ENDINS, neo16. 1990. Palma de Mallorca
EL MODELAT CARSTIC DE SA MlTJANlA (Escorca, Mallorca)
per Joaquín GINÉS Grup Espeleologic EST. Palma de Mallorca
Resumen
En esta nota son descritas las características principales del modelado kárstico del para- je conocido como Sa Mitjania (Escorca, Mallorca), al tiempo que se incluye una cartografía geomorfológica de detalle del área. En cuanto a las formas endokársticas, se presenta la des- cripción y topografía del Avenc de sa Mitjania, que alcanza una profundidad total de 102 me- tros y alberga un gran pozo de 88 metros de vertical.
Abstract
Outstanding characteristics of karst landforms in Sa Mitjania (Escorca, Mallorca) are des- cribed in this paper; moreover, a geomorphological detailed cartography of the area is enclo- sed. With respect to subterranean cavities, a survey and description of Avenc de sa Mitjania is presented. This pot-hole has a total depth of 102 meters, including a free-hanging great pitch 88 meters deep.
Introducció Apunts geografics sobre I'area
De tots és sabut que les extensions calcaries del El paratge carstic de Sa Mitjania se situa a la ves- municipi dlEscorca acullen les localitats més especta- sant septentrional del Puig Major, dins el terme muni- cular~pel que fa al modelat carstic de la Serra de Tra- cipal dlEscorca. Consisteix en un promontori rocós de muntana de Mallorca (GINÉS & GINÉS, 1989). planta més o menys triangular, la maxima altitud del En concret, el lloc conegut com Sa Mitjania repre- qual oscil.la als voltants dels 550 metres sobre el nivel1 senta un exemple paradigmatic del conjunt de morfo- de la mar. Els seus Iímits vénen definits pel Torrent logies exocarstiques i endocarstiques que caracteritzen des Gorg des Diners a I'Est, el Torrent de s'Al.lot Mort la muntanya mitja de la part septentrional de Mallorca. a ponent i la Coma de Bini a la part meridional. De fet, I'area que ens interessa presenta un esplendid Quant a la seva geologia, aquesta area esta inte- modelat exocarstic juntament amb la presencia de ca- grada per calcaries del Lias inferior, afectades per una vitats verticals, alguna de les quals té importancia a ni- intensa fracturació conseqüencia dels episodis oroge- vell insular. nics que han configurat la Serra de Tramuntana ma- Presentarem doncs en aquest treball una breu llorquina. La cartografia geomorfologica que s'adjunta descripció geografica d'aquest sector de la Serra de recull fidelment les principals Iínies de fracturació ob- Tramuntana, aprofitant I'ocasió per adjuntar una carto- servables en fotografia aeria; s'hi han registrat també grafia geomorfologica de detall realitzada recentment els elements geomorfologics que apareixen relacionats sobre l'esmentat sector muntanyós. De totes maneres, a la llegenda del mapa. el nucli principal de les planes següents el constituira El promontori calcari de Sa Mitjania és I'escenari la descripció i topografia de I'Avenc de sa Mitjania, la d'un modelat exocarstic excepcional. Es pot constatar profunditat del qual assoleix la xifra de -102 metres. I'existencia de diverses dolines de dissolució (GINÉS et al., 1989), d'entre les quals destaca la més oriental formació que poden esser utilitzats en cada cas. (50 x 80 metres de planta); és en aquesta dolina on L'exemple que incloem es mostra com a una eina s'obre I'Avenc de sa Mitjania del que després ens ocu- de gran interes pel geomorfoleg, representant així ma- parem. teix un eficac suport per a qualsevol investigació rela- La riquesa morfologica del lapiaz és un dels trets cionada arnb les ciencies de la naturalesa. més destacables d'aquesta localitat. Són abundants les enormes piramides rocoses d'spitzkarren que, combinades arnb profundes escletxes de kluftkarren, fan gairebé intransitable la zona. Les formes menors Avenc de sa Mitjania de dissolució (rillenkarren, rinnenkarren, kamenitzas...) són nombrosíssimes i molt variades. L'escorrentia su- Aquest avenc fou localitzat i explorat a finals de perficial a I'area és nubla; aquest fet no és d'estranyar, 1971 pel Grup Espeleologic EST, gracies a les infor- ja que les dobines en combinació amb un lapiaz de dia- macions subministrades per I'amo de Bini Gran, du- clasi molt desenvolupat (kluftkarren) drenen la totalitat rant unes jornades de prospecció en aquella area pro- de les precipitacions meteoriques cap a I'interior del mogudes per I'entusiasta company i amic Bernat massís. Quintana. Fruit d'aqueixes activitats, ja Ilunyanes en el Les cavitats subterranies explorades no són molt temps, fou la realització d'una primera topogrhfia que nombroses. A més del ja esmentat Avenc de sa Mitja- dona un desnivel1 de -105 metres (GINÉS, 1972). nia, es coneixen tan SOISI'Avenc Petit de sa Mitjania Recentment ens decidirem a comencar la investi- (-7 metres) i I'Avenc Públic (-45 metres). Abunden gació d'algunes finestres que s'obren a diferents Ilocs els engolidors impenetrables en el fons de les dolines, de I'avenc. Les continuacions trobades no aconse- així com els petits avencs de lapiaz. gueixen superar la profunditat maxima de la cavitat co- neguda fins ara, que se situa actualment en els -102 LA CARTOGRAFIA GEOMORFOLOGICA metres; de totes maneres la notable complexitat que REALITZADA les noves vies explorades donen a I'avenc, justifica sobradament la publicació d'una nova topografia de La dotació tecnica i humana de /'Empresa Munici- I'Avenc de sa Mitjania. pal d'lnformatica S.A. de Palma de Mallorca, ha fet La cavitat es localitza a la vora meridional de la possible I'elaboració d'una cartografia geomorfologica principal dolina de Sa Mitjania. Les seves coordena- detallada del paratge de Sa Mitjania (GINÉS i GINÉS, des aproximades UTM són les següents: x 482070; 1990). El mapa que reprodui'm s'ha realitzat mitjan- y 4408750; z 554. cant tecniques fotogrametriques, utilitzant un restitui- dor analític Matra T-1 la resolució del qual en I'amida- ment de les coordenades instrumentals és de I'ordre d'una micra. Per a la restitució hem disposat de parells estereoscopics de fotogrames aeris, a escala 111 5000, L'Avenc de sa Mitjania presenta de fet dues bo- amablement facilitats per ESTOP (Palma de Mallorca). ques contigües separades entre si per una massa es- S'ha realitzat un producte cartografic a escala talagmítica fortament afectada pels processos erosius 112000 que abraca una superfície de 40 hectarees, epigeus. L'obertura major, la més occidental, és la que arnb una equidistancia de les corbes de nivel1 de 2 permet el descens a la Via de la Molsa, al Pou Estret metres. S'han diferenciat 17 nivells d'informació que i a la Via Classica; la boca més petita (la sud-oriental) inclouen elements planimetrics i altimetrics, juntament ens dóna accés al Gran Pou així com a la Via de les arnb aquells altres estrictament geomorfologics que ja Finestres. Ens ocuparem ara arnb rnés detall de cada han estat glossats breument a I'apartat anterior. una de les vies esmentades. Les tolerancies emprades en les orientacions re- Si s'efectua el descens per la gran boca nord-oc- lativa i absoluta dels models estereoscopics, assegu- cidental, trobam un ampli pou de tendencia general ren desviacions mhimes- inferiors als 2 metres, tot i subvertical, amb les parets gairebé totalment cobertes no disposar de suport topografic específic per a de molses; és la Via de la Molsa. En aquest pou, a aquests treballs; aquestes precisions, encara que són la cota -33 m (punt B de la topografia), s'obre una es- baixes en retació amb el que és habitual en el camp querda lateral que permet assolir el Pou Estret que de la cartografia, són rnés que suficients per a un arriba a una fondaria de -60 metres. mapa geomorfologic com el que ens ocupa. Continuant el descens de la Via de la Molsa, i El fet d'haver pogut generar un producte cartogra- després de superar un gran relleix, arribam a un altre fic digital, a més de proporcionar-nos unes precisions gran repla a la cota -65 m (punt E) on s'ofereixen acceptables, ofereix una enorme versatilitat en les la- dues alternatives de descens. En direcció Est comuni- bor~d'explotació grafica de la cartografia generada, i cam directament arnb el Gran Pou, a tan SOIS23 me- permet un tractament selectiu de la informació tant pel tres del fons. Al contrari, si optam per continuar cap al que fa a I'escala de representació com als nivells d'in- sud-oest, entram de ple a la Via Classica, que és la eomorfolbgica detallada del paratge carstlc de Sa Mltja- blic; D: Torrent des Gorg des Dlners; E: Coma deBin~;F: Casa des , Mallorca). Restitucid orlglnal a escala 112000, realitzada Moro. 1: Fons de dollna amb cobertura ed&ca; 2: dollna oberta; 3: engoli- A., Palma de Mallorca. Projecci6 UTM; el.lipso~de ~nternaclonal. dors; 4: avenc; 5: fractures e~xampladesper dissoluc~b;6: corbes de u~distAnciade les corbes de nrvell: 2 metres. nivell; 7. corbes de depressi6; 8: cota altlmetr~ca;9. paret de pedra seca; 10: construcci6; 11: torrent; 12: arbres; 13: massa arbbria mes fonda de I'avenc i coneguda des de les primeres MORFOLOGIA I GENESI exploracions de la cavitat. La Via Classica té I'inici en forma de costa des- L'Avenc de sa Mitjania constitueix un bell exem- cendent prou forta, que acaba en un pouet de 4 metres ple de cavitat de dissolució, íntimament lligada al dre- pel qual es possible comunicar amb una saleta de sol natge en profunditat de la gran dolina on s'obre. argilós (punt P, a -77 m) i que es on arribarem tam- Les morfologies de dissolució són la nota domi- bé en ocupar-nos de la Via de les Finestres. Cal fer nant en el conjunt de I'avenc, mentre que els proces- un flanqueig pel costat esquerre per evitar I'esmentat sos reconstructius són escassos, limitats tan sols a al- pouet, assolint així el comeyament d'un nou pou. Un gunes estalactites, estalagmites i revestiments parie- altre flanqueig, tambe per I'esquerra, ens situa en un tals tant a la Via de les Finestres com a la Via CIas- nínxol per on es pot efectuar un descens bastant aeri sica. En aquestes vies cal destacar que la complexitat de 24 metres que ens portara a un nou repla on s'ini- estructural de I'area condiciona la seva complicada to- cia el ressalt final d'aquesta via; en aqueix punt s'as- pografia; en aquest sector de I'avenc, nombrosos solira la maxima fondaria de I'avenc (-102 m). pous independents pero ampliament intercomunicats Si ens decidim per la petita boca sud-oriental de entre si aprofiten fractures de direccions NNW-SSE i I'avenc per efectuar el descens, una travessia ins- NE-SW. taldada amb ancoratges artificials a la vora mes orien- Per acabar deixarem constancia que, actualment, tal de la boca, proporciona una baixada totalment ae- tan sols es constata activitat hídrica rellevant a la Via ria del Gran Pou. Aquest enorme buit te una vertical de la Molsa i sobre tot al Pou Estret, que capten mes absoluta de 88 metres i una amplaria notable, que el directament les aportacions de la depressió carstica fan summament espectacular ja que la llum natural on es troba aquest avenc. arriba fins al fons. La petita boca a la que al-ludíem tambe ofereix una altra alternativa de descens, molt menys aeria que Bibliografia
I'anterior, pero que permet belles visions del buit del GINES, A. (1972): -RelaciÓn de las cavidades mas profundas de lais- Gran Pou; ens referim a la Via de les Finestres. la de Mallorca>>.Com. 2.O Simp. Met. Esp. Topografia. VI d, 1-3. Aquesta via s'assoleix mitjanqant un petit repla, ben Barcelona. visible i on es pot arribar facilment, a I'extrem Sud de GINES, A.; FIOL, LI. A.; POL, A. & ROSSELLO, J.A. (1989): . via classica gran pou PLANTES SECCIONS