Butlleti 74.P65
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 74: 29-36. 2006 ISSN: 1133-6889 GEA, FLORA ET FAUNA Valoració de les poblacions d’Otanthus maritimus (L.) Hoffmanns. & Link (Compositae) al delta del Llobregat i revisió de la distribució de l’espècie a Catalunya Valentín González*, Rafael del Hoyo** & Andrés Valverde*** Rebut: 12.05.06 Acceptat: 22.11.07 Resum sitae) in the Llobregat Delta and revision of the distribution of this species in Catalonia Otanthus maritimus és una espècie en regressió a les costes de la península Ibèrica. En aquest article, Otanthus maritimus is a species in decline along the s’aporten dues noves localitats per a l’espècie al del- coasts of the Iberian Peninsula. In this paper, two ta del Llobregat i es revisa la seva distribució a new localities for the species in the Llobregat delta Catalunya a partir de dades bibliogràfiques i are reported and the species distribution in Catalonia d’herbari. Es constata que és una planta molt rara a from bibliographical data and herbarium sheets is Catalunya i que les seves poblacions requereixen reviewed. O. maritimus is considered a very rare seguiment i protecció. plant in Catalonia and its populations require monitoring and protection. PARAULES CLAU: Otanthus maritimus, distribució, delta del Llobregat, Catalunya. KEY WORDS: Otanthus maritimus, distribution, Llobregat Delta, Catalonia. Abstract Resumen Evaluation of the populations of Otanthus maritimus (L.) Hoffmanns. & Link (Compo- Valoración de las poblaciones de Otanthus maritimus (L.) Hoffmanns. & Link (Compo- sitae) en el delta del Llobregat y revisión de * C. de Cristòfol Colom, 43 D, 3r, 1a. E-08830 Sant Boi de Llobregat. A/e: [email protected]. la distribución de la especie en Cataluña ** C. de l’Alcalde Martínez Écija, 34 D, 4t, 1a. E-08917 Ba- dalona. A/e: [email protected]. Otanthus maritimus es una especie en regresión en *** C. de Girona, 3, bis. E-08820 El Prat de Llobregat. A/e: [email protected] las costas de la península Ibérica. En este artículo, se 29 GEA, FLORA ET FAUNA aportan dos nuevas localidades para la especie en el bria (Silván & Campos, 2002). La important delta del Llobregat y se revisa su distribución en Cataluña a partir de datos bibliográficos y de herba- pèrdua de les poblacions atlàntiques i medi- rio. Se constata que es una planta muy rara en Cata- terrànies d’O. maritimus a l’Estat espanyol ha luña y que sus poblaciones requieren seguimiento y fet que l’espècie estigui inclosa en diferents protección. estatus de protecció a les Balears, a Múrcia, a Astúries i a la Comunitat Valenciana. PALABRAS CLAVE: Otanthus maritimus, distribu- Aquest article té com a objectius caracte- ción, delta del Llobregat, Cataluña. ritzar les poblacions d’O. maritimus al delta del Llobregat, revisar la distribució de l’espècie Introducció a Catalunya i plantejar la necessitat d’establir mecanismes per a la seva preservació. El litoral català i, per extensió, tota la costa mediterrània han patit històricament una forta pressió antròpica que ha malmès irreversi- Característiques d’O. maritimus blement la flora i la fauna de moltes localitats. O. maritimus pertany a la família Compo- El cas de les platges del delta del Llobregat sitae. És un camèfit rizomatós, d’uns 50 cm no n’és una excepció. El litoral deltaic està d’alçada, que desenvolupa tota una sèrie de patint un interminable nombre d’actuacions tiges ascendents que porten nombroses fulles urbanístiques que ja han provocat la pràctica sèssils, amb limbe lanceolat i carnós. Tota la desaparició d’un dels seus ambients típics: els planta està recoberta d’una pilositat molt ata- ecosistemes dunars. Tan sols es conserva al- peïda i blanquinosa que li dóna un aspecte guna platja en un estat més o menys natural molt característic i inconfusible. De fet, rep el en punts molt concrets dels municipis del Prat nom català de perlina blanca i el castellà de Llobregat i de Viladecans, on encara es d’algodonosa, que suggereixen l’aspecte ge- poden trobar restes dels ambients dunars amb neral de la planta. Els capítols, només amb comunitats psammòfiles. flors tubuloses de color groc, s’agrupen en Però la indubtable importància natural dels una inflorescència en forma de corimbe. La arenals marítims, reconeguda fins i tot en floració es produeix durant l’estiu, però es pot l’àmbit europeu (European Commission DG allargar fins ben entrat el mes de novembre Environment, 2003), ha sensibilitzat els res- (figura 1). ponsables dels municipis deltaics i, d’uns O. maritimus té una baixa viabilitat i capaci- anys ençà, s’han dut a terme diferents projec- tat de dispersió a partir de llavors, però, en can- tes d’estudi, de regeneració i de rehabilitació vi, té molta facilitat d’arrelament a partir de dels ecosistemes dunars. fragments arrencats pels temporals quan troba L’any 2004, durant el desenvolupament a les platges les condicions d’estabilitat ade- d’un d’aquests estudis a la platja del Remolar, quades (Mayoral & Gómez Serrano, 2004). al terme municipal de Viladecans, es va trobar És una planta típica de les platges arenoses una petita població d’Otanthus maritimus i característica de l’aliança Ammophilion aus- (L.) Hoffmanns. & Link formada per 10 tralis (Bolòs, 2001). Des del punt de vista exemplars (González et al., 2005). ecològic, O. maritimus es considera una espè- O. maritimus està en notable regressió a les cie molt estenoica i s’ubica, principalment, a costes de la península Ibèrica (Mayoral, les zones més exposades al vent i sobre les 1999) i ja s’ha extingit al País Basc i a Cantà- crestes dunars (Laguna et al., 1986). 30 FIGURA 1. Exemplar d’Otanthus maritimus a la platja del Remolar (Viladecans), 15/6/2004. Fotografia: Rafael del Hoyo. La seva distribució és pluriregional holàrti- Material i mètodes ca. S’estén arreu del litoral mediterrani, des del Pròxim Orient fins al nord de l’Àfrica i la Arran de la troballa de la població d’O. península Ibèrica, i per la costa atlàntica, des maritimus a la platja del Remolar, i amb la del nord de l’Àfrica fins al sud-est d’Irlanda intenció de localitzar i censar altres poblaci- (Bolòs & Vigo, 1995). ons de l’espècie, es va recórrer tot el litoral Font i Quer (1962) explica que a la planta li del delta del Llobregat, des de les Botigues de han atribuït una sèrie de virtuts medicinals Sitges fins a la desembocadura del riu. Aquesta que li van donar molta reputació a Catalunya i prospecció es va fer durant 4 dies, entre els a Mallorca, raó per la qual va ser molt sol- mesos de novembre i desembre de 2004. licitada pels herbolaris, fins al punt que es va En el cas dels exemplars de la platja del provocar la seva pràctica eliminació de les Remolar, es van prendre mesures de les di- platges catalanes. En aquest sentit, dins del mensions (diàmetres major i menor), de la plec d’una mostra dipositada a l’Institut Botà- seva distància al mar i de la seva posició topo- nic de Barcelona (BC 261386, arenys marí- gràfica. També, es va fixar la situació dels tims de la badia d’Alcúdia, 22-VI-1952, leg. exemplars amb l’ajuda d’un GPS i es van Palau Ferrer) hi ha una nota que parla de anotar les espècies acompanyants en un radi l’abundor que existia de l’espècie en algunes aproximat de 2 metres. de les platges de les Balears, però que, a causa Per conèixer la distribució de l’espècie a de la gran fama que tenia per curar algunes Catalunya, es van consultar les referències bi- malalties, va ser recol·lectada pels herbolaris bliogràfiques, el BDBC (Banc de Dades de la fins a pràcticament esgotar-la. Biodiversitat de Catalunya) i els plecs d’herbari 31 GEA, FLORA ET FAUNA de l’Institut Botànic de Barcelona i del di, malgrat que diversos autors l’havien citat CeDocBiV (Centre de Documentació de Biodi- reiteradament. versitat Vegetal de la Universitat de Barcelona). Folch (1980) la troba a la desembocadura Finalment, dues mostres herboritzades es de la riera de Riudecanyes, UTM 31T CF34 van dipositar als herbaris de l’Institut Botànic (Cambrils, Baix Camp), on la considera es- i del CeDocBiV, BC (s/n) i BCN 27114, res- cassa, i a la platja dels Penyals, UTM 31T pectivament. CF24 (l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp), on diu que és força abundant. En general, ca- taloga l’espècie com a no gens corrent a les Resultats platges de la zona estudiada. Balada (1993) cita O. maritimus al Trabu- Distribució d’Otanthus maritimus a Cata- cador, UTM 31T CF00 i CE09 (delta de lunya l’Ebre, Montsià), però com a producte d’una plantació feta durant l’any 1993 amb exem- Colmeiro (1846) cita l’espècie com Diotis plars originaris de València. candidissima Desf. (Athanasia maritima L.) Bolòs & Vigo (1996) consideren aquesta als arenals del Masnou, Blanes i altres llocs espècie com a molt rara en el conjunt dels Pa- sense especificar. No concreta l’origen de les ïsos Catalans i concreten les citacions de citacions. Catalunya a les comarques del Tarragonès i Costa (1877) atribueix les citacions anteri- del Baix Camp. ors de Masnou i de Blanes a Salvador i n’afe- Bolòs (1998), a més de recollir les citaci- geix una de nova a la rambla o torrent ons de Folch i de Balada, aporta dues locali- d’Argentona (Jover). tats més a la comarca del Tarragonès, a les Cadevall (1919-1931) reitera les citacions UTM 31T CF65 i CF44. de Salvador i de Jover i n’aporta quatre de Bolòs et al. (2005) mantenen la categoria noves: Sant Feliu de Guíxols, Blanes i Sant de molt rara (rrr) per a l’espècie i indiquen Pol (Bubani) i Salou (Llenas).