Cultura I Ciutat Els Premis MTV Nova Etapa Al Mercat De Les Flors Toros Al Museu D’Història EDITORIAL Sumari
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Revista de l’Institut de Cultura de Barcelona 6/novembre-desembre 2002 Europa: cultura i ciutat Els Premis MTV Nova etapa al Mercat de les Flors Toros al Museu d’Història EDITORIAL Sumari Arribem al final del 2002, un any en què Barcelona ha novembre-desembre 2002 Junta de Govern suscitat l’interès del món a través de la figura d’Antoni Ferran Mascarell Gaudí. L’Any Internacional Gaudí ha fet de la nostra president ciutat el punt de destinació preferit per als amants del Marina Subirats turisme cultural. Els edificis de l’arquitecte i les vicepresidenta La política cultural Jordi Hereu exposicions temàtiques a l’entorn de la seva vida i obra Ernest Maragall europea i les ciutats 4 Maravillas Rojo han rebut molts visitants. Inclosa en el programa de Jaume Ciurana l’Any Gaudí, la celebració aquest novembre, al Palau Entrevista a A. Campo Joana Ortega Santiago Fisas Sant Jordi, de la gala dels Europe Music Awards de MTV, Dall’Orto, de MTV 8 Jordi Portabella Imma Mayol considerats els òscars de la música, confirma i amplifica Blanca Barbero el ressò internacional de Barcelona en l’àmbit cultural. Nova etapa Júlia Pérez al Mercat de les Flors 10 Montserrat Mascaró La cultura és el tema central de la reunió secretària delegada "Toros" al Museu Lluís Salvat d’Eurociutats a Barcelona. Robert Palmer, jurat dels interventor delegat Premis Eurociutats a la Innovació Cultural que es d’Història de la Ciutat 12 concediran en el marc d’aquesta trobada, ens parla de Setmana de la Ciència 14 la política cultural i el paper de les ciutats europees. I Estocolm, que va ser Capital Europea de la Cultura Festivals de cinema 15 Toro geperut iranià l’any 1998 i acaba de ser escollida per a la presidència Terracota, 1000-500 aC Retrat d’Estocolm 16 © The British Museum de la Comissió de Cultura d’Eurociutats, és la ciutat Exposició “Toros” al Museu per la qual passegem en aquest número. d’Història de la Ciutat Kosmopolis al CCCB 18 Equip editorial El Mercat de les Flors està d’estrena, amb un nou Jaume Boix, Jordi Pascual, Agenda cultural a Barcelona 19 Conxa Rodà director i una nova programació carregada de futur, Consell de redacció Jaume Boix, Anna Carbó, d’idees i de creativitat, en la qual hi ha lloc per a l’art Agenda del Nadal 23 Marta Clari, Ana Esteban, digital i per al flamenc, per a la dansa contemporània Núria Fradera, Rosa Mach, Jordi Martí, Ferran Mascarell, i per al cinema. Barcelona internacional 24 Mercè Muñoz, Jordi Pascual, Conxa Rodà, Emilio Ruiz Els últims mesos de l’any esclaten les propostes Es roda 26 Redacció Montse Cabrero culturals: la Setmana de la Ciència, centrada enguany en Traducció la biodiversitat; Kosmopolis, un punt de confluència Novetats editorials 27 Ricard Bonmatí i Trevor Foskett internacional a l’entorn de la literatura entesa com un Producció editorial Cultura a Internet 28 Judit Lara territori obert i interdisciplinari, o les cites anuals amb Creació gràfica festivals de cinema com ara L’Alternativa, la Mostra de Fons Gràfic Cinema Africà i la Marató de Cinema Fantàstic i de Terror. Textos en castellano 29 Producció gràfica Primer Segona Publicitat English version 34 Per acabar, una atractiva proposta al Museu D.L. B-50591/2001 Auditoris i sales de música 39 ISSN: 1578-8903 d’Història de la Ciutat: "Toros. Imatge i culte a la Mediterrània antiga" –tercer capítol del cicle Institut de Cultura de Barcelona d’exposicions "Mediterraneum"– un viatge en el Palau de la Virreina La Rambla, 99 - 08002 Barcelona temps i l’espai a través de la figura del brau, un animal Tel. 93 316 10 00 - Fax 93 316 10 10 alhora terrenal i mític que acompanya els habitants de www.bcn.es/cultura [email protected] l’arc mediterrani des del Paleolític. 2 novembre-desembre 2002 3 i conclusions, amb relació a les exemples d’iniciatives culturals quals els Estats membres assu- que reben el suport de la UE, La política meixen un compromís de tipus com ara les activitats finançades cultural més polític que legal. Els pro- d’acord amb el programa Cultu- grames culturals de la UE tenen ra 2000, on prop de 400 projec- i les també l’objectiu de millorar la tes individuals van rebre suport europea ciutats posició econòmica i social dels per als anys 2000 i 2001. (El pres- integrants del sector cultural, a supost per al programa Cultura Al final de novembre, Barcelona acull la trobada general d’Eurociutats, la xarxa europea més de desenvolupar les indús- 2000 és de 167 milions d’euros integrada per més de cent ciutats, que enguany té com a tema central la cultura. Robert tries culturals d’Europa; es trac- per als anys 2000-2004.) Les acti- ta, per tant, d’un objectiu que vitats comprenen des de copro- Mahmoud Dabdoub Palmer, assessor internacional de nombrosos projectes culturals, entre els quals la direcció també té a veure amb la compe- duccions en arts escèniques i Foto de dues Capitals Europees de la Cultura (Glasgow i Brussel·les), signa aquest article. titivitat del mercat únic. En visuals, fins a programes de for- Leipzig, Instal·lació Johann Sebastian Bach, per Silvan Baer aquest sentit, les qüestions més mació per als joves, els esdeveni- (Suïssa) importants guarden relació amb ments especials (com les Capi- En fer referència a la política inclosa en la política comunità- peu proporciona els estímuls les subvencions, amb els aspec- tals Europees de la Cultura) o la cultural europea i les seves re- ria. Per tant, les accions i les ac- necessaris per a les accions i ac- tes fiscals de les produccions i concessió de premis (com el ra frustració i una manca de percussions a les ciutats europe- tivitats culturals de la Comunitat tuacions relacionades amb l’àm- dels béns culturals, amb assump- Premi d’Arquitectura Contem- confiança en la totalitat del pro- es sorgeix una important para- es basen en les decisions indivi- bit de la cultura. Els aspectes tes de copyright i drets d’autor, porània de la UE). D’altres àrees cés per part del sector cultural. doxa. En principi, és impensable duals, de cadascun dels Estats, generals de la política cultural es amb la promoció de la indústria de la UE (política regional i Segons els últims debats, no que la cultura quedi fora del ter- que es pren al si del Consell de debaten durant les reunions dels audiovisual i amb la formació. estructural, societat de la infor- és gaire probable que s’aug- reny de joc europeu, perduda i la Unió Europea. Amb l’entrada ministres d’Educació i Cultura Els objectius de la política mació, educació i joventut, polí- menti el volum de fons per als oblidada en terra de ningú entre en vigor del Tractat de la Unió dels Estats membres de la UE cultural europea són molt gene- tica social, política mediterrà- programes culturals de la UE. les dimensions econòmiques i Europea, l’article 128 de la CE que integren el Consell. La Co- rals: fomentar, donar suport i nia, etcètera) canalitzen fons D’altra banda, podria ser que la socials, perquè la cultura és, estableix les bases per a la inclu- missió Europea s’encarrega de complementar –quan calgui– les cap a projectes culturals en tant flexibilitat que solen requerir els precisament, allò que dóna un sió de la cultura entre les camps preparar i implementar les deci- accions dels Estats membres en que instrument, és a dir, sempre projectes culturals innovadors significat i una orientació a Eu- d'activitat que requereixen la sions del Consell. El Parlament àrees com ara la millora del que donin suport als seus ob- es redueixi encara més. La nor- ropa, i perquè guarda una estre- presa de decisions unànime per Europeu pot influir en el grau de coneixement i la difusió de la jectius primers. mativa financera s’ha fet més ta relació amb diverses qües- part del Consell, així com la con- provisió financera per a progra- cultura i la història dels pobles Al marge de les activitats estricta, i la càrrega administra- tions clau, com ara la integració, sulta al Comitè de les Regions. mes culturals, a més de participar europeus; la conservació i la pro- culturals que tenen una impor- tiva que han de suportar els els drets humans i, fins i tot, la Més endavant, el Tractat d’Ams- en el procés de presa de deci- tecció del patrimoni cultural tància econòmica directa i que projectes que reben fons de la seguretat. No obstant això, fins terdam complementà aquestes sions d’acord amb l’article 189b d’importància europea; la pro- es prenen més seriosament UE ha esdevingut excessiva- que el Tractat de Maastricht disposicions, de manera que la del Tractat de la CE. Aquests pro- moció d’intercanvis culturals no (com ara la política audiovisual), ment complexa. El feixuc pro- –o Tractat de la Unió Europea– Comunitat ha de tenir en comp- cediments s’examinaran amb comercials; el foment de la crea- l’impacte de la política cultural cés que suposa emplenar els no va entrar en vigor, el 1992, te "aspectes culturals" en les se- detall durant el procés de refor- ció artística; i la cooperació amb de la UE és molt feble. Això es impresos, l’enorme retard amb no hi havia cap base fonamen- ves polítiques, en especial quant ma estructural de la UE que organitzacions internacionals i deu, en part, a les actituds dels què arriben els diners i els can- tada i explicitada en un tractat a respectar i promoure la diversi- actualment s’està duent a terme.