DOCSLIB.ORG

BÚSTIES DE LLIURAMENT DE LES ENTITATS ADHERIDES a L'e.FACT Novembre 2015

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
BÚSTIES DE LLIURAMENT DE LES ENTITATS ADHERIDES a L'e.FACT Novembre 2015 logo_CAOC.png BÚSTIES DE LLIURAMENT DE LES ENTITATS ADHERIDES A L'e.FACT Novembre 2015 ENTITAT IDENTIFICADOR FISCAL BÚSTIA DE LLIURAMENT Generalitat de Catalunya i sector públic Òrgans superiors 1 Parlament de Catalunya S0833001A https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=879 2 Comissió Jurídica Assessora S0811001G https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 3 Consell de Garanties Estatutàries S5800002G https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 4 Sindicatura de Comptes S5800001I https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 5 Oficina Antifrau de Catalunya Q0801684B https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=1242 6 Síndic de Greuges de Catalunya S0800108C https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=87 Administració Generalitat de Catalunya 7 Generalitat de Catalunya (Departaments) S0811001G https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 Servei Català de la Salut 8 Servei Català de la Salut S5800006H https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 Entitats autònomes de caràcter administratiu 9 Agència Catalana del Consum Q0801292D https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 10 Agència de Salut Pública de Barcelona P5890009C https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 11 Autoritat Catalana de la Competència Q0801649E https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 12 Biblioteca de Catalunya Q5850029I https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 13 Centre d'Estudis d'Opinió Q0801493H https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 14 Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada Q5850018B https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 15 Consell Català de l'Esport Q0801079E https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 16 Escola d'Administració Pública de Catalunya Q0840004F https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 17 Institució de les Lletres Catalanes Q5850010I https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 18 Institut Català de la Vinya i el Vi Q0840003H https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 19 Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció Q5850044H https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 20 Institut Català de les Dones Q5850014A https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 21 Institut de Seguretat Pública de Catalunya Q0801494F https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 22 Institut d'Estadística de Catalunya Q5850015H https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 23 Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya Q0840010C https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 24 Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) Q9350005F https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 25 Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran Q2500362E https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 26 Patronat de la Muntanya de Montserrat Q5850042B https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 27 Servei Català de Trànsit Q5850043J https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 28 Servei d'Ocupació de Catalunya Q0801272F https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 Entitats autònomes de caràcter comercial 29 Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya S5800004C https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 Entitats de dret públic sotmeses a l'ordenament jurídic privat i les entitats assimilades 30 Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament Q0801202C https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 31 Agència Catalana de la Joventut Q0801485D https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 32 Agència Catalana de l'Aigua (ACA) Q0801031F https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 33 Agència Catalana de Patrimoni Cultural Q0801970E https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 34 Agència Catalana de Turisme S0800470G https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 35 Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca Q0801117C https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 36 Agència de l'Habitatge de Catalunya Q0801820B https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 37 Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya Q0801969G https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 38 Agència de Residus de Catalunya (ARC) Q5856373E https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 39 Agència per a la competitivitat de l'empresa (ACCIÓ) S0800476D https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 40 Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya Q0801199A https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 41 Agència Tributària de Catalunya Q0801480E https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 42 Autoritat Catalana de Protecció de Dades Q0801250B https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 43 Banc de Sang i Teixits Q5856387E https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 44 Centre d'Alt Rendiment Esportiu (CAR) Q5856178H https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 45 Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya Q0801643H https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 46 Centre de la Propietat Forestal S0800030I https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 47 Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Q5856338H https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 48 CentreCatalunya d'Iniciatives (CTTI) per a la Reinserció Q5856204B https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 49 Consell de l’Audiovisual de Catalunya S0800038B https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 50 Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya Q0801141C https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 51 Consell Nacional de la Cultura i de les Arts Q0801570C https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 52 Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) Q0891001J https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 53 Gestió de Serveis Sanitaris Q7555308A https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 54 Gestió i Prestació de Serveis de Salut Q9355294A https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 55 Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT) Q0801169D https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 56 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Q0801980D https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 57 Institut Català de Finances (ICF) Q5855055I https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 58 Institut Català de la Salut (ICS) Q5855029D https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 59 Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) Q0801212B https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 60 Institut Català del Sòl (INCASÒL) Q0840001B https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 61 Institut Català d'Energia (ICAEN) Q5850020H https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 versió 1.0 15 d'octubre 2015 Page 1 of 46 logo_CAOC.png BÚSTIES DE LLIURAMENT DE LES ENTITATS ADHERIDES A L'e.FACT Novembre 2015 ENTITAT IDENTIFICADOR FISCAL BÚSTIA DE LLIURAMENT 62 Institut Català d'Oncologia Q5856383D https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 63 Institut Català Internacional per la Pau Q0801573G https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 64 Institut d'Assistència Sanitària (IAS) Q6750003C https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 65 Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) Q5856249G https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 66 Memorial Democràtic Q0801516F https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 67 Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural Q0801883J https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 68 Parc Sanitari Pere Virgili S0800012G https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 69 Ports de la Generalitat Q0840002J https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 70 Servei Meteorològic de Catalunya Q0801167H https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 Societats i altres entitats de caràcter mercantil 71 Aeroports Públics de Catalunya, SL B64748627 https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 72 Barnaclínic, SA A59078568 https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 73 Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques, SA A60165438 https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 74 Circuit(CIMALSA) de Motocròs de Catalunya, SL B25666223 https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 75 Coordinació Logística Sanitària, AIE V64118276 https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 76 Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA A08849622 https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 77 Equacat, SA A60307709 https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 78 Fira 2000, SA A60272705 https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 79 Forestal Catalana, SA A58650946 https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 80 Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU A59377135 https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 81 Intracatalonia, SA A61844411 https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 82 Logaritme Serveis Logístics, AIE G62736970 https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 83 Promotora d'Exportacions Catalanes, SA A58241316 https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 84 Sabadell Gent Gran Centre de Serveis, SA A61838744 https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 85 Sistema d'Emergències Mèdiques, SA A60252137 https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=140 86 Teatre Nacional de Catalunya, SA A60942851 https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 87 UDIAT, Centre Diagnòstic, SA A61891156 https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 Consorcis 88 Agrupació Europea de Cooperació Territorial Hospital de la Cerdanya (AECT HC) V55096580 https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 89 Consorci Administració Oberta de Catalunya Q0801175A https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 90 Consorci Autoritat del Transport Metropolità (ATM) P5890049I https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 91 Consorci Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) Q5850011G https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 92 Consorci Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI) Q5850030G https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 93 Consorci Centre de Recerca Matemàtica V63009138 https://efact.eacat.cat/bustia/?emisorId=7 94
Load more

Recommended publications
  • GUIA DE RUTES BICICLETA I BTT Peda P P De L’EY
    GUIA DE RUTES BICICLETA i BTT Peda p P de l’Ey www.plaestany.cat/turisme | #plaestanyturisme | Descobreix els paratges més idíl·lics a cop de pedal! El Pla de l’Estany és un dels entorns naturals més privilegiats i diversos del país. La seva singularitat està lligada a l'aigua: el sistema lacustre, format per un conjunt d'estanyols i presidit per l'estany de Banyoles, n'és el tret d'identitat. L’Estany de Banyoles constitueix un fenomen excepcional a Catalunya, ja que es tracta d’un estany d’origen càrstic (alimentat per les aigües Crespià subterrànies provinents de la conca del Fluvià) i tectònic, Esponellà al peu de la gran falla entre la plana empordanesa i les Serinyà muntanyes de la Garrotxa. Sant Miquel de Els esports i el Pla de l’Estany sempre han estat molt Campmajor Fontcoberta lligats. El marc incomparable de la comarca ofereix un Vilademuls Porqueres Banyoles munt de possibilitats, des de les competicions de més alt nivell que es disputen a l’Estany de Banyoles a la pràctica Cornellà de BTT. Aquesta guia recull les 12 rutes BTT que hi ha del Terri senyalitzades a la comarca i que us faran gaudir de més Camós de 250 quilòmetres de pistes. Inclou rutes de tots els nivells: des de les verdes, les més fàcils, com la Volta pel Palol de Pla de Martís, ns a les negres, les més difícils, com la ruta Revardit de Briolf a Guixeres. Edita: Consell Comarcal del Pla de l’Estany · Disseny i Maquetació: wwwcreativecorneragency.com Fotografia: Consell Comarcal del Pla de l’Estany, Harold Abellan.
    [Show full text]
  • Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis
    ANNEX - UNITATS DE PAISATGE I ELS SEUS MUNICIPIS Àmbit territorial (Unitat de paisatge) Municipi Campdevànol Gombrèn les Llosses Ogassa PAESC de l’Alt Ter Ripoll Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès Sant Pau de Segúries Vidrà Albanyà Beuda PAESC de l’Alta Garrotxa Montagut i Oix Sales de Llierca Tortellà Cadaquès Colera Llançà Palau-saverdera PAESC del Cap de Creus Pau Portbou el Port de la Selva Roses la Selva de Mar Vilajuïga Bellcaire d'Empordà Foixà Fontanilles Gualta Palau-sator Pals Parlavà Rupià PAESC de l’Empordanet Serra de Daró la Tallada d'Empordà Torrent Torroella de Montgrí Ultramort Ullà Ullastret Verges Forallac Página 1 de 6 Banyoles Camós Cornellà del Terri PAESC del l’Estany de Banyoles Fontcoberta Maià de Montcal Palol de Revardit Porqueres Serinyà Avinyonet de Puigventós Boadella i les Escaules Cabanelles Cistella PAESC de la Garrotxa Lladó d'Empordà Llers Pont de Molins Sant Llorenç de la Muga Terrades Vilanant Biure la Bisbal d'Empordà Bordils Celrà Corçà Flaçà Juià PAESC de les Gavarres Llambilles Madremanya la Pera Quart Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Begur Calonge i Sant Antoni Castell-Platja d'Aro Mont-ras PAESC de les Gavarres Palafrugell marítimes Palamós Regencós Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Vall-llobrega Página 2 de 6 Anglès Brunyola i Sant Martí Sapresa Espinelves Massanes PAESC de les Guilleries Osor Riudarenes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners la Cellera de Ter Susqueda Arbúcies Breda PAESC del Montseny Hostalric Riells
    [Show full text]
  • Al·Legacions a L'aprovació Inicial Del POUM
    AJUNTAMENT DE VILAFANT Aprovació Inicial del POUM de Vilafant AL·LEGACIONS PRIMERA. PLANIFICACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES 1. Reserva per AP-7 El document d’aprovació inicial del POUM recull les reserves per a la variant de la E-15 (AP-7) i diversos enllaços, d’acord amb planejament superior, En el primer cas, malgrat que la reserva pel trasllat de l’AP-7 no és competència del POUM, volem reiterar la proposta de IAEDEN-Salvem l’Empordà per tal que es reculli i traslladi al Departament de Territori i al Ministeri de Foment per a què adeqüin la planificació: - Desistiment del trasllat de l’AP-7 a l’oest de Vilafant i manteniment del traçat actual. - Desistiment de desdoblar la N-2 des de Vilademuls a la Jonquera. Manteniment de l’actual N-2 en tot aquest tram. - Desistiment de desdoblar la N-260 de Besalú a Figueres - Traçat conjunt de l’AP-7 i A-2 per l’actual traçat de l’AP-7. Gratuïtat de l’AP- 7 des de Vilademuls a la Jonquera. Entenem que no es justifica des del punt de vista de la sostenibilitat la transformació de més sòl per a noves infraestructures viàries. La proposta d’infraestructures viàries a l’Alt Empordà i especialment a Figueres-Vilafant de la IAEDEN-Salvem l’Empordà és la següent: a) Autopista conjunta amb autovia des de Vilademuls a la Jonquera i gratuïtat del tram. Properament la concessió s’acaba i per tant, es pot repensar tot el sistema. b) Manteniment N-2 actual per a desplaçaments interns a nivell de comarques gironines.
    [Show full text]
  • Autopista AP-7, Montmeló
    AUTOPISTA AP-7, MONTMELO-LA JONQUERA PEAJES EN EUROS RECORRIDOS DIRECTOS E INVERSOS LIGEROS PESADOS 1 PESADOS 2 MONTMELO GRANOLLERS 0,30 0,50 0,65 Este peaje se cobrará en la Barrera de Mollet sumado al correspondiente al recorrido Barcelona- Montmeló aprobado por la Generalidad de Cataluña. PARETS GRANOLLERS -- -- -- PARETS ENLACE C-60 0,85 1,35 1,75 PARETS CARDEDEU 0,90 1,40 1,85 PARETS SANT CELONI 2,20 3,50 4,55 PARETS HOSTALRICH 3,85 6,15 7,90 PARETS MASSANET 4,90 7,75 10,00 PARETS CASSA 6,40 10,20 13,05 PARETS GIRONA SUR 7,55 12,00 15,30 PARETS GIRONA OESTE 7,75 12,35 15,75 PARETS GIRONA NORTE 8,30 13,25 16,85 PARETS VILADEMULS 9,30 14,85 18,90 PARETS L'ESCALA 10,10 16,10 20,45 PARETS FIGUERES SUR 11,55 18,50 23,45 PARETS FIGUERES NORTE 12,35 19,80 25,05 PARETS LA JONQUERA 14,05 22,50 28,45 PARETS FRONTERA 14,70 23,60 29,80 GRANOLLERS ENLACE C-60 0,85 1,35 1,75 GRANOLLERS CARDEDEU 0,90 1,40 1,85 GRANOLLERS SANT CELONI 2,20 3,50 4,55 GRANOLLERS HOSTALRICH 3,85 6,15 7,90 GRANOLLERS MASSANET 4,90 7,75 10,00 GRANOLLERS CASSA 6,40 10,20 13,05 GRANOLLERS GIRONA SUR 7,55 12,00 15,30 GRANOLLERS GIRONA OESTE 7,75 12,35 15,75 GRANOLLERS GIRONA NORTE 8,30 13,25 16,85 GRANOLLERS VILADEMULS 9,30 14,85 18,90 GRANOLLERS L'ESCALA 10,10 16,10 20,45 GRANOLLERS FIGUERES SUR 11,55 18,50 23,45 GRANOLLERS FIGUERES NORTE 12,35 19,80 25,05 GRANOLLERS LA JONQUERA 14,05 22,50 28,45 GRANOLLERS FRONTERA 14,70 23,60 29,80 ENLACE C-60 CARDEDEU 0,35 0,55 0,70 ENLACE C-60 SANT CELONI 1,65 2,60 3,40 ENLACE C-60 HOSTALRICH 3,30 5,25 6,75 ENLACE C-60 MASSANET 4,30
    [Show full text]
  • Girona Ter Tordera - Spain
    450000 460000 470000 480000 490000 500000 510000 520000 2°20'0"E 2°25'0"E 2°30'0"E 2°35'0"E 2°40'0"E 2°45'0"E 2°50'0"E 2°55'0"E 3°0'0"E 3°5'0"E 3°10'0"E 3°15'0"E ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! GLIDE number: N/A Activation ID: EMSR422 ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Int. Charter call ID: N/A Product N.: 01GIRONATERTORDERA, v1 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! GIRONA TER TORDERA - SPAIN ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 0 ! ! 0 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Escala, L' ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Flood - Situation as of 24/01/2020 !! ! ! ! 0 0 ! Albons ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Garrigoles ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 0 Vilopriu ! 0 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Cornellà ! Vilademuls ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 0 ! ! 0 ! ! !
    [Show full text]
  • Sortida Esponella, Orfes I Vilert
    15è CICLE DE SORTIDES DE CONÈIXER EL PLA DE L’ESTANY VILERT (ESPONELLÀ) i ORFES (VILADEMULS) 7a sortida – diumenge, 2 d’abril de 2017 Centre d’Estudis Comarcals i Centre Excursionista de Banyoles VILERT: Rajoleria de ca l’Abella. Font de Beu i Tapa. Església de Santa Maria. Castell de Vilert. ORFES: Ermita de Sant Roc. Església de Santa Maria. Creu de can Gai. Rajoleria de ca l’Abella situada en la propietats del terreny de can Batlle. Consta de 4 boques de forn, dues superiors tapiades i dues operatives, amb una fondària de 4,5 m, cobertes per 7 arcs de volta per suportar la càrrega. A sobre es troba el forn per coure, de forma quadrada de 2,90×2,90 i una fon- dària actual d’uns 3,5 metres. La paret del costat est comença a presentar símptomes d’esfondrament. Al cantó es troben les restes d’un vell edifici del qual es conserva trams de paret que podria haver servit com magatzem per la mercaderia. Si es continua uns metres amunt per la pista es podria accedir directament a la part superior del forn, una esplanada on també es deuria preparar la pasta, fer els rajols i altres peces per coure. Una mica més amunt trobem a mà esquerra les restes d’una petita bassa per pastar fang. Pujant una mica més es troba a mà dreta l’antiga font coneguda com la Fontica, que subministrava aigua a les basses. Si continuem pujant, més de 200 m, s’arriba a una zona d’on es nota que han extret material encara que no sem- bla que hagués estat la font d’argila per a la rajoleria, sinó que aquesta s’hagués extret de les vores del camí o d’algun lloc més amagat dins del bosc.
    [Show full text]
  • La Vila De Terrades I La Seva Antiga Notaria: Església, Territori I Propietat
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert La vila de Terrades i la seva antiga notaria: Església, territori i propietat Per MARIÀ BAIG i ALEU HISTÒRIA AIEE, Figueres, 35(2002), pàg. 141-197 1. INTRODUCCIÓ n un treball anterior,(1) publicat en aquestes mateixes pàgines, fèiem notar l’extraordinari interès que representa la documentació notarial per als historiadors. L’Arxiu Històric de Girona [AHG](2) i l’Arxiu EHistòric Comarcal de Figueres [AHCF](3) són avui dia els dipositaris dels protocols que els notaris empordanesos generaren. Malgrat, però, l’extraordinària amplitud d’aquests fons, com en el cas de les notaries de Castelló i de Peralada, hi ha grans llacunes en aquestes sèries documentals. Possiblement, una de les més greus és la manca de tots els protocols anteriors al segle XVI de les notaries de la ciutat de Figueres. D’altres poblacions, però, han estat encara menys afortunades i s’han conservat només volums solts, sense continuïtat, de les seves notaries. Aquest és el cas, per exemple, de les notaries de Capmany, Garriguella o Cantallops. Un dels casos més dramàtics és, però, el de la notaria de la vila de Terrades, de la qual no se n’ha conservat ni un sol volum dels seus protocols. Un dels propòsits del present estudi és presentar una sèrie de dades que fan referència a la desapareguda notaria de Terrades, que ens donen testimoni de la seva existència des del segle XIII i ens parlen de la seva traumàtica fi a les acaballes del segle XVIII.
    [Show full text]
  • La Ruta Del Ter La Zona Fronteriza España-Francia-Andorra
    estrategias conjuntas a favor del desarrollo territorial sostenible. territorial desarrollo del favor a conjuntas estrategias actividades económicas, sociales y medioambientales transfronterizas a través de de través a transfronterizas medioambientales y sociales económicas, actividades La Ruta del Ter la zona fronteriza España-Francia-Andorra. Su ayuda se concentra en el desarrollo de de desarrollo el en concentra se ayuda Su España-Francia-Andorra. fronteriza zona la 2014-2020). El objetivo del POCTEFA es reforzar la integración económica y social de de social y económica integración la reforzar es POCTEFA del objetivo El 2014-2020). 01 10 19 28 (FEDER) a través del Programa Interreg V-A España-Francia-Andorra (POCTEFA (POCTEFA España-Francia-Andorra V-A Interreg Programa del través a (FEDER) LA RUTA DEL TER és una ruta senderista i cicloturística que enllaça dos pols d’atracció turística El proyecto ha sido conanciado al 65% por el Fondo Europeo de Desarrollo Regional Regional Desarrollo de Europeo Fondo el por 65% al conanciado sido ha proyecto El com són els Pirineus i la Costa Brava mitjançant un itinerari que ressegueix el curs del riu Ter Cap�aleres del Ter Parc del Castell La geologia de Illa de Pedret i bosc de Can i que travessa cinc comarques de Catalunya. Al llarg de tot aquest recorregut, podreu observar i del Freser de Montesquiu Guilleries i Collsacabra Salvatella una gran diversitat de paisatges, elements culturals, la història, la gastronomia i les tradicions www.ceinr.cat www.parcs.diba.cat/web/montesquiu www.saucollsacabra.cat www.girona.cat de cada municipi per on passa la ruta.
    [Show full text]
  • Santa Maria De Porqueres 2
    SANTA MARIA 1. Santa Maria de Porqueres 2. DE PORQUERES Church floor plan Romanesque church of the 12thth centurycentury 1. Apse estudi oliver gràfic_08 oliver estudi 3. 2. Secondary Apses design: 4. 3. Lateral chapel 9dotze 9dotze 5. 4. Chancel 5. The Victory Arch photography: 6. The Nave 7. The Entrance 8. Comunidor 9. 9. Cemetery 6. 10. Rectory 10. 8. Area de Cultura del Consell Comarcal del Pla de l’Estany l’Estany de Pla del Comarcal Consell del Cultura de Area Texts: Texts: 7. To Figueres ALT EMPORDÀ To Olot GARROTXA CRESPIÀ ESPONELLÀ Porqueres To França SERINYÀ th SANTASANTA MARIAMARIA Porqueres comprises different villages. In the mid-19 century, in 1833, it was founded FONTCOBERTA ST. MIQUEL DE Santa Maria CAMPMAJOR de Porqueres VILADEMULS as a new municipality. It is one of the largest municipalities in the Pla de l’Estany, with Church EXIT 5 2 BANYOLES its 34 km largely surrounding the area capital, Banyoles. L’Escala PORQUERES Its roots run deep, with the Iberians leaving their mark in the 5th century BC at the ar- DEDE PORQUERESPORQUERES CAMÓS CORNELLÀ DEL TERRI chaeological settlement in the area where, centuries later, the castle was to stand until th the time of the Ademar feudal lords. PALOL DE Romanesque church of the 12 century GIRONÈS REVARDIT History has made Porqueres a municipality with irrefutable roots. Alongside Porqueres, the other villages comprising the municipality are Miànigues, Merlant, Mata, Les Pedre- res, Pujarnol and Usall. In the southern Mata area, there is a major urban and industrial Girona-Nord To Barcelona EXIT 6 concentration whilst in the northern area, Usall, and in the western one, Pujarnol, there PLA DE L’ESTANY To Girona are more natural areas offering spaces with great landscapes and historical interest.
    [Show full text]
  • Llinatges Medievals De I'empordh
    Llinatges medievals de I'Empordh Per JOSEP Ma. MARQUES Annals de 1 'IEE, núm. 28, Figueres, 1995 1s documents de Vilabertran que hem analitzat a Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968-1300),Figueres 1995, ofereixen la possi- bilitat de confegir les relacions familiars d'un bon nombre de perso- nes de la petita noblesa de 1'Alt Emporda. Creiem interessant de Edonar una panorh&a no exhaustiva d'aquestesrelacions, base necessbia per a aproximar-se a la societat feudal dels segles XI-XII a la comarca. A aquest fi agrupem la documentació referent a famílies de les quals coneguem un mínim de tres generacions, contrastant dos elements: el paren- tiu i les possessions de propietat i de feus. Les dificultats per arribar a certe- ses no falten; mentre a finals del segle XI la relació de pares a fills s'ha d'in- tuir per la coincidencia d'un dels dos noms que sol portar cada persona (Gau- fred Guillem, fill d'Arnau Gaufred), entrat el segle XII preval el costum de portar un nom de localitat (Guillem de Molins). El nom de localitat ajudaria enormement a confegir les genealogies si només el portés una familia; el resultat de la nostra investigació és que sovint fou compartit per nissagues diverses. A principis del segle XIII les empreses de la corona cap a Valencia i Mallorca van canalitzar cap a aquells territoris bon nombre de militars empor- danesos. El canvi social que aquesta emigració va produir a la comarca d'ori- gen s'ha d'estudiar encara, i els nostres documents només permeten d'intuir- lo de biaix.
    [Show full text]
  • Població I Territori Al Pía De L'estany
    GEOGRAFÍA >5D0 500 1000 1000-1500 1500-2000 5000-5500 Totai pobiQcio comarcal: 15-863 habs 5Km G.1 DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ AL PLA DE LESTANY (1900) FONT: GARCÍA FERNANDEZ, (1987), Población de los actuales términos municipales, INEMadrid. Població i territori al Pía de l'Estany DAVID COMAS f VILA •:'modus vivendi" urbá i una prepon­ 1900-1930 ANNA RIBAS I PALOM derancia territorial, sense precedente, de Banyoles sobre la seva rodalia Com la Garrotxa, la Selva o el Baix comarcal (mapes G 1., G.2, i G.3.). Empordá, el primer terg de segle Tot i que el resultat és semblant al suposá peí Pía de l'Estany un període l Pía de l'Estany compren 11 del conjunt cátala, el procés histónc, de creixement modera!, quatre vega- municipis agrupáis al voltant el calendan demográfic, ha estat forga des inferior a la mitjana catalana. Si bé Ed'una petita ciutat, Banyoles, on diferent. En la mateixa linia que el Baix el Principal manifesta, entre 1900 i viu actualment el 60% de la població Empordá, el Pía ha passat de per- 1930, un important augment del nom­ comarcal (13.000 habitante). La resta tányer de la Catalunya moderadamenl bre d'habitants (42%), l'Estany només d'estanyencs, uns 8.000, están hetero- creixent del primer terg del segle XX creix en un 10%. (vegeu taula T,2). géniament repartits en la desena de a alinear-se amb les comarques mes Son els darrers anys del nostre segle municipis restante que —si exceptuem expansives, les de l'anomenat «passa- en qué la resta de la comarca del Pía Porqueres i Cornelia de Terri— en cap dor» o «eix litoral» (vegeu T.2.).
    [Show full text]
  • Les Ultimes Eleccions Del Franquisme: La Minielecció D'alcaldes De 1976
    LES ULTIMES ELECCIONS DEL FRANQUISME: LA MINIELECCIÓ D'ALCALDES DE 1976 JOSEP CLARA El 19 de novembre de 1975, un dia abans de la mort del general Franco, va ser aprovada la nova Llei de Bases de l'Estatut de Règim Local que el president Arias havia promès en el discurs programàtic de 12 de febrer de 1974.' Amb aquesta normativa, el govern pretenia de reforçar la legitimació del sistema, bo i introduint una fórmula de participació con­ trolada, i de substituir, sense presses, el personal polític que podia repre­ sentar un obstacle davant la política liberalitzadora de la monarquia. La Llei, que abans de ser aprovada, va topar amb l'actitud entreban- cadora del sector més immobilista del règim, combinava criteris de repre­ sentació orgànica i inorgànica. La novetat principal era que els regidors serien elegits per tots els veïns inscrits en el cens electoral i que aquests s'encarregarien, després, d'escollir els alcaldes entre els membres de la corporació o els electors amb capacitat per a ser regidors i amb arrelament ' Com a bibliografia general per al tardofranquisme, a tall d'exemple, vegeu S. MÍGUEZ GONZALEZ, La preparaciàn de la transición a la democràcia en Espana, Saragossa, Universidad de Zaragoza, 1990; J. DE ESTEBAN i L. LÓPEZ GUERRA, La crisis del Estado franquista, Madrid, Labor, 1977; P. PRESTON, Espana en crisis: la evoliición y decadència del régimen de Franco, Madrid, Fondo de Cultura Econòmica, 1977; R. CARR i J.P. FUSI, Espaàa, de la dictadura a la democràcia, Barcelona, Planeta, 1979; R. LÓPEZ PINTOR, La opinión pública espanola del franquismo a la democràcia.
    [Show full text]