Séquia Comuna de l’Ènova Séquia Comuna de l’Ènova

CEQUIA VOCATA DE ENOVA ET DE CASTILIONE

el molí de Sanç la Comuna després de la Parada

BERFULL

L’ÈNOVA , EL TOSSALET I

Sanç i la seua horta

MANUEL SANT JOAN DE L’ÈNOVA

derivació del Terç

reg a taona 24 SENYERA I CASTELLÓ Séquia Comuna de l’Ènova Séquia Comuna de l’Ènova

INTRODUCCIÓ sistema de reg i d’altres hortes de València per aplicar- DESCRIPCIÓ DE LA SÉQUIA Quan ens apropem d’una manera atenta a la Séquia los a les seues colónies d’India i Algèria. Hui en dia, per Comuna de l’Ènova, són molts els aspectes en què ens una manera de viure poc respectuosa amb el medi, El riu Albaida en el seu curt recorregut alimenta una gran quantitat de séquies que podem detindre: la seua importància històrica, prop de aquestes artèries vivificadores de les nostres terres es fertilitzen les terres de la Vall d’Albaida, l’horta de Xàtiva a la i el marge dret del Xúquer a la 700 anys documentats, la seua funcionalitat en troben brutes, mig abandonades, l’aigua que hi circula Ribera. l’aprofitament de l’aigua per al reg dels cultius de les està contaminada i els xiquets ja no poden gaudir de la La Vall d’Albaida és una comarca que replega les aigües de les serres que l’envolten i que nostres terres; les característiques constructives dels seua frescor en estiu; el seu cabal és escàs per les moltes caixers, ponts, assuts, partidors i l’entramat de la xarxa extraccions incontrolades per regar transformacions en conflueixen en el riu del mateix nom. A s’ajunten el riu Clariano, que s’origina en la Serra de de distribució de l’aigua. També tenen el seu valor els les serres. Mariola i replega també els barrancs de la Serra Grossa, i el riu Albaida que té el seu origen en la Serra del elements que servien per a altres usos de la vida Amb aquest treball volem cridar l’atenció dels Benicadell. A partir de Montaverner, ja riu Albaida, vindrà a eixir a la planura de Xàtiva i la Ribera per quotidiana, abeuradors, llavadors, sénies, molins. I habitants d’aquestes terres, perquè descobreixen la l’Estret de les Aigües a Alboi. Un poc més avant se li afegirà l’aigua del Cànyoles o riu de Montesa i un poc finalment la seua organització en la distribució de l’aigua importància d’aquest sistema hidràulic i puga continuar més avant les del riu Barxeta. En Manuel torna a estretar-se entre les serres de les Salines i les serres entre les tandes sobirana i jussana, i els molts i llargs en el futur proporcionant els molts beneficis que durant calcàries de Manuel i l’Ènova. Doncs bé totes aquestes aigües alimenten entre d’altres la nostra séquia plets que s’han succeït des de temps molt antics fins ara. tants anys ens ha donat. Ens agradaria molt que gent Comuna. Però el que més ens crida l’atenció és la interessada aprofundira i millorara aquesta primera Jaume I recordarà en el Llibre dels feits, quan veié per primera vegada l’horta de Xàtiva pervivència durant tants anys d’un sistema hidràulic aproximació que es pretén divulgativa. des d’un dels aguts tossals (segons Agustí Ventura va ser des de Santa Anna) que la circumden: respectuós amb el medi ambient, d’una dimensió La història de la Séquia Comuna d’Ènova és la “ e anam llà a aquell coll agut que és part del castell, e veem la pus bella horta que anc considerable, però controlable pels homes i amb unes història dels nostres pobles i llocs: Manuel, Roseta, havien vista en vila ni en castell, e que hi havia més de dues-centes algorfes per l’horta, les pus belles que tècniques i arts senzilles i eficaces, que junt a Senyera, Benimeixis, Castelló, , Faldeta, l’agricultura tradicional han permés la vida de Torreta, l’Abat, Pobla Llarga, Sanç, l’Ènova, Tossalet, hom pogués trobar, e les alqueries en torn de l’horta, moltes e espeses, e veem encara lo castell, tan noble e generacions i generacions de persones. De fet, en el segle Berfull i Rafelguaraf. Conéixer-la és conéixer el nostre tan bell, e tan bella horta, e haguem-ne gran goig, e gran alegre en nostre cor” XIX técnics anglesos i francesos estudiaren aquest patrimoni històric i arquitectònic. Un plaer per les persones i un deure de ciutadans.

ASSUT DE LA COMUNA DE L’ÈNOVA A LA TORRE D’EN LLORIS

EDICIÓ I PRODUCCIÓ: ASSOCIACIÓ CULTURAL MITJA GALTA COL·LABOREN: AJUNTAMENTS DE MANUEL I L’ÈNOVA RECREATIUS SAETABIS 2 SÉQUIA COMUNA DE L’ÈNOVA L’horta de Xàtiva des de Santa Anna i des d’ 3 Séquia Comuna de l’Ènova Séquia Comuna de l’Ènova Un poc més avant replega les aigües del riu Barxeta passant-lo per sota amb dos canos que La primera partició és l’anomenada séquia de fan d’assut. Parada que rega la partida de les Foies i que, quan no En arribar a Manuel, la séquia, ja ha pres hi ha barra pren la que li ve, podent donar els sobrants altura respecte del riu i se separa definitivament, a certes terres de les Salines o a les de Roseta. Però té començant a dividir-se en ramals. Des de l’assut el dret de fer barra quantes vegades ho necessite a i abans de dividir-se, el caixer principal està partir del 24 de juny, des de dilluns quan ix el sol fins dotat d’una sèrie d’almenares que serveixen per regular el cabal o deixar-lo sec quan és necessari el dijous quan torna a eixir, però sempre en la condició escurar-lo o fer alguna reparació. Les últimes de no cedir-la a altres partides ni deixar-la anar avall. comportes donen lloc a la cascada del Gorg Poc després es torna a dividir la Comuna en dos (conegut com l’Argue ). braços, un d’ells, la sèquia del Terç, rega part del terme de Castelló amb la tercera part del cabal i les altres dos terceres parts continuen per davall de les cases de Manuel cap a la plaça i amb un gran gir cap a l’Ènova passant pels antics pobles de Faldeta, Torreta, l’Abat i Sanç. En aquest trajecte, pels albellons que es poden obrir i tancar, van eixint-li fins a 14 séquies més menudes, les de Manuel, Sant Joanet, la Pobla Llarga (Montflorit), les de Faldeta, les de Torreta, Jesuset, les de l’Abat, Vistabella i la de Berfull.

Actualment la superfície que rega la assut al riu de Barxeta i entrada als canos A Sanç es troben els partidors que distribuiran l’aigua a séquia són unes 30.000 fanecades, la major part Berfull, Sanç i l’Ènova-el Tossalet-Rafelguaraf. de cultiu de tarongers.

4 Cascada de l’Argue 5 Séquia Comuna de l’Ènova Séquia Comuna de l’Ènova Però el més probable sembla l’origen La séquia continua encara musulmà. Comuna per aquesta darrera partició fins els Quan es reparteixen les terres conquerides als partidors de l’Ènova que la reparteixen entre musulmans, ja es nomena un molí entre l’Ènova i l’Ènova, el Tossalet i Rafelguaraf, acabant ací el Castelló, el que fa pensar que hi havia una séquia que li donava la força per moure les moles, i no pot ser altra que la séquia del Terç ; i si ja existia aquesta séquia, existia la Comuna d’Ènova de la qual és una fillola. Hi ha també al Llibre del Repartiment molts apunts de terres d’Ènova que ja són de regadiu. Tercerol. El que no podem datar amb precisió és a quin Partidor en segle del domini musulmà pertany la séquia o el seu la séquia de primer traçat. Abel Soler ha plantejat una hipòtesi partidor de la séquia del Terç Rafelguaraf suggeridora, situant l’origen de la séquia al segle VIII o IX, basant-se en les mesures de les terres fertilitzades per la séquia. El document més antic que es conserva que anomena la séquia, és de 1325. També tenim un ORIGEN DE LA SÉQUIA document de 1370 que alça acta d’una reunió a

Ternils (ermita de Sant Roc a Cogullada) on es parla Tots els indicis apunten a que la séquia tinga l’origen en l’època de dominació musulmana, encara que del sequiatge que han de pagar els beneficiaris de en algun moment s’ha volgut atribuir als recs valencians les séquies d’Algirós i d’Ènova. Els escorrims de la un origen romà. La gran diversitat de troballes de l’època séquia d’Ènova, pel barranc de Barxeta, anaven fins romana pel territori de la séquia: la necròpoli de les a . Foies, el Castellet de Sanç, les pedres que hi ha I a partir del segle XV, ja són molts els incrustades al campanar de l’Ènova, les monedes documents que es conserven dels diversos plets que romanes trobades i la proximitat amb la gran Saetabis anaven sorgint entre els usuaris d’aquestes aigües. Augusta, podrien fer pensar en aquesta hipòtesi romana. assut sobre el barranc de Barxeta entre l’Ènova i La Pobla Llarga que dona lloc a la séquia del Pla de la Pobla

ermita de Ternils

Un grup d’historiadors escolten , davant la seu de la Comuna, un veí de l’Ènova que comenta pedres romanes de els problemes amb l’aigua quan ell era menut. l’Ènova

runes de la Paret del Moro en Manuel

àmfores de la necròpoli romana de les Foies 6 7 Séquia Comuna de l’Ènova Séquia Comuna de l’Ènova

Poc més o menys aquest document diu : Nos Jacobus Dei gratia Rex Aragonum etc (Valentia, Sardine et Corsica et Comes Barchinona), Considerant sobre les construccions il·lícites fetes per alguns fa temps de casals de molins en la séquia nomenada de Enova et Castelló terme de Xàtiva havent-se produït molts danys i inconvenients als hereters de dita séquia, els hereters van protestar i obtingueren una sentència favorable i perquè no tinguen més ori eiusque vices despeses i maldecaps ens reafirmem en dita sentència sota pena de 500 áureos...als que construesquen molins o deriven aigua als mateixos fent parades a la séquia des de l’assut fins els partidors. Que l’aigua discórrega fins els dits partidors de manera que els hereters de Enova tinguen les dues terceres parts i els de Castelló la remittitur remittitur ut premittitur pro nostrum huiusmodi firmam cisci cisci Catrorii, Berengarius de º XXº quinto. 14 ( 1325)abril ervari ervari sub pena predictorum n cuius rei testimonium hanc tercera. Ordenem a totes les autoritats que facen complir la sentència... caetera. ficialibus nostris presentibus et gis. regis natus, comes Datum Valentia Decimo octavo Kalendas Madi anno Domini milesimo tresentesimo vigesimo quinto pendicio iussimus communiri. Data

ius Rippantitem comes. (Ens parla el document d’una sentència anterior que fa pensar en una antiguetat major)

BIBLIOGRAFIA ∗ Memòries d’un alamí. SANCHIS, V. Columna, 1998. ∗ Adéu a Berfull. Fàtima morisca del quarter de l’Ènova. SANCHIS, V.; .La Xara, , 1997. ∗ Introducció a la Història de Rafelguaraf, el Tossalet i Berfull. SANCHIS, V. Ajuntament de Rafelguaraf, 1995. ∗ Manuel, el nostre poble. OLLER GREGORI, M. Ajuntament de Manuel, 1994 . ∗ Anàlisi local i història comarcal. La Ribera del Xúquer ( SS XIV-XX), Selecció de ponències i comunicacions presentades a la II i III Assemblea d’Història de la Ribera ( Algemesí, 1981 / Carcaixent, 1983),Diputació de València, 1990. ∗ Arroz y paludismo . MATEU, E. València, 1987. Capratu. Fuit clausam per G. Augustini, scriptorem domini re Montanianus de Pradis, Berengario de Serriano, Fran futuris quod concessionem, ordinacionem habeant et statutum et observent ac quingentorum aureorum faaciant quam a inviolabiliter contrafacientibus ut obs procuratore p nostre cure curere exigere cartam nostram feri et et maiestatis nostre sigillo habere. ap I Valencie, XVIIIº Kalendas madii, anno Domini Mº CCC [Al marge] Agustini G. exPuig Petrus Signum[blanc] Iacobi, Dei gratia regis Aragonum et Testes sunt: Inclitus infans domini Petri regis fil Inclitus infans R[aimundus] Berengari, dicti domini grentibus, necnon baiukis, iusticiis, ceterisque of Mandantes pro presentem cartam // nostram procurat ∗ En Johan Christòfol Berthomeu i Colom (1492-1992). PÉREZ I HERRERO, J.A., Queloleny ed., L’Ènova, 1992. ∗ Manuel, Baronia en el Reino de . LLORENS Y RAGA, P., Manuel, 1970. ∗ Mapistes. Cartografia i Agrimensura a la València del segle XVIII, FAUS PRIETO, A., Ed. Alfons El Magnànim, València, 1995 . ∗ Diccionario Geografico-Estadístico-histórico de Alicante, Castellón y Valencia( vol I i II ), MADOZ, P., Ed. Alfons El Magnànim, València, 1987. ∗ Memória sobre la inundación del Jucar, en 1864, presentada al Ministerio de fomento . BOSCH, M., Madrid . ∗ Relaciones Geográficas, topográficas e históricas del Reino de Valencia hechas en el siglo XVIII (vol II). CASTAÑEDA , V. (1921), Consell Valencià de Cultura, València, 1998 . ∗ Gran Enciclopedia de la Región valenciana, (t 6), València, 1973. ∗ Gran Enciclopedia valenciana. València, ( t 6), València, 1991 . l l presumat in dicta cequia onsiderantes propter illicitam erario applicandorum tociens ∗ Ordenanzas de la Acequia Comuna de Enova , Mateu impresores, Xàtiva . e. e. Nec eam ad ea divertere seu ene discurrerent usque ad dicta trui et edifficati facere seu de aqua ictorum ictorum hereteriorum nobis factam,

ere per nos et nostros cum presenti ∗ facere vel inferre ab çuto, videlicet, Llibre del Repartiment de València, FERRANDO, A. (dir),. Vicent Garcia ed., València, 1979 empore de casalibus molendinorum in mus mus quod de cetero nomini licitum sit ∗ Gran Enciclopèdia Catalana, (vol 14), Barcelona, 1992 . tive, dampna et tedia plurima subsequita et hereterii de Castilione terciam parte novitates vel alia comittere vel acceptare enciarum recipere valeant et habere. hereterios antedictos, neque etiam contra ∗ El regadiu de l’Espanya de l’Est (1867), GLICK, T. F., Ed. Alfons El Magnànim, València, 1991 i i presenti cognitione sentencias obtinuerunt ∗ Regadíos Históricos valencianos. Propuestas de rehabilitación, Generalitat Valenciana, València, 1994 . ∗ Historia de Villanueva de Castellón. MARTÍ SORO J. Ayto. de Vva. De Castellón 2ª edición 1987. ∗ Regadio y sociedad en la Valencia Medieval. GLICK, T. F. Del Cenia al Segura Valencia 1988. ∗ Els molins hidràulics valencians. GLICK, T.F. GUINOT E. MARTINEZ L.P. Alfons el Magnànim 2000. ∗ L’espai de l’aigua, xarxes i sistemes d’irrigació a la Ribera del Xúquer. FURIÓ A. i LAIRÓN A. Eds. Ajuntament d’Alzira i Universitat de València 2000. ∗ Xàtiva musulmana (segles VIII-XIII) RUBIERA M.J. I EPALZA M. Ajuntament de Xàtiva ∗ La séquia d’Ènova i els inicis del regadiu a l’Orient d’al-Àndalus SOLER A. comunicació presentada a la VII Assemblea d’Història de la Ribera. Sumacarcer 1998 ∗ Alguns topònims històrics de la governació, terme general i particular de la ciutat de Xàtiva VENTURA CONEJERO A. IV col·loqui d’onomàstica valenciana. 1997 ∗ Història de la Ribera PERIS ALBENTOSA T. Vol I Bromera Alzira 2001

ex aqua dicte sentencie iuxta tenores dictarum sent partitoria, sic quod hereterii de Enova duas partes paratam aut aliud impedimentum in sepedictam cequia usque ad partitoria que sunt in dicta cequia inter tenores dictarum sentenciarum in predictis aliquas quiti dicta aqua cequie memorate possit plane et pl volentes ab eis dampna et dispendia huiusmodi remov neque aliquis sub pena quociens quingentorum contrafactum aureorum nostro molendinum fuerit seu molendina aliqua construere committendam seu cons ipsius audeat cequie ad ve opus dictorum molendinorum acciper Nos Nos Iacobus, Dei construccionem factam pro gratia quosdam ab aliquo circa t rex Aragonum, cequia vocata de Enova et de Castilione, termini Xa et caetera. C fuisse hereteriis cequie supradicte. Dicti hereteri aliquas sunt eo idcirco ad humilem supplicacionem d carta, concedimus, ordinamus, et etiam prpio statui 9 8 Séquia Comuna de l’Ènova Séquia Comuna de l’Ènova MOLTS I LLARGS PLETS al caixer de la sèquia de qualsevol construcció que altere el cabal de la sèquia i afecte a la normal Per haverse perdut el llibre dels distribució de les aigües. Capitols de dita Cequia Comuna, està aquella al El 20 de març de 1455 diversos senyors titulars present, y de alguns anys à esta part sens lo degut govern, per haverse de regir, per lo Costum tan solament, sens tenir lley certa alguna; lo que ocasiona, y ha ocasionat molts y diversos Pleyts... Introducció a les ordenances de 1671

Sembla que els camperols andalusins van dissenyar una complexa i eficaç xarxa hidràulica per tal d’aprofitar al màxim els recursos hídrics disponibles i cobrir la pràctica totalitat del territori, que basava el seu funcionament en la solidaritat i la cooperació entre totes les alqueries de la zona. Amb el repartiment de les terres i llocs després de la conquesta –Castelló i l’Ènova es repartiran en 1248- es donarà una ruptura en l’organització del reg, conseqüència de la fragmentació política introduïda pels diversos de dominis en la zona, el batlle de la Pobla i la senyorius que es disputaran l’ús de l’aigua per tal universitat de l’Ènova demanaren l’obertura de d’estendre les àrees regades, atemptant contra les dentells “distinctos et separatos ” que dividissen normes consuetudinàries de repartiment de l’aigua. l’aigua de la séquia de l’Ènova i la fessen arribar als Això explicarà els diversos plets que apareixen respectius territoris. Una distribució que havia de fer- de tota la aygua éntregament que discorre per dita planol de 1730 ARV. La séquia i filloles. documentats al llarg dels temps. Els enfrontaments se “secundum fanecatarum et jovatarum ” ARV, cèquia mare...” entre sobirans i jussans han estat al llarg de la Reial Audiència, Processos part 3ª núm 1376. Més important encara va ser, el 1545, la història una constant dels regadius valencians. El 1472, en el transcurs d’un plet substanciat decisió de la senyora de Manuel, població situada llauradors de Xàtiva que prenen l’aygua més amunt El document més antic que es coneix, que davant la cort del governador “dellà lo Xúquer” a en la capçalera de la sèquia mare, d’ampliar la de l’assut de Ènova caygueren en lo conte y veren nomena la “ Cequia vocata de Enova et Castilione Xàtiva, en el text de la sentència s’afirma: “ que superfície regada del seu terme eixamplant la séquia que dona Francisca Ferrer, tunch señora del lloch termini Xative ” té l’origen en un enfrontament l’aigua de la séquia Comuna de l’Ènova, després de la Parada, acte que provocà una veritable de Manuel, havia fet llevar los dentells y sola de entre llauradors i moliners. El 1325, a petició dels d’haver lliurat una tercera part del seu cabal a la commoció en tota la xarxa de la Comuna de dita cèquia de la Parada, y examplats los caxers, y hereters de Castelló i Ènova el rei Jaume II dicta séquia del Terç per a regar les terres de la dita vila l’Ènova, com testimonien els nombrosos plets sobre afondat lo sòl de dita cèquia de la Parada, de tal una resolució en la que es prohibeix la instal·lació de Castelló y altres cinch llochs de señors aquest afer conservats a l’arxiu de la Reial manera que, sens fer parada alguna en la dita particulars..., fonch partida en dos Audiència: cèquia mare, entrava grandíssima abundància de tandes, la una subirana e l’altra “E com en dita cèquia, per a regar los del aygua per la cèquia de la Parada y la passava en jussana. Comença la subirana lo lloch de Manuel huns alters del dit lloch, vint paces altre rech, contra tot orde e justícia, furs y privilegis dilluns, sol exint, y acabant lo dijous, poch més a menys, damunt lo dentell per lo qual la del present regne, y contra les paraules de dita sol exint, en la qual tanda reguen ses Vilanova de Castelló pren lo terç de l’aygua, hi ha sentència del governador. terres los llocs de Manuel, Sent Joan, una cèquia per la qual los de Manuel en los tres L’abús va ser denunciat pels síndics del comú Faldeta, Torreta, La Pobla Llarga, dies de la tanda subirana a tempore immemoriali de la sèquia de l’Ènova i de Castelló, primer davant l’Abat y Berfull, per sos albellons, que acostumaven prendre l’aygua, fent una parada en la el governador de Xàtiva i després, el 1551, davant la cascun lloch té distincts y separats lo cèquia mare ab una barra atravessada de caxer a Reial Audiència. Però de poc servien aquestes hú de l’altre. Y en dita tanda, dits llochs caxer y ab estaques y rama de baladre y tamarit, reclamacions, perquè el 1596, estant encara pendent prenen tota l’aygua de dita cèquia per a tenint com tenien los de Manuel en la sua cèquia la causa, el nou senyor de Manuel, Lluís de les terres que reguen d’ella tan sos dentells y sola de pedra. Y quant començava y Castellar de Vilanova, “ ha ubert una cèquia nova y solament, excepto una fila grossa mentres durava la tanda jussana, posaven taules o la ha afondada cada any, de manera que de la d’aygua que ha de discórrer per la estallador per a que tota l’aygua éntregament cèquia de la Parada pren gran quantitat de aygua y cèquia avall, fins al darrer regant, que discorregués per la cèquia mare avall als hereters y la passa en altre rech. Y per quant haver fet y ubert servex per a beure les persones y per regants de dita aygua. E com en anys passats, ab la dita cèquia y passar la aygua de hun rech a altre als animals, y per a les necessitats molta abundància de aygües, no se adonassen los són notables attentats fets en perjuhí de la de la tanda jussana dels abusos dejús escrits, y litispendència y en molt gran dan del comú de dita sequiers i vocals de les séquies el primer dijous urgents que comunament se diu “per a després del dilluns posterior a sant Joan, any 2002 foch y a sanch”. Y en la tanda jussana reguen los enaprés, sobrevenint esterilitat de aygua, axí per les cèquia y Terç de Castelló ” seques com per haver fet moltes cèquies, los 10 11 Séquia Comuna de l’Ènova Séquia Comuna de l’Ènova Séquia Comuna de l’Ènova Séquia Comuna de l’Ènova Un plet de la Séquia Comuna de prenguen tota la aygua de dita céquia... per obs de titulo visioso i també que és contra tota equitat i sentència de 1472 2. l’Énova de 1602 regar les terres de son rech, tant solament justícia, atenent que durant la tanda subirana si Cal dir d’altra banda que plets referents a la exceptada una fila grossa de aygua que ha discorre per a la tanda inferior la fila grossa és per séquia n'hi havia molts, com en el text d’aquest El plet (ARV, Reial Audiència, Processos, acostumat i deu discorrer per la cequia mare avall ser ommino necessària per al sustento de les mateix es fa referència (full 24-v): “ que en la Real part 3ª, nº 7.050) s'inicia en data 15 de juliol de fins al darrer hereter de dit rech i en la tanda persones i dels animals i per a llavar, escurar i audiencia sub aud. del doctor Esteve Vives cavaller 1602 per part de Gregori Terraça que actuava com a jussana que comença dijous soleixint i acaba altres necessitats que se ofereixen i també si se tracten molts altres plets sobre la aigua de la Síndic del Prior i Convent de Sant Miquel dels Reis, dilluns solexint tota la aygua de la dita céquia succeheis algun desastre de foch per a apagar i en mateixa séquia "3. També es fa referència a la gran senyor dels llocs de l'Abat i la Torreta 1. El mateix entregament pertany i ha de discorrer per als totes quantes sequies hi ha en lo present regne en la importància llavors del conreu de l’arròs (full 32-r): text, extractat, és suficientment clarificador per hereters jussans, i així voler pretendre que durant tanda dels superiors hereters se deixa tots temps “... en la dita cequia de les Enoves que per ser ara saber què es pretenia per ambdues parts. la tanda jussana los de la sobirana hagen de discorrer una poca de aigua la qual se acostuma dir en lo ple dels arrossos –aquest testimoni és de 6 de El motiu que bàsicament ve a al·legar (full 1- prendre aigua per sos albellons és cosa molt per a foc i a sanch, i açò cessa ommimodo en juliol de 1604 – en lo qual es menester molta aygua r) és que el dit convent en nom i com a senyor dels contrari i repugnant a dita sumària que es lley entre respecte de la part adversa per que passant tota la ferse reparticio de aquella y perque faltant o llocs de l’Abat i la Torreta, situats dins "... termens les parts ...". aigua de la cequia per los llochs durant la tanda dexant de donar dita aygua com es costum his generals de la ciutat de Xàtiva en la partida dita de En 7 d'agost, Gregori Terraça contesta a açò jussana tenen molta més aigua que los principals de conte en dita ferma de dret seria perdres tota la les Enoves... Es estat i està... en possessió de... cent últim (full 6-v) i manifesta: dit compt quant se'ls dona la fila sobredita i de aci collita d’enguany ...”. Així com també es diu que anys i més, i de tant temps que memòria per homes "... se respon que aquella –la sentència de resulta que així com los inferiors regants se els representants s’ajunten al lloc oficial del Porxe no és en contrari de prendre aigua per los albellons 1472 - no prova la intenció de la part altra perquè la serveixen de la fila per a foch i a sanch durant la de l’Ènova (full 40-r): “... aquestos se junten en lo de dits llocs... en los dies que és la tanda jussana... dita sumària en respecte del dit cap sobre lo qual se tanda subirana de la mateixa manera durant la porche del lloch de Enova y alli se fan les en esta forma que quant n'hi ha estretura de aigua ha fermat de dret per aquesta part és estada tanda jussana los superiors regants sols se han de determinacions y los sindicats que convinga a dita reb cascú de dits dos llocs... una i dues files grosses prescrita ab possessió i costum immemorial que ha servir de la aigua per a beure, llavar i altres cequia de Enova ...”. de aigua... i per molt gran estretura i seca de aigua discorregut del temps de la publicació de aquella, necessitats familiars i no per a regar perque Finalment pense que també és interessant que hi haja sempre de dit temps immemorial... han segons que en son cas i lloch et injudictio propieti aquesta seria gran desigualdat ..." destacar alguns aspectes que semblen canviar quant rebut i reben... un ters de fila de aigua grossa per lo ho mostrara aquesta part. Item no es de Tot seguit hi ha una sèrie de testimonis tant a la distribució de les aigües i representació o menys disponent-se de dita aigua a sa libera consideratio la dita sentència in presenti juditio lo d’una part com de l'altra que no fan més que govern de la séquia segons es desprén d'aquest plet facultat i voluntat ..." qual es possessori i no de propietat; e així ab la recolzar-les en les seues manifestacions, finalitzant de 1602. Així resulta que segons les manifestacions El 24 de juliol del mateix any, Gaspar Abat, possitio de la dita sentència i per lo que en aquella sense una resolució perquè falten fulls en el que es fan en aquest plet per ¨ferma de dret¨, cabria procurador i Síndic de l'Ènova, Sanç, el Tossalet i se conté no.s prova que aquesta part no sia estat ni document. deduir que la distribució d'aigua era diferent a Berfull manifesta (fulls 5-v i 6-r) al respecte, per estiga en la possessió immemorial que ha pretés i En qualsevol cas pense que és important l'actual, que diu basar-se en els Capítols de 1671 4. contra: pretén la qual ha verificat ab testimonis ..." destacar alguns aspectes d’interés. Així una qüestió També els òrgans eren diferents. Així, pareix "... que ab una sentència donada e publicada Posteriorment, Jaume Martí, Síndic del lloc de important és que per part del senyor de l’Abat i deduir-se que hi hauria un Síndic de la Séquia per lo Lloctinent de Portantveus dellà Chúquer en les Ènoves i els altres llocs consorts, diu (full 10-r i Torreta no es nega en cap moment la veracitat de Comuna en tot el seu conjunt; després, pareix que lo any mil quatrecents setanta dos –1472 – inter v) que: l'existència d'aquesta sentència de 1472, al contrari, hi havia un Síndic per cada tanda, és a dir, un easdem partes fonch declarat que durant los dies de "... la pretesa prescripció que allega la part es reconeix. De manera que, tot i que el document Síndic de la tanda Sobirana i un altre de la Jussana; la tanda subirana que son des del dilluns soleixint adversa ultra de que no es prova ni.s podrà jamai estiga incomplet, ja que l'última data és d'agost de hi havia un Sobresequier, que probablement tindria fins al dijous soleixint, los de la dita tanda subirana provar no li pot sufragar constant com consta de 1605 sense que es veja una resolució o sentència les mateixes o paregudes funcions que l'actual final, almenys ens dóna notícia d’aquesta important Subsequier, i, finalment, hi havia un Sequier. Tots

Monestir de Sant Miquel dels Reis. L’Abat i Torreta pertanyien al seu domini feudal, així com el molí i l’hostal del Pla de l’Abat seu de la Comuna d’Ènova

14 15 Séquia Comuna de l’Ènova Séquia Comuna de l’Ènova

de cadascuna de les poblacions. Distribució de les aigües de la Séquia Comuna de l’Ènova vigent des de 1846 En definitiva, per a mi el més important d’aquest plet és saber l’existència d’aquella sentència que es (segons les Ordenances actuals que es basen en els Capítols de 1671): va fer pública pel Lloctinent de Portantveus dellà lo riu Xúquer en data del 4 d’abril de 1472, així com el que Tanda Sobirana : Tanda Jussana : sembla deduir-se d’aquella: la diferència en la distribució de l’aigua. Quant a la sentència, cal dir que incloïa (de barra) (sense barra) alguns aspectes més, però que pel que respecta al que interessava en aquest plet en concret, en essència venia Manuel 10'5 (4 i 6'5) natural a declarar que durant los dies de la tanda subirana que son des del dilluns soleixint fins al dijous soleixint, St. Joan de l'Ènova 4 1 llavanera los de la dita tanda subirana prenguen tota la aygua de dita céquia... per obs de regar les terres de son rech, la Pobla Llarga 26 2'5 files tant solament exceptada una fila grossa de aygua que ha acostumat i deu discorrer per la cequia mare avall Faldeta 27 2 llavaneres fins al darrer hereter de dit rech i en la tanda jussana que comença dijous soleixint i acaba dilluns solexint la Torreta 14 )8,12 o 24 files, tota la aygua de la dita céquia entregament pertany i ha de discorrer per als hereters jussans. l’Abat 14 )segons l'any Berfull 10 Distribució de les aigües de la Séquia Comuna de l’Ènova vigent en 1602 (segons consta en la sentència del Lloctinent de Portantveus dellà Chúquer de 4 d’abril de 1472): Berfull 9 Sense limitació, Tanda Sobirana : Tanda Jussana : Sanç 43 i en proporció Manuel ) l'Ènova 14'5 a les jovades St. Joan de l'Ènova ) Certs escorrims el Tossalet 24'5 corresponents. la Pobla Llarga ) Tota l'aigua solament per a les Rafelguaraf 28'5 Faldeta ) necessitats bàsiques 225 jovades la Torreta ) Vicent Sanchis i Martínez l’Abat ) Els plets no s’acabaran en el temps tant entre els propis Berfull ) 1 fila grossa per regants de la Comuna sobirans i jussans, com entre la Comuna i Sanç ) a serveis bàsics i alguna séquia més amunt de la Torre d’en Lloris, com la del l'Ènova ) necessitats urgents: Tota l'aigua Palmeral que en 1850 i després d’una forta avinguda d’aigua del Canyoles escales del partidor reial, nivell el Tossalet ) beure, llavar, etc. reconstruí el seu assut de manera que minvava el cabal que devia seguir avall. de la medició de 2002. Any abundant. Rafelguaraf ) ¨a foc i a sang¨. En l’arxiu de la Diputació de València hi ha múltiples referències a plets des de 1830 cap ací, així com tot l’expedient de les actuals ordenances que són de 1845.

L’últim plet a la séquia Comuna, arribà fins al Suprem que dictà sentència el 30 de novembre de 1976.

______1 Bàsicament es tracta de l’apartat 6.1.5 Algunes normes o costums anteriors, del llibre Introducció a la història de Rafelguaraf, el Tossalet i Berfull , Vicent Sanchis i Martínez, Rafelguaraf 1995. 2 En les Actes de la VI Assemblea d’Història de la Ribera que tingué lloc a Alzira, Antoni Furió i Luis Pablo Martínez, De la hidràulica andalusí a la feudal: continuïtat i ruptura , en pàgs.50-51 fan referència a aquesta mateixa sentència de 1472, citant ARV, Reial Audiència, Processos, part 3ª, núm. 1.376. 3 També aquests historiadors en parlen en pàg. 63 del treball anteriorment citat, i fan referència en la nota 81 a la petició en 1455 de l’obertura de dentells distints i separats, i en la nota 82 a la quantitat de plets existents entre 1551 i 1668, més d’una vintena. 4 I en efecte, almenys quant a la repartició d’aigües sí que es basa, segons la distribució que figura en els articles 22 i 24 d’una còpia que em va facilitar amablement Pau Martínez d’aquells Capítols de 1671. (Archivo Histórico Nacional, Archivo: Abat, San Miguel de los Reyes, Códice nº 570-B, fol.1-6). (còpia que sembla incompleta amb tant sols 27 articles.

partidors de Sanç un dia de l’estiu de 2001 sense barra 16 17 Séquia Comuna de l’Ènova Séquia Comuna de l’Ènova

SAFAREIG A més de regar les terres que generacions de llauradors han cultivat, la séquia proveïa, als habitants dels pobles que travessa, d’uns altres beneficis. L’aigua es podia beure, tant per les persones com pels ramats i animals de força; per això hi havia abeuradors o entradors en molts llocs. Moltes cases tenien portelles que donaven a la séquia i podien agafar aigua per escurar o rentar la roba. Un altre element molt important en la sèquia ha estat el safareig o llavador. Hi havia molts, públics, on anaven les dones amb les seues bugades convertint aquests llocs en espais de comunicació i entreteniment.

antic llavador de l’Ènova MOLINS D’AIGUA

L’aigua canalitzada en moviment té una força que durant molts anys va ser aprofitada també per moure les pesades moles de pedra dels molins de farina i arròs. Tot un exemple d’utilització dels recursos natural renovables i no contaminants.

elements d’un molí d’aigua

Llavador de Sanç Llavador de Rafelguaraf

mecanisme i mola del molí de Ximot en Manuel

cacau del molí de Ximot

molí de Berfull

Llavador de Manuel al carrer la Font. anys 50 18 19 Séquia Comuna de l’Ènova Séquia Comuna de l’Ènova PONTS

planol del molí de la Volta i la seua séquia.

molí de l’Ènova planol del pont del ferrocarril, any 1853 ARV. pont de l’antic camí reial al carrer de la Font en Manuel * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

SÉNIES

En alguns llocs on les terres estaven altes respecte del nivell de l’aigua, les sénies contribuïen a solucionar aquest inconvenient. La força animal feia girar els cadufs i l’aigua anava pujant per regar les zones més elevades. Al terme de l’Ènova i Rafelguaraf encara en trobem algunes molt ben conservades que són verdaders monuments de la nostra cultura.

aqüeducte de la séquia del Pla de Rafelguaraf pont de l’Ase a la Pobla Llarga VOCABULARI RELACIONAT AMB LA SÉQUIA

Albelló : Canal o conducte per a donar eixida a les aigües Aldufa : Casa situada a la mateix vora de la séquia comuna i prop del riu de Barxeta, on mitjançant una comporta s'assegurà el desguàs d'aquella cap a aquest per un canal subterrani, si hom veu que la séquia duu un cabal excessiu. Almenara : Rasa per la qual s'acondueix al riu l'aigua que sobra en les séquies. Comporta per a la distribució de l'aigua de reg. Amerar: mullar (alguna cosa) de manera que arribe al punt de saturació. Androna: Albelló; conducte subterrani per on se'n van les aigües residuals. Argue: torn de tracció de tambor vertical que manté enrotllada dues o tres voltes del cable que arrossega o eleva la càrrega. Assut: resclosa de poca alçària que es fa en rius i en rierols per detenir les aigües i fer-ne pujar el nivell. Boquera: cap delsolc per on entra l’aigua quan es reguen les taules de l’horta. Braçal : braç de riu o de séquia. 21 20 Séquia Comuna de l’Ènova Séquia Comuna de l’Ènova Cabal: magnitud que expressa la quantitat de fluid que, per unitat de temps, travessa una secció del conducte pel qual tecnologia hidràulica i sobretot els canvis de conreu, circula. L’AIGUA I EL SEU ÚS ens obliguen inevitablement a realitzar canvis en l’ús de Cacau: Cavitat tubular en forma de volta, a dintre del qual es troba el mecanisme principal del molí per produir Els ullals de la Torre que alimenten la Sèquia l’aigua, si és que volem mantenir un mínim nivell de l'energia hidràulica. Comuna de L’Ènova, no brollen per inspiració divina. El competitivitat, en un sector productiu en crisi. Caduf: cadascun dels recipients o caixons que, muntats sobre una corretja o una cadena sense fi o una roda, cabal del naixement depèn de la pressió de l’aigua en Aquestos canvis, no tan sols deuen contribuir a serveixen per traure aigua de pous. l’aqüifer, i aquesta pressió oscil·la segons l’alçaria a la una millora econòmica, sinó també a la millora social i Caixer: Llit d'un riu, d'una séquia, etc. Espai comprés entre els dos marges d'una séquia. qual aplega la bossa d’aigua, que serà proporcional al medi ambiental, en un entorn cada vegada més degradat. Cano: Canó. Boca. Obertura al cordó d'un riu per on surt l'aigua destinada al reg. Conducte per conduir l'aigua per règim de pluges dels darrers anys. L’ús de les aigües de la Sèquia Comuna, està sota d'un obstacle. Les extraccions d’aigua s’han vist força regulat per les seues ordenances, establint-se una Comporta: Porta practicada en una resclosa per retenir o deixar passar l'aigua. Instrument per regular el cabal de la incrementades els darrers anys per captacions d’aigües distribució de l’aigua en funció del dret de cada partida i, séquia mare. soterrànies realitzades a les immediacions dels albertencs adjudicant-se una determinada grandària a cada albelló Dentell: Piló de pedra, d'una alçària d'uns 60 ctms amb una forma semblant a la d'un arc ogival; és a dir, rectangular i probablement també d’altres més llunyanes. o boquera. Aquesta distribució de l’aigua per tots els en la seua meitat de darrere i en ogiva en la de davant. Els brolladors manen aigua neta, que de seguida braçals, origina files d’aigua de poc cabal; aquest Escorrim: Regalim; gotes d'un líquid que s'escorre. les aigües de L’Albaida, Cànyoles i poc després el riu de mètode de reg, té sentint en xicotetes plantacions Escurar: Netejar un receptacle o un conducte traient-ne el residu deixat per la substància que ha passat. Barxeta s’encarreguen de contaminar. d’hortalisses i verdures, molt ben solcades, com ara Estellador: Tap d'obra, fusta o ferro que situat en la boquera té la funció d'obrir-la o tancar-la per deixar passar o no Si volem preservar l’aigua de la Sèquia Comuna melonars, tomacars i carxofars, que tanta tradició han l'aigua. per a que en el futur continue proporcionant-nos els tingut al nostre terme no fa encara tant de temps. Fanecada: Mesura agrària valenciana de 200 braces, equivalent a 8,31 àrees. beneficis que al llarg de la història ens ha dotat, hem de El nostre sistema de reg, sembla ser dissenyat pel Fesa: Caseta que protegeix un portó, o comporta menuda amb que es dóna pas a l'aigua cap a un braçal. treballar per evitar que les poblacions veïnes de la Costera conreu de l’arròs, conreu que necessita una entrada i Fila: Al País Valencià, unitat volumètrica de reg equivalent a la quantitat que surt per un orifici o espai entre dos la contaminen i la capten d’una manera incontrolada. sortida d’aigua constant. partidors. La llei està de la nostra part; els nuclis de població Però, la distribució d’aigua que fan les Fillola: Dit d'una séquia, etc., que arranca o naix d'una altra principal o séquia mare. i les indústries, estan obligades a depurar les aigües ordenances, no afavoreix el rendiment del reg al conreu Galzes: Pilons o estaques d'obra. Guies que ajuden a la col·locació de les parades. Mena de vies que guien la post la residuals. La llei d’aigües prohibeix les extraccions del taronger, fruiter molt exigent en aigua i que a més a qual regula el cabal o atura l'aigua. incontrolades, el sòl de tot el terme de Xàtiva, està declarat més necessita molt de cabal en cada regó. Jovada: Mesura de superfície equivalent a 36 fanecades (29.916 m2) ecològic paisatgístic i per tant no permet ni tan sols la La citricultura tradicional travessa una Jussà: Inferior; el qui rega aigües avall en contraposició a d'altre que rega aigües amunt. transformació de terres de secà a regadiu; menys encara, la important crisi, per això l’alternativa del llaurador passa Llavanera: Al País Valencià unitat volumètrica de reg equivalent a la quantitat que surt per un orifici o espai entre desforestació i la destrucció sistemàtica del medi natural. per afavorir el rendiment dels factors de producció, i el dos partidors per a les necessitats mínimes de llavar i escurar. Si la llei no permet noves extraccions d’aigua, ni reg és un dels principals al conreu dels fruiters cítrics. Mota: Eminència de terra petita i aïllada, natural o artificial. transformacions en regadiu i a més a més obliga a la És per tot açò, que en la lluita per la Paleta: Tap d'obra. Situada a la boquera, té la funció d'obrir-la o tancar-la per deixar passar o no l'aigua depuració de les aigües residuals , ¿què passa a la nostra supervivència del seu mitjà de vida, els llauradors i Parada: Resclosa, assut. Acció de parar. Llosa, tap, pilot de fang per parar l'aigua d'una séquia, etc. Elements de les Sèquia que cada any baixa més minvada i més administradors de l’aigua i fins i tot tots els veïns, hem filloles i els braçals els quals tenen per missió elevar el nivell de l'aigua per tal que aquesta entre a l'hort. contaminada? de plantejar-nos algunes actuacions que contribueixen a Post: Peça de fusta plana, de secció rectangular, molt més llarga que ampla i més ampla que gruixuda. S'utilitza per No fa tant de temps, l’aigua de la Sèquia ens la millora de la nostra agricultura i del nostre medi parar l'aigua d'una séquia, per entaular un camp, etc. servia a més de per a regar, per a beure, fer la bugada, ambient. Regar a degoteig: Modalitat de reg quan l'aigua és conduïda mitjançant tubs de goma a la soca del taronger on va escurar i fins i tot per a refrescar-nos a l’estiu. Algunes propostes d’actuació podrien ser les degotejant. Aquest sistema persegueix l'estalviament d'aigua. Però les societats canvien, i avui ningú no renta, següents: Regar a manta: Modalitat de reg quan s'inunda tota la superfície d'un camp sense cavallons. ni beu, ni nada a la Sèquia. L’únic ús que es manté és el racionalitzar la distribució de les aigües, Regar a motor: Modalitat de reg quan l'aigua és impulsada per un motor. reg, però els canvis també l’afecten a ell. minimitzar pèrdues per escorregudes als braçals, Regar a poal: Modalitat de reg amb poals, emprada quan els plantons són molt joves. L’organització social del treball, les noves concentrar cabals d’aigua per regar amb major Regar a taona: Modalitat de reg quan s'utilitza la taona, mena de caixó allargat que es fa balancejar, agafant l'aigua tècniques de producció agrícoles, els avanços en la eficiència, establir torns de reg que racionalitzen i directament d'un riu, barranc o séquia. sistematitzen el reg, fent-lo més fàcil, còmode i Regar a taules: Modalitat de reg quan s'inunden els espais del camp delimitats entre cavallons. econòmic, realitzar gestions que possibiliten mantenir Safareig:Llavador, bassa feta a propósit per tenir aigua. Lloc on es llava la roba. la qualitat i quantitat d’aigua. Contribuint a una Saó: Grau d'humitat d'una terra, abundant o suficient perquè es produesca fruit. S'obté amb la pluja o el reg que fan la agricultura sostenible que respecte el medi ambient, terra apta per al conreu. sense contaminar les aigües i el sòl de conreu. Sénia: Màquina d'elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dona voltes Fomentant l’estalvi d’aigua i contribuint al fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una manteniment d’un cabal ecològic del riu, a l’hora cadena sense fi, proveïda de cadufs en tota la seu llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del d’organitzar la distribució de les aigües entre tots els pou. usuaris. Séquia mare: Canal central i més gros d'una xarxa de reg. Conscient de les dificultats que suposen els Sequiatge: Contribució que es paga per l'ús de l'aigua d'una séquia. canvis en un sector tan tradicional com l’agrícola i en Sifó: Canal tancat i subterrani per a fer passar l'aigua d'un tros a l'altre, tot i evitant un altre corrent d'aigua. un col·lectiu de gent gran arrelada a les tradicions, el Sobirà: Superior; el qui rega aigües amunt en contraposició d'altre que rega aigües avall. que subscriu, recorda que si les generacions que Sola: Fons o superfície inferior d'un conducte o un recipient feren possible la construcció de la Séquia s’hagueren Sorregar: Regar un tros de bancal amb l'aigua que se n'ix d'un altre camp veí que està regant, d'una séquia, etc. resistit als canvis, res no seria igual. Taona: Enginy manual per a elevar l'aigua a camps més elevats i així poder regar-los.

Tauló: Post gruixuda. Llenca de fusta que realitza la parada de l'aigua. Manel Giner. Tercerol: Tercer pel seu lloc, pel seu rang; mena de destellador que dóna pas a un terç del cabal o fila. Ullal: Sot on naix un riu, cavitat d'on brolla l'aigua d'una font. 22 23