REALITAT O FICCIÓ?

Mariola Gispert Segués | 1r A | Dídac Roig | Escola Pia Terrassa | Curs 2018-19

Agafa qualsevol pantalla que tinguis a prop; un ordinador, un telèfon mòbil, un televisor... Si està encesa, apaga-la i concentra’t en ella; no en la imatge que ha deixat de mostrar. Observa-la bé i descobriràs com el reflex la converteix en un mirall negre. Una imatge freda del teu rostre fosc i tancat dins d’aquesta tecnologia. Black Mirror és una ficció, i si et tranquil·litzes pensant que la realitat de la sèrie et queda molt lluny estàs molt equivocat. La tecnologia és un reflex del que som nosaltres ara, i aquest reflex es troba en cada paret, a cada escriptori, al palmell de cada mà.

1

Índex

Abstract ...... 3 Agraïments ...... 7 Introducció ...... 8 1. Evolució de les xarxes socials ...... 11

1.1. Història de les xarxes socials 11

1.1.1. Primers inicis 11 1.1.2. Les xarxes socials del nou mil·lenni 13

1.2. Les xarxes socials com les coneixem avui 14 1.3. El futur de les xarxes socials 15

2. Les xarxes socials més importants ...... 16

2.1. Facebook i Facebook Messenger 16 2.2. Youtube 17 2.3. Whatsapp 18 2.4. Instagram 18 2.5. Twitter 19 2.6. Snapchat 20

3. Característiques de les xarxes socials ...... 21 4. Salut mental i xarxes socials ...... 24

4.1. Trastorns psicològics 24

5. Art i consciència ...... 28 6. Què és Black Mirror? ...... 31 7. Part pràctica ...... 33

7.1. Anàlisi del capítol 33 7.2. Paral·lelismes amb la realitat 45 7.3. Enquesta 56 7.4. Entrevista a Francesc Núñez 67 7.5. Entrevista a Gina Torras 74 7.6. Entrevista a Juan Luís Ruiz 78

Conclusions ...... 84 Bibliografia ...... 87 Annex ...... 90

2

Abstract El treball de recerca present pretén reproduir un anàlisis del primer capítol de la tercera temporada de la sèrie Black Mirror: Caiguda en picat o Nosedive.

Es realitza un estudi complet d’aquest, tenint en compte el comportament de cada personatge i la situació que es presenta en un món fictici digitalitzat que funciona a partir d’un sistema de puntuacions que han estat imposades a cada individu.

Es parteix d'una base teòrica que explica la història de les xarxes socials i les característiques més importants d’aquestes, directament relacionades amb diferents trastorns derivats de l’ús abusiu de xarxes socials. També es fa una petita introducció de la funció de l’Art i la seva importància social. Més endavant, s’intenten assolir dos objectius o hipòtesis.

El primer, demostrar que el capítol no és ficció, sinó que és aplicable a la vida real. Per a fer-ho, s’exposa una llista de situacions reals demostrables relacionades o semblants a situacions concretes del capítol.

En segon lloc, es vol descobrir l’impacte que pot tenir una obra d’Art com és Black Mirror en la consciència humana. A partir d’enquestes s’observa el comportament d’un grup de gent i la visió que tenen sobre l’ús de les xarxes abans i després de visualitzar Nosedive.

Les conclusions extretes asseguren que l’Art és capaç de canviar la visió de la societat i així proposar la possibilitat de canviar el món. S’explica també que la sèrie Black Mirror, tot i la seva intenció de caricaturitzar, sembla ser un reflex del què és l’ésser humà avui en dia.

3

El trabajo de investigación presente pretende reproducir un análisis del primer capítulo de la tercera temporada de la serie Black Mirror: Caída en picado o Nosedive.

Se realiza un estudio completo de este, teniendo en cuenta el comportamiento de cada personaje y la situación que se presenta en un mundo ficticio digitalizado que funciona a partir de un sistema de puntuaciones que han sido impuestas a cada individuo.

Se parte de una base teórica que explica la historia de las redes sociales y las características más importantes de estas, directamente relacionadas con diferentes trastornos derivados del uso abusivo de redes sociales. También se hace una pequeña introducción de la función del Arte y su importancia social. Más adelante se intentan alcanzar dos objetivos o hipótesis.

El primero, demostrar que el capítulo no es ficción, sino que es aplicable a la vida real. Para hacerlo, se expone una lista de situaciones reales demostrables relacionadas o similares a situaciones concretas del capítulo.

El segundo lugar, se quiere descubrir el impacto que puede tener una obra de Arte como es Black Mirror en la conciencia humana. A partir de encuestas se observa el comportamiento de un grupo de gente y la visión que tienen sobre el uso de las redes antes y después de visualizar Nosedive.

Las conclusiones extraídas aseguran que el Arte es capaz de cambiar la visión de la sociedad y así proponer la posibilidad de cambiar el mundo. Se cuenta también que la serie Black Mirror, a pesar de su intención de caricaturizar, parece ser un reflejo de lo que es el ser humano hoy en día.

4

The present research tries to reproduce an analysis of the first chapter of the third season of Black Mirror series: Nosedive.

A complete study of this one is carried out, concerning the behavior of each person and the situation that appears in a digitalized fictitious world that works from a system of scores that have been imposed on each person.

It is based on a theoretical part that explains the history of social networks and the most important characteristics of these, which is directly related to different disorders derived from the abusive use of social networks. There is also a small introduction of the function of Art and its social importance. Later, we try to achieve two goals or hypotheses.

The first one is to show that the chapter is not fiction, but is applicable to real life. To do so, it is shown a list of real-life situations that can be related or similar to specific situations in the chapter.

Finally, we want to discover the impact that a piece of art as Black Mirror can have in human consciousness. Based on surveys, we observe the behavior of a group of people and the vision they have about the use of networks before and after watching Nosedive.

The conclusions drawn show that Art is able to change the vision of society and can propose the possibility of changing the world. It is also explained that Black Mirror series, despite its intention to caricature, seems to be a reflection of what human being is today.

5

Le présent document de recherche essaye à reproduire une analyse du premier chapitre de la troisième saison de la série Black Mirror: Nosedive.

Une étude complète de celui-ci est réalisée, en tenant compte du comportement de chaque personne et de la situation qui apparaît dans un monde fictif qui fonctionne à partir d'un système de scores imposé à chaque personne.

Il repose sur une base théorique qui explique l’histoire des réseaux sociaux et les caractéristiques les plus importantes de ceux-ci, directement liées aux différents troubles dérivés de l’utilisation abusive des réseaux sociaux. Il y a aussi une petite introduction de la fonction de l'Art et de son importance sociale. Plus tard, nous essayons d’atteindre deux objectifs ou hypothèses.

Le premier est montrer que le chapitre n’est pas une fiction, mais s’applique à la vie réelle. Pour l’accomplir, une liste de situations réelles peut être démontrée, liée ou similaire à des situations spécifiques dans le chapitre.

En deuxième lieu, nous voulons découvrir l'impact qu'une œuvre d'art comme Black Mirror peut avoir dans la conscience humaine. Grâce à unes enquêtes, nous observons le comportement d’un groupe de personnes et leur vision de l’utilisation des réseaux avant et après la visualisation de Nosedive.

Les conclusions indiquent que l’art est capable de changer la vision de la société et propose ainsi la possibilité de changer le monde. Il est également expliqué que la série Black Mirror, malgré son intention de caricaturer, semble être un reflet de ce que l’être humain est aujourd’hui.

6

Agraïments

M’agradaria donar les gràcies a

La meva família i amics, disposats a ajudar-me i donar-me suport en tot moment.

Els entrevistats: Francesc Núñez, Gina Torras i Joan Luís Ruiz i als enquestats, per haver-me ofert part del seu temps i haver compartit les seves experiències amb mi d’una manera desinteressada.

I sobretot,

Al Dídac Roig, per haver-me assessorat i per fer possible el treball.

7

Introducció

No va ser fàcil per a mi concretar un tema pel meu treball de recerca, sempre diuen que és important enfocar-lo dins d’un àmbit que et pugui ajudar posteriorment en els teus estudis o al món laboral. Però encara tinc menys clar què vull fer jo en un futur, així que vaig preferir pensar en què m'agrada, que em motiva de veritat. Em vaig preguntar què m’agrada fer quan tinc algun moment per a mi. Normalment acabo mirant algun capítol d’una sèrie o una pel·lícula.

Per això vaig pensar en una llarga llista de pel·lícules, sèries o escenes concretes d’aquestes. Volia deixar de mirar-les i començar a contemplar-les, extreure’n tot el contingut i descobrir allò que mostraven.

Black Mirror em va semblar la millor opció, no només pel motiu que tracta la sèrie, el qual ens afecta diàriament, també per la sensació que et queda després de cada capítol, no et deixa indiferent, sol incomodar i terroritzar, dóna lloc a una reflexió que, en la meva opinió, és molt necessària.

Vaig decidir centrar el treball en el primer capítol de la tercera temporada: Nosedive o Caiguda en picat. On, seguint la línia de la sèrie, Joe Wright pren la revolució tecnològica com a objecte de crítica i, concretament en el capítol, el sistema de relació imposat per les xarxes socials. Ho presenta davant dels espectadors com a la paranoia de viure en un món on cada individu detecta la puntuació personal de cada home o dona amb el que es troba i amb el mòbil es passen el dia valorant les seves interaccions. Això sí, els colors pastel com el salmó o el turquesa envaeixen les imatges creant un ambient agradable, com si es tractés d’un filtre d’Instagram. (La visualització de l’episodi és important però no imprescindible per a una bona interpretació del meu treball. És per això que forma part de l’annex del meu treball, però per temes legals relacionats amb el dret d’autor, no en pot formar part).

Per a molta gent, el creador de la sèrie, Charlie Brooker, ha portat la crítica tecnològica a l'extrem, ja que presenta conceptes summament innovadors, moltes vegades inimaginables dins la realitat en la que vivim. Tot i així, Black Mirror no deixa de despertar quelcom en la consciència de qui ho mira.

8

La meva intenció era, doncs, reflexionar sobre aquest món que mostra Black Mirror, adoptar una actitud crítica, així com fa el productor de la sèrie, per a poder dir de manera segura, amb arguments, si el que es mostra és un simple escenari fictici o, contràriament, és un reflex de la societat actual. Aquesta és la meva hipòtesis, una pregunta molt discutida des de sempre en el món del cinema: La realitat supera la ficció? I, concretament en el meu treball, Black Mirror és ficció o real? M’espanta pensar-ho, però vull demostrar que vivim en un món com el de la sèrie, que aquesta no ens ensenya res de nou, només fa la funció de mirall.

Totes aquestes emocions que desperta Black Mirror al seu públic, va fer que em plantegés un segon objectiu, volia conèixer aquest efecte que observo que l’art té moltes vegades sobre nosaltres. L’art ens comunica allò que l’artista vol fer saber, ens fa veure les coses des de un altre punt de vista i, moltes vegades ens fa ser conscients d’alguna cosa en concret, obre una porta a la reflexió. Aquesta funció o responsabilitat de l’artista em sembla un fenomen interessant per a estudiar. Descobrir si realment, una obra d’art com és Black Mirror, té el poder de canviar la forma de veure el món de la gent i, per tant, el poder de canviar el món.

En resum, els meus objectius principals són:

- Black Mirror mostra un escenari fictici o és un reflex de la societat actual?

- Black Mirror té el poder de conscienciar al espectador?

Per a aconseguir-los, vaig tenir la necessitat de descobrir més profundament el que eren les xarxes socials i tots els efectes que han tingut en la humanitat, també el món de l’art com a manera de denúncia, el qual desconeixia completament. Tota aquesta informació que vaig poder trobar per internet majoritàriament, em va aportar la base necessària per a començar la meva investigació.

Per començar, vaig visualitzar el capítol diverses vegades, cada una amb una visió diferent. Al principi de manera més passiva (com la major part dels espectadors de la sèrie), després fixant-me i anotant diferents comportaments que observava en els personatges, també, una altre vegada, analitzant els aspectes formals i estètics. Cada vegada descobria coses noves i, al final de tot, la informació que vaig recollir

9 va ser suficient per a seguir amb el meu treball pràctic. Vaig relacionar l’episodi amb diversos casos observables a la realitat, dissenyar enquestes per a observar les diferents reaccions i visions de la societat d’avui en dia davant aquest escenari digital i realitzar entrevistes a partir de dubtes que m’havien sorgit.

Per a reforçar la part del treball dedicada a l’art crítica, en el meu cas davant la tecnologia i les xarxes socials, vaig trobar un conjunt de vinyetes dibuixades per Sergi Moreso que vaig decidir utilitzar per a complementar part del meu treball, vaig col·locar una selecció al llarg de la memòria. (Veure annex II per a més informació sobre les vinyetes i l’artista).

He de dir que he estat motivada en tot moment pel que fa a realitzar la recerca, penso que aplicar un interès o hobbie personal a un treball escolar va ser una gran idea. Tot i així, hi ha hagut certs problemes relacionats amb el caràcter obert del tema tractat. La tecnologia i la importància que té per a la societat és un tema de discussió present avui en dia. I és que cadascú té opinions diverses. A mi mateixa, encara després de realitzar el treball, em resulta impossible definir una opinió pròpia sòlida pel que fa al món digital. O potser sí que tinc aquesta opinió, però inconscientment no vull acceptar-la com a tal.

Un altre límit amb el que m’he trobat és la falta de temps o la abundància d’informació. M’hagués agradat comentar cada capítol de Black Mirror ja que presenten altres conceptes interessants i són tractats de maneres diverses però, evidentment, això resultava impossible.

10

1. Evolució de les xarxes socials

1.1. Història de les xarxes socials

Font 1 www.instagram.com/sergi_moreso/

1.1.1. Primers inicis

La gent des de sempre ha volgut comunicar-se amb altres persones. La gent solia fer visites i la dificultat de comunicar-se depenia de la distància.

Al llarg de la història, la humanitat ha plantejat diverses maneres de comunicar-se: a través de missatges, coloms, telègrafs, senyals de llum i, finalment telèfons. Fa pocs centenars d'anys, obtenir respostes significava esperar mesos o anys. Afortunadament, els humans mai vam deixar de buscar un mètode més ràpid per a la comunicació, fins que al segle XX ens va portar a Internet.

Es considera que les xarxes socials van néixer al 1971, quan es va enviar el primer correu electrònic. Els dos ordinadors estaven situats l'un al costat de l'altre i es va enviar un missatge que deia "qwertyuiop".

El 1978, es va crear el BBS o Bulletin Board System. El BBS es trobava en ordinadors personals, va ser el primer sistema que permetia als usuaris interactuar entre ells a través d'Internet. Era lent, però va ser un bon inici, i només un usuari podia iniciar sessió a la vegada

Aquell mateix any, es van distribuir els primers navegadors web usant Usenet, el primer tauler d'anuncis en línia de l'època. Usenet va ser creat per Jim Ellis i Tom Truscott, on els usuaris podien publicar notícies, articles i publicacions divertides. A

11 diferència del BBS i els fòrums, Usenet no tenia un servidor central. Aquest concepte aviat va inspirar la funció "Grups" que coneixem avui; com Yahoo! Grups1, grups de Google i grups de Facebook.

La primera versió de missatgeria instantània va ser al voltant de 1988, anomenada IRC o Internet Relay Chat. L'IRC, utilitzat per a les comunicacions, així com també per a l'intercanvi d’enllaços, era exclusiu per a algunes persones.

El 1994, es va crear el primer lloc de xarxes socials, Geocities. Geocities va permetre als usuaris crear i personalitzar els seus propis llocs web, agrupant-los en diferents "ciutats" en funció del contingut. L'any següent, TheGlobe.com es va llançar al públic, oferint als usuaris la possibilitat d'interactuar amb persones que tenien els mateixos interessos i publicar els seus propis continguts.

Uns anys més tard, al 1997, AOL Instant Messenger i SixDegrees.com van aparèixer. Va néixer la missatgeria instantània, que donava als usuaris la llibertat de crear un perfil i comunicar-se amb els amics. AOL probablement ha estat el veritable precursor de les xarxes socials actuals. Els perfils permetien escriure una biografia i compartir detalls sobre ells mateixos. Això va ser la característica més innovadora en aquell moment. SixDegrees.com, basat en la teoria dels 6 graus de separació2, no va obtenir el mateix èxit, aquesta permetia als usuaris crear perfils, crear grups, cercar i contactar amics. No obstant això, van animar els membres a convidar més persones. Molta gent es va queixar que les invitacions de membres eren spam, omplint els seus correus amb missatges brossa. Es va vendre el 2001 per $125 milions, però es va tancar completament l'any posterior.

Van anar sorgint altres llocs, xarxes socials com Classmates, Friendzy, Hi-5... Molts eren llocs de contactes i relacions. Per exemple, Classmates va permetre als usuaris connectar amb companys de classe i amics. Va ser un èxit, i encara avui té uns 40.000.000 d'usuaris registrats.

1 Yahoo! Groups és una de les majors col·leccions de fòrums de discussió d’Internet en el món. Forma part de la oferta de serveis de Yahoo! 2 La teoria dels sis graus de separació defensa la idea de que qualsevol persona pot estar connectat a qualsevol altra persona del planeta a través d'una cadena de coneguts que no té més de cinc intermediaris

12

Altres llocs destacables són AsianAvenue, creat l’any 1997. Al 1999, va sorgir BlackPlanet i el 2000, MiGente.com per a usuaris espanyols. A mitjans de la dècada de 1990, Internet estava en plena vigència. Yahoo! es va establir i Amazon va començar a vendre llibres. Cada vegada hi havia més famílies amb internet a casa, i la World Wide Web no mostrava cap senyal d'alentiment, funcionava a la perfecció.

Font 2 www.instagram.com/sergi_moreso/

1.1.2. Les xarxes socials del nou mil·lenni El primer lloc de xarxes socials modern que definim avui és Friendster. També utilitza el grau de concepte de separació similar a SixDegrees, però s’anomena "Cercle d'amics". Friendster era bàsicament un lloc de cites com qualsevol dels anteriors. En els primers 3 mesos, va aconseguir acumular 3.000.000 d'usuaris. Això significa que 1 de cada 126 usuaris web eren membres de Friendster. Aviat MySpace va ”imitar” la idea. Va ser llançat després de només 10 dies de codificació i aviat es va fer més popular que Friendster. MySpace va donar als usuaris més llibertat; amb música, vídeos i una alta fidelitat. Va obtenir 90 milions d'usuaris registrats i, encara ara, segueix sent un dels preferits dels EUA. Els dies de glòria de Friendster han passat, i la seva popularitat ara és superada per MySpace i Facebook. Avui la major part d'usuaris de Friendster prové d'Àsia, especialment de Indonesia i Filipines.

Un altre lloc amb un èxit considerable és LinkedIn. Va ser establert el 2003 i va adoptar un enfocament més professional i empresarial per a les xarxes socials. La

13 majoria de les xarxes estaven centrades en aconseguir cites, tenir amics i compartir interessos però LinkedIn es va centrar en la construcció de contactes i professionals empresarials. Avui ja té 30 milions de membres registrats.

Facebook va entrar a l'escena una mica més endavant. Va ser llançat el 2004. En un principi, l’objectiu de Mark Zuckerberg era connectar estudiants universitaris dels EUA, ell n’era un. Al principi era exclusiu i només podies participar si havies estat convidat per un usuari. La característica "exclusiva" va ser un èxit, i en el seu primer mes, més de la meitat dels 19.500 estudiants de Harvard s’hi van inscriure. Dos anys més tard, Facebook va obrir-se al públic.

1.2. Les xarxes socials com les coneixem avui

Avui en dia, les xarxes socials són una part essencial de la vida per a les persones de tot el món. Les xarxes socials són uns mitjans, utilitzats per a fins interactius, educatius, informatius o d’entreteniment. Els mitjans socials es presenten en moltes formes, totes elles relacionades: blocs, fòrums, d'intercanvi de fotos, marcadors socials, widgets, vídeos...

Actualment, els llocs web permeten als usuaris crear perfils, penjar fotos i vídeos i interactuar amb amics i familiars. Les xarxes socials són una eina per unir-se a grups, conèixer les últimes notícies i esdeveniments, jugar, xatejar i compartir música i vídeos. Els principals llocs de xarxes socials d'avui són: MySpace, Facebook i Twitter. També en tractarem d’altres com Instagram i Snapchat.

Font 3 www.instagram.com/sergi_moreso/

14

1.3. El futur de les xarxes socials

Molta gent es pregunta i especula sobre el futur de les xarxes socials. Serà l'eina de comunicació definitiva del futur? O fallarà, desapareixerà al final?

Després de tota els anys de història, encara avui es posen en marxa nous llocs i xarxes socials. Però, què passa amb els interessos de la gent? És cert que la majoria de xarxes poden semblar prometedores i divertides al principi, però aviat la moda es refreda i la gent comença a avorrir-se.

La majoria de nosaltres ara obtenim notícies i informació a través d'Internet, especialment els més joves. Les xarxes socials es troben presents a tot arreu, des dels nostres ordinadors fins als nostres telèfons. D'aquesta manera, les xarxes socials s'han tornat més "intrusives". Realment volem saber el que el nostre company de classe ha esmorzat?

Facebook seguirà sent el rei de les xarxes socials? No podem estar segurs d'això. L'any passat, Google va intentar fer la seva pròpia xarxa social, que va resultar insuficient. En aquest moment, Facebook ja compta amb més de 2,2 bilions d'usuaris actius. Però moltes persones creuen que les xarxes socials són només una moda, que ens cansarem i aviat canviarem a una xarxa més recent. En pocs anys, Facebook pot ser reemplaçat per un lloc web més nou.

El cas és que el futur és molt difícil de preveure. L'abast i l'entorn de les xarxes socials és molt impredictible, determinat totalment per les accions i comportaments dels usuaris. Tot i així, molts experts s’han atrevit a intentar descriure possibles situacions futures.

15

2. Les xarxes socials més importants

Un estudi realitzat al gener de 2018 per We Are Social amb la col·laboració de Hootsuite, ens mostra dades sobre les xarxes socials generalistes3 més utilitzades arreu del món. Tot i així, cal tenir en compte que aquestes dades solen ser canviants.

Aquests van ser els resultats:

Xarxes socials generalistes més utilitzades globalment. Font 4 Elaboració pròpia

Tot i ser xarxes socials generalistes, cada una té unes característiques que resulten criteris diferents pel que fa a la relació entre els usuaris.

2.1. Facebook i Facebook Messenger

Facebook va ser fundat el 2004 per Mark Zuckerberg, la història més detallada ha estat explicada ja en el primer punt del treball. La xarxa permet afegir gent com a amics, enviar-los missatges (a través de Facebook Messenger) i compartir enllaços, fotografies i vídeos, entre altres coses. És obert a tothom qui tingui més de tretze

3 Les xarxes socials generalistes són totes aquelles dirigides a qualsevol usuari i sense cap temàtica definida.

16 anys. És una de les xarxes socials més conegudes actualment. Té com a principi un «mur» particular de cada usuari al qual s'enganxen les diverses publicacions de la gent que ha acceptat com a amics o dels grups o pàgines als quals ha fet «M'agrada».

Font 5 www.instagram.com/sergi_moreso/

2.2. Youtube

YouTube és un lloc web en el qual els usuaris poden penjar i compartir vídeos. Va ser creat per tres ex treballadors de PayPal4 el febrer de 2005 i 2 mesos més tard es va penjar el primer vídeo “Me at the Zoo”. Ara YouTube és molt vist a tot el món i cada minut es pengen 300 hores de vídeo.

La seva popularitat es deu a la possibilitat de publicar vídeos personals de manera senzilla. Conté una varietat enorme d’escenes de pel·lícules, programes de televisió i vídeos musicals. Malgrat que les normes de YouTube impedeixen pujar vídeos amb drets d'autor, existeix molt material d’aquest tipus, així com continguts escolar, divertit, de videojocs, consells de moda i bellesa, i molts més.

4 PayPal és una empresa nord-americana pertanyent al sector del comerç electrònic. Permet la transferència de diners entre usuaris, una alternativa al tradicional mètode en paper com els xecs o girs postals.

17

2.3. Whatsapp

Segons l’estudi, la tercera xarxa més utilitzada en tot el món.

Tot i ser considerada una xarxa social, és un programa de propietat multi plataforma de missatgeria instantània per a telèfons intel·ligents. A banda de missatges, aquesta aplicació permet també enviar i rebre fitxers amb imatges, vídeos, ubicació i contactes, així com missatges en grups de fins a 100 persones. És actualment el client de missatgeria instantània mòbil amb més usuaris a tot el món, seguit per Line i Telegram.

Té versió web, permet fer missatges i trucades de veu, així com videotrucades i el seu ús és gratuït.

Font 6 www.instagram.com/sergi_moreso/

2.4. Instagram

Instagram és una xarxa social especialitzada, una aplicació mòbil i web gratuïta desenvolupada per Kevin Systrom i Mike Krieger l'any 2010 per compartir imatges i vídeos. L'aplicació permet als usuaris fer fotografies, aplicar filtres i marcs si es desitja i, finalment, mostrar-les als seus seguidors, ja sigui a la mateixa plataforma o a diverses xarxes socials, incloent Facebook, Twitter, Quadrangular, Tumblr, Flickr i Posterous.

18

Actualment, la aplicació ofereix serveis secundaris als clients com el de missatgeria i la publicació de fotografies i vídeos instantanis. Les publicacions més comuns d’aquesta plataforma són de paisatges, moda i altres productes i d’un mateix.

Cal destacar el fet de que l'usuari pot triar si tenir un perfil públic o, en canvi, limitar- lo als seus seguidors.

Font 7 www.instagram.com/sergi_moreso/

2.5. Twitter

Twitter és un servei que permet als seus usuaris enviar i llegir missatges de text d'una llargada màxima de 280 caràcters anomenats tuits o piulades. La seva seu és a San Francisco i té més de 35 oficines arreu del món.

Aquestes actualitzacions es mostren a la pàgina de perfil de l'usuari, i són també enviades immediatament a altres usuaris que han triat la opció de rebre-les, és a dir els seus seguidors. Avui en dia, Twitter és una eina molt utilitzada com a mitjà d’informació. La utilitzen molts polítics, artistes i diaris per a comunicar instantàniament el que desitgen.

Es calcula que es publiquen uns 130 milions de piulades al dia.

19

2.6. Snapchat

Snapchat és una aplicació mòbil que permet publicar vídeos o fotografies, que s'esborren automàticament al cap de 24 hores, amb missatges o sense. També pots enviar aquestes en un missatge privat o xatejar amb els teus amics, amb la opció de guardar els missatges o no, a més de cridar, o fer vídeo trucada. L'aplicació permet editar les fotografies i els vídeos amb càmera lenta, ràpida, filtres.... Tot i ser missatges autodestructius, se'n poden realitzar captures de pantalla, que la mateixa aplicació notificarà a l'emissor. També ofereix una opció que atrau a molts usuaris, el recompte de dies seguits que has estat enviant missatges amb els teus contactes.

Actualment l'aplicació es troba disponible per iOS i per Android, ambdues de manera gratuïta i per a majors de 12 anys.

Font 8 www.instagram.com/sergi_moreso/

20

3. Característiques de les xarxes socials

Totes les xarxes socials, tot i ser completament diferents, tenen trets en comú. Alguns d’aquests són:

- Voyeurisme social: Els usuaris veuen que fan els altres, imiten, contrasten...

- Espai de xafarderia: Permeten comentar, criticar i posicionar-se. Es reflecteixen les opinions de la gent.

- Espai públic: Tot és públic; els amics, els perfils, els comentaris...

- Perill de les audiències invisibles: No sabem qui i quan pot accedir a la nostra informació.

- Al no conèixer el nostre públic, la interacció és complicada i pot ser frustrant ja que a vegades el que volem dir no s’interpreta correctament.

- Espai de connexió amb els amics, també permet fer-ne de nous.

Font 9 www.instagram.com/sergi_moreso/

- Construcció de perfils i consulta dels perfils dels altres. Es mostren els gustos, opinions i interessos propis.

- A diferencia de la relació cara a cara, aquesta és meditada. Tenim més control de la imatge que mostrem de nosaltres mateixos.

21

- Es sol mostrar la millor cara d’un mateix

- A vegades, un perfil no coincideix amb la identitat real d'una persona. Això pot crear perill o frustració per no rebre el que esperaves.

- Importància dels “m’agrada” i els comentaris per a afirmar o qüestionar la teva identitat.

- Falta de regulació per part de les autoritats, és a dir, la llibertat de fer el que un vulgui.

Font 10 www.instagram.com/sergi_moreso/

- Dades i informació personal desprotegida, que pot ser utilitzada per a:

- Algoritmes que ens organitzen les xarxes, mostrant allò que ens agrada més.

- Realitzar estudis socials.

- Suplantació de la identitat.

- Massivitat: Les principals compten amb milions d’usuaris a nivell mundial. Es pot exposar el contingut com a una nova manera de publicitat.

22

En definitiva, les xarxes socials són un espai on passar l’estona, cercar un espai social i treballar la pròpia identitat.

Font 11 www.instagram.com/sergi_moreso/

23

4. Salut mental i xarxes socials

Poca gent del segle XXI pensa en els efectes negatius que poden tenir les xarxes socials, són tant evidents els avantatges que ens ha aportat la tecnologia que ni ens plantegem que hi puguin haver inconvenients.

Però coses simples com tenir el teu perfil públic, donar “m’agrada” a alguna publicació en concret o dedicar-los massa temps. En conclusió, un mal ús de les teves xarxes socials pot passar factura al teu benestar físic i emocional.

Una llarga llista de trastorns a nivell psicològic deriven de l’ús d’aquestes:

4.1. Trastorns psicològics

- Nomo fòbia o addicció a les xarxes: Distreuen i poden ocupar molt temps que podria estar dedicat a coses més importants. Molta gent, sobretot adolescents, no poden estar més d’un minut sense consultar les xarxes socials i senten ansietat quan no tenen accés a elles. La paraula nomo fòbia prové de l'expressió anglesa "no-mobile-phone Phobia".

- FoMo (Fear of Missing out). És semblant a la nomo fòbia. La diferencia està en que aquest no està considerat com un trastorn, però cal tractar-lo amb un terapeuta. Engloba els problemes derivats de la por d'estar-se perdent quelcom dins de les xarxes socials. També és pot definir com la necessitat de comparar-nos amb els altres i jutjar-nos.

Font 12 www.instagram.com/sergi_moreso/

24

- Aïllament: La comunicació que ens facilita les xarxes socials pot suposar una manera d'aïllament per algunes persones que es tanquen a casa i es relacionen únicament a través de Instagram, WhatsApp o altres xarxes.

Font 13 www.instagram.com/sergi_moreso/

- Trastorns de la son o insomni: Les pantalles de qualsevol aparell electrònic solen produir una estimulació en el nostre cervell que altera els cicles del son, inclús pot arribar a provocar insomni. Això es deu a una llum blava que emeten i que el nostre cervell associa amb la llum solar. Llavors, utilitzar dispositius electrònics abans d’anar a dormir pot alterar el teu son.

- Trastorn antisocial de la personalitat (TAP) o sociopatia: relacionar-se només en un entorn virtual pot causar comportaments antisocials com la incapacitat de respectar les normes socials, mentides recurrents, extrema impulsivitat, incapacitat de planificar en el futur, agressivitat, incapacitat de tolerar la frustració i manca de remordiments davant les males accions.

Font 14 www.instagram.com/sergi_moreso/

25

- Ansietat i estrès a causa de la sobre-estimulació per dependre en excés de les xarxes. Està demostrat que sobreexposar-se, aparentar quelcom que no sents en algun moment i estar pendent de qualsevol acció dins d’aquestes pot afectar el teu benestar.

- Depressió i alteració de l’autoestima: Les xarxes socials basades en mostrar imatges sobre un mateix i el seu estil de vida com Instagram o Snapchat poden afectar negativament en l’autoestima d'una persona. Això es deu a la dependència dels “m’agrada” per crear o augmentar la popularitat i a la necessitat de comparar-se amb altres perfils. Més endavant, en parlarem amb més detall.

Font 15 www.instagram.com/sergi_moreso/

- Trastorns alimentaris: Relacionat amb el punt anterior, les xarxes socials creen molts complexes sobre el propi cos a causa de comparar una imatge digital, la qual pot ser fictícia, amb la teva pròpia. Molts casos d’anorèxia i bulímia deriven d’això.

- Distorsió de la memòria amb implicacions que encara desconeixem. Segons alguns estudis, és més probable que oblidem la informació si no la compartim amb els altres, dit d'una altra manera, la comunicació modela la

26

nostra memòria. Compartir la nostra vida privada a plataformes com Facebook o Instagram, on les connexions poden ser dèbils o inexistents, pot alterar aquesta capacitat humana.5

Relacionat amb aquest tema, les xarxes socials i la salut mental, vaig trobar una notícia interessant que parlava de quina relació tenien aquestes amb el suïcidi, la principal causa de mort dels més joves.

Es tracta d’un article al diari Ara escrit per Pau Esparch fa poc temps.

Assegura que el 60% dels casos de suïcidi són per una situació vital o conductual, com ara els problemes familiars i el fracàs escolar, els adolescents s’enfronten davant situacions molt exigents. Per altra banda, “El bombardeig de les xarxes a l’adolescència, quan estàs contínuament exposat a unes imatges d’èxit i fantàstiques, fan que la comparativa amb la teva vida pugui ser una merda”, explica el responsable de la unitat de conducta suïcida de l’Hospital Sant Joan de Déu, Francisco Villar. Els joves són especialment vulnerables a aquesta pressió de les xarxes i, si se’n hi sumen d’altres, el risc de suïcidi augmenta.

L’article explica també que el suïcidi és un tema “tabú”, opina que s’hauria de poder parlar-ne amb normalitat, tant a l’escola, com a casa o dins les xarxes mateixes, per a poder dur a terme una prevenció adequada.

Tots aquests trastorns, com qualsevol malaltia mental, és poc precisa i difícil de reconèixer. Per tant, no crec que sigui necessari diagnosticar-lo sempre. Jo penso que qualsevol símptoma o comportament semblant als explicats, pot ser considerat un problema. Potser no un problema greu, però si un que ha de ser controlat.

5 S’han realitzat uns experiments que consistien en sotmetre a una mostra de ratolins a diverses pantalles a la vegada: la de la televisió, la d’un ordinador i la del telèfon mòbil. La mostra que havia estat exposada a aquestes llums canviants van tardar tres vegades més en superar un laberint. I el dany va ser permanent, no va millorar.

27

5. Art i consciència

Segons paraules del cèlebre Ernst Fischer6, "En una societat decadent, l'Art, si és fidel, també ha de reflectir decadència. I si no és que vulgui deixar de banda la seva funció social, l'art ha de mostrar que el món pot canviar. I ajudar a canviar-ho."

A partir d’aquestes paraules, jo em pregunto: Té l'artista una responsabilitat social? Pot a través de l'art denunciar una situació i ajudar a canviar el seu entorn?

L'Art en cadascuna de les seves expressions, és desenvolupada principalment per un tema d'estètica, bellesa, i utilitat pràctica. Aquestes expressions sempre han acompanyat l'ésser humà al llarg de la història. Cada època es va manifestant a si mateixa i l'art queda com a testimoni o reflex de la societat en qüestió.

Tots coneixem les Belles Arts: pintura, escultura, arquitectura, literatura, música i dansa, però el concepte d’art engloba qualsevol creació original que manifesti el saber, sentir i actuar per comunicar. L'art és la comunicació profunda de sensacions i emocions entre el creador, la creació, i l'espectador que el rep i incorpora. Aquesta comunicació és emocional i quasi sempre és més gran que les pròpies paraules. És a través de l’art on poden veure la forma d’allò que és intangible, crear consciència pròpia i transmetre aquests missatges. L'Art és un extraordinari mitjà de comunicació.

Un dels grans problemes actuals és que els afers d'altres o els afers globals ens són indiferents, fins i tot quan podem fer alguna cosa per ajudar-nos. No tenim el sentiment de formar part d'una comunitat global, part de quelcom fora de nosaltres mateixos. Aquí és on l'Art pot marcar la diferència. Pot fer sentir. I aquesta sensació pot estimular el pensament, el compromís i fins i tot l'acció.

La majoria de nosaltres coneixem aquesta sensació de ser moguts per una obra artística, ja sigui una cançó, una pintura, un poema… Quan tenim aquest sentiment, ens transportem a un nou lloc que està arrelat en els nostres cossos. Prenem

6 Ernst Fischer (Komotau (actual Chomutov), República Checa 3 de juliol de 1899 - Estiria, Àustria, 31 de juliol de 1972), fou un filòsof, polític, escriptor y periodista bohemi-xec.

28 consciència d'un sentiment que potser coneixíem abans , però que no ens hi havíem centrat activament. Aquesta experiència és el que l'art cerca constantment.

En conclusió, els artistes tenen responsabilitats com la d’ajudar a la gent no només a conèixer i comprendre alguna cosa amb la seva ment, sinó a sentir-la emocional i físicament. En fer-ho, l'Art pot moderar l'efecte que ens crea l'abundància d'informació a la qual ens enfrontem cada dia i motivar a la gent a pensar. Per tant, tot i que l’art no té el poder de canviar el món, pot i ha de canviar la forma en què la gent pensa sobre aquest.

Ara bé, aquest poder serà possible quan els governants es donin compte que és una valuosa eina educativa, així com una eina pel coneixement, i la integrin al currículum educatiu donant-li la importància que mereix. D’altra banda, cal començar a considerar l’esforç creatiu de certes sèries, cal catalogar-les com el que són, obres d’art. Cal renovar la imatge que té la gent sobre el món de l’art actual. “Si a una escola del segle XVII algú hagués proposat estudiar l’obra de Lope de Vega l’haurien acomiadat immediatament”.7

Per exemplificar aquesta voluntat dels artistes de comprometre's amb el món per canviar-lo, he pensat en un moviment artístic que em sembla força interessant poder il·lustrar dins del meu treball. És l’art feminista. Aquest és un moviment d'art i de crítica que va emergir en els anys seixanta i s’ha anat desenvolupant fins l’actualitat. Consisteix en l'estudi del moviment feminista per fer més visible l'art realitzat per dones dins de la història de l'art. D’altra banda, fa ús de la crítica des d'una òptica feminista per tal d’alterar els valors tradicionals de l’art. Aquest moviment artístic és i ha estat molt important per a la lluita dels drets de la dona i l'empoderament d’aquestes.

7 «Manel Lucas: Breaking Bad a l’ESO». Nació digital. 5 de gener de 2018.

29

Guerrilla Girls (1989). Font 16 www.mujeresenred.net

Nancy Spero: Masha Bruskina / Víctima de la Gestapo (1994). Font 17 irea.wordpress.com

Shadi Ghadirian: Like Everyday series (2000 - 2001). Font 18 http://www.artnet.fr

30

6. Què és Black Mirror?

Títol original: Black Mirror (TV Series) Any: 2011 Duració: 60 min País: Regne Unit Direcció: Charlie Brooker (Creator), Owen Harris, Carl Tibbetts, Otto Bathurst, Euros Lyn, Brian Welsh, Bryn Higgins, James Hawes, Dan Trachtenberg, Jakob Verbruggen, James Watkins, Joe Wright [...] Repartiment: Rory Kinnear, Lindsay Duncan, Lydia Wilson, Tom Goodman-Hill, Donald Sumpter, Allen Leech, Anna Wilson-Jones, Sophie Kennedy Clark, Jay Simpson, Daniel Kaluuya [...] Productora: Emesa per Netflix; Zeppotron / Channel 4 Gènere: Sèrie de TV. Ciència ficció. Thriller. Terror. Drama | Internet / Informàtica. Sàtira Grups: Black Mirror. Sinopsis: Sèrie de TV (2011-2017). 4 temporades. 19 episodis. Sèrie antològica creada per Charlie Brooker ("Dead Set") que mostra el costat obscur de la tecnologia i com aquesta afecta i pot alterar la nostra vida, a vegades amb conseqüències tan impredictibles com aterradores. Premis: 2017: Sindicat de Productores (PGA): Millor Miniserie de TV o Telefilm

Fitxa tècnica de Black Mirror. Font 19 www.filmaffinity.com F o Black Mirror és una sèrie televisiva britànica creada per Charlie Brooker en les t o seves dues primeres temporades, produïda per la companyia Endemol i emesa pel g r canal Channel 4. Les dues darreres temporades les han produït i emès la a f plataforma multimèdia Netflix. í a Perquè BlackZac Nicholson, Mirror? ComGustav ja Danielsson,he dit al inici Damian del treball, Bromley, el nomJake dePolonsky, la sèrie Mike fa referència Spragg,George Steel, Ruben Impens, Tim Maurice-Jones, Seamus McGarvey al mirall negre que pot trobar-se a cada paret, a cada escriptori, al palmell de cada R e mà. La pantalla d'una TV, d'un smartphone o d'un ordinador. Una pantalla que p mostra el reflex d’aquell qui l’està mirant, un reflex fosc i empresonat. a r t Així com diverses ficcions, la sèrie permet problematitzar el contemporani. Brooker o Rory Kinnear, Lindsay Duncan, Lydia Wilson, Tom Goodman-Hill, Donald assenyalaSumpter que , “CadaAllen Leech episodi, Anna té Wilson un to- Jones diferent,, Sophie un Kennedy entorn diferent,Clark, Ja y fins i tot una Simpson,Daniel Kaluuya, Jessica Brown Findlay, Rupert Everett, Paul Popplewell, Julia Davis,Ashley Thomas, Isabella Laughland, David Fynn, Kerrie Hayes, Laura Power,Toby Kebbell, Jodie Whittaker, Tom Cullen, Amy Beth Hayes, Rebekah Staton,Phoebe Fox31, Rhashan Stone, Daniel Lapaine, Jimi Mistry, Karl Collins,Hayley Atwell, Domhnall Gleeson, Claire Keelan, Sinead Matthews, Flora Nicholson,Gleen Hanning, Tim Delap, Indira Ainger, Lenora Crichlow, Michael Smiley,Tuppence Middleton, Ian Bonar, Elisabeth Hooper, Nick Bartlett, Nick Ofield,Russell Barnett, Imani Jackman, Daniel Rigby, Chloe Pirrie, Jason realitat diferent, però tots tracten sobre la forma en què vivim ara i la forma en què podem estar vivint d'aquí a poc temps si no anem amb compte”8.

Black Mirror ens ofereix un enorme ventall de temes com la humiliació del poder; un capitalisme futurista, basat en el consumisme virtual, en el que la societat és una presó pantalla en la que es busca la fama pels talent shows; una memòria digitalitzada capaç d’editar els records; la clonació, no del cos, sinó de la consciència; els androides com a companyia de l’ésser humà; la exhibició del càstig com a gaudi sàdic; el espectacle també com a centre de la política; el valor de les persones només com a puntuació; l'experimentació amb la ment per a provar nous videojocs; la invasió de la privacitat; el somni d'una “immortalitat digital”; la guerra del futur; la interacció entre el virtual i el real; la vigilància informàtica de les poblacions; l'odi en les xarxes convertit en una força assassina; l’ostracisme en la vida real; els assetjadors sexistes d’internet; l’excessiu proteccionisme dels pares; un xip capaç de fer visibles els nostres records; la brutalitat del ésser humà; una aplicació que ens dirigeix la vida amb l'objectiu de trobar la pròpia felicitat; el ciberassetjament per part d’uns robots.

En definitiva, la tecnologia com a amenaça, com a tecnoparanoia.

8 «Charlie Brooker: the dark side of our gadget addiction». guardian.co.uk. 1 de desembre de 2011.

32

7. Part pràctica

7.1. Anàlisi del capítol

Títol original: Black Mirror: Nosedive (TV) Any: 2016 Duració: 63 min. País: Regne Unit Direcció: Charlie Brooker (Creator), Joe Wright Guió: Michael Schur, Rashida Jones Música: Max Richter Fotografia: Seamus McGarvey Repartiment: Bryce Dallas Howard, Alice Eve, Cherry Jones, James Norton, Alan Ritchson,Daisy Haggard, Susannah Fielding, Michaela Coel, Demetri Goritsas, Kadiff Kirwan,Sope Dirisu, Clayton Evertson Productora: Netflix UK / House Of Tomorrow Gènere: Ciència ficció. Drama | Sàtira. Internet / Informàtica. Distòpia Sinopsis: Lacie (Bryce Dallas Howard) treballa en una oficina i viu en un món aparentment ideal on qualsevol interacció humana, per petita que sigui, s’avalua en xarxes socials, i on predomina la obsessió por tenir una bona imatge pública. La seva amiga de l’escola Naomi (Alicia Eve) està molt ben posicionada en la elit social, i Lacie està desesperada per unir-se a ella. Premis: 2016: Premis BAFTA TV: Nominada a millor fotografia i il·luminació de TV / 2016: Sindicat de Productores (PGA): Nominada a millor Miniserie de TV o Telefilm / 2016: Sindicat d’actors (SAG): Nominada a millor actriu de telefilm/miniserie (Howard)

Fitxa tècnica de Nosedive. Font 20 www.filmaffinity.com

Caiguda en picat (Nosedive) és el primer capítol de la tercera temporada de Black Mirror. Va ser emès per primera vegada el 21 de octubre de 2016, amb guió de Charlie Brooker, Rashida Jones i Mike Schur i direcció de Joe Wright.

Els productors de la sèrie havien avisat que sorprendria la paleta de colors. Es tracta d’un episodi de color pastel, on destaquen el color rosa i salmó. Wright, veient

33 l’objecte de crítica de l’episodi, va decidir gravar-lo com si utilitzés un filtre d’Instagram.

L’episodi mostra un ambient on cada contacte amb alguna persona exigeix una puntuació. Tots els ciutadans tenen una mena de lentilles que els mostren de manera virtual la puntuació total de cada individu.

Actualment, la gent avalua les publicacions dels altres a través de les xarxes mitjançant els “m’agrada”. Dins la ficció de Caiguda en picat les puntuacions no es limiten a les xarxes, sinó a les accions de l’altre a la vida quotidiana. Els telèfons mòbils es converteixen en una “arma” per disparar sobre els altres opinions desagradables o per regalar unes generoses 5 estrelles.

La qualitat del “m’agrada” per a valorar quelcom dins les xarxes socials es transfereix a la vida real, reduint als humans a una mesura. Cadascú és un percentatge, és la puntuació de les seves accions, gestos i actituds i no hi ha llibertat ni cap altre manera de ser o no ser. Ja no es valora la qualitat de ser persona.

Es crea una nova manera de control social. Com que tothom té el poder d’avaluar, existeix la por a aquest. De manera que, la gent, per a no ser mal puntuada, farà el que és degut, el que s’espera d’ell, mantindrà les formes mostrant-se respectuós i civilitzat tot i que ell mateix desitgi el contrari. A partir d’això es creen imatges falses de cadascú, la societat ha de fingir i crear la millor imatge davant del públic. Podríem dir que la societat es torna hipòcrita.

I per si no era suficient, dins aquest món digital, els privilegis i possibilitats depenen de la quantitat d’estrelles de les que disposes. Per a consumir o ingressar en certs espais, és necessari superar una puntuació determinada. Depèn d’això formar o no formar part de la societat. I Lacie vol formar-ne part, agradar i millorar la seva puntuació dins d’aquesta societat, ella tria ser un número abans que ser ella.

Lacie Pound (Bryce Dallas Howard) experimentarà una transformació dins d’aquesta societat: del conformisme al rebuig de la falsedat i les bones formes. De 4,243 estrelles a res.

34

Capuccino amb una galeta, paradís

Font 21 hipertextual.com A l’inici del capítol seguim a Lacie durant un dia, se'ns presenta l’estil de vida de la gent dins d’aquest món, l'obsessió per a ser més. La jove comença el dia fent exercici a l’aire lliure, ara bé, sense apartar la mirada del seu telèfon mòbil per a poder repartir estrelles a tothom. Arriba a casa i es prepara per a anar a treballar, es col·loca davant del mirall i assaja diferents somriures que necessitarà utilitzar durant el dia. Abans d’entrar a la oficina, Lacie decideix prendre alguna cosa en una cafeteria. “Capuccino amb una galeta, paradís” és el comentari que acompanya la primera imatge que publica a les xarxes, l’espuma del cafè formant una mena de dibuix i una galeta amb una mossegada perfectament estudiada. Sembla l’esmorzar perfecte, només ella sap que va haver de escopir la mitja galeta que va provar i només ella ha notat el mal sabor de la beguda, però la publicació ja comença a rebre estrelles per part dels seus contactes. Dins l’ascensor de l’oficina es troba amb una nova treballadora, Lacie vol guanyar la seva amistat, però no sap res d’ella, no sap de què parlar-hi. Sort en té del perfil a les xarxes de la dona, descobreix els seus interessos. Mentre treballa, o més ben dit mentre revisa la

35 xarxa a l'ordinador, un company, en Chester, aparentment desinteressadament, la convida a un smoothie orgànic. Ella està molt contenta i l'obsequia amb 5 estrelles. Però quan li expliquen que tots els treballadors estan enfadats amb ell, Lacie decideix anar en contra d’ell també, tot i que pensa que no tenen la raó. Casualment, Chester és homosexual i de color.

Cel·les de falsos somriures

Font 22 www.businessinsider.com Aquella mateixa tarda, Lacie, que vol mudar-se i deixar el petit apartament que comparteix amb el seu germà Ryan, el qual no està interessat en les puntuacions i en aquest món en el que viu, va a visitar la seva possible futura casa situada dins una urbanització anomenada Pelican Cove. Veiem com les estratègies de venda es potencien també a través de la tecnologia: la venedora li presenta a Lacie un holograma que la recrea, tridimensionalment, juntament amb un amant, un cartell també es personalitza. L’objecte de venda és erotitzat, es mostra un estil de vida desitjable, però totalment fals. Ella vol la casa sigui com sigui, però el preu és massa

36 elevat, no se’l pot permetre. La venedora li dona una opció, li ofereix un 20% de descompte, ara bé, tan sols amb un mínim de 4,5 estrelles podrà accedir a la oferta.

A casa, el seu germà descobreix el catàleg de Pelican Cove, mostra una noia somrient. Ell assegura que ningú és així de feliç, que ni tan sols un nen petit amb un globus és tan feliç. Per a ell, Pelican Cove són cel·les de falsos somriures. Lacie anhela aquella casa, necessita aquella puntuació. Aquí comença la progressiva tragèdia.

Reputelligent

Font 23 twitter.com/blackmirror/ Ens trobem a un gran espai modern, es veu a una parella que sembla enfadada, una corre plorant i, al darrera, un home crida renyant a un altre.

Es tracta de “Reputelligent”, una empresa que es dedica a ajudar als clients que pretenen augmentar o controlar la seva popularitat. Lacie parla amb un conseller dins d'una sala. Aquest li assegura que les 4,5 estrelles no són impossibles, n’està segur gràcies a tota la informació que posseeix de la seva vida privada. Coneix la evolució de popularitat durant tota la seva vida, cada detall que ha tingut efectes positius o negatius de la seva vida. Ell pot veure la imatge del seu esmorzar i el

37 problema que ha tingut amb el seu company de feina. Desprès accedeix a tots els seus contactes, la seva esfera d'influència, per a trobar una solució a la seva desesperada situació de augmentar la puntuació. Analitzant aquesta esfera, el conseller creu que és molt bona: que agrada als desconeguts i que té un bon cercle interior, que serien les amistats més properes. Tot i així, tardaria 18 mesos en aconseguir el percentatge desitjat. Si el que Lacie vol és reduir aquest temps, li recomanen que ampli al seu cercle a el que ell anomena “persones de qualitat”, és a dir, gent amb puntuacions molt elevades, que tinguin quasi 5 estrelles. El seu cercle interior és massa mediocre. L'últim consell que li dona és el d’aparentar ser natural perquè ningú es doni compte de les seves intencions.

Mr. Rags

Font 24 www.vox.com Comença un nou dia, tot i el que el conseller li va dir, ella no sembla tan tranquil·la com sempre, s’esforça més que mai en agradar i es passa el dia intentant impressionar i cridar l’atenció als més populars, el seu company de feina ha caigut en picat, només té 2 estrelles i li suplica ajuda, però ajudar a un pobre desgraciat no li faria cap bé. Qualsevol manipulació és vàlida. Lacie recorre a publicar una imatge d’un ninot de drap de la seva infància. Aquest missatge de tendresa va dirigit

38 a Naomi, la que havia estat la seva millor amiga fa molts anys i la va ajudar a fer al ninot, al qual van anomenar “Mr.Rags”. Tot i que ja no es parlen, és interessant per a Lacie recuperar el contacte amb ella, ja que ara és un 4,8 i té una vida perfecte: una parella molt fotogènica, una casa enorme, una vida saludable i un munt d’amics populars. Naomi decideix contactar amb ella. Durant la trucada, on mostra la seva mansió dins la seva illa privada, el seu cos perfecte i la seva parella, també li ensenya un preciós anell de compromís i li demana que sigui la seva dama d’honor. Al principi Lacie es sent culpable i sorpresa veient tots els amics que té la seva amiga ara i sabent la poca relació que tenen elles dos. Però està molt contenta de poder fer un discurs davant de tanta gent important, la llista de convidats és immensa i són tots 4,7 o més. Fingir que la talla que necessita pel vestit de dama d’honor és una 36 també la fa quedar millor.

El seu germà, que ha escoltat la conversa, la considera “patètica”. No entén la situació ja que, tot i que Lacie ho negui, ell considera que la seva relació era dolenta, que Naomie la tractava malament.

Lacie practica el seu discurs a casa just abans de marxar cap al casament, parla sobre el seu passat i la alegria que va aportar-li la amistat amb Naomi e intenta plorar per a aconseguir un to més real i emotiu. A Ryan, el germà, no li sembla bé, la coneix i sap que tot això és un espectacle per a impressionar. Troba a faltar a la Lacie normal, a la Lacie amb la que podia tenir conversa. No li agrada que es compari amb altres persones que, segons ell, només fingeixen que són feliços. Ella marxa amb un atac d’ira, li deixa clar que no el suporta i que li fa vergonya que la gent sàpiga que viu amb “un miserable 3 coma merda”. Aquí acaba la relació amb el seu germà i comença el viatge que significarà per a Lacie l'alliberació de la irrealitat, tot i que això signifiqui una caiguda en picat cap a la marginació.

39

El viatge cap a la llibertat

Font 25 medium.com Al sortir de casa, Lacie xoca involuntàriament amb una noia, aquest error li costa una mala puntuació. De camí cap a l’aeroport, dins el taxi, rep una trucada de la seva amiga que li dona la seva opinió sobre el discurs que ha escrit Lacie. Diu que li sembla tot genial, però que “tot allò del trastorn alimentari” és explicar massa. El taxista ha notat alguna cosa estranya, decideix donar-li només una estrella. El vol ha estat cancel·lat, i per culpa d’aquestes dues puntuacions que han fet disminuir el seu percentatge a menys de 4,2, ja no pot accedir a un altre vol. Lacie comença a perdre els nervis, se li escapen insults i puja el to de veu. Tots els presents decideixen puntuar-la malament i la treballadora del aeroport truca a un guarda de seguretat, el càstig que rep és la disminució d’un punt en la seva puntuació temporalment, i perquè guardi la calma, les puntuacions a la baixa es multiplicaran per dos. La seguretat, doncs, consisteix en deshumanitzar (reduir el nombre d’estrelles), sembla un sistema prou efectiu, Lacie es calma. A falta d’un vol, decideix llogar un vehicle. Només pot accedir a un model molt antic, això serà un problema en el moment en que se li acaba la bateria i a l’estació on s’hauria de carregar no tenen l’endoll necessari. La ultima opció que li queda és l’autoestop. Quan Susan, una camionera, para per portar-la, ella dubta si és bona idea pujar al vehicle de una 1,4, una senyal de perill, però al final hi puja. Es crea tensió entre

40 les dues, però Susan n’està acostumada, “sociòpata antisocial” és un adjectiu que ha sentit més d'una vegada. Tot i així, sembla una persona “normal”. Lacie li explica el perquè de la seva puntuació tan baixa però assegura que quan faci el discurs a la boda, les estrelles augmentaran. Susan sospira davant tanta obsessió. La camionera, que encarna l’autenticitat, que fuig de la irrealitat negant la societat mateixa, assegura que Lacie és igual que ella. La afirmació sorprèn al principi, però sabem que Susan era un 4,6 abans, que vivia per a aquella puntuació. Tot va canviar quan el seu marit va agafar un càncer de pàncrees 8 anys enrere. Van intentar-ho tot per a curar la malaltia, però aquesta no parava de créixer. Els van parlar d’un tractament molt exclusiu, però van donar la plaça a un home, un home amb una puntuació més alta que el seu marit. Després de la seva mort, Susan va canviar el seu estil de vida: deia el que li semblava, era sincera, no tenia cap mena de necessitat d’aparentar ser algú que no era. A la gent no li agradava això, i és així com va passar de ser un 4,6 a un 1,4. Va perdre-ho tot, però la sensació li valia la pena. Però el món funciona així, Lacie no vol perdre el què té, ni tan sols creu que tingui alguna cosa, busca “el suficient per a sentir-se satisfeta, per a mirar al seu voltant i pensar: “d’acord, estic bé”, per a deixar anar l’aire sense sentir-se…”. La camionera, després d’un viatge agradable on per fi Lacie ha pogut descansar, la deixa on es separen els seus camins, i en lloc de valorar-la, li dona una ampolla amb alcohol, el que ella considera una “sortida d’emergència”. Esperant un transport, Lacie escolta a dues amigues parlant sobre una convenció d'una sèrie que li és desconeguda. Resulta que aquesta convenció es duu a terme a Port Mary, just on és el casament. Ella decideix fingir, fer veure que és fan de la sèrie per a que la portin amb la seva furgoneta fins allà. Durant el viatge, Lacie xocarà amb la realitat al rebre una trucada de Naomi, la qual resulta no ser amiga seva, va ser amable amb ella només per a aconseguir puntuacions. Tot forma part d’un escenari on tothom és simpàtic i actua correctament. Resulta que els nuvis no poden prendre el risc de tenir a una dama d’honor d’un 2,6. Lacie crida, reconeix que no ha sentit a parlar mai de la sèrie i és expulsada del vehicle, crea caos a la carretera i beu un glop de la ”sortida d’emergència”. Ningú li fa cas, només li queda la opció d’agafar la moto d’un jove. Es cola a la finca on ja ha començat el casament, una boda ideal

41 plena de familiars i amics i “beeps” de tots els telèfons. No pot entrar per la porta principal, va pel bosc de darrera, on s’enfanga el seu petit vestit rosa pastel.

El discurs

Font 26 variety.com Amb la roba i el maquillatge destrossats i un simple 1,1, Lacie apareix al casament a fer el discurs que tantes vegades havia assajat però amb algunes paraules canviades:

“Hola? Hola a tot el món! Preneu-me atenció un moment. Gràcies. Per a tots aquells que no em coneixeu, o sigui tots vosaltres, em dic Lacie Pound i tot i que no us ho creieu, sóc una de les primeres amigues de Naomi. Hola, NeyNey. M'alegro de conèixer-te, Paul. M’han parlat molt de tu. És un bon partit en Paul, un partidàs. Fins i tot prepara la seva pròpia Tapenade. Sí. He admirat a Naomi pràcticament tota la meva vida. Ens vam conèixer quan teníem 5 anys i, fins a l'adolescència, érem inseparables. Parlàvem de les coses que parlen les noies, ja ho sabeu: de nois, del cabell, de maquillatge, de nois una altre vegada… A vegades intentava ampliar una mica la llista de temes i parlar una mica sobre el canvi climàtic, però li

42 semblava avorrit, així que… La veritat és que tenia raó. Que li donin al planeta! Exacte, que li donin al planeta. Que li donin al planeta! en fi, he tingut a Naomi en un pedestal gairebé tota la meva vida, el que significa que ella em veia a mi des de dalt del pedestal. Sempre amb un somriure, això sí. A l’institut, ella era l’espatlla sobre el que plorava. Em sembla que li agradava. Els nois i jo mai hem encaixat. Veien a Naomi i… bé, ja sabeu. Tenia el cul super apretat, com dos punys. Jo era com… anava com… (obrint els braços, indicant que era grossa) Pels passadissos del institut. I ella estava allà. Aguantant-me el cabell mentre em posava de genolls a davant del vàter per a vomitar. Gràcies, Naomi. Sempre vaig voler ser tu i suposo que per això em vas mantenir al teu costat. Fins que vas aconseguir un treball nou i vas fer amics nous. I vas conèixer a aquest…(assenyalant a Paul) gilipolles. I ja no em necessites. Segur que vas buscar-ne a una altre ja. Una altre superamiga, no?” Paul, el nuvi intenta parar-la, ella agafa a mr.Rags i un ganivet. “No t’apropis. No t’apropis o el mato. Li tallaré el cap i me’l posaré pel cul.” Veu a uns membres de seguretat que s'apropen. “No em queda gaire temps. Només volia dir que, en aquest món en el que només vivim pendents d’aquesta merda, no podem oblidar el que importa. La felicitat, els putos Paul i Naomi… I ella… Ella va fer l’amor amb Greg. Ella va fer l’amor amb Greg! Ho sé. Sé que ho vas fer. No intentis negar-ho” Seguretat l’agafa, i mentre se l’emporten “És un honor estar aquí per a veure tota aquesta merda. T’estimo NeyNey, sempre t’he estimat. T’estimo!”

L’home que va fer que Picasso digués: “aquesta cara no té sentit”

La porten a presó, on li treuen el dispositiu dels ulls, el que li permet veure el món digitalment, per a començar a veure’l des de la seva pròpia mirada. Dins la cel·la, asseguda al llit, es treu el vestit, alliberant-se de la talla 36. Aixeca la vista i s’emociona al contemplar unes molècules de pols volant, l’aire pur, sense lentilles ni dependència a la tecnologia. En uns instants, descobreix un home mirant-la, el seu company de la cel·la del costat. No coneix res d’ell, ni les estrelles que té ni el que opina la gent d’ell. Sense cap motiu, decideix posar-se amb ell, i ella també rep insults. Alliberen la agressivitat que abans havien de dissimular i disfressar amb cares somrients. Comentaris com: “No m’agraden els teus sostenidors”, “sembles

43 un ex-home del temps alcohòlic”, “sembles un cadell perdut que acaba de saber que el Pare Noel no existeix” o la al·lusió a Picasso. Aquesta llarga llista acaba amb un crit conjunt. Un crit alliberador, no només pels dos presos que acaben de descobrir el món sincer i real, és alliberador també per l’espectador, què ha estat en tensió durant la paranoia que mostra el capítol.

El capítol és una paradoxa: Alliberar-se d’un sistema de falsedat al ser castigat per a donar-se compte de la seva falsedat. Caure en picat és elevar-se a la vida real, que neix del xocar-se amb el mur de mentides d’una societat simuladora.

Podem imaginar la continuació de la ficció… Lacie acaba la seva condemna i abandona la presó sense les seves lentilles. Marginada, haurà d’aprendre a conduir un camió o qualsevol altre activitat menyspreable. Però al aturar-se durant les seves rutes, descobrirà sense sostres, animals, escoltarà corrents de vents i observarà vespres i les sortides del sol. I sabrà, per fi, que és absurd sotmetre tot allò a una simple puntuació.

Font 27 pousta.com

44

7.2. Paral·lelismes amb la realitat

I doncs, aquest episodi, ens mostra la realitat o una simple ficció?

Resulta difícil no relacionar situacions diàries del món real amb situacions que mostra el capítol. Els personatges, els sistemes de relació entre ells, algunes conductes semblants a les tractades a l’apartat de trastorns psicològics relacionats amb la tecnologia reals…

Per tant, sembla que estem equivocats al pensar que aquest ambient que Brooker vol mostrar queda allunyat de la realitat en que vivim. I és que vivim milers de situacions similars a les de la paranoia de Nosedive.

Aquests en són alguns exemples:

Els sistemes de puntuació

En el nou món digital, els sistemes de puntuació són essencials. En l’anomenada economia col·laborativa9, es requereix confiança, i aquesta es basa en les puntuacions dels usuaris que creen la reputació necessària. Aquestes valoracions, també tenen un gran impacte en les decisions de compra dels usuaris: Un estudi sobre restaurants de Seattle indica que un augment d'una estrella a Yelp suposa un augment del 5% en els ingressos del restaurant en qüestió.

Avui en dia, tots som crítics. Des de la valoració que fem d’un hotel a TripAdvisor i a la pel·lícula que hem vist de Netflix. Les puntuacions formen part de la nostra vida quotidiana, és per això que els hi traiem importància, no són més que una manera útil de decidir on anar a sopar. Però darrera de tot això, hi ha un problema molt gros. La cultura de la classificació defensa noves estructures de poder i comportaments

9 L'economia col·laborativa és un model econòmic que es fonamenta sobre una xarxa d'individus i comunitats connectades d'igual a igual. Parteix de la compartició de béns comuns a fi d'obtenir un benefici econòmic, monetari o no. Es basa habitualment en plataformes digitals.

45 que estan preparant el camí cap a un futur força semblant a la ficció que ens mostra “Nosedive”.

Un dels principals problemes d’aquests sistemes és el poder dels clients. Ells poden determinar els ingressos d’un treballadors, com en el cas de Uber10. Aquesta empresa, a la hora de gestionar la seva plantilla, considera que un conductor amb un 4,6 és insuficient. Malgrat això, els clients consideren que un 4 és una puntuació adequada per a un bon conductor, el qual els influeix negativament a aquests.

Per l’altra banda, és cert que el sistema assegura un bon comportament per part del conductor i del client, el qual també és puntuat, per tant, assegura un viatge segur. Cal remarcar però, que el conductor Uber que l’any 2016 va matar sis persones a Michigan tenia una qualificació de 4,73.

A tot això s'hi afegeix el fet que els sistemes de qualificació actuals no estan dissenyats per eliminar els prejudicis socials i, per tant, poden reforçar la discriminació. Tot i que no sabem si les qualificacions dels conductors Uber es veuen afectats per factors com el gènere i la raça, hi ha molts estudis que porten a suposar-ho. Un estudi de 2005 dels conductors de taxis a Connecticut, va trobar que els conductors afroamericans obtenien aproximadament una puntuació un terç inferior que els conductors blancs.

Peeple

La quantificació de les persones a través de puntuacions que mostra el capítol Nosedive s’inspira en la app Peeple, creada per a que els usuaris es valorin entre ells mitjançant un sistema d’estrelles, tal i com passa amb l’aplicació Uber. Ara la

10 Uber és una empresa emergent finançada per capital risc amb seu a San Francisco,[2] Califòrnia i fundada per Garrett Camp i Travis Kalanick. L'empresa proporciona als seus clients una xarxa de transport dinàmica a través del seu programari d'aplicació mòbil[3] que connecta passatgers amb conductors de vehicles registrats en el seu servei que ofereixen un servei de transport.

46 proposta és puntuar als individus, i aquest és el futur del qual parlàvem, el camí cap a la ficció de Nosedive.

La polèmica aplicació, ideada per Nicole McCullough y Julia Cordray “és una aplicació que et permet recomanar i ser recomanat per les persones amb les quals interactues en la teva vida quotidiana”, detalla la descripció de la app. I això en tres àmbits: personal, professional i sentimentalment. L'objectiu és crear un nou espai digital en el qual les persones puguin “gestionar la seva reputació online” i “prendre millors decisions sobre els qui l'envolten”.

Tot i que les opinions negatives d'una persona no són directament publicades (per que primer passen per una missatgeria privada), el que sí que és visible instantàniament és la puntuació en estrelles. Tot i estar disponible, l’aplicació ha tingut molt poca acceptació, o sigui, ha estat rebutjada. Però per quant temps?

La qualificació numèrica dels individus, és a dir, la reducció de les persones a una quantitat d’estrelles que ens ofereixen tant el capítol de Black Mirror com l’aplicació, comporta una forma d’alineació, és a dir que l’humà és converteix en algú aliè a si mateix, en algú estrany.

Aplicació Peeple. Font 28 http://fortune.com

Reproducció del sistema de puntuació a Nosedive. Font 29 www.genbeta.com

47

Els “m’agrada”

"Potser no té molt de sentit, però a vegades dius, ostres, aquesta ha tingut més "likes", aquesta si la penjo segur que els amics en parlaran i en el fons, doncs, t'agrada.", "Quan tinc molts "likes" em sento bé, molt bé.", "Jo normalment tinc 100 “likes” a Instagram, és a dir, tampoc molts, però bé". Aquestes són algunes de les respostes que han donat joves universitaris al preguntar-los sobre la importància que donen a la repercussió de les seves publicacions en xarxes. Contràriament del que pensen, pot ser que aquesta obsessió acabi perjudicant la seva autoestima i els generi més angoixa que alegria. És la conclusió d'un estudi fet al Regne Unit entre més de 1.500 joves de 14 a 24 anys impulsat per la Royal Society of Public Health i la Universitat de Cambridge en què se'ls preguntava sobre la seva relació amb les xarxes socials i quins efectes té en el seu estat d'ànim.

Segons els seus resultats, passar més de dues hores al dia davant d’una pantalla impacta negativament en l'autoestima dels joves, una gran part d’aquests acaben despertant sentiments d'angoixa i depressió. És l'efecte de comparar la teva vida amb la que els altres pengen a les xarxes socials i acabar creient que és una imatge real. Els joves tendeixen a comparar-se amb perfils de gent amb una elevada repercussió, els anomenats influencers, són els referents adolescents. Això implica també enveja, comportaments inadequats com la sexualització del cos i, en molts casos, trastorns alimentaris com l’anorèxia o la bulímia.

L'estudi va presentar també un rànquing de les xarxes socials que més impacte tenen en el benestar emocional dels joves. Instagram, l'aplicació que més utilitzen els joves, és justament la que rep una pitjor valoració. Segons diuen, és la que els fa sentir més sols i insatisfets. La segueixen Snapchat, Facebook i Twitter. Només Youtube aprovaria l'examen i tindria un impacte més positiu que negatiu en el benestar emocional dels joves. Això és degut al fet que les xarxes socials que es basen en imatges i fotografies són les més sensibles per als joves. En canvi, Youtube, on els usuaris consumeixen oci o vídeos, són les que tenen menys efectes negatius.

48

En “caiguda en picat”, la protagonista presenta una obsessió per a aconseguir estrelles, que poden ser els “m’agrada”, es passa el dia admirant a gent amb molta repercussió, gent que té més de 4,5 estrelles, als que, a la vida real, anomenem influencers. Tots aquests comportaments, acaben causant-li angoixa, depressió i comportaments inadequats. Podem veure-ho durant el viatge o en moments en què està sola, apartada de la societat que la obliga a aparentar. Durant el discurs, explica que havia tingut problemes amb el seu cos, que era bulímica. Aquesta malaltia, va ser causada per culpa de la enveja que tenia de la seva amiga i del seu cos.

Essena O’Neill

Lacie tenia una “vida perfecte”, o això creia qualsevol persona que visités el seu perfil. S’esforçava per a donar una bona imatge d’ella mateixa sense importar tot el que allò comportava. Tot aquest esforç va acabar amb la seva paciència i va decidir explicar a tothom la realitat, el què era la seva vida i la de Naomi darrera tots aquests filtres. Va poder-se alliberar.

Essena O’Neill és una ex instagramer australiana, contava amb més de 712.000 seguidors a la xarxa. Amb 18 anys, decideix publicar una fotografia en un paisatge ideal, tombada sobre una tovallola i lluint un ventre pla. Però la realitat no és tan obvia. Al peu de la imatge, Essena va escriure-hi “Vaig fer unes 100 fotografies amb la mateixa posició intentant que el meu ventre es veiés bé. Gairebé no vaig menjar aquell dia. Vaig estar cridant a la meva germana perquè seguís fent fotografies fins que jo estès orgullosa d'alguna d’elles.” La jove confessa aquesta i altres veritats que amaguen les seves publicacions i decideix abandonar la plataforma ja que, diu: “les xarxes socials no són la vida real”.

Més tard, O'Neill va crear una pàgina web per ajudar a altres adolescents i joves a desenganxar-se dels follows i els likes. En el seu lloc “Let's be game changers” (anem a canviar el joc), l'australiana comparteix vídeos i textos en què confessa els seus sentiments. "Per ser realistes, he passat la major part de la meva vida sent addicta a les xarxes socials, l'aprovació social, l'estatus social i la meva aparença

49 física. Estava consumida per això. Com podem adonar-nos dels nostres propis talents si no deixem de fixar-nos en els altres?", escriu O’Neill "Som una generació de cervells rentats". La model no va eliminar totes les fotografies, sinó que va canviar el peu d’algunes per a explicar quin és l'autèntic procés de preparació que hi ha darrera de cadascuna. També ha demanat perdó per enganyar, però, diu, "no ho feia conscientment, estava obsessionada amb agradar als altres".

Essena va aconseguir fins i tot que diferents marques li paguessin per mostrar els seus productes. "Guanyava 1.300 euros per publicació fàcilment", explica la jove. "Aneu amb compte amb el que promocionen les persones i pregunteu-vos: “Quina és la intenció darrera de la foto?”, diu O'Neill.

Traducció: "Si us plau, doneu-li a like a aquesta fotografia, m'he maquillat, he arrissat el meu cabell, m'he posat un vestit ajustat, una gran i incòmoda joia... M'he fet més de 50 fotografies fins que he aconseguit una que potser us agradi , després he trigat anys a editar aquest selfie amb un munt d'apps només per sentir-me Publicació al Instagram d’Essena Oneill Font 30 elpais.com socialment acceptada per tu".

Publicació de Lacie Font 31 www.techjaja.com

50

Recordant l’escena del capuccino a Nosedive, considero que Lacie, un cop alliberada de la pressió en la que vivia, podria escriure un comentari similar al de Essena en la seva publicació.

Observacions en la meva vida personal

Vaig considerar interessant poder ampliar els paral·lelismes però d’una manera més personal per a així demostrar que tot el que he tractat no ens queda tan lluny, que jo mateixa sóc una víctima més de la tecnologia. Durant el treball, he obert els ulls a diverses situacions concretes que observo sovint a la meva vida personal que em semblen símptomes perillosos o, simplement, una estupidesa. He anat anotant aquestes observacions i les he relacionat amb el sistema aparentment irreal que mostra la sèrie.

- Sovint, pel carrer o en qualsevol lloc públic es pot veure molta gent mirant el seu telèfon mòbil en lloc de mirar l’entorn o comunicar-se amb els qui tenen al voltant. Quan jo quedo amb les meves amigues per a donar una volta o prendre alguna cosa, no és estrany que en algun moment donat substituïm la conversa per a revisar els missatges o el nostre perfil d’Instagram. Al capítol, en diverses escenes que transcorren en llocs públics, es pot veure a molta gent amb la mirada atrapada en una pantalla.

Font 32 www.espinof.com

51

- Situacions com la anterior no es veuen només pel carrer, també passen en l’àmbit privat, a casa. M’he trobat en situacions on, estant amb la meva família al sofà estem tots pendents de les nostres coses, cadascú amb els seu mòbil o aparell electrònic, a vegades enviant-nos fotografies o vídeos entre nosaltres. El que em sembla més absurd encara, és quan alguna vegada, estant jo al pis de dalt, per mandra a baixar, em comunico a través del WhatsApp amb algú que està a l’altre pis. Aquestes situacions poden relacionar-se per exemple en el moment en que Lacie prefereix revisar el perfil d’una senyora amb la que es troba a l’ascensor per a descobrir coses sobre la seva vida en lloc de preguntar-li directament.

Font 33 entraenellimbo.blogspot.com - A xarxes socials com Instagram, molta gent sembla moure’s per simple interès. És comú posar “m’agrada” a publicacions només per a que es tingui una millor imatge de la persona en qüestió, li agradi o no la publicació, o seguir a una persona per a que aquesta el segueixi també. A la sèrie, Lacie sembla estar obligada a puntuar positivament a qualsevol persona, inclús si ni tan sols ha parlat amb aquesta. Així, sempre rep respostes positives.

Font 34 www.wired.it

52

- M’atreviria a dir que de la següent situació se’n salva ben poca gent. Sempre que em disposo a estudiar o fer deures, una força dins meu em porta a revisar el meu mòbil i moltes vegades em distrec i no treballo tot el que hauria per culpa de estar connectada. Lacie té el mateix problema que jo, a la oficina necessita obrir l’ordinador i revisar les seves xarxes en lloc de treballar.

Font 35 filmandfurniture.com - Actualment, la imatge que mostres al teu perfil d’internet pot determinar moltes coses. Al món laboral, a l’hora de contractar a alguna persona, és possible que revisin abans les seves xarxes. Hi ha feines que es duen a terme dins d’aquestes, per la qual cosa es té en compte el nombre de seguidors d’aquest i la repercussió que té. Podríem dir que el teu perfil pot ser una barrera per a treballar en feines concretes. També ho és per a Lacie en molts moments com per exemple al no poder accedir a comprar la casa dels seus somnis per falta d’estrelles.

Font 36 www.reddit.com

53

- En el meu cas i en el de moltes amigues meves, quan no tinc un bon dia, intento aparentar el contrari fins que arribo a casa, un dels únics llocs on puc deixar anar la pressió que he acumulat. Això a vegades crea petits conflictes familiars. En el cas de Lacie, la pressió que li crea haver de tenir una bona puntuació i, per tant, donar una imatge positiva d’ella mateixa constantment, la allibera a casa i ho paga amb el seu germà Ryan. Fins que un dia, el problema resulta greu.

Font 37 uk.movies.yahoo.com - Alguna vegada m’ha passat que he tingut una idea errònia d’alguna persona al veure el seu perfil en les xarxes socials. Degut als prejudicis integrats a la meva ment, he pogut formular imatges d’una persona, tant positives com negatives, gràcies al seu aspecte o al seu nombre de seguidors i, a l’hora de conèixer a aquella persona, trencar els esquemes que m’havia fet. A la protagonista de Nosedive li passa el mateix al trobar-se amb Susan, una camionera amb una puntuació molt baixa però amb més carisma que qualsevol persona amb 4 estrelles.

Font 38 8flix.com

54

- Sempre que vaig a un concert, per exemple, m’agrada gravar algun vídeo. Penso que algun dia m’agradarà mirar-lo i recordar el moment, però l’únic que aconsegueixo és mirar a aquell artista que tant m’agrada a través de la pantalla del meu mòbil, perdent l’essència que aporta la música en directe. En el capítol, el dia de la boda es pot veure com els convidats i els nuvis es passen la cerimònia amb el mòbil per a captar tots aquells moments.

Font 39 www.unitpix.com - Com cada any, he passat part del juliol de colònies. Unes colònies on no està permès endur-se cap mena d’aparell electrònic. Abans de marxar, em sembla gairebé impossible estar tant temps desconnectada. Però un cop allà, em sento tan bé pel fet de no tenir el mòbil. Sento coses molt diferents i tinc una relació molt diferent amb les persones que m’envolten. Es difícil d’explicar, però és una experiència única. Lacie, al principi tampoc li convenç la idea d’estar empresonada o exclosa del sistema, però quan es para a mirar la vida real i coneix al seu company, és capaç d’experimentar una sensació que mai havia viscut.

Font 40 www.vintomclub.com

55

7.3. Enquesta Per a completar el meu treball, vaig voler realitzar una enquesta amb l’objectiu de conèixer la reacció d’un públic que, per primera vegada, visualitza l’episodi “caiguda en picat”. D’aquesta manera, vaig dividir l’enquesta en dos: preguntes a respondre abans de veure el capítol i després.

Trobar un nombre suficientment elevat de gent disposats a visualitzar un capítol de una hora de durada no va ser fàcil. Vaig preguntar a força gent de confiança, a amics i familiars de diverses edats. Molts coneguts ja l’havien vist abans, aquests no em servien, ja que el que jo buscava era una primera reacció. Per altra banda, molta gent amb la qual hi comptava, no trobava el temps o se n’oblidava. Finalment, he aconseguit 14 respostes diferents, un nombre suficient per a realitzar l’estudi que tenia previst.

Abans de veure el capítol

Pregunta 1

Per començar, demanava el nom de la persona enquestada. Necessitava saber-lo per a relacionar les preguntes de la primera enquesta amb les de la segona, per a no barrejar-les. Al principi vaig pensar que la gent al donar la cara era menys sincera i que això seria un desavantatge. Però ja que els enquestats eren amics i familiars de confiança, vaig comptar en que contestessin sense cap mena de por a ser jutjats per part meva. Els noms no seran presentats en cap moment en aquest treball.

Pregunta 2

Un desplegable donava la opció de triar entre dues franges de edat: menys o més de 30 anys. Vaig decidir separar al públic per edats, i concretament aquestes, ja que considero que han viscut el món de la tecnologia i les xarxes socials d'una manera molt diferent. Els primers, l’han viscut des de ben petits i en un moment de maduració. En alguns casos, la tecnologia els ha educat i ha tingut un paper

56 important en el seu aprenentatge. Els segons, en canvi, s’hi han hagut d’adaptar (o no), més tard, quan ja eren adults.

Edat dels enquestats. Font 41 Elaboració pròpia

Vaig rebre 5 respostes de gent de més de 30 anys i 9 de menors de 30. El que equival a un 35,7% i un 64,3%. Tot i que la meva idea principal era tenir les respostes dividides en parts iguals, un 50% de cada, aquestes ja em van servir.

Pregunta 3

Amb l’objectiu de fer-me una idea sobre l’ús de les xarxes socials de cadascú, els enquestats em van indicar les hores diàries d’ús d’aquestes.

Hores diàries d’us de les xarxes socials dels enquestats. Font 42 Elaboració pròpia

Hi havia 4 opcions, però la primera ha estat descartada per falta d’elecció, era la de menys d'una hora. Destaca la opció intermèdia, d’entre 2 i 3 hores diàries, que

57 compta amb 8 persones. Les altres dues opcions tenen un 21,4% cadascuna. De les dues opcions empatades, cal destacar que totes les persones que s’han decantat per “més de 3 hores diàries” són menors de 30 i totes les que han triat “entre 1 i 2 hores” són majors. Tal i com esperava, els més joves són els que passen més temps a les xarxes socials, ja sigui publicant, parlant o xafardejant.

Pregunta 4

Volia dissenyar una pregunta que em servís per a saber de quina manera utilitzem les xarxes o quins “errors” cometem dins d’aquestes. També volia relacionar-los amb el tema que ens importa, amb el capítol. Vaig decidir mirar l’episodi sencer i vaig anar anotant certes conductes de la protagonista, sobretot al inici del capítol, pel que fa a la tecnologia i les xarxes i relacionar-les amb la vida real. Em va sorprendre la quantitat de petites coses que feia ella i que, jo, d’alguna manera m’hi sento identificada. I aquelles petites coses, eren les que li arriben a causar la tragèdia que narra el capítol. Posant la llista de conductes que vaig poder anar anotant, si cadascú marcava les que l'identifiquen, coneixeria els comportaments del públic i, per tant, un petit punt de relació que tenen ells amb la protagonista.

La llista de conductes és aquesta:

a. Per compromís, he posat "m'agrada" a publicacions que no m'agradaven.

b. He fotografiat esdeveniments importants (un parlament en un casament, un regal especial...)

c. He estat mirant el mòbil constantment esperant la resposta d’algú.

d. He deixat de treballar i fer coses importants per estar connectat.

e. He fet algun comentari dins la xarxa de manera anònima.

f. He intentat amagar un defecte per a donar millor imatge sobre mi mateix.

g. He sentit enveja de la vida d’alguna persona després de veure-la publicada.

h. He tingut prejudicis sobre algú segons la imatge que mostra en les xarxes.

i. Mai he explicat problemes personals greus a les xarxes.

j. No he publicat quelcom per la por al què diran els altres.

58

k. M’he comparat amb altra gent que ni tan sols conec a la vida real.

l. A vegades, deixo de banda als que tinc al voltant perquè estic connectat.

m. He fingit emocions que no concordaven amb la realitat.

n. Al veure publicats comentaris positius sobre mi, em puja l’autoestima.

Nombre d’enquestats identificats amb les conductes. Font 43 Elaboració pròpia

No em sorprèn la quantitat de vegades que han estat triades totes les opcions, és més, pensava que algunes tindrien un nombre més elevat. A vegades, quan algú no marcava opcions com per exemple “he deixat de treballar per a estar connectat” o “m’he comparat amb el perfil d’algú altre”, ho trobava estrany, potser perquè són accions a les quals jo hi estic molt acostumada.

Destaca la opció C: “He estat mirant el mòbil constantment esperant la resposta d’algú.”, absolutament tothom l’ha marcat. Aquest comportament és comú, tenim pressa per a rebre alguna resposta, ja que és una manera de contacte que ens crea moltes emocions. La segueixen les opcions B i G amb 13 vots. La primera relacionada amb la necessitat de publicar i crear un perfil interessant a les xarxes i la segona que parla sobre comparar-se amb els altres, tot i només conèixer el seu perfil en les xarxes.

L’acció amb la qual menys persones s’hi han identificat és la de “A vegades, deixo de banda als que tinc al voltant perquè estic connectat.”. Això m’ha sorprès molt.

59

He vist milers de vegades a amics pel carrer que no desvien la vista dels seus smartphones o dinars familiars on alguns acaben connectats. I no és un comportament gaire llunyà, també m’hi incloc jo mateixa. Doncs, com és possible que sigui la opció menys marcada pels enquestats? Jo penso que, com molts dels errors que cometem, no en som conscients o no volem ser-ne. D’aquesta manera, és possible que les respostes d’aquesta pregunta no siguin del tot verídiques, hi ha diversos factors que les condicionen. Malgrat això, es demostra que, evidentment, tots duem a terme certs comportaments que podem considerar incorrectes. Què ens passaria en un món com el que ens mostra la ficció? Què ens passarà en un futur?

Pregunta 5 i 6

Per a finalitzar la primera enquesta, volia saber si el públic era conscient dels problemes que pot causar un mal ús de les xarxes i si creien que ells podrien arribar a desenvolupar aquests problemes o si, contràriament, consideren que fan un ús prou correcte de les xarxes socials.

Font 44 Elaboració pròpia Font 45 Elaboració pròpia

El 100% dels enquestats consideren possible l’aparició de trastorns psicològics relacionats amb l’ús de les xarxes, contràriament, ningun dels enquestats pensa que ell mateix pugui arribar a desenvolupar-los.

Aquestes són les respostes que esperava. És evident que ha hagut un gran nombre de casos greus, principalment influencers o gent amb una addicció important. No considero que ningun dels enquestats faci un ús de la tecnologia que li pugui arribar

60 a causar algun problema important (ni ho desitjo), però la societat canvia i nosaltres canviem amb ella, no podem controlar-ho. Així, és difícil preveure el futur i és difícil assegurar el que ens pot arribar a passar, per molta consciència que tinguem davant del tema en qüestió.

Després de veure el capítol

Pregunta 7

Com ja he dit, necessito saber el nom de qui està responent.

Pregunta 8

Just després de veure el capítol, em semblava molt interessant que cadascú determinés si, tant l’escenari com la història de Lacie, li semblava una simple ficció o creia que s'assembla a la realitat. Per a fer-ho, com que és una resposta difícil, no és ni blanc ni negre, vaig fer una escala del 0 al 10 que és mou des de la ficció absoluta (0) fins a la realitat (10). Només cal triar un número representatiu.

Font 46 Elaboració pròpia

La mitjana de totes les opinions és d’un 5,36. En termes mitjans, guanya la realitat a la ficció, però per molt poc. Tot i així, cal destacar les opcions més triades que són els nombres 6 i 7, la qual cosa significa que la major part dels enquestats han relacionat la seva realitat amb la mostrada en la sèrie. Pel que fa a la gent que ha

61 decidit triar un nombre inferior, es possible que no coneguin certes aplicacions i casos reals o, més aviat, no els relacionin amb la ficció. A vegades, som espectadors passius i passem per alt molts detalls importants del que observem. En la meva opinió, visualitzar una sèrie com Black Mirror, requereix d'una atenció especial.

Pregunta 9 i 10

Volia introduir dos dels grans temes que toca la sèrie, els prejudicis i la llibertat. El capítol demostra que aquests són importants i mostren una forta relació amb les xarxes. M'interessa conèixer l’opinió del públic sobre ambdós temes, sobretot després de veure el capítol.

Font 47 Elaboració pròpia

Font 48 Elaboració pròpia

62

Pel que fa a la primera pregunta, la qual ha obtingut un percentatge del 100% en la opció “sí”, no hi ha lloc a dubte. És cert que existeixen els prejudicis, tant a dins com a fora les xarxes. La gent pot arribar a crear una opinió sobre algú pel simple nombre de seguidors que té, el nombre de “m’agrades” o els comentaris dels seus amics. Això pot ser perillós i tenir efectes personals greus.

Les respostes en la segona pregunta estan més fraccionades, un 35,7% dels enquestats considera que la llibertat individual és impossible quan ens referim a la tecnologia. En canvi, el 64,3% creu que sí que ho és. I és que la pregunta no és fàcil de respondre. En “caiguda en picat”, qualsevol persona és lliure de ser ell mateix, de cridar i trencar amb les bones maneres, però com a conseqüència, si té menys estrelles, se li privarà l’accés a alguns llocs o serà jutjat i això, et fa menys lliure. Al final del capítol, es demostra que la llibertat només és possible en el moment en què deixes de formar part d’aquesta societat. A la vida real, dins d’aquesta societat digital, passa el mateix. Aquesta paradoxa ha creat molts dubtes entre els enquestats, molts m’ho han comentat, deien que no sabien què respondre. Crec que això és positiu, el fet que el capítol hagi donat lloc a la reflexió individual dels espectadors, més enllà de la pròpia enquesta que se’ls hi proposava.

Pregunta 11 i 12

M'interessa saber si el públic havia relacionat alguna escena del capítol amb la vida real, concretament amb la seva vida. Vaig preguntar si s’havien sentit identificats amb la protagonista en algun moment i també si es veurien a ells mateixos en una situació tan dramàtica com la que mostra el capítol.

Font 49 Elaboració pròpia

63

Les respostes és divideixen en un 28,6% que s’identifica amb Lacie i un 71,4% que no. Només 4 persones van assegurar que en cap moment van identificar-se amb la protagonista. Tot i així, és curiós que, per poques que siguin, algunes persones hagin triat la opció. Com van demostrar a la pregunta 4, on indicaven les diferents conductes que cadascú feia dins les xarxes socials, tots, alguna vegada, hem dut a terme alguna acció semblant a comportaments que mostra Lacie en Caiguda en picat. I doncs, una altra vegada, s’ha demostrat que a vegades no som conscients d’allò que fem incorrectament o simplement no volem acceptar-ho. Tot i així, no cal oblidar que una gran majoria sí que s’hi ha identificat.

Relacionant els resultats amb els de la pregunta 11, on havien de catalogar l’episodi com a real o fictici, el públic sembla coherent, ja que la gran majoria s’identifica amb la protagonista, així com la gran majoria havia considerat que l’episodi és semblant a la vida real.

Font 50 Elaboració pròpia

Pel que fa a la pregunta que segueix, la major part (tots els enquestats menys un) pensa que no, que tot i identificar-se amb Lacie, mai patirien el que ella ha patit. Així com a la pregunta 6 (creus que podries desenvolupar algun trastorn psicològic a causa de les xarxes socials?), la qual hi està directament relacionada, els resultats eren els esperats. Segurament vaig formular incorrectament la pregunta i el públic va fer-ne una interpretació diferent de la meva. No deurien tenir en compte el

64 caràcter caricaturesc del episodi ni aquesta intenció del autor de dur la situació fins a l’extrem. Tot i així, veient les respostes i relacionant-les amb les de la pregunta anterior, podem treure la conclusió que tots, tot i sent conscients de les nostres males conductes, solem pensar que controlem l’entorn i allò que fem, que som prou lliures i intel·ligents. Però la ment és més complexa que això i té un poder molt important sobre nosaltres.

Em sembla molt interessant que una persona hagi marcat la opció “sí”, quan aquella persona havia assegurat que no pensava que pogués arribar a desenvolupar cap problema greu a causa de les xarxes, però ara respon això. Potser el capítol ha tingut impacte i ha despertat una consciència.

Pregunta 13

Tenia la idea de descobrir quins eren els aspectes que més havien preocupat al públic pel que fa al seu ús de les tecnologies i vaig pensar que un bon reflex de les nostres preocupacions, són les intencions de canviar-les. Vaig fer-los escriure al públic una llista d’algunes conductes que els agradaria canviar.

Algunes de les nomenades que m’agradaria destacar són:

- Donar menys importància als m’agrada i als seguidors.

- Deixar de jutjar a la gent pel que penja.

- Llegir més, connectar-me menys.

- No dependre de les xarxes socials i no passar-hi tantes hores.

- No comparar-me amb l’altre gent.

- Educar als fills de manera en que no creïn dependència a la tecnologia.

- Ser jo mateix sempre.

- A casa, no tenir el mòbil ni a taula ni al llit.

Les conductes més nomenades tenen relació amb la dependència tant a les xarxes socials com als m’agrada i amb la importància que té ser un mateix i no comparar- se. Unes conductes força presents dins el capítol, i a la vida real.

65

Aquesta pregunta em va servir també, per a reflexionar sobre el comportament que tenim els humans. I és que a mi em passa que, a vegades em proposo quelcom i sóc conscient de que allò és el correcte però a la llarga no ho duc a terme.

Al principi, volia passar una tercera enquesta passades unes setmanes preguntant si realment havien realitzat algun canvi en la seva vida pel que fa a l’ús de la tecnologia. Per diversos motius, no vaig poder fer-ho. Però si que vaig parlar d’una manera informal amb algun amic que havia estat enquestat preguntant-li. Com havia suposat, feien el mateix ús de les tecnologies de sempre, tot i seguir coneixent les conseqüències i ser conscients que necessitaven el canvi. Això ens mostra que la consciència, tot i ser un pas essencial, no és sinònim de canvi.

66

7.4. Entrevista a Francesc Núñez

Francesc Núñez Mosteo, nascut a Tivissa (Ribera de l’Ebre) l’any 1961, és doctor en sociologia (UAB, 2005), llicenciat en filosofia (UB,1984) i llicenciat en sociologia (UAB, 1994).

Actualment, dins de la UOC, és professor Agregat i Director del Màster en Humanitats, professor responsable d’assignatures de l’àrea de pensament filosòfic i científic del Grau i del Màster d’Humanitats i participant en el Màster de Societat de la Informació. També es professor convidat de la Facultat de Filosofia de Catalunya (URL) on imparteix matèries de sociologia: Introducció a la sociologia i Sociologia de la religió.

Durant la recerca del meu treball, he consultat diverses fonts escrites per en Francesc Núñez. Vaig conèixer la seva experiència a través d’un article titulat “Perquè són importants les xarxes socials pels joves/pels nostres fills”. Del article, a part d'una explicació molt ben detallada sobre les característiques (tant negatives com positives) de les xarxes socials i una llista de consells pels pares de adolescents d’aquest món digital, em va cridar l’atenció la portada, on Francesc Nuñez va decidir posar-hi una il·lustració de Carlos Lavida acompanyada d’un text de Regina Carrá. És el que anomenen el “capítol perdut del Petit Príncep”, una història inventada que segueix l’estructura de qualsevol capítol de l’obra d’Antoine de Saint-Exupéry. Aquesta vegada, el petit príncep visita un planeta habitat per a un “nadiu digital”. (veure annex 1)

Visitant el seu blog11 sobre “coneixement, emocions, sociologia i comunicació”, vaig trobar-hi moltes entrades i articles interessants. Entrades recents com: “Mi novi@ es una App”, “Hipocresía social” o “Emociones e internet. Mirar y ser mirado” es relacionaven directament amb el tema que tractem i vaig decidir no perdre l’oportunitat de contactar amb ell. A través d’email, ja que era impossible trobar-me amb ell a causa de la feina que tenia per a iniciar el curs escolar, vaig preguntar-li

11 https://fnunezmosteo.wordpress.com/

67 sobre els perills de les xarxes socials, així com també algunes avantatges, i el comportament que té l’ésser humà pel que fa a l’ús d’aquestes.

Aquest és el resultat de l’entrevista al Sr. Francesc Núñez:

Per a les relacions socials entre les persones, considera les xarxes i la tecnologia com a quelcom més positiu que negatiu o viceversa?

Com sol passar amb totes les qüestions que tenen a veure amb les relacions humanes, i en concret amb les tecnologies de la comunicació, no hi ha només dues posicions –blanc i negre- i el que resulta positiu i el que resulta negatiu pot variar de persona a persona o de col·lectiu a col·lectiu. També pot canviar amb el temps, el que era positiu al principi ho deixa de ser més tard i a l’inrevés.

Les tecnologies de la comunicació (electrònica) i les xarxes socials suposen un augment molt important de la nostra capacitat-potència comunicativa. Són un gran salt, no només quantitatiu, en la nostra capacitat de comunicació i en les formes i els tipus de comunicació (nous, diferents) que permet. En aquest sentit, podem dir que això augmenta la nostra humanitat, ens fa “més humans” i ens dota de noves capacitats. Però també pot passar –com de fet passa- que això comporti efectes no previstos i no desitjats. És a dir, no sempre el que sembla que ens pot fer “millors” ens fa millors (o no en totes les circumstàncies) i pot passar que paguem un preu no desitjat per totes aquestes “meravelles”.

De tots els efectes negatius que té l'ús d'internet, quin considera més perillós o quin afecte a un nombre més gran de gent?

Queda clar, doncs, com la teva pregunta dona per suposat, que hi ha efectes negatius en la “comunicació electrònica”. Com he dit, però, no es poden generalitzar, ni universalitzar.

A molta gent la fa estar molt (massa?) pendent de les informacions i les comunicacions que rep (o a les que pot accedir) en els seus dispositius electrònics. Pot generar certa impaciència/incontinència per atendre les “comunicacions” que

68 rep, perquè desperten les seves emocions i vols saber ... què ha passat, què m’estan dient, quina és la resposta que em donen... Hi ha qui d’això en diu dependència. Aquest és un concepte difícil de definir i és millor parlar d’aquesta incontinència o necessitat d’atendre immediatament als missatges rebuts (o de produir-ne de nous). Genera emocions i això ens manté atents (molt pendents).

El fet que moltes de les interaccions (virtuals) es produeixin en un context virtual (mediat i asíncron) i que els missatges es produeixin i es rebin en contextos particulars (i molt definits) però diferents o molt diferents entre els que porten a terme la comunicació. Això pot donar lloc a molts malentesos i fa més difícil la interpretació. Això té a veure també amb l’absència del cos. Es tracta d’una comunicació on el cos no hi és present. L’altre –el seu rostre, la seva presència física- no hi és. Una conseqüència d’això és que es tracta d’una comunicació on l’empatia és molt més difícil. Per això funcionen molt més i millor del que ja normalment funcionen els tòpics, els estereotips i els prejudicis, la qual cosa és força negativa. Jo crec que aquest és un dels elements més “amenaçadors” de la “comunicació electrònica”.

Molts joves d’avui en dia estem constantment pendents de les nostres xarxes socials, volem cuidar la nostre imatge i augmentar la nostre popularitat, també ens agrada seguir a influencers i comparar el seu estil de vida amb el nostre. Creu que això pot afectar la nostra personalitat?

Torno a insistir que no hi ha “lleis” generals en aquestes qüestions. Però, segurament, sí que influeix en les maneres de fer i pensar de les persones que hi són molt presents en aquests espais. En la vida humana l’exemple (el que et donen i el que tu dones) és fonamental en la configuració de la nostra personalitat. En la vida d’una persona –i potser encara més si aquesta persona és jove/adolescent- els “encontres” són molt importants. De fet, la vida està determinada o molt condicionada pels “encontres” que tens (per les persones que d’una manera o altra formen part de la teva vida) i els “encontres virtuals” (encara que pateixen del que he dit abans) també són encontres i per tant –poc o molt, això depèn del tracte i del temps- formen part de la nostra personalitat.

69

Com veu el futur si seguim evolucionant de la mateixa manera pel que fa a la tecnologia i les xarxes?

Difícil de fer aquest tipus de previsions. Si seguíssim en aquesta línia i en aquesta direcció (hi ha qui diu que és l’evolució de la humanitat) arribaria un dia en que la realitat social i humana seria digital. No sé pas que passaria amb la “Natura”, si suportaria aquest tipus d’evolució. Es parla (està fins i tot “previst”) del moment de la singularitat tecnològica [fes cerca a Google] i del dia no molt llunyà en que els ordinadors-robots seran autosuficients.

Jo penso (però no passa de ser un pensament o un desig) que en el futur “post humà” els humans (animals) ens anirem redefinint en interacció amb la tecnologia digital (i d’altres tipus) i incorporació en els nostres cossos la tecnologia (digital i biològica). Serem “assemblatges” i si volem sobreviure ens haurem de repensar juntament amb la resta del planeta. La intel·ligència artificial té encara molt recorregut per fer i la “creació” de vida (fins i tot d’òrgans) està encara molt i molt lluny. No obstant, cada cop serem més una barreja de tecnologia digital o biològica.

Vostè mostra interès per l’art. Creu que aquest és capaç de conscienciar a la gent, i sobretot als joves, sobre els perills d’un mal ús d’internet? Quina és la millor manera de fer-ho?

No ho sé, no sé com l’art pot conscienciar a la gent, ni si aquesta és la (o una de les) funció de l’art. L’art sí que pot trastocar (ressituar i deconstruir) el sentit dels objectes i de les nostres accions, situar-les en una nova dimensió, fer-les aparèixer d’altra manera, amb un nou sentit o desemmascarant el sentit. Això pot tenir l’efecte “exemplaritzador” del qual abans parlava. L’exemple (quan tot i ser singular pot aspirar a ser universal o ajuda a tenir nous criteris o a pensar i actuar diferent) pot ser un impacte en les nostres vides.

Tot i ser conscients dels perills que comporten moltes accions de les que fem cada dia amb el nostre smartphone, seguim fent-les. A què és degut això? Creu que és possible la llibertat individual d'una persona integrada en el món de la tecnologia?

70

La “consciència”, el “coneixement”, sol tenir poca força per fer canviar les accions (i les rutines o els desigs) humanes. Tothom que fuma sap que té o pot tenir efectes molt perjudicials (com l’excés de velocitat)... i en canvi, no es deixa de fer el que se sap que comporta un gran perill. Molts cops –això ja ho deia Sòcrates- sabem què hem de fer i, no obstant, fem el contrari. És a dir, les rutines, la satisfacció immediata del desig, un plaer, la inèrcia... té molta més força que el coneixement i la consciència.

Jo no crec massa en la “llibertat individual” (no crec massa en la ficció liberal de l’individu dotat de llibertat i de drets) però sí en la capacitat humana de, en interacció i relació amb altres –humans i no humans-, fer coses noves, no previstes, que escapen a les “condicions”, per exemple, tecnològiques o del mercat. Però això no és fàcil. Com ens pensem com i creiem que som individus autònoms busquem solucions personals (que no podem trobar o aconseguir) al que són problemes estructurals i sistèmics.

Gran part del meu treball l’he basada en l’episodi Nosedive de la sèrie Black Mirror, on una noia viu obsessionada per a donar una bona imatge en el seu perfil a les xarxes. Vostè ha vist mai algun episodi d’aquesta sèrie? En cas afirmatiu, creu que és una simple ficció o podria esdevenir realitat en un futur?

He vist el capítol al qual fas referència i n’he vist d’altres. No, no són simple ficció i sabem que molts cops la realitat supera la ficció. En aquest cas, tot i la “fantasia” pròpia en la creació d’un d’aquests articles de consum -les sèries televisives-, els temes que es plantegen són com “caricatures” (hipèrboles, exageracions) de situacions vitals que en molts casos estan insinuades, apuntades, en l’ús que fem de les tecnologies digitals (i no només digitals). Alguns dels capítols el que tracten de mostrar no és tant una realitat futura o possible (que podria ser-ho) sinó les conseqüències no desitjades o no previstes (en el sentit més amunt al·ludit) de l’ús de la tecnologia. De vegades, sovint, fem coses amb una determinada intenció... el resultat, però, pot ser el contrari o estar molt allunyat de la intenció original. Això té a veure amb l’espai de la llibertat humana i la capacitat també d’actuar de les coses- amb-nosaltres.

71

Idees clau i conclusions de l’entrevista

Francesc Núñez insisteix en que una qüestió que té a veure amb les relacions humanes com és la tecnologia no té només dues postures, sinó que les opinions poden ser diverses i canviants depenent de l'època o la cultura.

Ell considera les xarxes socials com una “meravella”. Ara bé, com gairebé tots els canvis sobtats en la forma de vida durant la història de la humanitat, poden tenir efectes no desitjats. Francesc Núñez destaca el que molts consideren dependència i la dificultat d’empatitzar en un context de comunicació virtual.

Pel que fa al futur en relació amb el món tecnològic, Francesc Núñez considera difícil fer aquest tipus de prediccions, però ens parla sobre una possible singularitat tecnològica12 i d'una realitat humana digital (pot recordar a l’escenari de Black Mirror). Tot i així, assegura que serà un canvi progressiu i encara molt llunyà.

El Sr. Núñez introdueix un concepte: l’exemple. Explica que és un factor fonamental en el desenvolupament de la personalitat. També afecten la nostra personalitat els contactes que mantenim i amb qui els mantenim. Per tant, les persones i sobretot els joves, al substituir el món real per un de digital, solen alterar la seva manera de ser d'una manera incontrolable i algunes vegades perillosa.

Relacionat amb aquest concepte, explica l’impacte de l’art en la mentalitat de la gent, ja que és a través de l’exemple que els artistes aconsegueixen aquest efecte. Trastoquen el sentit dels objectes mitjançant hipèrboles i exageracions i els situen en una dimensió diferent. Tal i com ho fa Black Mirror. Francesc Núñez no entén la sèrie com a una realitat, sinó com a un senyal d’alerta davant les conseqüències no desitjades de la tecnologia de les quals ha parlat abans.

Finalment, volia destacar un fenomen relacionat amb la conducta humana que he observat durant el treball i que el Sr. Francesc Núñez m’ha pogut explicar. És el concepte de llibertat individual. Observo que som conscients del que hem de fer

12 La singularitat tecnològica és una previsió futura en la qual el progrés tecnològic i el canvi social s'acceleraran a causa del desenvolupament d'intel·ligència sobrehumana, canviant el nostre ambient de manera, que qualsevol ésser humà anterior a la singularitat seria incapaç de comprendre o predir.

72 però a vegades ens costa assumir-ho o canviar-ho. Això es deu a la força de la satisfacció immediata que és superior a la força de la consciència, tal com deia Sòcrates13. També solem buscar solucions personals a problemes que són globals, ens manca un sentiment de comunitat, de pertinença d’un col·lectiu més enllà de nosaltres mateixos.

És difícil determinar fins quin punt som lliures o ens guia el nostre propi cos, la societat digitalitzada o els “exemples” que trobem en l’art i en la vida.

13 Sòcrates defensa el concepte d’antropologia dualista que diferencia en l'ésser humà dues dimensions: el cos i la psique. La psique és la dimensió interior on es produeixen les nostres activitats intel·lectuals i morals, és a dir, els pensaments, reflexions… Considera que la veritat és universal i és troba en aquesta dimensió interior, però el cos (l’experiència dels sentits, els propis interessos…) a vegades no ens deixa trobar aquesta veritat moral.

73

7.5. Entrevista a Gina Torras

Perfil de Gina Torras a Instagram. Font 51 https://www.instagram.com/ginatorras_/

Gina Torras és una noia de 20 anys nascuda a Matadepera. Té un compte força actiu a Instagram amb uns 70 mil seguidors. També és força activa en l’aplicació 21Buttons14. A les seves publicacions, dominen les col·laboracions en marques de roba i accessoris, i de productes de bellesa, així com perruqueria o maquillatge. A part de les publicacions remunerades, també disposa d’un gran nombre de fotografies i vídeos més personals: de viatge, amb les seves amigues, la seva parella…

14 21Buttons és una xarxa social que permet als usuaris compartir imatges de diverses peces de roba o complements amb els seus respectius enllaços directes a la web online de la botiga per a la seva compra.

74

El món dels influencers em sembla molt interessant i no volia perdre la oportunitat de parlar amb algú. La Gina era ideal, ja què és influent, sobretot per Terrassa. Volia preguntar-li sobre la seva vida com a Instagrammer i sobre l'ús que fa de l’aplicació. Vaig parlar amb ella a través d’un missatge d’Instagram i va accedir a parlar amb mi per email.

Aquestes van ser les preguntes que li vaig proposar:

Quan fa que tens Instagram? En quin moment vas començar a notar que podies arribar a tenir repercussió?

Deu fer 5 anys més o menys, però només en fa dos que vaig començar a tenir ''repercussió''.

Quines coses (tant positives com negatives) aporta el fet de tenir un gran nombre de seguidors?

Positives moltíssimes, m'encanta poder interactuar amb els meus seguidors, intentar ajudar-los i aconsellar-los, em fa moltíssima il·lusió que em reconeguin i saludin pel carrer... i dolentes, mm... que haig de vigilar molt el que penjo.

Com a influencer, quin és el teu objectiu? Tens a alguna persona com a referent?

El meu objectiu és seguir treballant d'això fins que pugui i seguir gaudint. M'encanta la Goicoechea, Marta Lozano, Maria Pombo…

Quantes hores al dia dediques a les xarxes i al mòbil? T’agradaria dedicar-hi més, menys o penses que ja hi dediques les que vols?

Dedico moltíssimes hores a les xarxes, i per tant moltíssimes al mòbil. Realment crec que hauria de dedicar-hi més hores per poder tenir més contingut, però moltes vegades m'agradaria no estar tan pendent.

Què creus que atrau a la gent a seguir-vos (als influencers)?

Suposo que la majoria de vegades el fet que som bastant propers, la manera de vestir…

75

Més de 74 mil seguidors esperen les teves publicacions constantment i, per tant, cal mantenir l’activitat a Instagram. T’has sentit mai obligada o pressionada a publicar o ho has fet quan no era el que et venia més de gust?

No, sempre penjo les fotos, les històries, quan em ve de gust. Penso que si no es veuria massa forçat.

Dins d’Instagram la vida sembla perfecte, ens trobem amb paisatges d’arreu del món, noies amb el cos ideal, parelles molt felices... Però la vida real és així? Perquè tot i tenir un mal dia, ens agrada mostrar el contrari a les xarxes?

No!! per res del món la vida és com sembla per les xarxes socials, no només parlo per mi, sinó per moltes ''influencers'' que han parlat d'aquest tema, tothom té problemes personals, complexes, defectes... la cosa és que per les xarxes sempre vols ensenyar el millor de tu, i transmetre bona energia.

Gran part del meu treball l’he basada en l’episodi Nosedive de la sèrie Black Mirror, on una noia vol augmentar la seva popularitat dins d’un món virtual. Has vist mai algun episodi d’aquesta sèrie? En cas afirmatiu, creus que és una simple ficció o podria esdevenir realitat en un futur?

No, no he vist aquesta sèrie.

Idees clau i conclusions de l’entrevista

Les respostes de la Gina Torras m’han ajudat a descobrir la visió d'una persona tan implicada en una xarxa social com és Instagram. Per exemple, comenta que ha de vigilar molt amb el que penja. És un aspecte interessant considerant que el seu perfil està al abast de tothom i això pot tenir certs perills i ser-ne conscient és molt important.

Considero que la Gina Torras no ha estat del tot sincera (així com l’Instagram de molta gent) ja que he observat diferents contradiccions en les seves respostes com per exemple quan parla sobre les hores que li agradaria dedicar a les xarxes socials, que considera que haurien de ser més però al mateix temps no li agrada estar tan

76 pendent de les interaccions a través del telèfon. També assegura que no vol que el seu perfil es vegi forçat i és per això que sempre penja el que li ve de gust i quan li ve de gust, però explica que la vida real no és tal i com es mostra moltes vegades a Instagram. Per altra banda, puc dir que és poc crítica en aquest aspecte. Cosa que és molt difícil veure quan hi estàs implicat d'una manera tant directa.

Finalment, la Gina Torras explica que la vida que es mostra a Instagram no és moltes vegades fidel a la realitat. Ella, tot i intentar ser natural, vol transmetre bona energia als seus seguidors ensenyant el millor d’ella mateixa. Els influencers són un dels productes més consumits avui en dia. Com qualsevol producte de consum, busquen vendre’s, i si el consumidor busca quelcom ideal, a vegades cal falsejar la pròpia realitat.

77

7.6. Entrevista a Juan Luís Ruiz

Amb l’objectiu d’ampliar el meu coneixement sobre problemes associats a la tecnologia i les xarxes socials i poder conèixer algun cas en que la consciència hagi “guanyat” aquesta lluita entre cos i ment de manera personal, em vaig interessar en poder parlar amb algú que, en algun moment de la seva vida, decidís suprimir d’alguna manera qualsevol aparell i xarxa social de la seva vida.

El Dídac Roig, el meu tutor, va pensar en un amic seu, en Juan Luís Ruiz, un home que va abandonar el seu smatphone i, actualment, tan sols fa ús de Linkedin i Telegram a través d’un ordinador. Això em va semblar curiós e interessant. També, té un munt d’experiències dins de l’àmbit laboral relacionades amb el món tecnològic com per exemple, i com indica en el seu perfil a Linkedin: “Servicios Informáticos de la Facultad de Física, Administración de sistemas y servicios TIC en infraestructuras científico-técnicas o Generación de informes, productos y servicios basados en datos.”.

Vaig contactar amb ell a través del correu electrònic, li vaig proposar diverses preguntes i aquestes són les seves respostes:

En l'àmbit laboral, estàs constantment en contacte amb la tecnologia. Com veus l'evolució de les eines informàtiques i què n'opines de les xarxes socials? Què ens han aportat, tant positiu com negatiu?

Com pots veure sí estic molt involucrat laboralment en l'àmbit tecnològic. Vaig estudiar física i enginyeria electrònica i fa més de 20 anys que em dedico a la informàtica i xarxes de dades. També he portat sistemes de comunicació satèl·lit per donar accés a Internet a llocs aïllats. Un altre paradoxa era que sent el responsable dels sistemes de comunicació, era el que menys els usava. En aquest sentit, he viscut en primera persona com ha canviat radicalment la convivència en aquests llocs aïllats (vaixells i base antàrtica) abans i després de tenir accés a les xarxes socials. Trobo molt a faltar quan els companys ens reuníem i feien qualsevol activitat després de la feina, Amb l'arribada de Internet tothom s'ha aïllat amb el seu portàtil i mòbil per posar i posar-se al dia de lo que passava molt lluny.

78

Tampoc estic molt content amb l’ús de les xarxes intrusives en l'àmbit de la feina (com WhatsApp) ja que sembla que hagis de atendre a qualsevol hora i qualsevol moment. I crec que es molt important que la feina no es barregi en excés amb la vida personal i familiar.

Quins motius t'han portat a renunciar al smartphone?

Buf! moltíssims! es podrien agrupar en:

 Minven les capacitats personals (bibliografia Demencia digital i Elogio al papel). Memòria, orientació, organització

 Son intrusives i additives, el que es un obstacle per viure el moment (el famós carpe diem) i les relacions personals. Es molt trist veure com als parcs els pares estan més atents als mòbils que al joc i les descobertes dels seus fills, per exemple.

 Un atac flagrant a la intimitat personal i les seves implicacions socials. Et recomano molt els llibres del Harari, especialment l'últim: 21 lecciones para el siglo XXII i un altre de la Katy O'Neil titulat: Armas de destrucció matemàtica: Como el big data aumenta la desigualdad y amenaza la democràcia

I ara he de seguir amb el curs... he aprofitat un descans. Al no tenir smartphone no et puc respondre si no tinc un ordinador davant. Això que sembla un desavantatge competitiu es genial pels meus nens. Tenint smartphone podria contestar-te aquesta tarda, però implicaria que no jugaria amb ells. No es mesurable, però t'asseguro que em fa més feliç a mi i als meus.

I segueix...

Consideres que la teva vida és diferent en algun aspecte a la d'aquells qui fan un ús del telèfon mòbil o de xarxes socials com Instagram?

Segons el nivell d'us de cada persona. Pels que fan un us intensiu evidentment sí. No tinc la necessitat de mantenir aquestes xarxes i amb això guanyo temps per

79 fer el que crec es més important i estic més tranquil. La meva raó de esser no depèn de que els altres en siguin testimonis. Possiblement es més un desig que una realitat; com (quasi) a tothom, m'agrada que el món sigui testimoni dels meus èxits... però no crec que això sigui un aspecte positiu a reforçar.

Avui en dia, les xarxes socials són una eina important per la societat, ens permeten, per exemple, crear i cuidar relacions o informar-nos de les notícies més recents. Has tingut mai algun inconvenient a la vida laboral o personal? T'has arribat a sentir exclòs?

Respecte a cuidar relaciones, he tingut la sort de conèixer molta gent repartida pel món. Però mantenir el contacte en quasi temps real hem trauria massa temps per atendre a la gent que m'envolta en aquest moment. Amb la gent que tinc lluny prefereixo mantenir contacte amb menys freqüència (quantitat) però humanament de més qualitat (trucades de telèfon, per exemple). Per les noticies: aquestes eines faciliten la velocitat d'accés; però no la qualitat analítica i raonada de la noticia. Ens donen velocitat per saber què passa però no les raons de per què passen, el que és un impediment per conèixer les causes... així estem entretinguts amb la sensació d’estar informats però són més manipulables. Com abans: molta quantitat, poca qualitat.

A la vida laboral, ara per ara, no. El meu departament te un grup de WhatsApp i a vegades em perdo alguna informació. Però sempre recordo que no és la via oficial de comunicació i que no estic obligat a mirar ni contestar a qualsevol hora la via oficial que es el mail.

En la part personal, sí. Però amb el temps aprens que si escollir una eina fa que perdis el contacte amb certes persones, possiblement no és tan important mantenir el contacte amb aquestes persones. Les relacions importants les mantens sigui com sigui més enllà del mitjà amb el que mantens el contacte.

Molta gent, tot i ser conscients de que estaríem millor si desconnectéssim d'aquest món digital, no troba la "força de voluntat" necessària per a fer-ho.

80

Penses que a vegades en som presoners? En el teu cas, has necessitat aquesta força de voluntat?

Sí, és com qualsevol altre adició. De fet, per curiositat tècnica, jo vaig ser dels primers a tenir smartphone al meu entorn. Ho vaig deixar de cop, com tenir televisió. Ara penso que estic enganxat a les converses/debats per Telegram (només tinc dos grups de debat) i a mantenir el Linkedin posant posts professionals. Són poques però em sento enganxat. És més fàcil deixar-ho completament que fer un ús raonable... al menys per a mi.

Tot i "evitar" les xarxes socials, és veritat que utilitzes l'aplicació Telegram i Linkedin. Perquè aquestes? Què t'ofereixen?

Telegram va derivar que amb els amics (de tota la vida) teníem un grup de discussió per mail de temes polítics i socials. Quan va aparèixer el WhatsApp ho van abandonar i jo vaig quedar fora. Un amic va crear un grup de Telegram perquè jo pogués participar i connectar-me des de l'ordinador. També ens serveix per organitzar les quedades presencials. Molt més tard vaig fer una cosa semblant amb el grup d'amics en el que hi ha el Dídac. Estic cansat de repetir que un xat no és la eina adequada per debatre ni organitzar projectes... però la gent ja no vol tornar a utilitzar el mail. Prefereixen la immediatesa.... un pal.

Linkedin ho vaig fer un any que em vaig quedar a l'atur i em serveix per mantenir la xarxa de contactes professionals i rebre notícies relacionades amb la meva feina. Per mi és molt útil però crec que no faig un ús raonable. No vull deixar de fer-lo servir però sí disminuir l'atenció que li dono. En cas de quedar-me a l'atur un altre vegada, segurament serà la via principal per tornar a treballar.

Els teus fills han nascut en plena era digital, et fa por que el seu entorn els faci ser "víctimes" de les xarxes i el telèfon? En aquest aspecte, com creus que hauries d'educar-los?

M'amoïna molt i no sé com anirà la cosa quan arribin a l'adolescència. La pressió de grup és molt alta sempre, molt especialment en aquestes edats. Com educar- los? només se m'acut amb l'exemple. Si des de petits estan acostumats a la forma

81 com els seus pares es relacionen amb les tecnologies no ho veuran estrany. També els oferirem les eines perquè coneixen com funcionen aquestes tecnologies per dintre en comtes de només ser usuaris passius.

Idees clau i conclusions de l’entrevista

Al llarg de l’entrevista, Juan Luís Ruiz exposa amb uns arguments molt bons les diverses raons per les quals considera que les xarxes socials, en el seu cas, no li aporten gairebé cap benefici i per tant, no les utilitza. La llista no és curta:

- Li sembla que l’ús de xarxes com WhatsApp et fan atendre a qualsevol hora i qualsevol moment els assumptes laborals. Per a Juan Luís Ruiz, és important mantenir la distància entre el treball i la vida personal.

- Està comprovat que aquestes tenen afectes en capacitats com la memòria, l’orientació o l’organització.

- Les considera intrusives i additives, cosa que sol esdevenir un obstacle per a viure el moment i per a les relacions personals.

- Segons ell, són un atac cap a la intimitat personal.

- Tot i que li agrada mostrar els seus èxits, pensa que no és un aspecte positiu i que no s’hauria de reforçar.

- La informació que trobem a Internet és instantània i apareix en abundància. Però a vegades, molta quantitat pot significar poca qualitat.

- També vol que les seves relacions tinguin més qualitat, considera que mantenir-les a temps real i amb molta freqüència fa que aquest contacte perdi valor.

Totes aquestes raons l’han portat a deixar de banda aquest món digital. Tot i així, Juan Luís Ruiz segueix fent ús de Telegram i Linkedin. Ell mateix ho defineix com una paradoxa. Però per quines raons ha decidit mantenir aquestes dues? Telegram

82 significa mantenir una activitat que gaudia molt amb els seus amics i que amb l’arribada d’Internet la fan a través de l’aplicació, així que ell, s’ha hagut d’adaptar a la immediatesa que busquen els seus companys per a poder seguir realitzant allò que li agradava, debatre temes polítics i socials. Linkedin va ser una eina important per a ell en un moment de la seva vida en la qual es va quedar sense feina i ha decidit conservar-la per a si en un futur tornés a quedar-se a l’atur.

Pel que fa al concepte que anomenem força de voluntat, aquella distància que separa la consciència del canvi, Juan Luís Ruiz ens explica que no és un canvi fàcil, que ell va necessitar d’aquesta força. Assegura que aquest, com qualsevol canvi vital, és millor realitzar-lo d’una manera ràpida, deixant aquella addicció completament, no pas d’una manera progressiva.

Al parlar sobre la “pressió” que va sentir ell per part dels seus amics a utilitzar Telegram o quan explica que l’amoïna la pressió de grup adolescent que poden arribar a patir els seus fills, em fa pensar en el concepte de llibertat individual de la que hem parlat anteriorment, ja que, en els dos casos, l’entorn condiciona la conducte d’un individu conscient. Per tant, tot i que considero el Sr. Juan Luís Ruiz un home molt centrat i amb les idees molt clares, és difícil assegurar que sigui completament lliure i les seves decisions no estiguin condicionades.

Per acabar, m’agradaria destacar una reflexió que fa l’entrevistat que m’ha fet pensar molt i m’ha fet obrir els ulls davant de temes que mai m’havia plantejat de la manera en que ho fa ell. És el moment en que talla el correu electrònic per a continuar-lo més tard, on diu “Al no tenir smartphone no et puc respondre si no tinc un ordinador davant. Això que sembla un desavantatge competitiu, és genial pels meus nens. Tenint smartphone podria contestar-te aquesta tarda, però implicaria que no jugaria amb ells. No és mesurable, però t'asseguro que em fa mes feliç a mi i als meus.”.

Realment en Juan Luís Ruiz em sembla una persona admirable Tan de bo més gent al món aprengués a gaudir la vida i del que té com ho fa ell i tothom fos capaç de lluitar per a trobar i conservar allò que el fa més feliç. Tan de bo jo trobi en mi mateixa la força de voluntat que em falta per a descobrir-ho.

83

Conclusions

Arribats a aquest punt, puc afirmar que la realització d’aquest treball ha estat un camí llarg i encara inacabat.

He aconseguit conèixer d'una forma més precisa la intenció de Charlie Brooker al crear una sèrie com Black Mirror i més concretament, l’episodi Nosedive.

He aconseguit els dos objectius definits a l’inici del treball:

El primer consistia en analitzar el caràcter de l'episodi, en determinar si descriu una situació real o es manté al marge d’aquesta i mostra simplement un món fictici. Partia de la hipòtesi que la sèrie complia la seva intenció i era un clar mirall de la societat en la que vivim. Vaig poder confirmar-ho després de visualitzar i realitzar un anàlisis profund del capítol. Vaig aconseguir descriure diversos casos o situacions que o bé ja coneixia o vaig buscar per internet que es relacionaven amb allò que ensenya Nosedive d'una manera més directa del que esperava. Brooker fa ús d’exemples en forma de caricatura i d’hipèrboles per a mostrar allò que tots coneixem i vivim cada dia.

El segon objectiu i últim, era descobrir si l’Art era una manera efectiva de conscienciar a la gent i de quina manera ho feia. A partir d'una recerca teòrica vaig entendre la funció de l’artista dins aquest món. Més tard, vaig poder observar quin impacte havia tingut la visualització del capítol en qüestió a partir d'una enquesta dividida en dues parts: una abans de realitzar la visualització i l’altre després. He pogut entendre que l’Art és una de les eines més eficients per a crear impacte a l’hora de canviar la ment d’un individu, això no significa però que sorgeixi un canvi global real.

Relacionats amb els objectius inicials, sorgien més dubtes que creia convenient resoldre amb més investigacions. Doncs, la recerca ha pogut ser ampliada en diversos moments. Un terme que em sembla important destacar és el de la llibertat pròpia, que ha sortit més d'una vegada al llarg del treball. He explicat la relació indivisible entre el cos i la ment de qualsevol ésser humà, una relació que ens guia els comportaments, moltes vegades de manera errònia. Això sol condicionar la

84 nostra llibertat. També, ens veiem constantment sotmesos al nostre entorn i a les persones que el conformen. Aquestes dues afirmacions demostren que l’humà mai serà absolutament lliure.

Resumint, a part d’un conjunt de reflexions variades, he pogut resoldre els objectius del meu treball. Puc dir amb seguretat que:

- Black Mirror compleix la seva funció de mirall de la societat.

- L’Art té un gran poder sobre la societat.

I doncs, perquè considero que el meu treball és inacabat?

Durant l’anàlisi del capítol, cada vegada que el mirava, el veia diferent, descobria coses noves amb les quals mai m’hi havia fixat, em plantejava altres punts de vista i donava lloc a un munt de reflexions diferents. Per tant, tot i estar molt contenta i orgullosa de les conclusions a les quals he pogut arribar, sé amb seguretat que poden ser moltes més.

Realitzar aquest treball m’ha ajudat a gaudir més i d'una altra manera d’aquelles pel·lícules o sèries que ja m’agradaven però que mirava d'una forma més passiva, limitant-me en el que mostraven de manera directe, sense anar més enllà.

El treball també m’ha permès reflexionar de manera profunda sobre l’ús que en faig de les meves xarxes socials. M’he plantejat quina és la imatge que vull mostrar davant dels altres i si aquesta és prou sincera, he aconseguit que les opinions de la gent cap a la meva persona tinguessin la mínima importància i he descobert quin és el paper que vull que tingui la tecnologia a la meva vida, cosa que mai m’havia parat a pensar. I és que a partir d’ara vull ser crítica amb tot allò que veig penjat en xarxes com Instagram per a què l’efecte que tingui sobre mi almenys sigui de manera conscient, per decisió meva.

M’agradaria plantejar possibles noves recerques què, com la meva, poguessin arribar a enganxar-me i aconseguir un cert canvi en mi. Dit d'una altra manera, si jo hagués de realitzar un segon treball, segurament seria un anàlisis, semblant al meu, d’un altre capítol de la mateixa sèrie. Per exemple, l’últim de la tercera temporada: Odi nacional, on Brooker pren una posició crítica davant la falta d’intimitat en el món

85 d’Internet i davant el caràcter agressiu i poc empàtic de la societat. Sinó, també m’agradaria poder fer un estudi complet sobre alguna pel·lícula, també crítica, com American beauty, on el centre d’interès a criticar són els estereotips i les bones maneres, concretament en el cas d’una família americana. Bàsicament, faria quelcom què fos capaç de fer-me reflexionar i veure coses que mai hauria pensat. Una altra proposta podria ser una immersió en l’art feminista del qual he parlat en el treball.

I ara què? Ja he dit que sí, que he obert els ulls davant de situacions que no m’agraden i he pres consciencia de tot allò que no és bo per a mi. Però seré capaç de realitzar aquest canvi necessari? Cap a quina direcció em portarà el món i els meus desitjos?

86

Bibliografia

A.M (2017). les xarxes socials ens distorsionen la memòria [en línia]. Barcelona: Ara.cat. [Consultat: 3 octubre 2018] Disponible a internet.

MARQUEZ, ALEX Demencia digital. La enfermedad de nuestra época. [Vídeo de Youtube]. 4 min.

ELIASSON, OLAFUR (2016). Why art has the power to change the world [en línia]. Word Economic Forum. [Consultat: 15 octubre 2018] Disponible a internet.

ESPARCH, PAU (2018). La pressió de les xarxes: un verí que influeix en el suïcidi juvenil [en línia]. Barcelona: Ara.cat. [Consultat: 10 setembre 2018] Disponible a internet.

FERNÁNDEZ, ALOÑA (2017). Charlie Brooker: "Black Mirror' no es antitecnológica" [en línia]. El Confidencial. [Consultat: 25 maig 2018] Disponible a internet.

GARCÍA, MARTA (2017). Instagram es malo para la salud [en línia]. El independiente.

87

[Consultat: 5 juliol 2018] Disponible a internet.

GRAPSIAS, TATIANA (2017). Para saciar la curiosidad: ¡conoce la historia de las redes sociales! [en línia]. Marketing de contenidos. [Consultat: 3 juliol 2018] Disponible a internet.

GRAU, PAULA (2017). Som Addictes al mòbil?. Terrassa, España. [Treball de Recerca de l’Escola Pia de Terrassa]

IERARDO, ESTEBAN (2018). Sociedad pantalla, Black Mirror y la tecnodependencia. Buenos Aires, Argentina: Ediciones Continente.

IGNOROSA, BRENDA (2018). ¿Por qué Black Mirror se llama así?. [en línia]. Life and style. [Consultat: 1 novembre 2018] Disponible a internet.

La obsesión por los 'likes', una adicción que hace a los jóvenes sobrepasar límites [Televisor] Madrid: Atresmedia, 2017. 1:37 min.

M. ANA. Arte y conciencia [en línia]. Centro Shai arte y conciencia. [Consultat: 14 octubre 2018] Disponible a internet.

MAHDAWI, ARWA (2016). Are you ready for a future where we're all reviewed like Uber drivers? [en línia]. The Guardian. [Consultat: 26 juny 2018] Disponible a internet.

88

MARÍN, CECÍLIA (2017). ¿Nos estamos volviendo idiotas o lo hemos sido siempre? Sergi Moreso pregunta, sus viñetas contestan [en línia]. Eslang. [Consultat: 17 setembre 2018] Disponible a internet.

MIRÓ, VICTÒRIA (2017). Instagram perjudica l’autoestima de joves i adolescents [en línia]. Barcelona: Tv3 a la carta. [Consultat: 22 juny 2018] Disponible a internet.

NÚÑEZ, VILMA (2018). ¿Qué redes sociales son las más utilizadas en España y LatAm en 2018? [en línia]. Vilma Núñez. [Consultat: 29 agost 2018] Disponible a internet.

R.LÓPEZ, MARÍA (2015). La estrella de Instagram revela sus engaños [en línea]. El País. [Consultat: 22 juny 2018] Disponible a internet.

SOLÀ, PERE (2016). Black Mirror: vivir en un filtro de Instagram color pastel [en línia]. Barcelona: La Vanguardia. [Consultat: 12 maig 2018]

89

Annex

Annex I. Capítol del Petit príncep fet per a Regina Carrá i Calos Lavida: El principito y el nativo digital

Annex II. ¿Nos estamos volviendo idiotas o lo hemos sido siempre?

Aquest és el títol que Sergi Moreso, un il·lustrador nascut a Esplugues de Llobregat, ha triat pel seu primer llibre, el qual va ser publicat l’onze de Setembre del 2017.

Fa temps el vaig descobrir a partir de la seva compta pròpia a Instagram. Les seves imatges eren increïbles, tant per la tècnica com pel significat, per allò que deien. Moltes, relacionades amb el món digital, em van ajudar a l’hora de realitzar el meu treball i em van semblar un complement ideal, sobretot pel que fa a un dels meus objectius: És possible conscienciar a través de l’art?

Per això i per altres raons, la part teòrica del meu treball de recerca està il·lustrada en la seva totalitat per vinyetes pertanyents tant al llibre com a la pàgina

90 d’Instagram, creacions que ho diuen tot per elles soles de Sergi Moreso, un artista en tota regla.

Moreso és força crític i irònic davant el món actual que, segons ell, es caracteritza per el que ens marquen les modes, la tecnologia o el consumisme.

Per a fer-ho, per a transmetre el missatge a tots els lectors, utilitza el que ell considera el millor vehicle: l’humor. Davant de situacions que et poden ofendre, preocupar o desesperar, ell prefereix riure. Tot i així, reconeix que l'humor té i ha de tenir uns límits. Aquests serien per exemple, els insults dirigits a algú en concret disfressats d’acudits que no fan riure. És per això, que alguna vegada ell mateix autocensura algunes vinyetes, compartint-les només amb el seu cercle d’amics més proper. Durant una entrevista feta per Cecilia Marín i publicada per la pàgina web Eslang, Sergi Moroso va realitzar una reflexió que em sembla molt interessant i intel·ligent per part seva: “En unos años miraremos atrás y sentiremos vergüenza ajena. O no. Pero ante todo el objetivo principal es el humor. Reírnos de nosotros mismos, que es muy sano.”

A part de riure-se’n, també reconeix que utilitza les tecnologies i les xarxes socials per gust propi. Ens permeten estar connectats amb el món d'una manera que mai havíem pensat. Tot i que al principi, a causa del canvi d'hàbits que vivim, tot sembla un caos, assegura que ja se'ns passarà. Reconeix també que ha caigut força vegades en aquestes actituds que considera “idiotes”: veure un concert a través d'una pantalla, enviar missatges a algú amb el qui hem quedat… Està d’acord que tothom hi ha “caigut”, però considera que és agradable deixar-se portar sempre i quan sàpigues frenar i plantejar-te les coses després.

Com es pot veure en algunes de les imatges del meu treball dibuixades per a Sergi, hi destaca el color groc, i així és el seu llibre. M’ha intrigat saber el perquè d’aquest color, si era simple estètica o tenia algun significat més enllà. Malauradament, no he pogut trobar la solució enlloc. Tot i així, segons la psicologia dels colors, el groc significa optimisme així com inseguretat i advertència.

91