Les Coves del Fem (, Catalunya)

Antoni Palomo,* Xavier Terradas,** Raquel Piqué,*** Rafel Rosillo,**** Igor Bodganovic,***** Àngel Bosch,****** Maria Saña,******* Marta Alcolea,******** ********* Marian Berihuete i Jordi Revelles **********

Les Coves del Fem es localitzen en el terme L’abric està orientat al nord-oest i se situa municipal d’Ulldemolins, a la comarca del Pri- a 10 m sobre la llera actual del riu Montsant. orat (fig. 1). Concretament, el topònim de les Aquest s’hauria format per l’acció erosiva del Coves del Fem correspon a un abric annex al riu sobre les sèries conglomeràtiques paleòge- riu Montsant al terme municipal d’Ulldemo- nes, que alhora ha dipositat sediments en la lins (). Encara que el nom apareix en cavitat, preservats per la caiguda de grans blocs plural, es tracta d’un únic gran abric, tot i que de conglomerat del sostre. hi ha alguna petita cavitat annexa que hauria El jaciment va ser descobert el 1997 de ma- contribuït a formar aquesta denominació. nera casual per Marc Boada, quan feia una

* Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona /ACdPC, passeig de Santa Madrona, 39-41, 08038 Barcelona, [email protected] ** CSIC-IMF, Arqueologia de les dinàmiques socials, carrer de les Egipcíaques, 15, 08001 Barcelona. [email protected] *** Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Prehistòria, Edifici B, Facultat de Filosofia i Lletres, 08193 Bellaterra (Barcelona). [email protected] **** Arqueolític. [email protected] ***** Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Prehistòria, Edifici B, Facultat de Filosofia i Lletres, 08193 Bellaterra (Barcelona). [email protected] ****** UNED Girona, carrer de Sant Antoni, 1, 17190 Salt/Girona. [email protected] ******* Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Prehistòria, Edifici B, Facultat de Filosofia i Lletres, 08193 Bellaterra (Barcelona). [email protected] ******** Universidad de Zaragoza. Pedro Cerbuna, 12, 50009 Zaragoza. [email protected] ********* Institute of Botany, University of Hohenheim. Garbenstrasse, 30, 70599 Stuttgart. [email protected] ********** Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Prehistòria, Edifici B, Facultat de Filosofia i Lletres, 08193 Bellaterra (Barcelona). [email protected] Palomo, A. [et al.] • Les Coves del Fem (Ulldemolins, Catalunya) 89

Figura 1. Localització del jaciment de les Coves del Fem (Ulldemolins-Priorat-Tarragona) excursió per la zona. Durant aquesta visita a en la recollida de materials superficials, en el la cova, hi va reconèixer una gran quantitat buidatge i garbellat dels sediments remenats de material arqueològic en superfície. L’any per l’activitat clandestina a l’abric, i en la rea- 2000, membres de l’equip d’investigació creat lització de diversos talls estratigràfics sobre les al voltant del jaciment neolític de la Draga seccions dels dipòsits afectats. van visitar la cova per primera vegada acom- Posteriorment i després dels resultats ob- panyats pel Sr. Boada, i van constatar la gran tinguts en aquesta primera intervenció, es va dispersió de material en superfície i la seva veure la necessitat de realitzar un mostreig més probable adscripció neolítica (Palomo [et al.] sistemàtic en estrats encara poc documentats en premsa). i fer sondejos en altres sectors per contrastar Fins ara s’han portat a terme dues inter- les hipòtesis estratigràfiques i cronològiques vencions arqueològiques a les Coves del Fem. plantejades. Atès que no es van trobar materi- La primera intervenció, de l’any 2013, es va als postneolítics i que les datacions obtingudes emmarcar en el projecte dirigit per Núria Ra- eren totes atribuïbles a una forquilla cronolò- fel Fontanals, de la Universitat de Lleida: “El gica que cobria la transició entre els últims factor miner en el desenvolupament històric caçadors recol·lectors mesolítics i els primers de la Catalunya Meridional de la prehistòria a pagesos del neolític antic, es va decidir inclou- l’època medieval: processos socials, tecnolò- re el jaciment de les Coves del Fem a un nou gics i econòmics en la explotació de recursos projecte arqueològic dins de la convocatòria de minerals del Priorat (Catalunya), una visió projectes quadriennals de recerca arqueològica diacrònica”. Aquesta intervenció va consistir i paleontològica del Departament de Cultura Palomo, A. [et al.] • Les Coves del Fem (Ulldemolins, Catalunya) 90 de la 2014-2017: “La metres quadrats i va deixar a la vista àmplies Draga en el procés de neolitització del nord- seccions al sud, i de superfície més reduïda est peninsular”, finançat per la Generalitat de al nord, on s’observaven en conjunt diversos Catalunya, amb la participació de la UAB i el nivells arqueològics. Tot el sediment es va gar- CSIC-IMF. bellar en sec fet que va permetre recuperar La incorporació d’aquest jaciment en el gran quantitat de material arqueològic de na- projecte d’investigació articulat al voltant del turalesa diversa (lítica, ceràmica, fauna, etc.) jaciment de la Draga es justificava pel fet que (fig. 2). el seu estudi permet explorar una dinàmica de • Anàlisi estratigràfica del sector 1 que ocu- població diferent a l’observada en les àrees més pa el centre de la cavitat. Un cop netejada la septentrionals del nord-est peninsular, on no zona buidada pels clandestins, plantegem tres es troben evidències d’ocupacions mesolítiques petites actuacions fent coincidir aquestes amb en els moments previs a l’arribada dels grups les seccions que van quedar exposades. En neolítics. El Montsant és una àrea menys co- aquest sentit, plantegem tres neteges estrati- neguda pel que fa a les ocupacions del neolític gràfiques, excavant una superfície molt reduï- antic. Mentre que les ocupacions de l’Epipa- da: sondeig secció 1 (quadre G12-G13), sondeig leolític microlaminar i del Mesolític d’osques secció 2 (quadre F14) i sondeig secció 3 (quadre i denticulats estan documentades a la conca H13-G13) (fig. 2). mitjana del Montsant (García-Argüelles [et al.] • Neteja del fons sud de la cova i realització 2014), es coneix poc sobre la implantació de les d’un sondeig en el sector Fons Cova (quadre primeres comunitats agrícoles. Malgrat això, al E21, secció 4) amb l’objectiu de completar l’es- veí abric del Filador ( de Montsant), tratigrafia en les seves fases més recents (fig. 2). es documenta un nivell amb ceràmiques lli- ses que s’interpreten com a similars a les que Aquestes actuacions han permès: acompanyen les ceràmiques cardials d’àrees • Caracteritzar els diferents estrats que pròximes (Fullola [et al.] 1987). componen la seqüència estratigràfica, deter- minant-ne la relació i la seqüència d’ordena- ció, proposant a més algunes hipòtesis sobre Treballs realitzats les causes de la seva gènesi. • Establir l’edat cronològica de les diferents Els treballs arqueològics realitzats a les Coves ocupacions humanes a partir de la datació de del Fem durant les campanyes dels anys 2013 les restes recuperades en les seves correspo- i 2015 han estat els següents: nents unitats arqueològiques. • Prospecció superficial. Es van recollir • Caracteritzar les condicions ambientals totes les restes arqueològiques disperses a la sota les quals es van generar els estrats a partir superfície de l’abric. de les anàlisis sedimentològiques i arqueobio- • Topografia general. Realització d’un aixe- lògiques. cament topogràfic i plantejament d’una qua- • Documentar les activitats de subsistèn- drícula general. cia a partir de les escasses restes alimentàries • Neteja de la depressió generada per l’ex- (carpològiques i arqueozoològiques), residus cavació clandestina del reomplert de la cavitat de combustió i de producció artefactual (lítica (sector 1). És el sector central de la cova que i ceràmica) recuperades en aquests sondejos. coincideix amb l’esvoranc detectat durant les nostres visites prèvies. En un primer moment vam pensar que era producte de l’acció del L’estratigrafia desbordament del riu Montsant, però un cop iniciats els treballs de neteja vam poder de- Al nivell del sòl actual, la cavitat té unes di- terminar que aquest era producte de l’acció mensions de 32 × 8 m, fet que suposa aproxi- de clandestins. Aquest forat ocupava diversos madament 256 m2 de superfície amb sediment Palomo, A. [et al.] • Les Coves del Fem (Ulldemolins, Catalunya) 91

Figura 2. Localització de les zones intervingudes i situació de les seccions referenciades en el text Palomo, A. [et al.] • Les Coves del Fem (Ulldemolins, Catalunya) 92 que potencialment preserva nivells arqueo- Les tres capes inferiors de la seqüència es- lògics. tratigràfica UE109 /107/106-108 (secció 1) es Els treballs realitzats al llarg de les dues poden atribuir a ocupacions mesolítiques. campanyes d’excavació han permès docu- Aquests nivells estan segellats per una unitat mentar una àmplia estratigrafia de 140 cm de estèril (105) i tenen com a límit inferior una potència. L’excavació de les seccions 1, 2 i 3 del capa de grava estèril que, probablement, cons- sector 1 de la cavitat ha permès comprovar titueix la base del dipòsit arqueològic. En les l’existència de diferents nivells arqueològics dues capes més antigues s’ha documentat una que, segons els materials recuperats i datacions estructura de combustió (E3). La llar està com- obtingudes, poden ser atribuïts a ocupacions posta per una successió de blocs de calcària dels últims grups de caçadors recol·lectors i de fruit del desmantellament dels conglomerats les primeres societats agrícoles i ramaderes. La que constitueixen la roca basal de la cavitat, seqüència està formada per material dipositat sorra alterada tèrmicament, capes de carbó i per una successió d’inundacions fluvials de paquets de sediment blanc generats per l’altera- diferent intensitat i per deposició eòlica. Les ció de carbonats i calcàries. El material arque- unitats estratigràfiques resultants poden ser ològic consisteix en carbó abundant, cendra i, clarament establertes i entre elles es poden dis- en menor proporció, restes faunístiques i in- tingir fàcilment els nivells arqueològics. Fins dústria lítica tallada. L’estructura de combus- ara s’han identificat almenys nou unitats estra- tió ha permès una molt bona conservació de tigràfiques que contenen evidències d’ocupació restes paleobotàniques carbonitzades entre les humana prehistòrica (fig. 3). quals es pot destacar la presència d’una pinya

Figura 3. Representació de l’estratigrafia descrita mitjançant les diferents seccions documentades Palomo, A. [et al.] • Les Coves del Fem (Ulldemolins, Catalunya) 93 sencera (Pinus sp.); localitzada a la base de la amb restes arqueològiques del tipus descrit en llar (UE 109). la unitat anterior. Les sis capes superiors es poden atribuir al Finalment, cal destacar una última unitat neolític inicial; els horitzons més antics carac- dins el quadre E21 de la secció 4 (fons cova) teritzats per la presència de ceràmiques impre- (fig. 3). Es tracta d’un sediment cendrós, el ses cardials i els més recents per ceràmiques material arqueològic del qual es concentra en definides com a epicardials. un sector del quadre que delimita una petita A la part central de l’abric (sector 1) és on depressió que definim com a estructura 1. En s’ha documentat la seqüència diacrònica més aquesta depressió apareixen restes faunístiques completa i de major potencial arqueològic. Els en connexió anatòmica, abundants restes líti- horitzons ceràmics es caracteritzen per una ques, un percussor amb restes d’ocre i restes successió de nivells de sorra fina dipositats ceràmiques dels quals destaca un petit vas amb per episodis d’inundació del riu Montsant. apèndix (fig. 4, núm. 3). Cronològicament, si- A la secció 1 trobem la unitat 103 que conté tuem aquesta unitat entre la fi del vi mil·lenni cendres blanques, sediments vermells, grans i inicis del v mil·lenni, per tant entre les unitats pedres i petits fragments de carbó vegetal (fig. cardials (102, 103 i 104) i les epicardials (2 i 3) 3, secció 1). El sediment a la base d’aquesta del sector central de la cavitat. No obstant això, capa és molt més fosc, ric en matèria orgà- la seva localització en el fons de l’abric, a uns nica i conté diferents restes cremades (sílex, 50 cm per sobre de la unitat més recent (UE2), còdols i fragments de conglomerat). En con- ens porta a pensar que tota l’estratigrafia té una junt forma una petita fossa plena de cendres forta pendent des del fons de l’abric cap a l’ex- i carbó, que hem definit com una cubeta de terior. Dit d’una altra manera, els nivells més combustió. Es tracta de l’estructura 2, delimi- antics es localitzen en cotes més superficials tada per les unitats estratigràfiques 102 i 104. a mesura que ens acostem al fons de l’abric. La unitat 102 es caracteritza per un sediment Segurament, futures excavacions en el lloc aju- poc compacte i sorrenc i per contenir carbons daran a corroborar aquest fet. de dimensions considerables, material lític abundant i fragments ceràmics, dels quals destaca un fragment ceràmic amb decoració Els estudis arqueobiològics cardial (fig. 4, núm. 6). La unitat 104 es troba per sota de l’estructura 2. La seva composició Els nivells arqueològics documentats es carac- és similar a la descrita per a la UE 102 men- teritzen per una molt bona preservació de les tre que entre el material arqueològic recuperat restes paleobotàniques, que es presenten bàsi- destaca una dena discoïdal, un gran nucli de cament carbonitzades, i, en algun cas excepci- sílex, dos micròlits geomètrics (trapezis) i un onal, com a fusta no carbonitzada. No obstant fragment informe de ceràmica també cardial això, la naturalesa i la mida de la mostra estan (fig. 4, núm. 5). determinades pel tipus de treballs realitzats, En el mateix sector 1 però en una altra sec- basats en la neteja de talls estratigràfics i en ció (núm. 2) (fig. 3), es van documentar dues l’excavació d’una superfície molt reduïda, de unitats més recents. D’una banda, la UE2, amb manera que la quantitat de sediment proces- un sediment fosc i de textura polsegosa que sada ha estat molt escassa. Per tant, aquesta conté abundant material arqueològic (sílex, mostra s’ha de considerar testimonial, només ceràmica i restes faunístiques), entre els quals vàlida a l’efecte de comprovar la presència o destaquen una placa d’esquist amb una de absència dels tàxons identificats, així com de les seves superfícies deprimides i amb restes l’associació entre alguns d’ells. d’ocre (fig. 7, núm. 6) i material ceràmic que La determinació de les restes carpològiques tipològicament es pot adscriure a un horitzó de les campanyes 2013 i 2015 permet eviden- epicardial. Per sota de la UE2, trobem la UE3, ciar l’aprofitament dels recursos silvestres de composta bàsicament de sorres de color clar, l’entorn durant tota la seqüència. En els nivells Palomo, A. [et al.] • Les Coves del Fem (Ulldemolins, Catalunya) 94

Figura 4. Ceràmiques recuperades en estratigrafia: 1, 2, 3 i 4 nivells epicardials; 5, 6 i 7 nivells cardials Palomo, A. [et al.] • Les Coves del Fem (Ulldemolins, Catalunya) 95 mesolítics tan sols s’han recuperat restes de pi- augmenta també de manera progressiva fins nyes (Pinus sp.), concretament un con i bràcte- arribar al 30%. Es produeix també una diver- es. En els nivells neolítics s’han recuperat glans sificació de les espècies consumides, sobretot (Quercus sp.), bràctees de pinya (Pinus sp.) i en el cas de la vegetació de ribera (Acer sp., Ul- raïm silvestre (Vitis vinifera var. sylvestris). En- mus sp., Ilex aquifolium, Fraxinus sp., Populus/ tre les espècies domèstiques es documenta la Salix, Vitis sp.), de manera que la vegetació de presència d’ordi (Hordeum vulgare) a la UE2 i ribera assoleix en alguns nivells més del 10% 3 (fig. 3, secció 2). del total dels fragments estudiats. L’estudi antracològic mostra el predomini de El registre pol·línic mostra una preserva- pi de tipus vermell pinassa (Pinus tipus sylves- ció diferencial en diferents nivells i sectors del tris-nigra) al llarg de tota la seqüència. Durant jaciment, d’aquesta manera només ha estat l’ocupació mesolítica s’assoleixen valors al vol- possible reconstruir el paisatge vegetal con- tant del 75% dels fragments estudiats, mentre temporani a la fase d’ocupació més recent del que el roure (Quercus sp. caducifoli), la segona neolític antic, atribuïble a l’epicardial. Durant espècie més consumida al llarg de tota la se- aquesta fase, la vegetació dominant a l’entorn qüència, tot just representa el 15%. Apareixen de les Coves del Fem hauria estat la pineda, també alguns tàxons de caràcter mediterrani de pi tipus roig pinassa (Pinus tipus sylvestris- en percentatges discrets com l’alzina (Quercus nigra type) segons l’anàlisi antracològica, amb sp. perennifoli), aladern (Phillyrea/Rhamnus) o ginebró (cf. Juniperus) i amb una importància romaní (Rosmarinus officinalis). també destacable del bosc mixt de roures i al- Durant la fase més antiga de l’ocupació ne- zines, amb un predomini del roure, consistent olítica (cardial) el pi de tipus roig (Pinus tipus en un clima més humit durant la primera mei- sylvestris-nigra) continua sent el taxó més con- tat de l’Holocè (Wanner [et al.] 2011). A més, sumit aconseguint en alguns casos el 80% de haurien existit comunitats de ribera al marge les restes. Continua també el consum del roure del riu Montsant, amb un predomini del sal- (Quercus sp. caducifoli), encara que aquest perd ze (Salix) però també amb freixes (Fraxinus), pes específic respecte al total de la mostra ja oms (Ulmus) i vern (Alnus), a més d’algunes que no supera en cap cas el 7,5% de les restes. herbàcies higròfites (Cyperaceae, Aquilegia-t). Aquest apareix acompanyat d’espècies cadu- En general, haurien existit uns boscos densos cifòlies de caràcter arbustiu i espinós pròpies (valors d’AP superiors al 80%), amb presència de les orles forestals (Prunus sp., Rosaceae/ d’arbustos (Erica, Cistaceae), herbàcies (majo- Maloideae). Aquesta pèrdua d’importància de ritàriament gramínies i asteràcies) i falgueres la roureda caducifòlia es veu compensada per en les àrees més degradades del bosc. Respecte l’explotació del component arbustiu de caràcter a aquesta dinàmica, destaca la mostra recupe- mediterrani en aquest moment d’ocupació, que rada a la UE2107, procedent de la seqüència suposa fins al 8% de les restes estudiades en al- documentada al quadre E21 (fig. 3, secció 4), guns casos. Durant aquesta fase també apareix on els valors d’AP baixen fins al 66%, per la en el registre antracològic la vegetació de ribera gran concentració de Cirsium-t, probablement (Acer sp., Ulmus sp.), tot i que amb percentat- per l’aportació antròpica d’aquesta planta a la ges molt discrets, entorn de l’1%. cavitat. En general, es pot afirmar que existiria Durant la fase més recent de l’ocupació un paisatge amb boscos densos poc alterats per neolítica (epicardial) observem el canvi més l’acció humana (fig. 5). important en la vegetació consumida. Encara S’observa com la vegetació al Montsant du- que la pineda de pi de tipus roig (Pinus tipus rant el neolític antic epicardial hauria estat sylvestris-nigra) continua sent l’element domi- relativament similar a l’actual, amb un paper nant, el seu consum decreix progressivament, molt destacat de la pineda, encara que amb un fins a arribar tot just al 45% de les restes estu- major protagonisme de la roureda respecte a diades en el nivell més recent. Paral·lelament, l’alzinar. Les rouredes es localitzarien als in- el consum del roure (Quercus sp. caducifoli) drets més humits i parts altes de les vessants Palomo, A. [et al.] • Les Coves del Fem (Ulldemolins, Catalunya) 96

Figura 5. Diagrama polínic de la secció 4 amb roure, til·ler (Tilia) i avellaner (Corylus). poder diferenciar entre Sus scrofa/Sus domes- En les parts altes i més humides d’aquesta ticus) i ovicaprins domèstics (11,6%). Aquesta zona de muntanya mitjana també s’hauria darrera categoria experimenta un augment re- trobat bedoll (Betula). L’alzinar s’hauria de- latiu durant moments epicardials (34,6%), amb senvolupat en les terres més baixes i en ves- presència de Capra hircus (3,8% de les restes). sants de solell. A partir d’aquestes dades es El conill presenta ara percentatges més baixos pot observar com la vegetació a l’interior de la (19,2%) i s’evidencia també la recol·lecció de província de Tarragona hauria estat significa- tortuga (3,8%). tivament diferent respecte a la imatge que ens ofereixen els registres pol·línics disponibles a la costa (, Cubelles), on l’alzinar do- L’estudi de les produccions minaria per sobre de pinedes i rouredes ja des artefacturals del neolític/holocè mitjà (Burjachs i Schulte, 2003; Riera i Esteban, 1997). Aquesta diver- La recollida i el garbellat de tot el sediment gència es deuria a la major humitat existent originat per l’acció dels clandestins ens ha a l’àrea de la serra de Montsant respecte a la permès recuperar una gran quantitat de ma- costa, fet que hauria possibilitat l’expansió de terials arqueològics. Entre tots aquests, els més les rouredes. abundants corresponen a les restes lítiques ta- La gestió animal se centra en l’explotació llades, que componen un conjunt molt nom- principalment d’espècies salvatges al llarg brós, complet i ben conservat, en part motivat de tota la seqüència analitzada, representant per la localització del jaciment, en les mateixes aquestes el 100% de l’associació durant el me- fonts de subministrament de matèria prime- solític, 11,6% en les ocupacions corresponents ra. En canvi, les restes ceràmiques són molt al neolític cardial i 38,4% durant el neolític epi- menys nombroses, degut potser al fet que van cardial. Les espècies caçades en les ocupacions ser objecte d’una recollida selectiva per part de més antigues són el cérvol (Cervus elaphus), el les persones que van dur a terme l’excavació conill (Oryctolagus cuniculus) i la cabra salvat- clandestina. ge (Capra pyrenaica), en proporcions similars (33%) Les traces de processat identificades a les superfícies òssies de les restes de conill i la presència d’ossos d’aquesta espècie amb ter- El material lític tallat moalteracions indiquen que les restes són ma- joritàriament producte del consum humà i no La majoria de les restes tallades corresponen de deposicions naturals. Per la cabra salvatge a restes de sílex. Aquestes es mostren com un es documenta una davallada durant el neolític conjunt versicolor, entre les quals destaquen els antic cardial (16,2%), i es registra ara també sílexs de coloracions blanques, grises, verme- la presència puntual de restes de suids (sense lles o taronges, i presenten una textura massi- Palomo, A. [et al.] • Les Coves del Fem (Ulldemolins, Catalunya) 97 va. Corresponen a roques silícies característi- estratigràficament són molt escassos, i com- ques de formacions lacustres continentals, en ponen un conjunt de menys entitat. Entre mitjans evaporítics no carbonatats, com les que aquests observem l’ús exclusiu de sílex en es documenten en la unitat d’Ulldemolins. Els totes les fases, des de les epicardials a les me- sílexs d’Ulldemolins són molt semblants als sí- solítiques. lexs d’unitats d’edat, medi sedimentari i con- La producció laminar, sempre unipolar, ques properes, o fins i tot de la mateixa conca, predomina en tots els nivells neolítics. El pro- com les que es documenten en les unitats de cés de preparació dels nuclis persegueix dotar Valldeperes, Montblanc o Vilaverd (Ortega [et una ascla espessa o un bloc, que generalment al.] 2016). No obstant això, en aquestes últimes presenta còrtex, d’una cresta. La plataforma no es troben els sílexs de colors vermells o ta- de percussió pot ser natural o bé formada ronges que semblen propis només de la unitat mitjançant una o diverses extraccions. La re- d’Ulldemolins. lació angular entre la plataforma de percussió Les dades disponibles fins ara apunten que i la superfície de talla és de 70/75º. En alguns a les Coves del Fem es van desenvolupar totes casos s’ha determinat un tractament tèrmic les etapes que componen el procés de talla, ja previ a la preparació del volum (fig. 6; núm. 3 que en el registre documentem restes carac- i 4), especialment en aquelles unitats arque- terístiques de tots els processos implicats en ològiques vinculades al neolític epicardial. el procés de talla; des de la captació de la ma- La tècnica de talla utilitzada sembla que és tèria primera, la seva transformació inicial, la la percussió indirecta. De fet, els nuclis pre- configuració i explotació dels nuclis, fins a la senten plataformes de percussió amb cornises producció final d’elements formatitzats mitjan- denticulades i les làmines, talons llisos amb çant el retoc. En aquest sentit, podem observar escassa preparació i superfícies dorsals amb com gran part del conjunt lític està format per negatius irregulars que difereixen dels carac- ascles de dimensions diferents que responen al terístics en mètodes de talla per pressió o amb procés de formació i manteniment dels nuclis percussió directa. Pel que fa als elements re- laminars, algunes de les quals van ser retoca- tocats destaca la presència de geomètrics de des. No obstant això, sembla obvi que l’objectiu forma triangular o de segments realitzats so- de la producció lítica és l’obtenció de productes bre làmines (fig. 6; núm. 11, 12, 13 i 14). No es laminars. documenta la tècnica del microburí. L’anàlisi del material recuperat mitjançant Pel que fa als nivells mesolítics, aquests han el garbellat en el Sector 1 ha permès recuperar proporcionat un conjunt exigu de material un conjunt de 3.002 elements. Aquest presen- lític tallat, sense presència de geomètrics. Els ta una alta proporció d’ascles (86,9%) mentre únics nuclis documentats presenten unes ca- que els suports laminars, objectiu del procés racterístiques sensiblement diferents als de les de talla, representen al voltant d’un 11%. Els fases neolítiques. Aquests són de dimensions nuclis presenten diferents estadis del procés de reduïdes i amb extraccions unipolars molt ir- talla, preformes, alguna d’elles rebutjada, nu- regulars, realitzades per percussió directa dura clis en plena producció i també nuclis esgotats inorgànica (fig. 6; núm. 1 i 2). completament. D’altra banda, també apareixen nuclis d’ascles que procedeixen del reciclatge dels nuclis laminars o bé són nuclis que presen- Les produccions ceràmiques ten extraccions sense una organització clara. Els útils retocats estan poc representats. Entre La producció ceràmica neolítica ha estat ca- aquests podem destacar la presència de geo- racteritzada des del punt del disseny morfo- mètrics, trepants i làmines i ascles amb retocs lògic, completat pel remuntat d’alguns frag- marginals. ments de recipients, i a partir dels motius Atesa la poca superfície excavada, els ma- decoratius, comparant les tradicions tècni- terials procedents d’unitats contextualitzades ques amb les documentades en altres jaci- Palomo, A. [et al.] • Les Coves del Fem (Ulldemolins, Catalunya) 98

Figura 6. Material lític tallat Palomo, A. [et al.] • Les Coves del Fem (Ulldemolins, Catalunya) 99 ments coetanis. S’han documentat dos tipus tic s’han recuperat dos fragments de molí, un de tradició ceràmica d’acord amb les tècni- al nivell UE2 i l’altre a UE5 (secció 2). Tam- ques decoratives: bé destaca la presència d’un fragment de disc • Ceràmiques decorades que es poden si- amb perforació central i cares polides, de fun- tuar cronològicament en un període cardial. ció desconeguda, que potser podria ser un pes Fragments decorats que combinen impressi- de pal cavador (fig. 7; núm. 7). Pel que fa a la ons i arrossegaments cardials, també amples indústria polida, tan sols s’ha documentat una impressions de petxina que sembla que cor- petita aixa realitzada sobre corniana. responguin a escopinya glauca sense arrosse- La indústria òssia està representada per tres gament, per formar bandes amb línies obliqües punxons provinents del garbellat dels materials i en espina de peix (fig. 4; núm. 5, 6, 7). remenats, un altre de la UE2 (secció 2) i una • El conjunt ceràmic més important docu- punta de banya amb traces d’ús. Dos dels pun- mentat es pot atribuir a la fase epicardial. Po- xons estan fets sobre metàpode, mentre que el dem trobar des de vasos de molt petites dimen- tercer està fet sobre banya de cérvol. A la punta sions a altres de gran capacitat, segurament de banya de cèrvid s’observen signes evidents destinats a emmagatzematge. Entre els vasos d’aixafament distal. Per això aquest artefacte petits, destaca un petit bol globular amb un podria correspondre a un útil intermediari o apèndix cònic com a element de prensió i un escarpa utilitzat en la talla lítica per percussió petit vas hemisfèric (fig. 4, núm. 3). Els vasos indirecta. mitjans tenen formes globulars amb o sense Els ornaments estan produïts en diferents coll, igual que els de grans dimensions, però varietats de matèries primeres com l’os, la pet- aquests amb una major profunditat i una lleu- xina i la pedra. Entre el material provinent dels gera tendència cilíndrica. Estan decorats amb nivells barrejats han estat documentats dos pe- aplicacions de cordons, sovint formant motius tits clasts perforats d’esquist (fig. 7; núm. 5 i 6), ortogonals, diferents tipus d’impressions sobre un fragment de braçalet de valva i una dent la paret i la vora, i incisions i acanalats (fig. 4, perforada de remugant (fig. 7; núm. 8). En els núm. 1). En alguns fragments també s’observen nivells neolítics s’han recuperat un penjoll de restes de colorant aplicat a la superfície. Les valva (UE2) i una dena de pedra (UE104). impressions estan fetes amb diferents objectes Finalment, cal destacar la presència de set- que donen com a resultats diferents matrius: ze plaquetes d’esquist que presenten traces de allargada, corbada, circular o rectangular. repicatge i en nou d’elles s’han documentat ras- Amb freqüència es relacionen amb altres ele- tres d’ocre. La majoria han estat recuperades ments decoratius (cordons, incisions i acana- en els sediments derivats de l’acció clandesti- lats) formant diferents motius, generalment en na, si bé dues d’elles procedeixen dels nivells forma de bandes. Les incisions i acanalats són neolítics epicardials (UE2) (fig. VII; núm. 2) i també un dels elements característics, formant cardials (UE104). bandes horitzontals vorejades sovint amb im- pressions diverses. La cronologia

Altres produccions El registre estratigràfic del lloc durant les cam- panyes de 2013 i 2015 va permetre obtenir di- El material macrolític està representat per ba- verses mostres representatives de les diferents ses de molins, algunes d’elles senceres; fet que unitats arqueològiques excavades i susceptibles indica que el processament de llavors i fruits de ser datades mitjançant el C14. La petita àrea es podia haver realitzat en l’assentament. Entre excavada va proporcionar mostres de vida cur- els materials provinents dels estrats remenats ta, que incloïen llavors de cereals (2), una bràc- s’ha recuperat un molí sencer i set fragments. tea de pi (1), ossos d’animals (3), corresponents En els nivells arqueològics atribuïts al neolí- a un ovicaprí per als nivells neolítics i Capra Palomo, A. [et al.] • Les Coves del Fem (Ulldemolins, Catalunya) 100

Figura 7. 2, 3 i 4, plaquetes d’esquist amb traces d’ocre; 2, percussor amb traces d’ocre; 5 i 6, codolets d’esquist perforats ; 7, disc de pedra perforat ; 8, dent d’herbívor perforat Palomo, A. [et al.] • Les Coves del Fem (Ulldemolins, Catalunya) 101 pyrenaica i Bos primigenius per als mesolítics, del neolític antic (SUERC-53025) ha estat da- a més d’alguns carbons (3). Totes les mostres tada d’una resta de fauna domèstica (ovicaprí). van ser datades per AMS en dos laboratoris S’espera que l’aparent discontinuïtat d’uns 200 diferents (Beta Analytic, a Londres, i Scottish anys que segueix al nostre registre (5221-4941 Universities Environmental Research Center - cal BC) sigui una conseqüència d’un mostreig SUERC, a Glasgow). limitat. Les edats s’han calibrat mitjançant el pro- L’últim període d’ocupació amb tres dates grama OxCal (Bronk Ramsey 2009) usant la en l’interval 4941-4545 cal BC correspon a la corba IntCal13 (Reimer [et al.] 2013). Les fases fase final del neolític inicial i encaixa amb els resultants (fig. 8) encaixen bé amb la disposició límits cronològics proposats per a la fase “epi- estratigràfica dels contextos datats i mostren cardial” (Barceló 2008; Oms [et al.] 2016). una seqüència d’aproximadament 1.400 anys, des del 6065-5988 cal BC fins al 4699-4545 cal BC (Bogdanovic [et al.] 2017). Les fases es po- Conclusions den agrupar en tres períodes diferents com es mostra a la figura 8. Les fases mesolítica (6065- 5718 cal BC) i neolítica primerenca (5667-5476 L’estudi inicial de les Coves del Fem posa de cal BC) mostren una gran proximitat cronolò- manifest que es tracta d’un jaciment singular gica entre les unitats estratigràfiques superpo- que reuneix les característiques potencials per sades corresponents. poder contribuir de manera molt important L’evidència del neolític inicial és sorprenent- al coneixement de la transició entre els últims ment primerenca, atès que la datació suggeri- caçadors recol·lectors i els primers agricultors da per a la fase “cardial” a NE de la península del nord-est de la península Ibèrica. Ibèrica és 5400-5000 cal BC (Barceló 2008: Les Coves del Fem presenten una seqüència 73) o 5500-4850 cal BC (Oms [et al.] 2016). No cronostratigràfica completa que abasta aquest obstant això, cal esmentar que les dues dates període de transició i inclou algunes ocupaci- més antigues per ocupacions neolítiques han ons atribuïbles al període de 6000-5500 BC. A estat datades per mitjà de carbó (Beta 42865 i més, altres datacions s’estenen fins a la segona 42868), mentre que només la data més recent meitat del v mil·lenni cal BC amb una àmplia

Figura 8. Gràfic amb la representació de les diferents datacions i la posició de les mostres datades en el jaciment Palomo, A. [et al.] • Les Coves del Fem (Ulldemolins, Catalunya) 102 estratigrafia del neolític antic que abasta des dels (HAR2011-25826); “Organización social de las primers moments del neolític antic cardial fins primeras comunidades agrícola-ganaderas a al neolític epicardial. En aquest sentit, aquesta partir del espacio doméstico: elementos estruc- estratigrafia suposa una bona oportunitat per turales y áreas de producción y consumo de poder caracteritzar el procés d’evolució de les bienes” (HAR2012-38838-C02-01); “Arquitec- primeres societats agricultores i ramaderes i la tura en madera y áreas de procesado y consu- seva consolidació en el nord-est peninsular. mo de alimentos” (HAR2012-38838-C02-02); Fins avui, els treballs arqueològics no han “Simulación computacional de fenómenos his- permès detectar cap hiatus estratigràfic o pro- tóricos de cambio social y tecnológico durante cés erosiu, de manera que es podria formular el Neolítico” (HAR2016-76534-C2-1-R); “Pro- en un futur pròxim una interpretació detallada ducciones, variabilidad técnica e innovación de les ocupacions i dinàmiques econòmiques tecnológica en el Neolítico” (HAR2016-76534- en aquest lloc durant aproximadament 1.400 C2-2-R). Projectes finançats pel Ministerio de anys. Aquest fet és de gran rellevància a causa Economía, Industria y Competitividad, i per la de la manca d’extenses estratigrafies ben con- Generalitat de Catalunya. servades al nord-est de la Península, amb un registre arqueobiològic ben conservat. Només la Cova de Can Sadurní (Edo [et al.] 20.112.011) Bibliografia (Begues, Barcelona) i la Bauma del Serrat del Pont (Alcalde i Saña 2008) (Tortellà, Girona) Alcalde, G., Saña, M. (coord.) (2008): Procés presenten àmplies seqüències que abastin es- d’ocupació de la Bauma del Serrat del Pont deveniments sedimentaris des dels últims ca- (La Garrotxa) entre el 5480 i el 7500 cal aC. çadors recol·lectors fins a diferents fases de la Olot: Publicacions eventuals d’arqueologia prehistòria recent. de la Garrotxa 8: Museu Comarcal de la A l’excel·lent conservació de l’estratigrafia, Garrotxa. se li afegeix la bona preservació d’estructures ja des dels nivells mesolítics, una bona conser- Alcolea, M. (2008): Donde hubo fuego. Estu- vació de les evidències arqueobiològiques i un dio de la gestión humana de la madera como registre representatiu complet de les diferents recurso en el Valle del Ebro entre el Tardi- produccions tècniques d’aquestes societats. Tot glacier y el Holoceno Medio. Universidad això converteix les Coves del Fem en un jaci- de Zaragoza (Monografías Arqueológicas ment important per a l’estudi de la dinàmica Prehistoria, 53). de neolitització del nord-est peninsular. Barceló, J. A. (2008): “La seqüència crono- cultural de la prehistòria catalana. Anàlisi estadística de les datacions radiomètriques Agraïments de l’inici de l’Holocè a l’Edat del Ferro”. Cypsela 17, p. 65-88. El conjunt d’aquestes excavacions i estudis s’ha desenvolupat en el marc dels projectes: “La Blasco, A.; Edo, M.; Villalba, M. J. (2005): Draga en el procés de neolitització del nord- “Cardial, epicardial y postcardial en Can est peninsular” (referència 2014/100822); “Ocu- Sadurní (Begues, Baix Llobregat). El largo paciones lacustres y gestión de recursos en las fin del Neolítico Antiguo en Cataluña”. A: primeras sociedades agrícolas y ganaderas del Arias, P.; Ontañón, R.; García-Moncó, NE peninsular: Tecnología de las producciones C. (ed.). Actas del III Congreso del Neolítico materiales y usos instrumentales” (HAR2009- en la Península Ibérica (Santander 2003), 13494-C02-01); “Estrategias agroforestales y Monografías del Instituto Internacional de ganaderas” (HAR2009-13494-C02-02); “Do- Investigaciones prehistóricas de Cantabria mesticación animal y prácticas ganaderas en el 1, Servicio de Publicaciones de la Universi- occidente Mediterráneo (9300 a 2500 cal BC)’ dad de Cantabria, 2005, p. 867-877. Palomo, A. [et al.] • Les Coves del Fem (Ulldemolins, Catalunya) 103

Bodganovic, I.; Palomo, A.; Piqué, R.; Rosi- Radiocarbon, núm. 58 (2016) [doi:10.1017/ llo, R.; Terradas, X. (2017): Los últimos ca- RDC.2015.14]. zadores-recolectores en el NE de la Península Ortega, D.; Roqué, C.; Terradas, X. (2016). Ibérica: evidencias de ocupaciones humanas “Disponibilidad de rocas silíceas en el durante el VI milenio cal BC. A: Iber-Crono. Noreste peninsular. resultados del proyecto Actas del Congreso de cronometrías para la LITOcat”. A: Tarriño, A.; Morgado, A.; historia de la Península Ibérica: Universitat Terradas, X. (Ed.), Geoarqueología del sílex Autònoma de Barcelona, p. 35-45. en la Península ibérica: Universidad de Burjachs, F.; Schulte, L. (2003). “El paisatge Granada (CPAG, 26), p. 245-282. vegetal del Penedès entre la Prehistòria i el Món Antic”. A: Guitart, J.; Palet, J. M.; Palomo, A.; Terradas, X.; Piqué, R.; Ro- Prevosti, M. (ed.), Territoris antics a la Me- sillo, R; Bodganovic, I.; Bosch, A.; diterrània i a la Cossetània oriental. Actes Saña, M.; Alcolea, M.; Berihuete, M. del Simposi Internacional d’Arqueologia del (en premsa). “Les Coves del Fem (Ullde- Baix Penedès: Departament de Cultura de la molins, Catalunya). Un nuevo conjunto Generalitat de Catalunya, p. 249-254. para el estudio de la neolitización en el NE peninsular”. A: Actas del VIº Congreso del Edo, M.; Blasco, A.; Villalba, M. J. (2011): Neolítico en la Península bérica: Universi- “La cova de Can Sadurní, guió sintètic de la dad de Granada. prehistòria recent de Garraf en Blasco”. A; Edo, A.; Villalba, M. J. La Cova de Can reimer, P. J. [et al.]. “IntCal13 and Marine13 Sadurní i la prehistòria de Garraf. Recull de Radiocarbon Age Calibration Curves 30 anys d’investigació, EDAR, p. 13-96. 0-50,000 Years cal BP”. Radiocarbon, núm. 55 (4) (2013). Fullola, J. M.; Garcia-Argüelles, P.; Ce- brià, A. “El abrigo del Filador y el proceso Riera, S.; Esteban, A. “Relations homme-mi- de neolitización en el valle del Montsant lieu végétal pendant les cinq derniers mil- (Tarragona, Cataluña, España)”. A: Pre- lénaires dans la plaine littorale du Penedès mières Communautés Paysannes en Médi- (Nord-Est de la Péninsule Ibérique)”, Vie et terranée occidentale. Colloque International Milieu, núm. 47 (1) (1997), p. 53-68. du CNRS, París, 1987, p. 599-606. Wanner, H. [et al.]. “Structure and origin of Oms, X. [et al.]. “The Neolithic in Northeast Holocene cold events”. Quat. Sci. Rev., núm. Iberia: Chronocultural Phases and 14C”. 30 (2011), p. 3109-3123.