Publicació del municipi de Vilanova de Meià Número 2 • Segon trimestre 2016 • Preu 1€ Editorial stimats lectors i convilatans. Quan llegiu aquesta En aquest número trobareu les imatges i la infor- E presentació vol dir que tindreu a les mans el ter- mació de la nevadeta del 27 de febrer i de les pluges cer número de la revista municipal LO PAS NOU, i allò tan benefi cioses del dies 4 i 5 d’abril. Trobareu com que qualifi càvem fa uns mesos de miracle, a poc a poc sempre les notícies i col·laboracions preparades pels es va convertint en una realitat i en una cosa quotidi- redactors de cada poble del municipi. Aquest trimes- ana. Aquesta quotidianitat és allò que volíem per a la tre l’entrevista la fem a la Carme Vilanova, de cal nostra publicació: per un costat que els redactors de Novau de Gàrzola, i com totes les que portem fetes cada poble tinguem posada al dia i presentada la nostra té molt d’interès i és d’una gran qualitat. De forma informació i les nostres col·laboracions com una cosa paral·lela a l’entrevista “Les imatges per recordar” habitual el dia que s’ha de tancar la revista. En segon també estan dedicades a la gent de Gàrzola. Dintre lloc que els nostres col·laboradors, també de forma ha- de la secció del Centre d’Interpretació del Montsec bitual, tingueu preparats els vostres articles i el vostre de Meià trobareu l’article sobre els fòssils del Mont- material cada vegada que preparem un número nou. I sec, escrit per Antoni Lacasa, Conseller i Cap de la us ben assegurem que les col·laboracions són moltes, Secció de Geo-Paleontologia de l’Institut d’Estudis de gran qualitat i preparades de forma entusiasta, però Il·lerdencs. Obrim aquest trimestre una nova secció sempre molt rigorosa. En tercer lloc i la cosa més im- “Taller d’escriptura”, perquè els nostres col·labora- portant, és que per a vosaltres els lectors, esperar la dors lletraferits puguin veure publicades les seves sortida de la nova publicació sigui una cosa quotidiana creacions. Hi ha altres seccions molt importants que de cada trimestre. Quotidiana, sí, però sempre espera- ja les anireu trobant a mesura que gireu els full. Us da amb la il·lusió de poder tenir a les mans una nova desitgem una bona lectura. revista amb tota la informació que amb el treball de tots us volem fer arribar. El Consell de Redacció Sumari

NOTÍCIES DEL MUNICIPI EL PASSAT I EL PRESENT Nevada: 27 de febrer de 2016...... 3 Les quadres de vaques de Vilanova de Meià ...... 30 Cada gota que plou té un arbre que l’espera ...... 5 ESPAI GASTROCULTURAL La carretera de Lluçars (II) ...... 7 Perdius i bolets, dos valors de la nostra cuina local . . 33 Santa Maria de Meià: Calçotada 2016 ...... 9 Carnestoltes a Tòrrec ...... 11 LA NOSTRA GENT Argentera i la seva església ...... 13 Entrevista amb la Carme de cal Novau ...... 35 ASSOCIACIONS L’AJUNTAMENT INFORMA Associació de Dones “La Coma de Meià” ...... 14 Pressupost de l’any 2016 ...... 38 Associació Parc Recreatiu ...... 15 Fem ruta ...... 39 Associació de la Tercera Edat “Verge de Meià” . . . . . 16 AMPA Escola “Mare de Déu del Puig de Meià” ...... 17 ESPORTS Penya Barcelonista de Vilanova i Vall de Meià ...... 18 Bitlles de Gàrzola ...... 40 III Vertical de les ànimes ...... 41 Racó literari ...... 19 L’Almanac del Montsec de Meià ...... 43 Els lectors escriuen ...... 20 Cuina i remeis de la padrina ...... 44 REPORTATGE Climatologia gener i febrer 2016 ...... 46 Temps de Quaresma ...... 23 Telèfons d’interès ...... 46 Entreteniments ...... 27 Demografi a Municipi de Vilanova de Meià ...... 46 Centre d’Interpretació del Montsec de Meià ...... 28 Imatges per recordar ...... 47

Crèdits

Alcalde: Xavier Terré. Redactors: Anna Audet, Ramon Bernaus, David Berral, Teresa Col·labora: Bonillo, Francesc Cardona, Eloi Gabaldón, Alfons March, Iolanda Masanés, Rosa Roca. Col·laboradors: Josep Argerich, Cal Mans, Ivan Balagueró, Joan Boix, Maria Brescó, Mar Eroles, Jordi Esteban, Antònia Estrada, Cisco García, Núria Jaime, Antoni Lacasa, Ricard Masanés, Sergi de Meià, Jordi Mitjans Escobar, Josep Anton Novau, Montse Prat, Montse Puig, Nati Rosell, Júlia Sala, Iolanda Sarri, Màrius Visa. Fotos portada: Antònia Estrada i Ivet Eroles

Edita: Ajuntament de Vilanova de Meià. D L L 1564-2015. Imprimeix: Impremta Barnola - Guissona. Capçalera: Cisco García Sánchez

2 • LO PAS NOU Notícies del municipi

NEVADA: 27 DE FEBRER DE 2016

es previsions es van complir, sima de neu. Els més petits de la als bullien d’activitat, enviant-nos L els meteoròlegs no es van equi- casa frisosos per gaudir-la van ser fotos els uns als altres. Però dei- vocar i el dissabte 27 de febrer de els primers en llevar-se, i encan- xem-nos de paraules i anem a gau- 2016 tots ens vam llevar envoltats tats de la nevada van començar a dir de les imatges. d’un paisatge ben emblanquinat. pensar on i com fer un bonic ninot Durant tota la nit una fi na pluja de neu. Els més grans, una mica ens va anar acompanyant en el més romancers vam esperar una Text: Rosa Roca son, i de cara a la matinada es va mica a sortir a fer les primeres Fotos: Rosa Roca, Ramon transformar en una capa blanquís- fotos i molt aviat les xarxes soci- Bernaus, Ivet Eroles

Núm. 2 - Segon trimestre 2016 • 3 4 • LO PAS NOU CADA GOTA QUE PLOU TÉ UN ARBRE QUE L’ESPERA

er fi podem dir que la manca de pluges P tan necessàries per a tot i tothom comen- ça a minvar. Després de mesos de sequera en els quals els boscos, l’agricultura, els embassaments, i tot en general se’n començaven a ressentir, ara fi nalment han donat la volta al seu pro- nòstic i es pot apreciar que tot l’entorn ha donat un gir. Les precipitacions caigudes en les últimes setmanes han ajudat a que les fonts tornes- sin a brollar, els rius baixessin amb força, i han fet aquell soroll tan esperat com feia mesos que no sentíem i que els paisatges i conreus de les nostres contrades podessin canviar de color. Tot agafant un color viu i de vida que només el bé preuat de l’aigua pot arribar a donar. Esperem i desitgem que aquest bé tan ne- cessari per a tots els éssers vius continuï caient amb assiduïtat i que no hàgim de par- lar de mancança, sinó que puguem dir “quin goig fa tot”.

Text: Iolanda Masanés Fotos: Francesc Cardona Fonoll

El riu Boix al pont del Molí de Mig.

El riu Boix a la Font de l’Hedra. Fins i tot va rajar unes hores el barranc del Riu Merler. El riu Boix al Pont la Gata.

Núm. 2 - Segon trimestre 2016 • 5 DESFILADA A ARTESA DE SEGRE

6 • LO PAS NOU LA CARRETERA DE LLUÇARS - (SEGONA PART)

El desembre de 1956, quan en km 5,900 de la carretera provincial cooperació econòmica d’aquesta Delfí veia impossible de poder co- de Vilanova de Meià, que enllaça Diputació per a l’execució de les mençar les obres, va tornar a es- amb la que va d’Artesa a Tremp, a obres, però a causa de l’important criure al president de la Diputació: l’alçada de Lluçars, de 2.885,04 m, cost econòmic de la carretera i l’es- “Amb data de 28 de febrer de d’acord amb el decret núm. 218, de cassa potència econòmica d’aquest 1956 l’enginyer de la Diputació D. març de 1955. El projecte esmentat poble, agreujada per la poca collita Juan Reguard Monreal va redactar calcula un valor de 426.240,34 ptes. d’oli d’aquest any i dels propers, el projecte, la memòria i el pressu- per al contracte. a causa de les intenses gelades post de les obres de construcció En l’últim ofi ci del 30 de maig es d’aquest hivern, no és possible que d’una carretera que comença al formulen reserves pel que fa a la aquest poble per si sol pugui dur a

. Construccions SINTO SALA . Rehabilitacions . Reformes en general C/ Església, 32 25735 Vilanova de Meià Tel. 636 889 942

Núm. 2 - Segon trimestre 2016 • 7 terme una obra l’acció judicial d’aquesta en- contra qui fos vergadura. Per morós. aquest motiu, 5. Que execu- en nom de tots tarien les pres- els veïns del po- tacions forçoses ble de Lluçars, personals o de una vegada més, transport que li suplico que, fossin ordena- ateses les raons des per l’alcal- exposades ante- de, dins del límit riorment sobre màxim que auto- la mancança de ritzava la legisla- mitjans econò- ció municipal. mics d’aquest 6. Que per poble, es digni cobrir l’aporta- a proposar a ció indicada de l’Excma. Dipu- 216.240,34 ptes. tació, que vostè es faria un as- D’esquerra a dreta: “ migé” del Batistó, Joan Vilella (Cal Isidro), Pito (Josep Vilana), Ton presideix, que del Barloc, Pepe de ca l’Unclet i Ton del Porta. senyalament de faci seu el pro- quotes, annexa- jecte mencio- des al conveni. nat per incloure’l en algun pla de ptes., el municipi havia d’aportar 7. Que l’alcalde podria requerir construcció de camins provincials 216.240,34 ptes. A la reunió es va els veïns que necessités perquè i executar el projecte, si no es pot acordar el següent: l’ajudessin en la gestió de les d’un sol cop, amb dues fases, ja 1. Que s’autoritzava l’alcalde obres, ajuda que no podrien negar que es pot dividir.” pedani Delfí Solé perquè, en nom sense una causa justifi cada. Per alguna raó, que possiblement i representació de tots els veïns, 8. Que, en fi nalitzar les obres, no se sabrà mai, es va concedir una gestionés la prompta execució de l’alcalde rendiria comptes a tots subvenció estatal, cap al mes de ju- la referida millora de la forma més els presents i seria responsable de liol, de 210.000 ptes. A partir d’aquí avantatjosa econòmicament per a la seva tasca com a administrador. els veïns de Lluçars i Boada van fer les dues localitats. 9. Que el document que van signar un conveni econòmic per a la cons- 2. Que els veïns de Lluçars i Boa- es faria per triplicat: l’original per a trucció de la carretera de Lluçars. da cedien gratuïtament i de manera l’ajuntament i els altres dos, un per El 10 de novembre de 1958 els perpètua els terrenys afectats pel a Lluçars i l’altre per a Boada. veïns de Lluçars i de Boada es van traçat del camí, cosa que ha de ser Els veïns i l’alcalde es van com- reunir a Lluçars amb l’alcalde Delfí de poca importància. prometre a complir aquests pactes Solé Puig per concretar els compro- 3. Que pagarien, de forma soli- amb fi delitat i per això van signar misos necessaris per dur a terme la dària i mancomunada, la quanti- el document en la data i el lloc on construcció del primer tram de la tat indicada de 216.240,34 ptes. a es van acordar. Per aconseguir les carretera de Lluçars. Com que, se- l’ajuntament. 216.240,34 ptes. que s’havien d’en- gons el projecte que havia redactat 4. Que garantirien aquest com- tregar per les obres, l’ajuntament la secció de Vies i Obres de la Dipu- promís amb tots els béns presents de Vilanova de Meià va fer un cer- tació, l’obra valia 426.240,34 ptes. i i futurs i igualment el pagament tifi cat amb la quantitat indicada. la subvenció només era de 210.000 de les despeses ocasionades per El repartiment de les quotes va

- El bar - El teatre al carrer - Les xerrades col·loquis - La setmana cultural - El cinema a la fresca de l’agost

Tot això forma part del Centre Cultural de Santa Maria de Meià Fes-te soci: [email protected]

8 • LO PAS NOU ser el següent: la prestació perso- nal equivalia a 15 jornals per casa i home, a 60 ptes. el jornal, durant 2 anys. Així doncs, la casa on hi havia un home aportava 15 jornals, en la que n’hi havia dos, 30 i en la que n’hi havia tres, 45 jornals, cosa que equivalia a 1.800, 3.600 i 5.400 ptes., respectivament. Globalment van ser 27 prestacions personals a Lluçars i 11 a Boada, la qual cosa signifi cava un total de 38 prestaci- ons personals i una quota de 68.400 ptes. Es va aplicar la riquesa impo- sable que marcava la contribució multiplicant per 3,5 per als veïns de Lluçars i per 3 als veïns de Bo- ada, amb la qual cosa es van reco- Vista de l’obra, a la dreta cal Cabàs. llir 104.195 ptes. a Lluçars i 44.010 ptes. a Boada. En defi nitiva, es van sant, però ningú el va veure mai. servir la trilita que portava la cam- recollir 148.206 ptes. que, junta- El primer tram era de cal Xol a pana de Gàrzola. L’esmentada cam- ment amb les prestacions perso- l’alzinera l’unclet. pana és una bomba d’aviaçió que nals, sumaven un total de 216.605 Així el desembre del 1958 es van portava una espoleta i una hèlice ptes., de manera que encara queda- començar les obres i des del punt que baixava rodant quan la tiraven. ven 445.34 ptes. per a imprevistos. de “La Torreta” de cal Batistó, pen- L’explosiu més la pólvora de les ba- La subhasta de les obres es va sant que era més pla i anirien més les que desmuntava, ho venia el Sr. adjudicar al Delfín, el qual repre- ràpids, però era tot cinglo i s’havia Lluís Canes que vivia a Argentera. sentava als veïns de Lluçars per ser de “barrenar”. l’únic que aspirava a ella, es va par- Després de buscar i demanar Continuarà… lar de que hi havia un altre concur- pressupostos d’explosius, es va fer A.M.C.

SANTA MARIA DE MEIÀ: CALÇOTADA 2016

uedem a la plaça i el cartell amb l’organització de del dia anterior amb el dipòsit ple per anar a recollir Qles feines a fer ja està penjat a la porta del garat- les rames de roure que calen per coure els 2700 cal- ge: Noms i cognoms de veïnes i veïns ja tenen tasques çots. Els primers inquiets, que porten molts dies pen- concretes on poder donar el seu cop de mà de manera sant amb la calçotada i que la volen viure de principi coordinada. Arriba el tractor amb el remolc, preparat a fi , ja comencen a aparèixer per la plaça ben d’hora.

Núm. 2 - Segon trimestre 2016 • 9 per embolicar-los amb paper de diari. Davant del dubte de cada any –si ja estan prou fets o els fal- ta una mica...–, els que més en saben afi rmen No patiu, els calçots s’acabaran de coure a dins del paquet!. És el torn de la carn –botifarra negra, blanca i llonganissa– i de les graelles del poble, les de tota la vida. L’últim equip busca la fogue- ra que té la millor brasa i l’escampa; prepara la graella i posa tota la carn a coure. Quan ja tot és cuit, la carn es guarda a dins de les múltiples olles que cada casa porta al tros perquè es man- tinguin calentes. Van a parar al garatge on altres persones preparen les racions, les emboliquen, i les ajunten per paquets. Aquest any, 108 paquets! Cada casa té el seu paquet i cada família s’encar- rega d’anar-lo a recollir. Les taules estan parades; la canalla ajuda a repartir els paquets de calçots i les gerres de sangria. La gent es cobreix de co- Som uns quants, els necessaris per anar a recollir la lor d’estovalles i es comencen a veure les mans, cada primera fullaraca. Mentrestant, altres obren el garat- vegada més enfosquides, alçant els calçots a la plaça ge i comencen l’organització del menjar i, com no pot del poble. Acabem el dinar amb un bon sobretaula, ser d’una altra manera, fan la sangria. La salsa, ja pre- taronja de postres, fruits secs i moscatell. Aquest any parada prèviament seguint estrictament la recepta de no fa massa calor, però les ganes de viure aquest dia tota la vida, es reparteix en petits tapers de plàstic amb el poble fa que la tarda s’allargui a dins del Cen- individualitzats. També distribueixen els pitets i les tre Cultural —l’entitat organitzadora de la festa— , gerres per posar la sangria que, juntament amb els no hi cap ni una agulla més! És hora de recollir els tapers i les seves tapes de diferents colors, són els estris per netejar-los, endreçar-los i deixar-los prepa- mateixos de cada any. A mig matí, el tros ha quedat rats. Aquella feina tan invisible com imprescindible ple de rames –moltes rames, sobren rames...–; aquest perquè els puguem tornar a fer servir a la pròxima dia no pot faltar de res. Equips de tres persones co- calçotada. Una calçotada de tot el poble, que reforça mencen a encendre les primeres fogueres, separades els llaços més comunals i que anuncia que la primave- amb la distància imprescindible per garantir que es ra ja s’acosta. Una festa on pocs som imprescindibles, podran coure els calçots amb comoditat. A la plaça però molts som necessaris. Una tradició consolida- ja fa una estona que uns quants tallen i enfi len calçots da, feta amb les mans de molta gent durant un munt als fi lferros de sempre que deixen preparats perquè d’anys i on cada any apareixen cares noves amb ga- es puguin posar a la foguera. Uns altres, amb les mans nes de fer créixer la vida al poble! protegides amb guants gruixuts, esperen que els que couen els hi portin les tires amb els calçots calents Text i fotos: Jordi Mitjans Escobar

10 • LO PAS NOU CARNESTOLTES A TÒRREC

e tingut la col·laboració de la Després feien l’operació del “pa- sopar i es fa força gresca. Hauríem HJúlia i el Joan. El carnestoltes uet”, és a dir, el carnestoltes. Amb de recuperar les tradicions i no se celebrava amb un dinar per a tot una “llipia” per llitera portaven al deixar que es perdin els costums. el poble. pauet, però hi havia sorpresa, dins Per això tenim aquesta gent gran Es començava anant a captar d’aquest, hi havia amagat un home, que ens poden ajudar fent-nos me- pel municipi de Tòrrec, el jovent en aquest cas el Bep de Cal Casano- mòria de tots aquells moments que disfressat. Els homes de dones es va. Li anaven traient coses de dins segurament molts hauríem pagat posaven cebes per similar els pits i fi ns que ell, que portava una bota per poder veure, per tant cal te- les dones es disfressaven d’homes. gran plena d’aigua, els ruixava a nir curiositat per saber les coses Llavors, anaven pel terme amb tots. i hem d’aprofi tar aquesta joia tan l’Indalecio de Cal Sanpou, tocant El que si és curiós si em perme- gran que tenim que és la gent gran, l’acordió, anaven fi ns i tot a les Ma- teu dir-ho i amb permís de tots els perquè una hora al seu costat ens sies de Tòrrec i arreplegaven tot el castellers de Catalunya, a Tòrrec transporta a moments de la vida que els donaven. també es feien castells i no ho feien que ni tan sols ens podem imagi- Seguidament, els homes anaven gens malament, “La colla dels Tor- nar. No perdeu mai la curiositat, a caçar conills i amb dos cuineres regalls”, és molt divertit, veure les l’amor a la família, els amics, el po- de luxe, la Nativitat de Cal Sanpou fotos i recordar aquells moments. ble i els nostres costums. i la Brígida de Cal Músic, que els Avui en dia, el carnestoltes ja és cuinaven per a tot el poble. una altra cosa, es fa un dinar o un Text i fotos: Teresa Bonillo

Núm. 2 - Segon trimestre 2016 • 11 ARGENTERA I LA SEVA ESGLÉSIA

l pare Joan Gaspar Roig i Jalpí, al segle XVII (1668), E en el seu llibre “Tratado de las excelencias y anti- güedades del Priorato de Meyá (...)”, descriu així les esglésies que hi havia al terme d’Argentera i que forma- ven part de Priorat de Santa Maria de Meià: “48. Santa Cruz, en Argentera. Es parroquial. En ella hay una cofradia instituïda bajo la dvocación de la Concepción de la Serenísima Reina de los Án- geles sin culpa original en el instante primero de su ser (...). 49. Nuestra Señora del Rosario, junto al castillo de Argentera. 50. San Clemente, papa y mártir, en dicho término de Argentera. “ L’antiga església parroquial del terme d’Argentera 1 L’Abadia d’Argentera. era el temple situat a l’Abadia, a la partida de la Vila- vella, avui coneguda com la Mare de Déu del Remei, i religiós. És una petita església d’una sola nau que data antigament sota l’advocació de la Santa Creu. Forma- segurament dels segles XVII-XVIII i que fou reformada va part del priorat de Meià i la trobem citada per pri- i ampliada per la part de ponent durant el segle XIX. mer cop l’any 1141. És la parroquial d’Argentera com a La porta d’entrada, situada als peus del temple, duu la mínim des del 1315 i tenia com a sufragània l’església data del 1825. del lloc de Gàrzola. Encara tenia Argentera una tercera església dedi- L’antic temple parroquial és una església romànica cada a Sant Climent. Segurament que avui no en deu d’una sola nau (12 x 3 m.), planta de creu llatina amb quedar res, tot i que en desconeixem el seu exacte em- l’absis semicircular encarat a llevant. Està coberta plaçament. En el Capbreu del 1732-1734, l’emfi teuta amb volta de canó de perfi l apuntat, reforçada per tres Fèlix Segur diu en la seva declaració: “ Otro si de- arcs torals. Prop del creuer hi ha l’espadanya amb dos nuncia, manifi esta y capbreva que tiene i possehe fi nestrals de mig punt. La part més antiga del temple en el prorreferido termino de Argentera, un trujal de són els murs i les dues primers tramades de volta situ- poner vendimia, sito en las rocas del camino real, al ades a la part de ponent, construcció dels segle XI-XII. lado de la capilla vieja, cerca de dicho camino por El campanar, el creuer i l’absis és un romànic tardà del donde se viene a la presente villa de Villanueva de segle XIII. Actualment aquest notable temple es troba Meya (...)” Segurament que està parlant de la cape- encara dempeus, però completament abandonat i en lla de Sant Climent, que ja al segle XVIII es trobava un lamentable estat de conservació. A l’interior han abandonada i estaria situada a prop de l’antic castell estat aixecades les lloses que tapaven les fosses i ha de Tanca la porta (avui masia de cal Bolló), del que en caigut el mur que tancava el braç del creuer per la part seria l’antiga capella del senyor. del migdia. La segona església d’Argentera es troba tocant a cal Història d’un territori en decadència Sisteller i està actualment sota l’advocació de la Verge Durant el segle XX, les poblacions situades a l’en- del Carme, tot i que al segle XVII estava dedicada a la torn de Montsec de Meià i que formaven part de l’antic Verge del Roser. Era l’antiga capella de la casa del se- Priorat de Santa Maria de Meià, han patit els efectes nyor que avui exerceix les funcions d’església del ter- negatius del despoblament, en quedar el territori mal me i també es l’única que de tan en tan es celebra culte comunicat, aïllat i al marge de les noves vies de comu-

QUEVIURES SALA

• Queviures • Formatge del país • Pa i coques cuits amb forn de llenya • Embotits i carn del Pallars • Vins de la terra...

C/ Catalunya, 15 - Vilanova de Meià Tel. 973 41 50 29 i 629 76 95 84 [email protected]

12 • LO PAS NOU 2. L’església romànica d’Argentera. 4. La capella de la Mare de Déu del Remei tocant a cal Cisteller. mateix 1954 van decidir donar de baixa i desafectar l’església vella d’Argentera i traslladar aquests serveis a la capella que hi havia a prop de cal Cisteller, la qual estava més a prop de les masies amb gent. L’Ermita, que es tal com la coneixien, en realitat era l’antiga capella de la Mare de Déu del Roser, tocant a l’antic castell d’Argentera, que havia estat fi ns al segle XIX la casa i la capella dels barons del poble i del terme. L’última família que va ostentar la baronia era la del senyor Josep Capacio i de Casanoves. També van acordar clausurar el vell fossar de l’Aba- dia i construir-ne un nou a prop de la nova capella. Aquests canvis van ser comunicats al bisbe d’Urgell, Ramon Iglesias Navarri, el qual els va donar el vist-i- plau i els va ajudar econòmicament en la restauració 3. Detall de l’absis i l’espadanya. del nou temple. La construcció del nou cementiri va anar a càrrec dels veïns del poble, però només hi van nicació que de la plana d’Urgell travessaven la serra participar els de cal Cisteller, cal Caseta, cal Lluís i cal del Montsec cap al Pallars i els Pirineus. I també que- Bolló. L’últim acte religiós celebrat a l’església vella daven al marge dels nous centres econòmics que això d’Argentera va ser el bateig de Pere Farràs Terré, de suposava. Hem vist amb molta pena com s’abandona- cal Bolló, que havia nascut el dia 11 de juny de 1954. ven poblacions i quedava el país erm i desemparat. En poc temps, tot plegat es va fer realitat gràcies als Cap a mitjans de segle vam poder ser testimonis de esforços de l’Enric Vidal i del Pere Farràs. El 1956 es va com la gent marxava de Rúbies, de Peralba i dels ma- comprar la nova imatge de la Mare de Déu del Remei, sos de la Vall d’Iriet, quedant els pobles abandonats i es va posar la campana a l’església i també van adqui- en ruïnes. Dissortadament aquesta dinàmica negativa rir allò imprescindible per celebrar-hi actes religiosos. encara no s’ha acabat. D’aleshores ençà en el nou temple s’hi han celebrat les L’any 1954 la vida rural al terme d’Argentera estava bodes, els bateigs, els enterraments i els ofi cis religio- en franca decadència especialment a causa de l’emi- sos en cas d’una festa assenyalada. El primer acte reli- gració i la progressiva decadència d’algunes masies. giós celebrat a la nova església molt poc temps després L’església parroquial d’Argentera dedicada a la Mare de posar-la en funcionament també va ser un bateig, el de Déu del Remei, estava situada a l’Abadia i amb el de Josep Farràs Terré, de cal Bolló, que havia nascut el fossar de la comunitat al seu costat. L’edifi ci ja tenia dia 16 de maig de 1956. un aspecte ruïnós i les masies que hi havia més a la Una de les coses més tristes d’aquesta història és que vora, eren abandonades perquè els seus amos havien l’antiga església parroquial d’Argentera, un notable edi- marxat a la ciutat. L’altre problema que tenia l’església fi ci romànic dels segles XII-XIII, i un dels pocs temples parroquial i el fossar era la seva difícil accessibilitat, medievals que queden encara en peu al nostre munici- ja que només s’hi podia arribar per un camí de ferra- pi, es trobi en un lamentable estat d’abandonament i dura i queia molt fora mà de les masies encara habita- enrunant-se poc a poc fi ns que res en quedarà. Llàsti- des. L’alcalde i un veí d’Argentera van demanar ajuda ma, ja que és una petita joia de l’arquitectura romànica a l’Ajuntament del municipi i al rector de Vilanova de que encara seria possible consolidar i restaurar. Meià, mossèn Josep Elfa Gasol, per cercar una solu- ció als serveis religiosos dels habitants del terme. El Pere Farràs i Ramon Bernaus

Núm. 2 - Segon trimestre 2016 • 13 Associacions

ASSOCIACIÓ DE DONES “LA COMA DE MEIÀ”: INAUGURACIÓ DE LA NOVA SALA

Associació de dones “La Coma de Meià” vol agrair L’ a l’Excel·lentíssim Ajuntament, la cessió del nou espai situat al carrer Escoles, així com també als seus treballadors Jaume i Josep Mª, per la seva ajuda en el trasllat, col·locació dels mobles i decoració, per tal que sigui un lloc acollidor per a totes les sòcies. La nova seu va ser inaugurada el dia 5 de febrer de 2016, coincidint amb la festivitat de Santa Àgata. Ens vam reunir 28 sòcies per gaudir d’un berenar variat elaborat per les dones i d’unes exquisides postres, acompanyades de la tradicional copa de cava per fer el brindis que no pot faltar en aquests tipus de cele- bracions. Agraïm a totes les sòcies la seva màxima col·labo- ració. Aquí ens reunim els dimarts per fer manualitats (pintura, decoració, etc.) a càrrec de la nostra profes- sora Merxe Trepat, a qui estem molt agraïdes pel seu interès i paciència. El dimecres es fa labors de diferents tipus, especial- ment ganxet i mitja, que ens ho ensenya la Teresina de ca l’Isaac, gran experta en aquest tema.

A la sala, també ens hi reunim per parlar de diferents actes de durant l’any, com la realització de xerrades, tallers, excursions, etc. Ens hi trobem molt bé, és un lloc amb molta llum natural i això ens permet treballar molt a gust. Tot plegat el considerem un bon espai destinat a la nostra associació, en- cara que a vegades enyorem la sala que durant molts anys hem tingut a l’ajuntament.

Text i fotos: Maria Brescó Associació de dones “La Coma de Meià”

BAR - RESTAURANT EL SINDICAT CASAL MUNICIPAL

C/ La Font, 8 - 973 415 046 - Vilanova de Meià

14 • LO PAS NOU ASSOCIACIÓ PARC RECREATIU

envolguts i benvolgudes, la temporada de pis- Allí us demanaran les següents dades: B cines comença a ser propera i el recinte del parc recreatiu de Vilanova de Meià, ja està gairebé a punt. Nom i cognoms de la persona que vol fer-se sòcia Enguany l’associació vol aprofi tar, alhora que agrair Adreça (carrer i població) aquesta nova publicació municipal, per tal d’infor- Telèfon de contacte mar tothom sobre les dates i els horaris de la nova temporada que es presenta. Un cop tinguem aquestes dades, ens posarem amb contacte amb vosaltres per gestionar la vostra sol·li- Què s’ha de fer per fer-se soci del Parc Recre- citud de soci del Parc Recreatiu. atiu i gaudir dels seus avantatges? Moltes gràcies per la vostra atenció, en properes Adreçar-se a les piscines de Vilanova de Meià i pre- edicions anirem informant dels actes que tindran lloc guntar per la Sra. Carme, o bé trucar al telèfon 973 durant l’estiu al recinte de les piscines de Vilanova de 415 199, per tal d’informar-se. Meià.

Anuncieu-vos-hi! Interessats envieu les vostres dades a [email protected] i contactarem el més aviat possible amb vosaltres

CASA DE COLÒNIES Santa Maria de Meià

Raó: Mn. Jordi Profi tós tós C/ Ramon i Cajal, 5 - 25600 Balaguer Tel. 973 44 53 42 / 656 54 68 97 - jprofi [email protected]@yahoo.es

Núm. 2 - Segon trimestre 2016 • 15 FESTA 25è ANIVERSARI DE L’ASSOCIACIÓ DE LA TERCERA EDAT “VERGE DE MEIÀ”

l febrer de 1991 es va crear malauradament ja ens han deixat i avis a l’entrada a Missa i al dinar. A l’Associació de la Tercera a aquells que podem gaudir entre Preguem que us poseu en contacte Edat “Verge de Meià”, per tant, nosaltres amb 90 anys… i més. amb la Junta (Telfs: 610038738 Ma- aquest any celebrarem, amb la col- ria Brescó i 973415059 Montserrat laboració de l’Ajuntament de Vila- Apunteu la data, diumenge 21 Boliart) per saber amb qui comp- nova de Meià, el 25è Aniversari. d’agost tem i tenir més fàcil l’organització Pensem que és una fi ta molt im- de tots els actes. portant, que ha estat possible grà- Aprofi tant la difusió que ens Us estarem molt agraïts. cies a l’esforç i la voluntat d’homes brinda la revista “Lo Pas Nou” vo- En la propera revista del mes ju- i dones dels nostres pobles que lem demanar la col·laboració dels liol us informarem del programa. han mantingut viva la fl ama de la familiars dels nostres avis i del Us hi esperem a tots! companyonia, l’ajut i les activitats. jovent de Santa Maria de Meià, I volem celebrar-ho amb una gran Gàrzola, Lluçars, Tòrrec, Boada, Salutacions. festa on, a més, es retrà homenat- Argentera i Vilanova de Meià, per ge als pioners de l’Associació que organitzar l’acompanyament dels Montse Puig

C. Església, 3 Santa Maria de Meià 25736 La Noguera - Lleida T. 973 41 51 04

Cal Cabàs Productes Artesans (Boada - Lleida) www.calcabas.com Tel. 610 822 543 - 607 557 209

Conserves naturals i artesanes Melmelades autòctones de Figa, Pruna Miravolant, Préssec, Carbassa, Pera Flor d’hivern, Tomàquet...

Tomàquet fregit, Escalivada, Samfaina...

Chutney de Figa i Poma, Agredolç de ceba i carbassó

16 • LO PAS NOU AMPA ESCOLA “MARE DE DÉU DEL PUIG DE MEIÀ”: PER CARNAVAL, TOT S’HI VAL!

quest any va arribar el Carnestoltes més puntual A que altres anys, els nens i nenes del nostre munici- pi també ho van celebrar. A les 10h del matí del dissabte, puntuals a la cita, tots els nens Es varen trobar al pati de l’escola per començar la tradicional Rua pel poble, passant per tots els carrers i fent-se sentir amb la cançó que petits i grans recordem encara que passin els anys. La cançoneta diu així:

“La mestressa generosa la més guapa del carrer, omplineu-nos la cistella perquè l’hem de menester.

Passarem per la plaça tot ho trencarem, ni de plats ni d’olles no n’hi deixarem, al calaix al calaixó, vinga ous al cistelló.

En aquesta casa no hi volem cap mal, que els hi toqui la rifa, la rifa de Nadal!”

Després de molt caminar i com a acte de cloenda es va fer un pica-pica per a tots els assistents.

Gràcies a tots per participar-hi. Text: Núria Jaime Fotos: Montse Prat AMPA Mare de Déu del Puig de Meià

CONSTRUCCIONS REFORMES EN GENERAL

CIPRIÀ GIURGI GIURGI

SANTA MARIA DE MEIÀ - Tels. 678 02 26 73 - 973 41 51 04 C/ ESGLÉSIA, 3 - 25736 LLEIDA

Núm. 2 - Segon trimestre 2016 • 17 PENYA BARCELONISTA DE VILANOVA I VALL DE MEIÀ

a Penya Barcelonista de Vilano- El dia 11 de setembre pujada de tesa, l’inici al futbol, l’arribada al L va i Vall de Meià prepara moltes banderes al Cogulló. Prèvia ins- Barça, la irrupció en l’alta compe- activitats per a l’estiu. cripció, després de penjar les ban- tició i els molts anys com a pro- El dissabte 25 de juny el dinar deres, es podrà gaudir d’un bon fessional constitueixen l’eix d’una del soci al pla de l’ermita de Meià. esmorzar. història farcida de fets, atapeïda A les dues de migdia vermut i des- Dilluns dia 12 de setembre al d’obstacles, plena de títols i reple- prés dinar amb pastís de celebra- vespre, dia de sant gos, xocolatada ta d’anècdotes. ció. En acabar, com cada any, es per a tothom a la plaça. L’autor del llibre és Lluís Lainz, farà la foto de família amb totes les periodista, tècnic superior en fut- persones assistents a l’acte. Des de la penya us recomanem bol i professor d’entrenadors. Ha Dia 6 d’agost a les quatre de la un llibre per regalar i llegir: col·laborat en diversos mitjans de tarda, al restaurant Racó del Mont- Lluís Lainz, PUYOL La biogra- comunicació i va treballar com sec, cinquè campionat de botifarra. fi a. Ed. Corner. a tècnic al FC Barcelona entre el Dia 13 d’agost, a les piscines xo- Aquest llibre és el relat de la vida 1996 i el 2010 amb Robson, Van colatada infantil. Berenar de xo- del pallarès Carles Puyol. Ell fou el Gaal, Serra Ferrer, Rexach, Antic i colata i coca per a tots els nens i capità del FC Barcelona i un dels Rijkaard,.. nenes que s’apuntin a l’activitat. defenses més grans de la història. El pròleg és de Louis Van Gaal i També hi haurà regals blaugranes Una persona que, per la seva extra- l’epíleg de Vicente del Bosque. per repartir. ordinària qualitat humana, s’ha con- Dia 20 d’agost, a les vuit de la vertit en un model en què hauria de Text: Josep Anton Novau tarda, assemblea general al local fi xar-se la joventut de tot el món. Penya Barcelonista de Vilanova social de la penya. Els orígens de Puyol, la infan- i Vall de Meià

QUEVIURES SUSANA Elaboració pròpia Venda directa al consumidor

Plaça Major, 8 - Tel. 665 682 221 - Vilanova de Meià

18 • LO PAS NOU Taller d’escriptura RACÓ LITERARI

QUE NO S’ADORMIN ELS NOSTRES CORS

Que tardi la tardor tardana Que no s’adormin els nostres cors Que no groguegi el til·ler verd No s’ho mereixen Que no vermellegi la magrana Que la boira no plori cap al tard Que passi l’hivern de puntetes Que no desaparegui el fullam Que l’escalfor torni a acaronar la pell Que la gelada no caigui del nord Fa de més bon dormir dins el caixer Que ningú mori de fred Que no s’adormin els nostres cors Potser de gana sí No s’ho mereixen Potser sí de desesperació

Que s’obrin balcons i fi nestres Que no s’adormin els nostres cors Que les xemeneies treguin fum No s’ho mereixen Que de nit quedi la taula parada Que els somnis volin dolços ben amunt I als culpables de tot aquest calvari, Cap nen al carrer i cap vell sense companyia a tots, I que el treball torni a ser un dret Que un llamp d’estiu els fulmini.

Montse Puig 13/11/2014

CASELLES LLENCERIA LLIBRETERS MITGES BANYADORS Papereria Carme, 15 General - Comercial - Tècnica 25007 LLEIDA C/ Major, 46 Tel. 973 237 499 Tel. 973 242 346 monraballenceria LLIBRES Fax 973 228 709 e-mail: [email protected] www.caselles.com LLEIDA

Feu-vos AMICS AMICS DE LO PAS NOU

DE LO PAS NOU! Ramon Bernaus Santacreu i així conjuntament participarem Iolanda Masanés Martos Alfons March Cases a fer més gran la revista. Rosa Roca Rosell Xavier Terré Boliart Informeu-vos-en Montse Puig Andreu al telèfon 973 415 005 Gaspar Burón Leandro Salvador Rendé Sala Gràcies pel vostre interès Roldán Martínez López

Núm. 2 - Segon trimestre 2016 • 19 Els lectors escriuen

CARNESTOLTES DES DE 1935 A 2016. DE SERAFI POLLASTRE A…: MÉS DE 80 ANYS D’HISTÒRIA

quest ha estat un any curull de persones era el seu estimat amic lo con acordeones fl autas y los dis- A records per a mi i de retroba- Josep Boixadós Bertran “El Ser- frazados hacia el pueblo. Cuando des relacionades amb les meves ar- ra”. Per tant, aquest article actua, a lo tuvimos en el pueblo fuimos al rels. La mort al 2015 del meu pare, més a més, rendint tribut intempo- Sindicato a ver como bailaban, ti- Vicent Sarri Huguet, n’ha estat el ral a una bona amistat i a la vegada raron mucho confeti, bolas de nie- detonant defi nitiu. Moltes eren les és un pont d’història del poble en- ve y serpentinas. El martes fuimos coses que ell ens va explicar en tre ells dos. a hacer la “Plega” y compramos los la seva dilatada experiència per alimentos necesarios para hacer el aquestes petites terres tant nostres Entre les troballes enriquidores “Tech”. El miércoles por la maña- i també per altres, de més allunya- de la memòria personal i col·lecti- na hicimos los preparativos para des. La seva memòria prodigiosa, va, hi ha un petit diari que va es- marchar y nos reunimos al por- curiositat i amor per a la terra i per criure el pare els anys 1934 i 1935, tal y marchamos a la fuente de la a la gent, actuaven com agents fi xa- quan tenia entre 11 i 12 anys. “Figuera” y descansamos, después dors de record i de vida. A resultes de fullejar amb molta cocimos la carne y nos echamos a Compartia xerrades, informació il·lusió aquests escrits he retrobat comer. Después de comer hicimos i trossets de vida amb qui se’l vo- una redacció en castellà titulada: una excursión a “Fabregada” y a lia escoltar de cor i una d’aquestes “La fi esta de carnaval” i un dibuix la cueva de “les Monxes” y regresa- fet per ell, el 03-03- mos al pueblo. Vicente Sarri.” 1935. Dels quals n’an- nexo les fotografi es En Josep ens ajuda a fer memò- pertinents. ria i a completar coses en la petita entrevista que li faig a continuació: Transcripció de la redacció del meu pare: Josep, el meu pare resumeix “Redacción. La des del punt de vista d’un nen fi esta de Carnaval. d’11anys el carnestoltes de El sábado por la tarde 1935, llavors tu tenies 5 anys si empezamos el muñe- no vaig errada oi? co y el domingo por la Es veritat, jo vaig néixer el 1930. mañana ya lo había- mos terminado. Al me- Quin record tens en línies ge- diodía fuimos a bus- nerals del carnestoltes al 1935? carlo y le pusimos el Només recordo que el dissabte a Homenatge a Comadugla 25-06-2011. Vicent Sarri Huguet nombre de “Serafí Po- la tarda fèiem “esquellots“ arrosse- (Vicentet) i Josep Boixadós Bertran (El Serra). Autor: Ra- llastre” acompañándo- gant llaunes i tot lo que feia soroll mon Ravella Mateu. pels carrers del poble.

Saps quants dies durava en aquells temps?, aquí ell redacta des de la confecció d’un ninot, en Serafí Pollastre un dissabte, fi ns un dimecres? El “carnaval” durava 5 dies com bé diu el Vicent. El dissabte la canalla feien es- quellots com a preludi de disbauxa i el jovent confeccionaven el ninot. El ninot era allò més important de la festa. De fet, era el rei del carnes- toltes i de la disbauxa donat que ho permetia tot i per això podia treure tots els drapets al sol. El diumenge al matí el portaven a Diari de Vicent Sarri Huguet. 1934-1935. Autor: Ramon Ravella Mateu. cavall d’un ruc acompanyat de pat-

20 • LO PAS NOU ges fent corrua fi ns a dient: “Aquí ve el lla- la plaça i el posaven dre de les gallines”. al balcó de la barberia –actual PA.NET- i allí Veig doncs que ja presidia tots els ac- ve d’antic això de tes de “carnaval”. En disfressar-se molt aquella època, tots els i molt bé i com balls es feien a la Pla- dius tu, hi havia ça Major i també en molta imaginació i aquest diumenge de amb pocs diners es carnestoltes amb tota confeccionaven les mena de disfresses. disfresses. El dilluns al matí Així és. es feia la plega, on s’arreplegava tota Et volia comen- mena de queviures tar sobre dos con- i la tarda altre cop ceptes dels quals ball. Fotografi a de 1974-75. Nens de la meva quinta disfressats. Fila de darrere d’es- el meu pare Vicent, El dimarts al matí querra a dreta: Conxita Escobar Fariol, Montserrat Cortés Boixadera, Montser- no me n’havia ex- es cuinava tot el que rat Porti Sala, Neus Navarro Vila, Lluis Bernaus?(plomes cap), Josep Martí Tre- plicat res que són pat, Santiago Navarro Vila. Fila de davant d’esquerra a dreta: Joan Porti Sala, s’havia recollit el dia Josep Maria Bernaus, Carme Torruella Santacreu, Rosa Terré Boliart, Jaume LA PLEGA i el anterior i al migdia Amigó Sarradell, Josep Maria Amigó Sarradell (¿) Jordi Riba (Cal Sirvant), Jo- TECH dels quals es feia el tiberi, “el sep (¿). Foto cedida per Rosa Terré Boliart. ja ens has respost Tech” que deia en Vi- de forma explícita. cent. El dimarts a la tarda i a la nit, Josep el viacrucis però, era Vols afegir alguna cosa més so- altra vegada ball de disfresses amb real? bre aquests dos termes?. Han tota mena d’acudits. Finalment, es El viacrucis era simulat. Algú continuat essent vigents en llegia el testament del carnestoltes es disfressava de capellà, un altre carnestoltes posteriors? i tothom esperava que no li deixés portava el ninot a coll i es feien di- En Vicentet tenia un vocabulari res. ferents estacions. Encara recordo molt ampli i li agradaven els mots Vull aclarir que el testament con- les paraules de la primera estació: impactants com TECH. sistia en un recull de fets de la gent “Perdoneu-nos Senyor si per la Passada la guerra es va tornar a del poble que havien comés durant nostra ruqueria hem d’arrosse- fer el carnestoltes sense el ninot tot l’any i que es treien a la llum per gar aquest tió”. “Entrepussades”, ni la plega, amb la gent disfressa- part del carnestoltes. Ningú volia fregades per les parets tot per les da però amb la prohibició de por- que en carnestoltes els hi tragués nostres ruqueries…” i com he dit, tar màscares i, el tiberi o tech, es els drapets al sol. fi nalment el ninot es cremava a continuava fent encara que no El dimecres, l’últim dia, es feia l’era el Costa. se celebrés el carnestoltes fi ns fa un viacrucis i s’anava a cremar el molt poc. Donat que ja no es feia ninot. M’han dit que has sentit par- la plega, es feia doncs aquest tiberi lar d’un “carna- que consistia en una costellada del valista” molt fa- jovent celebrada fi ns fa 3 o 4 anys. mós al poble. També he pogut fer un petit Doncs sí. Se- seguiment fotogràfi c , com la fo- gons la meva pa- tografi a annexa on els nens del drina el “carna- poble de la meva edat , nascuts valista”, és a dir a mitjans de 1960, han tingut el personatge que molts carnestoltes de disfres- feia tota mena ses divertides. Sempre hi va d’acudits i paro- haver aquesta tradició o és de dies més famós, nova incorporació? va ser el primer Les disfresses es continuaren home de la Tere- fent només per les noies i les nenes seta de cal Berio. majoritàriament, i els que anaven a Expliquen que l’escola es disfressaven tots. una vegada es va untar el cos amb Ja hem vist al llarg de l’article oli i se’l va cobrir que has anat desgranant en di- Dibuix de Serafí Pollastre del Diari de Vicent Sarri Huguet 1934- amb plomes de ferents preguntes com ha anat 1935. Autor: Ramon Ravella Mateu gallina i, anava evolucionat aquest carnestol-

Núm. 2 - Segon trimestre 2016 • 21 Carnestoltes a Vilanova de Meià el 6 de febrer de 2016. Autor: Josep Argerich Puigpinós. tes a Vilanova de Meià des de et diré, que la plega ara la tornen a “Carnestoltes fredes, lo blat a di- 1935 fi ns aquest any 2016 on el fer la canalla d’estudi donat que les vuit quants n’hi ha que ballen amb Dijous Gras cau el 4 de Febrer i mares i les mestres recullen diners lo ventre buit”. el 10 de Febrer és Dimecres de i fan un dinar per a tots. I que les Cendra. mares disfressen i acompanyen als “Les disfresses de “carnaval” nei- Si, si també volia comentar que el més petitets disfressats. xen per Tots Sants”. carnestoltes s’ha anat perdent pau- latinament a mesura que hem anat I per acabar, en Serra ens recor- Moltes gràcies i a gaudir! quedant més poca gent i el jovent da les següents dites sobre carnes- se’n van a les discoteques. Per últim toltes: Iolanda Sarri Barbarroja

t Composicions amb flors naturals, seca i artificial.

t Rams de núvia.

t Decoració d’esglésies, cotxes, restaurants i treballs funeraris.

t Plantes d’interior i exterior.

t Adobs i substrats.

t Objectes de regal i mobles auxiliars.

22 • LO PAS NOU Reportatge

TEMPS DE QUARESMA

es celebracions litúrgiques i tra- 1. El Dimecres de Cendra i el i abstinència. L dicionals entre el Dimecres de Divendres Sant són dies de dejuni 2. Tots el divendres de Quares- Cendra i la Pasqua de Resur- ma són dies d’abstinència recció són força comunes a de carn (menys quan s’es- tots els pobles de les nostres cau en festa de precepte). comarques, però cal fer es- 3. Els restants divendres ment d’algunes peculiaritats de l’any són dies de penitèn- pròpies de Vilanova i els po- cia, que pot complir-se: bles de la Coma, i que actual- a) Amb abstinència de ment estan apunt de desapa- carn, com per Quaresma. rèixer o la majoria han desa- b) Realitzant actes de pi- paregut del tot. etat o d’oració, preferent- ment en família o en grup Dimecres de Cendra. (resar el Rosari...) Comença la Quaresma. c) Amb actes de mortifi ca- Acaben les disbauxes del ció (abstencions voluntàri- Carnaval i entrem en el perí- es en el menjar, a assistir a ode litúrgic de dejunis i abs- espectacles,...) tinències per a preparar la d) realitzant obres de ca- Pasqua. Ara que ens arriben ritat (visita a malalts, al- emigrants de cultura i tradi- moines, ...) cions islàmiques i celebren 4. La llei d’abstinència entre nosaltres la seva festa obliga des dels 14 anys. La de dejuni i oració com és el del dejuni, des dels 18 fi ns Mes del Ramadà, que tan es- als 60. tranya ens sembla. Pensem que té molt a veure amb les Cal tenir present que la pràctiques penitencials prò- gent rica, com hem apuntat, pies de la nostra Quaresma, Talla sense policromar de la imatge del Sant Crist que es no solia observar el dejuni i que practicaven rigorosa- treia pels Calvaris. l’abstinència amb tanta rigo- ment els nostres padrins i els rositat com ho feien els po- nostres pares i que les noves bres ja que tenien els diners generacions han oblidat del sufi cients per comprar les tot. Cal fer una mica memò- corresponents butlles que ria. els alliberava d’aquestes A la missa Major d’aquest pràctiques. Ja ho diu la dita: dia, el rector imposava la La Quaresma i la justícia cendra al front dels assis- són fetes per als pobres. tents en senyal de peni- Els poc ortodoxos sostenien tència, i així començava la que la privació de menjar Quaresma amb els dejunis carn requeia només a sobre i abstinències dels quals dels animals de terra; però es podien alliberar mol- que se’n podia menjar d’ai- tes persones comprant les gua, per aquesta raó molts butlles. Per poder complir menjaven ànec o polla d’ai- aquests preceptes, especial- gua com si res. Entre els poc ment el Dijous i Divendres creients també era corrent Sant, eren menges típiques no considerar els caragols d’aquests dies els panadons com a carn, i en menjaven d’espinacs i panses i els pa- durant la Quaresma. En al- nadons de carabassa de cel, guns indrets era considerat sense oblidar mai el bacallà pecat menjar carn en públic fet amb samfaina, arrebos- en aquestes dates, sobre tot sat, amb tomata… Les matraques que feien tocar els escolanets per Setmana si era de porc, i la gent s’abs- Pràctiques penitencials: Santa. tenia se sortir al carrer men-

Núm. 2 - Segon trimestre 2016 • 23 Els caramellaires de Vilanova de l’any 1934.

casolanes carnívores. Aquest cos- les parades a les diverses estaci- Dècada de 1960. Viacrucis a les Tres Creus, tum va originar el refrany: ons que es troben indicades amb a les set del matí. Estar més content que un gos en unes petites fornícules de pedra a divendres de Quaresma. mode de padró. jant carn, en cara que no fos dia de El Diumenge de Passió (diu- dejuni. Els malalts i les persones menge abans del Ram). S’embo- El Diumenge de Rams. El rec- que tenien butlla per a menjar carn licaven les imatges del Sant Crist tor beneïa els rams d’olivera, algun era costum que guardessin les res- de l’església amb un drap morat de llorer i escadusserament algun tes i despulles de la setmana per en senyal de dol, i per la tarda es palmó, que la mainada portaven, donar-les el divendres a menjar als celebrava el primer Calvari re- tot penjat de caramels i llaminadu- gossos, als gats i a altres bèsties corrent els carrers de la vila, fent res de sucre. Per la tarda es celebra-

24 • LO PAS NOU Caramelles de 1934. va el Calvari que pujava per primer cop fi ns a les Tres Creus. Aquests Caramelles, 1989. rams es penjaven als balcons de les cases perquè protegien de les poble, fent parades als indrets on bé al terra. Per la nit es feia la pro- tronades i pedregades. Durant la es feien les crides, amb la següent cessó, en la que es treia pels carrers Setmana Santa es feia complir el cantarella: del poble la Mare de Déu Dolorosa precepte de la confessió i l’eucaris- “ Homes i dones als ofi cis (...), i la talla de fusta del Sant Crist pe- tia obligatoris un cop a l’any, amb que va el primer tomb (...) “ tit, la mateixa que sortia també pel capellans que venien d’altres po- Per la tarda es celebrava l’ofi ci Calvari. De retorn a l’església es bles perquè el rector i el vicari no del Dijous Sant. Eren dignes d’es- cantava la Passió. donaven l’abast, i també perquè coltar els cants que, en llatí (cantar molta gent s’estimava més explicar els Ofi cis), feien des del cor alguns El Divendres Sant. A punta de els seus “pecats” a un desconegut. homes del poble com el Quim de dia es celebrava el Calvari més Els malpensats sempre parlaven de cal Joaquim o bé el Peret de cal multitudinari, el qual resseguia les la llista negra on hi havia les ovelles Barbeta. Tot seguit, en acabar, es estacions situades als carrers de la esgarriades que no complien aquest feia un ritual certament macabre i vila i pujava fi ns a les Tres Creus. precepte. Això era veritat del tot, racista conegut com “matar els ju- Un turonet situat més amunt del ja que el rector tenia l’obligació de eus” amb el trunic. El trunic era fet coll del Castell, a la dreta del camí portar un llibre (Llibre d’ànimes) amb un menat bastant gros de palla de Meià, on antigament hi havia amb la llista anual de tots els feli- de sègol, lligat molt fort amb cordill hagut les tres creus de pedra. La gresos de la parròquia on s’apunta- i humitejat, el qual es guardava des imatge del Sant Crist petit, sempre va si complien el precepte pasqual. de l’època de segar. Amb aquest ar- que sortia en processó, la portaven També solien venir predicadors fo- tefacte la canalla colpejava fort al entre tres homes: el que la portava rasters, generalment frares de gran terra de l’església, davant la porta, tot el camí, el qual recolzava el peu loquacitat, a fer els sermons propis organitzant un gran terrabastall. de la creu en una mena de butxaca d’aquestes dates. Generalment la mainada anava cap aguantada per uns tirants a l’altura Dimecres Sant. Era el dia que es a la plaça amb els trunics, i allí els de la cintura, i dos més a cada cos- plantava el Monument a l’altar del acabaven de desfer colpejant tam- tat amb un petit forcat de ferro que Santíssim. Era format per una gran escalinata de fusta que pujava fi ns al cambril del Sant Crist. Les majo- rales, i en general moltes dones, ha- vien sembrat una temporada abans testos amb ordi, blat, sègol, blat de moro, patates... i els havien fet néi- xer i créixer al celler sense gota de llum. Les plantes novelles eren de color blanc i s’estiraven desmesu- radament. Aquests testos eren els majos que es posaven per decorar el Monument.

Dijous Sant. Es paraven de to- car les campanes en senyal de dol fi ns el dissabte a la nit. Tots els ofi cis religiosos els anunciaven els escolanets passant pels carrers del poble fent repicar les matraques de fusta. Solien fer tres tombs pel Caramelles, 1987.

Núm. 2 - Segon trimestre 2016 • 25 l’ajudaven a baixar-lo i carregar-lo eren assajats per alguns músics de (el Molí de Caps, el Molí de Mig o quan havien de parar a les diverses l’orquestra de Vilanova, cantaven del Castejon i el Molí de Sols o del estacions. A mig matí es celebrava les cançons tradicionals catalanes Bisbe), a la Masia, i van fi nalitzar l’ofi ci del Divendres Sant. i també cobles dedicades als fets la cantada pels carrers i places de El Dissabte Sant. El rector i els més notables de la vila durant l’any, Vilanova, recollint molts diners, al- escolanets passaven pel poble amb acompanyant-se d’alguna música tres viandes i licors. La festa va fi nir el Sal-i-ou, durant el matí. Era un coneguda. el Dilluns de Pasqua, 5 d’abril, amb ritus que servia per protegir dels Tenim documentades les Cara- un dinar de germanor a l’ermita del dimonis, bruixes i mals esperits melles de 1926, any que es va for- puig de Meià. les cases del poble. Feien una pas- mar l’actual municipi: El Dissabte A fi nals dels anys 50 o comen- ta amb farina, aigua, sal i ou i amb de Resurrecció, que s’esqueia el 3 çament dels anys 60 del segle XX, una cullereta en dipositaven una d’abril, els caramellaires de Vilano- essent vicari mossèn Joan Escales mica a la llinda de la porta de cada va, acompanyats per l’orquestra els i amb la col·laboració d’algun antic casa, mentre el mossèn resava una Nois del Montsec, es van passar músic, s’organitzà de nou unes can- oració. Els escolanets portaven un tot el dia cantant les Caramelles tades de Caramelles que no sols es cistell on arreplegaven ous i diners pels pobles que formaven el fl a- van cantar a Vilanova, sinó també que els donaven a les famílies. A mant municipi, desplaçant-se a peu pels pobles del veïnat. Cap a fi nals la mitja nit es celebrava una missa de l’un a l’altre. De bon matí van dels anys 70 i principis dels 80, per commemorar la resurrecció de marxar cap a Tòrrec, tornaren per mossèn Joan Marquilles organit- Crist, es beneïen les aigües, es feien Lluçars, Boada i els masos d’Argen- zà cantades de Caramelles amb la tocar de nou les campanes, s’ence- tera. Van parar a dinar a la Pinera. mainada. En aquestes cantades hi nia el Ciri Pasqual i s’encenia una Per la tarda van cantar primer a participaven els infants de tots els gran foguera a la plaça de l’Ereta. Gàrzola i cap al tard van arribar a pobles en que exercia de rector. El Santa Maria. Fosca nit van tornar a 1983 van anar a cantar-les a Anya, Les Caramelles. Avui s’han per- Vilanova per acabar fent una canta- Argentera, Boada, Gàrzola, Lluçars, dut als nostres pobles aquestes tra- da a la plaça, que era plena de gent. Vall-llebrera, Vall-llebrerola, Santa dicionals cantades, les quals havien El Diumenge de Pasqua en sortir de Maria de Meià i Vilanova de Meià. estat molt notables als anys vint i missa van anar a cantar les Cara- trenta del segle XX. Els cantaires melles als tres molins de Vilanova Ramon Bernaus i Santacreu

RECULL DE CANÇONS DE CARAMELLES

CARAMELLES 1977

és que avui cantem la Pasqua PATRONA DE MEIÀ al cor i en les llars tot unint pobles i cants. La nostra Patrona i brota avui encesa del Puig de Meià amb anhels de llibertat. Com cada any, com cada any per voltada d’alzines Avui a dalt l’ermita nostra terra d’ocells i ramats s’aixeca alegre el cant un vent nou, un vent nou gronxa contempla les terres la dansa Catalana les fl ors, de la nostra Vall la Verge està mirant de les fl ors, de les fl ors tu ets la masies i pobles són vostres fi lls que us canten més bella, que sols van quedant: i us preguen tot ballant tu que saps, tu que saps com et les llars solitàries guardeu sempre Catalunya vull jo. sense plors d’infants en la pau i llibertat la Verge està sola que puguem cantar per sempre On te’n vas, amb tu vindrà el re- al Puig de Meià. Visca el Poble Català! cord del nostre amor feliç Però el primer diumenge de ta veu i tes paraules diumenge de maig CARAMELLES 1987 que uns anys cantares aquí. els bons fi lls recorden aquells anys passats. VENT NOU L’aimat t’espera a baix la porta A l’ombra materna tremolant d’encís i goig del Puig de Meià Si venim al vostre poble, amb l’anell de sa abraçada la fe s’arrelava tots els pobles del voltant fl orirà dins teu l’amor.

26 • LO PAS NOU Però aquelles caramelles portem faixa i barretina Hermosa vall d’Anya, Gàrzola i Lluçars com tots els bons catalans. la de Meià perquè el nen s’adormi entre tos ditjós el que l’estima sempre. braços El jovent dels nostres pobles bressant-lo, li cantaràs. sent glatir d’anhels el cor El temps és breu la primavera s’acosta és hora de marxar Quan veuràs les barretines i amb ella arriba l’amor. adéu Patrona de Meià. cada Pasqua enyoraràs i amb el noi que ara ja et camina No veieu les fadrines Si de lluny el poble recordeu nostres cants puntejaràs. tot cantant quin goig que fan Penseu en els que aquí us esperen. els fadrins amb barretina Tornaràs una altra Pasqua són els seus millors galants. Un altre any aquí ens retrobarem beneint el teu passant Per cantar l’amistat que ara ens tornaràs al nostre poble Obriu portes i fi nestres alegra. i als pobles del voltant. obriu-nos el vostre cor cantant fem més gran la festa Hermosa vall Un vent nou ens fa venir tots junts fem més fort l’amor. la de Meià plegats d’amor i d’amistat ditjós el que l’estima sempre. primavera, amor i vida treuen fl orida cantant. COMIAT El temps és breu és hora de marxar Nostre cant arriba al seu fi nal adéu Patrona de Meià. OBRIU PORTES I FINESTRES i els nostres bons amics ens deixen Vals però els amics que estimen tal com Autor, lletra i música de Mn. Joan cal Marquilles i Llorens (A.C.S) Ja ha arribat Pasqua Florida tot cantant l’amistat es despedei- Recull de cançons facilitat per An- i amb la festa els nostres cants, xen. tònia Estrada

Entreteniments QUI ÉS? Solució del número anterior

Reconeixeu aquest nen tan bufó de la fotografi a. Aquí Es deia Maria Nieves March Corts i va néixer a teniu tres pistes que us poden ajudar: Lluçars el 2 de gener de 1888. Era germana d’Al- Els seus orígens són al Pallars Jussà. fons March Corts. Va morir a Monzón el 28 de Els seus avantpassats havien tingut un hostal. febrer de 1962. Va tenir dues fi lles i les dos eren És un cul é de cap a peus. monges de la Caritat de Santa Ana. La petita es deia Maria de las Nieves i la gran es deia Maria Envieu la resposta al mail de la revista: del Amor, aquesta va ésser molt rellevant dins de [email protected] la congregació. En el pròxim número es publicarà la solució i el nom La imatge correspon a Maria del Amor Bolló de les persones que ho hagin encertat. March durant una visita al Pontífex Joan Pau II.

Núm. 2 - Segon trimestre 2016 • 27 Centre d’Interpretació del Montsec de Meià

EL MONTSEC I ELS FÒSSILS

osta de creure que tots els ter- enrere, grans moviments tectò- C renys on s’ubiquen i envolten nics, ( el moviment Alpí ) aixeca- Vilanova de Meià i Santa Maria de ren, plegaren i trencaren aquesta Meià siguin els sediments que van massa de sediments la qual cosa deixar les aigües d’un mar remot donà lloc, en la zona vilanovina, a que envaí gran part dels territoris de la formació de la mola montsecana la península durant milions d’anys. i més al nord als Pirineus. Les nostres terres no tenien la fe- Mentre el mar inundà les contra- somia que ara presenten. La serra des, multitud de criatures poblaren del Montsec no existia fa més de les aigües. Ho sabem per les seves 200 milions d’anys i un mar, d’una despulles, avui petrifi cades, que manera intermitent , cobria i desco- hom troba passejant per corriols, bria les contrades de llavors. Les se- senderols i camins a dreta i esquer- ves roques així ens ho diuen: roques ra del Pas Nou: petxines, caragols, dures, massives, calcàries, com les eriçons, corals, tota una fauna que podem veure en les parets i marina que emplenà de vida les cims més alts; roques sorrenques, aigües. Es troben dins dels rocams Cartell anunciador del Centre. que de vegades es desfan entre les o, de vegades, caiguts, despresos mans o bé d’argiloses-margoses de la roca on dormien, aleshores lloses fi nes, on, l’any 1898 s’obrí, per on es fi ltren les aigües i donen fangs dels fons marins. Roques i en el primer, una petita indústria lloc a les fonts. Cadascun d’aquests fòssils formen, per dir-ho així, un d’extracció comercial de la pedra. rocs representen episodis diferents paquet indissoluble. Fou descobert per l’eminent engi- de temps i de condicions sedimen- Amb els fòssils a la mà, podrem nyer de mines, Lluís Marià Vidal i tàries d’un desaparegut mar, poc esbrinar com eren de vius, on vivi- Carreras qui havia estudiat la ge- profund, càlid , il·luminat i net on en, si eren éssers marins, lacunars ologia del Montsec el 1875. Les la vida s’estengué per tot arreu, tal o de la terra ferma i si encara te- lloses de diverses mides i polides, com passa ara. nen parents o si són totalment ex- es podien dibuixar per la superfí- Els geòlegs, persones que estudi- tingits. Així, reconstruïm de mica cie plana amb uns llapis especi- en la composició del planeta, ens en mica, un petit bocí d’ambients als. Convenientment tractades, fan saber que els llots marins més i criatures que ens han precedit en el dibuix restava fi xat a la pedra, antics que conformen la serra ac- el nostre blau planeta. cosa que, tota vegada mullada i su- tual, es dipositaren fa uns 210 mi- cada de tinta, permetia reproduir lions d’anys i el mar es retirà “defi - les imatges originals sobre paper. “La Pedrera de Meià” i “la Ca- nitivament”, fa uns 50 milions, acu- Aquest tipus de reproducció, molt broa” mulant-se en aquest dilatat temps utilitzat durant el segle XIX per les gran quantitat de sediments. Val a Cal recordar també la importàn- impremtes professionals d’arreu dir però, que no sempre el mar va cia de dos excepcionals jaciments, del món, es coneixia com impressi- cobrir les nostres terres. Poc des- coneguts com “la Pedrera de Meià” ons litogràfi ques o litografi es. Per prés, cap allà uns 40 milions d’anys i “la Cabroa”. Són constituïts per extensió, les pedres emprades, es deien doncs, lloses litogràfi ques. Per altra banda, en exfoliar-les, de tant en tant, apareixien per la superfície, despulles d’animals i plantes fossilitzades, la majoria de les vegades en un estat de pre- servació extraordinari. LL.M.Vidal s’adonà tot seguit de la importància d’aquest tipus de fòssils i els donà a estudiar a diversos especialistes es- trangers. A partir del 1902 es publi- caren els seus treballs i “La Pedrera de Meià” saltà a la fama paleontolò- gica internacional. Avui sabem que els jaciments de “la Pedrera” i “la Cabroa” representen els sediments Cunnolithes sp., coral solitari del Montsec: 90 milions d’anys. d’uns llacs, de fa uns 130 milions

28 • LO PAS NOU Heterocoenia sp., coral col·lonial del Montsecosuchus depereti. La Pedrera de Meià: cocodril de 130 milions d’anys. Montsec: 90 milions d’anys. d’anys, que s’establiren a peu pla seus parents els dinosaures. sa tota una col·lecció de fòssils di- i a uns 15 km més al nord, quan Vilanova de Meià gaudeix avui versos, que esperen la vostra visita. el mar es retirà temporalment. El dia, d’una “testimoni-teca”, és a Hem d’agrair a l’alcaldia l’esforç Montsec no existia. Els vestigis re- dir, d’un casal que recull els testi- i voluntat en crear el Centre i la cuperats han subministrat els fòs- monis de la vida del passat remot família del fi nat sr Manuel García sils de crancs, d’aràcnids, d’insec- del Montsec, de les seves contra- Juárez –la seva vídua, Sra. Bene tes, de peixos, d’amfi bis, de rèptils, des i d’arreu del món. Sota el nom Castellanos i fi lles– que ha fet ge- de plomes i ocells molt primitius del Centre d’Interpretació del nerosa donació de quasi la tota- que tenien dents a la boca com els Montsec de Meià, guarda i expo- litat del material paleontològic que s’exhibeix a la sala i que fou recollit en vida del seu espòs. Cal gaudir també de la magnífi ca sè- rie de minerals que aportà el dr. Josep Maria Mata Perelló que fan d’aquest Centre un estimulant refe- rent local respecte de les Ciències Naturals. El suport de la Diputació de Lleida i l’assessorament de la Secció de Geo-Paleontologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, han contribuït notablement a desen- volupar el propòsit del consistori. Enhorabona a tots els vilanovins.

Antoni Lacasa Ruiz Conseller i Cap de la Secció Reproducció idealitzada de la Pedrera de Meià. 130 milions d’anys. de Geo-Paleontologia de l’IEI.

A Ràdio Mateu obrim la nova FERRETERIA d’Artesa A més, com sempre, també hi trobareu: • parament de la llar • electrodomèstics • telefonia mòbil lliure Obert de dilluns a diumenge!! Ctra. d’Agramunt, 24 - Tel. 973 400 130 - Artesa de Segre www.radiomateu.com

Núm. 2 - Segon trimestre 2016 • 29 El passat i el present

LES QUADRES DE VAQUES DE VILANOVA DE MEIÀ

arem un repàs recordant les Cabaler, a cal Joaquim, a cal Gerra, en va construir una de nova on te- F quadres de vaques que hi havia a cal Sigaler, però aquests la venien nia el corral, al carrer Raval de la hagut a Vilanova, ara que han des- directament als seus clients que la Creu. Va tancar quan es va jubilar. aparegut totes. Abans de la guerra anaven a buscar a la quadra recent Joan Triginer, de cal Joaquim, te- ens consta que havia tres o quatre munyida o a casa. Munyir les vaques nia la quadra a la seva era de cal cases més senyalades que tenien un era una feina molt feixuga que can- Joaquim, situada al carrer Escoles parell de mules per treballar la ter- sava molts els braços, les mans i els cantonada amb el camí dels As- ra, però la majoria tenien someres, dits de la mà. Hi havia vaques que callissos, avui camí dels Maquis. rucs i vaques. Varies cases del po- costaven molt de munyir-les, altres També va tancar quan es va jubilar. ble tenien vaques per fer les feines no tant, però mai estaven quietes i Josep Rocaspana, de cal Bep del camp. En tenien una o dos per sempre feien anar la cua d’un cos- Mitger, tenia la quadra de vaques tenir llet per casa, per criar vedells tat a l’altre, sobre tot en les èpoques de llet i vedells a l’era situada al per vendre i per treballar les terres. que hi havia mosques; aleshores els camí dels Maquis. El Josep va tan- A més de fer-les llaurar, estiraven el hi havien de lligar amb una corda. car quan van marxar de Vilanova. carro per l’herba, la llenya i també Quan van arribar les màquines de Els germans Josep i Jaume Portí d’altres coses. A la dècada dels 50 i munyir la cosa va canviar, es mu- de cal Xaman del carrer de l’Esglé- 60 del segle XX, va venir el “Leche- nyia més descansat i molt més rà- sia, van tornar a restaurar i posar ro”, Jesús Gabaldón, a Santa Maria, pid. També van posar abeuradors en funcionament una temporada que amb el seu vehicle meitat ca- a les menjadores, tot era molt més la quadra del Bep Mitger, fi ns que mió i meitat autobús, a més de reco- descansat i la feina no era tan dura se’n van anar a l’era de cal Rei. llir la llet de les quadres de vaques com quan els havien de donar l’ai- Més endavant fan fer una societat de Santa Maria i les de Vilanova per gua a galletades. o mitgenca amb Climent Durich de portar-la a Artesa al camió cister- Les quadres que molts hem cone- cal Masanés, traslladant la quadra na que baixava de la Seu d’Urgell, gut, que avui no existeixen, i de les a l’era de cal Masanés, on hi havia donava un servei diari per a passat- que voldríem deixar constància, la hagut un corral d’ovelles que van gers fi ns a Artesa i es podia anar a majoria eren situades a dintre del reformar en una quadra de vaques comprar i també per enllaçar amb poble, tenien 8 o 10 vaques i els i vedells. Després dels anys van els cotxes de línia de Barcelona o seus els vedells, quan s’esqueia. plegar la quadra de vaques, conti- de Lleida. En aquesta època, els que Amb el temps els amos van anar nuant amb vedells. Anys més tard tenien alguna vaca en van posar fent les quadres a fora del poble, la granja de vedells la van tancar més i alguns que no entenien en van posant el doble o triple de vaques i també per jubilació. posar per vendre la llet i també per vedells; fent les feines amb maqui- Josep Boixadós, de cal Serra, criar més vedells. Algunes quadres nària i més descansades per dur el també tenia la quadra de vaques i també venien llet a granel a la gent menjar (la palla, l’alfals, d’altres vedells a sota de casa seva al car- del poble i a l’estiu als estiuejants. herbes, el pinso) i per treure els rer Raval de Ratera. Després va re- La Mercè de cal Mans, cada nit la ve- fems directament i portar-los a les formar el corral del Carnicer Nou, ies passar pels carres del poble amb fi nques. que era un corral d’ovelles, al camí una lletera d’uns 25 litres, repartint Josep Aran, de cal Sigaler, tenia de l’ Obac, i hi va traslladar la qua- la llet als seus clients que tenia per la quadra als baixos de casa seva dra de les vaques. També va plegar tot el poble. També venien llet a cal al carrer de la Font. Més endavant quan es va jubilar.

Joan París de Cal Guerra munyint a mà a la seva quadra (Foto: Fran- L’era del Rius, vaques dels germans Joan i Xavier Segon de Cal Ca- cesc Cardona Fonoll) balé (Foto: Francesc Cardona Fonoll)

30 • LO PAS NOU Joan Segon, de cal Cabaler, i els seus fi lls Joan i Xavier, primer te- nien la quadra de vaques a l’hort, al camí dels Horts, avui carrer de les Piscines; més endavant la van traslladar a l’era del Rius, que es trobava al fi nal del carrer de la Per- diu. Tenien vaques de llet i vedells, també tenien el toro de parada, on hi portaven moltes vaques del veï- nat per fer cria de vedells. També van plegar quan es van jubilar. Joan Paris, de cal Guerra, tenia Vaques del Delfí Portí de Cal Xaman. Font: Ricard Masanés. la quadra de vaques a sota de casa seva al carrer Raval de Ratera. Al principi abeuraven les vaques a la font al costat de la quadra, el car- rer era de terra i el dia que plovia tot el carrer era fang i fem; també tenien el toro de parada, on i por- taven les vaques del veïnat per cri- ar vedells. Més tard també van fer una quadra nova a la seva era del carrer dels Calderers. Joan Farrando sempre ha tingut la quadra de vaques a l’era de cal Mans. El Joanet Farrando, Pablo Jaime, Joan Jaime i Carles Jaime, són quatre generacions de la ma- teixa família munyint vaques i cri- ant vedells. Van ser també l’última Quadra de vaques a Meià del Delfí Portí de Cal Xaman. Font: Ricard Masanés. quadra de vaques de llet de Vilano- va en tancar. Avui és una granja de vedells. Antonio Batalla, de cal Ton del Gramenet, al carrer Raval de Ra- tera; ens consta que antigament havien tingut vaques de llet i algun vedell. Últimament hi havia un cor- ral de porcs. També a sòl Rei de Meià, avui sòl Xaman, abans havia estat un corral de cabres que van reformar per fer- hi una quadra de vaques de llet. Se n’encarregava el Delfín Portí de cal Xaman, on i havia unes 60 vaques de llet que estaven aviades pels trossos i pel bosc. Alhora de mu- nyir-les, els tirava pinso a la menja- dora i les cridava amb el soroll de la nansa de la galleda o cubell de ferro. Seguidament, totes venien i anaven al seu lloc per menjar el pinso i munyir-les. Avui només queden les parets del que havia es- tat una quadra de vaques. M’agradaria donar les gràcies a totes les persones que amb els Pau Jaime (lo Jaume de cal seus comentaris m’han ajudat a Mans) munyint fer possible aquest escrit, per tal les vaques. Font: de deixar constància del lloc on Cal Mans.

Núm. 2 - Segon trimestre 2016 • 31 Lleteres per anar a buscar la llet a les quadres. Recipients que s’utilitzaven per traslladar la llet fi ns Artesa de Segre. El gran és de 40 (Foto cedida per Cal Mans) litres i el petit de 25. ( Foto cedida per Cal Mans). eren les quadres de vaques de llet de quan es passava pels carrers del Aran, de cal Sigaler; Climent Du- a Vilanova de Meià i que avui es- poble i es trobava que a l’entrada rich, de cal Masanés; Joan Jaime, tant totes tancades i moltes desa- d’algunes cases hi tenien vaques i de cal Mans, i Josep Portí, de cal paregudes. Hi ha molta gent jove que se sentia la fortor característi- Xaman. Moltes gràcies a tots els del poble que desconeixen que mai ca i el soroll de quan remugaven. que heu fet possible aquest article. hagin existit. Ja només ens queden Joan Segon, de cal Cabaler; Jo- els records d’aquells temps passats sep Boixadós, de cal Serra; Josep Text: Francesc Cardona Fonoll

32 • LO PAS NOU Espai Gastrocultural

PERDIUS I BOLETS, DOS VALORS DE LA NOSTRA CUINA LOCAL

arlem de dos dels productes P que més ens representen, l’un, perquè dona nom a la nostra fi ra i l’altre perquè els boscos que pinten el nostre paisatge, ens brinden cada tardor un ventall de gustos, aromes i colors. La caça, tan important en la tra- dició del nostre estimat poble, grà- cies a un entorn i unes magnífi ques terres de cultiu de cereal, ens ha fet tindre un fet diferencial envers d’altres pobles, gràcies al micro- clima especial, no n’hi ha d’altres iguals, li donen a les peces de caça, un gust i un aroma únic. Després de cuinar caça d’arreu del món, mai, he trobat un gust tan delicat i equilibrat, les perdius de la Vall de Meià, són tendres, gusto- ses i fi nes, sense un aroma intens per un futur sostenible i respectu- nostres papil·les esdevenim gour- com les de castellà, que sota el ós amb ell. mets captats per la màgia del fong meu concepte, donat el clima més El mateix passa amb els bolets, deliciós. sec, els dóna, duresa i un intens per sort, no sotmesos a una pressió aroma i gust, que no els fa justícia. tan brutal com les peces de caça, Cama de perdiu i bacallà A la nostra vall, no només hi ha tot i la pressió de les temporades, esqueixat, amb una beixamel perdius, hi ha tords, tudons, tór- el bosc es guarneix i ens dóna lleugera d’all i julivert tores, conills, llebres que fan de la aquell màgic assortit de gustos, co- ( 4 persones ) cuina un veritable espectacle de lors, olors i textures. gustos i olors, que en ser cuinats, En aquest cas, poso especial èm- 320 grams de cama de perdiu en una mena d’alquímia, es trans- fasi, com avanç en la consciència 400 grams de bacallà esqueixat forma en un compendi que emoci- a l’hora d’anar a buscar bolets, el 300 grams de ceba de fi gueres ona tots els sentits. fet d’anar-hi comporta una refl exió brunoise Sota el meu concepte, la perdiu, i un agraïment etern a la mare na- 4 dents d’all picats és la reina de la caça, essent una tura que cada any si les pluges i les 50 grams de panses carn delicada, gustosa i amb per- temperatures ho permeten, se’ns una copa de vi ranci sonalitat, el domini en la seva coc- és donat. ció, només està a l’alçada de grans Quants de cops, hem vist els ac- Per la beixamel cuineres de cases i cuiners profes- tes vandàlics al bosc, gent amb ras- 500 ml. llet sencera eco sionals, qui no té el record en la clets, destruint sistemàticament 60 grams de farina memòria de les perdius en cols o caus d’animals que viuen en har- 60 grams de mantega a la vinagreta, com estàndard de la monia amb l’entorn o malmetent sal nostra cuina. l’apreciat miceli que és l’ésser viu pebre Malauradament, la contaminació, que fa que aquesta vida de sota- 4 dents d’all el pas de l’avioneta, que ens deixa bosc sigui possible. 30 grams de julivert picat sense aigua, l’ús de pesticides i la Tot i aquesta refl exió, encenem manca de regulació, han anat mer- els fogons per crear veritables Per la pasta fresca cant la població de la nostra estima- obres d’art amb els bolets, des-de 500 grams de farina blanca força da i particular perdiu roja, tot i els confi tats, en escabetx, o bé, sim- 5 ous esforços en el repoblament, veiem plement saltejats, o formant part 10 grams de sal com cada any, és més difícil tindre. d’una vedella amb suc o un conill 10 grams d’oli verge extra Per això el respecte a l’entorn i delicat, si pot ser del veí de Baldo- la lluita per la seva conservació ha mar, amb gust a veritat. Per començar, prepararem la de ser transversal des de l’adminis- Un cop la calor comença a donar pasta fresca, ja que cal reposar-la tració a les escoles, passant per les ales als aromes que comencen a un parell d’hores. Amb la farina, famílies, com a model d’educació fl uir per la cuina, el menjador i les fem un volcà i posem els ous, la sal

Núm. 2 - Segon trimestre 2016 • 33 i l’oli, poc a poc, anirem 300 gr. sal gruixuda ajuntant la massa, fi ns que 20 gr. de pebre negre sa- la puguem amassar, la fem rawack treballar una estona, que 1 cor d’escarola els elements, quedin ben 1 tomàquet madur però lligats, ha de ser elàstica, dur, escaldat la reservem per després 1 pastanaga tallada a estirar-la i fer les plaques quadrats i escaldada de caneló. 1 branca de canyella 1 nou moscada de tolu- Seguidament farem la ca farsa, en una cassola po- 1 ceba confi tada sem l’oli, la ceba, quedi fulles d’espinacs ben rossa, sempre és im- crostons de pa de pagès portant jugar amb el foc, 100 gr. de fruits secs, sempre regular, no massa nous, ametlles i pinyons alt, que vagi acariciant i 10 ml. oli verge rostint. Un cop daurada, 5 ml. vinagre de mòdena afegim l’all, picat també i el fem daurar, seguida- Elaboració: ment, posarem els bolets, Desossem les perdius, que deixin anar l’aigua separant els pits i les cui- i un cop així, posem el xes, els pits els posarem a bacallà esqueixat, però curar durant 5-6 hores en més petit, tampoc massa, una barreja de sal, sucre i que al mossegar, es pugui espècies. mastegar bé. Un cop curades, les reti- Posem les panses, la a una safata de forn amb paper rem d’aquesta barreja i les copa de vi ranci, salpebrem i redu- sulfuritzat untat amb mantega i a netegem. Reservem. ïm, que quedi una farsa amorosa i sobre els canelons, els posem al Les cuixes, les confi tarem al delicada. forn a 150º durant 5 minuts. bany maria durant 3 hores, tanca- La deixem refredar tapada a pe- Un cop calents, els posem a un des en una bossa de buit amb la lla amb el fi lm, per tal que no faci plat i napem amb la beixamel d’all canyella. Passat aquest temps, les crosta. i julivert, decorem amb un parell refredarem amb aigua i gel. La beixamel, seguirem el proce- de cames de perdiu saltejades. Ja tenim la perdiu preparada. diment normal, desfem la mante- Aquesta recepta ens farà lle- Tallarem el tomàquet a daus, i ga i li afegim l’all picat, que quedi par-nos els dits, i sucar amb pa. l’ajuntarem amb la pastanaga. daurat però no gaire, afegim la fa- Lo bo, és que amb les restes de L’ordi, el courem al vapor, en rina i fem un roux, que és aquesta la pasta que ens ha quedat, lo que una cassola amb aigua posarem barreja, un cop fet, es pot guardar els italians en diuen la maltagliata, l’ordi a dintre d’un colador, aquest a nevera i anar utilitzant-lo sem- podem fer un altre plat, o bé amb colador a dintre la cassola sense pre que es necessiti. salsa de bolets o amb mantega i que toqui l’aigua, i tapem, que bu- Bé, posem la llet, sal i pebre i a sàlvia. lli durant uns 5-8 minuts, segons foc baix, anem lligant, que quedi La farsa, la podem utilitzar tam- la textura que li vulgueu donar, a d’una textura preciosa i de vellut. bé amb vol-au-vents, o sobre una mi m’agrada cruixent. Al fi nal, afegim el julivert picat torrada o simplement a cullera- Un cop cuit, barregem el tomà- ben fi . Li donarà frescor al plat. des. quet i la pastanaga, i reservem.

Ara és el moment de fer els ca- Gaudiu de l’espectacle de les co- Ara muntem el plat, al fons del nelons, estirem la pasta i la fem ses petites. plat, posarem el cous-cous d’ordi, ben fi na, la tallem a quadrats de al llarg. 15x15 centímetres, un cop llestos, Amanida de perdiu curada A sobre el pit tallat a làmines. els bullim 3 minuts en aigua i sal, amb espècies i servida amb Amanim l’escarola i els espinacs un cop cuits, els refredem amb ai- ordi amb vinagre i oli, ho posem a gua i gel. (4 persones) sobre amb gràcia, i ratllem una Ja són fredes, les estirem sobre mica de nou moscada per sobre. uns draps i les assequem, ja són 2 perdius roges de caça Acabem amb els fruits secs i el pa llestes per farcir. 200 gr. de cous-cous d’ordi torrat. Un a un els anem omplint amb la 1 pot d’espècies per tajine de farsa que hem fet, els col·loquem FatemaHal Sergi de Meià

34 • LO PAS NOU La nostra gent

ENTREVISTA

ns situem a Gàrzola on, llibre- Eta en mà, toquem el timbre de Cal Novau, allà ens obre la porta la senyora Carme per compartir una estona de la seva vida amb tots no- saltres. La Carme, al llarg de les següents pàgines, ens farà una breu pinze- llada per alguns d’aquells aspectes que més l’han marcat al llarg de tots aquests anys de postguerra tan durs, no només per a ella, sinó tam- bé, per a tota la societat catalana en general. No seria gens estrany, doncs, que després de sentir les seves vivències, alguns de nosal- tres poguéssim fer un viatge en el temps i sentir-nos identifi cats amb les històries que ella ens ha volgut prestar, tot i ser d’un caire bastant personal. Així doncs, no ho allarguem més i deixem-nos emportar per la veu de Carme i el seu germa Miquel. l’experiència… P: Quin creu que és el can- P: Com era la llum de la cen- P: Quants anys fa que viu a vi més important que ha patit tral? Gàrzola? aquesta població des que vostè Era una llum que, si tenies 8 : R: Des que tenia 8 anys, més en forma part? Per què? (Arri- bombetes, era com si només en concretament l’any 1942, ja que el bada de la llum, l’aigua corrent, tinguessis 4, quan se n’apagava meu pare es va casar el 24 de gener els primers tractors... ) una s’havia d’encendre l’altra, ja d’aquest mateix any. No sé del cert R: N’hi ha hagut molts de canvis que, no es podien apagar totes o si ja m’hi vaig quedar o vaig venir importants: l’arribada de la llum, s’hauria pogut cremar la dinamo una mica més tard. el telèfon, l’aigua, el paviment als de la central. Normalment, la gent carrers que antigament semblaven tenia una bombeta a l’habitació i barrancs, sobretot, la pendent del una altra al menjador i així ence- Carrer Major. nien una o bé l’altra segons la seva conveniència. P: Ja però... Quins creu que són més importants? P: Parli’ns d’allò que creu que : R: Hmmm... segurament la llum ha estat més rellevant de la seva i l’aigua. Abans l’aigua l’havíem infantesa? d’anar a buscar a la “Secla” per se- R: Quan tenia 5 anys estava al gons quines coses i sinó, a baix a Castell del Remei, encara estàvem la font amb: cantis, sellons i galle- en guerra, però ja havien entrat els des. Molts cops, el que fèiem a Cal nacionals. A les 3 de la matinada Novau era omplir-ne una tenalla al del dia 20 de gener de 1939 hi va matí perquè baixava més clara. haver una explosió en un polvorí Pel que fa a la llum, jo era l’en- i quan ens vam adonar ja estàvem carregada d’anar a donar la llum a tots colgats. la central1 i molts cops quan torna- En aquell tràgic esdeveniment va a casa ja s’acabava l’ embassada van morir la meva mare, la meva i s’apagava la llum. padrina i els meus germans, només

Carme després de l’explosió amb el cap ra- pat a causa de les cremades. Foto que van enviar al seu pare perquè es cregués que era 1 Central: era una petita central hidroelèctrica “Electra de Gàrzola” que va abastir d’electri- viva. citat la població entre 1925-1969, sempre que baixava aigua pel riu.

Núm. 2 - Segon trimestre 2016 • 35 jo vaig sobreviure. Aquell mateix Aquesta història m’ha marcat Vallverd i vaig venir a l’escola de dia acabàvem d’arribar de Vallverd, tota la vida i me’n recordaré sem- Gàrzola quan tenia vuit anys. Ales- que era el poble on havíem viscut pre. No hi ha dia que no hi pensi... hores, ja sabia multiplicar i dividir fi ns aleshores, realment, semblava perquè això dels comptes, que en que havíem vingut a buscar la mort. P: Quins eren els jocs més ha- aquella època era molt important, La nostra família feia 9 mesos que bituals dels nens i nenes d’aque- era el primer que t’ensenyaven. vivia en una petita casa de Vallverd lla època? A mi m’agradava molt això dels de la nostra tieta, encara recordo R: Nosaltres jugàvem a “l’aero- comptes, en dèiem aritmètica, re- com aquell matí previ a la catàstro- plano” i també a saltar a la corda. cordo que tenia un llibre on al fi nal fe, la meva mare es va aixecar del A l’escola la mestra ens feia jugar a hi havia uns problemes que no em llit i es va posar un vestit per sortir “Catarroja”. cansava mai de fer-los. cap a fora. Aquell dia ens vam mu- P: Com eren aquests jocs?, A Gàrzola hi havia una mestra dar al Castell del Remei, l’home de nosaltres no els coneixem. molt bona que m’agradava molt la meva tieta ens va ajudar a portar R: L’aeroplano és un joc en què com ensenyava, crec que amb els mobles. Eren les 5 de la tarda, es dibuixa uns quadrats a terra aquella mestra vaig aprendre més que en aquella època ja era fosc i amb números de l’1 al 10, després que amb tota la resta, ja que, tenia no hi havia llum, només vam tenir es llença una pedra i s’ha d’anar una manera d’ensenyar molt bona. temps de descarregar uns somiers saltant sense trepitjar el quadre de Per exemple, ens feia fer un dictat i uns matalassos i ja ens vam posar la pedra. ortogràfi c i abans de començar ens a dormir. Després va passar tot... La Catarroja és un joc en què un explicava totes les normes d’orto- recordo els soldats cridant: a fue- para i els altres s’han d’amagar, la grafi a amb molta passió i coneixe- ra!, a fuera! cançó per jugar-hi diu així: ment. Mentre tot això estava passant, “Conillets anar a amagar, el meu pare que estava combatent que la llebre ve a caçar, P: Troba a faltar aquella èpo- amb els “Rojos” s’ho estava mirant tant de nit com de dia ca? Per què? des del Sant Crist de Balaguer, des que el sol ja es ponia. R: Crec que trobaria a faltar d’on va veure fum i ja es va pensar Esteu ben amagadets?” aquella època, ja que era jove i que en aquell indret hi podia haver Aleshores el que parava havia era més innocent. Recordo que jo el Castell del Remei. Quan es va d’anar a trobar els altres i tocar una sempre estava bé a tot arreu i amb assabentar de la notícia, va dema- cassia que hi havia, si el que estava tothom. En quedar sola, sentia que nar als nacionals si podia anar a amagat arribava primer, s’havia de tothom estava més per mi i això és mirar si hi havia algun supervivent tornar a parar. d’agrair. i l’hi van dir que no. Ell no es creia ni que jo fos viva, sort que després P: Com era l’educació de la P: Com es relacionava la jo- em van portar a Lleida on em van post-guerra? ventut de l’època? fer unes fotos i els hi van enviar. R: Jo vaig començar l’escola a R: En aquella època passava molta estona sola, la majoria de les meves amigues, sigui per estu- dis o per feina, no estaven gaire al poble. Jo anava molt a Vallverd on em sentia com a casa. Allà hi tenia el meu padrí que va ser el que em va salvar la vida la nit de l’explosió i me l’estimava molt.

P: Quins eren els llocs més ha- bituals per festejar a Gàrzola? R: A Gàrzola no hi havia gaires llocs per festejar, molts diumen- ges anàvem de passeig a la carre- tera, també anàvem a alguna festa major o fi ra quan n’hi havia algu- na.

P: Com va ser el seu casa- ment? : R: Em vaig casar quan tenia 21 anys. No va ser un casament com els d’ara, on hi ha molta gent, ja que abans els casaments eren més Carme a la Setmana Cultural 2014. familiars. Vam celebrar la Boda

36 • LO PAS NOU perquè a casa ja hi havia prou fei- na, ara en canvi treballen a fora perquè està tot molt canviat.

P: Ja però... estava ben vist que les dones treballessin a fora abans? : R: No estava ni bé ni malament, però com que no existia gaire, a no ser que fos una mestra, jo no conec pas de ningú que anés a treballar sinó per a mestra.

P: En què pensa que l’ha ajudat i/o perjudicat viure en aquest període històric tan complicat? : R: No ho sé, m’ha perjudicat en què no he pogut viure amb la mare, ja que, prendre-li la mare amb una criatura tan petita és molt dur. Tampoc sabria dir, si m’ha ajudat a madurar més de pressa, ja que, no sé si pel fet de tenir mare hagués pujat diferent.

P: Quines són les activitats de la seva vida quotidiana actual- ment? : R: Actualment, les meves coses, em faig el dinar i descanso tot el que puc.

P: Quin consell donaria a la Carme i els seus germans que moriren en l’explosió. joventut d’avui dia? : R: Que aprofi tin la vida tot el a Balaguer i al mateix dia també P: Quines eren les tasques que puguin i que vagin estudiant. es va casar una germana del meu més habituals d’una dona de po- home així érem 3 famílies, unes ble a la teva joventut? Agraïments i conclusions de 100 persones. R: Doncs mira, les feines de casa l’entrevista. com ara rentar, perquè abans no hi Amb aquest consell d’una dona P: Quins creu que són les havia màquines. De totes maneres amb un periple tan interessant avantatges i desavantatges de aquí de primer encara teníem una acabem aquesta entrevista, que de viure en un poble? màquina de turbines però , és clar, ben segur a més d’un ens ha donat : R: Cap avantatge, tranquil·litat com que no hi havia aigua corrent una lliçó d’esperit de superació i si, però poca cosa més. A vegades l’havia d’anar a buscar a la “Secla”, de saber afrontar les adversitats vas a comprar i et sembla que ho sort que encara la tenia a prop. que la vida molts cops ens posa al tens tot però al cap de vuit dies ja També havia de fer altres feines davant. Podríem equiparar metafò- no et queda res i, si no pots sortir, domèstiques com, per exemple, fer ricament aquestes adversitats amb has de passar sense. el dinar pels pastors, cuidar la ca- les roques altes que ens trobem nalla... ara bé, allò que em portava PAS NOU amunt i que, en el fons, P: Hagués marxat a viure a la sempre més feina era l’hort, ja que no hi ha escalador que no hagi es- ciutat? quan no havia de cavar, havia de tat capaç de superar. : R: A la ciutat potser no, però treure herba i sinó una altra cosa. Així doncs... en un poble més gran sí. La veri- Gràcies Carme per compartir tat, mai m’hauria imaginat que em P: Com creu que ha anat evo- aquesta estona tan agradable amb quedaria a viure Gàrzola. Fins i tot, lucionant durant tots aquests nosaltres i per haver-nos fet par- quan ja sortia amb el Tonet encara anys el paper de la dona? tícips d’una conversa tan interes- no m’ho pensava, aleshores, el seu R: Està molt bé, ara és una altra sant i commovedora. germà va marxar a Andorra i nosal- cosa. Abans de dones que anessin tres ens vam quedar a viure aquí. a treballar a fora n’hi havia poques Màrius Visa i Eloi Gabaldón

Núm. 2 - Segon trimestre 2016 • 37 L’Ajuntament informa

PRESSUPOST DE L’ANY 2016

Capítol Concepte DESPESA Concepte INGRES 1 Despeses de personal 93.200,00 € Impostos directes 106.500,00 € 2 Despesa corrent en bens Impostos indirectes 227.708,79 € 14.000,00 € i serveis 3 Despeses fi nanceres Taxes, preus públics i altres 6.500,00 € 72.191,64 € ingressos 4 Transferències corrents 8.000,00 € Transferències corrents 159.543,76 € 5 Fons de contingència 5.000,00 € Ingressos patrimonials 14.000,00 € 6 Inversions reals 48.044,21 € 7 Transferències de capital 36.017,60 € 8 9 Passius fi nancers 18.800,00 € TOTAL 402.253,00 € TOTAL 402.253,00 €

RESUM ACORDS DELS ÚLTIMS TRES MESOS Mes de Febrer Mes de Gener Aprovar ajuts per la trobada ZER i a fundació escle- rosi múltiple. Aprovar el pressupost per a l’any 2016. Aprovar portar aigua a la pista de pàdel Mes de Març Aprovar fer una rampa d’accés al local de la tercera Aprovar canvi de representants a Geoparc. edat. Aprovar adhesió a la tercera prorroga a l’ACM per Aprovar contractar una persona per guia local. l’enllumenat públic. Aprovar delegació recaptació via executiva a la Di- Aprovar renovació mural pati escoles. putació de Lleida Aprovar sol·licitar ajut per compensacions econò- Aprovar prorroga llicència d’obres. miques per càrrecs electes.

PARC RECREATIU VILANOVA DE MEIÀ

Piscina Pista poliesportiva Bar

C/ Piscines, s/n - Vilanova de Meià - Tel. 973 41 51 99

38 • LO PAS NOU Fem ruta

RUTA DELS CIMS DE MEIÀ

Distància: 18 km. Desnivell Positiu: 800 m. Horari: entre 8-9 h. Difi cultat: Fàcil - Moderada.

Descripció: Sortida des de Vila- nova de Meià. Pugem pel camí de l’Ermita, sender que es troba dar- rere mateix de l’Església de Sant Salvador. Seguint el camí podrem veure les coves de Les Ulleres i del Barril. Tot seguit arribem al Coll de Meià, situat a 850m d’alçada. Una vegada a la collada, ens diri- gim a l’Ermita de Meià, on podem veure el magnífi c estat de l’ermi- ta i el refugi, aquest refet fa uns anys al costat mateix de la font. Si ens decidim pujar a primers de pista ampla que duu a l’esplanada que ens durà de nou a Vilanova de maig, podrem coincidir i gaudir del Puig de Meià i que, aquesta ma- Meià. de l’Aplec de Santes Creus (infor- teixa, ja serà la pista del Montsec. mació de l’aplec a l’ajuntament de Durant l’ascens de desnivell per Punts forts: veure tota la vall Vilanova de Meià). la pista, podrem veure la cabana de Meià, visitar dos ermites molt Des de la posició on ens troba- de Cal Mans, del Serafí, del Felip antigues i molt ben conservades, rem, gaudirem d’una vista excel- i, fi nalment, del Pere. Tot seguit, veure antigues cabanes (utilit- lent per veure tota la Vall de Meià. baixarem per la Cabroa i anirem zades per pastors i caçadors) i Com a curiositat, us direm, que si a veure l’ermita de Sant Sebas- també veure’m balmes, la Cova hi ha un dia clar, es poden veure a tià, on hi ha la tradició d’un cop a del Barril i les petites coves de les l’horitzó les penyes de les munta- l’any, d’organitzar una celebració Ulleres. nyes de Montserrat. pels veïns de Santa Maria de Meià, Pel descens, podem escollir en- aquest aplec sol tenir lloc per la Telfs. de contacte: tre dues opcions: baixar de nou al segona Pasqua. Desprès de la vi- Ajuntament de Vilanova de Meià: Coll i enfi lar un corriol que trans- sita a aquest indret, baixarem cap 973415005 corre, a l’inici, entre rocs que hau- al poble de Santa Maria i el traves- Ivan (Guia): 618421026 rem de grimpar i que, uns quilòme- sarem, passant per la Plaça Jalpí tres més endavant ens durà a la i fi ns a la sortida per la Fontane- Text i mapa: Ivan Balagueró pista del Montsec, o bé, seguir la lla. Un cop allí, agafarem el camí Masanés

Núm. 2 - Segon trimestre 2016 • 39 Esports

BITLLES DE GÀRZOLA

A falta de set jornades de lliga i de dos partits ajor- els partits de les jornades 16 i 19. Ara mateix el club nats, el CB Gàrzola és a la part mitja de la classifi ca- està enfeinat en l’organització de la tirada de Santes ció. La pluja i la neu ha fet que s’haguessin d’ajornar Creus.

CLASSIFICACIÓ GRUP B P. B. P. B. Equip P.J. P.G. P.E. P.P. Favor Favor Contra Contra Punts C. B. PALOU 18 15 0 3 10030 741 9360 661 30 AUTO(N)NAYOX SEAT TÀRREGA 17 15 0 2 9551 707 8783 622 30 C. B. MALGRAT DE SEGARRA 18 12 1 5 9990 743 9646 693 25 C. B. PONTS 18 12 1 5 9772 705 9435 674 25 C.B. CERVERA 17 12 0 5 9278 689 9031 654 24 C. B. AMETLLERS (CERVERA) 19 9 0 10 9910 702 10120 735 18 C. B. SOLSONA 19 8 0 11 9881 702 10252 743 16 C.B. SIÓ D’AGRAMUNT 18 7 0 11 9461 677 9506 668 14 C. B. GÀRZOLA 17 7 0 10 8942 646 9169 669 14 C. E. PLANS DE SIÓ (CEPS) 17 7 0 10 8877 612 8859 623 14 C. B. TORDERA 18 6 0 12 9404 671 9630 693 12 C .B. CABANABONA - MIG SEGRE 19 5 0 14 9828 685 10204 741 10 C. B. CASTELLNOU DE SEANA-B 19 5 0 14 9628 675 10069 728 10 C. B. VERGÓS 18 5 0 13 9224 658 9712 709 10

11ª Jornada: 23 de gener Jornada 16: 27 de febrer AutoNayox SEAT Tàrrega 584 – Gàrzola 536 CEPS – Gàrzola (Ajornat) 12ª Jornada: 30 de gener Jornada 17: 5 de març Gàrzola 556 – Ametllers (Cervera) 563 Gàrzola 552 – Ponts 563 13ª Jornada: 6 de febrer Jornada 18: 12 de març Castellnou de Seana-B 508 – Gàrzola 511 Cabanabona-Mig Segre 563 – Gàrzola 548 14ª Jornada: 13 de febrer Jornada 19: 19 de març Solsona 510 – Gàrzola 517 Gàrzola – Cervera (Ajornat) Jornada 15: 20 de febrer Gàrzola 564 – Vergós 518 Text: Josep Anton Novau

CUINA DESACOMPLEXADAMENT CATALANA i 100% DE PROXIMITAT

SERGI DE MEIÀ esmorzar: 9,30 a 11,30h · dinar: 13,30 a 15,30h · sopar: 20 a 22,30h de dimarts a dissabte Vilanova de Meià - Barcelona RESERVES ONLINE

Aribau, 106 - 08036 Barcelona - Tel. 93 125 57 10 - restaurantsergidemeia.cat

40 • LO PAS NOU VERTICAL DE LES ÀNIMES 2016

l passat 19 de març es va celebrar la tercera edi- es plantaven dalt de tot del Montsec en menys d’una E ció de la Vertical de les Ànimes. L’objectiu de la hora. Déu ni do! cursa és pujar el més ràpid possible des de la plaça Al fi nal varen sortir una vuitantena de corredors, Major de Vilanova de Meià fi ns al punt més alt del tot i el temps que feia, que de ben segur va fer que Montsec de Meià. Sota unes inclemències del temps alguns es quedessin a casa. En general la gent va que- prou importants, que això encara va fer més difi cul- dar força contenta i satisfeta tenint en compte que tosa la cursa, tant pels corredors com pels organitza- moltes de les condiciones eren desfavorables i amb dors, plovent tot el matí, i a cotes altes del Montsec diverses difi cultats durant el matí. nevant… camins en mal estat degut al fang, on entre Esperem poder tornar l’any vinent amb noves da- altres l’ambulància no va poder arribar al lloc teòric tes més properes a l’estiu o si més no, amb millors on s’havia de situar, i varis problemes més… Però condicionants. bé, tot i això, els corredors i les corredores a les nou Donar les gràcies a tothom que ha col·laborat i es- en punt es van llençar a córrer amunt i els primers perem la propera fer-ho encara millor.

LLISTAT DE PODIS

General Masculí: Xavier Espiña Martínez (Sanaüja) – Blue Motors Ponts David Adán Freixes (Ponts) – Blue Motors Ponts Xavier Solsona Novell (Artesa de Segre) – C.U.D.O.S Artesa de Segre

General Femení: Silvia Puigarnau Coma (Agramunt) – Centre Excursi- onista Guissonenc Laura Baleta Farreras (Olesa de Montserrat) – Blue Motors Ponts Maite Camats Solé (Artesa de Segre) – C.U.D.O.S. Ar- tesa de Segre

Categoria Màster M: Alex Muñoz Blanco (Cervera) – Fondistes Cervera Josep Oliva Cuscullola (Sanaüja) – Saltarrocs de Sa- Categoria Màster F: naüja Maite Camats Solé (Artesa de Segre) – C.U.D.O.S. Ar- Josep Maria Guzmán Rabassa (Torrelles de Llobregat) tesa de Segre

Categoria Veterà M: Xavier Espiña Martínez (Sanaüja) – Blue Motors Ponts Xavier Villarte Tebe (Ponts) Eduard Fornaguera Baldrich (Igualada) – Centre Ex- cursionista Guissonenc

Categoria Veterà F: Alba Blanch Mon (Santa Maria de Meià) Xus Muñoz Naudi (Lleida) - A.E. Lo Bunker Elvi Miquel Josa (Vilanova de Meià) – Meià Runners

Categoria Sènior M: David Adán Freixes (Ponts) – Blue Motors Ponts Xavier Solsona Novell (Artesa de Segre) – C.U.D.O.S. Artesa de Segre Guillem Vilalta Reixach (Gironella)

Núm. 2 - Segon trimestre 2016 • 41 Categoria Sènior F: Categoria Júnior M Silvia Puigarnau Coma (Agramunt) – Centre Excursi- Denís Durán Gallart (La Pobla de Segur) – Club Esquí onista Guissonec La Pobla de Segur Laura Baleta Farreras (Olesa de Montserrat) – Blue David Berral Torruella Motors Ponts Laia Bergonyó Serra (Artesa de Segre) – Meià Run- Fotos: Iolanda Masanés ners

42 • LO PAS NOU L’Almanac del Montsec de Meià

COSTUMARI DE PRIMAVERA 2016

MARÇ: Mes de 31 dies, tercer del nostre calenda- Dia 27: Pasqua de Resurrecció. El refranyer és ric ri. Entrem a la PRIMAVERA el dia 20, a la 4 h 30 m en dites d’aquesta diada: de la tarda. Som a l’equinocci de primavera, època de Pasqua plujosa, No serà Pasqua passada l’any juntament amb el de tardor en que els dies i les collita abundosa. sense merla arribada. nits tenen la mateixa durada perquè la terra gira per- pendicular al seu eix i el sol il·lumina per igual els dos Dia 31: Dilluns de Pasqua Florida. El dia de la Mona. hemisferis El dia 1 el sol surt a les 6 h 26 m i es pon a les 5 h * * * * * 43 m. EL CALENDARI El dia 31 el sol surt a les 5 h 37 m i es pon a les 6 h 16 m. El Calendari Julià El dia 20 el sol entra a la constel·lació d’ÀRIES. Tot i les reformes que s’anaren fent a l’antic calen- Fases de la lluna: dari romà, al segle I aC continuava havent-hi un excés Quart minvant el dia 1 a 23 h 11 m de dos dies cada vint-i-quatre anys. L’any 45 a C, Juli Lluna nova el dia 9 a 1 h 54 m César decidí la creació d’un nou calendari que va rebre Quart creixent el dia 15 a 17 h 03 m el seu nom, el qual fou adaptat, amb algunes modifi ca- Lluna plena el dia 23 a les 12 h 01 m cions, per la majoria dels països, i ha perdurat fi ns a Quart minvant el dia 31 a 15 h 17 m. l’actualitat amb poques variants. Introduí el concep- Nota: Totes les hores indicades són de Temps Uni- te d’any de traspàs i un any civil mitjà de 365,25 dies. versal seguint el fus horari del meridià de Greenwich. L’any era dividit en dotze mesos: Januarius (31 dies), Per això s’ha d’afegir una hora perquè es correspongui Februarius (29 o 30 dies, en cas de ser anys de tras- amb l’horari ofi cial. L’últim cap de setmana es produi- pàs), Martius (31 dies), Aprilis (30 dies), Maius (31 rà el canvi d’horari en que anirem dues hores avançats dies), Junius (30 dies), Quintilis (31 dies), Sextilis respecte al meridià. (30 dies), September (31 dies), October (30 dies), No- vember (31 dies), i Desember (30 dies). El mes Quin- DATES ASSENYALADES I COSTUMARI tilis fou rebatejat pel Senat de Roma amb el nom de (Informació treta del diccionari de Joan Amades) Julius, en honor a Juli César que havia promogut la És considerat el març com el mes més variable de reforma, per aquesta raó se’l coneix com juliol. l’any, ja que es troba situat en la transició de l’hivern La reforma d’August a la primavera i participa de les temperatures de les A causa d’una aplicació incorrecta de l’any de tras- dues estacions. Els antics llunaris el representaven pàs en el Calendari Julià, l’emperador August, fi llastre amb la fi gura d’un minyó amb tres cares: una que bufa, de Juli César, va haver de decretar que durant dotze una altra de riallera i una tercera seriosa, les quals anys no hi hagués cap any de traspàs. Per aquesta raó volien simbolitzar les variacions del temps. Aquesta el Senat de Roma va decidir canviar el nom del mes singularitat climàtica va arribar a crear un nou verb, Sixtilis pel d’Augustus (agost), en honor a aquesta reforma imperial. Però aquí arriben els problemes, ja marcejar, sinònim de variabilitat. També en aquesta que van considerar que el més Augustus havia de te- època arriba el cucut i en alguns indrets creuen que nir els mateixos dies que Julius, per no ser de menys l’endemà de sentir-lo cantar per primera vegada plou categoria el mes del primer emperador romà que el de en abundància: Juli Cèsar. Perquè això fos possible van decidir pren- Març, marçot, Si el març se’n va dre un dia al mes de Februarius que es va quedar amb mata la vella a la vora del foc i el cucut no torna, 28, com encara el tenim en l’actualitat. Però perquè no i a la jove si pot. o el cucut s’ha mort hi hagués tres mesos seguits de 31 dies en van treure o és la fi del món. un del September i un altre del November, els quals Dia 19: Sant Josep, espòs de la Mare de Déu. foren afegits a October i Desember. D’aquesta manera Dia 20: Diumenge de Rams de la Passió del Senyor, en va resultar el calendari que bàsicament arriba fi ns Dia 24: Dijous Sant. Era una de les festivitats més a l’actualitat. importants que hi havia al nostre país, la celebració de la qual datava de fi nals del segle XV. Ningú no treballa- MARÇ: En l’antic calendari romà, el març (mar- va i hauria estat molt mal vist qui ho hagués fet; fi ns i tius), era el primer mes de l’any. Estava consagrat tot es deixaven de fer les feines casolanes i familiars. a Mart, déu de la guerra, del qual deriva el seu nom. Era un dels tres dijous de l’any que “brillaven més que Aquest mes començava a Roma el temps de fer la el sol”, juntament amb el dijous del Corpus i el de l’As- guerra que s’acabava al mes d’octubre. censió. Avui ja no en queda cap. (continuarà) Dia 25: Divendres Sant Ramon Bernaus i Santacreu

Núm. 2 - Segon trimestre 2016 • 43 Cuina i remeis de la padrina

PEGATS PELS CUCS TAL DIA 2 DE MARÇ DE 1944 Quan els nens tinguin picor al culet, es fa el següent: fer Creació del Document Na- aigua de donzell. cional d’Identitat (DNI) Es posa l’aigua de donzell, sabó, 2 o 3 fulles de malva, i El DNI tal com el conei- amb tot això es fa una lavati- faci foc. El frec exterior impedeix xem en l’actualitat, va apa- va i es posa al nen. que es fongui l’estructura. rèixer per primera vegada desprès de la Guerra civil. Va ser creat per decret de la Presidència del Go- SABER ETIMOLOGIA vern del 2 de març de 1944, subs- Quants graus s’aconsegueixen Carabassa (donar) tituint les antigues cèdules perso- en un iglú? nals. La seva principal motivació: Fa uns segles, a Catalunya, el la seguretat i l’ordre intern dins Solen assolir-se uns 20 graus més matrimoni dels joves es negociava del nou règim franquista. que a l’exterior. El que manté ca- entre les famílies d’ambdós pre- De fet, els primers ciutadans lent l’iglú no és el gel, sinó la bossa tendents: Quan un jove es volia obligats a formalitzar-lo van ser d’aire que queda atrapada en el seu casar, els pares de la noia amb qui els presos i els que estaven en lli- interior. pretenia maridar-se el convidaven bertat vigilada. Desprès es va es- El gel, per la seva densitat, és un a dinar. Si no estaven d’acord amb tendre als homes que per la seva magnífi c aïllant, així que n’hi ha el casori, no li ho deien de paraula professió es mudaven amb assidu- prou que s’escalfi el recinte amb sinó que incloïen en l’àpat un plat ïtat de domicili, arribant fi nalment la calor corporal i es tanqui amb de carabassa. Per això, la carabas- a tota la població, incloses les do- alguna pell l’entrada perquè l’aire sa ha estat sinònim de negació, de nes. interior que ja està calent no surti. suspens, de fracàs d’una pretensió Tanmateix, la temperatura no sol qualsevol. I s’han fet famoses, al pujar dels 7ºC, encara que a dins es mes de juny a les escoles.... Per Teresa Bonillo

TRADICIONS PER SANT JOSEP De tradicions n’hi ha tan- arrenqui el bull, esperarem tres o tes com països, nacions i quatre minuts i ho traurem del foc. pobles, inclús els més petits Amb la crema ja feta la posarem per com Santa Maria en tenim de damunt de les galetes mirant que pròpies, com unes postres quedin totes ben tapades. que es fan per Sant Josep. La deixarem refredar una mica Antigament com diu la dita: i farem l’últim pas que consisteix ¨Joseps, Joans i ases n’hi ha en decorar la plata amb les clares a totes les cases¨, per tant, cuites en forma de núvols. Hi ha moltes famílies del poble qui també per damunt hi posa una celebraven un bon dinar el Ingredients necessaris per fer la recepta mica de sucre caramel·litzat i ja dia de Sant Josep, ja que a està, tothom a punt a taula per po- totes les cases hi havia almenys un nes dins una plata. A continuació, der-la provar. Josep i l’acabaven amb aquestes muntarem les clares amb sucre postres. al punt de neu, una vegada es- La recepta és molt fàcil de fer. tiguin agafarem dues culleres i Per fer-la són necessaris els se- anirem fent formes de núvols güents ingredients: un litre de llet, i les courem en un cassó amb un paquet de Potax, quatre o cinc la llet. Quan estiguin cuites les ous, cinc o sis cullerades de sucre, traurem amb una espàtula i les una mica de pela de taronja, gale- reservarem en un plat. tes i unes gotetes de conyac. Llavors amb aquesta llet cola- El primer pas consisteix en aga- da farem la crema, i posarem els ro- BON PROFIT! far les galetes i sucar-les amb una vells , el sucre, el Potax i la pela de barreja de llet i unes gotetes de taronja tot en fred i cap al foc. Ho Recepta: Nati Rosell conyac, i després posar-les pla- remenarem bé sense parar fi ns que Text i fotografi es: Rosa Roca

44 • LO PAS NOU TEMPS DE FLORS…

esprés d’un hivern una mica estrany el nostre bons,... Però no són els únics, a Santa Maria, la Maria D entorn s’omple de vida, per tot arreu surten fl ors de Cal Plaxat en fa colònia de violeta. Es tracta d’ una anunciant l’arribada de la primavera. És un bon mo- recepta molt senzilla que va portar de la masia on vi- ment d’aprofi tar i sortir a fer un tomb pels nostres via amb els seus pares de soltera a prop de Vilanova boscos i, gaudir de les primeres fl ors que comencen a de la Sal. Consisteix en recollir les violetes del camp treure el nas. i posar-les a macerar amb alcohol en un pot de vidre, Una de les primeres que podem trobar aquests dies guardar-lo uns dies i després ja tenim la colònia feta. són les violetes que cobreixen els marges dels camins Se’n obté un perfum intens, natural i fort que ens re- i als peus de les ribes entre les soques dels arbres, for- cordarà les caminades pel bosc esperant l’ arribada mant catifes naturals que guarneixen el paisatge. del bon temps. A França amb elles se’n fan un munt d’usos: des de melmelades per acompanyar al foie, a caramels, sa- Text i fotografi es: Rosa Roca

Núm. 2 - Segon trimestre 2016 • 45 CLIMATOLOGIA GENER I FEBRER 2016 - VILANOVA DE MEIÀ Gener Febrer Temperatura mitjana: 6,2º C Temperatura mitjana: 6,6º C Mitjana de les T màximes: 11,9º C Mitjana de les T màximes: 13,3º C Mitjana de les T mínimes: 1,8º C Mitjana de les T mínimes: 1,0º C T màxima absoluta: 17,9º C Dia: 24 T màxima absoluta: 20,3º C Dia: 21 T mínima absoluta: -5,9º C Dia: 17 T mínima absoluta: -5,5º C Dia: 17 Precipitació total: 8,8 Precipitació total: 77,8 Precipitació màxima en 24 h: 5,0mm Dia: 4 Precipitació màxima en 24 h: 35,9mm Dia: 27 Velocitat mitjana del vent: 1,4 m /s Velocitat mitjana del vent: 1,7 m /s Direcció dominant del vent: N Direcció dominant del vent: N Ratxa máxima absoluta: 13,3 m/s Dia: 12 Ratxa màxima absoluta: 27,4 m/s Dia: 16 Humitat relativa mitjana: 77% Humitat relativa mitjana: 72% Pressió atmosfèrica mitjana: 949,9 hPa Pressió atmosfèrica mitjana: 946,3 hPa Irradiació solar mitjana diària: MJ/m2 Irradiació solar mitjana diària: MJ/m2 Dies de pluja: 8 Dies de pluja: 11 Dies: 2, 3, 4, 5, 9, 10, 11 i 14 Dies: 3, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 22, 26 i 27

DEMOGRAFIA Gener MATRIMONI:(Vilanova de Meià) DEFUNCIÓ: (Vilanova de Meià) Dia 12: Sònia Ossman Lamprecht MUNICIPI DE Dia 3: César Diego Fernández Roig (veí de Barcelona) i Laura García (87 anys), natural de Leipzig (Alema- VILANOVA Camarasa (veïna de Barcelona) nya) DE MEIÀ Febrer Mes sense registres

TELÈFONS D’INTERÈS Artesa de Segre: URGÈNCIES 112 Ajuntament 973 400 013 Protecció Civil Alsina Graells (parada bus) 973 400 255 Ambulàncies Biblioteca municipal 973 400 754 Bombers Bombers 973 400 536 Mossos d’Esquadra CAP – metge de guàrdia 061 CAP – concertació visites 973 400 011 Vilanova de Meià: CAP – concertació visites 973 402 196 Ajuntament 973 415 005 Correus 973 400 226 Consultori municipal 973 415 008 Escola de Música 973 400 013 Escola municipal 973 415 084 Escola Els Planells 973 400 196 Farmaciola 973 415 227 Institut Els Planells 973 402 224 Jutjat de Pau i Registre Civil 973 415 005 I.T.V. 973 402 223 Jutjat de Pau i Registre Civil 973 400 890 Horaris Farmaciola: Llar de Jubilats 973 400 702 Dilluns, dimarts i dijous: de 12h a 14h Llar Municipal d’Infants 973 402 332 Dimecres i divendres: de 9,30h a 11,30h Parròquia 973 400 142 Protecció Civil 670 511 097

Instal·lacions Elèctriques Instal·lacions Joan Caubet Sanjosé t


Reparacions Instal·lador autoritzat pel t


Departament d’Indústria t


&MFDUSJDJUBU
*OEVTUSJBM t


&MFDUSJDJUBU
EPNÒTUJDB C/ Mare de Déu de Salgar, 27 25730 Artesa de Segre (Lleida) 696240921 [email protected] [email protected]

46 • LO PAS NOU Imatges per recordar

Ramon Daura de cal Picoi al Vinyet amb l’església d’Argentera al fons, primers anys quaranta (foto cedida per Jordi Daura)

Família de cal Picoi davant de l’escola de Gàrzola 1940-41 (foto cedida per Jordi Daura)

Núm. 2 - Segon trimestre 2016 • 47 www.calpetit.net [email protected] Tel. 687 727 000

Bodes Comunions Celebracions Casa de Colònies