5

Recull de Premsa

Dimecres, 14 De Gener De 2015

6 3 4 EL PUNT AVUI DIMECRES, 14 DE GENER DEL 2015 GIRONÈS | Comarques Gironines | 37

Tolosa, Palma, Eivissa i Lisboa. L’estrena de l’aero- port pirinenc, però, es va Air oferirà el vol endarrerir fins al 8 de ge- ner i de moment Air An- dorra –l’única companyia comercial que hi havia mostrat interès– no hi Girona-Madrid abans de març opera. La companyia aèria es queixa dels successius a La companyia, de nova creació, explica que ha decidit centrar la seva estratègia en aquesta ruta i retards de l’obertura –“al a juliol estàvem a punt i vam ajornar els seus plans a l’aeroport de la Seu El vol serà diari i s’efectuarà en un avió de 74 places haver de paralitzar-ho tot”–i sobretot denuncien que l’adjudicació del servei Lurdes Artigas GIRONA de handling (assistència a terra) s’ha fet només per L’ajornament del llança- sis mesos i, asseguren, ment d’Air Andorra a l’ae- sense concurs públic. “Ai- roport de la Seu –on vol es- xò no ens dóna garanties tablir la seva principal ba- de continuïtat ni tampoc se d’operacions– podia ha- seguretat, ja que creiem ver fet témer que l’anun- que alguna empresa pot ciat vol diari Girona-Ma- impugnar la designació”, drid d’aquesta companyia assenyalen. És per això de nova creació corria pe- que, mentre estudien què rill. Des de la companyia fer a la Seu, han prioritzat aèria, però, afirmen just el l’arrancada del Girona- contrari. Fonts d’Air An- Madrid. dorra han confirmat no només que la intenció de Ruta perduda el 2012 posar en marxa la ruta se- Així, segons les seves pre- gueix en ferm, sinó que, a visions, Air Andorra se su- més, ara s’ha convertit en marà d’aquí a dos mesos a la seva prioritat: “Hem ha- la llarga llista de compa- gut de canviar l’estratègia nyies que han ofert una ru- que teníem prevista i, ta considerada “maleïda”. mentre discutim com po- Un avió de la companyia Air Andorra, que té la seu a la terminal 2 de l’aeroport del Prat, enlairant-se ■ AIR ANDORRA va ser la primera que dem iniciar els vols amb el va gestionar amb regula- garanties a la Seu, ens cen- és iniciar la ruta aquest avió de 74 places. Llavors ritat del 1969 al 1980. Als trarem a posar en marxa primer trimestre: “Com a El govern, escèptic la previsió era iniciar la ru- anys 90 va ser Sipan i, ja al el vol Girona-Madrid, que molt tard començarà a fi- ——————————————————————————————————————————————————————————————————————— ta entre finals del 2014 i segle XXI, les companyies és el que ens dóna ara ma- nals de març.” Cal destacar, però, que des de litats d’Air Andorra de poder principis del 2015, però la s’han anat succeint a l’hora teix seguretat”, expli- Air Andorra –que mal- la Generalitat tenen dubtes oficialitzar-se, ja que van afir- companyia comptava que de provar sort en el Girona- quen. Air Andorra assegu- grat tenir nom andorrà es- sobre la viabilitat de la com- mar que encara no tenia per- abans, al novembre, ja Madrid: , Air ra que ja té tots els permi- tà formada per un grup panyia. En la inauguració de misos per poder volar ni hauria començat la seva Europa, Ibèria, Air Catalu- sos per operar des de Giro- d’empresaris de l’Estat es- l’aeroport de la Seu, els res- avions disponibles. Tot i això, activitat al nou aeroport nya, North Flying, Futura na i que ara està tramitant panyol– va anunciar al se- ponsables de Territori i Sos- fonts del govern insisteixen de la Seu. Al principi, amb Internacional Airwais, el trasllat de personal que tembre la intenció d’oferir tenibilitat van transmetre es- que tant de bo la nova com- el vol la Seu-Barcelona i Flightline i . L’últi- havia contractat per a la un vol diari Girona-Ma- cepticisme sobre les possibi- panyia tiri endavant. més endavant amb conne- ma va ser Ryanair, que va Seu a Girona. La intenció drid amb un ATR-72, un xions també amb Madrid, fer-la del 2007 al 2012. ■

a l’Observatori de l’Ebre, que va iniciar els registres El 2014, segon el 1905, s’ha comptabilit- Cafès Cornellà arriba als zat com el més càlid junt amb el 2011. En canvi, a any més càlid Barcelona ha estat el ter- dos mil cafès solidaris cer any més càlid després del 2006 i el 2003. El Me- des del 1950 teocat, que destaca que el 2014 ha estat l’any més cà- a Segona edició de lid a Europa des que hi ha la campanya en registres, especifica que benefici de La Marató a El Meteocat fa només al nord-oest del balanç de l’any passat país es pot parlar d’any de TV3 termomètricament nor- i destaca aquesta Redacció dada de Girona mal. GIRONA La campanya solidària de Redacció Pluviometria GIRONA A més de càlid, el 2014 Cafès Cornellà en benefici també va ser un any plu- de La Marató de TV3 –de- El Servei Meteorològic de jós. En terres gironines, dicada a les malalties del Catalunya –el Meteocat– sobretot, com és lògic, a la cor– ha aconseguit 2.000 Al Carlemany és on se n’han servit més ■ CAFÈS CORNELLÀ va fer ahir balanç en una Cerdanya, el Ripollès i la cafès solidaris. Pere Cor- nota del 2014 i una de les Garrotxa, tot i que el Me- nellà, propietari de Cafès usuaris que es registraven encapçalat el rànquing, dades que va destacar per teocat també destaca “la Cornellà, ha valorat amb a l’aplicació de mòbil No amb gairebé 300 cafès so- demostrar que havia estat franja que abraça la zona satisfacció aquesta segona sóc ningú sense un cafè lidaris servits, seguida “un any majoritàriament occidental de les Alberes edició perquè s’han supe- quedaven convidats a un dels establiments Coffee càlid” va ser el fet que a Gi- fins a les Gavarres”. Al cos- rat “els 1.800 cafès solida- cafè en les cafeteries acre- Cafeteria (Riudellots de la rona ha estat el segon any tat contrari, entre les zo- ris” de l’any passat. Du- ditades Punt Espresso. Selva), la Rutlla (Anglès) i més càlid des del 1950. Turistes a Girona, el juliol nes on va ser sec, hi ha el li- rant la campanya, que ha La cafeteria de l’hotel la cafeteria Dosmildotze També ho va ser a Lleida. I passat ■ LLUÍS SERRAT toral del golf de Roses. ■ durat un mes i mig, els Carlemany de Girona ha (Cassà de la Selva). ■ ■ Diari de Girona DiMECRES, 14 DE GENER DE 2014 11 Comarques

TURISME 4 La temporada d’estiu ja ha començat, si més no en el sector turístic. És època de fires que han de servir per promocionar l’oferta de cara a l’exterior, i els càmpings gironins ja s’han posat mans a la feina. Avui participen ja en la primera fira –una de les més importants del món– a Holanda, en el que suposa l’inici d’un circuit que els ha de portar a mitja dotzena de ciutats amb esdeveniments similars. Els càmpings gironins inicien una ruta de promoció per les sis fires més importants La patronal gironina del sector ha incrementat en gairebé 60.000 euros la partida dedicada a la captació exterior

DIARI DE GIRONA GIRONA | A.S/AGÈNCIES la tercera edició de la Fira Giro- L'Associació de Càmpings de Gi- camping, que es fa a la capital giro- rona arrenca avui la seva ruta de nina del 6 al 8 de març. També te- promoció internacional que els nen previst participar en l'ANWB portarà per les sis fires més impor- Lentedagen de Bussloo, d'Holanda, tants del sector. La primera parada, el 13 i 14 d'abril. L'entitat assistirà a i la més forta, és la mostra Vakan- les sis fires mitjançant un estand tieJaarbeurs d'Utrecht, a Holanda, propi o compartit amb l'Agència Ca- on una vintena de càmpings giro- talana de Turisme (ACT). nins s'exposaran de la mà de l'A- El turisme belga i alemany són gència de Turisme de Catalunya. dos dels principals clients dels càm- L'entitat ha decidit innovar i per això pings de les comarques gironines i mostrarà al públic holandès un de Catalunya. Sobretot tenen es- showcooking, cuina en directe del pecial incidència a zona de la badia territori gironí. A més, durant la de Roses, Sant Pere Pescador i Sant fira s'entregaran els prestigiosos Antoni de Calonge. Per això, l'asso- premis Best Camping 2015 que ciació aposta per donar-se a conèi- lliura l'associació d'automobilistes xer encara més en aquests països. El holandesos ANWB. Posteriorment, president de la Federació Catalana l'entitat continuarà el seu recorre- de Càmpings i de l'Associació de gut passant per Alemanya i Bèlgica. Càmpings de les comarques giro- L'Associació de Càmpings de Gi- nines, Miquel Gotanegra, assegura rona ha incrementat aquest any que l'entitat gironina és de les agru- en 57.866 euros la partida dedica- pacions empresarials més actives de da a promoció exterior. En total, hi tot Europa i de les que més inver- destinen mig milió d'euros i han La fira Girocàmping, que celebrarà la tercera edició, serà peça clau en la promoció del sector. teixen en promoció exterior. creat un pla que posa l'accent en les D'altra banda, l'associació ha ti- accions on linefocalitzades a atreu- d'Europa. Avui l'entitat s'exposarà A la fira també hi participaran càm- na de les mostres més importants rat endavant els darrers mesos una re més visitants. Aquest augment en amb un estand conjunt amb l'A- pings de la Costa Daurada i d'arreu del sector i en aquest cas, l'entrega sèrie d'activitats i iniciatives per di- el pressupost prové dels ingressos gència Catalana de Turisme a la fira de Catalunya tot i que hi té un pes dels guardons serà a càrrec de l'as- fondre les comarques gironines obtinguts amb les accions comer- VakantieJaarbeurs, a Utrecht, Ho- especial els empresaris gironins. sociació d'automobilistes ADAC, entre el seu públic. Han renovat la cials que han dut a terme, des de la landa. Es tracta d'una mostra clau, Avui al vespre serà un dels mo- la més gran del país. seva web que està disponible en set docència a la Facultat de Turisme de amb 1.300 expositors i que acostu- ments clau amb l'entrega dels pres- idiomes convertint-la en un motor la UdG fins als nous productes que ma a rebre més de 117.000 visitants, tigiosos premis Best Camping 2015 Brussel·les, Essen i Girona de reserves, ha estrenat la «cam- han tret al mercat. entre públic en general i professio- de l'associació d'automobilistes ho- Posteriorment, els càmpings giro- pingsexperience.com», ha creat un Un dels aspectes principals del nals d'aquest àmbit. landesos ANWB. Els mateixos càm- nins passaran per la fira belga Salon vídeo promocional de la Costa Bra- nou pla de promoció és la ruta in- Enguany, l'associació ha incor- pings escollits també es premiaran du Vacances de Brussel·les, del 5 al va i els Pirineus de Girona i ha pre- ternacional de fires que s'han mar- porat els showcookingsper mostrar a la fira CMT de Stuttgart, Alemanya, 8 de febrer, i per la Reise Camping parat l'edició d'una nova guia de cat per donar a conèixer encara l'amplia riquesa cultural i gastro- on l'associació també hi serà present d'Essen del 25 de febrer a l'1 de butxaca amb les característiques de més els càmpings gironins arreu nòmica de les comarques gironines. del 17 al 25 de gener. Es tracta d'u- març. Tot seguit continuaran amb cada un dels 75 càmpings adherits.

DIARI DE GIRONA tres detinguts. Les detencions són el resultat Presó per a tres homes d’una investigació iniciada fa dues setmanes després que els Mossos d’Esquadra tinguessin coneixe- que cultivaven 420 ment que en una casa situada al carrer Torrent d’Urtx, podria haver- hi una important plantació de plantes de marihuana marihuana. Davant d’aquests fets, els agents van muntar dispositius  En una caseta adossada plantes, d’un cultiu que compta- de vigilància i seguiment que van va amb una sofisticada instal·lació permetre constatar que un grup de al domicili d’Urtx, els Mossos elèctrica per poder créixer. Els ar- persones es dedicava al cultiu de hi van trobar una sofisticada restats són tres homes, d’entre 22 cànnabis. Els agents van esbrinar instal·lació elèctrica i 32 anys, tots tres de nacionalitat que aquestes persones bàsica- nord-americana i sense domicili ment utilitzaven la casa per tal de Havien habilitat el garatge de la casa d’Urtx per tenir-hi la plantació. conegut. cultivar la marihuana. El passat 4 FONTANALS DE CERDANYA Van quedar detinguts com a pre- de gener va concloure la investi- minent, dues bàscules de precisió sumptes autors d’un delicte con- gació amb la detenció de tres per- i estris per preparar la droga per E.B. tra la salut pública. Tots tres van sones . una imminent venda. A més, en A la presó del Puig de les Basses passar a disposició judicial el di- L’endemà van escorcollar la una caseta annexa al domicili es va de Figueres. Aquí és on han acabat mecres, 7 de gener davant del jut- casa i es van intervenir 426 plan- localitzar tres dipòsits d’aigua, vint COBRO DE MOROSOS tres homes que cultivaven mari- jat davant del jutjat d’instrucció en tes en procés de creixement, qua- garrafes de fertilitzant i una sofis- SIN GASTOS INICIALES huana en una casa del nucli d’Urtx, funcions de guàrdia de Puigcerdà tre caixes de cartró amb diferents ticada instal·lació elèctrica per fer a Fontanals de Cerdanya. Els Mos- el qual va decretar l’ingrés al cen- quantitats de marihuana asseca- funcionar el sistema de cultiu que No dé su dinero por perdido sos els van trobar més de 420 tre penitenciari de Figueres dels da preparada per a un consum im- s’havia habilitat al garatge. 872 987 082 - Delegación Girona PREPARA LES POSTRES AMB EL DIARI ACONSEGUEIX AMB DIARI DE GIRONA TURISME KIT DE REBOSTERIA L’ESTOIG DE COLORS Roses projecta piscines de mar on Inclou tots els estris que necessites Conté 68 peces i n’hi ha de tres models: per fer els teus «cupcakes» Hello Kitty, Batman i Superman hi ha la depuradora de marisc 13

www.diaridegirona.cat

TEL ` 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E [email protected] | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 23.163

PREU Aquest diari utilitza Dimecres paper reciclat en un 80,5% 1,20 € 14 DE GENER DE 2015 FUNDAT EL /001

Casamitjana Uns experts obtenen dades defensa que les assistències a inèdites del baldaquí i la Diputació es complien amb elretaule de la Catedral altres tasques 4 L’EXDIPUTADA EXPLICA   QUE HI HAVIA UN «PACTE Un equip fa radiografies per estudiar El Ministeri de Cultura dedica 300.000 INTERN» ENTRE POLÍTICS la confecció de les peces del segle XIV euros a la neteja i conservació de les obres 3 PER LES RETRIBUCIONS 7 EsportsDdG ANIOL RESCLOSA Artur Mas Els inversors del Girona anunciarà projecten fer una ciutat demà si esportiva avança o no 4 TAMBÉ ES PODRIEN PLANTEJAR FER MILLORES les eleccions A MONTILIVI 32 Girona tanca el 4 EL PRESIDENT CATALÀ ES REUNEIX AVUI AMB ENTITATS SOBIRANISTES I 2014 amb la xifra ERC PER TANCAR LES NEGOCIACIONS més baixa de pisos acabats des de 1986  4 ERC CONSIDERA «INACCEPTABLE» INAUGURACIÓ I PROTESTES A GIRONA. El president català, Artur Mas, i el secretari d’Estat de Cultura, José María Lasalle, que va pronunciar tot el discurs en català, van inaugurar ahir la nova Biblioteca Només es van finalitzar 674 ha- HAVER D’ESPERAR NOU MESOS PER Pública Carles Rahola de Girona. A fora, unes 200 persones van exigir a Mas la convocatòria d’eleccions. A bitatges nous, la pitjor xifra dels úl- ACUDIR A LES URNES 4, 5 I 24 la foto, Artur Mas parlant amb un nen durant el seu recorregut per les instal·lacions. tims 28 anys. Els aparelladors cre- uen que ja s’ha tocat fons. 21

A més a DdG Figueres aprova Un exconseller admet el pressupost que Oriol Pujol el va per urgència instar a reunir-se amb amb crítiques l’empresari Alsina L’exalt càrrec d’Unió Lluís Fran- de l’oposició co declara davant del jutge. 27 L’equip de Govern de CiU va abordar l’aprovació definitiva per Roberlo preveu assumptes urgents i no va estimar incrementar un 30% la cap de les al·legacions formulades per l’oposició. Els grups van criti- facturació després de car les formes i que se’ls comuni- comprar Chemfix 22 qués a última hora. 14 2 DIMECRES, 14 DE GENER DE 2015 Diari de Girona ■ La dos

LLETRES AL TWITTER LA FOTO DEL DIA

MARC MARTÍ «Moi, aussi» LLUÍS LLACH CANTAUTOR @lluis_llach «L’assalt terrorista al «La responsabilitat setmanari, és inevitable, de no convocar les m’ha fet recordar l’atemptat eleccions abans de que va patir El Papus» març és de qui pot fer-ho. El mèrit també. Liderar vol harlie Hebdo ja és al car- dir liderar. La resta rer. Duu a portada un di- C buix de Mahoma i el lema és sobrer» «Journal irresponsable». JÚLIA BROSA La llàgrima que vessa el profeta con- PERIODISTA firma que ser humorista gràfic torna a ser un ofici d’alt risc. Els intolerants @juliabrosa i els fanàtics del segle XXI tenen el «El que està clar és mateix sentit de l’humor que els de que el serial Ciu- tantes èpoques passades. ERC no hauria L’assalt terrorista al setmanari, és inevitable, m’ha fet recordar l’atemp- guanyat cap globus tat que va patir El Papus. Un paquet d’or. Hosti, que bomba, enviat per un escamot d’ul- carregosos» tradreta el 20 de setembre de 1977, va posar fi a la vida del porter de l’edifici ROGER CASERO on hi havia la redacció. La sort va vo- REGIDOR DEL PSC A SARRIÀ ler que l’explosió no acabés amb tots @RogerCasero Entrega dels premis Yuzz per a projectes tecnològics els allí presents. «Guillem Terribas i  L’Auditori Narcís Monturiol del Parc Científic i Tecnològic va acollir ahir l’entrega de la quarta edició dels premis del progra- La bomba va ser el cas més extrem la #Llibreria22 ma Yuzz, que busca joves emprenedors amb talent i idees de projectes amb base tecnològica. El primer premi va ser per a de les amenaces que rebien les publi- també han aportat Marc Carreras, amb el seu projecte Protec Therm, que intenta solucionar el sobreescalfament que es produeix a l’estiu en cacions satíriques durant la transició. color a la Girona moltes instal·lacions d’energia solar tèrmica. El segon classificat va ser el projecte Cinetour, de Bernat Rescasens, David Puer- Cada setmana, els plovien querelles tas, Martí Puig i Pau Vila. El tercer classificat va ser Sergi García i el seu projecte Promoo. judicials per mostrar pits i cuixes o grisa i negra» riure-se’n de militars, policies i cape- llans. La nostra llibertat de premsa, JOAN MARGALL HISTORIADOR LA FINESTRA com totes, es va guanyar centímetre a centímetre. @joanmargall Fa set dies, la portada de Charlie «Prepareu-vos per TURISME i El Racó de Madremanya (Gironès) es Roberto Ruiz (una estrella). Segons Hebdo se’n fotia del nen Jesús. Amb dijous. La “rajada” EL BLOG «MUCHOVIAJE» ESCULL troben entre els deu hotels amb més Roca «és una comunitat de veïns ex- una irreverència suau que, sens dub- de Mas contra ERC LA COSTA BRAVA COM UN DELS encant d’Espanya, segons una llista cepcional». Juntament amb la seva te, hauria fet somriure François Ra- serà èpica» DESTINS PER AL 2015 publicada pel portal de viatges Selec- dona, Alejandra Rivas, el Rocambo- belais, defensor de la llibertat de pen- El blog de Muchoviaje proposa ta Hotels. Per fer la selecció, s’ha tin- lesc, té locals a Girona i Platja d'Aro i, a sament i víctima de la censura del  JK destins per visitar el KIJM, gut en compte l’opinió i els vots dels més de a Madrid, obriran a Barcelona. CARLES BONAVENTURA Concili de Trento. Rabelais, sense REGIDOR DE REAGRUPAMENT un per a cada mes. Per a l’agost, el usuaris i altres factors com la seva proposar-s’ho, obria el camí que ha @cbonaventura blog tria la Costa Brava perquè «ho té història o ubicació. A més, tots els ho- SOLIDARITAT permès l’existència d’aquest setma- tot». Segons explica, «Mar i muntanya tels que figuren en el Top JI oferei- CAFÈS CORNELLÀ ARRIBA ALS nari irresponsable i imprescindible. «Potser seria positiu es combinen per gaudir d'unes vacan- xen un servei de jacuzzi i compten DOS MIL CAFÈS SOLIDARIS A BE- Tots condemnem, de manera per a Cat que Ciu i ces inoblidables. Dalí, el Cap de Roses, amb restaurant per a viatgers allotjats NEFICI DE LA MARATÓ DE TV3 enèrgica, l’assalt injustificable dels is- ERC, en lloc de els penya-segats, les cales i els seus a les seves instal·lacions. La resta La campanya solidària a benefi- lamistes radicals. Ara ja saben que no discutir via premsa fascinants pobles com la bella Cada- d’hotels es troben a Cantàbria, Segò-  ci de la Marató de TVL, impulsa- renunciarem a uns drets col·lectius o xarxes socials, ho qués, Begur, S'Alguer, Tossa de Mar, via, Conca, Sòria, Màlaga i Salamanca. da per Cafès Cornellà amb l’aplicació que tant ens han costat d’assolir. La fessin en una taula Cala Sa Tuna o Calella de Palafrugell «No sóc ningú sense un cafè», ha història d’Europa ens ha en- de negociacions, conformen una costa màgica que a GASTRONOMIA aconseguit dos mil cafès solidaris. senyat que qualsevol fana- més reuneix la flor i nata de la gastro- LA GELATERIA ROCAMBOLESC Pere Cornellà, propietari de Cafès Cor- tisme, del signe que sigui, no?» nomia mundial» OBRE SUCURSAL A MADRID nellà, valora amb satisfacció la segona és l’enemic de les lliber- La gelateria Rocambolesc de edició per «haver superat els J.NII tats. EQUIPAMENTS  Jordi Roca obrirà un establiment cafès solidaris del KIJL». Durant la DOS HOTELS GIRONINS, ENTRE a Madrid, a la Milla de Oro de Madrid, campanya, d’un mes i mig, els usuaris ELS DEU MILLORS D’ESPANYA juntament amb el menjar de carrer de registrats a l’aplicació quedaven convi- La Calma de Rita, situat al muni- StreetXO, del triestrellat David Muñoz dats cada dia a un cafè en les cafete- Sebastià Roig  cipi d'Esponellà (Pla de l'Estany) i l’«antojería» mexicana Cascabel, de ries acreditades Punt Espresso. ■ Diari de Girona DIMECRES, 14 DE GENER DE 2015 7

CORREU ELECTRÒNIC [email protected] COMARQUES

DIPUTACIÓ 4 L’exalcaldessa de Roses Magda Casamitjana, que forma part dels polítics de la Diputació de Girona a qui es reclama els diners que han rebut per assistències no justificades, defensa que les retribucions que va cobrar corresponien a la seva tasca com a presidenta del Consorci de la Costa Brava. També avança que una vegada estiguin resoltes les al·legacions, preveu tornar els diners reclamats. Casamitjana diu que hi havia un «pacte intern» entre polítics per les retribucions L’exdiputada justifica que feia les assistències de la Diputació que ara li reclamen al Consorci de la Costa Brava

GIRONA | PAU ESPARCH de promoció econòmica», va des- l'ens la informació sobre les retri- més cobra aquests 150 euros –sen- tiguin resoltes, «se'm retiraran els L'última polèmica de la Dipu- tacar Casamitjana, que va afegir bucions per assistències, Casa- se tenir retribució per assistències diners del meu compte que cal- tació de Girona, pels diners que re- que les retribucions per assistèn- mitjana va valorar ahir que «això a la Diputació– «no se li està do- guin». «No tinc cap confiança que clama a diputats i exdiputats per cies de l'ens «no s'havien regula- no s'estava fent bé i s'ha de canviar nant el sou que es mereix per di- la justícia m'ajudi en aquest cas», assistències que han cobrat que no ritzat mai», fins ara. «Verdadera- ja». Per això va considerar que si rigir la institució». «D'alguna ma- va concloure l'exdiputada del PSC, estan justificades, continua sent ment s'estava retribuint als dipu- el president del Consorci de la nera s'ha de retribuir la feina», va que va lamentar que «no s'entén una sorpresa per les persones im- tats per la feina que es realitzava Costa Brava no- destacar, tot i que va que estiguis treballant tot el mes i plicades. Qui ha de tornar una tot l'any; no únicament per assis- admetre que «s'ha que et diguin que si no véns a les quantitat més elevada és l'exal- tir a una reunió», va considerar l'e- de revisar ab- reunions, no cobraràs». «Les re- caldessa de Roses Magda Casa- xalcaldessa de Roses, que va ma- solutament unions duraven a vegades 10 mi- mitjana, perquè l'ens li reclama nifestar: «Mai em va passar pel cap tot». «Per nuts; la feina es realitzava durant 47.000 euros per assistències no que cobrava de més; pensava que descomp- molt de temps», va expressar Ca- justificades entre el gener del 2010 se'm pagava per la feina que es- tat, els samitjana. i el juliol del 2011. Casamitjana, tava fent». sous», va Per això va demanar que la que és l'única diputada que no ha De fet, Casamitjana va aclarir senten- seva responsabilitat de presiden- tornat els diners –a l'espera que es que com a presidenta del Consorci ciar. ta al Consorci de la Costa Brava, resolguin les seves al·legacions–, de la Costa Brava es va abaixar la « E m «administrativament parlant qua- va explicar ahir que el seu cas és quantitat que rebia per dietes. «El s e n t o dri amb la resta de diputats, a qui «especial» i «diferent de la resta». president anterior tenia una die- absolu- se'ls hi ha convalidat les hores fe- «Les assistències jo les feia cada ta de 300 euros, mentre que la res- tament tes al Patronat de Turisme o de dia com a diputada del Consorci ta de companys del Consorci co- víctima; Cultura». Per tot plegat, Casamit- de la Costa Brava», va assegurar. braven 150 euros», va assegurar. paguem jana –que actualment és presi- Casamitjana, que fins al 2011 pre- «Com que jo tenia les assistències j u s t o s denta de la formació Nova Es- sidia aquesta institució i també feia de la Diputació, vaig decidir rebre per peca- querra Catalana– va voler deixar de responsable de l'àrea de pro- 150 euros com la resta», va afirmar dors», va clar: «Per descomptat tornaré, a moció econòmica de la Diputació, Casamitjana, que va subratllar: subrat- contracor, si verdaderament la va afirmar que «no en tenia ni «La meva sensació és que no he llar Casa- llei ho diu així i és tan injusta, tot idea» que, per poder cobrar les re- robat ni escatimat cap hora a la mitjana, el que se'm demani». Per acabar, tribucions per assistències, «havies Corporació provincial». que va Casamitjana va agrair «el respec- d'anar dues o tres vegades al mes Malgrat tot, tenint en comp- afegir que te» de la Diputació de Girona en a unes comissions i al ple». Segons te que ha estat un quan les tot aquest cas i va afirmar que «po- va detallar, «hi havia una mena de jutge qui ha al·le ga- saria la mà al foc» per tots els di- pacte intern» entre els polítics de reclamat a cions es- putats que hi estan implicats. la Corporació provincial en què s'acordava que es rebien les retri- bucions a canvi de complir amb les seves responsabilitats. «Jo estava convençuda que co- L’exalcaldessa de Roses brava per la feina feta a través del Magda Casamitjana en Consorci de la Costa Brava i l'àrea una fotografia d’arxiu. Prop de 40 aspirants per a una plaça al Patronat  L’organisme convoca una sol·licituds es va acabar el 22 de de- tòria i ara ha obert un termini per acreditats documentalment pels de màrqueting de producte –Cul- sembre i els aspirants es van donar elegir un substitut al qual es podria candidats, de conformitat amb el tura i Identitat, Enogastronomia i prova de selecció dilluns a conèixer ahir. Per optar-hi calia presentar personal extern. És en barem i la forma d'acreditació Experiències Úniques/Premium- vinent per escollir un tècnic tenir en possessió almenys la ti- aquesta nova prova de selecció que dels mèrits. Entre els valors a pun- que vénen a sumar-se als cinc ja de comunicació de producte tulació de diplomat universitari. El s’han presentat fins a 37 persones, tuar es troben haver treballat en el existents, i que compten amb més càrrec estarà retribuït en uns que ahir van conèixer que com- sector turístic en funcions de tèc- de 400 socis. Una de les tasques en- 30.000 euros anuals bruts. pleixen els requisits mínims. nic de comunicació, els coneixe- carregades al nou responsable del GIRONA | JESÚS BADENES Aquesta plaça va quedar va- En la prova de selecció del di- ments d’anglès i català, així com els club de les experiències úniques, Fins a 37 persones són les aspi- cant per una excedència voluntà- lluns vinent, el procés constarà cursos de formació en els que serà convocar un jurat indepen- rants admeses pel Patronat de Tu- ria durant dos anys, que va ser con- de dues parts diferenciades: la s’hagi participat. Finalment es farà dent per escollir què pot ser con- risme de Girona per poder escollir cedida des del 31 de desembre. La d'oposició i la de concurs. Única- una entrevista personal en la qual siderat experiència única i exclu- un nou tècnic en comunicació convocatòria per fer la substitució ment accediran a la fase de con- es valorarà el coneixement de les siva. corporativa, imatge i product-ma- es va fer de manera inicial el pas- curs els aspirants que superin la funcions així com el perfil profes- El 2014 el Patronat va augmen- nager del Club Unique-Premium. sat octubre mitjançant una fase de d'oposició. En aquesta primera sional de l’aspirant. tar el pressupost per potenciar les La prova de selecció està convo- promoció interna per a personal part, els aspirants hauran de su- El Patronat de Turisme Costa accions exteriors. Un dels objecti- cada per al dilluns vinent, 19 de ge- del Patronat. També en aquest perar una prova pràctica en un ter- Brava Girona gestiona les mar- us és fer accions a ciutats connec- ner, i la plaça té caràcter temporal. inici es va presentar una sola per- mini de 60 minuts. La puntuació ques turístiques Costa Brava i Pi- tades amb Girona per alta veloci- El tribunal compta amb Jose An- sona aspirant, però va acabar re- mínima per continuar en la prova rineu de Girona i tots els produc- tat des d'aquest desembre, com To- tonio Donaire, professor de la Uni- nunciant a presentar-se a la prova d’oposició serà de 10 punts sobre tes de turisme actiu que tenen losa o Lió. També es pretén incidir versitat de Girona i director de de selecció el passat novembre. El un màxim de 20. lloc a les comarques gironines. El en mercats com Gran Bretanya, l’Institut de recerca en Turisme (In- Patronat es va veure obligat a de- La fase de concurs consisteix en tècnic escollit però serà el res- Alemanya o el País Basc i treballar setur). El termini de presentació de clarar deserta la prima convoca- la valoració dels mèrits al·legats i ponsable d’un dels tres nous clubs mercats emergents com la Xina. ■ Diari de Girona dimecres, 14 de gener de 2015 13

CORREU ELECTRÒNIC [email protected] L’ ALT EMPORDÀ Roses planteja crear gorgues d’aigua de mar a l’espai de l’antiga depuradora Una vegada alliberat l’espai s’espera que se li doni un ús de lleure i turístic aprofitant la ubicació i generar llocs de bany

DIARI DE GIRONA MONTSENY EMPORDÀ La piscina que existeix L’estat en què es troben les a Begur i que Pàramo instal·lacions de l’antiga posa com a exemple. depuradora de marisc.

ROSES | C.VILÀ està pendent que s’executi en breu. ficacions perquè en el punt on se Una vegada alliberat creuen està convençut que «té moltes roses planteja la possibilitat de Una vegada alliberat espera que se situen «és inadmissible» tenir unes que té moltes possibilitats de ser possibilitats» i apunta la idea de crear gorgues d’aigua de mar a la li doni un ús de lleure i turístic construccions que donen aques- un atractiu més del front marítim. crear «com unes gorgues i a partir badia, a l’espai que s’alliberarà a la aprofitant la ubicació i parteix de ta imatge. des de llavors han tin- està situat a primera línia, en un d’aquí es poden plantejar moltes punta de la Poncella una vegada la idea de generar llocs per ba nyar- gut reunions amb responsables de terreny que es va guanyar al mar, idees». el regidor de roses posa s’enderroquin les construccions de se. l’estat i la generalitat que, segons just sota el Far i el castell de la Tri- com a exemple del tipus d’inicia- l’antiga depuradora de marisc. des de fa més de dos anys les ha explicat el regidor de l’àrea de nitat, a la punta de la Poncella. «És tiva que esperen engegar, la imat- L’estat i la generalitat estan aca- instal·lacions estan abandonades coordinació Territorial i sosteni- un espai per potenciar turística- ge de la piscina excavada a la roca bant d’aclarir qui és l’administra- i l’empresa que en feia ús continua bilitat, carles Pàramo, estan plan- ment», diu Pàramo, o bé directa- a Begur, entre la Platja Fonda i el ció que se n’ha de responsabilitzar l’activitat, però a la zona industrial. tejant qui se n’ha de fer càrrec. Pà- ment l’Ajuntament a través d’una Port de Fornells que van crear els després que l’empresa que ho ges- els edificis s’han anat degradant i ramo constata la urgència que concessió o bé amb altres fórmu- responsables dels apartaments tionava marxés en acabar la con- en aquest moment presenta una s’actuï, per la imatge que generen les, per exemple, donant-ho en turístics es cau fa dècades i van ob- cessió. L’Ajuntament va fer la pe- mala imatge. L’Ajuntament, tal al turisme, i perquè considera que concessió. Això esperen que es tenir concessió per gestionar-la. tició d’enderroc pel mal estat en com va publicar Diari de Girona, podria ser un punt conflictiu si, per pugui valorar i estudiar una vega- Permet banyar-se al penya-segat què es troben les construccions i va demanar que es retirin les edi- exemple, s’hi instal·lessin okupes. da efectuat l’enderroc. el regidor davant de mar.

Una obra eròtica Un veí diu que el jutjat li fa cedir part de la finca estrena el cicle de a un altre per errors a escriptures i al cadastre presentacions a la biblioteca  Dues sentències de una part que és un camí. la Bisbal es conclou que quan van tinua el litigi. La secció segona de dues demandes diferents Les finques es van comprar el comprar coneixien els límits i que, l’Audiència Provincial de girona ROSES 1995. Formaven part d’una única a més, el dret de pas no ha de ser canvia el sentit i considera, com es es contradiuen sobre si finca de 5.027 metres quadrats, se- per tenir un camí més curt. Però el demanda, que s’ha ocupat part del DdG els límits són correctes gons el cadastre, que es va dividir veí va interposar una altra de- terreny del veí i condemna a reti- La biblioteca municipal Jaume en dues parts que havien de ser al manda, ara manifestant que la rar la tanca, fet que suposa perdre Vicens Vives de roses comença di- 50%. Van partir-la amb una línia tanca instal.lada envaeix el seu 480 metres quadrats. Al demandat vendres el cicle de presentacions BELLCAIRE/L’ESCALA vertical i van sortejar quin veí es terreny. el jutjat de primera ins- el sorprèn que, a diferència de de llibres d’aquest any amb una quedava la de l’esquerra, i quin la tància número 3 de la Bisbal enten l’anterior sentència, ara diu que els obra de literatura eròtica, A l’om- DdG de la dreta. el demandat es va que hi ha dubtes sobre els límits límits estan perfectament delimi- bra del Decameró, un recull de ca- Un veí de l’escala propietari quedar la de l’esquerra que llinda que «són molt genèrics» sense tats a la documentació oficial. es torze realts breus de diversos au- amb altres familiars d’un terreny amb un camí, un dret de pas. que la pericial de la part deman- va actualitzar el cadastre però tors, amb l’eroterisme com a te- rústic a Bellcaire d’empordà de- Haurien de tenir cadascuna uns dant hagi resolt els dubtes i con- nega que coincideixi amb el que màtica comuna. A la presentació nuncia que a conseqüència de 2.514 metres quadrats, segons els sidera que s’hauria de fer un ater- s’exposa. A la sentència es diu que divendres a les vuit del vespre hi dades errònies al cadastre i en les escriptures de compra-venda. manament. Arriba la conclusió, se- un ocupa 2812,35 metres qua- seran presents diversos autors. La escriptures notarials el jutjat l’o- Però, el veí de l’escala assegura que gons la sentència que, «si obser- drats i 2248,22 el del demandant. biblioteca programarà el primer bliga a cedir 480 metres quadrats la seva fa 2.101 metres quadrats, i vem les escritures públiques de segons la documentació que apor- trimestre de l’any una quinzena de la finca atenent la demanda del la veïna, 2.241 metres quadrats. compravenda de les finques de ta el demandat, la seva parcel·la, la d’activitats. propietari del costat. Aporta di- La primera demanda li van in- cada una de les parts» «no existeix 71, ocupa 2101 metresquadrats i la A l’ombra del Decameró és un verses sentències en litigis amb el terposar perquè els deixés un pas coïncidència de cabuda o super- del veí 2241. i a les escriptures fi- divertimento literari que sap com- veí. La sentència d’un jutjat con- per l’interior de la finca per acce- fície expressada en els respectives gura 2514 i 2514. Acaba concloent binar la qualitat creativa amb la clou que els límits no són clars i dir a la seva com deien haver acor- escritptures» dels propietaris en li- que s’ha de retirar la tanca. provocació sensual. Una colla de que la superfície real és inferior a dat. el jutjat va concloure que no tigi. «Les superfícies són supe- La sentència es va recórrer al lletraferits passen el temps en una la del cadastre i escriptures, men- va quedar acreditat que s’acordés riors a la superfície real del terre- Tribunal superior de Justícia de finca de collserola, damunt l’her- tre una altra sentència diu que i que ja tenen un accés sense ne- ny», exposa. en no haver-hi uns lí- catalunya que ha considerat que ba arranada, sota els desmais; no els límits estan clars. ell remarca cessitat de passar per la finca ve- mits clars es desestima. el recurs de cassació no havia de hi falta res. s’engeguen els asper- que no s’ha comprovat sobre el ter- ïna. en aqueta sentència del Jutjat en les dues ocasions s’imposa servir per tornar a valorar el tema sors. Algú els proposa un repte: reny i que s’ha tingut en compte de Primera instància número 2 de les costes al demandant que con- i el va condemnar a costes. cada matí, un conte eròtic. 5

Wednesday 14th January, 2015 Segueix­nos:

Diari digital des de Roses, tota una Vila

PORTADA ACTUALITAT AJUNTAMENT OPINIÓ CARNAVAL FESTA MAJOR ATUR CONTACTA Buscar

Loading...

El glamour del Carnaval de Roses el portarà la colla Fins Aquí Hem Arribat Per ViladeRoses / 13/01/2015 / Desactiva els comentaris

Boges i glamouroses, així seran els membres de la colla Fins Aquí Hem Arribat durant el Carnaval de Roses

La colla Fins Aquí Hem Arribat deixa l’espai intergalàctic, on va anar durant el Carnaval de Roses de 2014 i s’endinsa en una cursa realment boja. I ho faran mimetitzats en el personatge de “Penélope Glamour de la sèrie de dibuixos animats Los Autos Locos, vam decidir Alguns membres de la colla Fins Aquí Hem Arribat treballant en la seva carrossa aquesta disfressa perquè va ser la que va sortir en una votació i amb els membres de la colla”, va afirma Albert Torrà, un dels cap de colla.

Penélope Glamour, un dels personatges femenins de la sèrie de Hanna Barbera creada a finals de la dècada dels 60, és una dona en dificultats, que sempre cridava “socorro, socorro”. Així, que si durant el Carnaval senten cridar a un grapat de Penélopes aquestes paraules, ni cas… Que la Penélope Glamour era molt “mirame i no me toques”. I com a exemple de que era una mica ‘fifí’ el nom del cotxe que portava a la cursa d’Autos Locos, Compact Pussycat, que en català vol dir Gatet Compacte…

La carrossa la estan engalanant no como el cotxe de la Penélope, sinó “amb motius que escenifiquen la sèrie, la cursa d’Autos Locos”, va explicar Jordi Font, un dels membres de la colla de Fins Aquí Hem Arribat.

I si al 2013 van poder gaudir d’una barraca durant la Festa Major de Roses, la qual els va ajudar a sufragar les despeses del Carnaval de l’any passat, no poden dir el mateix aquest any, “no, no es va tocar i es nota a l’hora de poder engalanar millor la carrossa, ja que hi ha menys pressupost”, va assenyalar Torrà. Un pressupost que puja aproximadament als 6.000 euros.

Tot i això, la quota que fan pagar a cadascú dels membres de la Fins Aquí Hem Arribat no ha pujat, “és la mateixa que l’any passat 120 euros i 130 per als nouvinguts, tot i que enguany som menys gent”. Exactament, seran 80 Penélopes Glamour que cridaran com a boges Socorro!

D’altra banda, després del Carnaval de l’any passat l’Ajuntament de Roses va mantenir una reunió amb els representants de les colles, i es va posar sobre la taula fer un sorteig per cada dia de la desfilada i decidir així el nombre de sortida per donar la possibilitat que una carrossa que surti entre els últims divendres pugui fer­ NOTÍCIES MÉS LLEGIDES ho més endavant dissabte i diumenge. Una proposta amb la que la colla Fins Aquí Hem Arribat es mostra a favor. Tot i això, es farà, segurament, un únic sorteig. El glamour del Carnaval Comparteix això: de Roses el portarà la colla Fins Aquí Hem Google Facebook Twitter LinkedIn Pinterest Vila de Roses Arribat

Elvira Expósito García guanya el viatge a Disneyland París de Roses Comerç

“Poca gent però amb moltes ganes d’ajudar a Print Email l’Izan”

l Published: 1 dia ago on 13/01/2015 FACEBOOK VILA DE ROSES

l By: ViladeRoses

l Last Modified: gener 13, 2015 @ 8:38 pm Vila de Roses l Filed Under: Actualitat, Carnaval, Societat M'agrada l Tagged With: autos locos, carnaval de roses 2015, Colla Fins Aquí Hem Arribat!, penélope glamour, Roses A 4.325 persones els agrada Vila de Roses.

← ARTICLE ANTERIOR SEGÜENT ARTICLE → La colla Scargottins farà el Presentació a Roses del servei de recollida llibre ‘A l’ombra del d’escombraries durant el Decameró’, un recull de 14 Carnaval de Roses relats eròtics

ABOUT THE AUTHOR

ViladeRoses View all articles by ViladeRoses »

TWITTER VILA DE ROSES

Els meus tuits

LES NOTÍCIES DIA A DIA

gener 2015 Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.

1 2 3 4

5 6 7 8 9 10 11

12 13 14 15 16 17 18

19 20 21 22 23 24 25

26 27 28 29 30 31

« des

COMENTARIS RECENTS

l Albert en El sector empresarial de Roses, l’Alt Empordà i Girona demana que es retiri el Pla d’usos del Parc Natural del Cap de Creus

l Joan en Agricultura treu a 5

Wednesday 14th January, 2015 Segueix­nos:

Diari digital des de Roses, tota una Vila

PORTADA ACTUALITAT AJUNTAMENT OPINIÓ CARNAVAL FESTA MAJOR ATUR CONTACTA Buscar

Loading...

Presentació a Roses del llibre ‘A l’ombra del Decameró’, un recull de 14 relats eròtics Per ViladeRoses / 13/01/2015 / Desactiva els comentaris

L’acte de presentació del llibre tindrà lloc aquest divendres a la Biblioteca Municipal de Roses

Aquest divendres, 16 de gener, tindrà lloc la presentació del llibre ‘A l’ombra del Decameró’, un recull de catorze relats eròtics de diferents autors publicat per l’editorial Gregal

L’acte es celebrarà a les 20 hores a la Biblioteca Municipal de Roses Jaume Vicens Vives. Durant la presentació intervindran la directora de la biblioteca, Pilar Cortés, l’autora d’un dels relats Carme Ripoll, així com d’altres autors de l’obra.

A l’ombra del Decameró

El llibre ‘A l’ombra del Decameró’ és un recull de catorze relats breus de diversos autors amb una temàtica comuna, l’erotisme. Un divertimento literari que sap combinar la qualitat creativa amb la provocació sensual.

Una colla de 14 lletraferits passen el temps en una finca de Collserola, damunt l’herba arranada, sota els desmais; no hi falta de res. S’engeguen els aspersors. Algú els proposa un repte: cada matí un contes, però han de ser eròtics. Cadascú ho entén a la seva manera. Els uns busquen el picant; uns altres, les pessigolles; d’altres, encara, la rialla oberta; els de més enllà van decidits cap a les humitats. Són relats per engrescar, per llegir espitregats, mig ajaguts, per abans o després de la migdiada. Qui hi busqui el plaer literari, també l’hi trobarà. El resultat… Aquest llibre que porta per títol ‘ A l’ombra del Decameró’. Com si d’un nou Decameró es tractés, les ganes de narrar són tan fortes com les ganes de … de deixar­se fer. De viure el moment. Catorze relats escrits a l’ombra del Decameró i sense complexos.

Autors

ANNA PASCUAL (Barcelona, 1987) Humanista de formació, ha canviat la Història per les històries; el passat, per qualsevol època on s’hi puguin trobar bons personatges. Ha treballat en diversos àmbits de la cultura i actualment és professora d’escriptura a l’Obrador d’Històries.

RAMON ERRA (Vic, 1966) Sóc del Lluçanès i el Maresme. He fet i escrit força coses a la vida, però em penso que aquest és el primer conte eròtic que em publiquen. En tinc d’altres… al cap. JORDI PUIG (Badalona, 1970) Bibliotecari al que li agrada escriure històries, cròniques, dèries, cabòries i demés tipus de f(r)iccions encara que no duguin accent obert. NOTÍCIES MÉS LLEGIDES MONTSERRAT GRAU (Sabadell, 1960) Logopeda, empresària d’una PYME en l’àmbit del llenguatge, la veu i la comunicació. Li hagués agradat ser actriu, amb el caràcter i la sensualitat de l’Ava Gardner. En el seu univers creatiu, escriure i respirar són sinònims. El glamour del Carnaval de Roses el portarà la ORIOL GUILERA (Barcelona, 1951) Li hauria agradat ser músic, però ha exercit colla Fins Aquí Hem Arribat d’economista més de trenta cinc anys, i ara té la dèria d’escriure. Alguns contes publicats i una novel·la per a merèixer, són el fruit de sis anys d’activitat literària. El que més Elvira Expósito García l’omple és buidar­se davant d’un full en blanc. guanya el viatge a Disneyland París de NEUS ORS (Badalona, 1961) Algú que s’estima les paraules. Mestressa de casa, Roses Comerç contenta de ser­ho. “Poca gent però amb moltes ganes d’ajudar a SÒNIA BOJ (Barcelona,1976) Havent cursat estudis tècnics industrials, escriu per poder l’Izan” purgar tota la tinta que li transpira pels porus.

MONTSE RUBINAT (Barcelona, 1976) Diplomada en Estudis Immobiliaris i de la

Construcció i en Direcció i Administració d’Empreses. Ha fet de la seva afició una FACEBOOK VILA DE ROSES professió. Per ella, escriure és molt més que un art, és una forma de viure.

ISABEL DOMINGO (Barcelona, 1970) Dissenyadora gràfica. Esquerrana de naixement, Vila de Roses l’avorriment pels exercicis de rehabilitació, després d’un accident vascular, la va aficionar M'agrada a l’escriptura. Ara és dretana.

TULI MÁRQUEZ (Barcelona, 1962) Nen, jove, adolescent, adult? Llicenciat en A 4.325 persones els agrada Vila de Roses. Periodisme. Noi de premsa, mànager musical, promocions musicals. Pare. Guionista de promos de TV3, creatiu realitzador a Via Digital, de Showtime, Palomitas i Canal Star. Aturat. Copy­creatiu al departament de promos d’IB3. Aturat. Autor de “L’endemà” (març del 2013, Edicions del Periscopi) Escrivint­ne una altra (no la de la Marta Rojals). Feliç.

CARME RIPOLL (Barcelona, 1945) Ciutadana del món per matrimoni: París, Madrid, Kuwait, Algèria, Guatemala, Londres, Roses. Escriptora per vocació: “Un Balcó del Raval” “Nena no t’ho perdis”, col·laboradora de Cavall Fort, Anima Mater de l’Obrador d’Històries… i molt més.

PILAR BLASCO (Sant Feliu de Guíxols, 1954) Advocada, periodista i enamorada de la literatura. Ha publicat la novel.la “Cafè amarg” el 2014.

SUSAGNA ALUJA (Belianes, 1972) Estudis de Psicologia i d’Empresa. Amant de les paraules en desús i dels localismes de la seva terra. Tres guineus és la seva primera novel·la breu, finalista del Premi Ciutat de Mollerussa 2014.

QUIM CALVO (Argentona, el Maresme, 1963) Visc a prop del mar i dels llibres, i em sembla que no podria passar sense cap de les dues coses. M’agrada escoltar, llegir i escriure històries. TWITTER VILA DE ROSES

Comparteix això: Els meus tuits

Google Facebook Twitter LinkedIn Pinterest Vila de Roses

LES NOTÍCIES DIA A DIA

gener 2015 Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.

Print Email 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

12 13 14 15 16 17 18

l Published: 1 dia ago on 13/01/2015 19 20 21 22 23 24 25

l By: ViladeRoses 26 27 28 29 30 31

l Last Modified: gener 13, 2015 @ 5:59 am « des

l Filed Under: Actualitat, Cultura

l Tagged With: 14 autors, 14 relats eròtics, a l'ombra del decameró, biblioteca jaume vicens vives, Llibre, Presentació, Roses COMENTARIS RECENTS

← ARTICLE ANTERIOR SEGÜENT ARTICLE → l Albert en El sector empresarial El glamour del Carnaval de Gairebé 200 persones de Roses, l’Alt Empordà i Girona Roses el portarà la colla donen sang a Roses a la demana que es retiri el Pla Fins Aquí Hem Arribat primera donació de l’any d’usos del Parc Natural del Cap de Creus

l Joan en Agricultura treu a “El setge de Roses de 1645”, nova exposició temporal a la sala Ca l’Anita | Bonart Página 1 de 2

bonart revista bonart actualitat bonart gestora traduccions | subscripcions | publicitat

exposicions | notícies | mercat de l'art | biblioteca | fires | reportatges | entrevistes | concursos | opinió 14/01/2015 qui som | agenda de serveis | contactes

14 gener 2015 EXPOSICIONS ROSES “EL SETGE DE ROSES DE 1645”, NOVA EXPOSICIÓ TEMPORAL A LA SALA CA L’ANITA bonart El 9 de gener es va inaugurar a la sala d’exposicions de Ca l’Anita de l’Ajuntament de Roses la mostra “El setge de Roses”, consistent en una selecció de rajoles, plafons i socarrats de la Col·lecció Mascort, de Torroella de Montgrí, que han estat cedides en préstec temporal amb motiu d’aquesta mostra, amb la voluntat de difondre l’art i la història. L’exposició romandrà oberta fins al proper 8 de març, els divendres de 17 a 20 h i els caps de setmana de 12 a 14 i de 17 a 20 h.

La peça més especial és el plafó ceràmic que testimonia el setge a la vila de Roses del 1645 per part de les tropes franceses, on les situacions i personatges evoquen els fets històrics i els seus protagonistes. Està acompanyat de diversos gravats contemporanis que descriuen la geografia de la ciutat i el setge de Roses.

Per la seva antiguitat, estat de conservació i temàtica històrica constitueix una de les obres més importants de la producció barcelonina de tots els temps. L’escena que s’hi representa sembla recollir el moment en què el virrei, el comandant francès i un enviat del cardenal Mazzarino visitaren les tropes franceses que assetjaven Roses.

Peces des del segle XV al segle XVIII.

L’exposició destaca per la quantitat de rajoles “de mostra” catalanes i valencianes que posseeix la col·lecció Mascort, en la que destaquen algunes peces que poden ser atribuïdes al tallers de Llorenç Passoles i de Miquel Lapuja, dos dels més destacats mestres rajolers barcelonins del segle XVII. Aquestes rajoles, elaborades a partir del segle XVII, segurament per influència holandesa, mostren homes o dones en actituds diverses. En les rajoles del segle XVII abunden les figures de caçadors; per això, és molt probable que d’aquí vingui el nom que rebien a la seva època: rajoles de cacera. També s’hi aprecien figures d’animals, plantes, edificacions i objectes ben diversos, que solen estar acompanyats de vistoses plantes que donen nom a les diferents sèries amb què son conegudes: “de la margarida”, “del lliri”, “de la palmeta”, “de l’atzavara”. Al segle XVIII i primera meitat del XIX es van elaborar milers de rajoles amb representacions d’homes i de dones treballant: carnissers, venedors, ferrers, vidriers, terrissers, teixidors, candelers de cera, mestres, etc.; d’aquí el nom que reben ara: d’oficis. Així mateix hi ha rajoles decorades amb motius extrets d’antigues auques, com les del Sol i la Lluna, Artes y oficios, Funciones de Barcelona i Habitantes de varias Naciones, entre d’altres.

D’altra banda, els socarrats són peces fràgils que estaven col·locades entre les bigues de fusta i que han patit molt el pas del temps. Les quatre peces que s’exposen a Roses daten del segle XV i s’han escollit elements relacionats amb el mar.

http://www.bonart.cat/actual/el-setge-de-roses-de-1645-nova-exposicio-temporal-a-la-... 14/01/2015 “El setge de Roses de 1645”, nova exposició temporal a la sala Ca l’Anita | Bonart Página 2 de 2

Etiquetes: Ca l'Anita · Setge de Roses de 1645

Deixa un comentari L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Nom *

Correu electrònic *

Lloc web

Comentari 

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML:

Envia un comentari

Subscripció edició en paper Subscripció edició digital Rep la revista on tu vulguis, des de 50 € Rep la revista digital des de 25 € 6 números a l'any 6 números a l'any agenda de serveis SUBSCRIU-TE SUBSCRIU-TE

bonart revista bonart actualitat bonart gestora a dalt

http://www.bonart.cat/actual/el-setge-de-roses-de-1645-nova-exposicio-temporal-a-la-... 14/01/2015