DOCSLIB.ORG

Santa Maria DE Miralles Castillo De Miralles E Iglesia De Santa Maria

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Santa Maria DE Miralles Castillo De Miralles E Iglesia De Santa Maria 1880 / SANTA MARIA DE MIRALLES SANTA MARIA DE MIRALLES Santa Maria de Miralles se sitúa en el valle de la riera de Carme (llamado en este sector ‘Vall de Miralles’), en el sector suroeste de la comarca, limitando con las comarcas de La Conca de Barberà y L’Alt Camp. El término municipal de Santa Maria de Miralles se forma en torno al eje del valle de la riera de Miralles o de Carme, afluente por la derecha del río Anoia, que corre entre las estribaciones de la Plana d’Ancosa, al Sureste, y la sierra de Miralles, al Noroeste, donde destacan la cresta de l’Agulla Grossa de Miralles (867 m) y la montaña en la que se levantan el antiguo castillo y la iglesia que dan nombre al término. Transitan por el término las carreteras comarcales de Igualada a Valls y de La Llacuna a Santa Coloma de Queralt, que forman un cruce en el sector sur del término, donde se encuentra la esta- ción de las Quatre Carreteres, que son la B-213 de Igualada a Valls, la B-220 de Miralles a Santa Coloma de Queralt y la BP-2121 de Miralles a La Llacuna y al Penedès. Castillo de Miralles e iglesia de Santa Maria del Castell L CASTRUM DE MIRALLES aparece por primera vez en la del obispado de Vic emitida por el papa Benedicto VII (fines documentación el 28 de julio del año 960, fecha que de miralia ducente usque ad termine de rocketta). Ecoincide con la primera fase de repoblación de la zona Existe un documento del año 987 por el cual el conde del valle del río Anoia. El castillo es mencionado en el acto Borrell II dividió por igual los derechos y propiedades que de cesión que hizo el conde Borrell II de Barcelona y Osona poseía en el término del castillo de Miralles (castro de Miralias) a Isarn, hijo de Sal·la de Sant Benet, del castrum de la Roqueta, entre Ènnyec Bonfill de Cervelló, que hizo uno de los prime- que afrontaba con la sierra que dividía el castillo de Miralles ros juramentos de fidelidad a la monarquía, y el obispo Fruià y el término del castillo de la Roqueta (ipsa sierra quam dividit de Vic, el cual, poco después los revirtió con exclusividad a per kastrum Miralias te por suum terminum). Años más tarde (978) Ènnyec Bonfill. En esta escritura se indica que elcastrum de el castillo aparece en una bula confirmatoria de las posesiones Miralles se extendía por los comitato Barchinonense sive Manrense. Vista del conjunto SANTA MARIA DE MIRALLES / 1881 0 1 2 3 4 5 m Planta Alzado sur Iglesia de Santa Maria Interior de la iglesia de Santa Maria Un lustro más tarde (992), el conde Ramon Borrell tras- los otros tres ángulos) están completamente desvalijados y de pasó los derechos del castillo al obispado de Vic, aunque des- ellos no queda ni tan siquiera las hiladas inferiores. pués retornaron a la familia condal y esta infeudó el castillo a Se accedía al recinto por una puerta situada en el ex- la familia Cervelló. La continuidad del dominio de este linaje tremo septentrional del muro oeste que se abría a la primera sobre el castillo fue patente entre los siglos XI y XIII. planta, de la que únicamente se conserva la jamba meridional. De la fortaleza propiamente dicha solamente conserva- Aunque otra entrada, muy lastimada en la actualidad, pudo mos cuatro muros que en alzado sobrepasan los 3 m en la ma- abrirse en el lado septentrional del muro este. Esta puerta se yor parte de su perímetro y que cierran un espacio cuadran- completaba con otros huecos en forma de ventana, concre- gular de medidas considerables para tratarse de una torre: la tadas en cuatro saeteras (con una anchura interior de 45 cm) longitud interna de sus muros es de 28,7 y 31 m y su anchura adinteladas de derrame simple dispuestas en el muro norte es de 20,6 m y 23 m, medidas a las que debe añadirse el gro- por debajo del resalte. Se abrieron asimismo saeteras en la sor de los muros, que varía entre 1 m y 1,9 m. De las cuatro zona sureste y en el muro oeste. esquinas de esta construcción solamente pervive la sureste, El sistema constructivo del muro es el habitual en estos ya que el extremo meridional del muro oeste y los extremos edificios: piedras o sillares en las lados exteriores y ripio de occidental y oriental del muro norte (que son los que forman piedras y de un mortero, blanquecino y bastante blando en 1882 / SANTA MARIA DE MIRALLES el centro. Según Cabañero, este edificio se construyó sin la Cardosa de Cervera y Sant Pere de Talteüll en Massoteres la ayuda de encofrados, por lo que su técnica constructiva (La Segarra). es análoga a la empleada en el aula de Castellví de Rosanes Por otro lado, el edificio se ilumina a través de cinco (Baix Llobregat) o ya en el siglo XI, al castillo de Font-rubí ventanas, la mayor parte de ellas modernas. La primera, situa- (Alt Penedès). da en el muro de levante, es la única que tiene doble derrame Del mismo modo, es obligado subrayar la analogía tipo- y que se remata con un arco de medio punto, características lógica (torre residencial de planta rectangular con ángulos re- que permiten considerar que su estructura corresponde a la dondeados) del castillo de Miralles con los dos ejemplos que obra original. Difícilmente podemos adscribir a la campaña acabamos de señalar, a los que deberíamos sumar los castillos románica las tres ventanas existentes en el muro sur, una de de Gelida (Alt Penedès) y de la Tossa de Montbui (Anoia). ellas de perfil cruciforme y las otras dos simples vanos rec- Finalmente, cabe señalar que en el lado oeste y en la tangulares. prolongación del muro sur se construyó una pequeña torre El aparejo del templo está constituido por sillares de semicircular que puede fecharse en la misma época que el medidas notables (de unos 50 x 30 cm), la mayoría pulidos castillo, hacia el siglo X. Presenta una longitud interior de en su superficie, aunque algunos puntos en el extremo oeste 5,2 m, una anchura de 1,9 m y sus muros tienen un grosor de del muro sur y en la fachada oeste no exhiben tal acabado. 80 cm. Las piedras que forman la pared son pequeñas, como La iglesia de Santa Maria del Castell es un edificio de las del castillo, y se unen con mortero de cal. El recinto se construcción tardía erigido entre finales del siglo XII y prin- completó con una torre gótica de mayores dimensiones en el cipios del siglo XIII, datación en la que también encaja la extremo oriental, construida en el siglo XIII y que efectuaba tipología de su portada. las funciones de guardia. Dentro del término del castillo de Miralles, muy cerca Texto: MNJ - Planos y fotos: JMBP del mismo, se encontraba la iglesia de Santa Maria del cas- tell, parroquial desde su origen hasta que su culto se trasladó a la iglesia de Sant Romà, ya en el siglo XX. A pesar de que Bibliografía las primeras referencias al castillo se remontan al año 960, la iglesia no es mencionada hasta el año 1303, cuando el obispo AA.VV., 1929-1936, I, p. 106; ALMERICH I SELLARÈS, L., 1947, p. 81; de Barcelona, Ponç de Gualbes, visitó la mayor parte de las ARAGUAS, P., 1979, pp. 210-212; BARRAL I ALTET, X., 1981, p. 38; BENET parroquias de su obispado. I CLARÀ, A., 1982b, p. 36; BIOSCA I FRONTERA, E., VINYOLES I VIDAL, T. y XORTÓ, X., 2001, pp. 46-47, 71, 100; BOLÒS I MASCLANS, J., 1987, pp. Se trata de un templo con factura simple pero sillares 113-122; BOLÒS I MASCLANS, J., 2004, pp. 114-115; BRASÓ I VAQUÉS, M., bien trabajados. Presenta nave única sin ábside y cubierta con 1969, p. 38; BURON I LLORENS, V., 1989, p. 54; CABAÑERO SUBIZA, B., bóveda de cañón ligeramente apuntada, que en el muro norte 1992, p. 74; CABAÑERO SUBIZA, B., 1996, pp. 276-279; CASTELLÀ I RAICH, arranca de una cornisa. La única puerta de acceso al interior G., 1934d, pp. 72-73; CASTELLS CATALANS, ELS, 1967-1979, V, pp. 424- se localiza en el muro sur y se organiza a partir de un arco 431; CATALUNYA ROMÀNICA, 1984-1998, XIX, pp. 513-514; ESTRADA I de medio punto con anchas dovelas extradosadas por una PLANELL, G. et alii, 1997, pp. 219-220; FITÉ I LLEVOT, F., 1993, pp. 15, 37- arquivolta integrada por losas estrechas y sobresalientes del 38; FONT I RIUS, J. M., 1969-1983, I, pp. 10-11, doc. 6; IGLÉSIES I FORT, J., perfil del muro, a modo de guardapolvo. La solución recuerda 1963, p. 18; JUNYENT I SUBIRÀ, E., 1980-1996, I, pp. 449-450, doc. 528; a portadas de estructura sencilla emplazadas en la zona, como MIQUEL I ROSELL, F., 1945-1947, I, pp. 294-295, doc. 269; NOËL, T. et alii, 2007, p. 9; TORRAS I RIBÉ, J. M., 1986-1990, I, pp. 209-213; UDINA I la cercana iglesia de Sant Joan de Vilamajor o Santa Magda- MARTORELL, F., 1947, pp. 7-8, doc. 7; VILALTA SERRA, E., 2002, pp. 429, lena del Astor (Anoia), Sant Jaume de la Guardia dels Prats 440, 453-455, 462. o Sant Blai de Fonoll (La Conca de Barberà), y Sant Pere de .
Load more

Recommended publications
  • Jornades Europees Del Patrimoni a Catalunya
    Cultura Museus C Europa Museu d’Història un patrimoni comú de Catalunya 28, 29 i 30 de setembre ] Jornades Europees del Patrimoni a Catalunya 450 activitats gratuïtes per descobrir i viure el patrimoni 07 JEP [ ] 07 Jornades Europees del Patrimoni JEP a Catalunya [ JEPPresentació 07 El fet que Catalunya es disposi a celebrar les Jornades Europees del Patrimoni amb 450 activitats en un sol cap de setmana ha de ser interpretat com una mostra de la vitalitat cultural del nostre poble. Ens indica que la riquesa patrimonial del nostre país ha transcendit l’àmbit dels experts o dels estudio- sos, per incorporar-se, d’una manera fluida i rellevant, al conjunt de recursos amb els quals procurem bastir una cultura i les formes i estils de vida que la caracteritzen. I això d’una manera positiva, imaginativa, i des d’una posició de maduresa cultural que es pot homologar amb la dels països europeus més avançats. Vull remarcar, especialment, el caràcter europeu, global, d’aquesta festa del patrimoni. El Consell d’Europa i la Unió Europea promouen i apadrinen aquestes jornades amb una clara voluntat d’afavorir la integració cultural i de posar en valor la diversitat i, alhora, la força d’aquest llegat comú. Catalunya ha estat, de sempre, molt sensible a aquests objectius i veu en les JEP un camp propici per Joan Manuel Tresserras i Gaju abocar-hi la seva creativitat, com es pot comprovar en la varietat de les activitats previstes en gairebé Conseller de Cultura 200 municipis. i Mitjans de Comunicació Val la pena fer notar i agrair la col·laboració entre la Generalitat, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Federació Catalana de Municipis i els nombrosos promotors locals en l’organització de les Jornades.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Implementació De Models Combinats De Recollida Selectiva En Un Mateix Àmbit
    Redacció: Setembre 2020 IMPLEMENTACIÓ DE MODELS COMBINATS DE RECOLLIDA SELECTIVA EN UN MATEIX ÀMBIT. EXEMPLE D’IMPLEMENTACIÓ Combinació de models porta a porta a municipis grans i urbanitzacions amb àrees d’aportació tancades als municipis rurals i nuclis disseminats a la comarca de l’Anoia (Catalunya) Descripció El Consell Comarcal de l’Anoia és l’ens supramunicipal encarregat de la gestió de residus a la majoria de municipis de la comarca de l’Anoia, situada a la Catalunya central i amb una població de 1 20.738 habitants (Idescat, 201 9). Els diferents municipis de la comarca presenten casuístiques i realitats diferents: uns són de caire més urbà, amb nuclis compactes i urbanitzacions; i d’altres són més rurals, amb masies i habitatges disseminats. Per aquest motiu, i amb la voluntat d’adaptar el servei a les diferents realitats, des del Consell Comarcal es va optar per la implantació de dos models de recollida de residus: . El model de recollida porta a porta als nuclis urbans i urbanitzacions. El model de recollida amb àrees d’aportació tancades amb control d’accés electrònic als municipis rurals i habitatges disseminats. Concretament, des de l’any 201 8, el Consell Comarcal impulsa la recollida porta a porta de residus domiciliaris i residus comercials i d’equipaments en municipis de més de 500 habitants1 i, la recollida dels contenidors en àrees d’aportació tancades amb control d’accés pels municipis de menys de 500 habitants. Tant el model de recollida porta a porta com la recollida amb àrees d’aportació tancades, tenen per objectiu fomentar la corresponsabilització i evitar l’anonimat, garantint una major traçabilitat del servei de recollida i realitzar un seguiment de les incidències i de la participació.
    [Show full text]
  • Valls De L'anoia
    Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals Unitat de Paisatge 27: Valls de l’Anoia Valls de l’Anoia COMARCA: Alt Penedès, Anoia i Baix Llobregat. SUPERFÍCIE: 35.883 ha (24.1247 ha corresponen a les Comarques Centrals i 11.756 ha a la Regió Me- tropolitana de Barcelona). MUNICIPIS: La unitat inclou, totalment o parcialment, els següents municipis de les Comarques Centrals: : Cabrera d’Anoia, Capellades, Carme, Castellolí, el Bruc, els Hostalets de Pierola, la Llacuna, la Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt, Masquefa, Orpí, Piera, Santa Maria de Miralles, Vallbona d’Anoia i Vilanova del Camí. També inclou Mediona, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit, Sant Sadurní d’Anoia, Subirats, Sant Llorenç d’Hortons, Gelida, Sant Esteve Sesrovires, Castellví de Rosanes, Martorell, Abrera, Esparreguera i Collbató a la Regió Metropolitana de Barcelona. Figura 27.1 Serres, valls, conreus i pins dominen les Valls d’Anoia, amb Montserrat de teló de fons . Els Hostalets de Pierola. Trets distintius -Zona de referència des del punt de vista dels jaciments arqueològics. -Paisatge ondulat que tanca pel nord la plana penedesenca, i les estribacions de la serralada Litoral i que drena fonamentalment el curs mig-baix de la conca de l’Anoia i de cursos tributaris, com el riu - El predomini de la vinya al sector central i occidental de la unitat, que li dóna un caràcter especial de Bitlles. i n’és el principal tret identitari. -La unitat es troba articulada pel riu Anoia, que la travessa de nord a sud. - Importància del patrimoni industrial lligat a la fabricació de paper: Museu del Paper i nombrosos molins.
    [Show full text]
  • L'eocèn Marí De La Comarca De L'anoia
    I L'eocèn marí de la comarca de l'Anoia per M. DE RENZI DE LA FUENTE Ens hem proposat ací de fer una síntesi dels terrenys eocènics marins de la comarca igualadina; com que podrem aportar ben poc de nou, fóra convenient enfocar aquest treball des d'un punt de vista històric, confron­ tant les diverses opinions sostingudes fins ara sobre l'edat d'aquests terrenys —que d'altra banda criden molt l'atenció per l'abundor dels seus fòssils i la seva magnífica conservació— i discutir-les de cara a donar una classificació dels mateixos per sostres; per altra banda, no volen deixat això així, sinó que volem arribar més enllà: volem correlacionar aquest Eocèn marí igualadí amb la resta de l'Eocèn català. Les primeres dades d'un intent seriós per a establir la cronoestratigrafia d'aquesta zona han estat degudes a VEZIAN. Aquest autor va publicar tres importants treballs sobre la comarca igualadina; el primer d'ells és la seva tesi (VEZIAN, 1856); en ella ja subdivideix l'Eocèn de la comarca igualadina en cinc sostres, però sense nom, els quals són —de més antic a més modern— definits, al peu de Montserrat i Carme el primer; a Castellolí i Castellbell, el segon; a Igualada el tercer; el quart a Odena, i al cinquè no li donà lo­ calitat tipus. És en un treball posterior (VEZIAN, 1857) on aquest autor dóna els noms que definirà ja del tot en un altre treball l'any següent (VEZIAN, 1858). Aquest treball és important perquè planteja la qüestió de la correla­ ció a les conques mediterrànies durant l'Eocèn; ell valorà la potència d'aquest Nummulític ante-pirinenc en uns 1.500 m.
    [Show full text]
  • Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro De Asuntos Exteriores Plaza De La Provincia 1 E-28012 MADRID
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, 20.XII.2006 C(2006) 6684 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique/Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information.
    [Show full text]
  • 161104 PC Camins Seu Electrònicax
    Resolució de la concessió d'ajuts econòmics en el marc del Programa complementari de millora de camins locals del Pla Xarxa de Governs Locals 2016-2019, d'acord amb el dictamen aprovat per la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona amb data 10 de novembre de 2016 Relació d'ajuts aprovats Núm. Import Import Import Import Ens destinatari NIF Ens Nom actuació Registre Codi XGL concedit any concedit any concedit any concedit any PMT 2016 2017 2018 2019 Ajuntament d'Abrera P0800100J Arranjament del camí dels Horts de Can Morral 1640025678 16/X/230355 46.181,41 Reparació de flonjalls, pavimentació i senyalització horitzontal del camí del Ajuntament d'Aguilar de Segarra P0800200H 1640025044 16/X/230509 47.866,64 Molinot a Les Coromines. Fase I Ajuntament d'Aiguafreda P0801400C Millora de camins situats en sòl no urbà del terme municipal d'Aiguafreda 1640025196 16/X/230513 44.112,58 Ajuntament d'Alella P0800300F L'ARRANJAMENT DEL CAMÍ MUNICIPAL CAMÍ DEL MIG (ALELLA-EL MASNOU) 1640025434 16/X/230510 46.597,98 Ajuntament d'Alpens P0800400D Camí Comià - Serrallonga 1640025327 16/X/230512 46.130,66 Ajuntament d'Arenys de Mar P0800600I Programa d'actuació per a la millora i el manteniment del Camí de Llevant 1640025590 16/X/230359 45.935,25 Ajuntament d'Arenys de Munt P0800700G Millora del camí de Canet, Camí del Corral, Camí del Pollastre i Camí del Remei 1640024983 16/X/230348 38.627,17 Ajuntament d'Argençola P0800800E Manteniment de camins 1640025659 16/X/230469 49.362,52 Ajuntament d'Artés P0801000A Arranjament del Camí de la Vall / la Ruca
    [Show full text]
  • Santa Maria De Miralles
    FITXES MUNICIPALS de l'ANOIA Santa Maria de Miralles Any de referència - 2019 Observatori Socioeconòmic de l'Anoia Ajuntament d'Igualada Font de les dades: Idescat, Observatori del Treball, Hermes-Diputació de Barcelona Demografia Santa Maria de Miralles 08257 Santa Maria de Miralles Any 2009 Any 2010 Any 2011 Any 2012 Any 2013 Any 2014 Any 2015 Any 2016 Any 2017 Any 2018 Any 2019 Població 130 133 140 132 133 140 130 132 123 128 126 Taxa de variació 0,00 2,31 5,26 -5,71 0,76 5,26 -7,14 1,54 -6,82 4,07 -1,56 Creixement pob. (base 2008) 0,00 2,31 7,69 1,54 2,31 7,69 0,00 1,54 -5,38 -1,54 -3,08 Pes en la pob. comarcal 0,11 0,11 0,12 0,11 0,11 0,12 0,11 0,11 0,10 0,11 0,10 Població Anoia 117.114 118.057 118.509 118.817 118.467 117.842 117.444 117.504 118.277 119.089 120.738 Taxa de variació 2,01 0,81 0,38 0,26 -0,29 -0,53 -0,34 0,05 0,66 0,69 1,38 Creix. pob. Anoia (base 2008) 2,01 2,83 3,22 3,49 3,19 2,64 2,29 2,35 3,02 3,73 5,16 Pes en la pob. Catalana 1,57 1,57 1,57 1,57 1,57 1,57 1,56 1,56 1,57 1,57 1,57 Població Catalunya 7.475.420 7.512.381 7.539.618 7.570.908 7.553.650 7.518.903 7.508.106 7.522.596 7.555.830 7.600.065 7.675.217 Taxa de variació 1,51 0,49 0,36 0,42 -0,23 -0,46 -0,14 0,19 0,44 0,59 0,99 Creix.
    [Show full text]
  • Report2011.Pdf
    INTRODUCTION In these complicated times for both citizens and public administrations, public transport remains a government action priority, perhaps more so than ever before. Despite the demands placed on their budgets, the Catalan Government and local authorities have prioritised the allocation of resources to the ATM to maintain the current levels of quality and service. People’s right to accessibility must be guaranteed and, in order to do so to a satisfactory standard, we must equip ourselves with an effective and efficient public trans- port system, while abiding by the principles of sustainable mobility. Moreover, we must be especially alert to the needs of those people who, for personal or family circumstances, LLUÍS RECODER I MirallES require support from the administration. The commitment to discounted concession tickets Councillor for Territory and Sustain- is a clear example of this and is further demonstrated by the creation of the new ticket for ability and Chairman of the Metro- politan Transport Authority unemployed people, the reduction in the cost of the T-Jove and T-Trimestre cards and the expansion of the T-12 card to include children up to the age of 13. 2011 was a good year for the Barcelona Metropolitan Transport Authority from the point of view of demand. Within the area covered by the Integrated Fare System, a historic high of 935.5 million journeys was reached, 1.4% more than the previous year. The use of public transport has risen across the board, with an increase of 0.6% in bus travel and 1.9% in rail travel.
    [Show full text]
  • Mapa De Patrimoni Cultural Santa Maria De Miralles Redacció
    Mapa de Patrimoni Cultural Santa Maria de Miralles Redacció: Oficina de Patrimoni Cultural Abril 2018 MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL SANTA MARIA DE MIRALLES Memòria Tècnica Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Maria de Miralles Memòria tècnica Redacció Pere Barbado Mariscal F. Xavier Menéndez Pablo Lluís Rius Font Oficina del Patrimoni Cultural 2018 0 MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL SANTA MARIA DE MIRALLES Memòria Tècnica 1 MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL SANTA MARIA DE MIRALLES Memòria Tècnica FITXA TÈCNICA Nom del projecte Mapa del Patrimoni Cultural Població i comarca Santa Maria de Miralles, Anoia Realització Oficina del Patrimoni Cultural (Diputació de Barcelona) Ajuntament de Santa Maria de Miralles Coordinació i redacció Pere Barbado Mariscal F. Xavier Menéndez Pablo Lluís Rius Font Oficina del Patrimoni Cultural (Diputació de Barcelona) Dates d’execució Febrer 2014 – Maig 2017 Lliurament: Abril 2018 Núm. d’elements fitxats 166 2 MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL SANTA MARIA DE MIRALLES Memòria Tècnica SUMARI SUMARI 3 1. INTRODUCCIÓ 5 2. AGRAÏMENTS 6 3. EL MARC TERRITORIAL 7 3.1. MEDI FÍSIC 7 3.2. EL POBLAMENT, ACTIVITAT ECONÒMICA I XARXA VIÀRIA 12 3.3. EQUIPAMENTS I VIDA ASSOCIATIVA 17 4. MARC HISTÒRIC I PATRIMONIAL 19 4.1. SÍNTESI HISTÒRICA 19 4.2. INTRODUCCIÓ TOPONÍMICA. L’ESCUT MUNICIPAL 45 4.3. PROTECCIÓ DEL PATRIMONI 45 4.3.1.- Les Normes Subsidiàries de Planejament Urbanístic de 2002 i els Inventaris de la Generalitat 45 4.3.2.- El Catàleg de Masies de 2016 51 4.3.3. – El patrimoni natural 56 4.3.4.- Conclusió 58 5. METODOLOGIA 59 5.1. MARC TEÒRIC 59 5.2.
    [Show full text]
  • Transport Escolar De L'anoia (TEA)
    Transport Escolar de l'Anoia (TEA) INSTITUT JOAN MERCADER curs 2018-2019 IGUALADA RUTA MUNICIPI de DESTÍ PARADA matí PARADA tarda A212 CASTELLOLÍ IGUALADA LA HISPANO IGUALADINA A210 / A212 Castellolí (davant de l'escola) 07:15 Castellolí (davant de l'escola) 15:05 SANT PERE D'ÒDENA SANT PERE D'ÒDENA carretera BV-1106 (parada bus) 07:30 carretera BV-1106 (parada bus) 14:50 rotonda del carrer La Línia 07:33 rotonda del carrer La Línia 14:47 Institut Pere Vives Vich Institut Badia i Margarit 07:45 14:45 (carrer Emili Vallès) (av. Montserrat, 40) Institut Joan Mercader Institut Joan Mercader 07:55 14:40 (plaça Pompeu Fabra) (plaça Pompeu Fabra) Institut Badia i Margarit Institut Pere Vives Vich 08:00 14:30 (av. Montserrat, 40) (carrer Emili Vallès) A213 TOUS IGUALADA LA HISPANO IGUALADINA A231 / A213 Carrer la Pau (marquesina) 07:30 Carrer la Pau (marquesina) 15:00 Institut Pere Vives Vich Institut Badia i Margarit 07:45 14:45 (carrer Emili Vallès) (av. Montserrat, 40) Institut Joan Mercader Institut Joan Mercader 07:55 14:40 (plaça Pompeu Fabra) (plaça Pompeu Fabra) Institut Badia i Margarit Institut Pere Vives Vich 08:00 14:30 (av. Montserrat, 40) (carrer Emili Vallès) A214 JORBA IGUALADA AUTOCARS PRATS SERRAT A241 / A214 Argençola 07:00 Argençola 15:30 Santa Maria del Camí 07:12 Santa Maria del Camí 15:18 Copons 07:17 Copons 15:13 Jorba (parada bus) 07:24 Jorba (parada bus) 15:06 Sant Genís (parada bus) 07:26 Sant Genís (parada bus) 15:04 Caravanes Anoia 07:28 Caravanes Anoia 15:02 Pla de Torruella 07:31 Pla de Torruella 14:59 L'Espelt 07:38 L'Espelt 14:52 Institut Pere Vives Vich Institut Badia i Margarit 07:45 14:45 (carrer Emili Vallès) (av.
    [Show full text]
  • Publication of a Communication of Approval of a Standard Amendment
    C 307/12 EN Official Journal of the European Union 11.9.2019 OTHER ACTS EUROPEAN COMMISSION Publication of a communication of approval of a standard amendment to a product specification for a n ame in the wine sector referred to in Article 17(2) and (3) of Commission Delegated Regulation (EU) 2019/33 (2019/C 307/09) This communication is published in accordance with the fifth paragraph of Article 17 of Commission Delegated Regula­ tion (EU) 2019/33 (1). COMMUNICATING THE APPROVAL OF A STANDARD AMENDMENT ‘Cava’ Reference number: PDO-ES-A0735-AM07 Notification date: 22.2.2019 DESCRIPTION AND REASONS OF THE APPROVED AMENDMENT 1. Reduction in the acidity limit of the base wine and the cava Description and reasons Amendment to points 2.c, 3.b.1, 7a and 7b of the Product Specification and point 3 of the Single Document. Description: Reduction of 0,5 grams per litre (from 5,5 to 5), expressed as tartaric acid, of the total acidity of the Cava and base wine. Reasons: In view of the continuing trend for a drop in the total acidity observed in previous harvests, in the 2012 harvest a study was carried out to monitor the total acidity of base wines for Cava, in which more than 50 % of the wines were sampled according to the different varieties in the area. The conclusion drawn from this study is that the natural acidity — once the grapes are ripe enough — is balanced, and the wines do not need to be acidified, unless it is to meet the total acidity imposed by law which is, however, undesirable as it makes the taste of the wines unbalanced.
    [Show full text]