DOCSLIB.ORG

Josep Fontana I L'ús Social De La Història1 Josep Fontana

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Josep Fontana I L'ús Social De La Història1 Josep Fontana Mayurqa, núm. 2 (2020) V època, pp. 45-54 https://doi.org/10.22307/2386.7124.2020.01.005 ISSN: 2386-7124 MISCEL•LÀNIA JOSEP FONTANA I L’ÚS SOCIAL DE LA HISTÒRIA1 JOSEP FONTANA AND THE SOCIAL USE OF HISTORY Jaume Claret Miranda* Universitat Oberta de Catalunya Resum: Semblança sobre l’historiador català Josep Fontana (Barcelona, 1931 – 2018), a través d’una aproximació biogràfica a la seva formació intel·lectual, compromís polític, trajectòria acadèmica, bagatge investigador i tasca edi- torial. A través d’aquest recorregut biogràfic es vol posar en relleu la coherència del seu plantejament historiogràfic, la seva petja professional i la seva influència més enllà de l’àmbit estricte historiogràfic. Paraules clau: Fontana, història, historiografia, universitat, bibliografia. Abstract: Portrait of the Catalan historian Josep Fontana (Barcelona, 1931 - 2018), through a biographical ap- proach to his intellectual training, political commitment, academic practice, research background and editorial work. Through this biographical journey we want to emphasize the coherence of his historiographic approach, his professional career and his influence beyond the strict historiographic field. Keywords: Fontana, history, historiography, university, bibliography. 1 Aquest article té el seu origen en la conferència del mateix títol impartida el dilluns 11 de novembre de 2018 a les 17:00 hores a la Sala de Graus de l’Edifici Ramon Llull de la UIB per invitació del professor David Ginard Feron. * [email protected] — Rebut el 6 de desembre de 2018, acceptat el 22 de desembre de 2018. Jaume Claret Miranda Orígens fer una pausa en el treball i dels pocs moments en què li he vist perdre els estreps), sinó al seu pro- Començar qualsevol semblança biogràfica de- fund arrelament a la capital catalana i, en especial, mana segurament anar al principi. Fontana va a les classes populars que la conformen. Nascut al néixer el 20 de novembre de 1931 a Barcelona. casc antic, sempre va residir a Poble Sec, va col·la- Quan algun cop li feia veure la coincidència amb borar amb infinitat d’entitats des de l’associacio- la data de la mort de José Antonio Primo de Rive- nisme veïnal fins grups propers a la CUP4 i, de fet, ra i Francisco Franco, ell sempre afegia que l’única el seu darrer acte de significació política va ser tan- casualitat que li interessava era amb el decés de car la llista electoral d’Ada Colau a l’Ajuntament Buenaventura Durruti. de Barcelona el 2015.5 Nascut en plena República, escrivia el mateix A més de Barcelona, trobem el vincle amb els Fontana: «la meva infantesa conscient va comen- llibres. En fer set anys, el seu pare va regalar-li sis çar en una llibreria “de vell”, la del meu pare, on llibres, tots en català, perquè pogués iniciar la seva també teníem l’habitatge familiar, la qual cosa ex- pròpia biblioteca. Segurament, aquell home no plica que passés moltes hores fullejant les obres s’hauria imaginat que el seu fill els multiplicaria més diverses i triant-me les lectures al meu gust».2 fins superar els cinquanta mil, escampats per tres Tanmateix, la calma va durar poc i aviat arriba- pisos diferents. A l’immillorable obituari publicat ren els bombardeigs de la guerra: «una bomba per Carles Geli, aquest recordava com, davant de va malmetre la casa on teníem la llibreria, on el l’elevada xifra i de la cara d’astorament de l’in- meu pare va seguir treballant. El problema era terlocutor, Fontana seriós li havia dit: «I no em que, si plovia gaire, les runes dels pisos de dalt faci la brometa habitual de si els he llegit perquè s’omplien d’aigua, de manera que calia pujar-hi a li asseguro que els conec un per un i sé per què el evitar que s’acumulés en tolls. Recordo, quan ja tinc i què espero de cadascun».6 vivíem al Poble Sec, les matinades de pluja en què Bona part d’aquests llibres constitueixen el meu pare havia de llevar-se i fer el llarg camí fins avui el seu llegat a la Universitat Pompeu Fabra, a la botiga del carrer Boters per tal d’evitar una als que recentment s’hi han sumat els quinze inundació».3 No va ser millor la postguerra, quan mil que conservava per a ús «diari», així com la botiga va quedar primer tancada perquè calia diversa documentació. Entre aquests volums depurar-la dels llibres prohibits o, posteriorment, més «estimats», tot i que sempre hi van dominar quan un cop oberta se succeïren les pressions ide- els llibres d’història, resultava molt interessant ològiques. descobrir la seva devoció per la poesia d’aquí I aquí apareixen tres elements essencials en la (Maragall, Riba, Salvat-Papasseit...) i de fora seva posterior biografia: Barcelona, llibres, ven- çuts. 4 Ramon Lobo, «No digo que esta sea una batalla entre buenos y malos, pero es una en la que posiblemente perdamos todos», eldiario.es (24 de setembre de 2017). Disponible a: Barcelona, llibres, vençuts https://www.eldiario.es/politica/batalla-buenos-malos- posiblemente-perdamos_0_689431120.html [consultat l’1 de desembre de 2018]. Per una banda, cal destacar el seu barcelonis- 5 Joan Serra, «L’historiador Josep Fontana i l’activista me d’arrel popular. No m’estic referint a la seva Maria Salvo tancaran la candidatura d’Ada Colau», Ara militància blaugrana (soci durant tota la seva vida, (13 d’abril de 2015). Disponible a: https://www.ara.cat/ politica/SALVO-FONTANA-COLAU-BARCELONA_ partícip durant molts anys d’una tertúlia intel·lec- EN_COMU_0_1338466282.html [consultat l’1 de tual-futbolera, única raó per la que era capaç de desembre de 2018]. 6 Carles Geli, «Mor amb 86 anys l’historiador Josep Fontana», El País (30 d’agost de 2018). 2 Josep Fontana, «Els meus llibres», La Central 2 (2005), Disponible a: https://cat.elpais.com/cat/2018/08/28/ p. 85. cultura/1535445987_866453.html [consultat l’1 de 3 Ibid., p. 87-88. desembre de 2018). 46 Mayurqa, núm. 2 (2020) V època, pp. 45-54 Josep Fontana i l’ús social de la història (Eluard, Quasimodo, Whitman, Milton, Neruda, recordava perfectament aquell jove que sempre Blake, Pound, Akhmàtova...). Llibres que, sempre anava acompanyat de llibres.9 que podia, mirava d’aconseguir en primeres Amb tot, la UB tenia poques coses a oferir- edicions originals7 i que convivien amb els ja li. Ho explicava amb sarcasme al pròleg del meu citats fons documentals, col·leccions de CDs i llibre El atroz desmoche, descrivint un claustre for- DVDs i –desapareguts els gats que sempre el van mat per mòmies ancorades acadèmica i intel·lectu- acompanyar— una petita plantació d’orquídies. alment en el passat, sense interès ni per la docèn- Però a banda d’aquesta vessant consumidora, cia ni per la recerca: ell mateix va exercir durant dècades com a llibre- ter. Va reconvertir el negoci del seu pare, tot con- «Recuerdo perfectamente la escena. Estábamos vencent-lo de reorientar-lo: los alumnos sentados en el seminario de historia, y ante nosotros se situaron, a punta y punta de «Mancat de vocació de botiguer, vaig inclinar el la sala, el profesor interino que nos había dado meu pare que passés a dedicar-se a la venda de clase por un corto tiempo y la nueva estrella, de restes editorials per correspondència. No va ser quien el primero hacía grandes elogios. Cuando fàcil tirar endavant, però d’aquesta experiència concluyó el panegírico, presentador y presen- de redactar més de cinc-cents catàlegs —havent tado se abalanzaron el uno sobre el otro y se de llegir prèviament, ni que fos per damunt, abrazaron en medio de la sala, dándose grandes molts milers de llibres de la més diversa natura, palmadas en la espalda. El espectáculo, agravado des de les novel·les de Vicki Baum a tractats de por el hecho de que ambos eran de muy distinta floricultura, per tal de poder explicar per escrit estatura, nos dejó asombrados; a contraluz pu- les seves excel·lències—, en vaig treure un apre- dimos ver una nubecilla de polvo que se elevaba nentatge profitós: el de la manera de fer que el de unas chaquetas tan enérgicamente sacudidas. lector del catàleg descobrís què hi havia en un Iba a costarnos poco comprobar que la ciencia llibre determinat que podia interessar-lo de ma- del nuevo americanista era más polvorienta aun 10 nera que pogués sentir-se aconsellat, però mai que su chaqueta». enganyat».8 Per sort, tres persones i un viatge van esbandir I, per últim, cal destacar la consciència de ven- la pols, tot creuant-se en el seu camí i condicio- çut, cosa que el portà a la militància política, a la nant el futur d’aquell jove que, més aviat, se sentia consciència social i al compromís cívic en el sentit interessat per les llengües semítiques i, en canvi, es més ampli. va dedicar a la història. Dos d’ells eren els historia- dors Ferran Soldevila i Jaume Vicens Vives. Soldevila havia quedat marginat a l’exili inte- Anys de formació rior i sobrevivia en el món editorial. El seu mes- tratge només s’impartia clandestinament a través Fill únic del matrimoni Fontana Lázaro, les dels Estudis Universitaris Catalans. Aquestes ses- seves ganes de conèixer van imposar-se a la seva sions migsecretes tenien lloc al domicili particular timidesa i el 1951 accedia a la Universitat de Bar- del docent, amb l’assistència de ben pocs deixe- celona. Alícia Ximenes Castells, professora de bles (sovint només el futur geògraf Enric Lluch i Secundària instal·lada a Inca des de ben jove, va Fontana). Gràcies a Soldevila, va poder connectar ser companya seva de curs i em comentava com amb la tradició historiogràfica tan fecunda de la 7 Jaume Subirana, Biblioteques particulars de Barcelona.
Load more

Recommended publications
  • History, Historiography and the Ambiguities of Catalan Nationalism’, In: Studies on National Movements, 1 (2013) Pp
    Enric Ucelay-Da Cal HISTORY, HISTORIOGRAPHY AND THE AMBIGUITIES OF CATALAN NATIONALISM This essay shall attempt to address some of the major difficulties encountered in the study of nationalism, with attention focused on Catalan nationalism and Catalan history.1 Precisely because the stress of the interpretation is on ambiguity, this article will use the most ambiguous (if also most common) Catalan term for patriotic or nationalist feelings: catalanisme or, literally, ‘Catalanism’. Both the questions and interpretation presented here are idiosyncratic, rather than representative, given that the author, who, not being a Catalan nor being a convert to the premises of catalanisme, has criteria regarding Catalan nationalism which are not shared by much of the profession in Catalonia, which is indeed partial, if not militant, in its feelings. Nor, it should be added, does he feel any particular regard for the often gratuitous suppositions of Spanish nationalist historians, who are increasing in presence and noise. Can a historian narrate a nationalist movement over time, and in context, without taking sides, without being influenced by the special pleading that all nationalisms, indeed, all social movements, invoke to buttress their case? Can the historian be without compassion, and not respond to the victimised nature of a ‘losing’, that is stateless, nationalism? Can the studious analyst avoid the implicit assumptions hidden in a field, say Hispanism or Hispanic studies, dedicated to the Spanish language and its culture, which is cluttered with doubtful suppositions? Is it even possible Enric Ucelay-Da Cal, ‘History, historiography and the ambiguities of Catalan nationalism’, in: Studies on National Movements, 1 (2013) pp.
    [Show full text]
  • The History of a Heterogeneous Revolutionary Deployment, 1930-1938
    CATALAN HISTORICAL REVIEW, 5: 101-116 (2012) Institut d’Estudis Catalans, Barcelona DOI: 10.2436/20.1000.01.73 · ISSN: 2013-407X http://revistes.iec.cat/chr/ Anarchism or anarchisms? The history of a heterogeneous revolutionary deployment, 1930-1938 Susanna Tavera* Universitat de Barcelona Received 17 May 2011 · Accepted 20 June 2011 Abstract This research embarks upon a study of anarchism during the Second Republic and the Spanish Civil War, while it also falls within the framework of the latest and most important historiographic contributions to this subject. It examines the distinction between anar- chist militancy and membership in the Single Unions of the National Confederation of Labour (CNT); the decisive and highly signifi- cant ties between the members and the local and regional spheres, especially in the Catalan-speaking countries and even Spain-wide; the role played by the press in the movement, which set great store by their ideological aversion to politics and simultaneously the meaning that the so-called libertarian “groupism” had to the FAI members, as well as to the members and anarcho-syndicalist leaders of the Single Unions. Finally, the study upholds that the anarcho-syndicalist leaders and/or anarchists belonged to “affinity groups” that were defined according to the jobs they assigned themselves, but with the assumption that they could join or belong to more than one group according to militant “friendships” and specialisations, which could be strictly union-related and could also include anar- chist or open cultural “action” – the latter including theatre, newspapers and infra-littérature. However, it should be noted that the heterogeneity of the forms of membership did not imply the existence of numerous “anarchisms”, since unity was ensured through varied forms of solidarity and coordination, and even through the so-called “honour trials”.
    [Show full text]
  • 92 Wt Lxiv, 2005, Bijzonder Nummer, Pp. 92-133 Enric Ucelay-Da Cal | the Historiography of ‘Catalanism’
    enric ucelay-da cal | the historiography of ‘catalanism’ Enric Ucelay-Da Cal has a doctorate in history. He is a full professor (catedrático) in Contemporary History in the Department of Modern and Contemporary History at the Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). He has specialized in the study of Catalan and Spanish nationalism. He has published numerous articles in academic journals in Spain, Italy, and France, and made many contributions to collective works in Catalan, Spanish, and English. 92 wt lxiv, 2005, bijzonder nummer, pp. 92-133 enric ucelay-da cal | the historiography of ‘catalanism’ enric ucelay-da cal The historiography of ‘Catalanism’ Ambiguities and consistencies in the imagining of Catalan nationalism in the nineteenth and twentieth centuries In an interview in a major ‘americano-centric’ newsmagazine, a few weeks before the 2004 presidential elections in the United States, George W. Bush, defined in the article title as someone “who reads history books like a user’s manual”, posited an interesting problem, as a consumer, regarding the politization of historical writing. In his own words: “I’m not going to read the history about it [his term in office] while I’m alive because I don’t trust short-term history. Most historians wouldn’t have voted for me, so I don’t think they can write an objective history.”1 Bush’s affirmation provokes various interesting reflections, not the least of which is what sort of history he does intend to read when he is no longer alive. But his primary question remains valid as a historiographic
    [Show full text]
  • An Autarkic Science: Physics, Culture, and Power in Franco's Spain
    NE´ STOR HERRAN* AND XAVIER ROQUE´ ** An Autarkic Science: Physics, Culture, and Power in Franco’s Spain ABSTRACT We discuss the rise of modern physics in Spain during Francoism (1939–1975) within the context of culture, power, and the ongoing historical assessment of science during the dictatorship. Contrary to the idea that Francoist policy was indifferent if not hostile to modern science, and that ideology did not go deeper than the rhetorical surface, we discuss the ways in which the physical sciences took advantage of, and in turn were used by, the regime to promote international relations, further the autarkic economy, and ultimately generate power. In order to understand what physics meant within the National Catholic political order, we contrast the situation in the post–Civil War decades with the situation before the war. First we discuss how the war trans- formed the physicists’ community, molding it around certain key fields. We then turn to the work of right-wing ideologues and conservative scientists and philosophers, who stressed the spiritual dimension of the discipline and argued for the integration of science into the Christian scheme of the world. The cultural realignment of the discipline coincided with the institutional changes that harnessed physics to the military and economic needs of the autarkic state, which we discuss in the final section. To conclude, we reflect upon the demise of autarkic physics in the late 1960s and the overall implications of our argument with regard to the development of physics in Spain. *OSU Ecce Terra, Tour 46/00, Bureau 412, Case courrier FL 112, Universite´ Pierre et Marie Curie; 4 place Jussieu, 75005 Paris, France; [email protected].
    [Show full text]
  • Franco 40/40: a Multidisciplinary Program by the European Observatory on Memories to Review the 40 Years Gone by Since Francico Franco's Death
    Press release Franco 40/40: a multidisciplinary program by the European Observatory on Memories to review the 40 years gone by since Francico Franco's death November 6, 2015 - The University of Barcelona presented yesterday the project Franco 40/40: el franquisme en quarantena (Franco 40/40: Francoism under quarantine), a programme of activities that revise Franco's forty-year dictatorship on the occasion of the 40th anniversary of his death. The series of activities is organised by the European Observatory on Memories (EUROM) of the Solidarity Foundation of the University of Barcelona, supported by the Barcelona City Council and the European Commission. "The aim is to review the repressive regime that ruled our country for forty years as well as our 40-year democracy, through cinema, art and academic activities", highlights Jordi Guixé, historian and director of EUROM. The series includes around twenty academic and cultural activities, organised together with the Pompeu Fabra University; the Maritime Museum of Barcelona; the organization Archivists Without Borders; the Spanish film festival of Toulosse, Cinespaña; the network Eduxarxa; the Cipriano García Foundation; the Gernika Peace Museum; the Film Archive of Catalonia; the Universitat Rovira i Virgili, and the University of Perpignan Via Domitia. Last October, the activity "Cronistes de carrer. Relats transeünts del franquisme" was developed in four different public spaces in the city of Barcelona where different historical events of the Civil War and Franco's regime took place. Yesterday evening, at 7 p.m., the Aula Ramón y Cajal of the Historic Building of the University of Barcelona hosted the presentation of a video that illustrates the activity.
    [Show full text]
  • The Rural-Urban Socioecological Transformation of Mediterranean Mountain Areas Under Global Change
    The rural-urban socioecological transformation of Mediterranean mountain areas under global change Local studies in Olzinelles and Matadepera (Barcelona Metropolitan Region) Iago Otero Armengol Dissertation supervisor: Dr. Martí Boada Juncà Doctoral Thesis in Environmental Sciences Programa de Doctorat en Ciències Ambientals Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) February 2010 The rural-urban socioecological transformation of Mediterranean mountain areas under global change Local studies in Olzinelles and Matadepera (Barcelona Metropolitan Region) Iago Otero Armengol Dissertation supervisor: Dr. Martí Boada Juncà Doctoral Thesis in Environmental Sciences Programa de Doctorat en Ciències Ambientals Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) February 2010 Cover: “El pes que portem a l’esquena”, photograph by N. Valldeperas. A les mares dels mons. CONTENTS 1. Prologue 11 2. Introduction 15 2.1. This thesis in brief 15 2.1.1. Background and motivation 15 2.1.2. Aims 19 2.1.3. Structure 20 2.2. Global change and crisis 21 2.3. Socioscientific response 22 2.3.1. A paradigm shift 22 2.3.2. Environmental history 23 2.3.3. Synergies between political ecology and land-change science 24 2.3.4. Ecological economics, agroecology and local knowledge 25 2.3.5. Sewing the ontology of split 26 2.3.6. The way out of crisis: shaping the change 27 2.3.7. The Mediterranean region: historicity and hybridity 29 2.4. Research questions 30 2.5. Study areas 31 2.5.1. The Barcelona Metropolitan Region 31 2.5.2. Olzinelles and Matadepera 33 2.5.3.
    [Show full text]
  • Emotions and Construction of National Identities in Historical Education
    education sciences Essay Emotions and Construction of National Identities in Historical Education 1,2, 3, 4 Delfín Ortega-Sánchez * , Joan Pagès Blanch y and Carlos Pérez-González 1 Department of Specific Didactics, Faculty of Education, University of Burgos, 09001 Burgos, Spain 2 Integrated Science Association (ISA), Universal Scientific Education and Research Network (USERN), Tehran 1419733151, Iran 3 Department of Language, Literature and Social Science Education, Autonomous University of Barcelona, 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), Spain; [email protected] 4 Department of Philology, Faculty of Humanities and Communication, University of Burgos, 09001 Burgos, Spain; [email protected] * Correspondence: [email protected]; Tel.: +34-947-111-832 In memoriam. y Received: 7 October 2020; Accepted: 5 November 2020; Published: 6 November 2020 Abstract: In this study, the authors analyzed the relationship between emotions and the construction of identities, particularly national identity. We reviewed the current debate on the role of emotions and feelings in people’s actions and in the configuration of their worldviews and practical actions. The world is witnessing a revival of ideologies that seemed to have been definitively banished from human thought and political action in the 20th century; however, it is being proved not only that they have survived and grown, but that they are also widely disseminated through networks and have come to shape the thinking of the many people who use them when deciding the future of their societies and how they want them to be governed. The growth of populism is based on emotions and on the most extremely nationalistic discourses. We analyzed, first of all, the influence of emotions on the perception of social reality and on the construction of historical and social knowledge.
    [Show full text]