiris, Mitra (y su profeta cielo encapotado y su sorprendente rapi- de su calidad artística y no sólo documen- con cultura foránea, como también invita- en estas áreas en los próximos años. Estos Andreu Morte Zoroastro), Yahvé, Zeus y dez, eran características que convertían al tal. Entre éstas se podría destacar los esti- dos internacionales, están plenamente planes reflejan las prioridades de la políti- Director Júpiter, Dioniso, Shiva o toro en un símbolo adecuado de los dio- lizados ritones (vasos cultuales) en forma implicados en su desarrollo cultural. La his- ca cultural de la ciudad para hacer los ciu- "Fila Zero Escac pretende ser un nuevo Cristo, ¿tienen algo en ses de las tormentas, de las cumbres, de de toro de Irán, los ritones en forma de toria de esta realidad se remonta al siglo dadanos de Estocolmo, y particularmente punto de encuentro cinematográfico de común? Son divinidades los dioses supremos. Por otra parte, su testa de toro de Creta, los verracos ibéri- XVIII, en los gloriosos y artísticos días del los niños y los jóvenes, no tan sólo espec- Barcelona, donde se proyectará un film y principales, en apariencia potencia sexual tenía los mismos efectos cos que velaban los camposantos –la rey Gustavo III, el fundador de la Aca- tadores, sino también partícipes activos. después habrá una masterclass de un dispares, pertenecientes a religiones poli- (y los mismos peligros) que las lluvias oto- exposición incluye uno de los ejemplares demia Sueca, entidad que desde hace La accesibilidad para todo el mundo es la miembro del equipo técnico, en la que teístas (hinduismo, religiones egipcia, ñales, a menudo torrenciales: la vida rena- más grandes, más completos y más impre- más de cien años otorga los premios idea clave de la política cultural. también se tratará el trasfondo sociocultu- olímpica y capitolina) y monoteístas (zoro- cía al fin (no sin causar destrozos, en oca- sionantes– o el célebre relieve de mármol Nobel. La Escuela de las Artes de Estocolmo tra- ral de la película. Mi implicación en el pro- astrismo, judaísmo y cristianismo), apare- siones). Por este motivo, el toro, como la romano que representa a Mitra degollan- Estocolmo tiene una rica y variada oferta baja en los niños y los jóvenes las habili- yecto se debe a mi relación con el mundo cidas, en ocasiones, en épocas alejadas tormenta, era esperado, y temido. Daba do al toro, procedente de un importante de actividades culturales, con numerosas dades y la creatividad en las formas de del cine como ex alumno del Escac y entre sí, en áreas geográficas y culturales vida, pero también podía aniquilarla. Era mitreo situado en la ciudad fenicia de instituciones y también grupos artísticos expresión artísticas. La característica fun- como profesional del sector audiovisual. tan diversas como la India, Persia, el cen- un animal benéfico y brutal que evocaba o Sidón (hoy en el Líbano). independientes (62 escenarios teatrales, damental de las actividades de la Escuela Además, Andreu Morte consiguió ilusio- tro y el sur de Europa, Medio Oriente, encerraba poderes sobrehumanos. Esta exposición es la tercera de un ciclo 20 locales para conciertos, 6 salas de es proveer los alumnos de experiencia narme para participar en un nuevo pro- Arabia y el norte de África. Todas, desde La vida que el toro traía o encarnaba no se titulado "Mediterraneum", que el Museu ópera y danza, 17 museos nacionales, 2 práctica. En el año 2001, la Escuela acogió yecto multicultural, que creemos muy las divinidades que encabezaban las reli- limitaba a la naturaleza. También benefi- d’Història de la Ciutat de Barcelona dedi- museos municipales, 33 otros museos con a veintidós mil participantes. necesario para nuestra ciudad. Sincera- giones más antiguas de Egipto y de ciaba al hombre, a los hombres: a su exis- ca a aspectos del imaginario común de los financiación pública, 9 galerías de arte con Y es que los ciudadanos de Estocolmo mente, espero que triunfemos y que nues- Mesopotamia, hasta las que se adoraban tencia como seres individuales y en socie- antiguos pueblos del Mediterráneo. apoyo público, 33 galerías privadas, 86 realmente toman parte en la vida cultural. tra propuesta interese a la gente de en cultos recién instaurados como el cris- dad, y a su vida en el sentido más amplio, Pedro Azara cines y 43 bibliotecas municipales). El Kulturhuset (en la foto), con 3,5 millones Barcelona." tianismo y el maniqueísmo, se representa- esto es, a la vida en la tierra y en el Más Comisario de la exposición En 2002, el Ayuntamiento destina 106 de visitantes en 2001, situada en pleno Nacho Moliné (cine) ban o se simbolizaban por un poderoso y Allá. La vida del hombre y la de la comu- millones de euros a gastos culturales. Por centro de la ciudad, tiene un potencial "Abrirse de orejas: escucharlo todo. fiero animal: el toro. nidad dependían del toro. Algunas partes el hecho de ser la capital de Suecia, el único para convertir el arte y la cultura en Transformar los formatos del consumo Junto con el caballo, con el que a veces se del animal, como los cuernos (receptácu- Página 16 impacto del Estado en la ciudad es consi- una parte patente y esencial de la vida musical. le ha emparejado, el toro ha poblado los los de fuerza indómita), otorgaban poder Retrato de Estocolmo derable, razón por la cual éste contribuye cotidiana de los visitantes. Las cuarenta y Mezclar disciplinas. sueños de las poblaciones de una gran a quienes conseguían apoderarse de ellos Estocolmo está situada con 100 millones de euros a la infraestruc- tres bibliotecas municipales tuvieron 5,4 Muera lo previsible. parte de la tierra desde el Paleolítico. El o, al menos, tocarlos. Eran atributos dig- en la costa este de la tura cultural de Estocolmo. millones de visitas en 2001; los teatros de Larga vida a lo sorprendente. toro ya presidía las primeras manifestacio- nos de dioses y de héroes. Por este moti- península Escandinava, Entre las instituciones culturales naciona- la ciudad (entre ellos los veinte grupos Todas las músicas en todos los formatos nes plásticas de los seres humanos. vo, los sacrificios más honrosos en alaban- en el punto justo les que tienen sede en la ciudad, está el independientes con sus propios locales), imaginables." "Toros" es una exposición que explora za de los dioses tenían que devolver la donde las salobres Museo Nacional de Bellas Artes, el Museo casi 1,3 millones de visitas; los museos David Albet (música) qué imágenes suscitaba la figura del toro vida de lo que los cielos habían entregado aguas del mar Báltico se juntan con las Moderno, la Ópera Real y el Teatro más grandes, 1,1 millones, y los locales de "Estamos encantados de participar en bravo en el Mediterráneo antiguo. de más preciado a los hombres: el toro, el frescas aguas del lago Mälaren. La ciudad Dramático Real. El Teatro Municipal de música, 0,5 millones. esta nueva etapa del Mercat, con una Este animal, común a la mayoría de las buey, el animal sin el cual los hombres no está construida encima de catorce islas, y Estocolmo, la Biblioteca Ciudad de Es- El Departamento de Cultura trabaja a tra- amplia programación que abarca desde la culturas ribereñas (en un sentido amplio hubiesen vivido como seres humanos: cul- está rodeada por un archipiélago único, tocolmo, las dos salas de conciertos más vés de muchas redes internacionales, danza hasta el teatro y, desde luego... la del término, incluyendo Irán, por ejemplo) tivando la tierra, creando comunidades y formado por un indescriptiblemente bello grandes con sus propias orquestas –la como el Centro Cultural Báltico, la coordi- cultura digital. En este sentido, desde Art desde el Neolítico, fue considerado como confiando sobreponerse a las inclemen- grupo de veinticuatro mil islas e islotes. Orquesta Filarmónica de Estocolmo y nación de intercambios culturales de Futura apoyaremos también otras pro- la manifestación, la encarnación o el atri- cias, a las calamidades, a la muerte. El toro La fisonomía actual de la ciudad refleja el la Orquesta Sinfónica de la Radio–, la Casa Estocolmo con las demás capitales nórdi- puestas, como RESFEST, OFFF, etc., que buto de determinados dioses que tenían era un verdadero símbolo, un punto de vivo comercio de la era hanseática, la acti- de la Danza, y también otros museos cas, el Comité de Cultura de Eurociuda- harán que la oferta cultural de Barcelona todos que ver con la fertilidad, con la enlace entre los hombres, los dioses y los vidad académica de las universidades, el nacionales y el Museo Municipal forman la des, la red internacional de ciudades que sea una de las más innovadoras de fecundidad (la lluvia o el sol, según qué muertos. trasiego de la industria ICT, la seriedad de base institucional de la cultura de la ciu- ofrece asilo a los escritores perseguidos, y Europa." culturas), así como con el carácter agresi- La exposición, de algún modo, quiere la Administración y la extravagancia del dad. La cultura independiente tiene una un extenso proyecto de intercambios cul- Montxo Algora (Art Futura) vo, guerrero, necesario para preservar los mostrar que las imágenes y los sentimien- rococó. fuerte estructura, particularmente en el turales con Sudáfrica. "He recibido y he aceptado la propuesta bienes obtenidos. Así, el toro era la ima- tos que el toro despertaba en el hombre Hoy en día en Estocolmo penetra una acti- ámbito teatral, en el que muchos grupos El reto de la cultura hecha para y/o por de programar el ciclo Poco ruido y mucho gen de Hadad, de Baal, de El, de Yahvé, antiguo todavía nos son próximos, y que va corriente de creatividad. Hay adelantos ofrecen principalmente espectáculos para la juventud duende como una bonita oportunidad de Zeus o de Júpiter, todos ellos dioses el simbolismo del toro puede ser aún en varias áreas –diseño, artes visuales, niños. Están en funcionamiento numerosas Estocolmo se propone consolidar su tra- para mostrar, desde mi perspectiva y mi supremos, localizados en las cumbres, comprensible, más allá del folclore. arquitectura, artes musicales y del espec- salas multicines junto a más de una dece- bajo en el campo de las culturas juveniles visión personal del arte flamenco, la desde donde provocaban y lanzaban tor- A través de unos doscientos diez objetos, táculo, experimentos en momentos clave na de cines de una sola sala que todavía el año que viene en la misma ciudad, así autenticidad de las cosas que nacen de mentas, acompañadas de lluvia y rayos, algunos de gran tamaño, pertenecientes a del arte y de la ciencia, cocina y restauran- sobreviven; entre ellas la más remarcable como también el trabajo del Comité de la honestidad artística; los trabajos de los que bruscamente caían y devolvían a la las principales culturas del Mediterráneo tes, etc.– que pueden ser descritos ni más es la Skandia, creada en 1923 por el arqui- Cultura de Eurociudades, por la vía del artistas que a lo largo de mi vida me han vida la tierra sedienta después del árido antiguo (Mesopotamia, Anatolia, Palesti- ni menos como explosivos. tecto Gunnar Asplund. intercambio de experiencias con otras ciu- hecho y me hacen tener la certeza de que verano. Eran dioses cuyo carácter, a veces na, Fenicia, Egipto, Chipre, Creta, Grecia, La capital de Suecia celebró espléndida- El Departamento de Cultura dades europeas, formando redes y sugi- la sensibilidad no es un don extra del fla- violento y seco, era propio del clima medi- la península Itálica, Iberia, la Galia y Roma mente su 750avo aniversario en junio de El Departamento de Cultura trabaja en riendo proyectos. Este trabajo será llevado menco, sino la calidad que da verdadero terráneo. hasta finales del Imperio), procedentes de 2002. nombre del Comité de Cultura y se a cabo en un amplio frente, teniendo en sentido al arte como yo lo entiendo. La estrecha relación entre la fertilidad de museos y colecciones privadas europeos La vida cultural ocupa de las bibliotecas municipales de cuenta aspectos de política cultural tradi- Desde el elemento más antiguo hasta el la tierra, concedida por el cielo, y el toro (entre los que podemos destacar el La cultura ha tenido siempre una fuerte Estocolmo (incluyendo las bibliotecas cional, política general de juventud, inte- más moderno, lo único que para mí no que los pueblos antiguos habían estable- Museo del Louvre de París, el Museo Bri- posición en Estocolmo gracias a su ampli- de distrito), el Kulturhuset (el Centro gración y políticas multiculturales. tiene cabida en esta programación es la cido puede sorprender. El toro parece más tánico de Londres, los Museos Vatica- tud y diversidad. Esto se puso de manifies- Cultural), la Galería de Arte Liljevalch, la ¡Bienvenidos a Estocolmo! superficialidad." cercano al fuego que a la lluvia. Mas ésta nos, el Museo Arqueológico Nacional de to cuando fue Capital Europea de la Escuela de las Artes de Estocolmo y el Eva Schöld Mayte Martín (flamenco) cae acompañada de rayos fulgurantes en Madrid o el Museo Nacional de Atenas), Cultura, en el año 1998, como hito de un Consejo de Arte de Estocolmo. El Directora de Asuntos Culturales "En la programación musical del Mercat las súbitas tormentas de otoño que bra- se pretende desvelar y comentar algunas firme trabajo de política cultural, que se Departamento de Cultura es también Ayuntamiento de Estocolmo de les Flors apuesto por la diversidad; para man en las cumbres. Además, en Egipto, de las principales imágenes que la pre- complementó con un desarrollo dinámico responsable del soporte cultural munici- Bo Andér ello estoy involucrando a promotoras donde la lluvia escasea o es inexistente (el sencia del toro suscitaba en el ánimo del de la vida cultural de la ciudad. Esta pal y de toda una serie de proyectos y Responsable de Desarrollo de Estrategias musicales especializadas, y de esta manera Nilo proporciona agua regularmente), la hombre de la antigüedad. Imágenes de moderna política cultural fue proyectada a actividades.

32 novembre-desembre 2002 33 cise an influence on the degree of financial other policy objectives. All that exists in time, when the enlargement process, now bodies, who are entirely independent and of such groups within civil society, the cre- English provision for cultural programmes and also the cultural domain of the EU is a number envisaged on an unprecedented scale, rai- in touch with the realities of cultural practi- ators and artists, the do-ers and activists, participates in the decision-making pro- of piecemeal measures in response to spe- ses for the first time the question of the ce on the ground in our communities, and the people with dreams and the ones who cess under Article 189b of the EC Treaty. cific needs. There is no coherence, no stra- EU’s geographical and functional bounda- encourage them to do it. What is impor- can transform dreams into action, these version These procedures will come under scrutiny tegy, and certainly no meaningful policy ries. To attempt to define those bounda- tant is that the views and ideas are colla- are the real forces of cultural change, both in the process of structural reform of the framework. ries implies raising the question of Euro- ted and edited and made available to in our cities and throughout Europe. EU, which is currently in train. Apart from cultural activities with a direct pean identity. What does being European others to see and discuss, and that the How can cities intervene in culture without As a rule, the EU can make use of the same economic importance and which are taken mean? To address this question, it is process continues over time. interfering? How can they help the crea- Page 4 legal instruments in the sphere of cultural more seriously (such as audio-visual policy, important not only to consider Europe’s Many European networks already exist, tors without constraining them? How can European Cultural Policy and Cities affairs as are available in the other areas of for example), the impact of EU cultural physical geography, but also its "spiritual which have a direct or indirect interest in policies stimulate creativity without biasing At the end of November, the Annual policy. However, harmonization of national policy is peripheral. This is due partly to geography" –the cultural dimension of this cultural matters. Eurocities is one of these. cultural development? These are impor- General Meeting of Eurocities will be held in legislation and administrative regulations the attitudes of the members states, which future Europe. The direction must not be Its pre-occupation naturally is the exchan- tant questions A city that is not placing its Barcelona. Eurocities is a European network is expressly excluded. The Council mostly are making sure that the subsidiary princi- to impose a new "federal culture" on ge of information and practice between cultural policies and plans under continual of more than a hundred cities, and this yea- limits itself to arriving at decisions and ple is being followed to the letter, to the Europe, but enable diversity to flourish European cities, but it has had the fore- scrutiny is a city that has stopped talking to r's meeting has culture as its central theme. conclusions to which the member states size of the budgets available, and to the unhindered. Shared cultural references sight to establish a Culture Committee to itself, a city that has stopped dreaming. The following article is by Robert Palmer, commit themselves politically rather than very general and over-reaching scope of and a common ethos is not the same as focus on this specific policy area. The main Robert Palmer international advisor to many cultural pro- legally; this provides the Commission with the existing programmes. In addition, the cultural policy. Culture will not benefit from theme of this year’s annual conference of jects, including managing the European instruments with which to implement pro- extremely slow and bureaucratic process a European policy that is developed by the Eurocities, held in Barcelona, is culture and Capital of Culture twice (in Glasgow and grammes. of selecting projects and administering bureaucrats and the parliamentarians of the role of culture in the promotion of Page 8 Brussels). In the areas of economic and social policy, financial assistance creates frustration and the European Union (imagine the result!). values. In addition to the debate, an award Interview: Antonio Campo Dall’Orto There is a remarkable paradox when refe- EU cultural programmes aim to improve a lack of confidence in the whole process Rather, Europe needs to embark on a pro- scheme has been developed, to draw The MTV Europe Music rence is made to European cultural policy the economic and social position of peo- by the cultural sector. cess of honestly considering the state of its attention to innovative cultural practice in Awards, with a poten- and its impact on European cities. From ple in the cultural sector and to develop Judging by recent debates, it is doubtful cultural health, especially in the context of European cities and, in particular, the role tial audience of a thou- one perspective, it unimaginable for culture cultural industries in Europe, an aim that that funds for EU cultural programmes will enlargement. of culture as a driving force in promoting sand million people, to sit on the European sidelines, to be for- also ties in with the competition of the sin- increase, and the important flexibility that What then can the EU in relation to cultu- social inclusion, in stimulating urban rege- will put Barcelona in the gotten in a no-mans-land between the eco- gle market. The most important issues is often required by innovative cultural re? First, through its policies and influence, neration, and in developing knowledge- limelight again. There nomic and social dimensions, when it is cul- here concern national subsidies and taxa- projects may be limited even further. it must guarantee the freedom of creators. based and new technologies. The large has been nothing like it since the 1992 ture that endows Europe with meaning and tion of cultural productions and cultural Financial regulations have become tighter, Another area where the EU might concei- number of impressive projects that the Olympic Games. Antonio Campo Dall’Orto, a sense of purpose, and is so related to key goods, questions of copyright and the and the administrative burden on projects vably have a role is in what could be called awards selection panel has viewed bears General Manager of MTV for Southern issues of integration, human rights and protection of performing rights, the pro- in receipt of EU funds has become exces- "thought leadership", that is continuously testimony to the recognition of the impor- Europe, is committed to Barcelona. even security. However, until the Maastricht motion of the audio-visual industry and sively complex. The cumbersome form discovering and collating the most exci- tance of cultural projects to city policy- Why did MTV chose Barcelona to hold Treaty on the European Union came into vocational and advanced training. filling, the incredible delays in receiving ting thinking about European and interna- making and development, and this is the MTV Europe Music Awards? effect in 1992, there was no explicit treaty The aims of European cultural policy are money, and the continually changing per- tional cultural change, cultural values, cul- simply a very small proportion of what is For several reasons. In the first place, basis for supporting cultural projects or very general: encouragement, support sonnel who are responsible for the diffe- tural policy and cultural programmes. This happening throughout Europe. because Barcelona is one of the three or being involved in cultural policy within the and, where necessary, supplementing the rent programmes add to the frustration. could be combined with facilitating the Cities cannot rely on European policy- four most important European cities in framework of the European Community. actions of the member states in areas such If one reads the pious statements of aims exchange of ideas, through the encoura- making institutions for leadership or sup- youth culture, together with London, Certain members states of the EU still have as the improvement of the knowledge and and objectives related to cultural actions gement of a more creative approach to port for their cultural policies. Cities must Berlin and Rome. Secondly, because of the constitutional and political reservations dissemination of the culture and history of of the EU, and scans all the guidelines, cri- networking, and in particular, helping to now view culture, not simply in terms of relationship we have established with the about general cultural policy being subsu- European people, conservation and safe- teria and regulations, there is a sense that identify individuals and groups who are specific services, but as part of an integra- city, and the positive attitudes we have med under Community Policy. The cultural guarding of cultural heritage of European very little of it genuinely reflects the reality the forefront of different cultural develop- ted approach to development, which encountered. Barcelona has a different activities and actions of the Community significance, non-commercial exchanges, of making cultural projects happen and ments, many of who act outside any formal includes issues such as the promotion of attitude, unlike other European cities, are therefore based on individual deci- artistic creation, and co-operation with has virtually no impact on the important network and structure. creativity through economic initiatives, because of its enthusiasm for music and sions made by the Council of the non-member states and international policy areas that are directly relevant to Simply organising debates and supporting physical planning and social policy. The youth culture. In the last year we have had European Union. Since the advent of the organisations, and in particular, the the communities of our cities. At best, conferences and workshops, generally great trend of the machine age was to talks with Barcelona City Council, whose Treaty on the European Union, Article 128 Council of Europe. most of the EU cultural actions are ephe- with the same people who have always break things down. We have inherited dis- attitude has always been positive. In the of the EC treaty provides the basis for the While some of the themes of EU cultural meral, and the current approach indicates been involved in such initiatives, and who connected ways of thinking about culture, third place, it is simply because it is a very inclusion of culture as a sphere of activity programmes frequently coincide with the little respect for the requirements for buil- are usually part of official cultural institu- and historically, culture has been discon- lively city, very pretty, and the artists are requiring that the Council reaches its deci- work of the Council of Europe, the ding sustainable foundations for cultural tions and political bodies will not achieve nected from other public policies. The delighted to be coming here. And finally, it sions unanimously and that the Committee methods of implementing them differ, projects over time, and the need for flexi- this. The new ideas will likely come from challenge for cities will be to discover new is partly due to logistics. Barcelona has of the Regions is consulted. A further especially with regard to financing practi- bility to constantly review, and perhaps people who are not involved in current EU ways of putting the pieces together again, shown, especially in the last few years, that Amsterdam Treaty has complemented cal activities. There are many examples of even change, original assumptions, finan- actions and projects, and those who likely and to place culture at the heart of a pro- it is a city with sufficient infrastructure to these provisions by establishing that the EU supported cultural activities, such as cial strategies, and sometimes the nature have little direct influence at present on cess that can bind together the multiple hold an event of this type, which will be Community should take into account "cul- the projects funded under the Culture of the projects themselves. EU procedures national, regional or local cultural policies. identities and creative energies of our attended by about 700 journalists. tural aspects" in its policies, particularly in 2000 programme where about 400 indivi- demonstrate that culture is not viewed as The new ideas that emerge may first appe- communities. This takes time; there is no What were the criteria for selecting the order to respect and promote cultural dual projects received support for the a creative process. ar as threats to existing practice and struc- such thing as a quick fix to cultural plan- city? diversity. These various treaties do not combined yeas 2000 and 2001. (The bud- One conclusion is that the EU is simply not tures, and people who have most to offer ning. I applaud those cities that have sus- In fact, there is a formal mechanism. provide for a cultural policy, but rather for get for the Culture 2000 programme is 167 able, legally, financially, structurally and may be those who are at present opera- tained this holistic approach to cultural Candidacies are presented and a working "cultural action" within the general frame- million Euros for the years 2000-2004). strategically, to exert much influence on ting at the margins of officially recognised planning for many years, and the results group studies the different options. I per- work of European policymaking. Activities vary from co-productions in the cultural policy as it is defined and imple- cultural activity. from these cities and the impacts that have sonally proposed Barcelona a few years In the Union all European institutions have performing and visual arts, to training pro- mented in our cities and regions. This is Since September 11th there has been a been achieved are clear. ago. Eventually, the managing director of an input into cultural affairs and cultural grammes for young people, through spe- certainly true now, and will remain so, great deal of talk about European culture, Similar to the dilemma of EU cultural MTV, Brent Hansen, chooses one of the policy. The European Council generally cial events and awards, such as the unless the EU decides to take seriously its and the moment is now right to promote a policy, cities should not delude themselves proposals. provides the stimulus for developments in European Capitals of Culture and the EU role in the cultural area, and dramatically genuine intercultural dialogue, global in that their formal strategies and program- What media and economic impact does cultural matters. General aspects of cultu- Award for Contemporary Architecture. alters the mechanisms for doing so. The scope, and focusing on the interplay of mes in themselves will have impact or be an event like the MTV Music Awardshave? ral policy are dealt with at Council mee- Substantial funds can be directed towards hope for such a change is just wishful thin- changing cultural values and understan- sustainable without the true involvement The media impact is enormous. The cere- tings of the Culture and Education certain types of cultural projects in other king, and there are no visible signs that the ding cultural difference. and participation of the many hundreds of mony will reach 343 million homes and may Ministers of EU member states. The areas (regional and structural policy, infor- EU will become more involved in cultural Whether the EU takes responsibility for independent groups, associations and be seen by as many as a thousand million European Commission is responsible for mation society, education and youth, policy. creating stimulating such a debate is not individuals in each city, whose combined people. MTV also makes videos of the per- preparing and implementing Council deci- social policy, Mediterranean policy, etc), The EU’s apparent inability to treat culture the main question; indeed, it may be far ideas, skills and talents are the agents by formances for distribution later. So there is a sions. The European Parliament can exer- but only in relation to their support to seriously is lamentable, especially at this better for the EU simply to offer support to which a city renews itself. It is the energy large audience and it may well be the most

34 novembre-desembre 2002 35 important musical event in Europe, some- Page 10 visual sector. Furthermore, Andreu Morte All of them, from the leading divinities of parts of the animal, such as its horns Page 16 thing that every artist wants to participate in. Radiation from the Mercat has convinced me to participate in a new the religions of ancient Egypt and (receptacles of indomitable strength), Portait of Stockholm In fact, the problem used to be getting the The 2002-2003 season multicultural project, something we consi- Mesopotamia to those who were worship- gave power to whoever could master the Stockholm lies on the artists to come, but now it is selecting them. The Mercat de les dered that Barcelona really needed. I ped in more recent religions, such as animal, or at least touch its horns. They east coast of the Scan- Obviously the fact that people all over the Flors' new phase of genuinely hope it is a success and that the Christianity and Manicheism, were repre- were attributes worthy of gods and hero- dinavian Peninsula, where world will be watching means that it is also activity seeks to build people of Barcelona find our proposal sented or symbolised by a powerful and es. This was why they were the most the brackish water of the important from the economic point of view. a bridge to the con- interesting. ferocious animal, the bull. valued sacrifices to the gods. Without Baltic meets the fresh What impact will holding the awards in temporary visual and Nacho Moliné (cinema) Together with the horse, with which it has bulls, men would not have been able to water of Lake Mälaren. The city is built on Barcelona have on MTV España? scenic arts linked to "Prick up your ears: listen to everything". sometimes been linked, the bull has filled live as human beings by cultivating the some 14 islands, surrounded by a unique Huge. I am convinced that that many peo- the new technological and audio-visual Transform the formats of musical con- the dreams of the peoples of a large part soil, creating communities and overco- archipelago of an indescribably beautiful ple in Spain will become more aware of media, by building a new focus in the city sumption. of the earth since the Palaeolithic. The bull ming inclement weather, calamities and group of 24,000 islands and skerries. MTV. In the last few months we have wor- for the creative contents of the future. Mix disciplines. was already present in the first pictures death. The bull was a powerful symbol, a The face of the city reflects the brisk trade ked with local televisions and major artists. In the next few years, the Mercat de les Death to the predictable. painted by human beings. connection between men, gods and the of the Hanseatic era, the academic lear- I believe that MTV is the channel with the Flors will be a lighthouse for the most Long live the surprising. "Bulls" is an exhibition that explores the dead. ning of the universities, the pulse of the greatest potential for growth in the next innovative proposals, a space for new All types of music in all types of format." image of the bull in the ancient Medi- The exhibition seeks to show that the ima- ICT industry, the seriousness of adminis- five years. Furthermore, the Spanish lan- forms of artistic expression and shows. The David Albet (musician) terranean. ges and feelings that the bull aroused in tration and the extravagance of its rococo guage is not a problem preventing them programme promotes the different artistic "We are delighted to participate in this Bulls have been common in most of the ancient times are still just as powerful, and architecture. triumphing in the rest of the world. and scenic arts by combining them with new phase at the Mercat de Les Flors, with Mediterranean cultures (in the broadest that the symbolism of the bull goes Today’s Stockholm is permeated by an How did the idea of organising Music digital art and the new multimedia envi- its wide range of programming, ranging sense of the term, including Iran, for beyond folklore. active current of creativity. Developments Week Barcelona 2002 arise? ronments. from dance to theatre and, of course, digi- example) since the Neolithic. It was consi- The exhibition is showing a total of 210 in a number of areas - design, visual arts, It started with the idea, which the Barcelona Music, dance, audiovisuals, theatre, media tal culture. In this sense, we at Art Futura dered the manifestation, incarnation or objects, some of them very large, belon- architecture, music and performing arts, Institute of Culture fully shares, that an arts and new technological styles will make will also support other proposals, such as attribute of several fertility gods (bringing ging to the main cultures of the ancient experiments at the cross-road of art and event of this type cannot be limited to a sin- the Mercat de les Flors a centre of innova- RESFEST and OFFF, which make rain or sun, depending on the culture), as Mediterranean, namely Mesopotamia, science, cuisine and restaurants - can be gle evening. It cannot be held in isolation. It tion and a meeting point for ideas and Barcelona's cultural offer one of the most well as with the aggressive warlike charac- Anatolia, Palestine, Phoenicia, Egypt, Cy- described as nothing less than explosive. must serve to promote music through con- actions and their propagation. The object innovative in Europe. ter needed to retain the goods obtained. prus, Crete, Greece, the Italian Peninsula, The Capital of Sweden proudly celebrated tinuity. It has to make the city live the music. is to create a new artistic environment that Montxo Algora (Art Futura) The bull was the image of Hadad, Baal, El, the Iberian Peninsula, Gaul and Rome until its 750th anniversary in June 2002. So on November 8, 9 and 10 we have orga- brings together ideas, creativity, the stage, "I received and accepted the invitation to Jahweh, Zeus or Jupiter, all of whom were the fall of the Roman empire. They have Cultural life in Stockholm nised three evenings of events, with con- human beings and machines. programme the cycle "Poco ruido y mu- supreme gods who lived on mountaintops been loaned by European museums and Culture has always had a strong position in certs of urban, dance and indie-rock music. The Mercat de les Flors' new approach has cho duende" [Not much noise, but lots of and created storms, accompanied by rain private collections, such as the Louvre Stockholm because of its width and diver- What are MTV's future projects for Spain? led it to define a new framework that trans- magic] as a wonderful opportunity to and lightning, which returned life to the Museum (Paris), the British Museum (Lon- sity. This became manifest in 1998, when To continue developing our work and mits the idea that "the audience will not show, from my perspective and from my parched earth after the arid summer. don), the Vatican Museums, the National the city was European Cultural Capital, making everyone aware of us. be indifferent" to the shows programmed. personal vision of flamenco, that what is These gods' character, sometimes violent Archaeological Museum (Madrid), and the which was as a milestone in purposeful How would you sum up MTV's contribu- A "radioactive" flower visually represents authentic has its origins in artistic integrity. and dry, was appropriate for the Medi- National Museum (Athens). The aim is to work towards a cultural policy and was tion to the world of music? the impact on the Mercat's audience, cau- The work of the artists who have influen- terranean climate. present and comment some of the most followed up with a dynamic development In two ways. First, spreading music and the sing them to change, to "mutate", and this ced me over the course of my life has con- Surprisingly, the ancient peoples conside- important images of the bull created by of the city’s cultural life. This modern cul- happiness it brings. And secondly, brin- is the axis articulating the new forms of vinced me that sensitivity is not an addi- red there was a close relationship between ancient man. The ancient image of the bull tural policy was adopted in the early ging together the global and the local communication. But, of course, this radia- tion to flamenco, but the quality that gives soil fertility, conceded by the heavens, and is shown by images for worship (relieves 1970s, and has been implemented with a scale. Since 1987, we have been commit- tion is good for your health. sense to the art of flamenco as I unders- the bull. The bull seems more closely rela- and statues of the main divinities, both broad political consensus. ted to connecting with local realities, con- One of the factors underlying their aim of tand it. ted to fire than to rain. Yet rain falls accom- zoomorphic and anthropomorphic, repre- International, and particularly European, vinced that a global world is not good. So, consolidating the programme has been The programme ranges from the old to the panied by blinding flashes of lightning in sented or symbolised by a bull) and cult perspectives now play an increasingly I hope that we can rely on more Spanish the desire to count on the dynamic ideas most recent, and the only thing with no the sudden autumn storms that howl images (ceramics, small statues), and voti- important role in this work. Every fifth artists. MTV is guided by its passion for of the city's different creative artists and place in it is superficiality." around the mountaintops. Moreover, in ve or funeral offerings (ex votos, amulets, Stockholmer now has a foreign back- music. Of course it is also a business, but agitators, in order to generate greater Mayte Martín (flamenco) Egypt, where rain is scarce or non-existent etc). ground and a lot of artists with a foreign above all it is a passion. interaction between different artistic com- "In the musical programming of the (water is provided by the Nile), fertility was The items have been selected for the artis- background, as well as international munities. Mercat de les Flors, I am trying to foster associated with sunshine. The bull usually tic quality, not just their documentary qua- guests, are deeply involved in cultural MTV Independent Music Week This season we have invited Montxo diversity. To do this I am involving promo- lives in treacherous wetlands. Its shiny lity. They include the stylised rhytons (cult development. Its history goes back to the For MTV's Europe Music Awards, the Algora, designer and director of Art ters of specialist musical, so we can be black coat, its bloodshot staring eyes, its vessels) in the shape of a bull, rhytons in glorious and artistic 18th century reign of Mercat de les Flors opens its doors to the Futura; Enric Ruiz, architect and creator of sure of offering the best of a wide range of violence, its unpredictable character and the shape of a bull's head from Crete, the Gustav III, the founder of the Swedish latest bands on the music scene, within the Metàpolis; Nacho Moliné, cinema director tendencies. behaviour, its blind determination when Iberian boars that guarded the cemeteries Academy, which has awarded the Nobel activities programmed for International and producer; Marcel·lí Antúnez, creative Albert Guijarro (musician) charging, its massive body dark as an (the exhibition includes one of the largest, Prizes for more than a hundred years. Gaudí Year. The Maria Aurèlia Capmany and multimedia artist; Mayte Martín, fla- overcast sky, and its surprising rapidity, all most complete and most impressive Stockholm has a rich and varied range of Hall of the Mercat de les Flors, as part of menco singer; David Albet, musician; Artur made the bull a suitable symbol for storm examples) and the famous Roman marble cultural activities, with numerous institu- MTV's Independent Music Week, offers Serra, a specialist in new technologies; gods on the mountaintops, the supreme relief representing Mithras cutting the tions and independent arts groups (62 three nights of live concerts to make music and Albert Guijarro, the director of the Page 12 gods. On the other hand, their sexual bull's throat, from a major Mithra centre in theatre stages, 20 concert venues, 6 opera the star of the city. Primavera Sound music festival. "Bulls, their image and worship in the potency had the same effects, and the the Phoenician city of Sidon (now in and dance stages, 17 national museums, 2 November 8 (Urban Night) We have been working with all of them to ancient Mediterranean" same dangers, as autumn rains, which are Lebanon). city museums, 33 other publicly financed DJ Shadow, Macaco, Sólo los Solo make sure the Mercat de les Flors' activi- Do Osiris, Mithras, Jahweh, often torrential; life was reborn, though This is the third of a cycle of four exhibi- museums, 9 art galleries with public sup- November 9 (Dance Night) ties "radiate" out to the city and to new Zeus and Jupiter, Dionysius, often accompanied by various types of tions called "Mediterraneum", the port, 33 private galleries, 86 cinemas and Telepopmusik, Fangoria, The Supermen audiences. Shiva and Jesus Christ have danger. This meant the bull, like the storm, Barcelona City History Museum has devo- 43 city libraries). Lovers Andreu Morte anything in common? They was awaited and feared. It brought life but ted to aspects of the common imagination In 2002 the City will distribute a net total November 10 (Indie/Rock) Director are the major divinities of could also destroy it. It was a beneficial of the ancient peoples of the Medi- of 106 million euros in cultural expenditu- Joan Spencer Blues Explosion, The Liberti- "Fila Zero Escac seeks to be a new cinema polytheistic religions (Hin- and brutal animal that evoked or contai- terranean. re. Being the Capital of Sweden the nes , Sidonie , Dover meeting point for Barcelona. A film will be duism, the religions of ned superhuman powers. Pedro Azara impact of the state is considerable, distri- shown, followed by a masterclass by a ancient Egypt, Greece and Rome) and The life that the bull brought or represen- Exhibition Commissioner buting a further 100 million euros to member of the film's technical crew and a monotheistic religions (Mithraism, Judaism ted was not limited to nature. It also bene- "Bulls. Image and Worship in the Ancient Stockholm's cultural infrastructure. consideration of the film's sociocultural and Christianity) that arose far apart from fited man, both individually and as a Mediterranean" Among national cultural institutions loca- setting. My involvement in the project is each other in time and space, in areas as society, and human life in the broadest City History Museum (Plaça del Rei) ted to the city are the National Museum of because I am related to the cinema geographically and culturally apart as sense, that is to say, life on earth and the Fine Arts, the Modern Museum, the Royal industry as an ex-student of the Escac India, Persia, central and southern Europe, afterlife. The life of the individual and the Opera and the Royal Dramatic Theatre. School and as a professional in the audio- the Middle East, Arabia and North Africa. community depended on the bull. Certain The Stockholm City Theatre, the City of

36 novembre-desembre 2002 37 Stockholm’s Library, two major concert The challenge of Culture for and/or by the cultural horizons of the Americas. halls with their own orchestras - the Young People There will be writers from Canada, the Auditoris i La Boîte Mephisto Stockholm Philharmonic Orchestra and the Stockholm plans to strengthen its work on United States, Mexico, Guatemala, Cuba, Av. Diagonal, 477 Roc Boronat, 33 Radio Symphony Orchestra, the House of youth culture next year, both in the city Colombia, Brazil, Paraguay, Chile, Peru Dance as well as other national museums itself and as part of the work of the and Argentina, including the Peruvian sales de música Tel. 93 319 17 89 Tel. 93 309 13 15 and the City Museum form the institutional Eurocities Culture Committee, through Alfredo Bryce Echenique and the [email protected] base of the city’s culture. There is a strong exchange of experiences with other Eu- Mexicans Juan Villoro and Carlos Fuentes. www.bcn.es/cultura independent cultural infrastructure, parti- ropean cities, forming networks and sug- Great travellers. The travel literature genre Moog cularly in the theatre, where many groups gesting projects. This work will be carried has a history of its own, and includes Casal del Metge Arc del Teatre, 3 give performances mainly for children. out on a broad front, taking into account authors like the British Colin Thubron, the L'Auditori Via Laietana, 31 Tel. 93 301 72 82 There are many multiplex cinemas as well aspects of traditional cultural policy, gene- Dutch Cees Noteboom or the Spaniard Lepant, 150 as more than ten surviving single-audito- ral youth policy, integration and multicul- Pérez Reverte. Tel. 93 319 78 00 [email protected] rium cinemas, the most outstanding being tural policies. Science fiction: an experimental mytho- Tel. 93 247 93 00 www.auditori.com www.mmcb.es the Skandia, created in 1923 by the archi- Welcome to Stockholm! logy. Science fiction occupies an unusual [email protected] tect Gunnar Asplund. Eva Schöld position among the popular genres that [email protected] Nick Havanna The Culture Department Director of Cultural Affairs developed in the 20th century. Those invi- Rosselló, 208 The Culture Department works on behalf City of Stockholm ted include the authors Brian W. Aldiss, of the Culture Committee and covers the Bo Andér Ursula Kiausch and William Gibson, one of Auditori CaixaForum Centre Artesà Tradicionàrius Tel. 93 237 54 05 City of Stockholm’s libraries (including the Strategy Developer the most important post-modern authors Av. Marquès de Comillas, 6-8 (CAT) district libraries), Kulturhuset (the Culture of science fiction. Travessia de Sant Antoni, 6-8 Centre), Liljevalch Art Gallery, the Facts about the City of Stockholm Antípodes is devoted to a single subject, Tel. 93 476 86 00 Orfeó Gracienc Tel. 93 218 44 85 Stockholm School of the Arts and the Stockholm was founded in 1252. The Australian literature, ranging from the rich www.lacaixa.es/fundacio Astúries, 83 Stockholm Art's Council. The Culture urban area (the municipality) measures 187 oral culture of the Aborigenes to contem- [email protected] www.tradicionarius.com 2 2 Tel. 93 237 46 81 Department is also responsible for the cit- km , including parkland of some 60 km , porary novels. Those present will include [email protected] y’s cultural support and for a range of pro- spread over 14 islands. Pauline McLeod, an Aborigine storyteller, jects and activities. Population in 2001/02: 755,000. The city’s Wesley Enoch, who performs a monolo- In the spring of 2002, the Culture Com- population is forecast to rise by 48,000 bet- gue in English and Kamilaroi, and the Auditori de Les Corts Palau de la Música Catalana La Cova del Drac - Jazzroom mittee adopted a Cultural Plan for Children ween now and the year 2009. Stockholm authors Rodney Hall and Peter Cochrane. Masferrer, 33-35 Sant Francesc de Paula, 2 and Young People and a Library Plan. These County has a population of 1.8 million. The Cafè Europa area will discuss literatu- Tel. 93 291 64 62 Vallmajor, 33 strategic long-term documents as well as Of the city’s inhabitants aged 20–64, re and the changes in Central and Eastern Tel. 93 295 72 00 centreculturallescorts@ Tel. 93 209 30 30 www.palaumusica.org the city’s policy plans on accessibility, inte- 73.5% are gainfully employed. Some Europe since the fall of totalitarianism. hotmail.com [email protected] gration, equality and diversity will guide the 30,000 people are employed in the cultu- Those participating include the Albanian [email protected] City’s development efforts in these areas ral sector (incl. radio/TV etc) in Stockholm. Bashkim Shehu, the Pole Krysztof over the next few years. They reflect the Of these, just under 9,000 are artists in Czyewsky and the Cuban Ignacio Sánchez conscious priorities of the city's culture various genres (2001). Of Sweden’s Mejías, as well as Bernardo Atxaga and Auditori Eduard Toldrà. Gran Teatre del Liceu Palau Sant Jordi policy to make the people of Stockholm, roughly 15,000 artists and performers with Ignacio Vidal-Folch. Conservatori Superior La Rambla, 51-59 Pg. Olímpic, 5-7 and particularly children and young people, higher education in the various arts sphe- The Oral Heritage is the central theme of Municipal de Música active participants rather than mere specta- res, some 50% live in Stockholm County. an area that will consider nineteen master- Tel. 93 485 99 00 Tel. 93 426 20 89 Bruc, 112 tors. Accessibility to everybody is the key The cultural sector makes up 6.0% of total pieces of humanity's oral heritage, which is www.liceubarcelona.com www.barnapro.com Tel. 93 458 43 02 word of the culture policy. employment in Stockholm. gradually dying out. They have been [email protected] [email protected] The Stockholm School of the Arts works to As an employer, the City of Stockholm has selected for UNESCO by an international develop children’s and young people’s a workforce of some 46,000. The munici- jury including Juan Goytisolo, Carlos skills and creativity in artistic forms of pal budget is SEK 29.5 billion. Cultural Fuentes and Jean-Claude Carrière. Auditori Conservatori Harlem Jazz Club expression. A key feature of the School’s costs make up 4% of the City’s budget. Exiles. Writings and lives. The experience Superior de Música del Liceu Pavelló Olímpic Vall d'Hebron activities is the provision of practical expe- of exile has tragically marked the history of Comtessa Sobradiel, 8 La Rambla, 63 Pg. Vall d'Hebron, 166-176 rience. The school had 22,000 participants the 20th century. This area proposes an Tel. 93 310 07 55 Tel. 93 428 39 52 in 2001. Page 18 interdisciplinary and international appro- Tel. 93 304 11 11 And the Stockholmers really take part in Kosmopolis, literature of the world ach to the problem from a transatlantic [email protected] the cultural life. The Kulturhuset (in the pic- Cosmopolitan, a citizen of the universe. perspective, with the participation of Enric Jamboree ture) had 3.5 million visitors in 2001, and is This sums up the spirit of Kosmopolis, a Bou, Claudio Guillén, Tomás Segovia and Auditori Winterthur Pl. Reial, 17 located in the very centre of the city, and it meeting point for all those involved in lite- Hoda Barakat, among others. Av. Diagonal, 547 Razzmatazz has a unique potential for making art and rature, from the authors to the readers, as Kosmòpolis also includes some other Tel. 93 319 17 89 Tel. 93 290 11 02 Almogàvers, 122 culture a self-evident and essential part of well as different types of artists and publis- notable activities, such as the exhibition [email protected] visitors’ everyday life. The 43 city libraries hers. The five-day event at the CCCB in "Borges and Buenos Aires", the fourth www.winterthur.es Tel. 93 320 82 00 had 5.4 million visits in 2001, the theatres December will be a genuine festival of lite- part of the series "Cities and their writers", [email protected] [email protected] of the city (among them 20 independent rature. a series dedicated to writing and transla- groups with their own stages) almost 1.3 The main spaces of the CCCB are holding tion, and Canal Alfa, with films and videos Jazz Sí Club million visits, the greater museums 1.1 this international gathering, which is enti- related to literature, and Hall Proteo, Barcelona Pipa Club Requesens, 2 Sala Apolo million, and the music venues 0.5 million rely dedicated to literature, considered as where different activities and performan- Tel. 93 329 00 20 Nou de la Rambla, 113 visits. a single subject without physical or disci- ces will be held. Pl. Reial, 3 pral The Culture Department works through plinary frontiers. Using all the expressive Tel. 93 302 47 32 www.tallerdemusics.com Tel. 93 441 40 01 many international networks, such as the resources available, such as lectures, www.bpipaclub.com/llivejazz.htm management@tallerdemusics. [email protected] Baltic Cultural Centre, the Committee co- debates, installations, workshops, recitals, [email protected] com ordinating Stockholm’s cultural exchange interviews, performances, exhibitions, with the other Nordic capitals, the concerts, talks, debates, films, etc., the dif- Sala Bikini Eurocities Culture Committee, the interna- ferent working areas will be enriched by Luz de Gas tional network of cities that provides the presence of distinguished writers from Barcelona Teatre Musical Deu i Mata, 105 asylum for persecuted writers, and it also all over the world. Lleida, 40 Muntaner, 246 Tel. 93 322 08 00 has an extensive cultural exchange project A pan-American perspective. This will be Tel. 93 423 15 41 Tel. 93 209 77 11 www.bikinibcn.com with South Africa. a literary meeting that seeks to establish www.barnapro.com www.luzdegas.com [email protected]

38 novembre-desembre 2002 39 Revista de l’Institut de Cultura de Barcelona

6/novembre-desembre 2002

Europa: cultura i ciutat Els Premis MTV Nova etapa al Mercat de les Flors Toros al Museu d’Història