Hotel Termes La Garriga Barcelona
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Música Per a L'obra De Manuel J. Raspall a Cardedeu
Música per a l’obra de Manuel J. Raspall a Cardedeu Víctor Braojos López (IES El Sui, Cardedeu) Resum: Aquest article resumeix el treball guanyador del premi Camí Ral 185 Ponències convocat pel Centre d’Estudis de Granollers per al curs 2013-2014. Després Revista del Centre d’Estudis d’endinsar-se en l’arquitectura i la història del Cardedeu de final del segle de Granollers, XIX i principi del segle XX, el treball va consistir en la composició de quatre 19 (2015), 185-200 obres musicals originals, relacionades amb quatre edificis dissenyats per l’arquitecte Manuel J. Raspall a Cardedeu al començament del segle XX: l’alqueria Cloèlia (1904), la casa Golferichs (1908, reformada el 1917), el ce- mentiri municipal (1921) i el teatre l’Esbarjo (1933). L’objectiu últim del tre- ball era transmetre, a través de la música, les percepcions i els sentiments de l’autor davant de quatre edificis emblemàtics de la vida a Cardedeu al començament del segle XX. Paraules clau: música, arquitectura, Manuel J. Raspall, Cardedeu. Abstract: This article summarizes the study that was the winner of the Camí Ral prize organized by the Centre d’Estudis de Granollers for the 2013-2014 course. After looking into the architecture and history of Cardedeu in the late nineteenth and early twentieth centuries in detail, the study consisted of the composition of four original musical works related to four buildings designed by the architect Manuel J. Raspall in Cardedeu in the early twentieth cen- tury: the farmhouse Cloèlia (1904), the Golferichs house (1908, renovated in 1917), the municipal cemetery (1921) and the Esbarjo theatre (1933). -
Implementació De Projectes Europeus En Ciberseguretat
Implementació de Projectes Europeus en Ciberseguretat Ciberseguretat a Catalunya ACCIÓ 22 d' abril de 2021 Diana Navarro Llobet, Marc Jofre Ramon Romeu, Jordi Puig, Toni Alonso, Carles Rúbies, Javier Morate, Anna Benavent Fundació Privada Hospital Asil de Granollers Reference Population (RCA ’16; n=439.651) Montseny Aiguafreda Fogars Tagamanent de Montclús Gualba Campins Sant Pere de Vilamajor Sant Esteve de Palautordera Figaró-Montmany Cànoves i Samalús Sant Celoni Gallifa St. Feliu de Codines La Garriga Santa Maria de Palautordera H Bigues i Riells Sant Antoni de Vilamajor L’Ametlla del Vallès Vallgorguina Les Franqueses University Hospital Santa Eulàlia de Ronçana del Vallès Cardedeu Vilalba Sasserra Caldes de Montbui 53.979 Canovelles Llinars del Vallès Lliçà d'Amunt 224.040 Granollers H Lliçà de Vall 161.632 Palau-solità i Plegamans BAIX MONTSENY Parets del Vallès VALLÈS ORIENTAL CENTRAL Mollet Montmeló Vilanova del Vallès BAIX VALLÈS del Vallès Montornès del Vallès HSanta Maria Santa Perpètua de Martorelles de Mogoda Vallromanes La Llagosta Martorelles Sant Fost de Campsentelles 340 beds 1,600 professionals Raising cybersecurity awareness in healthcare • Digital Health Sector: – more dependent on digital information every day • Cyber Criminals – obtain very lucrative benefits from stolen data • Breach of Integrity – tragic consequences for the patients • Hospitals – hosting and being responsible for healthcare datasets • Individuals (Patients) – main data providers • Research Centers – use an individual’s data, in particular biomedical -
Autopista AP-7, Montmeló
AUTOPISTA AP-7, MONTMELO-LA JONQUERA PEAJES EN EUROS RECORRIDOS DIRECTOS E INVERSOS LIGEROS PESADOS 1 PESADOS 2 MONTMELO GRANOLLERS 0,30 0,50 0,65 Este peaje se cobrará en la Barrera de Mollet sumado al correspondiente al recorrido Barcelona- Montmeló aprobado por la Generalidad de Cataluña. PARETS GRANOLLERS -- -- -- PARETS ENLACE C-60 0,85 1,35 1,75 PARETS CARDEDEU 0,90 1,40 1,85 PARETS SANT CELONI 2,20 3,50 4,55 PARETS HOSTALRICH 3,85 6,15 7,90 PARETS MASSANET 4,90 7,75 10,00 PARETS CASSA 6,40 10,20 13,05 PARETS GIRONA SUR 7,55 12,00 15,30 PARETS GIRONA OESTE 7,75 12,35 15,75 PARETS GIRONA NORTE 8,30 13,25 16,85 PARETS VILADEMULS 9,30 14,85 18,90 PARETS L'ESCALA 10,10 16,10 20,45 PARETS FIGUERES SUR 11,55 18,50 23,45 PARETS FIGUERES NORTE 12,35 19,80 25,05 PARETS LA JONQUERA 14,05 22,50 28,45 PARETS FRONTERA 14,70 23,60 29,80 GRANOLLERS ENLACE C-60 0,85 1,35 1,75 GRANOLLERS CARDEDEU 0,90 1,40 1,85 GRANOLLERS SANT CELONI 2,20 3,50 4,55 GRANOLLERS HOSTALRICH 3,85 6,15 7,90 GRANOLLERS MASSANET 4,90 7,75 10,00 GRANOLLERS CASSA 6,40 10,20 13,05 GRANOLLERS GIRONA SUR 7,55 12,00 15,30 GRANOLLERS GIRONA OESTE 7,75 12,35 15,75 GRANOLLERS GIRONA NORTE 8,30 13,25 16,85 GRANOLLERS VILADEMULS 9,30 14,85 18,90 GRANOLLERS L'ESCALA 10,10 16,10 20,45 GRANOLLERS FIGUERES SUR 11,55 18,50 23,45 GRANOLLERS FIGUERES NORTE 12,35 19,80 25,05 GRANOLLERS LA JONQUERA 14,05 22,50 28,45 GRANOLLERS FRONTERA 14,70 23,60 29,80 ENLACE C-60 CARDEDEU 0,35 0,55 0,70 ENLACE C-60 SANT CELONI 1,65 2,60 3,40 ENLACE C-60 HOSTALRICH 3,30 5,25 6,75 ENLACE C-60 MASSANET 4,30 -
Territori I Sostenibilitat Inicia Dilluns Vinent Obres De Millora De La C-17 Entre La Garriga I Centelles Per Valor De 8 MEUR
Comunicat de premsa Territori i Sostenibilitat inicia dilluns vinent obres de millora de la C-17 entre la Garriga i Centelles per valor de 8 MEUR L’actuació, amb un termini d’execució de set mesos, permetrà millorar la comoditat i la seguretat en la conducció El Departament de Territori i Sostenibilitat iniciarà, a partir de dilluns vinent, 19 de març, les obres per a la millora de la C-17 entre la Garriga i Centelles, que suposaran una inversió de més de 8,3 MEUR. Els treballs consistiran principalment en l’estesa d’una nova capa de paviment i la renovació d’un conjunt d’elements funcionals de la carretera, amb l’objectiu de millorar la comoditat i la seguretat en la conducció al llarg de 17 quilòmetres d’aquest important eix de comunicació. Les obres tindran un termini d’execució de set mesos. Un dels trams de la C-17 en què s’actuarà En concret, l’actuació es pot dividir en dos trams: la Garriga – Tagamanent, que abasta 9 quilòmetres i té un pressupost de 4,5 MEUR i Tagamanent – Centelles, amb 8 quilòmetres i una inversió de 3,8 MEUR. Les millores incloses en aquesta obra són, principalment: Renovació del ferm, amb un tractament previ d’aquells punts que presentin flonjalls o irregularitats o estiguin més desgastats. Substitució de barreres de seguretat Millora de la senyalització vertical i horitzontal Reparació i substitució dels junts d’estructures que estiguin deteriorats Gabinet de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected] 93 495 82 34 Comunicat de premsa Revisió dels elements que faciliten el drenatge de la carretera Millora de l’abalisament Canalització de fibra òptica Afectacions al trànsit L’execució dels treballs de millora comportaran afectacions al trànsit que, en funció de les necessitats de l’obra, podran consistir en l’ocupació d’un dels dos carrils que té cada sentit de la circulació en aquesta carretera. -
Presentación De Powerpoint
Smart Cities 1: Maximising national policy frameworks for regional/local benefit Success of Barcelona Solar Thermal Ordinance IEA-RSA Bilateral Event Electricity Transmission and Distribution, Smart Cities 6 July 2011, Johannesburg, South Africa Prof. Dr. Luisa F. Cabeza University of Lleida Spanish Representative Energy Storage Implementing Agreement The Perfect Combination for Success • Spanish Renewable Energy Plan 2005-2010 • Barcelona's Solar Thermal Ordinance (1999) – The first regulation of this type to be adopted in a large European city – Regulates the introduction of active systems to capture and use low- temperature solar energy (solar thermal collectors) in order to produce domestic hot water in buildings and constructions public or private) Success of Barcelona Solar Thermal Ordinance, Johannesburg, July 2011 2 Public and Private Buildings Success of Barcelona Solar Thermal Ordinance, Johannesburg, July 2011 3 Outcomes Success of Barcelona Solar Thermal Ordinance, Johannesburg, July 2011 4 Outcomes • 20,75 m2 surface installed per 1,000 inhabitants • Nearly 4,000 MWh produced/year • Savings of EUR 220,000 • Reduced 700 tonnes of CO2 equivalent Success of Barcelona Solar Thermal Ordinance, Johannesburg, July 2011 5 Evolution of Surface Area Success of Barcelona Solar Thermal Ordinance, Johannesburg, July 2011 6 Evolution of Capacity Superficie de captació solar total [m2] 70.000 62.819 60.000 51.436 50.000 40.095 40.000 31.078 30.000 23.719 18.817 20.000 14.296 10.000 6.936 2.338 2.474 2.599 2.687 2.687 Superficie de captación -
St. Cugat Del Vallès Rubí
St. Cugat del Vallès Terrassa (Hospital) Horari B8 B8 Rubí - Terrassa (Hospital) Rubí - St. Cugat del Vallès B8 St. Cugat del Vallès - Rubí - Terrassa (Hospital) A4 B7 C. dels Safareigs B9 C2 C5 C7 Hospital de Terrassa Sortides de C. dels Safareigs Sant Cugat del Vallès De dilluns a divendres feiners (excepte agost) A4 A6 B7 Rbla. de Ribatallada / C. d’Àngel Guimerà L1 L2 L3 L8 B9 e2.1 e2.2 C. de Colom (Parc Vallès) A4 A6 B7 4.55 6.05 7.15 8.25 9.35 10.45 11.55 13.05 L1 L2 L3 L8 Rbla. de Ribatallada / C. d’Elisenda Ribatallada A4 A6 B7 C. d’Àries / C. de Colom 14.15 15.25 16.35 17.45 18.55 20.05 21.15 22.25* L1 L2 L3 L8 Pl. dels Quatre Cantons Dissabtes, diumenges, festius i feiners d’agost B7 Av. de Rius i Taulet / C. del Montseny C. de Venus / C. d’Apol·lo ox. (feiners) 7.00 8.00 9.00 10.00 11.00 12.00 13.00 14.00 ox. (feiners) r B7 r Av. de Rius i Taulet / C. de Granollers C. de Venus / C. de Neptú 15.00 16.00 17.00 18.00 19.00 20.00 21.00** B7 Ctra. de Rubí / C. d’Amposta Sortides des d’Av. de Can Cabanyes (FGC) Rubí Sant Cugat del V. B7 Ctra. de Rubí (centre comercial) C. de Colom / C. de Neptú 15 min ap 23 min ap Terrassa De dilluns a divendres feiners (excepte agost) B7 C. -
Estació De França Sant Vicenç De Calders R2 Granollers Centre
GA-2007/0093 Regionals R2 Maçanet-Massanes Aeroport Nord Per Por By Granollers Centre R2 Granollers Centre Castelldefels R2 Estació de França Sant Vicenç de Calders Sud Per Por By Vilanova i la Geltrú Feiners Laborables Weekdays 1 / 6 / 2021 MaçanetHostalric - MassanesRiells i ViabreaGualba - BredaSant CeloniPalautorderaLlinars delCardedeu Vallès Les Franqueses-GranollersGranollersMontmeló CentreMollet-St.Fost Nord La LlagostaMontcadaBarcelona i ReixacBarcelona - Sant BarcelonaAndreu - El Clot ComtalBarcelona -- AragóEstacióBarcelona - Passeig de FrançaBellvitge - deSants GràciaEl Prat deAeroport Llobregat ViladecansGavà Castelldefels St.Vicenç Platja deGarraf CastelldefelsSitges Vilanova Cubellesi la GeltrúCunit Segur deCalafell Calafell de Calders 4.57 5.08 5.13 5.19 5.24 5.30 4.55 5.00 5.04 5.07 5.10 5.17 5.22 5.28 5.35 5.41 5.46 5.52 5.28 5.39 5.45 5.51 5.56 6.01 6.04 6.08 6.11 6.16 6.23 6.29 5.47 5.58 6.04 – – – 6.22 6.26 – – 6.38 6.45 6.50 6.54 6.57 7.00 7.06 5.29 5.34 5.38 5.41 5.44 5.51 5.56 6.02 6.09 6.15 6.20 6.26 5.58 6.09 6.15 6.21 6.26 6.31 6.34 6.38 6.41 6.46 6.53 6.59 6.17 6.28 6.34 – – – 6.52 6.56 – – 7.08 7.15 7.20 7.24 7.27 7.30 7.36 5.37 5.41 5.46 5.50 5.55 5.59 6.04 6.08 6.11 6.14 6.21 6.26 6.32 6.39 6.45 6.50 6.56 6.28 6.39 6.45 6.51 6.56 7.01 7.04 7.08 7.11 7.16 7.23 7.29 6.15 6.20 6.24 6.27 6.30 6.37 6.42 6.48 6.53 6.59 7.04 7.08 7.11 7.14 6.47 6.58 7.04 – – – 7.22 7.26 – – 7.37 7.44 7.48 7.52 7.55 7.58 8.02 >>Lleida 6.07 6.11 6.16 6.20 6.25 6.29 6.34 6.38 6.41 6.44 6.51 6.56 7.02 7.09 7.15 7.20 7.26 6.58 7.09 7.15 -
“Identifying the Employment and Population Centers at Regional and Metropolitan Scale: the Case of Catalonia and Barcelona”
52nd European Congress of the Regional Association International – ERSA-RSAI: Regions in Motion, Breaking the Path. Bratislava, Slovakia (21st – 25th August 2012) “Identifying the Employment and Population Centers at regional and metropolitan scale: The Case of Catalonia and Barcelona” Masip Tresserra, Jaume†∗ ABSTRACT: Nowadays, the urban structure of the metropolitan areas has led to a polynucleated structure, breaking with the paradigm of the monocentric city. The specialized literature has studied this polynucleated structure by identifying the centers that are within of these urban areas. According to this objective, many approaches have used in order to identify these centers (sub-centres): by analyzing the employment or population density and by studying the mobility flows. In this paper, the employment and population centers in Catalonia and in the Barcelona Metropolitan Region are identified by taking into account a new mobility approach, focusing on the flows of workers and people. In doing so, this study has carried out a dynamic analysis: from 1981 to 2010 in the case of identifying population centers and from 1991 to 2001 in the case of detecting employment centers at the time that the functional and the administrative boundaries of the Barcelona Metropolitan Region has also taken into account. Then, the influence of these identified sub-centres on the urban spatial structure is analyzed by estimating the evolution of polycentricity level and their influence on the urban hierarchy. The results by having this dynamic perspective (1981-2010) and (1991-2001) suggest: a more polynucleated structure of the Barcelona Metropolitan Region as well as the Catalan territory, an increment of the influence of the identified sub-centres on the urban hierarchy at the time that these identified centres are more dominant in terms of in-commuting flows, more self-contained in comparison with the sub-centres that are detected by using the standard employment and demographic density functions. -
La Roca De Xeix. Núm. 27
La Roca de Xeix [núm 27. Segona època] El cementiri del Masnou, un museu a l’aire lliure (segles XVIII-XXI) Miquel Rico Vázquez Marta Roig Lerones III BECA D’INVESTIGACIÓ I DE RECERCA LOCAL DEL MASNOU, 2006 El cementiri del Masnou, un museu a l’aire lliure (segles XVIII-XXI) Miquel Rico Vázquez - Marta Roig Lerones III BECA DE RECERCA LOCAL DE L’AJUNTAMENT DEL MASNOU EL MASNOU, DESEMBRE 2006 Edita: Ajuntament del Masnou, Patronat Municipal C. de Josep Pujadas Truch, 1A, 3a planta. 08320 El Masnou Tel. 93 540 50 02 [email protected] www.elmasnou.cat President del Patronat Municipal: Eduard Gisbert Sotspresidenta del Patronat Municipal: Marta Neira Direcció i coordinació: Cristina Espuga Correcció de textos: Servei Municipal de Català, Mònica Clotet Disseny i maquetació: Josep Puig Impressió: Ramon Ruiz Bruy Imatges: Josep Puig, Arxiu Municipal del Masnou, Biblioteca de Catalunya, fons família Molins Gimferrer i família Renter ISSN: 1130-7935 Dipòsit legal: B-45.605-90 © Ajuntament del Masnou i Patronat Municipal del Masnou. Imatge de la coberta: escultura del panteó de Pere Grau Maristany i Olivé, realitzada per Josep Llimona. Fotografia de Josep Puig NOTA: Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o tramesa per cap mitjà electrònic, químic, mecànic o òptic de gravació o fotocopia, sense prèvia autorització dels autors i dels que han cedit les imatges. Una part important de la història d’un poble es troba en el seu patrimoni arquitectònic i artístic. Si bé és veritat que els masnovins i les masnovines som conscients de la vàlua de la riquesa dels nostres edificis i obres artístiques, no ho és menys que el cementiri és un dels llocs –pel vincle que manté amb el dolor i la pèrdua inevitable– més desconeguts o ignorats per la ciutadania. -
Projecte La Sorrera Bike Park (Biciequip-Brapparts 013, S.L) C/ Maduixers (S/N) La Garriga 6 De Juny 2017
Projecte La Sorrera Bike Park (Biciequip-Brapparts 013, S.L) C/ Maduixers (s/n) La Garriga 6 de Juny 2017 PROJECTE LA SORRERA BIKE PARK 1 INDEX 1. INTRODUCCIÓ…………………………………………………………………… pàg. 3 2. QUÈ ÉS UN BIKE PARK………………………………………………………… pàg. 4 3. COM HO HEM CONSTRUÏT……………………………………………………… pàg. 6 4. L’ACTIVITAT DEL BIKE PARK…………………………………………………. pàg. 7 5. QUIN FUTUR ES PREVEU………………………………………………………… pàg. 8 6. ANNEXES…………………………………………………………………………… pàg. 9 6.1. Informe Ambiental: La Sorrera…………………………………………… pàg. 9 6.2. Selecció d’imatges La Sorrera ..................................................................... pàg. 18 6.3. Enquesta de satisfacció client/propietari..................................................... pàg. 22 PROJECTE LA SORRERA BIKE PARK 2 1. INTRODUCCIÓ La Sorrera Bike Park neix per tal de garantir un espai segur on els aficionats del Descens i l’Enduro puguin gaudir completament de l’esport amb bicicleta. Aquest espai està destinat únicament a la bicicleta i les seves modalitats elèctriques. És a dir, s’han creat des de zero tres corriols (pistes de descens) degudament senyalitzades i limitades amb materials totalment sostenibles i respectuosos amb l’entorn. Els beneficis que comporta La Sorrera Bike Park són múltiples, entre els quals destaquem la neteja i conservació del bosc dins d’una propietat privada. Netejant els borals del bosc, incrementant la biomassa i població de flora en la muntanya, provocant un efecte positiu en el seu creixement, a més totes les pistes o corriols creats, a mà, són mantinguts i restaurats amb terra de la pròpia muntanya evitant així una degradació del terreny i per tant l’erosió d’aquest. La Sorrera Bike Park ha estat creada per José Luis Garcia Molina, propietari de l’empresa Alkamel Systems (La Garriga) i per Marc Guasch Font propietari de Biciequip La Garriga i ex pilot Rally Raid. -
Sant Celoni, La Garriga, Santa Eulàlia I L'ametlla Surten Del Confinament
2,50 PERIÒDIC INDEPENDENT DEL VALLÈS euros Any XXXIII EL 9 Núm. 3139 NOU ORIENTAL Amb ‘El 9 Magazín’ Divendres, 23 de juliol de 2021 648 678 819 (Pàgines 2 i 3) Sant Celoni, la Garriga, Santa El Montseny alerta que el bany a rieres Eulàlia i l’Ametlla surten del posa amfibis confinament nocturn (Pàgines 10 i 11 i editorial) en perill Palautordera s’incorpora al grup de 23 municipis del Vallès Oriental amb toc de queda (Pàgina 15) L’edifici del (Pàgines 42 i 43) Cecília Jiménez, Txell Mas i Abril Conesa, sincronistes de clubs vallesans a la selecció espanyola Club de Tennis Tagamanent es convertirà en un equipament (Pàgina 27) Carandini trasllada la producció de Martorelles a Lliçà d’Amunt (Pàgina 36) Una vintena TONI CANYAMERAS de rodatges de films, sèries i Els Jocs de Tòquio, a la vallesana espots a Caldes Set esportistes de la comarca competiran a les Olimpíades a partir d’aquest divendres en una dècada (Pàgina 4) (Pàgina 5) (Pàgina 17) La natalitat al Vallès El govern de Granollers Els Agents Rurals obren Oriental cau el 7,8% es decanta per la gestió diligències penals contra durant l’any passat, amb indirecta de l’aigua, com un veí de Palautordera per 244 naixements menys s’ha fet els últims 50 anys destruir sis nius d’orenetes (Pàgina 31) (Pàgina 13) Una de les passejades de la prova pilot (Pàgina 7) La Fira de l’Ascensió Salut adjudica canvia de director les obres del nou edifici estat responsable de la mos- tra multisectoral granolleri- de l’Hospital na els darrers 17 anys. -
L'aviació Militar Al Vallès Oriental Durant La Guerra Civil
L’aviació militar al Vallès Oriental durant la Guerra Civil Resum: La Guerra Civil espanyola va ser una guerra antiga amb 73 Ponències tecnologia moderna, i l’aviació va ser un dels principals protagonis- Anuari del tes. Chato, Rata, Pava, Mosca, Katiuska, Natacha... són uns quants Centre d'Estudis de Granollers noms del bestiari d’aparells que varen volar en aquella guerra. 2008 Els avions que, els darrers dies de la guerra, defensaven el cel de Barcelona s’enlairaven dels aeròdroms del Vallès Oriental. Conèixer quina vinculació va tenir la nostra comarca amb les forces aèries republicanes, quines indústries de guerra vinculades a l’aviació s’hi varen establir o quines escoles militars s’hi van formar, són algunes de les qüestions que es tractaran en aquesta ponència. 1. Introducció A priori, la vinculació que, durant la guerra d’Espanya, sembla que l’aviació militar té amb la nostra comarca és tan sols la de ser l’objectiu de les bombes dels aparells franquistes. Res més lluny de la realitat. El Vallès Oriental, amb presència d’aviació ja abans de la guerra, durant el període bèl·lic veu créixer tres aeròdroms republicans i un considerable nombre d’instal·lacions militars de l’arma aèria, i també de l’exèrcit de terra, moltes de les quals totalment desconegudes avui en dia. Les donarem a conèixer fent una aproximació a la seva morfologia i funció, especialment pel que fa als aeròdroms, amb la peculiaritat que en un primer moment estan subjectes a donar suport a un front llunyà i que, a partir del 15 de gener de 1939, passaran a ser l’epicentre de l’aviació de caça republicana, mentre aquesta lluita a la batalla final per Barcelona.