Pla De Recepció I Acollida De Gavà
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
PLA DE RECEPCIÓ I ACOLLIDA DE GAVÀ Direcció tècnica Servei de Polítiques de Diversitat i Ciutadania Àrea d’Igualtat i Ciutadania Diputació de Barcelona Realització de l’estudi D-CAS (COL·LECTIU D’ANALISTES SOCIALS) 2 Sumari PER QUÈ UN PLA D’ACOLLIDA A GAVÀ 4 NOTA METODOLÒGICA DEL PRAM 8 DINÀMICA DE LA POBLACIÓ 12 SORE LES DADES 12 EVOUCIÓ DE LA POLACIÓ 13 CARACTERÍSTIQUES DE LA POLACIÓ 17 DINÀMICA DE LA POLACIÓ 23 DISTRIBUCIÓ TERRIOIAL 30 SÍNTESI 35 ANÀLISI I POSSIBLES LÍNIES D’ACTUACIÓ DELS EIXOS ESTRATÈGICS DEL PRAM 38 DIMENSIÓ 1: RECEPCIÓ INICIAL I ADQUISICIÓ DE DRETS 42 EMPADROAMENT 43 RECEPCIÓ INICIAL I PRIMERA ACOLLIDA 48 ATENCIÓ LEGAL 52 DIMENSIÓ 2: BENESTAR SOCIOECONÒMIC 59 PROOCIÓ ECONÒMICA 61 ATENCIÓ SANITÀRIA 84 HABITATGE 96 PROECCIÓ SOCIAL 104 DIMENSIÓ 3. INTEGRACIÓ SOCIOCULTURAL 118 EDUCACIÓ I LLENGUA 118 ESPOTS 136 SEGURETAT CIUTADANA 141 CONVIVÈNCIA I PARTICIPACIÓ SOCIAL 147 POSADA EN MARXA I DINAMITZACIÓ DEL PRAM PER PART DE L’AJUNTAMENT DE GAVÀ 158 ÍNDEX D’IL·LUSTRACIONS 164 ANNEX 167 LES POLÍTIQUES D’ACOLLIDA A LA UNIÓ EUROPEA, ESPANYA I CATALUNYA 167 3 Per què un pla d’acollida a Gavà L’acollida, dins d’una ciutat, és el conjunt d’actuacions destinades a garantir a qualsevol persona nouvinguda i independentment de la seva procedència, la informació, coneixements i habilitats necessàries per desenvolupar-se de manera autònoma en la nova societat, i poder exercir els seus drets i deures amb igualtat real d’oportunitats. Garantir això no vol dir donar per suposat que seran les xarxes informals de relació social les que faran aquesta funció d’informació i orientació, o bé donar per fet que l’accés universal als serveis i recursos ja garanteix una igualtat efectiva d’accés. Una política d’acollida, en canvi, parteix del reconeixement que la funció de les xarxes informals no hauria de substituir la responsabilització de l’administració pública local a l’hora de garantir una informació veraç, àmplia i útil sobre la ciutat als nous veïns i veïnes que conformen la nova ciutadania. Parteix també del reconeixement que l’accés universal de dret als serveis i recursos no sempre es tradueix en un accés universal de fet, ja que poden existir barreres per raó d’idioma, nivell d’estudis, gènere, procedència, etc. que impliquen un accés i us desigual dels recursos i serveis públics. Per tant, la normalització dels serveis requereix dotar- los d’eines per eliminar aquestes barreres i dissenyar-ne el funcionament tenint en compte la diversitat de la ciutadania a qui es dirigeixen. Una política d’acollida, a través del pla d’actuacions que la fa operativa, té aquests dos objectius complementaris: • Garantir a qualsevol persona nouvinguda la informació, coneixements i orientació que li permetin iniciar un procés d’integració autònom i en igualtat d’oportunitats a la ciutat. • Millorar els serveis i recursos públics de la ciutat per eliminar les possibles barreres d’accés o els elements que porten a un ús no normalitzat dels mateixos. 4 Les polítiques d’acollida, d’altra banda, són enteses com un element clau de les polítiques d’integració, en tant que posen les bases d’aquest procés prevenint la consolidació de desigualtats socials que minen la cohesió social de la ciutat i que es manifesten en fenòmens com la segregació per barris i per centres escolars, el fracàs escolar dels fills i filles d’immigrants, la manca de relacions interculturals entre persones de diferents procedències, el desenvolupament d’identitats diferenciades o fins i tot contraposades entre la població autòctona i estrangera, i el desaprofitament del capital humà de la nova ciutadania. Són tots aquests els possibles ‘costos de la no integració’ que fan aconsellable una política proactiva d’acollida i d’integració, que a més ve avalada per les polítiques que en aquest sentit existeixen ja en l’àmbit comunitari, espanyol i català (veure Annex, sobre les Polítiques d’acollida a la Unió Europea, Espanya i Catalunya). La integració es defineix en aquest marc com un procés bidireccional que afecta tant a la població autòctona com a la nouvinguda. Les accions destinades a fomentar el coneixement mutu, l’establiment de relacions interculturals i la desarticulació de prejudicis són aspectes igualment cabdals de les polítiques d’integració i acollida. Les polítiques d’acollida, finalment, són polítiques recents dins el context català i espanyol i resulten encara desconegudes per bona part de la població i dels serveis públics que les han d’aplicar. D’altra banda, l’orientació transversal d’una política d’acollida i per tant la necessària coresponsabilització de diferents òrgans sectorials fa necessari un esforç addicional d’explicar quina és la raó de ser d’una política d’acollida i en quin marc general de polítiques d’igualtat s’insereix. En primer lloc, cal destacar l’existència del Pla Local de Nova Ciutadania de Gavà com a punt de referència de les polítiques d’acollida i integració que es desenvolupen a Gavà i que ha estat consensuat i aprovat per la ciutadania, com a fruit d’un procés participatiu. La consolidació del Pla Local de Nova Ciutadania en els pròxims anys haurà de posar les bases a línies d’actuació de llarga durada que vagin més enllà de les actuacions puntuals que fins ara s’han anat fent. Un dels àmbits prioritaris marcats pel Pla Local de Nova Ciutadania és establir un Pla de Recepció i Acollida Municipal (PRAM d’ara endavant) que impliqui els diferents sectors municipals i els principals actors socials i culturals perquè les 5 persones que arriben a Gavà tinguin un marc de referència que els ajudi en la seva autonomia i els faciliti la convivència. Per persones nouvingudes s’entenen les que es traslladen a Gavà i s’hi empadronen. Poden ser tant persones de nacionalitat espanyola com estrangera, vingudes tant de ciutats llunyanes com veïnes. El concepte de nouvingut o nouvinguda és en aquest sentit ampli. Ara bé, és cert que les necessitats d’acollida, que motiven un pla com aquest, s’han fet evidents arran sobretot de l’arribada de població estrangera: les diferències idiomàtiques i culturals, el major desconeixement que es té de la societat catalana, la situació d’irregularitat i les condicions laborals precàries en què es troba una part de la nova ciutadania fa, lògicament, que les necessitats d’orientació, formació i ús de determinats serveis siguin més altes i que, alhora, requereixin una major dedicació i capacitació per part dels i les professionals que les atenen. D’altra banda, és cert també que moltes de les persones estrangeres residents a Gavà porten molts anys residint a la ciutat i no són per tant nouvingudes, però poden no haver assolit encara els coneixements o habilitats necessàries per a la seva integració. Aquestes persones poden, per tant, ser igualment beneficiàries del PRAM. El principi bàsic del PRAM és no crear circuits d’atenció o de serveis específics per a gent estrangera, excepte en les qüestions que tenen a veure exclusivament amb la situació d’estrangeria (l’atenció legal, el reagrupament familiar, l’aprenentatge de les llengües vehiculars, etc.). Al contrari, la idea central és adaptar i normalitzar els serveis per poder atendre la major diversitat de situacions i circumstàncies que presenta una ciutadania canviant. És en aquest sentit que moltes de les actuacions són vàlides per a qualsevol persona nouvinguda, sigui estrangera o no, i és des d’aquest punt de vista que el PRAM pot suposar una oportunitat per a les administracions locals de fer-se més pròximes als seus ciutadans i ciutadanes, afavorint la integració de tothom. En definitiva, el principi normalitzador i transversal del PRAM ha de ser vist com una oportunitat per millorar l’atenció que es presta a tota la ciutadania des dels serveis locals, fent que aquesta atenció prestada sigui més propera i accessible a tota la ciutadania. Les diferents actuacions d’acollida que s’impulsin han de tenir incorporades en el seu plantejament altres eixos transversals d’actuació com és la igualtat de 6 gènere. El marc regulador en aquest sentit és el Pla Local d’Igualtat 2008-2012 i la idea de fons és que les actuacions d’acollida i d’integració siguin dissenyades de manera que contribueixin alhora a una major igualtat d’oportunitats i capacitació dels dos gèneres. No es pot obviar que Gavà parteix ja d’un bagatge important d’actuacions en matèria d’acollida. Com en molts altres municipis, el PRAM no parteix de zero, sinó que ve a consolidar, organitzar i complementar la constel·lació d’accions d’acollida i integració que des de diferents àrees i serveis ja fa temps que s’apliquen amb més o menys continuïtat. Accions a destacar en aquest sentit a Gavà són les entrevistes d’acollida realitzades per les agents d’acollida, la guia d’acollida, els tríptics d’empadronament, l’oficina CITE de Gavà, els cursos de castellà i català, l’acció d’entitats com Càrites i Creu Roja, els microprojectes, etc. Tots aquests serveis i molts d’altres es poden veure en el capítol d’anàlisi dels eixos estratègics del PRAM dins d’aquest document. Per tant, un primer objectiu específic és consolidar el circuit ja existent d’actuacions i optimitzar les dinàmiques de derivació d’usuaris i usuàries que es donen entre elles. Altres objectius específics per al PRAM de Gavà que es deriven del treball de camp dut a terme amb professionals del consistori i de les entitats són: • Fer emergir tot el que ja s’està fent, que és molt. Molt sovint els i les agents implicats en l’acollida tenen la dificultat de tenir una panoràmica del que s’està fent des d’altres serveis o entitats.