de petjades TOPÒNIMS EN RUTA

Judit Guiu

“Les coses importants són les que no ho semblen” Mercè Rodoreda

“El pecat més gran és no fer res perquè penses que només pots fer ben poca cosa.” Edmund Burke

1. JUSTIFICACIÓ

interès d’elaborar aquest En aquesta ponència presento una primera ruta, treball neix de la necessi- que de fet podria haver estat la segona a causa d’ un tat de crear una sèrie de canvi de rumb que vaig haver de fer durant l’elaboració guies que ens permetin d’aquest treball. La primera ruta que em vaig propo- desplaçar-nos pel terme sar anava de a . Era una ruta de la Granadella essent el circular d’uns 20 Km. L’anada i la tornada es feien per màxim fidels possible a la diferents recorreguts i hom podia gaudir d’una passe- seva toponímia. Els topò- jada més complerta i més engrescadora. No vaig tenir nims són els noms que la present que justament en aquell indret a principis d’es- societat dóna als llocs. És tiu hi començaven les obres per la col·locació del parc evident, doncs, que si el nombre d’habitants decreix i els eòlic de Les Monclues. Els camins van ser força alterats llocs que haurien estat conreats i visitats amb certa fre- i algunes de les trinxeres i dels punts d’interès desapa- qüènciaL’ deixen d’estar-ho, aquests noms tan específics, pu- reguts. És obvi que cal tenir presents els canvis en el guin caure en el desús i fins i tot en l’oblit. Les publicacions terreny quan allò que pretens és justament treballar- que fan referència a la toponímia i a l’estudi dels topònims hi. Bé,doncs, guardo molt especialment aquella primera actualment són força nombroses aquestes, però, sovint ruta elaborada i agraeixo a tots els qui em van ajudar estan allunyades d’aquell qui vol fer un tomb pel terreny: amb la seva col·laboració. visitar una bassa, un aljub, una trinxera o qualsevol altre La Ruta dels Tagornars (la pronúncia local d’aquest mot punt interessant que hi pugui haver pel terme. sovint és “ Tabornars”) serà doncs, oficialment, la primera És per això, per intentar que aquestes denominacions ruta elaborada durant l’estiu del 2009 i desitjant que no no caiguin en desús i per facilitar l’accés a aquell a qui pu- sigui l’última. Triar aquesta ruta i no una altra no ha estat gui interessar conèixer els diferents espais, que em vaig un fet casual sinó que és el resultat d’una sèrie de con- decidir a enllestir un seguit de rutes realitzables passant verses amb en Josep Maria Navàs qui coneix molt bé el per diferents indrets, els quals em semblessin, prou inte- terme de la Granadella i especialment la zona triada. El seu ressants, essent el màxim fidel possible a la toponímia, i re- gran interès a conèixer tot allò que pugui fer referència collint, si cal, les coordenades amb GPS de manera que se’n a la Guerra Givil espanyola a les nostres contrades l’han pugui facilitar la localització a l’hora de realitzar la ruta. fet recórrer, minuciosament, el terreny per on es van cons- L’aparició de nous elements en el terreny, hidrants, “plan- truir tot un seguit de trinxeres, les quals confegien tota una tacions” de plaques solars, estacions de bombeig de reg, línia de defensa. En aquests moments estem inventariant fan que canviïn les denominacions populars que es donaven aquestes trinxeres i mirant d’ordenar-les i marcar-ne les als diferents indrets. Els canvis són ben normals i l’evolu- coordenades. Això, però, potser serà l’objectiu d’un altre ció és contínua, potser, però, podem conservar la toponímia treball. Agraeixo molt al Josep Maria tota la seva ajuda, que durant tan de temps ens ha indicat els diferents llocs . paciència i coneixement.

Vinaixa 2009 287 Cabal

2. INTRODUCCIÓ La toponímia (del grec τόπoς topos, «lloc», i όvoμα ónoma, «nom») és el conjunt de topònims d’un indret, és a La població de la Granadella es troba situada al sud-oest dir, els noms de lloc. Amb el terme toponomàstica de- de la comarca de les limitant amb les comarques signem l’estudi de la toponímia. És la part de l’onomàstica del Segrià i La Ribera d’Ebre i el seu terme municipal limita que estudia els topònims o noms propis de lloc. Està ínti- amb les poblacions de Llardecans, , , El mament lligada a la investigació etimològica i a l’evolució Soleràs i . La Granadella és la població que té dels noms. el terme municipal més gran de la comarca. Aquest fet fa La toponímia es pot dividir en: que l’estudi minuciós del terreny sigui una feina costosa. • macrotoponímia o toponímia major : encar- Recórrer tots els indrets i buscar aquells que antany havien regada dels noms de: continents, països, regions, grans estat utilitzats i que tenien una utilitat específica de manera ciutats, etc... que en pugui recollir el nom i la ubicació exacta necessita • microtoponímia o toponímia menor : fonts, força dedicació. En aquest treball hi presento la primera rieres, turons, etc., tot i que la distinció entre topònims ma- ruta esperant a poc a poc poder elaborar-ne d’altres. jors i menors és a vegades molt relativa i sovint s’estudien conjuntament. Superfície: 88’7 Km2 L’estudi de la toponímia respon a l’interès de les per- sones per conèixer l’origen del nom dels llocs on viuen. Els Altitud: 528 m estudis que gaudeixen de les aportacions de la toponímia Població (2008) : 758 habitants són diversos i en destaquen: a. La geografia: la toponímia li aporta informació útil Densitat de població: 8’55 hab/km2 sobre diversos aspectes d’una zona com ara el relleu. b. La història: pels historiadors la toponímia li aporta informació de civilitzacions anteriors. c. La lingüística: - L’etimologia estudia l’origen dels topònims. Desta- quem que a Catalunya hi perviuen topònims d’origen grec, iber, romà, germànic, àrab... - La fonètica: la toponímia aporta dades sobre l’evolu- ció fonètica d’una llengua.

Per parlar de toponímia i de topònims ens caldria anomenar l’obra de Joan Coromines ja que és la principal obra de referència que tenim a Catalunya . L’onomasticon Cataloniae és d’obligada consulta per a tota persona que tingui curiositat per aquest tema. Actualment, però, els qui tenim interès a treballar en toponímia a les Garrigues Ubicació comarcal del municipi de la Granadella. podem comptar, també , amb l’obra d’Albert Turull : La to- ponímia a les terres de ponent que l’ Institut d’ Estudis Catalans publicà a finals de l’any 2007. Aquesta obra es- tudia l’origen dels noms de 2.294 pobles i llocs de la plana de . El llibre inclou les comarques de La Segarra, l’ Urgell, el Pla d’Urgell, la Noguera, les Garrigues i el Segrià. Amb l’ajuda d’aquestes obres cabdals de l’estudi de la toponímia a les nostres contrades i comptant, també, amb l’estudi d’algun estudiós local i amb algun recull de topò- nims elaborat amb la gent de la zona: pastors, pagesos, bombers i altres grans coneixedors del terreny, he volgut elaborar aquesta guia, per poder facilitar la consulta i la visita a qualsevol indret a aquell qui vulgui fer-ho . També Ubicació comarcal a Catalunya. he intentat contribuir, en la mesura que he pogut, a deixar constància escrita dels noms que designen els diferents espais. Alguns s’usen des d’un temps força llunyà , altres

288 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades s’han anat adaptant als canvis i als nous temps; així és com 5. DESCRIPCIÓ DE LA RUTA cal que evolucionin els mots si aquests són encara vius, és a dir que encara s’usen . Tant els uns com els altres són for- 1. Nom de la ruta: ça curiosos i interessants. Em sembla bo poder recollir-los De la Granadella al Tormo Matalacabra i preservar-los de l’oblit si en el pitjor del casos fos aquest 2. Nom dels camins principals: el seu destí. Tenir els topònims documentats i recollits en Camí de les Boveroles suport escrit ens ajuda a conservar aquells coneixements Camí dels Masos (GR-65-5) que han estat bàsicament orals. Camí dels Tagornars 3. Nom de les partides que passem: Partida: Les Boveroles 3. METODOLOGIA Els Llangossets Les Culles Un cop em vaig decidir a realitzar aquest treball vaig Los Cacans adonar-me que calia escollir una ruta. En primer lloc calia Els Tagornars triar la que volia descriure contrastant entre altres de pos- 4. Punts d’interès que hi trobem: sibles. Calia trobar-ne una prou atractiva i interessant per Aljub començar la seva elaboració. El fet que es puguin trobar Bassa gran nombre de trinxeres que encara perviuen de la Guerra Cadolla Civil espanyola al llarg de la ruta em va semblar un atractiu Cisterna afegit. També el gran nombre d’hidrònims que s’hi podien Costa recollir i el fet que es travessi per un gran nombre de parti- Cova des la feien força interessant. Carrerada En segon lloc, un cop enllestida la tria calia realitzar-la Forn a peu, primer, i en cotxe, després. D’aquesta manera era Mas més fàcil recollir les dades, fer-ne la medició i marcar-ne Serrall les coordenades. S’anota: el temps, la distància, el nivell de Serrallet dificultat, l’estat del camí, etc... Trinxera En tercer lloc s’ordena el material recollit a l’ordinador Tormo i es digitalitzen les referències anotades, les fotografies i Vall les coordenades. En quart lloc calia seguir fent una recerca d’informa- 5. Durada: ció a l’entorn de tota la ruta realitzada. He treballat amb A. Distància: 7.500 m informadors orals, amb informació toponímica de l’Institut B. Durada a peu : 1 h 45 m (aproximadament) Català de Cartografia, d’altres fonts que tenen els mapes C. Dificultat: Baixa de la zona digitalitzats i són de fàcil accessibilitat. He bus- D. Descripció de la ruta: cat també fonts bibliogràfiques al respecte, però cal dir que Sortim de la Granadella en direcció a Lleida (C-242) , són molt escasses. ens desplacem fins al “Molí de La Vall Major”, el trobem a I en cinquè lloc, calia començar la redacció de la ruta. uns 500 m de la sortida del poble. Just passat el molí i da- Voldria afegir que un cop enllestida n’he fet una posterior vant de la construcció coneguda com “La teuleria”, agafem realització per poder comprovar l’exactitud de les dades el camí que arrenca cap a l’esquerra, ell camí de les Bove- recollides. roles. Avancem per aquest camí recte fins a trobar la pri- mera cruïlla. En aquesta hi destaca un hidrant força visible on hi ha marcat el GR-65-5. Cal seguir per aquest camí , el de l’esquerra, marcat amb simbologia de GR. Enllacem amb 4. PUNTS D’INTERÈS una baixada i a uns 500m hi trobem, a la dreta del camí, una estació de reg força gran i vermella, aquesta es troba just Durant la realització d’aquest treball m’he qüestionat davant del Mas del Gravadet. Si hom vol visitar-ne els punts molts cops què he d’anomenar “punts d’interès” ja que la d’interès que s’han destacat, cal que hi vagi pel sender que definició pot ser molt vaga i no deixa prou clar a què fem re- surt en aquest punt. ferència. Considero “punts d’interès” allò que per diferents Seguint el GR, fent el camí recte, trobarem una altra motius em sembla més destacable. Així , poden ser punts cruïlla. En aquest moment ens trobem a uns 3Km del punt d’interès: una cova, un mas, una bassa, una trinxera, un de sortida, hem de seguir el camí indicat com a GR. A la forn de calç, un forn d’oli de ginebre, una vall, etc... següent cruïlla, uns 700m més enllà, cal seguir pel camí

Vinaixa 2009 289 Cabal

de l’esquerra, camí que baixa i que ens permet començar • Culles, les* a veure la magnífica Vall de l’Ebre a l’esquerra. En aquest • Tagornars, los (direcció Flix) punt, el camí s’estreny però encara el trobem en unes con- • Masos, los dicions força acceptables. Si hom s’hi fixa, per la banda dre- • Comanterga, la ta, observarà el cim més alt del Segrià: “ El Montmaneu”. • Llangossets, los Seguim camí avall i trobem el “Mas del Manet” destacat • Àlies, les com a punt d’interès per la cadolla que hi ha a l’entrada. *També podrien considerar-se en direcció a Bovera Seguim fent via; en aquesta cruïlla escollim, altre cop, el camí de l’esquerra. En aquest punt deixem el GR que se- Partides direcció Bovera: gueix en direcció a Llardecans. Ara, el camí es fa més es- • Solans, los tret i perd força qualitat. De seguida trobem “La bassa del • Comes, les Balons” a l’esquerra del camí. Seguim avall, veiem La Vall de Bovera, des d’aquest punt es veu esplèndida; la fumera Partides direcció Torrebesses: de la central nuclear d’Ascó al fons. Seguim recte, a la se- • Terme, lo güent cruïlla deixem un mas a la dreta i continuem baixant • Tapiades, les pel camí de l’esquerra. Per primer cop veiem a l’esquerra • Escorres, les el poble de Bovera. A partir d’aquest moment ens podem • Carbonelles, les guiar, gairebé tota l’estona, per aquest poble ja que l’hem • Girones, les de veure a la nostra esquerra durant la resta del trajecte. • Serres, les Gaudir d’aquesta panoràmica és un autèntic privilegi. Se- guim vorejant el camí que ressegueix el desnivell respecte Partides direcció Soleràs: la vall de Bovera. En aquest moment ens trobem a uns 6Km • Auliver, vall de l’ de la sortida. Trobem un camí que baixa, de manera força • Aranyons, les pronunciada i cap a l’esquerra , arriba fins a Bovera. • Comensardà, la Nosaltres hem de seguir recte pel camí de la dreta i • Figueres, les passats uns 800m trobem a la dreta una zona rocosa: “La cadolla del Pipante” . Tot seguit hi ha una cruïlla, hem de se- Partides direcció Bellaguarda: guir pel camí recte, el de l’esquerra. En aquest punt el camí • Bertolins, los empitjora força. Si hom va fent la ruta en vehicle a motor • Sant Peres, los pot deixar-lo en aquest indret i seguir a peu. Passats 600m • Coves , les sense deixar el camí arribem al “Tormo Matalacabra”. Hem • Planes, les recorregut 7’5 km i ens trobem a la fi de la nostra ruta. • Aubacs, los Des d’aquí podem gaudir d’una vista fantàstica del terreny • Fonts, les i de l’organització agrícola que hi ha; és molt aconsellable • Vinyes, les estar-s’hi una estona i contemplar-la. • Corniguers, els • Cova del moro, la

6. TOPONÍMIA MAJOR 7. TOPONÍMIA MENOR Llistat de les partides del terme de la Granadella, agru- pades d’acord amb l’orientació geogràfica. Així trobem cinc 7.1 Orònims. Aclariment agrupacions: direcció Llardecans, direcció Bovera, direcció Torrebesses , direcció el Soleràs i direcció Bellaguarda. En aquest punt cal aclarir una mica la definició d’aquests He optat per ordenar les partides d’acord amb l’orientació hidrònims. Els estudiosos d’aquests tipus de construccions perquè m’he adonat que hom, a la Granadella, descriu les varen acordar definir-los per poder catalogar-los sense partides del terme d’acord a la banda geogràfica a què per- que hi haguessin diferències entre ells. Aquesta definició, tanyen, així hom parla de les de la banda de Llardecans o però, no la saben aquells que han fet ús d’aquests espais i les de la banda del Soleràs. que encara en conserven la designació autòctona. Cal tenir present que malgrat conèixer la descripció que els estudi- Partides direcció Llardecans: osos en fan, pel fet d’haver-ne fet la consulta pertinent, jo • Tolls, los mantindré la denominació local. Em sembla més correcte i • Comadrens, los coherent dins del corpus d’aquest treball. Així trobem que: • Cacans, los*

290 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

• Allò que hom defineix com a cogulla, a la Granadella Anoto la toponímia menor que es troba dins la ruta es- s’anomena cadolla. tudiada. • Allò que hom anomena a la Granadella aljub es defi- neix com a cogulla. Hidrònims: aljub, cisterna, bassa, vall, cadolla • I moltes de les cisternes que tenim pel terme i que • Aljub del Mas del Gravadet les anomenem d’aquesta manera els estudiosos en dirien • Aljub del Bisbe Juanaco aljub, ja que per ser una cisterna caldria que es trobessin • Aljub del Mas del Paticant al costat d’algun tipus de construcció. • Bassa del Balons Així m’adono que “La cisterna del Sopero” o “ La cis- • Bassa del Coll de Montès de Les Capellanes terna de Sabateret”, les qual adjunto en aquest treball , en • Cadolla del Manet una catalogació més especialitzada serien aljubs, en aquest • Cadolla del Pipante cas tapats. De la mateixa manera ens trobaríem que l’aljub • Cadolleta del Mas del Quico del Bepo del “Juanaco” o el del “Gravadet” serien considerats com • Cisterna del Mas de Gravadet a cogulles. • Cisterna del Mas del Sabateret • Cisterna del Mas del Sopero 7.2 Breu descripció dels hidrònims • Vall de les Boveroles

Les definicions que adjunto a continuació s’han extret Orònims: de l’obra: Les construccions de pedra seca de Fèlix Martin i • Coll de Montés Vilaseca i Josep i Llevadot. Pagès editors. Lleida, • Costa de la CNT 2005. • Coster de les Paumeres • Cova: La coveta l’Aubarsé Bassa: “Les basses són, en principi, els dipòsits més • Mas del Gravadet antics i de més fàcil construcció. Es començaven a fer exca- • Mas del Sopero vant un clot a terra i era millor si el terreny era argilós car • Mas de Sabateret donava garantia d’impermeabilitat. La profunditat d’aital • Mas del Manet excavació no excediria entre els 2 i 2’5 metres de diàmetre • Mas del Pipante –la majoria eren basses rodones– era un concepte força • Serra de Matalescabres variable però es podria considerar correcta una mitjana de • Tormo Matalacabra dos metres. (...) Un cop s’havia enllestit la cavitat es folrava • Trinxera interiorment amb pedres tan ajustades com era possible • Punta del Cabús entre si per evitar que la terra dels costats s’esllavissés cap a l’ interior (...)” Cisterna: “Considerem com a tals aquells receptacles completament tancats per una curiosa coberta enlairada 8. “RUTA DE LES TRINXERES” feta amb pedra en formes molt diverses dels quals en que- O “CAMÍ DE RONDA” daven eliminades les escales de tal manera que l’aigua s’havia de treure amb una galleda o un càntir lligats amb Enceto aquest últim apartat amb una il·lusió especial ja una corda (...)” que es tracta d’una feina que ha sorgit enmig de l’elabora- Cogulla o cadolla: “Aquests dipòsits es diferenci- ció d’aquesta ruta toponímica, una mica per casualitat i una aven dels anteriors pel fet que s’excavaven a la roca viva mica per la curiositat de redescobrir i conèixer el terme de emprant les escodes com eines imprescindibles acompa- la Granadella . Curiosament vam coincidir el Josep Maria nyades del mall, les falques i els tascons, de vegades les Navàs i jo mateixa i vam adonar-nos que tots dos teníem barrines i una capacitat increïble de sacrifici per part dels la intenció de recollir i inventariar els diferents racons del constructors que mai no podien donar un cop en un element terme. Jo pensava en la toponímia i en com podia fer que tou (...) La construcció d’una cogulla (cadolla en altres in- aquesta arribés a aquelles persones que ja no la coneixem drets)” gaire. I el Josep Maria pensava en una sèrie de trinxeres Aljub: Els autors de l’obra consultada consideren els de la Guerra Civil espanyola que encara resten dempeus al aljubs com a cogulles o cadolles. Són excavacions fetes a terme de la Granadella . Trinxeres que donen fe dels com- la roca. A la Granadella s’usa la definició d’aljub si aquest bats que es van dur a terme en aquests indrets. Algunes receptacle és natural. són clarament visibles mentre que d’altres han anat per- dent la seva forma inicial convertint-se, setanta anys des- prés, en munts de pedra seca.

Vinaixa 2009 291 Cabal

Després de contrastar els interessos de tots dos vam Així, doncs, amb el permís del J. M. Navàs conclouré la ruta decidir treballar plegats i començar un inventari el màxim presentada amb una sèrie de trinxeres amb les quals hom complet possible d’aquestes trinxeres. Curiosament una de pot intuir, quan les ressegueix, que formen una mena de les zones on n’hi ha més és a la partida dels Tagornars. camí de ronda. Tots dos vam coincidir en aquesta definició En aquest moment estem treballant en aquest inventari. un cop vam visitar la zona. Encara ara, si hom s’hi fixa, pot No puc però, no incloure alguna d’aquestes trinxeres en refer el sender que uneix una trinxera amb l’altra talment aquest treball que explora, justament, aquesta partida. com si fos un camí de ronda.

9. RUTA LA GRANADELLA AL TORMO MATALACABRA

10. COORDENADES

Número Nom Coordenada Número Nom Coordenada 1 Aljub del Gravadet N 41º 21,1617 8 Bassa del Balons N 41º 20,8444 E 000º 38,6809 E 000º 37’0968 2 Aljub del Juanaco N 41º 21,0731 9 Costa de la CNT N 41º 20,0188 E0000º 38’4086 E 000º 36,8227 3 Cisterna del Sopero N 41º 21’1883 10 Cadolla del Pipante N 41º 19,6855 E 000º 37,7985 E 000º 36’5181 4 Cisterna de Sabateret N 41º 21,1651 11 Tormo Matalacabra N 41º 19,4827 E 000º 37,5740 E 000º 36’2575 5 Bassa de Les Capellanes N 41º 20,9800 12 Coveta de l’esbarzer N 41º 19’225 E 000º 37’5490 E 0º 35’734 6 Forn del calç de N 41º 20,9959 13 Cadolletes del Mas N 41º 19’5583 La Culla de Les Capellanes E000º 37,5789 del Quico del Bepo E 000º 36’1905

7 Cadolla del Manet N 41º 28, 8950 E 000º 37’2232

292 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

11. BIBLIOGRAFIA

Amigó Ramon: Noms de lloc i de persona del terme de Satorra i Marin, Jordi: “Toponímia menor de la vila Prades. Edició Rosa dels Vents. Reus-Prades, 1985. d’” dins I Trobada d’estudiosos de la comarca de les Arbós, Ramon Maria et al.: Els forns de calç a la comar- Garrigues, vol. 1. , 1999. ca de les Garrigues. Col·lecció Lo Plançó, núm. 3. Editorial Terrado Xavier: Toponímia de Betesa. Col·lecció Signe, Fonoll. -Tarrés, 2003. núm. 2. IEI. Lleida, 1992. Martin Fèlix; Preixens, Josep: Les construccions de pe- Turull Albert: La toponímia a les terres de ponent. Ins- dra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i titut d’Estudis Catalans. Barcelona, 2007. aljubs. Pagès editors. Lleida, 2005.

Trinxera núm. 14 i trinxera de la Culla del Pipante Trinxera núm. 32

Aljub i bassa del Gravadet

Cisterna i pica del Gravadet

Vinaixa 2009 293 Cabal

Cisterna del mas del Sopero i cisterna del mas Sabateret

Bassa del Coll de Montés de les Capellanes

Forn de calç de les Capellanes i bassa del Balons

294 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

Cadolla del Manet i cadolla del Pipante

Cadolletes i pica al mas del Quico el Bepo

Tormo Matalacabra

Vinaixa 2009 295 Cabal de petjades

VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues