Estudi Preliminar Dels Insectes I Altres Artròpodes a Les Codines Del Parc Natural De Sant Llorenç Del Munt I L’Obac

Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona

ESTUDI PRELIMINAR DELS INSECTES I ALTRES ARTRÒPODES A LES CODINES DEL PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC

Brañas Valcárcel, N., Masó Ros, G., Mederos López, J. & Nel•lo i Andreu, M. Estudi 2010

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Índex

1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS ...... 4 2. ÀREA D’ESTUDI ...... 5 3. MATERIALS I MÈTODES ...... 6 4. RESULTATS...... 10 4.1. RESULTATS PER PARCEL·LES D’ESTUDI ...... 11 4.2. FENOLOGIA ...... 14 4.3. GRUPS DESTACATS ...... 16 COLEOPTERA ...... 16 DIPTERA ...... 19 MICROCORYPHIA ...... 24 PSOCOPTERA ...... 24 ARACHNIDA ...... 25 4.4. ESPÈCIES D’INTERÈS FAUNÍSTIC ...... 28 5. CONCLUSIONS ...... 31 6. AGRAÏMENTS ...... 32 7. BIBLIOGRAFIA ...... 33 8. ANNEX ...... 35

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

ESTUDI PRELIMINAR DELS INSECTES I ALTRES ARTRÒPODES A LES CODINES DEL PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC, BARCELONA, CATALUNYA

Brañas Valcárcel, N., Masó Ros, G., Mederos López, J. & Nel·lo i Andreu, M.

Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Laboratori de Natura, Departament d'Artròpodes. Passeig Picasso s/n, 08003, Barcelona

RESUM

En aquest treball s’estudia l’artropodofauna de les codines altes del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i l’efecte que pot tenir la pressió humana sobre aquest gran grup biològic. L’estudi s’ha realitzat mitjançant un mostreig periòdic quinzenal des del mes de maig fins l’octubre de 2010. Es van triar dues grans àrees diferenciades en orientació i altitud, i en cada una d’aquestes àrees es van triar dues parcel·les amb diferent grau de degradació per la pressió humana. El mostreig, en cada una de les quatre parcel·les escollides, ha estat realitzat mitjançant trampes de caiguda o pitfalls i completat amb recol·lecció manual. També es van col·locar dues trampes d’intersecció de vol o Malaise en les dues parcel·les no trepitjades i just en els límits amb la vegetació adjacent. L’estudi aporta un llistat faunístic preliminar, però que constitueix una novetat en quant al coneixement de l’artropodofauna associada a aquest particular ecosistema, mostra un primer anàlisi de la seva composició i algunes dades d’aspectes fenològics i biològics de gran interès naturalista. S’aporten, també, dades novedoses d’interès faunístic i geogràfic que representen una ampliació de la informació d’algunes de les espècies observades. Sobre l’efecte de la pressió humana, en aquest estudi, no s’ha observat, per ara, que existeixi una correlació negativa significativa entre el grau d’antropització de les parcel·les i el nombre de tàxons i la quantitat d’exemplars recol·lectats. Aquest estudi, doncs, representa un estudi preliminar i global per poder posteriorment focalitzar-nos en tàxons concrets, que depenguin exclusivament dels recursos de la codina i que puguin servir com a bons bioindicadors del seu estat de degradació.

PARAULES CLAU: artròpodes, codina, antropització, biodiversitat, bioindicador, espècies d’interès faunístic, Sant Llorenç del Munt.

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS

Aquest treball forma part d’un projecte més ampli que té per objectiu estudiar amb caràcter multidisciplinari l’efecte de la pressió humana a l’ecosistema de codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Estudi coordinat, organitzat i finançat per la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

Quant a l’ecosistema de Codina, no tenim dades d’estudis específics dedicats als artròpodes que hi viuen, és un ecosistema molt poc estudiat també per a altres grups biològics. Les poques dades que tenim d’artròpodes, fan referència de forma genèrica a l’espai natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.

Aquest fet fa que l’estudi sigui molt estimulant però alhora força complex, ja que no es sap si hi ha grups taxonòmics que depenguin exclusivament dels recursos de les codines. Aquests grups serien realment els que ens podrien servir de bioindicadors de l’estat de degradació d’aquest ecosistema. Per aquest motiu, l’exercici del 2010 ha estat un estudi preliminar i global per posteriorment focalitzar-nos en els tàxons més dependents de les codines.

L’estudi aporta un llistat faunístic preliminar, però que constitueix una novetat en quant al coneixement de l’artropodofauna associada a aquest particular ecosistema, mostra un primer anàlisi de la seva composició i algunes dades d’aspectes fenològics i biològics de gran interès naturalista.

Cal dir, també, que la gran diversitat de grups i la densitat elevada de les poblacions són dues característiques pròpies dels artròpodes que en dificulten l’estudi. Un mètode de mostreig, com és la utilització de trampes de caiguda (pitfall), proporciona un nombre elevat d’exemplars que pertanyen a una gran quantitat d’espècies de molts grups diferents. Recollir, separar i sobretot determinar a nivell d’espècie tots els artròpodes és una tasca complexa per a uns pocs investigadors. És per aquest motiu que alguns grups biològics se’ls tracta amb nivells taxonòmics alts, deixant per a estudis posteriors l’aproximació fins a nivell d’espècie.

Els objectius d’aquest estudi són:

Elaborar un llistat preliminar de la biodiversitat d’insectes i altres artròpodes a les codines altes del Parc Natural. Avaluar l’efecte de l’antropització a les codines altes, mitjançant l’estudi comparatiu de la biodiversitat i de l’abundància dels insectes i d’altres artròpodes, en diferents parcel·les de Codina. Obtenir dades d’interès faunístic i biològic, útils com a eines per a una futura gestió de la conservació d’aquest hàbitat.

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

2. ÀREA D’ESTUDI

Les codines de conglomerat són una part important del paisatge del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Són afloraments de roca plana o amb poca inclinació on la vegetació no arriba a formar cobertes importants. Es troben per sobre dels 500 m fins als cims, de poc més de 1.000 m. Aquests conglomerats daten de l’eocè-oligocè i són d’origen deltaic. En el Montcau els conglomerats es troben constituïts per clastes heteromètrics de naturalesa molt variada. Hi ha un predomini de les pissarres i les calcàries, encara que no són rars els còdols de quars i de gresos. La coloració dels conglomerats ens revela un aspecte important de cara al modelat del relleu; els de color grisenc són fortament carbonatats, més durs i resistents a l’erosió, i els més rogencs i de matriu argilosa són més fàcilment erosionables. Els estrats de conglomerats presenten intercalacions de capes de gresos i lutites de color vermell, inferiors a un metre de potència i estan afectats per un lleuger embussament d’uns 10 graus al nord-oest. El Montcau es troba separat de la resta de la carena de Sant Llorenç per una falla que passa pel coll d’Eres (Pérez, 2007).

La comunitat de plantes vasculars més característica d’aquests ambients és l’Erodio- Arenarietum conimbricensis (A. et O. Bolòs, 1950), descrita per primera vegada del camí de l’Obac i del Montcau. Aquesta comunitat presenta el seu desenvolupament òptim a les codines de Sant Llorenç del Munt i l’Obac segons Lapraz (1974), i està dominada per teròfits que aprofiten l’estació humida de l’any per completar el seu cicle en poques setmanes, abans que arribi l’estació seca (Braun-Blanquet & Bolòs, 1950). Destaquen la menuda Arenaria conimbricensis subsp. conimbricensis que a la primavera cobreix les codines de milions de petites flors blanques, i també l’Erodium foetidum subsp. glandulosum, conegut popularment amb el nom de caragola, del que s’ha observat un període de florida molt llarg (A. Gómez, com. pers.).

Una altra característica d’aquests ambients és la inestabilitat del substrat. Les pedres es mouen fàcilment per efecte del vent, de les fortes pluges, pel trepig d’animals o persones, etc. En aquestes condicions, les pedres ja colonitzades que canvien de posició ofereixen una nova superfície a la colonització. Aquest procés té lloc de manera més o menys continuada, amb la qual cosa els estadis inicials de colonització es poden mantenir per molt anys.

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

3. MATERIALS I MÈTODES

Durant una primera visita al parc (març de 2010), i conjuntament amb els especialistes de la resta de grups biològics implicats en aquest estudi, es van escollir dues àrees de codina on realitzar les prospeccions d’artròpodes. Les àrees es van seleccionar amb una diferència d’altitud de 150m aproximadament (figura 1), entre la vessant oest del Montcau i el Coll d’Eres. A la vegada, es van dividir aquestes àrees en dues parcel·les cadascuna (quatre parcel·les en total, de 10 x 10m), denominades parcel·les antropitzades (trepitjades) i no antropitzades (no trepitjades). Les parcel·les anomenades antropitzades o trepitjades són zones de codines adjacents al senderol que porta cap al Montcau, on s’han registrat milers de visitants anuals; i les anomenades no antropitzades són parcel·les situades lluny d’aquest senderol i per tant, més resguardades del trepig dels visitants. Es detallen a continuació les característiques de cada parcel·la:

Àrea A: cara oest del Montcau

Parcel·la AA (no antropitzada) Coordenades (UTM: WGS84): 0417073 / 4614130 Orientació vessant: Oest / Sud-oest Altitud aprox.: 1004m

Parcel·la AB (antropitzada) Coordenades (UTM: WGS84): 0417072 / 4614102 Orientació vessant: Oest / Sud-oest Altitud aprox.: 1001m

Àrea C: prop del Coll d’Eres

Parcel·la CA (no antropitzada) Coordenades (UTM: WGS84): 0417159 / 4613665 Orientació vessant: Sud-oest Altitud aprox.: 922m

Parcel·la CB (antropitzada) Coordenades (UTM: WGS84): 0417340 / 4613728 Orientació vessant: Sud-est Altitud aprox.: 941m

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Figura 1: Situació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac; i àrea i localització de les parcel·les d’estudi.

Es van realitzar vuit mostrejos compresos entre el maig i l’octubre de 2010, amb una periodicitat, aproximadament, quinzenal. Per a la realització dels mostrejos es van emprar principalment vuit trampes pitfall o de caiguda (figura 2), dues per cada parcel·la. Com a conservant es va utilitzar propilenglicol per la seva nul·la toxicitat. No s’han utilitzat atraients en les trampes per tal de no atraure espècimens d’altres ecosistemes adjacents, els quals podrien esbiaixar els resultats de les captures.

Les trampes de cada parcel·la es van ubicar com es detalla a continuació (taula 1).

Trampes UTM: WGS84 Altitud (m) AA1 0417070 / 4614131 1.007 AA2 0417069 / 4614142 1.005 AB1 0417065 / 4614093 1.000 AB2 0417079 / 4614096 1.006 CA1 0417163 / 4613659 925 CA2 0417154 / 4613660 926 CB1 0417338 / 4613720 945 CB2 0417326 / 4613719 946

Taula 1. Coordenades UTM i altitud (m) de cadascuna de les trampes pitfall emprades en l’estudi.

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Figura 2: Trampa de caiguda pitfall, ubicada a la parcel·la AA i revisió i extracció de mostres de la trampa.

Les mostres es van anar preparant i preservant en alcohol etílic al 70% per al seu posterior estudi, revisió i conservació en la col·lecció d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

S’ha de destacar que en els mostrejos del 6 al 28 de maig només van estar operatives dues trampes de prova, la AA1 i la AB1. Posteriorment a aquestes dates van ser instal·lades les 8 trampes definitives. A més, de les 8 trampes, només es van mantenir mostrejant ininterrompudament 3 d’elles. La resta de trampes es van veure afectades per diverses causes com es detalla a continuació:

CB1 / de juny a octubre: causes antròpiques (buidat del contingut, pels visitants) AB2 i CB2 / juliol: causes antròpiques (buidat del contingut, pels visitants) CA2 i AA2 / setembre: causes naturals (inundació, deposició de terra i dessecació) CA2 i AA2 / octubre: causes naturals (inundació, deposició de terra i dessecació)

Un altre mètode de mostreig emprat com a prova, van ser unes làmines adhesives (figura 3) que formen part de les trampes de llum ultraviolada i que s’utilitzen com a control de plagues en les sales de reserva de l’edifici de Zoologia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. En aquest estudi es van emprar per tal d’intentar capturar artròpodes a nivell del sòl. Després d’algunes proves es va rebutjar aquest mètode, per la taxa tan elevada de restes d’artròpodes (ales, extremitats, etc) i la poca quantitat d’espècimens sencers i viables per a una identificació efectiva. La causa probable d’aquest resultat podria ser la depredació per part de les aus dels artròpodes caiguts. Motiu pel qual es considerà ineficient aquest mètode i es desestimà el seu ús en aquests mostrejos.

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Figura 3: Làmines adhesives grogues per capturar artròpodes a nivell del sòl.

Paral·lelament al material mostrejat mitjançant les trampes pitfall, es van realitzar recol·leccions manuals dins les quatre parcel·les que conformen l’àmbit d’estudi, i es va col·locar a cada parcel·la no antropitzada una trampa Malaise (dos en total), el seguiment de la qual i recol·lecció del material mostrejat es va efectuar igualment dues vegades al mes (figura 4). Aquestes trampes van ser col·locades a una zona d’ecotò, entre la codina i les formacions vegetals adjacents, en ambdues àrees. El material provinent d’aquestes trampes, donat el seu volum i complexitat (unes 15.000 mostres aproximadament) s’ha separat de l‘actual projecte i es conserva en el mateix departament d’Artròpodes del MCNB per al seu processament i estudi futurs. Aquestes dades oferiran una idea de la fauna adjacent que potencialment podria visitar l’ecosistema de codina.

Figura 4: trampa d’intersecció de vol Malaise, ubicada a la parcel·la AA.

Aquest estudi ha estat realitzat per membres del Departament de Col·leccions d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, i la totalitat del material mostrejat queda dipositat a les col·leccions del Museu.

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

4. RESULTATS

Durant el període d’estudi van ser mostrejats (mitjançant recol·lecció manual i trampes pitfall) un total de 21.217 espècimens, 21.124 pertanyents a quatre classes d’Artròpodes, essent Insecta la més abundant i diversa, amb 19.023 espècimens, el que representa el 90% del total d’espècimens recol·lectats durant el període (gràfica 1). Seguit en ordre d’abundància per Arachnida (1.362; 6%), Myriapoda (592; 3%) i Crustacea (147; 1%). En el cas particular d’Insecta, es mostrejaren 18 ordres, dels quals Collembola i Hymenoptera van resultar els més abundants, amb 9.702 i 4.305 espècimens respectivament, el que en conjunt va representar el 74% del total d’Insecta (gràfica 2).

La resta de material recol·lectat correspon a 93 exemplars de la classe Gastropoda (phylum Mollusca), el que representa un 0.4% del total. Aquestes mostres van ser analitzades per Vicenç Bros i ubicades al Departament d’Invertebrats no Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

En l’apartat annex s’adjunta el llistat faunístic complet d’artròpodes, amb les determinacions a les que han arribat els diversos especialistes de cada grup taxonòmic concret.

592; 3% 147; 1% 1362; 6% 93; <1% Insecta Arachnida Myriapoda

19023; 90% Crustacea Gastropoda

Gràfica 1: Representació de les diverses Classes en nombres absoluts i en percentatges (nº ind.; %) respecte al total de material estudiat (provinent de trampes pitfall i recol·lecció manual).

288; 2% Microcoryphia 246; 1% 325; 2% 188; 1% 512; 3% Orthoptera 643; 3% Heteroptera 2646; 14% Psocoptera 9702; 51% Coleoptera 4305; 23% Homoptera Diptera Hymenoptera Collembola

Gràfica 2: Representació dels Ordres més abundants d’insectes, en nombres absoluts i en percentatges (nº ind.; %) respecte al total d’insectes estudiats (provinent de trampes pitfall i recol·lecció manual).

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

4.1. RESULTATS PER PARCEL·LES D’ESTUDI

Si observem el nombre total d’exemplars d’artròpodes mostrejats per parcel·la amb trampes pitfall, trobem diferències entre les 2 rèpliques de cada parcel·la. Aquestes són degudes a alteracions inevitables en algunes trampes (manipulació per part dels visitants, deposició de terra, dessecació, etc) amb la conseqüent pèrdua de gran part o la totalitat del material. A banda d’aquests matisos, el que observem és que, contràriament al que es podria esperar, la parcel·la amb més nombre d’individus caiguts és la CB (parcel·la antropitzada). Cal dir, però, que aquests resultats estan esbiaixats per la tendència d’un grup concret, els col·lèmbols, que van caure en unes magnituds molt superiors als rangs d’abundància dels altres grups, sobretot en les trampes de la CB (gràfica 3). Extraient els col·lèmbols dels resultats, la tendència observada anteriorment no es manté (gràfica 4). No s’observen diferències significatives i coincidents entre parcel·les antropitzades i les seves respectives no antropitzades, ja que a l’àrea A la parcel·la amb un major nombre d’espècimens recol·lectats és la antropitzada (AB), mentre que a l’àrea C la parcel·la on s’ha recol·lectat un major nombre d’individus és la no antropitzada (CA). Això pot ser degut a l’elevada mobilitat dels artròpodes i al fet que no sabem del cert si molts d’aquests organismes provenen dels ecosistemes adjacents i no depenen exclusivament de la codina i el seu estat de conservació.

11000 10000 9000 8000 7000 6000 5000 4000 3000 2000 1000 0 parcel·la AA parcel·la AB parcel·la CA parcel·la CB

Gràfica 3. Total d’espècimens mostrejats per parcel·la mitjançant trampes pitfall. En blau, les trampes 1 (AA1, AB1, CA1, CB1); i en verd, les trampes 2 de cada parcel·la (AA2, AB2, CA2, CB2).

4000 3500 3000 2500 2000 1500 1000 500 0 parcel·la AA parcel·la AB parcel·la CA parcel·la CB

Gràfica 4. Total d’espècimens mostrejats per parcel·la mitjançant trampes pitfall (extraient Collembola).

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Quant al nombre de tàxons per parcel·la (gràfica 5), dades que donen una idea preliminar i genèrica de la biodiversitat d’artròpodes, no s’observen diferències significatives i coincidents entre les parcel·les no antropitzades i les seves corresponents parcel·les antropitzades; ja que en l’àrea A, la parcel·la amb major nombre de gèneres i espècies és la no antropitzada (AA), i en canvi, en l’àrea C la parcel·la més biodiversa en aquests tàxons és l’antropitzada (CB). No obstant, si que s’observen diferències significatives quant al nombre de tàxons entre l’àrea A i l’àrea C, sent l’àrea A la que presenta una major biodiversitat. Probablement aquestes diferències entre àrees poden ser degudes a les diferències d’altitud i orientació de les mateixes.

Aquests resultats podrien variar moderadament si el procés de determinació es fes extensiu a tots els grups taxonòmics, ja que encara estan en curs de determinació grups taxonòmics amb una potencialitat com a bioindicadors, com ara els psocòpters. Cal tenir en compte, també, que el material, depenent del grup taxonòmic i de la dificultat de la determinació de cada espècimen, pot estar determinat només fins a família o gènere, no arribant al rang d’espècie en molts casos. També cal afegir que en aquest anàlisi hem tingut en compte el material provinent tant de les trampes pitfall, com de la recol·lecció manual, ja que moltes de les espècies només van ser recol·lectades amb aquest últim mètode.

Tornant al nombre d’individus caiguts només en trampes pitfall, si analitzem la tendència de cada grup taxonòmic observem tendències no homogènies entre ells (taula 2). A més, la majoria de grups no ens donen una tendència major i significativa a caure en les parcel·les no antropitzades en detriment de les antropitzades, com seria d’esperar. Això pot ser degut a que molt d’ells no viuen exclusivament dels recursos de les codines i per tant, segurament no són bons indicadors de l’estat de degradació de les mateixes.

160 140 120 100 Ordres 80 Famílies 60 Gèneres 40 Espècies 20 0 AA AB CA CB

Gràfica 5. Nombre de tàxons per parcel·la mostrejats mitjançant trampes pitfall i recol·lecció manual.

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Ordre / Pitfalls AA AB CA CB INSECTA Dictyoptera (Blattodea) 8 3 3 6 Coleoptera 127 89 67 77 Collembola 446 563 741 6940 Dermaptera 12 10 1 3 Diptera 654 1033 631 205 Heteroptera 18 43 16 57 Homoptera 230 146 101 102 Hymenoptera 621 1470 1499 542 Lepidoptera 12 15 2 3 Microcoryphia 68 91 15 7 Orthoptera 21 47 15 9 Psocoptera 154 68 82 21 Thysanoptera 7 3 2 2 Zygentoma 4 8 8 1 MYRIAPODA Diplopoda / Chilopoda 24 133 212 191 CRUSTACEA Isopoda 5 123 11 0 ARACHNIDA Araneae 185 264 133 142 Opiliones 18 10 4 14 Scorpiones 8 2 1 6 Acari 88 56 57 292

Taula 2. Nombre d’individus de cada grup taxonòmic (Ordre) caiguts en les trampes pitfall de cada parcel·la. En la taula no apareixen els ordres amb un total menor a 10 individus.

En canvi, és important destacar l’ordre dels Psocòpters, amb una tendència significativa i diferent a la resta, ja que els individus del qual si semblen afectats per la degradació de la codina. Per aquest motiu, perquè sembla un grup interessant i un potencial bioindicador, està en curs la seva determinació.

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

4.2. FENOLOGIA

Les dades quantitatives mostrades a continuació reflecteixen l’evolució de les captures al llarg de tot el període de mostreig dels diversos ordres taxonòmics mitjançant el trampeig amb pitfall (taula 3). Aquest aspecte és molt important, entre d’altres coses, per tenir en compte en possibles etapes posteriors de l’estudi, per tal de focalitzar l’esforç de mostreig en les èpoques de major activitat del tàxon bioindicador escollit.

Ordre / Pitfalls 28-V 17-VI 01-VII 20-VII 03-VIII 16-VIII 10-IX 08-X Dictyoptera (Blattodea) 0 2 4 6 1 3 2 2 Coleoptera 9 70 64 134 38 15 11 19 Collembola 39 235 6182 472 350 544 566 302 Dermaptera 1 8 1 6 1 0 3 6 Diptera 46 73 194 836 313 295 427 339 Heteroptera 3 17 13 52 21 26 2 0 Homoptera 4 80 106 192 77 56 33 31 Hymenoptera 31 1251 438 979 775 278 278 102 Lepidoptera 1 1 2 8 5 9 4 2 Microcoryphia 8 32 19 47 8 26 29 12 Orthoptera 1 19 2 20 8 6 12 24 Psocoptera 0 6 40 15 5 104 131 24 Thysanoptera 0 0 5 6 1 2 0 0 Zygentoma 0 0 1 11 3 4 1 1 Diplopoda/Chilopoda 10 149 25 59 111 74 54 78 Isopoda 4 12 15 46 13 18 23 8 Araneae 14 108 110 175 103 75 79 60 Opiliones 1 8 11 8 1 5 1 11 Scorpiones 0 0 1 6 3 3 2 2 Acari 5 127 167 93 29 17 35 20

Taula 3. Nombre d’individus de cada grup taxonòmic (Ordre) caiguts en les trampes pitfall al llarg del període de mostreig. En la taula no apareixen els ordres amb un total menor a 10 individus.

Analitzant la fenologia del total de la fauna mostrejada, el pic d’activitat sembla estar situat entre finals de juny i principis de juliol. No obstant, aquesta observació es basa en major part en l’aportació d’un sol grup, Collembola, el qual aporta més del 61% del total de la fauna mostrejada en aquest segment. A l’analitzar l’activitat de la resta de grups més abundants sense els col·lèmbols, el pic d’activitat es mostra lleugerament desplaçat cap a la dreta, situant-se a mitjans del mes de juliol, seguit d’un declivi i, en alguns casos, un discret increment de l’activitat al setembre (gràfiques 6 i 7).

Existeixen, tanmateix, alguns casos que s’aparten d’aquesta tendència general d’activitat, com és el cas de Psocoptera (pic al setembre) i Myriapoda, aquest últim amb almenys dos pics principals, un al juny i l’altre a l’agost (gràfica 8).

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

8000

7000

6000 total fauna 5000 total fauna sense Collembola 4000 Collembola 3000

2000

1000

0 28-may 28-jun 28-jul 28-ago 28-sep

Gràfica 6. Activitat del total de la fauna (amb i sense Collembola) i de Collembola durant el període de mostreig.

901 801 Coleoptera 701 Diptera 601 Heteroptera 501 Homoptera 401 Microcoryphia 301 Isopoda 201 101 Araneae 1 Acari 28-may 28-jun 28-jul 28-ago 28-sep

Gràfica 7. Activitat dels diversos ordres (sense Collembola) durant el període de mostreig.

160 140 120 Psocoptera 100 Diplopoda/Chilopoda 80 60 40 20 0 28-may 28-jun 28-jul 28-ago 28-sep

Gràfica 8. Activitat de Psocoptera, Diplopoda i Chilopoda durant el període de mostreig.

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

4.3. GRUPS DESTACATS

A continuació s’analitzen més específicament alguns dels grups taxonòmics més rellevants dels artròpodes mostrejats per àrees i parcel·les, incloent també, la fenologia de cadascun d’aquests grups. Per a l’anàlisi de les dades quantitatives només s’han tingut en compte els mostrejos mitjançant trampes pitfall, degut al caràcter no selectiu de les captures. No obstant, per a les dades qualitatives si que s’han tingut en compte les recol·leccions manuals.

COLEOPTERA

De l’ordre Coleoptera es mostrejaren un total de 512 espècimens, pertanyents a 20 famílies, 67 gèneres i 78 espècies. El tractament taxonòmic de les famílies i subfamílies dels Coleoptera s’ha realitzat seguint l’obra de Lawrence i Newton (Families and subfamilies of Coleoptera, 1995).

La proporció en quant a la distribució, tant de tàxons com d’espècimens, es comportà com a la resta de grups dominants estudiats, sent l’àrea A la que aportà el major nombre de tàxons i d’espècimens al total mostrejat durant el període d’estudi (gràfica 9.1).

En canvi, en els valors registrats entre les parcel·les antropitzades i les respectives no antropitzades, referents al nombre de tàxons i espècimens, no s’observen diferències significatives i coincidents, que ens denotin un efecte en la fauna d’aquest ordre degut a la degradació de l’ecosistema per la pressió humana (gràfica 9.2).

100% 100% 100% 90% 80% 90% 81%

80% 80% 69% 70% 70%

56% 56% 60% 52%

60% 51%

50% 50%

50% 44% 50% 47% 35%

40% 40% 31%

30%

29%

26% 25%

30% 30% 21% 19% 20% 20% 10% 10% 0% 0% zona A zona C AA AB CA CB

famílies espècimens famílies % gèneres % espècies % espècimens % 9.1 9.2

Gràfica 9. 9.1: Valors en percentatge del número de famílies i espècimens entre àrees, respecte al total del material mostrejat. 9.2: Valors en percentatge de famílies, gèneres, espècies i espècimens entre parcel·les, dels exemplars mostrejats en trampes pitfall.

Entre les famílies més abundants i diverses es troben, per una banda, aquelles d’hàbits principalment lapidícoles i, per un altra, aquelles amb espècies florícoles. Aquestes últimes, encara que restringides puntualment als mesos en els que poden explotar aquest recurs, conformen una part important de la comunitat de coleòpters de l’ecosistema de Codina present al parc.

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

En aquest sentit, les famílies dominants van ser Scarabaeidae (101 espècimens/ 4 espècies), Carabidae (71/ 9), Coccinellidae (65/ 5) i Tenebrionidae (65/ 7), sent Chrysomelidae (52/ 15) la família més diversa (taula 4, gràfica 10).

22; 4% Corylophidae 26; 5% Staphylinidae 110; 21% 52; 10% Chrysomelidae 65; 13% Coccinellidae 101; 20% Tenebrionidae 65; 13% 71; 14% Carabidae Scarabaeidae altres famílies

Gràfica 10: Aportació al total de Coleoptera de les set famílies més nombroses mostrejades a l’àrea d’estudi (trampes pitfall i recol·lecció manual).

Presència en Pitfall Trampes Pitfall/parcel·la Mostrejos manuals/parcel·la

Famílies AA AB CA CB AA AB CA CB

Anobiidae A 2

Anthicidae A/C 5 2

Buprestidae 1 2

Carabidae A/C 2 16 30 10 2 1 9 1

Cerambycidae A 1 3 5

Chrysomelidae A/C 5 11 1 6 9 5 15

Coccinellidae A/C 2 10 10 27 5 3 3 5

Corylophidae A/C 1 12 9

Curculionidae A/C 3 3 2 2 4

Histeridae A/C 1 1 2

Meloidae 1 3 3 5

Melyridae A 1 1 2 4 2 3

Mordellidae 1

Nitidulidae A/C 1 1 3 2 3

Phalacridae 2

Prionoceridae A 1 1 1

Ptiliidae A 1

Scarabaeidae A/C 87 12 1 1

Staphylinidae A/C 5 12 2 5 2

Tenebrionidae A/C 9 10 6 20 13 2 1 4

Adults indeterm. 4 1 2 1 1 6 4

Larves indeterm. 1 8 1

total 127 89 67 77 39 34 23 56

Taula 4. Nombre d’espècimens per famílies de Coleoptera mostrejades a les trampes pitfall ubicades a cada parcel·la i mitjançant mostrejos manuals. A/C: famílies recol·lectades amb trampes pitfall en ambdues àrees; A: mostrejos exclusivament a l’àrea A; C: mostrejos exclusivament a l’àrea C.

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

L’activitat d’algunes famílies reflecteix certa preferència per alguna de les àrees. S’ha de destacar la família Scarabaeidae, que amb un 98% de les captures a l’àrea A, la seva presència a la C pot considerar-se casual, amb només dos espècimens mostrejats (gràfiques 11 i 12). El nombre d’espècimens d’aquesta família a la parcel·la no antropitzada AA va ser notablement superior a la AB (antropitzada), amb una ràtio de 7,3:1 (gràfica 11).

Aquest fet pot ser degut a que la parcel·la AA té una elevada densitat de vegetació, ja que els escarabèids mostrejats van ser gairebé tots de la subfamília Cetoniinae, majoritàriament fitòfags (gràfica 12).

La presència d’un major nombre d’espècimens de la família Coccinellidae a l’àrea C, tots ells d’espècies depredadores en major part de pugons (Homoptera), mostra una tendència diferenciada de les anteriors famílies esmentades. L’espècie Coccinella septempunctata (Linnaeus, 1758) resultà la més abundant mentre les altres espècies només van estar representades per un sol espècimen: Hippodamia variegata (Goeze, 1777), Adalia decempunctata (Linnaeus, 1758) i Adalia bipunctata (Linnaeus, 1758). Del gènere Scymnus Kugelann, 1794, es mostrejaren sis espècimens sense identificació específica, quasi tots en trampes.

Un altre cas destacat d’aquesta tendència, és el de la família Corylophidae que, amb un total de 22 espècimens, 21 van ser mostrejats a l’àrea C i repartits quasi equitativament entre ambdues parcel·les (gràfica 12).

Encara que no es pot establir cap conclusió sobre preferències entre parcel·les antropitzades o no antropitzades, si que s’evidencia una preferència clara per alguna de les àrees, el que podria estar relacionat amb la presència d’un gradient vertical que afecti la distribució de les espècies.

87 100

16 12 12 11 10 910 10 5 5 5 33 2 2 2 AA 1 1 1 11 1 1 1

1 AB

Ptiliidae

Meloidae

Carabidae

Melyridae

Anobiidae

Histeridae

Anthicidae

Nitidulidae

Phalacridae

Buprestidae

Mordellidae

Coccinellidae

Corylophidae

Scarabaeidae

Staphylinidae

Curculionidae

Prionoceridae

Cerambycidae

Tenebrionidae Chrysomelidae

Gràfica 11. Espècimens per famílies mostrejades en trampes pitfall a ambdues parcel·les, AA i AB.

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

100 30 27 20 12 10 10 9 10 5 6 2 2 2 CA 1 1 1 11

1 CB

Ptiliidae

Meloidae

Carabidae

Melyridae

Anobiidae

Histeridae

Anthicidae

Nitidulidae

Phalacridae

Buprestidae

Mordellidae

Coccinellidae

Corylophidae

Scarabaeidae

Staphylinidae

Curculionidae

Prionoceridae

Cerambycidae

Tenebrionidae Chrysomelidae

Gràfica 12. Espècimens per famílies mostrejades en trampes pitfall a ambdues parcel·les, CA i CB.

Pel què fa a la fenologia, al marge d’alguns casos concrets, l’ordre mostrà un clar màxim d’activitat a mitjans de juliol (gràfica 13), seguit d’una caiguda de l’activitat a partir de l’agost.

160 140 120 100 80 60 40 20 0

Gràfica 13. Activitat de Coleoptera durant el període de mostreig.

DIPTERA

L’ordre Diptera va estar representat per un total de 29 famílies (taula 5), les quals aportaren en conjunt el 14% (2.646 individus; 2.523 en trampes i 123 mitjançant recol·lecció manual) del total dels espècimens d’Insecta (19.023) i el 13% del total d’artròpodes (21.124) mostrejats durant tot l’estudi.

Els mostrejos revelen una major biodiversitat i abundància de dípters a l’àrea A respecte a la C, basant-nos en el número de famílies i espècimens mostrejats mitjançant trampes pitfall (observeu les dades en percentatges a la gràfica 14.1). En total, de les 24 famílies capturades amb les trampes (entre ambdues àrees), 22 d’elles es van trobar a l’àrea A en comparació amb les 13

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

famílies de la C. Igualment, el número de captures va ser major a l’àrea A (1.687 exemplars) respecte a la C (836) (taula 5).

D’igual forma que Coleoptera, no s’observen diferències significatives i coincidents entre parcel·les no antropitzades i les seves respectives antropitzades pel que fa al nombre d’espècimens i al nombre de famílies (gràfica 14.2).

Trampes Pitfall/parcel·la Mostrejos manuals/parcel·la Presència Famílies en Pitfall AA AB CA CB AA AB CA CB Phoridae A/C 388 736 535 105 4 Sciaridae A/C 95 71 17 18 Anthomyiidae A/C 37 35 3 11 5 3 Dolichopodidae A/C 36 36 16 26 2 3 2 1 Cecidomyiidae A/C 33 21 13 2 1 Chloropidae A/C 20 53 24 19 2 4 2 Muscidae A/C 11 7 2 4 3 Tachinidae A/C 8 12 1 11 1 7 1 4 Drosophilidae A 2 Chironomidae A/C 1 15 1 1 Ceratopogonidae A/C 1 2 3 2 1 Ephydridae A 1 Mythicomyiidae A 1 5

Sphaeroceridae A/C 1 7 1 Therevidae A 1 Tipulidae A 1 1 5 3 1 Sarcophagidae A 3 1 3 1 Agromyzidae A 1

Calliphoridae A 1 Hybotidae A 1 Lauxaniidae A 1 Mycetophilidae A 1 Heleomyzidae C 1

Bombyliidae C 3 5 3 7 7 Asilidae 4 2 4 3 Conopidae 1 Limoniidae 2 Syrphidae 8 9 1 3 Tephritidae 1 Larves indeterm. 15 24 11 4 Adults indeterm. 2 0 4 0

Taula 5. Espècimens per famílies mostrejades a les trampes pitfall de cada parcel·la i mitjançant mostrejos manuals. A/C: famílies recol·lectades amb trampes pitfall en ambdues àrees; A: mostrejos exclusivament a l’àrea A; C: mostrejos exclusivament a l’àrea C.

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

100% 100%

80% 76% 80% 67% 66% 60% 60% 55% 45% 41% 38% 38% 40% 33% 40% 26% 25% 20% 20% 8% 0% 0% zona A zona C AA AB CA CB

famílies espècimens famílies espècimens 14.1 14.2

Gràfica 14. 14.1: Valors en percentatge del número de famílies i espècimens, entre àrees, respecte al total mostrejat mitjançant pitfalls. 14.2: Valors en percentatge de famílies i espècimens entre parcel·les, respecte al total mostrejat mitjançant pitfalls.

La família dominant resultà ser Phoridae, amb 1.768 espècimens, el que representa el 68% del total de Diptera (gràfica 15). En ordre d’abundància li segueix Sciaridae (201; 8%), Chloropidae (124; 5%) i Dolichopodidae (122; 5%). En relació amb les famílies mostrejades mitjançant trampes pitfall en les quatre parcel·les, onze famílies van ser mostrejades exclusivament a l’àrea A, mentre només dues van ser recol·lectades exclusivament a l’àrea C i onze compartien ambdues àrees (taula 5). Aquesta major riquesa de l’àrea A respecte la C s’observa clarament en el grup dels Nematocera, especialment en les famílies Sciaridae, Chironomidae i Cecidomyiidae, on podem observar un major nombre d’exemplars caiguts en les trampes pitfall d’aquestes parcel·les (gràfiques 16 i 17).

2% 6% 3% 3% 5% Altres grups 5% Tachinidae 8% Cecidomyiidae Anthomyiidae 68% Dolichopodidae Chloropidae Sciaridae Phoridae

Gràfica 15: Aportació al total de Diptera de les set famílies més nombroses mostrejades a l’àrea d’estudi.

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

1000 388 736

95 100 37 33 36 20 71 53 11 35 36 8 10 21 15 12 AA 2 7 7 5 1 1 12 1 1 1 1 1 1 3 1 1 11 AB

Asilidae

Sciaridae

Tipulidae

Phoridae

Syrphidae

Muscidae

Conopidae

Hybotidae

Tachinidae

Limoniidae

Therevidae

Tephritidae

Ephydridae

Bombyliidae

Lauxaniidae

Chloropidae

Agromyzidae

Calliphoridae

Anthomyiidae

Drosophilidae

Sarcophagidae

Chironomidae

Heleomyzidae

Cecidomyiidae

Sphaeroceridae

Mycetophilidae

Dolichopodidae

Mythicomyiidae Ceratopogonidae

Gràfica 16. Espècimens per famílies mostrejades amb trampes pitfall a ambdues parcel·les, AA i AB.

1000 535

100 105 24 13 16 17 26 10 19 18 CA 311 3 11 2 CB 3 2 11 1 4 1 1

Asilidae

Sciaridae

Tipulidae

Phoridae

Syrphidae

Muscidae

Conopidae

Hybotidae

Tachinidae

Limoniidae

Therevidae

Tephritidae

Ephydridae

Bombyliidae

Lauxaniidae

Chloropidae

Agromyzidae

Calliphoridae

Anthomyiidae

Drosophilidae

Sarcophagidae

Chironomidae

Heleomyzidae

Cecidomyiidae

Sphaeroceridae

Mycetophilidae

Dolichopodidae

Mythicomyiidae Ceratopogonidae

Gràfica 17. Espècimens per famílies mostrejades amb trampes pitfall a ambdues parcel·les, CA i CB.

Una dada a destacar és la presència de l’espècie Dactylolabis transversa (Meigen, 1804), de la qual s’observaren i mostrejaren alguns espècimens a la parcel·la AA i en altres àrees de codina visitades al Massís del Montcau.

A més d’aquesta espècie, s’observà i mostrejà una altra espècie d’aquest gènere fora de les parcel·les d’estudi però en la mateixa vessant del Montcau, fet que representa com a mínim una nova cita per l’Estat Espanyol, ja que de moment només s’hi ha citat D. transversa. Aquesta espècie trobada, diferent de D. sexmaculata (Macquart, 1826) i que és l’espècie geogràficament més propera (Andorra), podria ser, com hem dit, una nova cita per la Península Ibèrica o fins i tot una nova espècie per a la ciència, però la complexitat del gènere fa necessària la seva revisió a nivell Paleàrtic, procés complex que comporta alguns anys de feina. Cal dir que les espècies

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

d’aquest gènere sempre s’han associat a ecosistemes molt semblants a l’estudiat al Parc de Sant Llorenç, amb múltiples cites en zones de sòl pedregós o rocós i en condicions de certa humitat (Ashe et al., 2005, 2008; Boardman, 2005, 2007; Kramer, 2008; Stubbs, 2003), justament les condicions físiques de terreny que ofereixen les codines, i en particular en l’època en que foren observades. Aquestes observacions aporten dades que indueixen a pensar que, almenys en part, el cicle biològic d’aquestes espècies del gènere Dactylolabis transcorre en aquest ecosistema.

Es recomana en un futur el seguiment de les poblacions d’aquestes interessants espècies al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. A més, també seria adequat realitzar prospeccions dins i fora de les codines per localitzar espècimens en estadis larvaris, el que permetria establir el grau d’associació de l’espècie amb aquest ecosistema.

Figura 5. Detall d’una zona de codina on s’observaren diversos espècimens de D. transversa entre les pedres i la humitat del terreny (foto: J. Mederos).

En relació amb la fenologia del grup, Diptera mostrà en conjunt un pic ben definit a mitjans de juliol (gràfica 18), un màxim observat també en la majoria dels grups d’insectes. Aquest màxim d’activitat fou seguit per una caiguda abrupta, coincidint amb l’augment de la temperatura durant l’estiu, tornant a augmentar discretament cap a mitjans de setembre, amb l’inici de la tardor. Un exemple d’aquest patró s’observa en famílies amb gran nombre d’espècimens capturats, com Phoridae i Dolichopodidae i, amb certs matisos, en Chloropidae i Anthomyiidae. Tot i aquesta tendència general, algunes famílies van mostrar preferències d’activitat diferents, com el cas dels espècimens de Sphaeroceridae, mostrejats només des de mitjans de juny a mitjans de juliol; Limoniidae i Tipulidae mostrejats únicament al maig i al juny; Cecidomyiidae, el pic de la qual fou al setembre. Per últim, Chironomidae i Sciaridae amb el seu màxim d’activitat a l’octubre.

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

1000 800 600 400 200 0 28-may 28-jun 28-jul 28-ago 28-sep

Gràfica 18. Activitat de Diptera durant el període de mostreig.

MICROCORYPHIA

D’aquest grup es mostrejaren un total de 188 espècimens. Sense dades suficients per interpretar la fenologia d’aquest ordre, només es poden assenyalar alguns aspectes referents a la seva presència en les àrees estudiades. Observant els resultats, veiem que en la parcel·la AB es va obtenir la major biomassa, reflectit en el nombre d’espècimens mostrejats mitjançant les trampes pitfall (gràfica 19.1). Per últim, aquest ordre va presentar el seu màxim d’activitat al mes de juliol (gràfica 19.2).

50 45 CB 40 35 30 CA 25 20 AB 15 10 5 AA 0

0 20 40 60 80 100 espècimens 19.1 19.2

Gràfica 19. 19.1: Espècimens de l’ordre Microcoryphia mostrejats a les quatre parcel·les d’estudi mitjançant trampes pitfall. 19.2: Activitat del grup durant el període d’estudi.

PSOCOPTERA

D’aquest grup es mostrejaren un total de 325 espècimens, la totalitat dels quals van ser recol·lectats mitjançant trampes pitfall.

Analitzant les captures en les diferents parcel·les (gràfica 20), observem que els espècimens mostren una tendència significativa i coincident de caure amb major abundància en les trampes de les parcel·les no antropitzades respecte les seves corresponents parcel·les antropitzades.

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Així doncs, sembla ser que l’estat de degradació de les codines si que condiciona la presència d’aquest grup i podria ser un potencial bioindicador d’aquest fet. Per poder afirmar-ho amb més seguretat, caldrà esperar a que es finalitzi el procés de determinació de les mostres d’aquest ordre (ara mateix en curs) i estudiar amb profunditat la seva biologia, per saber el grau de dependència de les espècies capturades de Psocoptera a les Codines.

180 160 140 120 100 80 60 40 20 0 AA AB CA CB

Gràfica 20. Total d’espècimens de Psocoptera mostrejats per parcel·la mitjançant trampes pitfall.

Com ja s’ha comentat en un apartat anterior, la corba d’activitat d’aquest grup al llarg de tot el període de mostreig és sensiblement diferent a la major part dels altres grups.

S’observa un pic moderat a principis de juliol (on la majoria dels altres grups tenen el seu pic d’activitat principal), després hi ha un declivi seguit del pic més gran d’activitat que és a principis de setembre (gràfica 21).

160 140 120 100 80 60 40 20 0

Gràfica 21. Activitat de Psocoptera durant el període de mostreig.

ARACHNIDA

D’Arachnida es mostrejaren un total de 1.362 espècimens, pertanyents a 5 ordres (Acari, Araneae, Opiliones, Scorpiones i Pseudoscorpiones). Araneae ha estat l’ordre més divers amb un total de 779 espècimens distribuïts en 18 famílies. Entre les famílies més abundants i diverses d’aquest ordre es troben Gnaphosidae (259), Zodariidae (134), Salticidae (106) i Lycosidae (87)

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

(taula 6). Araneae va tenir el seu màxim d’activitat a finals del mes de juliol (gràfica 22.2), on Gnaphosidae aportà el 30% (56 espècimens) del total mostrejat. En relació a l’activitat dels ordres Opiliones i Acari, ambdós presentaren el seu màxim d’activitat a principis de juliol, encara que al setembre Opiliones va mostrar un segon pic (gràfiques 23 i 24).

Presència ARANEAE en Pitfall AA AA1 AA2 AB AB1 AB2 CA CA1 CA2 CB CB1 CB2 Total Agelenidae A 1 1 Araneidae 1 2 3 Corinnidae A/C 1 1 2

Dictynidae A 1 1 Eresidae 1 1 Gnaphosidae A/C 2 48 13 4 22 58 2 17 27 5 26 35 259 Linyphiidae A/C 1 10 7 1 5 14 7 3 5 13 66 Liocraniidae A/C 5 3 6 1 15

Lycosidae A/C 2 13 16 6 7 3 25 2 2 11 87 Nemesiidae A/C 2 3 1 1 1 8

Oecobiidae A 1 1 1 3 Palpimanidae A 1 1 2 Philodromidae A/C 1 3 1 2 3 2 1 1 1 15

Salticidae A/C 3 6 8 6 7 52 8 4 5 7 106

Sparassidae A 1 1 Theridiidae A 4 1 3 3 11 Thomisidae A/C 12 1 6 1 1 4 2 3 3 6 2 41 Zodariidae A/C 1 21 11 15 48 3 15 1 7 12 134

Total 23 113 72 13 65 197 4 42 80 14 51 81 756

Taula 6. Nombre d’espècimens per famílies d’Araneae mostrejades a les trampes pitfall ubicades a cada parcel·la i mitjançant mostrejos manuals. A/C: famílies recol·lectades amb trampes pitfall en ambdues àrees; A: mostrejos exclusivament a l’àrea A.

250

CB 200

CA 150

100 AB 50 AA 0 1 10 100 1000 famílies espècimens 22.1 22.2

Gràfica 22. 22.1: Famílies i espècimens de l’ordre Araneae mostrejats a les quatre parcel·les d’estudi mitjançant trampes pitfall. 22.2: Activitat del grup durant el període d’estudi.

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

12 CB 10

CA 8

AB 6 4 AA 2

0 0 5 10 15 20 25 espècimens 28/05/2010 28/06/2010 28/07/2010 28/08/2010 28/09/2010 23.1 23.2

Gràfica 23. 23.1: Espècimens de l’ordre Opiliones mostrejats a les quatre parcel·les d’estudi mitjançant trampes pitfall. 23.2: Activitat del grup durant el període d’estudi.

180 160 CB 140 120 CA 100 80 60 AB 40 20 AA 0

0 100 200 300 400 espècimens 24.1 24.2

Gràfica 24. 24.1: Espècimens de l’ordre Acari mostrejats a les quatre parcel·les d’estudi mitjançant trampes pitfall. 24.2: Activitat del grup durant el període d’estudi.

Si comparem aquestes dades de les codines amb un estudi dels aràcnids d’un alzinar de la serra de l’Obac (Perera, 1989), observem diferències tant en la composició com en l’abundància del grup dels Araneae. Aquest grup, tan dominant i ecològicament diversificat, pot ser de gran interès per aprofundir en estudis posteriors.

Un cas concret dels Araneae de les codines, és el de la família Zodariidae, que amb 134 espècimens recol·lectats va ser la segona família en abundància. Aquest grup podria ser de gran interès per a intentar estudiar la seva estreta relació amb les formigues (un altre grup d’artròpodes també molt nombrós i divers en les codines), ja que les espècies de Zodariidae s’alimenten preferentment d’elles.

Per aquests motius, el poder aprofundir en l’estudi del grup dels Araneae, molt lligat a ambients pedregosos i amb menys possibilitat de dispersió que els grups d’artròpodes alats, pot ser una gran fita pels propers anys.

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

4.4. ESPÈCIES D’INTERÈS FAUNÍSTIC

A continuació es relacionen les espècies, recol·lectades a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que són d’un interès científic remarcable.

Glabrasida dubia alcirensis Reitter, 1917 (Coleoptera: Tenebrionidae)

Amb la captura en trampa pitfall d’un exemplar d’aquesta subespècie a la parcel·la no antropitzada de l’àrea A de l’estudi (AA) el dia 20 de juliol, s’amplia el rang de distribució d’aquesta. La localitat típica és València i la seva distribució coneguda estava restringida a les províncies d’Alacant, València, Castelló i el sud de la demarcació de Tarragona.

a b

Figura 6. 6a: Glabrasida dubia alcirensis (foto: J. Mederos). 6b: Àrea de distribució de la subespècie (imatge presa de Viñolas & Cartagena, 2005).

Plagiolepis grassei Le Masne, 1956 (Hymenoptera: Formicidae)

D’aquesta espècie, inclosa a la Llista Vermella de la IUCN d’espècies en perill, se’n capturà una reina en una trampa pitfall de la parcel·la no antropitzada de l’àrea C de l’estudi (CA), el dia 3 d’agost de 2010. Es tracta d’una espècie paràsita, de la qual només se’n coneixien cites al sud de França (de la qual es tenen dubtes sobre l’estatus actual de la seva població); i, per a la Península Ibèrica, només se’n coneixien espècimens de Montjuïc i de la Serra de Collserola. Aquesta cita representa, doncs, la primera a Catalunya i Espanya en 31 anys.

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

a b

Figura 7. 7a: Plagiolepis grassei (foto: F. García). 6b: Àrea de distribució per estats de l’espècie (imatge presa de Fauna Europea: www.faunaeur.org).

Dactylolabis sp. (Diptera: Limoniidae)

Espècie del gènere Dactylolabis mostrejada en àrees de codina del massís del Montcau però fora de les parcel·les d’estudi. Com hem dit anteriorment, aquesta espècie podria ser una nova cita per la Península Ibèrica o fins i tot una nova espècie per a la ciència, però la complexitat del gènere fa necessària la seva revisió a nivell Paleàrtic. Cal dir que les espècies d’aquest gènere sempre s’han associat a ecosistemes molt semblants a l’estudiat al Parc de Sant Llorenç. Aquesta espècie és molt més robusta i presenta una genitàlia diferent a l’altra espècie d’aquest gènere trobada a l’àrea, D. transversa (figura 8). Aquesta última es va trobar a la parcel·la AA.

a b c

Figura 8. 8a: Espècimens de Dactylolabis transversa i D. sp. 8b: Genitàlia de D. sp. 8c: Genitàlia de D. transversa (foto: J. Mederos).

Ochetostethus pygmaeus (Rambur, 1839) (Heteroptera: Cydnidae)

D’aquesta espècie se’n recol·lectaren diversos exemplars tant en les parcel·les no antropitzades, com en les antropitzades (2 exemplars en la parcel·la AB, 2 en la parcel·la AA i 3 en la CA). Aquestes cites són de gran importància, ja que representen les primeres cites per Catalunya, ampliant el rang de distribució de l’espècie.

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

La seva distribució coneguda era Portugal, França, Itàlia i diverses províncies espanyoles (incloent Canàries), però encara no s’havia trobat a Catalunya, i per tant, no constava a la Llista d’Heteròpters de Catalunya (Goula et al., 2010).

a b

Figura 9. 9a: Ochetostethus pygmaeus (foto: J. Mederos). 9b: Àrea de distribució per estats de l’espècie (imatge presa de Fauna Europea: www.faunaeur.org).

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

5. CONCLUSIONS

Algunes de les conclusions d’aquest estudi són preliminars en espera de ser confirmades i ampliades amb futurs estudis.

Al analitzar les dades del llistat de biodiversitat d’artròpodes obtingut, s’ha trobat una major biodiversitat d’artròpodes, en general, a l’àrea A que a l’àrea C.

Quant a l’efecte de la pressió humana, no s’ha observat una correlació negativa significativa entre el grau d’antropització de les parcel·les i el nombre de tàxons i la quantitat d’exemplars recol·lectats. La major part dels insectes recol·lectats, però, presenten una gran capacitat de dispersió, podent provenir d’ecosistemes adjacents, sense dependre exclusivament de la codina i del seu estat de conservació.

La major part d’espècies d’interès faunístic s’han recol·lectat a les parcel·les de les codines no antropitzades. Caldria estudiar en més profunditat el grau de dependència d’aquestes espècies a les codines. Ja que podrien tractar-se d’espècies bioindicadores de l’estat de salut de les codines.

Seria de gran interès poder continuar l’estudi de les codines focalitzant-lo en els grups taxonòmics que s’hagin concretat com a bons bioindicadors de la degradació d’aquest ecosistema.

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

6. AGRAÏMENTS

A tots els especialistes dels diferents grups taxonòmics, sense la col·laboració dels quals no s’hagués pogut dur a terme l’estudi:

Araneae: Jose A. Barrientos Blattodea: Horst Bohn Coleoptera: Pep Muñoz, Miguel Prieto, Amador Viñolas, Joan Bentanachs Diptera: Marc Pollet, Jorge Mederos Gastropoda: Miguel Prieto Heteroptera: Jordi Ribes, Diego Fernández Hymenoptera (Formicidae): Fede García Hymenoptera (altres famílies): Juli Pujade Villar Lepidoptera: J.J. Pérez de Gregorio, Albert Masó Opiliones: Carlos E. Prieto Orthoptera: David L. Pomares Pseudoscorpiones: Juan A. Zaragoza Psocoptera: Arturo Baz

Als membres dels altres grups d’estudi d’aquest projecte, pel seu companyerisme i entusiasme en el projecte global.

Als estudiants en pràctiques i col·laboradors del departament de Col·leccions d’Artròpodes del MCNB per haver-nos donat un cop de mà en algunes jornades de recol·lecció.

A la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona per haver-nos encarregat aquest projecte tan engrescador, i al Museu de Ciències Naturals de Barcelona per haver-nos donat suport en l’execució d’aquest estudi.

I finalment, als organismes objecte d’aquest estudi, els invertebrats, molts cops oblidats, però que sense ells, el món i la seva complexa diversitat no existiria.

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

7. BIBLIOGRAFIA

Ashe, P.; O'Connor, J.P.; Chandler, P.J.; Stubbs, A.E.; Vane-Wright, R.I. 2005. The craneflies (Diptera) of Ireland. Part 3. Limoniidae: Dactylolabinae and Limnophilinae. Bulletin of the Irish Biogeographical Society 29: 312-344

Ashe, P.; O'Connor, J.P.; Alexander, K.N.A.; Chandler, P.J.; Oosterbroek, P. 2008. Additions, with some corrections, to the records of the craneflies of Ireland (Diptera: Cylindrotomidae, Limoniidae, Pediciidae and Tipulidae). Bulletin of the Irish Biogeographical Society 32: 6-20

Boardman, P. 2005. Dactylolabis sexmaculata (Macquart) (Diptera, Limoniidae) in Montgomeryshire. Dipterists Digest (2nd series) 12: 27

Boardman, P. 2007. A provisional account and atlas of the craneflies of Shropshire.Privately published, Oswestry: 1-96

Carles-Tolrá, M. (Coord.) 2002. Catálogo de los Diptera de España, Portugal y Andorra (Insecta). Monografías SEA, 8. Zaragoza. 323 pp.

Goula, M., Ribes, J. & Serra, A. 2010. Llista dels Heteròpters de Catalunya (Insecta, Hemiptera, Heteroptera).Versió 1, juny 2010. Centre de Recursos de Biodiversitat Animal. Universitat de Barcelona. Barcelona.

Kramer, J. 2008. Field work reports. Bulletin of the Dipterists Forum 65, Cranefly Recording Scheme Newsletter 16: 5-7

Lawrence, J. F. & Newton, A. F., Jr. 1995. Families and subfamilies of Coleoptera (with selectes genera, notes, references and data on family-group names). In: Pakaluk y Slipinski (Eds.). Biology, phylogeny and classification of Coleoptera: Papers celebrating the 80th birthday of Roy A. Crowson. Muzeum i Instytut Zoologii PAN, Warszawa. Pp. 779-1006.

Llucià-Pomares, D. 2002. Revisión de los ortópteros (Insecta: Orthoptera) de Cataluña (España). Monografías SEA, 7. Zaragoza. 226 pp

Oosterbroek, P. 2007. The European Families of the Diptera. Identification, diagnosis, biology. KNNV: Netherlands, 205 pp

Pedrocchi-Renault, C. 1985. Los artrópodos epigeos del macizo de San Juan de la Peña (Jaca, Huesca). Pirineos, 124(1): 5-52

Perera Limiñana, A. 1989. Estudi dels aràcnids (escorpins, pseudo-escorpins, opilions) d’un alzinar mediterrani muntanyenc: la serra de l’Obac. In: I Trobada d’estudiosos de Sant Llorenç de Munt i l’Obac. Diputació de Barcelona.

Stubbs, A.E. 2003. Tipulidae and Allies - Craneflies. Managing Priority Habitats for Invertebrates 17: 1-158. Distributed on DEFRA-Buglife CD-ROM 2004 and 2006

Viñolas, A. & Cartagena, C. 2005. Fauna de Tenebrionidae de la Península Ibérica y Baleares. Vol. I. Lagriinae y Pimeliinae. Argania Editio. Barcelona. 428 pp

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

ALTRES REFERÈNCIES ONLINE

Tabla de botánica sistemática. Universidad de Catania Departamento de Botánica. http://www.dipbot.unict.it/sistematica_es/Cary_fam.html

Junta de Andalucía. Consejería de Medio Ambiente. http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/contenidoExterno/Pub_revistama/revista_ ma35/ma35_23.html

Catalogue of the Craneflies of the World (CCW). Updated 12 january 2010. Online at http://ip30.eti.uva.nl/ccw/ and http://www.science.uva.nl/zma/

Fauna Europaea (2010) Fauna Europaea version 2.3. Web Service available online at http://www.faunaeur.org

IUCN 2010. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2010.4. www.iucnredlist.org

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

8. ANNEX

LLISTA SISTEMÀTICA D’ARTRÒPODES DE LES CODINES DEL PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC

Els gèneres i les espècies de coleòpters llistades estan agrupats per famílies seguint la classificació taxonòmica de Lawrence & Newton (1995). En tot el llistat, tant les classes com els ordres, estan llistats en l’ordre sistemàtic. En el cas de les famílies, gèneres i espècies, es troben llistats alfabèticament.

ARACHNIDA Ordre SCORPIONES Fam. Buthidae Buthus occitanus (Amoureux, 1789)

Ordre PSEUDOSCORPIONES Fam. Neobisiidae Neobisium (N.) ventalloi Beier, 1939

Ordre ARANEAE Fam. Agelenidae Tegenaria fuesslini Pavesi, 1873

Fam. Araneidae Neoscona adianta (Walckenaer, 1802)

Fam. Corinnidae Phrurolithus minimus C.L.Koch, 1839 Trachelas minor O.P-´Cambridge, 1872

Fam. Dictynidae Altella lucida (Simon, 1874)

Fam. Eresidae Eresus sp.

Fam. Gnaphosidae Drassodes cupreus (Blackwall, 1834) Drassodes lapidosus (Walckenaer, 1802) Drassodes luteomicans (Simon, 1878) Drassodes sp. Haplodrassus dalmatensis (L.Koch, 1866) Haplodrassus signifer (C.L.Koch, 1839) Haplodrassus sp. Leptodrassus femineus (Simon, 1873) Micaria formicaria (Sundevall, 1831) Micaria sp. Nomisia aussereri (L.Koch, 1872) Nomisia exornata (C.L.Koch, 1839) Phaeocedus sp.

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Setaphis carmeli (O.P.-Cambridge, 1872) Trachyzelotes bardiae (Caporiacco, 1928) Zelotes aeneus (Simon, 1878) Zelotes caucasius (L.Koch, 1866) Zelotes dentatidens Simon, 1914 Zelotes gallicus Simon, 1914 Zelotes petrensis (C.L.Koch, 1839) Zelotes subterraneus (C.L.Koch, 1833) Zelotes thorelli Simon, 1914 Zelotes sp.

Fam. Linyphiidae Dismodicus elevatus (C.L.Koch, 1838) Meioneta rurestris (C.L.Koch, 1836) Ostearius melanopygius (O.P.-Cambridge, 1879) Pelecopsis parallela (Wider, 1834) Pelecopsis sp. Plecopsis bucephala (O.P. -Cambridge, 1875) Tenuiphantes flavipes (Blackwall, 1854) Tenuiphantes tenuis (Blackwall, 1852) Trichoncus affinis Kulczynski, 1894 Typhochrestus bogarti Bosmans, 1990 Typhochrestus sp. Walckenaeria corniculans (O.P. -Cambridge, 1875) Walckenaeria sp.

Fam. Liocranidae Liocranum majus Simon, 1878

Fam. Lycosidae Alopecosa albofasciata (Brullé, 1832) Alopecosa simoni (Thorell, 1872) Alopecosa sp. Arctosa villica (Lucas, 1846) Arctosa sp. Hogna radiata (Latreille, 1817) Lycosa tarantula (Linnaeus, 1758) Pardosa sp. Trochosa terricola Thorell, 1856

Fam. Nemesiidae Nemesia dubia O.P. -Cambridge, 1874 Nemesia sp.

Fam. Oecobiidae Oecobius navus Blackwall, 1859 Uroctea durandi (Latreille, 1809)

Fam. Palpimanidae Palpimanus gibbulus Dufour, 1820

Fam. Philodromidae Philodromus dispar Walckenaer, 1826

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Thanatus vulgaris Simon, 1870 Tibellus macellus Simon, 1875

Fam. Salticidae Aelurillus v-insignitus (Clerck, 1757) Chalcoscirtus infimus (Simon, 1868) Euophrys herbigrada (Simon, 1871) Heliophanus apiatus Simon, 1868 Heliophanus kochii Simon, 1868 Pellenes geniculatus (Simon, 1868) Phlegra bresnieri (Lucas, 1846) Pseudeuophrys lanigera (Simon, 1871)

Fam. Sparassidae Micrommata ligurina (C.L.Koch, 1845)

Fam. Theridiidae Crustulina guttata (Wider, 1834) Crustulina sp. Phycosoma inornatum (O.P. -Cambridge, 1861) Theridion pinastri L.Koch, 1872 Theridion sp.

Fam. Thomisidae Heriaeus sp. Ozyptila pauxilla (Simon, 1870) Ozyptila sp. Synema globosum (Fabricius, 1775) Thomisus onustus Walckenaer, 1805 Xysticus kochi Thorell, 1872 Xysticus robustus (Hahn, 1832) Xysticus sp.

Fam. Zodariidae Amphiledorus balnearius Jocqué & Bosmans, 2001 Selamia reticulata (Simon, 1870) Zodarion pseudoelegans Denis, 1933 Zodarion sp.

Ordre OPILIONES Material en procés de determinació

Ordre ACARI Material en procés de determinació

CRUSTACEA Ordre ISOPODA Material en procés de determinació

MYRIAPODA Ordre DIPLOPODA

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Fam. Polyxenidae Polyxenus lagurus (Linnaeus, 1758) Material en procés de determinació

Ordre CHILOPODA Material en procés de determinació

INSECTA Ordre COLLEMBOLA Material en procés de determinació

Ordre MICROCORYPHIA Material en procés de determinació

Ordre ZYGENTOMA Material en procés de determinació

Ordre DICTYOPTERA Subordre Blattodea Fam. Blattellidae Material en procés de determinació

Subordre Mantodea Fam. Empusidae Empusa pennata (Thunberg, 1815)

Ordre ISOPTERA Material en procés de determinació

Ordre DERMAPTERA Fam. Forficulidae Forficula auricularia Linnaeus, 1758

Ordre PHASMATODEA Material en procés de determinació

Ordre ORTHOPTERA Fam. Acrididae Calliptamus b. barbarus (Costa, 1836) Chorthippus v. vagans (Eversmann, 1848) Oedipoda c. caerulescens (Linnaeus, 1758) Oedipoda coerulea Saussure, 1884 Sphingonotus c. caerulans (Linnaeus, 1767)

Fam. Bradyporidae Steropleurus perezi (Bolivar, 1877)

Ordre PSOCOPTERA Material en procés de determinació

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Ordre HOMOPTERA Fam. Dictyopharidae

Ordre HETEROPTERA Fam. Alydidae Camptopus lateralis (Germar, 1817)

Fam. Anthocoridae Orius niger (Wolff, 1811)

Fam. Berytidae Berytinus geniculatus (Horvath, 1885)

Fam. Coreidae Corcoriomedis sp. Coriomeris affinis (Herrich -Schaeffer, 1839) Syromastus rhombeus (Linnaeus, 1767)

Fam. Cydnidae Ochetostethus pygmaeus (Rambur, 1839)

Fam. Lygaeidae Camptotelus lineolatus (Schilling, 1829) Emblethis duplicatus Seidenstucker, 1963 Emblethis proximus Seidenstucker, 1967 Gonianotus marginepunctatus (Wolff, 1804) Heterogaster artemisiae Schilling, 1829 Macroplax fasciata (Herrich-Schaeffer, 1835) Microplax interrupta (Fieber, 1837) Piezoscelis staphylinus (Rambur, 1839) Xanthochilus minusculus (Reuter, 1885)

Fam. Miridae Calocoris roseomaculatus (De Geer, 1773) Chlamydatus evanescens (Boheman, 1852) Hadrodemus m-flavum (Goeze, 1778) Horistus orientalis (Gmelin, 1790) Laemocoris remanei Wagner, 1960 Lepidargyrus ancorifer (Fieber, 1858) Miridius longiceps Wagner, 1955 Notostira erratica (Linnaeus, 1758) Phytocoris wagneri Kerzhner & Schuh, 1998

Fam. Pentatomidae Aelia rostrata Boheman, 1852 Dolycoris baccarum (Linnaeus, 1758) Sciocoris maculatus Fieber, 1851 Sciocoris sp.

Fam. Reduviidae Coranus griseus (Rossi, 1790) Rhynocoris cuspidatus Ribaut, 1921

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Rhynocoris erythropus (Linnaeus, 1767) Rhynocoris sp.

Fam. Rhopalidae Chorosoma schillingi (Schilling, 1829) Rhopalus maculatus (Fieber, 1837) Stictopleurus pictus (Fieber, 1861)

Fam. Scutelleridae Odontoscelis dorsalis (Fabricius, 1798) Odontoscelis sp.

Fam. Stenocephalidae Dicranocephalus sp.

Ordre THYSANOPTERA Material en procés de determinació

Ordre NEUROPTERA Fam. Ascalaphidae Libelloides cunii Selys -Longchamps, 1880

Ordre COLEOPTERA Fam. Anobiidae Ptinus sp.

Fam. Anthicidae Anthicus sp.

Fam. Buprestidae Anthaxia (Cratomerus) hungarica (Scopoli, 1772) Anthaxia (Melanthaxia) rugicollis Lucas, 1849

Fam. Carabidae Carabus (Mesocarabus) lusitanicus Fabricius, 1801 Dinodes fulgidicollis (Dufour, 1820) Harpalus atratus Latreille, 1804 Harpalus attenuatus Stephens, 1828 Harpalus rubripes (Duftschmid, 1812) Harpalus serripes (Quensel, 1806) Harpalus sp. Licinus punctatulus granulatus Dejean, 1826 Ophonus sp.

Fam. Cerambycidae Chlorophorus ruficornis (Olivier, 1790) Iberodorcadion (I.) molitor (Fabricius, 1775) Pseudovadonia livida (Fabricius, 1776) Stenopterus rufus Linnaeus, 1767 Stenurella melanura (Linnaeus, 1758)

Fam. Chrysomelidae Aphthona sp.

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Bruchidius sp. Chrysolina affinis (Fabricius, 1787) Coptocephala scopolina (Linnaeus, 1767) Cryptocephalus marginellus G.A. Olivier, 1791 Cryptocephalus sp. Dicladispa testacea (Linnaeus, 1767) Exosoma lusitanicum (Linnaeus, 1767) Labidostomis (L.) lusitanica (Germar, 1824) Lachnaia cylindrica (Lacordaire, 1848) Longitarsus sp. Phyllotreta sp. Spermophagus sp. Timarcha sp. Tituboea biguttata (G.A. Olivier, 1791)

Fam. Coccinellidae Adalia bipunctata (Linnaeus, 1758) Adalia decempunctata (Linnaeus, 1758) Coccinella septempunctata Linnaeus, 1758 Hippodamia variegata (Goeze, 1777) Scymnus sp.

Fam. Corylophidae Arthrolips sp.

Fam. Curculionidae Aizobius sedi (Germar, 1818) Anisorhynchus scabrosus (Geoffroy, 1785) Curculio glandium Marsham, 1802 Lixus sp. Sitona intermedius Kuster, 1847 Sitona sp. Trachyphloeus sp.

Fam. Histeridae Hister grandicollis Illiger, 1807

Fam. Meloidae Mylabris (M.) quadripunctata (Linnaeus, 1767)

Fam. Melyridae Aplocnemus sp. Axinotarsus sp. Clanoptilus sp. Psilothrix viridicoerulea (Geoffroy, 1785)

Fam. Mordellidae Mordellistena sp.

Fam. Nitidulidae Meligethes sp.

Fam. Phalacridae Olibrus sp.

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Fam. Prionoceridae Lobonyx aeneus (Fabricius, 1787)

Fam. Ptiliidae

Fam. Scarabaeidae Netocia morio (Fabricius, 1781) Netocia oblonga (Gory & Percheron, 1833) Oxythyrea funesta (Poda, 1761) Rhizotrogus maculicollis Villa & Villa, 1833

Fam. Staphylinidae Acrotona sp. Anotylus sp. Astenus sp. Faronus lafertei Aube, 1844 Ocypus aethiops (Waltl, 1835) Ocypus ophthalmicus (Scopoli, 1763) Ocypus sp. Philonthus sp. Quedius sp. Tachyporus sp. Xantholinus sp.

Fam. Tenebrionidae Asida (Polasida) sericea (Olivier, 1795) Glabrasida dubia alcirensis Reitter, 1917 Heliopathes luctuosus (Serville, 1826) Megischia curvipes (Brullé, 1832) Omophlus sp. Phylan abbreviatus (Olivier, 1795) Probaticus laticollis (Küster, 1850)

Ordre HYMENOPTERA Fam. Apidae Apis mellifera Linnaeus, 1758 Bombus sp.

Fam. Bethylidae

Fam. Braconidae

Fam. Ceraphronidae

Fam. Chalcididae

Fam. Diapriidae

Fam. Elasmidae

Fam. Encyrtidae

Fam. Eulophidae

Fam. Eupelmidae

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Fam. Evaniidae

Fam. Formicidae Aphaenogaster gibbosa (Latreille, 1798) Crematogaster auberti Emery, 1869 Goniomma blanchi (Andre, 1881) Lasius cinereus Seifert, 1992 Messor barbarus (Linnaeus, 1767) Messor capitatus (Latreille, 1798) Pheidole pallidula (Nylander, 1849) Plagiolepis grassei Le Masne, 1956 Plagiolepis pygmaea (Latreille, 1798) Plagiolepis xene Starcke, 1936 Proformica sp. Solenopsis sp. Tapinoma nigerrimum (Nylander, 1856) Temnothorax niger Forel, 1894 Tetramorium caespitum (Linnaeus, 1758)

Fam. Ichneumonidae

Fam. Mutillidae

Fam. Mymaridae

Fam. Platygastridae

Fam. Proctotrupidae

Fam. Pteromalidae

Fam. Scelionidae

Fam. Sphecidae

Fam. Tiphiidae

Fam. Trichogrammatidae

Fam. Vespidae

Ordre MECOPTERA Fam. Panorpidae Panorpa communis Linnaeus, 1758

Ordre LEPIDOPTERA Fam. Hesperiidae Carcharodus lavatherae (Esper, 1783)

Fam. Lasiocampidae Psilogaster loti (Ochsenheimer, 1810)

Fam. Noctuidae Polyphaenis sericata (Esper, 1787)

Fam. Nymphalidae

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Coenonympha pamphilus (Linnaeus, 1758) Melitaea didyma (Esper, 1778)

Fam. Pieridae Colias croceus (Fourcroy, 1785) Pontia daplidice (Linnaeus, 1758)

Fam. Pyralidae Stemmatophora borgialis (Duponchel, 1832)

Ordre DIPTERA Fam. Agromyzidae

Fam. Anthomyiidae

Fam. Asilidae Grup Machimus Saropogon sp.

Fam. Bombyliidae Exhyalanthrax afer Fabricius, 1794 Hemipenthes morio Linnaeus, 1758 Lomatia sp. Systoechus gradatus Wiedemann, 1820 Thyridanthrax perspicillaris Loew, 1869 Usia sp.

Fam. Calliphoridae

Fam. Cecidomyiidae

Fam. Ceratopogonidae

Fam. Chironomidae

Fam. Chloropidae

Fam. Conopidae

Fam. Dolichopodidae Hercostomus inornatus Loew, 1857

Fam. Drosophilidae

Fam. Ephydridae

Fam. Heleomyzidae

Fam. Hybotidae

Fam. Lauxaniidae

Fam. Limoniidae

Fam. Muscidae

Fam. Mycetophilidae

Fam. Mythicomyiidae

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Fam. Phoridae

Fam. Sarcophagidae

Fam. Sciaridae

Fam. Sphaeroceridae

Fam. Syrphidae

Fam. Tachinidae Cylindromyia sp.

Fam. Tephritidae

Fam. Therevidae

Fam. Tipulidae Dactylolabis transversa (Meigen, 1804) Tipula oleracea Linnaeus, 1758 Tipula sp.