Treball De Fi De Grau Títol
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Facultat de Ciències de la Comunicació Treball de fi de grau Títol Autor/a Tutor/a Departament Grau Tipus de TFG Data Universitat Autònoma de Barcelona Facultat de Ciències de la Comunicació Full resum del TFG Títol del Treball Fi de Grau: Català: Castellà: Anglès: Autor/a: Tutor/a: Curs: Grau: Paraules clau (mínim 3) Català: Castellà: Anglès: Resum del Treball Fi de Grau (extensió màxima 100 paraules) Català: Castellà: Anglès: Universitat Autònoma de Barcelona Facultat de Ciències de la Comunicació Compromís d’obra original* L’ESTUDIANT QUE PRESENTA AQUEST TREBALL DECLARA QUE: 1. Aquest treball és original i no està plagiat, en part o totalment 2. Les fonts han estat convenientment citades i referenciades 3. Aquest treball no s’ha presentat prèviament a aquesta Universitat o d’altres I perquè així consti, afegeix a aquesta plana el seu nom i cognoms i el signa: *Aquest full s'ha d'imprimir i lliurar en mà al tutor abans la presentació oral Universitat Autònoma de Barcelona Abstract L’entrevista és un gènere poc valorat dins el nostre imaginari col·lectiu: es tendeix a pensar que és a l’abast de tothom i que és suficient, per realitzar-la, només una documentació atenta. Així mateix, sovint es confon el terme i s’associa a d’altres com conversa, debat o diàleg. L’ànim d’aquest treball és, en primer lloc, potenciar el gènere de l’entrevista i fer visible la importància que té la seva anàlisi. A més, el treball vol ser un resum de criteris a tenir en compte per analitzar i valorar el resultat de les entrevistes periodístiques. En segon lloc, i per tal de passar pel filtre d’un cas concret aquest anàlisi general, s’estudiarà l’exemple de l’Ana Pastor, cèlebre periodista de forta actualitat. Serà, doncs, en aquesta tibantor entre la teoria i la pràctica on restarà tota la tensió i força d’aquest treball. Índex 1. Introducció 1 1.1 Presentació del treball 1 1.2 Justificació i viabilitat de la investigació 2 2. Metodologia de treball 3 2.1 Definició de l’objecte d’estudi 3 2.2 Problema d’investigació 4 2.3 Objectius i preguntes d’investigació 5 2.4 Procediment metodològic i mostra 5 3. Marc teòric 7 3.1 Bibliografia sobre l’entrevista periodística 3.1.1 La entrevista, una invención dialógica, Leonor Arfuch 7 3.1.2 La entrevista, Mª Nieves Garcia González 8 3.1.3 La entrevista. El arte y la ciencia, Eric Frattini i Montse Quesada 10 3.1.4 La entrevista periodística. Entre la información y la creatividad, Antonio López Hidalgo 16 3.1.5 Manual de la entrevista periodística, Juan Cantavella 19 3.1.6 Interviews that work. A practical guide for journalists, Shirley Biagi 23 3.1.7 Interviewing for journalists, Sally Adams 27 3.1.8 La entrevista en radio, televisión y prensa, Armand Balsebre, Manel Mateu i David Vidal 31 3.1.9 M’agrada que em faci aquesta pregunta. L’entrevista en premsa, Arturo San Agustín 37 3.2 Reflexió final 38 3.3 Model d’anàlisi d’entrevistes 41 4. Part pràctica 44 4.1 Estudi de cas 44 4.1.1 De Los Desayunos a El Objetivo 44 4.1.2 Entrevistes d’objecte d’anàlisi 45 4.1.3 Anàlisi de les entrevistes 47 4.1.3.1 Aspectes generals 47 4.1.3.2 Aspectes concrets 56 4.2 Caracterització de l’estil d’Ana Pastor 73 5. Conclusions 76 5.1 Últimes consideracions 76 5.2 Futures línies d’investigació 78 6. Bibliografia 80 6.1 Llibres i manuals 80 6.2 Llocs i documents web 80 7. Annexos 87 1 Introducció 1.1 Presentació del treball L’entrevista és un dels gèneres periodístics menys valorats: es tendeix a pensar que és a l’abast de tothom i que és suficient, per tal de realitzar-la, només una documentació exhaustiva. A més, en la mateixa línia, sovint es confon el terme i s’associa a conceptes com conversa, debat o diàleg. En aquest treball s’esbossarà una definició de l’entrevista per desmitificar la senzillesa amb la què és percebuda, malauradament, dins el pensament col·lectiu. La importància de les entrevistes hauria de ser quelcom més reconegut, ja que, de fet, hi ha exemples d’entrevistes famoses que han servit per destapar casos de corrupció, estafes o escàndols i, a les qual no se’ls hi atorga la importància que mereixen. Un exemple clar d’aquestes entrevistes històriques és sense dubte la que realitzà el periodista David Frost al ex president dels Estats Units Richard Nixon. En les sessions de dues hores realitzades durant tot un mes, el periodista aconseguí desemmascarar el que posteriorment es coneixeria com l’escàndol del Watergate. Casos com aquesta cèlebre entrevista, que fou posteriorment representada en el cinema i el teatre, demostren la importància d’aquest gènere i el poder que pot exercir a l’hora d’esclarir la informació. Un dels objectius principals d’aquest treball serà citar com es duu a terme l’anàlisi de l’entrevista periodística i, a més, assenyalar la importància d’aprendre a analitzar aquest gènere. El treball es conduirà sobre dues vies: una teòrica i una de pràctica. A la primera part, es repassarà la bibliografia publicada que, alhora, servirà de marc teòric i, a més, s’elaboraran unes conclusions per esclarir què hi ha i que hi falta a la bibliografia i entendre clarament com i perquè s’analitza una entrevista. 1 A la segona s’exposarà un cas concret per adequar la tasca a les limitacions pràctiques del treball. Al tractar-se d’una temàtica poc treballada es reduirà la mostra d’anàlisi i s’estudiarà el cas de la periodista madrilenya Ana Pastor. Així doncs, s’hauran de tenir en compte els criteris seleccionats al mètode d’anàlisi que serviran per avaluar les preguntes i l’èxit o fracàs de les entrevistes de la periodista madrilenya. El resultat de l’anàlisi constarà, finalment, d’un text conclusiu de definició de l’estil entrevistador de l’Ana Pastor i, d’un conjunt de criteris bàsics per seguir l’anàlisi d’entrevistes d’alguns periodistes especialitzats en aquest gènere. 1.2 Justificació i viabilitat de la investigació Aquest Treball de Final de Grau atorga més rellevància a la entrevista periodística per tal d’eliminar aquell tòpic que resa, si fa no fa, quelcom així: tothom pot fer una entrevista sense més esforç ni preparació que anar al lloc, escoltar i preguntar. En cas de executar una entrevista d’aquesta manera es perdria tot l’abast que pot tenir aquest gènere.. Així mateix, el treball pretén ser una eina teòrica per d’altres treballs acadèmics que tractin el mateix tema i, aportar referències a la bibliografia sobre l’entrevista periodística, sobretot, en referència a l’anàlisi d’aquest gènere. En definitiva, vol ser una manera de deixar constància del poder que té aquest gènere periodístic. 2 2 Metodologia de treball 2.1 Definició de l’objecte d’estudi Aquest treball tracta el gènere de l’entrevista des del punt de vista de la importància i el poder que aquesta té per aconseguir informació de qualitat. Com ja s’ha citat abans, el gènere de l’entrevista és quelcom que no es valora suficient. En una ocasió vaig sentir el periodista català Albert Om que comentava, en una conferència, el poc valor que se li atorga a l’entrevista des del món laboral, citat textualment: “al becari, normalment s’acostuma a enviar- lo a fer una entrevista pensant que això és anar als lloc dels fets, fer les quatre primeres preguntes que es passen pel cap del periodista i marxar”.1 En aquesta línea reflexiona també l’escriptor i periodista català Arturo San Agustín al seu llibre M’agrada que em faci aquesta pregunta, argüint que “el gènere de l’entrevista segueix sent aquell dels qui comencen o dels que porten molt temps i ja no es sap que fer amb ells” (1999:11). Un altre motiu pel qual es demostra que l’entrevista no és un gènere estudiat i valorat ve de la mà de les guies docents dels centres universitaris espanyols. Fent un repàs a totes les universitats d’Espanya que ofereixen el grau de Periodisme només n’hi ha una que dugui per títol una referència a aquest gènere: la Universitat Católica San Antonio de Murcia2 on hi ha una assignatura del segon curs anomenada “Rportajes y entrevistas”. A la resta de plans d’estudi s’hi comptabilitzen assignatures de redacció periodística, de gèneres periodístics, de periodisme especialitzat, que molt probablement dedicaran alguna classe sobre l’entrevista, però cap més conté una assignatura on l’eix temàtic sigui l’entrevista. De les altres guies docents sorprèn la de la Universitat Carlos III de Madrid3 en la què s’hi troba una assignatura dedicada 1 Fòrum de la Comunicació. L’entrevista ha mort. Visca l’entrevista! El passat 12 de desembre de 2014 2 http://www.ucam.edu/estudios/grados/periodismo-presencial/plan-de-estudios 3 http://portal.uc3m.es/portal/page/portal/titulaciones_grado/per/plan 3 específicament a la notícia i un altra al reportatge i, per contra, cap relacionada amb l’entrevista d’una manera directa. D’aquesta manera es constata que el gènere de l’entrevista està poc valorat, també, dins les Facultats de Comunicació espanyoles. L’entrevista com a gènere sembla, per la seva complexitat, difícil d’abastir. Ara bé, això no és motiu pel qual no se’n pugui discernir una definició clara i concisa. També és complicat fer una entrevista que funcioni, que no tingui desviacions temàtiques i que respecti les interaccions i, per aquest motiu, saber analitzar una entrevista pot convertir-se en la millor manera per aprendre a fer- ne.