DOCSLIB.ORG

Població I Territori Al Pía De L'estany

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Població I Territori Al Pía De L'estany GEOGRAFÍA >5D0 500 1000 1000-1500 1500-2000 5000-5500 Totai pobiQcio comarcal: 15-863 habs 5Km G.1 DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ AL PLA DE LESTANY (1900) FONT: GARCÍA FERNANDEZ, (1987), Población de los actuales términos municipales, INEMadrid. Població i territori al Pía de l'Estany DAVID COMAS f VILA •:'modus vivendi" urbá i una prepon­ 1900-1930 ANNA RIBAS I PALOM derancia territorial, sense precedente, de Banyoles sobre la seva rodalia Com la Garrotxa, la Selva o el Baix comarcal (mapes G 1., G.2, i G.3.). Empordá, el primer terg de segle Tot i que el resultat és semblant al suposá peí Pía de l'Estany un període l Pía de l'Estany compren 11 del conjunt cátala, el procés histónc, de creixement modera!, quatre vega- municipis agrupáis al voltant el calendan demográfic, ha estat forga des inferior a la mitjana catalana. Si bé Ed'una petita ciutat, Banyoles, on diferent. En la mateixa linia que el Baix el Principal manifesta, entre 1900 i viu actualment el 60% de la població Empordá, el Pía ha passat de per- 1930, un important augment del nom­ comarcal (13.000 habitante). La resta tányer de la Catalunya moderadamenl bre d'habitants (42%), l'Estany només d'estanyencs, uns 8.000, están hetero- creixent del primer terg del segle XX creix en un 10%. (vegeu taula T,2). géniament repartits en la desena de a alinear-se amb les comarques mes Son els darrers anys del nostre segle municipis restante que —si exceptuem expansives, les de l'anomenat «passa- en qué la resta de la comarca del Pía Porqueres i Cornelia de Terri— en cap dor» o «eix litoral» (vegeu T.2.). De sosté un ritme de creixement compa­ cas superen els 800 viiatans (vegeu comarca tímidament creixent a espai rable al de Banyoles; fins i tot munici­ taula TI). Seguint pautes semblants. phvilegiat de desenvolupament; tal pis com Cornelia. Camós o el segleXX s'ha produít, a Catalunya, mutació suggereix parar esment al Fontcoberta teñen una dinámica más una acusada polantzació del pobla- procés transcorregut d'una situació a elevada (vegeu taula T.l), La pobra nient comarcal, la consagració del l'altra. marxa económica de Banyoles i l'acti- 531 Revista de Girona GEOGRAFÍA T,1. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DHABITANTS AL PLA DE LESTANY (1900-1986) 1900 1930 A (%) 1950 A(%) 1981 A(o/o) 1986 A(°/(!) BANYOLES 5.103 5.947 0,55 6,672 0,61 12.378 2.85 12.854 0,77 CAMÓS 464 652 1,35 572 -0,61 633 0.36 618 -0,47 CORNELLÁC) 1.722 2.162 0,85 2.975 -0.43 1 748 -0,38 1.760 0,14 CRESPIÁ 607 543 -0,35 418 -1,15 222 -1,56 228 0 54 ES PON ELLA 759 710 -0.22 696 -0,10 373 —1.55 368 -0,27 FONTCOBERTA 563 646 0,49 621 —0,19 628 0,04 739 3,54 PALOL R. 517 540 0,15 505 —0,32 386 -0,79 370 -0,83 PORQUERES 943 1,073 0,46 1.072 0,00 2,540 4,56 2,796 202 SERINYÁ 842 735 -0,23 737 -0,31 239 -2,25 224 -1,26 SI MIQUEL 957 981 0,08 880 —0.51 726 -0,58 702 -0,66 VILADEMULS 1.921 1.953 0,06 1,731 —0,57 823 -1.75 757 -1,60 14,398 15.992 0,37 15.879 -0,04 20.696 1,01 21,416 0,70 A(%) Taxa creixeT.ent anual respecte cens anterior, FONT. Eiaboració propia a partir de GARCÍA FERNANDEZ. (1987). Población de los actuales términos municipales, Madrid, INE, CIDC (1988), La pcoiaaú de Caíatunya ssgcns e< Padrd Muniapal d'Hab'- fanís de J986. Barceloris, CIDC T.2. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÚ COMARCAL (1900-1986) O 1900 1930 A(%) 1960 A(o/o) 1981 A(%) 1986 A(%) Alt Emoordá 66.560 66.282 -0,01 63,569 —0,14 80,790 1,35 85.398 1,14 Baix Empordá 55,397 56,044 0.04 58,769 0,16 81,990 1,98 83.911 0.47 Cerdanya 11.930 10,692 —0.35 11.850 0.36 12,041 0,08 12.200 0,26 Garrolxa 35.944 40,530 0,43 40.777 0,02 45,245 0,55 45,368 0,05 Pía Estany 14.398 15,992 0,37 16.682 0,14 20696 1,20 21416 0,70 Ripollés 29,340 34,046 0,53 34,800 0.07 33,102 —0,24 31,641 -0,88 Selva 46.053 48.924 0,21 54,518 0.38 82,606 2,58 91.238 2,09 Catalunyaf") 1,966 2,791 1.40 3.925 1,90 5,956 2,50 5.978 0,10 {") Excepte el Girones, [") En milers, A(%) Taxa incremenl anual respecte al cens anterior FONT: CAPELLADES. FALGUERA, (1967 marf-juny), i eiaboració propia. vitat agrícola de la rodalia no van pro­ 1930-1950 (0,14%) al mateix nivell que el de la piciar l'expansió demográfica de la Garrotxa (0,02%), el Ripollés (0,08%) zona. El punt d'inflexió de la lenta evo- i el del Baix Empordá (0,16%), La resta Interessa mencionar la segona lució del Pía cap al nou régim demo­ de comarques gironines, excepte lAll década del segle. moment en qué la gráfic, coincideix amb el conjunt Empordá, teñen increments superiors ciulal enregistra l'únic período inter- cátala peí íel de compartir la contun­ (vegeu ¡aula T.2,). censal decreixent. a un ritme anual del dencia de la Guerra Civil; descens Comparant-iQ al de Catalunya, -0,4%, Ádhuc obviant la probable brusc de la natalitat i un increment de s'observa com el creixement demo­ defectuositat del cens de 1910, lot la mortalitat, que assoliria la máxima gráfic de la comarca és ínfim mentre apunta que la pandemia gripal de expressió a fináis deis anys 50 (gráfic que al Principal augmenta en un 16%. 1918-19 afectes en gran manera una G,4), Els anys de la inversió del model entre 1930 i 1950, el del Pía de ciutat amb nivells de morlalitat i insa* de poblament son anys decisius: en l'Estany és decreixent. lubrital espectalulars, amb escasses els anys 30 i 40 la ciutat del Rem es implantacions industriáis, i amb con- manté en una lima tímidament dicions de vida forga precarios per a creixent, pero entre els 10 mumcipis 1950-1981 les classes «populars», (TERRADES, restants del Pía no tii ha «lloc geográ- 1985), A partir d'aquest moment i íins \\c» on es conservin els, nivells de El periode de la gran expansió, a la Guerra Civil, el fet demográfic mes creixement deis anys 30, Ádliuc Cor­ del "desarrollisme:'', de la consolida­ destacable de Banyoles és un notable nelia o Fontcoberta teñen taxes nega­ do económica, coincideix plenament creixement vegetatiu, litgat a la defini­ tivas. El resultat és un creixement amb l'evolució del conjunt cátala. tiva consolidado de la «transició comarcal molt proper a zero. Entre 1950 i 1981, la dinámica demo­ demográfica, don presumiblement es Cal situar el ritme de creixement gráfica és d'una intensitat inimagina­ difongué a tota la comarca. del Pía de l'Estany en aquesta etapa ble en la postguerra: el Pía de l'Estany 532 ^ >5D0 500-1000 lDOO-1500 1500-2000 2000-2500 5 500-7000 Total poblado' conorcal: 15.B79 habs- o 5 Km G,2. DíSTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ AL PLA DE LESTANY (1950) FONT: GARCIA FERNANDEZ, (1987), Población de los actuales términos municipales. ladrid. INE. augmenta en 4.817 persones, un 30% Anivelldel Principatshadibuixat sembla haver tocat fons l'any 1985 de la poblado de 1950. Alió mes signi- molt clarament un «eix litoral», en el (vegeu taula 3). Es confirma també la ficatiu és, per una banda, la polantza- qual el Pía participa, com la Selva, el frenada de i'éxode rural; només 6 ció del poblament, la canahtzació Girones i l'Empordá; el ritme anual del municipis perden població. i tots ells d'aquesta expansió sense precedents Pía (1,2%) és similar al de l'Alt ho tan a uns nivells discrets, entre 3 histories coneguís cap a la capital Empordá (1,35%) i allunyat del major i 20 cops menys intensos que en els comarcal; de 6.672 habitants al 1950 dinamismo del Girones, la Selva i el darrers lustres. es passa ais 12.378 de 1981, a un Baix Empordá. Quant a la compara­ Com és ben sabut, Catalunya ha ritme anual acumulatiu de 2.8% do amb el Principat, el Pía ha demos- sofert entre 1981 i 1986 un preocupant (vegeu taula Ti.). Com a moltes ciu- trat una línia moderada; alió mes estancamentdel nombre d'habitants. tats de Catalunya, a Banyoles s'asso- destacable és que Banyoles ha tingut La demarcació de Girona ha mostrat leixen taxes de creixement sovint per primer cop una conducta ben en aquests anys 80, a molta distancia etiquetades com a «tercermundistes». similar, gairebé idéntica a la de tot el de la demarcado de Barcelona, la I per altra banda, un segon punt pais: una taxa de creixement anual major vitalitat del Principat. El Pía de d'interés: a partir deis anys 50 Porque- compartida del 2,8%, entre 1950 i l'Eslany (0,7%), l'Alt Empordá (1.14%) res inicia un creixement espectacular, 1981 (vegeu T.2.). i la Selva (2.09%) son, a hores d'ara, de l'ordre d'un 4,5% anual que por­ les comarques amb major vitalitat de tará aquest municipi a triplicar el nom­ les terres giromnes.
Load more

Recommended publications
  • Pla D'acció Local Per a La Sostenibilitat De Crespià Línia Estratègica 1
    PLA D’ACCIÓ LOCAL PER A LA SOSTENIBILITAT Document 4 a. Pla d’acció local Maig de 2008 Cofinançament FEDER Fons Europeu de Desenvolupament Regional Índex 1. Introducció...................................................................................................... 1 2. Bases per a l’establiment de les Agendes 21 Locals ..................................... 2 3. Declaració de desenvolupament sostenible................................................... 3 4. Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat de Crespià ....................................... 4 4.1. Línies estratègiques i programes d’actuació ............................................. 7 4.2. Accions i projectes específics ................................................................... 9 4.2.1. Índex................................................................................................ 9 4.2.2. Fitxes descriptives........................................................................... 12 5. Annexos.......................................................................................................... 113 1. Introducció El present document consta de 3 parts ben diferenciades entorn a la proposta del Pla d’Acció Local. Aquest pla d’acció és resultat de l’anàlisi i diagnosi precedent del municipi, i la seva confecció ha estat oberta a les aportacions de les persones que viuen o treballen en el terme municipal. En general, els objectius perseguits han estat: - dotar a l’Ajuntament d’un instrument per poder desenvolupar una estratègia de futur cap a la sostenibilitat
    [Show full text]
  • GUIA DE RUTES BICICLETA I BTT Peda P P De L’EY
    GUIA DE RUTES BICICLETA i BTT Peda p P de l’Ey www.plaestany.cat/turisme | #plaestanyturisme | Descobreix els paratges més idíl·lics a cop de pedal! El Pla de l’Estany és un dels entorns naturals més privilegiats i diversos del país. La seva singularitat està lligada a l'aigua: el sistema lacustre, format per un conjunt d'estanyols i presidit per l'estany de Banyoles, n'és el tret d'identitat. L’Estany de Banyoles constitueix un fenomen excepcional a Catalunya, ja que es tracta d’un estany d’origen càrstic (alimentat per les aigües Crespià subterrànies provinents de la conca del Fluvià) i tectònic, Esponellà al peu de la gran falla entre la plana empordanesa i les Serinyà muntanyes de la Garrotxa. Sant Miquel de Els esports i el Pla de l’Estany sempre han estat molt Campmajor Fontcoberta lligats. El marc incomparable de la comarca ofereix un Vilademuls Porqueres Banyoles munt de possibilitats, des de les competicions de més alt nivell que es disputen a l’Estany de Banyoles a la pràctica Cornellà de BTT. Aquesta guia recull les 12 rutes BTT que hi ha del Terri senyalitzades a la comarca i que us faran gaudir de més Camós de 250 quilòmetres de pistes. Inclou rutes de tots els nivells: des de les verdes, les més fàcils, com la Volta pel Palol de Pla de Martís, ns a les negres, les més difícils, com la ruta Revardit de Briolf a Guixeres. Edita: Consell Comarcal del Pla de l’Estany · Disseny i Maquetació: wwwcreativecorneragency.com Fotografia: Consell Comarcal del Pla de l’Estany, Harold Abellan.
    [Show full text]
  • Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis
    ANNEX - UNITATS DE PAISATGE I ELS SEUS MUNICIPIS Àmbit territorial (Unitat de paisatge) Municipi Campdevànol Gombrèn les Llosses Ogassa PAESC de l’Alt Ter Ripoll Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès Sant Pau de Segúries Vidrà Albanyà Beuda PAESC de l’Alta Garrotxa Montagut i Oix Sales de Llierca Tortellà Cadaquès Colera Llançà Palau-saverdera PAESC del Cap de Creus Pau Portbou el Port de la Selva Roses la Selva de Mar Vilajuïga Bellcaire d'Empordà Foixà Fontanilles Gualta Palau-sator Pals Parlavà Rupià PAESC de l’Empordanet Serra de Daró la Tallada d'Empordà Torrent Torroella de Montgrí Ultramort Ullà Ullastret Verges Forallac Página 1 de 6 Banyoles Camós Cornellà del Terri PAESC del l’Estany de Banyoles Fontcoberta Maià de Montcal Palol de Revardit Porqueres Serinyà Avinyonet de Puigventós Boadella i les Escaules Cabanelles Cistella PAESC de la Garrotxa Lladó d'Empordà Llers Pont de Molins Sant Llorenç de la Muga Terrades Vilanant Biure la Bisbal d'Empordà Bordils Celrà Corçà Flaçà Juià PAESC de les Gavarres Llambilles Madremanya la Pera Quart Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Begur Calonge i Sant Antoni Castell-Platja d'Aro Mont-ras PAESC de les Gavarres Palafrugell marítimes Palamós Regencós Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Vall-llobrega Página 2 de 6 Anglès Brunyola i Sant Martí Sapresa Espinelves Massanes PAESC de les Guilleries Osor Riudarenes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners la Cellera de Ter Susqueda Arbúcies Breda PAESC del Montseny Hostalric Riells
    [Show full text]
  • Al·Legacions a L'aprovació Inicial Del POUM
    AJUNTAMENT DE VILAFANT Aprovació Inicial del POUM de Vilafant AL·LEGACIONS PRIMERA. PLANIFICACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES 1. Reserva per AP-7 El document d’aprovació inicial del POUM recull les reserves per a la variant de la E-15 (AP-7) i diversos enllaços, d’acord amb planejament superior, En el primer cas, malgrat que la reserva pel trasllat de l’AP-7 no és competència del POUM, volem reiterar la proposta de IAEDEN-Salvem l’Empordà per tal que es reculli i traslladi al Departament de Territori i al Ministeri de Foment per a què adeqüin la planificació: - Desistiment del trasllat de l’AP-7 a l’oest de Vilafant i manteniment del traçat actual. - Desistiment de desdoblar la N-2 des de Vilademuls a la Jonquera. Manteniment de l’actual N-2 en tot aquest tram. - Desistiment de desdoblar la N-260 de Besalú a Figueres - Traçat conjunt de l’AP-7 i A-2 per l’actual traçat de l’AP-7. Gratuïtat de l’AP- 7 des de Vilademuls a la Jonquera. Entenem que no es justifica des del punt de vista de la sostenibilitat la transformació de més sòl per a noves infraestructures viàries. La proposta d’infraestructures viàries a l’Alt Empordà i especialment a Figueres-Vilafant de la IAEDEN-Salvem l’Empordà és la següent: a) Autopista conjunta amb autovia des de Vilademuls a la Jonquera i gratuïtat del tram. Properament la concessió s’acaba i per tant, es pot repensar tot el sistema. b) Manteniment N-2 actual per a desplaçaments interns a nivell de comarques gironines.
    [Show full text]
  • Diagnosi Estratègica
    PLA D’ACCIÓ LOCAL PER A LA SOSTENIBILITAT Document 2. Diagnosi estratègica Maig de 2008 Cofinançament FEDER Fons Europeu de Desenvolupament Regional Índex 1. Introducció................................................................................................................. 1 2. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori........................... 2 2.1. Entorn físic................................................................................................................ 2 2.2. Anàlisi del territori..................................................................................................... 9 2.3. Biodiversitat i paisatge.............................................................................................. 14 2.4. Riscos ambientals .................................................................................................... 18 2.5. Mobilitat.................................................................................................................... 27 2.6. Aigua......................................................................................................................... 33 2.7. Contaminació atmosfèrica........................................................................................ 42 2.8. Soroll........................................................................................................................ 47 2.9. Residus.................................................................................................................... 50 2.10.
    [Show full text]
  • Autopista AP-7, Montmeló
    AUTOPISTA AP-7, MONTMELO-LA JONQUERA PEAJES EN EUROS RECORRIDOS DIRECTOS E INVERSOS LIGEROS PESADOS 1 PESADOS 2 MONTMELO GRANOLLERS 0,30 0,50 0,65 Este peaje se cobrará en la Barrera de Mollet sumado al correspondiente al recorrido Barcelona- Montmeló aprobado por la Generalidad de Cataluña. PARETS GRANOLLERS -- -- -- PARETS ENLACE C-60 0,85 1,35 1,75 PARETS CARDEDEU 0,90 1,40 1,85 PARETS SANT CELONI 2,20 3,50 4,55 PARETS HOSTALRICH 3,85 6,15 7,90 PARETS MASSANET 4,90 7,75 10,00 PARETS CASSA 6,40 10,20 13,05 PARETS GIRONA SUR 7,55 12,00 15,30 PARETS GIRONA OESTE 7,75 12,35 15,75 PARETS GIRONA NORTE 8,30 13,25 16,85 PARETS VILADEMULS 9,30 14,85 18,90 PARETS L'ESCALA 10,10 16,10 20,45 PARETS FIGUERES SUR 11,55 18,50 23,45 PARETS FIGUERES NORTE 12,35 19,80 25,05 PARETS LA JONQUERA 14,05 22,50 28,45 PARETS FRONTERA 14,70 23,60 29,80 GRANOLLERS ENLACE C-60 0,85 1,35 1,75 GRANOLLERS CARDEDEU 0,90 1,40 1,85 GRANOLLERS SANT CELONI 2,20 3,50 4,55 GRANOLLERS HOSTALRICH 3,85 6,15 7,90 GRANOLLERS MASSANET 4,90 7,75 10,00 GRANOLLERS CASSA 6,40 10,20 13,05 GRANOLLERS GIRONA SUR 7,55 12,00 15,30 GRANOLLERS GIRONA OESTE 7,75 12,35 15,75 GRANOLLERS GIRONA NORTE 8,30 13,25 16,85 GRANOLLERS VILADEMULS 9,30 14,85 18,90 GRANOLLERS L'ESCALA 10,10 16,10 20,45 GRANOLLERS FIGUERES SUR 11,55 18,50 23,45 GRANOLLERS FIGUERES NORTE 12,35 19,80 25,05 GRANOLLERS LA JONQUERA 14,05 22,50 28,45 GRANOLLERS FRONTERA 14,70 23,60 29,80 ENLACE C-60 CARDEDEU 0,35 0,55 0,70 ENLACE C-60 SANT CELONI 1,65 2,60 3,40 ENLACE C-60 HOSTALRICH 3,30 5,25 6,75 ENLACE C-60 MASSANET 4,30
    [Show full text]
  • Audiència Provincial De Girona
    Llista provisional bianual dels candidats a jurat. Període de vigència: De l’1 de gener de 2011 fins al 31 de desembre de 2012. PR CMUN PROV. MUNIC. NUM. COGNOM 1 COGNOM 2 NOM 17 001 GIRONA AGULLANA BURGAS SALELLAS CLAUDI 17 001 GIRONA AGULLANA MOREJON ESTEBAN JOSEFA 17 001 GIRONA AGULLANA VIÑAS LOPEZ LUCIANO MANUEL 17 002 GIRONA AIGUAVIVA MALFEITOS MORENO MARIA JESUS 17 002 GIRONA AIGUAVIVA SORRIBAS JUVENTENCH ANGEL 17 004 GIRONA ALBONS CALVET POU CANDELARIA 17 004 GIRONA ALBONS MOTJE BARDERA MARINA 17 005 GIRONA FAR D'EMPORDÀ (EL) CASTELLON CASAMIQUELA M. CARMEN 17 005 GIRONA FAR D'EMPORDÀ (EL) ROMERO MALDONADO MARIA DEL PILAR 17 006 GIRONA ALP BUXADERAS SANS MARGARITA 17 006 GIRONA ALP FOSSAS ESTRAGUES VALENTI 17 006 GIRONA ALP MOLINA GUTIERREZ GEMA ISABEL 17 006 GIRONA ALP REYES PINEDA CARLOS ARTURO 17 006 GIRONA ALP VILADEVALL ANTOLIN CRISTINA 17 007 GIRONA AMER BOSCH ARBAT MERCE 17 007 GIRONA AMER COROMINOLA GUIX JOSEP MARIA 17 007 GIRONA AMER GARCIA GAMEZ JOSE RAMON 17 007 GIRONA AMER MARES CULLELL ANTONIA 17 007 GIRONA AMER PEREA RODRIGUEZ FLORENCIA 17 007 GIRONA AMER ROURA PALLARES ANTONI 17 007 GIRONA AMER TORRENT COLL JAVIER 17 008 GIRONA ANGLÈS ATRIO SANCHEZ ELISABET 17 008 GIRONA ANGLÈS BOSCH HERRERO MARIONA 17 008 GIRONA ANGLÈS CARREIRAS COLL JOAN 17 008 GIRONA ANGLÈS CORNELLA ROIG RAQUEL 17 008 GIRONA ANGLÈS EXPOSITO MOYANO RAFAEL 17 008 GIRONA ANGLÈS GAMELL COSTA MERCE 17 008 GIRONA ANGLÈS HERNANDEZ FRANCH JOAN FRANCESC 17 008 GIRONA ANGLÈS LOPEZ MORENO VANESA 17 008 GIRONA ANGLÈS MIRO CAMPOLIER ALBERT 17 008 GIRONA ANGLÈS PADIN PASTORIZA ANNA MARIA 17 008 GIRONA ANGLÈS PONS PIBERNAT ALBERT 17 008 GIRONA ANGLÈS RECASENS SIMON ANNA 17 008 GIRONA ANGLÈS ROYO BARNEDA PERE 17 008 GIRONA ANGLÈS SOLER COLOMER JAUME 17 008 GIRONA ANGLÈS VEGA DE LA SANCHEZ RAQUEL 17 009 GIRONA ARBÚCIES ALSINA RUIZ MARTI 17 009 GIRONA ARBÚCIES BAYE ROCA M.
    [Show full text]
  • De L'edat Moderna Als Nostres Dies
    Conferències a l’Arxiu Municipal GIRONA. CONSTRUIR LA CIUTAT (II) De l’edat moderna als nostres dies Edita: Ajuntament de Girona. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP) © dels textos: Josep Clara, Rosa Fraguell, Anna Gironella, Francesc Miralpeix, Lluís Muntada, Ramon Ripoll. © de les fotografies: Pàg. 9: Projecte de construcció del mercat a plaça Independència, 1892. Au- tors: Martí Sureda, Esteve Muxach i Josep Prats. AMGi. Fons Ajuntament de Girona. Urbanisme i Obres. Pàg. 33: Projecte de capella al convent de carmelites descalços de Sant Jo- sep, 1735. Autor: Soriano. AMGi. Fons Ajuntament de Girona. Urbanisme i Obres. Pàg. 55: Projecte de pont de fusta de les Palanques Vermelles, 1733. Autors: Joan Cusanas i Josep Roura, fusters. AMGi. Fons Ajuntament de Girona. Urbanisme i Obres. Pàg. 91: Enderroc de la muralla del Mercadal, 1901-1908. Ajuntament de Girona. CRDI (Antonio J. García Asensio). Pàg. 117: Vista enlairada de les cases del barri de Sant Narcís, 1960-1970. Ajuntament de Girona. CRDI (Josep Buil Mayral). Pàg. 139: A de Cinema, poema objectual de Joan Brossa instal·lat a la plaça de Santa Susanna, i façana del Museu del Cinema, 2009. Ajuntament de Girona. Museu del Cinema. © foto de la portada: Ajuntament de Girona. CRDI (Mariano Enrich). Gravats. Plànol de la ciutat de Girona durant els setges napoleònics de 1808 i 1809, fragment (1809). Realització: Curbet Edicions ISBN: 978-84-8496-200-7 Imprès a Catalunya Dip. legal: GI. 1.139-2014 GIRONA. CONSTRUIR LA CIUTAT (II) De l’edat moderna als nostres dies ÍNDEX INTRODUCCIÓ Josep M. Nolla................................................................................. 7 FONTS DOCUMENTALS PER A L’ESTUDI DE L’URBANISME A GIRONA DEL SEGLE XVI AL SEGLE XX Anna Gironella ...............................................................................
    [Show full text]
  • TERCERA CATALANA, GRUP 19 Temporada 2021-2022
    Federació Catalana de Futbol Calendari de Competicions TERCERA CATALANA, GRUP 19 Temporada 2021-2022 Equips Participants 1.- FORNELLS, UE. "A" (5264) 2.- SANTA PAU, P. "A" (5113) 3.- ESCOLA F. GARROTXA "A" (5177) 4.- SANT GREGORI, A.E. "A" (5067) 5.- FONTCOBERTA, U.E. "A" (5144) 6.- LES PLANES, C.F. "A" (5052) 7.- CELLERA, C.F. "A" (5009) 8.- SANT ROC OLOT , C.F. "A" (5100) 9.- CAMPDEVANOL, U.E. "A" (5013) 10.- CORNELLA TERRI, A.E. "A" (5135) 11.- SANT PONÇ, AT. "A" (5068) 12.- ABADESSENC, C.E. "A" (5032) 13.- BANYOLES CLUB AT. "A" (5307) 14.- ESCOLA F. GIRONES-SABAT "A" (5301) 15.- LES PRESES, C.F. "A" (5049) 16.- VILABLAREIX FUTBOL CLUB "A" (5348) 17.- SANT PRIVAT D'EN BAS, F.C "A" (5145) 18.- HOSTOLES, U.D. "A" (5099) TERCERA CATALANA, GRUP 19 Página: 1 de 6 Federació Catalana de Futbol Primera Volta Segona Volta Jornada 1 (19-09-2021) Jornada 18 (06-02-2022) FORNELLS, UE. "A" - ESCOLA F. GARROTXA "A" ESCOLA F. GARROTXA "A" - FORNELLS, UE. "A" VILABLAREIX FUTBOL CLUB "A" - FONTCOBERTA, U.E. "A" FONTCOBERTA, U.E. "A" - VILABLAREIX FUTBOL CLUB "A" ESCOLA F. GIRONES-SABAT "A" - CELLERA, C.F. "A" CELLERA, C.F. "A" - ESCOLA F. GIRONES-SABAT "A" ABADESSENC, C.E. "A" - CAMPDEVANOL, U.E. "A" CAMPDEVANOL, U.E. "A" - ABADESSENC, C.E. "A" CORNELLA TERRI, A.E. "A" - SANT PONÇ, AT. "A" SANT PONÇ, AT. "A" - CORNELLA TERRI, A.E. "A" SANT ROC OLOT , C.F. "A" - BANYOLES CLUB AT. "A" BANYOLES CLUB AT. "A" - SANT ROC OLOT , C.F.
    [Show full text]
  • Girona Ter Tordera - Spain
    450000 460000 470000 480000 490000 500000 510000 520000 2°20'0"E 2°25'0"E 2°30'0"E 2°35'0"E 2°40'0"E 2°45'0"E 2°50'0"E 2°55'0"E 3°0'0"E 3°5'0"E 3°10'0"E 3°15'0"E ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! GLIDE number: N/A Activation ID: EMSR422 ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Int. Charter call ID: N/A Product N.: 01GIRONATERTORDERA, v1 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! GIRONA TER TORDERA - SPAIN ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 0 ! ! 0 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Escala, L' ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Flood - Situation as of 24/01/2020 !! ! ! ! 0 0 ! Albons ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Garrigoles ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 0 Vilopriu ! 0 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Cornellà ! Vilademuls ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 0 ! ! 0 ! ! !
    [Show full text]
  • Regulació D'usos Del Sòl No Urbanitzable
    REGULACIÓ D’USOS DEL SÒL NO URBANITZABLE Proposta d’una base normativa Document 5 Novembre de 2008 Cofinançament FEDER Fons Europeu de Desenvolupament Regional PROPOSTA D’UNA BASE NORMATIVA PER A LA REGULACIÓ D’USOS EN SÒL NO URBANITZABLE Terme municipal de Serinyà Novembre de 2008 TAULA DE CONTINGUTS 1. Introducció ................................................................................................................ 1 1.1. Presentació............................................................................................................................. 1 1.2. Agenda 21 de Cabanelles, Crespià, Esponellà, Fontcoberta i Serinyà ................................. 1 1.3. Procés participatiu en l’elaboració dels treballs de regulació del SNU.................................. 2 1.4. Concrecions de la incorporació d’aquests treballs al planejament vigent ............................. 3 2. Definició del model territorial a planificar.............................................................. 4 3. Objectius del sòl no urbanitzable ........................................................................... 5 3.1. Les escales d’anàlisi per orientar i concretar el planejament urbanístic municipal ............... 5 3.2. Objectius generals i específics del sòl no urbanitzable ......................................................... 6 4. Zonificació del sòl no urbanitzable....................................................................... 10 5. Proposta normativa...............................................................................................
    [Show full text]
  • Sortida Esponella, Orfes I Vilert
    15è CICLE DE SORTIDES DE CONÈIXER EL PLA DE L’ESTANY VILERT (ESPONELLÀ) i ORFES (VILADEMULS) 7a sortida – diumenge, 2 d’abril de 2017 Centre d’Estudis Comarcals i Centre Excursionista de Banyoles VILERT: Rajoleria de ca l’Abella. Font de Beu i Tapa. Església de Santa Maria. Castell de Vilert. ORFES: Ermita de Sant Roc. Església de Santa Maria. Creu de can Gai. Rajoleria de ca l’Abella situada en la propietats del terreny de can Batlle. Consta de 4 boques de forn, dues superiors tapiades i dues operatives, amb una fondària de 4,5 m, cobertes per 7 arcs de volta per suportar la càrrega. A sobre es troba el forn per coure, de forma quadrada de 2,90×2,90 i una fon- dària actual d’uns 3,5 metres. La paret del costat est comença a presentar símptomes d’esfondrament. Al cantó es troben les restes d’un vell edifici del qual es conserva trams de paret que podria haver servit com magatzem per la mercaderia. Si es continua uns metres amunt per la pista es podria accedir directament a la part superior del forn, una esplanada on també es deuria preparar la pasta, fer els rajols i altres peces per coure. Una mica més amunt trobem a mà esquerra les restes d’una petita bassa per pastar fang. Pujant una mica més es troba a mà dreta l’antiga font coneguda com la Fontica, que subministrava aigua a les basses. Si continuem pujant, més de 200 m, s’arriba a una zona d’on es nota que han extret material encara que no sem- bla que hagués estat la font d’argila per a la rajoleria, sinó que aquesta s’hagués extret de les vores del camí o d’algun lloc més amagat dins del bosc.
    [Show full text]