Anuncio 33307 Del BOE Núm. 236 De 2010
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Provincia De TARRAGON A
Provincia de TARRAGON A Comprende esta provincia los siguientes municipios, por partidos judiciales Partido de Falset Partido de Reus Arbolí. Mora la Nueva. Aleixar. Montroig. Argentera. Morera de Motsant (La) . Alforja . Musara (La). Belimunt de Ciurana. Palma de Ebro (La). Almoster. Reus. Bisbal de Falset. Poboleda. Borjas del Campo. Riudecois. Cabacés. Porrera . Botarel]. Riudoms . Capsanes. Pradell. Cambrils . Selva (La). Colldejou. Pratdip. Castelivell. Vilaplana. Cornudella. Riudecañas. Maspujols . Viñols y Archs . Dosaiguas. Tivisa. Montbrió de Tarragona. Falset. Torre de Fontaubella . Figuera (La). Torre del Español . García . Torro ja . Partido de Tarragona Gratallops. Ulldemolins . Guiamets. Vandellós. Canonja• (La) . Dobla de Mafumet . Lloá. Vilanova de Escornalbou . Catllar. Renau. Margalef. Vilanova de Prades. Constantí . Rourell. Marsá . Vilella Alta . Moren . Secuita (La) . Masroig . Vilella Baja . Pallaresos. TARRAGONA. Mol á. Vinebre . Perafort. Vilaseca. Partido de Gandesa Partido de Tortosa Ardes. Gandesa. Alcanar . Mas de Barberans . Aseó. Horta de San Juan . Aldover . Masdenverge . Batea. Miravet. Alfara . Paúls. Benisanet. Mora de Ebro. Ametlla de Mar (La). Perelló. Bot. Pinell de Bray . Amposta. Rasquera. Caseras. Pobla de Masaluca. Benifallet. Roquetas. Corbera. Prat de Compte . Cenia (La) . San Carlos de la Rápita , Fatarella . Ribarroja de Ebro. Cherta . Santa Bárbara . Flix. Villalba de los Arcos . Freginals. Tivenys. Galera (La) . Tortosa . Partido de Montblanch Ginestar. Ulldecona . Godall . Barbará. Prades. Blancafort . Querol . Capafons . Rocafort de Queralt. Partido de Valls Con esa . Santa Coloma de Queralt . Espluga de Francoli . Santa Perpetua . Albiol . Plá de Santa María . Febró. Sarreal. Alcover. Pont de Armentera . Fores . Savallá del Condado . Alió. PuigpeIat. Llorach. Senant. Bráfim. Riba (La). Montblanch. Solivella. Cabra del Campo. Rodoña. Montbrió de la Marca. Validara . Figuerola. -
Els Noms De Lloc I El Territori. Una Interpretació Geogràfica De La Toponímia Del Baix Camp (Tarragona)
Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. -
11.JTD 11De12.Pdf
Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. -
(Baix Camp) Pla D'ordenació Urbanística Municipal
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP (BAIX CAMP) PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (TEXT REFÓS QUE RECULL LES PRESCRIPCIONS DE L’ACORD D’APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA COMISSIÓ TERRITORIAL D’URBANISME DE TARRAGONA DE DATA 30/11/2006) VOLUM I DIAGNOSI URBANÍSTICA. PRIMERA PART: ANÀLISI DEL PLANEJAMENT. VOLUM II DIAGNOSI URBANÍSTICA. SEGONA PART: ALTRES REFLEXIONS SECTORIALS I CRITERIS GENERALS. VOLUM III ANNEX INFORMATIU: ELS EQUIPAMENTS. LA CARTA ARQUEOLÒGICA I LES FITXES DE L’INVENTARI ARQUITECTÒNIC DEL DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. VOLUM IV MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA. VOLUM V MEMÒRIA SOCIAL. VOLUM VI AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA DE LES ACTUACIONS A DESENVOLUPAR. VOLUM VII NORMATIVA URBANÍSTICA I ORDENANCES D'EDIFICACIÓ. VOLUM VIII ANNEX NORMATIU I. INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT. VOLUM IX CATÀLEG DE BÉNS PROTEGITS I DE MASIES EN SÒL NO URBANITZABLE. VOLUM X CONVENIS URBANÍSTICS RELACIONATS AMB EL NOU PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. VOLUM XI ANNEX JUSTIFICATIU DE ZONES INUNDABLES CONTIGÜES A RIERES AFECTADES A SÒL URBÀ O URBANIZABLE. VOLUM XII INFORME DE LES AL·LEGACIONS DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA 1. INFORME MEDIAMBIENTAL. EQUIP REDACTOR: Estanislau Roca – Dr. Arquitecte, director de l’equip. Tere Moreno i Lorena Perona - Arquitectes, Anna Saballs - Advocada, Jordi Flos – Dr. en Biologia, Ramon Arandes - Enginyer CCP, Joan López – Geògraf - Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, Joan Mª Mussons- Economista - Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, Francesc López Palomeque – Dr. en Geografia i Història. Col·laboradors: Ana Silvestre- Arquitecta, J.M. Aymamí - Enginyer CCP, J.A. Màrmol – Enginyer Industrial, AdHoc, Sostenibilitat Ambiental Serveis Tècnics Municipals AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL 2 CAPÍTOL I. -
“Mont-Roig: Geografies, Camins I Viatgers” (Web Del
MONT-ROIG: GEOGRAFIES, CAMINS I VIATGERS Martí Rom www.martirom.cat 13-09-2016 CAPÍTOL I Els que ja tenim una certa edat recordem com era aquell Mont-roig d’abans de la modernitat, d’una modernitat que va arribar (com a tota Espanya) a inicis dels anys seixanta amb el desenvolupament econòmic (els “Planes de Desarrollo”) i amb el paral·lel començament del turisme. Concretant-ho a Mont-roig, podríem afegir l’empenta econòmica que va suposar, també pràcticament des d’inicis dels seixanta, l’ús de les golfes de moltes cases i magatzems per posar-hi gallines; fou el monocultiu avícola. Un se’n recorda com la carretera de la mar, l’actual T-323, fins al llindar del 1960, era de terra, marcada amb les roderes dels carros. A més de les carreteres de l’interior que duien a Reus, Colldejou i Pratdip, sols hi havia la N-340 que permetia anar cap a Tarragona o València. L’autopista arribaria el 1974 i l’autovia els 2008 i 2009. Com deuria ser la geografia de Mont-roig i la seva rodalia, molts anys enrere? Quins camins hi havia per desplaçar-se més enllà del poble? La meva recerca intenta definir l’espai físic del Mont-roig antic. Una altra cosa serà, més endavant, conèixer qui hi vivia, de quina manera i quina producció hi havia. La informació més antiga correspon al poblat de Miramar (antigament Guardamar). Aquest fou un punt important de pas dels cereals que, des de les terres de l’interior d’Espanya (Navarra, Castella i Aragó) eren transportats cap a Barcelona. -
Modificació Del Servei Per Obres a Vila-Seca Modificación Del Servicio Por
Modificació del servei per obres a Vila-seca Modificación del servicio por obras en Vila-seca Dissabte 1 d’agost Sábado 1 de agosto Dissabte 8 d’agost Sábado 8 de agosto Puigverd deLleida Lleida - - BarcelonaBarcelona EstacióBarcelona Passeigde FrançaViladecans de Sants GavàGràcia CastelldefelsSitgesVilanovaCubelles i la GeltrúCunit Segur Calafellde CalafellSant VicençTorredembarra Altafullade CaldersTarragona - TamaritVila-secaReus La SelvaAlcover del CampLa PlanaSant - PicamoixonsVicençRoda de Rodade Mar Calders deSalomó BaràVilabellaNulles Valls- BràfimLa PlanaLa Riba- PicamoixonsVilaverdMontblancL’EsplugaVimbodí de VinaixaFrancolí i PobletLa FlorestaLes BorgesJuneda BlanquesArtesa de LleidaPirineus R14 15405 R 8.00 8.07 8.15 8.24 8.29 8.34 R14 15407 R 12.30 12.3712.45 12.54 12.59 13.04 No circula entre Tarragona i La Plana P. Transport alternatiu per carretera. No circula entre Tarragona y La Plana P. Transporte alternativo por carretera. Gràcia de Barcelona Estació de Lleida Puigverd- PirineusJuneda de LleidaLes - Artesa BorgesLa deFloresta LleidaBlanquesVinaixaVimbodíL’Espluga i PobletMontblanc de VilaverdFrancolíLa RibaLa PlanaValls - PicamoixonsNulles Vilabella- BràfimSalomóRoda deRoda Barà deSant Mar VicençLa Plana Alcoverde -Calders PicamoixonsLa SelvaReus del CampVila-secaTarragonaAltafullaTorredembarra - TamaritSant VicençCalafell Segurde Calders Cunitde CalafellCubellesVilanovaSitges i la GeltrúCastelldefelsGavà ViladecansBarcelonaPasseig SantsFrança NOU HORARI / R14 15400 R 6.45 6.51 6.57 6.01 6.05 7.13 7.20 7.24 7.30 7.35 7.38 7.42 > > > > > > > 7.42 7.48 7.54 8.03 8.11 8.20 – – 8.51 8.56 8.58 9.00 9.03 9.09 9.16 9.29 9.33 9.35 9.54 9.59 10.09 NUEVO HORARIO R14 15404 R 9.17 9.22 9.27 9.36 9.43 9.50 R14 15408 R 19.00 19.05 19.10 19.19 19.26 19.32 Circula desviat per Valls. -
Pliego De Clausulas Técnicas Particulares Que Han De
PLIEGO DE CLAUSULAS TÉCNICAS PARTICULARES QUE HAN DE REGIR EL CONTRATO, POR PROCEDIMENTO ABIERTO, DEL SERVICIO DE INTERCONEXIÓN MEDIANTE LA RED VIRTUAL PRIVADA (ALTANET-BA) EXISTENTE ENTRE LA DIPUTACIÓN DE TARRAGONA Y LOS AYUNTAMIENTOS Y CONSELLS COMARCALS DE LAS COMARCAS DE TARRAGONA. Este Pliego de Prescripciones Técnicas está formado por los siguientes apartados: Objeto del contrato Descripción técnica Requerimientos funcionales Requerimientos técnicos Plazo de ejecución Plazo de garantía Presupuesto base de licitación Criterios de valoración Clasificación empresarial Propiedad intelectual y confidencialidad Documentación a presentar Forma de pago 1 - OBJETO DEL CONTRATO Es objeto del contrato la renovación del servicio de la red privada de banda ancha existente entre la Diputación y un conjunto de Ayuntamientos y Consells Comarcals que más adelante se detalla, así como la implantación y puesta en funcionamiento de este servicio de red para los demás Entes Locales de Tarragona que soliciten este servicio durante el período de vigencia de este contrato. Se trata de un proyecto de “llaves en mano”, que se concretará en una prestación de servicio de red, que incluirá el uso del hardware, software, electrónica de red, elementos de supervisión de la red tanto activos como pasivos, así como el apoyo a usuarios finales. En ningún caso la Diputación de Tarragona pretende realizar inversión en infraestructura de red, se trata de la contratación de una prestación de servicio de red de comunicaciones, con una serie de valores añadidos que se detallan en este pliego de condiciones técnicas, para construir una extranet de Banda Ancha fiable y segura entre la Diputación de Tarragona y los Entes Locales de sus comarcas. -
Chorological Notes on the Non-Native Flora of the Province of Tarragona (Catalonia, Spain)
Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 133-146. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)133 GEA, FLORA ET fauna GEA, FLORA ET FAUNA Chorological notes on the non-native flora of the province of Tarragona (Catalonia, Spain) Filip Verloove*, Pere Aymerich**, Carlos Gómez-Bellver*** & Jordi López-Pujol**** * Meise Botanic Garden, Nieuwelaan 38, B-1860 Meise, Belgium. ** C/ Barcelona 29, 08600 Berga, Barcelona, Spain. *** Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Secció Botànica i Micologia. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. Avda. Diagonal, 643. 08028 Barcelona, Spain. **** Botanic Institute of Barcelona (IBB, CSIC-ICUB). Passeig del Migdia. 08038 Barcelona, Spain. Author for correspondence: F. Verloove. A/e: [email protected] Rebut: 10.07.2019; Acceptat: 16.07.2019; Publicat: 30.09.2019 Abstract Recent field work in the province of Tarragona (NE Spain, Catalonia) yielded several new records of non-native vascular plants. Cenchrus orientalis, Manihot grahamii, Melica chilensis and Panicum capillare subsp. hillmanii are probably reported for the first time from Spain, while Aloe ferox, Canna ×generalis, Cenchrus setaceus, Convolvulus farinosus, Ficus rubiginosa, Jarava plumosa, Koelreu- teria paniculata, Lycianthes rantonnetii, Nassella tenuissima, Paraserianthes lophantha, Plumbago auriculata, Podranea ricasoliana, Proboscidea louisianica, Sedum palmeri, Solanum bonariense, Tipuana tipu, Tradescantia pallida and Vitis ×ruggerii are reported for the first time from the province of Tarragona. Several of these are potential or genuine invasive species and/or agricultural weeds. Miscellane- ous additional records are presented for some further alien taxa with only few earlier records in the study area. Key words: Alien plants, Catalonia, chorology, Spain, Tarragona, vascular plants. -
Centres-Tarragona.Pdf
Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2019-2020 Serveis Territorials a Tarragona Codi del centre Nom del centre Població 43006174 Escola Les Moreres Aiguamúrcia 43000020 Escola Sant Miquel Aiguamúrcia 43005297 Escola Joan Perucho Albinyana 43010633 Llar d'infants d'Albinyana Albinyana 43000135 Escola Mare de Déu del Remei Alcover 43009497 Institut Fonts del Glorieta Alcover 43007464 Llar d'infants Xiu-xiu Alcover 43000214 Escola Josep Fusté Alforja 43005327 Escola Ramon Sugrañes Almoster 43000251 Escola La Portalada Altafulla 43011297 Llar d'infants Hort de Pau Altafulla 43005133 Escola Mare de Déu del Priorat Banyeres del Penedès 43009709 Llar d'infants de Banyeres del Penedès Banyeres del Penedès 43000548 Escola La Muntanyeta Bellvei 43007506 Llar d'infants Municipal Bellvei 43000640 Escola Mare de Déu de la Candela Botarell 43007440 Llar d'infants Els Patufets Botarell 43000676 Escola El Castell - ZER Montsant Cabacés 43011303 ZER Montsant Cabacés 43011285 Llar d'infants Les Cabretes Cabra del Camp 43009898 Escola Castell de Calafell Calafell 43010098 Escola La Ginesta Calafell 43000721 Escola Mossèn Jacint Verdaguer Calafell 43000706 Escola Santa Creu de Calafell Calafell 43011121 Escola Vilamar Calafell 43007257 Institut Camí de Mar Calafell 43010372 Institut La Talaia Calafell 43000755 Cardenal Vidal i Barraquer Cambrils 43008547 Escola Cambrils Cambrils 43010141 Escola Guillem Fortuny Cambrils 43000731 Escola Joan Ardèvol Cambrils 43011212 Escola La Bòbila Cambrils 43006356 Escola Marinada Cambrils 43010581 Escola Mas Clariana Cambrils 43006654 Institut Cambrils Cambrils 43007038 Institut Escola d'Hoteleria i Turisme Cambrils 43010335 Institut La Mar de la Frau Cambrils 43000779 Institut Ramon Berenguer IV Cambrils 43012149 Llar d'infants La Galereta Cambrils 43011078 Llar d'infants M. -
Castells Catalans Escornalbou
CASTELLS CATALANS ESCORNALBOU Nom del castell: Escornalbou Data de construcció: XII Municipi: Riudecanyes Comarca: Baix Camp Altitud: 586 m Coordenades: E 0.916257 N 41.127452 (Geogràfica - ETRS89) Com arribar-hi: situat a 4 Km de Riudecanyes a través d’una carretera que acaba al mateix castell. El castell d’Escornalbou és una mansió senyorial que ajunta monestir amb castell, situat a l’antic terme d’Escornalbou (derivat del llatí Cornu Bo- vis, «el corn del bou»), avui Riudecanyes al Baix sar que la muntanya d’Escornalbou i el seu en- Camp. torn ja eren coneguts i habitats tant en l’època neolítica, com en temps dels ibers. En el terme El conjunt està ubicat en un replà enlairat del turó de Riudecanyes, a la Cova Josefina, excavada triàsic de Santa Bàrbara (del nom de l’ermita que per Serra Vilaró el 1922, s’hi han trobat restes el corona); més coneguda popularment com la prehistòriques que van des del Neolític fins a muntanya d’Escornalbou, que amb els seus 649 l’Edat del Ferro, amb nombrosos elements de vas metres, és una de les muntanyes més simbòliques campaniforme; també s’hi varen trobar, a més, del Baix Camp. Aquesta muntanya està ubicada ceràmica romana i peces d’un fermall visigòtic. I al contrafort oriental de la serra de l’Argentera, en el castell d’Escornalbou, també han aparegut i pertany en la seva part més important al mu- restes del Bronze III a la cova del Passeig dels nicipi de Riudecanyes, al límit amb els de Vila- Frares i en diversos indrets a l’entorn de la mura- nova d’Escornalbou i l’Argentera (Baix Camp). -
Documento De Síntesis 2 Estudio De Impacto Ambiental 3 Anejos 4 Planos Documento De Síntesis
Volumen Contenido 1 DOCUMENTO DE SÍNTESIS 2 ESTUDIO DE IMPACTO AMBIENTAL 3 ANEJOS 4 PLANOS DOCUMENTO DE SÍNTESIS PROYECTO NUEVO GASODUCTO TIVISSA - ARBÓS C.A. de Cataluña VOL 1 Madrid, Diciembre de 2008 Contenido pág MEMORIA 1. INTRODUCCION .................................................................................................................................................1 1.1. OBJETO Y JUSTIFICACIÓN DEL PROYECTO ............................................................................................... 1 1.2. ANTECEDENTES. OBJETO DEL DOCUMENTO ............................................................................................ 1 2. ESTUDIO DE ALTERNATIVAS........................................................................................................................... 2 2.1. CONDICIONANTES DEL PROYECTO............................................................................................................. 2 2.2. DESCRIPCIÓN DE LAS ALTERNATIVAS........................................................................................................ 3 2.3. EVALUACIÓN DE ALTERNATIVAS ................................................................................................................. 6 2.4. TRAZADO FINAL..............................................................................................................................................6 3. DESCRIPCION DEL PROYECTO ..................................................................................................................... 29 3.1. -
Nova Sala De Vetlla a Riudecanyes S'espera Que Es Posin En Marxa Cinc Equipaments D'aquest Tipus a La Comarca
Societat | Redacció | Actualitzat el 09/03/2015 a les 10:26 Nova sala de vetlla a Riudecanyes S'espera que es posin en marxa cinc equipaments d'aquest tipus a la comarca A Castellvell del Camp ja es va posar en marxa una sala de vetlla. Foto: ReusDiari.cat Després de l'acord amb la funerària de Reus i el Consell Comarcal del Baix Camp, per estendre els serveis funeraris per la comarca, s'ha decidit que Riudecanyes, sigui el nou municipi que obri una sala de vetlla. El darrer Ple del Consell Comarcal va aprovar el projecte inicial d'adequació i equipament de la sala de vetlles de Riudecanyes, que compta amb un pressupost d'execució per contracte de 75.443 euros, superior al que es preveia inicialment. Donarà serveis als municipis de l'Argentera i Duesaigües. En aquesta primera fase dels nous Serveis Funeraris de Reus i Baix Camp es preveu la posada en marxa de cinc sales. La de Castellvell i Pratdip ja estan en funcionament, però encara falten la de Riudecols, Prades i Riudecanyes. La inversió, per dur a terme tot això, serà d'uns 184.000 euros, dels quals 150.000 els aporta el Consell Comarcal en el marc del pla d'inversions inclòs en el conveni únic amb la Diputació de Tarragona. La resta seran aportacions dels Ajuntaments. Per això està previst que Prades i Riudecanyes hagin de completar amb finançament municipal l'aportació del Consell Comarcal, que podrà finançar íntegrament els equipaments de Castellvell, Pratdip i Riudecols pel seu cost menor. La primera sala de vetlla dels nous serveis funeraris es va estrenar el passat mes de desembre a Castellvell del Camp.