Recull onomàstic de Sant Quirze Safaja 1 Enric Garcia-Pey i Pey Recull onomàstic de Sant Quirze Safaja 2 Recull onomàstic de Sant Quirze Safaja Recull onomàstic de Sant Quirze Safaja Recull onomàstic de Sant Quirze Safaja 3 Enric Garcia-Pey i Pey Recull onomàstic de Sant Quirze Safaja Recull onomàstic de Sant Quirze Safaja Enric García-Pey i Pey Primera edició digital: juny de 2009 Primera edició en paper: octubre de 2007 De l’edició digital: © Societat d’Onomàstica © Institut Cartogràfic de Catalunya © Mapes: Institut Cartogràfic de Catalunya Institut Cartogràfic de Catalunya Parc de Montjuïc- 08038 Barcelona Telèfon: 93 567 15 00 http://www.icc.cat Societat d’Onomàstica Diputació, 276, pral. 1 08010 Barcelona http://www.onomastica.cat Disseny editorial: Twotypes_Comunicació Gràfica http://www.twotypes.cat Sumari Sumari 1. Pròleg ...............................................................................................................................................................11 2. Introducció.... ..................................................................................................................................................16 3. Abreviatures....... ............................................................................................................................................25 4. Fonts documentals i bibliogràfiques... ........................................................................................................29 5. Onomàstica.. ...................................................................................................................................................35 6. Mapes i plànols.. ..........................................................................................................................................239 1. Pròleg 10 Recull onomàstic de Sant Quirze Safaja 1. Pròleg No és la primera vegada que he tingut l’honor de posar uns mots d’encapçalament a un estudi de toponomàstica de l'amic Enric Garcia-Pey. Vaig fer-ho l'any 1998 en el volum que va dedicar al gran municipi de Tagamanent i em plauria pensar que no serà l'última perquè l'autor té iniciades i va treballant per a completar l'aplega de la toponímia, la toponomàstica o qualsevol altre nom que es vulgui donar a la recollida de tots els noms de llocs, de cases, d'accidents topogràfics, etc. dels mu- nicipis que integren el Vallès Oriental i no dubtem que, quan aquests se li acabin, ampliarà a altres indrets el seu radi d'estudi. La seva tasca és ingent i només fullejant qualsevol dels llibres que ja té publicats, hom s'adona que per dur a terme això s'ha de tenir una enorme capacitat de treball, una metodologia molt ben fixada i una il·lusió sense límits. Delineant de professió i funcionari municipal de la seva ciutat de Granollers, on va néixer el 1946, s'ha anat forjant un nom i s'ha guanyat una merescuda reputació pel seu treball constant. Cap nom de muntanya o de vall, de rius, torrents o fonts, de camins i de cases, de turons o barrancades, etc. no se li escapa, i ens el deixa ben consignat i gairebé sempre documentat en els seus llibres. Això fa que sigui comptat com un dels membres més dinàmics i prolífics de la Societat d'Onomàstica, de la qual forma part, cosa que té una arrel en la seva afecció a conèixer i trepitjar tots els racons del país, car és un caminador infatigable i, com a tal, membre de l'Agrupació Excursionista. Ara, després d'un llarg i ben documentat treball sobre Sant Feliu de Codines, municipi no gaire extens geogràficament, però amb una població molt rica d'antropònims, noms i renoms populars, ens presenta el seu veí municipi de Sant Quirze Safaja, molt més extens de territori, però amb nou vegades menys de població, amb una proporció en xifres arrodonides de 5 000 a 500 habitants. Això fa que en una població es destaquin els noms personals, i en l'altre, els topònims, perquè el seu territori és més trencat i variable. Les noves divisions de comarques han inclòs Sant Quirze en el Vallès Oriental, però per la seva situació una part del seu poblament té tendències vers Osona o Centelles, car històricament sempre havia format part de la baronia històrica i després comtat de Centelles, una altra vers Sant Feliu de Codines i Granollers, per la seva adscripció comarcal i veïnatge i la major part vers Castellterçol i Moià, que es consideren part integrant del Moianès, una sotscomarca o regió tradicionalment abocada vers Vic i Manresa. Això la fa un dels municipis més fronterers i de personalitat més complexa. Coll de Poses des del 1050 és esmentat com a divisòria de comtats i de bisbats i, més modernament, hi tingueren lloc batalles, i es considerava frontera natural. Si volguéssim definir en quatre mots el terme de Sant Quirze Safaja, que en els seus 25,89 km2 inclou l'antiga parròquia i demarcació de Bertí, diríem que va, de llevant a ponent, des dels famosos cingles de Bertí fins al collet dels Termes, on coincideix amb els termes de Sant Feliu de Codines, de Gallifa i de Castellterçol, i de migdia a tramuntana, de sobre el cingle Recull onomàstic de Sant Quirze Safaja 11 de Sant Miquel del Fai a tocar el límit de Sant Martí de Centelles, prop del lloc on s'inicia la carretera que porta a Puigdolena. Un país trencat i amb poques planures, solcat per rieres i torrents, els més coneguts el Tenes i el torrent del Rossinyol o de Roca Gironella. L'antiga parròquia de Bertí, ara pràcticament despoblada, car només hi resideix habitualment una família, forma la gran esquenada que inclou tot el sector de llevant del terme i que acaba per llevant i per migdia en els seus famosos cingles. La seva altura mitjana s'apropa als 800 metres i té com a cim culminant Puigfred, de 946 metres. La part de la parròquia de Sant Quirze, centrada bàsicament per l'alta vall del Tenes, té unes altituds mitjanes entre 650 i 700 metres, i el cim més alt vers Bernils, a 826 m. La varietat del paisatge, les millors comunicacions i la relativa abundància d'aigua, han fet que el sector de Sant Quirze s'ompli de cases de segona residència i urbanitzacions, arribant els estius a concentrar unes dues mil persones, mentre que el sector de Bertí mostra un paisatge força erm, amb la majoria de masies en ruïnes, entre elles la senyorial del Clascar. El seu petit nucli històric centra el sector de Sant Quirze, amb un carrer al llarg d'un penyal, l'antiga Molla. És al llarg de tot aquest territori on Garcia-Pey ha aplegat un miler de topònims, la majoria dels quals documenta extensament amb notícies de l'Arxiu Municipal, de les delimitacions cadastrals, de documents notarials i de l'Arxiu Parroquial, etc. Les notícies sobre aquest darrer arxiu, repartit entre el bisbat de Vic i la casa rectoral de Sant Quirze, les ha trobat pràcticament recollides en la Història de Sant Quirze, encara inèdita, de la qual sóc autor i encara estic completant de cara a la seva publicació. L'amic Enric se n'ha pogut servir amplament d'aquesta Història i la vella amistat són la causa principal per la qual em va demanar aquests mots introductoris. A tots els qui coneixem i hem resseguit el terme –jo fa només vuit anys que en sóc rector, però en fa més de quaranta que hi celebro missa setmanalment– ens meravella la gran tasca que el seu autor ha dut a terme; això su- posa moltes excursions, treball d'arxiu, preguntes a persones per a orientar-se i situar els topònims, etc., tasques que han hagut d'ésser particularment dures pel sector de Bertí, cosa que li ha fet cercar persones que en procedien o que hi havien tingut alguna vinculació. Això, l'amic Garcia-Pey ho fa en un moment crític, però encara favorable: si el treball l'hagués fet uns quants anys més tard, molts d'aquests topònims s'haurien ja perdut irremissiblement, com molts d'altres se'n deuen haver perdut ja. L'abandonament dels antics masos i el desarrelament de la terra de tanta gent empobreixen molts indrets del nostre país. Cada vegada són menys les persones que trepitgen aquells racons insòlits coneguts només pels vells pagesos, els caçadors i els boletaires de poble. Les noves generacions no donen importància a aquests "petits detalls", de saber el nom de cada turó, font, arbreda o antic con- reu. Cada vegada són més escassos els arxius vivents. És per tot això que els qui de veritat estimen el país i les nostres coses estimen i s'alegren de cada nou llibre que l'Enric va publicant amb una regularitat que meravella. Els de Sant Quirze també estem joiosos de tenir a les mans una completa toponomàstica del terme, que serà un complement i un auxiliar del llibre de la seva Història, que espero que aviat veurà també la llum. Antoni Pladevall i Font 2. Introducció 14 Recull onomàstic de Sant Quirze Safaja 2. Introducció Amb aquest treball s'ha intentat pujar un nou graó en el coneixement dels pobles de la comarca, en el projecte global de l'Inventari General d'Onomàstica del Vallès Oriental. A través de l'estudi i la recerca ens apropem sovint al més íntim del viure, moltes vegades al mateix nervi del poble, aquell ser qüotidià que omplia els carrers amb el seu quefer, d'una societat propera en el temps, però no- tablement allunyada en la concepció del món. Aquests conceptes i visions ens retornen sobretot a través de l'antroponímia, amb els motius, malnoms, els quals ens transporten a una societat no sols pretèrita, sinó totalment diferenciada de l'actual. A vegades els motius naixien per un esperit burleta o feridor, amb caràcter fins i tot escatològic. No fa pas gaire temps encara hi havia qui se'n dolia prou del motiu amb el qual eren conegudes les persones de casa seva, però això avui, ja totalment superat, no és altra cosa que refer la història de primera mà, aquella que ens és més propera, no la dels grans esdeveniments històrics que ens expli- quen i ens podem creure o no, sinó la història de la vida diària dels nostres pobles, la que li ha donat el batec real, la que els ha portat fins al moment actual, la dels seus ciutadans, els fills d'aquesta terra, que amb el seu pas i els seus conceptes han fet que el nostre país hagi arribat fins aquí.