100 Històries Al Voltant Dels Beatles

• Col·lecció De Cent en Cent – 42 •

100 històries al voltant dels Beatles

Tot allò que encara desconeixies del grup més famós de tots els temps

Jordi Sierra i Fabra

100 Beatles.indd 3 01/12/16 11:12 Primera edició: febrer del 2017

Disseny i composició: Imatge-9, SL

Impressió: Romanyà-Valls, SA

ISBN: 978-84-9034-565-8

DL T 5-2017

100 Beatles.indd 4 01/12/16 11:12 100 històries al voltant dels Beatles

ÍNDEX

Els Beatles abans del 5 d‘octubre de 1962 1. Quan John va trobar Paul ...... 13 2. Com va entrar George? ...... 15 3. Estiu del 1958: un primer disc ...... 16 4. Amb quants noms van actuar abans de ser els Beatles? ...... 18 5. Per què John volia Stu al grup? ...... 19 6. Les primeres bogeries ...... 21 7. Primeres històries a Hamburg ...... 23 8. A la presó ...... 25 9. Noves històries a Hamburg ...... 26 10. Per què Ringo va estar a punt d‘emigrar als Estats Units? ...... 28 11. Per què Brian Epstein va voler ser el mànager dels Beatles? ...... 30 12. Què va passar l‘1 de gener de 1962 a Londres? ...... 32 13. El dia que van deixar de ser uns trinxeraires ...... 34 14. Què dimonis era un farthing? ...... 36 15. Les 5,75 lliures d‘Andy White per gravar “Love me do“ ...... 38

Els Beatles entre el 5 d‘octubre de 1962 i el 10 d‘abril de 1970 16. Quants dies va durar el regnat dels Beatles i què hi van fer? ...... 43 17. Amèrica va dir no als Beatles ...... 44 18. Què va passar l‘11 de febrer de 1963? ...... 46 19. Com feien les cançons John i Paul? ...... 47 20. Quan es van conèixer Beatles i Rolling? Què va passar després? ...... 49 21. La famosa que no va existir mai ...... 51 22. El rècord de “She loves you“ ...... 52 23. Quan va néixer la paraula beatlemania? ...... 53 24. Primeres coses que van fer ells i només ells ...... 54 25. Anglaterra contra els Beatles ...... 55 26. El dia que John es va ﬁcar amb la classe alta ...... 56 27. Per què Brian Epstein va “arruïnar“ els Beatles? ...... 57 28. Qui va ser Jimmy Nicol? ...... 59 29. La primera pel·lícula… o gairebé ...... 61 30. Per què fins al 1967 les discografies anglesa i americana eren diferents? ...... 62

100 Beatles.indd 7 01/12/16 11:12 Jordi Sierra i Fabra

31. Per què el 7 de febrer de 1964 és el dia que va canviar el món? ...... 64 32. Quin és el rècord que encara no ha estat superat? ...... 66 33. Per què la pel·lícula A hard day‘s night va emocionar el món? ...... 67 34. Quina és la història dels Beatles amb Bob Dylan? ...... 69 35. Per què els van donar la MBE? ...... 71 36. El rècord del Shea Stadium ...... 73 37. Els Beatles a Espanya i el famós no-concert de Jerez ...... 75 38. Què va passar quan es van conèixer els Beatles i Elvis Presley? ...... 77 39. Per què “Yesterday“ és una llegenda? ...... 79 40. Sabies que els Beatles van tenir una sèrie de dibuixos animats? ...... 80 41. Més famosos que Jesucrist! ...... 81 42. Els Beatles van inventar el videoclip? ...... 83 43. Quan va entrar la música hindú en la seva vida? ...... 85 44. Quina és la història de la famosa portada censurada? ...... 86 45. Quan van aparèixer les drogues en l‘univers beatle? ...... 87 46. Com va ser realment la història de l‘escàndol de Manila? ...... 89 47. Quin va ser l‘últim concert dels Beatles? ...... 91 48. Per què no es va fer la tercera pel·lícula? ...... 92 49. Per què Sgt. Pepper‘s Lonely Hearts Club Band és el disc més famós de la història? ...... 93 50. Saps qui apareix a la portada de Sgt.Pepper‘s Lonely Hearts Club Band? ...... 95 51. Què va ser Mundovisión? ...... 97 52. La veritable història de la meditació transcendental ...... 99 53. Què va ser Apple? ...... 101 54. Què va passar amb les botigues beatle? ...... 103 55. Quants discos nadalencs van gravar els Beatles? ...... 104 56. Per què Rússia, Sud-àfrica, Israel i el Vaticà els van prohibir? ...... 106 57. Quan va tenir lloc la primera baralla del grup? ...... 107 58. Per què van actuar al terrat d‘Apple? ...... 108 59. Els Beatles i les drogues (una història d‘espantalls) ...... 110 60. La llegenda de la portada d‘Abbey Road ...... 112 61. “Her Majesty“, el tall misteriós ...... 114 62. La llegenda més inversemblant: “Paul is dead“ ...... 115 63. De l‘última foto junts i l‘últim dia de gravació ...... 117 64. La guerra dels Beatles abans de la fi ...... 118 65. El llarg camí de Let it be ...... 120

Els Beatles després del 10 d‘abril de 1970 66. Les baralles drapaires entre John i Paul ...... 125 67. La història del Festival de Bangla Desh ...... 127 68. Què va ser Wings? ...... 129 69. Els Beatles al teatre (i al cinema) ...... 131 70. El dia que Michael Jackson va robar les cançons dels Beatles ...... 133

100 Beatles.indd 8 01/12/16 11:12 100 històries al voltant dels Beatles

71. L‘“antològic“ retorn ...... 135 72. Dècades de llegenda ...... 137 73. Beatles i Steve Jobs, Apple contra Apple ...... 139

Històries personals 74. El dia que John se‘n va poder anar amb el seu pare (la maledicció dels Lennon) ...... 143 75. El número 9 ...... 145 76. Les mares mortes ...... 146 77. Com es van conèixer John i Yoko i per què es van enamorar? ...... 147 78. Quan va intentar suïcidar-se Brian Epstein i per què? ...... 149 79. Es va reconciliar John amb el seu pare? ...... 151 80. John i Yoko a la presó ...... 152 81. El nu frontal de Two virgins ...... 154 82. El projecte Rolling (amb John) que no va veure la llum ...... 155 83. Per què John va retornar la seva MBE? ...... 157 84. Quin va ser el primer Beatle que va actuar sense la resta? ...... 158 85. Les campanyes pacifistes de John ...... 159 86. La famosa entrevista de John amb Jan Wenner a Rolling Stone ...... 160 87. L‘escàndol “Watergate Lennon“ ...... 162 88. La misteriosa detenció de John i Yoko a Mallorca ...... 164 89. L‘any perdut de John: “The Lost Weekend“ ...... 166 90. Quina va ser l‘última actuació de John en directe? ...... 167 91. Què va ser Handmade Films? ...... 168 92. L‘assassinat de John ...... 170 93. L‘atemptat de George ...... 172 94. El benèfic i altruista Paul ...... 173

Miscel·lània 95. Algunes anècdotes insòlites ...... 177 96. Successos peculiars ...... 179 97. Algunes preguntes que ningú et sabria contestar ...... 181 98. Les 17 coses més curioses que ha protagonitzat Paul ...... 183 99. Les 13 coses més curioses que va fer John en vida… ...... 185 100. … i les 13 més curioses que es van fer o va protagonitzar John després de la seva mort ...... 187

Bibliograﬁa de Jordi Sierra i Fabra ...... 189

100 Beatles.indd 9 01/12/16 11:12 ELS BEATLES ABANS DEL 5 D‘OCTUBRE DE 1962

100 Beatles.indd 11 01/12/16 11:12 100 històries al voltant dels Beatles

01 / 100 QUAN JOHN VA TROBAR PAUL

John Lennon volia ser un teddy boy. Males notes, mala influència per als seus amics, mal comportament. Ni tan sols dibuixava bé encara que acabés en una escola d‘art. Per això, quan va aparèixer el rock and roll, va pensar que aquesta podria ser la seva vida, que aquí encaixaria. I va formar The Quarrymen al començament del 1956 a l‘escola on anava, la Quarry Bank. En realitat, era un tipus dur amb el cor tou. Els primers Quarrymen van ser Pete Shotton, Eric Grifﬁths, Colin Hanton, Bill Smith i en John. Van pensar batejar-se The Black Jacks, però van optar per Quarrymen. Quan va marxar Bill, els canvis ja van ser abundants: hi van entrar Len Garry i Ivan Vaughan i, ocasional- ment, Nigel Whalley. Però no feien rock and roll, sinó skiffle, el gènere que estava de moda a Anglaterra, una espècie de folk en el qual s‘uti- litzava una taula de rentar com a instrument. Van debutar en els habituals concerts escolars, van tocar en una festa de carrer, a Rosebery Street, i després d‘això van actuar, gairebé sempre gratis, on, com i quan podien. L‘únic que tenia fe en el seu futur era John. La prima- vera del 1957, Nigel Whalley va preferir passar-se “a les ﬁnances“ i es va convertir en mànager del grup. El 9 de juny del mateix any es van presentar a un concurs anomenat Search for The Stars, organitzat per Carroll Lewis. Aquell mateix mes, en acabar l‘escola, John va ser acceptat al Liverpool College of Art encoratjat per un professor anomenat William Ernest Pobjoy, i es va preparar per ingressar-hi al setembre. Però abans… El 6 de juliol de 1957 els Quarrymen van tocar en el pícnic anual de la parròquia de Woolton, un suburbi de Liverpool. Allà, sobre una tarima, eren els amos del món. Un amic anomenat Geoff Rhind els va fer una foto. Entre el públic hi havia un noi anomenat Paul Mc-

100 Beatles.indd 13 01/12/16 11:12 Jordi Sierra i Fabra

Cartney, que estudiava amb Ivan Vaughan. John va estrenar aquell dia la seva versió de “Be-bop-a-lula“. En acabar el concert, va fer el que feia sempre, beure. I estava engatat quan Ivan s‘hi va deixar caure amb Paul i li va dir que l‘havia de conèixer. John li va fer un cop d‘ull i, per sortir de dubtes sobre el que podia valer el desconegut, li va passar la guitarra. Al cap de cinc minuts estava bocabadat. Paul era fill d‘un músic, així que sabia tocar no només la guitarra, sinó també el piano i la trompeta. Per a John, que amb prou feines dominava dues notes i feia el que podia amb l‘harmònica, va ser una revelació. De fet, John tocava la guitarra amb només cinc cor- des, afinant-la com un banjo. Amb setze anys estava tan limitat com qualsevol altre autodidacte. Paul li va tocar un èxit d‘Eddie Cochran, “Twenty flight rock“. Els únics dubtes que se li van plantejar a John en aquell moment van ser existencials: si Paul era més bo que ell i el ficava a la banda, hauria de parar-lo perquè no s‘apoderés dels Quarrymen? L‘altre dub- te, que fos atractiu, li va semblar un plus. Els dubtes els va resoldre allà mateix, en adonar-se que un grup era un cúmul d‘individualitats. Li va preguntar si volia unir-se a ells i Paul es va fer una mica el digne dient que s‘ho pensaria. Li va dir que sí l‘endemà. Els Quarrymen sempre canviaven de membres, encara que els amics més íntims de John (Griffiths, Shotton i Hanton) fossin fidels. Amb Paul, el salt qualitatiu va ser important. A l‘hora de compondre, John estava sol. Amb Paul va trobar l‘aliat perfecte. A més, Paul li en- senyava acords, encara que hi havia un problema: Paul era esquerrà. John havia d‘aprendre‘ls d‘una manera i tocar-los d‘una altra. Al cap d‘uns mesos, tots dos havien compost ja un bon nombre de cançons.

100 Beatles.indd 14 01/12/16 11:12 100 històries al voltant dels Beatles

02 / 100

COM VA ENTRAR GEORGE?

De la mateixa manera que Ivan Vaughan va presentar John i Paul, aquest últim va fer el mateix amb George Harrison. El 1955, Paul McCartney va canviar de casa. Es van traslladar a Speke Allerton, un altre barri de Liverpool. Per anar a l‘escola havia d‘agafar cada dia el bus, el mateix que agafava George Harrison per anar al Liverpool Institute. Tots dos baixaven amb una parada de dife- rència. En aparença, pel simple fet que Paul era més gran que George, no semblava que haguessin de congeniar. Ni tan sols parlar. Però tots dos tenien una cosa en comú: la passió per la música. Això va fer que tinguessin un motiu per acostar-se. L‘estiu del 1956, George va formar la seva primera banda, The Re- bels. Van arribar a tocar a l‘Speke British Legion Club, però seria la seva única actuació. Un any després, el 7 de desembre de 1957, George va intentar entrar en un altre grup, l‘Alan Cadwell‘s Texan. No el van acceptar. La història ens diu que, amb el temps, Alan acabaria essent Rory Storm, líder de The Hurricanes, on tocaria la bateria Ringo Starr. George era molt jove, una criatura, però a Paul li queia bé. I, a més, tocava la guitarra millor que ell i que John. Quan Alan Cadwell li va dir que no, Paul va decidir que ja era hora de presentar-lo a John. Un John que intentava per tots els mitjans aconseguir un respecte per als Quarrymen, i la presència d‘una criatura al grup no l‘ajudaria a obte- nir-lo. Ja en tenia prou amb la cara de nen de Paul. El primer contacte va ser fred. John ja anava a escola d‘art. Era “gran“. No obstant això, quan George va agafar la guitarra i va tocar, primer “Raunchy“ i després “Guitar boogie shuffle“, es va adonar que aquell era el guitarra solista que necessitaven. No per això li va obrir els braços. Gairebé a contracor, va deixar que George els acompanyés algunes vegades. Fins que, mig any més tard, l‘estiu del 1958, John es va rendir a l‘evidència i el va acceptar.

100 Beatles.indd 15 01/12/16 11:12 Jordi Sierra i Fabra

03 / 100 ESTIU DEL 1958: UN PRIMER DISC

Cap grup que es volgués donar importància podia fer-ho sense tenir un disc. Gravar era la prova, el recolzament, la bandera amb la qual tots s‘embolicaven per demostrar alguna cosa. Un grup sense disc podia actuar, sí. Fins i tot cobrar, també. Però si aquest conjunt havia gravat un disc, el nivell pujava. No cal dir si se sentia per la ràdio o apareixia en qualsevol llista d‘èxits, per petita o local que fos. Els Quarrymen, després que George Harrison fos admès com a membre oﬁcial de la banda, es van pagar el seu propi disc l‘estiu del 1958. Al cap i a la fi, Elvis Presley havia fet el mateix pocs anys abans. No era barat. Els estudis d‘enregistrament cobraven unes cinc lliures per sessió. Ells van anar a un estudi conegut com Kensington Recor- ding Studios, fundat per Percy Phillips, un amic que els va cobrar menys. El procés era bastant curiós. Es reservava hora, el grup es pre- sentava amb tot el seu equip, esperava que el conjunt anterior acabés el seu enregistrament i després els tocava el torn. Calia muntar-ho tot mentre els tècnics ajustaven el so. No hi havia segones preses. Tot era a la primera. L‘enregistrament es feia directament en un acetat, i això valia diners. Els Quarrymen que van gravar aquest primer disc eren John, Paul, George, Colin Hanton i John Lowe. Els disset xílings (preu d‘amic) els van pagar entre tots cinc. A Lowe el van ﬁcar al grup perquè era l‘únic que coneixien que sabia tocar decentment un piano. Un cop a l‘estudi, van trepitjar l‘accelerador i van cantar dues cançons, “That‘ll be the day“, versió del hit de Buddy Holly, i “In spite of all the danger“, tema compost per Paul i George, tot i que el cantava John. Hi ha moltes llegendes sobre el que va passar amb aquest disc, especialment pel que va succeir anys després amb l‘acetat. Es va dir que cada membre del grup se n‘havia emportat una còpia a casa seva,

100 Beatles.indd 16 01/12/16 11:12 100 històries al voltant dels Beatles

però no sembla del tot cert, perquè l‘estudi només lliurava una còpia: l‘acetat final. Paul McCartney va explicar la història més de trenta anys després. Tots cinc van sortir amb el seu tresor a les mans i van decidir que el gaudirien un per un. El primer que el va tenir una set- mana va ser John. El segon, Paul. El tercer va ser George. El quart, Colin i l‘últim, John Lowe. Tots van complir, menys Lowe, que, com que no havia de donar-lo a ningú…, se‘l va quedar tota la vida. Exactament, del 1958 al 1981. El disc va passar a l‘oblit. Cap dels Beatles se‘n va recordar, es pensaven que s‘havia perdut, fins que a l‘octubre del 1981 la casa de subhastes Sotheby va anunciar-ne la venda. John Lennon ja era mort, així que Paul va reaccionar immediatament. Segons sembla, John Lowe el seguia guardant a casa seva i aquell era el moment de treure‘n beneﬁci. Paul es va posar en contacte amb ell i li va oferir 5.000 lliures. John li va dir que no, que en volia més, i Paul va acudir als tribunals. Amb quins arguments? En realitat, no tenia cap dret sobre el tema “In spite of all the danger“, malgrat haver-lo compost amb George, perquè els músics no són amos de les seves cançons: ho són els editors musicals. Però Paul havia comprat temps enrere l‘arxiu de Buddy Holly i “That‘ll be the day“ era de Buddy. Paul sí que era l‘amo d‘aquella cançó. Per tant, si John Lowe venia el disc cometia una il·legalitat. O això haurien de dirimir els tribunals. El cas es va resoldre sense arribar a la cort i l‘acetat no es va sub- hastar a Sotheby. Però Paul va haver de pagar-ne força diners. Per amor a aquest enregistrament de joventut, va arribar a imprimir-ne còpies en vinil i casset, per no gastar les estries de l‘original.

100 Beatles.indd 17 01/12/16 11:12 Jordi Sierra i Fabra

04 / 100 AMB QUANTS NOMS VAN ACTUAR ABANS DE SER ELS BEATLES?

Quan John va formar la seva primera banda, va tenir dues idees per al nom: The Black Jacks o The Quarrymen. Va escollir aquest últim. No obstant això, ja al final del 1958 van actuar en públic com The Rainbows (Els Arcs de Sant Martí). El motiu? Doncs que cadascun portava una samarreta d‘un color. Van seguir essent The Quarrymen uns mesos més fins que l‘11 d‘octubre de 1959 van actuar com Johnny & The Moon- dogs al Carroll Lewis Discovery Show. Com que van ser acceptats, van tocar dues vegades més, el 18 i el 25, però a la final de Manchester van perdre contra un grup anomenat Nicky Cuff & The Connaughts. El 15 de no- vembre van tornar a ser Johnny & The Moondogs a l‘Star Search, un altre concurs organitzat per Carroll, i hi van protagonitzar una anècdota de la qual es parlarà en el capítol 6. Al final del 1959 els Quarrymen deixarien d‘existir i s‘iniciaria el llarg camí fins a convertir-se en The Beatles. Al llarg dels primers mesos del 1960, John, Paul i George, més algun altre músic (aquí apareix ja Stu Sutcliffe a la formació), es van presentar com Long John & The Silver Beetles, Silver Beetles, Silver Beatles… Quan tocaven només John i Paul, ho feien amb el nom de Nurk Twins. Amb aquest nom van debutar el 23 d‘abril de 1960 al pub Fox and Hounds de Caversham, a Berkshire. No obstant això, en aquest temps el nom més utilitzat va ser el de Silver Beetles, encara amb doble e. En un parèntesi, el 14 de maig, van ser Silver Beats. Aquest dia es van embolicar en una baralla (cosa habitual) en la qual John va acabar amb un dit trencat. L‘estiu del 1960 van canviar una vegada més de nom per intentar actuar com més millor. Als ja habituals, Silver Beetles i Silver Beatles, cal afegir-hi Breatals. Però per primera vegada van actuar també com a Beatles. Després, per viatjar a Hamburg, van adoptar definitivament Silver Beatles, fins que al final del 1960 es van quedar amb The Beatles. I fi de la història.

100 Beatles.indd 18 01/12/16 11:12 100 històries al voltant dels Beatles

05 / 100

PER QUÈ JOHN VOLIA STU AL GRUP?

Un dels companys de John al Liverpool College of Art era Stu Sutcliffe. Excel·lent artista, amb personalitat, atractiu, intel·lectual, John va quedar fascinat amb ell. Seguia pensant que al grup li faltava alguna cosa, i sobretot alguna cosa que equilibrés la presència de Ge- orge i la seva curta edat o la cara de nen de Paul. Així que va oferir a Stu el lloc de baixista als Quarrymen. El problema era que Stu no sabia tocar cap instrument. John podia ser molt persuasiu i, a més, en ocasions, irradiava tant entusiasme com optimisme. El va convèncer. Total, tocar el baix era fàcil. N‘hi havia prou de saber uns acords. Tampoc hi havia excessiva pressa. De fet, gran part del 1959 va ser un desastre. George tant tocava amb ells com s‘apuntava a altres històries. Amb el seu amic Ken Browne va fer algunes actuacions formant part de Les Stewart Quartet. Les oportunitats eren escasses i al ﬁnal del 1959 la banda es va separar per falta d‘expectatives. Van ser poques setmanes. Es van tornar a unir. Al llarg del 1960 i amb constants canvis de bateria i nom, John, Paul, George i de nou Stu ho van intentar una altra vegada. A l‘agost es van retrobar amb un bateria a qui havien conegut un any abans, Pete Best, i el dia 12 el van admetre com a ﬁx a la formació. Just a temps, perquè s‘anaven a embarcar en la seva primera tanda de concerts a Hamburg. Mentrestant, Stu seguia sense ser el millor dels baixistes. De fet, tocava d‘esquena, meitat avergonyit, meitat seriós. Portava ulleres fosques i volia assemblar-se a James Dean. Només l‘entusiasme de John feia que continués a la banda. Per Stu va ser una sort i una be- nedicció tocar a Hamburg, perquè allà va connectar immediatament amb els cercles artístics de la ciutat, on va fer un forat molt gros pel qual es van colar els altres.

100 Beatles.indd 19 01/12/16 11:12 Jordi Sierra i Fabra

Stu era l‘amic de John. Paul i George el miraven amb certa reticèn- cia. El veien com una imposició, per molt que John digués que la seva presència “li anava molt bé al conjunt“. Paul i George seguien essent escolars, mentre que els altres dos anaven a una acadèmia d‘art. Però aleshores ningú no discutia el lideratge de John. Per tant, Stu va seguir al grup. Va ser en una de les moltes baralles en què es van veure involucrats que Stu va rebre una puntada de peu al cap. No va haver-hi més. Nin- gú va pensar que, d‘aquell cop, poguessin derivar-ne conseqüències fatals. Se li va fer un coàgul i, dos anys després, això acabaria amb ell. A Hamburg, una cosa va portar l‘altra. Stu va conèixer una fotò- grafa alemanya, Astrid Kirschner, gens rockera i cent per cent exis- tencialista. Era la xicota d‘un noi, Klaus Voorman. Va ser Astrid la que va començar a canviar la imatge del grup. Els va fer les primeres fotos impactants, amb caçadores negres, i també els va canviar el look. Estaven sense modelar, i ella els va donar el primer toc. A vegades els deixava dutxar-se a casa seva, els convidava a menjar. Tenia vint-i-dos anys. Tota la cultura que emanava aquest cercle va deixar empremta en John, però va ser Stu el que es va enamorar ﬁns a la medul·la. A Voorman no li van perdre el rastre. Amb prou feines cinc anys més tard tocava el baix al grup de Manfred Mann, i el 1966 va dissenyar la portada de l‘LP Revolver, per la qual va rebre molts premis. Probablement John va encertar en la seva idea que Stu Sutcliffe els aniria bé. John era intuïtiu. Més enllà que no fos capaç de fer mitja dotzena de notes seguides, Stu tenia carisma i va ser gràcies a ell que a Hamburg hi van fer alguna cosa més que tocar en un club de mala mort. Quan ﬁnalment va decidir deixar la banda, va quedar clar que George era el millor guitarrista dels tres i que John seguia essent el líder, i per això s‘ocuparia de la rítmica. El baix, per a Paul. Sempre va dir que ho va haver d‘acceptar, encara que no de gaire bon grat. Al capdavall, ningú volia ser el baixista d‘un grup de rock, sinó el solista.

100 Beatles.indd 20 01/12/16 11:12