UNA AUTARQUIA CASERNARIA Els Alts Càrrecs Militars a El Alto Estado Mayor, Ministerio De Industria Y Comercio I El Instituto Nacional De Industria, 1938-1962
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
ADVERTIMENT. Lʼaccés als continguts dʼaquesta tesi queda condicionat a lʼacceptació de les condicions dʼús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://cat.creativecommons.org/?page_id=184 ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis queda condicionado a la aceptación de las condiciones de uso establecidas por la siguiente licencia Creative Commons: http://es.creativecommons.org/blog/licencias/ WARNING. The access to the contents of this doctoral thesis it is limited to the acceptance of the use conditions set by the following Creative Commons license: https://creativecommons.org/licenses/?lang=en UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA Departament d’Història Moderna i Contemporània Doctorat en Història comparada, política i social UNA AUTARQUIA CASERNARIA Els alts càrrecs militars a El Alto Estado Mayor, Ministerio de Industria y Comercio i El Instituto Nacional de Industria, 1938-1962. Tesi Doctoral Presentada Dirigida Josep Sanjuán Altayó Martí Marín Corbera Setembre 2016 1 2 Al meu pare Antoni Sanjuán Alegre i al seu amic Natali Miret Casals 3 4 AUTARQUIA: UN CANVI DE MODEL PART PRIMERA. Capítol I El Alto Estado Mayor. Nou organisme militar organitzat directament per Franco -L’Exèrcit després de la Guerra Civil -La contrareforma militar i la creació del Alto Estado Mayor Capítol II Buscant les arrels professionals dels principals personatges militars relacionats amb l’autarquia i la política: l’Exèrcit espanyol al Marroc un exemple d’ineficàcia i corrupció. -Coincidències a Melilla i Tetuán (1909-1921). Francisco Martín Moreno un fil conductor. -Fidel Dávila Arrondo. Annual i la dictadura. La discutible competència militar d'alguns herois de la Guerra Civil. -Luis Orgaz Yoldi. Un oficial colonial. La violència: una “fórmula” civilitzadora. Capítol III El Alto Estado Mayor (1939-1945) Juan Vigón Suero-Díaz -Consejo de Economía Nacional Francisco Martín Moreno. Fidel Dávila Arrondo - Comité Ordenador de Minerales Especiales de Interés Militar (COMEIM) - Principals gestors del COMEIM -Consideracions finals sobre el COMEIM -El Alto Estado Mayor, l’INI i la industria militar Capítol IV 5 Unes conseqüències de la política autàrquica. Els Aliats estan guanyant. -El règim busca el rearmament. Gómez-Jordana segona vegada Ministre -l’Eix ha perdut la guerra -El pes del petroli durant la Segona Guerra Mundial Capítol V El Alto Estado Mayor (1945-1954) Luis Orgaz Yoldi. -Guerra Civil -La postguerra i la Segona Guerra Mundial Juan Vigón Jefe Alto Estado Mayor (segona vegada febrer 1946) -El moment econòmic espanyol del 1945 -Pactes de Madrid 1953 -Junta de Energía Nuclear 6 PART SEGONA Capítol I Ministeri d’Indústria i Comerç De la Junta de Defensa Nacional a la Junta Técnica. Juliol 1936- gener 1938. El Ministeri d’Indústria i Comerç. 1938-1951 -L’intervencionisme en estat pur. -Comisaría General de Abastecimientos y Transportes (CAT). -Suanzes deixa el Ministeri. -Un coronel d’artilleria amb responsabilitat industrial, però de forma temporal -L’únic Ministre no militar (falangista) del període 1938-1962. Quatre anys. -Altre vegada Suanzes Ministre i alhora President de l’INI. Capítol II El Instituto Nacional de Indústria. -Estructura empresarial -Gestors amb molta influència. -Una altre vegada la Guerra al Nord d’Àfrica. Gasos tòxics i repressió a la població del Rif. -Projecte industrial de l’INI -De mobilització industrial a industrialització. Militars en el Consell de l’INI Capítol III Una gestió casernària. Els carburants. La solució autàrquica: fabricació de carburants sintètics. Empresa Nacional Calvo Sotelo de Combustibles Líquidos y Lubricantes (ENCASO) -Consells d’Administració -El tinent coronel Planell i el III Reich: buscant tecnologia. -El tinent coronel Planell organitza una estructura industrial autàrquica. Un fracàs anunciat Una escletxa al sistema autàrquic casernari. Refinería de Petróleos de Escombreras S.A. (REPESA) -Consells d’Administració 7 Dues tècniques. -Planell un bon gestor casernari. Capítol IV Una elit militar dins l'entramat econòmic (1938-1951) -Taula I -Taula II -Taula III -Taula IV -Un resum 8 AUTARQUIA: UN CANVI DE MODEL A Espanya, al final de la Guerra Civil la producció industrial i l’agrícola havien caigut fins a nivells molt baixos. També els països d’Europa que van patir la Segona Guerra Mundial (1939-1945) van tenir una davallada important de la producció, però el 1950 ja havien arribat als índexs d’abans del conflicte armat, mentre que a l’Estat espanyol no es van assolir els nivells de pre-guerra fins a mitjans dels cinquanta1, per bé que el conflicte espanyol havia finalitzat el 1939. Davant d’aquest comportament diferent la historiografia ha hagut d’interrogar-se, ¿Perquè aquest retard espanyol? D’entrada, i malgrat l’exageració en les destruccions ocasionades per la guerra com a forma de justificar la demora en la recuperació econòmica, les devastacions bèl·liques no expliquen per elles mateixes la lentitud de la recuperació espanyola, donada la desproporció de mitjans de destrucció massius entre una i altra guerra –amb avantatge per a la de 1939-45, naturalment- per tant, han hagut de considerar-se altres factors. Fa temps que va quedar establert ja que aquests factors obeïren a decisions polítiques i econòmiques dictades des de les més altes instàncies del règim i que en cap cas es poden qualificar d'obligades.2 L’explicació d’aquestes decisions fou en part ideològica i en part d’ordre pràctic: els dirigents franquistes es mostraren convençuts que només en un determinat marc ideològic es podien trobar les solucions adequades, tant per a la recuperació econòmica com per anar més enllà quan aquesta s’hagués produït. Es pot veure en el projecte econòmic del franquisme certes connexions ideològiques amb l’intervencionisme de la Dictadura de Primo de Rivera, cosa que allunyaria la causalitat de les destruccions de guerra, però en realitat el model franquista venia de més lluny. Com explica Jordi Catalán3, la font d’inspiració del règim van ser més aviat les experiències coetànies d’Alemanya i d'Itàlia: els primers governs franquistes estaven entusiasmats amb els resultats assolits pels països amb sistemes polítics totalitaris. Les autoritats del règim havien vist que la recuperació econòmica a Alemanya a partir de 1933 s’havia materialitzat mitjançant un seguit de decisions fonamentades en 1 CATALAN,J. La economía española y la Segunda Guerra Mundial, Ariel Historia Barcelona 1995. p.27. 2 Una primera síntesi sobre el tema va quedar establerta per GARCÍA DELGADO, J.L., “La industrialización y el desarrollo económico de España durante el franquismo” dins C.SUDRIÀ, J.NADAL i A.CARRERAS, La economía española en el siglo XX. Una perspectiva histórica, Ariel, Barcelona, 1987, p.164-189. 3 CATALAN,J. La economía española y la Segunda Guerra Mundial, Ariel Historia Barcelona 1995. p.62. 9 l'increment de la inversió pública, però abocades en exclusiva al rearmament i acompanyades del monopoli del comerç exterior per part de l’Estat. La reorganització econòmica alemanya havia passat, doncs, per l’establiment d’objectius polítics –i ja veurem que, sobretot, militars- que donaven pas, no només a la recuperació sinó que obrien perspectives futures de creixement. En aquest context el govern franquista s’adonà de la importància del programa quadriennal del Reich alemany de 1936, el qual augmentava la capacitat industrial en projectes d’importància estratègica que, com ja veurem, l’INI va intentar copiar en tot el relacionat amb els combustibles sintètics. En paraules de Jordi Catalán: El llamado Plan Cuatrienal, anunciado en 1936, programó la canalización de la inversión pública hacia proyectos industriales destinados a la obtención o a la ampliación de la capacidad productiva de inputs básicos de importación estratégica en un conflicto armado: combustibles y caucho sintético, aluminio, explosivos, productos químicos básicos, acero i metales no ferrosos. Para su implementación se contaba con la cooperación del gigante químico del país, la compañía I.G. Farben. El 1933 Hitler havia estat nomenat Canceller del Reich, però el 1934 passà convertir-se en dictador (Führer). En conseqüència es va produir un augment de la influència del partit nazi en el terreny militar i econòmic, de manera que l’absolut control de l’aparell de l’Estat, i la imposició de l’expansionisme en política exterior conduirien directament a la guerra.4 Itàlia també va representar un punt de referència per les autoritats espanyoles. Allí, des del 1933, l’Estat controlava una gran part de la indústria5, havia legislat en el sentit de 4 En aquest sentit el professor Garcia Pérez (Franquismo y el Tercer Reich), recull l’exposició de l’historiador alemany Wolfgang Schieder el qual relaciona la intervenció nazi en la Guerra Civil amb el començament del programa quadriennal de Hitler; SCHIEDER, W. “Spanischer Bügerkrieg und Vierjahresplan: Zur Struktur nationalsozialistischer Aussenpolitik”, el artículo ha sido editado en dos libros distintos: SCHIEDER, W. y DIPPER, Ch. (eds): Der Spanische Bürgerkrieg in der internationalen Politic (1936-1939), Munich 1976. pp 162-190; y en MICHALKA, W. Nacionalsozialistische Aussenpolitik, Darmstadt, 1978 p.p. 325-359. nuestras referencias se atienen a esta última edición. Dins GARCIA PÉREZ, R. Franquismo y el Tercer Reich. Centro de Estudios Constitucionales. Madrid 1994. p 55. Per veure la construcció del Nou Ordre Alemany: GARCÍA PÉREZ, R. “El proyecto continental del Tercer Reich“ Revista de Estudios Políticos (Nueva Época) Enero-Marzo 1995 nº 87. 5 SAN ROMAN, E. Ejército e Industria: el nacimiento del INI. Crítica 1999 p. 144-146 El Istituto per la Ricostruccione Italiana. “El IRI fue fundado el 21 de enero de 1933 como institución transitoria para asumir bancos en quiebra y sus correspondientes carteras industriales. En 1937, Mussolini hizo cambiar el curso de la entidad convirtiéndola en el 10 fer necessària una autorització administrativa per la creació de noves instal·lacions i, a partir de 1935, amb la invasió d’Etiòpia, el règim feixista s’inclinà a implantar un sistema autàrquic6. D'altra banda, es tractava de dos governs amb els que el Nuevo Estado franquista mantenia unes relacions excel·lents que, per força, havien de facilitar la col·laboració.