Un Estiu Amb Stanley Donen (Ili) Per Pere Cornelias Cine Club Sabadell
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
480 Cinema Un estiu amb Stanley Donen (ili) per Pere Cornelias Cine Club Sabadell M,enystinguda per bona part de la crítica i pel públic en general, MOVIE, MOVIE és un pel.lícula d’un interés bastant superior al que sembla haver-li atorgat la majoria dels entesos. És ori ginal i intelligent i, malgrat les limita- cions que té -inhérents a un producte corn aquest-, és un dels treballs més es- timulants del darrer Donen. Pensât corn un homenatge al cinema i a les ses sions de 40/50 anys enrera i, alhora, corn una reflexió sobre les seves cons tants, MOVIE, MOVIE s’estructura a base de dos mig-metratges -o dos episodis- i un “trailer” enmig, émulant aixi les sessions dobles dels anys trentes/quarantes. Els générés escollits son el melodrama i el musical. S’ha de dir que potser es troben a faltar les refe- réncies als dos générés emblemàtics del cinema nord-americà, el comic i el “western” , si bé cal tenir en compte que el melodrama social amb una certa aproximació al mon del cinema negre, com és el cas que ens ocupa, i el musical de pre i de postguerra eren, aleshores, dos dels générés més solids i populars. El “trailer” anuncia un film bél.lic. La pel.lícula, que renuncia a qualse- Movie movie vol tipus de recurs diseursiu, és, abans que res, un diseurs. Una revaloració del (Harry Hamlin)/ una aspirant a bailari SOS, el consultori del metge. Els afegi- généré, no exempta de la visió crítica, i na (Rebeca York), a qui tracta com a un tons a un guió i a l’altre corresponen als de les seves caractéristiques i una cons- fill/ que és la seva filia, fins a convertir imperatius i als topics de cada génere, tatació de corn aqüestes caractéristiques lo en campió/ fins que ella esdevé la tópics que el sentit de l’humor de Do determinen la posada en escena i, gran “vedette” de l’espectacle. Acaba nen accentua en recerca de l’evidéncia dones, la pel.lícula. Hàbilment, Donen da l’aventura -sempre la mateixa: el de la re-representació. Assistim, certa- utilitza en bona part els mateixos intér- gran somni americà que diu que tothom ment, a una remembrança de caire nos- prets -George C. Scott, Red Buttons, pot arribar on sigui-, l’antic campió/ el tálgic: l’homenatge a Busby Berkeley, Elli Wallach, Art Carney...- als dos epi productor mor al costat del seu insepa l’autohomenatge a SINGIN’IN IN sodis i també al “trailer” , on els veiem rable col.laborador (Red Buttons), as- THE RAIN (1952, CANTANDO BA fent d’aviadors. Homenatge a l’actor, sasinat pel “gangster” (Elli Wallach) JO LA LLUVIA), quan la gran “vedet capaç d’ésser eficaç en qualsevol géné que acosta el melodrama al negre/ a te” (Trish Van Devere) vol fer acomia- rés i papers -significatiu el contrast en causa d’una malaltia incurable que el dar Kitty com havia fet Lina Lamont tre George C. Scott que, de fet, inter metge (Art Carney) li ha diagnosticat a (Jean Hagen) amb Katy Selden (Debbie preta el mateix personatge als dos epi la primera seqüéncia del segon film. Reynolds), o, senzillament, amb el nom sodis, i Elli Wallach, que dona vida, no Més explicit encara: els primers plans de la protagonista (ella es diu Kitty ja a dos personatges diferents, sino de cada episodi són idéntics i el primer Simpson, mentre que, a CANTANDO antipodes-, i, al mateix temps, primera interior que se’ns mostra és, als dos ca- BAJO LA LLUVIA, Debbie Reynolds explicitació del carácter recurrent de to es deia Katy i el productor cinematogrà- ta la pel.lícula. Tanmateix, el més inté fic (Millard Mitchell), R.F. Simpson). ressant és la utilització que Donen fa Tanmateix, aixô no és obstacle perqué del que en podríem dir l’argument: a aquesta remembrança sigui també cons partir d’un mateix esquema, demostra cient i lúcida. com les constants de cada génere fan SABADELL Les limitacions neixen del poc temps possible dos films que, essent iguals, de qué disposa Donen per explicar les són diferents. Un antic campió de Modista seves dues históries, que se’ns presenten boxa/ un productor del “music-hall” amb salts considerables i amb un exces- (George C. Scott) acull un jove estu- Sant Ferran, 66 - Tel. 710 59 40 siu vertigen narratiu. I també de la insu- diant d’advocat amb punys de ferro SABADELL ficiéneia d’alguns intérprets, per desso- 481 ta del ni veil satisf adori que assoleixen que no havia citât fins ara. És una en- tots els veterans. tretinguda pel.lícula d’aventures, amb En un moment (des de finals dels se- 1’estimulan! Gene Hackman, acompan- tantes fins avui) en què la ciència-ficció yat aquí per Liza Minelli i Burt Rey i un suposat “revival” de 1’antic cinema nolds. La preséncia d’aquest darrer ja d’aventures s’han convertit en els dos dóna una idea de l’objectiva irrellevàn- grans générés populars del cinema de cia del film que, efectivament, només consum, SATURNO 3 se’ns presenta pretén entretenir -cosa que aconsegueix com una pel.lícula més, ni millor ni pit- a estones- i no té cap altre interés addi- jor, dins de l’ampli conjunt de films ga- cional. láctics que ens ha envait en aquests da- De moment, LIO EN RIO clou la llis rrers anys. No té res a veure amb els ta. És una comédia acceptable, amb al- grans éxits que l’han precedida, però se guns moments especialment afortunáis ria difícilment concebible sense la “ga- -sobretot si la comparem amb certes co láxiamania” que iniciaren George Lu ses que es veuen avui dia-, però es troba cas, amb STAR WARS (1977, LA lluny de les gran comédies de 1’autor. El GUERRA DE LAS GALAXIAS), Ste guió és intel.ligent i hábil -encara que ven Spielberg, amb CLOSE ENCOUN s’allargassa excessivament i, a vegades, TERS OF THE THIRD KIND (1977, sembla que no avenci- i la história és un ENCUENTROS EN LA TERCERA Donen pur: dos amies íntims (Matthew FASE), o Richard Donner, amb el pri Lío en Rio Hollis i Victor Lyons/Michael Caine i mer SUPERMAN (1978). El film de Joseph Bologna) se’n van a passar un Donen es troba enmig de la bogeria ga Farrah Fawcett -Kirk Douglas se’n surt mes de vacances a Rio amb les seves fi láctica, anterior, per exemple, ais dos dignament- i tindrem una visió bastant lles (respectivament, Nicole i darrers episodis de la saga de Lucas, aproximada d’aquest SATURNO 3, òb- Jennifer/Demi Moore i Michelle John THE EMPIRE STRIKES BACK (1980, viament un Donen a oblidar. son). Tots dos están casats, però Victor EL IMPERIO CONTRAATACA), que És evident que els imperatius de pro- està tramitan! el divorci. A Rio, l’exo dirigí Irvin Kershner, i RETURN OF ducció i les condicions de treball han tisme, el calor i la distància serán el pa- THE JEDI (1983, EL RETORNO DEL condicional extraordinàriament l’obra rany per a un Matthew que es rendirá a JEDI), que signà Richard Marquand. de Donen en aquests darrers quinze l’atractiu de Jennifer. L’embolie es Anterior també ais SUPERMAN II i III anys. A partir de LA ESCALERA multiplica encara quan Karen, la dona (1980 i 1983), les dues aportacions al -MOVIE, MOVIE a part- el nivell mig de Matthew (Valerie Harper), arriba a personatge de Richard Lester. I, lògica- de la seva filmografia decau ostensible Rio i eli descobreix que ella havia sos- ment, a E.T. (1982), la maliciosa fanta ment. EL PEQUEÑO PRÍNCIPE, per tingut relacions amoroses amb Victor. sia infantil de Spielberg. No cal allargar exemple, compta amb la banda sonora Nicole resta l’ùnica espectadora. la llista: és per dir que SATURNO 3 es de Frederick Loewe i Alan Jay Lerner, Aquest seguit d’aparellaments i d’im troba ben bé dins el magma que supo- uns actors en general ben escollits i l’ex- possibles acaba, ja al final del film, sen totes aqüestes pel.líenles de naus, cel.lent número de Bob Fosse, a més, quan Karen diu a Matthew que dues extraterrestres i espais siderals. No és ciar, del fascinant material de base. Pe lleugereses no poden anorrear vint anys més híbrida, però tampoc menys. rò la utilitzaciô de “métodes de matrimoni -inevitable el pensar en De fet, totes les relacions i referéncies modems” , corn la insisténeia amb el DOS EN LA CARRETERA, com cal establir-les amb aquests films. El “zoom” , tristement indefugible a bona abans l’homenatge a Berkeley en arri món de Donen hi és absent i la pel.lícu part de les produccions dels setantes, bar a Río ens ha retrotret a MOVIE, la es serveix d’una factura tan comesti converteix diferents moments de la MOVIE. Tot això funciona bé, amb vi- ble com impersonal. Els personatges no pel.lícula en un seguit de despropòsits bració i enginy, durant dues terceres tenen cap interés i la situació de perill formais. El conjunt no satisfà ningù, parts del film. Després, sembla que tot en qué es troben és senzillament manlle- perqué l’alienai espectador a qui van di- ja estigui dit i la pel.lícula decau. vada del millor Hawks, però a base no- rigits aquests “zooms” difícilment pot De tota manera, el gran problema de més d’una repeticiò mimètica i superfi digerir les composicions musicals de LIO EN RIO és l’abséncia d’estil. La cial de l’eix del guió hawksià, sense Loewe i Lerne o la riquesa de la faula pel.lícula està pensada per èsser consu omplir-lo de contingut.