8 CULTURA DILLUNS 16 JULIOL 2018

CRÍTICA Una ‘Giselle’ technicolor Confesso El coreògraf Kader Belarbi accentua la dicotomia entre realisme i romanticisme que he patit en la seva revisió del ballet presentat al Festival de Peralada

TEXT TEXT SANTI FONDEVILA MARTA PORTER

El perill dels ballets clàssics és no cau- ‘UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT’ re en la museística, i el coreògraf francès SALA BECKETT 10 DE JULIOL Kader Belarbi va donar-li un toc de co- lor a l’aplaudida Giselle que divendres es “Pariràs amb dolor”, diu la maledicció va presentar al Festival de Peralada, en bíblica. Un dolor que s’oblida quan la un primer acte realista, brillant i acolo- mare acull en braços el nadó que mou rit, i un segon d’ambient fantasmagòric, les manetes. Però, ¿com es cauteritza el irreal i paorós, típicament romàntic. La dolor d’una mare que pareix un nadó proposta de Belarbi és acostar-nos els mort? La mort perinatal, la que es pro- personatges fent-los de carn i os. Amb dueix entre les 28 setmanes de gestació decorats i vestuari de Thierry Bosquet i els deu dies de vida, és mes freqüent del i Olivier Bériot que ens acosten a les es- que podríem pensar. Però són coses de cenes de Pieter Brueghel el Vell, el pri- les quals no es pot parlar. mer acte refà la coreografia original de Una gossa en un descampat justa- Perrot i Coralli en alguns passatges co- ment parla d’una mare gestant que rals, eliminant els clàssics passos a dos afronta la decisió de seguir un embaràs per escenes de grup, incorporant dos amb quasi nul·les possibilitats d’arribar borratxos i reconvertint les danses cor- a bon port o deixar que la medicina atu- tesanes en pur estil neoclàssic. El resul- ri el cor del fetus que ella sent com bate- tat és distret i en alguns moments ens re- ga. Una decisió que va haver d’afrontar met als musicals del Hollywood més tec- la dramaturga i psicòloga Clàudia Ce- nicolor de Siete novias para siete herma- dó fa uns mesos i que ella mateixa ha nos i dansísticament a Mats Ek. El Ballet du Capitole de Tolosa va presentar una relectura de Giselle a Peralada. TOTI FERRER convertit en un text teatral rabiosa- A nivell expressiu, la pantomima ori- ment emotiu, terriblement tràgic. ginal s’incorpora a la dramatúrgia però no boirós que la lluna transforma en irre- mort. Les escenes d’amor del penedit acaba de veure’s natural i només ens aca- al i les fantasmagòriques willis –esperits Albretch davant la tomba de Giselle li Una catarsi alliberadora bem creient la interpretació de Natalia de nocturns del bosc– apareixent entre els donen cos a un jove Ramiro Gómez Sa- L’obra ha sigut, doncs, una catarsi alli- Froberville, una ballarina que té totes les arbres amb llargs tutús blancs i cobertes món que, si a la primera part no va des- beradora que esmicola el tràngol pel qualitats per fer una Giselle fresca, frà- amb vels. Belarbi accentua el temor dels tacar, a la coda final ens va obsequiar qual passa la mare i que al mateix temps gil, innocent i dolça, de tècnica perfecta, vilatans davant unes willis implacables, amb una innovadora i dificilíssima vari- contraposa i fa convergir el realisme en intens pas de la desil·lusió a la bogeria perfectament alineades i capitanejades ació de 32 entrechasis perfectes i impac- dels fets amb la ficció teatral. I que al fi- d’amor i de mort, sota unes grosses gotes per Alexandra Surodeeva, que interpre- tants. La nit la van tancar els aplaudi- nal, paradoxalment, ha donat a llum un de pluja que no van anar a més. ta una reina Myrtha imperial i autorità- ments d’un públic incondicional a la text colpidor, emocionant i també po- Mantenint-se en la pura tradició del ria, hieràtica i mortuòria, que porten dansa, i més tenint en compte que a Pe- ètic. Sí, en aquesta gossa hi ha poesia. En ballet, el segon acte sembla sorgit d’un l’enamorat Hilarió, en una intensa in- ralada feia anys que no es veia un ballet aquesta tragèdia hi ha esperança, fins i gravat del Romanticisme, amb el bosc terpretació de Rouslan Savdenov, a la clàssic en tota la seva esplendor.◆ tot cops d’humor i, sobretot, hi ha una enorme valentia. Amb Una gossa en un descampat Clàu- dia Cedó ha escrit la seva obra més ro- Després del concert de Bryan Ferry al dona, la més ambiciosa i la més emotiva, Bryan Ferry festival Jardins de Cap Roig, alguns espec- en la qual mostra també un magnífic do- tadors abandonaven el recinte cantant la mini d’una estructura narrativa gens li- tornada d’Avalon. Altres ho feien amb la neal. Tot un encert el de desdoblar el revisita el de More than this, un altre dels èxits del personatge protagonista, la Júlia i el seu pop dels anys 80 associats a la veu sugge- alter ego, per fer paleses les contradicci- seu llegat rent i enigmàtica del britànic. Ferry, tot ons i reflexions a les quals s’enfronta la i no despertar mai passions desmesura- dona. Un gran text i una magnífica direc- des, ha calat en la memòria col·lectiva de ció de Sergi Belbel. El millor Belbel es- al festival diverses generacions amb més profundi- prement tant els elements tràgics com tat del que es podria pensar, ja sigui com la poètica de la funció i que aconsegueix a dandi en la seva faceta de crooner new colpir els espectadors, que al final de de Cap Roig wave, ja sigui com a rocker glam com a l’obra, dempeus, aplaudeixen. Una feina membre dels primers Roxy Music. amb unes brillants composicions de tots El britànic, de 72 anys, es va decantar els intèrprets. Imprescindible.◆ dissabte per signar un concert retrospec- tiu on va tirar de fons de catàleg, per a ale- gria d’un auditori majoritàriament ma- dur. Al llarg d’un concert que es va allar- El britànic va repassar cançons gar més enllà de l’hora i mitja, es va mou- de la dècada dels 70, 80 i 90. JOSE IRUN re dins de la forquilla que comprèn el disc homònim de Roxy Music del 1972 –ree- que van suplir algunes debilitats de la ditat enguany en motiu del seu 45è ani- veu de Ferry– va aconseguir superar el versari– i Mamouna, de la seva etapa en repte amb un so que, tot i buscar una solitari, del 1994. Això va suposar que el certa sofisticació vuitantera —ai, els sa- repertori hagués de superar alguns alts i xos amb reverberació de Jorja Chal- baixos per tal de fer conviure el glam rock mers—, mantenia el pols del present –Ladytron, Stronger thru the years–, el amb la contundència pròpia del rock. La rock operístic de butxaca –Bitter sweet–, delicadesa, però, la van reservar per a el pop new wave dels 80 –Slave to love, Avalon i More than this, molt aclama- Don’t stop the dance– i el pop arty i obscur des. Tant com Jealous guy, la versió del dels 90 —Zamba, Mamouna. tema de John Lennon que va tancar el TEXT Tanmateix, la banda de vuit músics concert i va deixar molta gent amb ga- OLGA ÀBALOS que l’acompanyava –amb dues coristes nes de seguir taral·lejant fins a casa.◆ KIKU PIÑOL