DOCSLIB.ORG

Butlleti 74.P65

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text

Load more

Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 74: 29-36. 2006 ISSN: 1133-6889 GEA, FLORA ET FAUNA Valoració de les poblacions d’Otanthus maritimus (L.) Hoffmanns. & Link (Compositae) al delta del Llobregat i revisió de la distribució de l’espècie a Catalunya Valentín González*, Rafael del Hoyo** & Andrés Valverde*** Rebut: 12.05.06 Acceptat: 22.11.07 Resum sitae) in the Llobregat Delta and revision of the distribution of this species in Catalonia Otanthus maritimus és una espècie en regressió a les costes de la península Ibèrica. En aquest article, Otanthus maritimus is a species in decline along the s’aporten dues noves localitats per a l’espècie al del- coasts of the Iberian Peninsula. In this paper, two ta del Llobregat i es revisa la seva distribució a new localities for the species in the Llobregat delta Catalunya a partir de dades bibliogràfiques i are reported and the species distribution in Catalonia d’herbari. Es constata que és una planta molt rara a from bibliographical data and herbarium sheets is Catalunya i que les seves poblacions requereixen reviewed. O. maritimus is considered a very rare seguiment i protecció. plant in Catalonia and its populations require monitoring and protection. PARAULES CLAU: Otanthus maritimus, distribució, delta del Llobregat, Catalunya. KEY WORDS: Otanthus maritimus, distribution, Llobregat Delta, Catalonia. Abstract Resumen Evaluation of the populations of Otanthus maritimus (L.) Hoffmanns. & Link (Compo- Valoración de las poblaciones de Otanthus maritimus (L.) Hoffmanns. & Link (Compo- sitae) en el delta del Llobregat y revisión de * C. de Cristòfol Colom, 43 D, 3r, 1a. E-08830 Sant Boi de Llobregat. A/e: [email protected]. la distribución de la especie en Cataluña ** C. de l’Alcalde Martínez Écija, 34 D, 4t, 1a. E-08917 Ba- dalona. A/e: [email protected]. Otanthus maritimus es una especie en regresión en *** C. de Girona, 3, bis. E-08820 El Prat de Llobregat. A/e: [email protected] las costas de la península Ibérica. En este artículo, se 29 GEA, FLORA ET FAUNA aportan dos nuevas localidades para la especie en el bria (Silván & Campos, 2002). La important delta del Llobregat y se revisa su distribución en Cataluña a partir de datos bibliográficos y de herba- pèrdua de les poblacions atlàntiques i medi- rio. Se constata que es una planta muy rara en Cata- terrànies d’O. maritimus a l’Estat espanyol ha luña y que sus poblaciones requieren seguimiento y fet que l’espècie estigui inclosa en diferents protección. estatus de protecció a les Balears, a Múrcia, a Astúries i a la Comunitat Valenciana. PALABRAS CLAVE: Otanthus maritimus, distribu- Aquest article té com a objectius caracte- ción, delta del Llobregat, Cataluña. ritzar les poblacions d’O. maritimus al delta del Llobregat, revisar la distribució de l’espècie Introducció a Catalunya i plantejar la necessitat d’establir mecanismes per a la seva preservació. El litoral català i, per extensió, tota la costa mediterrània han patit històricament una forta pressió antròpica que ha malmès irreversi- Característiques d’O. maritimus blement la flora i la fauna de moltes localitats. O. maritimus pertany a la família Compo- El cas de les platges del delta del Llobregat sitae. És un camèfit rizomatós, d’uns 50 cm no n’és una excepció. El litoral deltaic està d’alçada, que desenvolupa tota una sèrie de patint un interminable nombre d’actuacions tiges ascendents que porten nombroses fulles urbanístiques que ja han provocat la pràctica sèssils, amb limbe lanceolat i carnós. Tota la desaparició d’un dels seus ambients típics: els planta està recoberta d’una pilositat molt ata- ecosistemes dunars. Tan sols es conserva al- peïda i blanquinosa que li dóna un aspecte guna platja en un estat més o menys natural molt característic i inconfusible. De fet, rep el en punts molt concrets dels municipis del Prat nom català de perlina blanca i el castellà de Llobregat i de Viladecans, on encara es d’algodonosa, que suggereixen l’aspecte ge- poden trobar restes dels ambients dunars amb neral de la planta. Els capítols, només amb comunitats psammòfiles. flors tubuloses de color groc, s’agrupen en Però la indubtable importància natural dels una inflorescència en forma de corimbe. La arenals marítims, reconeguda fins i tot en floració es produeix durant l’estiu, però es pot l’àmbit europeu (European Commission DG allargar fins ben entrat el mes de novembre Environment, 2003), ha sensibilitzat els res- (figura 1). ponsables dels municipis deltaics i, d’uns O. maritimus té una baixa viabilitat i capaci- anys ençà, s’han dut a terme diferents projec- tat de dispersió a partir de llavors, però, en can- tes d’estudi, de regeneració i de rehabilitació vi, té molta facilitat d’arrelament a partir de dels ecosistemes dunars. fragments arrencats pels temporals quan troba L’any 2004, durant el desenvolupament a les platges les condicions d’estabilitat ade- d’un d’aquests estudis a la platja del Remolar, quades (Mayoral & Gómez Serrano, 2004). al terme municipal de Viladecans, es va trobar És una planta típica de les platges arenoses una petita població d’Otanthus maritimus i característica de l’aliança Ammophilion aus- (L.) Hoffmanns. & Link formada per 10 tralis (Bolòs, 2001). Des del punt de vista exemplars (González et al., 2005). ecològic, O. maritimus es considera una espè- O. maritimus està en notable regressió a les cie molt estenoica i s’ubica, principalment, a costes de la península Ibèrica (Mayoral, les zones més exposades al vent i sobre les 1999) i ja s’ha extingit al País Basc i a Cantà- crestes dunars (Laguna et al., 1986). 30 FIGURA 1. Exemplar d’Otanthus maritimus a la platja del Remolar (Viladecans), 15/6/2004. Fotografia: Rafael del Hoyo. La seva distribució és pluriregional holàrti- Material i mètodes ca. S’estén arreu del litoral mediterrani, des del Pròxim Orient fins al nord de l’Àfrica i la Arran de la troballa de la població d’O. península Ibèrica, i per la costa atlàntica, des maritimus a la platja del Remolar, i amb la del nord de l’Àfrica fins al sud-est d’Irlanda intenció de localitzar i censar altres poblaci- (Bolòs & Vigo, 1995). ons de l’espècie, es va recórrer tot el litoral Font i Quer (1962) explica que a la planta li del delta del Llobregat, des de les Botigues de han atribuït una sèrie de virtuts medicinals Sitges fins a la desembocadura del riu. Aquesta que li van donar molta reputació a Catalunya i prospecció es va fer durant 4 dies, entre els a Mallorca, raó per la qual va ser molt sol- mesos de novembre i desembre de 2004. licitada pels herbolaris, fins al punt que es va En el cas dels exemplars de la platja del provocar la seva pràctica eliminació de les Remolar, es van prendre mesures de les di- platges catalanes. En aquest sentit, dins del mensions (diàmetres major i menor), de la plec d’una mostra dipositada a l’Institut Botà- seva distància al mar i de la seva posició topo- nic de Barcelona (BC 261386, arenys marí- gràfica. També, es va fixar la situació dels tims de la badia d’Alcúdia, 22-VI-1952, leg. exemplars amb l’ajuda d’un GPS i es van Palau Ferrer) hi ha una nota que parla de anotar les espècies acompanyants en un radi l’abundor que existia de l’espècie en algunes aproximat de 2 metres. de les platges de les Balears, però que, a causa Per conèixer la distribució de l’espècie a de la gran fama que tenia per curar algunes Catalunya, es van consultar les referències bi- malalties, va ser recol·lectada pels herbolaris bliogràfiques, el BDBC (Banc de Dades de la fins a pràcticament esgotar-la. Biodiversitat de Catalunya) i els plecs d’herbari 31 GEA, FLORA ET FAUNA de l’Institut Botànic de Barcelona i del di, malgrat que diversos autors l’havien citat CeDocBiV (Centre de Documentació de Biodi- reiteradament. versitat Vegetal de la Universitat de Barcelona). Folch (1980) la troba a la desembocadura Finalment, dues mostres herboritzades es de la riera de Riudecanyes, UTM 31T CF34 van dipositar als herbaris de l’Institut Botànic (Cambrils, Baix Camp), on la considera es- i del CeDocBiV, BC (s/n) i BCN 27114, res- cassa, i a la platja dels Penyals, UTM 31T pectivament. CF24 (l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp), on diu que és força abundant. En general, ca- taloga l’espècie com a no gens corrent a les Resultats platges de la zona estudiada. Balada (1993) cita O. maritimus al Trabu- Distribució d’Otanthus maritimus a Cata- cador, UTM 31T CF00 i CE09 (delta de lunya l’Ebre, Montsià), però com a producte d’una plantació feta durant l’any 1993 amb exem- Colmeiro (1846) cita l’espècie com Diotis plars originaris de València. candidissima Desf. (Athanasia maritima L.) Bolòs & Vigo (1996) consideren aquesta als arenals del Masnou, Blanes i altres llocs espècie com a molt rara en el conjunt dels Pa- sense especificar. No concreta l’origen de les ïsos Catalans i concreten les citacions de citacions. Catalunya a les comarques del Tarragonès i Costa (1877) atribueix les citacions anteri- del Baix Camp. ors de Masnou i de Blanes a Salvador i n’afe- Bolòs (1998), a més de recollir les citaci- geix una de nova a la rambla o torrent ons de Folch i de Balada, aporta dues locali- d’Argentona (Jover). tats més a la comarca del Tarragonès, a les Cadevall (1919-1931) reitera les citacions UTM 31T CF65 i CF44. de Salvador i de Jover i n’aporta quatre de Bolòs et al. (2005) mantenen la categoria noves: Sant Feliu de Guíxols, Blanes i Sant de molt rara (rrr) per a l’espècie i indiquen Pol (Bubani) i Salou (Llenas).
Recommended publications
  • Impacts of Use and Abuse of Nature in Catalonia with Proposals for Sustainable Management

    Impacts of Use and Abuse of Nature in Catalonia with Proposals for Sustainable Management

    land Essay Impacts of Use and Abuse of Nature in Catalonia with Proposals for Sustainable Management Josep Peñuelas 1,2,3,4,* , Josep Germain 2, Enrique Álvarez 3, Enric Aparicio 5, Pere Arús 6, Corina Basnou 3, Cèsar Blanché 7,Núria Bonada 8 , Puri Canals 9, Marco Capodiferro 10 , Xavier Carceller 11, Alexandre Casademunt 12,13 , Joan Casals 14 , Pere Casals 15, Francesc Casañas 14, Jordi Catalán 3,4 , Joan Checa 16 , Pedro J. Cordero 17, Joaquim Corominas 18, Adolf de Sostoa 8, Josep Maria Espelta Morral 3, Marta Estrada 1,19 , Ramon Folch 1,20, Teresa Franquesa 21,22, Carla Garcia-Lozano 23 , Mercè Garí 10,24 , Anna Maria Geli 25, Óscar González-Guerrero 16 , Javier Gordillo 3, Joaquim Gosálbez 1,8, Joan O. Grimalt 1,10 , Anna Guàrdia 3, Rosó Isern 3, Jordi Jordana 26 , Eva Junqué 10,27, Josep Lascurain 28, Jordi Lleonart 19, Gustavo A. Llorente 8 , Francisco Lloret 3,29, Josep Lloret 5 , Josep Maria Mallarach 9,30, Javier Martín-Vide 31 , Rosa Maria Medir 25, Yolanda Melero 3 , Josep Montasell 32, Albert Montori 8, Antoni Munné 33, Oriol Nel·lo 1,16 , Santiago Palazón 34 , Marina Palmero 3, Margarita Parés 21, Joan Pino 3,29 , Josep Pintó 23 , Llorenç Planagumà 13 , Xavier Pons 16 , Narcís Prat 8 , Carme Puig 35, Ignasi Puig 36 , Pere Puigdomènech 1,6, Eudald Pujol-Buxó 8 ,Núria Roca 8 , Jofre Rodrigo 37, José Domingo Rodríguez-Teijeiro 8 , Francesc Xavier Roig-Munar 23, Joan Romanyà 38 , Pere Rovira 15 , Llorenç Sàez 29,39, Maria Teresa Sauras-Yera 8 , David Serrat 1,40, Joan Simó 14, Jordi Soler 41, Jaume Terradas 1,3,29 , Ramon
  • Pluviometric Anomaly in the Llobregat Delta

    Pluviometric Anomaly in the Llobregat Delta

    Tethys, 6, 31–50, 2009 Journal edited by ACAM Journal of Weather & Climate of the Western Mediterranean (Associacio´ Catalana de Meteorologia) www.tethys.cat ISSN-1697-1523 eISSN-1139-3394 DOI:10.3369/tethys.2009.6.03 Pluviometric anomaly in the Llobregat Delta J. Mazon´ 1 and D. Pino1,2 1Department of Applied Physics. Escola Politecnica` Superior de Castelldefels, Universitat Politecnica` de Catalunya. Avda. del Canal Ol´ımpic s/n. 08860 Castelldefels 2Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC/CSIC). Barcelona Received: 16-X-2008 – Accepted: 10-III-2009 – Translated version Correspondence to: [email protected] Abstract The data from surface automatic weather stations show that in the area of the Llobregat delta (northeast of the Iberian Peninsula) we can observe greater precipitation than in nearby inland areas (Ordal, Collserola, Garraf), than on the other side of a massif located on the coast (Garraf) and than on the northern coast. This distribution of the precipitation could be explained by the formation of a nocturnal surface cold front in the Llobregat delta. In order to analyze in-depth the physical mechanisms that can influence the formation of this front (topography, sea and drainage winds), two rain episodes in the area were simulated with the MM5 mesoscale model, reproducing satisfactorily the physical mechanisms that favor the appearance of the front. Key words: nocturnal land breeze, coastal fronts, precipitation rhythms 1 Introduction which becomes wider when reaching the delta area. Sec- ondly, it is due to the sudden rise of the Garraf massif, in the When two air masses with different temperatures, and westernmost area of the delta, and of Montju¨ıc Mountain to therefore different densities, converge on the surface, as it is the east, both limiting the Llobregat delta, and therefore lim- known, they do not mix, but the warmer and less dense mass iting the cold air that descends the valley during the night.
  • 2012-Palet-Role.Pdf

    2012-Palet-Role.Pdf

    Variabilités environnementales, mutations sociales Nature, intensités, échelles et temporalités des changements ASSOCIATION POUR LA PROMOTION ET LA DIFFUSION DES CONNAISSANCES ARCHÉOLOGIQUES T2, 357 Boulevard Delmas F-06600 Antibes Relecture des textes Anne Guérin-Castell et Clark Warren Secrétariat d'édition, maquette et traitement des illustrations Antoine PASQUALINI Illustrations de couverture (de haut en bas) 1. Carte du changement de densité d'occupation entre les IVe-Ier s. av. n. è. et les Ier-IVe s. de n. è. dans la vallée de l'Argens et le massif des Maures (Var, France). F. Bertoncello, C. Gandini - ArchaeDyn, ACI Espace et Territoire ET28, 2008. 2. Troupeau de moutons dans une Dehesa à frênes et chênes lièges. Vallée du Tietar, Extremadura, Espagne, 2006 (cl. Claire Delhon). 3. Défrichements dans le cadre d'une agriculture sur brûlis à Djaba, Cameroun (cl. Olivier Langlois). 4. Barrage de Kharbaqa pour l'irrigation du domaine de Qasr el Khair dans la steppe aride, Syrie. (cl. Frank Braemer). Pour toute information relative à la diffusion de nos ouvrages, merci de bien vouloir contacter LIBRAIRIE ARCHÉOLOGIQUE 1, rue des Artisans, BP 90, F-21803 Quetigny Cedex Tél. : 03 80 48 98 60 - [email protected] Site internet : www.librairie-archeologique.com © APDCA, Antibes, 2012 ISBN 2-904110-52-6 XXXIIe RENCONTRES INTERNATIONALES D’ARCHÉOLOGIE ET D’HISTOIRE D’ANTIBES VARIABILITÉS ENVIRONNEMENTALES, MUTATIONS SOCIALES Nature, intensités, échelles et temporalités des changements ACTES DES RENCONTRES 20-22 octobre 2011 Sous la direction de Frédérique Bertoncello et Frank Braemer Avec le concours du CEPAM : Cultures et Environnements. Préhistoire, Antiquité, Moyen Âge (Centre national de la recherche scientifique et Université de Nice-Sophia Antipolis) et de la ville d'Antibes Éditions APDCA – Antibes – 2012 VARIABILITÉS ENVIRONNEMENTALES, MUTATIONS SOCIALES .
  • The Importance of Forest Protected Areas to Drinking Water

    The Importance of Forest Protected Areas to Drinking Water

    The importance of forest protected areas to drinking water RunningPure A research report by the World Bank / WWF Alliance for Forest Conservation and Sustainable Use Running Pure Running Pure: The importance of forest protected areas to drinking water A research report for the World Bank / WWF Alliance for Forest Conservation and Sustainable Use Written and edited by Nigel Dudley and Sue Stolton With major research and contributions by Rachel Asante Owusu, Ahmet Birsel, David Cassells, José Courrau, Lawrence Hamilton, Sedat Kalem, Wang Luan Keng, Leonardo Lacerda, Yıldıray Lise, Stefano Pagiola, Sara Scherr and Claudio Sericchio Published August 2003 ISBN 2-88085-262-5 © World Bank/WWF Alliance for Forest Conservation and Sustainable Use Cover design HMD, UK 1 Running Pure Preface Three years ago, WWF and IUCN's World Commission on Protected Areas organised a conference on management effectiveness of protected areas in Bangkok. One of its major conclusions was that, if protected areas are to be maintained in the long term, their essential roles and broader services, beyond biodiversity conservation, need to be emphasised. Many governments are finding it increasingly difficult to justify the maintenance of protected areas, if the wider benefits for local communities and the society at large cannot be demonstrated. This report represents an early attempt to develop wider arguments for protection, focusing on one narrow but important issue − the potential role of protected areas in helping to maintain water supply to major cities. It is a good time to look at the links between water and protected areas. The United Nations has proclaimed 2003 as the International Year of Freshwater, to help promote new and existing water resource initiatives.
  • Situació, Origen Geològic I Història Del Poblament Humà

    Situació, Origen Geològic I Història Del Poblament Humà

    1. EL CONTEXT DELTAIC: SITUACIÓ, ORIGEN GEOLÒGIC I HISTÒRIA DEL POBLAMENT HUMÀ Pau Esteban,1 Susana Laredo,1 Joan Pino2 i Andrés Valverde Martínez 1. Departament de Medi Ambient. Ajuntament del Prat de Llobregat. 2. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia (BABVE). Universitat Autònoma de Barcelona. delta-llobregat.indb 27 12/12/2018 16:49:17 28 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT 1.1. INTRODUCCIÓ del Llobregat (figura 1) mereix una anàlisi detallada. La seva complexitat actual és el re- El Llobregat és un riu mediterrani de poc sultat de les moltes fases de transformació cabal, amb aportacions anuals al mar de per les quals ha passat aquest petit territori i 270 a 1.347,5 hm3 (1912-1971), un marcat del pòsit que totes hi han deixat. La seva estiatge, fortes crescudes i una gran irregu- evolució física tampoc no es pot entendre laritat (Marquès, 1984). Neix als contra- sense tenir en compte l’acció humana, ja forts meridionals de la serra del Moixeró, a que, de fet, és impossible trobar cap indret al 1.280 metres d’altitud al terme de Castellar Delta on la petjada humana no es mostri de n’Hug (Berguedà), i drena una conca de d’una manera evident. Ni tan sols entre els gairebé 5.045 km2. La plana dèltica resul- espais naturals: el nombre, la morfologia i la tant de l’acció del riu, l’anomenat delta del superfície dels estanys, la distribució actual Llobregat, s’estén per 95,5 km2 de la costa de les maresmes, l’origen i la distribució de central catalana, al sud-oest de la ciutat de les pinedes o la presència de les comunitats Barcelona (figura 1).
  • Groundwater Flow and Saltwater Intrusion Modeling of the Low Valley and Llobregat Delta Aquifers

    Groundwater Flow and Saltwater Intrusion Modeling of the Low Valley and Llobregat Delta Aquifers

    18 SWIM. Cartagena 2004, Spain. (Ed. Araguás, Custodio and Manzano). IGME GROUNDWATER FLOW AND SALTWATER INTRUSION MODELING OF THE LOW VALLEY AND LLOBREGAT DELTA AQUIFERS E. VÁZQUEZ-SUÑÉ1*, E. ABARCA1, J. CARRERA1, B. CAPINO1, D. GÁMEZ1, M. POOL1, T. SIMÓ1, A. NOGUÉS1, A. CASAMITJANA1, J.Mª. NIÑEROLA2, X. IBÁÑEZ2 and Ll. GODÉ2 1Hydrogeology Group, Dept. of Geotechnical Engineering & Geoscience, School of Civil Engineering, Technical University of Catalonia, Barcelona, Spain Email: [email protected] 2Agència Catalana de l’Aigua. Provença 204-208, Barcelona, Spain. Abstract A very large amount of water has been pumped, in particular during the 1970s, from the Llobregat Delta main aquifer (Barcelona, Spain). This caused the salinization of important areas of this aquifer. This contamination process was accelerated by the construction of a new inland dock of the Barcelona Harbor. Since then, big efforts have been undertaken to conceptualize and quantify the groundwater flux and the salt water evolution in this aquifer, and to develop numerical models on the basis of the existing conceptual model.While water level history has been accurately represented in previous numerical models, salt transport results do not completely fit real data evolution. An exhaustive data review was carried out to correctly plan the use of the existing resources and to quantify the available water volumes. All available data, old and new, are often found in a fragmented and disconnected state due to the existence of multiple sources of information. All information from previous works and studies has been integrated. An important effort was devoted to the building of a revised geological model.
  • Assessment of Sgd in Karstic Coastal Massif: Aiguadolç Beach (Garraf)

    Assessment of Sgd in Karstic Coastal Massif: Aiguadolç Beach (Garraf)

    ASSESSMENT OF SGD IN KARSTIC COASTAL MASSIF: AIGUADOLÇ BEACH (GARRAF) Pau Navarro Maestro Dídac Navarro Fernández Tutors: Jordi Garcia Orellana Mario Zarroca Hernández Degrees: Environmental Science and Geology geoWASU Environmental and February 2019, Bellaterra water surveys ABSTRACT Submarine groundwater discharge (SGD) is an important source of freshwater and nutrients to Mediterranean Sea, but is also related with anthropic pollution. Since the last decades a new emerging and successful ways to trace SGD appeared, as they are natural radioactive isotopes (223Ra, 224Ra, 226Ra, 228Ra and 222Rn) and electrical surveys (electrical resistivity tomography , ERT). Other methods have been less employed, but they have a great potential as electric induction (EI). This project describes and quantifies SGD and its nutrients driven input with these methods, never used before in Catalonia to asses SGD, in an anthropized coastal karstic massif. The study zone is Aiguadolç beach (Spain), the most southern beach in the Garraf massif, and the obtained SGD flows there were 9.7 ± 2.0 ·106 m3·km-1·yr-1, with the associated fluxes of DSi, DIN and DIP, which were 63 ± 13 mmol·m-2·d-1, 78 ± 16 mmol·m-2·d-1, -2 -1 + -2 -1 and 432 ± 91 μmol·m ·d , respectively. A NH4 flux of 74 ± 16 mmol·m -d was also estimated due to a + high concentration of NH4 in groundwater. This concentration exceeds the legal limits of drinking water legislation. This high contamination suggests an anthropogenic influence of the aquifer which could be due to waste water leaking from urban, agricultural or livestock activity or the Garraf landfill itself.
  • Güell Colony Crypt by Gaudí Red De Parques Naturales Tel

    Güell Colony Crypt by Gaudí Red De Parques Naturales Tel

    Gabinet de Premsa i Comunicació. DL B 27846-2017 01 Barrio Gótico 04 Palau de la Música Catalana 07 Basílica de la Sagrada Familia 10 Museo Nacional de Arte de Cataluña @VisitBCN The Gothic Quarter Church of the Sagrada Família National Art Museum of Catalonia @bcnmoltmes Palau de la Música, 4-6 www.palaumusica.org Mallorca, 401 www.sagradafamilia.org Palau Nacional www.mnac.cat BCNmoltmes Visit Barcelona Visit Parc de Montjuïc BarcelonaEsMoltMes Es el núcleo del conjunto medieval Joya del Modernismo, obra Con esta obra, Gaudí consigue Destaca la colección de románico de la ciudad que, hasta mediados de Domènech i Montaner, es relacionar la arquitectura con la más importante del mundo, www.barcelonaismuchmore.com www.barcelonaesmoltmes.cat del siglo XIX, estuvo rodeada de Patrimonio de la Humanidad. poesía, la religión, la botánica las secciones de arte gótico, www.visitbarcelona.com murallas. Monumentos históricos, Es el escenario musical de y la astronomía, uno de sus Renacimiento, Barroco y la museos y mucho más. Barcelona por excelencia. grandes dones. colección Thyssen-Bornemisza. This is the heart of the medieval A gem of Catalan Art Nouveau In this work, Gaudí relates It houses the world’s greatest city, which was walled up to the by Domènech i Montaner, the architecture with poetry, collection of Romanesque art, mid-nineteenth century. Historical Palau is a UNESCO World religion, botany and astronomy, a section on Gothic, Renais- monuments, museums and Heritage Site. It is Barcelona’s one of his great gifts. sance and Baroque art and the much more. musical venue par excellence. Thyssen-Bornemisza collection.
  • EXECUTIVE SUMMARY Transferring Water from the Rhone to Barcelona

    EXECUTIVE SUMMARY Transferring Water from the Rhone to Barcelona

    España no sera rica mientras sus rios desemboquen en el mar Julio Alvarez Mendizabal, Spanish premier, 1835 (Spain won't be rich as long as its rivers flow into the sea) EXECUTIVE SUMMARY Transferring water from the Rhone to Barcelona is an exciting project which stirs our imagination twice : the aqueduct Languedoc - Roussillon - Catalogne (LRC) extends our vision of progress, where Mediterranean hydraulics have long had prominent standing, from the Roman bridge on the Gard to the Suez canal ; and it conveys a new solidarity between neighbouring Nations, on what is most essential to life. Yet, reality is as usual less poetic, and such a costly project has to be justified economically as well as environmentally. And of course, before going ahead, one must check whether there are any cheaper and more modest solutions to Barcelona's water scarcity. Clearly the Rhone is a huge Alpine river, and is by far the largest flowing into the Mediterranean ; but there's also a lot of water flowing down from the much closer Pyrenees into the Ebro ; the western part of Catalonia is part of the Ebro basin, and its river Segre, born in France, borders the basin of the Llobregat flowing directly from the mountains down to Barcelona. Why can't the regional water supply of Barcelona area, Aigües Ter Llobregat (ATLL) purchase some water to its nearest neighbour, the Ebro hydrographic Confederation ? The rumour has spread that all Ebro’s water was already allotted, and that it would be impossible to take back the water of the oldest State irrigation project in Spain ; worse, "Zaragoza"1 and even "Madrid" would particularly refuse to give a drop of the precious liquid to the head city of Catalonia.
  • Archaeopetrological Approximation to the Lithic Procurement of the Neolithic Axes and Adzes from Can Sadurní’S Cave (Begues, NE Iberian Peninsula)

    Archaeopetrological Approximation to the Lithic Procurement of the Neolithic Axes and Adzes from Can Sadurní’S Cave (Begues, NE Iberian Peninsula)

    Archaeopetrological approximation to the lithic procurement of the neolithic axes and adzes from Can Sadurní’s cave (Begues, NE Iberian Peninsula) Mar Rey-Solé 1, Gemma Alías 2, Mireia Ache 3, Elicinia Fierro 4, Manel Edo 4, 1 Xavier Mangado 1. Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques, Dept. Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Universitat de Barcelona, C/Montalegre, 6, 08001, Barcelona, Spain. Email: Rey-Solé: [email protected]; Mangado: [email protected] 2. Dept. Geoquímica, Petrología i Prospecció Geològica, Universitat de Barcelona, C/ Martí i Franquès, s/n, 08028, Barcelona, Spain. Email: [email protected] 3. ASOME (Departament de Prehistòria UAB) Mòdul de Recerca A, Campus de Bellaterra 08193, Barcelona, Spain. Email:Ache: [email protected] 4. CIPAG, C/ Onze de setembre, 32, 08859, Begues, Barcelona, Spain. Email: Fierro: [email protected]; Edo: [email protected] Abstract: Can Sadurní’s cave, located in Begues (NE Iberian Peninsula), in the Baix Llobregat region, is an archaeological site with a wide stratigraphic sequence covering from the Epipaleolithic hunter- gatherers societies at the beginning of the Holocene to Roman times. During the excavations of the last years a large number of different raw materials used for the manufacture of axes have been recovered. The present study is focused on the Neolithic sequence. 31 axes and adzes have been characterised petrographically with the aid of a binocular microscope and transmission microscope. A great variety of rocks constitute the raw materials of these stone tools, ranging from contact and regional metamorphic rocks to plutonic and porphyric igneous rocks. The formers are the most abundant (up to 78%) and include hornfels, spotted phyllites, marbles, quartzites, slates and phyllites.
  • El Hemidelta Sur Del Llobregat: Un Sistema Natural Controlado Por La Acción Humana

    El Hemidelta Sur Del Llobregat: Un Sistema Natural Controlado Por La Acción Humana

    X Jornadas de Geomorfología Litoral Castelldefels, 4 a 6 de septiembre de 2019 El hemidelta Sur del Llobregat: Un sistema natural controlado por la acción humana The southern lobe of the Llobregat delta: A natural system controlled by human activity V. Gracia 1 y A. Calafat 2 1 Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental. Universitat Politècnica de Catalunya C/ Jordi Girona 1-3, Mòdul D1, 08034 Barcelona 2 Facultat de Ciències de la Terra. Universitat de Barcelona. C/ Martí i Franqués s/n 08028 Barcelona Resumen: La evolución reciente del hemidelta Sur del Llobregat (Barcelona) es un claro ejemplo de sistema natural dominado por la acción del hombre. Las necesidades de ocupación de la llanura y frente deltaico junto con la regulación del caudal del río han generado un fuerte desequilibrio sedimentario. El ascenso del nivel del mar a largo plazo inducido por el calentamiento global no hará más que agravar esta situación. El artículo presenta las disfunciones generadas y la difícil coexistencia entre la geomorfología y la actividad humana en 4 puntos representativos de la costa objeto de la visita de campo organizada en el marco de las “Xª Jornadas de Geomorfología Litoral”. En la primera parada, al sur de la unidad se observa el impacto causado por el puerto deportivo de Port Ginesta, responsable del cierre del sistema en términos sedimentarios. La segunda parada, en la zona central, es un ejemplo de evolución costera inducida por la acción del oleaje y la orientación de la costa. En la parada 3 se describen los trabajos de restauración de un sistema dunar.
  • Flexible Wastewater-Freshwater Swap

    Flexible Wastewater-Freshwater Swap

    Copyright Material – Provided by Taylor & Francis CASE: FLEXIBLE WASTEWATER-FRESHWATER SWAP 679 CASE Flexible wastewater-freshwater swap (LIobregat delta, Spain) Pay Drechsel, George K. Danso and Munir A. Hanjra Supporting case for Business Model 20 Location: LIobregat delta, Barcelona, Spain Waste input type: Treated wastewater Value offer: Treated wastewater for farmers to release in times of drought freshwater for domestic (and industrial) purposes Organization type: Public and private Status of El Prat WWTP operational since 2004, organization: with several upgrades since then; Sant Feliu WWTP operational since 2010 Scale of businesses: Medium Major partners: Farmers, Catalonian Water Agency (ACA), City of Barcelona, European Union (EU) Executive summary This business case presents an example of integrated water resources management (IWRM) in support of a voluntary water exchange between local farmers and the Catalonian Water Agency (ACA) in the LIobregate River basin delta. The inter-sectoral water transfer builds on a flexible approach which allows negotiation between the parties involved to adapt to the intensity of seasonal drought and priority water needs. In this European Union co-funded project, the ACA treats urban wastewater to different, reuse defined levels. The main clients are farmers who are obliged to stop using surface water in times of drought. In exchange for accepting treated wastewater the city obtains the protected freshwater for aquifer recharge. This is in large a social responsibility business model, which allows on one hand (i) ACA to deliver on its water supply mandate also in times of extreme water shortage; and on the other hand (ii) gives farmers a reliable water supply to cope with drought or to go beyond (low revenue) rainfed farming; while (iii) the city gains in terms of drinking water, environmental health, aquifer protection and more resilient short food supply chains.