Paata Burchuladze GRAN TEATRE DEL LICEU

Temporada 1992-93

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu ®

Concert

P a a t a Burchuladze baix

Director d'orquestra Ello Boncompagni

A PIONNER NOMÉS ENTENEM LA NI AMB LA MÀXIMA DEFINICIÚ PERFECCIÚ EN TERMES DE PROGRÉS. ÀUDIO-VISUAL QUE OFEREIX EL D'EVOLUCIÚ. DE TECNOLOGIA. LÀSER DISC. PER AIXÚ NO ENS CONFORMEM AMB VOLEM ANAR A MÉS. I.:EXTRAORDINÀRIA NITIDESA D'IMAT­ PERQUÉ LA CLAU DE LA PERFECCIÚ GE DELS NOSTRES TELEVISORS I vt. RESIDEIX, PRECISAMENT, EN ESTAR PROP. VE­ DEOS. NI AMB LA PURESA I QUALITAT CADA VEGADA MÉS A CADA SIMFÒNICA DEL DE SO DELS NOSTRES EQUIPS D'ALTA GADA MÉS A PROP DE LA PERFECCIÚ ORQUESTRA FIDELITAT. EN IMATGE I SO. GRAN TEATRE DEL LICEU

CD PIONEER Divendres, 2 de juliol, 21 h., funció núm. 41, torn A The Art of Entertainment ® En harmonia amb el Liceu. Programa

Giuseppe Verdi (1813-1901)

I

La forza del destino Obertura

Simon Boccanegra "II lacerato spírito­ (Ària de Fiesco, pròleg)

l vespre siciliani Obertura Iberia patrocina "o tu, Palermo" la temporada. (Escena i ària de Procida, acte II)

Aquest any, més que mai, Attila Preludi IBERIA dóna suport "Mentre gonfiarsi l'anima" (Escena i ària acte I) a la música i als afeccionats d'Attila, al "bel canto". II Perquè, un any més, IBERIA al Gran Teatre serà "Tu sul labbro dei veggentí­ del Liceu. (Pregària de Zaccaria, acte II)

La Traviata Preludi de l'acte III

Macbeth "Come dal ciel precipita­ (Gran escena de Banquo, acte II)

Luisa Miller Obertura

Don Carlo "Ella giammai m'amò­ (Escena i cantabile de Filippo, acte IV)

Director d'orquestra Ello Boncompagni Violí concertino Jaume Francesch

ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL IBERIA.. GRAN TEATRE DEL LICEU l,),w.,ooiNI Materials musicals G. Ricordi & Co. Spa., Milà ® , ®

P a a ta Burchuladze

Paata Burchuladze va néixer a Tibilisi, a la República de Geòr­ gia, l'any 1955. La seva mare era professora de cant i ell començà a cantar de molt petit. Estudià piano durant set anys i alhora va estudiar cant durant tres anys al Conservatori de Tibilisi. El primer paper operístic que interpretà, al taller d'òpera del Conservatori, fou el Mefistofeles de Faust, als vint-i-dos anys. Tot i ésser tan jove per cantar aquest paper tan difícil, ja cridà l'atenció sobre les seves possibilitats, fins al punt que el 1978 fou un dels quatre a cinc cantants de la C.E.I. que tots els anys són triats per poder estudiar a l'escola de cant de de Milà, en un intercanvi que permet que ballarins italians vagin a estudiar al Bolshoi de Moscou. A Milà va poder diferenciar com cal el cant italià del cant eslau, gràcies a l'ensenyament de professors com Giulietta Simionato, Beltrami i Müller.

Quan tornà a Geòrgia fou contractat com a membre permanent de l'Òpera de Tibilisi, on cantà molts papers, entre ells per primera vegada Gremin de Ieugueni Onieguin i el protagonista de . L'any 1981 guanya el segon premi (el primer no fou concedit) al Concurs de Veus Verdianes de Busseto i el 1982 el primer premi del Concurs Txaikovski de Moscou, la qual cosa li permet d'actuar per primera vegada al Bolshoi de Moscou amb Leporello de Don Giovanni i Boris Godunou. Un dels membres del jurat del Concurs Txaikovski, britànic, parla d'ell amb entu­ siasme a uns agents, els quals li proporcionen una audició, grà­ cies a la qual és contractat al Covent Garden de Londres, on de­ buta l'any 1984 com a Ramfis de , amb Katia Ricciarelli, Luciano Pavarotti i la direcció de Zubin Mehta, amb un èxit sorprenent (era pràcticament un desconegut a Occident), que fa que Harold Rosenthal escrigui a la revista .. » que « el millor cant de la nit l'oferí el baix rus Paata Burchuladze, que féu el seu debut al Covent Garden com a Ramfis. Té una veu enorme que emet molt bellament al costat d'una presència imponent. Dominà totes les escenes en les quals surt i fou, sens dubte, el millor Ramfis que jo he escoltat des d'Ezio Pinza». Malgrat aquest primer gran èxit al Covent Garden, continuà per­ tanyent a l'Òpera de Tibilisi, que li ha permès d'actuar sovint com ® ®

a a teatres tot A La Scala de Milà debutà invitat molts de el món. Discografia l'any 1985, també amb Ramfis (Aida), i inaugurà la temporada 1985- escenes i i Verdi. Dir.: 86 amb Zaccaria de Nabucco, dirigit per Riccardo Muti (després Recital amb àries d'òperes de Musorgski ha tornat amb Li.ombardi i Simon Bocca.negra), Al Covent Gar­ Edward Downes. DECCA. den ha tornat amb Il barbiere di Siviglia, Boris Godunov, El Recital amb cançons de Dargomiski, Txaikovski, Borodin, Ru­ príncep Igor i L'àngel de foc. Al Metropolitan de Nova YO,rk ha binstein, Arenski i Glinka. Piano: Ludmila Ivanova. DECCA. Il barbiere di i Boris Godunou; a interpretat Aida, Siviglia l'Opera Verdi: Rarnfis (Aida). Dir.: Lorin Maazel. DECCA de Viena Luisa Mille I', Boris Godunov i Khovantxina (amb Mozart: Commendatore (Don Giovanni). Dir.: Herbert von Claudio Abbado); l'any 1987 rep un dels premis de la Fundació Karajan. DEUTSCHE GRAMMOPHON. Maria Callas i canta el Commendatore de Don l'any següent Verdi: Padre Guardiana (La forza del destino). Dir.: Giovanni al Festival de amb la direcció de Herbert van Salzburg, Giuseppe Sinopoli. DEUTSCHE GRAMMOPHON. Karajan. Txaikovski: Príncep Gremin (Ievgueni Onieguin). Dir.: James Altres actuacions de la seva can-era han estat el importants Requiem Levine. DEUTSCHE GRAMMOPHON. de Verdi amb Pavarotti, Boris Goduriou, Mefistofele i Rossini: Don Basilio (Il barbiere di Siviglia). Dir.: Giuseppe a al de en una Filadèlfia; Mefistofele Margherita Gènova, polèmica Patanè. DECCA. de Ken Russell; al Festival de Bregenz, Na­ producció Verdi: Jacopo Fiesco (), Dir.: Georg en al Hall de Nova amb la direcció buceo, concert, Carnegie York, Solti. DECCA. de Riccardo Nabucco a l'Arena de Verona; Mefistcfele al San Muti; Verdi: Sparafucile (Rigoletto). Dir.: Riccardo Muti. EM!. Carlos de Lisboa i Boris Godunov a de París i a Munie, l'Òpera Musorgski: Dosifei (Khovantxina). Dir.: Claudio Abbado. Nabucco al amb la de La etc .. Japó companyia Scala, DEUTSCHE GRAMMOPHON. Especialitzat en el repertori rus, però també en l'italià, actua així mateix a les més importants sales de concert, amb orquestra a en recitals, en els quals destaquen les seves interpretacions d'obres . de Rachmaninov i Musorgski. A l'estat espanyol ha cantat a Madrid i al Festival de Peralada, però ara és la primera vegada que ho fa al Gran Teatre del Liceu. ®

E 1 i o Boncompagni Estudià violí al Conservatori Cherubini de Florència, on també es diplomà en composició. Fou deixeble, en direcció d'orquestra, de Franco Ferrara i guanyà el primer premi del Concurs Internacio­ nal de la RAI de Milà i un premi de Ràdio Holanda. Ha estat in­ vitat a dirigir moltes orquestres italianes (entre d'altres, l'Acadèmia Santa Cecília, les quatre de la Rai, Maggio Fiorentino, Fenice de Venècia, Trieste, Nàpols i Palerm). També ha dirigit les orquestres de la ràdio de Zuric, París, Lausana, Brussel-les i Madrid. Desenvolupà un repertori operístic com a assistent de Tullio Se­ rafin i a debutà Bolonya amb Don Carlo. Ha estat director esta­ ble al Théâtre La Monnaie de Brussel·les i dirigí la tournée de l'Òpera Reial d'Estocolm a la Deutsche Staatsoper de Berlín amb Un ballo in maschera i Carmen. En l'àmbit simfònic ha dirigit concerts a Viena (Simfònica de Viena), Londres (Simfònica de Londres), Nuremberg, Wiesbaden, Linz, Varsòvia i Cracòvia. Com a director d'òpera ha estat invitat també per la Deutsche Oper de Berlín, Bayerische Staatsoper de Munie, Òpera de París, Colón de Buenos Aires, Zuric, San Carlos de Lisboa, Frankfurt, Bonn, Dor­ tmund, Stuttgart, Wiesbaden, Marsella, Monte-Carlo, Varsòvia, etc. Durant tres anys fou director artístic i director estable de l'orquestra del Teatre San Carlo de Nàpols i també s'ha dedicat a la forma­ ció de joves directors als conservatoris de Perusa i Pesaro, i en cursos especials del Conservatori Reial de Brussel·les. Ha col·laborat amb solistes de prestigi com Stern, Istomin, Arrau, Ciccolini, Casadesus, Gazzelloni, Fournier, Tortelier i Accardo. És membre de la Staatsoper de Viena, després de ser-ne director invitat. En aquest Gran Teatre del Liceu ha dirigit Turandot 0966-67) i Lucia di Lammermoor 0981-82). Orquestra Simfònica del en la direcció de diferents i en la de la Gran Teatre del Liceu gut òperes inauguració Temporada 1985-86 amb l'estrena a Espanya de l'òpera Moses und Aran d'Arnold de la seva Des de la creació del Consorci del Gran Teatre del Liceu, la nor­ Schonberg. A partir incorporació al Teatre, un dels seus ha estat dotar malització de l'Orquestra, així com el millorament de la seva ca­ principals objectius l'Orquestra d'un simfònic tegoria simfònica, han estat propòsits principals en els plans de repertori (Bach, Montsalvatge, Txaikovski, Mussorgski, a seu Mozart, Bruckner) a fi de donar-li un nou la nova etapa del Teatre. El treball que portà terme el primer Mahler, Brahms, pro­ Director Titular, el mestre Eugenio M. Marco, donà ràpidament tagonisme. Diferents directors invitats han treballat en el els bons fruits d'una memorable representació de Lohengrin, òpera decurs d'aquests anys amb i també amb el del Gran Teatre amb la qual el Consorci iniciava la seva gestió en la Temporada l'Orquestra Simfònica, Cor, del entre els cal citar els mestres 1981-82. Liceu, quals Albrecht, Decker, Ru­ Insistint en aquell propòsit, l'Orquestra ha mantingut una línia de Gatto, Gandolfi, Hollreiser, Kulka, Nelson, Perick, Rennert, un del, Weikert, i Neumann. superació que li ha permès d'assolir alt nivell de conjunció, Steinberg, Schneider, Varviso, Maag Les actuacions a Madrid del Cor i Pala­ havent-se efectuat una àmplia renovació dels instrumentistes i una l'Orquestra (Teatro Real, han notable modernització de la dotació d'instruments. cio Real) estat èxits dels quals la crítica en féu ressò lauda­ tal com succeí en les actuacions a les Arenes de Nîmes i al Un fet molt important en la renovació de l'Orquestra Simfònica tori, Teatre de de amb el del Gran Teatre del Liceu fou la contractació, el mes de març de l'Òpera Ludwigshafen. Conjuntament Cor, efectuà la a París amb Lucrezia fou acollida 1987, del mestre austríac Uwe Mund en qualitat de Director Titu­ presentació Borgia, que amb èxit. lar de l'Orquestra. La seva presència és el resultat de l'èxit obtin- gran Un piano, , Els baixos e fi I e s òperes

unentrepa,• de Verdi

Paata Burchuladze en un armc ofereix, aquest concert de presentació, una mostra ben significativa de personatges creats per Verdi • Giuseppe a la corda per de baix: Jacopo Fiesco (Simon Boccanegra), Procida I una conversa. (1 vespri siciliani), el protagonista d'Attila, Zaccaria (Nabucco), i Banqua (Macbeth) Filippo II (Don Carlo). Si desordenem un xic el programa veurem Burchuladze canta que avui el primer gran paper verdià de baix (Zaccaria) i el darrer (Filippo II). Tot la respectant cronologia de composició i estrena de totes les de veiem els òperes Verdi, que primers papers de baix que va escriure el mestre de Busseto són el del protagonista de Oberto, conte di San i dos Bonifacio papers qualificats per a baix còmic a Un di Fins a la tercera giorno regno. òpera, Nabucco, no sor­ el geix primer gran paper de baix en la producció verdiana, Zaccaria. És un de paper personatge noble i amb autoritat, gran dels pontífex hebreus i que ja demana una veu important, d'una gran canti amb i extensió, que força temperament i que també domini l'estil «cantabile" de Verdi (avui, Paata Burchuladze canta

-Vieni, a levita ... Tu suI labbro dei veggentí-, de l'acte segon, mo­ ment d'una certa al costat simplicitat d'altres del mateix personatge, més ben en brillants, però difícil i la gran línia verdiana). Després, encara en l'estil primerenc de Verdi, Pagana (1 Lom­ és un bardi) paper que també interpreten barítons i Silva (Ernani) > e és un altre dels grans personatges entre els baixos verdians, per­ el vell i ofès noble ha què espanyol de mostrar una gran línia l'ària e (fantàstica -Infelice tua credeví-) i també un ventall una mica més de matisos ampli que Zaccaria, quan evoluciona cap a l'odi i la venjança. de tres Després papers poc importants a I due Foscari, Giouan­ na d'Arco i ve el Alzira, personatge protagonista de Attila, un personatge fort, rude i brillant, amb una música del tot adient (si només hom coneix el Rambla dels Estudis,115 personatge ja pot saber-se quin partit en treurà un Verdi de la primera època; sens dubte més que el Verdi Per bé, bo i posterior, més reflexiu i amb personatges més complexos). Paata menjar ràpid. Burchuladze canta avui «Mentre gonfiarsi l'anima», un dels moments millors i més brillants de Attila. A Attila seguí Macbeth, en la qual el personatge de Banqua és relativament breu, però, abans de ser assassinat té un moment d'una "Studio il mio amb gran bellesa, després del recitatiu passo, fíglío-, l'ària "Came dal ciel precipita-, model de la gran línia «cantabile» verdiana i que avui interpreta Paata Burchuladze. a allò més interessant En les vuit òperes que seguiren Macbeth, rau en Massimiliano Mor (I Masnadieri) a amb el Comte Walter i Wurm (Luisa Miller), que fins i tot canten un duet plegats. Pràcticament sense baix Il Corsaro i Stiffelio, comprimaris a La battaglia di Legnano i La Traviata i una mica més importants, tot l'ús i no arribant a primers papers, Sparafucile (Rigoletto), amb només des­ notable del registre greu, i Ferrando (Il Trovatore), tacat en el primer quadre. Amb Procida de I uespri siciliani comencen els personatges més atractius des del punt de vista teatral. Aquesta continguda set de del venjança i les connotacions polítiques, al costat de la dignitat la mú­ personatge, en fan un paper molt atractiu, també perquè exacti­ sica aprofundeix en aquestes característiques amb molta tud (Paata Burchuladze canta avui l'ària "O tu, Palermo», de l'acte del mostra la seva segon, la primera intervenció personatge, quan emoció en trepitjar una altra vegada la seva terra). Jacopo Fiesco (Simon Boccanegra) és un altre gran personatge uns verdià. Tot i que entre el pròleg i l'acte primer passen quants en meravellosa ària -Il lacerato anys, en el pròleg, sobretot la spirito-, després del recitatiu "A te l'estremo addio-, ja mostra en moments aristocràtic. I la música de gran dolor la noblesa del seu esperit Burchu­ de Verdi, en aquest fragment que avui interpreta Paata ladze, és igualment noble i de línia aristocràtica. Sam i Tom (Un ballo in mascbera) juguen un paper important en l'acció, però no deixen de ser, quant a l'extensió i importància musical de les seves intervencions, uns papers secundaris. Molt del més important, en canvi, és el Padre Guardiana (La forza tot dema­ destino), un altre personatge noble, sempre serè i que, efectes vocals nant una veu important, no pot mai excedir-se amb Verdi, espectaculars) . Giuseppe dirigint Verdi va I arribem al personatge cim entre tots els papers que II de Don Carlo. El èscriure per a la corda de baix: Filippo per­ les raons sonatge és complex (l'amor impossible, la política, d'estat, els problemes amb el fill, els imperatius de l'Inquisidor) i troba El un tractament absolutament mestrívol. ' en la música de Verdi , moment de gran soledat del monarca més poderós, «Ella giammai una meditació m'arnò-, que avui interpreta Paata Burchuladze, és veu ha impressionant per la seva profunditat i la seva bellesa. La de ser la mateixa dels grans personatges anteriors, però l'artista ha de ser molt més madur per poder palesar com cal els sentiments del personatge. de cosa fer Verdi amb la corda de Després Filippo poca ja podia . " ...... baix. Només restaven Rarnfis i Il Re (Aida), personatges de no massa durada en les seves intervencions, tot i que Ramfis proporcionà O1T.IQ al a Burchuladze un dels seus primers grans èxits internacionals, Covent Garden de Londres. Després, només Ludovico (Otello), un la personatge episòdic, i Pistola (Falstaj[J, només una peça de gran comèdia final. Com va dir el mateix Burchuladze a Helena Matheopoulos, per cantar Verdi i Puccini «una veu bonica és indispensable, mentre en Bellini un se salva si canta molt bé. Des del punt de vista vocal el més fàcil de cantar és Verdi, perquè la seva música és molt bella i està ben escrita i perquè entenia als cantants. Per a un baix, per exemple, és més fàcil cantar un fa sobre el pentagrama en Verdi al seu coneixement que no en cap altre compositor, perquè, gràcies de la veu, fa més fàcil arribar fins allí». Pau Nadal

Major de Sarrià, 57 Tel. 20307 14

PI. de Sarrià, 9 i 10 Tel. 2030473

08017 Barcelona a o s en 1 a s hoy «Mentre uno de los momentos Los b j óperas gonfiarsi l'anima», mejores y más brillantes de Attila. de Verdi A Attila siguió Macbeth, en donde el personaje de Banqua es en este concierto de una relativamente Paata Burchuladze ofrece, presentación, breve, pero, antes de ser asesinado, tiene un mo­ muestra de creados Verdi mento de una significativa personajes por Giuseppe gran belleza, después del recitativo -Studia il passo, de Fiesco mio con el aria «Come para la cuerda bajo: Jacopo (Simon Bocca.negra), figlio-, dal ciel precípita-, modelo de la gran Procida (I uespri siciliani), el protagonista de Attila, Zaccaria línea «cantabile» y que hoy interpreta Paata Burchuladze. (Nabucco), Banqua (Macbeth) y Filippo II (Don Carla). Si des­ En las ocho óperas que siguieron a Macbeth, lo más interesante canta radica en ordenamos un poco el programa, veremos que Burchuladze Massimiliano Mor (I Masnadieri) a en el conde Walter i Wurm hoy páginas del primer gran papel verdiano de bajo (Zaccaria) y (Luisa Miller), que incluso cantan un dúo. Prácticamente sin Il también del último (Filippo II). bajo, Corsaro y Stiffelio, comprimarios en La battaglia di estreno de todas las La un Respetando la cronología de composición y Legnano y Traviata y poco más importantes, aun no al­ óperas de Verdi, vemos cómo los primeros papeles de bajo que canzando la importancia de los primeros papeles, Sparafucile son el del de Ober­ con el uso escribió el maestro de Busseto protagonista (Rigoletto), notable del registro grave, y Ferrando (Il ta, cante di San Bonifacio y dos papeles calificados como de bajo Trovatore), sólo destacado en el primer cuadro. cómico en Un giorno di regno. Hasta la tercera ópera, Nabucco, Zac­ no surge el gran papel de bajo en la producción verdiana, caria. Es un papel de personaje noble y con autoridad, gran voz de pontífice de los hebreos y que ya pide una importante, con fuerza gran extensión, que cante y temperamento y que también domine el estilo «cantabile» de Verdi (hoy, Paata Bur­ chuladze canta -Vieni, a levita ... Tu suI labbro dei veggenti- del segundo acto, momento de una cierta simplicidad -alIado de otras intervenciones del mismo personaje, más brillantes-, pero muy difícil y en la gran línea verdiana). Después, todavía en el estilo temprano de Verdi, Pagano (I Lombardi) es un papel que también interpretan los barítonos, y Silva (Ernani) es otro de los grandes personajes confiados a los debe bajos verdianos, porque el viejo y ofendido noble español -Infelice e tua credevi­ mostrar una gran línea (fantástica el aria un más Zac­ y también un abanico de matices poco amplio que la caria cuando evoluciona hacia el odio y venganza) .. Después de tres papeles poco importantes en I due Foscari, Giovanna d'Arca y Alzira, un personaje fuerte, rudo y brillante, se conoce el con una música completamente adecuada (si sólo de él un Verdi personaje ya se puede pensar qué partido sacará de la primera sin duda mayor que el Verdi posterior, más época; «Fertilitat del geni de Verdi" más Paata Burchuladze canta Caricatura a reflexivo y con personajes complejos). apareguda la premsa francesa en l'estrena de DOli Carlo (1867) ®

Con de I siciliani los más en el Procida uespri empiezan personajes internacionales, Covent Garden de Londres. Después, sólo atractivos desde el de vista teatral. Una contenida sed de Ludovico un punto (Otello), personaje episódico, y Pistola (FalstaJl), sólo a la del una venganza y las connotaciones políticas, junto dignidad pieza de la gran comedia final.

dan a un muy atractivo, también porque Como el mismo Burchuladze a personaje, lugar papel dijo Helena Matheopoulos, para la música con mucha exactitud en estas características cantar Verdi Puccini "una profundiza y voz hermosa es indispensable, mien­ Burchuladze canta el aria ,,0 Palermo», del acto tras en Bellini uno se salva (Paata hoy tu, que con sólo cantar muy bien. Desde muestra el la intervención del cuando punto de vista Verdi es el más fácil segundo, primera personaje, vocal, de cantar, porque su emoción al su tierra). su música es hermosa está pisar muy y bien escrita y porque entendía Fiesco es otro ver­ a los cantantes. Para un Jacopo (Simon Boccanegrd) gran personaje bajo, por ejemplo, es más fácil cantar un diana. entre el el acto unos cuantos fa sobre el en Aunque prólogo y primer pasan pentagrama Verdi que en ningún otro compositor, en sobre todo en la maravillosa aria -Il lacerato a su años, el prólogo, porque, gracias conocimiento de la voz, hace más fácil lle­ spirito-, después del recitativo "A te l'estremo addio-, ya muestra, gar hasta allí". en la nobleza de su aristocrá­ momentos de gran dolor, espíritu Pau Nadal tico. Y la música de Verdi, en este fragmento que hoy interpreta Paata Burchuladze, es igualmente noble y de línea aristocrática. Sam y Tom (Un bailo in mascberai juegan un papel importante

no en cuanto a la extensión e en la acción, pero dejan de ser, importancia musical de sus intervenciones, unos papeles secun­ darios. Mucho más importante, en cambio, es el Padre Guardia­ na (La forza del destino), otro personaje noble, siempre sereno, no nunca y que, aun necesitando de una voz importante, puede excederse con efectos vocales espectaculares. y llegamos al personaje cumbre entre todos los papeles que Verdi de Don Carla. El escribiera para la cuerda de bajo: Filippo II personaje es complejo (el amor imposible, la política, las razo­ del nes de estado, los problemas con el hijo, los imperativos In­ quisidor -papel escrito también para la cuerda de bajo-) y en­ cuentra en la música de Verdi un tratamiento absolutamente magistral. Elmomento de gran soledad delmonarca más poderoso, "Ella giammai m'arnò-, que hoy interpreta Paata Burchuladze, es una impresionante meditación por su profundidad y su belleza. La voz debe ser la misma de los grandes personajes anteriores, manifestar pero el artista debe ser mucho más maduro para poder adecuadamente los sentimientos del personaje. Después de Filippo II poca cosa más podía hacer ya Verdi con la cuerda de bajo. Sólo quedaban Ramfis y Il Re (Aida), perso­ Ramfis najes de no mucha duración en sus intervenciones, aunque proporcionó a Burchuladze uno de sus primeros grandes éxitos Biografies i discografia: Pau Nadal N o t e s importants

En atenció als artistes i al públic en general, es prega la màxima puntualitat: no es l'entrada a permetrà la sala un cop començada la ni verificar representació, enregistraments, fotografies o filmar escenes de ca p mena. El Consorci del Gran Teatre del Liceu, si les circumstàncies ho alterar les reclamen, podrà dates, els programes o els intèrprets anunciats en aquest programa. En compliment d'allò que disposa l'Article 92 del Reglament d'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; hom ha d'utilitzar el saló del Ir pis i el vestíbul de l'entrada.

Accés carrer Sant núm. [.. pel Pau, 1, bis, d'ús exclusiu per a 6. minusvàlids. Tel. 31891 22.

Portada: Maurici Vilomara Esbós (1848-1930). escenogràfic per a l'acte segon de Carmen, de Bizet: La Taverna de Lillas Pastia.

Gran Teatre del atribuït a la Liceu, producció del 1888, any de l'Exposició Universal de Barcelona. Arxiu del Centre d'Investigació, Documentació i Difusió de l'Institut del Teatre.

Programes. Edició i publicitat: �rt·Co/2ooo

Disseny: Hernando Asociados

00 FAX 268 48 29 O . TEl. / (93) O T RAFALGAR" 4 ns B I e O (93) 268 35 FUNDACIÓ FUNDACIÓ GK,\N ft-ATRE u i- t, GRAN TEATRE DEL L I e E u L I e E u

Presidenta d'Honor S.M. LA REINA SOFIA

Patrons GAS NATURAL La Fundació Gran Teatre del Liceu s'ha creat amb SDG, S.A. privada CAIXA DE CATALUNYA una finalitat bàsica, és la d'estimular les empreses CAIXA que D'ESTALyIS l PENSIONS DE BARCELONA del sector privat perquè contribueixin a la promoció i AIGUES DE BARCELONA difusió de la Cultura, tal com és norma als països més BANCO DE EUROPA BANC DE SABADELL desenvolupats. GRUPO TORRAS CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU En aquest sentit, les empreses que formen el primer Pa­ Protectors tronat i les que s'han anat adherint a la nova Fundació, ANGLO NAVAL INDUSTRIAL com a Protectores, Collaboradorcs o Coopera­ ja sigui BASSAT, OGILVY & MATHER catalana d'avui no dores, entenem que la societat pot IBM desentendre's de la sort d'una institució tan arrelada a SEAT la vida cultural de Barcelona i tan representativa de la Collaboradors vida musical de com és el Gran Teatre del Liceu. Catalunya NESTLÉ ROCA RADIADORES Cal conservar i enfortir aquest llegat cultural, creat fa més de 150 anys sense cap altre impuls que no fos el que Cooperadors BUFET d'una il·lusió col·lectiva. Deixar ara BERGÓS procedia imparable COOPERS & LYBRAND Liceu a l'exclusiva de les ins­ el futur del responsabilitat EDITORIAL VICENS VIVES titucions a una mena de deserció. ENIMONT IBERICA públiques equivaldria 'O > MCS .0 Marketing Comunicaciones y Servicios 2 a RICARDO S.A. en mesura de les vostres MOLINA, Per això us demanem que, la E 2. possibilitats, us incorporeu a la tasca que ens hem im­ Informació nom al del Fundació Gran Teatre del Liceu posat i que, tot associant el vostre prestigi el. Sant Pau, 1 bis nostre Gran a la realització dels seus Teatre, ajudeu 08001 Barcelona projectes. Telèfon 31891 22