Universitat ObertadeCatalunya Josep GrauMateu Treballs causar més de 150 ferits i va destruir va persones, 18 matar va que forta tan ser va L’explosió d’explosius. carregatcamió un Llinars de mig al rona. Uns minuts després va esclatar van volar el pont de la carretera de Gi poble, del marxar de abans migdia, del dotze les a L’endemà Llinars. a havia hi que dues les de una sas, Ca- can de fàbrica la a foc calar van Líster de homes els gener de 28 El consigna: nodeixarres al’enemic. caminaven sota la pluja. Tenien una derrotat que es retirava. Feia dies que estat herois, però ara eren un exèrcit Havien Ebre. Teroli Belchite, nete, Bru- Jarama, Madrid, guerra: la de principals batalles les en participat Havien carismàtics. més publicans re- oficials dels un Líster, Enrique era cap seu El republicà. l’exèrcit de selecta més unitat la Eren 1939. de gener de dies darrers els Llinars Les tropes del V Cos van passar per del Vallès guerra aLlinars El finaldela de gener. Un diumenge - tràgic, tràgic, publiquem una selecció de les dia d’aquell després anys Setanta teca Nacional d’Espanya, a Madrid. Avui Biblio la a són fotografies les publicar. a arribar van es si sé no durant la retirada. La resta d’imatges de la destrucció causada pels causada destrucció la de uns peus de fotografia que parlaven després a grafies es publicarien unes setmanes del poble en ruïnes. Dues de les foto i cremada fàbrica la de fotografies panyava va prendre una vintena de franquista. El fotògraf l’exèrcitque les de acom unitats més Llinars q guerra aLlinarsdelVallès. la de dia l’últim 1939, de gener de 29 diumenge el Era Franco. de vei ser-al italianes divisions les de una arribaven a Llinars els Frecce Verdi, hores tres de cap Al frontera. la de van continuar carretera amunt, camí soldats els sencer.Després barri un ar de ms ad a creuar van tard més dies uatre El Noticiero de España, amb rojos - - -

Treballs 33 Lauro 30 Treballs 34 Lauro 30 de peces d’artilleria i uns 400 avions. miler un alimentats, i equipats ben homes 260.000 de disposava quista per Llinars. que unia i Girona, passava frontera. Una d’aquestes carreteres, la omplien les carreteres que duien a la retirada i els soldats que desertaven gener, la població civil, les tropes en de darrerasetmana la nord. Durant de milers de persones fugissin cap al L’avanç franquista va fer que desenes de gener era a les portes de Barcelona. Franco va arribar al Llobregat, i el 25 ral, en només trenta dies l’exèrcit de Superior en homes, armament i mo- avions. 140 i d’artilleria peces 300 Tenien adequats. l’equip i l’armament de disposaven meitat la només però Catalunya. Eren uns 220.000 homes, tat hi havia les tropes republicanes a un enfrontament desigual. En un cos principi del des estat havia Segre–i del front el trencat havia franquista l’exèrcit que dia –el 1938 de embre des- de 23 el iniciat s’havia talunya Ca- de campanya La setmanes. cinc combatien sense descans des de feia gener de diumenge aquell a Llinars entrar van que exèrcits dos Els FRONT DEGUERRA EL VALLèS ORIENTAL, també el final de la guerra a Llinars. imatges en aquest article, on s’explica 8 d. GeSAlÍ; d. ÍñiGuez, Aviació iguerraalaGarriga,1933-1946 , Ajuntament de , 2009, pàg. 251-254. 7 M. A. MASSAGuer, SegonaRepública,GuerraCiviliprimerfranquismeaParets delVallès, Ajuntament de Parets del Vallès, 2007, pàg. 245. 6 J. ruiz i CAlonJA, op.cit., pàg. 165. 5 entrevista a Maria i Magda Baró, 25 de maig de 2009. 4 J. ruiz i CAlonJA, Calaixdelsrecords, s. ed., Santa eulàlia de ronçana, 2005, pàg. 165. Aquest relat es va publicar per primer cop el març de 1989, en el número 147 de la revista Ronçana, amb el títol «Final de guerra a llinars». 3 J. VillArroyA, «la campanya de Catalunya. Crònica de la fi de la guerra civil al Principat», a J. M. Solé i Sabaté i J. Villarroya (dir.), Breu històriadelaguerracivilaCatalunya , ed. 62, Barcelona, 2005, pàg. 738-739. 2 G. CArdonA, «les operacions militars als Països Catalans», a P. 1 V. Santa eulàlia de ronçana. durant els anys vuitanta va dirigir l’escola d’ensenyament secundari la Vall del Tenes, on vaig tenir la sort de tenir-lo de professor. Joan ruiz i Calonja va néixer a Barcelona el 1923. és llicenciat en Filosofia i lletres. Ha publicat Història delaliteraturacatalana (1954) i Panoràmica delpensamentcatalàcontemporani (1963). des de finals dels anys setanta viu a Alerta lospueblos, Ariel, Barcelona, 1974, pàg. 211. roJo, Alerta 1 Al seu davant, l’exèrcit fran- Pagès (dir.), La GuerraCivilalsPaïsosCatalans , universitat de València, 2007, pàg. 338. - 2 més d’un any que era al front. al era que any d’un més al dret de la carretera. El seu pare feia casa una en mare seva Vivienla amb onze. Magda la i anys dotze tenia ria la retirada per Llinars. El 1939 la Ma de pas del testimonis ser van també Baró Magda i Maria germanes Les oncles seusamblessevesfamílies. rer Major, on vivien la seva àvia i dos es van traslladar a can Calonja, al car d’allotjar refugiats i militars a casa, i haurien que pensar van guerra la de final al Cap llogada. tenien que casa una en S’estaven germà. seu el guerra a Llinars, amb la seva mare i la tota passar Va família. tenia on Llinars, a estiuejava i Barcelona de nar mitjons i pots de llet condensada. van passar dalt d’un camió els van do que soldats uns que Recorden sava. perquè tenien por de la gent que pas- a casa d’una seva àvia, al carrer Major, va començar la retirada se’n van anar dells espellifats.» dells far- de carregats peu, a o carros en criatures i vells dones, vestida, mal i afamada gent ha: dies començat carretera enllà, cap a França, ja havia sar pel poble: «La corrua de fugitius es refereix a la multitud que va pas- després, anys publicar va que relat un En Llinars. a vivia i anys quinze En Joan Ruiz i Calonja tenia aleshores cia es va escampar de seguida per seguida de escampar va es cia notí La Barcelona. a entrar van Franco de tropes les gener de 26 El 3 En Joan Ruiz era Ruiz Joan En q uan uan - - - - 4 u ecr cnevvn Es seus Els conservaven. encara que municions per a les poques bateries i desercions. Aviat es quedarien sense del Vallès.del aquestes dues divisions eren a Parets gener de 25 El VallèsOccidental. al d’entrar acabaven que franquistes, tor de . Fugien de les tropes passarien per Llinars. Venien del sec comandades per Enrique Líster que divisions dues les Eren Cos. V del Vallès Oriental les divisions 11ª i 46ª Aquells mateixos dies van arribar al que laguerras’acabés.» volíem només feixistes; els volgués l’esperàvem. No hi havia ningú que Tots notícia. la sentir va quan bot tenia l’aparell molt baixet, va fer un que oncles, dels Un Ruiz. Joan en –recorda ràdio per escoltat havíem ho Llinars, a «Nosaltres, Llinars. a també arribar Va Catalunya. tot la guerra. meitat dels que havien tingut durant mar en total uns quatre mil homes, la tenien capacitat de lluita. Devien su- no ja l’11ªdivisions moment 46ª la i aquest En possible. ordenada més seves tropes cap al nord de la manera les retirar sinó , defensar La intenció de Líster, però, no era pas Parets, Lliçà de Vall i Lliçà d’Amunt. divisió i algunes unitats de l’11ª per 46ª la desplegar va i Granollers a l’11ªenviar va Líster Mollet, divisió els que saber 8 Cada dia tenien més baixes 6 El 27 de gener, quan va gener,quan de 27 El erenpropnacionals de 5 - 7 fàbriques; el mateix dia, a Sabadell, a dia, mateix el fàbriques; tres cremar van i ponts tres volar van Líster rereguardade de unitats de Barcelona. A , el dia 26 les un darrer intent per evitar la caiguda en Llobregat, el sobre ponts els tots publicà, va ordenar que fossin volats Vicente Rojo, cap de l’Estat Major re- intensificar. El 24 de gener el general van es gener de setmana darrera la però Catalunya, de campanya la de mateix l’inici de des sovintejat vien Les demolicionsielssabotatgesha- bres yenmaterial.» una superioridad aplastante en hom podíamos oponer a un enemigo con que lo todo ya era destrucciones; y Contraataques cada vez más débiles permitían. fuerzas desgastadas tras le oponíamos la resistencia que nues frontera, mientras por nuestra parte enemigo continuó su avance hacia la el Barcelona, ocupar de «Después memòries: seves les a explicarà ho els pogués utilitzar. El mateix Líster fàbriques i tallers perquè l’enemic no tropes franquistes, i destruir arsenals, les de l’avanç alentir per carreteres i ponts sabotejar Llinars: a farien que el fer a dedicar van es Líster de tropes les condicions, aquestes En a Breda (la Selva), a reorganitzar-se. Líster l’havia enviat a la rereguarda, sió, la 45ª, però no estava operativa. litzats. El V Cos tenia una altra divi- desmora- i esgotats estaven homes 7 J. GArriGA; J. HoMS; J. ledeSMA, Granollers1936-1939:conflicterevolucionariibèl·lic , vol. i, oikos-Tau, , 1989, pàg. 243. 17 d. GeSAlÍ; d. ÍñiGuez, op.cit., pàg. 251. 16 F. Pérez; X. Pérez, Sant Fost.Històriad’unpoble:delsorígensalaguerra civil, Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, 1990, pàg. 170-171; d. GeSAlÍ, L’aeròdrom…, pàg. 108. 15 d. GeSAlÍ, L’aeròdrom delVallès 329.Montornès il’aeronàuticaenlaGuerraCivilespanyola, Ajuntament de Montornès del Vallès, 2008, pàg. 107-109. 14 J. AlCoFA 13 Sobre els fets de i de , vegeu la base de dades «llocs de la guerra civil al Vallès oriental» a www.websmuseugranollers.org/memoriaretrobada. 12 A. PlAdeVA 11 J. VillArroyA, op. cit., pàg. 752-755. 10 e. lÍSTer, Memoriasdeunluchador. Losprimeroscombates, G. del Toro, Madrid, 1977, pàg. 395. 9 r nASSAeS, C.T.V. Loslegionariositalianosenlaguerracivil española,1936-1939, dopesa, Barcelona, 1973, pàg. 168. , eumo, , 1991, pàg. 449. ll, Castellterçol. Històriadelavilaidelseuterme 9 - - destruir dosponts. van cremar diverses fàbriques i van per italians, però en aquest moment aquest cos havia estat format només guerra la de llarg Al d’Espanya. ra que Mussolini havia enviat a la guer- TruppeVolontarie tropesles (CTV), Corpo del divisions quatre les Eren Oriental, procedent de l’altre Vallès. d’uns 25.000 homes arribava al un Vallèsexèrcit a Granollers, fins raven reti- es Líster de homes els Mentre CAU GRANOLLERS terçol. Castell- a ponts tres volar van blicà repu- Cos XII del tropes les gener de 27 El dies. aquells destruccions Al Vallès Oriental també hi va haver després aLlinars. dies tres passaria que el presagiava que tragèdia una en persones, sis aquestes dues explosions van morir En armes. guardaven es on Feliu, servia de polvorí i l’església de Sant que casa una edificis: dos volar van i Nova Casa la anomenada fàbrica els soldats del XII Cos van cremar la gener a Sant Feliu de Codines. Aquí, els fets més greus van passar el 26 de s’emmagatzemaven explosius. Però on Castells, can anomenada masia Líster van fer esclatar el cobert d’una l’endemà, a Canovelles, els soldats de 11 Aquell mateix dia, o potser o dia, mateix Aquell 12 10 de Montmeló-Montornès. bustible, i havien ocupat l’aeròdrom d’artilleria i un tren carregat de com- 1500 presoners, dos tancs, deu peces di i els Azzurre havien capturat uns rereguarda. la cobria que Nere, Frecce els xes, Maresme,flet- divisió de altra una i al cap dirigir va es que Littorio, la italianes: divisions dues altres les Mollet del Vallès. Darrere seu venien ce Verdi, van entrar a i a del CTV, els Frecce Azzurre i els Frec- divisions les de dues gener de 27 El guàrdies civils,regulars, etc.). classes de tropa (requetès, legionaris, joria de soldats espanyols de diverses mandaments italians i amb una ma- co- i material amb mixt, cos un era establiments comercials. altres i Moreno destil·leria la lenas, Lamarca i Avellaner, el garatge Bau- ratusell i Roca Umbert, les farineres cremar les fàbriques de filatures Ser- van marxar de Abans . a direcció amb Granollers, de sortir van republicanes divisions 46ª la i l’11ªmigdia al nacionals. dia Aquest dels conquestes noves i Líster de dies anteriors: retirada de les tropes dels tònica la continuar va 28 dia El Montmeló. dia 27, Sant Fost de Campsentelles i Frecce Azzurre van ocupar, el mateix vien de marxar sobre Granollers. Els quedar a Mollet, perquè l’endemà ha 15 14 Al final del dia els Ver- Els Frecce Verdi es van 17 En arribar En arribar 16 13 -

Treballs 35 Lauro 30 Treballs 36 Lauro 30 3 d 23 4 Aquesta escola era al carrer Corró, prop de la cruïlla amb el carrer Minetes (J. MArTÍnez reVerTe, op. cit., pàg. 373; www.websmuseugranollers.org/memoriaretrobada). 24 2 d. GeSAlÍ; d. ÍñiGuez,op.cit., pàg. 254. Mentre els Verdi entraven a Parets, líster i alguns dels seus homes eren en una masia als afores del poble, on havien passat la nit. la masia es deia can Sagal i estava situada al costat de la 22 d. GeSAlÍ, L’aeròdrom…, pàg. 110-114. 21 instància de Joan draper Alfaras a la Comisión General de regiones devastadas y reparaciones (3-i-1940), Arxiu Municipal de llinars, secció d’alcaldia, expedient 1.3.5. 20 riu Mogent. També corria el rumor el Tambécorria Mogent. riu el sobre afores, als segon el i Giola, era al centre de Llinars, sobre la riera el de la carretera de Mataró. El primer al poble: el de la carretera de Girona i volarien dos dels ponts que hi havia avisar la gent de Llinars que l’endemà gener,de 28 el brica, van soldats els fà- la de l’incendi de dia mateix El de Llinars. 2003 és la seu de la biblioteca de pública Des secundari. d’ensenyament l’antiga fàbrica va acollir un institut setanta anys dels partir Aseixanta. anys als tancar Devia reconstruïda. va ser guerra Després dela ferralla. en telers els convertir va i nau la de sostre el destruir va foc El mitjons. i mocadors feien Hi Maria. Santa de l’església de costat al poble, del centre al situada Estava Llinars. de Bernat Casas, era la fàbrica més gran de propietat Casas, Can Cardedeu. sin les tropes que anaven arribant de L’altra possibilitat és que la cremes- van cremar la fàbrica de can Casas. dia aquell que les unitats aquestes ser van que suposar de Hem Cos. V del d’avantguarda unitats gunes al- havia hi ja 28 dia el Llinars, A blat de Joan Torruella. de magatzem el garatgeTerradesi el Hilandera, la de fàbrica la mar cre- van tarda, mitja a Cardedeu, a 9 J. MArTÍnez reVerTe, La caídadeCataluña, Crítica, Barcelona, 2006, pàg. 349. 19 r. GinJAuMe, «un poble, una guerra. Cardedeu, 1936-1939», Lauro, 29, 2005, pàg. 30. 18 començar amarxarcapLlinars. 245-247). els dos militars, que van resultar ser un tinent i un traductor de la legió Cóndor. Acte seguit, líster i el seu segon van posar-se els abrics dels alemanys, van pujar al cotxe i van marxar cap a Granollers (M. A. MASSAGuer, op. cit., pàg. Van carretera de Vic. Cap a les deu del matí algú va avisar-los que per la carretera s’acostava un cotxe amb militars alemanys. els homes de líster van interceptar-lo i va haver-hi un tiroteig. . GeSAlÍ; d. ÍñiGuez, op. cit., pàg. 254; J. GArriGA; e. nAVA 18 Després van 19 rro, Les FranquesesdelVallès: elsanysdelaSegonaRepública(1931-1939) , Ajuntament de les Franqueses del Vallès, 2008, pàg. 79. 20

homes de l’11ª i la 46ª divisions, que 300 uns l’esperaven Allà Bellulla. a A primera hora de la tarda va arribar la 46ª divisió i va fer nou presoners. es va enfrontar a un destacament de migdia va arribar a Lliçà d’Amunt, on mig matí va entrar a Lliçà de Vall. a i Al Gallecs per segurament passar Verdiva Frecce de columna L’altra de laManyaientravaaGranollers. coll el creuava migdia del dues de continuar endavant. continuar va però automàtiques, d’armes foc rebre va i republicana divisió l’11ª matí. Allà es va trobar una unitat de Paretsa entrar va del onze les a cap de Granollers. La columna principal columnes i van iniciar l’encerclament van sortir de Mollet dividits en dues rio. Litto- divisió la entrat havia abans vespre van arribar a Mataró, on el dia Vallromanesi Montornès al relles, i al Maresme. Van passar per Marto direcció en Montmeló de sortir van visions italianes. Els Frecce Azzurre Vegem ara què van fer el dia 28 les di- van oferircapresistència. no gairebé republicanes tropes les veritat la de l’hora a veurà, es com Però, Maria. Santa de plaça la a res nois van haver d’anar a cavar trinxe- altres i mateix ell que recorda Ruiz Joan En Llinars. a italians els aturar intentarien Líster de homes els que 21 Els Frecce Verdi, per la seva part, 22 A dos quarts dos A - teix dia entrarien a les Franqueses. ma- el i Granollers, a entraven cinc persar amb foc d’artilleria. Cap a les automàtiques. Els Verdi els van dis- armes amb aturar-la intentar van i llibres de propaganda republicana. l’exèrcit republicà, rodejats de cartells de tanquistes de l’escola 2, número Ho van fer a la Escuela de Blindados Aquella nit van dormir a Granollers. presoners. 230 capturar van i ferit, un i desaparegut un mort, un tenir FrecceVerdiels dia llargdel Al van e a eeura Oz slas de soldats Onze rereguarda. la de persecucions les de causa a morir van persones Tres saquejades. ser van poble al havia hi que esglésies quatre Les immobles. i terres fiscar con- va i l’ajuntament substituir va revolucionari comitè Un habitants. mil dos de prop seus dels la vida transformat havia guerra La cola. agrí- poble un aleshores era Llinars els ponts. volar per preparaven es Líster,que de homes els havia hi on Llinars, a cap marxar van seguida De lleria. arti- i tancs Portaven Granollers. de Verdi van arribar a Cardedeu. Venien dos quarts de deu del matí, els Frecce a gener.dia, de Aquell 29 al ja Som EL PRIMERPONT morir els tres ocupants del cotxe: el xofer i 23 24 del segle del poble va haver-hi refugiats. El palau republicanes. Llinars van morir al front, a les files 29 la 44ª divisió estava formada per uns 5000 brigadistes d’una trentena de nacionalitats diferents. es va anomenar també Agrupació Torunczyk, perquè estava dirigida pel polonès Henryk Torunczyk. el 28 i el 29 de gener aquesta unitat 28 J. ruiz i CAlonJA, op.cit., pàg. 161. 27 CC&FG-23enlaguerracivilespañola,Escuadra7, Montmeló, 2005, pàg. 165. d. GeSAlÍ, Delfín.ElaviónGrumman 26 les persones assassinades a la rereguarda van ser el farmacèutic Josep Argila Font, el rector del poble, Pere Bonastre Almirall, i l’antic alcalde, Montserrat Cullell i Coll. Al front van morir llorenç Bayés Valls, Salvador Clavell Alemany, 25 el pont de la riera Giola. En Joan va Joan En Giola. riera la de pont el Era Ruiz. Joan en escriu més», res però considerable, explosió una ser «A les dotze volava el primer pont. Va de laguerra. dia l’últim ara, arribaria d’arribar,i havia encara pitjor el Però guerra. la de malvestats i trasbalsos els tots la comarca, en fi, Llinars havia viscut 0 entrevista a rosa Masjuan, 18 de febrer de 2009. 30 rebre l’impacte de les bombes. van Llinars de cases dues almenys alemanya; l’aviació per bardejada bom- ser va Llinars a pertanyia que Cardedeu de l’aeròdrom de part la ferits de guerra. L’1 de gener de 1939 Nou va servir de casa de repòs per a final.» prims i esblanqueïts, el mateix dia del o estaven amagats. Alguns sortirien, no gosava preguntar ningú si eren veien: mobilitzats es no que temps feia que hora– d’última reclutables presumptes grans, o –joves homes havia «Hi front: al d’anar haver no quedaven a Llinars s’amagaven per encara que homes els explica Ruiz, Joan en la guerra, de final al Cap i republicans caces entre guna ocasió van presenciar combats al- En avions. els entraven i sortien com veien amagar-s’hi.d’allà a Des s’havien fet unes trinxeres i jugaven poble del nens els l’aeròdrom, de 390 i 497; d. GeSAlÍ; d. iñiGuez, op. cit., pàg. 239-246 i 250-251). , Planeta de Agostini, Barcelona, 2005. pàg. Las brigadasinternacionales va entrar en combat a , Santa eulàlia de ronçana, Granollers, Cardedeu i llinars. el 9 de febrer va creuar la frontera pel Portús (A. CASTellS, F. rafael Cullell Tresserres, Manuel emilio Tusquets, Josep escalona Avenoza, Josep Moré Sirvent, Josep novell Pinós, Pere relat Masjuan, Josep rosàs Albí, Salvador rovira Borràs i narcís Tuscà Bagué (J. GArriGA; M. SAl documentació d’aquests fets (entrevista a Martí Traver Costa, 5 de juny de 2009). aquestes tropes van anar fins a llinars i hi van fer esclatar el camió. Va Al seu pas per Cànoves, segurament el 28 o el 29 de gener, les tropes republicanes van endur-se en un camió els explosius que hi havia en un magatzem del poble. entre la gent de Cànoves va córrer després la notícia que SánCHez, «els anys de la guerra civil. el cost humà», El 9Nou, 17-V-2007, pàg. 15). 27 Com la majoria de pobles de xvi conegut com el Castell el com conegut 25 A diverses cases del cases diverses A nacionals. 26 Prop venir de Cànoves, el camió de llinars? és una hipòtesi versemblant, però que s’hauria de contrastar amb testimonis o amb documentació, si és que es conserva de Llinars. amb aquest nom passarà a la història coneix també amb el nom de trilita, i que es designa amb les sigles TNT, es menat trinitrotoluè. Aquest explosiu, ano- explosiu químic compost d’un carregat anava que és sap se que sí que El retirada. la durant tropes les requisat l’havien si o militar camió més gran que el de la riera. Per això era Mogent, del el pont, l’altre què per- primera, la que forta més seria que por Tenien explosió. segona la continuaven tancats a casa, esperant Ruiz, la seva família i els seus amics des de la voladura del pont. En Joan minuts uns només passat Havien Llinars. Garriga i que el dia 28 ja devia ser a la a gener de 26 createl s’havia que 44ª divisió internacional, una unitat la amb arribat hagués que ser dria po- Líster,també de però tropes les portar van el Segurament Llinars. a sap d’on venia ni quin dia va arribar camió no en sabem gairebé res. No se D’aquest camió. un moment aquell en havia hi riera, la de rer,costat al veure que al carrer Comas i Masfer- Des de can Calonja, en Joan no podia gats albosc. ama- eren que dies feia que oncles, seus. Només hi faltaven els seus dos de la seva família i d’uns nois amics acompanyat àvia, seva la de casa la sentir l’explosió des de can Calonja, 28 No sabem tampoc si era un 29 estat comunterratrèmol. quan ho explicaven, deien que havia endur la teulada de la casa. Després, La segona explosió, la del camió, es va van córrer a amagar-se sota l’escala. van pensar que era un bombardeig, i haver-hi la primera va eren quan a la explosions. cuina. Es les de avisat una vida, deia la Maria. No els havien molt llarga, com a tothom. Va durar d’anar al front. La guerra se’ls va fer nebot que vivia amb ells havia hagut Un fills. tenien No anys. seixanta a cap de matrimoni un Catarineu, ria vivien en Salvador Masjuan i la Ma- ferrer, a tocar d’on hi havia el camió, En una casa del carrer Comas i Mas- U va esclatarelcamió. moment aquell En vidre. altre gun al- trencava es si per finestrons, els tancar a balcó acostar-seal va anys, nio Jerez, que devia tenir uns quinze dels amics que eren amb ell, l’Anto- menjador.al tots Un aplegar van es quedar tapada pels trossos de guix de trossos pels tapada quedar va rebost del porta La passadís. del sió del camió es va ensorrar el sostre es van amagar al rebost. Amb l’explo ponts. Després de la primera explosió els volarien dia aquell que sabien no Tampoc Major. carrer del seus veïns d’uns casa la Vila, can a eren Aquell matí la Maria i la Magda Baró NA GRAN VENTADA I MOLTA 30 VA dor;

POLS -

Treballs 37 Lauro 30 Treballs 38 Lauro 30 ah Pua ia avn. Totes Galvany. Vila Paula i Bach Vilà Dolors Valls, Joaquima Gifré, Francesc Puig Milà, Joaquim Rabasa Garcia Carrera, Teresa Plantada Sala, Bellavista, Ricard Dalmau Sala, Blasa Antònia Borràs Vallès, Rosa Dalmau noms: seus els són Aquests homes. que vivien a Llinars –vuit dones més i persones dos deu matar va camió de l’explosió. A més de l’Antonio, el jove més víctima la ser va rament Segu- germans. vuit Eren família. seva la amb Llinars a estar va es guerra la Durant mallorquí. era Joan, d’en l’amic Jerez, L’Antonio cop opetitesferides.» algun només teníem petits, i grans TotsMataró. de altres,l’hospital els a viure va encara que dies tres en els més recobrar de havia els No sentits. sense terra a jeia L’Antonio cadira. una en assegut trobar vaig Em somic. algun per lleument cat sobte un silenci estrany, només tren- de fet S’havia envà. algun també i caigut havien finestres i portes Les pols. molta i ventada gran de mena una violentíssim, esclat un produir va es que «Recordo l’explosió: de En Joan Ruiz descriu així els efectes l’altre carrer n’hihadosmés. hi ha un mort, allà n’hi ha un altre, a sentia res. La seva mare els deia: allà plens de pols. No es veia ningú ni se color blau que de seguida van quedar cobria el poble. Duien uns abrics de Van sortir buscar.al carrer. a Un anar núvol de va pols les mare seva la estona d’una cap caure.Al van que 8 «los ‘hunos’ de la brigada líster arrasan a su paso la industria catalana», LaVanguardia Española, 3-i-1939, pàg. 10. 38 M. A. GrAu i noGuerAS, «la Miranda, un edifici emblemàtic de llinars del Vallès», Lauro, 24, 2003, pàg. 75-76. 37 «relación sucinta de los daños ocasionados por la guerra en la villa de llinás» (3-i-1940), Arxiu Municipal de llinars, secció d’alcaldia, expedient 1.3.5. 36 instància de Joan draper Alfaras a la Comisión Provincial de regiones devastadas y reparaciones (3-i-1940), Arxiu Municipal de llinars, secció d’alcaldia, expedient 1.3.5. 35 entrevista a Tomàs nogueras, 25 de maig de 2009. 34 Ajuntament de llinars, registre Civil, «llibre de defuncions», volum 16 (1938-1939). 33 J. ruiz i CAlonJA, op.cit., pàg. 166-167. 32 entrevista a Maria i Magda Baró, 25 de maig de 2009. 31 32 31 fill de Puig-reig i tenia era 18 anys. Buxadé, Serra Ramon deia es altre un i Peralada, a vivia i tinent era Portells, Bordella Martí deia es soldats dels un que deduir podria es Alfaras, Draper Joan Llinars, de metge l’aleshores per segurament fetes anotacions, D’aquestes morts. documentació que duien els soldats sobreanotacions la amb solt full un Entre les pàgines d’aquest llibre hi ha seus noms ni cap altra dada personal. els ni però, recull, no llibre El cans. van morir també set soldats republi- cions de Llinars de 1939, en l’explosió Segons que consta al llibre de defun- Larraga (Navarra). de natural guerra de refugiada una García, Blasa la i Jerez l’Antonio te residents habituals a Llinars, excep- erennascudeso persones aquestes menat alcalde de Llinars acabada la no- estat havia Draper,que Joan ge document de gener de1940,elmet- un En divergeixen. fonts les punt Enaquest l’entorn. de edificis els sobre devastadors efectes tenir va l’explosió provocar, va que ferits A més de les víctimes mortals i dels cementiri. del l’ossera a parar a anar deurien truirrestesLes nínxols. soldats dels cons- van es tombes bred’aquestes so- a anys vint uns Fa fusta. de creu una només havia hi tombes les de cadascuna de Damunt data. cap ni nom cap sense terra, a tombes en van enterrar al cementiri de Llinars, els tots, potser o soldats, dels guns 34 33 Al - fet esclatar amb una metxa. abandonat al mig del poble i l’havien els que dio de Llinás del Vallés» i assegurava Española es referia al «terrible episo- després de l’explosió, dies quatre accident? un ser va o el camió? Va ser un acte intencionat què es va produir. Per què va esclatar de l’explosió. En canvi, no sabem per efectes els ser van quins Coneixem veïns. edificis dels runa la per envoltada l’ona expansiva i va restar dempeus, exterior i al balcó, però va aguantar va afectar el 31% d’edificis del poble. mateix document diu que l’explosió aquest damnificades; cases 105 de i Llinars, parla de 27 cases destruïdes redactat per l’arquitecte municipal de segurament més fiable, perquè va ser document, també de gener de 1940 i la riera. la de costat l’altre a però camió, del davant per davant gairebé tuada si Estava Llinars. a estiuejava que l’industrial debarceloní Damià encàrrec Mateu, per 1909 el truïda cons estat Havia Gaudí. d’Antoni col·laboradors dels un Berenguer, Francesc l’arquitecte de obra da, Miran la anomenada modernista Un d’aquests edificis va ser la torre havien resultat danyades. 156 i destruïdes totalment quedat havien cases 45 que afirma guerra, van ser habituals les destruccions de provocada. De fet, durant la retirada ser va l’explosió pensar,que doncs, havien deixat el camió el deixat havien rojos 37 Va patir danys a l’escala a danys Vapatir La Vanguardia 38 35 Podríem Un altre 36 - - - 41 J. ruiz i CAlonJA, op.cit., pàg. 166. 40 Llinars seguiranessentunmisteri. de l’explosió de causes les passi, no això que Fins fets. els aclareixi i consulti la algú que esperant italià, o espanyol militar arxiu algun en i que aquesta documentació es trobi sobrel’explosió, informes dactessin re- franquistes les com publicanes re- tropes les tant que probable És bala perduda la causa de l’explosió? succeir a Llinars? Va ser el foc o una Vafoc. de va d’arma que el això ser tret d’un l’impacte rep si o purna, es una o flama una amb contacte en entra si explotar pot existeixen, és un dels explosius més segurs que que encara trilita, La accident. un fos que possibilitat la ha hi També civils nisoldats. cuita, sense temps d’avisar ningú, ni Llinars i el van haver de volar a corre- VerdiFrecce a entrar a començaven dels unitats primeres les que trobar no hi van ser a temps. Potser es van però bosc, d’un o camp d’un mig al edificis. Potser tenien previst volar-lo rill que això suposava per a persones i ho en ple centre del poble, amb el pe- fer-d’entendredecidissin costa que guessin la intenció de volar el camió, De totes maneres, suposant que tin- esclatar. fet l’haguessin això per que i se’l, endur- poguessin no o volguessin no Líster de homes els motiu algun el camió estigués espatllat o que per les tropes republicanes. carregaments d’explosius per part de 9 un cas similar al de llinars va ser el del poble de llers, a l’Alt empordà. el 8 de febrer les tropes de líster van fer esclatar 200 tones de trilita que hi havia guardades a l’església de llers i que no es podien evacuar. l’explosió va destruir 39 Ibid., pàg. 167-168. més de 150 cases. Van avisar tothom del poble que fugís, però tot i així va haver-hi vuit morts i alguns ferits (J. VillArroyA, op. cit., pàg. 762). 39 Pot ser que - aturar-los. intentaven internacional, divisió 44ª la amb juntament Líster, de tropes les i Llinars, a arribaven VerdiFrecce Els metralladora. de trets d’armes automàtiques i també Eren poble. del l’est a Mataró, de carreterala amb tren del via la de en Joan? Van sonar prop de la cruïlla q ràpidament.» collir la cartera i vaig tornar a baixar també eren plens de runa. Vaig re llits Els trets. sentir a començaven es i esbatanat era tot perquè pit, arru Anava passadís. el omplia envans; calia travessar la runa que A dalt havien caigut la majoria dels «Vaig pujar l’escala amb diners. precaució. i documents amb cartera que pugés al segon pis a buscar una La mare d’en Joan li va encarregar què méspodiapassar.» tat de les parets mestres. No sabíem ens vam tornar a amagar tots Desprésal cos baiard. per gandula una amb seva casa a l’Antonio portar Vamd’altres? hauria N’hi potser? canonada, Una avions. pas sentit doncs? Un bombardeig? No havíem pont. d’un voladura la estat haver podia no allò que semblava Ens penso. em poc, reaccionar; a continuava. No sé quant vam tardar Joan Ruiz escriu: «El silenci exterior seguir uns minuts de desconcert. En Després de l’explosió del camió van TANCS ALLINARS uè eren aquests trets de què parla 40 q uè, - - - sentien sentien corredisses. I se’n va anar.» Se altres. els amb marxar de havia Algú el va instar que s’amagués. No; guerra, ens va dir: tenia dona i fills. cases ensorrades. la Ell no volia pas metres escassos d’on érem. Hi havia poble, a la carretera de Mataró, a cent volar un camió de trilita al bell mig del –vam saber després–, que havien fet Líster d’en columna la nostres’, ‘els estat Havien bombardeig. un estat havia no No, sembla. em aragonès, arraulits. Parlava castellà amb accent allà trobar va ens quan passat, via ha- què reticències, i evasives amb unitat. Ell va ser qui ens va explicar, seva la buscava que soldat un «Era Ruiz: Joan en explica com Calonja, can a entrar va algú tiroteig ple En u cuae 1 vcie mortals. víctimes 15 causaven que llançava sobre la Garriga 120 bombes abans de les tres l’aviació franquista altra mortaldat prop de Llinars: poc una hauria hi l’altre, de l’arribada i interval entre la retirada d’un exèrcit aquell tarda.En la tres de de quarts Continuàvem amagats.» Devien ser dotze. les a parat s’havia rellotge el –-diu en silenci Joan Ruiz. de Una hora, llarga potser: estona altra una xar. El poble restà a l’espera. «Passà cessar i les tropes de Líster van mar- El matí va anar passant. Els trets van el pueblo...» en hay que calamidad la vieran des uste- «Si dir: va els jardí al guàrdia feia que soldat un que Recordenre. ma- seva la amb Baró germanes les Atambé anat havien hi Calonja can 41

Treballs 39 Lauro 30 Treballs 40 Lauro 30 arracades. les prendre poder-vos per orelles moros, quan arribin, us tallaran les A la Maria Baró algú li havia dit: els tenia por, sobretot dels marroquins. Llinars de gent La cavall. a tropes Du espa italians, havia hi entraven que pes ErenFrecceels Verdi. Entre troles motors i els crits dels que arribaven. sentir van es d’espera, hora d’una després tres, les a Cap Llinars. a 29 dia del tarda la a tornem Però municions. les bat aca- havien se’ls perquè duien, que d’artilleria peces les deixant anat arribar a . Pel camí havien van Líster de tropes les Llinars, de Aquell mateix dia, després de marxar la comarca ensetdies. patia que bombardeig vuitè el Era 49 48 d. GeSAlÍ; d. ÍñiGuez, op.cit., 257. 47 J. ruiz i CAlonJA, op.cit., pàg. 168. 46 J. VillArroyA, op. cit., pàg. 763. 45 J. M. ABril, Aestudi!LesescolesdeSantCeloni1857a1939 , Ajuntament de Sant Celoni, 2004, pàg. 106. 44 d. GeSAlÍ; d. ÍñiGuez, op.cit., pàg. 250. 43 Aquella setmana hi havia hagut bombardejos a les Franqueses (23 de gener), Granollers (24, 25 i 27 de gener), Mollet (25 de gener) i Cardedeu (25 i 26 de gener). el 29 de gener encara n’hi va haver un altre a Sant Celoni. Aquests 42 va haver d’enderrocar. es guerra la de després i l’explosió, noies del poble va quedar afectat per de L’edifici l’escola Campins. de de carretera la de pont un volar van la frontera pelPortús. creuar van República la de Popular que havia estat el V Cos de l’Exèrcit desfetes. El 8 de febrer les restes del més cop cada nord, al cap marxant continuarien tropes aquestes dies La Vanguardia Española, 30-i-1939, pàg. 1. Ibid., pàg. 231. op. cit., pàg. 240). bombardejos van causar 71 morts, nombrosos ferits i la destrucció indiscriminada d’edificis i infraestructures (J. GArriGA; J. HoMS; J. ledeSMA, e tns atlei, ain i camions artilleria, tancs, ien nyols, alemanys i marroquins. 43 Sn Celoni Sant A 45 42 44 Durant deu - desconnectar elsexplosius. a anar va soldat Un destruït. estat carretera de Mataró encara no havia va avisar els soldats que el pont de la s’abraçaven s’abraçaven els uns als altres.» veïns Els peu. de ara soldats, més i traient el bust per dalt. Després, més enravenats soldats amb italianes tanquetes mocador. un unes Arribaren amb front del la eixugant-se i sang de tacada gruixuda bata una plegats. Recordo la meva mare amb tots fila, bona fer «Devíem tropes: les arribar van quan carrer al sortir va també Ruiz Joan d’en família La la tarda hi havia ball amb orquestra. missa a l’església de Santa Maria i a una feia es matí Al tancaven. poble Aquest dia les fàbriques i botigues del lliberació. la de gent, la deia en com o, liberación» la de «día el morava com a mínim finscomme a 1966.Es local festa ser va gener de 29 el nars, celebraria moltes vegades més. A Lli de la guerra, l’alliberament encara se va celebrar l’«alliberament». Després gent la que és cas el acabat, s’havia guerra la que saber de l’alleujament per simplement represàlieso de por per oportunisme, per rebel, bàndol entusiasme. Ja fos per afinitat amb el amb franquistes tropes les rebre va gent la Llinars a Catalunya, de bles po molts a passat havia com Igual 46 Algú - - - en otros muchospueblos». como así , de Monistrol en y Vallés del Llinás en vanguardias las entrado han «Ya deia: subtítol un en i frontera» la hacia triunfal marcha su siguen Franco de tropas de gener, Llinás del Vallés». L’endemà, dia 30 CardedeuMoyá, y Oló, de María ta pueblos de , Puigreig, San- kilómetros, habiéndose ocupado los nueve de media profundidad una en [sic] hacerlo logrado han que tropas,nuestras de avance brillante tot el front català–, «ha continuado el temps –aquells dies plovia i nevava a dia 29 destacava que, malgrat el mal El comunicat de guerra franquista del Garriga. la de l’aeròdrom ocupar van Nere Frecce els dia mateix El Montbui. de Caldes a entrat havia marroquines, i alemanyes italianes, unitats amb reforçat Navarra, de Cardedeu i Llinars, i el Cos d’Exèrcit a Verdientrat Frecce havien els dia l’ocupació del Vallès Oriental. Aquell franquista era a un pas de completar l’exèrcit gener de 29 dia del final Al LLAUNES DESARDINES d’Osona ielGironès. aeròdroms als cap marxat havien abans els darrers avions republicans dies tres perquè buit, trobar van El La Vanguardia titulava «Las 48 49 47

6 d 56 dues d’aquestes fotografies es van publicar al llibre de Joan CluSellAS i TeiXé PinzelladahistòricadeLlinarsdelVallès (Ajuntament de llinars del Vallès, 1999). n’hi ha dues més a l’article de Joan ruiz i CAlonJA «Final de guerra al 55 J. ruiz i CAlonJA, op.cit., pàg. 169-170. 54 3 J. MArTÍnez reVerTe, op. cit., pàg. 373. 53 J. ruiz i CAlonJA, op.cit., pàg. 169. 52 d. GeSAlÍ; d. ÍñiGuez, op.cit., pàg. 277. 51 passaven persobre. els projectils els com sentia Joan En nit. la de part bona durar van canonades Les Celoni. Sant a ven apunta - i Cardedeu a eren canons un atac de l’artilleria franquista. Els haver-hi va perquè també i dia, el tot de nervis pels dormir poder va dels ni republicans dels ni soldats, dels fiessines no que dit havien els què objectes de valor de can Calonja, per alguns i roba Vanendur-se Maria. casa d’uns amics, a la plaça de Santa família d’en Joan Ruiz es va allotjar a La l’explosió. a sobreviscut havien que cases repartirper van es poble del centre al vivien que famílies les Llinars, a 29, dia del vespre El Solsona, y Mataró.» de sectores los atacan que servicio su a fuerzas y italianas fuerzas las de ataques persistentes y duros los heroísmo gran con chazando re continúan soldados «Nuestros assegurava: canvi, en 29, dia del republicà guerra de comunicat El 0 J. MArTÍnez reVerTe, op. cit., pàg. 361. 50 plazas deCardedeu yLlinás.» San Celoni consiguiendo ocupar las sidad por la carretera de Granollers- veritat: «El enemigo atacó con inten la 29, dia al referint-se dirà, 30 dia del republicà l’exèrcit de novetats del’escrit canvi, En població. la de i tropa la de moral la d’enfonsar Volienexistien. s’acabés que evitar de resistències i contraatacs que no gues i amagaven la realitat. Parlaven va més i breus més cop cada eren dies que els comunicats republicans Vallès» (Ronçana, 147, març de 1989), i una altra a l’article de Maria Antònia GrAu i noGuerAS «la Miranda, un edifici emblemàtic de llinars del Vallès» (Lauro, 24, 2003). . GeSAlÍ; d. ÍñiGuez, op. cit., pàg. 278. nacionals . Aquella nit en Joan no 50 Ja feia 51 - - - - com vam poder. Els oncles van tornar, parell de dies vam endegar les coses mirava gent de refer la vida: «En un la Ruiz, Joan en escriu Llinars, A s’acabava la guerra al Vallès Oriental. d’, l’ocupació amb brer, fe- de 2 El Fai. del Riells i l’Ametlla Garriga, la Codines, de Feliu Sant Castellterçol, a entrar van quistes fran unitats altres dies mateixos que dies més tard em recuperarien.» lafics, majoria records, i la bicicleta, estilogrà llapis de col·lecció petita meva la faltar trobara doldrede va leta de nit, roba d’abric i de llit... Em algun rellotge o algun anell de la tau- tot entre els mobles coberts de runa: via estat poc o molt saquejada, fins i adonàvem, desolats, que la casa ha- algú havia entrat a can Calonja: «Ens que descobrir va Joan En sardines. de llaunes repartien i carrers pels havien muntat tendes de campanya soldats Els militar. campament un ma mi els casa, la de l’entrada A Calonja. can a tornar va 30, dia L’endemà, cremades i ponts destruïts. fàbriques cunetes, les a abandonats les tropes de Líster: vehicles i canons Pel camí van trobar senyals del pas de de febrer van dormir prop de Breda. a Cànoves, i Sant Celoni. L’1 Vilamajor.de L’endemà arribar van Maria de Palautordera i Sant Antoni Santa Sasserra, Vilalba a entrarien tarda la Amatí. al 30 dia el Llinars de marxar van Verdi Frecce Els ias ain ntllt a plana la instal·lat havien litars jor. El poble era en aquell moment 53 Aquells 52 - - bat.» Per a nosaltres, la guerra s’havia aca el germà i jo vam tornar a Barcelona. a Llinars encara un temps. La mare, quedar van es Alguns dia. cada de família començà a engegar la rutina vagat pel bosc de dies i de nits. Cada Ha afaitar. sense i demacrats toca parlar-ne aquí. els vençuts. Però d’aquest temps no a dir de domini dels ven cedors sobre és victòria, de sinó pau, de seria no duraria gairebé quaranta anys i que i per a tota la comarca. Un temps que mençava un temps nou per a Llinars només sen’havienpublicatcinc. saber, pogut he que pel fotografies; poques molt coneixien se’n episodi, d’aquest ara, fins perquè lloc, segon En Oriental. Vallès del l’ocupació de dramàtics més episodis dels un mental. En primer lloc, perquè docu il·lustren valor alt un tenen continuació a presenten es que fotografies 12 Les IMATGES DELFINAL es rce Verdi. Frecce dels operacions les a suport donar a ric, Hostal- a cap marxar van gener de van ser enviades a Cerdanyola. El 31 després i gener de Barcelona26 a el entrar van divisions dues Aquestes nia l’exèrcit franquistaaCatalunya. te- que cossos sis dels un Navarra, de d’Exèrcit Cos del divisions 5ª i 4ª la a pertanyen imatges les de nes algu- en apareixen que soldats Els per Llinars el 2 de febrer. Si més no, 54 Amb el final de la guerra co 56 ein passar Devien vien 55 - - -

Treballs 41 Lauro 30 Treballs 42 Lauro 30 8 J. GrAu MAT 58 tres imatges inèdites de la guerra al trobarde sort la tenir al i aquestes en un altre lloc, l’estiu de 2007 vaig detall més amb explicat he ja Com actualment. a la Biblioteca Nacional, on es troba desaparèixer i el fons va anar a parar Ministeri d’Informació i Turisme va española, publicada civil 1970. guerra la de ilustrada Historia Cierva la de Ricardo de la o 1967, el publicada española, civil guerra la Pemán María José de l’obra ara com cions, es van fer servir en diverses publica- temps de Manuel Fraga. Les imatges Ministeri d’Informació i Turisme en el dins creat s’havia que Española, Contemporánea Historia la sobre Estudios y Documentación de tro reguardes. El 1965 va passar al Cen- re- dues les de i fronts dels majoria la de imatges Conté guerra. la de més gran que existeix de fotografies unir aquest fons. Deu ser la col·lecció re- de encarregar va es d’Educació, Ministeri del depenia que Popular, 1939. La Subsecretaría de Educación imatges creat 40.000 pel de govern de prop Franco de el fons un Civil», Guerra la de «Archivo l’anomenat de part formen Llinars de fotografies Les la premsa. a publicades ser de havien que dir vol Això fotografia. de peu un fiat, mecanogra- dors, al porten imatges pertànyer a aquesta agència. Totes les grafies, i que no sabem qui era, devia El fotògraf que va fer aquestes foto- Franco. de servei al estar va guerra la durant que espanyola notícies de agència una era Cifra Cifra». «Foto: també escrit ha hi fotografies les de cadascuna de Darrere publiquem. que fotografies les de d’una dors al escrita ha hi que data la és aquesta 7 G. KurTz; i. orTeGA, 150 añosdefotografíaenlaBibliotecaNacional, dirección General del libro y Bibliotecas, Madrid, 1989, pàg. 267. 57 Comentarios a mil imágenes de eu, Rastresdelbombardeig.FotografiesdelaBiblioteca Nacional d’Espanya, Museu de Granollers, 2008, pàg. 4-5. 57 El 1980 el - explicatiu. dors. En algunes hi he afegit un peu al duen que text del acompanyades ques. Totes les imatges es publiquen idènti- gairebé són algunes perquè selecció, una només publiquem en fàbrica, la de fotografies les De ca. fàbri- la de les i poble del les blocs: dos en fotografies les agrupat He presentem aquí. número 50– hi havia les imatges que xes i carpetes –en concret, a la caixa que entre els seus centenars de cai i gràfic fons immens aquest existia que assabentar vaig em Nacional, gairebé per casualitat a la Biblioteca Granollers. En una de visita que Museu vaig fer el encarregat m’havia versos arxius per a una recerca que em trobava a Madrid consultant di Vallès Oriental. BI, . M.: J. ABRIL, BIBLIOGRAFIA Traver. Nogueras, Joan Ruiz i Calonja i Martí Masjuan, Montserrat Medalla, Tomàs Rosa Gómez, Albert Gesalí, David Garriga, Joan Duran, Maria Josep ró, Cinta Cantarell, Àngels Casellas, Joan Baiges, Magda Baró, Maria Ba- Vull agrair l’ajuda que m’han prestat AGRAïMENTS ALCOFAR N C ATLS A.: CASTELLS, ARDONA Celoni, 2004. Sant de Ajuntament 1939, a 1857 de Celoni 1939, Dopesa,Barcelona,1973. 1936- española, civil guerra la en italianos Països Catalans Catalans», a P. Pagès (dir.), Planeta De Agostini, Barcelona,2005. , G.: «Les operacions militars als Països ASSAES, J.: etd! e ecls e Sant de escoles Les estudi! A a biaa internacionales brigadas Las , Universitat de València, 2007. 58 En aquell moment C.T.V. Los legionarios La Guerra Civil als - - , M E.: LÍSTER, PLADEVALL,A.: F.;PÉREZ, x.: PÉREZ, VILLARROYA, J.: «La campanya de Catalunya. CALONJA, J.: RUIZ i V.:ROJO, KURTZ, G.; ORTEGA, I.: MASSAGUER, MASSAGUER, M. A.: GRAU i N GRAU GRAU M G D.: ÍñIGUEZ, D.; GESALÍ, GESALÍ, D.: J.: LEDESMA, J.; HOMS, J.; GARRIGA, GESALÍ, D.: GESALÍ, GARRIGA, J.; SALVADOR, M.; SÀNCHEZ, F.: NAVARRO,J.; E.: GARRIGA, J.: TEIxÉ, i CLUSELLAS INJAUME, INJAUME, R.: «Un poble, una guerra. Cardedeu, ARTÍNEZ meros combates,G.del Toro, Madrid,1977. del LibroyBibliotecas,Madrid,1989. General Dirección Nacional, Biblioteca la en vila idelseuterme de SantFostCampsentelles,1990. poble: dels orígens a la guerra civil Ajuntament deParetsdel Vallès, 2007. Paretsa franquisme Vallèsprimer del i Civil , Barcelona, 2005. història de la guerra civil a Catalunya a J. M. Solé i Sabaté i J. Villaroya (dirs.), Crònica de la fi de la guerra civil al Principat», Santa EulàliadeRonçana,2005. 1974. Lauro del, 24,2003. Vallès», de Llinars emblemàtic edifici Crítica, Barcelona,2006. Museu deGranollers,2008. tografies de la Biblioteca Nacional d’Espanya, 1936-1939», Lauro, 29,2005. Garriga, 2009. la de Ajuntament 1933-1946, Garriga, la a la, Ajuntament de Montornès del Vallès, 2008. llès i l’aeronàutica en la Guerra Civil espanyo- Montmeló, 2005. Escuadra7, española, civil guerra la en G-23 bèl·lic i revolucionari conflicte 1936-1939: nollers del Vallès, 1999. Llinars de VallèsAjuntament del , Llinars de 9 Nou,17-V-2007. «Els anys de la guerra civil. El cost humà», del Vallès, 2008. Franqueses les de Ajuntament (1931-1939), República Segona la de anys els Vallès: del , 2 vols., Oikos-Tau, Vilassar de Mar, 1989. ATEU, J.: OGUERAS, M. A.: «La Miranda, un Miranda, «La A.: M. OGUERAS, , Ariel, Barcelona, Ariel, pueblos, los Alerta R Memorias de un luchador.pri- un Los de Memorias L’aeròdrom 329. Montornès del Va- Delfín. El avión Grumman CC&F Grumman avión El Delfín. EVERTE, J.: atltro. itra e la de Història Castellterçol. Rastres del bombardeig. Fo- , Eumo, Vic, 1991. Segona República, Guerra Calaix dels records, s. ed., Sant Fost. Història d’un Història Fost. Sant 150 años de fotografía La caída de Cataluña Pinzellada històrica Pinzellada vai i guerra i Aviació Les Franqueses Les , Ajuntament , Ed. 62, Gra- Breu El , LLINARS DESPRÉSDEL’EXPLOSIÓ destrucciones porvoladuraprovocadas Les mateixescasesdelafotografiaanterior, «Ofensiva deCataluña2febrero1939. vistes desdel’altrecostatlarieraGiola. Llinás, que fue volado con dinamita por los Llinás, quefuevoladocondinamitaporlos costat delcarrer, cal’Alabert.Davantde volados condinamitaporlosrojosensu Montserrat Cullell,alcaldedeLlinarsal del turó,hihacanPlanàs,onestiuejava riera. Elstaulonsquehihaalcostatdel es veulatorreMontserrat,propietatde completament ensorrada, can Gai, dues completament ensorrada,canGai,dues Detall delpontdeferroquecreuavala cases propietat de Simó Grau i, a l’altre cases propietatdeSimóGraui,al’altre completamente destruído el pueblo de completamente destruídoelpueblode primer quartdesegle.Aldarrere,dalt pont sóndecasesensorrades.Alfons En su rápido avance sobre Gerona, las En surápidoavancesobreGerona,las «Casas ypuentedelpueblodeLlinás tropas nacionales han encontrado casi tropas nacionaleshanencontradocasi «Vista delpueblodeLlinás,conlas Cases delcarrerComasiMasferrer. la Xica és on va esclatar el camió. la Xicaésonvaesclatarelcamió. D’esquerra a dreta, ca la Xica, D’esquerra adreta,calaXica, los rojosensuretirada.» Santiago Rusiñol. soldados rojos.» Text aldors: Text aldors: Text aldors: retirada.»

Treballs 43 Lauro 30 Treballs 44 Lauro 30 «Casas delpueblodeLlinásdestruídascon soldats carlins.PotsermarxavencapaSant de escombrosaquelosrojoshanreducido El Noticiero deEspañal’11 demarç1939. duia aldorsvanserpublicatssetmanari con dinamitaporlosrojosensuretirada.» «Vista parcialdelpueblodeLlinás,conla vegada quedesfilavaperLlinarsdesdela pueblo deLlinásporentrelosmontones Un grupdesoldatspassapelcostatla iglesia yedificioscircunvecinosvolados podrien serd’unadivisióitaliana.Duen Miranda. Perl’uniforme,sobretotperla boina, semblaquesónrequetès,ésadir Celoni. Aquestafotografiaieltextque dinamita porlosrojosensuretirada». Al davant,elsveïnshanapilatlaruna una bandera,lagrogaivermellade por ladinamitamayorpartedesus monarquia, quepotsereralaprimera proclamació delaSegonaRepública. «Las tropasnacionalesatraviesanel Cases delcarrerComasiMasferrer. i Masferrer. Pelcasquetqueporten Soldats travessantelcarrerComas originada perl’explosió. Text aldors: Text aldors: Text aldors: edificios.» Barcelona. va serelprimeralcaldefranquistade Mateu iPla,unempresaribarceloníque propietari d’aquestacasaeraMiquel la seudeCNTiunabiblioteca.El Mateu, ondurantlaguerravahaver-hi Llobera. A l’altrecostatdelcarrer, can Cases delcarrerMajor. A ladreta,can y laFAI.» «Edificio queenLlinásocupabanlaCNT Text aldors: conservat? cinemes? Ondeuenserara,siésques’han filmades aLlinars,esdevienprojectarals van fotografiar-lo ifilmar-lo. Lesimatges la maldatdeleshordesroges. Peraixò ulls delsfranquistes,unaprovamésde El poblearrasatperl’explosióera,als volados porlosrojosensuretirada.» de Llinásdesdeunolosedificios Propaganda obtieneunasvistasdelpueblo Cinematografía delServicioNacionalde «Un operadordelDepartamentode Text aldors: rojos ensuretirada.» que hasidoreducidaaescombrosporlos pan grannúmerodeobrerosdelpuebloy pañuelos deLlinás,enlaqueganabansu «Vista deunalasnaveslafábrica Text aldors: L’INCENDI DECANCASAS

Treballs 45 Lauro 30 Treballs 46 Lauro 30 «Aspecto parcialdelafábricapañuelos «Vista deunalasnaveslafábrica pan grannúmerodeobrerosdelpuebloy completamente destruídaporlosrojosen que hasidoreducidaaescombrosporlos pañuelos deLlinás,enlaqueganabansu de Llinás,completamentedestruídapor Aquesta fotografiaiaquesttextesvan publicar alsetmanariElNoticiero de «Fábrica depañuelosLlinás, España el13demarç1939. los rojosensuretirada.» dinamiteros rojos.» su retirada.» Text aldors: Text aldors: Text aldors: