Especialització Productiva Dels Municipis I Comarca Del Vallès Occidental

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Especialització Productiva Dels Municipis I Comarca Del Vallès Occidental Especialització productiva dels municipis i comarca del Vallès Occidental. Desembre 2010 Realització: Amb el suport: 0. Índex 0. Índex .............................................................................................................................. 2 1. Introducció ....................................................................................................................... 2 1.1. Grans sectors i activitats econòmiques ........................................................................ 3 2 1.2. Interpretació dels mapes .............................................................................................. 4 2. Especialització productiva ............................................................................................ 6 2.1. Síntesi per sectors i activitats més rellevants ......................................................... 6 2.2. Especialització per grans sectors ........................................................................... 8 2.3. Especialització per activitats econòmiques (CCAE’09-2) ..................................... 11 1. Introducció La majoria de sectors d’activitat no es distribueixen d’una manera uniforme en el territori. Hi ha comarques i municipis que concentren més empreses i llocs de treball de determinades activitats. Una manera de mesurar si en un territori s’hi concentra més o menys un sector és l’índex d’especialització productiva. Permet contrastar si el pes d’una activitat econòmica en un municipi, per exemple, és major, similar o inferior al Activitat econòmica és qualsevol pes de la mateixa activitat en un altre territori, per procés mitjançant el qual obtenim productes, bens i serveis. Sector exemple el conjunt de Catalunya. Com més elevat sigui el d’activitat econòmica és un grup valor obtingut, més concentració o especialització relativa d’activitats que generen un tipus similar de productes, bens o serveis. tindrà el territori en l’activitat de la qual es tracti. I en sentit contrari, com més petit sigui, menys especialització relativa. De la concentració relativa d’activitats no es pot despendre directament l’existència d’un clúster o districte industrial. Cal tenir en compte també com a mínim la dimensió en termes absoluts del propi sector, de si els municipis propers també tenen una alta concentració en els mateixos sectors, de si respon a una xarxa d’empreses que realitzen activitats similars o complementàries (perspectiva horitzontal), de si hi ha interrelació d’empreses proveïdores i clients (perspectiva vertical) en el territori, de si es tracta de una o poques empreses grans o bé es tracta d’una xarxa de pimes, etc. En els següents mapes es mostra l’especialització productiva dels municipis del Vallès Occidental, respecte al conjunt de Catalunya, en cadascun dels grans sectors i activitats econòmiques. La variable utilitzada és la concentració de treballadors per activitat. De forma concreta els afiliats a la seguretat social, assalariats més autònoms. La font de les dades és l’INSS-SITDEL de l’Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona, dades cedides pel Departament d´Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. www.copevo.cat www.esbarbera.cat www.rubi.cat Consorci per l’Ocupació Fundació Barberà Promoció Àrea de Promoció Econòmica i la promoció Econòmica Àrea de Promoció Econòmica Ajuntament de Rubí del Vallès Occidental Ajuntament de Barberà del Vallès Índex d’especialització relativa: Divisió de la proporció del sector X en el territori A respecte el total de sectors de A, entre la proporció del sector X del territori B respecte el total de sectors de B. Si bé molts autors consideren que hi ha existència especialització productiva quan l’índex és superior a 1, en aquest anàlisi s’ha optat per utilitzar un criteri més estricte, destacant els sectors amb un índex mínim del 1,2, similar al que recomana el document “Business Clusters in the UK”, preparat per al Govern britànic per Trends Business Research (2001), on marquen el llindar en 1,25, com també fan servir en el llibre “Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya”, del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. 3 En tot cas quan destaquem un municipi en l’apartat 2 és per que té un índex superior a qualsevol d’aquests 1.1. Grans sectors i activitats econòmiques Hem agrupat les diverses activitats econòmiques de la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques a dos dígits (CCAE-2009 a 2 dígits) en 18 grans sectors (vegeu taula següent). En els capítols 2 i 3 es mostren per a cada territori l’especialitat productiva de cada gran sector i activitat econòmica, respectivament. 1 Agroindústria 7 Energia, aigua i residus 13 Serveis a les empreses 01 Agricultura, ramaderia, caça 35 Energia elèctrica i gas 53 Activitats postals i de correus 02 Silvicultura i explotació forestal 36 Aigua 69 Activitats jurídiques i de comptabilitat 03 Pesca i aqüicultura 37 Recollida i tractament d'aigües residuals 70 Seus centrals i consultoria empresarial 10 Indústries de productes alimentaris 38 Tractament, valorització de residus 74 Altres activ· professionals i científiques 11 Fabricació de begudes 39 Descontamin· i altra gestió de residus 77 Activitats de lloguer 12 Indústries del tabac 8 Construcció i immobiliàries 78 Activitats relacionades amb l'ocupació 2 Extractives 23 Productes minerals no metàl·lics 80 Activitats de seguretat i investigació 05 Antracita, hulla i lignit 41 Construcció d'immobles 81 Serveis a edificis i activ· de jardineria 06 Petroli brut i de gas natural 42 Construcció d'obres d'enginyeria civil 82 Activitats administratives d'oficina 07 Minerals metàl·lics 43 Activ· especialitzades de la construcció 14 Adminsitració pública 08 Minerals no metàl·lics ni energètics 68 Activitats immobiliàries 84 Admin· pública, Defensa i SS obligatòria 09 Suport a les indústries extractives 71 Serveis tècnics d'arquitectura i enginy· 99 Organismes extraterritorials 3 Tèxtil-Química 9 Comerç, Hosteleria i Turisme 15 Educació i recerca 13 Indústries tèxtils 47 Comerç al detall, exc· vehicles de motor 72 Recerca i desenvolupament 14 Confecció de peces de vestir 55 Serveis d'allotjament 85 Educació 15 Indústria del cuir i del calçat 56 Serveis de menjar i begudes 16 Salut 17 Indústries del paper 79 Agències de viatges i operadors turístics 21 Fabricació de productes farmacèutics 19 Coqueries i refinació del petroli 10 Comerç a l'engròs i Logística 75 Activitats veterinàries 20 Indústries químiques 46 Comerç a l'engròs, exc· vehicles motor 86 Activitats sanitàries 22 Cautxú i matèries plàstiques 49 Transport terrestre i per canonades 17 Serveis socials 4 Metall 50 Transport marítim i per vies interiors 87 Serveis socials amb allotjament 24 Metal·lúrgia 51 Transport aeri 88 Serveis socials sense allotjament 25 Productes metàl·lics, exc. maquinària 52 Emmagatzematge i afins al transport 97 Llars que ocupen a personal domèstic 27 Materials i equips elèctrics 11 TIC 18 Edició, cultura i lleure 28 Maquinària i equips ncaa 26 Productes informàtics, electròn· i òptics 18 Arts gràfiques i suports enregistrats 30 Altres materials de transport 61 Telecomunicacions 58 Edició 33 Reparació i inst· de maquinària i equips 62 Serveis de tecnologies de la informació 59 Cinema, vídeo, programes TV, edició so 5 Automoció 95 Reparació ordinadors i efectes personals 60 Emissió i programació de ràdio i TV 29 Vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 12 Serveis Financers 63 Serveis d'informació 45 Venda i reparació de vehicles de motor 64 Mediació financera, exc· assegurances 73 Publicitat i estudis de mercat 6 Altres manufactureres 65 Assegurances i fons de pensions 90 Activitats artístiques i d'espectacles 16 Fusta i del suro, excepte mobles 66 Activitats auxiliars mediació financera 91 Biblioteques, arxius, museus i similars 31 Mobles 92 Jocs d'atzar i les apostes 32 Indústries manufactureres diverses 93 Activitats esportives i d'entreteniment 94 Activitats associatives 96 Altres activitats de serveis personals www.copevo.cat www.esbarbera.cat www.rubi.cat Consorci per l’Ocupació Fundació Barberà Promoció Àrea de Promoció Econòmica i la promoció Econòmica Àrea de Promoció Econòmica Ajuntament de Rubí del Vallès Occidental Ajuntament de Barberà del Vallès 1.2. Interpretació dels mapes a) A les pàgines següents hi ha un mapa del Vallès Occidental per cadascun dels grans sectors i activitats econòmiques. La ubicació de cada municipi és la que es mostra a continuació: 1. Badia del Vallès 11. Rellinars 21. Ullastrell 4 2. Barberà del Vallès 12. Ripollet 22. Vacarisses 3. Castellar del Vallès 13. Rubí 23. Viladecavalls 4. Castellbisbal 14. Sabadell 5. Cerdanyola del Vallès 15. Sant Cugat del Vallès 6. Gallifa 16. Sant Llorenç Savall 7. Matadepera 17. Sant Quirze del Vallès 8. Montcada i Reixac 18. Santa Perpètua de Mogoda 9. Palau-solità i Pleg. 19. Sentmenat 10. Polinyà 20. Terrassa b) En cada gran sector i activitat econòmica s’especifica el grau d’especialització productiva de la comarca respecte Catalunya. Per a cada municipi s’especifica amb més en funció de la gamma següent: - Els verds indiquen que al municipi hi ha major Índex d'especialització concentració/especialització del sector en relació de les activitats econòmiques a la mitjana de Catalunya. Quant més intens és el verd major concentració. Valors a partir de 1,2. > 10.0 4 a 10 Valors que indiquen - Els carbaça-vermells indiquen menor concentració 2 a 4 especialització del sector en relació a la mitjana de Catalunya. 1,5 a 2 Quant més intens és el vermell menor 1,2 a 1,5 0,83
Recommended publications
  • Tasta El Vallès
    Tasta el Vallès és un projecte del Con- Tasta el Vallès és possible gràcies a la sorci de Turisme del Vallès Occidental, gran tasca que porten a terme moltes mitjançant la Xarxa Productes de la Te- persones que creuen en el patrimoni rra, que neix amb la finalitat de difondre gastronòmic de la nostra comarca: cui- el patrimoni gastronòmic que singularit- ners, productors, elaboradors... za la comarca i dotar de visibilitat als productors i elaboradors que hi ha al Aquest document és concebut com darrere. una eina viva, en constant revisió i ac- tualització. Per aquest motiu, us dema- En el marc d’aquest projecte, hem ela- nem la vostra col·laboració per a en- borat el catàleg que us presentem, que grossir-lo. Si coneixeu altres productes, recull diversos productes singulars, de singulars i de proximitat que en podrien qualitat i vinculats amb el territori. Tam- formar part, feu-nos-ho saber! bé hi podreu consultar els llocs on els podeu trobar. Ens podeu escriure a: [email protected] Pans i dolços Formatges, ous i brous Belgues Cendrat d’Ullastrell Cardinal Cingle de Vacarisses Coca de Munt Mató, Recuit i Tendral d’Ullastrell Coca de Sant Quirze Ous de Sant Llorenç Coca de Vidre Brous de gallina ecològica Galetes de Sant Llorenç Gominoles naturals Vins del Vallès Occidental Llançadores Arraona Llonguets 5 Quarteres Melmelades Del Pot Petit El Quico i la Quica Montserratines Martialis Mussolets de Sant Quirze Vins de Ca l’Esteve Pa d’espelta de Ca n’Arnella Pa de Munt Escumosos, vermuts Pa de Pagès Català i vins dolços Pa
    [Show full text]
  • Ripollet 93 594 21 11 CUAP Sant Félix
    Ajuntament CAP Telèfon CUAP Telèfon CUAP Cerdanyola- Ripollet 93 594 21 11 Badia del Vallès CAP BADIA 93 719 26 01 CUAP Sant Félix - Sabadell 93 712 29 59 CUAP Cerdanyola- Ripollet 93 594 21 11 Barberà del vallès CAP BARBERÀ 93 719 25 40 CUAP Sant Félix - Sabadell 93 712 29 59 CUAP Sant Andreu de la Barca 93 635 66 51 Castellbisbal CAP CASTELLBISBAL 93 772 03 56 CAP RUBÍ- MÚTUA DE TERRASSA 93 586 67 00 Cerdanyola del vallès CAP SERRAPARERA 93 580 63 63 Cerdanyola del vallès CAP FONTETES 93 594 44 70 Cerdanyola del vallès CAP CANALETES 93 591 07 40 CUAP Cerdanyola-Ripollet 93 594 21 11 Cerdanyola del vallès CAP SALUT MENTAL 93 580 96 77 Cerdanyola del vallès CAP LA FARIGOLA 93 691 95 89 Montcada i Reixac CAP MONTCADA I REIXAC 93 575 05 44 CUAP les Casernes Sant Andreu- BCN 932 74 79 55 Montcada i Reixac CAP LES INDIANES 93 575 26 01 CUAP Sant Félix - Sabadell 93 712 29 59 Ripollet CAP RIPOLLET 93 594 64 20 CUAP Cerdanyola-Ripollet 93 594 21 11 Ripollet CAP PINETONS 93 594 65 37 Rubí CAP ANTÓN BORJA 93 588 45 55 CAP RUBÍ- MÚTUA DE TERRASSA Rubí CAP RUBÍ- MÚTUA DE TERRASSA 93 586 67 00 Servei 24h 93 586 67 00 Rubí CAP SANT GENÍS 93 699 17 29 Sabadell CAP SANT OLEGUER 93 746 41 81 Sabadell CAP GRÀCIA 93 746 60 87 Sabadell CAP CENTRE 93 728 44 44 Sabadell CAP CA N'ORIAC 93 723 37 13 Sabadell CAP CAN RULL 93 724 79 20 Sabadell CAP CONCÒRDIA 93 713 64 20 Sabadell CAP CREU ALTA 93 723 70 14 CUAP Sant Fèlix 93 712 29 59 Sabadell CAP CREU DE BARBERÀ 93 710 07 34 Sabadell CAP LA SERRA 93 715 55 34 Sabadell CAP MERINALS 93 745 73 90 Sabadell CAP NORD
    [Show full text]
  • El-Llac3a7-553-Web.Pdf
    Membre fundador de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal Molins de Rei · Baix Llobregat · Març 2019 · Any 63 · Número 553 Millores en la mobilitat urbana a les portes de la segona dècada del segle XXI Estació de Renfe Després d’una dècada de reivindicacions, tant des dels equips de govern de l’Ajuntament com de l’oposició, el Consell d’Administració de Renfe ha donat llum verda al projecte de millora de l’estació de tren, amb un pressupost de més de set milions d’euros. El projecte adaptarà l’estació ferroviària i en millorarà l’accessibilitat per a tots els ciutadans, alhora Foto portada: Guillem Urbà que engrandirà les andanes per donar resposta a l’augment de trànsit de la línia R4. S’hi instal·laran ascensors i se’n millorarà la il·luminació, a més de renovar els equips de climatització, tot això, respectant l’essència arquitectònica d’un edifici històric. director Seguint aquesta línia de millora del servei de Rodalies, que tanta falta ens fa, la companyia ferroviària Josep Ferrer ha encetat un servei d’avisos per missatge directe. Es tracta d’un sistema que facilita als usuaris en temps real tota la informació relativa a les línies i els horaris que ells seleccionin per mitjà de missatges perso- consell de redacció nalitzats en un compte de Twitter. Jordi Turró, Pere Rodon, Jaume Romeu, Romà Català Reforma de la carretera redactors Per altra banda, ja està a punt de començar la reforma de la carretera, que afectarà en una primera fase Francesc Santolària, el tram comprès entre el passeig del Terraplè i el carrer Raseta.
    [Show full text]
  • Upgrading of Infrastructure In
    D3.1.1 – Review of existing practices to improve CAPACITY4RAIL capacity on the European rail network SCP3-GA-2013-605650 Migration scenarios and paths Submission date: 23/11/2017 Deliverable 53.2 Upgrading of infrastructure in D53. 2 – Migration scenarios and paths CAPACITY4RAIL SCP3-GA-2013-605650 Lead contractor for this deliverable: • IK Project coordinator • Union Internationale des Chemins de fer, UIC Contributors • DB AG • USFD CAPACITY4RAIL PUBLIC Page 2 D5.3.2 – Migration scenarios and paths CAPACITY4RAIL SCP3-GA-2013-605650 2017/09/30 Executive Summary This deliverable, D5.3.2 Migration Scenarios and Paths, presents a link between work packages WP5.1, WP5.2 and WP5.4, as well as bridging between the technical SPs (SP1, SP2, SP3 and SP4). This takes targets originally defined in D5.1.1 and looks at how they are applied to the C4R innovations, aims to understand the innovations as well as analyse the specific case study lines and routes and gather data on these to allow innovations be applied specifically within WP5.4. Not all of the case study lines have been used in WP5.4, those that weren’t, their analysis and baseline data is presented in this deliverable. However, for those that were used within WP5.4, the detailed data and final scenarios are presented as part of the cost benefit analysis within deliverable D5.4.2/3. CAPACITY4RAIL PUBLIC Page 3 D5.3.2 – Migration scenarios and paths CAPACITY4RAIL SCP3-GA-2013-605650 2017/09/30 Table of contents Executive Summary ................................................................................................................................................. 3 Table of contents .................................................................................................................................................... 4 Abbreviations and acronyms..................................................................................................................................
    [Show full text]
  • Mapa De Base Dels Límits Municipals I Comarcals De La Província De Barcelona
    MAPA DE BASE DELS LÍMITS MUNICIPALS I COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 8 Castellar de n'Hug 2 Gisclareny Bagà Guardiola de Berguedà Saldes la Pobla de Lillet Sant Julià Vallcebre de Cerdanyola Sant Jaume la Nou de Frontanyà de Berguedà Castell de l'Areny BERGUEDÀ Fígols 16 Cercs OSONA Vilada Borredà Castellar del Riu 9 Alpens Montesquiu Santa Maria 14 Berga de Besora la Quar Sora Capolat Sant Quirze de Besora Sant Pere de Torelló Sant Agustí de Lluçanès Sant Vicenç Avià Olvan de Torelló Orís 15 l'Espunyola Lluçà 6 Perata Sant Boi 13 de Lluçanès L’Esquirol Sagàs Sant Martí Torelló d'Albars les Masies Rupit i Pruit Montclar Gironella de Voltregà Casserres Sobremunt Sant Hipòlit de Voltregà Manlleu Prats de Olost Tavertet Lluçanès Santa Cecília Santa Maria de Voltregà les Masies de Merlès de Roda Sant Bartomeu Montmajor del Grau Roda de Ter Puig-reig Gurb Viver i Serrateix 19 Sant Feliu 23 Tavèrnoles Vilanova de Sau Sasserra Oristà 20 Folgueroles Gaià Calldetenes 18 Santa Eulàlia Vic Santa Eugènia Sant Sadurní Cardona de Riuprimer 17 de Berga Sant Julià d'Osormort de Vilatorta Navàs 22 Malla Muntanyola BAGES Taradell Balsareny Avinyó l'Estany Santa Maria d'Oló 25 Tona 10 Seva Súria Castellnou MOIANÈS de Bages Collsuspina Sant Mateu de Bages Moià Balenyà Sallent el Brull Artés 24 VALLÈSVALLÈS ORIENTALORIENTAL Castellfollit Callús de Riubregós Centelles Santpedor Calders 5 Aiguafreda Fonollosa Castellcir Montseny Sant Joan Sant Fruitós Calonge de Segarra de Vilatorrada de Bages Navarcles Castellterçol Sant Pere Monistrol Sallavinera
    [Show full text]
  • El Camí De Sant Jaume : De Barcelona a Montserrat
    EL CAMÍ DE SANT JAUME DE BARCELONA A MONTSERRAT El Camí de Sant Jaume Índex Els camins de romeus de Barcelona a Montserrat i el Camí de Sant Jaume . 4 El Camí de Sant Jaume : de Barcelona a Montserrat. – (Guies turístiques de Catalunya) Introducció . 7 A la portada: Xacobeo 2010 Catalunya . – Índex Els camins de romeus a Montserrat . 9 ISBN 9788439385776 I. Domínguez, Rafa II. U50mil (Firma) III. Agència Catalana de Preparant el pelegrinatge . .11 Turisme IV . Catalunya . Departament d’Innovació, Universitats i L’equipatge . .12 Empresa V . Col·lecció: Guies turístiques de Catalunya Consells si es va a peu . .13 1. Camí de Sant Jaume – Guies 2. Catalunya – Guies 914.671(036) Alguns consells per als ciclistes . .15 L’itinerari de Barcelona a Montserrat per Martorell . .19 De Barcelona a Martorell . .21 De Martorell a Montserrat . .35 L’itinerari de Barcelona a Montserrat per Sant Cugat del Vallès . .55 De Barcelona a Sant Cugat del Vallès . .57 De Sant Cugat del Vallès a Collbató . .65 Ajuntaments . .73 Oficines de turisme . .75 Altres telèfons d’interès . .77 Índex toponímic . .79 © Generalitat de Catalunya Departament d’Innovació, Universitats i Empresa Secretaria de Comerç i Turisme Direcció General de Turisme Edita: Agència Catalana de Turisme Text: U50mil i Rafa Domínguez Maquetació: Rafa Domínguez Fotografies: Rafa Domínguez, Carme Marsal, Jaume Balanyà i Abadia de Montserrat – Museu de Montserrat Impressió: IMGESA Dipòsit legal: B-36 .034-10 2 3 El Camí de Sant Jaume diversos . En uns casos és la religiositat i l’espiritualitat allò que empeny Els camins de romeus de Barcelona a a caminar, en d’altres potser el fet de recórrer un gran itinerari cultural .
    [Show full text]
  • Detalles De La Victoriosa Ofensiva Nacional En El Frente De Cataluña
    AÑO XXIX.—NUMERO 10f868 zyxwvutsrqponmlkjihgfedcbaZYXWVUTSRQPONMLKJIHGFEDCBA MIERCOLES, 25 DE ENERO DE 1939 MIERCOLES, 25 DE ENERO DE 193».— Santos del día: La Conversión de S. Pablo y No esperes la oportunidad: provócala. Cuan- Santa Elvira.—Santos de mañana: Sn Policar- do concibas un pensamiento, asegúrate de no po y Santa Paula—El sol sale a las 6.SQ- pó- haberte engañado y osa el conseguirlo. Atré- nese a las 5.40.zyxwvutsrqponmlkjihgfedcbaZYXWVUTSRQPONMLKJIHGFEDCBA—La luna s. a las 9.49; p. 10.54 vete a obrar. MARDEN. FRANQUEO CONCERTADO.—APARTADO NUMERO 97 DIARIO DE LA MAÑANA.—SANTA CRUZ DE TENERIFE OFICINAS: VALENTIN SANZ NUMERO 15 zyxwvutsrqponmlkjihgfedcbaZYXWVUTSRQPONMLKJIHGFEDCBA Las tropas nacionales a 2 kilómetros sur de Barcelona PARTE OFICIAL DE GUERRA Detalles de la victoriosa ofensiva AVANCE DEL PARTE OFICIAL DE GUERRA DEL CUARTEL GENE- RAL DEL GENERALISIMO, CORRESPONDIENTE AL DIA DE HOY nacional en el frente de Cataluña En Cataluña ha continuado el victorioso y rápido avance de nuestras tropas, que siguen venciendo en todos los sectores cuan- las resistencias intenta oponer el enemigo, habiéndose consegui- lo hoy profundizar lo,kilómetros en algunos puntos. Entre otras importantes poblaciones fueron ocupadas ayer Manresa, Martorell y Prat Después de haberla rodeado se ha ocupado la importante po- olación de Manresa, de gran número' de habitantes, muy superior de Llobregat—Las tropas nacionales rompen la resistencia enemiga, pasando los ¡il de varias capitales de provincia y con gran cantidad de indus- trias diversas. Se han pasado los ríos Cardoner y Llobregat en va- ríos Cardoner y Llobregat por varios sitios.—£n el sector Norte, las tropas rios puntos y por el Sur se ha llegado a este último, quedando por se hallan a un kilómetro de Solsona consiguiente nuestras fuerzas a unos dos kilómetros del casco Sur de Barcelona.
    [Show full text]
  • 3. Una Metròpoli Policèntrica: La Delimitació Del Sistema Urbà De Terrassa
    32 / Mobilitat i sistema urbà de Terrassa 3. UNA METRÒPOLI POLICÈNTRICA: LA DELIMITACIÓ DEL SISTEMA URBÀ DE TERRASSA En el capítol precedent s'han pogut constatar algunes de les transformacions territorials més rellevants experimentades en el sí del territori metropolità, i s'ha intentat determinar el seu abast en la ciutat de Terrassa i el seu àmbit territorial més proper. Així, s'han posat de manifest fenòmens com l'especialització funcional del territori (el creixent desequilibri entre llocs de treball localitzats i població ocupada resident), la tendència a l'obertura municipal que se'n deriva (el notable increment de la mobilitat intermunicipal per damunt de la mobilitat interna), i la creixent integració territorial (la dispersió de les relacions de mobilitat significatives que possibiliten relligar aquest territori fragmentat des del punt de vista funcional). Ara bé, malgrat que de les tendències apuntades se'n desprèn un trencament de les estructures territorials jeràrquiques, és excessivament agosarat obviar i deixar de banda una de les característiques pròpies de l'àmbit metropolità barceloní i que el dota d'una marcada especificitat en relació a la gran majoria d'àrees metropolitanes del món occidental: el seu marcat caràcter policèntric. I és que a banda de Barcelona com a ciutat central de l’àmbit que funcionalment s’articula al seu voltant, la metròpoli catalana presenta un caràcter policèfal i complex, amb l’existència d’unes polaritats en les capitals comarcals que actuen com a subcentres metropolitans que contribueixen decisivament en l’articulació del territori dotant-lo d’un caràcter particular i específic en relació a la resta d’àmbits metropolitans11.
    [Show full text]
  • Fiestas and Fervor: Religious Life and Catholic Enlightenment in the Diocese of Barcelona, 1766-1775
    FIESTAS AND FERVOR: RELIGIOUS LIFE AND CATHOLIC ENLIGHTENMENT IN THE DIOCESE OF BARCELONA, 1766-1775 DISSERTATION Presented in Partial Fulfillment of the Requirements for the Degree Doctor of Philosophy in the Graduate School of The Ohio State University By Andrea J. Smidt, M.A. * * * * * The Ohio State University 2006 Dissertation Committee: Approved by Professor Dale K. Van Kley, Adviser Professor N. Geoffrey Parker Professor Kenneth J. Andrien ____________________ Adviser History Graduate Program ABSTRACT The Enlightenment, or the "Age of Reason," had a profound impact on eighteenth-century Europe, especially on its religion, producing both outright atheism and powerful movements of religious reform within the Church. The former—culminating in the French Revolution—has attracted many scholars; the latter has been relatively neglected. By looking at "enlightened" attempts to reform popular religious practices in Spain, my project examines the religious fervor of people whose story usually escapes historical attention. "Fiestas and Fervor" reveals the capacity of the Enlightenment to reform the Catholicism of ordinary Spaniards, examining how enlightened or Reform Catholicism affected popular piety in the diocese of Barcelona. This study focuses on the efforts of an exceptional figure of Reform Catholicism and Enlightenment Spain—Josep Climent i Avinent, Bishop of Barcelona from 1766- 1775. The program of “Enlightenment” as sponsored by the Spanish monarchy was one that did not question the Catholic faith and that championed economic progress and the advancement of the sciences, primarily benefiting the elite of Spanish society. In this context, Climent is noteworthy not only because his idea of “Catholic Enlightenment” opposed that sponsored by the Spanish monarchy but also because his was one that implicitly condemned the present hierarchy of the Catholic Church and explicitly ii advocated popular enlightenment and the creation of a more independent “public sphere” in Spain by means of increased literacy and education of the masses.
    [Show full text]
  • Adif Network Statement, 2021
    NETWORK STATEMENT 2021 Edition: DIRECCIÓN GENERAL DE NEGOCIO Y OPERACIONES COMERCIALES Dirección de Gabinete y Gestión Corporativa The total or partial reproduction of this book remains prohibited without Adif’s express autoritation INDEX 1 2 3 4 5 GENERAL INFRASTRUCTURE ACCESS CAPACITY SERVICES INFORMATION CONDITIONS ALLOCATION AND CHARGES 6 7 8 9 10 OPERATIONS SERVICE ANNEXES MAPS CATALOGUES FACILITIES 1 GENERAL INFORMATION 1.1. Introduction 1.5. Validity Period,Updating and Publishing 1.2. Purpose 1.6. Adif Contacts 1.3. Legal Affairs 1.7. International Cooperation 1.4. NS Estructure NETWORK STATEMENT 2021 ADIF_ V.0 (ED 10/03/2021) V.0 ADIF_ 2021 STATEMENT NETWORK 1. GRAL. INF. 2. INFRASTR. 3. ACCES. COND. 4. CAPACITY 5. SERVICES 6. OPERATIONS 7. SERVICE 8. ANNE. 9. MAPS 10. CATALOG. 5 ALLOCATION AND CHARGES FACILITIES NETWORK STATEMENT 2021 ADIF_ V.0 7 INDEX 1.1.1. THE RAIL SECTOR IN SPAIN 9 1.2.1. RAIL NETWORK OF GENERAL INTEREST, RFIG 21 1.2.2. LARGE FIGURES OF THE RAIL NETWORK OWNED BY ADIF 22 1.3.1. LEGAL FRAMEWORK 23 1.3.2. LEGAL STATUS OF THE NETWORK STATEMENT 23 1.3.3. REQUESTS, ALLEGATIONS AND CLAIMS 24 1.5.1. VALIDITY PERIOD 26 1.5.2. UPDATING PROCESS 26 1.5.3. PUBLICATION AND DISTRIBUTION 26 1.7.1. RAIL FREIGHT CORRIDORS, RFC 30 1.7.2. RAILNET EUROPE (RNE) 31 1.7.3. OTHER INTERNATIONAL COOPERATION 31 1. GRAL. INF. 2. INFRASTR. 3. ACCES. COND. 4. CAPACITY 5. SERVICES 6. OPERATIONS 7. SERVICE 8. ANNE. 9. MAPS 10.
    [Show full text]
  • Catàleg De Paisatge De La Regió Metropolitana De Barcelona Participació Ciutadana Via Internet
    Participació pública i social en el Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona Participació ciutadana via internet CATÀLEG DE PAISATGE DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA Participació ciutadana via internet. Document de síntesi CATÀLEG DE PAISATGE Gener de 2009 Participació pública i social en el Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona Participació ciutadana via internet Direcció, coordinació i supervisió del Catàleg de paisatge: Equip redactor del Catàleg de paisatge: Equip de participació ciutadana: X3 Estudis ambientals Participació pública i social en el Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona Participació ciutadana via internet ÍNDEX 1. Introducció 7 2. Metodologia aplicada 9 3. Continguts de la consulta 10 4. Resultats obtinguts 17 4.1 Dades bàsiques de la consulta 17 4.2 Aportacions recurrents en tota la consulta 19 4.3 Resums de les aportacions per a cada unitat de paisatge 21 Annex I: Com interpretar les fitxes de les unitats de paisatge 32 Annex II: Fitxes de les unitats de paisatge 37 Participació pública i social en el Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona Participació ciutadana via internet 1. La participació ciutadana en els Catàlegs de paisatge de Catalunya És fonamental que tothom pugui reconèixer el seu propi paisatge i que la ciutadania i les administracions públiques participin conjuntament en les decisions que es refereixen a la seva protecció, gestió i ordenació. És deure de l’Administració garantir que els ciutadans puguin identificar i valorar el paisatge on viuen, entendre les dinàmiques que l’han transformat –i les que el transformen–, les seves oportunitats i potencialitats, els seus riscos, i disposar de les vies oportunes per poder decidir sobre el seu futur.
    [Show full text]
  • Castellbisbal City Council PROVINCE: Barcelona REGION: Catalonia COUNTRY: Spain
    PARTNERSHIP SEARCH FOR TWINNING CITIES ENTITY: Castellbisbal City Council PROVINCE: Barcelona REGION: Catalonia COUNTRY: Spain INHABITANTS OF THE MUNICIPALITY: 12.000 inhabitants UNEMPLOYMENT RATE: 13,2 % DESCRIPTION OF THE MOST IMPORTANT ACTIVITIES IN THE CITY: Castellbisbal, until not many years ago, was a predominantly agricultural village surrounded by vineyards and fields. The natural area, which surrounds the town, as witness of the local history and patrimony, are part of the identity and evolution of the city. Nowadays Castellbisbal is an important industrial and businesses area, with more than 500 enterprises located there. In ten years Castellbisbal has doubled its population reaching the number of 12,000 people today. The local government is in charge to give and provide services and infrastructure to the new demands of the population. The activity of the multiples associations in the city are a fundamental part of the social reality. People with common interests, whether cultural, sporting, commercial, industrial, leisure ..., tend to associate and the local government joint their interests supporting them. Nowadays, the town has a great sport activity with more than a thousand people practising them regularly. Consequently, the cultural activity and exchange with other entities is a goal for the city. Some of the important cultural and social events in the city are the celebration of the Giants, the Street Fireworks, the Daemons, the Choir and Bell tolling, the Sardana Group, the Half Maraton. They dispose also a cultural premise: the Museum of Farmers. GIANTS: Large wooden and card board dummies. Designed to hide a man or woman inside, who makes them dance to the sound of a melody.
    [Show full text]