EL MODELAT CARSTIC DE SA Mltjanla (Escorca, Mallorca)

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

EL MODELAT CARSTIC DE SA Mltjanla (Escorca, Mallorca) ENDINS, neo16. 1990. Palma de Mallorca EL MODELAT CARSTIC DE SA MlTJANlA (Escorca, Mallorca) per Joaquín GINÉS Grup Espeleologic EST. Palma de Mallorca Resumen En esta nota son descritas las características principales del modelado kárstico del para- je conocido como Sa Mitjania (Escorca, Mallorca), al tiempo que se incluye una cartografía geomorfológica de detalle del área. En cuanto a las formas endokársticas, se presenta la des- cripción y topografía del Avenc de sa Mitjania, que alcanza una profundidad total de 102 me- tros y alberga un gran pozo de 88 metros de vertical. Abstract Outstanding characteristics of karst landforms in Sa Mitjania (Escorca, Mallorca) are des- cribed in this paper; moreover, a geomorphological detailed cartography of the area is enclo- sed. With respect to subterranean cavities, a survey and description of Avenc de sa Mitjania is presented. This pot-hole has a total depth of 102 meters, including a free-hanging great pitch 88 meters deep. Introducció Apunts geografics sobre I'area De tots és sabut que les extensions calcaries del El paratge carstic de Sa Mitjania se situa a la ves- municipi dlEscorca acullen les localitats més especta- sant septentrional del Puig Major, dins el terme muni- cular~pel que fa al modelat carstic de la Serra de Tra- cipal dlEscorca. Consisteix en un promontori rocós de muntana de Mallorca (GINÉS & GINÉS, 1989). planta més o menys triangular, la maxima altitud del En concret, el lloc conegut com Sa Mitjania repre- qual oscil.la als voltants dels 550 metres sobre el nivel1 senta un exemple paradigmatic del conjunt de morfo- de la mar. Els seus Iímits vénen definits pel Torrent logies exocarstiques i endocarstiques que caracteritzen des Gorg des Diners a I'Est, el Torrent de s'Al.lot Mort la muntanya mitja de la part septentrional de Mallorca. a ponent i la Coma de Bini a la part meridional. De fet, I'area que ens interessa presenta un esplendid Quant a la seva geologia, aquesta area esta inte- modelat exocarstic juntament amb la presencia de ca- grada per calcaries del Lias inferior, afectades per una vitats verticals, alguna de les quals té importancia a ni- intensa fracturació conseqüencia dels episodis oroge- vell insular. nics que han configurat la Serra de Tramuntana ma- Presentarem doncs en aquest treball una breu llorquina. La cartografia geomorfologica que s'adjunta descripció geografica d'aquest sector de la Serra de recull fidelment les principals Iínies de fracturació ob- Tramuntana, aprofitant I'ocasió per adjuntar una carto- servables en fotografia aeria; s'hi han registrat també grafia geomorfologica de detall realitzada recentment els elements geomorfologics que apareixen relacionats sobre l'esmentat sector muntanyós. De totes maneres, a la llegenda del mapa. el nucli principal de les planes següents el constituira El promontori calcari de Sa Mitjania és I'escenari la descripció i topografia de I'Avenc de sa Mitjania, la d'un modelat exocarstic excepcional. Es pot constatar profunditat del qual assoleix la xifra de -102 metres. I'existencia de diverses dolines de dissolució (GINÉS et al., 1989), d'entre les quals destaca la més oriental formació que poden esser utilitzats en cada cas. (50 x 80 metres de planta); és en aquesta dolina on L'exemple que incloem es mostra com a una eina s'obre I'Avenc de sa Mitjania del que després ens ocu- de gran interes pel geomorfoleg, representant així ma- parem. teix un eficac suport per a qualsevol investigació rela- La riquesa morfologica del lapiaz és un dels trets cionada arnb les ciencies de la naturalesa. més destacables d'aquesta localitat. Són abundants les enormes piramides rocoses d'spitzkarren que, combinades arnb profundes escletxes de kluftkarren, fan gairebé intransitable la zona. Les formes menors Avenc de sa Mitjania de dissolució (rillenkarren, rinnenkarren, kamenitzas...) són nombrosíssimes i molt variades. L'escorrentia su- Aquest avenc fou localitzat i explorat a finals de perficial a I'area és nubla; aquest fet no és d'estranyar, 1971 pel Grup Espeleologic EST, gracies a les infor- ja que les dobines en combinació amb un lapiaz de dia- macions subministrades per I'amo de Bini Gran, du- clasi molt desenvolupat (kluftkarren) drenen la totalitat rant unes jornades de prospecció en aquella area pro- de les precipitacions meteoriques cap a I'interior del mogudes per I'entusiasta company i amic Bernat massís. Quintana. Fruit d'aqueixes activitats, ja Ilunyanes en el Les cavitats subterranies explorades no són molt temps, fou la realització d'una primera topogrhfia que nombroses. A més del ja esmentat Avenc de sa Mitja- dona un desnivel1 de -105 metres (GINÉS, 1972). nia, es coneixen tan SOISI'Avenc Petit de sa Mitjania Recentment ens decidirem a comencar la investi- (-7 metres) i I'Avenc Públic (-45 metres). Abunden gació d'algunes finestres que s'obren a diferents Ilocs els engolidors impenetrables en el fons de les dolines, de I'avenc. Les continuacions trobades no aconse- així com els petits avencs de lapiaz. gueixen superar la profunditat maxima de la cavitat co- neguda fins ara, que se situa actualment en els -102 LA CARTOGRAFIA GEOMORFOLOGICA metres; de totes maneres la notable complexitat que REALITZADA les noves vies explorades donen a I'avenc, justifica sobradament la publicació d'una nova topografia de La dotació tecnica i humana de /'Empresa Munici- I'Avenc de sa Mitjania. pal d'lnformatica S.A. de Palma de Mallorca, ha fet La cavitat es localitza a la vora meridional de la possible I'elaboració d'una cartografia geomorfologica principal dolina de Sa Mitjania. Les seves coordena- detallada del paratge de Sa Mitjania (GINÉS i GINÉS, des aproximades UTM són les següents: x 482070; 1990). El mapa que reprodui'm s'ha realitzat mitjan- y 4408750; z 554. cant tecniques fotogrametriques, utilitzant un restitui- dor analític Matra T-1 la resolució del qual en I'amida- ment de les coordenades instrumentals és de I'ordre d'una micra. Per a la restitució hem disposat de parells estereoscopics de fotogrames aeris, a escala 111 5000, L'Avenc de sa Mitjania presenta de fet dues bo- amablement facilitats per ESTOP (Palma de Mallorca). ques contigües separades entre si per una massa es- S'ha realitzat un producte cartografic a escala talagmítica fortament afectada pels processos erosius 112000 que abraca una superfície de 40 hectarees, epigeus. L'obertura major, la més occidental, és la que arnb una equidistancia de les corbes de nivel1 de 2 permet el descens a la Via de la Molsa, al Pou Estret metres. S'han diferenciat 17 nivells d'informació que i a la Via Classica; la boca més petita (la sud-oriental) inclouen elements planimetrics i altimetrics, juntament ens dóna accés al Gran Pou així com a la Via de les arnb aquells altres estrictament geomorfologics que ja Finestres. Ens ocuparem ara arnb rnés detall de cada han estat glossats breument a I'apartat anterior. una de les vies esmentades. Les tolerancies emprades en les orientacions re- Si s'efectua el descens per la gran boca nord-oc- lativa i absoluta dels models estereoscopics, assegu- cidental, trobam un ampli pou de tendencia general ren desviacions mhimes- inferiors als 2 metres, tot i subvertical, amb les parets gairebé totalment cobertes no disposar de suport topografic específic per a de molses; és la Via de la Molsa. En aquest pou, a aquests treballs; aquestes precisions, encara que són la cota -33 m (punt B de la topografia), s'obre una es- baixes en retació amb el que és habitual en el camp querda lateral que permet assolir el Pou Estret que de la cartografia, són rnés que suficients per a un arriba a una fondaria de -60 metres. mapa geomorfologic com el que ens ocupa. Continuant el descens de la Via de la Molsa, i El fet d'haver pogut generar un producte cartogra- després de superar un gran relleix, arribam a un altre fic digital, a més de proporcionar-nos unes precisions gran repla a la cota -65 m (punt E) on s'ofereixen acceptables, ofereix una enorme versatilitat en les la- dues alternatives de descens. En direcció Est comuni- bor~d'explotació grafica de la cartografia generada, i cam directament arnb el Gran Pou, a tan SOIS23 me- permet un tractament selectiu de la informació tant pel tres del fons. Al contrari, si optam per continuar cap al que fa a I'escala de representació com als nivells d'in- sud-oest, entram de ple a la Via Classica, que és la eomorfolbgica detallada del paratge carstlc de Sa Mltja- blic; D: Torrent des Gorg des Dlners; E: Coma deBin~;F: Casa des , Mallorca). Restitucid orlglnal a escala 112000, realitzada Moro. 1: Fons de dollna amb cobertura ed&ca; 2: dollna oberta; 3: engoli- A., Palma de Mallorca. Projecci6 UTM; el.lipso~de ~nternaclonal. dors; 4: avenc; 5: fractures e~xampladesper dissoluc~b;6: corbes de u~distAnciade les corbes de nrvell: 2 metres. nivell; 7. corbes de depressi6; 8: cota altlmetr~ca;9. paret de pedra seca; 10: construcci6; 11: torrent; 12: arbres; 13: massa arbbria mes fonda de I'avenc i coneguda des de les primeres MORFOLOGIA I GENESI exploracions de la cavitat. La Via Classica té I'inici en forma de costa des- L'Avenc de sa Mitjania constitueix un bell exem- cendent prou forta, que acaba en un pouet de 4 metres ple de cavitat de dissolució, íntimament lligada al dre- pel qual es possible comunicar amb una saleta de sol natge en profunditat de la gran dolina on s'obre. argilós (punt P, a -77 m) i que es on arribarem tam- Les morfologies de dissolució són la nota domi- bé en ocupar-nos de la Via de les Finestres.
Recommended publications
  • Estudio Espeleológico De Un Sector Comprendido Entre Bini Petit Y El Puig De Moncaire : Escorca-Fornalutx, Mallorca
    ENDINS, no 24. 2001. Palma de Mallorca ESTUDIO ESPELEOLÓGICO DE UN SECTOR COMPRENDIDO ENTRE BlNl PETlT Y EL PUlG DE MONCAIRE (Escorca-Fornalutx, Mallorca) per Antoni MERINO ' Resum En aquest treball es presenten els resultats d'una serie de campanyes espeleologi- ques duites a terme en aquest sector de la serra de Tramuntana. Els resultats han estat gairebé pobres, ja que s'han localitzat i topografiat un total de 10 cavitats de petites dimen- sions. També s'ha efectuat un estudi geomorfologic que ha proporcionat importants dades de les dolines de la zona. Resumen En el presente trabajo se dan a conocer los resultados de una serie de campañas espeleológicas llevadas a cabo en este sector de la Serra de Tramuntana. Los resultados no han sido muy buenos, ya que las cavidades encontradas son de pequeñas dimensio- nes. Se han topografiado un total de 10 cavidades. También se ha hecho un estudio geomorfológico, arrojando importantes datos sobre las dolinas que hay en la zona. Abstract In this paper the results of a series of caving campaigns carried out between Bini Petit and the Puig de Moncaire on the Serra de Tramuntana are presented. The results have not been particularly profitable, as many of the caves found were of a small size. A total of ten cave surveys were completed. A geomorphological study was also made, which has yielded important data on the dolines there are in this area. Introducción En este artículo se presenta el resultado de varias sos humanos para poder formar un grupo con capaci- campañas espeleológicas llevadas a cabo en el sector dad suficiente para batir zonas de manera segura qui- comprendido entre Bini Petit y el Puig de Moncaire (tér- zás hayan motivado esta falta de resultados.
    [Show full text]
  • Ecoturismo Ecotourism Ökotourismus
    LOS ESPACIOS NATURALES OBSERVACIÓN DE MARIPOSAS DE LAS ISLAS BALEARES: BUTTERFLY WATCHING ÖKOTOURISMUS Conservación y protección de SCHMETTERLINGBEOBACHTUNG ECOTOURISM hábitats y especies La observación de mariposas, tanto diurnas como nocturnas, es otra actividad recomendada para llevar a cabo en las islas. Observar mariposas puede resultar una actividad muy apropiada para realizar en familia. La primavera es probablemente la ECOTURISMO THE NATURAL LANDSCAPES mejor época del año para descubrir, aprender y disfrutar del fascinante mundo de OF THE BALEARIC ISLANDS: las mariposas. Preservation and protection of The observation of butterflies, both during the day and the night, is another highly recommended activity on the Balearic Islands. It can be a very exciting family habitats and species activity. Spring is probably the best season for discovering the wonderful world of Las Islas Baleares se encuentran en el butterflies and learning about them. Mediterráneo occidental, frente a la costa DIE NATURLANDSCHAFTEN Illa de Cabrera Ferreret (Alytes muletensis) oriental de la península ibérica. Las principales Die Beobachtung von Schmetterlingen, sowohl am Tag als auch während der islas que conforman el archipiélago - Mallorca, DER BALEAREN: Erhaltung und Nacht, ist eine andere sehr empfehlenswerte Betätigung auf den Balearen. Es kann Menorca, Ibiza y Formentera - poseen, cada una Descubre los maravillosos espacios naturales de las islas y disfruta de la eine sehr spannende Familienbetätigung sein. Der Frühling ist wahrscheinlich die de ellas, una identidad y carácter propio. Sus riqueza que atesoran. La biodiversidad en las islas es muy elevada y presenta FAUNA Schutz der Lebensräume und Coure Comú (Lycaena phlaeas) beste Jahreszeit, um Schmetterlinge zu entdecken und die wunderbare Welt der valores naturales y culturales las han hecho un importante número de endemismos, especies únicas que solamente podrás Schmetterlinge kennenzulernen und zu geniessen.
    [Show full text]
  • Estims I Cadastres
    INVENTARI DEL ESTIMS I CADASTRES Arxiu del Regne de Mallorca Maria J. Massot Ramis d’Ayreflor 1998 1 ESTIMS. Es feren dos estims -no cadastres- a Mallorca, un el 1578, que es redactà definitivament el 1590 i altre el 1685, que fou acabat el 1695. Ambdós incloïen els béns immobles i els mobles (drets -alous- i censals). ESTIMS GENERALS DE 1578 Es començaren el 1576. Es repartí el territori de Mallorca entre una sèrie de persones elegides pel General Consell (dos cavallers o donzells, 2 ciutadans, un mercader i un menestral) i pel Sindicat de Fora (tres pagesos) i un notari per autenticar. - Palma: Estimadors de la Ciutat: . Ramon Gual Desmur, donzell . Joanot Gual, donzell . Francesc Serralta, ciutadà . Joanot Sunyer, ciutadà . Joan Garcies, mercader . Bartomeu Estelrich, paraire Estimadors de la part forana: . Guillem Socies de Bunyola . Bartomeu Fullana de Campos . Pere Roig d'Alcúdia Notari: Miquel Pelegrí - Terme de la Ciutat, Esporles, Andratx, Marratxí, Calvià, Puigpunyent, Valldemossa, Alcúdia i Pollença1 Estimadors de la Ciutat . Nicolau Malferit, donzell . Joanot Gual, donzell . Francesc Serralta, ciutadà 1 - Els estimadors elegits figuren per al terme de Ciutat, però no es pot assegurar que també estimassin els altres pobles omclosos dins aquest grup. 2 . Joanot Sunyer, ciutadà . Joan Garcies, mercader . Joanot Palou, assaurador Estimadors de la part forana . Pere Fullana . Pere Roig . Guillem Socies Notari: Antoni Poquet - Sencelles, Santa Maria, Alaró, Bunyola, Sóller Estimadors de la Ciutat . Pere Joan Forteza, donzell . Rafel Oleza, donzell . Gaspar Rossinyol, ciutadà . Onofre Garcia, ciutadà . Miquel garau, mercader . Pere Joan Basset, forner Estimadors de la part forana . Pere Ferrà, álies Petit, de Sóller .
    [Show full text]
  • — 34 Provincia De BALEARES
    — 34 Provincia de BALEARES Comprende esta provincia los siguientes ayuntamientos por partidos judiciales : Partido de Ibiza. Formentera. San Jaan Bautista. 1 San Antonio Abad . Ibiza . San José . Santa Eulalia del Río . Partido de Inca. Alaró. Costitx. Llubí. Puebla (La) . Alcudia. Sancellas . Escorca. María de la Salud . Binisalem. Santa Margarita . Inca. Búger. Muro. Selva. Campanet. Lloseta. Pollensa . Sineu. Partido de Mahón. Alayor . Ferrerías . Mercadal . Villacarlos . Ciudadela. ( Mahón . San Luis . Partido de Manacor. Artá. Manacor. Porreras. Santañy. Campos del Puerto . Montuíri . San Juan . Son Servera . Capdepera. Felanitx. Petra . San Lorenzo de Descardazar .l Villafranca de Bonany. Partidos (dos) de Palma. Algaida. Deyá. 1 Lluchmayor. Santa Eugenia. Andraitx. Esporlas . Marratxí. Santa María . Bañalbufar. Sóller. Buñola . Estellénchs PALMA Cal viá. Fornalutx. Puigpuñent. 1 Valldemosa . TOTAL DE LA PROVINCIA Partidos judiciales 6 Ayuntamientos 61 Constituyen esta provincia, como principales, las islas de MALLORCA, MENORCA e IBIZA, y como de menor importancia , pero también habitadas, las del AIRE, de AHORCADOS, AUCANADA, BOTAEOCH, CABRERA, CONEJERA, DRAOONERA, islot e ESPALMADOR, FORMENTERA, LAZARETO O islote LAZARETO, PINTO, POU (D'EN) y del REY .—La división territorial por islas es la que sigue: ISLA DE MALLORCA: Comprende los ayuntamientos de Alaró, Alcudia, Algaida, Andraitx, Arta, Bañalbufar, Binisalem , Búger, Buñola, Calviá, Campanet, Campos del Puerto, Capdepera, Costitx, Deyá, Escorca, Esporlas, Estellénchs, Felanitx , Fornalutx, Inca, Lloseta, Llubí, Lluchmayor, Manacor, María de la Salud, Marratxí, Montuíri, Muro, PALMA, Petra, Pollen- sa, Porreras, Puebla (La), Puigpuñent, Sancellas, San Juan, San Lorenzo de Descardazar, Santa Eugenia, Santa Margarita , Santa María, Santañy, Selva, Sineu, Sóller, Son Servera, Valldemosa y Villafranca de Bonany . ISLA DE MENORCA: Comprende los ayuntamientos de Alayor, Ciudadela, Ferrerías, Mahón, Mercadal, San Luis y Villacarlos.
    [Show full text]
  • Escorca, Mallorca): UNA ESTACIÓ PREHISTÒRICA REMOTA a LA SERRA DE TRAMUNTANA
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Biblioteca Digital de les Illes Balears ENDINS, 34: 19 - 34 ISSN 0211-2515. Mallorca, 2010 LA COVA DE SA TOSSA ALTA (Escorca, Mallorca): UNA ESTACIÓ PREHISTÒRICA REMOTA A LA SERRA DE TRAMUNTANA per Alexandre VALENZUELA1, Moisés BONNIN2, Jordi BARTOLOMÉ3, Josep Antoni ALCOVER1, 4 i Miquel TRIAS4 Summary The results of the excavation of test pits in Cova de sa Tossa Alta (Escorca, Ma- llorca) are presented in this paper. A stratigraphic sequence spreading over the Bron- ze and Iron Ages has been obtained. The earliest documented level is associated to the 14C date Wk 28753 (3421 ± 33 BP; 1880 – 1620 2σ cal BC). It has not been found any evidence for a previous occupation of the cave. The attribution by other scholars to the Chalcolithic Age of several sherd fragments obtained at the surface of the cave is not supported by the new evidence. The use of the cave and its preparation for stabling cows probably corresponds to late times of the prehistory of Mallorca. A lithic industry without known parallels in contemporary mainland Western Europe is briefly described. Resum Presentam els resultats de l’excavació de diferents cales a la cova de sa Tossa Alta (Escorca, Mallorca). Hem obtingut un perfil estratigràfic que abasta l’Edat de Bronze i l’Edat de Ferro. El nivell d’ocupació més antic documentat està associat a la datació Wk 28753 (3421 ± 33 BP; 1880 – 1620 2σ cal BC). No s’hi ha obtingut cap evidència d’una ocupació anterior.
    [Show full text]
  • Tomo I Informe 163/2019 Sobre La Consolidación De Las Cuentas
    Informe 163/2019 sobre la consolidación de las cuentas generales de las entidades locales correspondiente al ejercicio 2017 Tomo I Informe sobre la consolidación de las cuentas generales de las entidades locales correspondiente al ejercicio 2017 ÍNDICE I. Introducción ...................................................................................................................................................... 5 1. Presentación ....................................................................................................................................................... 5 2. Objetivos ............................................................................................................................................................. 5 3. Ámbito subjetivo ................................................................................................................................................. 6 4. Ámbito temporal ................................................................................................................................................. 8 5. Ámbito objetivo ................................................................................................................................................... 8 6. Alcance ............................................................................................................................................................... 8 7. Metodología .......................................................................................................................................................
    [Show full text]
  • Supplementary Material Risk of Secondary Infection Waves of COVID-19 in an Insular Region
    1 Supplementary Material 2 Risk of secondary infection waves of COVID-19 in an insular region: the case of the 3 Balearic Islands, Spain 4 Víctor M. Eguíluz, Juan Fernández-Gracia, Jorge P. Rodríguez, Juan M. Pericàs, Carlos 5 Melián 6 7 Content 8 9 Supplementary Tables 10 Table S1. Accuracy of the fittings as a function of incubation, latency, and disease 11 periods. 12 Table S2. Accumulated number of infected individuals for the best fits in each 13 iteration. Supplementary Figures 14 Fig. S1. Population in the 67 municipalities of Balearic Islands, according to the 15 2011 census. 16 Fig. S2. Extracting the incubation and recovery times. 17 Supplementary Text 18 Relation between confirmed cases and estimation cases from models 19 20 Supplementary Tables 21 2 2 Tlat Tinf Tdis χ α αacc χ acc β1 β2 β3 β4 β5 active 1 5 12 1.67 0.079 0.080 0.052 0.19 0.09 0.03 0 0 2 4 12 1.30 0.075 0.077 0.11 0.24 0.12 0.016 0.036 0 3 3 12 1.39 0.084 0.087 0.17 0.31 0.16 0.0057 0.050 0 4 2 12 1.34 0.091 0.091 0.10 0.44 0.16 0.017 0.053 0 5 1 12 1.46 0.11 0.11 0.22 0.54 0.28 0 0.52 0 22 Tlat: latent period; Tinf: presymptomatic infectious period; Tdis: disease period. 23 Table S1. Accuracy of the fittings as a function of incubation, latency, and disease 24 periods.
    [Show full text]
  • New Bryological Data for the Balearic Islands. III
    Anales de Biología 43: 1-9, 2021 ARTICLE http://dx.doi.org/10.6018/analesbio.43.01 New bryological data for the Balearic Islands. III. Llorenç Sáez1,2, Samuel Pinya3 & Francisco Lara4,5 1 Sistemàtica i Evolució de Plantes Vasculars, Unitat Associada al CSIC, Botànica, Facultat de Biociències, Universitat Autònoma de Barcelona, ES-8193 Bellaterra, Barcelona, España. 2 Societat d’Història Natural de les Illes Balears, c. Margarida Xirgu, 16, ES-07003 Palma de Mallorca, Islas Baleares, España. 3 Interdisciplinary Ecology Group. Biology Department. Universitat de les Illes Balears, Carretera de Valldemossa, km 7.5, 07122 Palma, Illes Balears, España. 4 Centro de Investigación en Biodiversidad y Cambio Global (CIBC-UAM), ES-28049 Madrid, España. 5 Departamento de Biología (Botánica). Universidad Autónoma de Madrid, C/ Darwin, 2, ES-28049 Madrid, España. Resumen Correspondence Nuevos datos briológicos para las Islas Baleares. III. L. Sáez Se aportan datos corológicos para 27 briófitos de las Islas Balea- E-mail: [email protected] res. La mayoría de las citas de esta contribución corresponden a Received: 31 August 2020 especies relativamente raras de áreas montañosas de las Islas Ba- Accepted: 9 October 2020 leares (principalmente de Mallorca), para las cuales, la información Published on-line: 19 January 2020 sobre su distribución en el archipiélago es escasa y poco actualiza- da. Se cita por primera vez la presencia en el archipiélago balear de Hypnum resupinatum, Lewinskya fastigiata y Ptychostomum kunzei. Por otro lado, Epipterygium tozeri constituye novedad para Mallorca. Son destacables las nuevas localidades en Mallorca de Plagiochasma appendiculatum, una especie amenazada en Euro- pa. Palabras clave: Briófitos; Islas Baleares; Distribución; Región Mediterránea.
    [Show full text]
  • 1. Generalitats
    1. Generalitats 1.1. Situació regional del municipi de Sóller i característiques geogràfiques de Sóller. El terme de Sóller té una superfície de 42,75 Km2 , cosa que el converteix en el 29è més extens de Mallorca. Està situat al nord-oest de l’illa i confronta amb els municipis de Deià, Bunyola, Escorca i Fornalutx ( vegeu figura 1.1.1. ). Figura 1.1.1. Mapa de Mallorca amb la localització del municipi de Sóller Font:Elaboració pròpia La seva població en el cens de 1996 era de 10.515 habitants, el 9è en importància de l’illa, tot i que el 1999 la població havia superat els 11.000 habitants. Presenta, a part de Sóller, diferents nuclis habitats, com el del Port de Sóller, l’Horta i Biniaraix. La demarcació municipal coincideix aproximadament amb la vall del mateix nom encerclada pels puigs més elevats de la serra de Tramuntana, que, això no obstant, tenen els cims dins els municipis veïns de Bunyola, Escorca i Fornalutx. Les principals elevacions de Sóller són la serra de Alfàbia –al sector de s’Arrom- (957 m ), el puig des Moro – a les estribacions del puig des Teix – ( 785 m ) i el puig de Bàlitx ( 579 m ). Document I. Memòria descriptiva 7 Agenda 21 Local de Sóller Els materials que componen el terme apareixen, a grans trets, disposats en tres anells envoltant la vall. Les calcàries massives del Lias – el que popularment es coneix com a pedra viva- conformen els cims, els espadats i les cresteries que tanquen la vall. Al peu dels penya-segats es desenvolupa una segona unitat, composta per margues i arrossegalls de vessant, que conformen els costers que els sollerics han transformat en olivars.
    [Show full text]
  • Mapa De Carreteres De Mallorca
    Cap de Catalunya Cala Figuera Cap de Formentor Cala Castell Cala Extremer Cala Bóquer Ma-2210 Cala de Sant Vicenç Punta Bèquer Ma-2200 A Ma-2203 Punta de l'Avançada Ma-2200 Port de Ma-2240 Ma-2220 Pollença POLLENÇA Cap des Pinar Morro d'en Llobera Ma-2202 Punta de Manresa Cala Codolar Ma-10 Morro de sa Vaca es Mal Pas Ma-2220 Cap de Menorca sa Calobra Ma-2201 Morro de sa Corda Ma-13 ALCÚDIA Cala Tuent Ma-3460 Ma-2141 Ma-2200 Punta de Cala Roja ESCORCA Ma-3470 Ma-12 Ma-2140 Port d'Alcúdia Ma-10 Lluc Ma-13 Punta Llarga Crestatx Port de Sóller s'Obac Pont des Anglesos Cap Gros Ma-2124 Ma-10 Ma-3433 Ma-1150 Ma-2130 Ma-12 Cap de Ferrutx Ma-2120 Ma-1134 CAMPANET Ma-3420 FORNALUTX Ma-2123 Ma-2121 Ma-10 Ma-2125 Ma-3421 Caimari Moscari Ma-2131 SA POBLA Can Picafort es Caló Punta de Deià Ma-2122 Biniaraix Ma-2132 Ma-3450 Cala de sa Penya Roja Ma-3431 Ma-3431 Ma-3423 sa Foradada SÓLLER Ma-3422 MANCOR Ma-3410 Punta des Patró SELVA Ma-3430 Ma-3432 Caloscamps Cala Mesquida Ma-11 BÚGER Ma-3501 Cap des Freu DEIÀ Ma-13 Ma-3413 Son Serra Betlem Ma-13 A Colònia de Ma-2114 de Marina Ma-10 MURO Ma-12 Sant Pere Ma-11 A Ma-2100 Biniamar Ma-3500 Ma-3411 Ma-2112 Ma-2113 s'Estanyol LLOSETA Ma-3333 Cala Agulla Ma-2110 Ma-3500 Ma-3412 Port de Valldemossa Ma-3331 Ma-4050 Ma-3430 Punta de Capdepera Ma-1131 VALLDEMOSSA Ma-3441 Ma-3402 Ma-3400 Ma-3440 INCA Ma-3442 es Cavall Ma-3443 CAPDEPERA Ma-15 Ma-1130 Ma-2111 Ma-2111 A Ma-3440 Cala Gat Port des Canonge ALARÓ Ma-3440 Ma-10 Ma-15 B Ma-3401 Cala Rajada Ma-2010 Ma-3240 ARTÀ BINISSALEM Ma-15 Ma-4043 Ma-3521 SANTA Ma-12
    [Show full text]
  • Veu De Sóller
    L L BUNYOLA / Aina Castillo (PP) i Antònia Joan (PSOE) dimiteixen per motius personals (pàg. 23) Núm. 1.018 Divendres, 1 E.. 14 de novembre de 2008 Setmanari Independent d'Informació Comarcal de Bunyola, Deià, Escorca, Fornalutx i Sóller Amb la intenció de protegir la fauna i flora de la mar El Club Nàutic demana una reserva marina entre Na Mora i Ses Puntes n Els pescadors de l’illa pacten sortir a la mar El comerç de Mallorca i Menorca es va veure ahir afectat per les dificultats de poder despatxar els clients. un dia menys a la setmana per aixecar el sector El Club Nàutic instarà al Ministe- peració dels recursos submarins. Més de tres hores sense llum ri de Medi Ambient i a la Conse- Ala vegada, els pescadors han reduït lleria d’Agricultura protegir una un dia la jornada per reduir costs i n Un llamp deixa Mallorca i Menorca sense energia elèctrica Pàgina 10 franja marina per potenciar la recu- pujar el preu del peix. Pgs. 12 i 16 ENTREVISTA Sóller perd Miquel L’Ajuntament Els comerciants Ballester, fill il.lustre denunciarà a la del passeig Es Miquel Ballester moria diumenge a l’edat de 89 Guàrdia Civil Través, indignats anys al seu domicili de la plaça dels Estiradors. El científic va ser proclamat fill il.lustre de Sóller l’expoli de pedres perquè no tendran tot just fa poc més d’un any. Pàgina 15 de les Tres Creus llums de Nadal Reynaldo Reynaga El municipi denunciarà davant El passeig Es Través no lluirà Detectada una ‘casa pastera’ la Benemèrita el robatori de enguany les garlandes de colors “Ens agradaria participar pedres del monument al temps durant les festes de Nadal, un a les festes populars” habitada per més de 20 persones que indagarà sobre qui recau la fet que ha encalentit els ànims El bolivià Reynaldo Reynaga propietat.
    [Show full text]
  • Mayo De 2021 En Illes Balears
    www.aemet.es Twitter:@AEMET_Baleares AVANCE CLIMATOLÓGICO MENSUAL MAYO DE 2021 EN ILLES BALEARS Mayo de 2021, con una temperatura media de 17.9◦C y una anomalía de 0.1◦C, fue un mes normal en Baleares. Por islas, el mes fue frío en Menorca, normal en Mallorca, cálido en Ibiza y muy cálido en Formentera. Las temperaturas medias y anomalías fueron las siguientes: En Menorca, 17.4◦C de temperatura media y -0.3◦C de anomalía; en Mallorca, 17.8◦C y 0.1◦C; en Ibiza 18.3◦C y 0.5◦C y, en Formentera, 20.2◦C y 1.2◦C. Las temperaturas mínimas más bajas del mes se registraron el día 12 en las tres islas mayores: 7.3◦C en Cala Galdana (Menorca); 2.2◦C en Escorca Son Torrella (Mallorca) y 7.3◦C en Sant Joan de Labritja (Ibiza). En Formentera, la mínima se registró el día 3, con 12.3◦C. Se registraron las primeras noches tropicales del año (temperaturas mínimas mayores o iguales a 20◦C): dos en Banyalbufar y una Andratx. Las temperaturas máximas más altas se registraron en todo el archipiélago el día 16: 31.3◦C en Ciutadella Cala Galdana (Menorca); 33.5◦C en Petra (Mallorca); 32.6◦C en Sant Antoni de Portmany (Ibiza) y 31.6◦C en Formentera. En cuanto a precipitaciones, Mayo de 2021 fue, en general, húmedo. En promedio, en Baleares, llovió 55.5 l=m2, 17.8 l=m2 más de lo habitual, es decir, un 47% más.
    [Show full text]