Població I Territori Al Pía De L'estany
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
GEOGRAFÍA >5D0 500 1000 1000-1500 1500-2000 5000-5500 Totai pobiQcio comarcal: 15-863 habs 5Km G.1 DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ AL PLA DE LESTANY (1900) FONT: GARCÍA FERNANDEZ, (1987), Población de los actuales términos municipales, INEMadrid. Població i territori al Pía de l'Estany DAVID COMAS f VILA •:'modus vivendi" urbá i una prepon 1900-1930 ANNA RIBAS I PALOM derancia territorial, sense precedente, de Banyoles sobre la seva rodalia Com la Garrotxa, la Selva o el Baix comarcal (mapes G 1., G.2, i G.3.). Empordá, el primer terg de segle Tot i que el resultat és semblant al suposá peí Pía de l'Estany un període l Pía de l'Estany compren 11 del conjunt cátala, el procés histónc, de creixement modera!, quatre vega- municipis agrupáis al voltant el calendan demográfic, ha estat forga des inferior a la mitjana catalana. Si bé Ed'una petita ciutat, Banyoles, on diferent. En la mateixa linia que el Baix el Principal manifesta, entre 1900 i viu actualment el 60% de la població Empordá, el Pía ha passat de per- 1930, un important augment del nom comarcal (13.000 habitante). La resta tányer de la Catalunya moderadamenl bre d'habitants (42%), l'Estany només d'estanyencs, uns 8.000, están hetero- creixent del primer terg del segle XX creix en un 10%. (vegeu taula T,2). géniament repartits en la desena de a alinear-se amb les comarques mes Son els darrers anys del nostre segle municipis restante que —si exceptuem expansives, les de l'anomenat «passa- en qué la resta de la comarca del Pía Porqueres i Cornelia de Terri— en cap dor» o «eix litoral» (vegeu T.2.). De sosté un ritme de creixement compa cas superen els 800 viiatans (vegeu comarca tímidament creixent a espai rable al de Banyoles; fins i tot munici taula TI). Seguint pautes semblants. phvilegiat de desenvolupament; tal pis com Cornelia. Camós o el segleXX s'ha produít, a Catalunya, mutació suggereix parar esment al Fontcoberta teñen una dinámica más una acusada polantzació del pobla- procés transcorregut d'una situació a elevada (vegeu taula T.l), La pobra nient comarcal, la consagració del l'altra. marxa económica de Banyoles i l'acti- 531 Revista de Girona GEOGRAFÍA T,1. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DHABITANTS AL PLA DE LESTANY (1900-1986) 1900 1930 A (%) 1950 A(%) 1981 A(o/o) 1986 A(°/(!) BANYOLES 5.103 5.947 0,55 6,672 0,61 12.378 2.85 12.854 0,77 CAMÓS 464 652 1,35 572 -0,61 633 0.36 618 -0,47 CORNELLÁC) 1.722 2.162 0,85 2.975 -0.43 1 748 -0,38 1.760 0,14 CRESPIÁ 607 543 -0,35 418 -1,15 222 -1,56 228 0 54 ES PON ELLA 759 710 -0.22 696 -0,10 373 —1.55 368 -0,27 FONTCOBERTA 563 646 0,49 621 —0,19 628 0,04 739 3,54 PALOL R. 517 540 0,15 505 —0,32 386 -0,79 370 -0,83 PORQUERES 943 1,073 0,46 1.072 0,00 2,540 4,56 2,796 202 SERINYÁ 842 735 -0,23 737 -0,31 239 -2,25 224 -1,26 SI MIQUEL 957 981 0,08 880 —0.51 726 -0,58 702 -0,66 VILADEMULS 1.921 1.953 0,06 1,731 —0,57 823 -1.75 757 -1,60 14,398 15.992 0,37 15.879 -0,04 20.696 1,01 21,416 0,70 A(%) Taxa creixeT.ent anual respecte cens anterior, FONT. Eiaboració propia a partir de GARCÍA FERNANDEZ. (1987). Población de los actuales términos municipales, Madrid, INE, CIDC (1988), La pcoiaaú de Caíatunya ssgcns e< Padrd Muniapal d'Hab'- fanís de J986. Barceloris, CIDC T.2. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÚ COMARCAL (1900-1986) O 1900 1930 A(%) 1960 A(o/o) 1981 A(%) 1986 A(%) Alt Emoordá 66.560 66.282 -0,01 63,569 —0,14 80,790 1,35 85.398 1,14 Baix Empordá 55,397 56,044 0.04 58,769 0,16 81,990 1,98 83.911 0.47 Cerdanya 11.930 10,692 —0.35 11.850 0.36 12,041 0,08 12.200 0,26 Garrolxa 35.944 40,530 0,43 40.777 0,02 45,245 0,55 45,368 0,05 Pía Estany 14.398 15,992 0,37 16.682 0,14 20696 1,20 21416 0,70 Ripollés 29,340 34,046 0,53 34,800 0.07 33,102 —0,24 31,641 -0,88 Selva 46.053 48.924 0,21 54,518 0.38 82,606 2,58 91.238 2,09 Catalunyaf") 1,966 2,791 1.40 3.925 1,90 5,956 2,50 5.978 0,10 {") Excepte el Girones, [") En milers, A(%) Taxa incremenl anual respecte al cens anterior FONT: CAPELLADES. FALGUERA, (1967 marf-juny), i eiaboració propia. vitat agrícola de la rodalia no van pro 1930-1950 (0,14%) al mateix nivell que el de la piciar l'expansió demográfica de la Garrotxa (0,02%), el Ripollés (0,08%) zona. El punt d'inflexió de la lenta evo- i el del Baix Empordá (0,16%), La resta Interessa mencionar la segona lució del Pía cap al nou régim demo de comarques gironines, excepte lAll década del segle. moment en qué la gráfic, coincideix amb el conjunt Empordá, teñen increments superiors ciulal enregistra l'únic período inter- cátala peí íel de compartir la contun (vegeu ¡aula T.2,). censal decreixent. a un ritme anual del dencia de la Guerra Civil; descens Comparant-iQ al de Catalunya, -0,4%, Ádhuc obviant la probable brusc de la natalitat i un increment de s'observa com el creixement demo defectuositat del cens de 1910, lot la mortalitat, que assoliria la máxima gráfic de la comarca és ínfim mentre apunta que la pandemia gripal de expressió a fináis deis anys 50 (gráfic que al Principal augmenta en un 16%. 1918-19 afectes en gran manera una G,4), Els anys de la inversió del model entre 1930 i 1950, el del Pía de ciutat amb nivells de morlalitat i insa* de poblament son anys decisius: en l'Estany és decreixent. lubrital espectalulars, amb escasses els anys 30 i 40 la ciutat del Rem es implantacions industriáis, i amb con- manté en una lima tímidament dicions de vida forga precarios per a creixent, pero entre els 10 mumcipis 1950-1981 les classes «populars», (TERRADES, restants del Pía no tii ha «lloc geográ- 1985), A partir d'aquest moment i íins \\c» on es conservin els, nivells de El periode de la gran expansió, a la Guerra Civil, el fet demográfic mes creixement deis anys 30, Ádliuc Cor del "desarrollisme:'', de la consolida destacable de Banyoles és un notable nelia o Fontcoberta teñen taxes nega do económica, coincideix plenament creixement vegetatiu, litgat a la defini tivas. El resultat és un creixement amb l'evolució del conjunt cátala. tiva consolidado de la «transició comarcal molt proper a zero. Entre 1950 i 1981, la dinámica demo demográfica, don presumiblement es Cal situar el ritme de creixement gráfica és d'una intensitat inimagina difongué a tota la comarca. del Pía de l'Estany en aquesta etapa ble en la postguerra: el Pía de l'Estany 532 ^ >5D0 500-1000 lDOO-1500 1500-2000 2000-2500 5 500-7000 Total poblado' conorcal: 15.B79 habs- o 5 Km G,2. DíSTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ AL PLA DE LESTANY (1950) FONT: GARCIA FERNANDEZ, (1987), Población de los actuales términos municipales. ladrid. INE. augmenta en 4.817 persones, un 30% Anivelldel Principatshadibuixat sembla haver tocat fons l'any 1985 de la poblado de 1950. Alió mes signi- molt clarament un «eix litoral», en el (vegeu taula 3). Es confirma també la ficatiu és, per una banda, la polantza- qual el Pía participa, com la Selva, el frenada de i'éxode rural; només 6 ció del poblament, la canahtzació Girones i l'Empordá; el ritme anual del municipis perden població. i tots ells d'aquesta expansió sense precedents Pía (1,2%) és similar al de l'Alt ho tan a uns nivells discrets, entre 3 histories coneguís cap a la capital Empordá (1,35%) i allunyat del major i 20 cops menys intensos que en els comarcal; de 6.672 habitants al 1950 dinamismo del Girones, la Selva i el darrers lustres. es passa ais 12.378 de 1981, a un Baix Empordá. Quant a la compara Com és ben sabut, Catalunya ha ritme anual acumulatiu de 2.8% do amb el Principat, el Pía ha demos- sofert entre 1981 i 1986 un preocupant (vegeu taula Ti.). Com a moltes ciu- trat una línia moderada; alió mes estancamentdel nombre d'habitants. tats de Catalunya, a Banyoles s'asso- destacable és que Banyoles ha tingut La demarcació de Girona ha mostrat leixen taxes de creixement sovint per primer cop una conducta ben en aquests anys 80, a molta distancia etiquetades com a «tercermundistes». similar, gairebé idéntica a la de tot el de la demarcado de Barcelona, la I per altra banda, un segon punt pais: una taxa de creixement anual major vitalitat del Principat. El Pía de d'interés: a partir deis anys 50 Porque- compartida del 2,8%, entre 1950 i l'Eslany (0,7%), l'Alt Empordá (1.14%) res inicia un creixement espectacular, 1981 (vegeu T.2.). i la Selva (2.09%) son, a hores d'ara, de l'ordre d'un 4,5% anual que por les comarques amb major vitalitat de tará aquest municipi a triplicar el nom les terres giromnes.