HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD 1

Miquel Escrivà Gregori Joan A. Torres Cremades Torres A. Joan Història de l’Escola a Bellreguard Història de l’Escola L’ESCOLA DEL POBLE L’ESCOLA 2 de lescitacions enrevistes, diarisollibres sisen’esmenta laprocedència. de capmanera ni percapmitjà,sensel’autorització prèviaiescritadel’editor, tret Cap partd’aquesta publicaciónopotserreproduïda, emmagatzemadaotransmesa, Fet en Alcoi ISBN -13 Depòsit legal Impressió - Retoc digital Disseny /Maquetació Assesor Lingüístic Autor delstextos © Delesfotografies Coordinació Director Edita: ------978 -8461259458 Gráficas Bormac Iván Guerola,ElenaGuerola Joan EnricPellicerBorràs Miquel EscrivàGregori D. Muñoz&M.Escrivà Joan A. Torres Cremades Miquel EscrivàGregori Javier Aura Ajuntament deBellreguard Edicions Tivoli Curs 1953-54. Curs ÍNDEX.

LES MEMÒRIES PEDAGÒGIQUES_ AGRAÏMENTS_ BIBLIOGRAFIA_ SEGLE XIX._ INTRODUCCIÓ_ SEGLE XX._

· LA LLEI GENERAL D’EDUCACIÓ DE 1970 · ALTRES MESTRES 1944–1959 · AMPLIACIÓ DEL GRUPESCOLAR · CONSTRUCCIÓ DE LES VIVENDES PER ALS MESTRES · LA POST GUERRA · LA DEPURACIÓ FRANQUISTA · L’ESCOLA FRANQUISTA · LA GUERRA CIVIL · DEPURACIÓ POPULAR DEL FRONT · IIREPUBLICA IGUERRA CIVIL VAN ESTAR DESTINATS A BELLREGUARD. · RELACIÓ DURANT AQUEST PERÍODE DE MESTRES QUE · EL CALENDARI ESCOLAR · AMPLIACIÓ DE L’ESCOLA AMB NOVES CLASSES. · LA CONSTRUCCIÓ DE LES ESCOLES · LA JUNTA LOCAL DE PRIMERA ENZAÑANZA · DE L’INICI DEL SEGLE FINSLA CONSTRUCCIÓ DE LES ESCOLES ______57 pág. 47 pág. 47 pág. 36 pág. 36 pág. 33 pág. 28 pág. 26 pág. 23 pág. 22 pág. 77 pág. 58 pág. 36 pág. 34 pág. 28 pág. 19 pág.

_90 pág. _89 pág. _87 pág. _5 pág. _19 pág. _7 pág.

3 3 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 4 intel desenvolupament el en feina seua la de importància la i treballaven que amb tenacitat la entendre a ajudat ha ens curs cada de memòries i actes les escolar.de institució la lectura prestigien La que els són professionals vocacional, i l’abnegació el silenciós treball dels i de les mestres. Aquestos la de millor el era l’època, comarca. de premsa la segons que, escolar centre ilesnecessitats delsveïns. mestres dels indicacions les Primari, aconsellen d’Ensenyament Local d’educació Junta la a inspectors demanen i diversos els que instruccions les a resposta donar intentant sempre escolars, establiments a com adequats acollir elsxiquetsqueanavenaescola. poder a per municipal, l’edifici de pis l’últim en gran, més i nou espai un tenir escola, amb la llei Moyano (1857), l’Ajuntament va habilitar, en 1840, fills i les seues filles a l’escola, tant és així de l’obligatorietat que de abans una i mestre El mestra. veïns, un la ben necessitat aviat, d’enviarcomprendre van els seus a pagava pressupostos seus dels i escoles a per lloc mantenir i tenir un habilitar va Bellreguard obligat de l’Ajuntament menuts, pobles els en escoles era no encara quan 1823, En escoles. tindre formació. de lanostra l’inici devem li tots acollit, ha ens tots a escolar institució la interès,que ja història local i, el que ara teniu a les mans el creiem que vostre despertarà eò n soa l tsa soa, o s osbe es l dedicació la sense possible és no escolar, tasca la escola, un Però del construcció la amb 1926 en culminat veure va es esforç Aquest llocs trobar de tal per esforçant-se anirà constantment municipi El va que entorn nostre del pobles primers dels un ser va Bellreguard la de aspectes conèixer a donar a contribuir volem treball aquest Amb INTRODUCCIÓ. lectual dels bellreguardins. Us imagineu quins esforços haurien de haurien esforços quins imagineu Us bellreguardins. dels ·lectual obra més completa. Que el gaudiu i gràcies atots els que heu col·laborat. més completa. Que el gaudiu obra aquesta professió. a dedicats Bellreguard de fills als com Poble, del l’Escola pe passat han èpoquesambelsseusmestres. dediferents escolars els grups desitjat i no tenim. Un àlbum que la recull història de l’escola fent presents llibre és, també, un àlbum fotogràfic escolar. Aquell àlbum de fotos que hem amb el veïnat i els hem fet les regirar caixes de fotografies familiars. Aquest raonat hem que sinó mostrem, que dades les aconseguit hem d’on arxius alguns delsseusfills/filles. a superiors estudis mitjanso hanprocurat famílies les totes pràcticament, on, llocs primers dels un en convertir va es població nostra la València, a religiosos, centres Gandia, a estudis seguir a fills seus els envien que l’estudi. Amb aconseguida a la l’escola preparació i l’interés de les famílies per suplir podia es sols material riquesa de mancança la que adonar van se’n prompte, ben i, jornalers eren majoria immensa la l’agricultura, de història escolardelpoble? la tingut haurà pes algun que creieu no l’ensenyament, de professionals anys, enunespaide40m les a edats 110 xiquets,de 6 a 9 de entre l’analfabetisme fer per a traure Desitgem que desperte el vostre interés i que siga l’inici d’una nova nova d’una l’inici siga que i interés vostre el desperte que Desitgem que als tant mestres, als homenatge retre volem obra aquesta Amb Per no sols hem treball consultat a del nombrosos la nostre realització vivien habitants seus els pobletradicionalment un i és menut nostre El tants avui ha hi veïns seus els entre si l’escola, estima Bellreguard Si 2 ?

Els autors. Els

5 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 6 va ser una constant. Ja la constitució de Cadis de 1812 hi havia disposat disposat havia hi 1812 de Cadis de constitució la Ja constant. una ser va oreligiós. desacerdot familiar altre que algun probablement i adinerats més els persones, de nombre reduït un firmar, a i llegir a almenys aprendre, a comencen on ambient Valldigna.la de monestir del abat ser aquest Castillo, en És va que Gerard dominicans, franciscans, religioses: secular.bellreguardí del cas l’ordre és Aquest segueixen bé o cistersencs ordenes distintes en ingressen l’any 1671. delconvent delPi,alaciutatd’Oliva membre a com documentat tenim que franciscà religiós Costa, Bernardino paisà nostre del cas el afegir caldria hi si pensem raó, aquesta orde Per d’alguna religiosa. noviciat un en l’ingrés cultura: la de i lletres les de món i elbatle,AntonioCastillo. saber llegir i el escriure rector, mossén Vicent Dajés; el metge, Pere March repoblació amb gent humil i pobra. L’any 1625, sols segurament, hi devien serpràcticamenttotal. hidevia per tant,l’analfabetisme que, i mestres ni escoles ni haver devia no en nostre el que com menuts pobles segur Ben l’ensenyament. de camp el en XVIII i XVII segles els En el segle XIX la preocupació per l’extensió i obligatorietat de l’ensenyança que Bellreguard de fills els molts són XVIII segle el durant canvi, En al d’accés via una havia hi només pràcticament que present tenir Cal la produir va es 1609 el’any moriscs dels l’expulsió de Després No tenim notícies documentades del que durant a passava Bellreguard SEGLE XIX. és altra cosa que la redacció en forma de llei de l’informe Quintana. En el En Quintana. l’informe de llei de forma en redacció la que cosa altra és segona i tercera ensenyança. Igualment, aquesta normativa sancionava la sancionava ensenyança. Igualment, aquesta segona normativa i tercera criança, i també els principals drets iobligacions d’un ciutadà. criança, itambéelsprincipals drets bona de màximes i religió la de dogmes conéixer d’aritmètica, elementals regles unes dominar ortografia, bona i claredat amb escriure sentit, amb llegir escola: cada a d’impartir s’havia que continguts els s’assenyalaven Quintana l’informe En sostindre. podia la poble el si localitat, cada en una que disposava hi una haguera escola primària per cada S’hi cinc-cents veïns, o castellà. en d’impartir-se ha aquesta que i lliure, i gratuïta pública, exigeix que s’organitze una instrucció igual i completa, uniforme, universal, sobirania seua la recobrat ha que nació la de situació nova la que diu es on (1813), Quintana l’informe de cas el és com ocupa, ens que l’àmbit em de la Llei Moyano importants en 1857, normes se succeeixen diverses deles obligacions civils.cristiana delcatecisme i un resum veritat la d’aprendre han alumnes els que assenyala s’hi també que alhora de la monarquia s’òbriga una escola per a ensenyar a llegir,gaditana escriure estài dedicatcomptar, constitució laa la de Instrucció IX títol Pública el concret, on En pobles. es els mana tots que a lletresenprimeres tots els pobles d’Escolesdecreació laestablí ensenyançaprimerai la universalitatde la Reglamento es Reglamento L’any 1821 es publica el publica es 1821 L’any En els anys que van des de la Constitució de 1812 fins a la promulgació dóna caràcter legal a un sistema educatiu dividit en primera, Reglamento de Instrucción Pública, Instrucción de Reglamento

que no que

7 7 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 8 el l’anys’aprovà educatiu, 1845 terreny el En decrets. i lleis diverses les s’incardinen que en legislatiu marc el moderat, liberal caràcter marcat de serà «dècada llavors la A moderada». Constitució partir de 1843, de l’anomenada és 1854: a fins dura que d’Espanya història la en nou corresponent. impossibilitarl’aplicació enva d’Esparter sublevació la però constitucionals, preceptes els normativament desenvolupar de respectivament. especials ielsestudisd’erudició, escoles les facultats, les de ensenyaments els corresponien qual la superior,a instrucció la i superior; i elemental en torn seu al dividida secundària, superior,la instrucció i la elemental primària la comprenia que primària, instrucció la d’ensenyança: graus tres els regular van de l’ensenyança pública. gratuïtat la determinava i privada, i pública en instrucció la de divisió en l’apartat que tracta de la instrucció pública diu: “Por la dotación la “Por diu: pública instrucció la de tracta que l’apartat en document, dit del segona secció la En poble. la nostre al escola primera ser va segurament que la de l’existència de constatació primera la és i aprovació, seua la a per 1822-23, només bienni el que durant existir va Xàtiva, de Provincial Diputació presupostos l’efímera dels en tracta presentats Es Vercher. Blas secretari i pel Borràs certificada Miguel Síndic Regidor pel i Castillo Thomàs constitucional l’Alcalde per firmada Està ara. fins localitzada antiga més assignació la de tracta Es Bellreguard. de l’Ajuntament de actes les en municipal l’ensenyament a dedicada pressupostària disposició una trobem quan moment aquest en És escoles. les de dotació la i mestre del paga la ajuntaments, i sobre els seus exigus pressupostos requeia en exclusiva Llei Moyano, de1857. educatiu que contemporani, es materialitzarà amb la de promulgació la sistema del definició primera la a per bases les s’estableixen i graus els tots en gratuïta i universal educació una a renuncia es programa ln eea d Estudios de General Plan ’n 14, m l mjra ’dt ’sbl I sor u període un s’obri II, d’Isabel d’edat majoria la amb 1843, L’any Després de l’aprovació de la Constitució de 1837 va haver-hi intents es 1836, de Rivas de Duc del Pla l’anomenat amb Posteriorment, Però els encarregats de dur a terme la tasca educativa eren els eren educativa tasca la terme a dur de encarregats els Però cngt o a l Pdl. n aquest En Pidal). Pla a com (conegut l’anomenava l’anomenava de l’aprenentatge de casa”. “labors (No importància gran se gratuïtament mínims coneixements de tècniques agrícoles. En el cas de les xiquetes tenia uns de i Geografia sagrada, d’Història rudiments uns incloïen s’hi també sumar, “regles”bàsiques: catecisme; quatre restar,el i dividir) i multiplicar masculines es limitaven a la lectura, l’escriptura, el càlcul (com a màxim les hostiloalmenys difícildecomprendre. resultava li exterior món el i casa sa en i terres seues les en l’horitzó, de línia la en acabava vital àmbit seu el l’horta o camp del l’habitant a Per escriure. i a llegir a d’aprendre fet el en avantatge cap veure solia no llaurador El moment. del població la caracteritzava que instrucció la per interés nul el i cultural demanda de falta la per molt-- –i també sinó oficials, mitjans de mancances les per només explicar pot es no xifra, Aquesta població. la de 87% el abastaven 1880 l’any encara que regionals d’arribar cotes unes punt a al fins estés, extraordinàriament estava l’analfabetisme iexaminaven alsalumnes. nomenament deprofessors el controlaven l’ensenyança, amb relacionades ordes les estudiaven que crear,es van Pública amb caràcter obligatori, les Juntes locals d’Instrucció ínfimadepoblació. proporció superior,l’ensenyançai mitjana una accedir podia només fet, de qual, la a de només responsabilitza es aquest que sinó elemental, l’ensenyament escala 500rv.” rv. 800 Diputación lamisma niñas de según Por la Maestra la dotacióna a la por escala la acordada enseñanza con del dearreglo Pimera Maestro Safor que tenia escola, de manera que s’anticipà a les disposicions disposicions les a s’anticipà del que manera de escola, tenia que Safor e 0 hbtns tnr ua soa cre dl pressupost del càrrec municipal. a escola una tindre a habitants 400 de elemental, elemental, l cnieet qe ain e e taseo e ls escoles les en transmesos ser de havien que coneixements Els intencions, bones i disposicions encertades d’aquestes pesar A població cada en educatius objectius dels compliment el vigilar a Per competeix li no l’Estat a que idea la roman segle el tot Durant Ja hem assenyalat que Bellreguard era un dels pocs pobles de la Reglamento de las escuelas públicas de instrucción primària primària instrucción de públicas escuelas las de Reglamento de l’any 1838, en què s’obligava els pobles amb mes mes amb pobles els s’obligava què en 1838, l’any de costura ). notari d’aquella població, Juan Bautista Pastor, de data 12 de novembre de perl’Ajuntament. en casesllogades escolars pròpiament dits locals fins l’any 1926, i tindre fins aquell moment les de escoles s’ubicaven disposar va no corporacions, successives les Segons una acta --que es troba en el registre de Gandia-- davant del davant Gandia-- de registre el en troba es --que acta una Segons instal les a fa que Pel

lacions, Bellreguard, a pesar dels esforços de esforços dels pesar a Bellreguard, ·lacions,

9 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 10 titulada la caseta del poble, en la calle San Roque lindando...” Roque San calle la en poble, del caseta la titulada xiquets a l’escola, dels màximes morals, taules de deures multiplicació i principals descripcions de els llegir podien es què en paret la en col·locats manuscrits cartells de més a mestre--, pel fetes altres unes i impreses a per unes individuals l’aritmètica, cent en per mostres --cal·ligrafiades cartó, a l’escriptura pissarres sabien; en no que als per solts altres uns i escrivien que xiquets als per tinters i fusteria de cossos amb bancs amb Educativa l’escola, ubicada en el segon pis de l’ajuntament, estava equipada l’any següent. serinaugurat denou,queva altre d’un construcció la a per República,1935, l’anyII la de final a enderrocat de velló. 800reals seu domicili,a45xiquetesicobrava el en , lloc altre un en classe feia banda, seua la de Mestra, La Cristiana. i Doctrina regles) Aritmètica (lesquatre Escriptura, Lectura, eren impartia que matèries Les velló. de reals 1.850 municipal, pressupost del càrrec a por la misma.” “ Y por lo tanto, venden a José Castillo Pellicer esa casa casa esa Pellicer Castillo José a venden tanto, lo por Y “ misma.” la por expediente que se elevó a la Excelentísima Diputación que fue aprobada aprobada fue que Diputación Excelentísima la a elevó se que expediente Sant Miquel. Segons l’esmentat fins a l’any 1902, en què va ser traslladada a una casa llogada al de carrer de ultramar, de rematada en 1972 reales de vellón, por lo cual se formo el correspondiente correspondiente el formo se cual lo por vellón, de reales 1972 en rematada a dotar d’escola el poble, en deixa constància Pascual Madoz en el seu el en Madoz Pascual constància deixa en poble, el d’escola dotar a on trobava es deSantRoc. 3delcarrer actualment hihalacasaennúmero escoles-- les també d’ubicar s’havien –on Ajuntament Diccionario geográfico - estadístico-histórico de España y sus posesiones posesiones sus y España de estadístico-histórico - geográfico Diccionario feia constar el que segueix: 1842, l’alcalde constitucional Francisco Avargues, en nom de l’Ajuntament, pública subasta de una casa de la pertenencia del Ayuntamiento que fue fue que Ayuntamiento del pertenencia la de casa una de subasta pública edificar y construir una casa, cárcel y escuela, ha procedido a la venta en en venta la a procedido ha escuela, y cárcel casa, una construir y edificar niños”. Consistorial había una escuela de primera educación que concurrían 60 60 concurrían que educación primera de escuela una había Consistorial Tal com es desprén de les actes de les diverses visites de la Inspecció la de visites diverses les de Talactes les de desprén es com ser va l’escola hagut havia hi qual del pis segon el en L’ajuntament D’aquesta data i de la rapidesa amb la qual es van fer les obres per obres les fer van es qual la amb rapidesa la de i data D’aquesta nou del construcció la de despeses a front fer a per L’immoblevenut Aquell segon pis habilitat per a escola va estar funcionant com a tal publicat en 1846, quan diu: quan 1846, en publicat “Que dicha corporación con el objeto de poder poder de objeto el con corporación dicha “Que Diccionario , l’any 1846 el mestre cobrava, , l’any 1846 cobrava, el mestre “en el último piso de la casa casa la de piso último el “en

1860. Actes delaInspecció Educativa.

11 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 12 Acta de la Inspecció Educativa del’any 1866. Acta delaInspeccióEducativa carrer del’Ecce Homo, orientada alsudienbon estat. carrer xiquetes, i exercia a des Bellreguard de 1858. L’escola, i sa casa, estava al de pública elemental l’escola de titular mestra la era 1866 i 1863 1860, la Inspecció realitzada Educativa per l’inspector D. Domingo en Pio Aguirre de actes les en consta Segons 1847. de des elemental mestra de títol el tenia casada, mestra, Aquesta Lloret. Llinares Maria Ana ser va Educativa enlacasademestra. abans-- indicat hem –com trobava es xiquetes de la l’ajuntament; de l’edifici de Soriano. ManuelArtiga –encara-- era xiquets de classe la de titular mestre el que constar fa es Aguirre Pio Domingo D. per realitzades Educativa Inspecció la de visites respectives les de 1866 i 1863 1860, de actes les En 1853. de des poble nostre el en mestre de exercia ja València--, de Universitat la de Històric l’Arxiu el troben es --que Educativa Inspecció la de actes les de desprén es segons el dia20dejuny de1878. Bellreguard a Vamorir parròquia. la de vicari ser a passar va 1839 l’any el dia 15 ser de de nomenat junyBellreguard va rector de 1828; després, l’any 1875. morir va que i Ripollés, Blai de domicili el ha hi actualment on Aragonés, dels casa la a vivia que sabem que mestre d’un Manuel tracta D.Es Soriano. substituir Artiga va el mort seua la A 3. núm. Poble, viure del va Plaça la i a fills tindre van no Roselló, Alcaraz Mariana amb casar va Es documentat enlahistòriadeBellreguard. apareix que primària d’ensenyança professional primer Muñoz, Pellicer l’anyde la Casa 1844 Consistorial sembla construïda ser que Francisco va ministerial. una orde amb 1852 l’any generalitzat estat havia universal sistema últim d’aquest pesos i i mesures del sistema mètric decimal. que Cal implantació recordar La primera dona que tenim documentada en les actes de la Inspecció la de actes les en documentada tenim que dona primera La pis l’últim en Poble, del plaça la a ubicada estava xics de L’escola i mestre, de elemental títol el obtenir va 1854 l’any prevere Aquest eclesiàstics, estudis els seguit havia que Soriano, Artiga Manuel Don anys. 62 als 1853, el morir va i 1791 l’any nàixer va Francisco Don El primer mestre de xiquets que va estrenar l’escola situada al segon pis ambas inclusive; desde el miércoles de semana santa hasta el martes de martes el hasta santa semana de miércoles el desde inclusive; ambas demás días de fiesta entera, desde el 24 de Diciembre hasta el 10 de Enero, calendari “Todosescolar: los días serán de escuela excepto los domingos y mitjançantassots. correcció d’una disposicióde1837,enquèesvetava cas el és com escolars, hàbits certs prohibien o apropiat, més lectura de mètode el sobre instruccions donaven tant en tant de i bàsics, aspectes certs de n’ocupava se que sí escoles les finançava ni controlava no que de mestres LLoret. iAnaMaríaLLinares Cremades Seguí xiquetes: Isabel dues i Soriano Artiga Manuel jubilat prevere el xiquets, de i bellerguardí es fa constar s’hi saben llegir i escriure. Hi trobem un mestre cada de l’ofici relaciona es qüestió, en document el en habitants; 1874 havia hi poble al que consta Bellreguard, de pobladors els tots apareixen aaquestaescola. referència cap fa es no posteriors d’Inspecció actes les En classe. a ordinàriament assistien que xiquetes les 25 eren llavors 10; de més de 10 i anys 10 els de 6 anys, els 6 i 12 estaven entre menors alumnes, de les quals 11 eren 33 matricular van es anyaquell escola seua la en que constar fa es 1866 de l’acta En escolars. 26 regularitat amb assistien hi que sabem també 10; de majors eren 4 i anys 10 els i 6 els entre estaven 14 anys, 6 de hi havia matriculades un total de 30 xiquetes, de les quals 12 eren menors escola seua la en que sabem 1863 de Educativa Inspecció la de l’acta De poble. al quedar va que xiquetes de ensenyant l’única ser va que manera de oficial, plaça la ocupar a passar va l’ajuntament, de càrrec a cobrava que mestra la retirar va es Rocquan Sant que de i 61 núm. carrer al vivia estava en possessió del títol elemental de magisteri des de l’any 1857, que i regent, i estava situada a la Plaça del Poble. D’aquesta mestra sabem que escola privada per a xiquetes. Isabel Seguí Cremades era la seua propietària

Molt més cridanera per a la nostra mentalitat resulta la duració del duració la resulta mentalitat nostra la a per cridanera més Molt Estiu: de7a10delmatíi 3a6delavesprada. de8a11delmatí.De25lavesprada. Hivern: L’horari elsegüent: era declasse encara nació la de govern el moments aquells en que veritat es bé Si què en complet inventari primer el és que 1860, de cens el En una haver va hi que notícia tenim XIX, segle del seixanta anys els En

13 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 14 Acta de la Inspecció Educativa del’any 1880. Acta delaInspecció Educativa Llibre de comptabilitat de l’escolapública decomptabilitat de xiquets. Llibre ri du cnes nr lbrl i osraos la conservadors, i liberals entre consens d’un fruit als10anys. l’escola era de d’abandó habitual l’edat període aquell En nacional”. fiesta de días los (y) Majestad Su de días los inclusive, ambos Resurección, de pascua afecten les localitats. Les més importants eren lessegüents: eren afecten leslocalitats. Lesmésimportants fer de s’encarregaren rectors persetmana. cristianaalmenys unavegada deDoctrinaiMoral repassos senyors respectius els que procurar del poble l’Alcalde per visada i rector respectiu pel efecte aquest a expedida certificació mitjançant pagar-la, puguen no encarregats o tutors quals, dels pares els xiquets als públiques escoles les en gratuïtament donarà caràcter bligatoriperatotselsespanyols desisanouanys. ensenyança, l’elementalilasuperior. enlaprimera cursar elementals peralxiquetsbarons. alesescoles. continguts delsensenyaments quecaliaimpartir els disposen es ella En presentar. va la qui Moyano, Claudio Foment, de Pública, El dia 9 de setembre de 1857 va ser aprovada en les Corts Generals, Generals, Corts les en aprovada ser va 1857 de setembre de 9 dia El Les escoles havien d’estar a dels càrrec poblescorresponents els quals que disposicions diverses també apareixen llei important aquesta En de havia govern el que disposava es què en article un era L’11é. es elemental ensenyança primera la que s’assenyalava 9é l’article En de era elemental ensenyança primera la que s’instituïa 7é l’article En nocionsd’higienedomèstica. Tercer: Lleugeres Segon: Elementsdedibuix alesmateixeslabors. aplicat pròpiesdelsexe. Labors Primer: de havien xiquetes les que matèries les s’assenyalaven 5é. l’article En indústriaicomerç. nocionsd’agricultura, Sisé: Breus imonedes). Cinqué: Principisd’Aritmètica(pesos, mesures castellanaiortografia. PrincipisdeGramàtica Quart: Tercer: Escriptura. Segon: Lectura. DoctrinaCristianainocions d’HistòriaSagrada. Primer: Així, 2n, en entre altres article disposicions s’establien les ensenyances coneguda amb el nom de Llei Moyano, per haver estat el ministre Moyano,Llei ministre de el nom estat el haver amb per coneguda Ley de Instrucción Instrucción de Ley Laguar, fill del cirurgià Joaquin Peretó, natural de Sanet. La primera primera La Sanet. de natural Peretó, Joaquin cirurgià del fill Laguar, següents: poderpermetre. però, s’hodevien Bellreguard, a pocs molt econòmica; situació bona d’una gaudiren que xiquets dels aportacions les amb complementat ser de havia que manera de escàs, molt realment salari un malament i tard pagaven els excepció-- una ser devia en no nostre mestre el –i ajuntaments els un efectivament, d’escola”: que fam més “passar de aforisme cèlebre el injustificat era L’analfabetisme del95’36percent. poble, doncs, femeníalnostre era escolar. activitat seua la de ensenyar, resultat van el els no d’elles i pares si aquestes cinc dones els ser sabien llegir i respectius va perquè escriure i filla Tarrasó; de Francisco Gadea, Aragonés Borrás, i Francisca Aragonés Pellicer Miguel de esposa Roda, Muñoz Francisca María Ferrer, Dolores al isexe les dones femení: les dues Mestres les quals només 5 pertanyien de cent, per 4’64 el dir a és persones, 87 escriure i llegir sabien només delsalumnesabsentistes. municipals ambimposiciódemultesalspares autoritats les per perseguit era tot, i fins i gran, molt era L’absentisme les mínimes condicions materials i ben poca cosa hi podien fer els mestres. reunien no l’època de aules les l’escola, per despertar-se a començava 1000i3000habitants. entre anuals enelspobles quetingueren reals 3.300 de fix sou un i família, seua la a per i ell a per capaç decent, títol. havien d’haver complit vint anys i estaren possessió del corresponent de xiquetes. escola pública elemental de xiquets, i una altra, encara que fóra incompleta, una d’haver,necessàriament, havia hi ànimes 500 de més de poblacions la quantitat necessària per a atendre-les. També que s’hi en disposava les havien d’incloure en els pressuposts municipals, com a despesa obligatòria,

oqi Prt Spn, act ’n 14 a Cmel e a al de Vall la de Campell al 1844 l’any nascut Sapena, Peretó Joaquin mestres els recordar convé XIX segle del meitat segona la Durant no que relleu de posar cal mestres, dels retribucions les a fa que Pel Bellreguard de habitants 1874 dels que desprén es 1860 de cens Del que l’interés i esmerçats pressupostaris i legals esforços els Malgrat A més a més, s’hi disposava que els mestres havien de gaudir d’habitació El nomenament de mestres corresponia al Govern, i s’hi assenyalava que

15 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 16 a sul pbia e niños, de pública escuela la d’instrucció primària. d’instrucció 825 ptes. anuals cadascun, ja que els dos tenen el mateix títol: professors Publica no canviaInstrucció i el sou i és del de el mestre la mateix: mestra natural Sirera, de Parcent. Mora Jaime mestre don és el comptes els llibre, del firmar de final al responsable fins moment, d’aquell partir curs el A acabar en 1924-25. s’esdevé Evaristo que don jubilació, seua l’escola la a de fins Peiró, part Morant per llibre aquest firma 1888-89, del curs partir A d’Alcàsser. natural Almudéver, Chanzá José don mestre el director.del mestre i l’alcalde de signatura la ha hi curs cada de final A etc. escolar material el mobiliari, del reparació la neteja, la ara com l’ajuntament per pagats i detallen s’hi i 1934 l’escola per en ocasionades despeses escolar,les curs acaba per i comptablement i 1883-84 curs el en comença text El s e aia ipràca l oexmn del coneixement el importància capital de és deSantVicent. sa casa,ubicadaalcarrer tenia una Josefa “escola Pellicerde cagons” a de Bellreguard, Gai, natural 1896 l’any que també Sabem 1869. el Morell Dominguis Paulina donya mestra la i 1886 el Peiró, Morant Evaristo don 1884; l’any Almudéver, Chanzá José don 1882; el Andrés, Morales Manuel don 1870; el Sancho, Nicolas don passar van hi també que indica ens treball, popular seu el d’escola. Mestre a com i Bellreguard Sendra de plaça de adquirir Ramirez en poble nostre Teresa al traslladà amb es següent l’any a Bellreguard a casà es anys quan 27 1871, L’any tenia Peretons. actuals dels antecessor darrer, --aquest Peretó, Lleó de i Peretó Leonardo de tractava Es poble. del dones amb casats estaven i Sagra de naturals eren que seus, parents uns de Conca. A degué Bellreguard vindre província per la relació que la mantenia amb a Buciegas, de poble el ser va mestre d’aquest destinació Des de l’any 1894 fins al 1900 l’assignació per part de l’Ajuntament a l’Ajuntament de part per l’assignació 1900 al fins l’anyde 1894 Des i Escrivá Carbonell José alcalde sent 1883-84 curs el en Comença Per a entendre el funcionament de la institució escolar al nostre poble nostre al escolar institució la de funcionament el entendre Pera en Morant, Evaristo don anteriorment, ressenyats mestres dels part A recuperat de l’oblit per Encarna Garrigós. Garrigós. Encarna per l’oblit de recuperat Llibro de contabilidad de de contabilidad de Llibro concret peraedificarlesnoves escoles. concret espai un reservar poder va es poble, del urbanístic creixement el amb i, segle nou el esperar Caldrà escoles. les dignament ubicar-hi poder a per cases diverses llogant esmenar intentar va l’Ajuntament que i instal arribaven noves unes constantment, reclama, es instal delescasesperalsmestres. el lloguer i escolar material el són figuren hi que despeses les primària, d’instrucció l el v fnlta, eò ab n rn èii pl u f a les a fa que pel dèficit gran un amb però, finalitzar, va segle El l’apartat en municipals, pressuposts els en 1902, l’any de partir A lacions escolars; en ·lacions les escolars; actes de les visites de la Inspecció Educativa 1880. Acta de la Junta Local d’Instrucció Primària. 1880. Acta delaJunta Locald’Instrucció ain qe o a no mai no que ·lacions Bellreguard. de mestres dos Tots Marco. amb el seu fill Evaristo Morant

Don Evaristo Morant Peiró

17 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 18 1905. Grup de l’escola de pàrvuls deJosefa Pellicer Gay. del’escolapàrvuls 1905. Grup DE L’INICI DEL SEGLE FINS LA CONSTRUCCIÓ DE LES ESCOLES continuen de mestres enaquestcanvi desegle. continuen demestres l’ajuntamentsegons lesnecessitatseducatives. que llogarà locals diversos per pelegrinatge un d’aleshores partir a comença, docent, pràctica La nou. escolar edifici d’un poble el dotar poder de situació en veu econòmica, alliberat d’aquesta les càrrega arques municipals no estan els edificis escolars, que a corresponien l’administració local, el municipi es no però l’estat, de càrrec a aniran primària públiquesd’instrucció escoles es disposa que el pagament de les obligacions de personal i material de les seu estatmoltdolent. el i reduïda és l’escola que constància deixa es Educativa, Inspecció la de matriculats. Com ja hem vist, en el capítol anterior, en les actes xiquetes de i les xiquets visites de quantitat la acollir a per suficients eren no escolars a local-escola i Senyordel casa-habitació PeiróMestre Morant Evaristo (el indecència del local situat en la Casa Consistorial antiga, es va habilitar com L’any 1900 els superava Bellreguard 2500 habitants i les instal Segons ens conta don Evaristo Morant Marco Morell, Dominguis Paulina i Potries de natural Peiró Morant Evaristo Tot i que des de la publicació del decret de 17 d’agost de 1901, en el qual SEGLE XX. 1 , en 1902 per incapacitat i ·lacions com van ser els alts de casa el casa de alts els ser van com locals, diversos ocupar va també xiquetes les de La 22. núm. Vicent Sant en Sant el Miquel, carrer núm. 30, i més tard a la de Benardí Marco, carrer d’assistència i la carència de materials; que en la seua classe hi havia un havia hi classe seua la en que materials; de carència la i d’assistència condicions les harmonitzar intentat ha que diu ens d’Educació--, Local Junta la per presidits exàmens dels --després 1913 l’any curs el finalitzar en redactar va que memòria la en Peiró, Morant Evaristo don mestre El menudes. nou, quedar,de van escoles les aviat que ja definitiva, solució Escolar, elnouCentre serinaugurat 1926 va quesolsteniaplantabaixa. de setembre de 29 dia el que fins llocs, d’altres entre 22, Ecce-Homo, seu pare), la part alta de la casa propietat d’En Miquel Sarió ( Sarió Miquel d’En propietat casa la de alta part la pare), seu la Guàrdia Civil, en l’Avinguda d’Alacant, la del senyor Celestí ( Celestí senyor del la d’Alacant, l’Avinguda en Civil, Guàrdia la m tt mlrt l efro d lautmn, o ’riaa una a s’arribava no l’ajuntament, de esforços els malgrat tot, Amb 1 de Bellreguard, pàg. 223. Bellreguard 1997. pàg. 223.Bellreguard de Bellreguard, MORANT MORANT MARCO, EVARISTO. Plànol escoladeJosefa Pellicer Gay. deJosefa Pellicer Gay.1904. Petició inscripcióescoladepàrvuls Monografia geohistória de Bellreguard de geohistória Monografia Melero , després de ser Casa-Caserna de Casa-Caserna ser de després , . Ed. Ajuntament Catanyero Daniel ) en )

)

19 19 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 20 1915.- Grup amb el mestre Evaristo Morant Peiró. Morant Evaristo ambelmestre 1915.- Grup enters, vuit taules d’escriptura i 16 tinters de zinc, dezinc, i16tinters vuit taulesd’escriptura enters, i quatre cadires, cadires, i quatre d’Història Sagrada i de lectures. idelectures. d’Història Sagrada l’horari escolar i una composició poètica d’alabança a la bandera). alabandera). escolar iunacomposiciópoèticad’alabança l’horari de distribució la de Mesures, Pesosi de Rei, el Majestat sa de Concepció, totelmobiliariimaterialescolarquehihaenl’aula: reflecteix es inventari aquest En l’escola. de inventari primer el realitza es 1911, les alumes va progressar enelsensenyaments méspràctics. progressar les alumesva en acabar el període escolar, 25 eixiren d’aquella situació i la major de part a l’inici del 60 escolars curs són totalment analfabetes, va aconseguir que, que xiquetes,135 té encara escola i seua la En PaulinaMorell. Dominguis mestra la a substituir va que Valenciano, Martínez Teresa donya mestra la s’expressa semblats termes En directament. atendre’ls pot no mestre el i caben no quasi d’excessiu qual el en per reduït tan local lamenta un en d’alumnes es nombre també d’ensenyament; tasca la dur poder a endavant per material de dotació poca la també i camp— al faena de períodes en tot --sobre l’assistència en irregularitat la famílies, les de dificulten que el seu treball pedagògic, i entre aquests causes assenyala el poc interés les exposant mestre el Continua elementals. coneixements eren analfabets, pràcticament tots van acabar el xiquets curs amb 63 l’adquisició curs, d’uns del l’inici a que encara que però alumnes, 111 de total puesto que es la base sólida para la regeneración de la patria” la de regeneración la para sólida base la es que puesto la sagrada obra redentora de la educación con los medios que disponen, disponen, que medios los con educación la de redentora obra sagrada la a tantas cosas atienden, no deben olvidar la sagrada misión de proteger proteger de misión sagrada la olvidar deben no atienden, cosas tantas a Dotze • defustaisis Sispissarres • demercuri Untermòmetre • d’Europa, ielmapa d’Espanya Elmapa iPortugal • La • deparet, Unrellotge • amb Cartells • Un • Els dos mestres acaben demanant que demanant acaben mestres dos Els Segons el taula crucifix “ Llibre de comptabilitat de l’escola pública de xiquets” de pública l’escola de comptabilitat de Llibre “ pissarres del i sis professor les quadres oracions manuals amb (del d’entrada iunaregla, peraesborrar, raspalls cartera i Sagrat un tauler “el Estado y el Municipio que que Municipio el y Estado “el d’hule Cor i eixida, de comptador i escrivania Jesús, de màximes de de la amb Puríssima números morals, timbre l’any Nomenclàtor de lª ensenyança, dotze llibres de castellana, llibres dotze ensenyança, llengua lª de Nomenclàtor de diccionari manuals, treballs gramatical, anàlisi vuit llibres llibres vuit del coneixement. món al veïns nous incorporava l’escola doncs, Lentament, d’edat. anys 65 de majors persones a corresponia analfabets dels 94,33% el que, però destacar, Cal d’analfabets. cent per 68,79 un encara havia hi tot, amb 1860); (de anterior cens del respecte cent per 28,57 al respecte alfabetitzats bellreguardins de augment un observa s’hi que manera de població, la de cent per 33,21 el eren escriure i llegir sabien hi que els data aquella en Municipal-- l’Arxiu a --existent empadronament aquest EcceHomoambelnomde“EscuelaSanVicente”. en elcarrer adults i pàrvuls ensenyança, primera de escola una obrir va Bellreguard, Majorl’any 1928. obrint-neunaelcarrer Gregori continuarIsabel va la pàrvuls de l’escola de tradició La 22. Homo, Ecce carrer el en l’escola tenia que Ballester Marco Lorenza per substituïda ser va mestra aquesta sol documentació la tota aporta cosa qual la que la seua escola siga inscrita en el de registre la inspecció educativa per segle XIX, atenent-se al Reial del Decret dia 21 de juliol de 1902, demana una escola de en pàrvuls el sant carrer Vicent número 16, des de finals del comptabilitat. de llibre el i matrícula de classificació, de d’assistència, Llibres xiquets. De • ambelseupal. escutilabandera Enl’exterior: • peralapissarra, quinqués, ielcavallet tres Unrosari, • peralesgorres, Dospenjadors • Duesbotelles detinta, • Unamedalla deplata, • Sisbancsper axiquets, • demetre, Unaregla • L’armari, elplomallil’espolsador, • Segons el cens de 1924, Bellreguard tenia 2.544 habitants. Estudiat habitants. 2.544 tenia Bellreguard 1924, de cens el Segons de veí i d’Altea natural Llorca, Malonda Vicent mestre el L’any1914 PellicerGay,Josefa mestra oberta la tenia 1904 que de juny de 25 El mgs e artesano del Amigos llibres: Tratado de escritura, de Tratado dvro lirs eatt ete els entre repartits llibres diversos i Legislació de la lª ensenyança, lª la de Legislació licitada. Quan es va jubilar va es Quan ·licitada.

Riquezas de la lengua, lengua, la de Riquezas

21 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 22 se observaban los olores propios de dichos lugares que puede perjudicar perjudicar puede que lugares dichos de propios olores los observaban se retretes se encontraban dentro de la clase que por hallarse al descubierto descubierto al hallarse por que clase la de dentro encontraban se retretes LA JUNTA LOCAL DEPRIMERAENZAÑANZA de párvulos (cagons) instalada en la calle San Vicente, se observó que los los que observó se Vicente, San calle la en instalada (cagons) párvulos de Gay diu el següent: següent: el diu Gay Junta efectua a la l’escola que que en el inspecció sant carrer Vicent la tenia la de mestra Josefa Pellicerdesprés 1905, de setembre de 21 dia del il ben exemple Un escoles. les provocada per la falta de mitjans, hi havia que afegir-li la falta d’higiene en Ensenyança. delConsellLocaldePrimera deixa desermembre PopularFront del l’ajuntament de constitució la amb 1936 l’any de partir dels i de pares mares família i a el els metge,representants aquest càrrec delegat, regidor el igual, segueixen components altres rector,els senyor l’ensenyament,el de laic caràcter el donat pertànyer, de deixarà També de des i vocal a com la llavors presidència l’ocupa un ni mestre destinat al poble i elegit entre ells. President a com Consell del part forma no ja l’alcalde Constitució nova la de l’aprovació amb república segona la de partir A mares. les de representant la i família de pares dels representant un delegat, regidor un metge, el rector, el vocals a com i Presidència la Ensenyança. Primera de 1932 passa a denominar-se Consell etc. dels Local A mestres de partir cessaments i nomenaments els centres, als inspeccions les l’Ajuntament, ja que en ells queden les reflectides discussions, la de relació la Junta amb indicat període el durant l’escola de i l’ensenyament de desenvolupament de 1905 fins a 1938. Gràcies a aquestos llibres es pot fer un seguiment del des Junta aquesta celebrar va que reunions les totes de actes les troben es quals els en toms dos de compost Ensenyança Primera de Local Junta i els xics al’Escola Pia. (ursulines) franceses comencenenviara seuselsestudiarfills a Gandia: xiqueslesmongeslesa Cal destacar que a principi d’aquest segle a la precarietat en l’ensenyança, ostentava que torn de l’Alcalde per formada estava Junta Aquesta la de d’Actes llibre el conserva es Bellreguard de Municipal l’Arxiu En possibilitats amb pares alguns vint anys dels dècada la de partir A “Inspeccionada por la Junta Local, la escuela privada privada escuela la Local, Junta la por “Inspeccionada lustratiu de tot això el trobem llegint l’acta llegint trobem el això tot de ·lustratiu de su profesión.” su de al régimen constituido en todos sus actos tanto públicamente como en los los en como públicamente tanto actos sus todos en constituido régimen al al contrario es un verdadero republicano demostrando respeto y adhesión adhesión y respeto demostrando republicano verdadero un es contrario al general que dicho maestro no hace propaganda antirrepublicana sino que que sino antirrepublicana propaganda hace no maestro dicho que general verídico, no solo a este Consejo, sino también al Ayuntamiento y pueblo en en pueblo y Ayuntamiento al también sino Consejo, este a solo no verídico, unánimemente de acuerdo dicen: Que les consta como hecho cierto y y cierto hecho como consta les Que dicen: acuerdo de unánimemente respecto. Respecto a esta denuncia, la Junta Local de Primera Enseñanza Enseñanza Primera de Local Junta la denuncia, esta a Respecto respecto. propaganda antirrepublicana y por eso ruega al Consejo se manifieste al al manifieste se Consejo al ruega eso por y antirrepublicana propaganda natural). Que en las mencionadas denuncias se acusa al Sr. Mora de hacer hacer de Mora Sr. al acusa se denuncias mencionadas las en Que natural). cierre de los excusados y el traslado a otro lugar.” otro a traslado el y excusados los de cierre han formulado por algunos vecinos del pueblo de Parcent (de donde era era donde (de Parcent de pueblo del vecinos algunos por formulado han la salud de los párvulos ordenando a la maestra (Josefa Pellicer Gay) el el Gay) Pellicer (Josefa maestra la a ordenando párvulos los de salud la unas denuncias que contra el maestro el señor Jaime Mora Sirera se se Sirera Mora Jaime señor el maestro el contra que denuncias unas l’acta n a ul a rsdna l msr Gnvv Croa dn compte dóna Cardona, Genoveva següent: del mestra la presidenta, la 1933, de qual juliol la de 6 en dia el fer va es que sessió la de l’acta recull que el prova bona una n’és afirmació d’aquesta Consell, del politització la se Pellicer Planes, MuñozPellicer. iFrancisca Consolació Carbonell, Pavía María Millet, Marco Pellicer, Concepció Marco Manuela Bordás Peiró, Antonia López Mejia, Felicitat Boigues Pellicer, Rosa : xiquetes en i Garcia, Salvador Negre, José Gregori, Francisco Carbonell, JoséMaría García, Camilo VicenteMarco, Costa, LLorca, Emilio Bernardino d’excel nota la tret havien els Durant anys 1912 i 1913 en constava acta la dels relació alumnes que ple examinava als alumnes preguntant sobre totes les matèries estudiades. HistòriaiGeografia, Aritmètica, Religió, Gramàtica, l’ensenyament. a destinat públic establiment un com funcionar poder a per sanitat, de els ells en permisos, els tots concedits estat havien li escola aquesta a que Un any després, aquest Consell, acorda per unanimitat que conste en conste que unanimitat per acorda Consell, aquest després, any Un m l isarcó e a eoa eúlc v cmna a produir- a començar va República segona la de instauració la Amb Tots els anys, en finalitzar que el el era curs dia 15 de juliol, la Junta en Lectura, eren: segle de primer d’aquesta d’ensenyança matèries Les “el sentimiento por el traslado (a Alcalalí) del señor Jaime Mora, Mora, Jaime señor del Alcalalí) (a traslado el por sentimiento “el “El señor inspector de esta zona informa que ha recibido recibido ha que informa zona esta de inspector señor “El lent que en xiquets van ser: Fernando Pellicer, Fernando ser: van xiquets en que ·lent Tan sols feia un any un feia sols Tan hacen acreedor de este pequeño homenaje.” pequeño este de acreedor hacen cuyas reconocidas dotes de competencia, celo y actividad profesional le le profesional actividad y celo competencia, de dotes reconocidas cuyas García, Adrián Pavía Cremades, Camilo Caudeli Canet, Francisca Pérez Pérez Francisca Canet, Caudeli Camilo Cremades, Pavía Adrián García, Carbonell Josefa Morant, Borrás Dionisio Caudeli, Pellicer Peiró Simeón Vicenta Fuster, LLiberós, Amalia Marti, Bosch Fernando de: noms els apareixen i família de pares els entre Junta, d’aquesta part formar van a funcionar a comença que i Cardona del mateix any.l’octubre Pellicer Teresa de cursillista costa a mestra la a creada d’ella capdavant sent al posant anys, escola sis dita la a l’Ajuntament tres de xiquetes i xiquets a per sol Lambiés, Fuster 1927. Grup Escolar.1927. Grup Repasant les actes trobem també els noms de les persones que en en que persones les de noms els també trobem actes les Repasant Pedro mestre pel presidit Consell el 1936, de maig de mes el En · licita a l’Ajuntament la creació d’un parvulari parvulari d’un creació la l’Ajuntament a licita

LA CONSTRUCCIÓDELES ESCOLES Fuster Lambiés. Pedro i Millet Cardona Genoveva Morant, Borrás Dionisio Catalá, Marco Carlos Ribes, Muñoz Ramón Martínez, Marco Fernando Estellés, Barberá de Rosendo càrrec Esteve, Muñoz el Narciso Cánoves, tenir Pellicer Van Fernando Garcia. president: Pastor Purificación i Monparler Giner Miguel Pérez, Pascual, Borrás Maria Pérez, Borrás Moscardó Pastor,Dionisio Borrás María Rogelia Ciscar, Ballester Vicente Francisco Molió, celebrada l’11 de novembre de 1925 l’Ajuntament, essent alcalde Carlos Carlos alcalde essent l’Ajuntament, 1925 de novembre de l’11 celebrada sessió en escolar.Així, centre un construir de necessitat la seriosament planteja es municipal experimentar,a comença corporació poble la el que

Durant la Dictadura de Primo de Rivera i amb el creixement urbanístic creixement el amb i Rivera de Primo de Dictadura la Durant

23 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 24 següents: hagen de subjectar-se les obres de l’esmentat edifici escolar.” edifici l’esmentat de obres les subjectar-se de hagen les escoles i obrir un altre concurs per a la presentació de projectes a què què a projectes de presentació la a per concurs altre un obrir i escoles les condicions necessàries per a l’adquisició d’un solar per a emplaçament de de emplaçament a per solar d’un l’adquisició a per necessàries condicions escoles noves. L’acta, que ens hem pres la llibertat de traduir,diu: de llibertat la pres hem L’acta,ens noves. que escoles les de construcció la de tasca la d’emprendre l’acord pren Català, Marco aquesta reunió, com, indica la convocatòria, té com a objecte fixar les les fixar objecte a com té convocatòria, la indica com, reunió, aquesta de manera que la posterior reba el sol durant les vesprades d’hivern. vesprades les durant sol el reba posterior la que manera de a la població i distant de carreteres. de distant i població la a quinze dies següents a la data que expire el termini del mateix. del termini el expire que data la a següents dies quinze 1. Primer. Buscar un solar per al seu emplaçament en les condicions condicions les en emplaçament seu al per solar un Buscar Primer. Per unanimitat dels senyors assistents s’acorda : s’acorda assistents senyors dels unanimitat Per 2. 3. 4. 5. 6. Segon.- Obrir concurs per vint dies en les condicions següents: condicions les en dies vint per concurs Obrir Segon.- La seua extensió mínima ha de ser de dues fanecades. dues de ser de ha mínima extensió seua La Haurà d’estar allunyat de sèquies, pous negres, basses, etc. basses, negres, pous sèquies, de allunyat d’estar Haurà La fatxada de major longitud ha de trobar-se orientada al sud-est sud-est al orientada trobar-se de ha longitud major de fatxada La El solar ha d’estar en paratge sec i no assotat pels vents, pròxim pròxim vents, pels assotat no i sec paratge en d’estar ha solar El El seu preu ha de ser de cinc mil dues-centes pessetes a la baixa. la a pessetes dues-centes mil cinc de ser de ha preu seu El L’Ajuntament fallarà el concurs transcorreguts els dins dels dels dins els transcorreguts concurs el fallarà L’Ajuntament pavellons units amb un total de quatre aules en en aules quatre de total un amb units pavellons una sola planta i separats xiquets i xiquetes. i xiquets separats i planta sola una A.- La superfície edificable serà la necessària. la serà edificable superfície La A.- B.- L’edifici haurà de comprendre dos dos comprendre de haurà L’edifici B.- característiques de la construcció. la de característiques excedir de 40.000 pessetes 40.000 de excedir C.- Queda a l’arbitri dels concursants les les concursants dels l’arbitri a Queda C.- cinc-centes pessetes, com a premi i i premi a com pessetes, cinc-centes D.- El pressupost de l’obra no podrà podrà no l’obra de pressupost El D.- honoraris. E.- L’autor del projecte percebrà mil mil percebrà projecte del L’autor E.- aprovat per la Comissió Sanitària Sanitària Comissió la per aprovat Provincial. F.- El projecte serà primerament primerament serà projecte El F.- “Que “Que escuelas nuevas”. escuelas escolares, estiman que es de toda urgencia comenzar las obras de las las de obras las comenzar urgencia toda de es que estiman escolares, ni medios higiénicos ... son inmuebles malamente adoptados a edificios edificios a adoptados malamente inmuebles son ... higiénicos medios ni Sanitat de la mateixa. mateixa. la de Sanitat motivo la enseñanza no puede darse en condiciones decorosas y prácticas prácticas y decorosas condiciones en darse puede no enseñanza la motivo mestres jubilats i en actiu d’aquesta localitat i l’Inspector municipal de de municipal l’Inspector i localitat d’aquesta actiu en i jubilats mestres por completo para la población escolar que está en ellos acinada. Por tal tal Por acinada. ellos en está que escolar población la para completo por de l’acord de la construcció es disposa que amb urgència dictaminen els els dictaminen urgència amb que disposa es construcció la de l’acord de de este pueblo que son una por cada sexo, los cuales son insuficientes insuficientes son cuales los sexo, cada por una son que pueblo este de la vigilància i direcció de l’Arquitecte Joaquin Aracil. En la mateixa acta acta mateixa la En Aracil. Joaquin l’Arquitecte de direcció i vigilància la en sessió celebrada segons acta el 23 de gener de 1926, s’acordà s’acordà 1926, de gener de 23 el acta segons celebrada sessió en Pellicer, Escrivà Miguel tinent segon i Peiró Carbonell Jaime alcalde tinent de 8.000 pessetes. Als pocs dies va ser col ser va dies pocs Als pessetes. 8.000 import de un per Borràs Garcia Dionisio a i Morant Borràs Gabriel a terra de 1926 que deia Genoveva Cardona Millet, van enviar un escrit a l’alcalde el dia 26 de gener d’obra es va alçareldia 22desetembre. esva d’obra una setmana després començà del la final seua La construcció. certificació El dia 8 de febrer es va pagar als propietaris dels i terrenys el 15 de febrer, quantitat de 1.500 pessetes com a honoraris per la realització del projecte. etc.realitzats. elstransports elsjornals, totes lescompres, de les esmentades obres. En el Llibre d’Intervenció de Despeses es detallen d’alcalde i que tots fera contractara era, els pagaments per a la realització tinent Pellicer,a com Escrivà Miguel que encarregar va i d’administració, Més Millet. Cardona Genoveva La impossible. rapidesa, donya ser inaugurades. va ser van directora any primera mateix seua del Miquel Sant Cremades dia Emilia El i Pérez Viñarta. Orts Abilio padrins a com actuar van hi i construcció de les escoles amb urgència i per administració directa sota sota directa administració per i urgència amb escoles les de construcció rs eo dsrs esn acle inso ors oat primer Morant, Borràs Dionisio alcalde essent després, mesos Tres Així, doncs, i amb urgència, es van comprar dues fanecades de fanecades dues comprar van es urgència, amb i doncs, Així, i Gay Pellicer Vicente Peiró, Morant Evaristo mestres, els Consultats El dia 26 de gener de 1926 es paguen a l’arquitecte Joaquin Aracil la Aracil Joaquin l’arquitecte a paguen es 1926 de gener de 26 dia El sistema pel fóra construcció seua la que acordar va corporació La “... los locales en que funcionan las escuelas nacionales nacionales escuelas las funcionan que en locales los “... · locada la primera pedra pedra primera la locada la la Pedro Fuster. i Mora Jaime mestres els amb xics de iPedro Fuster. Pérez Dolores Cardona, Genoveva Jaime mora, mestrs

Curs 1928-29. Les dues classes classes dues Les 1928-29. Curs els amb Borrás Dionisio L’alcalde

25 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 26 Abelardo Pellicer Todolí, frare francescà destinat a Madrid i fill del poble, del fill i Madrid a destinat francescà Todolí,frare Pellicer Abelardo que presents els tots a comunicar va l’alcalde 1930, de desembre de 18 pessetes. 35.532 de quantitat la rebre va es 1931 de juliol de 27 dia el i aprovada 32.000 a 40.000 pessetes per a les Escoles noves. Aquesta petició ser va de subvenció una Ensenyança, Primera de General Direcció les de mitjà sol l’Ajuntament de nom en perquè Borràs Dionisio de 50pessetes. valor un per poble del xiquetes i xiquets als per llepolies repartir van es i del mateix estil. i12cadires per alsprofessors seients quadre i d’escriptori taules quatre Deyrolle, sistema bipersonals taules trenta Tavernes: Giner,de Federico de fàbrica la a adquirit ser va escolar mobiliari pessetes.El 76.193,35 de ser va inversió, nova aquesta en gastat total el final, Al etc. pati, del portes les ara, ha hi que mateix el és que i de1927 Nadal el construir va es que reixat, el i escolar,tanca la 5.000 Escrivà Miguel i pessetes pessetes. 25.000 Cremades, Juan el deixar canonge van la quantitat Aquesta l’obra. iniciar poder a per pessetes, del’era) (al costatdelclot : següents cobriramblespartides van 41.448,68 pessetes. a ascendir van terrenys-- els i d’obra direcció la projecte, del honoraris Segons l’acta de la sessió celebrada, per la municipal corporació del dia aleshores, l’alcalde, autoritzar va es 1928, de juliol de mes el En pessetes 325 costar va que àpat un fer va es inauguració la de dia El material el i mobiliari del cost el afegir cal despeses aquestes A 30.000 diners, dels avançament un rebre va Municipal Corporació La 25000 pts. delsenyor per50obligacions Gregori. Juan Cremades 5000 pts. Pellicer deMiguelEscrivà per10obligacions redimida. personal delaprestació l’import 395 pts. era metres 900 de solars sis de venda la per corresponien pts. 9021,50 del’anterior i sobrant ordinari 2036,34 pts., del pressupost procedents Segons el Segons els –inclosos escoles les de construcció la de totals despeses Les Llibre d’Intervenció d’Ingressos, d’Intervenció Llibre les despeses anteriors es anteriors despeses les licitara a l’estat, per l’estat, a ·licitara duga a terme laditainstal aterme duga sol se cosa qual la per havia, hi que wàters dos als per com així local del neteja i alumnes dels consum concedit, perlaqualcosavolferconstarelseuagraïment. la subvenció demanava Pública, per a l’escola fora al Ministeri d’Instrucció s’havia un interés pres gran intercedint per a que l’expedient en el qual es AMPLIACIÓ DEL’ESCOLA AMBNOVES CLASSES. concepte dels que sabien llegir iescriure. llegir delsque sabien concepte són fiables en perquè els censos no d’empadronament el posteriors figura alescasernes. ensenyar iescriure allegir es van poble, el en d’estudiar l’oportunitat tindre van no que militar,joves molts servei del realització la durant tot i fins que, gran tan era l’analfabetisme de d’escapar desig El l’ensenyança. de tema el en governs dels l’esforç destacar cal decidida sentit aquest forma En de avantpassats. nostres avança dels quan l’alfabetització República II la en ser de Haurà lent. Cardona. donya Genoveva i Mora Jaime don mestres, altres els i Borrás Dionisio l’alcalde, pobleamb del escolars unitats quatre les de mestres els fer les van es testimoni que fotografies donen possessió de presa seua la de dia Del matrimoni. més,eren a que Bárcena, Lopez-Maestre donyaDolores i Lambiés Fuster Pedro don mestres els Bellreguard a destinats ser van cosa qual la per dexiquetes. escoladexiquetsiunaaltra d’unanova creació l’Ajuntament acorda sol·licitar xiquetes,pública de la d’Instrucció la General Direcció de dues i xiquets de classes dues a per és escoles noves les de capacitat la que i mestra una i mestre d’un poble el disposa només que atés Local, Ensenyança Primera de Junta del petició a i escoles, les quadrats peral’eixamplamentdelpatiescolar.quadrats n l aex l saod dtr ’iu ptbe e ecls e a per escoles les potable d’aigua dotar s’acordà ple mateix el En Amb tot, les en l’alfabetització dades aquest sobre principi de segle no molt és descrits anys 64 els durant alfabetitzador procés el Però generde 1 sónadjudicadeseldia 1928, Aquestes duesnovesclasses de construcció la d’acabar abans i 1926, de maig de mes el Durant la de 400 metres metres 400 de ·la parcel d’una compra la s’acordà després dies Tres ·lació. licita a la Societat Garrigós Germans perquè perquè Germans Garrigós Societat la a ·licita

Les dues classes de xiques amb les mestres Dolores López i Genoveva Cardona. LópeziGenoveva Dolores dexiquesamblesmestres Les duesclasses 1928-29. Curs

27 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 28 ESTAR DESTINATS ABELLREGUARD. VANPERÍODE AQUEST DURANT QUE MESTRES DE RELACIÓ EL CALENDARI ESCOLAR l’any 1939. fins estar va hi i 1927 l’any Bellreguard a destinada vindre va Lambiés, l’any 1917iestaràfinsl’any 1936. EnsenyançaPrimera en1913.Va finsl’any 1917. estarcom amestre de Local Junta la de presidenta ser va i 1910 l’any Dominguis estaralpoble. quemés anys va és elmestre 1925, el jubilació seua la fins estar va i 1886 l’any Bellreguard a destinat ser va Marco, Morant Evaristo mestre del pare Bellreguard, de Avargues (Totsnovembre (LaPuríssima). Sants),8dedesembre diadelaHispanitat. Treball;12 d’octubre, total 62dies. mateix mes, total11dies. total 12dies. es anys.confecciona elcalendariescolarperalssegüents i Fuster Pedro mestre el secretari de i Cardona Genoveva mestra la presidenta de Actuava 1932. de juliol de mes del Ensenyança Primera de Donya Dolores López Maestre Bárcena, esposa de don Pedro Fuster Pedro don de esposa Bárcena, Maestre López Dolores Donya de Pallàs, des de 1927 fins a 1939. Don Pedro Fuster Lambiés, de Cortes desde1926finsa1934. deParcent, Sirera, Don JaimeMora Donya Genoveva Cardona Millet, de La Font d’En Carròs. Pren possessió Paulina Donya substituir va Valenciano Martínez Teresa Donya Donya desde1869finsa1910. Paulina DominguisMorell, Don Evaristo Morant Peiró, natural de Potries, casat amb Carmen Marco Festes locals: 29 i 30 de setembre, 1 d’octubre (festes del poble), 1 de del dia maig, de 1 república; la de dia d’abril, 14 nacionals: Festes Les vacances d’estiu eren des del dia 16 de juliol fins el 15 de setembre, del 31 el fins maig de 21 del des anaven primavera de vacances Les gener,de l’1 fins desembre de 21 del des eren d’hivern vacances Les de230. El totaldedieslectiusera Local Junta la que l’acta en trobem que el d’exemple servir pot Ens aat e ’ni qatr e a uri Cvl a a ul site molts assistien qual la elssetideuanys. entre a alumnes deBellreguard Civil, Guàrdia la de quarter l’antic de davant Ilustración”, “La l’acadèmia fundar va on Gandia a tornar va 1948 l’any tard, (Terol).Mes Alobras a oposició, per mestre a com traslladà, es què situada privada dalt del de forn Sanahuja des de 1924 fins a 1930, any en Bellreguard amb Dolores Pastor va Ciscar; estar fent classes en una escola permotiusdesalut. retirar poble desde1936finsa1941,quanesva l’Ajuntament. de secretari pel substituïda ser va què en 1936 l’any fins exercir va que càrrec Enseñanza”, Primera de Local “Consejo del secretaria elegida ser va 1934 de desembre En 1946. l’any Gandia a passar va d’ací i 1934 el oficialdelalocalitat. cronista 1954 elnomenaren L’any Miguel”. San Escolar “Mutualidad la de tresorer 1944 el i Sanitat de Municipal Junta la de vocal nomenat ser va L’any1939 1958. i 1934 Don José Quinto,Bernabé natural de Catral; era mestre i estava casat a Donya Mª Josefa Fenollosa Armengot, de València; va estar destinada al Donya Carmen Oltra Giménez, natural de Gandia, va vindre a Bellreguard entre Bellreguard a mestre d’Alcalalí, Ferrer, Ferrer Sebastian Don Fenollar,Don AntonioDomènech de1934fins1941. deXeraco,

1928. Escola de pàrvuls d’Isabeleta Gregori. d’Isabeleta 1928. Escoladepàrvuls

29 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 30 Bellreguard. Gandia, on acudien algunes alumnes de Llorença Marco Ballester. Marco Llorença 962. soa e àvl de pàrvuls de Escola 1926-27. de Ursulines les de Col.legi 1927. aprenien al’escola. aprenien xiques les que activitats les mostra ens 20

qet ftgai d fnl dl anys dels finals de fotografia Aquesta

31 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 32 catecisme. Grup de xiquets amb el rector Vicente Moner. dexiquetsambelrector catecisme. Grup 91 Lesnaet eiis r cniut m ls lse de classes les amb continuat era religiós L’ensenyament 1931. II REPUBLICAIGUERRACIVIL iniciatives renovadores que la República intentava portar a terme per a per terme a portar intentava República la que renovadores iniciatives moltes frenen dretes de governs els quan negre, vista bienni el amb de escolar-- punt del --des veure a res tenen no republicans anys primers els Així, etapes. diferents distingir podem també Civil Guerra la de l’esclat de abans pau, de l’època en tot, i fins que, cert És diferents. radicalment ser van republicanes etapes dues aquestes en espanyol l’estat en terme a dur va es que educativa i escolar política La guerra. en República la de anys els i pau en República la de el diferents: ben períodes dos mínim, a lacoeducacióalesaules. introduir aconseguir serà ho tampoc fàcil; gens tasca una serà no mestres) dels i xiquets dels consciència la a respecte a com religiosa llibertat la de reconeixement el i religió la de l’ensenyança de l’obligatorietat de supressió la implica que (fet laica en escola una societat establir Intentar la magisteri. mateix de del com tant general reaccionaris, i conservadors més sectors dels l’oposició amb comptarà però, República, la per impulsat eductiu model nou El ensenyança. segona i primera de inspecció la regulen es i docents l’obligatorietat de l’ensenyança religiosa; es la reforma formació inicial dels suprimeix se castellà--; del diferent siga que encara materna, llengua en s’ensenyeprimàries escoles les a que tolera es que --atés bilingüisme del regulació la a respecte canvis els destaquen període, aquest en s’aprova que educatiu caràcter de normativa la Pel vocació. la fa i que l’aptitud per que més condicionat trobe es no ningú que fi a d’ensenyança, graus els el sentit de facilitar als espanyols econòmicament necessitats l’accés a tots en legislarà es que i funcionaris seran oficial l’ensenyança de catedràtics de l’ensenyament. Igualment, estableix que els mestres, els i professors els laïcitat la i càtedra de llibertat la primària, l’ensenyança de l’obligatorietat lainaniciód’èpoquesanteriors. canvissuposen profunds davant que lleis dictar-se a comencen i Espanyola República la de Constitució la una nova etapa en el sistema educatiu espanyol. El 9 de desembre s’aprova s’obri espanyolai República Segona la proclama es 1931 de d’abril 14 el A l’hora de parlar de l’ensenyança republicana hem de distingir com distingir de hem republicana l’ensenyança de parlar de l’hora A i gratuïtat la única, l’escola proclama republicana Constitució La en republicans les eleccions municipals,dels partits Després del triomf les escoles privades il’escoladel les escolesprivades 1936, després de la pujada en poder del Front Popular, van ser prohibides L’any nosaltres. a fins arribat han que fotografies les demostren ho com tal d’alumnes, grup nombrós un aconseguir va Giner senyor El Domènec. sant carrer al domicili, seu del pis primer el en privada escola una obrira i molt estimada pels seus coneixement instruïda de matemàtiques, perquè persona era mestre, de títol el tenia no que Momparler,encara Giner que estaven quedant-se menudes, l’ajuntament va autoritzar l’any 1931 Miguel del’escolapública idelapolíticaescolarengeneral. a favor la transformar societat. I ho volia fer mitjançant una actuació en profunditat per Josefa Maria Fenollosa Armengot deValència MariaFenollosaper Josefa Armengot membres: Primària quedantconstituïtpelssegüents d’Alcanalí. Ferrer Ferrer don Sebastián es d’aquest jubilar va curs don Jaime i ser Mora va substituït per el mestre final Al anomenats. mestres dos als per aules a com habilitades ser van que cases dues llogar van es ampliació aquesta terme a dur poder a Per front. al Gandia, de Giménez, Oltra Carmen donya mestra la amb xiquets Fenollar, Antonio Domènech don mestre titular al de altra unai Xeraco, de José Polop Polop Pellicer, Aparicio iIsabel deBellreguard. natural propietaris, dels l’arribada fins interins, mestres a com nomenats essent inaugurades, ser van any mateix del desembre En xiquetes. de altra una i xiquets de una unitàries, escoles dues de creació la superioritat las de sol acordar va Escrivà Miguel per presidit l’Ajuntament Ensenyança, n ’mi lcl cm u ls soe iagrds fi pc anys, pocs feia inaugurades, escoles les que com local, l’àmbit En El mes de febrer de 1936 es jubila Genoveva Cardona i és substituïda és i Cardona Genoveva jubila es 1936 de febrer de mes El MariaPastor Pérez. defamília: Mare Pérez. DionisioBorrás defamília: Pare Pastor. DionisioBorrás Vocal regidor: Castelló. Vocal metge: AbilioOrts Giménez. Oltra Carmen Secretària: Pedro FusterLambiés.President: d’Ensenyança Local Consell el renovar va es 1934 de desembre En de tenia que xiquets de una més, classes dues creen es L’any 1934 Primera de Local Consell del proposta a i 1933 de maig de mes El “tio” Giner va haverdetancar. Ginerva

·licitar

33 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 34 original-- tex el traduïm nou de que permeteu –i s’acorda Ibañez, Borràs alcalde Antonio sent 1936, de maig de 23 data de plenària sessió en Així civil. d’elegir l’alcalde. Però aquest fet no es produir va per l’esclat de la guerra havien ells entre i grup cada a per dos regidors: 10 de composta estava per als mestres”. als per a rain eiiia qe ae sa dpne dl estado.” del depender a esta pase que y definitiva creación la mobles suficients per al seu immediat funcionament i cases en condicions condicions en cases i funcionament immediat seu al per suficients mobles Executiu Antifeixista, el ple municipal acorda acorda municipal ple el Antifeixista, Executiu Comité del proposta Teresa a següent, mes al Pelliceri cursillista Cardona escola municipal de al pàrvuls capdavant de la una qual és va municipals,posar a la mestra arques les del despeses les amb provisionalment, crea l’Ajuntament governa que Gestora Comissió la 1936, de octubre curs, de aquesta gestora estava pel formada municipals; eleccions celebrar a tornaren es que fins Civil Governador pel del poble. A Bellreguard se’n va la encarregar Gestora Municipal nomenada laseuaposadaenpràctica. permetre nova a larepública, educatives, l’alçament militar que va fer esclatar reformes la civil guerra i el profundes punt final s’incloïen electorals promeses seues les entre que pesar A d’esquerres. organitzacions i partits Popular,de Front aliança al que s’habilite per a aquest fet, (a) facilitar material pedagògic i modern i i modern i pedagògic material facilitar (a) fet, aquest a per s’habilite que Socialista Obrer Espanyol; Obrer Socialista sumar el sumar de Primera Ensenyança quedantconstituïtper: de Primera espanyola. civil estarfuncionantfinsalfinaldelaguerra va parvulari anys, i en este cas l’Ajuntament es compromet a sufragar el llogar del local local del llogar el sufragar a compromet es l’Ajuntament cas este en i anys, pàrvuls en aquesta població vist el crescut nombre de xiquets de tres a sis sis a tres de xiquets de nombre crescut el vist població aquesta en pàrvuls la Direcció General de Primera Ensenyança, la creació de dues escoles de de escoles dues de creació la Ensenyança, Primera de General Direcció la Segons el llibre d’actes de la Junta Local de Primera Ensenyança a l’inici I una vegada més els ajuntaments van haver de fer front a les necessitats Les terceres eleccions de la República, l’any 1936, van donar la victòria Regidor delegat: Constantino Bonet Pastor.Regidor delegat: Pedro FusterLambiés.President: Local Consell el renovar va es 1936, de octubre civil, guerra plena En Partit Comunista Partit “a petició de la Junta local de primera ensenyança, sol ensenyança, primera de local Junta la de petició “a i els sindicats UGT i CNT. La Gestora municipal CNT.Gestora i La UGT sindicats els i i mes tard, en el mes de novembre, s’hi van van s’hi novembre, de mes el en tard, mes i Partit Esquerra Republicana Esquerra Partit “solicitar de la superioridad superioridad la de “solicitar i el licitar de de licitar · Aquest Partit Partit professió amb labors culturals i religioses enla parròquia. ireligioses culturals amblabors professió seua la compaginant 1978, l’any jubilació, seua la a fins romandre va on les edats. L’any possessió de com Bellreguard, a mestra prendre 1958 va va traslladar al seu poble natal on feia classes a particulars alumnes de totes rehabilitada l’any 1941. Durant els tres anys que va durar la civil es guerra a per la seu pertànyer DRV càrrec valenciana), (dreta però regional va ser local, molt abans de tenir com Bellreguard mestra a destinació. Vaa ser cessada com del considerada estar va sempre poble nostre el en activitat des Bellreguard dels tres anys, tot i que a mestra era Palmera, per la seua delcor. perunamalaltiagreu demestra professió va ser del mestra poble dos anys més, fins que a juny de 1941 va deixar la i readmesa ser va 1939 l’any civil, guerra la finalitzada vegada Una civil. guerra la acabar va que fins d’Almúnia Ràfol a amagar va es i poble del DEPURACIÓ POPULAR DELFRONT de 1936 és d’abril mes del des Bellreguard a mestra República, II la durant València de Magisteri de Normal l’Escola de director del filla Maria, Josefa donya primera, La Ascó. Peiró Ramona donya i Armengot Fenollosa Mª Josefa implantació delfranquisme. la amb després anys tres produirà es que la a diferent molt to un té que i minoritària depuració d’una tracta es Es expedients.incoar-se sense fer però va republicana, l’obra a contrari i conservador més magisteri del supressió la a encaminada política una a lligat va 1936, Juliolde de partir règim “ règim oy Rmn Pió só ntrl e ore pr dmclaa a domiciliada però Potries de natural Ascó, Peiró Ramona Donya Secretari: José Mª Gregori Peiró,del’ajuntament. José MªGregori quehoera Secretari: PurificaciónPastor defamília: García. Mare MiguelGinerMomparler. defamília: Pare Bárcena. López-Maestre nacional:Dolores Mestra Aquella revisió va afectar en el nostre àmbit local a dues mestres: donya L’aplicació del projecte d’escola única durant el període revolucionari, a ja que militant era de Falange Espanyola i de les Jons. Se’n va anar “sancionada amb la separació del càrrec per no ser addicta al al addicta ser no per càrrec del separació la amb “sancionada

1932. Escola de pàrvuls de Llorença Marco Ballester. Marco deLlorença 1932. Escoladepàrvuls

35 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 36 L’ESCOLA FRANQUISTA LA GUERRACIVIL nacional catòlica. ideologia nova la a addictes i dòcils professionals uns possible, siga que mesura la en d’assegurar-se, i passat el d’esborrar voluntat clara d’una que pateix el depuració col·lectiu que del és magisteri. Una fruit depuració intensa i d’extraordinària dècades, primeres les destacar, durant sobretot ivençuts. haver-hi vencedors enquèva Civil d’unaGuerra és elresultat amb el model anterior. Es d’ tracta un trencament volgut i potenciat, ja que de la confrontació bèl ipolíticadelpaísviucommocionada. vida social,cultural militar del general Franco. Durant els tres anys que dura la confrontació, la enemiga i va moriral’acte. iva enemiga l’aviació de part per viatjava on vehicle el tirotejat ser va permís, de natal poble seu al tornar Terol.En de presa i defensa la en participant guerra a d’Aragó lluitar en el ban de la República; allí va ser nomenat comissari de front al anar republicà va se’n Era guerra la començar de mesos Jeroni. pocs als i Sant d’esquerra de Nou Lloc a interí mestre de exercia que Viciano, pobledel música Salvador de banda la de president i civil guàrdia Marina Alta). Van afusellats deBellreguard. serels primers buscats, localitzats i afusellats el 29 d’agost de 1936 al poble de (la Sagra (la Marina alta). Per orde del Comité Revolucionari Antifeixista Local van ser d’aquell alcaldemateixcessat republicà any,elfebrer alpoble Famorcade Pellicer, Escrivà Miguel oncle, seu el amagar,amb juntament va es guerra Falangemilitantde començarlaEspanyola enera Magisteri;Jons lesi de i de estudiant era llavors que Miguel germà seu pel ajudat Miquel Sant de de 1936 però sense plaça, que feia classes a casa de la seua iaia, al carrer Ramis Ciscar i Consuelo Escrivà Pellicer; era un mestre de 26 anys, cursillista A l’hora de parlar de l’escola que es consolida amb el nou règim cal règim nou el amb consolida es que l’escola de parlar de l’hora A La instauració del nou model educatiu una franquista comporta ruptura En l’inici de la civil Guerra dos mestres bellreguardins van morir a causa El 18 de juliol de 1936 comença la guerra civil espanyola amb l’alçament Salvador Viciano Escrivà era un jove mestre de 31 anys, fill de l’ex- de fill anys, 31 de mestre jove un era Escrivà Viciano Salvador · lica. Es tracta de Vicente Ramis Escrivà, fill de Vicente patria. principales factores de la trágica situación a que fue llevada nuestra nuestra llevada fue que a situación trágica la de factores principales así de raíz esas falsas doctrinas que con sus apóstoles han sido los los sido han apóstoles sus con que doctrinas falsas esas raíz de así total y profunda en el personal de Instrucción Publica (...) extirpando extirpando (...) Publica Instrucción de personal el en profunda y total en los momentos por que atravesamos, se lleve a cabo una revisión revisión una cabo a lleve se atravesamos, que por momentos los en abierta oposición con el genio y tradición nacional hace preciso que, que, preciso hace nacional tradición y genio el con oposición abierta y casi monopolizado por ideologías e instituciones disolventes, en en disolventes, instituciones e ideologías por monopolizado casi y mateix general Franco on, entre altres coses, manifesta: altres on,entre Franco mateix general podem fer una idea llegint el de decret 8 de de novembre pel 1936, firmat grados y cada vez con mas raras excepciones, haya estado influido influido estado haya excepciones, raras mas con vez cada y grados LA DEPURACIÓ FRANQUISTA demanen als mestres acusatssón lessegüents: demanen alsmestres es que dades Les depuradora. comissió la per elaborada documentació delavenjançayaquestaesdeixaven sentirambforça. l’hora arribat havia règim nou al afectes molts Pera poble. mateix del persones entre civil lluita d’una vivències les a i tensions les a degudes revanxes una que més eren no acusacions aquestes però, sovint, Molt innocència. seua la de justificativa documentació la aportar a per hàbils dies deu termini de un concedia se’ls denunciats als eren que sinó acusacions, les justificar i que podien ser anònimes. Els denunciants no havien de justificar laseuainnocència. noesdemostrara culpables mentre Comissió inicia els expedientsde la als base mestres, partint que tots eren etc. mestres, secundària, de professorat universitari, professorat d’actuar: han qual el el col·lectiu categories segons sobre quin siga diferents de 1936 i tindran Agulló. SòriaiCarme deJuan ManuelFernández paraules De la intensitat de l’esporgada que es va fer entre els mestres ens mestres els entre fer va es que l’esporgada de intensitat la De El hecho de que durante varias décadas el Magisterio, en todos sus sus todos en Magisterio, el décadas varias durante que de hecho El ’ciu iqiioil e cia ainl aòi sn e cas n la en clars ben són catòlic nacional clima el i inquisitorial L’actitud A la comissió podien arribar tot tipus de denúncies que no era necessari Aquesta provincial. d’àmbit Depuradora Comissió Valènciala A crea es del per 8 decret de novembre es crearen Les comissions depuradores en dir-ho per duresa” radical de i “programada depuració una És Dolores López. Dolores Cardona.

1932. Alumnes amb la mestra mestra la amb Alumnes 1932. 1932. Grup amb la mestra Genoveva

37 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 38 etc. digna de notarse? de digna etc. España? cuales? organización? mayor simpatía? mayor e aa rvni. n sui fn dl lirs ’ce d l Comissió la de d’actes llibres dels fons a estudi Un província. cada de Provincial Butlletí el en la publica es finalment i d’Educació, Ministeri al que dels Comissió passa Expedients Superior Dictaminadora de Depuració la a sanció de proposta la emet després, comissió, La innocència. seua la mestre o a la mestra perquè demostre amb avals, informes, declaracions... ¿Que hay de su vida publica, religiosa, patriótica, profesional, sindical, sindical, profesional, patriótica, religiosa, publica, vida su de hay ¿Que ¿Se le puede considerar adicto al Glorioso Movimiento Nacional? Movimiento Glorioso al adicto considerar puede le ¿Se ¿Ha enseñado contra la Religión, la Moral Cristiana o el amor a a amor el o Cristiana Moral la Religión, la contra enseñado ¿Ha ¿Ha formado parte de sus Comités o Juntas Directivas? Juntas o Comités sus de parte formado ¿Ha ¿A que sindicación ha pertenecido? ha sindicación que ¿A Periódicos a que estaba suscrito o que mas leía. mas que o suscrito estaba que a Periódicos Sin estar afiliado, ¿demostraba simpatía por alguno? ¿Por cual? ¿Por alguno? por simpatía ¿demostraba afiliado, estar Sin ¿Ha tomado parte en mítines, conferencias políticas, etc.? ¿En ¿En etc.? políticas, conferencias mítines, en parte tomado ¿Ha ¿Estaba afiliado a algún partido separatista o catalanista? ¿A cual? ¿A catalanista? o separatista partido algún a afiliado ¿Estaba Durante el periodo de guerra. de periodo el Durante ¿Formaba parte de sus Comités o Juntas Directivas? Juntas o Comités sus de parte ¿Formaba ¿La propagaba? ¿La ¿Pertenecía a alguna sindicación? alguna a ¿Pertenecía ¿Hacia alardes de irreligiosidad? de alardes ¿Hacia ¿Oía, ordinariamente, misa los domingos y comulgaba una vez al año? al vez una comulgaba y domingos los misa ordinariamente, ¿Oía, ¿Hacía actos de propaganda política? ¿Cuales? política? propaganda de actos ¿Hacía ¿Acostumbraba a asistir a ellos, aunque no tomara parte activa en su su en activa parte tomara no aunque ellos, a asistir a ¿Acostumbraba ¿Formaba parte activa en mítines, manifestaciones, etc.? manifestaciones, mítines, en activa parte ¿Formaba Si no ha estado afiliado a ninguno. ¿Por que partido político demostraba demostraba político partido que ¿Por ninguno. a afiliado estado ha no Si ¿A que partido político pertenecía? político partido que ¿A La Comissió Depuradora edita un plec de càrrecs que li es lliurat al lliurat es li que càrrecs de plec un edita Depuradora Comissió La 1936. de julio a anteriores Datos Frente Popular, etc...”. Popular, Frente ha formado parte de ningún comité, que no perteneció a las milicias del del milicias las a perteneció no que comité, ningún de parte formado ha a ningún partido ni sindicato ni otra organización de izquierda; que no no que izquierda; de organización otra ni sindicato ni partido ningún a pertenece a ningún partido político, que no ha realizado cotizaciones cotizaciones realizado ha no que político, partido ningún a pertenece a la Comissió En Depuradora. aquest document, entre altres coses, declara presenta que preguntes de qüestionari d’un consta que jurada declaració una signa 1939 de maig de 16 dia el Primerament, Miramar. a mestra de estava Pellicer.i Aparicio anys Tenia Isabel 26 donya poble nostre del mestra la a incoat l’expedient en depuració, segregació de procés aquest en són Bellreguard 14--, cal que ens fixem, com a exemple per a entendre pobles. alsnostres queesvivia sociopolítica-religiosa pressió de i delnivell la intensitatcal de com l’esporgada nos unaideade i Depuradora dels expedients dels personals mestres depurats fer-permet “que no prestó ningún servicio bajo el mando de jefes marxistas; que no no que marxistas; jefes de mando el bajo servicio ningún prestó no “que oisó euaoa e Mgsei ’neymn Piai n u es què acusada de: en Primari d’Ensenyament Magisteri del Depuradora Comissió al addicta practicant, etc. moviment nacional,etc, catòlica conducta, bona de favorables informes amb estudiat, havia on València, de Anna Santa de Col·legi del altre i un Miramar) de (tots família de pare d’un Rector, del Falange, la de Cap Peiró Caudeli,deMiramar. Ramis Ciscar, Faustino Torres, Burguera tots dos de i Bellreguard, Bautista que poden (avalar) confirmar les seues manifestacions. Es tracta de Vicent rsdn d l Cmsi Dprdr, l lc e ecres juntament descàrrecs de plec el Depuradora, Comissió la de president acusacions formulades. queésinnocent delestres demostrar denuncien ni es demostra la veracitat dels que càrrecs ha de per rebatre a 3.- Ser anticlerical. Ser 3.- bn d fr n rlcó e os l msrs euas -u a --que depurats mestres els tots de relació una fer de Abans 2.- Pertànyer al Socorro Rojo Internacional Rojo Socorro al Pertànyer 2.- A primers de febrer de 1940 rep el plec de càrrecs per part de la de part per càrrecs de plec el rep 1940 de febrer de primers A del l’alcalde, de certificats: cinc adjunta jurada declaració aquesta A El dia 29 de febrer, donya Isabel Aparicio Pellicer presenta, dirigit al dirigit presenta, Pellicer Aparicio Isabel donya febrer, de 29 dia El la que persones les apareixen no d’inculpacions l’expedient En roja causa la de actiu element sigut Haver 1.- I finalitza el qüestionari relacionant tres persones persones tres relacionant qüestionari el finalitza I Momparler. López.

92 Ecl d Mge Giner Miguel de Escola 1932. Dolores mestra la amb Grup 1932.

39 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 40 impecable, i que no ha pertangut mai al Socorro Rojo Internacional. Internacional. Rojo Socorro al mai pertangut ha no que i impecable, d’esquerres. sagraments. irrepotxable. política i social i religiosa digna d’elogi i que no ha pertangut a cap entitat entitat cap a pertangut ha no que i d’elogi digna religiosa i social i política ha observat bona conducta moral i religiosa, freqüentant els sants sants els freqüentant religiosa, i moral conducta bona observat ha conducta una sempre tenir iva escolars deures seus els amb complir va l’alcalde, de signatura la Orts. Ernesto amb més, més a autentificat, està paper El de Castelló en que línia es destaca 2a la de Milícia la de carnet amb falangista Muñoz, Costa Ramón i premsa de delegat i Bellreguard de l’Ajuntament de Gestora Comissió la documentsavaladors: delssegüents acusacions. Estracta les de falsedat la demostren que jurades certificacions i avals vuit amb parròquia parròquia València, on va estudiar magisteri, on asseguren que donya Isabel Isabel donya que asseguren on magisteri, estudiar va on València, mestra la que jura què en Terol, de front el en s’assenyala on seus alumnes ser van que xiquetes de Torres,pares Burguera Antonio Pellicer i Pérez Miguel Ciscar, Ramis guerra; la en afusellat primer de pare Costa Costa, naturals de Bellreguard certificant la seua assistència al al assistència seua col· la certificant Bellreguard de Pura i naturals Costa Costa, Costa Costa Rosa Pellicer, Marco Isabel Avargues, Pérez Rosa divendres de mes, ha ajudat a la reconstrucció dels ornaments de la la de ornaments dels reconstrucció la a ajudat ha mes, de divendres va ser anticlerical, que assistia amb els xiquets a la missa dels primers primers dels missa la a xiquets els amb assistia que anticlerical, ser va observat una bona conducta religiosa. conducta bona una observat 2. 1. 8. 7. 6. 5. 4. 3. legi. Antonio Peiró Molió, alcalde de Miramar, afirma que la imputada la que Miramar,afirma de alcalde Molió, Peiró Antonio de FET,regidor de PellicerprimerVicente Muñoz, i JONS les de e cmays e Col del companyes Les que indica que Bellreguard, de rector Calvo, Sellés Toribio afirma Miramar,on de rector Romaguera, Asins Antonio de Anna Santa de Caritat la de col·legi del monges Diverses Salvador Viciano Pastor, guàrdia civil pare retirat, del mestre mort Rosa Ibiza Ramis, afiliada a la Falange i al Blanco; Socorro Vicente que no ha sigut mai element actiu de la causa roja. causa la de actiu element mai sigut ha no que la seua conducta política, social i religiosa religiosa i social política, conducta seua la · legi de les Ursulines de Gandia, Gandia, de Ursulines les de legi ha sigut d’una ideologia ideologia d’una sigut ha que mai mai que havia havia presó, dels quals sols va complir nou mesos per la seua bona conducta bona seua la per mesos nou complir va sols quals dels presó, de anys sis a condemnada i mestra de càrrec el exercir a per inhabilitada ser va l’Administració, de General l’Arxiu en trobat s’ha no expedient seu el que ja nebodes, seues les de informacions de Segons i antireligiosa. Bosch ser Fernando d’en casa la de confiscació la per complicitat de Va acusada civil. ser guerra la durant pàrvuls de municipal mestra i 1927 ser director. va Alcàsser,on a jubilar va es i Vallada a i Sumacàrcer,Xella a traslladat ser va posteriorment 1941; a fins Bellreguard a romandre va anys; dos va ser en confirmat amb el la càrrec prohibició de sol des de 1934; va ser acusat de ser propagandista. Segons el seu expedient jubilar. deGandia. on esva EscolardeBorja Sant Francesc Grup directius; va continuar a finsBellreguard a 1946, en què va ser traslladada al confirmada en el seu lloc com a mestra, però inhabilitada per a exercir càrrecs nostre el en mestra poblei des de 1934, serva acusada Gandia de ser simpatitzant a d’esquerres, Repúblicaserva II la durant ser va que alcalde pobles.en elsseusrespectius reintegrar van es i llocs seus els en confirmats ser van càrrec, cap sense Ademús,a expedientatsPellicer Consuelo i Moreno Ribera la de Castelló a PellicerGarcía Francisca Beniopa, a mestre Marco Morant Evaristo 1958, demestres. peral’exercici ihabilitats contra en càrrec cap sense expedientats ser van 1936, de cursillistes Viñarta, delmateixany.30 dedesembre dia el definitivament proposta, la aprovar va Pellicer.Ministeri Aparicio El Isabel mestra la a càrrec seu el en Confirmació la d’Educació ministre al proposar va Depuració de d’Expedients Dictaminadora Superior Comissió cargo por considerarla adicta a nuestro Movimiento. nuestro a adicta considerarla por cargo de València fa al Ministeri d’Educació la proposta de proposta la d’Educació Ministeri al fa València de eea elcr adn, aua d Blrgad msr itrn en interina mestra Bellreguard, de natural Cardona, Pellicer Teresa Bellreguard de mestre Xeraco Fenollar,de Doménech natural Antonio Ribera, OltraMiguel defilla i Gandia Giménez,denatural Oltra Carmen a fins 1934 de des Bellreguard a mestre Ferrer Ferrer Sebastian Emilio Borrás Pastor, Luís Francisco Concepción Insa i Miguel Cremades En data de 23 abril de 1940, la Comissió Depuradora del Magisteri Magisteri del Depuradora Comissió la 1940, de abril 23 de data En El dia 23 novembre la ·licitar vacants durant confirmación en el el en confirmación Gregori. ielseufill. Mora

1934. Escola de pàrvuls d’Isabeleta 1933. Alumnes amb el mestre Jaime

41 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 42 seu ministeri finsa1937. i l’anya Tales 1933 traslladar es va (Castelló de la Plana), exercir on el va Peiró.Morant Evaristo D. de tutela la sota Bellreguard de escoles les a pràctiques les Vafer 1927. l’any carrera la acabà estudis; els pagar-se a per treballava mentre lliure per magisteri de estudis els començà L’any1921 fills. tres i practicant, havianascutl’any 1903. deXeresa; ChuliáLloret, Carmen Costa, Gregori Francisco de fill Era sumaríssim. judici un i la en afusellats mestres set província de València. civil patir va Acabada dels la un guerra consell de guerra un ser va Chuliá, Gregori Francisco cosa que,ambtotajustícia,licorresponia. mestre, a com jubilació la cobrar poder va i papers els tramitar poder va per aquesta jubilar-se,raó als 70 en anys,el seu ser càrrec; rehabilitat va la a per mes un faltava li quan justament, I jubilació. seua la Valènciafins de Martí l’acadèmia de professor ser va eixir va en Quan prou. reduir van la li després que encara presó, de anys 30 a condemnat ser va càrrec, el la a religió. contrari Separat definitivament de ser l’escola i de inhabilitat totalment i per a Revolucionari exercir Comité en amb col·laborar de (IR), Republicana Esquerra a Vapertànyer 1939. de a fins acusat ser 1928 de des Bellreguard a destinat estar va López, Dolores de Espòs Bellreguard. aAlbal. jubilardemestra iesva enelseucàrrec rehabilitada ser ingressada a la presó on va estar molt poc de temps. L’any 1950 va ser definitivament de separada l’escola i inhabilitada per a exercir va el càrrec; ser va que però, de consta, ens expedient d’Administració, General l’Arxiu seu a depuració el trobat hem no que Encara 1939. a mestres fins ser poble del van 1927; l’any espòs a seu mestra el de amb juntament possessió Bellreguard prendre va Lambiés Fuster Pedro de esposa prendre va i (LaVall deGallinera). deLaCarrotja possessió comamestra 1962 en rehabilitada Fou recluses. les a classes donar i La seua primera plaça de mestre va ser a Buñuelos del Rudón (Burgos) tingué qual la amb Todolí, Barberà Dolores amb 1930 el casar va Es don Bellreguard, de fill mestre, del cas el mereix part a estudi Un a destinats mestres dels represaliat més el és Lambiés, Fuster Pedro Rioja), (La Calahorra de natural Bárcena, López-Maestre Dolores sayl d Tealdr d lEsnaç) sgn ifra Vicente informa enelseuestudi Gavarda segons l’Ensenyança), de Treballadors de Espanyola del nombre de ferides que demostraven haverpatit. deferidesquedemostraven del nombre mutilació noliimpossibilitel’exercici del’ensenyança. peral’adjudicació: motius preferents quins són els de places del deixa 25 demarç1939ben clar la provisió a per convocatòria La pedagògics. no que polítics més molt criteris amb ràpidament per uns altres que són triats, sobretot en els primers moments, tenia36anys d’edat. amb elseupaisàJoaquin Pastor Pastor; juntament Paterna a afusellat és 1940 de Valènciasetembre 12de dia el i de model presó la a traslladat és la novembre de a mes Guerra el Gandia; de mateixa Consell seu el celebra se setembre de mes el en Pies; Era militant d’Esquerra Republicana (IR) i delegat de FETE (Federació FETE de delegat i (IR) Republicana d’Esquerra militant Era 3. 2. 1. omplit és etc. morts, expulsat, exiliats, mestres pels deixat buit El Acabada civil, la en guerra el mes de maig és empresonat a les Escoles 1936.- Carnet de mestre nacional de Francisco Gregori. nacionaldeFrancisco demestre 1936.- Carnet Haver prestat serveis militars, comacombatent, en l’actual guerra. militars, serveis Haver prestat funció en preferits, eren campanya, l’actual en ferit estat Haver Ser mutilat com a conseqüència sempre que de la l’actual guerra, Els afusellaments al País València. País al afusellaments Els López.

1934. Alumnes de la mestra Dolores 1934. EscoladeMiguelGiner.

43 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 44 s’havien vist afectats directament en la seua vida familiar per la Guerra Guerra la per familiar vida seua la en directament afectats vist s’havien assenyalat. dins delparentiu la seuabarbàrie. per nombre de assassinat familiars a mans dels rojos o a conseqüència de defamiliars. majornombre elquehajaperdut es prefereix orde d’aquest Dins afinitat. o consanguinitat per parentiu de grau segon dels rojos. o ot ml iaia-e l aan dauss os ete que mestres nous d’aquests tarannà el imaginar-se molt costa No 7. 6. 5. 4. Tindre actualment presoner o mutilat pels rojos, algun familiar, algun rojos, pels mutilat o presoner actualment Tindre major un perdut haver parentiu, de graus mateixos dels Dins al fins campanya aquesta en mutilat o mort d’un familiar Ser Haver patit vexacions greus en la del persona sol licitant, per part ·licitant, per part otura e ua èi d tes E pie lo, s eiex una defineix es lloc, primer En fonamentals: premisses tres en basada catòlica trets. confessional ensenyança de sèrie una per postguerra sola ideafixa:l’educacióhadesercatòlicaipatriòtica. una amb ministerials ordes i decrets proliferen Així, interna. estructura i organització seua la excés en importar-hi sense d’ideologia, transmissor dècadesde ladictadura. lesprimeres serà l’escolapública durant país que acaba de Civil patir de una anys,tres Guerra ja podem intuir com un en franquista, l’Espanya de valors nous els d’inculcar finalitat la amb exercici en mestres als per perfeccionament i d’orientació obligatori curs Si Civil. a més, que tenim en present totes les es provincials capitals un fa ora aatrta-e ucnaet l itm eclr e la de escolar sistema el succintament caracteritzar-se Podria En aquesta època, l’educació només interessa al com Govern a vehicle 1935. Grup amb la mestra Genoveva Cardona. Genoveva ambla mestra 1935. Grup eaòis mloa e nvl intel nivell del millora i pedagògics República pel que fa dels a mètodes renovació la de avanços els tots rebutgen es i l’època anterior amb total ruptura una produeix Es matèries. les totes de doctrinària orientació d’una mitjà per l’educació de politització una igualment observa S’hi docents. centres els l’església de dret tots l’ensenyançaen de inspecció la a catòlica i escoles, les totes en dogma religió i la de obligatòria moral ensenyança catòlics, la amb d’acord educació més desfavorides. classes les a per altra una i batxillerat de elits les a per una via»: «doble de educatiu sistema d’un l’existència per principalment manifestats l’ensenyança, en discriminació la i l’elitisme s’incrementen finalment, I, coeducació. la de prohibició la la a deguda sexes, important de separació és També l’ensenyança. de ·lectual Oltra. Ferrer.

1935. Grup amb la mestra Carmen Carmen mestra la amb Grup 1935. Sebastian de Alumnes 1935.

45 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 46 1940. Antonio Doménech ambels seusalumnes.1940. AntonioDoménech LA POSTGUERRA don Evaristo Morant Marco, fill de la localitat; l’any 1952 va ser nomenat ser va 1952 l’any localitat; la de fill Marco, Morant Evaristo don Font López. Giménez, Maria Crespo iFilomenaPérez Oltra Carmen per formada està JuntaDirectiva xiquetes. La les de l’escola Pellicer, Costa. iJuan Vicente Garcia Alberola Aparisi Calafat, Pedro Pastor Cremades, Miguel Escrivá Molió, Honrrubia Abelardo iJose Llorca. Ferrer Sebastián Morant, Evaristo per: formada Junta directiva, la nomenar va es i aprovats ser van estatuts seus Els Arcàngel. Miquel Sant Escolar Mutualitat de nom el amb xics de l’escola a per agrupació l’esmentada crea es març de mes el durant i Escolar Mutualitat la crear de l’obligació recorda li i president ensenyança primera de Local Juntaa la de és que com Orts, Ernesto l’alcalde, a carta en dirigeix es Previsió senyor el rector, Ferrer. donSebastián del’Ajuntamentipelmestre, pel secretari veterinari, el farmacèutic, el metge, el l’alcalde, per formada la IIRepública. durant Fontanars de alcaldessa sigut havia Crespo Maria Donya Maestre. Lopez- Dolores substitueix que Font, Crespo Maria donya nova: de una n’entra i Fenollosa Josefa Mª donya i Oltra Carmen donya continuen que dir cal mestres, les a fa que Pel Doménech. Antonio don i Fuster Pedro i don José LLorca Prats, ensenyants que don substitueixen respectivament a de director xiquets i dos entren nous: mestres don Miguel Mas Mascarell comporta canvis en part del professorat. Don Sebastián Ferrer continua com ’n 14 pe psesó o a ete poeet e Beniopa, de procedent mestre, a com possessió pren 1944 L’any a per Immaculada la Escolar Mutualitat la crea es data mateixa la En Sanmateu Antonio Juntaha hi la en alumnes dels representants a Com mestres els Peiro, Bordás Manuela Cremades, PellicerVocals: Vicente Ferrer Ferrer Comptador :Sebastián Bordás DionisioCremades Tresorer: MahiquesVillagrasa Francisco Secretari: Pellicer Orts Ernesto President: de Nacional l’Institut de Provincial Delegat el 1944, de Gener En En el mes de maig de 1939 es constitueix la Junta Municipal de Sanitat, franquista dictadura la de període del l’inici Bellreguard de l’escola A als mestres i funcionaris, i per a la seua construcció l’Ajuntament aporta aporta l’Ajuntament construcció seua la a per i funcionaris, i mestres als per cases dotze de vegada aquesta avantprojecte, altre d’un confecció En els anys 50 Clementina Llinares en va obrir una al carrer SantVicent. obrirunaalcarrer enva En elsanys 50ClementinaLlinares de escola una Amàlia en Fornet en el la xamfrà de enfront carretera. tenia pàrvuls la farmàcia, anys aquestos En taronja. la de temporada la en ajuda per a l’escola les sobretot dels d’una famílies gran cagons que eren dades d’aquesttreball. per complementar moltes per l’Ajuntament. ens I ha com servit és natural, nostre poble, estudi que va acabar l’any 1964 amb el títol el amb 1964 l’any acabar va que estudi poble, nostre del història la sobre capital la de arxius els en investigar a dedicar va es València,a Carmencita filla seua la amb vivint quan, vida seua la de època director, càrrec en què va continuar fins la seua jubilació. I va ser en aquesta solars” CONSTRUCCIÓ DELESVIVENDESPERALSMESTRES. acorda acorda renunciar a continuar amb l’anterior projecte ésrebutjat. projecte del terreny, de la compra l’escriptura el Nacional; però com no s’hi aporta d’Ecucació Ministeri pel subvencionades siguen mestres a per habitatges que el cost mitjà per casa és de 32.000 pessetes i s’hi demana que els sis projecte delsterrenys. decompra definitiu il’escriptura el presente l’Ajuntament perquè termini de mesos dos dóna i l’avantprojecte Viviendan’la de Nacional l’Instituto d’agost mes aprova el per terrenys a la dels seua en construcció un solar de compra l’actual Abadia. carrer En la gestiona es alhora i avantprojecte l’oportú redacte que Lluch Soler Pablo als l’arquitecte a per 6 s’encarrega i motiu aquest Per treballadors mestres. als per són 21, quals les de vivendes, 27 de construcció la a per acord un l’Ajuntament per aprovat Castillo,és Borràs Tomás i Borrás Torres Jaime per formada Foment, i Públiques d’Obres Geohistòrica de Bellreguard. de Geohistòrica La mancança d’aules d’infantil continuava fent necessària l’existència de A febrer de 1947 el ple de l’Ajuntament presidit per Ernesto Orts Pellicer Al mes de novembre és presentat el projecte a l’INV. En l’estudi s’indica L’any el mes 1944, de durant maig, i a petició de la Comissió Municipal i al mateix temps es pren la decisió d’encarregar a l’arquitecte la l’arquitecte a d’encarregar decisió la pren es temps mateix al i Uns anys més tard, el 1997, va ser publicat ser va 1997, el tard, més anys Uns “per l’elevat cost dels dels cost l’elevat “per

Monografia Monografia

47 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 48 mural. Las mesas son bipersonales. son mesas Las mural. museo. En la testera y a un ángulo, una pizarra con caballete y otra pizarra pizarra otra y caballete con pizarra una ángulo, un a y testera la En museo. una silla para el maestro. Dos armarios para libros, cuadernos de trabajo y y trabajo de cuadernos libros, para armarios Dos maestro. el para silla una y alegre, espaciosa y bien iluminada. En primer término hay una mesa y y mesa una hay término primer En iluminada. bien y espaciosa alegre, y en la clase número 1, tercer grado y estoy muy a gusto en ella. Es bonita bonita Es ella. en gusto a muy estoy y grado tercer 1, número clase la en almenys enlaseua,haviencanviat moltpoc. i civil, deu les les anysactuacions normes en d’acabada la l’escola, guerra 51, que assistia a la classe de don ens Evaristo Morant, que adonarem als 1950- d’exercicis i dictats d’un alumne de nou d’una llibreta anys del curs fragments els llegim si manera, tota De tecnicopedagògic. el sobre polític però un remeten poc el patriotisme i la de preponderància l’adoctrinament l’Església, de predomini el i confessionalitat la Persisteixen l’ensenyança. època del’alcaldeMiguelCosta. llarg procés de quasi deu anys iniciat per i l’alcalde acabat Orts en Ernesto un així Finalitzava inaugurades. ser van 1954 l’any que manera de anys, Manuel a dos adjudicada Giner Casanova en durar nom va de Socusa. l’empresa La construcció i subhasta la realitzada és cost-- del l’augment i condicions les de modificació prèvia --i després anys dos quasi 1952, de setembre el fi, Per ningú. presenta s’hi no perquè deserta queda però de càrrec a l’Ajuntament. aniria (160.000) restant cent per deu El d’interés. anys % 20 0 a a per projecte del cent per 40 al corresponent Vivenda la de l’Instituto a pessetes 211.906 de avançament un demana al temps i mateix projecte del cent per 50 al correspon que quantitat d’interés, % 4 al anys 20 de termini un a per pessetes 264.883 de préstec un Nacional, mencionat institut i l’Ajuntament sol·licita a l’Instituto para la Reconstrucción deelInstitutolaVivienda. General 518.866 pessetesalaDirección qualificats deprotegits. ser van habitatges Els l’era). de (clot “basot”, l’antic en té que solar el En primer lloc l’estudiant ens descriu com és la seua classe classe seua la és com descriu ens l’estudiant lloc primer En de món el en obertura certa una s’observa 50 dels dècada la En El dia l juny de 1950 es fa la subhasta per a adjudicar-ne la construcció, pel projecte el definitivament aprovat és 1949 de desembre El Dos mesos després, es presenta amb l’avantprojecte un pressupost de “Yo estoy estoy “Yo Dios por lo aprendido”. lo por Dios salimos al patio y formados, arriamos la bandera y damos gracias a a gracias damos y bandera la arriamos formados, y patio al salimos maestro y se nos da trabajo para el dia siguiente. Al final de la clase clase la de final Al siguiente. dia el para trabajo da nos se y maestro trabajo; escribimos, escuchamos atentamente las explicaciones del sr sr del explicaciones las atentamente escuchamos escribimos, trabajo; a la Virgen del Pilar, rezamos para padirle mercedes y empezamos el el empezamos y mercedes padirle para rezamos Pilar, del Virgen la a colección de mapas y el reloj”. el y mapas de colección Caudillo, un cuadro del Sagrado Corazón de Jesús y otro de la Virgen, una una Virgen, la de otro y Jesús de Corazón Sagrado del cuadro un Caudillo, tenemos un rato de recreo. de rato un tenemos ven: el crucifico, que preside todas las tareas escolares, el retrato del del retrato el escolares, tareas las todas preside que crucifico, el ven: gracias a Dios por los beneficios recibidos durante la mañana. También También mañana. la durante recibidos beneficios los por Dios a gracias casa y cuando es hora de salir cantamos un canto religioso y damos damos y religioso canto un cantamos salir de hora es cuando y casa problemas, nos pregunta las lecciones que nos mandó estudiar en en estudiar mandó nos que lecciones las pregunta nos problemas, hihgiene completas. Nos sentamos en las mesas, leemos, hacemos hacemos leemos, mesas, las en sentamos Nos completas. hihgiene clase; antes de entrar el sr, maestro pasa revista de limpieza y exige exige y limpieza de revista pasa maestro sr, el entrar de antes clase; y cantamos el Himno Nacional. Despues, en fila de a uno entramos en en entramos uno a de fila en Despues, Nacional. Himno el cantamos y de firmes, decimos la oración por los caidos, oramos por ellos al Señor Señor al ellos por oramos caidos, los por oración la decimos firmes, de izamos la bandera, formamos todos los niños en el patio y en posición posición en y patio el en niños los todos formamos bandera, la izamos escolar: escolar: ni debats pedagògics. pedagògics. debats ni plantejaments haurà hi no anys aquests En repressor. més franquisme el durant a terme dur de metodologies fàcil gens Tasca abans. anys aquelles aprés havien que aplicant continuar procurar van que, dir-ho, i docent sense qualitat de totalment mínim un clima, mantindre nou intentar van aquest en advers, que dones-- i --hòmens mestres de Por la tarde al entrar, se pasa revista de limpieza, cantamos el Himno Himno el cantamos limpieza, de revista pasa se entrar, al tarde la Por Del techo penden tres luces eléctricas y colgando de las paredes se se paredes las de colgando y eléctricas luces tres penden techo Del En un altre exercici ens descriu tot el que fa durant la jornada jornada la durant fa que el tot descriu ens exercici altre un En Ben segur que també va haver-hi un grup xicotet, molt xicotet, xicotet, molt xicotet, grup un haver-hi va també que segur Ben “En nuestra escuela hay una vida ordenada: antes de entrar entrar de antes ordenada: vida una hay escuela nuestra “En

1942. Grup d’alumnes amb el mestre José Llorca Prats. José Llorca d’alumnesambelmestre 1942. Grup

49 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 50 don Evaristo. de filla Morant, Carmen amb Crespo, mestra FilomenaPérez. mestra 94 Gu dauns m la amb d’alumnes Grup 1944. Maria mestra la de Alumnes 1943. Lacomba. Fornet.

1945. Grup de la mestra Francisca Francisca mestra la de Grup 1945. d’Amàlia pàrvuls de Escola 1944.

51 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 52 els seusalumnes. alumnes. 1945. Carmen Oltra amb les seues les amb Oltra Carmen 1945. i Ferrer Sebastián mestre El 1945.

1947. Evaristo Morant Marco. Morant 1947. Evaristo

53 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 54 fills al’eixidadel’escolapàrvuls. Marco ambelsseusalumnes.Marco 1945. El mestre Evaristo Morant Morant Evaristo mestre El 1945. 1946. Gruap de mares amb els seus Mayor.

1949. Alumnes de la mestra Maria mestra la de Alumnes 1949. 1947. FilomenaPérez.

55 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 56 1954. Vivendes delsfuncionariscivils Grup Escolar siga dedicat al Generalíssim Franco.” Generalíssim al dedicat siga Escolar Grup senyor Diego Salas Pombo, governador civil de la província, que el nou nou el que província, la de civil governador Pombo, Salas Diego senyor es va anomenar “Grupo Escolar Francisco Franco”. Escolar Francisco anomenar “Grupo es va AMPLIACIÓ DELGRUPESCOLAR celebrada el 15 de juliol de 1958, s’acorda 1958, de juliol de 15 el celebrada sessió en després, anys Peròdos construcció. en escolar Pombo,grup el Poquet.Mora Laura donya filla, seua la mestra era després, anys 30 ampliació, seua la de inauguració la en i Sirera Mora Jaime don mestre de estava 1926 oficial delalocalitat. on, a més Bellreguard, de ser de director l’escola ser a va nomenat cronista servei de anys 24 de després Ferrer Sebastian de curs l’últim ser va a director, don Eduardo Ibañez Espinosa i don Diego LLorca Perez. Aquest Castillo Frasquet en xiquetes, i en xiquets, don Sebastián Ferrer Ferrer com Remedios directora, donya i Lluna Bosch Amparo donya ser Poquet, Mora Laura donya va també posteriorment que Moreno, Pellicer Consuelo donya directora, a com donya ensenyatsels Lloret, Major Maria següents: 1957-1958 amb el les curs inaugurar vuit va seccions completes. Hi havia es renovat centre El pessetes. 410.000 de preu pel Sendra, Sastre Juan subhasta: la a acudir va que postor l’únic a adjudicat ser Escolar,va que pessetes. mateix temps demanar al un avançament i a la pessetes Diputació 495.694 Provincial de de 300.000 pressupost un amb escoles les en pis primer escolar.doncs, delcentre doblar lacapacitat necessari, Era de xiques i dues de xics,de pàrvuls. classes tres havia tres hi total en que ja més, aules quatre falta Feien escoles. a com habilitats eren que poble del locals i cases diverses per alumnes dels pelegrinatge el més, vegada una comença, i menudes, quedat s’havien xiquetes, de dues i xiquets de dues classes, quatre a per capacitat tenien només que A l’agost de 1956, l’Ajuntament acorda retolar amb el nom de Salas de nom el amb retolar acorda l’Ajuntament 1956, de l’agost A el escoles les de inauguració la en que curiós fet el destacar de És En l’octubre de 1955 es va subhastar el projecte de l’ampliació del Grup d’un construcció la acorda l’Ajuntament 1954 de juliol de mes el En i creixent anava les Bellreguard antigues escoles,el 1926, construïdes “que per desig exprés del del exprés desig per “que I des d’aquell moment, d’aquell des I ei rlgoo, l smnrs de seminaris els religiosos, ordes religioses; el diverses secular clero també serà una nova alternativa col ·legis a interns porten més els famílies Les adinerades Gandia. de col·legis en escola a poble assistir del a xiquetes i comencen xiquets molts que fa fills, seus als per un millor aconseguir futur per famílies moltes de l’interés i públic, d’ensenyament Mora, Amparo Bosch iRemedios Bosch Castillo. Amparo Mora,

uat qet eíd l mnaç i a erdcó e sistema del degradació la i mancança la període aquest Durant Curs 1957 - 58 Les mestres Maria Mayor, Consuelo Pellicer, Laura Pellicer,Laura Mayor,Consuelo Maria mestres Les 58 - 1957 Curs

57 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 58 ALTRES MESTRES 1944 –1959 es va obrir l’any 1954 en el Sant carrer Miquel amb el nom que la menció especial mereix Bellreguard a acadèmies, anomenades les intel formació una assolir a per va prendre possessió en1958. prendre va que parròquia la de religioses i culturals tasques les en altruista dedicació seua la per recordada l’escola per elsanys 1944i45. també durant passar van López Perez Filomena Ferrer.anys (1944-1945)dedonSebastián dos durant interí substitut ser va Morant; Evaristo Miguel” han sigutmestres. l’institut d’Alcoi un de grup xics i xiques del poble molts dels quals després a lliures alumnes com batxillerat de examinar-se a per Moreno, Joaquin i Pellicer Isabel esposa seua la amb junt preparava, l’ensenyamentprimari les don classes Antonio que Llopis a en Borrás, més de formar i impartia oy Rmn Pió só d Potries, de Ascó, Peiró Ramona Donya Donya Remedios 1957 CastilloFrasquet, Poquet, Mora 1957 Donya Laura en1957. Marqués, Donya Misericordia IbañezEspinosa,1952 Don Eduardo VilaDonya Millet,1954 Dolores Elena,en1953. Donya JosefaHernández en1952. Ramón, Donya Ramón Nativitat RodrigezDonya Amparo Rutea, en1951. Donya ConsueloPellicer Moreno, 1949 Donya MariaMayor 1946 Lloret, BarbaCelles, en1944. Donya Herminia en1946. Perez, d’Oliva, Don Diego LLorca donya esposa seua la i Ascó Romero Juan Don don de Pellicer,germanastre Morant Jose Don , el titular era el pèrit mercantil Salvador Pastor Martí i la regentava lectual més completa. Proliferen, també, Proliferen, completa. més ·lectual Anys 50.Una auladel’escola franquista. “Academia San San “Academia siga indispensable una reforma total i profunda delsistemaeducatiu. totaliprofunda indispensable unareforma siga que fan polític sistema del internes tensions les i pedagògica renovació de moviments de l’aparició espanyol l’estat En paticulars. baixos a fins parroquial centre del des poble, del locals diversos per distribuïts ser a i una vegada més,altra els xiquets i les xiquetes comencen de Bellreguard econòmica, apareixen les primeres indústries, augmenta la població escolar, l’any 1961. serinaugurat del menjadorescolarqueva Pellicer Consuelo donya amb juntament creador i director ser va després Pedrós,que VicentePiles,Salom don de i l’Ajuntament, de regidor era on poble, nostre el en integrat i Cremades Mercedes amb casat Palència, de n l ay 6, ueaa a rs d l gld, ’nca l’expansió s’inicia gelada, la de crisi la superada 60, anys els En natural Merino,Tobar Felipe don possessió prendre van L’any1959 amb elsseusalumnes.

1952. El mestre Miguel Cremades Cremades Miguel mestre El 1952. Marco. Morant 1950. Evaristo

59 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 60 Hernández. 1953. Don Juan i els seus alumnes. 1953. Pàrvuls amb la 1953. Josefa mestra Pàrvuls

1952. Escola de pàrvuls deClementinaLlinares. 1952. Escoladepàrvuls

61 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 62 Vicente SalomiFelipe Tobar. Chuliá i Asunción Aguar. Pellicer, Ramona Peiró, Rosa Pellicer, Rosa les seuesalumnes. us 996. dad Ibáñez, Eduardo 1959-60. Curs Curs 1959-60. Maria Mayor, Consuelo 93 Cnul Plie Mrn i Moreno Pellicer Consuelo 1953. Ibáñez Espinosa.

1955. Grup del mestre Eduardo Eduardo mestre del Grup 1955. 1954. Alumnes de Nativitat Ramón. 1954. AlumnesdeNativitat

63 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 64 uns alumnes. 1958. El mestre Eduardo Ibáñez amb 1955. Mª Dolores Vila Millet. 1955. MªDolores

1958. Orla

65 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 66 en el Centre Parroquial. en elCentre extraescolars” “activitats anomenem ara que el feien Peiró, Ramona com xiquetes. de des comunió l’escola al’església. 1ª de xiquets els acompanyaren mestres els que costum En els anys 60, alguns mestres, mestres, alguns 60, anys els En les acompanyaven mestres Les era passat segle del anysels 50 En

Records Escolars.

67 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 68 el patidelacasadelsmestres. 1956. El mestre Eduardo Ibáñez amb un d’alumnes grupet de repàs en

Records Escolars.

69 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 70 beneint elmenjadordelesxiques. 1962. El rector José Silvestre Silvestre José rector El 1962. xiques. menjador delsxics.

1962. Menjadorescolardelsxics. les de escolar Menjador 1962. el beneint rector senyor El 1962.

71 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 72 de l’escolaVicent Salom. 1963. La mestra Asunción Aguar amb les seues alumnes i el director director el i alumnes seues les amb Aguar Asunción mestra La 1963. Miret. Pedro Gómez, Feliciano Salom, Vicente Tobar, Felipe Aguar, Asunción Pellicer, Isabel Aparicio, Ramona Peiró, Consuelo Municipaliautoritats. Corporació

1965. Rosa Chuliá, Rogelia Escrivà, Escrivà, Rogelia Chuliá, Rosa 1965. la amb mestres de Grup 1963.

73 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 74 l’esplai. temps del’esplai. 93 E pt d xc a ’oa de l’hora a xics de pati El 1963. el en d’alumnes grup Un 1967.

Records Escolars.

75 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 76 Commemoració dels10anys delacampanya “ Commemoració CAL DIR CAL ...” legislació en matèria educativa. L’ajust a les doctrines democràtiques i de i democràtiques L’ajustdoctrines les educativa. a matèria en legislació la tota de generals principis els marca Constitució la de 27 L’article 1978. la majoria de les forces polítiques del país per i l’anyreferèndum aprovada 1976, dissenya una constitució democràtica, que és debatuda i pactada per enelnou. escolarvellil’altra, enelcentre de l’EGBesfa una etapa Bellreguard deixen de pelegrinar per locals del poble, però queden dividits: de xiquetes les l’anyi xiquets Els 1979. inaugurar va es construït, vegada Una d’Almoines. carretera la de vora la a poble, del oest l’eixida a espai un tria Es etc. obres, unes licitar projecte, un solar, presentar un buscar escolar. de conegut centre ja nou un procés el s’inicia construir Aleshores llengües vernacles. les de l’escola a l’entrada permet que i ensenyança, la en uniformitat una comportarà que centralitzat, educatiu sistema un Configura treball. al per el sistema educatiu i el món en del el treball, sentit que l’educació prepare entre relacions establir per preocupa es també que legal disposició d’una tracta Es escolars. places de provisió la en l’ensenyamenti de planificació la en l’estat de docent funció la reconeix llei Aquesta tots. a per qualitat una ensenyança de suposar l’extensió procurar de l’educació, sinó que va va només no Així, l’ensenyament. de qualitat la per preocupa es que una llei És plena. d’escolarització i edats, aquestes en compresos xiquets el els tots en de discriminatori, no únic, sistema població, un en d’integració la sentit doble tota a per anys 14 als 6 dels l’educació Generalitza universitària. ensenyança i mitges ensenyances bàsica, general educació reformes successives de l’Espanya d’aquellsmoments. per caigut havia sistema sectorials, insuficients per a a respondre l’accelerat canvi social i econòmic el què en internes contradiccions les superar pretendre va que abast, gran de llei Va una l’estat. ser de educatiu sistema el tot segle, aquest en vegada primera i Finançamiento de la Reforma Educativa Reforma la de Finançamiento i LA LLEIGENERALD’EDUCACIÓ DE1970 Amb l’arribada de la democràcia el parlament, sorgit de les eleccions de de necessitat la més encara accentuar va l’EGB de implantació La preescolar, nivells: quatre en s’estructura educatiu sistema El La Llei 14/1970 de 4 d’agost, anomenada Ley General de Educación Educación de General Ley anomenada d’agost, 4 de 14/1970 Llei La (LGE), regula i estructura, per estructura, i regula (LGE), l’escola maternal fins el batxillerat sense haver d’eixir dela pròpia localitat. fins el batxillerat l’escola maternal elsveïns d’aquest poble tinguen assegurada la seua formació escolar, des de continuada per les diverses generacions de bellreguardins, ha fet possible que de 73xiquetsixiquetes. Garrigós. del’escola Encarna essent alcaldessa Pepa Bonet i directora d’educació exigia. La remodelació va ser inaugurada el dia 21 d’abril de 1998, les obres d’adaptació del centre de primària a les necessitats que la nova llei Josep Seguí.Però l’alcalde les i coses no acabaven Lerma allí, Joan sinó que Generalitat al mateix la temps de s’encetaven President pel 1995 de març seuahistòria.lade Vainaugurat,serJoannom Fuster, elamb de 16dia el anysd’aplicar-se LOGSE,la Bellreguard teniaprimerel institut batxilleratde l’ensenyamenthistòriaassenyalemdepocspoble—nostre queals queal unaescola pública qualitat.dei importantÉs--en aquest repàssuccint la a del’AMPA,professors, l’Ajuntament,elsveïns... dels intervenció la culturals, setmanes les de celebració la amb societat, i escola binomi del d’implicació procés el remarcar de És etc. artesania, gastronomia, populars, costums de recuperació la o llengua, nostra la de mateixos alumnes aconseguiren que tots els veïns del poble milloràrem l’ús l’any 1984, sinó també l’inici de la campanya va ser no només la implantació de la nostra llengua en tot el centre escolar de arran la publicació l’any 1983 de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, pedagògica i integració de l’escola en el medi; un exemple del que comentem, alumnes i pares. professors, escolar detotala comunitat educativa: delaQualitatl’Educació,l’any 2002. de 1990ilaLleiOrgànica del 1985, Sistema la General Educatiu d’Ordenació Llei (LOGSE),Orgànica espanyol la Llei del Orgànica Dret reguladora a l’Educació (LODE), de l’any les noves lleiseducatives. regularà canemàs el constitueixen Constitució la en presents participació En el segle XXI la tasca iniciada per les institucionsiniciadatascalesperla XXI localssegle l’anyi 1823, el En total un amb Municipal Guarderia la marxa en posar L’anyva es 2007 per optar van moments aquells en poble el governaven que polítics Els El nostre poble no s’ha quedat darrere en el procés de dinamització de procés el en darrere quedat s’ha no poble nostre El La democratització del país també va portar la participació en els centres educatiu sistema del millora la i l’evolució en decisives estat Han CAL DIR CAL

mitjançant la qual els

77 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 78 Empar Burguera. 1985. Parvulari de Paquii Aranda 1985. Parvulari De festaenlaSetmanaCultural. escolar nou.

1994. Activitats en el pati del centre

79 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 80 alumnes. populars. tradicions 90 Ll Mrí es seus els i Martí Lola 1990. les en iniciant-se escolars Els Garrigós encarnestoltes Garrigós

1998. Amparo Ibiza i Encarna Encarna i Ibiza Amparo 1998. deLolaMartí. 1991. Laclasse

81 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 82 Temps d’esplai. 1987. PrimerdePrimària Gregori MaiansiCiscar.Gregori

Institut deSecundàriaJoan Fuster. Primària i d’Infantil Centre Actual

83 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 84 lps lacle oe Sgí n la en deSecundària. delCentre inauguració Seguí Josep l’alcalde i Llopis JoanMª amb Carmen la Lerma regidora i Primària. d’Infantil Centre del inauguració la en institucions d’altres representants els 1995. El President de la Generalitat de la Generalitat 1995. El President 1998. L’alcaldessa Pepa Bonet amb 25 l’any 2007.

é

07 Msrs atcpns n el en participants Mestres 2007. inaugurada Municipal Guarderia aniversari del’escolaen valencià. aniversari

85 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 86 FERNÁNDEZ SORIAiM.DELCARMENAGULLÓ. MORANT MARCO, EVARISTO. FERNÁNDEZ SORIAiM.DELCARMENAGULLÓ. GABARDA CEBELLÁN,VICENTE. ESCRIVÀ ROGER, ANDRÉS.ESCRIVÀ ROGER, MADOZ, PASCUAL. GABARDA CEBELLÁN,VICENTE. SALOM PEDRÓS, VICENTE. PELLICER IBORRÀS, JOAN E.Història d’undesiginsatisfet(L’ensenyament finsa1939).Perifèric delvalencià Edicions. 2006 TORRES, JOAN ANTONI YSOLERABEL. ALONSO, JESÚS.E . BIBLIOGRAFIA. HMV – Hemeroteca Municipal deValènciaHMV – Hemeroteca deBellreguard APB –ArxiuParroquial AMG –ArxiuMunicipal deGandia AMB –ArxiuMunicipal deBellreguard AJPB –ArxiudelJutjat depauBellreguard deValència AHUV –ArxiuHistòricdelaUniversitat Salamanca Civil, delaGuerra AGGC –ArxiuGeneral deValènciaADPV –ArxiudelaDiputació Provincial ARXIUS CONSULATS GARRIDO HERRERO, SAMUEL. BORRÁS GREGORI,JAUME. CREMADES MARCO VICENTE. CREMADES MARCO CALZADO, ANTONIO. 1998. Ajuntament deBellreguard MUÑOZ, DONÍSiESCRIVÀ,MIQUEL. Miramar història pròxima història Miramar Diccionario geográfico - estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. ultramar. de posesiones sus y España de estadístico-histórico - geográfico Diccionario La II República a Gandía a República II La Bellreguard en festes. en Bellreguard Historia política de Gandia. Gráficas Colomar, Gráficas Gandia. de política Historia Bellreguard, carrer amunt carrer avall. carrer amunt carrer Bellreguard, Monografia geohistòrica de Bellreguard de geohistòrica Monografia Momorias de don Vicente “el Blanquet”. “el Vicente don de Momorias El sindicalisme catòlic a la Safor la a catòlic sindicalisme El Els afusellaments al País Valencià. Valencià. País al republicana afusellaments Els retaguardia la en Represión La Bellreguard, viatge d’imatges viatge Bellreguard, Història del Poble de Bellreguard de Poble del Història . AjuntamentdeMiramar, 2007. .CEI Alfons elVell-Gandia. 2000. Purga de Mestres a la Safor en (Miscel-lania Jose Camarena) Jose (Miscel-lania en Safor la a Mestres franquismo. de el bajo Purga valencianos Maestros 1900-1936.CEIAlfons elVell, Gandia,1987. . Ajuntament de Bellreguard, 1987.t . AjuntamentdeBellreguard,

IVEI, Valéncia 1995. . Ajuntament de Bellreguard, 1997. . AjuntamentdeBellreguard, Gandia2003. Oliva 1975. Oliva . Ajuntament de Bellreguard, 2006. .AjuntamentdeBellreguard, . AlfonsValència, elMagnanim. 1996. AlfonsValencia, elMagnanin. 1999.

Tomo IV. Madrid,1846.

. Alfons elVell, Gandia,1997.

87 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 88 AGRAÏMENTS. Costa Sarió,Maribel Costa Ribes, Rosario Moscardo,Concepción Carmen Climent Pastor, Josep Climent Pastor, Ana Climent Boix,Maria Magda Ciscar Borràs, Adela Ciscar Aranda, Catalá Pellicer, Rosario Manuel Cascales Oltra, Canós Fuster, Inmaculada Costa,Miguel Burguera Pura García, Borrás Isabel García, Borrás Pellicer,Borja Rosa Vicente Bonet Borrás, Boix Ciscar, Maria Pastor,Bernabé MariCarmen Bataller Olaso, Consuelo Barberá Moreno, Leocadia Consuelo Sendra, Aranda Alemany,Aparicio Belinda Alonso, Jesús Alemany Fenollosa, Maruja Ajuntament deBellreguard Malonda Grau, Joan Baptista Malonda Grau, LLopis Rodríguez, Vicenta Pellicer,LLinares Consuelo Insa Viciano, Erundina Castillo,Gregori Rosa Mari Barberá,Vicente Gregori Giner Marco, Angelino Giner Marco, Amparo ToniGiner Cremades, Encarna Avaria, Garrigós Faus,García MªTeresa Fuster Fenollosa, José Ignacio Mercé Fornés, Ferrer, Manuel Ferrer Carlos Família CostaPascual Nati Gregori, Escrivà Josep Gregori, Escrivà Ballester,Escrivá Genoveva TereEnguix Gregori, Balaguer,Domenech MariaPilar Chulià Pellicer, Rosa Juanita Aparisi, Cremades Costa,Miguel Cremades Lola Arlandis, Cremades PepitaCosta Cremades,

Vives Pastor, Pepita Viciano Amparo Escrivá, Tobar Felip Cremades, JuliSarió Llinares, Rosa Romero, Antonio Pellicer,Ramis Pura Pellicer,Ramis Carmen Pellicer Moreno, Encarna Pellicer Consuelo García, Pellicer MªCarmen Amores, Peiró Peiró, Carmen Pastor Romero, Paqui Lola Pastor Camarena, Pura Pastor Borràs, Elvira Pastor Borràs, Isabel Frasquet, Negre Asco, Lola Negre Donís Muñoz Borràs, Marco, Ricard Morant Poquet,Mora Laura Gadea,Lola Martí Bernat Martí, Costa,Rosa Marco Costa,Pura Marco

89 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 90 diccionari-- comsinònimd’anar a“escoladexiquetesopàrvuls”. el recull ho així –i quedat ha costura”, a “anar l’expressió gratuïtament, aplicat a les i mateixes “lleugeres nocions labors” d’higiene domèstica. No pròpies del sexe”, “elements de xiquetes dibuixcalia ensenyar-los “labors les que disposava es 1857) de setembre de 9 (de Moyano llei la de 5é resultat de la seua activitat escolar”. No hem d’oblidar, però, que en l’article ensenyar, el van no els i d’elles pares respectius els perquè ser “va açò i desprén del cens de 1860, al nostre poble només sabien de lletra 5 dones delmón. delaseuaconcepció eltarannà quin era nostra història quotidiana; a més amés –i de passada--, hi deixa entreveure la de hàbits certs narra hi sinó estricte, escolar quefer el amb relacionats que endistenmoltdelespràctiquesdocentsactuals. d’ensenyament ·les parcel certes conéixer de interessant és que pensem perquè és Torres Antoni Joan i Escrivà Miquel pel preparat Bellreguard, a respectives. anomenava) les se (com tècniques memòries seues les l’obligació, tenien mestra interina, donya Mª de los Ángeles Palau Vilanova van presentar, com de 1907. docent una Memòria el on desenvolupamenttractaren d’algun aspecte de la tasca D’altra banda, en el present estudi s’assenyala el fet que, segons es segons que, fet el s’assenyala estudi present el en banda, D’altra D’una banda, en l’escrit de don no Evaristo només aspectes es tracten l’ensenyament sobre estudi magnífic del APÈNDIX a com oferim les Si la i Peiró Morant Evaristo don Bellreguard, de mestres aleshores Els 1 LES MEMÒRIESPEDAGÒGIQUES. L’any 1907 el Ministeri d’Instrucció va exigir als mestres que redactaren Joan E.Pellicer Borràs Article 11 del Real Decret de 18 de novembre i article 39 de 20 de setembre setembre de 20 de 39 article i novembre de 18 de Decret Real del 11 Article 1 . Hihaviaunestoldetemespossibles desertractats. conforme á una religión santa i cristiana, aprovechando su manera de manera su aprovechando cristiana, i santa religión una niño á al conforme educar puede se cuales las en mismos, los de impreso sello llevan el carácter distintivo cuyo localidad, esta en existen que religiosas yreconocido.técnica, elquesuscribeestará altamentesatisfecho y conveniente formación. buena su contrario el por inconvenientes,procurando costumbres ciertas adquieran que evitar de fin á niñez la de actos primeros los en maestros y padres los tener deben que vigilancia suma la cuidado, gran el enseña nos Esto desagradables. cosas á arrastran le dirigidas mal y perfección; su á conducen le y hombre más del y niño el edad de carácter el forman la dirigidas es bien costumbres infancia Las costumbres. las la de formación la religiosa; para conveniente para la en particularmente y educación de materia en inmensa influencia un es costumbre La actos. de repetición la de medio por adquiere se y naturaleza segunda una es el carácter que inclinaciones distintivo de forman un pueblo. La costumbre estaespeciedeeducación. para religiosa de los niños, y medios pedagógicos más eficaces de aprovecharlas escuela. dedicha propietario maestro delapràcticadocentfemenina. representativa Son, por la gracia de Dios, muchas las costumbres santas y practicas practicas y santas costumbres las muchas Dios, de gracia la por Son, Si en la distribución del trabajo y en su exposición de la tan docta Comisión de conjunto el es que diciendo costumbre la definir Podemos educación la á contribuyen que localidad la de Costumbres Tema 12. D. Peiró Morant Evaristo el por escrita 1908, AÑO AL CORRESPONDIENTE TÉCNICA MEMORIA Dotación anual825pesetas. Escuela elementaldeniñosBellreguart deGandia deValenciaProvincia Partido molt peça una és Angles María de memòria la sentit, aquest en I o mseis e a ia e eú y u nedmet s ouaá n la en ocupará contemplación se de aquel hecho entendimiento i á la su vez alabarán al y Señor y Jesús á su Madre de con vida la de misterios los medite que Rosarioy santo el manos sus en niño al Póngasele religiosos. espíritu su progrese que de fin á niños los en fomentarla de necesidad la aquí De santa. y ingeniosa como devoción esta sencilla y tierna tan localidad. Es esta de familias las de generalidad la en costumbre piadosa ensucorazón. vivamente impresionará esto y etc. cantos, sus de ceremonias, sus de fiestas, sus que hacen en la los iglesia fieles y reunidos explíqueseles el significado de públicos á los ejercicios llevarlos y maestros los padres procuren oración, la á gusto más cobren que haciendo religioso sentimiento este niños los de corazón el en más y más arraiguen se que conseguir Para religioso. sentimiento el fomentar y conservar para poderoso y eficaz más medio el que es la vida del alma, así como el alimento es la vida del cuerpo. Este es el camino que han de seguir en la conducta de su vida. Les enseñara á orar oblíguenseles á llevárselos cuando asistan á la iglesia. Su lectura les trazará manos devocionarios en que contenga doctrina escogida de luz espiritual y sus en Pónganse Misa. santa la de sacrificio el encierra que inestimable Del valor del hombre. la Él salvación para Padre mismo por víctima al Eterno ofreciéndose cruz, la de ara el en consumó Jesús buen nuestro que cruento sacrificio aquel representa Misa precepto.la de Que días los Misa discípulos. Explíqueseles la obligación que todo fiel cristiano tiene de oír la sus á religiosamente educar pera campo vastísimo maestro al presenta le se costumbre piadosa esta En caridad. y esperanza fé, la de adornar deben le que virtudes las de inequívocas pruebas ello con dando infantil, rebaño inocente del pastor y padre de veces las haciendo discípulos sus de días los de alrente elmaestro que hallarse conventual yelevado precepto.más grande Nada Misa la á niños los con maestro el asistir el es costumbres. sanas de y honradez de sociedad nueva una conseguir de fin Jesucristoá fundó la como tal pura religión una de y moral sana de trascendentales principios aquellos educandos los de corazones los en arraigar para ser El rezo cotidiano del santo Rosario en el hogar doméstico es otra otra es doméstico hogar el en Rosario santo del cotidiano rezo El pueblo católico este en existen que costumbres laudables las de Una y ante el altar de la Reina del Cielo, entonan cánticos de alabanza, recitan recitan alabanza, Cielo,de Reinadel cánticos la entonan de altar el ante y templo el maestros, en congregan se tarde sacerdotes, la venida que hasta amigos, y los parientes a besamanos un dar á alegre semblante el con iglesia la de Salen Comunión. 1ª la de recuerdo como acto al alusiva estampa hermosa una entrega les se Seguidamente JesúsSacramentado. les calles de la población recorren padres cantando himnos de alabanza á Acabada la Misa salen en procesión con el niño Jesús y acompañados de sus exhalar algún suspiro y resbalar hacer alguna sentimental lágrima de tan alegría acto en Este lleno Bautismo.auditorio. del promesas las renovando y Señor en el de le mil su relicario prometen deseos corazón y propósitos, que eterna vida el cielo les ofrece. Reciben de el Pan del cielo verdades y colocando á su aquellas Rey y Misterio portentoso aquel anonadamiento Eucarística enbusca delManácelestialquesucriadorlesinvita. Mesa la á acercan se 1ª vez pero que rebaño infantil del corazones los conmueven que eterna vida de y fervorosas tiernas, palabras con acto, este en corazón al habla les Divina, Majestad la con unirse á van vez 1ª por que al,as las de candor y pureza la de símbolo blancos, ornamentos con sacerdote, El entusiasmo. y alegría respira todo este En templo. al dirección con orden buen con desfilan escuelas las Desde Dios. de amor en el siempre los permanecer deseos que y han propósitos de hacer para de dichoso, y feliz día del acto, trascendental del hablándoles Maestro el 1ª Comunión. Reunidos los en recibientes las escuelas les dirige la palabra entusiasmo indescriptible se á apresuran solemnizar el acto felicísimo de la parte activa en esta fiesta. Clero, maestros, padres y el pueblo entero con un en este reinar día en de los corazones que toman inmenso se observa júbilo Un niños. los de Comunión 1ª la es localidad, esta en entusiasmo delcielo. hayandevoción optandovalores su por que ejemplares hechos Refiéranseles inmortalidad. la para gloría de reserva nos que la dará nos rosas de coronas eses de cambio en Ella, pues madre; nuestra Virgen, la á solicitad tierna con consagre y ofrezca pasar día alguno sin tejer ese conjunto de rosas espirituales, cuyo ramillete deje le se No vocal. ala mental oración la así uniendo Marías, Ave diez las

lo, o ls js e am cnepa leo d aobo y asombro de llenos contemplan alma del ojos los con Ellos, más con acostumbra se que salientes más festividades las de Una

91 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 92 corazón para premiarlos si son rectos y castigarlos si son torcidos. Esto torcidos. son si castigarlos y rectos son si premiarlos para corazón que tiene fijos sus ojos sobre nosotros y sobre los movimientos de nuestro existimos, y vivimos El en que sabe; lo y oye lo ve, lo todo partes, todas á sus hijos, los si castigará aquellas son malas. Que Dios en está presente ama Dios bien si que y acciones sus háblelesde mas,primero culpas; sus de arrepentimiento y dolor vivo un á excitarles maestro el año.al Procure vez una menos lo por cristiano todo confesar de precepto el con cumplir á Templo el hacía recogimiento y orden mayor el con y Maestro su con escuela la de niños los salen determinado, día un En niños. los de anual ybienaventuranza. de dicha horizonte otro abrir de encargará se cielo el y remedio eficaz y soberano este de mano pues, Échese, vida. de y regeneración de vías en entrando yace, en social caos profundo el en navecilla cual flotaría nación nuestra que seguramente obra, grandiosa esta en intervienen que factores los de parle por constante y verdadero fuera celo el Si olvidan. se jamás que verdades aquellas profundamente imprimen se y cera la como blandas vida del hombre. L edad más es apropósito la niñez, cuyas almas se hallan enseñanza, dando á conocer los principios que pueden servir de norma á la y parroquia los maestros en la escuela, no deben descuidar esta excelente educación la la en sacerdotes doméstico,los hogar el en á padres Los religiosa. y moral contribuye porque necesaria; como importante tan es otra de las costumbres de este católico pueblo. La enseñanza del Catecismo másconlosejemplosquelaspalabras. se graba esta pues religiosa, piedad de modelo ellos Sean amor,fé. su gratitud, su su expresarle podrán que con palabras las enseñándoles Dios con hablar de le modo tener conDios,enprácticafacilitándoles de poner háganselos con enseñar y al maestros que niño han los ceñimientos padres religiosos los contenten se No santifica. nos que la es ella de saludable práctica la sino religión, la de ciencia la no que deduce se conmovedor y hermoso tan espectáculo este De festividad. esta para señalado el Ascensión, la de día el Olivete monte el en galileos varones santos aquellos hicieron como Dios su de despídanse flores, olorosas de pétalos esparciendo y poesías Otra Otra de las loables costumbres de este religioso pueblo es la confesión La explicación catequística á los niños en la iglesia por los sacerdotes, es parientes, amigos y deudos por espacio de nueve días á la casa mortuoria con mayor deconciencia. rectitud obrar hará les también que sino religioso, espíritu su despertará solo no fnrls e dsurre l aa pr eat d l ilsa d los de iglesia, la de delante por pasar al descubrirse el funerales, y del anarquismo. juventud enlos horrores la caer dejar no para eficaz muy remedio un será ello y desesperación, la en necesidad la caer haga nos no Providencia; Divina su en confiemos toda la vida, pues reconociendo por este dure acto que todo y lo debemos á Dios; arraigue se costumbre santa esa que de fin á práctica en poner háganselas y gracias, de acción y mesa la de bendición á de oraciones continuamente enelamordeDios. viviendo i señor,día su el de durante frecuencia invocándolecon siervo el prácticas piadosas, manifestando á sus hijos la dependencia de Dios como niño estas los padres del su sentimiento religioso. aprovechar Deben despertando corazón el en vivamente impresionan que y localidad esta en prevalecen que costumbres son comer de después gracias de acción y lavirtud. huirdelvicioyconseguir para moverá sucorazón y culpa la de reato el por encarceladas almas esas á socorrer de modo el ejemplos y meditaciones las en mayores,verán sus á deuda una pagan que vez la á y ultratumba á extiende se que sino muerte la con extingue se no caridad la que aprenderán Allí Purgatorio. del almas benditas las á consagrado mes el iglesia la á Llevémosles piedad. de actos estos á hijos nuestros con asistiendo propaguémosla difuntos prójimos nuestros de estragos de la Si muerte. tan piadosa es los esta en costumbre establecida doliente á humanidad favor la prosigue Así soclorrerles. de deseo el con Abel, acompañadas de suplicas fervientes á las regiones de la inmortalidad hijo su de cadáver al juntos corazón, del natural desahogo como lágrimas derramar Eva y Adán á ya vemos mundo del principio el En difuntos. los con para comisión la es humano corazón del ceñimientos primeros los de difunto.Uno hermano del intención en Rosario del partes tres las rezar á ta ids csube xse n sa oaia y s a e asistir, de la es y localidad esta en existe costumbre piadosa Otra El acompañar el Viático á los enfermos, el asistir á los entierros entierros los á asistir el enfermos, los á Viático el acompañar El las maestros los como padres los tanto niños, los á Enséñenles, mesa la de bendición la almas, y Marías Aves las á rezo de toque El de su familia, cosa preferible á llenar la casa de bagatelas que, si no de no si que, bagatelas de casa la llenar á preferible cosa familia, su de la y ropa su coser disposición en educandas las á poner es enseñanza que convencimiento el en esta de objeto principal el consiste que de sensatas personas las todas adquieren que reacción una nota se parte, esta á tiempo algún de pero labores; diferentes de modelos á presentar destinadas revistas escrito han se preferencia; darse debía cuáles á deestapresencia. motivos y servicios, sus presta que en escuela la en preferencia da memoria la de Palau Vilanova. á lavidadelniño. laobra. Démosloyconsumiremos acción. Es uno de los argumentos más elocuentes que pueden presentarse más sublime. másaltaylamoral la menteverdad en incrustan ellas pues Jesús, Divino nuestro propone nos que parábolas las de explicación la en todo valor, sobre inestimable de fruto sacar para maestro al servirán le Evangelio santo del explicación y oraciones cantos, lecturas, las sábados, los Rosario del rezo el costumbres. como también queinfundenestosactosyestaspersona. el respecto niño del corazón el en arraigar para ellas de aprovecharse debe maestro el que y existen que costumbres son autoridades demás y eclesiásticos Mucho se ha hablado de la enseñanza de las labores; se ha discutido ha se labores; las de enseñanza la de hablado ha se Mucho autora la que á femeninas labores las de indicación 21: núm. Tema Angeles los de Mª D.escuela dicha de interina maestra la por escrita MEMORIA TÉCNICACORRESPONDIENTEALAÑO1908 Dotación anual825pesetas Escuela pública elementaldeniñas deValenciaProvincia Pueblo deBellreguart Triburcio Alonso Calificación obtenida:aprobada. Morant Evaristo de1908. 7deagosto Bellreguart, en precepto el es ejemplo el que presente siempre tener Debemos Las prácticas religiosos establecidas en la escuela pueden considerarse al volver á salir dos hilos más: se continua volviendo á tras cada punto y punto cada tras á volviendo continua se más: hilos dos salir á volver al ganando y salido había donde por aguja la introduciendo atrás, vuelve se punto un hecho de Después iguales. salgan puntos los que pera cuidado unapiezaútil. emprender de antes trabajo de especie esta perfeccionar-seen de el que objeto más punto devendas, ojales, festónymarcar. encima, por punto dobladillo, sobrecargar, bastilla, pespunte, siguientes, puntos varios los emplean se ella En vestidos. los de costura la y blanca ensucasa. podrán continuarlos algodón grueso, haciendo refajos ó cuadros para cobertor, que aprendidos la facilidad aguja de ó tan clavarse ganchillo; aprenden sólo á con trabajar punto no pueden las niñas de 7 á 8 años ejecutar muy trabajos finos por la elpiecuandoestámuyestropeado. el talón3ªRemallar 4ªCortar niñas de cuatro diversos modos: 1º Echar(sic) suelas nuevas. 2ª Guarnecer objetos. guantesyotros camisas interiores, redondear el mismo. Con este punto se alaboran medias y calcetines, fajas, difícil más operación la siendo partes, dos en divide se trabajo el donde talón, el hasta dificultad poca ofrece Esta media. ó calceta la á después al dé se que trabajo. Empiezan las destino niñas por hacer el fajas de diferentes anchuras y sea pasan según marfil, ó acero de largas agujas de ylosremiendos. la costura media, de punto el son: y sociedad nuestra de mujer ninguna desconocer ydeadorno. agradables 2º labores se las ha preferencia, merecen dividido útiles en 1º, dos y labores grupos, importancia su por que las pero servicios; presta que en escuela la en adorno. únicamentedemero estorbo, sirven

Pespunte. Es un punto sólido y hermoso á la vez, que exige mucho mucho exige que vez, la á hermoso y sólido punto un Es Pespunte. sin tela, de trozo un en niñas las aprenden los puntos estos Todos Se Costura. les enseña á las niñas de dos modos; la de costura la ropa este con crochet; de punto el niñas las á enseña les se Enseguida El remiendo de la medía es de la mayor y importancia se les enseña á las medio por seda ó hilo algodón, lana, con hace Se media. de Punto debe no importancia su por que aquellas son útiles labores Las Muchas y variadas son las que labores la de autora la Memoria enseña

93 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 94 se cosen alternando los puntos entre los dos. Esta costura ha de ser muy ser de ha los dos. Esta costura los puntos entre alternando cosen se después y palmo, á palmo de tela de pedazos Se dos los piezas. primero apuntan otras y manteles sábana, la compone que tela de pedazos las piezasquenotienenorilla. el sobrecargo. Se emplea en camisas, facilitar enaguas y por punto en general todas para otra, la que salida más algo pero piezas las pespunte; de ó una dejando bastilla una de medio por telas dos unido haber de detodaslaspiezas.en losextremos punto este de uso hace Se trabajo. el desigual salga y otra, de que parte una de tela más tomen que evitar para coserlos de antes dobladillos los se hecha (sic) á perder antes de tiempo. A las principiantas se les hilvanan porque derecha, labor la hacer para aguja la las con tela la á rayen que niñas permite se No igual. quede que modo de hilos los tomando tela, es decir,un punto de lado que coge las dos partes, el dobladillo y la restante con cose se entonces dobladillo, el tenga que quiere se que ancho al doblez nuevo el dando doblarse, á después vuelve pulgar; del uña la lastelascuandoesnecesario. ensanchar para general, en y las mujeres; de mangas las camisasy de unir lasmangas para aplica Se tela. poca tomando igual, é unido punto con bordes sus por cosen se que unir,los quiere se que tela de piezas dos las igualando é juntando sellamahilván. concluida, de después hilo mejor,el quitando coserla para pieza una de partes dos las sujetar objeto por tienen y largas son puntadas las Si casos. varios otros y sobrecargar de han se que costuras las en bastilla la usa Se tela. de número hilos cada vez de las ó tres más que y la sale aguja entra de la un trabajo. visibles de las piezas, y veces muchas no tiene más objeto que hermosear partes las todas en general en camisas, las de pecheras y puños cuellos, los en antes.labor esta de uso hace Se hecho punto el vez cada cubre se ut d sbn. lms aí l ut cn u s csn o dos los cosen se que con punto el así Llamase sábana. de Punto Sobrecargar. Es una especie de dobladillo que se toma y hace después Dobladillo. Para hacer este punto se dobla un poco la tela y se aplanaron Punto por encima. Es un punto y muy se empleado hace en la costura, cierto tomando hace se que sencillo punto el bastilla la Es Bastilla. agujero, se corta un pedazo de tela un poco mayorpoco un tela de pedazo un pespunte al cose se y corta agujero,se ser,el pueda cuando en cuadra, color,se solo un de y blancas telas las medio este por remendar Para ellas. de parte haberse una quemado por ó gastado producidos redondos, menos ó más agujeros presentan enseña álasniñas. se como y zurcido, de común más clase la es Esta arriba. manifiestan se segunda la debajo,en hallan se aquella en que los y debajo; quedan esta contrario, es decir, los puntos que en en la arriba, aparecen hilera primera al dispone se sigue que hilera la debajo: mitad otra la y tela la aparezca de encina puntos los de mitad la que modo de dispuestas larga, una aguja con bastilla de hileras pasan se y partes dos las juntan ó unen se esto Para causa. otra ú cada una clavo, un por violentamente separadas piezas. las y zurcidos los comprenden remiendos acudir Los principio. su para desde mal al ropas las remendar á niñas las á enseñar de importancia la aquí de Síguese remediarlo. imposible veces á es tarde más mayor,y hacerse en tarda no agujero, pequeño un descuida se Si accidentales. no solo se usan servimos y gastan, sino que también por se causa rasgan consisteencubrireldibujo estáindicado. según cuyo trabajo pinturas, y dibujos con preparados cañamazos encuentran se Actualmente igual. manera una de puntos demás los con siguiendo izquierda, la á y ancho lo punto se el forma segundo tomando dos hilos á lo largo sobre otros dos á en hilos pero sentido entrelazados; opuesto á ellos. Después de un hecho tiempo, ótupido.apretado mismo al y regular igual, ser Debe mecanismo. su comprende tela hastaelprimero. que de sea antemano igual. para Después de el hecho punto se deshila la unida; pueshandemediarsolamenteunoódoshilosunpuntoáotro. eino e izs Ets eino s hcn n a tls que telas las en hacen se remiendos Estos piezas. de Remiendo cualquiera tela una de partes dos las reunir es objeto Su Zurcido. Remiendo. Con el tiempo todo se gasta y las diferentes telas de que nos Marcar. cuatro entre una cruz forma El ó de punto dechado de marcar se vez una verlo solo con y fácil es ojales los de punto El Ojales. dos hilos que se sacan Punto de venda. Es entre una bastilla inclinada aunque sea ocupación monótona y pesada, al paso que las medias de telar escuela que presta servicios por los motivos siguientes. La calceta ó media, cosas. matillasyotras costuras, como bolsas, franjas, dibujos, dehilosehaceconseda,llaman blondas. y si enlugar de mayor efecto.entonces es y inglesa, la á el con combina se bordado Este dibujo. al estrictamente sujetándose través, al y unidos muy puntos con estos cúbrese último por y largos, puntos con fondo el después llena dibujo,se tela. Se empieza por echar una basta siguiendo todas las sinuosidades del dibujos ypinturas. representan se ó usos, otros y vestir de prendas algunas adornan se con vistosos y losencajes, blondassedas decolores, ylamalla. y blanco en labores las son: preferencia da se que Las subsistencia. la ganar ó recursos procurar de medio distraer,el de además proporcionan cadaunadelaspiezasindicadas. para devestir. prendas y otras sábanas chambras, calzoncillos, almohadas, señoras, de pantalones ycosanbajolainspeccióndequesuscribe. hilvanen niñas lascorten, papel. Después se entra en la confección de piezas enteras, dejando que la escuela é las hilvanan toda niñas clase de cortan piezas, en primeramente Esta enseñanza en las escuelas de niñas se halla muy descuidada. En esta niñas saquenbienlosángulosdelaspiezas. revés. Todo el mérito de esta clases de remiendos está en alcanzar que las del es blanca después por les la y costuras parte delgada se sobrecargan y por detrás los lados del mismo con los de la pieza que se pone. Si la tela Quedan indicadas las labores que la que suscribe da preferencia en la en preferencia da suscribe que la que labores las indicadas Quedan Malla. Es un tejido claro con el que se hacen objetos de utilidad y gusto, Encajes y blondas. Los encajes son tejidos de claros hilo con adornado la de superficie la en sobresale que bordado el Es realce. al Bordado Bordados. Los bordados son trabajos de aguja más ó menos primorosos que trabajos, aquellos Comprende adorno. de y agradables Labores También se da á conocer á las niñas la cantidad de tela que se necesita Entre las diferentes piezas, ocupa el primer lugar las camisas, enaguas, Como complemento de las labores útiles, se enseña á las niñas el corte. Valencia crímenes. detodoslos ódesocupación,madre alvicio y álaholganza infranqueable valla una pondrá se femenino sexo del educación la de magna obra esta Con manos. sus de trabajo el con vida la horradamente ganarse sepan que ó ejemplares mujeres gobierno, de amas hábiles familia, de madres ser buenaspor fin, para y se las prepara, industriosas, limpias y corteses, conaseoypulcritud. yremendándola tiempozurciéndola mucho durar hacerla puedan deteriorarse, á empiece esta cuando que y blanca la especialmente ropa, la cosiendo costura, de jornales ahorrar pueden después, cuando las jóvenes educandas lleguen á ser dueñas de sus casas, y la evitar ociosidad y el tedio consiguiente; y distraerse acomodada, para familia una á si y punto; este en necesidades clase sus satisfacer la para media, á pertenece si subsistencia; su ganar para conocimiento servirle este puede pobre es si porque bordados sencillos ejecutar y coser labores. enotras vista lesimpideocuparse de falta cuya y ociosidad la aborrecen que ancianas aquellas de recurso el es y ella, en atención la fijar sin luz, poca con hacerse puede labor esta Además, duración. su todavía prolongan que compostura y remiendos de de infinitamente medias más que que le las duran de telar,par y son susceptibles un hace perdidos ratos á hacendosa, mujer la céntimos, pocos son muy en baratas; cambio, con un poco de algodón, que también cuesta

lo S. ietr e Isiuo Peiet d l Cmsó técnica. Comisión la de Presidente Instituto. del Director Sr. Ilmo. Mª delosAngeles Palau La Maestra 1908 25deagosto Bellreguart, económicas, ser á niñas las á enseña se paso de como es Así cortar, menos, lo por saber debe escuela la de salir al niña Toda

95 HISTÒRIA DE L’ESCOLA A BELLREGUARD A L’ESCOLA DE HISTÒRIA 96