Topònims En Ruta
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
de petjades TOPÒNIMS EN RUTA Judit Flix Guiu “Les coses importants són les que no ho semblen” Mercè Rodoreda “El pecat més gran és no fer res perquè penses que només pots fer ben poca cosa.” Edmund Burke 1. JUSTIFICACIÓ interès d’elaborar aquest En aquesta ponència presento una primera ruta, treball neix de la necessi- que de fet podria haver estat la segona a causa d’ un tat de crear una sèrie de canvi de rumb que vaig haver de fer durant l’elaboració guies que ens permetin d’aquest treball. La primera ruta que em vaig propo- desplaçar-nos pel terme sar anava de la Granadella a Llardecans. Era una ruta de la Granadella essent el circular d’uns 20 Km. L’anada i la tornada es feien per màxim fidels possible a la diferents recorreguts i hom podia gaudir d’una passe- seva toponímia. Els topò- jada més complerta i més engrescadora. No vaig tenir nims són els noms que la present que justament en aquell indret a principis d’es- societat dóna als llocs. És tiu hi començaven les obres per la col·locació del parc evident, doncs, que si el nombre d’habitants decreix i els eòlic de Les Monclues. Els camins van ser força alterats llocs que haurien estat conreats i visitats amb certa fre- i algunes de les trinxeres i dels punts d’interès desapa- qüènciaL’ deixen d’estar-ho, aquests noms tan específics, pu- reguts. És obvi que cal tenir presents els canvis en el guin caure en el desús i fins i tot en l’oblit. Les publicacions terreny quan allò que pretens és justament treballar- que fan referència a la toponímia i a l’estudi dels topònims hi. Bé,doncs, guardo molt especialment aquella primera actualment són força nombroses aquestes, però, sovint ruta elaborada i agraeixo a tots els qui em van ajudar estan allunyades d’aquell qui vol fer un tomb pel terreny: amb la seva col·laboració. visitar una bassa, un aljub, una trinxera o qualsevol altre La Ruta dels Tagornars (la pronúncia local d’aquest mot punt interessant que hi pugui haver pel terme. sovint és “ Tabornars”) serà doncs, oficialment, la primera És per això, per intentar que aquestes denominacions ruta elaborada durant l’estiu del 2009 i desitjant que no no caiguin en desús i per facilitar l’accés a aquell a qui pu- sigui l’última. Triar aquesta ruta i no una altra no ha estat gui interessar conèixer els diferents espais, que em vaig un fet casual sinó que és el resultat d’una sèrie de con- decidir a enllestir un seguit de rutes realitzables passant verses amb en Josep Maria Navàs qui coneix molt bé el per diferents indrets, els quals em semblessin, prou inte- terme de la Granadella i especialment la zona triada. El seu ressants, essent el màxim fidel possible a la toponímia, i re- gran interès a conèixer tot allò que pugui fer referència collint, si cal, les coordenades amb GPS de manera que se’n a la Guerra Givil espanyola a les nostres contrades l’han pugui facilitar la localització a l’hora de realitzar la ruta. fet recórrer, minuciosament, el terreny per on es van cons- L’aparició de nous elements en el terreny, hidrants, “plan- truir tot un seguit de trinxeres, les quals confegien tota una tacions” de plaques solars, estacions de bombeig de reg, línia de defensa. En aquests moments estem inventariant fan que canviïn les denominacions populars que es donaven aquestes trinxeres i mirant d’ordenar-les i marcar-ne les als diferents indrets. Els canvis són ben normals i l’evolu- coordenades. Això, però, potser serà l’objectiu d’un altre ció és contínua, potser, però, podem conservar la toponímia treball. Agraeixo molt al Josep Maria tota la seva ajuda, que durant tan de temps ens ha indicat els diferents llocs . paciència i coneixement. Vinaixa 2009 287 Cabal 2. INTRODUCCIÓ La toponímia (del grec τόπoς topos, «lloc», i όvoμα ónoma, «nom») és el conjunt de topònims d’un indret, és a La població de la Granadella es troba situada al sud-oest dir, els noms de lloc. Amb el terme toponomàstica de- de la comarca de les Garrigues limitant amb les comarques signem l’estudi de la toponímia. És la part de l’onomàstica del Segrià i La Ribera d’Ebre i el seu terme municipal limita que estudia els topònims o noms propis de lloc. Està ínti- amb les poblacions de Llardecans, Bovera, Bellaguarda, El mament lligada a la investigació etimològica i a l’evolució Soleràs i Torrebesses. La Granadella és la població que té dels noms. el terme municipal més gran de la comarca. Aquest fet fa La toponímia es pot dividir en: que l’estudi minuciós del terreny sigui una feina costosa. • macrotoponímia o toponímia major : encar- Recórrer tots els indrets i buscar aquells que antany havien regada dels noms de: continents, països, regions, grans estat utilitzats i que tenien una utilitat específica de manera ciutats, etc... que en pugui recollir el nom i la ubicació exacta necessita • microtoponímia o toponímia menor : fonts, força dedicació. En aquest treball hi presento la primera rieres, turons, etc., tot i que la distinció entre topònims ma- ruta esperant a poc a poc poder elaborar-ne d’altres. jors i menors és a vegades molt relativa i sovint s’estudien conjuntament. Superfície: 88’7 Km2 L’estudi de la toponímia respon a l’interès de les per- sones per conèixer l’origen del nom dels llocs on viuen. Els Altitud: 528 m estudis que gaudeixen de les aportacions de la toponímia Població (2008) : 758 habitants són diversos i en destaquen: a. La geografia: la toponímia li aporta informació útil Densitat de població: 8’55 hab/km2 sobre diversos aspectes d’una zona com ara el relleu. b. La història: pels historiadors la toponímia li aporta informació de civilitzacions anteriors. c. La lingüística: - L’etimologia estudia l’origen dels topònims. Desta- quem que a Catalunya hi perviuen topònims d’origen grec, iber, romà, germànic, àrab... - La fonètica: la toponímia aporta dades sobre l’evolu- ció fonètica d’una llengua. Per parlar de toponímia i de topònims ens caldria anomenar l’obra de Joan Coromines ja que és la principal obra de referència que tenim a Catalunya . L’onomasticon Cataloniae és d’obligada consulta per a tota persona que tingui curiositat per aquest tema. Actualment, però, els qui tenim interès a treballar en toponímia a les Garrigues Ubicació comarcal del municipi de la Granadella. podem comptar, també , amb l’obra d’Albert Turull : La to- ponímia a les terres de ponent que l’ Institut d’ Estudis Catalans publicà a finals de l’any 2007. Aquesta obra es- tudia l’origen dels noms de 2.294 pobles i llocs de la plana de Lleida. El llibre inclou les comarques de La Segarra, l’ Urgell, el Pla d’Urgell, la Noguera, les Garrigues i el Segrià. Amb l’ajuda d’aquestes obres cabdals de l’estudi de la toponímia a les nostres contrades i comptant, també, amb l’estudi d’algun estudiós local i amb algun recull de topò- nims elaborat amb la gent de la zona: pastors, pagesos, bombers i altres grans coneixedors del terreny, he volgut elaborar aquesta guia, per poder facilitar la consulta i la visita a qualsevol indret a aquell qui vulgui fer-ho . També Ubicació comarcal a Catalunya. he intentat contribuir, en la mesura que he pogut, a deixar constància escrita dels noms que designen els diferents espais. Alguns s’usen des d’un temps força llunyà , altres 288 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades s’han anat adaptant als canvis i als nous temps; així és com 5. DESCRIPCIÓ DE LA RUTA cal que evolucionin els mots si aquests són encara vius, és a dir que encara s’usen . Tant els uns com els altres són for- 1. Nom de la ruta: ça curiosos i interessants. Em sembla bo poder recollir-los De la Granadella al Tormo Matalacabra i preservar-los de l’oblit si en el pitjor del casos fos aquest 2. Nom dels camins principals: el seu destí. Tenir els topònims documentats i recollits en Camí de les Boveroles suport escrit ens ajuda a conservar aquells coneixements Camí dels Masos (GR-65-5) que han estat bàsicament orals. Camí dels Tagornars 3. Nom de les partides que passem: Partida: Les Boveroles 3. METODOLOGIA Els Llangossets Les Culles Un cop em vaig decidir a realitzar aquest treball vaig Los Cacans adonar-me que calia escollir una ruta. En primer lloc calia Els Tagornars triar la que volia descriure contrastant entre altres de pos- 4. Punts d’interès que hi trobem: sibles. Calia trobar-ne una prou atractiva i interessant per Aljub començar la seva elaboració. El fet que es puguin trobar Bassa gran nombre de trinxeres que encara perviuen de la Guerra Cadolla Civil espanyola al llarg de la ruta em va semblar un atractiu Cisterna afegit. També el gran nombre d’hidrònims que s’hi podien Costa recollir i el fet que es travessi per un gran nombre de parti- Cova des la feien força interessant. Carrerada En segon lloc, un cop enllestida la tria calia realitzar-la Forn a peu, primer, i en cotxe, després. D’aquesta manera era Mas més fàcil recollir les dades, fer-ne la medició i marcar-ne Serrall les coordenades. S’anota: el temps, la distància, el nivell de Serrallet dificultat, l’estat del camí, etc... Trinxera En tercer lloc s’ordena el material recollit a l’ordinador Tormo i es digitalitzen les referències anotades, les fotografies i Vall les coordenades.