CONSIDERACIONS SOBRE LES ESTELES-ANTROPOMORFES DEL LLENGUADOC

MIQUEL CURA· MORERA 1

El migdia de Fran~a ha proporcionat un important conjunt de troballes d'esHltues-menhir i esteles-antropomorfes que des deIs inicis de la investigació prehistorica han estat motiu d'estudi per part de nombrosos investigadors. Per desgracia, la majoria d'elles han apa­ regut anlades de tot context arqueologic i la seva catalogació, en una o altra de les diferents etapes cultural s de la Prehistoria, s'ha donat en funció de la similitut o relació entre algun motiu representat en elles i un objecte arqueologic conegut. És, dones, evident la feblesa del metode emprat, ja que un objecte representat sobre les estatues­ menhir o les esteles-antropomorfes respon a una esquematització o esquematització d'aquest, on les seves proporcions, mides i detall s no responen a una vertadera copia, sinó a un simbolisme.2 No obstant, en el Llenguadoc Oriental un redui't nombre d'este­ les-antropomorfes s'ha presentat relacionat amb contextes arqueolo­ gics. El motiu del present treball respon a l'estudi d'aquests exem­ plars i del seu context arqueologic, maxim quan algunes d'elles sem­ blan relacionar-se amb estructures funeraries i, per tant, d'una ma­ nera generalitzada amb el fenomen megalítico

1. Treball redactat en 1980. 2. Valgui per exemple les diferents interpretacions que sobre les estatues-menhir de la Roergve - mancades de tot contexte arqueologic - s'han donat a partir de la identificació de l'«objecte» representada sobre elles, ja amb petits penjolls-punyal de jaiet apareguts en alguns sepulcres megalítics de les Causses (BALSAN, 1952), hipotesi que sembla reafirmar-se posteriorment amb la troballa de l'«objecte-reah> a la Cova de Resplandy, estratigrafiat dintre del context cultural del Neolític Final del grup de Saint-Pons (ARNAL, HUGUES et RODRíGUEZ, 1966). Pero altres sostenen la similitut de l'«objecte» amb un tipus de penjoll metalic semblant amb els d'Onneus (SlÜssa) per­ tanyents a una facies avan~ada de l'Edat del Bronze (SOUTOU, 1959). 144 MIQUEL CURA MORERA

, " ,

,"

", 'I ,..... "

,." .... '. " ...... I ' l'

"" , .. I :. -...... " • tl irr¡ es

o Es~e.\e.& ~V',\'o 'CD.n>.. Óe. ~V~~O e~ ® Es~elts Q.h\b J to,u"B~ ck ~ra~ h~t'Hl'f O l"lc..\qssi t'CAb\es.

DISTRIBUCIÓ GEOGRAFICA Departament de l'Hérault." 1. Villeveyrac. 2. Cazarils (Saint Martin de Londres). 3. Bouisset (Ferrieres-Ies-Verreries). 4. Sylvie (Cazevieille). LES ESTELLES ANTROPOMORFES DEL LLENGUADOC 145 5. Montferrand (Saint Mathieu de Tréviers). 6. Le Lebous (Saint Mathieu de Tréviers). 7. Gravas (Saint Mathieu de Tréviers).

Departament del : 8. . 9. Bragassargues. 10. Saint Theodorit. 11. Candélaire (Saint Benezet). 12. Le Colombier (). 13. Fontcouverte (Baron). 14. Le Craie (Foissac). 15. Rosseironne (Castelnau-Valence). 16. La Grayette (Castelnau-Valence). 17. Mas Martin (Castelnau-Valence). 18. Mas de I'Avengle (Callorgues). 19. Mas de la Tour (Saint Chaptes). 20. Saint Victor des Oules.

Departament de I'Ardeche: 21. L'Avenc Meunier (Saint Martin d'Ardeche).

INVENTARI

2. CAZARILS (Saint Martin de Londres, Rérault) Descoberta el 1952 formant part del parament intern de l'anomenada tomba oval n.O 2 de la necropolis de Cazarils, a Saint Martin de Londres. Descripció: Gravada solament en una superfície presenta dues ratlles horitzontals que vénen a representar les celles; a la meitat, aproximada­ ment d'aquestes, dues noves ratIles gravades en vertical formen el nas; a cada costat d'aquest s'inicien dues línies corbes, també gravades, que s'a­ tansen a les dues horitzontals de les celles. Per sota de totes aquestes, i a la meitat de l'estela, dues noves línies gravades, formant un ampli arc, vénen a representar ambdós bra<;os í les mans juntes. Mides: AI<;ada, 72 cm.; amplada, 35 cm.; gruix, 17 cm. N aturalesa: Calcaría d'escasa duresa. Museu de la Societat Arqueologica de Montpeller. Bibliografia: CENTRE DE RECHERCHES ARCHEOLOGIQUES DES «CH~NES VERTS», 1959; ARNAL et RUGUES, 1963, pago 32; D'ANNA, 1977, pago 87.

11 146 MIQUEL CURA MORERA

3. BOUISSET (Ferrieres-les-Verreries, Hérault). Descobertes dues esteles en 1951 formant part del parament intern d'una tomba oval a la necropolis de Serre de Bouisset. BOUISSET 1. - Descripció: Decorada en una sola superfície amb feble relleu. Sobre el nas en forma de V es presenten dues motllures horitzon­ tals lleugerament corbades en els seus extrems, que repres~!ntarien les celles; atansant-se en aquestes i per cada costat del nas dues noves mot­ llures corbades. Els ulls en relleues presenten molt erosionats. Mides: Al~ada, 72 cm.; amplada, 33 cm.; gruix, 11 cm. N aturalesa: Pedra calcaria. BOUISSET n. - Descripció,' Sembla correspondre tan soIs a un frag­ ment, ja que no representa imatge de la cara; obrada en feble relleu soIs es distingueixen dues series de motllures paraHeles a cada costat i en sentit obliqua. Molt erosionat, alguns investigadors han identWicat un atri­ but en forma de bacul o fal~. Mides: Al~ada, 65 cm.; amplada, 28 cm.; gruix, 14 cm. Naturalesa,' Pedra calcaria. Museu de la Societat Arqueologica de Montpeller. Bibliografia: CENTRE DE RECHERCHES ARCHEOLOGrQUES DES «CHENES VERTS», 1952; LOUIS, 1952; COMBARNOUS, 1956, pago 118; ARNAL, 1956; AUDr­ BERT, 1962, pags. 142-144; ARNAL et HUGUES, 1963, pago 31; D'ANNA, 1977, pags. 88-89.

5. MONTFERRAND (Saint Mathieu de Tréviers, Hérault) Descoberta el 1973 a !'interior d'una cabana junt amb material ar­ queologic de tipus Ferrieres. Descripció: Presenta la decoració per una sola cara. Les celles són marcades per una línia horitzontal que, amb el nas en forma V, formen el típic rostre amb T; sota d'aquesta representació dos rectangles vertical s i junts, i finalment dues línies gravades horitzontalment que Gllguns inves­ tigadors han identificat com bra~os, mentre que d'altres anomenaran cinturó. Mides: Al~ada, 81 cm.; amplada, 29 cm.; gruix, 10 cm. N aturalesa: Pedra calcaria. Direcció de les Antigüetats Prehistoriques del Llenguadoc-Rosselló. Montpeller. Bibliografia: COLOMER, RODIL et GUTHERZ, 1975; D'ANNA, 1977, pago 90.

6. LE LEBous (Saint Mathieu de Tréviers, Hérault) Jean Arnal esmenta que en una de les torres de Le Lebom" pertanyent al complexe Fontbuisse, a l'Edat del Bronze va reutilitzar-se eom a sepul­ tura; en ella, i mutilades, existeixen dues esteles, en una posició semblant 2 ..... "

o 10 1

.. ~

o 5 J o ,.

Fig. 1. - 1, Bragassargues; 2, Saint Theodorit; 3, Le Columbier; 4, Fontcouverte; 5, Saint Víctor des Oules. 148 MIQUEL CURA MORERA a la de Cazarils. Nosaltres tenim molts dubtes si vertaderament les dues lloses poden considerar-se esteles mutilades o bé són simple~¡ Íloses. Jaciment de Le Lebous. Saint Mathieu de Tréviers. Bibliografia: ARNAL et MARTÍN-GRANEL, 1961; ARNAL, MARTÍN-GRANEL et SANGMEISTER, 1963 i 1965; ARNAL, 1969, 1970 i 1973; D'ANNA, 1977, pago 91.

7. GRAVAS (Saint Mathieu de Tréviers, Rérault) Descoberta com a pedra de reutilització junt a un habitat pertanyent a la cultura de Fontbuisse. Descripció: Aquesta solament es limita a una línia horitzontal grava­ da en la seva part superior, sota la qual hi han dues petites cúpules que representen els ulls. Mides: AI~ada, 135 cm.; amplada, 68 cm.; gruix, 16 cm. N aturalesa: Pedra calcaria. Colecció J. Arnal. Saint Mathieu de Tréviers. Bibliografia: ARNAL, BURNEZ et ROUSSOT-LAROQUE, 1967; ARNAL, 1970, pago 50; D'ANNA, 1977, pago 92.

12. LE COLOMBIER (Euzet, Gard) Localitzada en una estació a l'aire lliure pertanyent al complexe cul­ tural de Fontbuisse. Descripció: La decoració, en la seva superfície frontal, és, representa­ da en relleu per la característica T facial que representa el nas i les celles; per sobre d'ella unes línies horitzontals gravades indicarien potser el cabell; al costat del nas línies corbes gravades que s'atansen a les ceHes. Practica­ ment a partir de la mateixa altura de la representació de la cara surten els dos bra~os en sentit vertical doblant-se a la munyeca vers l'interior per representar les mans provistes de sis dits; en l'espai comprés, entre amb­ dues un atribut del tipus d'«objecte», corresponent el seu anell a una cúpula natural de la roca. Sobre les superfícies laterals un conjunt de moldures obliqües. Mides: AI~ada, 41 cm.; amplada, 38 cm.; gruix, 16 cm. Naturalesa: Roca sorrenca blanca amb una patina groge:rlca. Museu d'Ristoria Natural de Nimes. Bibliografia: ESCALóN DE FONTÓN, 1961; RUGUES, MAZEL et GREFFEUI'LLE, 1963; ARNAL et RUGUES, 1963, pags. 32-33; RUGUES, 1965; ARNAL, 1970, pago 50; RUGUES et JEANTET, 1972, pags. 144-145; D'ANNA, 1977, pago 98.

14. LE CRAJE (Foissac, Gard) Descoberta el 1894 com a reutilitzada en un hipogeu, els materials del qual han desaparegut, si bé possiblement alguns d'ells pertanyien a la facies de Fontbuisse. Descripció: Solament en baix relleu hi ha representat un atribut en forma de bacul de 33 cm. de longitud. ']

2

•

.• ..•.. , f· . , .,' 3 ..

]

4

Fig. 2. - 1, Villeveyrac; 2, Sylvie; 3, Bouisset 1 i II; 4, Cazarils. 150 MIQUEL CURA MORERA

Mides: AI~ada, 155 cm.; amplada, 63 cm.; gruix, 10 cm. N aturalesa: Pedra sorrenca. Museu d'Ristoria Natural de Nimes. Bibliografia: DUMAS, 1900 i 1902; OCTOBON, 1931, pags. 366-367; AUDI­ BERT, 1962, pags. 147-149; HUGUES et JEANTET, 1972, pags. 142-144; D'ANNA, 1977, pago 102.

18. MAS DE L'AVENGLE (Callorgues, Gard) En una sepultura es descobriren en 1879 i 1888 dues lloses gravades. Els materials d'aquesta s'han perdut, pero possiblement puguin correspon­ dre, segons les anotacions deIs seus excavadors, a ceramiques acanalades del tipus de Fontbuisse. CALLORGUES 1. - Descripció: Presenta la característica T facial de les celles i el nas; sota d'aquesta una motllura en forma d'arc :ldentificable com un collar, i, sobrepassant aquest, dos mamelons representatius deIs pits. EIs bra~os neixen a nivell de les celles, són vertical s per corbar-se després cap a l'interior, sota d'ells un atribut en forma de bacul en posi­ ció horitzontal. Mides: AI~ada, 175 cm.; amplada, 70 cm.; gruix, 15 cm. N aturalesa: Pedra sorrenca. CALLORGUES n. - Descripció: La llosa presenta diferenciat el cap del cos i es representen els muscIes; trets facials en forma de T. En el cos un atribut en forma de bacul en posició obliqua idos petits mamelons repre­ senten els pits. BIs bra~os vertical s es dobleguen posteriorment vers l'in­ terior. Mides: AI~ada, 135 cm.; amplada, 49 cm.; gruix, 22 cm. N aturalesa: Pedra calcaria. Museu d'Historia Natural de Lodeve (HérauIt). Bibliografia: LOMBARD DUMAS, 1886, 1891 i 1899; LOMBARD DUMAS et ROUSSET, 1886; NICOLAS, 1889; MORTILLET, 1891, pags. 73-75; DECHELETTE, 1924, pags. 587-589; OCTOBON, 1931, pags. 361-363; AUDI'BERT, 1962, pags. 145- 147; RUGUES, DROUOT et GARIMOND, 1965; ARNAL, 1970; ARNAL et MENAGER, 1973; D'ANNA, 1977, pago 107.

21. L'AvENC MEUNIER (Saint Martin d'Ardeche, Ardeche) Descobertes dues esculturades a l'entrada d'aquest avenc sense restar en posició, el 1969. ST. MARTÍN 1.-Descripció: Trencada en dos trossos, solament un d'ells presenta decoració en relleu per una sola superfície. A partir del nas en forma de V surten les celles i a continuació d'aquestes, sense interrup­ ció, els bra~os, que en vertical primer es dobleguen en horitzontal a l'al- .. :;;,t p- /{~ .. ~ . '.'

so

o

I" i I j '1 '.

o

'. 3 Fig. 3. - 1, Avene Meunier 1 11; 2, La Gayette; 3, Callorgues 1 11. 152 MIQUEL CURA MORERA tura del colze un sobre l'altre; l'espai compres al mig d'ells és aprofitat per representar un atribut en forma de bacul o fal9. Mides: Al9ada, 165 cm.; amplada, 58 cm.; gruix, 25 cm. N aturalesa: Pedra calcaria. Sr. MARTÍN JI. - Descripció: En relleu, representació facial en T, i més avall un parell de petits mameIons que representarien eIs pits. Mides: Al9ada, 112 cm.; amplada, 50 cm.; gruix, 25 cm. N aturalesa: Pedra calcaria. Diposit d'excavacions d'Orange (VaucIouse). Bibliografia: HUCHARD et THEVENNOT, 1971; HUCHARD, 1972; ANATI, 1972; ARNAL, GILLES et HUCHARD, 1973 i 1974; ARNAL, 1974; D'ANNA, 1977, pago 112.

DISTRIBUCIÓ GEOGRAFICA 1 ELEMENTS COMPARATIUS

Les representacions antropomorfes sobre lloses gravades en el Llenguadóc: Oriental no presenta un caracter tan uniforme com po­ dria trobar-se en les esteles proven<;:als (GAGNIERE et GRANIER, 1963) ni en les estatues-menhir de Roergve (OCTOBON, 1931). És per aquest motiu que J. Arnal (ARNAL, 1970) ha identificat dos grups, un que cor­ respondria a la zona compresa entre l'Hérault i el Gard, on les esteles presentarien els trets facials de la «cara de musso!», i un segon grup a l'est del Gard amb els trets facials en T. Dintre d'aquest darrer grup paria d'una subdivisió entre aquelles que presenten individualitzada la T facial i altres en que, celles, nas i bra<;:os, formen un soIs bloc,. pero ambdues variants o subgrups no ofereixen una clara diferen­ ciació territorial. Amb el mateix sentit (D'ANNA, 1977, pago 200), segons els tamanys de les lloses, identifica els dos grups: l'occidental, que respon a este­ les i on les lloses no sobrepassen el 75 cm., i l'oriental, de: més gran tamany sobrepassant el metre d'al<;:ada. En realitat en aquestes ob­ servacions es confirmen els dos grups proposats per Arna!. Si estudiem les esteles-antropomorfes del Llenguadoc Oriental, en funció de la presencia o mancanc,:a de representacions d'atri.buts, tam­ bé comprovarem la diferenciació d'aquests dos grups: mancades d'a­ tributs, entre I'Hérault i el Gard, i amb atributs entre el Gard i el Rodan. Per a les esteles-antropomorfes del grup occidental, entre I'Hé­ rault i el Gard, la representació de la imatge de la cara ve principal­ ment acompanyada per les incisions o motllures corbes que partint del nas s'atancen vers les celles tot rodejant els ulls, presencia aques- ..~ .. "".~

. ., .'d ;:~~ ' .. . . ' . ..'~ . .', .

, ., :.... ~ :'.' . .. .1.

1

.'.~...... ',:~ ... . /-,,,,,.. . ~.

30 ~

01

l.

Flg. .. 4 - 1, Montferrand; 2, FOlSS. ac', 3, Rosseironne. 154 MIQUEL CURA MORERA ta que motiva la denomina ció de «cara de musso!». Aquestes incisions o motllures s'han identificat com tatuatges (OCTOBON, 1931) i la pre­ senten les següents esteles-antropomorfes: Cazarils, Bouisset J, Sylvie (D'ANNA, 1977, pago 89); Bragassargues (MINGAUD, 1906), i Saint Theo­ dorit (RERMET, 1924); així també com La Colombier que ja sobrepas­ sa el Gard, pero tan soIs cinc quilometres. L'estela de Villeveyrac (ROUQUETTE, 1966) és un cas diferent, ja que els tatuatges no són corbats sinó horitzontals com en algunes estatues-menhir de Rocrgve, tal s com Le Planas a Coupiac: (SOUTOU, 1959 a), la de Saint Sernin sur Rance (D'ANNA, 1977, pago 41), ambdues a l'Aveyron, o la deIs Vidals a Lecaune, departament del Téun CARNAL et MESSAGER, 1971). Bouisset J, Villeveyrac (ROUQUETTE, 1966), Sylvie (D'ANNA, 1977, pago 89) ja no ofereixen cap més element anatomic; pero n'hi ha d'al­ tres que representen els bra¡;:os, a Cazarils formen ambdós un gran arc amb les mans juntes; altres es presenten separats en sentit oblic com a Saint Theodorit (RERMET, 1924) i Bragassargues (MINGAUD, 1906) o com en Le Colombier amb les mans doblegant-se ven; !'interior. AIgunes esteles presenten un conjunt de motllures obliqües en les seves superfícies laterals: Bouisset JI, Bragassargues (MINGAUD, 1906), Saint Theodorit (RERMET, 1924) i Le Colombier. Pero les motllures laterals també són comunes entre les representacions del segun grup, a l'est del Gard: Rosseironne (RUGUES, MEZEL et GREFFEurLLE, 1963, pago 366), Mas de la Tour (RUGUES, 1928), Saint Victor des Oules (RUGUES et JEANTET, 1971, pago 140) i Candélaire (RUGUES 1960). Pel que respecta a atributs la mancan¡;:a és practicament total si exceptuem l'estela de Le Colombier, pero que en realitat és l'única d'aquest primer grup situada a l'orient del Gard; ella presenta un «objecte» del tipus comú a les estatues menhirs de Roergve (OCTOBON, 1931). L'atribut en forma de bacul de Bouisset JI és dubtós. Finalment remarquem com a inclassificables per la mancan¡;:a d'elements les esteles de Gravas i les dues de Le Lebous¡ si bé per aquestes dues últimes ens inclinem a rebutjar-les com a tals. Les esteles antropomorfes que formen el segon grup, localitzades entre el Gard i el Rodan, presenten sobretot la característica del seu gran tamany de més d'un metre d'al~ada i la presencia d'atributs. Entre els seus trets figuratius la representació de la cara és neta deIs caracterÍstics tatuatges que havien caracteritzat el grup occiden­ tal. Com hem assenyalat abans existeixen dues variants () subgrups (ARNAL, 1970): aquell que presenta la característica T facial indivi­ dualitzada, representada a Fontcouverte (D'ANNA, 1977, pago 101), La Gayette (LOMBARD DUMAS, 1891), Mas Martin (RUGUES, 1938), Callor­ gues JI, Saint Victor des Oules (RUGUES et JEANTET, 1971, pago 140), LES ESTELLES ANTROPOMORFES DEL LLENGUADOC 155

Saint Martin n i a l'oest del Gard la de Montferrand. 1 el subgrúp en que el nas, les celles i els bra~os formen un sol «bloc»: Callorgues J, Saint Martin J, Candélaire (RUGUES, 1960) i Rosseironne (RUGUES, MA­ ZEL et GREFFEUILLE, 1963, pago 366). Per altra banda aquestes dues darreres són les úniques en que es diferencia un límit de la cara, ele­ ment que també trobem en algunes estatues-menhir de Roergve, com Puech Real a Saint Salvy de Carcavés en el Tarn (RERMET, 1898) i en el departament de l'Aveyron La Planas a Coupiac (SOUTOU, 1959 a), Mas Capelier a Calmels et Le Viala (RERMET, 1892) i Montels-La Serre (HERMET, 1911). . Totes les esteles que representen la cara també ho fan pels bra­ ~os, a excepció de la de Montferrand i la de Saint Martin n. La posi­ ció deIs bra~os és variada ja en vertical, obliqua o en les mans doble­ gades; pero el subconjunt que els bra~os formen un mateix bloc amb el trets de la cara, aquests prenen actituds més complicades, doblegant­ se a l'altura del colze com Callorgues J i Sain,t Martín J, o bé arque­ jats i amb les mans verticals amunt com a Candélaire (RUGUES, 1960) i Rosseironne (RUGUES, MAZEL et GREFFEUILLE, 1963). Les mans són re­ presentades a totes elles llevat a Saínt Victor des Gules (RUGUES et JEANTET, 1971, pago 140). Sobre les motllures en les seves superfícies laterals ja n'hem do­ nat referencia en parlar del grup occidental. Finalment resenyem que algunes presenten identificació sexual femenina davant amb la presencia de pits: Callorgues J, Callorgues n, Saint Martin n i Mas Martin (RUGUES, 1938). La presencia d'atributs esculturats sera una de les principals ca­ racterístiques d'aquest grup oriental. L'element més repetit és aquell que sembla un bacul, element que pel moment és desconegut en la prehistoria llenguadociana; aquest, en diferents posicions, es repre­ senta sobre les lloses esculturades de Callorgues n, Le Craie, Callor­ gues J, Saint Martin J, La Gayette (LOMBARD DUMAS, 1891), Roissero­ nne (RUGUES, MAZEL et GREFFEUILLE, 1963), Saint Victor des Gules (Ru­ GUES et JEANTET, 1971, pago 140) i Mas Martín (RUGUES, 1938). Altres presenten l'«objecte» característic de les estatues-menhir de Roergve que s'identifica amb un penjoll punyal d'os, com l'aparegut a la cova de Resplandy en un context del neolític final i queserveix d'element de data ció pcr a algunes estatues-menhir de Roergve (ARNAL, RUGUES et RODRÍGUEZ, 1966); aquest el presenten les esteles de La Ca­ yette (LOMBARD DUMAS, 1891), Fontcouverte (D'ANNA, 1977,pag. 101) amb dues en posició horitzontal i amb anell; mentre que a Roissei­ ronne (RUGUES, MAZEL et GREFFEUILLE, 1963) sera obert, vertical i amb cintes de bandolera. Un altre atribut representat correspon a dos rectangles junts col- 156 MIQUEL CURA MORERA locats en sentit vertical i la seva significació és molt dubtosa, hom podría suposar que es tracta d'un pectoral per la posició que ocupen en les lloses esculturades de Montferrand i a Fontcouverte (D'ANNA, 1977, pago 101), pero la seva posició molt baixa en la de La Gayette (LOMBARD DUMAS, 1891) sembla identificar-se amb els testicles. Tan soIs la estela-antropomorfa de Montferrand s'identifica amb el cinturó format per dues fondes incisions horitzontals, si bé en Rosseironne (HueuEs, MAZEL et GREFFEILLE, 1963) presenta una grossa sivella, com ja trobavem en algunes estatues-menhir de Rm:rgve com la de Foumendouyre (ARNAL, HUGUES et RODRÍGUEZ, 1966). Les representacions d'una cofia o boina al cap s'identifiquen molt esquematicament per línies horitzontals a Le Colombier, Candélaire (HueuEs, 1960) i Rosseironne (HueuEs, MAZEL et GREFFEUILLE, 1963). Com a darrer atribut representat tindríem el collar en forma d'U, que engloba els pits a Callorgues 1, com trobavem a l'estatua-menhir de Les Arribats (ARNALet HueuEs, 1963, pago 33) i altres de Roergve. El collar en forma d'U associat a representacions femenines deIs pits és un element representat sobre algunes lloses de les galeries cobertes del megalitisme de la regió de París, com Trou aux Anglais a Auber­ genville (PEEK, 1975, pago 37) i en Bretanya, Prajou-Menhir a Trebeur­ den (L'HELeouANcH, 1966, p. 311). Sobre la llosa esculturada de Saint Theodorit (HERME, 1924) el collar representat és un simple cordó amb una gran perla en forma de tonellet. Després de totes aquestescomparacions creiem possible poder agrupar les esteles antropomorfes del Llenguadoc Oriental donades les seves similitud s en dos grups i dintre d'aquests algunes variants, corresponent-se a la vega da en unes arees geografiques moIt con­ cretes:

Tipus 1,' Esteles amb «cara de mussol»: lal = amb bra<;:os i atribut (Le Colombier). la. = amb bra<;:os que representen les mans (St. Theodorit i Bra­ gassargues). la, = solament representació de la cara i bra<;:os junts (Sylvie, Bouisset 1, Cazarils). Ib, = tatuatges horitzontals (Villeveyrac).

Tipus II,' Esteles amb T facial i de gran tamany: lIa, = formant «bloc» i mans verticals amunt (Candelaire, Ros­ seironne). lIa. = «bloc» i bra<;:os doblegats (Callorgues 1 i Saint Martin 1). LES ESTELLES ANTROPOMORFES DEL LLENGUADOC 157

TRETS ANTROPOr.OGICS ATRIBUTS

os ...os " '"o '" ~ ~ ~ !t... ~ 'tl" '";:l a ~ '" :s i '" E .." ~ .. 'tl u o os '(1 " '" o :a " -e ... '" '¡¡¡ :; S ~ os u '" '(1 " u " E ~ ~ '~ ~ ... :!J. o !t ro ~ .g'" "ji" .. ro ... " p:'" ·tO i:: > "O ~ !-< u S Pi ¡:q ~ u ..." '2 ¡:q ~ U" 'iJ¡ u P<'"

Villaveyrac x x Cazarils x x x x Bouisset 1 x x Bouisset II x ? Sylvie x x Montferrand x x x Gravas x Combes ? Bragassargues x x x x x S. Theodorit x x x x x x x Candelaire x x x x x x Le Colombier x x x x x x x Fontcouverte x x x x x x Foissac x Roisseronne x x x x x x x x x x x x La Grayette x x x x x Mas Martin x x x x x x Callorgues 1 x x x x x x x Callorgues II x x x x x St. Victor x x x x ? x Mas de la Tour x Aven Meunier 1 X X x x Avene Meunier II x x

IIbl = femenines (Callorgues n, Saínt Martín n í Mas Martín). IIb, = asexuals i atribut (La Gayette, Fontcouverte, Saint Víc• tor des Oules, Le Craie, Montferrand). Inclassificables (Bouisset n, Gravas, Combas i Mas de la Tour). Falses esteles (Le Lebous 1 in). 158 MIQUEL CURA MORERA

~ .. - -. ~ . - - - _. --._-~--- .. "'--"-"-

Fig. S. - 1, Habitat Fontbuisse de La Conquette; 2, Tomba oval de Cazarils; 3, Túmul de Buisset; 4, Mina de sílex (hipogeu) de Callorgues. LES ESTELLES ANTROPOMORFES DEL LLENGUADOC 159

CONTEX 1 DATACIÓ

En la relació anteriorment exposada ja hem assenyalat solament aquelles esteles-antropomorfes aparegudes dintre d'un context arqueo­ logic. L'objectiu d'aquesta part del treball és precisar i donar algu­ nes consideracions complementaries als referits contextos. L'estela-antropomorfa més antiga amb un context arqueologic se­ gur és la de Montferrand, apareguda a l'interior d'una cabana que proporciona elements ceramics de Ferrieres (COLOMER, RODIL et GUT­ HERZ, 1975, pago 116). El grup cultura de Ferrieres s'estén sobretot per les Garrigues de l'Hérault, Gard i Ardeche, caracteritzat per la seva ceramica deco­ rada en fondes incisions que presenten una ornamentació amb ziga­ zagues. L'evolució del grup Ferrieres és poc ciar; un cert nombre de jaciments estratigrafiats apareix després del Chassey i es desenvo­ lupa abans de l'aparició de la civilització Fontbulsse, pel que se'l ca­ taloga dintre un estadi del Neolític Final. Les datacions absolutes ofe­ reixen les següents dades: Cova des Pins, , dep. del Gard: 2400. Cova de La Sartanette, , dep. del Gard: 2320. Jaciment de Chauzon, Beaussement, dep. de l'Ardeche: 2210 i 2150, dades que semblen aportar una cronología relativa entre el 2600 al 2100 a. n. e. (GUILAINE, 1976, pago 195).

Les altres dues esteles, la de Gravas i Le Colombier han aparegut ocasionalment en superfície dintre de zones d'habitat relacionable amb la civilització de Fontbulsse, pero evidentment no hi ha seguretat que elles pertanyint in situ a l'habitat o bé són materials de repro­ fitament. La civilització Fontbulsse se sobreposa a la Ferrieres en la ma­ teixa zona geografica; no obstant les seves influencies passen a les zones properes con l'Aveyron, Vauclouse i la Proven<;:a Occidental. La seva ceramica, de textura molt depurada i amb les superfícies po­ lides, presenta ja formes carenades i la decoració esta representada per acanaladures; els elements metaHics en coure estan represen­ tats per agulles, punyals, destrals planes i perles. Per tot aixo se la considera una civilització Eneolítica. Les dades cronologiques a partir del C 14 ofereixen: Cova de Chemin de Fer, Boucoiran, dep. del Gard: 2190. Jaciment de La Balence, Avingon, dep. de VaucIouse: 2155. Jaciment de Beaussement, Chouzon, dep. d'Ardeche: 2025. 160' MIQUEL CURA MORERA

Bois Sacre, Saint Come, dep. del Gard: 1960. Cova de Prével, Montclus, dep. del Gard: 1930. Chambres d'Alaric, Moux, dep. de l'Aude: 1760. Dades que donarien una amplitud cronologica entre el 2400 al 1600 (GUTHERZ, 1975, pago 106).

Un segon grup d'esteles s'han localitzat en hipogeus (1 coves ar­ tificials, La Craie i les dues de Mas de l'Avengle. La primera aparegué en un higopeu que és una balma sota roca i que davant presentava una antecambra de paret en pedra seca; sera en aquesta paret on es localitza l'estela fragmentada i en posició inversa (DUMAS, 1902). En el Museu de l'Associació Arqueologica de MontpeIler es conserva úni­ cament un vas procedent d'aquest jaciment; eIl pertany clarament a la ceramica de Ferri(~res, si bé les anotacions del seu descubridor es menciona a la vegada fragmentsceramics amb acanaladures (Font- bUlsse·· "».. L'hipogeu de Mas de l'Avengle, a Callorgues, no respondria clara­ ment a un Iloc d'enterrament en els seus orígens sinó a unes antigues mines per a l'extracció de sílex i que posteriorment foren reutilit­ zades i esporadicament com a lloc d'enterrament (GUTHERZ, 1975, pago 75). Les galeries es veuen protegides per parets de pedra seca per consolidar-les; una estela aparegué entre les pedres d'aquestes pa­ rets, i l'aItra com a llinda d'una porta. Per tant, no pot afirmar-se amb seguretat que elles estiguin relacionades amb un cuIte als morts, per aItra banda els individus inhumats dintre de l'ampli complex es­ tructural de l'hipogeu (fig. 5) era solament de sis individuos (NICO­ LAS, 1889). Al voItant d'aquest hipogeu i sobre una superfície d'unes dues hectarees hi ha restes d'habitat pertanyents a la civilització de Font­ bUlsse que explotava les mines de sílex (RUGUES, DRouoT et GARI­ MOND, 1965). Relacionada en aquesta localització en hipogeus o coves artifi­ cials cal mencionar l'Avene Meunier, a l'Ardeche; si bé es tracta d'una cova natural davant de la qual entre els blocs lítics de l'entrada es localitzaren dues esteles-antropomorfes. És important que aquest de­ tall que es menciona en la publicació de la seva descoberta (HUCHARD et THEVENNOT, 1971) passa després a interpretar-se corn hipotesi que elles podien formar part deIs brancals d'entrada (ARNAL, GILLES et HUCHARD, 1973), per finalment donar aquesta possició com a se­ gura (ARNAL, 1976, pago 80). En realitat aquesta cova donü ceramica del Neolític Final i Eneolític, sense poder-se especificar concretament la seva pertenencia a Ferriáes o a Fontbulsse. Es tracta d'unacova santuari (GUTHERZ, 1975, pago 63) i no d'enterrament, ja que en ella LES ESTELLES ANTROPOMORFES DEL LLENGUADOC 161 no s'han localitzat restes ossis humans com d'una manera generalit­ zada ve repetint-se (D'ANNA, 1977, pago 203). Finalment tenim un tercer grup, les esteles aparegudes en sepul­ cres que d'una manera generalitzada i en funció de la seva estructura s'anomenen «megalítics», que pertanyen a la variant de «tombes ovals». Aquestes són tombes construIdes amb pedra seca en forma aproximadament circular o que presenten una forma absidal arro­ donida; aquestes tombes es localitzen sobre les Garrigues de l'Hérault, i arquitectonicament, així com tecnicament, són practicament idtmti­ ques a les cabanes de la civilització FontbuIsse representades, sobre­ tot, pels habitats de Tourelles a Valhauques (AUDIBERT, 1962), Con­ quette a Saint Martin de Londres (BAILLOUD, 1973) i Cambus a Viols­ en-Laval (ESCALON, 1970). No obstant, el problema apareix a l'hora de la interpretació d'a­ questes tombes, ja que els materials apareguts, sobretot a Cazarils, corresponen a ceramiques del Bronze Mitja com a elements més antic i en reutilitzacions posteriors d'un Bronze Final (amb navalles d'afai­ tar, ceramiques estampillades en cercles concentrics, etc.), per altra banda els material s antropologics resulten escadussers i presenten traces d'incineració (CENTRE DE RECHERCHES ARCHÉOLOGIQUES DES CHENES VERTS, 1959). Per la tomba de BOuisset també el problema de catalogació re­ sulta dificultó s davant dels pocs elem~nts arqueologics de datació, si bé alguns semblen inclinar-se per un pe río de Eneolític (ARNAL, 1956, pago 16), pero sense cap seguretat. La tomba de Bouisset pre­ senta una estructura molt complexa de quatre cambres, en tres d'elles aparegueren restes antropologics incinerats, pero en la quarta, que oferí les dues esteles, no presentava cap indici d'enterraments. Tot aixo presuposa dues hipotesis: la primera, d'acceptar les es­ tructures com a tombes ofereixen per una part la presencia del ritus d'incineració i una cronologia de l'Edat del Bronze més o menys avan­ <;:ada, pero ja dintre del II mileni; o bé acceptar que les mencionades «tombes ovals» eren en principi habitats FontbuIsse reutilitzats pos­ teriorment com a sepulcres a l'Edat del Bronze, per tant les esteles no responen a una funció funeraria. En aquesta darrera hipotesi tin­ dríem l'exemple de Le Lebous, tot i mencionant que no considerem aquestes esteles com a .tals (ARNAL, 1976, pago 93).

12 162 MIQUEL CURA MORERA

CONCLUSIONS

El Llenguadoc Oriental presenta un important conjunt d'esteles antropomorfes; moltes d'elles han aparegut fora del seu context ar­ queológic, pero a l'hora que aquestes es presenten, relacionades en ell, ofereixen un ampli marc cultural/cronologic des de Ferrieres en el Neolític Final fins l'Edat del Bronze, és a dir, entre el 2600 al 1600 abans nostra era. Per tant elles no són exclusives de la civilització Fontbulsse, sinó que han de relacionar-se dintre del corrent «reli­ giós» que des d'Italia del Nord fins a la Roergve s'inicia a finals deIs temps neolítics i que perdura localment fins a la primera Edat del Ferro en el nord d'Italia (AMBROSI, 1972). Que aquestes a l'ensems presenten unes peculiars característi• ques que permeten subdividir-les amb dos subgrups: el del departa­ ment del Gard, amb la característica T facial, atributs i gran tamany que seria la més antiga i les del departament de l'Hérault, amb «cara de mussol», sense atributs i de petit tamany que seria posterior, per­ durant possiblement fins a l'Edat del Bronze. Que no podem afirmar categoricament, tot al contrarjl, la relació de les estatues o esteles-antropomorfes en el món sepulcral megalític, al contrari quasi totes elles es presenten en llocs d'habitat i, per tant, relacionables amb un culte no funerario

BIBLIOGRAFIA

AMBROSI, A. C. (1972), Corpus delle statue-menhir Lunigianesi, Istituto Interna­ zionale di Studi Liguri, Bordighera. ANATI, E. (1972), Due nuovo statue-stele nella Francia meridional e, a E¡,¡lJetinp del Centro Camuno di Studi Preistorici, vol. 9, pago 253. ARNAL, J. (1956), La necropole du Serre de Bouisset, a Bulletin de la So

ARNAL, J.; GILLES,R., et HUQHARD, A. (1974), Les statues-menhirs de Saint Mar­ tin. Ardeche, a B.S.P.F., t. 71, págs. 28-32. ARNAL, J., et HUGUES, C. (1963), Sur les statues-menhirs du Langued{JQ.-Rouergue, a Archivo de Prehistoria Levantina, t. 10, pags. 23-38. ARNAL, J.; HUGUES, C., et RODRÍGUEZ, G. (1966), La statue-menhir de Fou:mendouye, Congres Préhistorique de France, XVIII session, Ajaccio, pags. 379-388. ARNAL, J., et MARTíN· GRANEL, H. (1961), Le chateau préhistorique de Lebous. Saint Mathieu de Treviers. Hérault, a B.S.P.F., t. 58, pags. 571-582. ARNAL, J.; MARTÍN-GRANEL, H., et SANGMEISTER, E. (1963), Lebous, a Germania, n.O 41, pág. 229. ARNAL, J., et MENAGER, J. (1971), L.a statue-menhir des Vida[S. Lacaune. Tarn¡ a B.C.C.S.P., vol. 7, pags_ 69-76. ARNAL, J., et MENAGER, J. (1973), Une nouvelle pendeloque a double spirale dé­ cOuverte sur une statue-menhir. Callorgues J, Gard. Francia, a Archives Suisses d'Anthropologie Générale, t. 37, págs. 61-66. ARNAL, J., et ROBERT, A. (1969), Le chateau de Le Lebpus, a Pyrenae, III, Univer­ sidad de Barcelona. BAILLOUD, G. (1973), Les habitats chalcolithiques de Conquette (Saint Martin de Londres, Hérault), Hommage a André Leroi-Gourhan, París, pags. 493-505. BALSAN, L. (1952), Deux pendeloques inédites des dolmens avayronnais, a B.S.P.F., t. 49, pags. 171-175. CENTRE DE REQHERCHES ARCHÉOLOGIQUES DES CHENES VERTS (1952), Bouisset, a B.S.P.F., t. 53, pags. 247-250. CENTRE DE RECHERCHES ARCHÉOLOGIQUES DES CHENES VERTS (1959), La stele-statue de Cazarils. Description de quatresepultures oval,es des environs !de Viols le Fort, Hérault, a Revue des Études Ligures, XXV, pags. 196-207. COLOMER, A.; RODIL, L., et GUNIERZ, X. (1975), La statue-menhir de Montferrand (Saint Mathieu de Treviers, Hérault), a B.C.C.S.P., vol. XII, pags. 115-121. COMBARNOUS, G. (1956), Les menhirs et pierres plantées, a Cahiers Ligures de Préhistoire et Archéologie. n.O 5, págs. 118. D'ANNA, A. (1977), Les statues-menhirs et steles anthropomorph,% du Midi Mé­ diterranéen, éditions de C.N.R.S., París. DECHELETTE, J. (1924), Manuel d'archéologie préhistorique, celtique et gallo.ro­ maine, t. 1, París. DUMAS, U. (1900), Sepulture mégalithique de Foissac, A!lés. DUMAS, U. (1902), Nouvelles observations sur la dalle sculptée de Foissac, a Bulletin de la Société d'Études des Sciencies Naturelles de Nimes, t. 30, pags. 83-86. ESCALON DE FONTON, M. (1961), Information Archéologique. Circunscription de Montpeller, a Gallia Préhistoire, t. 4, pág. 279. - ESCALON DE FONTON, M. (1970), Information Archéologique. Circonscription de Languedoc-Roussillon, a GaUia Préhistoire, t. 13, pág. 540. GAGNIERE, S., et GRANIER, J. (1963), Les steles-anthropomorphes du Musée Calvet d'Avignon, a Gallia Préhistoire, t. 6, pag. 31-62. GUlLAINE, J. (1976), Premiers bergers et paysans de l'Occident Mé4iterranéen, Éditions Mouton, París. GUTHERZ, X. (1974), La culture de Fontbuisse. Recherches sur ,le Chakolithique en Languedoc Oriental, Publication de l'Association pour la recherche ar­ chéologique en Languedoc Oriental. Cahier n.O 2. HERMET, F. (1892), Sculptures préhistoriques dans les deux cantons de Saint Allrique et Saint Sernin (Aveyron), a Bulletin de la Société des Letres, Sciencies et Arts de l'Aveyron, t. 14, págs. 1-22; 164 MIQUEL CURA MORERA lIERMET, F. (1898), Statues-menhir de l'Aveyron et Tarn, 20me série, a Bulletin Archéologique, págs. 500-536. RERMET, F. (1911), Statues·menhir de l'Aveyron et du Tarm, Somo série. Congres Préhistoríque Franeaise, Nimes, págs. 405-414. RERMBT, F. (1924), Les statues·menhirs de Brassac et de Saint Thep4orit, a B.S.L.S.A.A." t. 30, págs. 7·11. HUCHARD, A. (1972), Recherches dans la grette-av.ene chalcolithique et Lal!mium. Saint Martín d'Ardixhe, Études Préhistoriques, n.O 3. RUQHARD, A., et THEVENNOT, J. P. (1971), Deux statues menhirs 4ecouvert'es en Ardeche, a Études Phéristoriques, n.O 1, págs. 27 i 28. RUGUES, C. (1928), La dalle anthropomorphe du Mas de la Tour, a B.S.P.F., t. 24. RUGUES, C. (1938), La stelle anthropomorphe du Mas Martin (Castel'nau Valence, Gard), B.S.P.F., t. 34, pags. 359·361. RUGUES, C. (1960), La statue-menhir de Saint Bénezet, Gard, a B.S.P.F., t. 57, págs. 105-107. RUGUES, C. (1965), Les plus récentes d,ecouvertes de statues·menhirs dans le Gard. Fédération Ristorique de Languedoc·Rouissillon, XXXVIII Congres, Limoux· Nimes, págs. 81·86. RUGUES, C.; DROUorr, F., ;et GARIMOND, S. (1965), Les hypogées du Callorgues, a B.S~P.F." t. 62, págs. 209-220. RUGUES, C., et JEANTET, J. (1972), Les statues-menhirs du Musée d'Histoire Natu­ relle de Nimes. Rommage a .F. Benoit, a I.I.S. Liguri, t. 1, pags. 142-144. RUGUES, C.; MAZEL, A., et GREFFEUlLLE, R. (1963), Statues-menhirs d'Euzet les Bains et Castelnau·Valence, a B.S.P.F., t. 60, págs .. 364·371. L'RELGOUANCH, J. (1966), Fouilles de l'allée couverte de Prajou·Menhir en Tre· beurden (Cotes du Nord), a B.S.P.F., t. 63, pags. 311·342. LOMBARD DUMAs, A. (1886), Dalle scu1ptée du Mas de l'Avengle, a B.S.KS.N., de Nimes. . LOMBARD DUMAS, A. (1891), Trois megalithes sculptées dans le d,epartemerzt du Gard, a B.S.E.C.N., de Nimes. LoMBARD DUMAS, A. (1899), La scurture phéñistorique dan s le aepartement du Gard, a La Laborieuse, Nimes. LOMBARD DuMAS, A., et ROUSSET (1886), Note sur une sepulture mégG~lithique dans la Commune de Callorgues, a Mémorie de l'AcfJJdcmie d,e Nimes, pags. 203-215. LOUlS, M. (1952), Les stelles·statues de Bouisset, a Revue d'Études Ligures, XVIII, n.S 1.2, pags. 5·18. MINZAUD, G. (1906), La pierre sculptée a figure humaine de Brassargl4es, a B.S.E.S., de Nimes, p,ags. 53·56. MORTILLm', G. de (1891), Chronologile. Préhistorique, a Revue de l'École d'Anthro­ pologie, 1, págs. 73·75. NICOLAS, H. (1889), Sepulture de Callorgues. Assoeiation Fran<;aise pour l'Avan· cement des Sciences, Congres de París, t. 2, págs. 626·637. OCTOBON, F. C. E. (1931), Statues-menhirs, steles gravées, dalles sculptées, a Rev. Anthropologique, t. 41, págs. 366 i ss. PEEK, J. (1975), Inventaire des mégalithes de la France. 4, Regio1;1. Parisie.r¡ne, 1."" supplement a Gallia-Préhistorique" C.N.R.S., París. RODRíGUEZ, G. (1966), Contribution a l'étude de pend,elloque-poignards, a B.S.P.F., t. 63, n.O 7, págs. 243·251. . ROUQUETTE, D. (1966), La stele anthropomorphe de Villeveyrac. Congres Préhis· torique de Franee, Ajaecio, pago 373. LES ESTELLES ANTROPOMORFES DEL LLENGUADOC 165

SOUTOU, A. (1959), Pend>eloques poignard de l'Aveyron, a B.S.P.F., t. 56, pags. 285--288. SOUTOU, A. (1959 a), La statue-menhir du Col des Saints. Murat, Tarn., a B.S.P.F., t. 56, pags. 691-693.

ANNEX

Sobre ¡'estela de Callorgues 1 s'ha volgut identificar la representació d'un penjolI de doble espiral (ARNAL ,et Mfu'lAGUER, 1974). De confirmar-se aquest ele­ ment, posaria aquesta en relació amb el món deIs penjolls de doble espiral, loca­ litzants al Centre d'Europa i al Danubi, que ,es daten al voHant del 2400·2300 abans nostra era. No obstant, aquest element arqueologic és poe comú a la zona mediterrania, a exeepció de la troballa de Magagnosc en la Proven~a.

Redaetat el present artic1e, tine coneixen~a de la troballa esporadica de dues noves estatues-menhir a Montagnac, a la Candelaire.