SETCASESRC NATURAL DE LES 59 CAPÇALERES DEL TER I DEL FRESER 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 Revista De Promoció Turística I Cultural 72 73 Núm

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 peR catalunya I ANDORRA 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 PASETCASESRC NATURAL DE LES 59 CAPÇALERES DEL TER I DEL FRESER 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 revista de promoció turística i cultural 72 73 Núm. 20 octubre - novembre de 2016 exemplar gratuït 74 75 76 77 78 Situat al veïnat de Ventolà, a la Vall de Ribes, hi trobem un restaurant rústic que està obert els 365 dies de l’any i que ofereix la millor cuina tradicional catalana de muntanya.

El restaurant Ca l’Anna de Ventolà ens proposa una aventura gastronòmica amb els elements més propis de la gastronomia ripollesa en un entorn natural els plats més tradicionals de excepcional que permet gaudir la gastronomia catalana en un de les millors vistes de la Vall de Ribes. paratge excepcional i amb les Ca l’Anna de Ventolà és un plaer millors vistes de la vall de ribes en tots els sentits: el del paladar, el de la vista i el mediambiental.

Ca l’Anna de Ventolà disposa d’una àmplia carta amb plats elaborats amb productes de la terra. Especialitzat en la cuina de muntanya de la qual en destaquen la cassola d’ànec, els canelons casolans, la vedella amb bolets, les faves a la catalana, la graellada de carn, els peus de porc i els embotits de la Vall de Ribes, Restaurant Ca l’Anna Plaça de la Constitució, s/n - Ventolà Planoles i del Ripollès. 17534 Ribes de Freser Tel.: 972 72 72 60 Difusió tardor és el temps dels mostres com és el cas del porc, La paisatges espectaculars, les llegums, el formatge o les A totes les comarques de Catalunya, la diversitat dels colors a casa tradicionals del bestiar com la Catalunya Nord i Principat d’Andorra nostra des d’Andorra, Catalunya de l’ovella o el del cavall del i Catalunya Nord, es converteix Pirineu. Tot plegat convida a en un paradís que convida a fer fer una ruta de poble a poble i Distribució passejades i desplaçaments ben a gaudir de llargues passejades Més de 2000 punts de recollida agraïts per la descoberta. La amb amics o familiars per rutes repartits en les comarques de gastronomia que també aporta ben atractives en una època de Catalunya i Andorra. el sabor de molts productes que l’any que sedueix arreu del nos- són motiu d’organitzacions de tre territori.

Editors iTram Comunicació LA RUTA DEL CARRILET Colònia Santa Maria, Ctra. C-17 km 91,5 17500 Ripoll Tel.: 972 70 21 12 OLOT AMER Fax: 972 71 41 60 [email protected]

Promarts SA Pa Av. del Príncep Benlloch, 24 AD 200 Encamp 00376 73 11 11 · 00376 364 154 LA FIRA DE [email protected] SANT ERMENGOL LA SEU D’URGELL ETV Comunicació Grup C/ Verge de Guadalupe, 28-30 08950 Esplugues de Llobregat. Pi Telf.: 933729100 [email protected] XXV MOSTRA www.etv.cat Edició 25.000 exemplars SANTDE BOI JAZZ A Direcció editorial: Francesc Rubió, DE LLOBREGAT Antoni Ferraz i Frederic Cano P a Direcció: Francesc Rubió Redacció: Judith Espert, Laura Segur, Xavi Roura, Guillem Sánchez, Albert Índex ...... P3 Les gorges de la Fou ...... P26 Güell, Joan Sarria, Cristina Fargas i El Pallars Jussà ...... P4i5 Museus de Barcelona , la ruta de l’aigua ....P27 Laura Dallerés La Fira catalana de l’ovella a Ripoll ...... P6 La ruta del Carrilet d’Olot a Amer ...... P28a31 Fugint de l’Holocaust ...... P7 Tursitren ...... P32i33 Correcció: Xavi Roura Jornades gastronòmiques del Casar-se a S’Agaró hotel ...... P34i35 Fotograﬁ a: Josep Ma Buxassas, i llegum al vallès oriental ...... P8i9 Fira de Sant Ermengol de Eudald Teixidor La Pobla de Lillet i l’allioli de Codony ..... P10i11 la Seu d’Urgell ...... P36i37 L’alta Ribagorça, terra de bolets ...... P12i13 Fira de Puigcerdà, XXXVI Disseny i maquetació: Eudald Tutllo i Setcases i porta d’entrada al Parc concurs tradicional de Anna Sanz Natural de les capçaleres del Ter i cavalls del pirineu ...... P38 del Freser ...... P14a16 Parc Animalier de Les Angles ...... P39 Publicitat: Manoli Santoro, Carles Hotel Albereda, espai gastronòmic Jazz Sant Boi ...... P40a43 Sierra i Maria Martos de Nandu Jubany ...... P17 Manuka World ...... P44i45 Impressió: Indugraf Un dia al Papiol ...... P18a21 Terra de Comtes i Abats ...... P46 Sitges Houses ...... P22i23 Som Cultura ...... P47 Olot, Fira Orígens ...... P24i25 Hotels Ultònia ...... P48 DIPÒSIT LEGAL: GI.1612-2013 turisme_pallars jussà

CONCA DE DALT: DOTZE POBLES, DOTZE MERAVELLES

ARAMUNT És probablement el poble més jove del Pallars Jussà, conviu amb Ara- munt vell, els habitants del qual des dels anys trenta fins als seixanta van anar traslladant les seves cases allà on tenien els camps, els corrals i els molins. L’Aramunt nou reposa als peus de la muntanya de Sant Corneli a la vora del pantà de Sant Antoni, és un lloc tranquil, de paisatges relaxants i d’història, amb molt per oferir als seus visitants. La visita a les trinxeres i búnquers de Sant Cor- neli recorda una de les batalles més sagnants de la Guerra civil al Pirineu Rivert de Lleida.

vert és una de les viles claverol Rimés boniques de la co- Des de l’alt d’un turó domina amb or- ERINYà marca, on dóna la sensació que gull el pantà de Sant Antoni i la plana Enclotat en una vall envoltada per cada cosa encaixa amb perfec- de La Pobla de Segur. És un poble massissos de conglomerat vermells ció, on les parets de roca formen part amb història, un poblet que encara conserva encara bona part de l’aroma del mobiliari urbà. Els seus colors de conserva l’estructura defensiva de vila del passat. Els seus veïns han sabut tons grisos, similars als de les façanes closa, com ara la torre defensiva conservar-ne l’estructura, una forma de les cases, fan que les roques quedin de l’antic castell, una torre de cuidada de vila closa amb arcs d’en- integrades als carrers del poble de set metres d’altura que data del trada als carrerons, de balconades i forma capritxosa. També encaixa segle XI. Als seus voltants hi domina de façanes de pedra ocre. amb bon gust l’aigua, que se’ns l’agricultura de secà, l’olivera i alguns dubte és la protagonista del arbres fruiters. També hi trobem el lloc. En una bassa on antigament Parc de les olors, on ho aprendreu tot hortoneda s’abeuraven els animals i que tam- sobre les plantes aromàtiques. Una enorme paret de roca calcària bé servia de safareig, amb sort, s’hi s’alça majestuosa, és l’imponent Roc poden veure tritons pirinencs que hi de Santa, les seves formes recor- viuen durant tot l’any. També hi ha den a les muntanyes de Mont- una font, i un salt d’aigua que prové Epicentre serrat i s’han convertit en el símbol de la Serra de Lleràs i que durant Centre de Visitants del Pallars Jussà més important del poble. Aquesta vila Passeig del Vall, 13 anys va servir per fer funcionar el 25620 Tremp també presumeix de ser una de les molí de farina i d’oli. 973 65 34 70 portes d’entrada a la Reserva [email protected] www.pallarsjussa.net Natural de Boumort, una de les www.concadalt.cat/descoberta/ riqueses naturals de Catalunya.

4 sortida pallars jussà_Turisme

sant martí de canals tingut un passat industrial Se’ns dubte, un dels tresors de destacable, amb les mines de carbó, Sant Martí de Canals són els de les quals en quedes restes de les vestigis de la seva etapa medi- instal·lacions i les entrades, i amb la eval. El carrer major, amb flors als producció hidroelèctrica, amb el ca- balcons i una gran portalada que el nal que provinent de Llania delimita presenta des de la plaça, és una de les el terme pel sud i que duu l’aigua a la meravelles del poble. El carrer, que central. conserva la pedra originària, porta fins a l’església romànica que té el pessonada mateix nom de la vila, restaurada en toralla És un poble tranquil, que desbor- diverses ocasions i amb una façana Sembla un poble de pessebre, i da naturalesa i història. Delimita amb actual del segle XVII. és que les seves cases s’arreceren sota la Reserva de Boumort i està farcit de la roca i al voltant de l’església ro- vestigis de la Guerra Civil, com mànica de l’Assumpció. Un dels seus ara búnquers, trinxeres i inicis la vall de serradell principals atractius són les galeries de passadissos subterranis, avui És una de les més feréstegues i es- que es troben amagades en les grans rehabilitats i que formen part del pectaculars de la comarca. Els seus roques que custodien el poble a les llegat històric de la comarca. paisatges estan tenyits de ro- seves esquenes, la més coneguda és ques de conglomerat, de coves, l’anomenada Cova de Toralla. de balmes i de parets que cada pont de claverol cop criden més l’atenció als Va ser un dels ports fluvials més escaladors. El poble, que es va anar torallola importants de Catalunya durant formant als peus del castell de Serra- I, per acabar amb els pobles de el segle XIX i part del XX. Pels seus dell, del qual ara en queden poques Conca de Dalt, trobem Torallola, carrers s’hi passejaven els raiers, restes, està situat a la riba esquerra un dels balcons del Pallars Jussà que cavallers fluvials, homes valents que del riu que porta el mateix nom. ofereix unes de les vistes més arriscaven les seves vides riu avall per àmplies i riques de la comarca. transportar la fusta dels boscos del Si a Rivert el que destaca és l’aigua, Pirineu. L’Espai Raier, ubicat en sossís a Torallola ho fan el vent i el sol. I és origen al Pont de Claverol, actual- Arrecerat a la riba esquerra de la que aquest petit poble pallarès s’enfila ment es troba al costat de l’estació de Noguera Pallaresa, a més de l’activitat dalt d’un turó i gaudeix del sol des La Pobla de Segur. agrícola i ramadera tradicional, ha que surt fins que es pon.

sortida 5 fira_ripoll FIRA CATALANA DE L’OVELLA15 D’OCTUBRE programa

Al pg. Mestre Guich i pl. Escorxador De 10h a 14h · Mostra de Bestiar oví de raça ripollesa i altres raçes autòctones de Catalunya. · Concurs de bestiar (premis al millor marrà, millor lot d’ovelles i millor lot de xaies). A partir de les 9.30h · Esmorzar de productes derivats del xai.

Al Centre cívic i cultural Eudald Eudald Graells (pg. Sant Joan, 1) Durant el matí · Mostra de productes i eines relacionades amb les ovelles i els ramats. Exposició i venda de productes alimentaris, eines, publicacions del mon dels ramats, productes veterinaris. Fira Catalana de l’ovella La Fira es realitza el dia 15 d’octubre, · Exposició "La Ramaderia Transhumant al Las’inclou dins la fira de Santa dissabte, i es preveu portar a Ripoll Ripollès" promoguda pel Consell Comarcal i el Centre d'estudis comarcals del Ripollès Teresa que es celebra a Ripoll des de unes 35 explotacions de bestiar oví, A les 13h temps immemorial tot i que fou sol· prioritàriament de raça ripollesa, · Xerrada: “Pinzellada històrica de l’ovella licitada i concedida formalment l’any provinents de la comarca del Ripollès a Catalunya” a càrrec de Joan Ferran, 1843. La fira de Santa Teresa fou, però també d’altres zones de Catalu· veterinari. · A continuació Repartiment de Premis del com la majoria de les fires del Piri· nya. També la Fira preveu uns espais Concurs i obsequis als participants de la Fira. neu, una mostra lligada a les activitats per a l’artesania alimentaria relacio· agrícoles i ramaderes on s’aprofitava nada amb l’activitat agrària. A la plaça Sant Eudald el pas dels ramats transhumants a la · A les 17h Espectacle infantil "Sra Bombolles" i a tardor per portar a terme les fires. Dins la mostra de bestiar també hi se· continuació taller de bombolles. ran presents exemplars de les diverses L’evolució de les activitats econò· races d’oví presents a casa nostra, a Durant tot el dia miques al Ripollès han anat trans· mes de la ripollesa. Parades d’artesania a la pl. Gran, pl. de la Lira i c. Jacint Verdaguer. formant la fira de Santa Teresa que arribà a ser una mostra de tipus ge· Enguany la Fira coincideix amb el Durant el matí neral, desapareixent la presència del mercat setmanal del dissabte amb la Mercat setmanal al pg. Sant Joan; pl. Sant Eudald, Clavé, Tomàs Raguer i Llibertat i c. bestiar durant la dècada dels seixanta, qual cosa es respecten la majoria dels Jacint Verdaguer. del segle passat. L’any 1985 s’inicia espais dedicats al mercat setmanal la Fira catalana de l’ovella a inicia· excepte els de la zona del passeig del Durant tot el dia tiva de l’Ajuntament de Ripoll i la Mestre Guich, plaça Escorxador on Fira de productes artesanals en el marc de la Fira de Sant Teresa, prioritzant col·laboració dels veterinaris titulars, s’ubica el bestiar oví; també es reser· els productes relacionats amb el xai i la l’oficina del DARP i els ramaders del ven alguns espais per als productes ramaderia i altres de mercat tradicional a Ripollès, amb la voluntat de fer una relacionats amb el xai i la ramaderia. les places Sant Eudald, Gran, La lira i c. Jacint mostra de bestiar oví, especialment Verdaguer. amb bestiar de la raça ovina ripo· Organitzen o col·laboren en la organtizació l’Ajuntament llesa procurant que aquesta activitat Ajuntament de Ripoll de Ripoll, el Departament d’Agricultura i Acció Rural. serveixi de trobada entre els pastors, Plaça de l’Ajuntament, 3 Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, 17500 Ripoll l’Associació Nacional de Criadors d’Oví de Raça Ripollesa ramaders i altres professionals del Tel. 972 71 41 42 · Fax. 972 70 36 16 (ANCRI) i el Conjunt de Ramaders del Ripollès. sector ramader de Catalunya. [email protected] · www.ripoll.cat

6 sortida

GASTRONOMIA_VALLÈS ORIENTAL II JORNADES GASTRONÒMIQUES DE LLEGUMS DEL VALLÈS ORIENTAL

Vallès Oriental i, per exten- Elsió, tot el prelitoral català, ha estat des de sempre una zona amb una gran riquesa hortícola fruit de diversos factors: sòls de qualitat amb extensions relativa- ment planes, climatologia benigna i disponibilitat d’aigua, sobretot als fons de vall. Ja des de temps immemorials, s’ha citat l’interès agronòmic d’aquesta comarca i s’han identificat les seves aptituds per produir aliments de qualitat, especialment hortícoles.

Des dels anys seixanta del segle XX, el model tradicional d’ex- CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS ORIENTAL / XAVIER SOLANS plotació agrària de la comarca ha patit un ràpid procés de canvi, principalment per l’arri- El Vallès Oriental conserva una cals, al llarg d’aquets anys, s’hagin bada de tecnologia -la mecanit- marcada biodiversitat hortíco- perdut en favor d’altres adaptades zació del camp-, la introducció la fruit de la gran quantitat de a les necessitats de l’agroindus- de noves varietats de cultius paisatges i d’un sector primari tria. Segons dades de la FAO, -majoritàriament híbrides-, el que resisteix, moltes vegades, en actualment es coneixen prop de deslligament de la fertilització forma de petites explotacions o 30.000 plantes terrestres comes- orgànica i dels guarets a les horts. Així ho han corroborat tibles, però només, 30 alimenten rotacions de conreus, la forta diversos estudis que han destacat el món i 5 cereals proporcionen pressió demogràfica i, en darrer una alta diversitat biocultural en el 60% de l’energia alimentària terme, un sòl urbà, especialment aquestes petites explotacions o a la població mundial. Els cul- industrial, que ha entrat direc- horts i que representen un nínxol tius millorats representen el 50% tament en competència amb els significatiu per conservar el mate- dels aliments mundials quan, a la usos agraris. rial genètic, cobrir les demandes vegada, existeixen 7,4 milions de alimentàries d’algunes llars i man- mostres de cultius a 1750 bancs tenir els valors culturals, tradicio- de germoplasma arreu del món. nals i culinaris locals.

Les varietats locals suposen un L’expansió de l’agricultura indus- tresor inestimable i unides als trialitzada, durant els anys seixan- coneixements tradicionals de la ta (s.XX) va fer que molts sistemes pagesia sobre el seu cicle i cul- de cultiu tradicionals es transfor- tiu poden garantir la seguretat messin i que moltes varietats lo- alimentària, l’equilibri ecològic i

8 sortida VALLÈS ORIENTAL_GASTRONOMIA II JORNADES GASTRONÒMIQUES DE LLEGUMS DEL VALLÈS ORIENTAL

CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS ORIENTAL / XAVIER SOLANS

la riquesa culinària de la nostra llegums. Actualment el consumi- societat. A la nostra comarca tam- dor pot adquirir fàcilment cigro- bé hem patit la pèrdua de l’agro- net petit, llenties, mongetes del biodiversitat i és, per aquesta ganxet, del carall o carai, genoll raó, que s’estan fent esforços per de Crits, de la neu, ull de perdiu o conservar i reproduir aquelles renega negre entre altres. varietats locals que puguin tenir interès culinari.

Aquest any el Consell Comar- La comarca del Vallès Oriental cal del Vallès Oriental orga- era tradicionalment una terra de nitza les II Jornades Gastronò- llegums: als anys 60 (s.XX) s’hi miques de llegums del Vallès cultivaven prop de 54 varietats Oriental (https://productes- de mongetes. D’aquestes, actu- delvalles.wordpress.com/), on alment se’n cultiven 25 varietats; més de 20 restaurants de la Fotos: Consell Comarcal del Vallès Oriental moltes d’elles en poca quantitat i comarca oferiran del 1 de de- Àrea de Desenvolupament Local del en petites explotacions, gràcies al sembre al 31 de març diferents Consell Comarcal del Vallès Oriental compromís i a la implicació dels plats elaborats amb llegums i C. Miquel Ricomà 46 08401 Granollers pagesos que les han mantingut. especialment mongetes de vari- Tel. 938 600 702 etats recuperades. Fax. 938 790 444 Es podran tastar les típiques productesdelvalles.wordpress.com mongetes amb botifarra, però El Consell Comarcal del Vallès també altres elaboracions com Oriental, dins el marc de la Xarxa gelat de mongeta rènega negra Productes de la Terra de la Dipu- amb cansalada i cruixent d’es- tació de Barcelona, està treballant pinacs, cigró menut amb baca- amb els productors per recuperar llà i romesco, crema de mon- diferents varietats de llegums i geta de la neu amb botifarra mongetes i aconseguir que aques- negra, llenties amb verduretes tes varietats puguin arribar als i botifarra del perol o mongeta consumidors i puguin gaudir d’un vallfornesa amb cocotxes de aliment tan complert com són les calamar i all i pebre.

sortida 9 turismE_LA POBLA DE LILLET

municipi es troba a la part Elnord-oriental del Berguedà a 843 m d’altitud. Antigament aquesta vall era un niu LAun paradís POBLA de tardor DE LILLET de masies estructurades entorn de la parròquia de l’antic Monestir la magnífica talla romànica de fusta La Vall va passar d’agrícola i ramade- de Santa Maria i el Castell dels policromada del s. XII que es venera- ra a industrialitzar-se. Aquest procés Senyors de Lillet. El monestir, ja va al monestir, el Crist Majestat e va començar als segles XVIII i XIX esmentat l’any 819 en documents, ha Lillet i una joia desconeguda, la talla va tenir el seu màxim esplendor du- sofert molts canvis al llarg del temps, de l’Assumpció de la Verge obra rant la primera meitat del XX. Van essent avui dia una mena de museu de Frederic Marès. prosperar les serradores i les fàbriques de diferents èpoques constructives tèxtils. Fruit d’aquesta industrialitza- on es destaquen les restes de l’absi- La Ruta pel Nucli antic ens desco- ció va aparèixer un personatge clau, diola pre-romànica, la nau central i breix part del passat i la nostra histò- l’Eusebi Güell, que va fundar la seva el claustre romànic llombards (s. XI ria, un passeig entre carrers estrets i fàbrica cimentera (Asland) al paratge - XII), el creuer i la porta nord gòtics empedrats, petites places i passos per del Clot del Moro. (s. XIV) o les columnes de tosca, els sota de cases que ens porten a racons En aquella època hi va haver els capitells de guix i la porta oest clàssic- impensables. grans avenços: l’arribada de la llum, barrocs (s. XVI - XVIII). la nova carretera, el telègraf... i amb A tocar de l’antiga canònica es troba la fundació de la fàbrica, la construc- la Rotonda de Sant Miquel, esgle- siola consagrada l’any 1000 que com- plia les funcions de capella secundària i és un dels pocs exemples de planta circular que trobem a Catalunya.

A mitjan s. XIV va començar a cons- truïr-se el Pont Vell per franquejar el Llobregat en el camí ral que duia a la Cerdanya. És un pont d’estil romànic, actualment d’una sola arcada, que és la imatge del poble.

A causa del creixement de la pobla- ció durant el s. XVII es va decidir transformar l’antiga capella privada del castell del pujol en Eslésia Par- roquial. Patí reformes durant tot el segle següent i fou acabada el 1784. A l’exterior destaca la seva erosionada portalada barroca, a dins custodia

Ajuntament de La Pobla de Lillet Plaça de l’Ajuntament, s/n 08696 La Pobla de Lillet 93 823 60 11 www.poblalillet.cat

10 sortida LA POBLA DE LILLET_TURISME

LAun paradís POBLA de tardor DE LILLET XXXXX XXXXX XXXXX XXXXXXXX

ció del Tren del Ciment, conegut projecte. Els burgesos Artigas van ser que donen delit als esportistes; amb com a Carrilet, que servia tant per els seus amfitrions i durant la seva una fauna i flora característiques, proveïr-la de carbó com per distribuïr estada, el genial arquitecte, a més com la flor de neu, els lliris, els galls el producte acabat cap a d’altres con- de dur a terme el disseny del Xa- fers i els ramats de cèrvols; els bolets i trades i posteriorment també donant let del Catllaràs, va obsequiar la la caça i l’àrea recreativa del Santua- servei a passatgers. En l’actualitat, un família amb uns jardins que la gent ri de Falgars el lloc ideal per fer un tram recuperat permet gaudir dels va anomenar popularment font de la àpat qualsevol dia en família. El san- paisatges i del passat industrial. magnèsia i avui són reconeguts arreu tuari és la llar de la Verge de Falgars, com a Jardins Artigas. una preciosa talla gòtica d’alabastre, Els enginyers anglesos que van venir patrona de la Pobla de Lillet. per ampliar les mines de carbó del El Catllaràs ofereix frondossos Catllaràs necessitaven un habitatge boscos, fonts cristal·lines, senders i Güell va encarregar a Gaudí el senyalitzats i pistes que condueixen a sumptuosos miradors sobre la vall MERCAT DE NADAL I CINQUENA FIRA DE L’Allioli de codony és una L’ALLIOLI DE CODONY salsa típica del Berguedà que se sol menjar durant els mesos de tardor-hivern, i que es fa amb co- La cinquena edició de la Fira donys (en algunes cases també s’hi de l’allioli de codony tindrà barreja poma), alls, oli d’oliva cru lloc el dissabte 3 de desembre. i rovell d’ou (també sal i sucre). Aquest certamen aplega parades Amb tots els ingredients es lliga de productes agroalimentaris i una salsa que és molt gustosa i que aquest any coincideix amb el que pot acompanyar carns o es Mercat de Nadal. pot menjar amb pa com si fos una confitura molt especial.

sortida 11 gastronomia_alta ribagorça L’ALTA RIBAGORÇA DE TERRALa gran varietat de sabors,BOLETS aromes i Aquestes jornades són un vehicle de textures d’aquests petits fongs com el promoció de la riquesa gastronòmica cep a la tardor, el rossinyol a l’estiu de l’Alta Ribagorça i un dels esdeve- i tardor, el rovelló primerenc des del niments més esperats del calendari mes d’agost fins a mitjans de la tardor, culinari de les nostres terres alhora el fredolic, la mocosa blanca i mo- que repercuteixen favorablement llerics a finals de la tardor i principis en la dinamització econòmica de la d’hivern, converteixen aquest produc- comarca. te en la base ideal de molts plats de la nostra gastronomia i contribueixen a renovar i donar el segell de qualitat a la cuina ribagorçana, introduint-se en tota classe de plats, des de les ama- nides als guisats tradicionals, passant per les truites, els arrossos, les salses i m bé és fins i tot les postres. Cosabut, un dels menjars més importants de la gastronomia de tardor són els bolets Tots els assistents a les Jornades, en- que es troben abundantment a l’Alta traran al sorteig d’un cap de setmana En qualsevol cas, fent un cop d’ull Ribagorça. Així doncs, i aprofitant per a dues persones a l’Alta Ribagor- a les propostes d’aquesta edició, s’hi aquesta riquesa autòctona, els caps ça i un lot de productes agroalimen- troben plats de base tradicional com de setmana del mes d’octubre, 11 taris de la zona. Enguany, es repartirà també d’altres de concepció més mo- restauradors i el Patronat Comarcal entre els clients, un calendari de derna on es podrà apreciar aquests de Turisme, organitzen les Jornades taula dels bolets de l’Alta Ribagorça. contrastos. Tant si s’elegeix al gust, o Gastronòmiques del Bolet a l’Alta A més, els caps de setmana i paral· bé s’opta pels consells i suggeriments Ribagorça. lelament a les Jornades hi ha tot un dels professionals, està assegurat un programa d’activitats variades com alt nivell de qualitat en un ambient Turisme Alta Ribagorça fires, sortides per anar a plegar bolets, acollidor. Només ens resta desitjar Av. Victoriano Muñoz, 48, exposicions... que els bolets no faltin i que es pugui 25520 El Pont de Suert Tel. 973 690 402 i 902 101 516 gaudir un any més, dels bolets de www.turismealtaribagorca.cat muntanya acabats de plegar. Rovellons amb bacon Ingredients: Preparació: · 6 talls de bacon Desprès d’haver collit els rovellons, s’han de · 1kg de rovellons rentar molt bé amb aigua i s’han d’escórrer. · 2 alls Cal ficar-los a una safata dintre del forn (prefe- · 2 branques riblement forn de llenya), perquè vagin traient de julivert l’aigua. L’all, el julivert i el bacon es tallen a tros- · Oli sets petits i una vegada que els rovellons ja s’han · Sal desprès de tota l’aigua, anirem afegint a cada rovelló una mica de sal, l’oli i els ingredients que s’han tallat. Es deixa coure tot uns cinc minuts i ja estan llestos per menjar. RECEPTA

12 sortida L’ALTA RIBAGORÇA TERRADEBOLETS

sortida 13 pSETCASESarc natural de les capçaleres del ter i del freser paisatge i gastronomia tardor setcases És la porta d’entrada a un dels parcs naturals d’europa que tÉ la peculiaritat d’enamorar a totes les Èpoques de l’any. el municipi de setcases És un dels principals exponents turÍstics de la comarca del ripollÈs. la seva situaciÓ privilegiada a 1.260 metres d’altitud i amb un dels millors entorns naturals que es pot gaudir a catalunya, l’han consolidat com un dels destins principals amb mÉs renom arreu del paÍs.

RESERVA’T EL PONT DE TOTS SANTS PER VISITAR EL PARC A SETCASES I GAUDEIX DEL PAISATGE I DE LA GASTRONOMIA setcases EL TEU ESPAI DE QUALITAT NATURAL sant julià de vilatorta_gastronomia

L’HOTELMAS GASTRONÒMIC ALBEREDA DE NANDU JUBANY

ha llocs que estan fets per dei- Hi xar volar la imaginació. Llocs on és molt fàcil donar via lliure a la fantasia, desconnectar de la rutina, tancar els ulls, somniar... Això passa cada dia a Mas Albereda, l’hotel gas- tronòmic del cuiner Nandu Jubany. Situat a Sant Julià de Vilatorta (Oso- na), entre el Pirineu i el Montseny, és a una hora de cotxe de Barcelona

Els set segles d’història que s’amaguen entre els murs de la masia, que ja estava documentada el 1337, fan de cada habitació, sala o menjador un espai únic i exclusiu. A la cuina, sota la batuta de Nandu Jubany, tradició i innovació es fusionen per descobrir un nou concepte del sentit del gust. La carta de Mas Al- bereda recull l’essència d’una gastrono- són possibles. Cada celebració és per- I, per relaxar-se i desconnectar, Mas mia que parteix de la terra, la natura i sonalitzada i compta amb el saber fer Albereda també ofereix activitats de l’entorn per traslladar-la dels fogons a de Jubany Events, la divisió de Jubany natura, culturals i lúdiques i diversos les taules del restaurant de l’hotel. especialitzada en gastronomia d’autor tractaments de bellesa com xocoterà- per esdeveniments. pia i massatges amb olis calents. Més enllà d’allotjar-se a l’hotel, també Festes íntimes o grans celebracions, es pot degustar la gastronomia Jubany. als menjadors de l’hotel, als jardins o A banda de gaudir-ne, Mas Albereda De dilluns a divendres, el restaurant en carpes exteriors, àpats a preu dret, també es pot regalar amb les caixes també compta amb un menú diari. escapades romàntiques, grans sopars Experiències Jubany que es poden re- Mas Albereda també és ideal per de festa o caps de setmana sencers de servar online a www.masalbereda.com aquells moments de la vida que celebració carregats d’encant... Mas Albereda és parada obligatòria desitgem que siguin màgics, únics, pels que busquen descobrir terres oso- perfectes, irrepetibles i carregats de Mas Albereda nenques, desconnectar en un entorn significat. Un casament, un aniversa- Avinguda Sant Llorenç, 68 màgic i gaudir de la cuina dels sentits 08504 - Sant Julià de Vilatorta ri, un bateig, una festa familiar... Tel. 938 122 852 de Nandu Jubany. A Mas Albereda tots aquests instants www.masalbereda.com · [email protected]

sortida 17 turisme_el papiol

Papiol és un municipi força A només 20 minuts de Barcelo- La població es va anar El singular de la comarca del na, té una ubicació i un entorn construint al voltant Baix Llobregat, dins de l’Àrea privilegiats i molt bona comuni- d’un castell medieval Metropolitana de Barcelo- cació. No és un lloc de pas i, pre- fa més de mil anys na, amb molts indrets i racons cisament per això, s’hi viu amb La formació de la població al voltant per descobrir i gaudir. És un tranquil·litat. La seva extensió del castell està documentada fa més poble mil·lenari, que es va anar és de 8,96 km² i el seu patrimoni de mil anys. El primer senyor del construint sobre un turó d’uns natural és molt ric i atractiu. La castell va ser Ramon Berenguer III. 160 m d’altura al voltant del cas- major part del terme és acciden- El 1315, la parròquia d’aquell tell (s X), l’edifici més emblemàtic tat, amb el punt més alt al cim moment, a l’ermita de la Salut, de la localitat, que es veu de lluny Puig Madrona (336 m.), als peus als peus del Puig Madrona, es va des de l’autopista o la carretera. del qual es troba l’ermita de la traslladar fins al costat del castell, Salut (s IX). El Papiol és una al nucli urbà. El poble s’havia fet porta d’accés al Parc Natural de prou gran i calia una parròquia Collserola, i també al parc fluvial més a prop de casa. del riu Llobregat. Aquesta com- L’església parroquial del Papiol binació equilibrada entre natura està dedicada a Santa Eulàlia de i tranquil·litat per una banda, i Mèrida, copatrona de la locali- proximitat a una gran ciutat per tat. Sant Antoni de Pàdua n’és el una altra, és el que resulta atrac- copatró. El considerat pare del tiu als veïns i als visitants. catalanisme modern, Valentí Al- Productes autòctons a la Festa de la Cirera mirall (1841-1904), també va ser A banda de l’atractiu de la natu- senyor d’aquest castell. Els actuals ra, alberga també un contingut propietaris són descendents seus. cultural, històric i artístic valuós i I si anem molt més enrere en el del qual els papiolencs se’n senten temps, hi ha proves que va existir igualment orgullosos. Amb poc un poblat ibèric dalt del Puig Ma- més de 4 mil habitants, conser- drona i que hi va haver una vil·la va una personalitat i un tarannà romana situada on actualment hi propis d’un poble petit, on les ha la masia de Can Tintoré (tocant relacions entre veïns són properes al cementiri comarcal de Roques i familiars. Els visitants de seguida Blanques), on es fabricaven àmfo- Casa de Pedra us hi fareu. res per a l’exportació del vi.

18 sortida el papiol_turISme UN DIA

ALLa població PAPIOL es va anar construint al voltant d’un castell medieval fa més de mil anys

Ajuntament del Papiol Generalitat, 7 - 9 08754 El Papiol Tel. 93 673 02 20 Gaudir de la natura www.elpapiol.cat i fer esport Existeixen camins de muntanya per arribar-hi a peu i en L’entorn natural és un dels punts Les Escletxes són unes esquerdes bicicleta. També podeu venir per forts del Papiol. Els més coneguts naturals obertes en un massís de la riba del riu Llobregat. En per tothom són Les Escletxes, roca calcària. És un lloc que fas- aquest sentit, El Papiol és un dels la Salut o el Puig Madrona cinant per als aficionats l’escalada municipis per on passa una de les (dins del Parc Natural de i, d’altra banda, per als interes- rutes del Camí de Sant Jaume Collserola). A peu, des de Les sats en la geologia. A les parets (Camino de Santiago), la ruta del Escletxes (que queden a cinc mi- d’aquestes esquerdes es poden Llobregat, que surt des de la pla- nuts del centre urbà) fins a l’espla- observar fòssils coral·lins que evi- ça de Sant Jaume de Barcelona nada de la Salut, podeu trigar una dencien que durant el període del i arriba al monestir de Montser- mitja horeta si aneu per feina. I Miocè, fa milions i milions d’anys, rat, passant per L’Hospitalet de si no teniu cap mena de pressa, el mar arribava fins a aquesta Llobregat, Cornellà, Sant Joan hi trobareu la tira de llocs pel zona. Ara, el mar queda un pèl Despí, Sant Feliu de Llobregat, camí on parar el rellotge i fer que lluny, tot i que quan el dia és clar Molins de Rei, El Papiol, Castell- el temps s’aturi: boscos, camins, és molt fàcil de veure des d’alguns bisbal, Martorell, Abrera, Espar- rieres o indrets obacs ideals per llocs del poble. reguera i Collbató. respirar calma i tranquil·litat.

sortida 19 turisme_el papiol

lacions esportives municipals bones i gens massificades. A l’estiu, per exemple la piscina pública, situada a 2 minuts del bosc, sembla una piscina particular. Al Papiol també hi ha dues hípiques. Passejant pels boscos del Papiol és habitual veure algun que d’altre cavall.

Passejar pels carrers del nucli urbà i parar atenció als racons interessants Si veniu fins al Papiol no podeu marxar sense acostar-vos fins a la plaça des d’on es divisa part Ermita de la Mare de Déu de la Salut de la comarca i des d’on es per contemplar la façana de la nostra L’esplanada de la Salut està als Es tracta d’una església d’estils pre· construcció més emblemàtica: el peus del Puig Madrona, una romànic i romànic d’una sola nau castell. Està situat al nucli antic muntanya de 341 metres d’alti· d’uns 20 metres de llarg per uns i centre de la població, a la part tud, al cim del qual tampoc no és 4 d’amplada, amb planta de creu més alta. Es tracta d’una propietat complicat pujar (uns 15 minuts) llatina. És un edifici catalogat com privada que durant l’any es pot i des d’on podreu gaudir d’una a Bé cultural d’interès local. Es pot visitar alguns dies concrets: durant vista panoràmica espectacular. visitar tots els diumenges al matí, la Festa de la Cirera (juny), o En aquesta esplanada trobareu de 10 a 13 h. En ocasions especi· quan s’obre per acollir les moltes l’ermita de la Mare de Déu als, s’hi celebren misses, com la de activitats socioculturals que orga· de la Salut del Papiol, l’origen l’aplec de la Salut del Papiol, el se· nitzen tant l’Ajuntament com les de la qual està documentada des gon diumenge de setembre. Aquest de l’any 1060. aplec papiolenc fa més d’un segle que s’organitza i és una oportunitat (l’única de l’any) per poder pujar des del Papiol fins a l’emplaçament de l’ermita en cotxe. A l’esplanada de l’ermita trobareu taules i bancs ideals per fer un pícnic. Això sí, no s’hi pot fer foc.

Una altra zona per poder fer un pícnic al Papiol és a la part més baixa de la localitat, la de la riba del riu Llobregat.

L’entorn natural del Papiol ofereix la possibilitar de practicar molts esports de natura. Els papiolencs són molt aficionats a caminar i córrer pels seus boscos, i també al Festa de la Cirera al Castell ciclisme de muntanyana. A banda dels esports de natura, el poble compta amb unes instal· El Puig Madrona vist des del Papiol

20 sortida el papiol_turisme

privada d’estil modernista de la qual només es pot contemplar l’exterior. Va ser construïda el 1914 per Salvador Valeri Pupu- rull, durant l’època en què va ser arquitecte municipal del Papiol.

Al municipi tampoc no li falten El Museu custodia el patrimoni papiolenc Sala interior del Castell parcs infantils envoltats de verd.

entitats i associacions locals com, al final del carrer d’Abat Escarré. per exemple, la Setmana Cul- Es diu que el raïm i l’oliva, dos Visitar el Museu i fer tural (abril). I si baixeu o pugeu cultius rellevants al Papiol abans un mos o un bon dinar pel carrer de Mossèn Rull, tindreu que la cirera, tenen a veure amb Un bon dia per venir al Papiol l’oportunitat d’observar els detalls els possibles orígens del nom de la és l’últim diumenge de cada exteriors d’aquesta fortalesa me- població: pa-vi-oli. mes, que és quan obre el Museu dieval documentada des del 1116. (d’11.30 a 13.30 h). El Museu Està catalogada com a Bé cultural Al costat del castell, hi trobareu la del Papiol, que des de la prima- d’interès nacional i es conserva en casa rectoral, una de les cons- vera passada ja té un espai propi molt bon estat. El seu interior ha truccions més interessants del nucli als antics menjadors escolars del servit en més d’una ocasió com antic del Papiol (segle XV). Es pot carrer del Doctor Trueta, custo- a set de pel·lícules. ‘Jo, Ramon visitar demanant cita prèvia al rec- dia part del patrimoni històric del Llull’,per exemple, recentment tor. Catalogada com a Bé cultural poble, relacionat, sobretot, amb estrenada. d’interès local. Després del castell, la pagesia i els oficis menestrals. l’edifici més antic del centre. L’entrada al Museu és gratuïta. Un altre lloc interessant des d’on contemplar la grandesa de la part No gaire lluny del castell trobareu D’altra banda, tenim una bona de darrere del castell és el raconet un altre dels edificis catalogats oferta de bars i restaurants, i bona on hi havia el Monument al Vi, també com a Bé cultural d’interès part dels nostres comerços estan local, una de les cases més parti- dedicats a l’alimentació. Hi podeu culars del poble: Can Bou, cone- trobar productes papiolencs i de guda també com “la casa de Km 0 (embotits, vins, olis, pa, pedra”. Es tracta d’una propietat dolços, fruites o verdures).

Com arribar-hi Per carretera: S’hi pot venir per la B23, la B30 i l’A2, segons la direcció des d’on vingueu. I en qualsevol dels casos, heu d’anar a parar a la C-1413a, que és la carretera que arriba directament fins al poble. El Papiol té un únic accés. Abans s’hi podia arribar per la muntanya, per una pista forestal, des de Valldoreix (Sant Cugat del Vallès), però ara hi ha una cadena del Parc de Collserola que impedeix el pas als vehicles. Tot i que com a qualsevol població no és fàcil aparcar al centre, sempre hi ha algun lloc on deixar el cotxe.

Transport públic: Podeu arribar fins a l’estació de tren deRenfe (R4 Sant Vicenç de Calders- Manresa), des d’on es pot agafar un autobús que us deixa al nucli urbà. El Papiol està dins de la ruta L67 d’autobusos (Castellbisbal-El Papiol-Molins de Rei-Barcelona). I de les rutes nocturnes de les línies N-41 (Barcelona- Sant Sadurní d’Anoia) i N-51 (Barcelona-Esparreguera). El Puig Madrona vist des del Papiol

sortida 21 turisme_SITGES SITGES PROPIETATS EXCLUSIVES

itgeshouses som l’Agència Qualitat. com de lloguer a Sitges. Desco- SImmobiliària número 1 de Dedicats a vostè de forma total- breixi amb nosaltres la nostra Sitges, amb més d’11 anys d’expe- ment personalitzada, la nostra variada oferta de cases de luxe, riència dedicats a oferir-li única- especialitat són les propietats vil·les, masies, cases de poble, ment solucions de la Màxima exclusives, tant de cases en venda pisos, plantes baixes, àtics, dúplex,

22 sortida SITGES_TURISME PROPIETATS EXCLUSIVES: CASES EN VENDA A SITGES SITGESHOUSES TAMBÉ PISOS, APARTAMENTS I LLOGUERS

apartaments, tant a Sitges com Contacti’ns i l’informarem! SITGESHOUSES als seus voltants: a Sant Pere de Som el seu expert a Sitges! Passeig Vilafranca, 13 08870 Sitges Ribes, Olivella i a tota la comarca Tenim el que busca! 610 111 999 - 93 742 9496 del Garraf, en general. Propietats exclusives! www.sitgeshouses.com

sortida 23 fira_olot cinquena edició de Fira Orígens a Olot 19 i 20 de novembre El recinte firal d’Olot acollirà una nova edició de la fira on Institut Municipal de Pro- els productors L’ moció d’Olot promou un any més Orígens, la fira agroali- i els productes mentària dels productes de quali- agroalimentaris tat de Catalunya que aquest 2016 de qualitat se celebrarà el 19 i 20 de novembre al recinte firal de la ciutat. Un seran un cop cop més, estarà organitzada per més els grans l’empresa Pep Palau, von Arend protagonistes & Associats. Enguany i com a novetat, cal destacar un espai ecològic on hi haurà una gran representació de Els productors i els productes productors que cultiven o elabo- agroalimentaris provinents d’ar- ren productes ecològics arreu de L’Aula de Cuina, l’Aula de Tast reu de Catalunya són els prin- Catalunya. I també s’incorpora- i l’Aula dels Nens tornaran a cipals protagonistes d’aquesta ran a la fira nous sectors com el aglutinar un any més nombroses fira que segueix consolidant-se dels bolets, la pastisseria o el ver- activitats on destacarà una cuina i apostant per petits productors mut que se sumaran als productes de proximitat, la sensibilització que prioritzen, per sobre de tot, habituals com el vi, la cervesa, els pel producte i l’aposta per nous la qualitat i que enguany arriba ja formatges, la mel, els embotits i valors. Per l’Aula de Cuina hi la cinquena edició amb un format un llarg etcètera. passaran reconeguts cuiners que plenament consolidat. Al llarg de elaboraran diverses receptes en tot el cap de setmana els diver- directe; l’Aula de Tast compta- sos productors presents a la fira rà amb tastos i maridatges dels mostraran els seus productes als productes presents a la fira i els visitants i aquests els podran de- més petits podran aprendre i gustar a través de tiquets de tast. divertir-se a l’Aula dels Nens. A més de tastar, el visitant també L’Aula de Tast tindrà un preu podrà comprar directament als d’1€ i l’Aula dels Nens de 2€. Les productors. inscripcions per a les activitats d’aquestes aules es faran a l’entrada del recinte. L’entrada a la fira té un preu de 5€ i inclou 5 tiquets de tast.

Institut Municipal de Promoció d’Olot Al llarg de tot el cap de setmana C/ Tomàs de Lorenzana, 15 la ciutat d’Olot també viurà la fira 17800 Olot (Girona) T. 972 260 152 a través de diverses activitats. www.firaorigens.cat

24 sortida sortida 25 turisme_arles del tec

per l’aigua a la roca calcària fa

la 1,7 quilòmetres de llarg amb una E

tura profunditat de 150 metres i una D separació que, al fons, sovint no

na passa del metre. No és gratuït que

un regal un l’indret hagi estat titllat com ‘el congost de les gorges més estretes del món’. Segons la tradició oral, aquest indret ha estat refugi habitual de bruixes i trabucaires i no va ser fins a l’any 1928 que s gorges de la Fou són un un grup de veïns les va creuar per Lecongost de la Fou, un afluent primera vegada de punta a punta. del Tec al municipi nord-català d’Arles-sur-Tech. La profunditat, longitud i estretor del pas obert Les Gorges de la Fou Arles-sur-Tech 04 68 39 16 21 - 04 68 39 11 99 www.tourisme-haut-vallespir.com LES GORGES DE LA FOU REFUGIdetrabucaires

PUBLICITAT

26 sortida turisme_barcelona Museus per descobrir La ruta de l’aigua

David Fajula, FONS Turbina Fontaine al Museu del Museu del Ter Conducte d’aigües de Badalona Bassa del Molí Paperer de Capellades del Ter de Manlleu

demarcació de Barcelona aC) i Sant Boi de Llobregat (segle II dC). A Montcada i Reixac trobem la Casa La guarda tresors excepcionals L’aigua és l’element bàsic de la indus- de les Aigües, antiga estació d’extracció oberts al públic. Entre els quasi setanta trialització a Catalunya. Al Museu del i bombament d’aigües de l’aqüífer del equipaments que coordina la Xarxa Ter de Manlleu es pot veure en funci- Besòs per a abastir d’aigua potable la de Museus Locals de la Diputació de onament una de les turbines més an- ciutat de Barcelona. Els pous de Mont- Barcelona, trobem diferents edificis tigues del riu. La turbina Fontaine, de cada, com era coneguda pels barcelo- i jaciments arqueològics gestionats 1860, mostra com l’energia hidràulica, nins, van estar en funcionament des del pels museus que tenen l’aigua com a mitjançant un sistema de transmissió 1878 fins al 1987. protagonista. mecànica (els embarrats), posa en mar- L’aigua és un element de la natura xa quatre màquines relacionades amb amb què l’home manté una relació ben el món de la filatura: un aspi de torçar, Badalona. Conducte d’aigües http://museuslocals.diba.cat/museu/2776914 antiga, imprescindible per a la vida, per una màquina d’omplir rodets, una Badalona. Museu de Badalona a la salut i per a la indústria. premsa de madeixes i una màquina de http://museuslocals.diba.cat/museu/6 Us proposem una mirada transversal fer cordill, també coneguda com a «ba- Caldes de Montbuí d’aquest element a partir del patrimo- llarina». La Bassa que hi ha al costat http://museuslocals.diba.cat/museu/2776994 ni dels museus que formen part de la del Museu Molí Paperer de Capellades Capellades. Museu Molí Paperer http://museuslocals.diba.cat/museu/29 Xarxa de Museus Locals. és la font natural d’on brolla un cabal Granollers. Adoberia De l’època romana s’han conservat de 12 milions de litres diaris, utilitzats http://museuslocals.diba.cat/museu/2239957 restes de la relació de l’home amb com a energia per al funcionament dels Igualada. Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal l’aigua. A l’assentament romà de Can 16 molins paperers que treballaven en de l’Anoia. Adoberia Cal Granotes http://museuslocals.diba.cat/museu/2777463 Tacó - Turó d’en Roina (Mons Ob- aquesta zona. L’adoberia de Cal Gra- Manlleu. Museu del Ter servans) de Montmeló, grans cisternes notes, a Igualada, l’Adoberia de Grano- http://museuslocals.diba.cat/museu/1186282 recollien aigües pluvials. A Badalona es llers i el molí d’en Rata, a Ripollet, són Montcada i Reixac. Casa de les Aigües pot visitar el conducte d’aigües construït altres exemples de l’aplicació de l’aigua http://museuslocals.diba.cat/museu/2777987 amb volta de canó, que fou utilitzat en a la industrialització. Montmeló. Assentament Romà de Can Tacó http://museuslocals.diba.cat/museu/2777873 època de l’emperador Tiberi (14-37 dC) El Museu d’Història de Sabadell gestio- Ripollet. Molí d’en Rata per tal de proveir d’aigua la ciutat de na el pou de glaç i el molí de Sant Ole- http://museuslocals.diba.cat/museu/1355046 Baetulo. És l’única conducció d’aquest guer, que constitueixen una veritable Sabadell. Molí de Sant Oleguer tipus que es pot visitar a Catalunya i se’n resta arqueològica d’una època en la http://museuslocals.diba.cat/museu/2788507 Sabadell. Pou de Glaç de Sant Oleguer pot recórrer un tram de 40 m. També qual no hi havia fabricació industrial de http://museuslocals.diba.cat/museu/2788481 hi ha diferents termes romanes a Caldes gel. Al molí es pot contemplar una roda Sant Boi de Llobregat. Termes Romanes de Montbui (s I-II aC), Badalona (segle I hidràulica en l’emplaçament original. http://museuslocals.diba.cat/museu/1625845

sortida 27 vies verdes_la garrotxa / la selva la ruta del carrilet EL CARRILET OLOT-AMER

ruta comença a Olot. El Lacamí del carrilet té una marcada pendent de descens des d’Olot (440 m) cap a Girona (70 m), amb una cota intermèdia al Coll d’en Bas, situat a 600 m. Per això es planteja una ruta de descens des d’Olot a Girona, itinerari que permetrà gaudir més plàci- dament de 54 km de ruta a través dels verds paisatges d’aquestes comarques. km 4 A Les Preses, la via es transforma km 0 km 2,5 en un carrer més del poble, man- La ruta arrenca a l’estació d’Olot, El viatger arribarà a l’antic Bai- tenint la seva identitat. Ja prop la qual conserva en perfecte estat xador de Sant Privat que encara de la sortida del poble, la solitària el seu edifici de viatgers. Al costat conserva la seva modesta andana. estació, convertida avui en Centre del riu Fluvià i el parc de la Font Des d’aquí, una llarga recta obre d’Informació Ambiental, és un de Sant Roc, la via abandona un solc entre els espessos entorns punt de parada obligatòria on Olot travessant un túnel artificial que entapissen aquestes planes del conèixer, amb més deteniment, sota l’ermita de Sant Roc. paisatge volcànic. l’entorn natural.

PUBLICITAT Oficina de Turisme Exposicions Lloguer d'espais Auditori

www.cantrona.cat 972 692 177 · [email protected]

28 sortida LA GARROTXA / LA SELVA_VIES VERDES LA RUTA DEL CARRILET EL CARRILET OLOT-AMER

KM 7 A la sortida de l’estació, la traça original del ferrocarril es perd entre camps de conreu. Per a la nostra tranquil·litat, la senyalit- zació de la Via Verda ens mostra la ruta a seguir sobre uns camins que, 500 m. més endavant, creuen la carretera. Des d’aquí, la via es dirigeix cap a Sant Esteve d’en Bas (km. 7), i a partir d’aquesta població s’abandona l’antic traçat que ha estat tallat en diversos llocs per la nova carretera. Per aquí anem guanyant alçada poc a poc perspectives de la Val d’en Bas, i, després de creuar amb molt de anomenada per aquí “La Suïssa compte la nova traça de la car- En aquest tram la via del ferro- de Catalunya”. El còmode des- retera C-152, trobarem a l’altra carril que travessava la serra per cens del port desemboca a l’actual banda l’antiga carretera. Sobre un túnel, va ser ocupada per la carretera a l’altra banda del túnel, el seu vell i gairebé oblidat asfalt nova carretera, la qual va ei- punt des del qual la traça ferro- remuntarem lleus rampes ﬁ ns a xamplar per a això l’estret túnel viària, a la dreta de la carretera, arribar, al km. 11, al Coll d’en ferroviari. Aquesta ascensió de tot recupera la seva independència i Bas. just 1,5 Kms, ofereix unes belles és plenament transitable (km. 12).

PUBLICITAT

BAR DE L'ESTACIÓ SANT FELIU DE PALLEROLS

^ Especialitat en carns a la brasa ] amb caliu de pedra volcànica Vine amb bici, ^ Torrades a la nostra llar de foc ] amb cotxe o caminant, Encarrega taula! al Bar de l 'Estació 630 53 15 33 la Vero hi Carretera d’Olot, 43 || 17174 Sant Feliu de Pallerols

sortida 29 vies verdes_la garrotxa / la selva

del ferrocarril torna a desaparèi- xer sota la carretera, però la Via Verda esquiva el trànsit usant el vell Camí Reial (aquest camí presenta algunes rampes empinades, amb ferm de ciment, que poden resultar una mica delicades per als ciclistes poc destres).

km 14 km 22 Un fort descens permet l’acos- Des Les Planes s’obre un dels tament fins al Baixador de Sant trams més atractius del ferrocarril Miquel de Pineda, al km. 14. Al La via s’interna en un camí de costat del andana s’aixeca l’ermi- continu descens entre boscos i al ta romànica de Sant Miquel. costat del riu, lluny de la carretera Cap avall, els pendents s’incremen- i les pobalciones. Sobre ponts i ten camí de Sant Feliu de Pallerols. espectaculars trinxeres, el viatger Sobre una estreta vall i després de arribarà fins al Baixador de Font creuar el riu Bruguent, la via s’en- Picant, al km. 28. Una àmplia ganxa a la carretera per accedir a escalinata baixa fins on antany Sant Feliu de Pallerols. (Km. 17), s’aixecava un entranyable hotel. on encara es conserva, encara que Molt a prop, en molt mal estat, la seva estació milers de que actualment ha estat adequada litres d’aigua com a restaurant. de la deu són embotellades La ruta del carrilet prossegueix diàriament cap a Les Planes. En aquest tram per a ser es passa al peu del mil·lenari Cas- consumits tell d’Hostoles, situat en una talaia en taules de sobre la via. Al km. 22 s’arriba a tot Espanya. les Planes, localitat al voltant de la El camí, ara qual la via dibuixa un enorme arc més estret, per perdre altura de forma suau. s’acosta cap a Amer, centre logístic del ferrocarril situat al km. Consorci de les 30. Els antics tallers acullen avui Vies Verdes de Girona als bombers locals, conservant Un cop a la carretera, cal seguir C/ Emili Grahit 13, 9-B 17002 Girona també en relatiu bon estat l’edi- de nou al costat d’aquesta fins a T 972 48 69 50 fici de viatgers, el moll i la seva arribar al proper pont sobre el riu F 972 48 69 59 www.viesverdes.cat peculiar cantina. Tot just un Ter (300 m). [email protected] quilòmetre més endavant, la via

30 sortida La nostra especialitat... La bona cuina

Amant de la cuina des de petit, no va ser fins de gran que vaig adonar-me que em volia dedicar a aquesta professió.

Després de perdre la feina per culpa de la crisi, vaig tenir la oportunitat d'entrar a treballar a un restaurant especialitzat en cuina creativa, on vaig acabar d'enamorar-me per complet d'aquesta professió.

Després d'hores de treball i dedicació vaig anar aprenent tot el que avui poso en pràctica. Es important tenir una bona base de cuina tradicional per poder desenvolupar una cuina creativa de qualitat.

En aquest camí m'hi acompanya la meva dona, que s'ha decantat per la pastisseria, tant clàssica com moderna.

Amb el temps he pogut estudiar i tinc un títol de cuina creativa i el de somelier, cata i maridatge. Can Corominas Restaurant Carretera de la Fabrega, 2 Em vaig marcar la meta de tenir un restaurant 17174 Sant Feliu de Pallerols propi abans de complir els 35 anys. Un dia, +34 638 571 233 visitàvem uns amics a Sant Feliu de Pallerols, ens vam enamorar de l'entorn, la tranquil·litat i el paisatge i és on varem veure la oportunitat de complir aquest somni.

Treballem buscant la qualitat dels productes de proximitat, el peix de Roses i la carn de la G arrotxa, per desenvolupar el nostre propi estil de cuina, amb tocs creatius però sense deixar banda la cuina de sempre. turisme

Turisl’oferta lúdica i turística d’FGtC ren Un viatge al cor de Catalunya Bitllets combinats (transport i visita) de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya permeten visitar museus, espais arquitectOnics i espais de lleure i viatjar en tren de manera rApida i cOmoda Un viatge al cor de Catalunya: Museu de la TEcnica de Manresa i Monestir de Sant Benet

Museu de la Tècnica de Manresa: Món Sant Benet: Bitllet Combinat Museu de la Tècnica Bitllet Combinat Món Sant Benet

Emplaçat al monumental edifici On: Carretera de Santpedor, 55. Món Sant Benet és un projecte dels Dipòsits Vells, que recollien 08242 Manresa (Bages). cultural, turístic i de lleure d’una i emmagatzemaven l’aigua de la gran singularitat on trobareu Sèquia, el Museu de la Tècnica Horaris: De dimarts a diumen- un monestir medieval a escassos de Manresa acull dues exposici- ge: de 10h a 14h. metres d’un innovador centre ons permanents que expliquen la Visites concertades per a grups. internacional de recerca de cuina història econòmica de Manresa: i tot en un entorn natural incom- · La Sèquia, com a gran obra de On es compra? parable. l’enginyeria medieval per pro- Podeu adquirir el bitllet combi- veïment d’aigua de tot el Pla de nat a les màquines expenedores El bitllet combinat inclou el Bages. de bitllets de qualsevol estació trajecte d’anada i tornada fins a · La Cinteria, com a fenomen de d’FGC de la línia Llobregat- Manresa Baixador amb FGC, el la industrialització manresana Anoia. Preu des de 6,45 € (Preu 1 trajecte d’anada i tornada amb situada, encara avui dia, en el zona). autobús fins a Sant Fruitós de centre especialitzat del mercat Bages o fins a Navarcles i l’entra- estatal i internacional. Visites concertades per a da al Monestir. Des de l’estació grups: [email protected] d’autobús fins al monestir hi ha El bitllet combinat inclou el un trajecte a peu d’uns 15 minuts trajecte d’anada i tornada fins a de durada. Manresa Alta amb FGC i l’entrada al Museu.

32 sortida TURISME

Turistren és un conjunt de Elbitllets combinats que permeten conèixer l’oferta turística i lúdica de l’àrea d’inﬂ uència de les estacions de tren d’FGC. Una opció ràpida i còmoda per visitar els principals recursos turístics Turistren dels municipis més propers a les L’OFERTA LÚDICA I TURÍSTICA D’FGC www.turistren.cat TURISTREN [email protected] estacions d’FGC. UN VIATGE AL COR DE CATALUNYA BITLLETS COMBINATS (TRANSPORT I VISITA) DE FERROCARRILS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PERMETEN VISITAR MUSEUS, ESPAIS ARQUITECTONICS I ESPAIS DE LLEURE I VIATJAR EN TREN DE MANERA RAPIDA I COMODA UN VIATGE AL COR DE CATALUNYA: MUSEU DE LA TECNICA DE MANRESA I MONESTIR DE SANT BENET

MÓN SANT BENET: MUSEUS DE MARTORELL: BITLLET COMBINAT MÓN SANT BENET BITLLET COMBINAT MUSEUS DE MARTORELL

On: Camí de Sant Benet de Situat al centre de Martorell, el On: Martorell. Bages, s/n. 08272 Sant Fruitós de Museu de l’Enrajolada és un dels Bages (Bages). museus més antics de Catalunya, Quan: Tot l’any. i ofereix una exposició permanent Horaris: De dilluns a divendres: de ceràmica i rajoles des de l’estil On es compra? de 9h a 15h. Dissabtes: de 9h a gòtic ﬁ ns al contemporani. Es ven exclusivament mitjançant 19h. El Museu Municipal Vicenç Ros, reserva prèvia a [email protected] Diumenges i festius: de 9h a 15h. ubicat a l’antic convent dels Ca- Grups mínims de 15 persones. (abril, maig, octubre i novembre: putxins, ofereixen al visitant un Preu des de 3,45 € (1 zona). de 9h a 19h). fons de ceràmica únic a Catalu- nya, així com altres fons dedicats On es compra? a l’etnologia, la pintura, l’escultu- Podeu adquirir el bitllet combi- ra i l’arquitectura. nat a les màquines expenedores El bitllet combinat inclou el de bitllets de qualsevol estació trajecte d’anada i tornada ﬁ ns a d’FGC de la línia Llobregat-Ano- Martorell Enllaç amb FGC i la ia. Preu des de 11,75 € ( 1 zona). visita guiada al Museu de l’Enra- jolada i al Museu Municipal Vi- Visites concertades per a cenç Ros de Martorell. Hi podeu grups: [email protected] arribar des de qualsevol estació de la línia Llobregat-Anoia d’FGC.

sortida 33 turisme_s'agaró casar-se a S’Agaró Hotel

Agaró Hotel us ofereix les S’luxoses i belles instal·lacions de què disposa per celebrar un casament en una de les zones més Els jardins que envolten el exclusives de la Costa Brava. Un S’Agaró Hotel posen a la vostra espai caracteritzat pel seu prestigi disposició tota la seva bellesa i i qualitat que es convertirà en el les increïbles vistes sobre el mar marc incomparable d’una cele- perquè visqueu la cerimònia que bració inoblidable. somiàveu envoltada de romanti- cisme i felicitat.

Per al banquet, us ofereixen els seus amplis i elegants salons inte- riors. Espais decorats al detall en S’Agaró Hotel què gaudir d’un sopar de gran Wellness & Spa Platja de S’Agaró exclusivitat, en un ambient festiu 17248 S’Agaró i distès. 972 325 200 www.hotelsagaro.com [email protected]

34 sortida s’agaró_turisme casar-se a

S’Agaró Hotelun dia molt especial

Quan cau la nit, la càlida il·luminació aportarà una màgia especial als jardins i a les terrasses. Un cop finalitzat el banquet, a la mateixa sala podreu seguir amb la festa fins a altes hores de la matinada. La millor música us acompanyarà en una nit única en què viureu alguns dels moments més especials de les vostres vides. sortida 35 FIRA_LA SEU D’URGELL

any 1048, en temps del bisbe L’ Guillem Guifré, es documenta a la Seu la primera ﬁ ra de què en tinguem constància a la Península Ibèrica. La posició central de la ciutat, en una cruïlla formidable de les comunicacions pirinenques, afavoria tota mena d’intercanvis.

La fi ra de la Seu ha anat evolucionant de dates al llarg de la història, adap- tant-se a les necessitats de pagesos i ramaders. La més important era la de tardor, que coincidia amb la festivitat de Sant Ermengol. Era una gran fi ra de bestiar que, amb la pèrdua de vita- litat de la ramaderia, es va reconvertir als anys setanta en una fi ra agrària

FIRADE SANT ERMENGOL

36 sortida LA SEU D’URGELL_FIRA

i de mostres, ﬁ ns que l’any 1995 va acollir la primera edició de la Fira de Formatges Artesans del Pirineu, un esdeveniment que l’ha revitalitzat i l’ha convertit en una de les ﬁ res cata- lanes amb més personalitat i futur.

Actualment, la fi ra de Sant Ermengol és un esdeveniment estratègic per a la Seu d’Urgell, l’aparador de la ciutat i de les seves singularitats. La trama ur- bana es transforma en un gran mercat amb més de 300 parades de venda ambulant; i tot un seguit de mostres monogràfi ques que volen posar en valor els punts forts de l’economia del territori: Espai Tast Km0, Aliments del Territori i tu; mostra empresarial, comercial i d’entitats de la Ciutat; mostra Ramadera; fi ra d’artesania d’arts i ofi cis del Pirineu; i Autofi ra.

Ajuntament de La Seu d’Urgell Plaça dels Oms, s/n · 25700 La Seu Tel. 973 35 00 10 · Fax. 973 35 01 65 www.laseu.cat · [email protected]

1 2 3 ELS ANIMALS SALVATGES DELS 4 5 PIRINEUS EN EL SEU ESPAI 6 7 NATURAL DE MUNTANYA 8 9 10 11 12 13 Una de les visites preferides 14 15 per als petits i els grans 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 HORARIS DAINA REN BISÓ CABRA 40 Estiu del 10/07 al 31/08: 9 h a 18 h* SALVATGE MARMOTA ISARD 41 A l’hivern: 9 h a 17 h* MUFLÓ CABIROL CÈRVOL 42 * Últimes entrades PORC SENGLAR LLOP ÓS BRU 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 Pla del Mir - 66210 LES ANGLES (France) - 0033 (0)4 68 04 17 20 - [email protected] 75 76 77 78 música_sant boi de llobregat

xxv mostra de jazz de

santDEL 21 D’OCTUBRE boi AL 25 DE NOVEMBRE DE 2016

40 sortida SANT BOI DE LLOBREGAT_MÚSICA

Mostra de jazz de Sant LaBoi és un referent del jazz a la comarca i un dels principals esdeveniments musicals de la ciutat..

La mostra complirà aquest any 25 anys. Nascuda el 1992, al L’ÀNIMA DE LA MOSTRA llarg d’aquests anys ha portat a NOMS PROPIS DEL JAZZ La història d’aquest certamen és la sant boi grans ﬁ gures de l’escena NACIONAL I INTERNACIONAL història d’amor al jazz per part de musical nacional i internacional Per la Mostra de Jazz de Sant dos ciutadans de la ciutat. En Toni i s’ha convertit en una cita espe- Boi han passat els millors músics Solà i en Valentí Sésar,han estat rada entre els mesos d’octubre i de l’escena nacional i internaci- des del primer moment l’ànima de novembre per a un públic ﬁ del i onal. Noms internacionals com la Mostra, en Toni com a músic entusiasta que omple any rere any Benny Sharoni, Tricia Evi, Ivan habitual i director artístic, i en Va- els diferents auditoris de la ciutat. Kovacevic, Carla Cook, Ronald lentí com a crític i presentador dels Baker, Dani Doriz, Champian concerts, i realitzador del progra- Fulton, Jesper Thilo, Dena de ma Jazz Setmanal a Ràdio Sant Boi. Tot plegat sense perdre les prin- Rose, Charmine Michelle, Ter- Toni Solà, resident a Sant Boi, és cipals esències del festival, que el rell Staford, Geni Barry, Scott un dels millors saxofonistes de jazz fan tant especial, com són, el seu Hamilton... acompanyats de les del nostre país, i el més important arrelament territorial amb con- millors formacions nacionals: La dins dels estils més tradicionals i certs a tots els barris de la ciutat, i Locomotora Negra, Lucky Guri arrelats del jazz a casa nostra. Ha el seu compromís amb el jazz més quartet, Alex “A” &TNT, Fam de treballat amb músics de renom popular i accessible. Funk, New Orleans Hot Six, The internacional com Gene Con- Krokodillos, The Barcelona big ners, Bobby Durham, Rob Bar- band, Traditional Jazz Ensemble, gad, Grant Stewart, Harri Allen, Wax &Boggie, Dumpy Lobsters.... Jesse Davis, Charmin Michelle, i especialment Scott Hamilton.

A sobre, Cool Grinders; a dalt Doc Scanlon with Oscar Jay

sortida 41 música_sant boi de llobregat

Abel Santos: Perfomance poètica inspirat en la música jazz El poeta local Abel Santos, recitarà poemes dels seus darrers llibres “Jass” i “Las lágrimas de Chet Baker” inspirats en la música jazz, amb la música en directe de José Vázquez. Divendres 14 octubre a les 23h. Entrada gratuïta. Lloc/Organitza: Punt Nou c/ Girona 19

THE WOODYS gypsy & jazz band Dissabte 15 d’octubre a les 21 hs. Entrada: 6€ Organitza: Muses Casablanca de Sant Boi de Llobregat. The Woody’s és un trio de música amb Jim Rotondi Lila Ammons ANDREA CANTER un estil musical alegre i flexible, que és el resultado de la fusió entre el Gypsy Jazz i les Bandes Sonores Originals més cèlebres de la cinematografía universal. No us podeu perdre l’oportunitat de veure en rigurós directe una de les bandes del panorama musical actual més originals i amb el paladar més exquisit a l’acollidor “Espai Cultural les Mu- ses Casablanca” de Sant Boi de Llobregat.

Cercavila Dixeland Royal Garden pels carrers de la ciutat La Mostra de Jazz surt al carrer! Dissabte 15 de novembre al matí cercavila dixie. Recorregut a partir de les 11h entre la pl. del Mercat Vell / Mercat Muntanye- ta i Pl. Generalitat, amb final al c/ Pau Ray Gelato & Barcelona Big Blues Band Casals (Cooperativa). Tradicionalment, Barcelona ha donat bones Ray Gelato, proclamat “el padrí del Swing” Espectacles Familiars als barris Big Bands de jazz i swing. Des de princi- és un dels saxofonistes i cantants més presenta VIATJAZZ A NOVA ORLEANS pis dels setanta fins l’actualitat, han estat prestigiosos de l’antic continent. Amb la Concert musico pictòric al voltant del dixe- molts els músics i arranjadors de la ciutat seva banda, The Giants, ha revindicat l’èpo- land. Un espectacle per explicar el fet musical que s’han deixat seduïr per la potència i ca del Jazz, Swing i Rhythm´n´blues, l’època a través d’un diàleg amb un dels exponents versatilitat característiques d’aquest tipus de Louis Prima, Louise Jordan, Sam Butera, de l’art urbà, el graffiti. Espectacle de la cia de formacions. Però fins ara, cap ho havia en innumerables gires per Europa, Estats Roger Canals i el graffiter Werens dirigit a fet amb la voluntat de dedicar-se al blues i Units i Japó en un llarg període de més de públic infantil i familiar, a partir de 6 anys. al rhythm and blues. La Barcelona Big Blues dues décades. El so del seu saxo ens porta Cal Ninyo dia 27 novembre 12 h 3€ Band, sota la direcció del contrabaixista a un temps passat, temps de ball, fum del Ivan Kovacevic, conjuga un grup de bons tabaco i alcohol prohibit, quan la música era músics que crea un so enèrgic, salvatge una manera de viure. Ajuntament de Sant Boi de llobregat i sofisticat. A través dels arranjaments, Pl. Ajuntament, 1 08830 Sant Boi de Llobregat Kovacevic aplica a la Big Band tota l’ex- Ray Gelato, junt amb la Barcelona Big Tel. 93 635 12 00 periència i criteri que ha adquirit en petits Blues Band farà cumplir el seu únic objetiu: Fax: 93 630 18 56 combos. El resultat és un torrent sonor en Fer que el públic gaudeixi de la mateixa www.santboi.cat facebook.com/mostradejazzsantboi la tradició de bandes com les de T-Bone manera que gaudeixen ells... [email protected] Walker o Johnny Otis. Amb tota la seva ànima!

42 sortida

publireportatge

Mel de Manuka el miracle de la natura

mel de Manuka té unes seu equip científic de la universitat en altes concentracions únicament Lapropietats regeneratives i de Dresde (Alemanya), mitjançant a la mel de Manuka. antibacterianes excepcionals, fet un estudi científic, determinaren A diferència del peròxid d’hidrogen que la converteix en l’única capaç que la responsable d’aquestes pro- present en altres mels, el Metilglio- de lluitar contra gairebé tot tipus pietats era una substància activa xal no és neutralitzat per les enzi- de bactèries, a més de tenir pro- denominada Metilglioxal, present mes instestinals, i d’aquí ve la seva pietats antiinflamatòries, an- gran efectivitat antibacteriana. tiinfeccioses i antioxidants. Conté vitamines A, C, D, B1, B2, B3, B5 i B6, així com Després d’alguns anys de minerals i oligoelements, in- controvèrsia i opinions al cloent calci, coure, ferro, voltant del sistema de classi- fòsfor, magnesi, sofre, man- ficació de la mel de Manuka, ganès, iode, sodi i potassi. el citat professor Thomas Henle i el seu equip cien- tífic varen aconseguir de- Aquesta mel és nativa de mostrar el 2008 que el res- Nova Zelanda i s’ha utilit- ponsable de la lluita contra zat històricament en la me- l’activitat bacteriana de la dicina popular. Els Maori mel de Manuka era el Me- (aborígens de Nova Zelan- tilglioxal (MGO). da) utilitzaven compreses Un sistema de graduació de Manuka per tractar cre- que certifica el contingut mades, infeccions, picades mínim d’aquest compost i, d’insectes i, fins i tot, ferides gràcies al qual, els consumi- dels seus guerrers. L’origen dors poden tenir la garan- d’aquest poder extraordina- tia i la confiança que estan ri no es va arribar a conèixer comprant autèntica mel de fins al 2008, any en què el Manuka amb la seva activi- professor Thomas Henle i el tat inigualable.

44 sortida sortida 45 TURISME_EL RIPOLLÈS

PAQUETS TURÍSTICS

Monestir de Ripoll + Vall de Núria EL RIPOLLÈS · Visita al Conjunt Monàsti c de Santa Maria de Ripoll · Visita a la Vall de Núria (tren cremallera i PIRINEU DE GIRONA telecabina) UN VIATGE FASCINANT ALS ORÍGENS DE CATALUNYA Monestir de Ripoll + Parc Estiulaventura · Visita al Conjunt Monàsti c de Santa Maria El Ripollès és una comarca de Ripoll · Circuits acrobàti cs al parc d’aventura pirinenca, que es troba al Pirineu de Girona, situada a Monestir de Sant Joan i Palau de l’Abadia + Molló Parc 100 km de Barcelona i a 80 · Visita al Monesti r de Sant Joan i Palau de km de la Costa Brava, confor- l’Abadia mada per la Vall de Ribes, la · Visita al parc d’animals Molló Parc Vall de Camprodon i el Baix Monestir + dinar + Formatges Ripollès. La Serra Cavallera, Pujol Orra · Visita al Monesti r de Ripoll o de Sant Joan i les muntanyes del Pirineu, Palau d’Abadia i els dos rius que la travessen de · Dinar a un restaurant a escollir · Visita a Formatges Pujol Orra i degustació nord a sud, el Ter i el Freser, han A més, hi trobem dues de formatges conﬁ gurat un territori articulat estacions de muntanya: la Vall de Monestir + dinar + Mas El Pinós en tres valls: la de Camprodon, la Núria, situada a 2.000m d’altitud · Visita al Monesti r de Ripoll o de Sant Joan i de Ribes i el Baix Ripollès. Cims i a on només s’hi pot accedir amb Palau d’Abadia · Dinar a un restaurant a escollir com el Puigmal, o el Bastiments, el tren cremallera, i Vallter2000, · Visita a Mas El Pinós (productor de carn) fregant els 3000 m. d’alçada tala- al bell mig de cims que sobrepas- Monestir de Ripoll + Fonda Xesc ien els 19 pobles que esquitxen el sen els 2.800m d’altitud i amb la · Visita al Conjunt Monàsti c de Santa Maria territori, la majoria d’ells d’origen base a 2.000 m. de Ripoll medieval. Valls, rius, muntanyes, · Àpat a la Fonda Xesc (Estrella Michelin) poblets d’encant us permetran També es pot visitar Molló Parc, Centre d’interpretació del Mite gaudir de la seva bellesa. el parc d’animals del Pirineu, del Comte Arnau + Cervesa Artesana Minera situat a Molló, a la Vall de Cam- · Visita al Centre d’Interpretació del Mite del prodon, on espot fer un recor- Comte Arnau a Sant Joan de les Abadesses · Visita a l’obrador de Cervesa Artesana regut a l’aire lliure passejant pel Minera i tast bosc i els prats, tot observant Monestir de Sant Joan i Palau de diferents espècies d’animals, l’Abadia + Camprodon com ara cérvols, muﬂ ons, óssos · Visita al Monesti r de Sant Joan i Palau de l’Abadia o marmotes. · Visita guiada a la vila de Camprodon

Gaudeix també del Parc Centre d’interpretació del Mite del Comte Arnau + Trenet Turístic Natural de les Capçaleres del de Camprodon Ter i del Freser, un magníﬁ c espai · Visita al Centre d’Interpretació del Mite del Comte Arnau a Sant Joan de les Abadesses El Ripollès disposa d’una de les d’alta muntanya al cor del Pirineu · Ruta a Camprodon amb el trenet turísti c concentracions més grans d’art de Girona amb 14.725 ha. romànic d’Europa: 98 monu- ments repartits entre els 19 municipis de la comarca, on en destaca el Monestir de Sant Joan de les Abadesses, i la portada del segle XII del Monestir de Santa Terra de Comtes i Abats Maria de Ripoll, candidata a ser Tel. 972 70 45 56 declarada Patrimoni Mundial de [email protected] la UNESCO. www.terradecomtes.cat

46 sortida

alde Girona cor

Ubicats al centre de Girona, Hotels Ultonia punt idoni on allotjar-se, celebrar reunions d’empresa, àpats de grups i tot tipus d’esdeveniments a mida.

Us ajudem a organitzar-ho.

Nadal i Cap d’Any: · Menú festiu per a empreses en un saló privat. · Paquet de Cap d’Any, inclou allotjament, sopar i cotilló.

972 20 38 50 www.hotelsultoniagirona.com [email protected]