Mayurqa, núm. 2 (2020) V època, pp. 45-54 https://doi.org/10.22307/2386.7124.2020.01.005 ISSN: 2386-7124 MISCEL•LÀNIA JOSEP FONTANA I L’ÚS SOCIAL DE LA HISTÒRIA1 JOSEP FONTANA AND THE SOCIAL USE OF HISTORY Jaume Claret Miranda* Universitat Oberta de Catalunya Resum: Semblança sobre l’historiador català Josep Fontana (Barcelona, 1931 – 2018), a través d’una aproximació biogràfica a la seva formació intel·lectual, compromís polític, trajectòria acadèmica, bagatge investigador i tasca edi- torial. A través d’aquest recorregut biogràfic es vol posar en relleu la coherència del seu plantejament historiogràfic, la seva petja professional i la seva influència més enllà de l’àmbit estricte historiogràfic. Paraules clau: Fontana, història, historiografia, universitat, bibliografia. Abstract: Portrait of the Catalan historian Josep Fontana (Barcelona, 1931 - 2018), through a biographical ap- proach to his intellectual training, political commitment, academic practice, research background and editorial work. Through this biographical journey we want to emphasize the coherence of his historiographic approach, his professional career and his influence beyond the strict historiographic field. Keywords: Fontana, history, historiography, university, bibliography. 1 Aquest article té el seu origen en la conferència del mateix títol impartida el dilluns 11 de novembre de 2018 a les 17:00 hores a la Sala de Graus de l’Edifici Ramon Llull de la UIB per invitació del professor David Ginard Feron. * [email protected] — Rebut el 6 de desembre de 2018, acceptat el 22 de desembre de 2018. Jaume Claret Miranda Orígens fer una pausa en el treball i dels pocs moments en què li he vist perdre els estreps), sinó al seu pro- Començar qualsevol semblança biogràfica de- fund arrelament a la capital catalana i, en especial, mana segurament anar al principi. Fontana va a les classes populars que la conformen. Nascut al néixer el 20 de novembre de 1931 a Barcelona. casc antic, sempre va residir a Poble Sec, va col·la- Quan algun cop li feia veure la coincidència amb borar amb infinitat d’entitats des de l’associacio- la data de la mort de José Antonio Primo de Rive- nisme veïnal fins grups propers a la CUP4 i, de fet, ra i Francisco Franco, ell sempre afegia que l’única el seu darrer acte de significació política va ser tan- casualitat que li interessava era amb el decés de car la llista electoral d’Ada Colau a l’Ajuntament Buenaventura Durruti. de Barcelona el 2015.5 Nascut en plena República, escrivia el mateix A més de Barcelona, trobem el vincle amb els Fontana: «la meva infantesa conscient va comen- llibres. En fer set anys, el seu pare va regalar-li sis çar en una llibreria “de vell”, la del meu pare, on llibres, tots en català, perquè pogués iniciar la seva també teníem l’habitatge familiar, la qual cosa ex- pròpia biblioteca. Segurament, aquell home no plica que passés moltes hores fullejant les obres s’hauria imaginat que el seu fill els multiplicaria més diverses i triant-me les lectures al meu gust».2 fins superar els cinquanta mil, escampats per tres Tanmateix, la calma va durar poc i aviat arriba- pisos diferents. A l’immillorable obituari publicat ren els bombardeigs de la guerra: «una bomba per Carles Geli, aquest recordava com, davant de va malmetre la casa on teníem la llibreria, on el l’elevada xifra i de la cara d’astorament de l’in- meu pare va seguir treballant. El problema era terlocutor, Fontana seriós li havia dit: «I no em que, si plovia gaire, les runes dels pisos de dalt faci la brometa habitual de si els he llegit perquè s’omplien d’aigua, de manera que calia pujar-hi a li asseguro que els conec un per un i sé per què el evitar que s’acumulés en tolls. Recordo, quan ja tinc i què espero de cadascun».6 vivíem al Poble Sec, les matinades de pluja en què Bona part d’aquests llibres constitueixen el meu pare havia de llevar-se i fer el llarg camí fins avui el seu llegat a la Universitat Pompeu Fabra, a la botiga del carrer Boters per tal d’evitar una als que recentment s’hi han sumat els quinze inundació».3 No va ser millor la postguerra, quan mil que conservava per a ús «diari», així com la botiga va quedar primer tancada perquè calia diversa documentació. Entre aquests volums depurar-la dels llibres prohibits o, posteriorment, més «estimats», tot i que sempre hi van dominar quan un cop oberta se succeïren les pressions ide- els llibres d’història, resultava molt interessant ològiques. descobrir la seva devoció per la poesia d’aquí I aquí apareixen tres elements essencials en la (Maragall, Riba, Salvat-Papasseit...) i de fora seva posterior biografia: Barcelona, llibres, ven- çuts. 4 Ramon Lobo, «No digo que esta sea una batalla entre buenos y malos, pero es una en la que posiblemente perdamos todos», eldiario.es (24 de setembre de 2017). Disponible a: Barcelona, llibres, vençuts https://www.eldiario.es/politica/batalla-buenos-malos- posiblemente-perdamos_0_689431120.html [consultat l’1 de desembre de 2018]. Per una banda, cal destacar el seu barcelonis- 5 Joan Serra, «L’historiador Josep Fontana i l’activista me d’arrel popular. No m’estic referint a la seva Maria Salvo tancaran la candidatura d’Ada Colau», Ara militància blaugrana (soci durant tota la seva vida, (13 d’abril de 2015). Disponible a: https://www.ara.cat/ politica/SALVO-FONTANA-COLAU-BARCELONA_ partícip durant molts anys d’una tertúlia intel·lec- EN_COMU_0_1338466282.html [consultat l’1 de tual-futbolera, única raó per la que era capaç de desembre de 2018]. 6 Carles Geli, «Mor amb 86 anys l’historiador Josep Fontana», El País (30 d’agost de 2018). 2 Josep Fontana, «Els meus llibres», La Central 2 (2005), Disponible a: https://cat.elpais.com/cat/2018/08/28/ p. 85. cultura/1535445987_866453.html [consultat l’1 de 3 Ibid., p. 87-88. desembre de 2018). 46 Mayurqa, núm. 2 (2020) V època, pp. 45-54 Josep Fontana i l’ús social de la història (Eluard, Quasimodo, Whitman, Milton, Neruda, recordava perfectament aquell jove que sempre Blake, Pound, Akhmàtova...). Llibres que, sempre anava acompanyat de llibres.9 que podia, mirava d’aconseguir en primeres Amb tot, la UB tenia poques coses a oferir- edicions originals7 i que convivien amb els ja li. Ho explicava amb sarcasme al pròleg del meu citats fons documentals, col·leccions de CDs i llibre El atroz desmoche, descrivint un claustre for- DVDs i –desapareguts els gats que sempre el van mat per mòmies ancorades acadèmica i intel·lectu- acompanyar— una petita plantació d’orquídies. alment en el passat, sense interès ni per la docèn- Però a banda d’aquesta vessant consumidora, cia ni per la recerca: ell mateix va exercir durant dècades com a llibre- ter. Va reconvertir el negoci del seu pare, tot con- «Recuerdo perfectamente la escena. Estábamos vencent-lo de reorientar-lo: los alumnos sentados en el seminario de historia, y ante nosotros se situaron, a punta y punta de «Mancat de vocació de botiguer, vaig inclinar el la sala, el profesor interino que nos había dado meu pare que passés a dedicar-se a la venda de clase por un corto tiempo y la nueva estrella, de restes editorials per correspondència. No va ser quien el primero hacía grandes elogios. Cuando fàcil tirar endavant, però d’aquesta experiència concluyó el panegírico, presentador y presen- de redactar més de cinc-cents catàlegs —havent tado se abalanzaron el uno sobre el otro y se de llegir prèviament, ni que fos per damunt, abrazaron en medio de la sala, dándose grandes molts milers de llibres de la més diversa natura, palmadas en la espalda. El espectáculo, agravado des de les novel·les de Vicki Baum a tractats de por el hecho de que ambos eran de muy distinta floricultura, per tal de poder explicar per escrit estatura, nos dejó asombrados; a contraluz pu- les seves excel·lències—, en vaig treure un apre- dimos ver una nubecilla de polvo que se elevaba nentatge profitós: el de la manera de fer que el de unas chaquetas tan enérgicamente sacudidas. lector del catàleg descobrís què hi havia en un Iba a costarnos poco comprobar que la ciencia llibre determinat que podia interessar-lo de ma- del nuevo americanista era más polvorienta aun 10 nera que pogués sentir-se aconsellat, però mai que su chaqueta». enganyat».8 Per sort, tres persones i un viatge van esbandir I, per últim, cal destacar la consciència de ven- la pols, tot creuant-se en el seu camí i condicio- çut, cosa que el portà a la militància política, a la nant el futur d’aquell jove que, més aviat, se sentia consciència social i al compromís cívic en el sentit interessat per les llengües semítiques i, en canvi, es més ampli. va dedicar a la història. Dos d’ells eren els historia- dors Ferran Soldevila i Jaume Vicens Vives. Soldevila havia quedat marginat a l’exili inte- Anys de formació rior i sobrevivia en el món editorial. El seu mes- tratge només s’impartia clandestinament a través Fill únic del matrimoni Fontana Lázaro, les dels Estudis Universitaris Catalans. Aquestes ses- seves ganes de conèixer van imposar-se a la seva sions migsecretes tenien lloc al domicili particular timidesa i el 1951 accedia a la Universitat de Bar- del docent, amb l’assistència de ben pocs deixe- celona. Alícia Ximenes Castells, professora de bles (sovint només el futur geògraf Enric Lluch i Secundària instal·lada a Inca des de ben jove, va Fontana). Gràcies a Soldevila, va poder connectar ser companya seva de curs i em comentava com amb la tradició historiogràfica tan fecunda de la 7 Jaume Subirana, Biblioteques particulars de Barcelona.