1

Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la

Serra de Montsià

Desembre de 1999 2

3 Aquest Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Serra de Montsià ha estat redactat per un equip de la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic compost per

Francesc X. Camps Fernàndez, geògraf Josep Francesc Diego Vives, biòleg Jordi Fontboté Rubió, arquitecte Salvador Grau Tort, biòleg Fina Lladó Font, geògrafa Lluïsa Pujolriu Font, geòloga dirigit per

Xavier Carceller i Roqué i amb la col.laboració de

Joan Antoni Pont Gómez Jaume Ruiz-Olalla Serisier Rosa Maria Serrano Garcia Carme Venteo Garcia Laureà Giné Benaiges

El projecte de Pla especial fou redactat per un equip compost per

Anna Añó Luna Josep M. Aragonès Gisbert Àlex Farnós Bel Jordi Valero Pujol dirigit per

Josep M. Aragonès Gisbert (Consorci de Serveis Agroambientals de les comarques del Baix Ebre i Montsià) Àlex Farnós Bel (Museu del Montsià) i amb la col.laboració de

Joan E. Ferré Jaume Pla Maria del Mar Villalbí Joaquim Virgili Francesca Balanzà Cristóbal Cabanes

Agraîm la col.laboració de el Consell Comarcal del Montsià els ajuntaments de Freginals, Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Alcanar i Ulldecona la Direcció General del Medi Natural

4 la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme el Museu del Montsià i l’empresa Valenciana de Cementos Portland SA

Barcelona, desembre de 1999

5

Memòria informativa 6 7 1 INTRODUCCIÓ

1.1 El Pla d'espais d'interès natural

El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Serra de Montsià es formula en desenvolupament del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. El Pla d'espais d'interès natural (en endavant, PEIN) té caràcter de pla territorial sectorial i va ser redactat de conformitat amb la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals (en endavant, Llei 12/1985), i la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial. El PEIN estableix un sistema de 144 espais del territori català considerats pel seu interès natural i representatius dels sistemes naturals presents a Catalunya, als quals dota d'un règim de protecció bàsic. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Serra de Montsià fa referència a un d'aquests espais.

En l'article primer de les Normes del PEIN, Objecte del Pla, el Decret 328/1992 estableix:

1.1 El present Pla d'espais d'interès natural té com a objecte [...] la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals la conservació dels quals es considera necessària d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen.

1.2 En el marc del Pla d'espais d'interès natural [...] es potenciaran, congruentment amb les finalitats de conservació expressades al punt anterior, els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques, d'aqüicultura, de pesca i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants dels municipis que hi són inclosos, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per evitar el despoblament rural i es promouran les activitats descontaminants del medi. A aquests efectes, es prendran les mesures oportunes per assegurar el manteniment d'aquestes activitats tradicionals en les seves condicions actuals i de forma compatible amb la protecció dels espais inclosos al Pla.

8 1.2 El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Serra de Montsià

1.2.1 Bases jurídiques

D'acord amb l'article 16 de la Llei 12/1985 i amb l'article 8.1 de les Normes del PEIN, la delimitació definitiva dels espais inclosos en el Pla s'ha de fer segons alguna de les modalitats de protecció especial previstes a l'article 21.1 de la Llei 12/1985, o bé amb l'aprovació d'un pla especial de protecció del medi natural i del paisatge, al qual es fa esment en l'article 5 de la Llei 12/1985. Aquesta segona opció és l'elegida en el cas de la Serra de Montsià.

Aquest Pla especial s'ha de formular d'acord amb el que estableix la legislació urbanística, d'acord amb l'article 8.5 de les Normes del PEIN i en congruència amb l'article 5.1 de la Llei 12/1985. D'acord amb aquesta legislació, el Pla especial ha de contenir la descripció detallada dels límits de l'espai i la seva representació gràfica a escala suficientment detallada, i pot contenir altres determinacions per a la protecció del medi natural i del paisatge.

1.2.2 Oportunitat

La redacció i tramitació d'aquest Pla especial s'ha fet per donar compliment a tot allò especificat en el paràgraf anterior, referit als antecedents jurídics, i per desenvolupar de forma particularitzada els objectius generals disposats pel Pla d'espais d'interès natural.

No obstant això, el Pla especial coincideix en el temps amb tres fets que cal considerar i que reforcen l'interès i l’oportunitat d’aquest document:

- L'interès del Consell Comarcal del Montsià per promoure el marc normatiu referent a la conservació dels paràmetres i valors ambientals de la comarca i desenvolupar, en el seu àmbit territorial, totes les disposicions administratives i legislatives que ho han de permetre.

- L’interès dels municipis que situen part del seu territori en la Serra i que es concreta en la voluntat de disposar d’uns coneixements que avaluïn les potencialitats d’aquest espai i un marc normatiu específic. D’altra banda, cal considerar també la recent incorporació, mitjançant compra, al patrimoni municipal de Sant Carles de la Ràpita d'una finca de 400 ha, pràcticament el 100% de la superfície municipal afectada pel PEIN i prop del 12% de la totalitat de la superfície afectada per la delimitació provisional de l'espai efectuada pel PEIN. Aquest fet modifica sensiblement la situació de la propietat en el moment de l'aprovació del PEIN, quan la presència de propietat de titularitat pública era molt reduïda.

9 - L’aprovació del Pla director del Delta de l'Ebre, que afecta una zona pròxima d'alt valor ecològic. La redacció del Pla especial de la Serra de Montsià significa, en aquest context, continuar les tasques de planificació i ordenació dels espais d'interès natural de la comarca del Montsià, homogeneïtzar criteris i donar una coherència territorial a les polítiques destinades a la conservació del patrimoni natural.

1.2.3 Finalitat

La finalitat d’aquest Pla especial és la protecció dels valors naturals i paisatgístics de l’espai del PEIN Serra de Montsià, d’acord amb els objectius generals establerts per la Llei 12/1985 i, pel PEIN i amb els que específicament determina aquest Pla especial. En aquest context, el Pla especial aporta:

- L’estudi de base que precisa els seus valors i problemàtiques.

- La delimitació definitiva de l'espai.

- L'ordenació de la Serra de Montsià per tal de conservar i promoure els seus valors naturals, culturals i socials.

- La normativa que ha de garantir aquestes objectius.

D'altra banda, d'acord amb l'article primer de les normes del PEIN, el Pla especial té com a finalitat promoure els usos de l'espai que siguin compatibles amb la seva conservació i contribuir al desenvolupament de les poblacions afectades.

1.2.4 Àmbit del Pla especial

L'àmbit territorial del Pla especial de la Serra de Montsià resta inclòs íntegrament en la comarca del Montsià. En total inclou 3.619,4 ha, distribuïdes entre 5 municipis: 10

Municipis Superfície % inclosa al PEIN (ha) Alcanar 918,9 25,4 Amposta 465,4 12,8 Freginals 336,8 9,3 Sant Carles de la Ràpita 484,6 13,4 Ulldecona 1.413,8 39,1 Quadre 1: Distribució per municipis de la superfície PEIN

1.2.5 Tramitació

La redacció del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Serra de Montsià correspon a la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic del Departament de Medi Ambient, d'acord amb el Decret 150/1993, de 7 de maig, pel qual s'estructura l'esmentada Direcció General, i el Decret 272/1996, de 23 de juliol, de reestructuració del Departament de Medi Ambient.

La seva tramitació es regula a l'article 8.5 de les Normes del PEIN, on s'estableix el següent:

La tramitació d'aquests plans especials s'ajustarà al que estableixen el Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents en matèria urbanística, i la Llei 12/1985. Conseqüentment, una vegada aprovats inicialment, els plans seran sotmesos a informació pública durant un mes i, transcorregut aquest termini, s'obrirà un altre període d'idèntica durada per donar audiència a les corporacions locals el territori de les quals resulti afectat.

Prèviament a l'aprovació definitiva, caldrà demanar informes als ajuntaments afectats quan aquests no siguin promotors del pla, al Consell de Protecció de la Natura i al Centre de la Propietat Forestal. Seran preceptius els informes dels departaments de Política Territorial i Obres Públiques i d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, i els altres establerts per la normativa vigent.

Quan els plans siguin promoguts per la Generalitat de Catalunya, les aprovacions inicial i provisional correspondran al conseller de Medi Ambient. L'aprovació definitiva d'aquests plans correspondrà al Govern de la Generalitat. 11 1.3 Contingut del Pla especial

1.3.1 Documents a) Memòria informativa

Efectua un estudi detallat i una descripció exhaustiva dels aspectes més característics i dels valors més significatius que estan relacionats amb la inclusió en el PEIN de la Serra de Montsià i que tenen una funció important en el manteniment dels processos ecològics existents en l'àmbit del Pla especial.

D'aquesta forma, la memòria informativa s'articula a l’entorn de les característiques socioeconòmiques particulars de l'espai de la Serra de Montsià i del seu patrimoni natural (gea, fauna i vegetació). b) Memòria d'ordenació

Aquest document estableix els objectius del Pla i, exposa i justifica la delimitació definitiva de l'àmbit territorial de l'espai de la Serra de Montsià així com l'ordenació i la regulació dels usos permesos o prohibits, per garantir la continuïtat dels valors que han provocat la seva inclusió en el Pla d'espais d'interès natural. c) Normes

Aquest document recopila les disposicions normatives que d’acord amb la legislació referenciada d'aplicació en l'espai i en funció de les característiques pròpies de la Serra de Montsià han d'aplicar-se per garantir l'efectiva protecció de l'espai d'acord amb els objectius marcats pel PEIN. d) Programa d'actuació i avaluació econòmica

El Programa d'actuació recull les actuacions proposades per garantir els objectius de protecció o millorar la realitat natural, cultural o social de la Serra de Montsià.

En cada actuació es fa una descripció dels seus objectius i, de les tasques relacionades amb el seu desenvolupament, i una avaluació econòmica del cost de la seva realització.

12 e) Plànols d’informació

Es grafien la situació de l’espai respecte del PEIN, el seu marc territorial a escala 1:50.000, i alguns elements dels sistemes naturals i del medi socioeconòmic a escala 1:10.000. L’objectiu ha estat reflectir aquells aspectes que tenen més incidència en l’ordenació proposada. f) Plànol d’ordenació

Estableix gràficament la delimitació definitiva de l’espai, i grafia en la xarxa viària la normativa que hi és d’aplicació. 13 2 MEDI FÍSIC

2.1 Descripció

2.1.1 Emmarcament territorial

La serra de Montsià és un element orogràfic aïllat arran de mar que forma part de la serralada litoral catalana al sud-est del Delta de l’Ebre. L’eix principal s’orienta en direcció NE-SW, amb una longitud total aproximada d’uns 12 km i una amplada d’uns 5 km.

Aïllada d’altres sistemes muntanyosos, constitueix l’sky-line característic del sector litoral de la comarca del seu nom, i dels municipis que l’envolten en particular, Alcanar, Amposta, Freginals, Sant Carles de la Ràpita i Ulldecona. A més a més, el fort desnivell la converteix en un privilegiat mirador de les comarques del Montsià i el Baix Ebre, des d’on es pot veure el Delta de l’Ebre, la línia litoral, la serra de Godall, la Foia d’Ulldecona que la separa de l’anterior, els Ports i les planes interiors.

Presenta una abrupta orografia amb espadats i barrancs que li confereixen una acusada inaccessibilitat, caracteritzada pel fort desnivell que representa el fet que la base de la serra es troba a peu de mar. La serra de Montsià té com a punt culminant el cim de Montsià, anomenat localment com la Torreta o Pare Pascual, amb una altitud respecte al nivell del mar de 765 metres. Molt a prop a d’aquest, en direcció SW, es troba Mola - cima, amb 754 metres. Altres punts elevats d’interès són: la Tenda (734 m), la Trencada (729 m), la Foradada (686 m), els Moletons (669 m), Roca Roja (500 m), etc.

2.1.2 Climatologia a) Introducció

Les dades utilitzades en aquest apartat per caracteritzar climatològicament la serra de Montsià provenen de tres fonts d’informació diferents. La primera correspon a l’Observatori de l’Ebre (Roquetes - Baix Ebre). Una altra font correspon a les dades termopluviomètriques que proporcionen les estacions agrometeorològiques automàtiques de la Generalitat de Catalunya. L’ultima font prové de les dades recollides en la publicació del MAPA Caracterització Agroclimàtica de la Província de Tarragona (1989), que recull les dades de les estacions de la província.

Com es pot veure en el quadre 2.1, hi ha quatre estacions on manquen dades tèrmiques. Aquestes estacions són les corresponents a la publicació 14 del MAPA. S’han calculat els valors aproximats construint la regressió alçada-temperatura amb els registres d’altres estacions amb la sèrie completa.

Estació Anys Anys Sèrie UTMH UTMV Situació Altitud T P respecte a (m) la serra Amposta 0 40 1941-1980 295000 4509000 NNE 8 Godall 0 33 1941-1980 286000 4503000 NW 167 Santa 0 36 1945-1980 288000 4510000 NNW 79 Bàrbara Ulldecona 0 14 1957-1970 284000 4497000 SW 48 Alcanar 3 3 1991-1994 289000 4493000 S 40 Roquetes 30 30 1961-1990 288000 4522000 NNW 47

Quadre 2.1: Estacions meteorològiques

Les dades de l’Observatori de l’Ebre a Roquetes han estat elaborades pels autors d’aquest document a partir de la sèrie homogènia de 30 anys de 1961 fins a 1990. Les dades de l’estació d’Alcanar provenen d’una estació agrometeorològica, amb sèries de precipitació i temperatura curtes; és per això que aquestes dades no poden ser tingudes en compte. Atesa, però, la importància de la situació d’aquesta estació, es va considerar oportú la utilització de mètodes (mètode de les diferències i mètode dels quocients) reconeguts per la WMO, per tal d’aproximar al màxim els valors mitjans d’aquesta estació. b) Temperatura

-Temperatures mitjanes dels valors mitjans mensuals. Les temperatures mitjanes de les mitjanes mensuals oscil·len des dels 7,8 º C de Godall el mes de gener fins als 25,0 º C a Roquetes el mes de juliol.

A partir d’aquestes dades, es poden calcular els valors mitjanes anuals, entre els quals destaca l’única estació de la zona amb un valor mitjà inferior als 16,0 º C, concretament 15,5 º C a Godall; el valor màxim recau en els 16,7 º C de mitjana anual a Roquetes.

-Temperatures mitjanes dels valors màxims i mínims mensuals. Aquesta informació únicament estava disponible per a l’estació de Roquetes, però en pot donar una idea aproximada de la distribució i valors. El valor màxim de les temperatures mitjanes de les màximes mensuals és de 31,0 º C al mes de juliol, i el mínim de 14,6 º C al mes de gener.

Quant al valor màxim de les temperatures mitjanes de les mínimes mensuals és de 19,9 º C al mes d’agost, mentre que assoleixen un valor mínim mitjà de 5,1 º C al mes de gener. 15

Les mitjanes anuals obtingudes a partir d’aquestes sèries donen un valor de 22,3 º C per a la temperatura mitjana anual de les màximes mensuals i de 11,9 º C per a la temperatura mitjana anual de les mínimes mensuals.

En relació amb les temperatures mínimes, i prenent com a referència les xifres de l’observatori de l’Ebre, les glaçades es poden donar excepcionalment entre el novembre i l’abril, i eventualment entre desembre i febrer, sense superar mai el 3,8% dels dies d’hivern; i són habituals els anys en què les mínimes no assoleixen els 0 º C. c) Precipitació

La distribució de la precipitació al llarg de l’any es caracteritza per la presència de dos pics de valors màxims (maig i octubre o setembre) i un mínim al mes de juliol. De tota manera, destaquen les estacions de Godall i Santa Bàrbara amb els valors mitjans anuals màxims, 642,9 i 685,7 mm respectivament, i l’estació d’Alcanar amb el valor mitjà anual mínim de 522,4 mm. d) Evapotranspiració potencial

El càlcul de l’evapotranspiració potencial s’ha efectuat mitjançant el mètode de THORNTHWAITE (1948,1955), i els resultats obtinguts amb THORNTHWAITE han estat millorats amb un factor corrector de latitud (DUNNE i LEOPOLD, 1978).

L’evapotranspiració potencial mitjana anual únicament està per sota dels 800 mm a l’estació de Godall, concretament amb 799,28 mm; d’altra banda, el valor màxim és de 847,59 mm a Roquetes.

Els valors mensuals superen els 100 mm als mesos de juny, juliol, agost i setembre a totes les estacions observades, amb un valor màxim de 149,54 mm a Roquetes. e) Balanç hídric

S’aprecia una valor màxim d’evapotranspiració real mitjana anual de 604,14 mm a l’estació de Santa Bàrbara. Això és perquè Santa Bàrbara presenta el valor pluviomètric màxim de la zona i uns valors mitjans de precipitació als mesos estivals més elevats que la resta d’estacions. Contràriament, Alcanar, amb 522,40 mm anuals, és l’estació amb valors d’evapotranspiració menors, ja que la disponibilitat d’aigua al llarg de l’any és baixa. De la mateixa forma, l’excés d’aigua, i en conseqüència el drenatge, assoleix un valor màxim mitjà anual de 81,56 mm a Santa Bàrbara, i són dues les estacions, Amposta i Alcanar, amb drenatge 0 mm, és a dir, tota la precipitació acaba evaporant-se en un moment o un altre.

16 Totes les estacions presenten quatre mesos (de juny a setembre) amb reserva d’aigua al sòl nul·la, a excepció de Santa Bàrbara (20.94 mm) i Godall (5.62 mm) al mes de juny. f) Índex i classificacions climàtiques

Segons l’índex termopluviomètric de DANTÍN-REVENGA (1994) i amb les dades termopluviomètriques de totes les estacions meteorològiques, la zona objecte d’aquest estudi es defineix com a semiàrida, a excepció de la part més meridional (Alcanar) que, amb un valor de 3,14 unitats, es qualificaria com a àrida.

Segons la Classificació Climàtica de THORNTHWAITE (1948), les estacions d’Alcanar i Amposta, amb valors de l’índex hídric anual Ih de 39,14 i 36,72 respectivament, es classifiquen climàticament com a Humit I (B1); en canvi, la resta d’estacions amb valors d’Ih majors de 40, climàticament es classifiquen com a Humit II (B2).

L’eficiència tèrmica (ETP) per a totes les estacions donaria com a resultat climes tipus Mesotèrmic II (B2). g) Altres paràmetres climàtics

Al cap de l’any, el cel es troba cobert en un 20% dels dies, ennuvolat en un 50% i clar en un 30%. La insolació arriba al màxim en els mesos de juliol i agost, mentre que la nuvolositat assoleix el màxim a la primavera. És freqüent en el vessant marítim del Montsià la formació de boires que redueixen la insolació i augmenten l’aportació d’humitat atmosfèrica. La humitat relativa és de l’ordre del 68% com a valor mitjà, amb els valors mensuals mitjans més elevats a la tardor. La mitjana de la pressió atmosfèrica és de 758,5 mm, amb un pic al gener per a les altes pressions que solen donar-se llavors a l’àrea peninsular ibèrica.

El règim eòlic es caracteritza perquè la màxima de les freqüències correspon al xaloc, de caràcter marcadament estival. En nombre de dies, segueixen al xaloc els vents del quadrant N-NW, tramuntana i mestral, que per contra deixen sentir el seu caràcter (mitjanes de 50 km/h amb màximes que superen els 100 km/h, associades a un efecte dessecador) entre els mesos de novembre a març. Els llevants (NE-E), si bé no són tan freqüents, impliquen unes condicions favorables per a les precipitacions.

Per últim, cal destacar també les brises (marinades i terrals), com a vents molt significatius durant una gran part de l'any, i particularment a l'estiu que coincideixen majoritàriament amb el xaloc afavorint la màxima de les seves freqüències.

17 2.1.3 Geologia

2.1.3.1 Context geològic

La serra de Montsià (com la serra de Godall) constitueix un horst (bloc aixecat limitat per fractures) de materials mesozoics delimitats per falles NNE-SSW dins la fossa del baix Ebre.

La fossa del baix Ebre que s'estén fins a Peníscola (incloent-hi la plana costanera de Vinarós i Benicarló) forma part del conjunt de fosses tectòniques d’orientació NNE-SSW, sobreimposades a les estructures tectòniques compressives d’edat paleògena de l’anomenada zona d’enllaç (tradicionalment entesa com la intersecció de la serralada Ibèrica i la serralada Costanera catalana). Aquesta fossa està delimitada a l'W per la falla del mateix nom, la continuació meridional de la qual coincideix aproximadament amb el que hom ha anomenat esglaó morfològic de Tortosa-Onda.

Morfoestructuralment, la serra de Montsià està situada en l'extrem meridional de la serralada Costanera catalana (Catalànids), de la qual constitueix un dels últims esglaons, en contacte pel NW amb la depressió d'Ulldecona i pel SE amb la depressió litoral de Sant Carles de la Ràpita. La major part de materials que la componen adopten la forma d’un plec sinclinal (en forma de v) de directriu NE-SW que presenta cabussaments molt suaus a ambdós flancs i que es troba delimitat per dos sistemes de falles, un de paral.lel a la costa i un altre d’oblic. Les falles que afecten la serra s'han originat durant i immediatament després de l'orogènesi alpina, i han tornat a actuar durant el neogen i fins i tot al quaternari (MALDONADO, 1972).

Amb motiu de prospeccions petrolíferes en les immediacions del delta de l'Ebre, s'ha pogut constatar (STOECKINGER, 1971) que les alineacions estructurals NE-SW, característiques i típiques de la serralada costanera catalana (Catalànids), predominants a la zona de Montsià-Godall, se segueixen per sota de l'actual mar Mediterrani.

2.1.3.2 Litoestratigrafia i interpretació paleoambiental

El conjunt de materials rocosos presents a la serra de Montsià són principalment carbonatats d’origen sedimentari, dipositats durant el trànsit del juràssic-cretaci i el cretaci inferior. Durant el cretaci inferior (als àmbits del Pirineu i Bèticobalear), es diferencien àmplies plataformes de sedimentació carbonàtica i conques marines profundes amb sedimentació bàsicament margosa. En general, les sèries estratigràfiques es caracteritzen per l'alternança de trams de plataforma carbonàtica (calcàries) i de dipòsits margosos de conca marina, que reflecteixen progradacions en relació amb dipòsits de talús continental i de conca marina, condicionades per les 18 variacions eustàtiques del nivell del mar (vegeu annex 1: Mapa geològic segons COLOMBO, F. (1972)).

A l'àmbit de la serra de Montsià, els materials es disposen de la base al sostre de la serra seguint la seva deposició sedimentària (de més antics a més moderns), i la seva descripció és la que a continuació s'exposa. a) Trànsit juràssic-cretaci

Al final del juràssic, la zona de Montsià-Godall deixa de tenir el caràcter de llindar1 que havia tingut fins llavors i comença una lenta subsidència acompanyada de lleugeres deformacions que possibiliten la deposició de la sedimentació cretàcica.

Aquest trànsit es troba representat per un gros paquet de dolomies d'uns 200 m de potència. L'absència de fòssils en les dolomies indica la heterocronia dels seus límits, tant superiors com inferiors. El límit inferior de les dolomies és força imprecís i el superior, encara que també ho és, comprén alguns termes del valangianià bassal. Aquesta sèrie compta amb la seva màxima potència a la zona de Mata-redona, i és allí on es troba millor representada. En començar el cretaci la sedimentació es realitza força assossegadament, amb alguns moments d'aigües agitades i emersions ràpides i freqüents. b) Cretaci inferior

La separació de la península ibèrica i d'Amèrica del nord i l'obertura del Golf de Biscaia, amb la rotació de la península ibèrica respecte l'Europa estable, són els principals esdeveniments geodinàmics que controlen a gran escala l'evolució de les conques del cretaci inferior. A grans trets, es pot dir que hi ha una llarga etapa de tectònica de basculament de blocs que s'atenua al barremià superior, per tornar a ser reactivada a l'albià mitja, amb un episodi d'emersió generalitzada i sedimentació terrígena que marcarà la fi del cicle del cretaci inferior.

1 Llindar: aquest terme es fa servir per expressar una zona d'alt relatiu respecte el fons marí que aïlla un fragment de conca marina d'un espai marí més obert. 19 -Tram valanginià-hauterivià A l'àmbit de la serra de Montsià els nivells que caracteritzen el tram valanginià-hauterivià mostren una predominança de materials carbonatats sobre qualsevol altre tipus de material, constituïts per calcàries i margues, la qual cosa dóna suport al seu origen marí. Les condicions marines de sedimentació corresponen a ambients d'aigües poc profundes (tal com prova l'absència de cefalòpods).

Aquest tram pot comprendre part del valanginià i tot l'hauterivià amb una potència de l'ordre de 180-225 m molt menor que l'assolida normalment pel mateix tram en zones adjacents (500 m a Penyagolosa). La marcada similitud de lito i biofàcies fa impossible la seva separació tant cartogràfica com estratigràfica i es prefereix denominar-lo valanginià-hauterivià.

La microfauna més abundant són miliòlids i algues, poc indicativa quant a una divisió cronològica d'aquest tram.

La fauna de braquiòpods d'una de les sèries estudiades ha proporcionat diversos exemplars del gènere Loriolithyris valdensis (DE LORIOL, 1968), que abasta des del valanginià superior a l'hauterivià inferior. Com a fauna associada, es troba Neithea (Neitheops sp.) Aquesta macrofauna no permet una clara separació entre el valanginià i l'hauterivià.

-Barremià Els materials del barremià constitueixen una sèrie representada a tot el llarg de l'eix del sinclinal del Montsià.

Els nivells del barremià es caracteritzen per presentar calcàries arenoses, calcarenítiques amb Choffatella, ostreids, caròfits, etc. i episodis margosos en els quals pot apreciar-se l'existència d'una fauna raquítica de braquiòpodes inclassificables, almenys en els llocs on s'han estudiats les sèries. Localment, es localitzen petits nivells de lignits, així com alguns episodis lacustres de poca potència.

L'abundància de nivells amb desenvolupament de hard grounds2 indiquen emersions en condicions d'aigües someres. S'interpreta una fàcies d'ambient nerític molt pròxima al continent (lignits i caròfits) i a la superfície del mar (hard ground, oolits).

La característica essencial del barremià és l'ambient constituït per extenses plataformes somes; la part superior del barremià és més calcària, i indica l'inici de la subsidència que es produeix a l'aptià.

En aquest estatge, que té un caràcter molt margós, s'han trobat macrofòssils, ostreids, gasteròpodes (Nàtica sp.) i braquiòpodes (Loriolithyris rusillensis).

2 Hard ground: nivell sedimentari (normalment carbonanat) endurit per cementació selectiva deguda a processos de condensació i/o reducció de la sedimentació durant períodes prolongats de temps. 20

Els microfòssils més abundants corresponen a orbitolínids, textulàrids, miliòlids, ostràcodes, equinoderms (espícules), Choffatella decipiens SCHLUM., Coskinolina sp., Clypeina sp. i Nautiloculina sp.

-Aptià L'aptià sembla ser el estatge millor datat i delimitat. S'inicia amb uns bancs calcaris en els quals apareixen petits orbitolínids; segueix amb uns estrats margocalcaris amb orbitolínids de major mida i acaba amb gruixudes barres calcàries, les quals presenten rudístids associats a coral.laris que indiquen la presència d'un mar poc profund que anuncia la regressió de l'albià.

Es troben predominantment orbitolínids, algues, miliòlids, rudístids (Toucasia, sp.), polípers (Isastrea sp.), equinoderms (Heteraster sp.), foraminífers planctònics en general i intercalacions de nivells dolomítics amb alguns episodis lacustres (caròfits, ostràcodes...). Aquest estatge acaba amb unes gruixudes barres calcàries en les quals predomina la Toucasia sp., damunt les quals apareixen nivells coral.lins.

Per la presència de potents bancs calcaris i per la fauna associada, es tracta d'una fàcies d'ambient nerític, una mica allunyada de la costa i de poca fondària. Les emersions són freqüents (hard ground), i les aigües agitades (oolits) i prou calentes com perquè puguin desenvolupar-se els polípers (Isastrea sp.).

-Albià L'albià s'inicia amb unes barres calcarenítiques i margoses amb alguns orbitolínids, grans rudístids, coral.laris i gran quantitat d'ostreids cap a la part superior.

La datació s'ha efectuat a partir del políper del gènere Isastrae, sp., característic d'aquest estatge i descrit per primer cop en aquesta zona. Predominen els nivells margosos i els margoarenosos, profusió de hard grounds, nivells calcarenítics amb ripple-marks d'oscil.lació i lumaqueles3.

Cap a la part superior, es troba un important banc d'ostreids (1 m de potència) intercalat entre margues arenoses que presenten alguns hard grounds. Com a fauna més representativa, es troben grans rudístids, petits orbitolínids i un nivell de polípers que correspon a l'estudiat per BATALLER en el Mas d'en Comú, que ha proporcionat alguns exemplars d'Isastrea sp.

Aquest estatge indica una brusca regressió marina que presenta fàcies d'ambients entre continentals i lacustres amb acusades falques marines

3 Estrat constituït essencialment per bioclastes. 21 c) Cretaci superior

-Cenomanià Els materials d'aquest estatge, a l'àmbit de la serra de Montsià afloren només en un petit reducte proper a l'Alt de Mas Fuserra.

Aquest estatge està constituït quasi exclusivament per dolomies, té una potència de 75 m. Els 4 m bassals estan constituïts per calcàries compactes i s'hi ha trobat fauna útil cronoestratigràficament, la Praealveolina sp. La resta de fauna trobada en aquest nivell està constituïda per miliòlids, Orbitolina sp., etc.,.

La resta de materials s'han dolomititzat en condicions marines de poca fondària. Aquest nivell assenyala una transgressió marina i una estabilització de la conca marina a una poca fondària relativa, com ho testimonia la gran massa de dolomies. d) Quaternari

Els materials rocosos més moderns que afloren a l’àmbit de la serra de Montsià corresponen principalment a sediments quaternaris de peu de muntanya constituïts per acumulacions de materials detrítics (conglomerats, graves, sorres i argiles) procedents de l’erosió dels relleus carbonatats superiors. Aquests materials afloren en cotes compreses entre 100-200 metres al peu de la serra de Montsià.

2.1.3.3 Trets geomorfològics

Al llarg del neogen i del quaternari, els canvis climàtics van configurar l’actual morfologia de la serra mitjançant el modelat dels relleus més abruptes i la formació de dipòsits de peu de muntanya característics a les cotes 100-200 metres del perímetre de la serra. Els temps geològics quaternaris van estar marcats per l’alternància climàtica i les oscil·lacions del nivell del mar amb el conseqüent canvi de la força erosiva i l’encaixament dels llits dels barrancs i de la xarxa de drenatge.

En general, la serra de Montsià es caracteritza pels seus vessants abruptes que configuren cingleres i escarpaments, especialment les cingleres localitzades al vessant oriental per l’estructura de bloc aixecat i l’escarpament de falla amb algunes petites canals excavades per l’aigua, i amb cons de dejecció i rebliments a la base.

Les formes de vessant gradual (vessants suaus concaus o convexos) es localitzen majoritàriament a les parts baixes compreses entre mig vessant i la part més baixa. S’observa una major freqüència d’aquestes formes a la part més meridional, que inclou les estribacions sud-occidentals de la serra de 22 Montsià (Mas de Mulet, els Castellets, Roca Roja, etc.) i que, per la menor alçada del terreny en aquestes zones, poden arribar a assolir les divisòries principals. També es localitzen aquestes formes de vessant a la zona anomenada Mata-redona.

Els vessants més abruptes (tots aquells vessants, o part d’algun vessant, que presenten pendents superiors al 100%) es localitzen bàsicament al vessant marítim.

Els intervals entre 70-100% i més del 100% corresponen a les parts culminals de la serra i el vessant marítim (les Faixes), el caient NW de Mata- redona en el vessant interior i una petita zona al barranc de la Carbonera.

La configuració estructural juntament amb les característiques litològiques de la serra originen la formació de cons d’esbaldregalls o tarteres (anomenats arrossegadors a la zona), que se situen principalment entre els 200-500 metres i es localitzen en els vessants de la serra de Montsià per sota dels espadats i cornises les rocoses. D’altra banda, cal destacar les formacions geomorfològiques resultat del modelat per l’acció dels processos càrstics, com són avencs i coves. El procés de carstificació en la serra ha estat molt important en el pliocè (finals del terciari) i en el pleistocè (quaternari), moments més humits i freds que els actuals. Altres formes del modelat càrstic són les dolines, com la que s'observa en el sector de Mata-redona que consisteix en una estructura circular de 100 m de diàmetre formada per efecte de la dissolució superficial de la roca carbonatada i col.lapse posterior del sostre rocós subjacent.

A les parts culminals de la serra aflora el rascler calcari, que és una forma de dissolució de la roca que evoluciona a l’aire lliure i forma afloraments de calcàries solcades. En uns casos, es tracta d’un rascler de clima periglacial amb dissolució subaèria i gelifracció en el període glacial, i en altres es tracta de processos d’evolució actual provocats per la dissolució de la roca en contacte amb els àcids húmics del sòl que faciliten l’atac de les calcàries i el paper perforador de les arrels. Sovint, es troba un rascler antic denudat i sense cobertura vegetal que torna a estar sotmès a processos subaeris.

Al peu d’aquests relleus, ja a la zona més plana, el canvi brusc de pendent ha donat lloc a la formació d’una sèrie de cons de dejecció que, juntament amb els col.luvions aportats directament pels vessants immediats, constitueixen un mantell continu de detritus.

2.1.4 Riscos geològics a) Moviments de vessants i erosió

23 El principal fenomen associat als moviments de vessant és el transport i l’esllavissament d’esbaldregalls que donen lloc a nombrosos dipòsits inestables de tartera a peu dels nivells calcaris superiors. Aquest fenomen no és de gran extensió, perquè els moviments d’esllavissada són de dimensions petites i originen dipòsits de tartera de poca extensió (plànol I-3: Medi físic).

A aquests materials esllavissats, cal afegir l’esbaldregalls per acció de la desfeta de les antigues feixes de conreu, fenomen que s’estén en tot l’àmbit de la serra. Així mateix, l’abandó de l’activitat agrícola associada a aquestes feixes ha generat nous processos erosius en el sòl que compta amb poca coberta vegetal.

A més, els incendis forestals han també afavorit la reducció de la cobertura vegetal i aquest factor, en conjunció amb els forts pendents dels vessants, accelera els processos erosius naturals. Cal destacar l’acció de l’escolament superficial en els dipòsits quaternaris argilosos a peu de la serra, on l’abandó del conreu i la manca de coberta vegetal poden ésser més efectius en el sentit d’intensificar els processos erosius.

L’erosió afecta gairebé la totalitat de l’espai i a més les zones més elevades pateixen erosió eòlica important. b) Risc associat als processos càrstics

Els fenòmens lligats a la circulació de l’aigua subterrània que a la serra de Montsià es manifesten principalment en forma de surgències, coves, avencs (vegeu annexos 2 i 3) i altres formes produïdes per l'efecte de dissolució de l'aigua sobre el substrat rocós carbonatat (calcàries i dolomies) poden originar esfondraments per coalescència de les cavitats a l'interior del substrat rocós, així com esfondraments que en superfície originen depressions més o menys circulars, anomenades dolines, formades pel col.lapse del sostre rocós. Un exemple de dolina és la que s'observa a la zona de Mata-redona, la qual és una estructura de 100 m de diàmetre.

En general, els esfondraments i els despreniments de grans masses rocoses tenen poca incidència en l'activitat humana, atès el poc poblament de la serra.

c) Avingudes

El règim climàtic mediterrani, i concretament la distribució de les precipitacions, es caracteritza per la presència de forts aiguats estacionals, principalment a la tardor i també a la primavera.

Les característiques dels barrancs de la serra (curts, amb fort pendent, poca densitat de drenatge i poca cobertura vegetal), conjuntament amb les 24 característiques climàtiques, són susceptibles de causar avingudes torrencials. Tanmateix, el caràcter fissural de la roca calcària fa que gran part del volum de l’aigua ploguda passi a engreixar el cabal d’aigua subterrània lamini l’efecte dels cursos torrencials. L’efecte de les avingudes torrencials podria incidir en els poblaments a peu de Serra del Montsià en el seu vessant marítim, on es troben els cons de dejecció de les torrenteres i els barrancs, i especialment en un dels barrancs més grans, el barranc de Solito, que desguassa directament al mar al seu pas per Sant Carles de la Ràpita.

2.1.5 Hidrologia

2.1.5.1 Hidrologia superficial a) Xarxa de drenatge

La xarxa de drenatge de la serra del Montsià desguassa a tres conques hidrogràfiques diferents. Tots els barrancs del vessant marítim flueixen directament al mar Mediterrani; els de la meitat nord del vessant interior al riu Ebre, els de la meitat sud del vessant interior al riu Sènia. Cap d’aquests presenta un cabal continu.

A continuació, es realitza una primera classificació de la xarxa de drenatge segons l’organització de cadascuna.

En realitat, per la poca entitat d’aquests, més que de barrancs o rambles ben constituïts s’ha de parlar de col·lectors que canalitzen les aigües pluvials. 25

Conca principal Barranc Barranc secundari

Ebre Barranc de l’Astor Racó de la Gallina Racó del Morro Cremat Barranc del Sastre Els Canyerils Barranc de les Fenoses Racó de les Fossetes Racó de les Fenoses Barranc de l’Oriola Barranc de l’Antic Barranc de la Rota Barranc dels Corbs Barranc de Foraneres Barranc d’Averia Mediterrani Barranc de Solito Barranc dels Coloms Barranc del Llop Barranc de Mata-redona Barranc de la Gossera Barranc de l’Aljub Barranc del Codonyol Barranc del Llop Barranc del Bassiol Barranc del Moltó

Riu Sénia Barranc del Mas de Mulet Barranc del Mas de Mulet Barranc de Sombrerer Barranc de la Font Blanca Barranc del Mas del Comú Barranc de la Trona La Puríssima Barranc del Pare Pasqual Barranc del Mas del Comú Barranc de l’Egüeta Barranc de la Carbonera

Quadre 2.2: Relació de conques hidrogràfiques b) Classificació de la xarxa de drenatge segons la forma.

Per a la classificació, s’han emprat els criteris de WAY (1978). Predominen les conques de textura mitjana, a excepció dels barrancs del terme de Freginals (Racó de la Gallina, Racó del Morro Cremat, Barranc del Sastre, els Canyerils i Barranc de les Fenoses) que presenten una textura grossa. Aquestes diferències de textura es donen per la major permeabilitat dels sòls i pels elevats coeficients de relleu (pendent mitjà de la llera).

Quant a les formes, són freqüents les conques dentrítiques (ramificació en forma d’arbre). Els barrancs del vessant costaner presenten certa tendència a conques de drenatge angular, a causa de la major complexitat de l’orografia.

26 El barranc del Mas del Comú ofereix una forma diferent a la resta de barrancs, és el que s’anomena conca de drenatge paral·lela. Aquesta forma de conca es caracteritza pel fet que tots els tributaris s’incorporen al corrent principal pel mateix costat. Aquests corrents reflecteixen la influència de les falles principals. c) Classificació de la xarxa de drenatge segons la densitat

La densitat de drenatge expressa el quocient entre la longitud total dels corrents d’aigua i la superfície de la conca. Segons aquesta classificació, s’han detectat quatre barrancs amb densitats majors de 4 km/km2; són: el Racó de la Gallina (4.52), els Canyerils (4.06) i el Barranc de l’Oriola (4.40).

Amb una densitat de drenatge compresa entre 3 i 4 km/km2 estan els barrancs següents: barranc de l’Astor (3.12), barranc del Sastre (3.71), barranc de la Rota (3.11), barranc d’Averia (3.07), barranc de la Gossera (3.65), barranc del Llop (3.64), barranc del Moltó (3.86) i el barranc de la Carbonera (3.28) i la resta de barrancs tenen densitats inferiors a 3 km/km2 .

Segons aquesta classificació, s’aprecia una zonificació dels barrancs en funció de la seva densitat. Així doncs, els barrancs de la conca de l’Ebre presenten densitats majors que la resta, excepte el barranc de l’Antic que amb 2.54 km/km2 és el tercer barranc amb menor densitat de tota la serra.

El vessant mediterrani presenta un nombre igual de barrancs compresos entre 3-4 i < 3 km/km2. Als barrancs de la conca del riu Sénia predomina l’interval de menys de 3 km/km2 .

2.1.5.2 Hidrogeologia

La serra de Montsià està compresa dintre de l’aqüífer o sistema dels Ports, que, a part de la serra, inclou els Ports, la plana de la Galera, la serra de Godall i la franja litoral entre Sant Carles i Alcanar; això suposa una extensió total de 1.125 km2, dels quals 100 km2 corresponen a la serra de Montsià.

Constitueix un important aqüífer "grosso modo" de la unitat hidrogeològica 313 Baix-Ebre-Montsià que infiltra amb notable eficiència la pluviometria no evapotranspirada per l'escassa cobertura vegetal i part de la escorrentia superficial fins llindars pluviomètrics de 50-60 l/m2/dia. Dins l’espai del PEIN i des del cim fins la menor cota del seu perímetre, el massís rocós es caracteritza per una zona no saturada en vertical que només dóna lloc a petits aqüífers temporals penjats, que originarien petites fonts i cocons. Es disposa de dades hidrogeològiques mitjançant sondeigs d'investigació pròxims o inclosos dins del límit del PEIN que demostren nivells piezomètrics + 2 msn del mar (barranc de Solito) a + 9msnm (barranc de les Fenoses). Això indica que el risc d'afecció per salinització de l'aqüífer (per sobreexplotació o mala gestió), que de fet existeix, no afecta l’espai del PEIN. 27

El règim aqüífer és de desenvolupament càrstic.

Als voltants de la serra s’obté una dispersió de l’ordre de 150 a 5.000 m2/dia, amb un valor mitjà de 1.500 m2/dia. El coeficient d’emmagatzematge d’aquest aqüífer està entre 1 i 5%.

El contingut de clorurs està comprès entre 75 i 300 ppm a les aigües subterrànies de la major part de la serra, a excepció de la zona interior i més meridional (Mas de Mulet i sectors adjacents) on aquest contingut se situa entre 25 i 75 ppm. Al vessant marí, a mesura que ens aproximem a la línia de la costa, aquest contingut augmenta entre 300 i 1.000 ppm.

Els sulfats que apareixen són d’origen marí o bé excepcionalment per litologies de margues o guixos. La franja central de la serra de Montsià (SW- NE) presenta continguts entre 30 i 50 ppm de sulfats. A mesura que ens apropem a la costa, el contingut creix entre 50 i 100 ppm, mentre que a la plana interior és on es troben els continguts menors, concretament inferiors a 30 ppm. Aquest fet es produeix perquè la font de recàrrega de l’aqüífer de la Plana és la precipitació i l’escorriment de les aigües i, en canvi, l’augment ràpid del contingut de sulfats al vessant marí és provocat pel contacte amb el mar.

Aquestes dades es poden refermar examinant els pous que subministren l’aigua a Sant Carles de la Ràpita. En un principi, aquests pous bombaven aigua de bona qualitat per a l’ús humà, però en poc temps es va produir un increment de la demanda i d’extracció d’aigua i, en conseqüència, una disminució del flux d’aigües dolces cap al mar; això va provocar un avançament terra endins de la falca d’aigües salades (més denses) i una elevació del nivell de la interfície, i el bombament d’aigües salabroses. Aquest fet es veu agreujat per la presència de la serra, la qual actua com un gran bloc que aïlla la franja costanera dels valuosos aqüífers de les planes interiors. Aquests pous es troben molt propers al límit que comprèn l’àmbit de l’espai (barranc de Solito) i poden ser, si no es gestionen correctament, un focus de contaminació de les aigües subterrànies de la serra.

2.1.6 Els sòls a) Descripció dels sòls

A la serra, hi ha poca variabilitat de sòls a nivells taxonòmics superiors de subordre, i, en aquest cas, aquest nivell taxonòmic està dominat pel subordre orthents (ordre entisòls). Aquesta pobresa edàfica, cal atribuir-la a la petita superfície de la serra, és a dir, a la poca diversitat de materials subjacents, situacions geomorfològiques, condicions climàtiques, etc.

28 A continuació, s’exposen els diferents tipus de sòls i es realitza una descripció general de les característiques dels sòls presents a la serra de Montsià, agrupant-los en unitats més o menys homogènies.

Sòls agrícoles

En l’actualitat, la major part dels sòls agrícoles residents a l’interior dels límits de la zona objecte del Pla han quedat reduïts a les parts baixes o bé, quan assoleixen certa alçada, es limiten als fons de les conques naturals de pendents més suaus.

L’abancalament d’aquests sòls ha estat una tècnica indispensable per a la posada en conreu; els forts pendents i la migradesa original en són la causa.

El perfil és de tipus Ap A1 C1 C2, amb un epipedió ocric molt pobre en matèria orgànica. Són sòls relativament poc profunds, com en el cas d’un pedió estudiat, el qual a poc més de 80 cm de la superfície presentava una capa de pedres originada antròpicament en el primer reblert del bancal.

No presenten processos edafitzants interns, segurament per la naturalesa del material originari (calcàries) i el règim d’humitat xèric de la zona, tret de l’activitat de la fauna, que possibilita el desenvolupament de l’estructura edàfica.

L’existència d’abundant pedregositat superficial fa pensar que, encara que els sòls estiguin correctament abancalats, en superfícies planes i pendents insignificants de l’ordre del 3 al 5%, en estar ocupats pel conreu de l’olivera i el garrofer, que deixa gran part del sòl al descobert, es permet el rentat dels materials fins de la superfície. Pel seu gran contingut d’argila, aquests sòls, presenten una bona capacitat de retenció d’aigua, fins al punt que, amb la compactació de les capes superiors (activitat agrícola), es poden produir problemes d’estancament d’aigües.

29 Sòls de vessants abancalats (conreus abandonats)

La forta pressió humana a principis de segle, amb terres conreades fins a la cota dels 500 m (Mas de Rosalea, Ulldecona) i després abandonades fa que aquesta tipologia de sòls sigui força habitual a la serra, i més concretament al vessant interior i, en especial, a la meitat sud (municipi d’Ulldecona). Aquests conreus abandonats són els situats justament en els vessants més abruptes i allunyats.

Són sòls de perfil A C i O A C en alguns casos d’exposició nord. Presenten un epipedió òcric molt pobre en contingut de matèria orgànica (< 1%). La seva profunditat oscil·la, en el millor dels casos, entre 60-80 cm, desenvolupats sobre calcàries gens o no gaire alterades.

Amb exposició sud, és freqüent que presentin grans proporcions d’afloraments rocosos i pedregositat superficial elevada (erosió superficial laminar difusa).

Sota espècies de la sèrie successional de l’alzinar, presenten majors continguts de matèria orgànica, amb acumulacions de fullaraca amb lenta descomposició a causa de les condicions d’humitat xèriques; en profunditat, aquesta s’incorpora amb dificultats i decreix ràpidament el seu contingut. En els casos d’herbassars, l’epipedió és més clarament òcric, i la matèria orgànica és inexistent.

Sòls de vessants no abancalats

És la tipologia que ocupa major superfície i correspon a sòls rejovenits constantment pel moviment de les partícules fines vessant avall. Al llarg del vessant, pot donar-se el cas que a la meitat superior predominin els sòls de menor profunditat en relació amb els de les parts baixes, a causa de l’erosió que pateixen els uns i l’acumulació dels altres.

S’han detectat zones amb alts continguts de la fracció sorra, procedent de la meteorització del material originari subjacent (dolomies i calcàries dolomitzades). També s’han detectat, en llocs molt concrets i amb poca representativitat, sòls amb horitzons Bt d’acumulació d’argiles (alfisòls); són els anomenats terra rossa. Aquests tipus de sòls es caracteritzen per trobar- se reomplint les esquerdes de les roques o bé formant dipòsits d’argiles en les cavitats de les roques.

Com en el cas anterior, s’hi varen detectar diferències, quant a les característiques, entre els sòls amb diferent exposició.

Són sòls amb perfils tipus A C o O A C (exposicions nord). Els gruixos d’aquests epipedions oscil·len al voltant dels 30-40 cm; a partir d’aquesta 30 profunditat, apareixen diferents formes de material calcari més o menys endurit.

Presenten pedregositats superficials de moderades a baixes en exposició nord, i en major proporció (>50%) en exposició sud. Aquest fet indica majors processos erosius en exposicions sud, on els sòls presenten un grau menor de recobriment per part de la vegetació.

En exposició sud, ofereixen l’aparença de sòls discontinus, que ocupen les cavitats i els espais entre les grans lloses que hi ha al descobert. A l’interior de l’horitzó superficial, la grava grossa és molt freqüent (en major quantitat en els sòls d’exposició sud), i és fàcil que augmenti la proporció en profunditat.

L’epipedió és poc compacte, amb estructures moderadament desenvolupades de formes granulars i mida mitjana. L’horitzó mineral C és molt compacte i no presenta estructura.

Sòls de les parts superiors

Aquesta tipologia de sòls és força diferent dels sòls de vessant. Els afloraments rocosos i la profunditat del sòl fa que es puguin agrupar en un quart bloc més o menys homogeni.

Així doncs, es tracta de sòls molt prims (< 20 cm), que ocupen les esquerdes, les cavitats naturals i les terrasses estructurals, molt erosionats i amb alts percentatges d’aflorament rocós. Presenten un perfil de tipus A C R o A R, amb l’epipedió clarament òcric. Les profunditats poden ser, molt localment, relativament grans (40-50 cm), localitzades en dipòsits i cavitats naturals de la roca mare; però en general solen estar al voltant dels 20 cm.

Mostren pedregositats internes molt abundants, de mida tipus còdol i grava mitjana. L’epipedió és poc compacte, encara que està moderadament estructurat, es tracta d’una estructura granular molt fina. No s’aprecia matèria orgànica, ni en superfície ni en l’interior del perfil.

Sòls associats a alzinars

Per comprendre les característiques d’aquests sòls, caldria buscar-les en els motius pels quals aquests sòls no varen ser abancalats i conreats. Entre els principals motius cal destacar: pendent, afloraments rocosos, inaccessibilitat. Aquests alzinars, i per tant els seus sòls, han quedat reduïts a les parts altes de fons de barrancs i vessants més inaccessibles amb major pendent. Es tracta de sòls amb perfil O A C, amb un epipedió òcric amb insuficient matèria orgànica per ésser mòl·lic, amb gruixos al voltant dels 60 cm. Presenten un horitzó orgànic superficial molt poc descompost, a base de fullaraca de les mateixes alzines. Gairebé no s’aprecia matèria orgànica incorporada al perfil, i a partir dels 60 cm aquesta és inapreciable. 31

La pedregositat a l’interior del perfil és elevada. És abundant la grava grossa i, en les parts inferiors, els blocs són molt freqüents. La compacitat augmenta en profunditat, de forma que únicament les arrels mitjanes i grosses passen dels 30 cm de profunditat, i en disminueix la proporció a partir d’aquest punt. Per sota dels 60 cm de profunditat els blocs grans són abundants, i només les arrels grosses penetren aquest horitzó ja dèbilment cimentat. L’estructura és moderadament desenvolupada al llarg de l’horitzó A, però la mida passa de mitjana a fina en passar dels 30 cm. b) Classificació de sòls

Segons els criteris de classificació de la FAO-UNESCO, la serra de Montsià presenta la unitat edàfica cambisòls càlcics (Bk) amb els sòls associats tipus feozems calcaris, rendzines i litosòls (Mapa de sòls dels Països Catalans. Bech, Monturiol i Alberto,1985).

El sistema de classificació Soil Taxonomy System (SSS, 1975), basat en els règims d’humitat i temperatura del sòl, xèric i tèrmic respectivament (Maber), adjudica a la serra sòls de l’ordre entisòls, i concretament el subordre orthents. El grup majoritari són els xerorthents, però en el cas de donar-se conductivitats elèctriques de l’extracte de pasta saturada superiors a 2 mS/cm a 25 0 C, podria parlar-se de sòls del grup torriotthens (Porta, J. i col.laboradors, 1985). c) Factors limitants

La profunditat és un dels principals problemes que presenten els sòls de la Serra, i això es transmet en la dificultat d’arrelament per part de les plantes, i més concretament de les espècies arbòries. Un altre factor negatiu a considerar són els afloraments rocosos, que fan que el sòl quedi compartimentat i sense continuïtat o bé pràcticament no es pugui parlar de sòl. Aquesta problemàtica es localitza amb major importància als sòls de les parts més altes de la serra, concretament a la franja que comprèn la divisòria d’aigües principal.

Un altre factor limitant de la serra de Montsià és el pendent, atès que és un element del qual depèn l’erosionabilitat del sòl. Les unitats morfoedàfiques més afectades per aquest factor són els vessants.

2.2 Diagnosi dels aspectes clau a considerar en l'ordenació de l'espai

2.2.1 Elements d'especial interès

32 a) Trets estructurals

La serra de Montsià és un horst. Es tracta d'un bloc aixecat, de tipus tabular, delimitat per dues falles principals de direcció NNE-SSW dins la fossa del baix Ebre i en el context de l'evolució tectoestratigràfica de la serralada Costanera catalana en el seu extrem meridional. Altres falles secundàries, paral.leles a les primeres, separen les serres de Montsià i de Godall i donen lloc a l'aparició de la petita fosa tectònica Ulldecona-Freginals (la Foia d'Ulldecona).

Els materials que componen aquesta serra adopten la forma d'un plec sinclinal (en forma de v) que presenta cabussaments molt suaus a ambdós flancs. La seva directriu és NE-SW i es troba delimitat per les falles del Planec i les del marge de les Ferreries i el Guardiola. b) Litoestratigrafia

Estratigràficament, la serra de Montsià compta amb una potent sèrie cretàcica de 730 m de potència situada en l’extrem meridional de la serralada costanerocatalana.

Aquesta zona forma part de la conca mesozoica de la qual abasta part del cretaci (cretaci inferior) i una petita part del juràssic terminal completament dolomititzat.

De base a sostre, podem distingir els nivells i trams següents:

-Tram dolomític inferior (trànsit juràssic-cretaci). -Nivell calcari inferior (valanginià-hauterivià). -Nivell margós mitjà (barremià). -Tram calcari mitjà (aptià). -Nivell margós superior (albià). -Tram dolomític superior (cenomanià). c) Configuració geomorfològica

La disposició de les fractures que afecten la serra de Montsià, en direcció NE-SW, ha condicionat l'evolució geomorfològica de la serra.

Cal destacar els espadats d’estrats calcaris en el vessant marí de la serra (les Faixes, etc.) i que constitueixen veritables murs verticals de pedra que poden superar els 50 metres d’alçada.

És interessant la xarxa hidrogràfica del vessant interior, que s'ha originat principalment a partir dels trencaments secundaris (fractures) perpendiculars a les principals falles, les quals han donat lloc a barrancs profunds que s’insereixen perpendicularment a la direcció principal (NE-SW) de la serra. 33 Aquests barrancs són el barranc de l’Astor, el barranc de la Carbonera, el barranc del Mas de Comú i el barranc del Mas de Mulet.

D'altra banda, la disposició dels bancs d’estrats de calcària en massa localitzats a les parts altes dels barrancs compresos entre el Racó del Menut i de les Fenosses, a uns 400-450 metres de cota, i les petites estribacions perifèriques de la serra (Montsianell, els Quatre Mollons, els Castellets, la Cogulla, etc.) completen els principals trets geomorfològics de l'espai.

Altres elements estructurals i geomorfològic (els Quatre Mollons, els Moletons, la Trona, etc.) tenen un interès més local. d) Manifestació dels processos càrstics

Les principals manifestacions degudes a processos càrstics són les fonts i surgències repartides al llarg de la serra de Montsià, així com les coves i els avencs. N'hi d'altres com les dolines, com la que s'observa en el sector de Matarredona, que es tracta d'una estructura circular de 100 m de diàmetre formada per col.lapse del sostre rocós subjacent per efectes de la dissolució de la roca. e) Elements paleontològics

És de gran interès destacar la presència del políper Isastrae sp. i l'equinoderm l'Heteraster sp.

Els materials sedimentaris de l'albià presenten un nivell de polípers que correspon a l'estudiat per BATALLER (1957). La datació d'aquest estatge s'ha efectuat a partir d'aquests polípers que corresponen al gènere Isastrae sp., característic d'aquest estatge i descrit per primer cop en aquesta zona. f) Interès panoràmic

Des del punt de vista panoràmic, la serra ofereix des dels punts més elevats espectaculars vistes sobre el seu entorn. La relativa alçada que assoleix la serra ofereix un dels miradors més privilegiats; en un dia clar es pot veure la línia de la costa més enllà del cap de Salou i, en direcció SW, és fàcil observar la petita península amb el castell de Peníscola; també és possible veure les petites illes Columbretes. Però la visió panoràmica més interessant és sens dubte el delta de l’Ebre, i sobretot l’istme del Trabucador i la punta de la Banya.

Tot mirant cap a l’interior, s’aprecien la majoria dels pobles de la comarca del Montsià, i fins i tot alguns de la comarca veïna del Baix Ebre com Tortosa. Des d’aquest punt, també s’obté una de les millors vistes panoràmiques de la serra de Godall, la Foia d’Ulldecona, la Plana de la Galera i especialment els Ports de Tortosa. 34

2.2.2 Impactes a) Activitat extractiva

Modificació de la topografia. Les extraccions de pedra calcària, fora del perímetre del PEIN però confrontants, es realitzen mitjançant una tècnica basada en la construcció de terrasses per facilitar la seva extracció i possibilitar el pas dels vehicles que la transporten fins a les cintes mecàniques. Aquesta tècnica transforma el terreny i deixa grans estructures planes a diferents nivells amb el material geològic al descobert. La diversitat i heterogeneïtat de les calcàries determina que hi hagi simultàniament diversos talls oberts que provoquen un impacte important.

Erosió per moviments en massa en el perímetre de la zona amb activitat extractiva. Qualsevol activitat extractiva suposa de fet la pèrdua sistemàtica de la fracció edàfica a tota l’àrea afectada. El perímetre de la zona extractiva ofereix l’aspecte d’un talús amb l’estructura geològica subjacent al descobert. Aquest trencament esdevé un punt d’inestabilitat que ocasiona petits però freqüents despreniments i, per tant, pèrdues de sòls per moviments en massa.

Disminució de la qualitat de l’aire. Disminució donada per l’augment de partícules sòlides en suspensió procedents de l’extracció i transformació de calcàries i argiles per la indústria del ciment situada a Alcanar.

Impacte visual. És un dels principals problemes paisatgístics que afecten la serra de Montsià, ja que la intervisibilitat entre qualsevol punt del vessant marítim (des de la franja costanera o del delta de l’Ebre) és força gran. L’actual explotació de calcàries, que es realitza a l’extrem sud del vessant costaner, ofereix una conca visual que abasta la totalitat dels punts de la costa i fins i tot és visible des de molts punts del delta de l’Ebre i especialment des de l’istme del Trabucador i la punta de la Banya. Des del sud, però, l’estrep de la Punta amaga la visibilitat de la pedrera. El paisatge que ofereix la serra és fràgil vers aquests tipus d’activitats extractives, ja que no presenta elements topogràfics que puguin absorbir aquestes pertorbacions. b) Motorisme i circulació motoritzada camp a travès

La circulació motoritzada fora dels camins i pistes adaptats per a aquest ús constitueix una afecció en l’estructura del sòl, la qual cosa afavoreix els processos erosius.

En l’actualitat aquests tipus d'activitats no són molt exteses a la Serra del Montsià, no obstant això cal prevenir-les. Una de les rutes més habituals entre els practicants és: barranc de Solito, font del Burgar, Mata-redona, Mas 35 de Comú, barranc del Mas de Comú, barranc del Mas de Mulet i pel camí vell fins a Alcanar. c) Activitat agrícola

L’abandonament de l’activitat agrícola suposa un desequilibri en un sistema en el qual l’home ha intervingut des de fa molt de temps. Aquest desequilibri es tradueix en l’abandonament i posterior desfeta dels afeixaments dels camps de conreu en zones de pendent considerable, on la manca de coberta vegetal afavoreix els procesos de pèrdua de sòl.

Modificació de la topografia. La pràctica de nous cultius en les faldes més baixes de la serra, mitjançant terraplenats i aprofitant els sediments més fins (argiles) acumulats a peu dels vessants més abruptes, suposa la modificació del perfil topogràfic i de l'estructura del sòl. Aquesta pràctica s'ha de dur a terme amb cura tenint en compte de no accelerar els processos naturals d'erosió, ja que en aquestes zones, atès el caràcter más fàcilment erosionable del substrat, els riscos d'erosió i de formació de xaragalls són elevats. 36

37 Annex 1: Mapa geològic segons F.COLOMBO (1972)

EXPLICACIONS ADDICIONALS AL MAPA GEOLÒGIC

1. Tram dolomític inferior (trànsit juràsic-cretàcic) 2. Nivell calcari inferior (tram valanginià-hauterivià) 3. Nivell margós mitjà (barremià) 4. Tram calcari mitjà (aptià) 5. Nivell margós superior (albià) 6. Tram dolomític superior (cenomanià) 7. Quaternari indiferenciat 8. Materials al.luvials del Delta de l’Ebre 9. Contacte discordant 10. Contacte concordant 11. Falla vista en sentit de l’ultim moviment 12. Falla deduïda 13. Fractura o contacte mecànic 14. Sentit de pendent

38 Annex 2: Coves i avencs

Municipi UTM Nom Alcanar 9299 Cova del Canó o Cova del Burro Alcanar 9198 Cova Bonica Alcanar 9197 Cova de l'Heura Alcanar 9201 Cova de la Foradada Alcanar 9096 Cova del Calderer o de la Calderera Alcanar 9200 Cova Única Alcanar 9197 Cova del Sardinero Amposta 9503 Cova Fosca Amposta 9302 Avenc del Pla de la Galla Freginals 9102 Avenc del Pla Freginals 9101 Cova de Manoco Sant Carles de la Ràpita 9200 Cova del Palleret Sant Carles de la Ràpita 9400 Coves del Mont de Torrero Sant Carles de la Ràpita 9401 Cova del Tendo o Cova Moleta de Cartagena Sant Carles de la Ràpita 9102 Avenc del Pla de Mata-redona Ulldecona 8897 Avenc dels Castellets Ulldecona 9098 Coves del Pare Pascual Ulldecona 9199 Cova o Balma Ulldecona 8895 Coves de Bertomeu Ulldecona 9100 Cova Ulldecona 9200 Coves de l'Escaleta Ulldecona 9100 Cova del Gall

39 Annex 3: Fonts, cocons4 i povets5 Municipi UTM Nom Alcanar 9198 Font del Fumat Alcanar 9298 Povet d'Antó Alcanar 9298 Cocó del Ferit Alcanar 9200 Font de la Piqueta i Pantano de la Sardina Alcanar 9399 Cocó del Calciner Alcanar 9299 Povet del Mello Alcanar 9299 Font de Montero (no localitzada) Alcanar 9299 Bassa de Montero o Bassa del Motxo Alcanar 9298 Bassa de Catxapanda Alcanar 9199 Font de la Gota o Font de les Neus Alcanar 9198 Font del Recreo Alcanar 9098 Fonts de Molasima (Molesima) Alcanar 9097 Font del Bassiol Alcanar 9096 Basses del Cavo o Bassa de Damià Alcanar 9095 Cocó de Badoch Alcanar 9098 Cova Calitxa Alcanar 9299 Bassa de la Gossera Amposta 9302 Bassa de la Galla Amposta 9302 Font de la Galla Amposta 9302 Bassa de la Galla Amposta 9302 Pou de la Galla Amposta 9304 Bassa de la Gotellera Amposta 9203 Font de les Set Piques o Set Piques de Miralles Amposta 9203 Font de la Tina Amposta 9503 Bassa dels Argilers Freginals 9102 Cocó de la Rabosa o Font de l'Ortís Freginals 9103 Font d'Andara Freginals 9103 Bassa o Pantano del Corral Nou Freginals 9102 Cocó del Morro Cremat o Cocó del Serenet Freginals 9101 Font Freginals 9101 Font Sant Carles Ràpita 9102 Bassa de l'Ortís Sant Carles Ràpita 9402 Cisterna del Niño Sant Carles Ràpita 9301 Cocó de Samuel Sant Carles Ràpita 9301 Cocó de Gonçalo Sant Carles Ràpita 9302 Bassa de Pere-Vicent Sant Carles Ràpita 9201 Pantano de la Ferradura o Pantano dels Coloms Sant Carles Ràpita 9402 Clot de Tarrany Sant Carles Ràpita 9402 Font de Tarrany Sant Carles Ràpita 9301 Font del Margalló Sant Carles Ràpita 9300 Cocó de Minguila Sant Carles Ràpita 9401 Cocó de Victorio Sant Carles Ràpita 9300 Cocó de Mamadits o Cocó de Marian

4 Cocó (pl. cocons): basseta oberta generalment en un terrent calcari. 5 Povet (o pouet): és un avenc o pou absorbent en un país càrstic. 40

Municipi UTM Nom Sant Carles Ràpita 9399 Bassa de la Gossera Sant Carles Ràpita 9202 Pou de Mata-redona Sant Carles Ràpita 9002 Font de Burgà Sant Carles Ràpita 9202 Font del Llop Sant Carles Ràpita 9201 La/es Fontanella/es Ulldecona 8996 Font de l'Abella Ulldecona 9095 Fonteta de Caïm Ulldecona 9098 Cisterna de Rosalea Ulldecona 8897 Forn-cisterna del Mas de Fabra Ulldecona 8900 Font o Forn Ulldecona 9098 Font del Mas de Rosalea Ulldecona 8996 Bassa Blanca Ulldecona 8899 Povet del Tacó Ulldecona 8895 Font de Bertomeu Ulldecona 8795 Povet del Monte d'Uixan Ulldecona 8795 Povet del Podrit Ulldecona 9694 Cisterna de la Gamba (baix del Povet del Perro) Ulldecona 8900 Povet del Tacó Ulldecona 9100 Font de Panxablanca Ulldecona 9999 Forn-cisterna del Camí del Mas de Comú Ulldecona 8694 Povet del Perro Ulldecona 9101 Font de Mançanera Ulldecona 9101 Font de Sarrapio Ulldecona 9100 Font del Pi Ulldecona 9000 Povet del Rossellà Ulldecona 9100 Font del Mas de Comú Ulldecona 9098 Cocó de Fesoler Ulldecona 9100 Basses de Panxablanca Ulldecona 9199 Font del Porró Ulldecona 9199 Font de l'Ortiga Ulldecona 9199 Font del Teix Ulldecona 9000 Povet del Cabasser Ulldecona 9101 Cocó de Sarrapio Ulldecona 9000 Cocó del Txaparro Ulldecona 9100 Sénia del Mas de Comú 41 3 VEGETACIÓ I FLORA

3.1 Descripció

3.1.1 Vegetació potencial

En les zones altitudinalment més baixes de la serra de Montsià, i també en les orientades al sud, d'exposicions més prolongades, o en les de sòls menys profunds, l'aridesa climàtica característica del clima mediterrani esdevé limitant, impedeix el desenvolupament d'una vegetació de port arbori. Així, aquests indrets correspondrien al domini de la màquia de garric i margalló (Querco-Lentiscetum). Les espècies més característiques d'aquesta màquia, que actualment és molt escassa i es troba en estat força degradat per la seva explotació secular, són: Pistacia lentiscus, Quercus coccifera i Chamaerops humilis, acompanyades per Olea europaea var. sylvestris, Ceratonia siliqua, Rhamnus lycioides, Asparagus acutifolius, Juniperus oxycedrus...amb un estrat herbaci irrellevant, on només és remarcable la presència de Brachypodium retusum.

En cotes més altes, o en raconades obagues d'exposició nord, on la insolació no és tan directa, el medi adquireix un grau més elevat d'humitat. Això fa que, sempre que el sòl sigui relativament profund, es pugui desenvolupar aquí el bosc mediterrani típic, l'alzinar (Quercetum ilicis galloprovinciale). Aquesta comunitat forestal es caracteritza per la seva elevada densitat, que configura un microclima en el seu interior més fresc i humit. El seu estrat arbori pot assolir els 10-15 m d'alçada, i està compost principalment per una sola espècie Quercus ilex, si bé a la serra de Montsià s’encavalquen les àrees de distribució de les seves dues subespècies: Quercus ilex ssp. ilex, més septentrional, i Q. ilex ssp. rotundifolia, més meridional, i que abunda més a la serra. En el sotabosc, es trobarien dos estrats arbustius: un d’alt, amb Viburnum tinus, Rhamnus alaternus, Phillyrea media, Arbutus unedo, Pistacia lentiscus; i un d’arbustiu baix, amb Ruscus aculeatus, Asparagus acutifolius, Rubia peregrina...als quals caldria afegir la presència de plantes lianoides, entre les quals hom pot esmentar Lonicera implexa, Smilax aspera i Clematis flammula. L'estrat herbaci té poca importància i només hi destaca la presència de Brachypodium retusum, Hedera helix o Viola sp., a més d'algunes molses i falgueres (Polypodium vulgare, Asplenium adiantum- nigrum...)

Els roures eren força més importants al segle passat que en l’actualitat (hi ha el topònim Pla de Roures i en un inventari de 1869 es varen recomptar 1.000 i 100 roures als barrancs de Vall-llobrega i Solito, respectivament). Tot i això, difícilment es formarien rouredes (per les condicions bioclimàtiques) i més aviat es barrejarien amb les alzines i carrasques formant alzinars amb roures.

42 L'orientació i morfologia de la serra, una alineació senzilla de NE a SW amb barrancs encaixats perpendicularment a la carena, en sentit NW-SE, determina des del punt de vista bioclimàtic que les diferències en la distribució potencial d'aquestes comunitats vegetals s'estructuri sobretot en funció de l'exposició SE o NW dels vessants dels barrancs, amb independència d'una situació en el sector marítim o interior de la serra. Això, juntament amb la variabilitat de la profunditat del sòl donada pels afloraments rocosos i/o el grau de pendent, provocaria que la vegetació potencial, alzinar i màquia, es distribuís originàriament en mosaic, d'una forma heterogènia; és el que O. de Bolós (1967) anomena policlímax en referir-se a les planes subjacents del Montsià.

3.1.2 Comunitats vegetals actuals

Comunitat Sup. Total (ha) % Garriga (Quercetum cocciferae ) 338,8 9,4 Brolla de romaní i bruc d’hivern (Rosmarino ericion) 2016,1 55,7 Conreus 222,6 6,2 Herbassars 477,5 13,2 Alzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale ) 352,8 9,7 Màquia de garric i margalló (Querco-lentiscetum) 201,9 5,6 Bardissa d’arç blanc d’espina curta (Rubo- 9,2 0,2 Crataegum brevispinae) Quadre 3.1 Superfície en ha de les comunitats vegetals a) Màquia de garric i margalló (Querco-Lentiscetum)

Correspon a la vegetació potencial de les zones més baixes de la serra i de sòls menys profunds, descrita en l'apartat anterior. Aquesta màquia, contràriament al seu domini potencial, és actualment molt escassa, i ocupa un 5,47 % de la superfície. S'ha trobat al barranc de la font de la Tina, Mas de Mulet, barranc de la Carbonera, la Calderera, barranc del Sastre, barranc de Solito... (vegeu plànol I-4: Vegetació).

El seu estat en la major part d'indrets és força degradat, degradació que es fa patent en l'alçada de la vegetació, que sovint és molt més baixa que l’esperada (1-2 m). El recobriment de la vegetació també és menor que el 100% teòric, tot i que això pot ser tant conseqüència de la degradació de la comunitat com de l'aflorament de la roca calcària característica de la serra de Montsià (vegeu quadre 3.2). Tanmateix, aquesta màquia està ben caracteritzada en allò que respecta a espècies vegetals i presenta totes les plantes característiques de l'associació. Només cal destacar l'abundància de garric en alguns inventaris i la presència de moltes espècies característiques de les brolles en altres, trets que anirien associats a l'escassa maduresa d'aquesta comunitat, deguda als abundants 43 afloraments rocosos i a les clarianes obertes per l'explotació antròpica, els quals afavoririen la presència de plantes més heliòfiles.

A la taula, podem veure que, si bé aquesta comunitat és més freqüent en les cotes baixes, es pot trobar també en indrets amb una certa altitud. En les orientacions observem que, encara que les de component sud són majoria, són molt freqüents altres exposicions. Això corrobora el model en mosaic de disposició de la vegetació potencial, que lligaria la distribució de la màquia a la combinació de més d'un factor.

número cota (m) Exposició Alçada màxima cobertura (%) inventari (m) 2 250 E 1,0 3 250 NW 0,6 85 16 440 -- 0,6 70 17 370 SW 0,4 70 20 250 S 0,4 75 37 250 SW 2,0 70 42 250 N 2,5 (12*) 70 44 250 S 0,7 80 48 270 W 1,0 80 66 450 S 0,8 80 67 650 S 0,6 75 75 250 SW 0,7 80 Quadre 3.2 Inventaris en els que s'ha determinat la comunitat de màquia de garric i margalló (Querco-Lentiscetum) *Estrat arbori de pi blanc.

Dins la serra de Montsià, hi ha dues subassociacions:

- subas. pistacietosum, rica en espècies del Quercion ilicis. Té una àrea de distribució que abasta la part septentrional del Querco-Lentiscetum. A la serra de Montsià, aquesta és la subassociació que es troba més freqüentment i és l’única que es troba dins l'àrea inclosa al PEIN.

- subas. aspargetosum stipularis, subassociació de distribució meridional, pobra en espècies del Quercion ilicis, que es localitza en cotes molt baixes de la part litoral del Montsià. Aquesta localització de la subassociació per sota dels 200 m d'alçada (Bolòs, O. de; 1967) fa que no s'hagi trobat dins l'espai inclòs al PEIN. b) Alzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale)

És l’única comunitat forestal que trobem a la serra, i correspon a la vegetació potencial de les raconades obages i les cotes més altes, descrita al punt anterior. Actualment, aquesta associació es troba només en els indrets de més difícil accés dins el seu domini potencial, i allí on les condicions són més frescals, com és el cas dels barrancs de Solito, Vall-llòbrega, la Tina, la 44 Carbonera... (vegeu plànol I-4: Vegetació).

Es tracta d'una comunitat vegetal avui dia escassa a la serra, que ocupa el 9,63% de la seva superfície. S'han trobat dues subassociacions clarament diferenciades:

- subas. pistacietosum (alzinar amb marfull). Correspon a l'alzinar típic, dens i exhuberant, poc afectat per la mà de l'home. La seva estructura presenta la complexitat característica de l'alzinar, el qual crea un microclima més humit que manté una elevada diversitat d'espècies. - subas. arbutetosum (alzinar esclarissat). Es desenvolupa en indrets marginals de l'alzinar amb marfull o bé en zones on aquest es troba degradat per l'acció de l'home. Sovint mostra un estrat arbori clar i una estructura simplificada, més propera a una màquia que a un bosc. Trobem aquí menys diversitat de tàxons que en la subassociació anterior, al mateix temps que les plantes més heliòfiles prenen rellevància en arribar més llum a l'estrat baix. Aquesta subassociació és la més comuna a la serra.

Número Cota Alçada Cobertura estrat Exposició Inventar (m) Màxima arbori (%) i (m) 1 350 7,0 60 N 22 450 4,0 40 NW 24 350 7,0 80 N 29 370 2,0 40 N 30 400 6,0 25 NW 32 380 1,8 --* N 35 300 6.5 70 NW 36 300 5,0 10 N 40 300 4.5 5 N 43 300 4.5 20 N 49 250 6,0 2 N 57 470 6,0 75 NE 58 530 5,0 40 N Quadre 3.3 Inventaris en els que s'ha determinat la comunitat d'alzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale) * Alzinar en regeneració per rebrots de soca. No hi ha estrat arbori.

Destaca la baixa cobertura de l'estrat arbori en gran part dels inventaris, la qual cosa és característica de la subas. arbutetosum. Tanmateix, tot i presentar l'estrat arbori esclarissat, l'estructura de la comunitat i la diversitat d'espècies d'alguns inventaris són les pròpies de la subas. pistacietosum.

La distribució dels alzinars actuals va totalment lligada a les orientacions nord, o de component nord, dels vessants. Aquest és un factor que influeix més que l'altitud en la localització d'aquesta comunitat, ja que, tot i preferir els llocs més alts, també es troba a cotes baixes. c) Garriga (Quercetum cocciferae) 45

Poblament secundari que s'instal.la en el domini de l'alzinar un cop arrasat l'estrat arbori i arbustiu alt primitiu. Aquesta és una comunitat arbustiva baixa, de 0,5-1,5 m., molt densa i impenetrable. En el recobriment de la superfície, hi contribueix de forma sobresortint Quercus coccifera. El creixement atapeït del garric fa que es trobin poques altres espècies en aquesta comunitat. Així, és només acompanyat puntualment per Pistacia lentiscus, Daphne gnidum, Rubia peregrina, Brachypodium retusum, etc. El resultat és una comunitat que presenta un alt grau de cobertura de la superfície i una diversitat molt baixa.

És una comunitat escassa, que representa el 9,05% de la superfície de la serra, repartida en llocs com Mata-redona, la Foradada, Mas de Comú, Molessima,... (vegeu plànol I-4: Vegetació).

Número cota alçada Cobertura Exposició Inventari (m) màxima (m) (%) 6 510 0.25 90 S 7 560 0.50 70 -- 18 240 0.50 90 NW 21 350 0.50 70 -- 23 350 0.50 95 S 25 750 0.40 85 -- 31 420 0.40 80 S 53 220 1.20 75 NO 59 570 0.80 80 NE 61 680 0.70 60 SE Quadre 3.4 Inventaris en els que s'ha determinat la comunitat de garriga (Quercetum cocciferae)

La seva pobresa d'espècies fa que els indrets on es troba presentin poca variabilitat i s'ajustin tots a un sol model. Només és remarcable el fet que la vegetació sovint no presenti el 100% de recobriment del sòl esperable (quadre 3.4), a causa de l'aprofitament ramader, els incendis forestals o l'aflorament de roques de la serra, que impideixen la total cobertura de la vegetació. En aquestes clarianes obertes apareixen plantes típiques de les brolles, com Erica multiflora, Rosmarinus officinalis, Thymus vulgaris...

Respecte a la seva distribució, es troba a qualsevol altitud, però cal adonar- se que en les cotes més baixes es troba sempre en orientacions de component nord, la qual cosa lliga, com era d'esperar, la distribució de la garriga al domini de l'alzinar. d) Brolla de romaní i bruc d'hivern amb bufalaga tinctòria (Erico- Thymelaeetum tincoriae)

Aquesta és una formació vegetal secundària que s'instal.la sobre sòls profunds, més aviat argilosos i margosos, sobretot al domini de l'alzinar, tot i que també pot aparèixer al de la màquia. Es tracta d'una comunitat arbustiva 46 densa, sovint prou alta, de prop de 1,5 m d'alçada. Presenta un estrat arbustiu dens i divers de plantes heliòfiles, on dominen Erica multiflora, Rosmarinus officinalis o Ulex parviflorus, acompanyades per Thymelaea tinctoria, Globularia alypum, Lavandula latifolia, Fumana sp., Pistacia lentiscus, Thymus vulgaris, Dorycnium pentaphyllum, Staehelina dubia, Quercus coccifera, Bupleurum fruticescens, Ononis minutissima, Genista scirpus, i un llarg etcètera. L'estrat herbaci és poc rellevant, tant per nombre d'espècies com per densitat; només cal anomenar la presència de Brachypodium retusum i Aphyllantes monspeliensis. De vegades, pot tenir un estrat arbori de Pinus halepensis, si bé a la serra de Montsià aquesta circumstància és excepcional, i es tracta sempre de peus aïllats.

L'eixutesa foliar de les plantes d'aquesta brolla, unida a la seva riquesa en essències volàtils i inflamables, fan que aquesta comunitat pugui esdevenir presa fàcil dels incendis forestals.

Aquesta associació, que presenta una distribució més aviat septentrional als Països Catalans, teòricament hauria de manifestar en aquesta latitud una clara tendència montana, que la situaria principalment en altituds superiors a 300-400 m. Tanmateix, els resultats del mostreig han demostrat que això no és cert, ja que molts inventaris corresponents a la brolla de romaní i bruc d'hivern amb bufalaga tinctòria s'han realitzat a altituds compreses entre 200- 300 m (vegeu quadre 3.5). Si bé la cota no sembla important en la ubicació d'aquesta associació, la exposició sí sembla determinant, ja que la major part de les parcel.les es troben en una orientació de component nord. 47

Número cota Alçada Cobertura exposició Inventari (m) màxima (%) (m)

14 260 1,5 90 NE 26 250 0,7 80 NW 33 220 1,8 95 N 38 250 2,0 60 N 45 240 3,0 90 N 47 220 3,5 95 N 50 300 2,0 80 N 60 600 0,8 100 N 63 400 1,0 95 E 64 370 0,6 95 NE 68 670 0,8 60 NW 70 230 2,0 70 NE 77 300 1,1 80 SE 79 240 2,5 60 N Quadre 3.5 Inventaris en els que s'ha determinat la comunitat de brolla de romaní i bruc d'hivern amb bufalaga tinctòria (Erico-Thymelaeetum tincoriae)

Tot i així, es tracta d'una comunitat escassa, i, en el inventaris realitzats, destaca l'elevada freqüència d'espècies de l'alzinar (Arbutus unedo, Viburnum tinus, Hedera helix, Lonicera implexa, Ruscus aculeatus, Viola arborescens...) i de la màquia (Chamaerops humilis, Ceratonia siliqua, Rhamnus lycioides, Olea europaea var sylvestris...) que ens indiquen l'avanç de la successió regenerativa cap a la vegetació potencial. Les cobertures i alçades de la vegetació es troben en tots els inventaris dins l'interval esperable per a aquesta associació (vegeu quadre 3.5). Potser en alguns l'alçada de la vegetació depassa l'habitual, però cal tenir en compte és a causa d’un que estrat arbustiu alt, sovint amb una cobertura molt baixa, format, com s'ha dit, per plantes típiques de l'alzinar. e) Brolla de romaní i bruc d'hivern amb esteperola (Anthyllido-Cistetum clusii)

Comunitat secundària que s'instal.la en el domini de la màquia de garric i margalló, a conseqüència de la seva degradació. Aquesta és una comunitat arbustiva més esclarissada i baixa que la brolla de romaní i bruc d'hivern amb bufalaga tinctòria i molt més termòfila que aquesta, encara que comparteix moltes espècies amb ella. L'espècie dominant aquí és Rosmarinus officinalis, acompanyat per Erica multiflora, Anthyllis cytisoides, Globularia alypum, Helianthemum syriacum, Thymus vulgaris, Fumana sp., Bupleurum fruticescens, Ulex parviflorus, etc. L'estrat herbaci és, com a la majoria de comunitats tractades, poc important. De vegades pot presentar un estrat arbori de Pinus halepensis, si bé això aquí és un fet puntual. A l'igual que la comunitat anterior, és fàcilment inflamable. 48 Aquest poblament és molt abundant a la serra de Montsià, i ocupa el 60,35% de la seva superfície en indrets com la Bassa Blanca, la Roca Roja, les Fenoses, la Campana... (vegeu plànol I-4: Vegetació).

En els inventaris realitzats destaca la raresa d’Anthyllis cytisoides, espècie característica d'aquesta associació, i que només s’ha trobat en un dels 22 inventaris. Quercus coccifera és, en canvi, molt més abundant del que s’esperava a la zona, la qual cosa és probablement conseqüència del seu caràcter piròfil, que li ha permès proliferar gran manera després dels incendis forestals que han anat afectant la zona. D'altra banda, les espècies característiques de la màquia (Ceratonia siliqua, Chamaerops humilis, Olea europaea varsylvestris...) són força abundants en molts inventaris, la qual cosa indica una regeneració de la vegetació potencial. En canvi, la presència d’Urginea marítima en cinc inventaris indica la degradació de la vegetació i del sòl en aquests indrets. La brolla de romaní i bruc d'hivern amb esteperola, la trobem a qualsevol altura i exposició de la serra de Montsià. L'alçada i el recobriment d'aquesta comunitat són força variables.

Número cota Alçada Cobertura (%) Exposició Inventari (m) màxima (m) 4 300 0,7 90 SW 5 350 1 90 SW 10 390 1 85 SW 11 320 1,6 80 -- 12 250 0,7 80 E 13 230 0,5 50 SW 19 220 2 (5,5)* 70 NW 28 350 0,6 85 S 39 260 2,5 (7,5)* 95 N 46 210 0,6 80 SW 51 250 0,8 75 S 52 250 1,2 80 N 54 300 0,8 75 E 56 300 0,6 85 E 62 280 0,8 60 W 65 400 0,7 60 NE 71 275 0,7 75 E 72 400 0,8 65 NE 73 300 0,5 60 N 74 200 0,8 60 S 76 270 0,6 60 S 78 230 0,6 40 -- Quadre 3.6 Inventaris en els que s'ha determinat la comunitat de brolla de romaní i bruc d'hivern amb esteperola (Anthyllido-Cistetum clusii) * Estrat de pi blanc. 49 f) Llistonar típic (Phlomido-Brachypodietum retusi)

Poblament secundari integrat únicament per un estrat herbaci. És una comunitat graminoide on l'espècie dominant, Brachypodium retusum, constitueix, gairebé en exclusiva, el gruix de la massa vegetal. Moltes altres espècies poden aparèixer aquí, com Thymus vulgaris, Sedum sediforme, Ononis minutissima... però mai amb una significació quantitativa.

Apareix tant en el domini de l'alzinar com en el de la màquia, en sòls poc profunds i eixuts. És una comunitat escassa a la serra de Montsià, que ocupa camps de conreu abandonats recentment. Hom troba sovint en aquests camps petits arbusts que ens indiquen una ràpida successió regenerativa cap a la vegetació potencial. Cal destacar que entre aquests arbusts figuren tant espècies típiques de les brolles com d’altres de la màquia o l'alzinar. g) Fenassar típic (Brachypodietum phoenicoidis)

Comunitat secundària herbàcia densa i mitjanament alta, que constitueix una associació pobra en teròfits, on Brachypodium phoenicoides domina totalment i constitueix el gruix de la massa vegetal. Les altres espècies són escasses, i entre elles es pot destacar el Foeniculum vulgare.

El fenassar se situa en el domini de l'alzinar. És una associació molt escassa a la serra, que es desenvolupa en sòls relativament frescos i poc compactes, i requereix un cert grau d'humitat. Per això és una comunitat típica dels marges de conreu, que a la serra creix també en alguns conreus abandonats recentment on la humitat és relativament alta, generalment en exposicions nord. En els inventaris realitzats, s'han trobat algunes espècies típiques de les brolles, fet que indica una evolució en la successió regenerativa dels conreus abandonats. h) Bardissa d'arç blanc d'espina curta (Rubo-Crataegum brevispinae)

Associació molt escassa a la serra, on ocupa les fondalades més ombrívoles d'alguns barrancs. Es troba definida principalment per la presència de Crataegus monogina var. brevispina i Rubus ulmifolius, però hi manquen moltes espècies característiques. i) Comunitats dulciaqüícoles

Tal com s’ha indicat en l’apartat d’hidrologia, la migradesa de les aigües superficials determina una baixa representació d’hidròfits i halòfits. Tot i això, puntualment al voltant de les fonts i basses apareixen petits poblaments de plantes dulciaqüícoles atribuïbles a Phragmitetalia i Holoschoenetalia, però sense constituir comunitats, que per la seva enorme diversitat taxonòmica apareixen ben constituïdes.

50 Sí que es troben, en fonts o povets, petits poblaments atribuïbles a les comunitats de degotall calcari (Eucladio-Adiantetum).

Sobta l’absència, en els barrancs de la serra, del baladrar (Rubo-Nerietum oleander), comunitat estesa pels torrents de les planes i serres pròximes, que s’explicaria per la manca de lleres amb còdols, ja que els barrancs de la serra tenen poca entitat. j) Comunitats rupícoles

Per la presència de zones amb afloraments rocosos com els espadats calcaris, a la serra les espècies rupícoles formen petits poblaments que, tot i que no presenten importància cartogràfica, contenen algunes plantes d’interès.

Aquesta vegetació casmofítica calcícola és atribuïble a Asplenietalia i Potentilletalia, i també a Saxifragion mediae.

Finalment cal assenyalar també la presència de comunitats de tarteres calcàries.

3.1.3 Flora a) Criptògames

Les dades que aquí es presenten, en bona part inèdites, han estat facilitades per la Facultat de Biologia de la UB. En concret, les espècies liquenícoles són fruit de les prospeccions i els estudis realitzats per M. Boqueras, A. Gómez- Bolea, A. Longán i P. Navarro-Rosinés. D’altra banda, les referències a fongs trobats a la serra de Montsià resulten dels estudis de M.P. Hoyo, X. Llimona, J. Vila, M. Muntanyola, M.P. Martín, D. Sierra i R. Quadrada. Tots aquests treballs s’han centrat als barrancs de Vall-llobrega i Solito, i als paratges de la font d’en Burgar i Mata-redona.

El nombre d’espècies de líquens i fongs liquenícoles citades a la serra ascendeixen a 102, 51 dels quals són epífits i 51 saxícoles.

Entre els epífits destaquen com a molt rars a Catalunya i a la península ibèrica (alguns d’ells constitueixen la primera cita): Biatoridium monasteriensis Lahm, sobre Quercus ilex; Caloplaca oleandri Boqueras et Gómez-Bolea, sobre Quercus ilex i Pistacia lentiscus; Strigula porinoides Canals, Boqueras et Gómez-Bolea, sobre Quercus ilex; Waynea stoechadiana (Abbasi Maaf et Roux) Roux et Clerc, sobre Quercus ilex. Si bé del total almenys 19 són poc freqüents o han estat poc citats a Catalunya, de les 115 espècies de fongs localitzades fins ara, la classe més nombrosa és la dels basidiomicets amb 63 espècies, seguit dels ascomicets amb 37 espècies, deuteromicets amb 13 espècies i zigomicets amb 2 51 espècies. Del total, es desprèn que 26 espècies són poc freqüents, i d’aquestes Entoloma cephalotrichum (P.D. Orton) Noord.; Flammulaster carpophiloides (Kühn.) Walt.; Glabrocyphella brunneocrystallina W.B. Cooke, són especialment rares a la flora ibèrica. b) Fanerògames

Ja a l’any 1921, Font i Quer herboritzava la serra de Montsià al terme d’Ulldecona. Va tornar a visitar la zona els anys 1926, 1928 i 1934. El següent botànic a publicar anotacions sobre la serra de Montsià és Lluís de Torres (1968). Posteriorment, apareix la publicació Flora Vascular de la Província de Tarragona (1971) de H.T. MALAGARRIGA. Rafael BALADA I LLASAT en les seves publicacions periòdiques de la Història Natural de la Comarca del Montsià (1981, 1983) recull algunes anotacions sobre la flora de la serra. A més de recollir aquestes dades bibliogràfiques, s’ha consultat les cites que Àlex Farnós i Bel va recollir per diferents indrets de la serra, moltes d’elles dipositades en l’herbari del Museu del Montsià.

Espectre taxonòmic

S’han detectat un total de 71 famílies diferents, entre les quals destaquen:

Família Total espècies % respecte del total Compositae 34 11.5 Papilionaceae 22 7.4 Gramineae 18 6.1 Labiatae 16 5.4 Rosaceae 15 5.0 Liliaceae 14 4.7 Umbelliferae 10 3.3 Cistaceae 9 3.0 Quadre 3.7 Espectre taxonòmic de la flora

Fent una comparació amb la flora dels Ports (Torres, 1968), les compostes són igualment la família més nombrosa amb 139 (20%) espècies; en segon lloc, hi ha les papilionàcies amb 103 (14,4%) espècies, i en tercer lloc, les gramínies amb 100 (14,4%) espècies.

52 Element fitogeogràfic

Euro-siberià Altres 6% 1% Introduïdes Submediterrani 3% 5%

Pluriregional 21%

Mediterrani 64%

Gràfic 3.1. Freqüència en % dels elements fitogeogràfics. Font: elaboració pròpia.

Com es pot veure, els elements mediterrani i pluriregional són els més abundants. A un nivell inferior, destaquen elements latemediterranis, lateeurosiberians, i el conjunt d’espècies introduïdes.

Espècies protegides i d’especial interès

A la serra de Montsià, hom troba tres espècies protegides a Catalunya (Ordre de 5 de novembre de 1984), que són: el margalló (Chamaerops humilis), el grèvol (Ilex aquifolium) i el teix (Taxus baccata). Aquest darrer ja és únicament localitzable plantat en zones humanitzades, però cal recordar el fet que hi ha una font (la font del Teix) amb un topònim que fa referència al teix, i, aquest, podria estar motivat per la presència d’algun teix en els seus voltants.

D’altra banda, hi ha altres espècies que, encara que no estiguin protegides a Catalunya, tenen un valor singular per la seva raresa als Països Catalans (citades com a rrr a la Flora Manual dels Països Catalans). Aquestes plantes són: Onosma tricerosperma subsp. hispanica, Centaurea linifolia subsp. caballeroi, Euphorbia minuta, , Iris xiphium Peucedanum officinale subsp. stenocarpum . També són rares, segons la Flora Manual dels Països Catalans (citades com a rr ò r): Acer opalus subsp. granatense, Pistacia terebinthus, Polycnemum arvense subsp. majus, Bellis perennis, Cirsium tuberosum, Centaurium spicatum, Festuca paniculata, Hypericum tomentosum subsp. tomentosum, Phlomis herba-venti, Sideritis scordioides, Laurus nobilis, Allium moschatum, Asparagus officinalis, Scilla obtusifolia, Colutea arborescens, , Phyllitis sagittata, Dictamnus hispanicus, Taxus baccata, Laserpitium gallicum, Trinia glauca, Bufonia tuberculata i Viola arborescens. 53

Durant la realització dels inventaris fitosociològics a l’interior dels límits de l’espai, no es va trobar l’esparreguera marina (Asparagus horridus, A. stipularis). En aquest sentit, s’ha de precisar que si bé Asparagus horridus creix al litoral immediat del vessant E de la serra i, fins i tot, ha estat citada per O. de Bolòs (1967) en un inventari realitzat entre Sant Carles de la Ràpita i Alcanar a 50 metres d’altitud, la seva àrea de distribució no puja gaire amunt per la falda de la serra.

3.1.4 Paisatge vegetal

El paisatge és típicament mediterrani, caracteritzat pel predomini de les comunitats arbustives sobre les arbòries. Les parts baixes estan força humanitzades, amb una ocupació del sòl dominada pels conreus. El paisatge natural ha estat força modificat per l’activitat humana, que ha donat lloc a un predomini de les comunitats vegetals secundàries.

En general, la distribució de les comunitats vegetals a la serra segueix un patró donat per les diferents exposicions dels vessants més que no pas per la variació altitudinal. La profunditat del sòl, juntament amb l’acció de l’home, han acabat de configurar aquest paisatge.

3.2 Diagnosi dels aspectes clau a considerar en l’ordenació de l’espai

3.2.1 Elements d’especial interès pel seu valor a) Comunitats vegetals

Entre les formacions vegetals considerades d'interès comunitari per la Directiva 92/43/UE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, figuren la màquia de garric i margalló (Querco-Lentiscetum) i l'alzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale). Les taques d’aquestes dues comunitats, que tenen una àrea de distribució molt petita (menys d’un 5% per a la màquia i entre un 5- 15% per a l’alzinar), corresponen a més a la vegetació potencial de la serra de Montsià. Per això tenen una doble importància: per la seva fragilitat i alhora pels valors que tenen en constituir el poblament d'estructura més madura i complexa. Cal destacar també la màquia per la presència d'espècies singulars. L'annex 1 de la Directiva Hàbitats inclou també com a hàbitats d’interès comunitari presents a l’espai:

-les pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (per exemple, Phlomido-brachypodietum retusi ), són qualificades com a hàbitat prioritari; 54 -la vegetació dels degotalls d’aigües carbonatades, qualificat també com a hàbitat prioritari; -la vegetació de les tarteres de les muntanyes mediterrànies i del Pirineu; -la vegetació casmofítica calcícola (Saxifragion mediae per exemple). b) Fanerògames

Entre els elements individuals protegits legalment es troben el margalló (Chamaerops humilis), el grèvol (Ilex aquifolium) i el teix (Taxus baccata) (Ordre de 5 de novembre de 1984, sobre la protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya).

Com s’ha vist a l’apartat 3.1.3 d’aquesta Memòria, hi ha un conjunt de plantes considerades rares o molt rares en el conjunt de Catalunya i que tenen localitats a la serra de Montsià.

També cal destacar un reduït grup de plantes que, encara que arreu dels Països Catalans poden ser comunes, a la serra de Montsià poden ser relativament escasses. Aquest és el cas de plantes amb corologia eurosiberiana trobades al Montsià: Sorbus aria, Sorbus torminalis, Aquilegia vulgaris, Cirsium tuberosum, Allium senescens subsp. montanum i Helleborus foetidus. Cal ressenyar també el petit enclau on es conserva la presència de castanyers (Castanea sativa). c) Criptògames

Entre les espècies de líquens i fongs liquenícoles destaquen: Biatoridium monasteriensis Lahm, sobre Quercus ilex, Strigula porinoides Canals, Boqueras et Gómez-Bolea, sobre Quercus ilex, Waynea stoechadiana (Abbasi Maaf et Roux) Roux et Clerc, sobre Quercus ilex. Quant a fongs, destaquen les espècies Entoloma cephalotrichum (P.D. Orton) Noord., Flammulaster carpophiloides (Kühn.) Walt., Glabrocyphella brunneocrystallina W.B. Cooke. d) Paisatge vegetal

Un altre efecte paisatgístic interessant és l'alternança entre zones arbrades (alzinar), garrigues i brolles, que ofereix contrastos de textura i color. Aquest efecte es localitza amb major intensitat a la capçalera del barranc de Vall- llobrega i al caient NW de Mata-redona. D'aquestes formacions, cal destacar paisatgísticament els alzinars per la seva textura, presència d'estrats i efectes sobre la llum i ombra. Les brolles destaquen pel seu cromatisme, en especial a la tardor. Els impactes sobre la flora i la vegetació a causa de les activitats desenvolupades a la serra de Montsià són descrits a continuació, 55

3.2.2 Impactes

Els impactes sobre la flora i la vegetació a causa de les activitats desenvolupades a la serra de Montsià són descrits a continuació, es fa esment dels efectes produïts per diferents processos: a) Incendis forestals

Disminució de la cobertura vegetal Ateses les característiques i limitacions dels sòls de la serra, l'erosió per destrucció directa de la vegetació esdevé un dels principals problemes lligat a aquest impacte. És un impacte ambiental sever.

Regressió en la successió vegetal. Aquest impacte comporta la pèrdua de biomassa i la selecció negativa cap a formacions vegetals que s'allunyen de les comunitats més avançades en la successió vegetal. Es tracta d'un impacte sever per la baixa taxa de creixement vegetal de les comunitats que afecta.

Impacte visual A l’igual que les activitats extractives, els incendis poden provocar disminucions de la qualitat del paisatge. Aquest fet es produeix principalment per la fragilitat visual que ofereix la coberta vegetal i per la poca variabilitat cromàtica d’aquesta, i es veu accentuat per la morfologia de la serra, és a dir, perquè els pendents dels vessants ofereixen poca protecció visual enfront de qualsevol alteració. És un impacte sever. b) Motorisme de muntanya

Destrucció de la vegetació produïda pel pas de les motocicletes. És un impacte d’efecte notable, tot i que en conjunt moderat per la seva aparició irregular. Pèrdua de productivitat vegetal provocada pel dipòsit de pols a les fulles. És un impacte d’efecte notable, però igualment moderat com en el cas anterior. c) Activitats extractives de calcàries

Destrucció de cobertura vegetal i dipòsit de pols sobre la vegetació. Encara que aquesta activitat se situa principalment fora de l’àrea inclosa dins el PEIN, té un impacte sobre la vegetació de l’espai que correspon a la pèrdua de coberta vegetal i de productivitat vegetal provocada pel dipòsit de pols a les fulles. És un impacte que produeix un impacte globalment sever per al conjunt de la serra. d) Altres

56 L’excursionisme, la bicicleta de muntanya i l’activitat agrícola i ramadera s’ha considerat que no presenten impactes sobre la vegetació i la flora, o en tot cas, si n’hi ha, es poden considerar compatibles.

3.2.3 Estat de conservació de la vegetació i la flora a) Comunitats

L’alzinar litoral i la màquia de garric i margalló es troben a la serra en una situació de vulnerabilitat per la seva distribució reduïda i molt fragmentada. Tanmateix, és remarcable la regeneració observada en molts indrets d’aquestes comunitats, en especial de l’alzinar.

La garriga presenta un bon estat de conservació. La seva distribució extensa no dóna lloc a cap problema de manteniment de la comunitat, ja que a més es tracta d’una comunitat secundària amb un desenvolupament lent però, en general, regeneratiu.

Les brolles de romaní i bruc d’hivern amb bufalaga o amb esteperola, el llistonar i el fenassar, es troben força representades i en un bon estat de conservació. S’ha observat en totes aquestes comunitats una ràpida successió regenerativa, amb rebrot d’espècies que tendeixen a recuperar la vegetació potencial de l’indret on es troben situats, bé sigui la màquia o bé l’alzinar. Les comunitats rupícoles i d’aigua dolça presenten un bon estat de conservació, tot i que la seva fragilitat, en estar molt localitzades i tenir una distribució fragmentada, les fa molt susceptibles davant qualsevol alteració. b) Fanerògames

El margalló (Chamaerops humilis) és una planta relativament comuna a la serra de Montsià, i de forma general es troba en un moderat bon estat de conservació. En canvi, el grèvol (Ilex aquifolium) i el teix (Taxus baccata) pràcticament es troben de forma relíctica, i només viuen de forma natural en poques localitats on presenten un estat de conservació de moderat a baix.

La resta de tàxons citats en el punt anterior (els propis de localitats del Mediterrani oriental o els eurosiberians, i que són d'interès especial a Catalunya o a la serra mateixa) tenen en general una distribució reduïda i pateixen un risc de desaparició a la serra, i d'acord amb això presenten un estat de conservació de moderat a baix.

57 c) Criptògames

Cal ressenyar que la xifra de 217 líquens i fongs localitzats en aquest espai és una xifra prou alta, més si es considera que les campanyes de prospecció realitzades no han cobert la totalitat d’ambients ni tots els períodes de l’any.

Especialment interessants per a la conservació del poblament criptogàmic del massís són els ambients forestals constituïts pels alzinars, que són els de màxima diversitat i on es refugien algunes espècies d’elevat interès per a la flora ibèrica, indicadores de condicions subtropicals. 58 4 FAUNA

4.1 Descripció del poblament faunístic dels diferents tipus d'hàbitats de l'espai

La reduïda altitud de la serra de Montsià fa que estigui totalment inclosa en un règim climàtic mediterrani, sense presentar variacions en altitud importants, on impera la monotonia del rocam calcari. Tot i això, el seu escarpat relleu, les exposicions solars més o menys prolongades dels vessants, la diferent, però en tot cas escassa, disponibilitat d'aigua, la reduïda profunditat del sòl, l'acció de l'home, han donat lloc a una diversitat d'ambients, definits en gran part per les comunitats vegetals presents, que són ocupats diferencialment per les espècies animals.

La mobilitat característica dels animals condiciona que la delimitació d'aquests biòtops s'hagi fet en unitats territorials grans on les condicions es troben prou diferenciades. Tanmateix, hi ha animals més o menys eurioics, els quals es poden trobar en més d'un ambient diferent o, fins i tot, en tots els espais de la serra de Montsià. D'altra banda, són els animals més estenoics, estretament relacionats amb unes condicions concretes, els que millor ajudaran a definir els hàbitats de la serra. Cal remarcar que una gran part d'aquest poblament faunístic utilitza l'hàbitat de manera permanent, però una altra part ho fa de manera només temporal, dins del cicle diari com a refugi, o anual, lligat a l'estacionalitat i a les condicions tèrmicament favorables de l'hivern.

Per caracteritzar els biòtops presents a la serra de Montsià, s'han considerat els vertebrats per la seva conspicuïtat, que garanteix nombroses observacions i distribucions prou conegudes. Se n´han exclòs els ocells observats a la serra però no nidificants, ja que pel seu caràcter migratori s'observen sovint de pas fora dels seus medis característics. Els medis especialment diversos en invertebrats són ressenyats per tal de no quedar infravalorats en el cas que presentin un nombre baix d'espècies de vertebrats. D'aquesta manera, s'han definit els hàbitats següents a la serra de Montsià: 59 4.1.1 Hàbitats a) Alzinar

És el bosc mediterrani característic, que correspon al Quercetum ilicis galloprovinciale de les comunitats vegetals descrites en l'apartat de vegetació. En el seu interior, els animals troben un microclima diferent, amb una humitat més elevada i una suavització de les temperatures.

Malgrat ser un biòtop avui dia escàs a la serra, ja que n’ocupa un 9,63% de la superfície, presenta una elevada diversitat faunística, que es fa molt més important si es té en compte que la seva reduïda extensió es troba a més molt fragmentada en àrees petites que no mantenen contacte entre si. D'aquesta manera, si la seva superfície fos més gran i amb àrees connectades entre elles, probablement el nombre d'espècies hi augmentaria de manera notable.

Cal destacar la importància dels alzinars per al poblament de mamífers, ja que el 68% de les espècies es troben associades a aquest hàbitat.

Aquest biòtop està caracteritzat per espècies com Sus scrofa, Genetta genetta, Erinaceus europaeus, Troglodytes troglodytes, Sylvia borin, Picus viridis, Parus major, Luscinia megarrhynchos, Erithacus rubecula, Bufo calamita, Anguis fragilis, etc. b) Pinedes

Les pinedes presenten un estrat arbori que pot servir de talaia o refugi per a diverses espècies, cosa que fa d'aquests indrets un hàbitat diferenciat per als animals respecte les brolles no arbrades, encara que no gaudeixi d'unes característiques microclimàtiques pròpies.

Es tracta d'un biòtop molt escàs, que ocupa menys d'un 5% de la superfície de la serra. És un hàbitat recent, creat per l'home en haver reforestat amb pi blanc algunes zones, i que tendeix a expandir-se pel caràcter piròfit del pi blanc i la seva ràpida regeneració, a més de puntuals reforestacions. Presenta una diversitat alta d'espècies, si bé menor que la de l'altre ecosistema forestal, l'alzinar. Entre les espècies més característiques hi ha Caprimulgus ruficollis, Cuculus canorus, Serinus serinus, Oriolus oriolus, Lepus europaeus, Elaphe scalaris...

60 c) Màquies, garrigues i brolles

Aquests hàbitats presenten un estrat arbustiu ben desenvolupat amb absència de l'estrat arbori. Encara que correspon a quatre comunitats vegetals diferents (Querco-Lentiscetum, Quercetum cocciferae, Erico- Thymelaeetum tinctoriae i Anthyllido-Cistetum clusii), les particularitats d'aquestes comunitats a la zona fan que presentin unes característiques faunístiques semblants. Així, com ja s’ha indicat a l'apartat de vegetació, totes quatre comunitats presenten un estrat arbustiu més o menys baix, amb freqüents clarianes i amb espècies semblants, tot i que en proporcions diferents. Aquests hàbitats són seleccionats per animals molt termòfils i xeròfils, entre els quals destaquen els rèptils.

Aquest és un biòtop actualment molt abundant, que ocupa les tres quartes parts de la superfície, concretament un 74,87% de l’espai. La seva diversitat és alta, però cal tenir en compte que es tracta de superfícies molt extenses que, a més, es troben poc fragmentades. Així, si es tingués en compte una àrea d'aquest biòtop tan petita com el fragment d'alzinar, la diversitat que s’hi trobaria seria molt menor.

Les espècies més representatives són: Crocidura russula, Meles meles, Oryctolagus cuniculus, Turdus viscivorus, Sylvia conspicillata, Saxicola torcuata, Phoenicurus ochrurus, Oenanthe hispanica, Lullula arborea, Galerida theklae, Carduelis cannabina, Bufo calamita, Psammodromus algirus, Chalcides bedriagai, etc. d) Camps de conreu

Es tracta d'indrets on es cultiven oliveres i garrofers mitjançant l'afeixament del terreny. L'abundància d'aliment i la presència d'elements arboris esparsos que serveixen de talaia els fa uns espais importants per a un gran nombre d'espècies animals.

Tot i ser un biòtop escàs dins l'àrea inclosa al PEIN, que ocupa un 6,09 % de la superfície, té continuïtat en els camps que s'estenen en cotes inferiors de la serra no incloses en aquest Pla i també per les planes adjacents, i presenta una gran diversitat d'espècies faunístiques. Aquesta riquesa d'espècies radica en el fet que moltes troben aquí el seu aliment, encara que necessiten algun altre hàbitat com a refugi. Així, aquest biòtop creat per la mà de l'home juga un paper fonamental en la conservació de la diversitat faunística de la serra de Montsià.

61 e) Cingles

Són els tallants rocosos de fort desnivell, gairebé desproveïts de vegetació, que són característics del relleu de la serra de Montsià.

Aquest biòtop és mitjanament abundant a la serra. Malgrat la seva baixa diversitat faunística, aquest hàbitat és fonamental per a molts ocells, en especial per a alguns rapinyaires que es troben en un estat de conservació amenaçada. Aquí hom troba espècies amb poblacions molt reduïdes arreu del país com: Falco peregrinus, Hieraetus fasciatus, Monticola saxatilis, Oenanthe leucura... f) Vessants rocosos

Són indrets amb grans afloraments rocosos o pedres soltes on la vegetació és molt escassa o manca totalment. Són incloses aquí les tarteres i els rasclers.

Es tracta d'àrees d'escassa superfície i, de baixa diversitat. Són, però, indispensables per a l'assolellament dels rèptils més termòfils. g) Edificis

A l’espai, només hi ha casetes de camp i masos, sempre amb una distribució molt aïllada.

Es tracta d'hàbitats puntuals, amb una superfície molt escassa. Són seleccionats per les espècies més antropòfiles, que aprofiten l'abundància de menjar o fan servir les seves teulades com a punt d'observació. h) Coves

Són les cavitats de la roca mare obertes a l'exterior, on la llum és escassa i les condicions microclimàtiques varien respecte de l'exterior, amb un augment del grau d'humitat variable segons les característiques de la cavitat.

Són biòtops puntuals, d'escassa superfície. Són especialment importants per albergar una fauna invertebrada molt adaptada a aquesta vida subterrània que ha donat lloc a una gran riquesa en endemismes. Entre els invertebrats cavernícoles, destaquen algunes espècies d’insectes, aràcnids, miriàpodes i crustacis. El seu aïllament de les condicions exteriors ha fet que moltes d'aquestes espècies hagin perdut el seu poder d'autoregulació, per la qual cosa aquest hàbitat ha esdevingut imprescindible per a la conservació de la diversitat d'invertebrats. i) Ambients aquàtics

62 Són indrets on raja i/o s'acumula l'aigua. Sovint són ecosistemes temporals a causa de l'eixugament en els mesos més calorosos, com és el cas de les petites basses sobre terrenys argilosos. Fins i tot els indrets amb aigües més permanents poden eixugar-se en anys de forta sequera.

Són biòtops puntuals, de superfície molt escassa, que posseeixen una baixa diversitat de vertebrats a causa de les petites dimensions de les masses d'aigua. Són molt importants, però, pels grups que acullen, tant d'amfibis com d'invertebrats, ja que són animals totalment lligats a l'aigua que d'altra manera no es trobarien a la serra. A més de sostenir la fauna aquàtica, és important la seva funció d'abeurador per a tots els altres animals.

amfibis rèptils ocells mamífers Total

Alzinars 4 9 26 11 46 Pinedes 4 9 25 7 41 màquies, garrigues i brolles 5 10 27 8 45 Conreus 5 10 32 10 53 Cingles -- -- 13 -- 13 Roquissars -- 4 6 2 12 Edificis 1 6 14 2 22 Coves ------ambients aquàtics 8 ------8 total d’espècies* 81368 16 107

Quadre 4.1 Nombre d'espècies de vertebrats en relació als hàbitats. *El total no correspon al sumatori dels parcials perquè hi ha espècies que es poden trobar en més d'un hàbitat.

4.1.2 Espècies de vertebrats: descripció general a) Amfibis

Com s'ha vist a l'apartat anterior, els punts d'aigua de la serra de Montsià són escassos, de molt petites dimensions, i molts d'ells de caràcter temporal. Malgrat això, l’espai presenta una elevada diversitat d'amfibis. Així, s'han trobat a la serra 8 espècies d'amfibis de les 14 presents a Catalunya.

Respecte a la diversitat en espècies d'amfibis, es pot dividir Catalunya en dues zones: la meitat nord-est, amb una major riquesa d'amfibis; i la meitat sud i oest, amb un baix índex de pluviositat que repercuteix en diversitats inferiors d'amfibis. Tot i trobar-se geogràficament i ambientalment inclosa en la segona àrea esmentada, més eixuta i pobra en espècies, el nombre d'espècies que habiten la serra de Montsià és comparable al de la zona nord- est de Catalunya, i és per això que el poblament d'amfibis del Montsià representa un valor excepcional.

63 De les espècies trobades, destaquen els urodels. L'ofegabous (Pleurodeles waltl) és una espècie rara a Catalunya; es tracta d'un animal molt estenoic que viu quasi exclusivament a basses argiloses situades sobre substrat calcari que solen presentar vegetació aquàtica associada, basses que són relativament abundants al peu o a la mateixa serra. El tritó palmat (Triturus helveticus) i el tritó verd (Triturus marmoratus) són escassos a Catalunya, encara que cal destacar que la població de tritó palmat a la serra de Montsià és deguda a una introducció recent. Les espècies d'anurs existents són totes freqüents, abundants o molt abundants a Catalunya.

És remarcable la presència del tòtil (Alytes obstetricans) i del tritó verd (Triturus marmoratus), totes dues espècies indicadores d'aigües clares i netes.

La serra de Montsià marca el límit meridional de distribució del tritó palmat (T. helveticus), encara que el valor d'aquest límit és relatiu, ja que es tracta, com s'ha dit, d'una introducció recent. Tot i que l'ofegabous (Pleurodeles waltl) presenta encara poblacions estables més al nord del Montsià (arriba fins a les veïnes serres de Cardó i del Boix), són les terres de l'Ebre el seu límit septentrional de distribució.

Totes les espècies d'amfibis trobades a la serra estan protegides per la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, excepte la granota verda (Rana perezi), que és una espècie molt abundant a Catalunya. b) Rèptils

En general, la zona de la costa catalana presenta medis molt rics en espècies de rèptils, per l’adaptació de molts d'ells a les condicions de suavitat tèrmica i manca d'aigua típiques mediterrànies. La serra de Montsià, per la seva situació de serralada litoral catalana és, doncs, prou diversa en espècies de rèptils, i alberga 13 espècies de les 30 presents a Catalunya. Cal destacar que la màxima diversitat de rèptils a Catalunya està en 15-17 espècies en una quadrícula 10x10 UTM.

Entre la fauna reptiliana destaquen la serpeta cega (Blanus cinereus) i el dragó rosat (Hemidactylus turcicus) per ser espècies rares a Catalunya. La serpeta cega només té una cita a Catalunya, que correspon a la serra de Montsià, prop del límit de la zona inclosa dins el PEIN. El dragó rosat és una espècie introduïda des de llarg temps per l'activitat migratòria dels pobles mediterranis, i que té una distribució reduïda a una estreta franja costanera. La serp de ferradura (Coluber hippocrepis) i el sargantaner petit (Psammodromus hispanicus) són també dos rèptils escassos a Catalunya presents a la serra de Montsià.

La tortuga mediterrània (Testudo hermanni) és un rèptil probablement extingit a la serra, si bé antigament era freqüent. La seva extinció ha estat causada 64 pels freqüents incendis forestals i per l’excessiva espoliació dels seus efectius poblacionals.

L’espai representa el límit sud de la distribució del vidriol (Anguis fragilis), espècie eurosiberiana típica d'indrets més humits i més freds que els presents al Montsià. En general, les comarques del sud de Catalunya representen el límit septentrional de l’àrea de distribució del lludrió ibèric (Chalcides bedriagai)

Totes les espècies de rèptils trobades a la serra de Montsià estan protegides per la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals. c) Aus

La serra de Montsià presenta 68 espècies d'ocells nidificants, de les quals 50 són nidificants segurs, 15 probables i 4 possibles. Aquesta és una riquesa ornitològica que es troba lleugerament per sobre de la mitjana de Catalunya. Però si es té en compte que la major diversitat d'ocells correspon dins de Catalunya a les zones més humides i que presenten altituds més elevades, llavors aquesta diversitat pren una major importància, ja que es troba en la Catalunya més eixuta i en un espai de superfície i d'altitud reduïdes.

A més de les 68 espècies nidificants, n'hi ha 24 més que han estat observades a la serra. Aquestes corresponen a espècies hivernants, en pas migratori i accidentals. S'han observat a la serra 50 espècies sedentàries, 5 hivernals i 30 estivals.

Entre les espècies nidificants sobresurt la presència del torlit (Burhinus oedicnemus), el tallarol trencamates (Sylvia conspicillata), la cogullada fosca (Galerida theklae), l'àliga perdiguera (Hieraetus fasciatus), la merla cuablanca (Oenanthe leucura), la merla roquera (Monticola saxatilis) i l'estornell negre (Sturnus unicolor) com a espècies de distribució escassa a Catalunya. El torlit és un limícola adaptat a la vida terrestre que es troba en els oliverars de la zona sud de la serra i que es troba en una forta regressió. Tant el tallarol trencamates com la cogullada fosca, l'àliga perdiguera, la merla cuablanca i la merla roquera són espècies fortament associades a ambients mediterranis que pateixen ara una forta regressió de les seves poblacions a Catalunya. En canvi, l'estornell negre és una espècie que ha començat recentment a nidificar a Catalunya (1995) i que està colonitzant ràpidament el territori català amb unes poblacions en expansió, o sigui que la seva raresa radica en una recent introducció. Molt important és la població d'àliga perdiguera, ja que els excedents de les poblacions del sud de l'Ebre són possiblement els que cobreixen les baixes de les àrees més al nord, la qual cosa permet el manteniment de l'estabilitat de la població catalana. Cal també, fer esment de la possible colonització futura de l’espai per l’esparver cendrós (Circus pygargus) atès que la població del Montsià es troba en expansió i a l’espai té hàbitats apropiats. 65

De les 92 espècies que han estat observades a la serra de Montsià, 71 es troben protegides per la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals. d) Mamífers

A la serra de Montsià s'han trobat 16 espècies de mamífers, totes elles de mida petita o mitjana. Són mamífers de distribució mediterrània, comuns i habituals a la zona. Es tracta d'espècies prou freqüents al territori català, entre les quals destaquen el senglar (Sus scrofa), el teixó (Meles meles) i la guineu (Vulpes vulpes) per la seva mida més gran.

Antigament, eren destacables els grans mamífers avui extingits a la serra més o menys recentment. El llop (Canis lupus), del qual una cita de l’any 1465 diu que era molt freqüent, i que, segons les referències orals, ha habitat a la serra fins a principis de segle. El cérvol (Cervus elaphus) va tenir el seu darrer relicte poblacional al Montsià fins a l'any 1920-1925 en què es va extingir. El gat serval (Felis silvestris) també és un mamífer actualment extingit a l’espai.

4.1.3 Espècies d'invertebrats: singularitats

La fauna invertebrada està dominada per elements mediterranis i lligada als diferents tipus de vegetació i sòl presents a la serra. Destaca l'elevada diversitat d'insectes de les brolles i garrigues, però l'element de més gran interès dins el poblament invertebrat és la fauna cavernícola.

L'acció de l'aigua sobre la roca calcària del Montsià ha donat lloc a un relleu càrstic que presenta gran quantitat de coves i avencs. Dins d’aquestes formacions, les condicions esdevenen diferents a l'exterior, ja que la llum és escassa i la humitat més elevada. Aquests factors han afavorit una llarga evolució subterrània de molts grups d'invertebrats, principalment insectes, aràcnids, miriàpodes i crustacis, que ha donat lloc a la presència d'una fauna abundant i diversificada, que l'aïllament entre poblacions ha enriquit en endemismes. Entre els endemismes destaca la presència d’Anillochlamys urgellesi. Altres espècies cavernícoles trobades a la serra són:Trox scaber, Pseudosinella tarraconensis, Pyrois effusa, Scoliopteryx libatrix....

També és important la fauna invertebrada dulciaqüícola, amb espècies com el mol·lusc Physella acuta. La serra de Montsià marca el límit de distribució nord de la vaqueta (Iberus alonensis), gasteròpode molt apreciat pel seu valor gastronòmic, les reduïdes poblacions del qual pateixen la pressió de l'elevada recol.lecció. 66

4.2 Diagnosi dels aspectes clau a considerar en l’ordenació de l’espai

4.2.1 Elements d'especial interès pel seu valor a) Hàbitats

- Alzinar L'interès radica en la seva riquesa per la diversitat de les espècies de fauna que acull de forma permanent i, especialment, per la funció que exerceixen com a dormidors dels passeriformes hivernants. La seva representativitat és també un factor a tenir en compte, ja que l'escassa superfície actual mostra les restes d'un ecosistema abans dominant a la serra de Montsià.

- Cingles En aquest biòtop, un dels més característics de la serra, la diversitat faunística és baixa, però unes poques espècies que l'ocupen (algunes protegides per la llei) són directament sensibles a l'alteració d'aquest medi.

- Coves Formacions puntuals riques en espècies d’invertebrats endèmics i que, per tant, són fonamentals per a la conservació de la fauna cavernícola lligada a aquests medis.

- Ambients aquàtics Biòtops puntuals i de molt escassa superfície a la serra. El seu paper d'abeurador o de punt de reproducció els fa imprescindibles per a la conservació de la fauna vertebrada de la serra de Montsià. La seva baixa diversitat faunística va aparellada a una elevada especificitat dels animals que viuen en aquests ambients.

- Conreus Els camps de conreu d'oliveres i garrofers són una formació, encara que antropitzada, on la transformació del medi ha estat moderada, constitueixen un hàbitat per a moltes de les espècies dels espais arbrats i oberts mediterranis i una bona font d'aliment tant a l'hivern (fruits) com a l'estiu (insectes).

- Hàbitats d’interès comunitari L'annex 1 de la Directiva 92/43/UE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, inclou els següents hàbitats presents a l’espai (s’indica el codi UE): - 5333 Garrigues i matollars mediterranis termòfils dominats per margalló (Chamaerops humilis) - 6220 Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero- Brachypodietea) 67 - 7220 Vegetació dels degotalls d'aigües carbonatades formadores de tobes calcàries - 8130 Vegetació de les tarteres de les muntanyes mediterrànies i del Pirineu - 8210 Vegetació casmofítica calcícola - 8310 Coves no explotades pel turisme - 9340 Alzinars i carrascars b) Espècies

Entre els invertebrats, cal destacar, per la seva distribució circumscrita a les comarques més meridionals de Catalunya, el mol.lusc Iberus alonensis. Així mateix, cal destacar les espècies cavernícoles següents: Anillochlamys urgellesi, Trox scaber, Pseudosinella tarraconensis, Pyrois effusa i Scoliopteryx libatrix. Cerambryx cerdo és una espècie també protegida per la Directiva Hàbitats.

Entre la fauna de la serra, destaquen algunes espècies considerades rares en el territori de Catalunya (la seva distribució ocupa menys d'un 5% de la superfície del territori català). Aquestes són: Pleurodeles waltl, Blanus cinereus i Hemidactilus turcicus; cal esmentar també la tortuga mediterrània (Testudo hemanni) tot i que sembla haver-se extingit en temps recents. Les espècies trobades al Montsià de distribució escassa a Catalunya (la seva àrea de distribució ocupa entre un 5-15% de la superfície de Catalunya) són els amfibis i rèptils: Triturus helveticus, Triturus marmoratus, Coluber hippocrepis, Psammodromus algirus; cal esmentar; i les aus: Hieraetus fasciatus, Falco peregrinus Burhinus oedicnemus, Monticola saxatilis, Oenanthe leucura, Sylvia conspicillata i Galerida theklae.

Molt a prop del límit de l’espai, ha estat localitzada l'única citació catalana de Blannus cinereus. La serra és el límit meridional de la distribució de Anguis fragilis, espècie eurosiberiana, típica d'ambients més humits; també és el límit meridional de Triturus helveticus (espècie introduïda a l’espai), i en canvi es troba prop del límit septentrional de la distribució de Chalcides bedriagai. De les 129 espècies de vertebrats observades a la serra, 91 es troben protegides per la llei, la qual cosa vol dir un 70,54% (Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals). 68 4.2.2 Impactes

Les activitats realitzades a la serra de Montsià tenen diversos impactes sobre la fauna, els quals són descrits a continuació. b) Assentaments rurals. Edificació dispersa

L'activitat agrària, sobretot la relacionada amb el conreu de l'olivera i del garrofer, ha estat fins fa poc la principal activitat desenvolupada dintre de l'espai. No obstant això, en l'actualitat es tracta d'una activitat residual limitada a les zones baixes de l'espai, més properes als nuclis habitats, i on es donen condicions edàfiques i agronòmiques aptes per a la mecanització del conreu.

El caràcter eminentment agrari de l'espai es tradueix en la presència d'un elevat nombre d'assentaments rurals. Aquests assentaments es caracteritzen per la presència d'elements arquitectònics antròpics, principalment les casetes de camp i els marges.

Els marges són construccions de pedra seca que tenen com a finalitat la retenció del substrat edàfic i facilitar el conreu mitjançant la creació de bancals que permeten l'existència de superfícies de conreu planes en punts de fort pendent. Els marges estan més pròxims com més gran és el desnivell, i pràcticament s’encavalquen a les corbes de nivell. a) Caça

Pèrdua de biomassa i desequilibri en les poblacions. És un impacte d’efecte notable només per a les espècies cinegètiques, i per això se’l considera un impacte ambiental moderat o compatible segons les zones.

Desplaçament de la fauna. La caça pot provocar també el desplaçament territorial de la fauna pel soroll. Es tracta d’un impacte mínim i que en general resulta compatible amb la conservació. b) Motorisme de muntanya

Desplaçament territorial a causa del soroll, amb el conseqüent risc d'abandonament de cries en èpoques reproductores. És un impacte d'efecte notable, però d’aparició irregular i en conseqüència d’efectes moderats.

Disminució de l'estabilitat dels ecosistemes per la freqüentació d'indrets poc accessibles. És un impacte ambiental moderat.

Destrucció directa de la fauna edàfica, i també de rèptils i amfibis per atropellament. És un impacte d'efecte puntual. c) Bicicleta de muntanya

69 Disminució de l'estabilitat dels ecosistemes per la freqüentació d'indrets anteriorment inaccessibles. Es tracta d'un impacte d'efecte mínim, per la baixa intensitat d'aquesta activitat a la serra, i actualment és compatible amb la conservació, però podria esdevenir moderat tot i que la topografia de la serra és un factor limitant. d) Extraccions d'àrids

Desplaçament territorial de la fauna pel soroll. Té un impacte sobre la fauna de l’espai a causa de la destrucció d'hàbitats i del soroll. Aquest és un impacte moderat. e) Línia elèctrica

Pèrdua de biomassa i diversitat faunística. Encara que se situa fora de l'espai inclòs en el PEIN, aquesta infrastructura comporta un risc de pèrdua de biomassa i, a la llarga, de diversitat faunística, a causa del risc de mort per electrocució dels ocells. Aquest impacte es pot agreujar pel fet que ocupa el territori de l'àliga perdiguera (Hieraetus fasciatus), una espècie de distribució escassa a Catalunya. És un impacte ambiental sever. f) Altres

L'excursionisme i l'activitat agrícola s'ha considerat que no tenen cap impacte sobre la fauna, o que en tot cas, quan es donen, poden considerar-se compatibles.

4.2.3 Estat de conservació de la fauna i els hàbitats a) Hàbitats

L'alzinar presenta, a més d'una escassa superfície, una distribució fragmentada que fa que suporti un menor poblament faunístic de l'esperable. Encara que el seu estat actual es troba (llevat de les valls del Burgar i Vall- llobrega) degradat, s'ha observat una tendència a la regeneració d'aquest hàbitat. Les pinedes són biòtops ben conservats, que van ampliant lentament la seva reduïda àrea de distribució.

Les brolles i garrigues presenten un bon estat de conservació, amb una regeneració successiva cap a la vegetació arbustiva alta i densa de les màquies o cap a la formació d'alzinars. Els camps de conreu tenen un bon estat de conservació, i presenten a més una continuïtat amb els conreus de fora de l'àrea inclosa al PEIN, la qual cosa fa que constitueixin àrees idònies per a l'alimentació o el rodament de la fauna de la serra.

70 Els cingles, les coves i els ambients aquàtics són biòtops en bon estat de conservació, però -en el cas dels dos últims per les reduïdes àrees que ocupen- són singularment fràgils i una sobrefreqüentació de les seves àrees puntuals, abans poc accessibles, podria afectar greument la fauna associada. b) Espècies

Atenent la qualificació dels impactes com a moderats, les poblacions faunístiques de la serra de Montsià presenten unes bones condicions per a la seva conservació. Fins i tot espècies de distribució escassa a Catalunya com Pleurodeles waltl o Hieraetus fasciatus presenten poblacions estables, en l'actualitat sense problemes. Tot i així, cal ressenyar les espècies citades en l'apartat 4.2.1 (espècies d'especial interès) com a especialment fràgils en el seu estatus de conservació, ja que, en general, les característiques fisiogràfiques i vegetals de la serra determinen que els seus hàbitats siguin reduïts i les seves poblacions escasses, i que puguin estar en perill de desaparició en l'espai.

71 5 MEDI SOCIOECONÒMIC

5.1 Descripció

5.1.1 Implantació humana a l'interior de l'espai a) Població resident. Evolució

L'àmbit territorial objecte d'aquest Pla especial no inclou dintre dels seus límits cap nucli urbà o residencial, per la qual cosa la població resident a l'espai protegit és inexistent.

No obstant això, l'espai afecta cinc municipis de la comarca del Montsià que concentren, en conjunt, el 72,73 % de la població comarcal. Segons dades del cens d'habitants efectuat l'any 1996, la població dels municipis amb terrenys en l’espai del PEIN de la Serra de Montsià era de 40.318 habitants (vegeu quadre 5.1).

En aquest context, cal concloure que la serra de Montsià està situada en el sector de la comarca de major concentració demogràfica. Aquesta situació es veu accentuada en el període estival com a conseqüència del caràcter turístic de les poblacions d'Alcanar, Sant Carles de la Ràpita i Amposta.

Malgrat tot, l'orografia de la serra de Montsià, l'escassetat d'accessos i l'absència de vials que transitin per la totalitat de l'espai fan que la freqüentació sigui molt reduïda. En tot cas, la freqüentació, un cop desapareguda l'activitat agrària característica de la zona, està relacionada amb la població dels municipis que integren part de l'espai; es dóna en moments puntuals de l'any i es limita a uns llocs concrets dins l'espai del PEIN.

Municipi Habitants Alcanar 8.147 Amposta 15.812 Freginals 373 Sant Carles de la Ràpita 10.815 Ulldecona 5.171 Total 40.318 Quadre 5.1 Població censada, 1996

Les casetes de camp són construccions d'una planta de forma rectangular la superfície de la qual no sol superar els 40 m2; la coberta és de teula corba a un sol vessant i totes disposen de pallissa i la majoria d'aljup o cisterna d'aigua.

L'ocupació d'aquests habitatges era de caràcter estacional i estava relacionat amb el calendari de les pràctiques agroculturals. En l'actualitat, la principal funció d'aquestes construccions es limita al caràcter de magatzem d'eines agrícoles. No obstant això, els darrers anys hi ha una tendència a recuperar 72 aquestes vivendes per tal d'adequar-les com a punts d'esbarjo per als caps de setmana i esdevenen, en algunes ocasions, l'inici de l’establiment d'una segona residència.

Municipi Edificacions % Alcanar 109 24,4 Amposta 16 3,6 Freginals 36 8,1 Sant Carles de la Ràpita 22 4,9 Ulldecona 263 59,0 Total 446 100,0 Quadre 5.2 Distribució de les cases de camp b) Ocupació del sòl

L'ocupació del sòl és força homogènia, a grans trets els sòls estan ocupats per vegetació natural o naturalitzada. Els boscos, les màquies, les garrigues i les brolles ocupen més del 83% de la superfície; la resta de l'espai està ocupat per conreus majoritàriament de secà (vegeu plànol I-5: Medi socioeconòmic).

Superfície Pla especial (ha) % Superfície Pla especial Terrenys forestals 2584,4 71,4 Conreus abandonats 571,1 15,8 naturalitzats Conreus abandonats 237,3 6,6 Conreus de secà (olivera i 226,1 6,2 garrofer) Activitats extractives 0,0 0,0 Quadre 5.3 Distribució dels usos del sòl a l'àmbit del Pla especial

En tot cas, cal destacar que en la distribució de l'ocupació del sòl no hi ha grans diferències entre els diferents municipis de l’espai. c) Propietat del sòl i estructura de la propietat

En el segle passat la major part de la serra era de propietat comunal. En el període 1869 al 1879, degut al procés desamortitzador, els terrenys varen passar a mans privades (MIRANDA, X., 1996).

Actualment, la propietat es distribueix majoritàriament a l’entorn de petites explotacions agràries (la majoria de les quals, ara, es troben abandonades). No obstant això, la part central de la serra està ocupada per grans propietats que pràcticament representen el 40% de la superfície total de l'espai. Aquestes propietats estan principalment ocupades per sòls forestals i destinades al seu aprofitament ramader.

73

Municipi Nombre parcel.les* Percentatge Alcanar 694 23,4 Amposta 169 5,7 Freginals 279 9,4 Sant Carles de la Ràpita 349 11,8 Ulldecona 1.472 49,7 Total 2.963 100,0 Quadre 5.4 Nombre de parcel.les i percentatges * El nombre de parcel.les s’ha comptabilitzat per a un entorn una mica més ampli que l’àmbit del Pla. En qualsevol cas, els percentatges són igualment representatius.

La propietat pública representa, en aquests moments, un 23% de la superfície. Amb tot, la propietat pública es concentra en els termes de Sant Carles de la Ràpita, on una sola finca representa el 12% de la superfície total protegida, i en el municipi d'Ulldecona, on hi ha una gran quantitat de petites propietats que han revertit durant el temps al patrimoni públic.

A banda de la propietat pública referida a les parcel.les cal tenir en compte la contribució dels lligallos o camins ramaders que discorren per la Serra (veure plànol I-5: Medi Socioeconòmic) i que constitueixen propietat pública de la Generalitat de Catalunya. (La superfície d’aquests no ha estat comptabilitzada en el Quadre 5.5)

Municipi Nombre de parcel.les Superfície (ha) Alcanar 19 17,35 Amposta 4 11,60 Freginals 1 0,51 Sant Carles de la Ràpita 20 459,04 Ulldecona 77 337,25 Total 121 825,75 Quadre 5.5: Propietat de titularitat pública

5.1.2 Activitats productives i altres usos del territori a) Agricultura

L’agricultura present en l’espai del PEIN de la Serra de Montsià respon al model tradicional de secà de les comarques meridionals de Catalunya, basat en el conreu de l’olivera, el garrofer i l’ametller, i només excepcionalment i de forma molt localitzada, apareixen altres conreus (cereals, cítrics, farratges, etc.).

La propietat agrària s'estructura a partir d'un gran nombre d'explotacions de petites dimensions. Això dificulta la seva productivitat, especialment en aquelles àrees situades sobre pendents i abancalades on la mecanització del conreu és pràcticament impossible i, per tant, la seva rendibilitat és molt baixa. A hores 74 d'ara, aquests camps es troben gairebé abandonats, i marquen un trànsit entre el paisatge agrari de les planes i el forestal del sector muntanyenc.

Per aquesta raó, la majoria d'aquests espais agrícoles han estat abandonats i la seva evolució està en les primeres fàcies reconstitutives de la vegetació potencial de la zona. L'abandonament de moltes finques fa que les oliveres presentin un estat fitosanitati deficient i que el neixement d'herbes i arbusts faci avançar la successió cap a brolles.

D'altra banda, l'abandonament comporta la desaparició, per falta de manteniment, dels elements de retenció del sòl (marges) i afavoreix, en alguns punts, fenòmens erosius.

La situació actual està marcada, doncs, per un abandonament quasi total de l'activitat agrària a l'entorn de les zones forestals. Algunes d'aquestes zones són susceptibles d'ésser aforestades. No obstant això, l'aforestació es pot veure dificultada per l'escassa dimensió de la propietat que impedeix als pagesos disposar del suport tècnic i administratiu suficient per acollir-se a les ajudes destinades a tal efecte. b) Ramaderia

Actualment, i durant els mesos d'hivern, a l'espai hi pastura un ramat de bous (d'entre 140 a 160 caps). De forma temporal, s'hi deixa pasturar un ramat de cabres poc nombrós.

Cal remarcar que en aquest espai hi ha una xarxa de camins ramaders, o lligallos, que connecten la comarca del Montsià, d'una banda, amb el Priorat i, de l'altra, amb el País Valencià. Els lligallos són de titularitat pública i, utilitzats per les activitats de tranhumància, compten amb una zona de servitud (de 50 m d'amplada) de 20 m d’amplada a banda i banda.

Els vuit lligallos grafiats al plànol I-5: Medi socioeconòmic es troben classificats en els diferents projectes de classificació de vies pecuàries amb els següents noms i amplades: 75

Codi al plànol I-5: Medi Nom lligallo Amplada en socioeconòmic metres

1 Lligallo de les Ventalles 16,71 2 Colada del lligallo Real 37,61 3 Lligallo de la Llacuna 11,70 4 Lligallo de la Pedrera 7,51 5 Lligallo de la Tancada 7,11 6 Lligallo del Codonyol 25,08 7 Lligallo del pas d’en Carrasca 22,00 8 Lligallo Fucheron 25,00 c) Silvicultura

Estat actual de les superfícies forestals

La serra de Montsià és un sistema forestal mediterrani. Actualment, és un sistema inestable per la desaparició de les activitats agrícola, ramadera i forestal tradicionals, per estar fortament lligat a factors climàtics (sequeres, gelades, etc.) i sobretot per la reincidència d'incendis forestals, gairebé sempre originats per causes antròpiques (Quezel, 1977).

La massa forestal a l'àmbit de la serra no té una rendabilitat econòmica directa (fusta, llenyes, etc.), i no existeix un aprofitament forestal per part dels propietaris d'aquests terrenys.

Gràfic 5.1 Situació de les superfícies arbrades més importants

En referència a les formes fonamentals de la massa, la serra de Montsià ofereix bàsicament dues tipologies: bosc de rebrot d’alzina i matollars. Els alzinars (arbrats densos) a la serra de Montsià representen menys del 5% (95 ha) de la superfície total, i la seva localització ha quedat reduïda a les zones més inaccessibles o als fondals amb humitat atmosfèrica i edàfica. 76 Actualment, les dues superfícies arbrades més importants es localitzen a les capçaleres dels barrancs de Vall-llobrega i de Solito (Amposta i Sant Carles de la Ràpita, respectivament).

En l’actualitat, presenten un aspecte de bosc, de rebrot força espès, amb soques que tenen rebrots ja força desenvolupats ( > 2 metres d’alçada). Aquesta situació no és del tot generalitzada, ja que també es poden trobar petites àrees amb alzines de port clarament arbori.

Les causes d’aquesta fisonomia de bosc cal buscar-les en els fets històrics: carboneig, llenyes, pasturatge i incendis. L’abandonament de les activitats humanes al bosc ha possibilitat la recuperació d’aquests bosquets, i és possible que en l’actualitat ofereixin millor aspecte i desenvolupament que no pas anys enrera.

Els matollars i les brolles són les formacions que ocupen major extensió a la serra de Montsià. La seva situació evolutiva actual és força diferent d’un extrem a l’altre de la serra, i de forma general es podria dir que la seva situació empitjora de nord a sud.

Gràfic 5.2 Localització dels darrers incendis (període 1987-1993)

La recuperació natural d’aquestes superfícies està fortament relacionada amb les activitats humanes (pasturatge i incendis) i les condicions microclimàtiques de cada zona.

77 d) Activitats extractives

La fabricació de ciment i l'activitat minera associada a l'explotació La Martinenca, La Martinenca II i l'ampliació Martinenca II, en el perímetre immediat de l'espai, constitueixen una de les afeccions a l'espai més importants.

L'espai de la Serra de Montsià limita en el seu marge sud-oriental amb una activitat extractiva de calcàries a cel obert de grans dimensions (plànol I-5: Medi socioecònomic) dins el terme municipal d'Alcanar, de titularitat de l’empresa Compañía Valenciana de Cementos Portland, SA, que compta amb tres concessions d'explotació: La Martinenca, La Martinenca II i l'ampliació Martinenca II. Els programes de restauració dels dos àmbits miners corresponents a les concessions d'explotació La Martinenca i La Martinenca II van ser aprovats en data 7 de novembre de 1984 i 8 de juliol de 1985.

Amb posterioritat i per tal d'assegurar la matèria primera que forneix la fàbrica de ciment, el titular de l'activitat va demanar una ampliació de l'àrea d'afecció tot considerant que el límit oest del conjunt de l'àrea extractiva limita amb l'espai del PEIN Serra de Montsià.

L'informe favorable sobre el programa de restauració presentat va ésser emès pel Departament de Medi Ambient el 31 de juliol de 1992.

L'activitat compta, doncs, amb el document restaurador que estableix la Llei 12/1981 i el Decret 343/1983 i està degudament garantida amb les fiances dipositades.

D'altra banda, en l'àmbit al sud de l'Aiguassera, al nord del barranc del Codonyol, es localitza l'obertura d'una pista, que es va fer il.legalment amb la intenció d'obrir una pedrera, però que no comptava amb cap tipus d'autorització i actualment constitueix un àmbit deforestat sense perspectiva de restauració per part dels titulars de l'acció que afecta clarament la morfologia d'aquest àmbit.

Segons el Mapa de vulnerabilitat i capacitat del territori de Catalunya enfront de la contaminació atmosfèrica, en l’àrea d’Alcanar i Sant Carles de la Ràpita es produeixen com a conseqüència de la cimentera uns nivells d’emissió superiors a les 500 t/a, amb 425 t/a de partícules sòlides en suspensió, 2780 t/a de carbonats i 2676 t/a de nitrats (dades dels anys 1990-1992).

78 e) Caça i pesca

La pesca és totalment inexistent a la serra de Montsià, atès que en tot l'àmbit protegit no hi ha cap hàbitat aquàtic que pugui mantenir poblacions de peixos.

Per contra, l'activitat cinegètica és un dels usos més importants que es donen actualment a l'espai. Les principals espècies cinegètiques són, entre les aus, els túrdids (Turdus sp.) i les gallinàcies (Alectoris rufa i Coturnix coturnix), i els lepòrids (Lepus sp. i Oryctolagus sp.) entre els mamífers.

La totalitat de l'àmbit inclòs en el PEIN està dividit en diferents àrees privades de caça, que estan gestionades per diferents societats de caçadors. Aquestes àrees són les següents (vegeu plànol I-5: Medi socioeconòmic):

Matrícula Titular Superfície Municipi T-10.046 Sociedad de Cazadores El Ebro 9.000 ha Amposta T-10.083 Círculo de Cazadores de San Carlos 1.800 ha Sant Carles de la Ràpita de la Rápita T-10.095 José M Margalef Miralles Amposta T-10.321 Mas de Mulet 324 ha Ulldecona Alcanar T-10.131 Sociedad de Cazadores Diana 4.671 ha Alcanar Ulldecona T-10.252 Sociedad de Cazadores El Ebro 381 ha Freginals (Valeiras) Amposta T-10.116 Societat de Caçadors d'Ulldecona 11.306 ha Ulldecona T-10.253 Societat de Caçadors de Freginals Freginals Quadre 5.6 Àrees privades de caça

L'àmbit de l'espai inclòs al PEIN està dividit, doncs, en vuit àrees privades de caça. La seva gestió correspon a set titulars diferents (només la societat de caçadors El Ebro d'Amposta és titular de dues àrees diferents).

Una altra característica és que aquestes àrees no coincideixen amb l’espai del PEIN i s'estenen per altres zones de la comarca del Montsià. D'aquesta forma ,les àrees dels termes d'Amposta i Sant Carles de la Ràpita tenen la major part de la seva superfície en el delta de l'Ebre, mentre que les àrees corresponents als termes municipals de Freginals, Ulldecona i Alcanar s'estenen per les planes de secà de la Foia d'Ulldecona i la serra de Godall. Només en el cas de l’àrea de Mas de Mulet i la corresponent a José M Margalef Miralles, la seva superfície està totalment integrada dintre de l'àmbit territorial objecte d’aquest Pla especial.

Totes les àrees disposen de plans d’aprofitament cinegètic. No obstant això, aquests plans no especifiquen, amb detall suficient, cap actuació destinada a conservar i millorar el patrimoni cinegètic de la serra de Montsià. La informació que contenen és la superfície de l’àrea, el nombre d'associats i un llistat de les espècies més comuns objecte de caça amb la indicació d’un nombre aproximat de peces caçades. 79

Les societats que gestionen les àrees privades de caça mantenen alguns camps de sembrat i realitzen repoblacions de conills, guatlles i perdius. Puntualment, s’hi han introduït espècies exòtiques com els faisans. f) Esports

Les activitats esportives que es practiquen a la serra estan vinculades a la pràctica excursionista, el motorisme i la bicicleta de muntanya. g) Lleure

En relació amb les activitats de lleure, ja s’han esmentat les esportives en l’apartat anterior, a les que cal afegir d’altres de relacionades com les excursions populars lligades a festivitats tradicionals (Pasqua, Sant Joan, etc.). Cal fer esment també a la tendència d’ocupar com a segona residència alguns masos o antigues casetes agrícoles els caps de setmana per part de la població local i, de forma temporal, de turistes estrangers. Tot i això, ara per ara no hi ha població resident dintre l’espai.

Tradicionalment la serra de Montsià era també un lloc d’excursió per a la gent de les poblacions veïnes (Amposta, Alcanar, Sant Carles de la Ràpita i Ulldecona) que aprofitaven els dies de Pasqua o excepcionalment altres dies festius per anar d’excursió a la font de la Tina, Mata-redona, la font de Burgà, la Foradada, el Mas del Comú, la Torreta, etc.

En els anys 70, el creixement de la cultura excursionista es va materialitzar en la constitució del Centre Excursionista d’Ulldecona i l’Agrupació Excursionista d’Alcanar. Posteriorment, als anys 80, i a conseqüència dels nous corrents conservacionistes, es va formar a Sant Carles de la Ràpita el Grup Ecologista Rapitenc i ‘La carrasca i la rabosa’ a Ulldecona. Els membres d’aquestes entitats han estat en les últimes dècades gairebé els únics, juntament amb els pastors, que s’han endinsat al cor de la serra. Han contribuït així a la conservació de camins i senderes que s’anaven perdent, i han reivindicat que fos considerat l’interès de la serra i de la conservació dels seus valors. Les entitats excursionistes locals, aprofitant el suport del Comitè Català de Senders de la FEEC, han organitzat algunes diades (com per exemple el Dia del Camí de Muntanya a l’any 1983 a Ulldecona, o l’any 1987 a Alcanar) que han fomentat el coneixement de la serra entre altres excursionistes de Catalunya. Però l’excursionisme ha estat aquí fonamentalment local i una activitat recent, practicada d’una forma poc intensa llevat d’algunes dates (Setmana Santa, Sant Joan, etc.) i puntual (font del Burgar, la Foradada). L’activitat excursionista disposa a la serra de Montsià de molts senders de diversa entitat, mantinguts per a la pràctica del senderisme per les entitats locals. Cal destacar el sender (vegeu plànol I-5: Medi socioeconòmic) de gran recorregut GR-92 Sender del Mediterrani: Ulldecona-Port bou, que en els 80 primers trams del seu itinerari travessa l’espai al llarg de més de 8 km (Ulldecona-Mas del Comú-Mata-redona-Amposta). A més d’aquest, hi ha un altre sender de petit recorregut, el PR-83, que en els primers trams entre Alcanar-Sant Carles de la Ràpita, seguint el camí dels Bandolers, se situa fora de l’àmbit del Pla, tot i que després de Sant Carles de la Ràpita s’endinsa a través del barranc de Solito fins a Mata-redona i la Foradada, des d’on carena s’encara en direcció SW cap a Alcanar i creua longitudinalment la serra. A més, hi ha molts altres petits senders no senyalitzats que són desbrossats, només de vegades, pels excursionistes locals. També darrerament, la conservació de les fonts de la serra ha esdevingut un dels nous punts d’interès d’aquests afeccionats.

Per acollir aquesta incipient activitat, el Centre Excursionista d’Ulldecona va rehabilitar l’any 1991 una antiga caseta com a refugi de muntanya amb el nom de Enric Aiguadé. El refugi és situat al barranc de l’Astor (Ulldecona) (vegeu plànol I-5: Medi socioeconòmic).

L’escalada no té gaire incidència a la serra de Montsià; només alguns afeccionats la practiquen en el Montsianell (Amposta) i la Roca Blanca (Alcanar), on hi ha algunes vies equipades.

La inexistència de camins que penetren dins la muntanya o que la creuen no permet la pràctica de travesses amb vehicles 4x4. En canvi, el motorisme amb motos de trial a través de la serra i aprofitant les senderes esmentades abans és una pràctica arrelada entre uns pocs afeccionats locals. En els darrers anys, la creixent afecció a les bicicletes de muntanya suposa una nova modalitat de lleure a la serra, si bé per les dificultats del relleu i de les vies no s’ha generalitzat com el cas del motorisme.

5.1.3 Serveis i equipaments

No hi ha gairebé cap equipament ni servei en l’àmbit del Pla, ni de caràcter hoteler, ni d’educació ambiental, ni de lleure, excepte el refugi Enric Aiguadé que acull un equipament destinat a l’allotjament dels excursionistes. Aquest refugi, situat al barranc de l’Astor, té una capacitat limitada de 13 persones i disposa de dues plantes; la baixa acull el foc de terra i el menjador, la primera les lliteres. Si bé al terme de Sant Carles de la Ràpita, el Mas de Mata-redona ha estat adquirit per l’Ajuntament amb la finalitat de destinar-lo a activitats excursionistes, educatives i de lleure, ara per ara aquest projecte no s’ha desenvolupat. En aquest mateix municipi, l’Ajuntament està adequant una àrea de lleure i pic-nic aprofitant la recuperació de l’antic abocador, situat fora del perímetre del PEIN, però just al costat d’una de les vies més habituals d’accés a la serra.

5.1.4 Infrastructures

81 Cal destacar únicament les antenes instal.lades en alguns punts elevats de la serra i les dues línies elèctriques que s’endinsen tangencialment en l’espai (vegeu plànol I-5: Medi socioeconòmic). També se situen a l’interior de l’espai captacions d’aigües subterrànies per a l’abastament del municipi de Sant Carles de la Ràpita.

5.1.5 Patrimoni cultural a) El patrimoni arquitectònic

L'aprofitament de la serra de Montsià per a activitats econòmiques, en especial agrícoles i ramaderes, ha propiciat l'establiment, d'antic, d'una sèrie de masos, situats en les principals vies que creuen la serra des de la Foia fins a la costa. En general, es tracta de vies pecuàries o lligallos, i algunes d'elles han estat aprofitades com a senderes per a l'excursionisme (GR-92).

En general, aquests masos són representants de l'arquitectura local amb una tipologia d'edifici aïllat compost per la vivenda, cos central rectangular de planta baixa i pis, i dependències (paridores, paller, forn, estables...) formades per cossos annexos adosats. Es caracteritzen constructivament per l'ús de la maçoneria, de vegades emblanquinada, per les parets amb els angles reforçats amb pedra ben escairada, cobertes de teula àrab a dues vessants, i embigats i estructures portants de fusta. Al seu voltant és habitual la presència d’eres, abeuradors, pous, basses, etc.

Al municipi d’Ulldecona, cal mencionar el Mas de Fabra, situat a la vora del lligallo de la Llacuna. Més a l'interior de la serra, a la confluència entre el barranc de Codines, el barranc de la Calderera i el barranc de la Font Blanca, hi ha el Mas de Mulet, caracteritzat per l'acabament emmerletat d'un dels cossos, de tipus torre, que li dóna una configuració de mas fortificat. Es coneix documentalment des del segle XVII, si bé deu tenir uns precedents anteriors. Tots dos masos foren propietat del Marqués de las Atalayuelas d'Alcanar, que al segle XIX va bastir la torre del mas de Mulet com a residència permanent situant a la planta baixa els trulls, les premses, els quadres i els habitatges del servei domèstic i a la primera planta la seva residència; el Mas de Fabra, el va habilitar per als mitgers. A mitjans d'aquest segle, ho va vendre als actuals propietaris, i aquests últims anys han estat deshabitats.

El Mas de Rosaleda correspon també el centre d'una explotació mixta agrícola-ramadera, es va construir a mitjans del segle XIX i va ésser habitat fins als anys 1950-60.

El Mas del Comú anomenat així per estar en terreny propietat del Comú de la vila d'Ulldecona, consta documentalment al segle XVIII com a propietat del convent del Roser d'Ulldecona. La seva situació al costat del lligallo de la Llacuna que, passant per Mata-redona, va des de la Foia fins al Delta i 82 Amposta ha propiciat la seva ocupació permanent en el passat, i la dedicació en l'actualitat de la finca al pastoreig de bous i del mas com a residència temporal de pastors.

Al municipi de Sant Carles de la Ràpita, un dels masos més coneguts al Montsià és el de Mata-redona. El lloc ja s’anomena l’any 1274 en l'atorgament d'una devesa per part del comanador hospitalari d'Ulldecona a favor dels moradors de Freginals. El mas és situat en el cim de la serra, prop de la Foradada, al costat d'una via natural que uneix la Ràpita amb la vall interior (Freginals). La seva estructura és complexa i de nucli autosuficient. El mas va estar habitat permanentment fins a mitjans d'aquest segle;durant la Guerra Civil, s’hi van establir els maquis, i encara conserva d'aquests moments part de la murada defensiva, amb espitlleres, bastida al davant de l'entrada per controlar el pas. El romiatge fins al mas, per Pasqua, era un costum arrelat entre els ampostins i rapitencs, com és descrit per Sebastià Juan Arbó en el seu llibre Terres de l'Ebre.

A més, hi ha escampades per la serra un seguit de casetes de camp, de construcció senzilla, construïdes el segle passat o principis d'aquest per a l'estada temporal durant la collita. Algunes d'elles han estat remodelades actualment per passar-hi els caps de setmana, com la caseta de Pepe de l'Era, caseta de Caldera, caseta del Negre, caseta de Peret, etc. Una d'elles, la coneguda com a caseta del Fabut de les Ventalles, la va comprar als anys 80 el Centre Excursionista d'Ulldecona i l'ha convertida en un refugi per a excursionistes anomenat "Enric Aiguadé".

En el límit entre el massís i la plataforma deltaica, ja fora de l’espai del PEIN, faldejant la serra, hi ha el camí dels Bandolers, via al llarg de la qual es va assentar una línea de torres de defensa (torre d'en Calvo, torre d'en Moralla, torre d'en Pasqual, torre de n’Urbano) del segle XVI, per protegir les explotacions agrícoles que les envolten i la costa litoral dels atacs dels corsaris i pirates mediterranis. De la mateixa època, i situada en l'antic camí d'Ulldecona a Alcanar, en les últimes ramificacions del massís de Montsià, hi ha el santuari dedicat a la Mare de Déu del Remei, protectora contra la pirateria i patrona dels trinitaris, orde dedicada a la redempció de captius. Patrimoni arquitectònic. Relació de masos (vegeu plànol I-5: Medi socioeconòmic).

- Mas de Mata-redona (Sant Carles de la Ràpita). Enrunat - Mas del Comú (Ulldecona). En bon estat. - Mas de Fabra (Ulldecona). En bon estat. - Mas de Mulet (Ulldecona). En bon estat. - Mas de Rosaleda (Ulldecona). Enrunat

Altres edificis representatius de l’arquitectura de l’espai són:

- Caseta de Peret (Ulldecona). En bon estat. 83 - Refugi Enric Aiguadé (Ulldecona). En bon estat. - Caseta de Pepe de l'Era (Ulldecona). En bon estat. - Caseta de Caldera (Ulldecona). En bon estat. - Caseta del Negre (Ulldecona). En bon estat. b) El patrimoni arqueològic

La serra de Montsià ha estat freqüentada per l'home d'antic com ho demostren les restes dels sepulcres neolítics al Motlló d'Alcanar, o les manifestacions pictòriques parietals en diferents moments de la prehistòria com són la pintura d'un bou, paleolítica, a la cova del Tendo de la mola de Cartagena (Sant Carles de la Ràpita), va ser arrencada als anys 60, immediatament després del seu descobriment, o les pintures esquemàtiques, neolítiques, del barranc del Bassiol (Alcanar).

És a l'edat dels metalls quan la zona es pobla de manera més permanent. De finals de l'edat del bronze, es coneix algun establiment com el poblat pròxim del Montsianell, però és a la primera edat del ferro quan proliferen els assentaments, jerarquitzats com a nuclis centrals (Moleta del Remei, Sant Jaume-Alt del Mas Fussera), nuclis dependents (la Ferradura, la Cogula, Sant Crist Cota 154) i petites explotacions agrícoles (les Romas), que s'ubiquen en les zones altes de la serra i al costat de les vies que travessen el massís: algunes d'elles corresponen als actuals lligallos. El fet d'assentar- se a la Serra era per dos factors de tipus estràtegic: en un primer moment, el motiu era la protecció i la defensa del lloc davant les convulsions internes que sofria el món ibèric; i després per la vigilància de la zona costanera, incloent l'àrea deltaica, i per la comunicació amb l'interior davant del comerç amb els pobles mediterranis (fenicis, grecs, romans...). La tipologia dels poblats, alguns d'ells excavats, mostra un recinte encimbellat, protegit per una muralla a partir de la qual s'organitza l'urbanisme intern. Les cases rectangulars, de parets mitgeres, tenen les seves culastres en la muralla i la façana en un carrer central, que de vegades circumval.la el poble. En els nuclis centrals, apareixen espais públics (places), edificis comunals (per a activitats econòmiques o politico-religioses) i edificis privats (les cases); mentre que en els nuclis dependents l'organització de l'espai no és tan complexa. Els materials constructius emprats són la pedra desbastada per a les socolades, i el fang-tapial per a les parets, mentre que per a les bigues i els elements de sosteniment s'empra la fusta.

Tots aquests jaciments són abandonats amb la dominació romana, que organitza el territori en una ciutat important (Dertosa) i múltiples explotacions agrícoles latifundistes i autosuficients situades en les zones més baixes de la serra i en zones planes al voltant dels conreus (olivera, vinya, etc). Les anomenades vil.les estaven formades per diferents construccions: la vil.la o casa del senyor, els habitatges dels treballadors, els estatges dels esclaus, les indústries agrícoles (molins, cellers, sitges...) i els tancats per a 84 l'estabulació dels ramats. En general, la població del Montsià es trasllada a la Foia, en vil.les (la Torreta) o bé a la plana costanera (vil.la del Cementiri Vell a Alcanar...) i voltants del riu Sénia.

Patrimoni arqueològic. Relació i ressenya dels jaciments (vegeu plànol I-5: Medi socioeconòmic):

- Moleta de Cartagena (Sant Carles de la Ràpita). Cavitat rupestre amb pintura del paleolític (11.000-7.000 aC) va ser arrencada al poc de ser descoberta als anys 60. Dins l’àmbit del Pla.

- Barranc del Bassiol (Alcanar). Pintures rupestres de tipus esquemàtic d'època neolítica. Dins l’àmbit del Pla.

- Moleta del Remei (Alcanar). Poblat ibèric (s. VII-II aC). Excavat per primera vegada als anys 60 per E Ripoll; s’hi fan excavacions programades a partir de l'any 1985 per un equip de la Universitat de Barcelona dirigit per R Pallarés, F Gracia i G Munilla. No és inclòs en l’àmbit del Pla.

- Sant Jaume - Alt del Mas Fussera (Alcanar). Poblat ibèric (s. VII-II aC). Se’n tenen notícies històriques i s'hi han fet prospeccions superficials per establir la seva cronologia i extensió. Dins l’àmbit del Pla.

- L'Antic (Amposta). Poblat ibèric (s. V-I aC). Conegut a partir de les restes d'estructures i de materials superficials. Sota, en el límit de la plana deltaica, es va localitzar la necròpolis de l'Oriola, cementiri iber del poblat de la Ferrereta -destruït als anys 50 per una gravera- que es localitzava en una cota inferior al poblat de l'Antic. No és inclòs en l’àmbit del Pla.

- Montsianell (Amposta). Poblat del bronze-ferro (s. X-V aC). Es coneix per troballes superficials. No és inclòs en l’àmbit del Pla.

- Lo Romàs (Freginals). Establiment ibèric (s. VII-V aC) conegut per troballes superficials. No és inclòs en l’àmbit del Pla.

- La Ferradura (Ulldecona). Poblat ibèric (s. VII-V aC). Poblat excavat l'any 1972 sota la direcció de J. Maluquer de Motes. Dins l’àmbit del Pla.

85 - La Cogula (Ulldecona). Poblat ibèric (s. VIII-V aC). Conegut a partir de les restes estructurals i materials procedents de prospeccions superficials, i un petit seguiment d'obra. Dins l’àmbit del Pla.

86 6 PLANEJAMENT

6.1 Planejament urbanístic

6.1.1 Planejament urbanístic vigent a) Sant Carles de la Ràpita

Disposa de Pla general d'ordenació urbana aprovat l’any 1991.

La superfície inclosa en el Pla especial és qualificada com a sòl rústec protegit (clau 33).

Els usos del sòl admesos són els següents: habitatge agrícola, extractiu, esportiu, educatiu, cultural i sanitarioassistencial.

Es prohibeixen les tales d'arbres no previstes en els plans forestals autoritzats per l'Administració forestal, cosa que assegura la permanència de les masses forestals.

Les condicions d'edificació són les següents:

- Parcel.la mínima per a edificar: 10 ha. - Terrabuit o terraplè màxim: 3,5 m. - Alçada màxima dels edificis: 4,5 m. - Separació mínima dels edificis a les partions: 5 m, i als eixos dels camins: 10 m. b) Amposta

Disposa de Pla general d'ordenació urbana aprovat l’any 1985.

La superfície inclosa en el Pla especial és qualificada com a sòl no urbanitzable d'especial protecció per valor agrícola i forestal (clau 30 b). Aquesta qualificació afecta tant els terrenys situats en l'àrea objecte d'aquest Pla especial com els situats en el delta de l'Ebre.

Els usos del sòl admesos són:

- Agrícola, ramader, forestal i per a instal.lacions d'indústries agràries amb habitatge unifamiliar associat. - Educatiu. - Sanitarioassistencial. - Instal.lacions tècniques relacionades amb serveis públics. Les condicions d'edificació establertes pel Pla general són:

87 - Parcel.la mínima per a edificar de 4,5 ha. - Sostre edificat inferior a 300 m2. - Alçada màxima per a habitatges de 6 m (per a instal.lacions industrials, no hi ha límit). c) Alcanar

Disposa de Pla general d'ordenació urbana aprovat l’any 1996.

L'àmbit municipal afectat pel PEIN queda definit com a espai natural de la serra de Montsià (clau 33).

Els usos del sòl restaran en funció del que estableixi el Pla especial. Es prohibeix de forma expressa l'edificació fins a la redacció i l'aprovació del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la serra de Montsià.

No hi ha condicions d'edificació en trobar-se aquesta totalment prohibida. d) Freginals

Disposa de Projecte de delimitació de sòl urbà aprovat l’any 1980.

Tota superfície municipal fora del casc urbà és classificada com a sòl no urbanitzable.

Els usos del sòl admesos són:

- Construccions destinades o relacionades amb explotacions agràries, d'acord amb la legislació vigent. - Construccions vinculades a obres públiques (execució, entreteniment i serveis). - Construccions d'utilitat pública o d'interès social. - Construccions d’habitatges unifamiliars aïllats en llocs sense possibilitat de crear nucli urbà.

Les condicions d'edificació són les següents:

- Superfície mínima per a edificar: 3 ha. - Distància mínima entre edificacions: 100 m, i als eixos dels camins: 15 m. - Les característiques constructives de les edificacions estaran d'acord amb l'entorn (històric o natural).

88 e) Ulldecona

Disposa de Normes subsidiàries de planejament aprovades l’any 1992.

Recull tots aquells sòls no urbanitzables amb la finalitat de protecció dels terrenys que reuneixen característiques destacables des del punt de vista paisatgístic, o per estar situats en aquestes zones béns naturals o culturals d'importància local. Inclou aquells terrenys de la serra de Montsià situats a una cota superior als 200 m sobre el nivell del mar (clau Pa).

Els usos del sòl admesos són:

- Pel que fa a terrenys situats entre la cota 200 m i 300 m es permeten les activitats agrícoles i l'existència d’habitatges unifamiliars. - Per als terrenys situats a una cota superior a la 300, queda totalment prohibida l'edificació i realitzar moviments de terres, excepte per a activitats de caràcter agropecuari.

Les condicions d'edificació són:

- Superfície mínima per a edificar: 10 ha. - Superfície màxima edificable: 300 m2. - Necessitat de procedir al tractament de les aigues residuals i les escombraries.

6.1.2 Altres tipus de planejament

Els municipis de Sant Carles de la Ràpita i d’Amposta són inclosos al Pla director de coordinació del delta de l’Ebre, aprovat definitivament pel Govern de la Generalitat el 5 de març de 1996. Estableix com a usos incompatibles en els espais del PEIN l’ús residencial, l’ús industrial i els abocaments de residus. 89 Annex 4: Bibliografia sobre la Serra de Montsià

- VENDRELL MARTÍ, A. & APARICIO AZNAR, M.P., “Estudi de la fauna de la vall de l'Astor (Serra de Montsià)” , Raïls, Ulldecona, núm. 5.

- MUNTANER, J., FERRER, X. & MARTÍNEZ, A. 1984. Atlas dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra. Editorial Ketres.

- AAVV, Atlas corològic de la flora vascular dels Països Catalans. Institut d'Estudis Catalans, volums 1-6.

- INSTITUTO GEOLÓGICO Y MINERO DE ESPAÑA. 1973. Mapa geológico de España: Ulldecona. E. 1:50.000.

- INSTITUTO GEOLÓGICO Y MINERO DE ESPAÑA. 1974. Mapa geológico de España: Alcanar. E. 1:50.000 .

- SERVEI GEOLÒGIC DE CATALUNYA. 1986. Recursos hídrics subterranis de la Vessant Catalana de l'Ebre. Primera fase: Baix Ebre. Memòria i annexos.

- LEFEVRE FONOLLOSA, M. J. 1976. Recherches geologiques dans le region d'Amposta-Ulldecona (provincia de Tarragona-Espagne), Laboratoire de Geologie de l'Université Paul Sabatier, Toulouse.

- BALANZÀ BEL, P. & CABANES MIRÓ, C. 1995. Montsià: font de cultura. Ajuntament d'Alcanar, Alcanar.

- SORRIBES MONSERRAT, J. & GRAU FOLCH, J.J. 1989. Diagnosi comarcal del Montsià, Direcció General de Planificació i Acció Territorial. Servei d'Acció Comarcal. Tarragona. 2 vols.

- BELTRAN REVERTER, J. B. 1997. Toponímia i malnominació als monts de la gent d'Alcanar, In: XXIII Col.loqui de la Societat d'Onomàstica (en prensa). Ulldecona.

- CABANES, C., BALANZÀ, P., BELTRAN, J. B., VIRGILI, J., MOISÉS, J., FORCADELL, J.M. 1997. Recull toponímic de la serra de Montsià. In: XXIII Col.loqui de la Societat d'Onomàstica (en prensa), Ulldecona.

- MIRANDA ESTRAMPES, X. 1996. “La desamortització de la serra de Montsià als documents de l'antic Districte Forestal de Tarragona”, Informatiu del Museu del Montsià, núm. 38, pp. 3-6.

- FONT QUER, P. 1921. Estudi fitogeogràfic de la Garriga litoral de l'occident de Catalunya Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, vol. I, pp. 156- 179. 90 - DE TORRES, LL. 1983. Notes per a la flora del Baix Ebre, Collectanea Botánica, vol. 14, pp. 617-623.

- BOFILL POCH, A. Report dels treballs efectuats en la secció malacològica des del 1er de juliol de 1917, fins a 31 de desembre de 1918. Publicacions de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, pp. 199-224.

- COLOMBO PIÑOL, F. 1975 “Estratigrafia del cretacico de la sierra del Montsià (El Montsià, Tarragona)” Boletín de Estratigrafía, núm.2, pp. 33-44.

LLORENTE, G. A., MONTORI, A., SANTOS, X. & CARRETERO, M. A. 1995. Atlas dels amfibis i rèptils de Catalunya i Andorra. Edicions El Brau.

91

Memòria d'ordenació 92 93 1. OBJECTIUS DEL PLA ESPECIAL

D'acord amb les determinacions de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, del PEIN i de la diagnosi formulada a la Memòria informativa, es defineixen per al Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Serra de Montsià els objectius que tot seguit es detallen.

1.1 Objectius generals a) Protegir l’espai del PEIN Serra de Montsià, la seva gea, les espècies vegetals i animals característiques que hi viuen, llurs ecosistemes, els recursos naturals i el seu paisatge. b) Ordenar els usos i les activitats humanes i assegurar el desenvolupament de les activitats tradicionals de forma compatible amb l’objectiu anterior. c) Promoure, afavorir i donar suport a totes aquelles iniciatives que representin una millora del coneixement de les característiques d'aquest espai (físiques, naturals i culturals). d) Programar les actuacions necessàries que han de ser assumides per l’Administració per fomentar la conservació i la millora dels sistemes i els recursos naturals.

1.2 Objectius específics a) Establir la delimitació definitiva de l’espai del PEIN Serra de Montsià, d’acord amb l’article 8.1 de les Normes del PEIN i l’article 16 de la Llei 12/1985, d’espais naturals. b) Adoptar mesures especials de conservació de les comunitats i de les espècies vegetals d'interès rellevant. Són mereixedores d'una especial atenció aquelles comunitats i espècies destacades a la Memòria informativa, i, sobretot, les àrees d’alzinar litoral i de màquia de garric i margalló. c) Adoptar mesures especials de conservació i protecció de les espècies animals d'interès rellevant, així com dels seus hàbitats i àrees de cria. Són mereixedores d'una especial atenció aquelles espècies destacades a la Memòria informativa. d) Adoptar mesures especials de conservació dels hàbitats d’interès comunitari presents a l’espai, d’acord amb la Directiva 92/43/UE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, així com dels elements geològics característic de l’espai (cingles, coves, fonts...). 94 e) Ordenar l'ús públic de l'espai en relació amb les activitats de lleure, amb especial atenció a la racionalització de la xarxa de camins i vials de l'espai. f) Adoptar mesures de protecció del sòl per evitar processos erosius. g) Establir mesures de prevenció d'incendis forestals. h) Assolir una correcta articulació de les necessitats de protecció i promoció dels valors de l'espai amb el planejament urbanístic, i unifica el tractament urbanístic donat pels diferents planejaments municipals. i) Limitar les activitats que afecten negativament el paisatge de l'espai i en especial les activitats mineres. j) Assegurar el manteniment de les condicions que fan possible el desenvolupament dels usos tradicionals, agrícoles, ramaders, forestals i cinegètics, de forma compatible amb la preservació dels valors protegits de l’espai. k) Prevenir els impactes sobre l’espai, especialment els que pot ocasionar la implantació d’infrastructures i la circulació motoritzada. l) Assegurar que la gestió dels recursos naturals sigui compatible amb la preservació dels valors protegits de l’espai, especialment pel que fa a la gestió cinegètica i a la gestió dels terrenys forestals.

2. DELIMITACIÓ DEFINITIVA DE L'ESPAI

La delimitació d'aquest espai ha estat establerta, amb caràcter indicatiu, pel Pla d'espais d'interès natural. En concret, aquest àmbit es defineix al mapa corresponent al full 547 del MTN del volum de Mapes 1:50.000 del PEIN i a la descripció feta al volum III de l'esmentat Pla (Espais inclosos en el PEIN: Síntesi informativa, actuacions previstes i altres determinacions).

D'acord amb l'establert a la Llei 12/1985, d'espais naturals, i tal com el PEIN recull a l'article 8 de les seves Normes, la delimitació definitiva d'aquest espai s'ha de fer mitjançant la declaració d'una figura d'especial protecció o bé mitjançant l'aprovació d'un Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge.

En aquest cas, per establir definitivament la delimitació de l'espai de la Serra de Montsià, s'ha optat per aquesta darrera modalitat. Per tant, i tal com queda reflectit en el punt a) de l'apartat 1.2 d'aquesta Memòria d'ordenació (Objectius específics), l'establiment de la delimitació definitiva de l'espai de la Serra de Montsià esdevé un dels objectius principals 95 del Pla especial. En concret, els límits han estat cartografiats al plànol O-1: Delimitació definitiva i xarxa viària. La seva descripció escrita es recull a l'annex 1 de les Normes, i cal tenir en compte els criteris d’interpretació que estableix l’article 6 de les Normes.

L'àmbit inclòs al Pla especial s'ajusta als criteris que tenen en compte la inclusió d'aquells aspectes que motiven la declaració de la Serra de Montsià com a espai natural protegit, i especialment la inclusió de les àrees de vegetació natural, i que són l’adaptació dels límits del PEIN aprovats amb caràcter indicatiu. Malgrat tot, el traçat del límit definitiu, especialment en el vessant de mar, ha estat particularment complexe, atès que no hi ha elements físics continus que separin clarament les àrees dels contraforts de la serra de les àrees ja més planeres. Les dades cadastrals han ajudat per tant a traçar en detall aquests límits (que en la majoria de les vegades coincideixen també amb límits físics de murets, feixes, etc…),.

La superfície total de l'àmbit del Pla és de 3.619,5 ha, distribuïdes entre els municipis d'Alcanar (918,9 ha), Amposta (465,4 ha), Freginals (336,8 ha), Sant Carles de la Ràpita (484,6 ha) i Ulldecona (1.413,8 ha), tots ells situats a la comarca del Montsià.

3. DETERMINACIONS PER A LA PROTECCIÓ DEL MEDI NATURAL I DEL PAISATGE

3.1 Règim urbanístic

L'article 13 de les Normes del PEIN aplica preventivament en els seus espais el règim del sòl fixat pels articles 127 i 128.1 del text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística (Decret legislatiu 1/1990). Aquest règim és congruent amb l'establert pel planejament urbanístic vigent (vegeu l'apartat 6 de la Memòria informativa: Planejament urbanístic) on la totalitat de l'àmbit de l'espai és classificat com a sòl no urbanitzable. Tenint en compte les especials característiques de l'espai, i vetllant per la seva conservació, aquest Pla especial estableix l'aplicació del règim fixat per al sòl no urbanitzable d'especial protecció (article 128 del Decret legislatiu 1/1990). Aquesta condició es considera imprescindible per a la correcta protecció dels sistemes naturals i del paisatge d'aquest espai. Finalment, el Pla especial completa el planejament urbanístic existent i concreta les possibilitats d'edificació, obertura de pistes, regulació d'usos, activitats extractives i mineres, etc.

3.2 Regulació d'usos

96 a) Usos tradicionals

D'acord amb la legislació urbanística, el Pla especial restringeix aquells usos que no són coherents amb els objectius de conservació. Tal com estableixen les Normes, es permet el manteniment de tots aquells usos tradicionals que, com l'agricultura, la silvicultura, la ramaderia i la caça, encara es donen en aquest espai, sempre que es desenvolupin de forma compatible amb la conservació del seu medi natural i la regulació específica establerta.

b) Usos científics i pedagògics

S'afavoreixen els usos científics i pedagògics de l'espai. Amb aquesta darrera finalitat, es promouen les actuacions destinades al coneixement dels valors ambientals i culturals presents a la Serra del Montsià.

c) Usos públics

Aquest Pla especial preveu també l'ordenació de l'ús públic de la Serra de Montsià, de forma que el desenvolupament de les activitats educatives, de lleure i esportives no afecti negativament els sistemes naturals que es volen protegir. Aquestes mesures impliquen la necessitat de planificar adequadament la xarxa de camins i d'accessos (vegeu el plànol O-1: Delimitació definitiva i xarxa viària), la circulació motoritzada, i la promoció de l'adequació de punts d'acollida i esbarjo, així com mesures destinades a conscienciar els ciutadans que visiten aquest espai sobre la fragilitat i l’interès del seu medi natural.

d) Usos residencials

L'ús d’habitatge solament és admès als masos històrics emplaçats en l’àmbit del Pla, que poden també acollir iniciatives de turisme rural o d’altres activitats similars que requereixin allotjament.

97 e) Activitat minera

Les activitats extractives i mineres resten prohibides a l'interior de l'espai, tot i que s’estableix un règim transitori pel que fa a l’explotació Martinenca II d’acord amb el seu programa de restauració.

3.3 Zonificació

Ateses les característiques concretes de la Serra de Montsià i l’homogeneïtat de l'espai, el Pla especial no preveu la seva zonificació.

3.4 Xarxa viària i regulació de la circulació motoritzada

El Pla especial recull la regulació que estableixen les Normes del PEIN (article 14 del Decret 328/1992) i les altres limitacions que la normativa sectorial aplicable determina (especialment, la Llei 9/1995, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural). a) Xarxa viària actual

El Pla opta pel manteniment estricte de la xarxa viària actual pel que fa a la xarxa apta per al trànsit rodat. S’estima que aquesta és, en general, suficient per permetre l'accés i el desenvolupament de les activitats actuals i de les noves que són previsibles.

Quant a la xarxa de senders, s'admet la seva recuperació i modificació d'acord amb projectes que propiciïn un ús públic de l'espai i, en especial, d'acord amb les finalitats lúdiques i educatives. b) Circulació motoritzada

Es restringeix pràcticament la circulació motoritzada a l'estrictament vinculada a les activitats que s'hagin de desenvolupar necessàriament a l'interior de l'espai, concretament l'agropecuària i forestal, i a aquelles activitats relacionades amb el desenvolupament dels objectius del Pla, a excepció de l’accés pel barranc de Solito, on la circulació motoritzada per la pista existent s’admet sense restricció (vegeu plànol O-1: Delimitació definitiva i xarxa viària).

3.5 Actuacions de millora paisatgística

No han estat detectats a l'interior de l'espai impactes significatius que siguin susceptibles de ser considerats específicament pel Pla quant a la seva restauració.

98 No obstant això, l'espai queda afectat en el seu immediat límit sud-est (terme municipal d'Alcanar) per l'activitat minera associada a la fabricació de ciment, la qual ha d’anar executant el seu programa de restauració amb la finalitat d’aconseguir la progressiva disminució del seu impacte.

3.6 Prevenció d'impactes

Per mitjà de la regulació d'usos, es defineixen les activitats que, per llur impacte, es declaren expressament incompatibles. Les Normes d'aquest Pla incideixen especialment en la prevenció de qualsevol activitat que pugui impactar negativament en el medi natural i el paisatge de la Serra de Montsià, especialment pel que fa a les infrastructures de gran impacte paisatgístic (línies elèctriques d’alta tensió, parcs eòlics...).

3.7 Gestió forestal i cinegètica

Segons les consideracions fetes a la Memòria informativa, la presència a l'espai de boscos ben constituïts és molt reduïda. Per tant, el Pla adopta les mesures necessàries per protegir la coberta vegetal arbrada, i fixa les condicions necessàries per permetre el seu desenvolupament allà on sigui possible.

Pel que fa a l’activitat cinegètica, s’admet en l’àmbit del Pla, i preveu la redacció de plans d’aprofitament cinegètic complets en cada àrea privada de caça a fi d’ordenar aquesta activitat de manera compatible amb els objectius del Pla especial.

3.8 Diversitat biològica

El Pla estableix, a les seves Normes, mesures per a la conservació de totes aquelles espècies de la flora i la fauna que han estat considerades protegides, ja sigui pel decret d'aprovació del PEIN mateix o per altres normatives aplicables. D’altra banda, estableix mesures per a la conservació en el conjunt de l’espai dels hàbitats d’interès comunitari presents en l’àmbit del Pla, que són els següents:

- 5333 Garrigues i matollars mediterranis termòfils dominats per margalló (Chamaerops humilis) - 6220 Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero- Brachypodietea) - 7220 Vegetació dels degotalls d'aigües carbonatades formadores de tobes calcàries - 8130 Vegetació de les tarteres de les muntanyes mediterrànies i del Pirineu 99 - 8210 Vegetació casmofítica calcícola - 8310 Coves no explotades pel turisme - 9340 Alzinars i carrascars

Així mateix, el Pla especial proposa una Actuació al Programa d’actuació i avaluació econòmica amb l’objectiu d’establir mesures per a la reintroducció/reforçament de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni) i per a la gestió de l’hàbitat de l’ofegabous (Pleurodeles waltt).

3.9 Prevenció d'incendis forestals

Els terrenys forestals situats en l'àmbit comarcal del Montsià han estat declarats zones d'alt risc d'incendi forestal. En el cas concret de la Serra de Montsià, molts anys hi ha incendis que afecten les zones arbrades i de vegetació baixa.

El Pla considera com a principal mesura de prevenció l'ordenació dels accessos a l'àmbit protegit i l'adopció de mesures de gestió forestal. Es tracta d'evitar el trànsit incontrolat de vehicles i de persones a l'espai delimitat, i concentrar els visitants en determinats punts on es pugui disposar de prou mitjans per acollir- los adequadament, on la senyalització i la vigilància permetin disminuir notablement el risc d'incendis.

D’altra banda, es preveu la redacció d'un Pla de prevenció i extinció d'incendis que assenyali les mesures forestals adequades i relacioni els mitjans necessaris per a l'extinció d'incendis forestals, particularment la planificació de punts d'aigua dintre del massís. 100 3.10 Programa d'actuació i avaluació econòmica

El Programa d'actuació complementa les determinacions normatives del Pla especial i preveu les actuacions necessàries per aconseguir els seus objectius.

Les mesures proposades van encaminades en dues direccions. D'una banda, conservar i millorar el patrimoni natural de l'espai. D'altra, posar a l'abast de la població els valors naturals i culturals de la Serra amb finalitats educatives i de lleure.

En aquest context, cal destacar les lligades a l'adequació de punts d'acollida per als visitants per fer un bon ús de lleure i pedagògic de l'espai i disminuir-hi els riscos relacionats amb la freqüentació.

Es preveu també l'adopció de mesures relacionades amb la conservació dels sòls agroforestals situats en pendents abancalats per disminuir el perill d'erosió, amb la redacció específica d’un Programa de reforestació.

Finalment, es preveu la promoció de modificacions en la línia elèctrica que ressegueix el vessant interior de la serra per evitar el seu impacte sobre l’avifauna de l’espai, i especialment sobre les poblacions de rapinyaires.

El Programa d'actuació estableix els diferents òrgans administratius que, dins de les seves competències, són responsables de cada actuació. Es preveu que siguin aquests òrgans els que, d'acord amb la seva programació anual i dins de la seva política sectorial, aprovin el moment i contingut exacte de les actuacions, per bé que en aquest Pla se’n determinen directrius. Quant a periodificació, s'estableix un termini general d'execució de 8 anys.

D’altra banda, el Programa d’actuació es complementa amb un conjunt d’actuacions de caràcter administratiu previstes en la disposició final segona de les Normes. Aquestes actuacions fan referència a la declaració de superfícies forestals d’àrea reduïda, l’aprovació del Pla de prevenció i extinció d’incendis forestals, l’estudi de la declaració d’espècies de la flora estrictament protegides en aquest espai, i la declaració de forests d’utilitat pública, totes elles a càrrec del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

101 3.11 Altres a) Coordinació entre tots els sectors de l'Administració

En aquest sentit, és important remarcar que el Pla intenta també instrumentar una estreta coordinació entre tots els sectors de l'Administració per assolir els seus objectius, molt especialment pel que fa a la coordinació entre els ens locals (municipis i Consell Comarcal del Montsià) i el Departament de Medi Ambient, per coordinar i complementar les mesures que s'adoptin en relació amb la conservació dels sistemes naturals de la Serra de Montsià. b) Interessar a les entitats de la zona i als particulars

El Pla pretén, també, interessar les entitats de la zona i els particulars en l'aplicació de les reglamentacions del Pla i en l'elaboració de les actuacions vinculades a la seva execució, ja que han de ser els residents mateixos a la zona els primers interessats, i beneficiaris, en l'aplicació de les mesures de conservació que es defineixen en aquest Pla especial. 102 103

Normes 104

105 CAPÍTOL I - DISPOSICIONS GENERALS

Article 1 Objecte del Pla especial

L'objecte del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Serra de Montsià (en endavant, Pla especial o Pla) és la delimitació definitiva d'aquest espai inclòs al Pla d'espais d'interès natural (en endavant, PEIN), així com l'establiment de totes aquelles altres determinacions necessàries per a l'adequada protecció del seu medi natural i del seu paisatge, d'acord amb els objectius previstos per aquest Pla especial, d’una forma compatible amb el manteniment dels usos agraris tradicionals i amb el desenvolupament ordenat de les activitats vinculades al coneixement i al gaudi dels seus valors naturals.

Article 2 Àmbit d'aplicació. Delimitació definitiva del Pla d'espais d'interès natural

1. L'àmbit d'aplicació d'aquest Pla especial és l'establert al plànol d'ordenació O-1 (Delimitació definitiva i xarxa viària). Els seus límits tenen el caràcter de delimitació definitiva de l'espai d'interès natural Serra de Montsià als efectes del compliment de l'article 8 de les Normes del PEIN. A l'annex 1 d'aquestes Normes es reflecteix la seva descripció detallada.

2. L'àmbit comprèn territoris dels termes municipals d’Alcanar, Amposta, Freginals, Sant Carles de la Ràpita i Ulldecona.

Article 3 Marc jurídic

1. El Pla especial ha estat formulat i tramitat d'acord amb el que estableix la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals (en endavant, Llei 12/1985) i el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el PEIN.

2. Igualment, s'ha tingut present el que estableix el Decret 150/1993, de 7 de maig, pel qual s'estructura la Direcció General de Patrimoni Natural del Departament de Medi Ambient; el Decret 294/1994, pel qual es fixa l'estructura orgànica de les direccions generals de Producció i Indústries Agroalimentàries, d'Estructures Agràries i del Medi Natural; el Decret 75/1995, de modificació de l'anterior; el Decret 272/1996, de 23 de juliol, de reestructuració del Departament de Medi Ambient i el Decret 297/1999, de 26 de novembre, de creació i reorganització de departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

106 3. Atès el que disposa l'article 5 de la Llei 12/1985, aquest Pla té també els efectes propis dels plans especials a què fa referència l'article 29 i concordants del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística (en endavant, Decret legislatiu 1/1990).

Article 4 Documentació del Pla especial

El present Pla especial consta de la documentació següent: a) Memòria informativa b) Memòria d’ordenació c) Normes d) Programa d'actuació i avaluació econòmica e) Plànols d'informació f) Plànol d’ordenació

Article 5 Vigència, revisió i modificacions

La vigència d'aquest Pla especial és indefinida. Tanmateix, pot procedir-se a la seva revisió, la revisió del seu Programa d'actuació o la modificació puntual de les seves determinacions quan siguin conseqüència de modificacions del PEIN, quan ho disposi el seu Programa de desenvolupament, quan resulti necessari per garantir les finalitats protectores del Pla, i també per adequar- se a les noves disposicions normatives que hi siguin d'aplicació.

Article 6 Interpretació

1. Les determinacions del Pla s'interpreten basant-se en aquells criteris que, partint del sentit propi de les seves paraules en relació amb el context i els antecedents legislatius en la matèria, tinguin en compte principalment el seu esperit i la seva finalitat protectora. 2. En cas de produir-se contradiccions en la regulació del Pla entre els diferents documents, o entre els diferents plànols, es considerarà vàlida la determinació que impliqui nivells de protecció més alts dels valors ecològics i paisatgístics i que representi un millor assoliment dels objectius establerts per aquest Pla especial. Pel que fa a la delimitació definitiva de l’espai, prevaldrà la determinació precisada pel plànol d'escala més detallada i, en cas de contradicció, la descripció escrita de l’annex 1 d’aquestes Normes.

107 Article 7 Obligatorietat

1. Tant les administracions públiques com els particulars estan obligats al compliment de les disposicions que conté el Pla especial. Conseqüentment, qualsevol actuació o intervenció sobre el territori susceptible d'alterar-ne la realitat física o l'ús, tingui caràcter definitiu o provisional, sigui d'iniciativa pública o privada, haurà d'ajustar-se a les disposicions esmentades, segons està previst als articles 90 i 91 del Decret legislatiu 1/1990.

2. Als efectes del punt anterior, són determinacions de caràcter normatiu les compreses a les Normes,el Plànol d’ordenació i el Programa d'actuació, incloses les directrius en ells establertes, les quals són d'obligat compliment.

3. L’obligatorietat esmentada en els punts anteriors no limita les facultats que corresponen als diferents departaments de les administracions locals i de la Generalitat de Catalunya per a l’exercici, d’acord amb les previsions del Pla, de les seves competències, segons la legislació específica aplicable en cada cas.

4. D'acord amb l'article 91.1 del Decret legislatiu 1/1990, l'ús dels predis no podrà apartar-se del destí previst, ni s’hi podran efectuar explotacions de recursos minerals, fixació de rètols de propaganda, moviments de terra, tales d’arbrat natural o qualsevol altre ús anàleg en pugna amb la seva qualificació urbanística i la seva legislació especial o de manera diferent a la regulada en el Pla.

Article 8 Desenvolupament del Pla

1. Amb l'objecte de complementar i desenvolupar les determinacions del Pla especial, sens perjudici de la immediata aplicació d'aquest, poden aprovar- se: a) Normes especials amb les finalitats que preveu l'article 30.2 del Decret legislatiu 1/1990. Aquestes Normes, les redactarà la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic i seguiran la tramitació ordinària pròpia dels plans especials de protecció del medi natural i del paisatge. b) Projectes tècnics i Normes sectorials, d'acord amb les legislacions específiques aplicables. c) Plans i programes de gestió que hauran de preveure l’execució de les previsions del Programa d’actuació del Pla especial i de tots aquells altres treballs de promoció, recerca, manteniment, etc. necessaris per assolir les finalitats del Pla.

108 2. Així mateix, el desenvolupament del Pla comportarà l’execució de les actuacions a què fa referència el Programa d’actuació del Pla especial.

109 CAPÍTOL II - NORMES D'ORDENACIÓ

Article 9 Règim urbanístic

1. El règim urbanístic aplicable a l'àmbit d'aquest Pla especial és el del sòl no urbanitzable d'especial protecció a què fa referència l'article 128.2 del Decret legislatiu 1/1990.

2. Conseqüentment, d'acord amb aquest Decret legislatiu, els terrenys inclosos dins l'àmbit d'aplicació del Pla no poden ser dedicats a utilitzacions que impliquin transformació de la seva destinació o naturalesa o lesionin els valors específics que són objecte de protecció d’aquest Pla especial.

3. D'acord amb els articles 127 i 128 del Decret legislatiu 1/1990, l'autorització de construccions no destinades a explotacions agràries que tinguin relació amb la naturalesa i la destinació de la finca ni destinades a execució, entreteniment i servei de les obres públiques requereix l'aplicació del procediment previst a l'article 68 de l'esmentat Decret legislatiu. En aquest supòsit, en el moment de l'autorització, es tindran en compte els efectes sobre el medi i les explotacions rurals.

Article 10 Consideració de paisatge obert

A efectes de l'aplicació de l'article 7.1 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, l'àmbit del Pla té la condició de paisatge obert. En conseqüència, no s'hi permet la instal.lació de cartells de propaganda i d'altres elements similars que limitin el camp visual per a la contemplació de les belleses naturals, trenquin l'harmonia del paisatge o en desfigurin les perspectives.

Article 11 Usos i activitats compatibles

1. S'admeten els usos i les activitats relacionats a l'apartat 2 d’aquest article sempre que s'ajustin a les altres disposicions establertes per aquest Pla especial i a la legislació sectorial aplicable, i sense perjudici de les determinacions més restrictives establertes pel planejament urbanístic o per la Comissió d'Urbanisme competent en el marc del procediment d'autorització d'edificacions o instal.lacions en el sòl no urbanitzable al qual es fa referència a l'article 9 d'aquestes Normes. En particular, les edificacions o instal.lacions destinades a aquestes activitats s'han d'adequar a les condicions d'edificació i ocupació establertes a l'article 13.

110 2. Usos i activitats compatibles a) Usos i activitats forestals, d’acord amb l’establert a l’article 23. b) Usos i activitats agrícoles, tenint en compte el que disposa l’article 17. c) Usos ramaders de tipus tradicional i extensiu. d) Activitats cinegètiques, d’acord amb l’establert a l’article 24. e) Habitatge familiar a les edificacions enumerades a l’article 13 apartat b). f) Activitats de turisme rural i d’educació ambiental que requereixin allotjament, com ara la residència-casa de pagès, la residència en casa de colònies i els campaments de caràcter temporal en àrees adjacents a les edificacions, en els casos admesos a l’article 13 apartat b). g) Activitats d’educació ambiental, de lleure i esportives que requereixin del medi natural per al seu desenvolupament, d'acord amb les limitacions particulars establertes als articles 18 i 19. h) Construcció i manteniment d'infrastructures, d'acord amb l'establert a l'article 15. i) En general, totes les activitats relacionades amb la gestió de l'espai com a espai natural protegit i, en particular, les actuacions previstes pel Programa d’actuació d’aquest Pla, les destinades a la conservació i restauració dels sistemes naturals i del patrimoni cultural, i les activitats científiques i de recerca que es desenvolupin d’acord amb els objectius d’aquest Pla.

3. Els usos relacionats a l'apartat anterior s'admeten sense perjudici de l'aplicació de l'article 17, Avaluacions d'impacte ambiental, de les Normes del PEIN (Decret 328/1992).

Article 12 Usos i activitats incompatibles

S'entenen com a incompatibles en l'àmbit objecte d'aquest Pla especial tots aquells usos, activitats o actuacions no relacionats a l'article anterior i, en concret, i sense pretensió d'exhaustivitat, els que es detallen a continuació: a) Activitats industrials, incloses les mineres o extractives. b) Activitats d'abocament o d'emmagatzematge de qualsevol producte o residu, llevat que tinguin relació amb la naturalesa, el destí o la producció agrícola, ramadera i forestal de la finca on es localitzen. c) Tractament o eliminació de qualsevol tipus de residu o deixalla. S'entén exclosa d'aquesta prohibició la utilització de fems, purins, restes vegetals agrícoles i forestals o altres restes orgàniques en les activitats agràries, les quals es regulen d'acord amb la legislació sectorial aplicable. d) Usos esportius o de lleure susceptibles de provocar erosió del sòl, nivells sonors alts o d'altres alteracions significatives dels sistemes naturals. e) Acampada lliure i instal.lacions per a l'acampada llevat d’aquelles previstes a l’article 11.2 apartat f) d’aquestes Normes. 111

Article 13 Edificacions, obres i instal.lacions

S'admeten exclusivament les obres, l'edificació i els moviments de terra en els supòsits següents: a) Obres de conservació, millora i habilitació de les edificacions existents en la data de la publicació de l'acord d'aprovació inicial d'aquest Pla especial per al desenvolupament dels usos i les activitats admesos per aquest.

No s'admeten edificacions ni instal.lacions de nova planta, a excepció d’aquelles construccions estrictament vinculades als usos agrícola i ramader extensiu de la finca on s’emplacin, i sempre que se situïn en finques de superfície igual o superior a la unitat mínima forestal o de conreu aplicable. b) Els usos enumerats als apartats e), f) i i) de l’article 11 d’aquestes Normes només seran admesos en aquells edificis existents que s’enumeren a continuació:

-Mas de Mata-redona (Sant Carles de la Ràpita) -Mas del Comú (Ulldecona) -Mas de Fabra (Ulldecona) -Mas de Mulet (Ulldecona) -Mas de Rosaleda (Ulldecona)

Tanmateix, en cas de no ésser suficient el volum existent en aquests edificis, pot autoritzar-se un augment no superior al cinquanta per cent del volum edificat sempre que el destí de l’edificació sigui per a algun dels usos esmentats.

L'alçada màxima d'aquestes ampliacions no pot superar els set metres, distribuïts en planta baixa i golfes, la superfície útil de les quals no pot superar un terç de la superfície construïda de la primera.

En aquests mateixos supòsits, també pot autoritzar-se l'habilitació d'àrees adjacents a l'edificació o al conjunt d'edificacions com a espais oberts per al desenvolupament d'activitats a l'aire lliure vinculades a les instal.lacions o edificacions autoritzades. La superfície destinada a aquestes activitats no pot superar els dos mil cinc-cents metres quadrats de superfície (inclosa l'edificació o les edificacions), ni afectar els terrenys forestals.

Aquesta regulació s’entén sense perjudici de les determinacions més restrictives establertes pel planejament urbanístic o per la Comissió d'Urbanisme en el marc del procediment d'autorització d'edificacions o 112 instal.lacions en el sòl no urbanitzable al qual es fa referència a l'article 9 d'aquestes Normes.

Quant a volumetria i acabats, cal utilitzar volumetries tradicionals i, en qualsevol cas, cal cercar la integració en el medi rural i natural i minimitzar l'impacte paisatgístic de les edificacions. c) En la resta de construccions existents a l’espai en la data d’aprovació inicial d’aquest Pla especial, pot autoritzar-se un augment no superior al vint per cent del volum edificat. d) Obres i moviments de terra vinculats a la restauració i millora dels sistemes naturals, la construcció de les instal.lacions necessàries per a la prevenció d'incendis forestals i el manteniment de la xarxa viària d'acord amb l'establert a l’article 14. e) L'habilitació o l'abalisament d'itineraris per ordenar l'accés públic a l'espai natural. Aquests supòsits han de ser autoritzats expressament pel Departament de Medi Ambient i l'ajuntament corresponent. f) Obres, instal.lacions i moviments de terra vinculats a la construcció i el manteniment d'infrastructures generals a les quals es fa referència a l'article 15. g) Moviments de terra de caràcter puntual associats a les activitats agrícoles i forestals.

113 Article 14 Camins i pistes forestals

1. S’admeten les actuacions de conservació i millora dels camins i pistes forestals grafiats al plànol O-1: Delimitació definitiva i xarxa viària.

2. No es permet l’ampliació ni el canvi de traçat dels camins i pistes forestals grafiats al plànol O-1: Delimitació definitiva i xarxa viària, ni l’obertura de nous camins i pistes forestals en l’àmbit de l’espai.

Article 15 Infrastructures

1. A efectes de la protecció de l'espai com a paisatge obert, no s'hi admet la construcció de línies elèctriques d'alta tensió de transport de 1a categoria (tensió nominal superior o igual a 132 kV). Tampoc s’hi admet la instal·lació de repetidors radioelèctrics, estacions de telefonia, o d'altres infrastructures col.lectives d'impacte visual anàleg en emplaçaments diferents dels ja ocupats per aquest tipus d’infrastructures en la data d’aprovació inicial d’aquest Pla especial.

Així mateix, la construcció de línies elèctriques de 3ª categoria (tensió nominal inferior a 30KV) requereix prèviament l’informe preceptiu del Servei de Protecció i Gestió de la Fauna del Departament de Medi Ambient.

2. La construcció d'infrastructures d'ús col.lectiu terrestres, aèries o soterrades (línies elèctriques, conduccions, canals, instal.lacions radioelèctriques...), com també les obres de millora, ampliació o reforma de les infrastructures preexistents que afectin l'àmbit d'aquest Pla especial, requereixen sol.licitar prèviament l'informe de la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic per determinar si hi és d'aplicació l'article 17, Avaluacions d'impacte ambiental, de les Normes del PEIN (Decret 328/1992).

S'exclouen d'aquesta obligació general les actuacions de conservació o millora de camins i pistes forestals, de línies elèctriques i d’altres infrastructures existents quan es localitzin estrictament en els terrenys ja ocupats per aquestes infrastructures i els seus elements funcionals.

També se'n poden excloure les infrastructures particulars destinades a proporcionar servei elèctric, telefònic, d'aigua potable o similar a les edificacions i les instal.lacions localitzades a l'àmbit del Pla especial sempre que l’impacte que es produeixi sigui considerat compatible o moderat per l’ajuntament del municipi el territori del qual afecti. 3. Aquestes disposicions s'apliquen sense perjudici de la legislació general sobre avaluació de l'impacte ambiental i de les Normes del PEIN (Decret 328/1992) en relació amb la matèria.

114 Article 16 Tanques

1. En general, s'admeten els tancats utilitzats tradicionalment per a la ramaderia, formats amb elements verticals i longitudinals flexibles o rígids; també s'admeten les parets de pedra seca i els tancats de tipus arbustiu. En qualsevol cas, no s'admet una alçada superior a 1,50 m.

2. Exclusivament amb caràcter excepcional i localitzat, s'admet la construcció de tancats amb paret d'obra, xarxa metàl.lica i d'altres modalitats no tradicionals o superar l'alçada màxima determinada abans quan calgui protegir determinats elements funcionals, edificacions o instal.lacions. En qualsevol cas, aquestes instal.lacions han de projectar-se amb criteris d'integració en l'ambient rural de la zona i han de ser compatibles amb la circulació de la fauna silvestre a través de l'espai.

Article 17 Rompudes

1. Es poden autoritzar rompudes de terrenys forestals quan concorrin alhora les condicions següents: a) es tracti d'àrees on anteriorment s'havien desenvolupat els usos agrícoles; b) es localitzin en terrenys de poc pendent o afeixats convenientment, en la data d’aprovació inicial d’aquest Pla especial, per minimitzar el risc d'erosió; c) no afectin àrees amb presència de les espècies estrictament protegides en aquest espai citades a l’article 22 d’aquestes Normes, apartats 3 i 4, i d) no representin la pèrdua d'àrees amb presència d’alzinar o amb presència de màquia de garric i margalló.

2. L’autorització que emeti el Departament de Medi Ambient haurà de justificar expressament el compliment d’aquestes condicions. 115 Article 18 Ús i accés públic

1. A efectes d'aquesta norma, s'entén per ús públic el desenvolupament d'aquelles activitats no directament productives que tradicionalment s'han dut a terme al medi natural i rural (el passeig, l'excursionisme, l'esport...). Per tant, les disposicions establertes en aquest article afecten exclusivament aquestes activitats i no les activitats agràries vinculades a l'aprofitament particular de les finques.

2. L'ús públic en l'àmbit del Pla especial s'ha de desenvolupar amb ple respecte als béns públics i privats, els drets i les propietats existents, d'acord amb l'establert a l'article 12 de les Normes del PEIN. Igualment és d'aplicació el Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge.

3. L'accés motoritzat a l'espai es regula d'acord amb l'article 19 d'aquestes Normes.

4. Es prohibeix l'abocament i abandonament de materials o de qualsevol material de rebuig, sense perjudici, si és el cas, de l'ús normal de l'equipament instal.lat per a la recollida de deixalles.

5. S'admet encendre foc exclusivament en aquelles àrees o supòsits autoritzats expressament per l’administració competent, i d'acord amb les condicions assenyalades per aquest. En qualsevol cas, és d'aplicació el Decret 64/1995, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals.

6. A les coves, no s'admet la implantació d'itineraris d'ús públic ni la seva utilització per a activitats col.lectives organitzades que comportin un augment significatiu de la seva freqüentació incompatible amb la seva conservació.

7. L'organització de pràctiques esportives, d'aventura o de lleure comercialitzades requereix l'autorització del Departament de Medi Ambient i l'ajuntament corresponent, els quals poden establir limitacions d'acord amb els objectius de protecció del Pla i les seves Normes.

8. La circulació en bicicleta, animal de sella o qualsevol altre mitjà de locomoció similar s’ha de desenvolupar pels vials i senders existents.

9. Els ajuntaments i el Departament de Medi Ambient poden establir determinacions complementàries d'ordenació o limitació de l'ús i accés públic a l'espai per garantir la conservació de la gea, la fauna i la vegetació i, en especial, de les espècies i els hàbitats protegits.

Article 19 Circulació motoritzada 116

1. La circulació motoritzada es regeix segons el que estableix la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural.

2. En general, l’accés motoritzat a l’espai es restringeix als camins de la xarxa viària bàsica grafiats en el plànol O-1: Delimitació definitiva i xarxa viària d’aquest Pla especial.

3. En la resta de l’àmbit del Pla, s’admet la circulació motoritzada en els supòsits següents: a) desenvolupament d’activitats agràries, b) accés particular a les propietats i els habitatges, c) quan ho requereixi el desenvolupament d'altres activitats legalitzades a l'espai, d) prevenció, extinció d'incendis i altres emergències i, en general, la prestació de serveis de naturalesa pública. e) vigilància, control, conservació i millora de l'espai realitzades per les administracions competents.

La circulació motoritzada en aquests supòsits es desenvoluparà sempre que sigui possible en la xarxa viària complementària grafiada al plànol O-1: Delimitació definitiva i xarxa viària.

4. No s’admet la realització de proves esportives motoritzades ni l'establiment de circuits, temporals o permanents.

Article 20 Senyalització i publicitat

1. Es prohibeix la instal.lació de qualsevol senyal, cartell o element similar de caràcter publicitari. 2. S'admet la col.locació de senyals i d’altres elements de caràcter informatiu, orientador o pedagògic a la xarxa viària i en els itineraris habilitats per a l'ús públic, d'acord amb l'establert a l'article 13, quan es consideri necessari per a la gestió correcta de l'espai natural i el desenvolupament de les activitats admeses per aquestes Normes. S’admet també la senyalització cinegètica i la senyalització indicativa del perímetre de l’espai del PEIN.

3. Els senyals i els altres elements mencionats han de ser conformes amb els criteris de disseny i de localització establerts per als espais del PEIN, en el marc del seu desenvolupament.

4. L'establiment d'itineraris fixos per al passeig, l'excursionisme o les activitats didàctiques que comportin la instal.lació de senyals, d'abalisament o d’altres elements fixos requereix l'autorització prèvia de l'ajuntament corresponent i del Departament de Medi Ambient. 117

5. En qualsevol cas, s'ha d'evitar afectar les àrees on el desenvolupament d'aquestes actuacions pugui comportar l'agreujament dels processos d'erosió i, en general, efectes negatius sobre la gea, el paisatge, la fauna i la vegetació.

Article 21 Protecció de la gea i del sistema hidrològic

1. No s'admeten aquelles activitats susceptibles de provocar o accelerar els processos erosius, d'augmentar la inestabilitat del substrat rocós o d’alterar la qualitat dels recursos hídrics de l'espai.

2. Tampoc s'admeten les activitats susceptibles d'alterar els elements geomorfològics característics de l'espai i, en particular, els associats als processos càrstics.

3. Les fonts, les surgències, els cocós, els povets i d’altres punts d’aigua existents en l’àmbit del Pla no podran ser alterats de tal forma que s’alteri la qualitat i quantitat de les aigües, el seu aflorament a l’exterior quan sigui el cas i les seves característiques quan suposin hàbitats d’interès per a la flora i la fauna pròpies de l’espai.

4. L’aprofitament dels recursos hídrics s’ha de compatibilitzar amb la capacitat de recuperació del sistema hidrològic i el manteniment dels sistemes naturals.

5. En qualsevol cas és d’aplicació la legislació vigent en matèria d’aigües i d’administració hidràulica.

Article 22 Protecció dels hàbitats naturals i de la biodiversitat

1. Els organismes amb competències de gestió en l'àmbit d'aquest Pla especial han de vetllar per la conservació de la gea, els sòls, la flora, la vegetació i la fauna silvestre, i la seva diversitat. 2. En els hàbitats a continuació es detallen presents a l’espai (de l'annex 1 de la Directiva 92/43/UE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, amb codi UE), no s'admeten les activitats ni les actuacions incompatibles amb la seva conservació.

-5333 Garrigues i matollars mediterranis termòfils dominats per margalló (Chamaerops humilis) -6220 Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero- Brachypodietea 118 -7220 Vegetació dels degotalls d'aigües carbonatades formadores de tobes calcàries -8130 Vegetació de les tarteres de les muntanyes mediterrànies i del Pirineu -8210 Vegetació casmofítica calcícola -8310 Coves no explotades pel turisme -9340 Alzinars i carrascars

3. L’espècie de la flora Asparagus stipularis (=horridus) té la condició d’espècie estrictament protegida en l’àmbit del Pla, d’acord amb l’article 21.1 del Decret 328/1992, de 14 de desembre.

4. L’espècie de la fauna invertebrada Anillochlamys urgellesi té la condició d’espècie estrictament protegida en l’àmbit del Pla, d’acord amb l’article 21.1 del Decret 328/1992, de 14 de desembre.

5. L'alliberament d'espècies animals silvestres requereix l'autorització expressa del Departament de Medi Ambient. En qualsevol cas, es prohibeix la introducció d'espècies exòtiques amb l'excepció dels supòsits expressament autoritzats per a les activitats cinegètiques en la normativa sectorial aplicable.

6. En la concessió de llicències o autoritzacions per a qualsevol ús, obra o activitat, cal minimitzar el possible impacte sobre la gea, la fauna, la flora i la vegetació. En especial, s'han d'evitar els efectes negatius sobre la fauna durant la seva època de cria. Si és el cas, l'Administració responsable ha de dictar les condicions oportunes a la llicència o autorització.

Article 23 Gestió de la vegetació

1. Els organismes competents han de vetllar pel manteniment de la coberta vegetal del conjunt de l’espai, sense perjudici de l’aplicació de l’article 17 d’aquestes Normes.

2. Les activitats d'aforestació o reforestació requereixen l’autorització del Departament de Medi Ambient. En qualsevol cas, s'admet exclusivament la utilització de les espècies pròpies de la vegetació de l’espai.

3. La gestió dels terrenys forestals, i, en particular, els PTGMF, han de preveure les mesures necessàries destinades a la prevenció del risc d'incendi forestal, en especial en aquelles àrees i itineraris més freqüentats. En qualsevol cas, són d’aplicació les disposicions establertes en la legislació vigent en matèria de prevenció d’incendis forestals, i altres disposicions concordants.

4. En les àrees d’alzinar litoral s’admeten exclusivament els tractaments silvícoles adreçats a la millora de la massa forestal en el sentit d’afavorir-ne 119 la maduresa, la integritat quant a la seva composició florística i l’estructura que en permeti la regeneració i la funcionalitat ecològica.

Article 24 Gestió cinegètica

1.S’admeten els aprofitaments cinegètics en les àrees de caça autoritzades per l’administració competent.

2. L’activitat cinegètica en les àrees privades de caça existents en l’àmbit del Pla s’haurà d’exercir d’acord amb un pla d’aprofitament cinegètic adaptat a la legislació vigent, que haurà de redactar el titular de l’àrea i aprovar el Departament de Medi Ambient.

3. Les repoblacions cinegètiques en les àrees privades de caça existents en l’àmbit del Pla s’hauran de justificar suficientment en els plans d’aprofitament cinegètic a què fa referència l’apartat anterior com a mesures per al reforçament i la recuperació de les poblacions de les espècies cinegètiques silvestres.

4. Igualment caldrà que totes les repoblacions cinegètiques siguin fetes amb animals que comptin amb les garanties sanitàries corresponents i pertanyin a les races autòctones de les espècies cinegètiques silvestres, d’acord amb l’Ordre de 7 de juny de 1995, de regulació de les explotacions ramaderes que allotgin espècies cinegètiques. 120 Article 25 Protecció del patrimoni cultural

1. D'acord amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre del patrimoni cultural català, , la realització d’intervencions arqueològiques i paleontològiques requereix l’autorització prèvia del Departament de Cultura.

2. D’acord amb l’esmentada Llei, es consideren intervencions arqueològiques i paleontològiques els estudis directes d’art rupestre i les prospeccions, els sondeigs, les excavacions, els controls i qualsevol altre intervenció, amb remoció de terrenys o sense, que tinguim com a finalitat descobrir o investigar restes arqueològiques o paleontològiques.

3. Cal comunicar qualsevol descobriment de restes amb valor arqueològic al Departament de Cultura en la forma i en els terminis que estableix la Llei 9/1993 i la normativa que la desenvolupa.

4. L'autorització de qualsevol obra o moviment de terra susceptibles d'afectar els béns arqueològics situats en l'àmbit de l'espai està condicionada a l'obtenció de l'informe previ i favorable del Departament de Cultura.

Article 26 Beneficis

1. Són d’aplicació els beneficis derivats del que disposa l’article 10 del Decret 328/1992.

2. D’acord amb el que estableix la disposició addicional quarta de la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries, en les transmissions mortis causa i en les donacions inter vivos equiparables de superfícies rústiques de dedicació forestal, s’ha de practicar una reducció del 90% de la base imposable de l’impost corresponent.

3. Així mateix, són d’aplicació les reduccions de drets notarials i d’honoraris registrals establertes pel Reial decret 2484/1996, de 5 de desembre. 121 CAPÍTOL III - DISPOSICIONS PER A L'APLICACIÓ I GESTIÓ DE LES DETERMINACIONS DEL PLA

Article 27 Règim jurídic i gestió

1. En l'àmbit d'aquest Pla especial, correspon als departaments de Política Territorial i Obres Públiques, d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient i als ajuntaments d’Alcanar, Amposta, Freginals, Sant Carles de la Ràpita i Ulldecona dur a terme les determinacions del Pla especial, d'acord amb les seves competències respectives.

2. Els ajuntaments abans esmentats han d'exercir les competències que els atorga la legislació urbanística, especialment pel que fa a la concessió de llicències.

3. El Departament de Medi Ambient ha de prestar, en el marc de les seves competències, la seva col·laboració amb l'aportació de suport tècnic i econòmic destinat als ajuntaments i propietaris particulars. També ha d'executar directament les actuacions que el Programa d'actuació del Pla li encomani i aquelles altres que puguin ser convingudes.

4. En la gestió del Pla, les administracions públiques implicades han de promoure, en la mesura més àmplia possible, la participació dels propietaris i de les entitats privades interessades. A tal efecte, els organismes amb competències de gestió sobre l’espai podran signar convenis de col.laboració amb propietaris i entitats privades interessades per a una millor consecució dels objectius del Pla especial.

Article 28 Infraccions i sancions per danys infringits a l'espai natural

1. Es consideren infraccions les definides a la legislació urbanística (Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol), al Reglament de disciplina urbanística (Reial decret 2187/1978, de 23 de juny), a la Llei d'espais naturals (Llei 12/1985, de 25 de maig) i a la resta de la legislació aplicable, així com qualsevol contravenció al text normatiu del present Pla especial i a qualsevol altre document que el desenvolupi. El procés sancionador a seguir i la quantia de les multes s'han d'efectuar segons el que s'estableix en els textos legals esmentats.

2. La responsabilitat de la vigilància de l'espai que es protegeix és, en l'àmbit de les competències respectives, dels ajuntaments i dels departaments de Política Territorial i Obres Públiques, de Medi Ambient i d’Interior.

122 3. Tal com s'estableix al Decret legislatiu 1/1990, l'infractor és el responsable de la restauració de la legalitat alterada. En cas de ser necessària l'actuació subsidiària per part de l'Administració, les despeses que es puguin ocasionar aniran a costa de l'infractor.

Article 29 Indemnitzacions

1. Qualsevol actuació de l'Administració que, com a conseqüència de l'aplicació de les determinacions d'aquest Pla, comporti la privació singular de la propietat privada o dels drets o interessos patrimonials legítims només es pot fer mitjançant la indemnització corresponent.

2. D'acord amb allò que disposa l'article 5.3 de la Llei 12/1985, l'aprovació d'aquest Pla especial implica la declaració d'utilitat pública de les obres i actuacions previstes i la necessitat d'ocupació dels béns immobles i dels drets afectats.

Article 30 Acció pública

D'acord amb el que disposen les legislacions urbanística i d'espais naturals, és pública l'acció per exigir el compliment de les determinacions del present Pla especial.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera

D'acord amb l'establert a l'article 5.4 de la Llei 12/1985, en el termini màxim de dos anys des de la data d'aprovació definitiva d'aquest Pla especial s'ha de procedir a adequar el planejament urbanístic dels municipis afectats. En aquest sentit, les normes i els plànols normatius del planejament general municipal han de reflectir l’àmbit d’aplicació del Pla especial, com també el seu caràcter de delimitació definitiva de l’espai d’interès natural Serra de Montsià, a efectes del compliment de l’article 8 de les Normes del PEIN.

123 Segona

Les activitats extractives s’admeten d’acord amb el Programa de restauració aprovat per a l’activitat extractiva La Martinenca II.

DISPOSICIONS FINALS

Primera

En tots aquells altres aspectes no regulats per aquest Pla especial, serà d'aplicació el que disposa el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el PEIN, així com les legislacions urbanística, forestal i d'espais naturals, les disposicions del planejament general vigent i les específiques en matèria de protecció del medi ambient, sempre que no estiguin en contradicció amb el Pla especial i prevalent sempre, en cas de dubte, els criteris de màxima protecció.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera

El Departament de Medi Ambient ha de portar a terme, en el termini màxim de 8 anys des de l’aprovació definitiva d’aquest Pla especial, les actuacions administratives següents: a) Delimitació de superfícies forestals amb presència notable d’espècies forestals d’àrea reduïda a Catalunya, d’acord amb l’article 10 de la Llei 12/1985, d’espais naturals, en el cas de les màquies de garric i margalló (Querco-Lentiscetum) i dels alzinars litorals (Quercetum ilicis galloprovinciale). a.1) Els àmbits s’assenyalen de manera indicativa en el plànol I-4: Vegetació, d’aquest Pla especial. a.2) La delimitació i les mesures de protecció i de gestió que s’hi associïn han de garantir la conservació d’aquestes comunitats forestals d’acord amb el seu caràcter singular, i de manera congruent amb la normativa d’aquest Pla. b) Declaració de forests d’utilitat pública dels terrenys forestals de titularitat pública inclosos en l’àmbit del Pla. b.1) S’inclouran en el Catàleg de forests d’utilitat pública almenys aquells terrenys de titularitat pública que continguin comunitats d’alzinar litoral i de màquia de garric i margalló. b.2) Els corresponents projectes d’ordenació garantiran la conservació d’aquestes comunitats i establiran les mesures oportunes per a la seva millora d’acord amb l’article 23 d’aquestes Normes. 124 b.3) En aquests terrenys forestals catalogats, i quan les condicions ambientals ho facin possible, els projectes d’ordenació establiran les mesures oportunes per incrementar les superfícies ocupades per alzinar litoral i per màquia de garric i margalló. c) Estudi de la pertinença de declarar espècies estrictament protegides en l’espai del PEIN Serra de Montsià les espècies següents: - Espècies de la flora de distribució reduïda en el conjunt de Catalunya: Onosma tricerosperma subsp. hispanica, Centaurea linifolia subsp. caballeroi, Euphorbia minuta, Iris xiphium, Peucedanum officinale subsp. stenocarpum, Acer opalus subsp. granatense, Pistacia terebinthus, Polycnemum arvense subsp. majus, Bellis perennis, Centaurium spicatum, Festuca paniculata, Hypericum tomentosum subsp. tomentosum, Phlomis herba-venti, Sideritis scordioides, Laurus nobilis, Allium moschatum, Asparagus officinalis, Scilla obtusifolia, Colutea arborescens, Phyllitis sagittata, Dictamnus hispanicus, Taxus baccata, Laserpitium gallicum, Trinia glauca, Bufonia tuberculata i Viola arborescens. - Espècies de la flora de corologia eurosiberiana, presents a l’àmbit del Pla: Sorbus aria, Sorbus torminalis, Aquilegia vulgaris, Cirsium tuberosum, Allium senescens subsp. montanum i Helleborus foetidus.

Segona

El Departament d’Interior, en col·laboració amb el Departament de Medi Ambient, ha de portar a terme, en el termini màxim de 4 anys des de l’aprovació definitiva d’aquest Pla especial, l’actuació administrativa següent: d) Redacció i aprovació del Pla de prevenció i extinció d’incendis forestals. d.1) L’àmbit d’aquest Pla ha de correspondre amb la unitat T-7 Serra de Montsià de les unitats morfològiques forestals en zones d’alt risc d’incendi. d.2) El Pla ha d’incloure mesures de prevenció d’incendis forestals. d.3) El Pla ha de contenir les mesures operatives i administratives a prendre en cas d’incendi forestal, i els equips i les infrastructures a crear. d.4) El contingut del Pla ha d’adequar-se al contingut d’aquest Pla especial, d’acord amb el que estableix l’article 17.4 del Decret 64/1995, de 5 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals. 125 ANNEX 1.- DELIMITACIÓ DEFINITIVA DE L'ESPAI DEL PEIN SERRA DE MONTSIÀ

La descripció del límit comença des del terme d’Amposta, i, concretament, des del contacte amb el terme de Freginals. La descripció es fa des d’aquest punt seguint el sentit de les agulles del rellotge, basant-se en elements geogràfics (camins, límits municipals, barrancs, etc. que es consideren sempre inclosos en l’àmbit del Pla), i, quan aquests no ho permeten, es delimita el perímetre mitjançant els límits cadastrals de les parcel·les (incloses, si no es diu el contrari) (vegeu plànol I-6: Informació cadastral). La codificació d’aquestes parcel·les es realitza de la forma següent: AM25054: AM són les inicials de la població (AM Amposta, RA Sant Carles de la Ràpita, AL Alcanar, UL Ulldecona i FR Freginals); les dues següents xifres indiquen el número de polígon, i les tres darreres el número de parcel·la. En alguns casos, apareix una subdivisió de parcel·la amb les lletres aa, bb, cc, etc.

Terme municipal d’Amposta

Comença des del punt on la partició de termes entre Freginals i Amposta coincideix amb un límit de parcel.la. El límit segueix cap a l’E pels límits de les parcel.les AM25055cc i AM25055dd fins al camí “Vell de Sant Carles de la Ràpita a Freginals”; segueix aquest camí fins a la parcel.la AM25054bb la qual ressegueix fins a trobar el camí que porta al racó del Pitorrrer. El límit segueix cap al S pel límit de la parcel.la AM25048cc (exclosa), i les parcel.les AM25048dd i AM25056 fins el vèrtex més oriental de la parcel.la AM25041bb (no inclosa) i creua la parcel.la AM25056 en direcció SE, per la carena, fins a trobar la parcel.la AM25012 (no inclosa). Segueix pel límit de les parcel.les AM25056 i AM25022 fins a coincidir amb el lligallo de Foixeron. Segueix aquest lligallo en direcció NE i després en direcció SE fins trobar el límit de la parcel.la AM25021aa. Segueix aquest límit i el de les parcel.les AM25391 i AM24373bb fins trobar de nou el lligallo de Foixeron. Segueix cap el S el límit superior de la parcel.la AM24389aa i els límits de les parcel.les AM-P24 i AM24106aa fins trobar el terme municipal de Sant Carles de la Ràpita.

Terme municipal de Sant Carles de la Ràpita

El límit segueix cap al NW pel límit de la parcel.la AM24106aa fins trobar el límit de la parcel.la RA02291aa el qual segueix fins intersectar amb el camí de Mata- redona a Sant Carles de la Ràpita. El límit segueix aquest camí cap cap al NW fins trobar la parcel.la RA01239ab. Segueix el límit occidental d’aquesta parcel.la, creua el barranc de Solito fins intersectar el camí de la Font. Segueix aquest camí cap al SE fins que troba el límit de la parcel.la RA01275 (o els límits del polígon RA-P01) el qual segueix fins a la seva coincidència amb el terme municipal d’Alcanar.

126

Terme municipal d’Alcanar

A l’inici, segueix el límit del terme municipal que coincideix amb el límit de les parcel.les AL07089aa i AL07140aa fins a intersectar amb el camí del barranc de l’Aiguassera. Segueix aquest camí fins trobar els límits de la parcel.la AL07157aa, segueix aquests límits i els de les parcel.les AL07025aa, AL07154aa, AL07204aa, altres dues parcel.les sense codi conegut, AL07206bb, AL07208bb, una altra parcel.la sense codi conegut, AL07211bb, AL07112bb, una altra parcel.la sense codi conegut, AL07154aa, AL07117aa, AL07112aa, AL07110aa, AL07108aa, AL07107aa, AL07104bb, AL07449aa, AL077447aa fins el camí paral.lel al barranc del Codonyol, el qual segueix cap al NW.

A cert punt el límit descendeix cap a la casa de Valldeperes per anar a trobar el límit de la parcel.la AL06146aa el qual segueix fins a trobar el camí del Pou d’en Torn el qual segueix cal al SE fins a la intersecció amb un altre camí que coincideix amb el límit oriental de la parcel.la AL06153aa. Segueix els límits d’aquesta parcel.la i de les parcel.les AL06154aa, AL06137aa, AL06100aa i AL06104aa fins intersectar amb el camí paral.lel al barranc del Llop. Segueix aquest camí cap al N. Creua el barranc pel límit de la parcel.la AL06036aa. Segueix els límits de les parcel.les AL06035aa i AL06034aa fins enllaçar amb l’extrem superior d’un camí el qual segueix cap el S fins el límit de la parcel.la AL06028aa el qual segueix fins a trobar el canvi d’ús dels camps. El límit segueix el canvi d’ús en direcció E fins a la seva intersecció amb el límit de la parcel.la 06116aa, segueix aquest límit i el de la parcel.la AL06383aa fins a la seva intersecció amb un camí el qual segueix cap al N fins enllaçar amb el canvi d’ús dels camps. Segueix aquest canvi d’ús cap al N fins a la cota topogràfica 200 la qual segueix atravessant primer un barranc i després un altre anomenat barranc del Bassiol fins a coincidir amb els límits de l’àmbit del Programa de Restauració de l’activitat extractiva de la empresa Compañía Valenciana de Cementos Portland, SA.

El límit segueix vorejant l'àmbit del Programa de Restauració de l'activitat extractiva fins que fora d’aquest àmbit segueix la cota 200 cap al SW (cap al Racó dels Panxallargues) a peus dels Moletons. Segueix la cota 200 fins trobar un barranquet; segueix aquest barraquet en sentit descendent fins a trobar el curs principal del barranc del Moltó el qual segueix en direcció SE fins al coll a cota 313 que coincideix amb el límit del terme municipal d'Ulldecona. Terme municipal d’Ulldecona

Des del coll anterior, segueix pel lligallo de la Roca Roja en direcció N fins a la cota 415. A partir d’aquí el límit descendeix en direcció W pels límits de les parcel.les UL25043aa, UL25034aa fins a trobar el camí de la Roca Roja (no confondre amb el lligallo de la Roca Roja que transcorre pel N d’aquest camí). Segueix per aquest camí fins a trobar-se amb el lligallo de la Pedrera el qual segueix cap l’W fins a coincidir amb el límit occidental de la parcel.la UL60269aa. El límit segueix els límits d’aquesta parcel.la cap al N i els de les 127 parcel.les UL60268aa, UL60261aa, UL60260aa, UL60259aa i UL-P60 fins creuar la parcel.la UL60155aa i enllaçar amb els límits de les parcel.les UL60381aa i UL60159bb. A partir d’aquí el límit es dirigeix en línia recta cap al Mas de Fabra creuant el barranc de les Codines fins a coincidir amb el camí de la Bassa de Montsià a Alcanar el qual segueix cap al NW fins trobar el camí de la Bassa de Montsià a Mas Comú el qual segueix cap al NE fins el creuament amb el lligallo de l’Ermita el qual segueix fins trobar el límit superior de la parcel.la UL22059aa. Segueix aquest límit i el de les parcel.les UL22061, UL22064, UL22057, UL22068aa, UL22005aa fins a contactar amb el camí de la Carbonera-camí de l’Egüeta.

El límit segueix cap al N aquest camí fins a trobar el límit de la parcel.la UL22110aa, segueix aquest límit i el de les parcel.les UL22111aa, UL22112aa, UL22114aa, UL22115, UL22118aa, UL22119aa, UL22120aa, UL22121aa, UL22122aa, UL22124aa, UL22125bb, UL22127aa, UL22128bb, UL22129bb i UL22132aa fins a contactar amb un camí paral.lel al barranc de la Carbonera, el qual segueix cap el SE fins el límit superior de la parcel.la UL22280ab el qual segueix fins que creua el barranc de la Carbonera el qual segueix fins trobar el límit superior de la parcel.la UL22282ab i segueix per aquesta parcel.la i els límits de les parcel.les UL22206bb, UL22204dd, fins a trobar el camí de la Carbonera.

Segueix pel límit de la Carbonera en direcció NE fins a la seva interseccció amb un petit camí que coincideix amb el límit de la parcel.la UL22348aa i de les parcel.les UL22352, UL22355, UL22354, UL22361, UL22360aa i UL22359.

El límit torna al camí de la Carbonera fins el creuament amb el camí que en direcció E ascendeix paral.lel al barranc de l’Astor. Segueix per aquest camí delimitat per les parcel.les UL22366 i segueix els límits de les parcel.les UL22368bb, UL22370aa, UL22371aa, UL22372aa, UL22373aa, UL22361aa, punt on creua el barranc de l’Astor i canvia de terme municipal. 128 Terme municipal de Freginals

Continua pels límits de les parcel·les FR14164, FR14163bb i FR14216, i a la zona coneguda com el racó de la Gallina segueix per les parcel·les FR14125, FR14204 i FR14120. En sortir del racó de la Gallina, continua sempre pels límits (en direcció nord-est) de les parcel·les FR14179, FR13034, FR13033, FR12171, FR12072, FR12143, de nou FR12072, FR12140, FR12115, FR12114, FR12112, de nou FR12072, FR12098, de nou FR12072, FR12174, i de nou FR12072 fins al terme d’Amposta. 129

Programa d'actuació i avaluació econòmica 130

131 El programa d’actuació i avaluació econòmica d’aquest Pla especial es formula d’acord amb la diagnosi efectuada a la Memòria informativa i amb els objectius formulats per a l’ordenació de l’espai a la Memòria d’ordenació.

Per a cada actuació, s’estableixen les directrius corresponents i s’indiquen els organismes responsables de la seva execució o aplicació. S’ha fixat un període general de desenvolupament de 8 anys.

Els organismes competents poden executar directament les actuacions dins el marc de les seves competències, o col.laborar tècnicament i econòmicament amb els ajuntaments, les entitats i els propietaris amb competències o interessos dins l’àmbit del Pla.

Les actuacions previstes en aquest Programa s’articulen a l’entorn de tres eixos:

1. La prevenció i el tractament dels processos erosius de pèrdua de sòl causats per l'erosió hídrica mitjançant la reforestació.

2. La disminució de l’impacte i la perillositat que representa la presència de la línia elèctrica del vessant interior de la serra especialment per a les poblacions de rapinyaires.

3. La promoció de la divulgació i el coneixement dels valors naturals i culturals de la serra mitjançant el reforçament de la xarxa de senders, la senyalització i les àrees de lleure.

4. Recuperació i reintroducció d’espècies d’amfibis i rèptils d’especial interès.

Tanmateix, cal recordar que les Normes d’aquest Pla determinen també un conjunt d’actuacions de caràcter administratiu per al desplegament i l’execució del Pla, contingudes a les Disposicions Addicionals Primera i Segona per a les quals es preveu un període de desenvolupament de 8 i 4 anys respectivament. Aquestes actuacions fan referència a la delimitació de superfícies forestals amb presència notable d’espècies forestals d’àrea reduïda a Catalunya, la declaració de forests d’utilitat pública dels terrenys forestals de titularitat pública inclosos en l’àmbit del Pla i l’estudi de la pertinença de declarar espècies estrictament protegides en l’espai del PEIN, totes elles a càrrec del Departament de Medi Ambient, així com l’aprovació del Pla de prevenció i extinció d’incendis forestals a càrrec del Departament d’Interior. 132 Actuació 1: PROGRAMA DE REFORESTACIÓ

Àrea d'actuació: Zones de l'àmbit del Pla amb risc alt d'erosió, i en especial aquelles àrees on s'ha produït l'abandonament del conreu i la coberta vegetal no progressa.

Objectius: Prevenció i tractament dels processos erosius de pèrdua de sòl mitjançant la reforestació.

Directrius: La formulació d'un Programa de reforestació requereix considerar els aspectes següents: a) Localització de les zones que cal reforestar en sentit ampli, en funció de la incidència i les afeccions dels processos erosius, actuals o potencials. b) Localització de les àrees amb major capacitat per acollir la reforestació. Cal considerar paràmetres com la topografia, la vegetació i el sòl, així com l'accessibilitat, l'interès faunístic, la zona d'influència de l'aigua, l'altitud, etc. c) Realització d’un estudi que determini la capacitat de càrrega ramadera que l'espai pot suportar de forma sostenible sense posar en perill la consecució dels objectius establerts. d) Reforestació amb una vegetació estable i permanent, en equilibri amb les condicions del medi i que sigui la més evolucionada que admeti la capacitat d'acollida de cada àrea quant a composició, formació i estructura. e) Priorització de la recuperació d'aquelles espècies vegetals especialment adequades per a l'augment de la biodiversitat a l'espai i la prevenció dels incendis forestals. f) Quant a la preparació del terreny, les tècniques de reforestació han de ser protectores del sòl i les tècniques de preparació han d'estar encaminades a facilitar l'arrelament de les espècies, però alterant el mínim els perfils i l'estructura del sòl i evitant formar solcs per on pugui escolar-se l'aigua. g) Establiment d'un control periòdic de les zones reforestades per observar-ne l'evolució en el temps. Els mecanismes per a l’execució del Programa de reforestació poden ser tres:

- L’execució directa a càrrec del Departament de Medi Ambient, que en qualsevol cas ha d’establir les condicions tècniques per al desenvolupament ordenat del Programa de reforestació. 133 - L’execució a càrrec dels ens locals amb competències sobre l’espai, els quals gaudiran de consideració preferent en les convocatòries d’ajuts establerts a tal efecte. - L’execució a càrrec dels particulars, que gaudiran de consideració preferent en les convocatòries d’ajuts establerts a tal efecte.

Responsable: Departament de Medi Ambient.

Cost econòmic: El cost global de l'actuació serà determinat per les previsions dels projectes que se'n derivin, i d'acord amb les previsions pressupostàries de l'exercici corresponent. 134 Actuació 2: PROMOCIÓ DE MODIFICACIONS EN LA LÍNIA ELÈCTRICA QUE RESSEGUEIX EL VESSANT INTERIOR DE L’ESPAI

Àrea d'actuació: Línia elèctrica que ressegueix el vessant interior de la serra de Montsià.

Objectius: Disminució de la perillositat que representa la presència de la línia elèctrica per a les poblacions de rapinyaires i d’ocells en general.

Directrius: a) La modificació de les característiques tècniques de la línia elèctrica del vessant interior de la Serra de Montsià perquè el seu impacte sobre les poblacions de rapinyaires i sobre l’avifauna en general pugui ser minimitzat. b) Les modificacions hauran de minimitzar el risc d’electrocució i el risc de col.lisió.

Responsable: Departament de Medi Ambient, en col.laboració amb l’empresa FECSA.

Cost econòmic: 5.000.000.- ptes. 135 Actuació 3: PROMOCIÓ D'INICIATIVES PER A LA INTERPRETACIÓ AMBIENTAL I L'ORDENACIÓ DE L'ACCÉS PÚBLIC A L'ESPAI

Àrea d'actuació: Àmbit del Pla especial.

Objectius: Promoció de la divulgació i el coneixement dels valors naturals i culturals de l’espai.

Directrius: Les actuacions previstes es duran a terme tenint en compte el desenvolupament dels aspectes següents: a) Les iniciatives per a la interpretació ambiental i l’ordenació de l’accés públic a l’espai es portaran a terme d’acord amb el que s’estableix en les Normes d’aquest Pla, i especialment en els articles 14 (Camins i pistes forestals), 18 (Ús i accés públic), 19 (Circulació motoritzada) i 20 (Senyalització i publicitat), els quals defineixen el model d’ús públic en el conjunt de l’espai. b) La formulació d’un programa de senyalització adequada de l'espai a fi d’informar els visitants i la població local dels seus límits, de la normativa de protecció i dels valors naturals i culturals que conté mitjançant les tècniques d’interpretació ambiental. c) El manteniment de la xarxa de senders, i el condicionament d'itineraris didàcticoexcursionistes que canalitzin l'accés a la serra des de cadascun dels corresponents municipis. d) La creació i el condicionament d'àrees de lleure en els punts de sortida d'aquests itineraris com a punts d'informació, estacionament de vehicles, punts de recollida de deixalles, etc. e) Aquestes actuacions gaudiran de consideració preferent en les convocatòries d’ajuts de la Generalitat de Catalunya.

Responsable:

El Departament de Medi Ambient, en col.laboració amb les administracions locals (ajuntaments i Consell Comarcal) i les entitats locals (Museu del Montsià, agrupacions excursionistes...). 136 Cost econòmic:

Es tracta d’una actuació de caràcter públic amb possible participació privada, que caldrà executar progressivament i d’una forma continuada, i valorar en funció dels projectes i programes que es formulin. 137 Actuació 4: RECUPERACIÓ I REINTRODUCCIÓ D’ESPÈCIES D’AMFIBIS I RÈPTILS D’ESPECIAL INTERÈS.

Àrea d'actuació: Àmbit del Pla especial.

Objectius: Recuperació i reintroducció d’espècies d’amfibis i rèptils d’especial interès.

Directrius:

-Estudi previ per avaluar la presència, els efectius i l’estat poblacional de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni) i de l’ofegabous (Pleurodeles waltt) a l’espai. - Projecte de reintroducció / reforçament de la població – si s’escau, en funció dels resultats de l’estudi anterior- de la tortuga mediterrània, amb la inclusió d’un programa de gestió del seu hàbitat i de control dels factors d’amenaça potencial, per tal de garantir-ne la viabilitat. -Programa de gestió dels hàbitats de l’ofegabous (Pleurodeles waltt), per tal de garantir la conservació de les seves poblacions a l’espai.

Responsable:

Departament de Medi Ambient

Cost econòmic:

Es tracta d’una actuació de caràcter públic, que cal valorar en funció dels projectes i programes que es formulin.

138

139

ÍNDEX

MEMORIA INFORMATIVA

1 INTRODUCCIÓ...... 7 1.1 El Pla d'espais d'interès natural...... 7 1.2 El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Serra de Montsià...... 8 1.2.1 Bases jurídiques ...... 8 1.2.2 Oportunitat ...... 8 1.2.3 Finalitat...... 9 1.2.4 Àmbit del Pla especial...... 9 1.2.5 Tramitació ...... 10 1.3 Contingut del Pla especial ...... 11 1.3.1 Documents...... 11 2.1 Descripció...... 13 2.1.1 Emmarcament territorial...... 13 2.1.2 Climatologia ...... 13 2.1.3 Geologia...... 17 2.1.3.2 Litoestratigrafia i interpretació paleoambiental ...... 17 2.1.3.3 Trets geomorfològics...... 21 2.1.4 Riscos geològics ...... 22 2.1.5 Hidrologia...... 24 2.1.5.1 Hidrologia superficial...... 24 2.1.5.2 Hidrogeologia ...... 26 2.1.6 Els sòls...... 27 2.2 Diagnosi dels aspectes clau a considerar en l'ordenació de l'espai...... 31 2.2.1 Elements d'especial interès ...... 31 2.2.2 Impactes...... 34 Annex 1: Mapa geològic segons F.COLOMBO (1972)...... 37 Annex 2: Coves i avencs...... 38 Annex 3: Fonts, cocons i povets ...... 39 3 VEGETACIÓ I FLORA ...... 41 3.1 Descripció...... 41 3.1.1 Vegetació potencial...... 41 3.1.2 Comunitats vegetals actuals...... 42 3.1.3 Flora ...... 50 3.1.4 Paisatge vegetal...... 53 3.2 Diagnosi dels aspectes clau a considerar en l’ordenació de l’espai...... 53 3.2.1 Elements d’especial interès pel seu valor...... 53 3.2.2 Impactes...... 55 3.2.3 Estat de conservació de la vegetació i la flora...... 56 4 FAUNA ...... 58 4.1 Descripció del poblament faunístic dels diferents tipus d'hàbitats de l'espai...... 58 4.1.1 Hàbitats ...... 59 4.1.2 Espècies de vertebrats: descripció general...... 62 4.1.3 Espècies d'invertebrats: singularitats ...... 65 4.2 Diagnosi dels aspectes clau a considerar en l’ordenació de l’espai...... 66 4.2.1 Elements d'especial interès pel seu valor...... 66 4.2.2 Impactes...... 68 4.2.3 Estat de conservació de la fauna i els hàbitats ...... 69 5 MEDI SOCIOECONÒMIC...... 71 5.1 Descripció...... 71 5.1.2 Activitats productives i altres usos del territori...... 73 5.1.3 Serveis i equipaments...... 80 5.1.4 Infrastructures ...... 80 5.1.5 Patrimoni cultural ...... 81 ii 6 PLANEJAMENT...... 86 6.1 Planejament urbanístic ...... 86 6.1.1 Planejament urbanístic vigent...... 86 6.1.2 Altres tipus de planejament...... 88 Annex 4: Bibliografia sobre la Serra de Montsià...... 89

MEMÒRIA D'ORDENACIÓ

1. OBJECTIUS DEL PLA ESPECIAL...... 93 1.1 Objectius generals...... 93 1.2 Objectius específics...... 93 2. DELIMITACIÓ DEFINITIVA DE L'ESPAI ...... 94 3. DETERMINACIONS PER A LA PROTECCIÓ DEL MEDI NATURAL I DEL PAISATGE... 95 3.1 Règim urbanístic...... 95 3.2 Regulació d'usos ...... 95 3.3 Zonificació...... 97 3.4 Xarxa viària i regulació de la circulació motoritzada ...... 97 3.5 Actuacions de millora paisatgística...... 97 3.6 Prevenció d'impactes...... 98 3.7 Gestió forestal i cinegètica ...... 98 3.8 Diversitat biològica ...... 98 3.9 Prevenció d'incendis forestals ...... 99 3.10 Programa d'actuació i avaluació econòmica ...... 100 3.11 Altres...... 101

NORMES

CAPÍTOL I - DISPOSICIONS GENERALS...... 105 CAPÍTOL II - NORMES D'ORDENACIÓ...... 109 CAPÍTOL III - DISPOSICIONS PER A L'APLICACIÓ I GESTIÓ DE LES DETERMINACIONS DEL PLA...... 121 DISPOSICIONS TRANSITÒRIES...... 122 DISPOSICIONS FINALS...... 123 DISPOSICIONS ADDICIONALS...... 123 ANNEX 1.- DELIMITACIÓ DEFINITIVA DE L'ESPAI DEL PEIN SERRA DE MONTSIÀ..... 125

PROGRAMA D'ACTUACIÓ I AVALUACIÓ ECONÒMICA

Actuació 1: PROGRAMA DE REFORESTACIÓ ...... 132 Actuació 2: PROMOCIÓ DE MODIFICACIONS EN LA LÍNIA ELÈCTRICA QUE RESSEGUEIX EL VESSANT INTERIOR DE L’ESPAI...... 134 Actuació 3: PROMOCIÓ D'INICIATIVES PER A LA INTERPRETACIÓ AMBIENTAL I L'ORDENACIÓ DE L'ACCÉS PÚBLIC A L'ESPAI...... 135

PLÀNOLS D’INFORMACIÓ

I-1 PEIN I-2 Marc territorial I-3 Medi Físic I-4 Vegetació I-5 Medi socioeconòmic I-6 Propietat del sòl

PLÀNOL D’ORDENACIÓ

0-1 Delimitació definitiva i xarxa viària

ÍNDEX DE QUADRES

Quadre 1: Distribució per municipis de la superfície del PEIN ...... 10 Quadre 2.1: Estacions meteorològiques...... 14 Quadre 2.2: Relació de conques hidrogràfiques ...... 25 Quadre 3.1: Superfície en ha de les comunitats vegetals ...... 42 Quadre 3.2: Inventaris en què s'ha determinat la comunitat de màquia de garric i margalló (Querco-Lentiscetum)...... 43 Quadre 3.3: Inventaris en què s'ha determinat la comunitat d'alzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale) ...... 44 Quadre 3.4: Inventaris en què s'ha determinat la comunitat de garriga (Quercetum cocciferae) ...... 45 Quadre 3.5: Inventaris en què s'ha determinat la comunitat de brolla de romaní i bruc d'hivern amb bufalaga tinctòria (Erico-Thymelaeetum tincoriae)...... 47 Quadre 3.6: Inventaris en què s'ha determinat la comunitat de brolla de romaní i bruc d'hivern amb esteperola (Anthyllido-Cistetum clusii)...... 48 Quadre 3.7: Espectre taxonòmic de la flora...... 51 Quadre 4.1: Nombre d'espècies de vertebrats en relació amb els hàbitats ...... 62 Quadre 5.1: Població censada, 1996...... 71 Quadre 5.2: Distribució de les cases de camp ...... 72 Quadre 5.3: Distribució dels usos del sòl de l'àmbit del Pla especial...... 72 Quadre 5.4: Nombre de parcel·les i percentatges ...... 73 Quadre 5.5: Propietat de titularitat pública...... 73 Quadre 5.6: Àrees privades de caça...... 78

ÍNDEX DE GRÀFICS

Gràfic 3.1: Freqüència en % dels elements fitogeogràfics ...... 52 Gràfic 5.1: Situació de les superfícies arbrades més importants ...... 75 Gràfic 5.2: Localització dels darrers incendis (període 1987-1993)...... 76