Es Busqueret Número 34 Revista de divulgació ornitològica Tardor 2013

Naturalisme Aucells en el cel de la nit

Un racó per descobrir Can Vairet i Son Flor

Actualitat Maneig de residus a Son Reus i població de gavina a Sa Dragonera Es Busqueret - Publicació trimestral gratuïta del GOB (Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa) - DL:PM-1937-2004 - ISSN:1889-4275 - www.esbusqueret.com - DL:PM-1937-2004 ISSN:1889-4275 de la Naturalesa) del GOB (Grup Balear d’Ornitologia i Defensa gratuïta Es Busqueret - Publicació trimestral

Viatge El vol de les aus Urdaibai Aerodinàmica A través de l’objectiu - Una imatge de natura Sumari

A través de l’objectiu Naturalisme 2 Far estel·lat 20 Aucells en el cel de per Antoni Cladera la nit Far estel·lat coordina Margalida Roig per Jesús R. Jurado

Editorial Big Year 4 26 per Josep Manchado

El vol de les aus Es Busqueret se’n va de 5 Aerodinàmica viatge per Lluís Parpal i 28 Gemma Carrasco Escapada a Urdaibai per Cati Artigues i Toni Muñoz

Un racó per descobrir Aquí què hi veus? 9 Can Vairet i Son Flor L’arpella cendrosa per Miquel Àngel Mairata 33 per Pere J. Garcias

Actualitat Més que aucells 12 Maneig de residus a 34 Crocus Son Reus i població cambessedesii de gavina a Sa per Cristina Fiol Dragonera per Jose Manuel Igual i Entrevista Giacomo Tavecchia 36 Esteban Cardona per Rafel Mas Identificació 18 Els coablanques Quadern de camp per Joan Miquel González 41 per Steve Nicoll

Es Busqueret Revista de divulgació ornitològica de les Illes Balears Fotografia de portada: Número 34 - Tardor 2013 - Publicació gratuïta. Vitrac barba-roja, www.esbusqueret.com - [email protected] Saxicola rubetra Autor: Miquel À. Mairata Edita GOB - Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Natu- ralesa Manuel Sanchís Guarner, 10 - 07004 Palma Nikon D700, 32mm. 601 segons a f8, ISO 200. www.gobmallorca.com - [email protected] CEF Silver medal at Spanish Andorran Circuit 2013 Antoni Cladera Barceló Editor (Palma, 1967). Des de 1993 residesc a Manuel Suàrez Ciutadella de Menorca. Sóc membre actiu Un capvespre del mes de gener, fent proves com a beta tester de l’aplicació Comitè editorial d’AFONIB i AEFONA i soci del GOB. Em vaig Cati Artigues, Cristina Fiol, Lupe Suárez per mòbils Photopills, amb una lluna gairebé plena i un cel fantàstic, vaig decidir iniciar a la fotografia a l’edat de 15 anys. Des Revisió lingüística quedar a fer quatre fotogrames nocturns del far de Favàritx, des d’una localit- de fa 9 anys impartesc cursos de fotografia. Magdalena Prohens zació diferent (cosa difícil)... Sóc un enamorat de la natura de Menorca, del seu paisatge, de la seva tramuntana i de Disseny i maquetació La lluna, situada a la dreta i fora del fotograma, em donava una llum amb Toni Muñoz la seva fauna i flora. Intent captar la bellesa volum, tot i que un poc dura. La utilització d’una cartolina negra va minvar l’ex- d’aquesta illa tant en color com en monocrom, També han col·laborat a aquest número: cés de lluminositat del cel, i així vaig poder captar alguns estels que envoltaven Jaume Adrover, Juanjo Bazán, Esteban Cardona, Antoni Cladera, Gemma Carrasco, David García, tant de dia com de nit.... Pere J. Garcias, Joan Miquel González, José Manuel Igual, Jesús R. Jurado, Barbara Klahr, Miquel el far. Àngel Mairata, Josep Manchado, Oliver Martínez, Lluc Mas, Rafel Mas, Steve Nicoll, Lluís Parpal, Margalida Roig, SOM, Giacomo Tavecchia, AFONIB. En aquest cas m’arrisc a gairebé fer cas omís de la regla de l’horitzó, ja que DL: PM-1937-2004 ISSN: 1889-4275 el far i la roca de l’esquerra conformen un equilibri que fa passar desapercebut Prohibida la reproducció no autoritzada, total o parcial, amb finalitat comercial. aquest detall. 2 - EB34 EB34 - 3 Editorial Anatomia de les aus

Quan els ornitòlegs illencs vi- bem que l’home ha provocat efec- nous colonitzadors de fora-vila no atjam al continent, qualsevol d’ells, tes ambientals negatius, extincions dediquen gaire esforç a mantenir-lo ens agrada observar aus de gran en- incloses, practicant l’agricultura i la en bones condicions. Mentrestant, vergadura, tant és si són rapinyes, ramaderia. Per l’altra, veiem com s’acumulen evidències científiques El vol de les aus (III) grues (Grus grus) o grans estepàri- moltes espècies s’han adaptat bé que mostren com els aucells lligats es. Si veiem esbarts grossos millor al mosaic que conformen els espais als medis agraris tenen cada vegada encara i, si podem fer-ho a hàbitats agraris insulars. El professor Joan més problemes de conservació. Què extensos, el sentiment de satisfacció Rita, botànic de la Universitat de les deu haver significat per a moltes es- naturalística està garantit. Illes Balears, recorda que més d’un pècies la pèrdua de desenes de mi- Aerodinàmica terç de les plantes de Mallorca estan lers de figueres a Mallorca? I el tan- Les illes són diferents, els atrac- lligades a aquests hàbitats; així, idò, cament de desenes d’explotacions tius naturals tenen una altra escala bona part de la fauna illenca actual ramaderes de Menorca? Per Lluís Parpal i Gemma Carrasco i els ornitòlegs continentals solen en depèn més o menys. apreciar-los. Per poc observadors Edat avançada dels pagesos, que siguin, detecten aviat l’alta den- El territori mai ha tengut una elevats costos de producció, preus sitat de pagofigos (Muscicapa striata) foto fixa ens diuen els geògrafs, però baixos, especulació… i a pesar d’això o busquerets de cap negre (Sylvia com a societat cal respondre una hi ha motius per a l’esperança. Per melanocephala) i se sorprenen que pregunta urgent: mereix conservar- una part sorgeixen noves iniciatives siguin presents fins i tot als hàbitats se el paisatge i la fauna més o manco agràries que parteixen de les bones més inhòspits. Quan ens comenten tal com és, ens agrada el darrer fo- pràctiques ambientals. Per una altra, que han observat molts de xorics tograma? Si la resposta és sí, haurí- veiem com pagesos de tota la vida (Falco tinnunculus), sebel·lins (Bur- em de resoldre aviat dues qüestions: reconverteixen les seves finques per gemma carrasco hinus oedicnemus) o traquets (Saxi- com frenar l’expansió urbanística i de a fer-les més sostenibles. cola torquata) sovint ho fan dema- quina forma es mantenen els espais En els darrers anys els GOB nant-nos: és normal?. Ben pensat, agraris vius i productius per a l’home illencs també hi han fet la seva con- potser ho sigui un poc, sorprenent. i la majoria d’espècies. tribució amb diversos projectes de Fullejant l’Atles dels Aucells Ni- Hem de recordar que, tot i el custòdia del territori. Així, es promo- dificants de Mallorca i Cabrera 2003- canvi de cicle econòmic, es continua uen i comparteixen usos i coneixe- 2007 veiem que fins a 19 espècies depredant territori: Mallorca ja ha ments agraris tradicionals. A més, nidifiquen al 78% de les quadrícules. urbanitzat el 6,5% de la seva super- els acords de custòdia permeten mi- El busqueret de cap negre és l’exem- fície (240 km2), Eivissa supera el 7% llorar les condicions ecològiques de ple més exitós d’aquesta adaptació, i Menorca s’acosta al 5’5%. La terra les finques, ja que en conserven o ja que n’ocupa el 93%. La densitat segellada a Mallorca és equivalent a n’augmenten la biodiversitat. de certs aucells hivernants, tot i les l’extensió de 3 vegades l’illa de For- També hi ha dades que indiquen fluctuacions anuals, sembla també mentera (o 24 vegades Cabrera!) i es que alguna cosa va pel bon camí: la astoradora. Si l’Atles dels Aucells hi- preveu la urbanització d’uns 50 km2 superfície agrària en explotació eco- vernants de les Illes Balears arriba a més cap al 2015. Els darrers 50 anys lògica a les Illes Balears creix, i molt, Als dos primers capítols varem rents per a moure’s entre les taques Aerodinàmica veure la llum potser quedarem bo- hem consumit 1,27 Ha cada dia. Es conèixer com es propulsen i quines forestals ara aïllades, quan abans es i ha arribat a les 30.000 Ha i els 700 cabadats amb alguns resultats. En diu aviat. són les estructures que permeten a movien sempre dins el bosc. En aquest capítol, per acabar operadors. Que aquesta progressió les aus volar, però encara hi ha mol- amb la mecànica del vol parlarem tot cas, hi ha prou raons per valorar A principis del segle XX trobem Com més s’ha edificat, més pa- continuï i que el camp faci la seva tes incògnites en aquest fascinant de l’aerodinàmica i ens demanarem: aquestes abundàncies passejant a els primers aeroplans que volen amb gesos hem perdut. Fa sols un segle, funció ecològica depèn, en gran me- món del vol. No té res a veure el per què i com volen les aus? com se peu amb uns prismàtics. èxit. El somni de volar començava a el 70% de la població de Mallorca sura, del criteri que aplicam cada un vol d’un ropit amb el d’un virot, ni la les poden arreglar per quedar sus- fer-se realitat. Des d’aleshores ençà, El clima, els substrats, la con- treballava al camp, ara n’és just el nosaltres quan fem la compra. Triar forma que l’evolució ha donat a un peses a l’aire i no caure? Una acció els dissenys i prototips han evoluci- mussol reial si la comparem amb la aparentment complicada, com és el dició insular i l’acció humana des de 2%. Per contra, el sòl rústic acumula local i ecològic és una bona opció. onat molt però encara queden molt d’una falzia, però està clar que totes fet que una au, element més pesant l’època talaiòtica expliquen el que més de 200.000 construccions i una Senzill, però molt transcendent. • enrere si els comparem amb les i cada una d’aquestes espècies han que l’aire, sigui capaç de vèncer la observam avui. Per una banda, sa- ullada a molts indrets indica que els evolucionades ales del aucells, que aconseguit una forma especial de vol força de la gravetat i mantenir-se s’adapten constantment a les forces que els ha permès tenir un lloc en en vol, es basa en una única paraula a què estan sotmeses. La rigidesa la diversitat d’espais que actualment màgica: la sustentació. de l’avió s’ha de compensar amb una ocupen les aus. sèrie d’estructures: slats, alerons, No és casualitat que les aus i els Cal esmentar que l’evolució és flaps i estabilitzadors que permeten avions s’enlairin amb el vent en con- un fet continuat, i que el vol de les un comandament raonable de l’es- tra, ja que la sustentació depèn de aus se segueix adaptant als canvis. tructura, però no arriben a tenir les tres paràmetres molt importants: la Investigadors que han realitzat estu- milers de configuracions que donen superfície o àrea del ala, l’angle d’in- dis comparatius entre les caracterís- cada un del moviments asimètrics de cidència de l’aire i la velocitat del flux tiques d’aucells de museus amb els les plomes, ales/coa i la posició del de l’aire. Tenir l’aire de front incre- z actuals asseguren que la desfores- cos durant el vol d’un aucell. menta, per tant, la velocitat respecte tació d’algunes àrees importants del de les ales de l’au i així la sustenta- món està modificant les ales de les ció. Algunes grans aus marines sim- ñ o mu toni aus, ja que necessiten unes ales dife- plement han d’obrir les ales cara als

4 - EB34 EB34 - 5 forts vents oceànics per enlairar-se. Les àlules Per interpretar físicament el fet No podem deixar l’aerodinàmi- de volar hem de conèixer les forces ca sense fer referència a una ploma que intervenen durant el vol. Hi ha o grup de plomes molt especials: les dues forces que podríem dir que àlules. Són unes plomes curtes que resten capacitat de vol, el pes i el es troben inserides a la vora d’atac fregament, (resistència que ofereix de l’ala i que es despleguen quan l’aire) i d’altres que ajuden a man- la velocitat de vol és lenta i/o l’an- tenir-se a l’aire, la sustentació i la gle d’atac de l’ala és molt gran. En propulsió (batre d’ala o motors del aquestes situacions l’aire que circu- avions). Durant el vol, la resultant la per la part dorsal genera turbu- de totes aquestes forces és la que lències i es pot produir una pèrdua marca la direcció i velocitat en cada de sustentació, fet amb el qual l’au moment. cauria sobtadament. Les àlules des- A la vista del dibuix no és difícil vien el flux d’aire i eviten en aquests entendre com es generen aquestes casos les turbulències; per tant, són forces, però n’hi ha una que cal ex- imprescindibles durant maniobres de plicar amb una mica més de detall: la vol estàtic d’algunes aus (com per sustentació. Com es genera aques- ex. els xoriguers) i per a l’aterratge. ta força que manté una au o un avió Per aquesta mateixa raó, els avions en vol fins i tot quan no hi ha una poden entrar en pèrdua i patir greus propulsió? (pensem, per exemple, en accidents quan els angles d’atac a les grans aus planejadores com els baixes velocitats no són adequats o voltors, que pràcticament no baten bé no s’han col·locat els plans i ele- ales mai). Per comprendre aquest ments alars en la configuració ade- concepte ens fixarem en una secció quada durant l’enlairament. transversal d’una ala (vegeu esque- Tot i que hi ha autors que afir- ma inferior). És necessari , però, en- men que les àlules són controlades Coll blau, Anas platyrhynchos. La fletxa indica l’àlula pics nature tendre abans alguns conceptes: voluntariament per l’au, sembla que 1.- La vora d’atac (a) és la part els canvis de posició d’aquestes plo- molt poca resistència aerodinàmica. es d’aus amb bona maniobrabilitat. anterior de l’ala, i és la secció que mes es deuen més a la força del vent Aquest tipus d’ales sacrifiquen mani- rep l’entrada del corrent d’aire. que als moviments provocats per les

gemma carrasco aus. obrabilitat per aconseguir molta ve- 2.- La vora de sortida (b) és locitat amb poc fregament. Vol a les tèrmiques, als la part posterior de l’ala (serien els 3.- Ales molt llargues no ranu- extrems de les plomes primàries, Xoriguer, Falco tinnunculus. vessants i a la mar rades, típiques de les aus migratòries secundàries i terciàries). I és la part Perfils alars i tipus de marines, que permeten un vol ràpid No és suficient tenir les carac- per on surt l’aire. vol aprofitant corrents amb una mínima terístiques aerodinàmiques necessà- 3.- La corda és la distància que o lleugerament còncava a la inferior. Un altre concepte que cal intro- Les aus han explotat durant despesa energètica. ries pel vol, moltes vegades les aus duir quan parlem d’aerodinàmica és es valen de factors meteorològics (el separa les vores descrites. La força de sustentació es pro- l’evolució els avantatges de diferents el de la càrrega alar: es pot definir 4.- Ales d’allargament relati- vent), geològics (vessants de mun- dueix perquè la pressió és menor a dissenys d’ales. Podem trobar quatre 4.- L’envergadura és la distan- com el pes de l’aucell dividit per la vament baix i molt ranurades, típi- tanyes) i d’altres per a emprendre o la part immediatament sobre l’ala tipus generals de perfils alars: cia de punta a punta d’ala. Algunes superfície de l’ala i se sol donar en ques de planadors de terra com els facilitar el vol amb una mínima des- (l’aire ha de recórrer més distància aus actuals, com el voltor negre, te- grams per centímetre quadrat (g/ 1.- Ales el·líptiques com te- rapinyaires i voltors, que permeten pesa energètica. i, per tant, a més velocitat, fet que nen una envergadura que s’apropa cm2). Les petites aus passeriformes nen els còrvids i la majoria d’aucells dur càrregues pesades amb el mínim disminueix la pressió sobre la super- Un es pot quedar bocabadat als 3 metres. solen tenir, en proporció, ales grans adaptats a moure’s pel bosc: l’ala és desgast energètic i també volar a fície alar)i lleugerament superior a durant hores mirant les evolucions i, per tant, valors baixos en càrre- curta i ampla, arrodonida, fet que baixa velocitat. Si realitzem la secció transver- la part inferior de l’ala. Aquesta di- d’aus planejadores que aprofiten les gues alars al voltant de 2g/cm2. A permet molta maniobrabilitat i una sal d’una ala des del cantell anterior ferència de pressions, generada per La coa contribueix a la susten- tèrmiques o els corrents d’aire que l’altre extrem trobem grans aus amb bona sustentació a velocitats baixes. (vora d’atac) fins al posterior (vora la diferent velocitat a què circulen les tació i les aus amb una capacitat de es generen als vessants de les mun- les ales proporcionalment petites, de sortida) obtenim una figura que partícules d’aire, és la que genera la 2.- Ales estretes i punxegudes maniobra elevada a baixa velocitat tanyes. Els voltors, com diu el seu com els albatros, amb una càrrega és convexa a la part superior i plana sustentació. típiques dels amants de la velocitat tenen les timoneres externes molt nom, volten aprofitant els corrents i alar propera als 17 grams per centí- com les falzies, falcons i xatracs. llargues. Les coes llargues són pròpi- tèrmiques que es generen per volar metre quadrat. És important apuntar Permeten volar molt ràpid i amb que una au pot controlar la sustenta- ció plegant l’ala i reduint la seva su- perfície, augmentant així la càrrega alar (ho podem observar freqüent- ment en els rapinyaires quan volen amb clara tendència de descens). Aquest fet fa que, moltes vegades, ens confongui la silueta de l’espècie i la identifiquem erròniament. Cabussons, gavots, ànneres ca- bussadores, flamencs... tenen uns valors de càrrega alar extremada- ment alts i per a enlairar-se neces- siten córrer i batre energèticament ales sobre l’aigua per a guanyar la sustentació necessària per a volar. Perfils alars i tipus de vol. Extret de Hickman et al. Principios de zoologia

6 - EB34 EB34 - 7 z Un racó per descobrir ñ o mu toni Can Vairet i Son Flor

Per Miquel Àngel Mairata

El passat núm. 29 (d’estiu) seus viatges migratoris. El punt de de Son Flor. Aquí, durant la tardor, als d’Es Busqueret, el nostre amic Juan partida per recórrer la zona comença aucells locals, sedentaris, s’hi sumen Miquel Gonzàlez ja ens descobria al camí que puja cap a l’antiga ca- els aucells migradors, que entren per aquest hermós indret amb un itine- serna de l’exèrcit de terra de Cala la costa sud-oest de l’illa de Mallorca rari costaner de la zona, però és ara Figuera, que envolta la urbanització i converteixen aquest lloc en una de Voltor, Aegypius monachus el fotògraf de natura Miquel Àngel d’El Toro (Calvià). Una vegada dins el les seves primeres aturades migra- Mairata qui ens convida a conèixer, camí que voreja la marjada, just on tòries, encara dins el continent euro- amb un magnífic recorregut foto- comença el bosc, si mirau cap a l’in- peu. No podem oblidar que aquesta durant les hores centrals del dia cer- pels aucells, que poden viatjar sobre nerar major sustentació (sempre que gràfic, la part interior i de conreus terior del municipi calvianer tindreu petita porció de terra dóna refugi i cant carronyes. aquests corrents. se col·loquin a una distància correc- d’aquest amenaçat racó de Calvià. una bella estampa de les muntanyes aliment a les aus viatgeres que fan ta). Aquesta distància és semblant a Les aus s’aprofiten dels movi- Els ocells marins també poden l’envergadura de l’au, pel que sovint d’enfront i, si la visibilitat és bona, d’aquest prat un enclavament es- ments ascendents d’aire anomenats lliscar i volar amb els vents alisis. Són molts els amants de les aus veurem com moltes aus se col·loquen es reconeix fins i tot el poble de Cal- tratègic que mereix ser conservat i tèrmiques. Els ocells descansen Aquest tipus de corrents són apro- que saben d’aquest indret per topar- equidistants en forma de V per a fer vià gràcies al seu campanari. protegit, tot i que la seva situació, sobre aquests puntals d’aire que es fitats per les aus com els virots, que s’hi sovint amb grups de grues (Grus desplaçaments de mitjana a llarga propera a Magaluf i Santa Ponça, ha mouen cap amunt. Moltes aus cer- s’alcen uns metres per lliscar sobre grus) que s’aturen als conreus per Pel camí i, sense cap tipus de distància. Amb aquesta configuració cridat ja diverses vegades l’atenció quen aquestes tèrmiques i les utilit- les capes d’aire altes i ràpides i es aconsegueixen un estalvi energètic descansar i alimentar-se durant els pressa, ja podem gaudir de l’avifauna zen per l’empenta cap amunt que do- deixen caure de nou per planar a de promotors immobiliaris per fer-hi considerable, ja que han de bategar nen. L’aire calent no puja de manera pocs centímetres de la mar. les ales amb menor freqüència. Els uniforme, i és necessari l’escalfa- gran esbarts de grues que visiten ment del terra perquè es produeixin anualment les deveses peninsulars les tèrmiques; és per això que molts El vol en grup i les són un dels exemples més caracte- gran rapinyaires no es comencen a rístics d’aquest tipus de vol. Oques, enlairar fins a les hores centrals del formacions en V pelicans i corpetasses adopten tam- dia. Finalment, volem explicar bé freqüentment aquestes formaci- També podem trobar altres ti- aquestes curioses formacions de ons per llargs desplaçaments o vols pus de corrents d’aire. Els corrents vol que presenten algunes espècies. migratoris. • que es mouen contra objectes com Les turbulències que genera una au un penya-segat, a la muntanya o en quan vola poden ser aprofitades per un edifici alt també són aprofitades les aus que van al darrere i així ge- z ñ o mu toni

Grues, Grus grus

8 - EB34 Grues, Grus grus EB34 - 9 Cadernera, Carduelis carduelis un parc d’atraccions. Des de les xar- Capsigrany, Lanius senator xes socials col·lectius com Sos Can Vairet mantenen una lluita molt va- lenta per a garantir la protecció de la zona, ja que, com he dit, es tracta d’una zona de conreu molt aprecia- da i valuosa. Llevat de les grues, que sovint s’hi aturen, fa dues primave- res vaig tenir l’ocasió d’albirar dues cigonyes blanques (Ciconia ciconia ) que dormien en un molí abandonat de can Vairet, una zona envoltada de vedats de caça, d’urbanitzacions i de camps de golf... un oasi dins d’un municipi ple d’atemptats ecològics. Durant les migracions tam- poc és difícil observar con damunt aquest gran sementer hi ciclegen rapinyaires, des d’esparvers (Aqui- la pennata) fins a falcons vespers (Pernis apivorus). Aquí agafen les tèrmiques per creuar la gran franja d’aigua que els queda per arribar a les costes africanes o europees; això depèn obviament de quina època de l’any ens trobem. També s’ha d’estar ben atent al prat, ja que en qualsevol moment ens poden sorprende sebel·lins (Bur- hinus oedicnemus), puputs (Upupa epops), esparvers (Aquila pennata) o el vol d’alguna milana (Milvus mil- vus). També he pogut veure fins a Ropit, Erithacus rubecula tres parelles de xoriguers (Falco tin- nunculus) repartides per aquest bocí primavera, però si voleu atracar-vos- de terra. hi a finals d’hivern potser també les hi trobeu. Cucullades (Galerida theklae), tórteres turques (Streptopelia de- La darrera sorpresa que me’n artigues cati caocto), tudons (Columba palum- vaig dur en aquest lloc va ser anant bus).... Dins la zona boscosa hi amb cotxe. Vaig veure una milana i observareu el trencapinyons (Loxia em vaig aturar en un portell, però no recurvirostra) o almanco escolta- duia la càmara. De cop vaig veure la reu el seu cant, la tórtora europea inconfusible silueta i colors d’una ci- (Streptopelia turtur), busquerets co- gonya negra al vol. Eren tres exem- allargs (Sylvia balearica), ferrericos plars. No tenc proves gràfiques del (Parus major) … Durant la migració, fet, però, des de llavors, tornar a al- coablanques (Oenanthe oenanthe), birar aquí aquesta espècie i fotogra- coa-roges (Phoenicurus phoenicu- fiar-la s’ha convertit en la meva ob- rus), vitracs barba-roja (Saxicola sessió. Estic en shock posttraumàtic rubetra), caçamosques negre (Fice- des d’aquell dia. Anaven baixetes. dula hypoleuca)... i també he vist Buff!!!! inoblidable !!! …. Tot això aquí les tres arpelles: la cendrosa, passava a la primavera de 2012. • la pàl·lida i la comuna, a més de les citades cigonyes blanques.

Però, per a mi, l’espècie estel· lar d’aquest prat són les grues. A l’hi- vern passat hi tinguérem un grupet durant tota l’estació. De fet, com he explicat, no és estrany que s’aturin a descansar aquí. L’estampa de Son Flor amb les grues és per a mi fan- tàstica!!! La millor época és durant la

10 - EB34 EB34 - 11 Actualitat

El maneig dels residus a Son Reus i la població de gavina a Sa Dragonera

Per Jose Manuel Igual i Giacomo Tavecchia Population Ecology Group, IMEDEA (CSIC-UIB)

Moltes espècies de gavines són tracta d’una au amb alta capacitat i ideal per estudiar l’espècie (pobla- aus oportunistes amb un ampli es- de recuperació, dispersió i colonitza- ció abundant, fàcil accés als nius des pectre d’alimentació. Les seves po- ció (Bosch et al. 2001). Un punt de dels camins, infraestructura per a la blacions han augmentat durant les vista estrictament localista és, per recerca adequada, facilitats dona- últimes dècades a causa de l’alimen- tant, incomplet, i cal tenir en compte des pel director i personal del Parc) tació suplementària indirecta produ- certs aspectes de l’ecologia de po- amb la finalitat de tenir dades del ïda per l’activitat humana. Aquests blacions (compensació per rescat, moment anterior al tancament de recursos es produeixen bé a partir reajustament dels seus paràmetres l’accés als residus de l’abocador per del rebuig al mar d’espècies pesque- demogràfics com la disminució de poder comparar-les amb el poste- res no comercials o bé a partir de l’edat de reclutament, emigració- rior. El canvi en la gestió dels resi- l’exposició a l’aire lliure de residus immigració entre poblacions font i dus orgànics va començar el 2009 i orgànics als abocadors tradicionals. poblacions pou o reajustaments per les obres de segellat es van iniciar densodependència). el febrer de 2010. L’accés a les es- Malauradament, les grans ga- combraries orgàniques urbanes va vines, especialment les del gènere Una millor gestió dels aboca- quedar definitivament tancat a les Larus, són de vegades més conegu- dors de residus urbans, en particu- gavines. Aquest estudi continua avui des pels problemes que pot causar lar el tancament de l’exposició dels dia, i ja es porten per tant 7 anys de la seva abundància. Uns d’aquests residus a l’aire lliure, pot afectar a seguiment. problemes tenen relació amb la salut aquesta espècie o similars de mane- pública i d’altres amb la conservació ra sensible (Pons i Migot, 1994). El El nostre pla de treball consis- d’altres espècies per competició o mateix podríem dir del control i re- teix en repetir uns senzills protocols depredació. Al Mediterrani i a les illes ducció del rebuig pesquer (Bicknell de seguiment durant cert període Balears, la gavina (Larus michahellis) et al., 2013). Centrant-nos en el pri- de l’època de cria (al final del perí- és, amb diferència, la més abundant mer cas, vam tenir la notícia, a mit- ode d’incubació, entre finals d’abril i entre les espècies de làrids. Aquesta jan dècada anterior, que el principal principis de maig). El primer d’ells és espècie ha generat preocupació en abocador de Mallorca, Son Reus, l’estimació de la densitat de població molts gestors d’espais naturals i en convertit en el major supermercat a l’illa de Sa Dragonera, mitjançant l’administració, encara que també per a diversos milers de gavines (i dos procediments independents: cal dir que la magnitud dels proble- per a altres espècies oportunistes) a) la realització d’un transsecte en mes de conservació que pot causar i probable responsable de la gran el qual es fa una cerca i marcatge s’han pogut sobredimensionar (veu- abundància d’aquesta espècie a la de nius actius en el període final de re Oro i Martínez-Abraín, 2007). En illa, s’anava a tancar a l’aire lliure la incubació, i així a mitjan abril es tot cas, la resposta típica més fre- imminentment. Això ens brindava prospecta l’àrea compresa per una qüent davant les molestes gavines una oportunitat única per a un ex- banda d’uns 10 metres a cada cos- ha estat el sacrifici directe d’adults periment natural amb el qual poder tat del camí de Llebeig, des de Cala (culling) o la destrucció de les seves estudiar quins canvis demogràfics Lladó al far; b) estima del nombre de postes. Amb el temps s’ha posat en i ecològics, fins i tot de comporta- nius utilitzant el mètode de captura- dubte l’eficàcia de l’aquest mèto- ment, es produirien en l’espècie. recaptura (amb un primer cens en el de de control, sobretot en absència Amb aquesta idea, el Grup d’Ecolo- qual es localitzen i marquen nius i un d’accions coordinades en altres po- gia de Poblacions (IMEDEA) va co- segon cens en el qual s’expliquen blacions properes i de controls sobre mençar un estudi el 2007 a l’illot de nius marcats i nius no marcats, és la disponibilitat d’aliment, ja que es Sa Dragonera, un entorn privilegiat a dir, no trobats en el primer cens),

12 - EB34 EB34 - 13 per a una anàlisi d’isòtops estables separar de moment la influència de (Forero i Hobson 2003), amb l’objec- cada factor en el descens de pobla- tiu d’estudiar el canvi en la dieta dels ció. Si és possible, que, amb l’anà- animals. lisi d’altres variables ecològiques, a més de l’observació de la tendència Cada any, durant el mes anteri- poblacional a mitjà terme, es pugui or a la captura, també es realitza un estimar exactament l’efecte que ha cert esforç a l’illa per llegir anelles tingut la limitació del recurs tròfic amb prismàtics o telescopi en indivi- en la disminució de la població, més dus capturats en anys anteriors. Cal enllà de l’efecte directe del culling dir que la taxa de reobservació és accidental. Per exemple, a mitjà ter- relativament alta, malgrat el nom- me hauria d’esperar-se una recupe- bre moderat d’individus adults ane- ració de la població si la capacitat llats. Gairebé el 30% dels individus de càrrega no estigués ara limitada. capturats ha estat vist almenys una Aquesta recuperació no ocorrerà si vegada un o més anys després de el recurs per capita es manté baix, la seva captura. Aquest treball de pel tancament de l’accés als residus captura-reobservació permet esti- de l’abocador, tret que les gavines mar taxes de supervivència anuals modifiquin el seu comportament ali- en els adults. A aquesta informació mentari i trobin altres recursos su- també s’afegeixen recaptures d’indi- perabundants. vidus llegits en altres llocs o oposats Fig. 1. Tendència del nombre de nius comptats per captura-recaptura en la parcel·la de mostreig. Les línies verticals marquen el tancament de l’abocador de Son Reus morts. Podríem fins i tot aventurar al final del 2009 (la població baixa un 37%) i la desratització al principi del 2011(la que la mortalitat accidental podria Un altre dels aspectes que s’es- població baixa un 65%). haver solament avançat els esde- tudien és la grandària de posta i veniments i que la reducció s’hagu- d’ou. Poden ser bons indicadors de és donat sense aquesta mortalitat efectes més espectaculars ha estat de menor qualitat, la grandària de les condicions de disponibilitat d’ali- en un termini major de temps, sols la disminució de la grandària mit- posta i de l’ou serà exactament un ment a la zona (almenys per a les fe- amb la reducció de la disponibilitat jana de posta. Descartant (encara reflex de la disponibilitat d’aliment. melles) (Bolton et al. 1993). En cada d’aliment. Precisament, una possi- que la continuïtat del nostre treball En aquesta espècie, la gran majoria niu oposat en el transsecte es mesu- ble prova que demostra que, de mo- ens ho confirmarà en el futur) que de les postes en cada niu són de tres ra la grandària de posta i de cada ou ment, no hi ha major recurs per ca- s’hagi pogut produir una procés de ous, i són més escasses les de dues (la llargària i l’amplada per estimar- pita és l’efecte que observem sobre selecció accidental durant el culling i menys encara les d’un sol ou. Però, ne el volum). la grandària de posta i d’ou. Un dels i hagin quedat sols individus joves o a partir de 2010, la disminució de la Els resultats obtinguts fins al moment són provisionals i alguns estan pendents de publicació. Però, per exemple, ja podem observar que el tancament de l’abocador ha tin- gut un gran efecte sobre diversos aspectes de l’ecologia de les gavi- nes. Cal dir que durant el 2011 es va produir una mortalitat indirecta de gavines a causa d’una campanya massiva de desratització que va fer repetit cada any en una mateixa de nius adients per a la captura es disminuir la població de gavines per parcel·la (3227 m2 entre el far de munten trampes estil tent-trap. Amb consum de l’esquer per a rates, la Llebeig i la torre sarraïna) en la qual aquest procediment, que ha resul- qual cosa pot interferir en la clare- l’hàbitat es considera uniforme. Cal tat molt eficaç, s’han capturat en dat dels resultats. No obstant això, afegir que aquesta parcel·la sembla els últims set anys 217 individus. Els sigui quina sigui la causa principal, tenir característiques òptimes per a individus capturats són mesurats i tant els transsectes com l’estimació l’espècie; per tant, les estimacions marcats amb anelles metàl·liques en de densitat de nius en la parcel·la reportades podrien considerar-se una pota i en l’altra amb una anella de mostreig mostren una disminu- màximes si s’extrapolen com a den- de plàstic de color taronja i codi al- ció radical de la població a l’illa de sitat real per unitat de superfície per fanumèric individual per permetre’n Sa Dragonera. Aquesta disminució al càlcul de la grandària total de la la lectura a distància. El sexe dels de la població es manté sobretot en població en tota l’illa de Sa Drago- individus capturats és determinat els últims anys (Fig. 1) i s’estima al nera. En tot cas ens pot servir com per mesures morfomètriques, ja que voltant del 25 % del que hi havia un índex de densitat relativa per els mascles són majors que les fe- abans del tancament de l’abocador conèixer la variació de la grandà- melles (Bosh 1996). El pes individual (un màxim d’unes 7000 parelles el ria de la població al llarg dels anys. mitjà s’ha utilitzat com a mesura de 2009). És probable que aquesta Una altra part de la feina, realitzada la condició física per comparar en- reducció es degui a un efecte con- durant el mateix període i repetida tre anys. A més, s’ha recol·lectat a junt de la mortalitat indirecta per cada any, és la captura d’individus cada individu capturat una mostra la campanya de desratització i del adults reproductors. D’una sèrie de plomes (1a. primària) i de sang tancament de l’abocador, i és difícil

14 - EB34 EB34 - 15 grandària mitjana de posta és signi- gir alguna. ficativa, fins al punt que, per exem- Com a aspecte anecdòtic, des- ple, el 2012 el 46% de les postes taca especialment la recuperació van ser de dos ous, el 31% dels nius d’un individu capturat com a re- comptaven amb un ou i solament el productor el 2012 a Sa Dragonera 23% dels nius tenien tres ous. La que estava marcat amb una anella posta mitjana, per tant, ha arribat a metàl·lica francesa. La recuperació ser sorprenent baixa, probablement va ser tramitada al Museu de Cièn- la més baixa descrita per a aques- cies de París i al GOB. Es tractava ta espècie. El volum mitjà de l’ou d’un individu marcat en un centre també disminueix ostensiblement. de recuperació als Pirineus atlàntics Utilitzant els 892 ous mesurats de francesos en el seu primer any de postes de tres ous, entre 2007 i vida el setembre 2007. És possible 2012 s’aprecia una disminució d’un que es tracti d’un individu nascut a 5% del volum entre abans i després Balears i marcat a França durant la del tancament de l’abocador (Fig. 2). seva estada hivernal. És a dir, malgrat ser poques i tocar a més després de la mortalitat del D’altra banda, mentre hi hagi 2011 la disponibilitat d’aliment per a salut i una mica de recursos i la ci- les gavines sembla que segueix sent ència en aquest país no s’enfonsi mínima. Fig. 2 La grandària mitjana de l’ou abans i després va disminuir un 5%. Les línies del tot, intentarem continuar el se- verticals indiquen l’interval de confiança al 95%. guiment descrit per poder quantifi- Això s’aprecia també en la con- car amb la major precisió possible dició física dels adults reproductors l’efecte del tancament de l’abocador capturats. Es confirma la dismi- sobre la supervivència local dels ani- nució del pes mitjà dels individus mals i intentar separar-ho de l’efecte capturats (N=181). Per exemple, el puntual de la desratització de 2011 pes mitjà abans i després del tan- i, d’altra banda, per poder observar cament de l’abocador ha estat d’un l’evolució de la tendència poblacio- 10% més baix en les femelles (Fig. nal i de l’ecologia de l’espècie a llarg 3) i d’un 6.5% més baix en mascles. termini sota les actuals i futures Resumint: en els últims quatre anys, condicions d’escassetat teòrica de no només hi ha menys gavines, sinó recursos. • que a més estan més primes i tenen postes més petites, a partir del tan- cament de l’abocador de Son Reus. Agraïments Les anàlisis d’isòtops estables, que es realitzen en aquests mo- A Martí Mayol i al personal del parc ments, ens permetran analitzar en de Sa Dragonera, Skua S.L., Jordi profunditat el canvi de dieta i com- Fig 4. Cartell creat per als visitants de Sa Dragonera Muntaner, a la gent de La Margarita, parar-lo en el temps i amb la die- Paul Sansot, Enma Steigerwald, Jan ta en altres poblacions. No obstant Oro, Ana Payo, Alejandro Martínez- això, l’observació d’alguns regur- supply and body condition. Canadian ge gulls and their impact on threa- Abraín, Daniel Oro, Ana Sanz, Merit- gitats ens permet tenir una idea Journal of Zoology 71:273-279 tened sympatric waterbirds. Animal xell Genovart, Andreu Rotger i a la d’aquest canvi, ja que hi ha dismi- Conservation 10, (1): 117-126 resta de la gent del grup d’Ecologia Bosch, M. 1996. Sexual Size Di- nuït òbviament la proporció de res- Fig. 3 Canvi en el pes mitjà de les femelles capturades abans i després del tanca- de Poblacions (http://imedea.uib- morphism and Determination of Sex Pons, J. M.& P. Migot. 1995. tes orgàniques d’abocador (encara ment de l’abocador (línia puntejada). Les línies verticals indiquen l’interval de confi- ança al 95% csic.es/bc/gep/) que, d’una manera in Yellow-Legged Gulls. Journal of Fi- Life-history strategy of the herring que segueixen apareixent), però es o una altra, ha contribuït a realitzar eld Ornithology 67:4:534-541. gull: Changes in survival and fecun- constata un augment de la diver- aquest treball. dity in a population subjected to va- Bosch, M., Oro, D., Cantos, F.J. sitat de dieta i s’observa, aparent- rious feeding conditions. Journal of amb historials de captura-recaptu- el temps. L’esforç de lectura s’ha re- Zabala., M. 2001. Short-term effects ment, un augment significatiu d’ali- Animal Ecology 64, (5): 592-599 ra d’individus, gràcies a l’esforç de alitzat principalment per membres of culling on the ecology and popu- ments alternatius d’origen terrestre, Bibliografia com ara olives o insectes, i també lectura realitzat principalment a Sa del grup. Aprofitem aquí per animar lation dynamics of the yellow-leg- augmenten - encara que no en gran Dragonera sobre els individus mar- a tots els aficionats a les aus que lle- ged gull. Journal of Applied Ecology cats amb anelles de plàstic. Espe- giu Es Busqueret que quan passegeu 37:2:369-385. manera - els d’origen marí, tant Bicknell, A., Oro, D., Camphuy- rem que altres lectures realitzades amb els vostres telescopis o prismà- els procedents de rebuig (peixos de sen, K., Votier, S. 2013. Potential Forero, M.G.& Hobson, K.A. fora de la colònia o en altres èpo- tics per Sa Dragonera ens doneu un fons) com els depredats directament consequences of discard reform for 2003. Using stable isotopes of ni- ques de l’any ens siguin remeses en cop de mà. Així, si llegiu una anella pels individus (petits pelàgics). seabird communities. Journal of Ap- trogen and carbon to study seabird breu i amb totes les dades podrem taronja en una gavina remeteu-nos- plied Ecology 50: 649-658 ecology: applications in the Mediter- Resten encara altres aspectes estimar la supervivència dels adults la (figura 4). Això sí, poseu especial ranean seabird community. Sci. Mar. per analitzar, com la supervivència marcats. Les estimes ens permetran atenció a les gavines que es posin a Bolton, M., Monaghan, P., (Barc.) 67(Suppl. 2): 23-32 dels individus. El marcatge d’in- saber si la supervivència local (és prop del camí que va de Cala Lladó Houston, D.C. 1993. Proximate de- dividus adults no serveix de res si a dir, aquells individus que no han al far de Llebeig, entre març i maig termination of clutch size in lesscr Oro, D.& Martinez-Abrain, A. després no hi ha suficients lectu- mort ni se n’han anat) ha variat en de cada any. Segur que se’n pot lle- black-backed gulls: the roles of food 2007. Deconstructing myths on lar- res. Tenim ja una sèrie de 7 anys

16 - EB34 EB34 - 17 « Oenanthe hispanica, coablanca rossa. Identificació Espècie exclussivament migradora a les illes, no tan abundant com l’altra, i present, especialment, du- rant el pas primaveral. Els mascles a primavera són Les coablanques molt cridaners amb el cap, esquena i pit de color beix groguenc o fins i tot ataronjat, contrastant amb ales, Per Joan Miquel González coa, gargamella i auriculars de color negre. A la tar- Dibuixos de Cati Artigues dor el plomatge es torna molt discret i es fa similar i gairebé indistingible del de les femelles, predominant la coloració beix marronenca amb ales fosques. Les fe- A les illes podem gaudir de la presència de dos bells passeriformes: la coablanca (Oenanthe oenan- melles, a primavera, són com els mascles, però amb the) i la coablanca rossa (Oenanthe hispanica). Els mascles d’ambdues espècies no presenten problemes la coloració més apagada: el beix es torna marronós i d’identificació, però sí femelles i joves. Cal posar atenció als detalls. el negre blanquinós. El mateix succeeix amb els joves, amb plomatge do- minat pel beix i negre pàl·lid a les ales, encara que els mascles tenen el coll i auriculars també negre pàl·lid. No presenten cella blanca al cap o és molt poc visi- ble. El disseny de la coa és diferent: la franja terminal perd definició i s’escampa per les rectrius externes.

♀

O. oenanthe O. hispanica

« Oenanthe oenanthe, coablanca.

Extraordinària espècie migradora, molt comuna durant els pas- sos de primavera i tardor a llocs oberts, especialment a prop de ♂ ♂ la costa i també a les muntanyes. A Balears presenta dues petites poblacions reproductores ben diferenciades: una a les parts més altes de la serra de Tramuntana mallorquina i l’altra a l’illa de Eivissa, un tant anòmala i de la qual es disposa d’escassa infor- mació. Els mascles, a primavera, tenen cap i esquena d’un color gris cendra i ales i auriculars ben negres amb una conspícua cella blanca. Pit i gargamella són de color beix i blanc la resta de les parts inferiors, ventre i flancs. A la tardor el gris i el negre de les ales es tornen marronosos. A les femelles el gris és més fosc, no tenen màscara negra , la cella blanca és poc visible i les ales són de color negre pàl.lid. Els joves són d’un color general beix, excep- tuant les parts inferiors que són blanques o blanquinoses, i sem- pre presenten una cella blanca al cap. El disseny de la coa (rec- trius) és un tret diagnòstic entre les dues espècies: la coablanca presenta un dibuix en forma de T invertida de color negre sobre fons blanc.

18 - EB34 EB34 - 19 Naturalisme Aucells en el cel de la nit

Pavo Per Jesús R. Jurado

Es podria pensar que les aus –no com a objecte mica d’ordre en aquella gran quantitat de puntets llu- científic classificat, evidentment – són presents ben bé ents: els situaren a la volta del cel, observaren com es Apus a molts dels grans capítols de l’entorn intel·lectual de desplaçaven i els agruparen en constel·lacions, i amb la humanitat, com són ara les religions o la creació li- això el cel acabà per omplir-se de figures i llegendes. terària. Però una simple mirada, una mica curiosa això Veurem ara com les aus i altres aucelleries s’han sí, ens mostrarà ben palpablement com – a més de ser endinsat al firmament i començarem pel més conegut: part gairebé imprescindible, segons èpoques i estils, de les capritxoses figures amb què els humans han volgut l’arquitectura, la pintura o la ceràmica, posem per cas agrupar els estels, les constel·lacions. Curiosament, ens – els aucells o parts concretes seves o, fins i tot, éssers hem de botar les més conegudes, les del zodíac: cap de mítics amb atributs d’aus, també tenen un paper ben les dotze té cap relació propera amb els aucells. Què hi digne a altres àmbits tal vegada més impensats, fent de farem! Com que n’hi ha d’altres, comencem per les de símbols o contant-nos històries, gràcies moltes vegades Tucana l’hemisferi austral. a la imaginació de la gent d’un temps passat, que era quan la imaginació servia per alguna cosa més que per a guanyar doblers. Tal seria el cas de l’astronomia, només El Grup Bayer per citar un exemple, si més no, curiós. Anem-hi, si us pareix, a guaitar una mica. Rep aquest nom el grup de constel·lacions, dotze en total, que envolten el pol sud del firmament. El dis- seny d’aquestes constel·lacions es deu a l’astrònom i ju- Mirant el cel nocturn rista alemany Johann Bayer (1572-1625), que les publicà a la seva Uranometria, el primer atles astronòmic en què Vosaltres mireu molt el cel?. Ara quasi no es mira el es representava tota l’esfera celest, editat el 1603. De cel. Només de vegades per tractar d’esbrinar si plourà. les dotze constel·lacions afegides per Bayer a les tradi- No ho diem pels ornitòlegs, precisament, que sempre cionals, cinc són aus. Veiem-les: estam a l’aguait per si travessa qualque bitxo interes- sant o per fer un recompte de qualsevol espècie. Però La més propera que trobem al pol sud celest és no fa tant de temps la gent mirava el cel per qualsevol l’anomenada Apus, però alerta: no és la nostra falzia, Grus Phoenix cosa: perquè passava un avió, per preveure el temps o sinó que es tracta de l’au del paradís, Paradisaea apo- per veure llampugar una nit de tardor. Encara teníem da, i la resta d’espècies de la família dels Paradiseids, l’hàbit, ja molt minvat, de mirar el cel, que havíem here- originaris de Nova Guinea i les Moluques. Són unes aus i totes les constel·lacions de Bayer foren cartografiades Al nord del Tucà trobem la constel·lació de Grus, la tat dels nostres més remots avantpassats. bellíssimes i les primeres no arribaren a Europa, a Se- originalment per l’explorador i navegant holandès Pieter Grua. Ja era coneguda entre els àrabs com a part de la villa concretament, fins al 1522, de la mà del navegant Dirkszoon amb la col·laboració de Frederick de Hout- veïna constel·lació de Piscis Austrinus. A alguns països Els déus no es deixen veure amb facilitat i els hu- Elcano i foren l’admiració dels naturalistes europeus. Els man, al llarg d’un viatge pels Mars del Sud. fou també Phoenicopterus, és a dir, ales carmesí o fla- mans, que voldríem tenir un déu al costat per pa i per indígenes tallaven les cames a les aus caçades perquè menc. La constel·lació de la Grua conté com a elements sal, els hem cercat des de sempre, a la vista de les La constel·lació de Tucana, el Tucà, la trobarem eren grosses i gens gràcils, i en arribar-ne les restes al singulars un estel doble –Delta Gruis-, alguns estels dificultats per trobar-los, i això que a l’antiguitat es dei- una mica més allunyada del pol austral que el Paó. Està vell continent ràpidament es muntà la creença que eren gegants, l’estel T¹ i un altre amb nom de matrícula xaven veure més que ara. Llavors pensaven que vivien entre aquest i Achernar, l’estel més lluent de la gran aus del cel o del paradís que mai es posaven a terra i de cotxe, en els quals s’han descobert sengles planetes –o s’amagaven- sota terra, als fons de la mar i sobretot constel·lació del riu Eridanus, que brilla dues-centes ve- que per això no tenien potes. És una constel·lació petita extrasolars. a les altures, bé als cims de les muntanyes o al mateix gades més que el nostre Sol. És una agrupació que té que consta de sis estels principals. Un d’ells, Delta Apus, cel. Encara avui ningú acota el cap per exclamar “Déu un estel doble –Beta Tucanae- i un parell de cúmuls glo- L’última de les constel·lacions del grup Bayer amb és un magnífic estel doble. meu!”, tots aixequem la mirada al cel. Els antics miraven bulars no gaire enfora dels Núvols de Magallanes que, a nom d’au és l’au mitològica Phoenix, identificada segons i estudiaven el firmament per molts de motius: perquè Una mica més enfora del pol sud trobarem Pavo l’hemisferi sud, tenen la mateixa importància que l’estel cultures i èpoques amb un paó, una àguila, un flamenc, no disposaven de cap home del temps per endevinar el –paó o pago– que conté nombrosos cúmuls globulars. Polar al cel boreal. Són dues petites galàxies que donà a un agró, etc. (Contarem alguna cosa de l’au Fènix més temps, per saber on es trobaven, quan s’havia de sem- És una de las majors galàxies espirals observades i una conèixer l’astrònom persa Al Sufi l’any 924, però que per endavant) . L’agrupació es troba entre Tucana, Grus i brar o recollir... o perquè allà dalt era la residència dels altra galàxia espiral barrada, a més de constituir una al món occidental no foren conegudes fins a la tornada l’extrem d’Eridanus. És una constel·lació menor d’una déus. I poc a poc anaren esbrinant coses i posant una àrea d’estudi a la recerca de planetes exteriors. Aquesta de l’expedició de Ferran de Magallanes, l’any 1519. trentena d’estels, del qual el més lluent és Ankaa –o

20 - EB34 EB34 - 21 coolmedia by profundo : espacio imatges Alfa Phoenicis, que ja era conegut pels astrònoms ori- 389 abans de la nostra era, que va lluir com Venus, o entals–, i que brilla unes cinquanta vegades més que el la de 1918, que arribà a ser més lluenta que la mencio- nostre Sol. És l’única d’aquestes constel·lacions que po- nada Altair. Les ales de l’Àguila no són les úniques de la dem veure des d’aquí, baixíssima sobre l’horitzó durant constel·lació: Altair, que és l’ull del cap de l’au, té al cla- la tardor. tell Alshain (Falcó caçador ) i el bec que és Tarazed (Au de presa). Aquila conté, a més, tres estels dobles i dos de triples, fins a cinc nebuloses planetàries i una d’obs- Altres ales al cel austral cura, a més d’un cúmul obert. Pel que fa a la interpre- tació mitològica, per als hindús és la personificació de Si bé les constel·lacions del grup Bayer són les més Garuda, un déu meitat humà i meitat àguila, mentre que properes al pol sud celest, no són les úniques. De les els grecs tenen dues interpretacions principals: per uns considerades australs, en tenim dues més: Columba i l’Àguila o és el propi Zeus transformat o és el seu animal Corvus. Els dedicarem una succinta mirada per tal de incondicional. Sigui com sigui, el cas és que el pare del saber-ne alguna cosa, per quan les veiem al cel. déus, entre tantíssimes dones, divines o no, que es va Comencem per Columba, més propera al pol aus- beneficiar, també va tenir temps d’enamorar-se d’un tal tral que Corvus. Ja sabem que Columba és el colom que Columba Ganimedes, un al·lot ben plantós. Com que Zeus era un va mostrar als argonautes com passar entre els Esculls déu va tirar pel dret i una àguila va raptar el jovenet per Blaus del Bòsfor, si bé hi ha altres autors que creuen que dur-lo a l’Olimp, on a més de ser el l’amant de Zeus fou Pegasus és el colom que amollà Noè des de l’Arca. Al firmament l’abocador dels déus. Per això, a prop d’Aquila podem també trobem aquest Colom molt a prop de la nau Ar- veure la constel·lació d’Aquarius, el coper de l’Olimp, qui gos, que antigament era una sola constel·lació que es mesclava el vi amb l’aigua i les espècies. L’altra inter- va dir Argo Navis i que recollí en el s. II a.d.C. Ptolomeu pretació – i aquestes dues no són les úniques – fa de a la seva obra Almagesto, o, més exactament, El gran l’Aquila l’au estimada de Zeus, la que recollia els llamps Tractat. Un grapat de segles més tard, l’any 1763, l’as- que aquest llançava... i la torturadora de Prometeu: era trònom francès Nicolas-Louis Lacaille va desmembrar el aquest un dels titans, divinitats antigues fills dels déus vaixell Argos en les quatre parts de què ja hem parlat i preolímpics, i l’únic d’ells que sentia gran estimació pels just al costat de la popa –Puppis– és on trobarem Co- humans i els ajudava en el que podia, però Zeus es negà lumba, que fou dissenyada per Augustin Royer, un altre a que els donés a conèixer el foc. Així i tot, d’amagat, el astrònom francès, l’any 1679, que la separà així de la tità robà una mica de foc a Helios, déu del sol, i l’entregà Corvus de Canis Major. Per cercar Columba pensem que el més als humans. Zeus castigà el desobedient tità de forma fàcil és traçar una línia imaginària des del gran estel cruel, com sols els déus saben fer: el va fer fermar a una Rigel –el peu esquerre d’Orió– fins a Canopus (la més elements interessants: dos estels gegants, Kraz i Minkar roca del Caucas i va ordenar a la seva àguila que li de- lluenta de la constel·lació Carina, la quilla d’Argos); bé (el bec del corb); un estel doble, Algorab, que en àrab vorés el fetge cada dia –Prometeu era immortal, durant idò, seguint aquesta línia a mig camí entre Rigel i Cano- vol dir corb; un estel quàdruple i, en els voltants, dues la nit se li regenerava- i això eternament. Però després pus hi ha Columba. És una constel·lació de formes mal galàxies en interacció conegudes com Antennae i una de molt de temps, l’heroi Herakles va aconseguir que definides i l’estel principal, Phakt, és en realitat un estel nebulosa planetària. Zeus perdonés el tità i el mateix Herakles va posar fi doble. Conté, a més, dues galàxies i un espectacular al turment: va matar l’àguila llançant-li una fletxa que cúmul globular. encara es pot veure al cel, molt a prop d’Aquila. És la Aquila Una mirada a l’hemisferi boreal Més allunyada del pol sud, es troba la constel·lació constel·lació de Sagitta. Corvus, el Corb, una de les constel·lacions que ja figura El cel d’aquest hemisferi és el nostre cel. És com Una mica més proper a la Polar, trobem ara la al tractat de Ptolomeu. Aquesta petita agrupació –no- a més proper, més nostre i, per descomptat, més co- constel·lació de Pegasus, el cavall alat nascut de la sang més onze estels remarcables– es troba situada entre la negut. Mirarem en ell tres constel·lacions antigues que de la Medusa. És una constel·lació ben gran i rica, i per- de Virgo i la més gran de totes les constel·lacions, Hydra ja eren velles conegudes de l’home quan Ptolomeu les tany a les quaranta-vuit que va descriure Ptolomeu. Per (que no s’ha de confondre amb Hydrus, molt propera inclogué al seu catàleg de quaranta-vuit constel·lacions. localitzar-la penseu que, a la tardor, devers mitjanit la al pol sud). Segons la mitologia grega, tot respon al fet Aquestes tres constel·lacions nosaltres les hem triades, tindrem a la nostra vertical i serà fàcil veure el gran que, un dia que el déu Apol·lo tenia set, va enviar el seu òbviament, perquè totes tres tenen ales: una és una quadrat que és el cos del cavall. A més a més, ja que corb a cercar aigua a una font amb una cratera (una criatura mitològica, Pegasus, i les altres dues són dues tothom coneix la “W” que fa Cassiopeia, si tracem una espècie de copa), però de camí, el corb, en veure una fi- magnifiques aus, Aquila i Cygnus. Parlem d’elles amb línia imaginària des de la Polar fins a l’extrem més oc- guera, va decidir esperar que les figues maduressin per una mica més de detall, començant per Aquila, la més cidental de Cassiopeia i perllonguem aquesta línia arri- fer un bon berenar. Passaren els dies i a la fi se les va allunyada del pol nord celest marcat per Polaris, la Po- barem al quadrilàter de Pegasus. Aquest gran quadrant poder menjar i aleshores partí escapat a cercar l’aigua lar. està format pels tres estels més lluents de la constel· per Apol·lo. En arribar a la font, preocupat perquè es lació: Markab, Scheat (estel gegant), i Algènib, a més La constel·lació d’Aquila és fàcil de trobar al nostre veia venir la renyada del déu, va veure una serp d’aigua de Sirrah o Alpheratz que avui es diu que pertany a cel de diverses formes. En primer lloc, hem de dir que es (tal vegada una Natrix?), i la va aglapir. El corb es pre- Andròmeda. També són estels importants Enif (el nas troba pels pèls a l’hemisferi nord: l’equador deixa Aquila sentà davant l’empipat déu i li contà que la serp li volia o la boca del pegàs), que és un supergegant i, per un amb la coa i l’extrem d’una ala a l’hemisferi austral. La prendre l’aigua i va haver de lluitar amb ella. Apol·lo, altre motiu, l’estel anomenat 51 Pegasi, situat més o podem veure entre la zodiacal Sagitarius i Cygnus i, a Cygnus que de beneit no tenia un pèl, es va emprenyar en sentir manco a meitat de camí entre Markab i Scheat: orbita més, el seu estel principal, la lluentíssima Altair –que vol aquesta història tan ximple i agafà corb, copa i serp i aquest estel del tipus solar el primer planeta extrasolar dir Àguila voladora– forma junt amb Deneb de Cygnus els llançà al cel, condemnant així el corb a patir sempre conegut, que fou descobert el 1995. Com a objectes de devers la Palestina actual – van haver d’oferir la seva i amb Vega de Lyra el conegut i vistós triangle d’estiu, set, amb una copa devora... que la serp no li deixava l’espai profund, tot i que no són bons de veure, Pegasus filla Andròmeda en sacrifici al déu de la mar Posidó per tan bo de veure a les nits estivals. Aquila, una constel· agafar. I allà hi són, i si mireu un mapa celest veureu té diverses galàxies espirals, una de barrada, una al- haver-lo ofès. Fou encadenada a uns esculls perquè la lació ja mencionada almanco al s. IV abans de la nostra el corb ben a prop de la constel·lació Crater –copa, cra- tra nana, una agrupació de galàxies i, a prop d’Enif, un devoràs el monstre marí Cetus –interpretat de vegades era, és rica pel que fa a estels i altres objectes. A la tera– que està ben vigilada en un revolt del cos de la preciós cúmul globular a tir de prismàtics. La llegenda com una balena – però abans que es consumés el sacri- seva zona han aparegut algunes noves com la de l’any serp (Hydrus). Tot i això, Corvus també té un parell de conta que Cefeu i Cassiopea, reis d’Etiòpia –aleshores fici aparegué el gran heroi Perseus colcant sobre Pegàs,

22 - EB34 EB34 - 23 coolmedia by profundo : espacio imatges alliberà la bella Andròmeda i matà el del Golf de Mèxic de la Nebulosa de monstre. A més a més s’endugué la Nord-Amèrica . És una coneguda re- princesa, i foren feliços i menjaren... gió de formació d’estels que es tro- (no ho direm, no rima). Tots estan ba, no ve d’un pam, a 2.000 anys junts al firmament formant un bon llum de nosaltres. grup de constel·lacions: més a prop La nebulosa de l’Àguila, un cú- del pol, el matrimoni de Cassiopea mul que du el noms tècnics de NGC i Cefeu; una mica més allunyats, 6611 o bé M 16, és un cúmul estel·lar la parelleta Andròmeda i Perseus a que es troba situat a la constel·lació prop de Pegàs; i encara més enfora, de Serpens, la Serp, a la banda de la per si un cas, el monstre, espècie de coa –Serpens cauda - tocant ja les serp marina, Cetus. constel·lacions de Scutum (l’Escut), Ja només ens queda, una poc i d’Aquila. més a prop del pol boreal, la magní- La nebulosa del Cigne (M 17 o fica constel·lació de Cygnus, el Cig- NGC 6618), està situada, aparent- ne – que era la Gallina pels àrabs ment, molt a prop de l’anterior i – situada entre el Delphinus i la Lyra. és també coneguda com a Omega Per a qualsevol observador d’aus és o Ferradura. Es tracta d’un cúmul impossible, en contemplar-la, no obert molt lluent a causa de la pre- imaginar un cigne en vol amb el coll sència d’estels joves. És a uns 5.000 ben allargat i les ales esteses. A anys llum de nosaltres i està ubicada efectes de localització, recordeu que a la constel·lació de Sagitari. l’anomenat triangle d’estiu el for- men Altair (d’Aquila), Vega (de Lyra) Tenim també el cúmul de l’Àn- i Deneb, la coa del cigne. També és nera Salvatge –exactament així: aquesta una constel·lació de les ja shadowxfox Wild Duck– que és per als astrònoms descrites per Ptolomeu, coneguda la M 11 o la NGC 6705 i que, a més posteriorment de vegades com la a més, si la trobem, es pot veure Creu del nord, en contraposició a la simplement amb uns prismàtics, i famosa Creu del sud de l’hemisferi loses, una de les quals la Nebulosa Les constel·lacions perdudes que cantà quan sant Pere negà Jesu- resulta espectacular amb un teles- austral. Així mateix, en plena època del Pelicà. Pel que fa a la figura del crist tres vegades. Formava part del copi. Hem de cercar-la a la constel· Hi ha hagut al llarg dels segles Les darreres flocadures de la Contrareforma, quan es tracta- cigne s’han fet unes quantes inter- nord de Puppis, la popa de l’Argo (de lació de Scutum (l’Escut), entre els algunes agrupacions d’estels que va – sense èxit – de cristianitzar les pretacions, però la més popular és la qual Malus, l’arbre d’aquesta nau, En un país en què tenim un eru- seus estels més lluents, ja tocant la han variat el nom, o bé que, efíme- figures mitològiques paganes del fir- la que conta que representa Zeus que ja tampoc existeix). dit ignorat com Vicenç Mut (1614- constel·lació d’Aquila. rament, s’han tractat de cristianitzar mament, el 1627 el monjo Schiller la quan, en una de les seves més cone- 1687), mestre en diverses disciplines o de dedicar a personatges històrics. Noctua: el Mussol, al qual I per tancar aquesta llista hem volgué rebatejar com la Creu de san- gudes aventures extraconjugals, en inclosa l’astronomia, que ens deixà, Nosaltres, tendenciosos com el que abans se l’havia conegut com a Tur- triat, perquè en nosaltres no podia ta Helena. És una zona ben rica en què tractava d’enamorar l’esposa de entre altres moltes obres, unes Ob- més amb el que és nostre, passarem dus Solitarius (la nostra pàssera) i ser d’altra manera, la constel·lació de objectes estel·lars. Destaca, però, el Tindàreus, rei d’Esparta, fart d’in- servationes motuum caelestium… revista només a aquelles que varen més tard com a Mockingbird, el sisó, Vultura, el Voltor. No és cap constel· seu estel més lluent, el supergegant sistir de tota manera, es transformà –llarguíssim el títol complet!– i que ser aucells i avui apareixen com a forma avui part de la coa d’Hydra, la lació de la qual no n’hem parlat, es Deneb, que ja hem dit que és a la en un bellíssim cigne que desper- és l’únic mallorquí amb un esplèndid extingits... i és que les espècies ex- serp marina de l’hemisferi austral. tracta simplement d’un comentari coa de l’au. Albireo, situada al bec tà la tendresa de Leda (que així es cràter a la Lluna amb el seu nom, tingides no tan sols les trobem als llegit relatiu al fet que “a alguns ma- del cigne, és un estel doble i Sadir, deia aquella reina) i pogueren jeure Phoenicopterus: ja sabeu que en un país així, com deim, no podem nostres prats i garrigues. Uns ho- pes estel·lars antics, la constel·lació que veurem al mig del cos o al nai- junts. Al vespre, la reina també va és el flamenc. És un altre nom que deixar a l’aire cap resta d’astronomia mes les crearen per plaer o per ne- de Lyra sortia com a Vultura”. No xement de les grans ales, és un altre estar amb el rei i, temps després, s’ha usat per designar la constel·lació aucellera sense comentar. Pensem cessitat i d’altres, en el devenir del ho hem arribat a aclarir, però hem gran gegant. Els canells són a l’ala diu la llegenda, Leda va pondre dos de Grus, principalment a l’Anglaterra que són poquetes les que ens que- temps, decidiren i imposaren la seva mirat com surt a les bellíssimes il· dreta Delta Cygni, que és un siste- ous: d’un nasqueren Càstor i Clitem- de començaments del s. XVII. Avui, den. Deixem però una constància: manca d’identitat i les ficaren dins lustracions del catàleg de Hévélius ma estel·lar triple, i a l’ala esquerra nestra, mortals i fills del rei i de l’al- per a tothom, és Grus. les grosses. És una cosa que conti- La nebulosa de l’Òliba (NGC de 1690 i efectivament hi ha aucell: Giennah, un estel gegant taronja. tre, Helena i Pòl·lux, immortals i fills nua passant també aquí baix, enfora Vulpecula cum Anser: Aques- 3587), de vegades nomenada del la lira d’Orfeu la du agafada amb les Com veieu, és una constel·lació fora de Zeus. del cel, i no tan sols amb espècies ta constel·lació fou dissenyada per Mussol (Owl Nebula), és una de les urpes una gran rapinyaire, tot i que mida i no hem acabat: Cygne conté Amb això pensem que hem fet animals... Hévélius devers 1690 i, sense que nebuloses planetàries més grosses a nosaltres no ens pareix cap voltor quatre supergegants més i un d’ells, un bon repàs a les constel·lacions en sapiguem la raó, li donà la forma del firmament i es troba a baix de sinó un àguila de totes totes. Si, ver- KY Cygni, és un dels més grossos aucelleres, almanco a les actuals, d’una raboa que du a la boca una oca. la part posterior del carretó de l’Osa taderament, a altres llocs surt com que es coneixen. A més d’Albireo té que quasi són noranta, segons la Llista de les esborrades per A l’astronomia moderna, tampoc sa- Major. És l’embolcall gasós d’un es- un voltor no ho hem sabut trobar. quatre estels dobles més i dos de Unió Astronòmica Internacional, ordre alfabètic bem perquè, només se conserva el tel moribund i dues zones fosques al triples. S’hi han descobert, de mo- Sens dubte hi ha més objectes però no ens volem privar del plaer nom de Vulpecula i, per decisió de costats d’aquest estel són les que li ment, quatre planetes extrasolars i Antínous: és el nom d’un jo- a l’espai còsmic que els humans han de confeccionar una petita i concisa la Unió Astronòmica Internacional, donen l’aspecte fantasmal del rostre un probable forat negre. Entre els venet grec, amic i amant de l‘empe- batejat amb noms relacionats direc- llista de les constel·lacions que fo- l’oca ha volat. A Vulpecula la troba- d’aquestes rapinyaires nocturnes. objectes de l’espai profund, destaca rador romà Adrià. En morir, l’em- ta o indirectament amb les aus, però ren i ja no són, les que avui han per- reu a l’interior del triangle d’estiu, sobretot la coneguda Nebulosa de perador desconsolat, l’any 132, creà La nebulosa del Pelicà –es- tampoc era la nostra intenció fer-ne dut la personalitat pròpia però que del qual ja hem parlat, al nord de Nord-Amèrica, una mica a l’est de aquesta constel·lació. Avui és un pècie discutida a les nostres illes – cap catàleg exhaustiu, sinó més bé segueixen allà, engolides per altres Sagitta i del Dofí. Tot i això, l’estel Deneb, nomenada així per la seva grupet d’estels al sud d’Aquila. coneguda com a IC 5070, es troba oferir unes mostres de com hem fet constel·lacions. principal és un gegant roig que es semblança amb aquell continent, i a la constel·lació Cygnus, al NE de participar les aus als més variats as- Gallus: el Gall fou creat l’any diu Lucida Anseris o, simplement, a més una galàxia amb supernoves, Deneb, el lluentíssim estel de la coa pectes del nostre entorn. • 1612 i es deia representava el gall Anser. cúmuls estel·lars i diverses nebu- del cigne i, més o manco, al davant

24 - EB34 EB34 - 25 tat per costums amagadissos, en el cas de la guàtlera, i pels seus hàbits Les rareses de l’estiu Big Year nocturns, en el cas dels enganya- Tot i que, com hem dit, a Mallorca, a l’estiu, no és fàcil observar pastors. moltes espècies, sempre hi ha marge per trobar possibles rareses. De Són aquestes cinc espècies fet, en aquests mesos n’hem tingut quatre. Us recomanam que no dei- acabades de mencionar les que tots xeu d’incloure als favorits del vostre navegador la plana http://rarere- els bigyeardistes haurien d’haver su- sesornibalears.blogspot.com.es mat al llarg d’aquests mesos de ca- Diversos exemplars de fuells de collar (Eudromias morinellus) han lor, cosa que segurament la majoria estat vists al camí de sa Barrala, en el Salobrar de Campos i a la zona haurà fet. Els qui no ho han fet ja, de l’aeroport de Palma. Una segona llambritja bec vermell (Hydropogne difícilment ho faran, ja que els dar- caspia) ha passat per s’Albufera, després d’observar-se a la punta de rers exemplars estan deixant l’illa n’Amer. cap al sud. Ara, la millor zona per veure’ls són llocs com el Cap Sali- S’ha vist igualment durant el setembre una ànnera canyella (Ta- nes o la zona de Rafaubeig a Calvià; dorna ferruginea) a la zona des Rotlos, també a s’Albufera. I per acabar, però si no els veuen per allà, aquests la més rara de totes: una guàtlera maresa (Crex crex), una espècie que Per Josep Manchado Classificació darrers dies, que pensin que no tor- darrerament es deixa veure molt poc i que va ser observada, com les naran a Mallorca fins a la pròxima darreres, a s’Albufera. Pos. Participant Nº Sp. primavera, massa tard ja per poder- 1 Maties Rebassa 232 los sumar a la llista del nostre Big 2 Josep Manchado 214 Year’13. cils de localitzar i observar pel seu en direcció sud. Tot i així , les seves 3 Pere Vicens 207 comportament totalment diferent. mides reduïdes i la distància a què 4 Lalo Ventoso 205 Molt més difícils de sumar i tro- No s’amaguen als matolls baixos, creuen fa que no sigui gens fàcil ob- 5 Rafel Mas 201 bar són tres espècies que crien a sinó que els agrada posar-se al lloc servar-les. 6 Jordi Muntaner 201 les Illes. Són dificultoses, en el cas més visible del seu territori, damunt Ara, tots aquests ocells, tant 7 Juanjo Bazan 199 del busqueret trencamates (Sylvia pedres o roques prominents, des els molt comuns com els més rars, 8 Gemma Carrasco 194 conspicillata) i la mèrlera vermella d’on canten i es fan visibles a molta marxaran de l’illa cap als seus llocs 9 Susana Quintanilla 194 (Monticola saxatilis), perquè es dis- distància. 10 Biel Bernat 193 tribueixen en molt baixa quantitat i d’hivernada a l’Àfrica (excepte les 11 Cati Artigues 190 a zones molt concretes de la serra Un cas diferent és el de la no- nonetes, que no se sap molt be què 12 Toni Muñoz 190 de Tramuntana; i en el cas de les no- neta, que és abundant tot i ser una fan) i donaran pas als hivernants: 13 Juan M. González 189 netes (Hydrobates pelagicus) perquè espècie de la qual ens manca molta tords, xalambrins, ànneres, limíco- 14 Michael Montier 185 es troben a Cabrera i tenen hàbits informació i de la qual se saben po- les, ropits, durbecs i molts d’altres 15 Carlos López Jurado 185 pelàgics. ques coses. Les majors colònies co- que ompliran l’illa i ens oferiran una 16 Antoni Soler 181 negudes properes a Mallorca són a segona oportunitat a tots aquells

zá n ba juanjo Busqueta, Hippolais polyglotta 17 Lluís Parpal 178 El més escàs dels tres és el Cabrera. Els individus passen el dia que no els vàrem poder albirar du- 18 Manolo Suárez 174 busqueret trencamates, observable a alta mar i des de Mallorca les mi- rant els primers mesos de l’any. • L’estiu és, sens dubte, l’estació ment fàcils d’observar, són altres 19 Xavi Llabrés 172 en molt baix nombre durant la mi- llors zones per veure’ls són els caps, de l’any en què les Illes –i per tant espècies com la titina d’estiu (Ant- 20 Jaume Adrover 170 gració, però que des de fa uns anys especialment la Punta de n’Amer, on també Mallorca– presenten una me- hus campestris) i la tórtora (Strep- 21 Cristina Fiol 166 cria a l’entorn de l’embassament de acostumen a passar a darrera hora nor diversitat d’ocells, ja que només topelia turtur), que sembla cada dia 22 Steve Nicoll 165 Cúber. Això sí, són tan poques les queden els que crien aquí i això és més escassa a mida que es veuen 23 Carlota Viada 147 parelles que hi ha que ni tan sols una fracció molt reduïda en com- més i més tórtores turques (Strep- 24 Manolo Cabalga 141 tenim la seguretat que hi criïn cada paració amb els que ens creuen en topelia decaocto). També hi ha les de 25 Lupe Suárez 125 any. En qualsevol cas, enguany sí hi migració o els que passen l’hivern a més difícil observació, però relativa- 26 Andrés Mas 124 eren, almanco un mascle marcant el l’illa. Tot i el baix nombre d’espècies ment fàcils d’escoltar, com guàtleres 27 Nieves Negre 124 seu territori, per la qual cosa és pro- presents durant els mesos d’estiu, (Coturnix coturnix) i enganyapastors 28 Alberto Bazán 112 bable que hi hagi criat. algunes només es poden veure du- (Caprimulgus europaeus), sempre 29 Xavier Mas 111 30 Emília Segura 75 L’altra espècie estival pròpia de rant aquesta època de l’any i d’altres complicats de veure dins seu hàbi- la Serra és la mèrlera vermella, un no són fàcilment observables, ja que preciós i rar ocell de colors verme- hi són però en baix nombre o se si- llosos i cant melodiós, que marca els tuen a zones de difícil accés. Els residents difícils seus territoris als cims més esquerps de la Serra, com les parts superi- Entre els estivals hi ha ocells Entre els ocells que viuen tot l’any a Mallorca i que, per tant, oferei- ors del Teix, sa Rateta, Puig Major, molt fàcils d’observar com les abun- xen més possibilitats d’observació, hi trobam algunes excepcions. Són Massanella o Galileu. Probablement dants falzies, oronelles i cabots, o espècies que tot i viure a l’illa tot l’any, no són gens fàcils de veure, bé també siguin a altres cims de la Ser- l’omnipresent menjamosques gris pels seus costums, bé pel seu baix nombre o per l’accés difícil a les zo- ra, per muntanyes manco transita- (Muscicapa striata subsp. balearica), nes on viuen, entre d’altres. un dels ocells més abundant a l’estiu des que les anomenades; però tot mallorquí, que és present a qualse- Dos dels millors exemples d’aquestes espècies són el gorrió roquer i que hi hagi mèrleres vermelles, hi vol reixa o branqueta. Pel seu hàbit (Petronia petronia) – amb colònies sorolloses que es troben a determi- ha menys gent per observar-les. nats penya-segats del cap Blanc, Rafaubeig o el Puig Major – o l’àguila de fer curts vols per agafar algun in- Les mèrleres vermelles són, coabarrada (Aquila fasciata), en ple procés de reintroducció a Mallorca, secte i tornar al mateix lloc sempre amb tota seguretat, més nombroses i que, tot i ser un au de grans dimensions i que hi ha exemplars per di- és fàcil de veure. a Mallorca que els busquerets tren- ferents indrets de l’illa, no es deixa veure gaire. ventoso lalo Fuell de collar, Eudromias morinellus No tan habituals, però igual- camates, però sobretot són més fà-

26 - EB34 EB34 - 27 Com alternativa als grans viatges, a vegades ens plantejam la possibi- litat de passar només un parell de jornades ornitològiques fora de la nostra Es Busqueret se’n va de viatge roqueta i deixar-nos sorprendre per nous ambients, nous paisatges, i potser també per l’albirament altres espècies d’aucells. Cercant una destinació pro- pera i econòmica, amb l’exigència de dedicar-li poc temps i poder disposar a la vegada d’una oferta cultural i gastronòmica propera a la zona, trobàrem el lloc ideal: Urdaibai, a la ria de Gernika, a escassos 35 quilòmetres de Bil- bao. Aquesta zona fou declarada Reserva de la Biosfera el 1984 i té multitud d’ambients, com l’alzinar cantàbric, rouredes, boscos mixtos, praderies i una espectacular zona humida i de maresmes, on centràrem la nostra visita, re- alitzada la primera setmana d’aquest mes de novembre.

Escapada a Urdaibai

Per Cati Artigues i Toni Muñoz

Vista de la zona humida des del Bird Center

28 - EB34 EB34 - 29 Fora del centre hi ha dos aguaits de peixos: està desbordat d’agrons el cotxe a l’aparcament de l’estació d’observació. El primer es troba a es- blancs i corpetasses que es despla- del tren. Creuam les vies a peu per cassos 200 metres. És ample, còmo- cen renouers darrere l’aliment. En endinsar-nos per un tirany que tot de i ben orientat, amb el sol al dar- aquest punt es fa imprescindible l’ús d’una ens duu ben enmig de la ma- rere al migdia. Des d’ell observam un del telescopi per descobrir les diver- resma. Al final trobam un nou aguait, bon nombre d’aus aquàtiques, en- ses espècies de gavines aturades als que per la seva localització el prevè- tre les quals destaquen pel nombre bancs d’arena que deixa la retirada iem brut i abandonat, però no: està els siuladors (Anas penelope), colls de la marea: Larus michaellis, L. ri- impol·lut, ample, net, la cartelleria blaus (Anas platyrhynchos), cel·les dibundus i L. fuscus. A l’altre costat intacta. Hi ha algunes pintades in- (Anas crecca), corpetasses (Phala- de la desembocadura de la ria ve- dependentistes del poble basc, però crocorax carbo), agrons grisos (ar- iem l’esglèsia del poble de Mundaka, respecte total les instal·lacions... i, dea cinerea), agrons blancs (Egretta i el que ens pareixen barquetes es de nou, gavines, agrons, curleres garzetta), esplugabous (Bubulcus transformen amb el telecopi en un (Numenius arquata), xorics (Falco ibis), i cama-verdes (Tringa nebu- centenar de surfistes que gaudeixen tinnunculus), gralles de pas i, fins i laria). Albiram també alguna arpella de l’impressionant onatge que els tot aquí, un simpàtic grup de ferre- (Circus aeruginosus), oca (Anser an- proporciona la mar vella, que ha dei- ricos coallargs (Aegithalos caudatus) ser) i cigonya (Ciconia ciconia). xat un fort temporal als darrers dies. que ens semblen dir ongi etorri. Però a nosaltres ens crida l’atenció La nostra ruta té com a primera aquí, amb canyissars interiors, pla- llament a l’Estat espanyol. Al centre, El segon aguait, a la zona d’Ozo- Seguim direcció Mundaka, que l’illa que tenim al front, Izaro, i just destinació la coneguda població de nures intermareals i dunes costane- previ abonament d’una entrada, es llo, es troba a poc més d’un quilò- bé val una visita amb més tranquil· al seu darrere, una impressionant Gernika, tot i que abans d’arribar- res. Aquest enclavament se conver- té accés a la sala d’exposicions, on metre del centre. El darrer tram de litat, però ens crida la força del far de plataforma d’emmagatzemament hi ja es desplega un bon ventall de teix en un punt estratègic de pas i hi ha tot un seguit de panells expo- recorregut es realitza a peu per un Cap de Matxitxako, al qual s’accedeix de gas. A la part oriental de l’illa, possibilitats de visita a punts cultu- hivernada per a les aus aquàtiques sitius, fotografies i vídeos documen- caminet entre horts i prats farcits de per una pista d’estat regular de quasi d’esquena a la mar, se concentren rals, com el bosc animat d’Oma, obra europees, rellevància que justificà la tals, que podem recórrer ajudats per papallones de tardor, i on ens soprèn tres quilòmetres. Paga la pena! Les centenars de gavines, que cerquen d’Agustín Ibarrola, o les coves pre- seva declaració com a ZEPA (zona de una audioguia. A la segona planta el vol de gralles (Corvus corone), vistes al cantàbric són més que es- la protecció de la roca. Ens podem històriques de Santimamiñe, amb la protecció especial per a les aus), in- trobam uns finestrals amb tres te- garses (Pica pica) i també un preciós pectaculars. El pas de gavines prop imaginar els milers de limícoles que possiblilitat de veure a l’entorn aus closa a la Xarxa Natura 2000 i també lescopis a la nostra disposició, i uns gaig (Garrulus glandarius). Ulls de del far és constant i no hi ha punt deuen trobar aquí redossa els dies de bosc com diverses espècies de al llistat del conveni internacional de cartells amb l’avifauna que faciliten bou (Philloscopus collybita), ropits a la mar on miris que no creui un de fort temporal. Necessitam un te- ferrericos (Parus spp) i picots (Picus Ramsar per a la protecció de les zo- la identificació del que es pot veu- (Erithacus rubecula), tords (Turdus soteler (Morus bassanus). També els lescopi més potent! viridis). Tot i així, nosaltres segu- nes humides. Aquí es poden obser- re. Una gran pissarra ens informa philomelos) i coa-roges de barraca nostres virots petits (Puffinus mau- írem, amb l’objectiu de conèixer la var més de cent cinquanta espècies dels darrers albiraments, entre els (Phoenicurus ochruros) són omni- Giram coa aquí, de nou cap a retanicus) són per aquí, i les barques zona humida i de maresmes que es d’aus, sobre tot anàtides, limícoles i quals destaca una cigonya anellada presents. Sargantanes de tota mida i Gernika, coneixedors que deixam la de pesca en direcció a Mundaka o al troba al vessant dret de la ria en di- aus marines. que justament tenim a la vista. Des- uns sorprenents llimacs de fins a 15 visita del poble de l’Elantxobe per a proper port de Bermeo fan molt fà- recció a la desembocadura. prés d’una bona pujadeta per escala, La primera aturada ornitològica centímetres també creuen pel camí. una altra ocasió, però cal recórrer cil descobrir-hi paràsits (Catharacta s’accedeix a la torre d’observació, La zona humida d’Urdaibai és, la feim a l’Urdaibai Bird Center, que El dia és esplèndid. amb temps els punts d’observació de skua). Més endavant passam vora que ofereix una magnífica panoràmi- sense dubte, la més destacada i im- disposa d’unes instal·lacions qua- l’altre costat de la ria. Agafant la car- l’impressionant port de Bermeo, que ca sobre la zona humida. La sensació Prosseguim carretera avall cap portant de tot el País Basc, i se situa si de luxe dedicades a l’observació rereta a Mundaka estarem atents al s’escuda darrera un imponent espigó general és que la inversió econòmica a la sortida de la ria. En un petit en el tram final del riu Oka. Davallant d’aucells i a la gestió de l’espai que pas per Altamira- San Cristobal, on i que, segurament, deu ser un punt per la construcció i gestió de centre racó pareix que hi una concentració pel qualsevol dels seus marges ja ens l’envolta, a més de ser una de les ens desviarem a la dreta per deixar de referència per al lector d’anelles ha de ser espectacular, a anys llum podem fer una idea de la seqüència seus de la Societat de Ciències Aran- de la que s’ha dedicat i, sobretot, es d’ambients aquàtics que trobarem zadi, organització pionera en l’ane- dedica ara als nostres parcs.

Vista de la zona humida des del Bird Center

30 - EB34 La maresma vora la platja, i al fons la plataforma Gaviota EB34 - 31 I aquí, què hi veus? Què ens diuen els detalls de la imatge sobre aquest aucell? Per Pere J. Garcias

2 1

4 1 El carpó blanc és el tret que li dóna el nom espe- cífic. 6 3

2 Té un cap voluminós que manté, quan vola, en un 5 angle d’uns 90º amb el cos, albirant constantment el terra. Vista del far i del cap de Matxixaco

3 De potes bastant llar- de gavines, ja que es troben reparti- gues i no emplomades li des per centenars pels terrats de les permet aglapir les preses naus del port. amb un cop d’urpes. 6 Les ales són amples i De tornada a Bilbao, per Mun- de perfil recte que man- gia, feim una darrera aturada a la té per sobre de la línia 4 El color gris de la lliurea bella ermita de San Juan Gaztelu- del cos en un angle bastant 5 Encara que preferent- del mascle dóna nom a gatxe que, emmarcada dins un pai- obert . Té un vol semblant a ment s’alimenta de ver- l’espècie. En aquest cas satge espectacular, acull quadres un estel amb girs bruscos i tebrats no fa porgueres un mascle jove mudant a un de vaixells a punt del naufragi i lle- sotes freqüents i a pocs me- amb els insectes, sobretot plomatge més gris propi dels gendes de la mar. Trobam la carre- tres d’ altura. llagosts i cadells. adults. tera tallada per esfondraments, però l’accés a peu, per als més agosarats, és factible. Caldrà ànim per refer la pujada de tornada, però la visita és obligada. Durant el recorregut veiem L’arpella cendrosa, Circus pygargus ropits, ferrericos, ulls de bou, coa ro- ges... una delícia. La tardor. Per a mi l’estació més ment àguila de la sal (o marina) de és tartaraña cincenta (cendrosa) i en Detall del museu Guggenheim amable. Ja hem deixat enrere les coa blanca. portuguès tartaranhão caçador. En Ja entrant a la ciutat de Bilbo calorades estiuenques però encara no italià és albanella minore (del llatí Anem als noms populars. En observam grups d’estornells (Stur- patim les fredorades del hivern. La albus, blanc i menor en comparança català totes les arpelles reben diversos nus vulgaris) i de xàtxeros blancs De pintxos... migració en aquest temps és espec- amb el C. cyaneus), en francès és nom però el més estès és precisament (Motacilla alba) que cerquen refugi tacular i l’arribada de les primeres busard cendré, en anglès Montagu’s el d’arpella que deriva d’arpa sinònim pertorbacions autumnals ens porten harrier (pel militar i naturalista anglès per passar la nit als parcs de la ciu- d’urpa, és a dir urpa petita o arpella, moltes espècies interessants, l’ar- dels segles XVI i XVII), en alemany tat, on nosaltres sense cap dificultat en aquest cas s’afegeix cendrosa, és a pella cendrosa entre elles. El nom wiesenweihe, arpella dels prats igual dir del color de la cendra, pel mascle. trobam on delectar el paladar amb genèric circus ve del grec kirkos, que en suec ängshök, i en polonès En castellà se’ls anomena aguiluchos, una infinita oferta gastronòmica en falcó i kirkoô agafar dins un anell, blotniak lakowy mentre que en danès polls d’àguila, evidentment per la seva forma de pintxos, txapeles, traineres, per extensió les urpes. Quant el nom és hedehøg, arpella de la calor (potser reduïda mida. Aquest nom fou qües- específic és prou descriptiu; pygar- referint-se a que és un au estival i no serranitos i podem alternar el beure tionat pel professor Francisco Bernis, gus, de carpó blanc. Curiosament i com l’arpella pàl·lida que és sedentari entre zuritos de cerveses i copes de un reputat ornitòleg i fundador de com hem vist a molts d’altres nom o hivernant) i en neerlandès grauwe txacolí. És imprescindible el recorre- la Sociedad Española de Ornitología, d’aus en aquest cas sols la femella té kiekendief estel gris. que proposà en el llibre Diccionario gut per les ambientades kaleas del el carpó blanquinós ja que el mascle de nombres vernáculos de aves (Ed. En basc es diu mirotz urdina, casc vell i, per descomptat, l’obliga- el té d’un gris pàl·lid. Tanmateix l’es- Gredos, 1995) el nom de atahorma és a dir arpella blava i com imagineu da visita al Guggenheim. El transport pècie d’arpella que té el carpó més basant-se en antics textos de falcone- anomenen a l’arpella pàl·lida? Doncs visible i d’un blanc pur és l’arpella públic de la ciutat és excel·lent. La ria de l’Edat Mitjana però sembla que mirotz zuria, arpella blanca. Com es pàl·lida C. cyaneus i, mira per on, la gent, el millor! • no quallà la idea i s’han quedat com veu el tema dels colors en els noms batien com a blava (cyan). Però...no estava, nom poc digne i un punt pejo- de les aus és un poc “sui géneris” i on vos sona pygargus; doncs si també és ratiu. En el cas de l’espècie que ens uns veuen gris d’altres blau. Potser és el nom en espanyol de l’àguila marina ocupa el llinatge és cenizo. En gallec Haliaäetus albicilla, que vol dir literal- un cas de daltonisme onomàstic? •

32 - EB34 Petra EB34 - 33 Cada bulb genera una sola flor tubular. Cada Més que aucells flor està formada per 6 tèpals de tonalitats blan- quinoses i/o violetes. Des- Crocus cambessedesii, safrà bord taquen 3 dels tèpals amb venes color violeta fosc a Per Cristina Fiol la part externa. Les flors Dibuixos de Cati Artigues són hermafrodites, és a dir, presenten els organs sexuals femenins i mas- culins a la mateixa flor: Les primeres pluges de finals d’estiu tres estams i tres anteres i principi de tardor basten per acti- de color taronja. var els mecanismes de germinació i re- brostament de moltes espècies vegetals. Algunes d’aquestes plantes suporten els mesos de calor i sequera baix terra: s’anomenen criptòfits o geòfits. Poden utilitzar diferents estratègies com, per exemple, la formació de bulbs. Un bulb és un órgan subterrani format per la tija envoltada de fulles membranoses o carnoses disposades per capes. La fun- ció del bulb és la de servir d’órgan de resistència i reservori per passar aques- ta época desfavorable. El safrà bord (Crocus cambessedesii) n’és un exemple. Aquest endemisme de Mallorca i Menorca, de la familia de les iridiàcies, comença a treure les fulles i les flors a la tardor. Les fulles són de color verd fosc, liniars i filiformes amb una vena central blanquinosa.

Mentre els estams i anteres están ben exposats per ser pol·linitzats pels insectes, l’ovari es troba protegit baix terra. Un cop fecundat i, a mesura que van madurant les llavors, el pedun- cle que subjecta el fruit es va allargant. El fruit està format per una càpsula que s’obrirà un cop les tres llavors que conté estiguin madures per dispersar-se. Trobam el safrá bord a replans i vessants de muntanya però també a hàbitats rocosos del litoral. Més conegut és el safrà que es cultiva com a condiment culinari, també del génere Crocus, del qual s’utilitzen els estigmes secs.

34 - EB34 EB34 - 35 L’entrevista Esteban Cardona “Estic reaprenent a gaudir de la natura de la forma més bàsica i senzilla, potser la millor.”

Per Rafel Mas

Nascut i resident a Eivissa, és tèc- però, que la vertadera motivació nic en Gestió dels Recursos Naturals dels convocants era la de crear l’ac- i diplomat en Relacions Laborals, i tual Asociación Ornitológica de Ibiza, membre del Grup de Natura del GEN/ amb l’ únic objectiu i motivació per GOB-Eivissa. Treballa com a agent la canaricultura, les aus exòtiques i de Medi Ambient des de l’any 2002 el silvestrisme. Però la sorpresa més per la CAMAT,i ja des de jove es va gran va ser, que, motivats pel mateix veure atret pel món de la natura i, en entusiasme i per la vertadera orni- especial, pel món dels aucells; però tologia, com jo, vaig conèixer un al- és un bitxer en el sentit ampli de la tre grup de persones que aixecaren paraula. Després de molts d’anys, la veu discordant en contra del que segueix pegant cops a l’encrulla tant havia de ser una associació ornito- com pot i li permet la seva vida fa- lògica. Entre ells estaven els biòlegs miliar. És un activista implicat en la Jaume Estarellas i Bartolo Planas. conservació i enamorat de la seva Aquest grupet d’amotinats acabà- illa, tan malmenada pels baleàrics i rem fent una reunió paral·lela en un per un turisme de masses tan igno- bar de la cantonada. D’aquí sorgiren rant dels vertaders valors del paradís moltes propostes i accions i l’embrió de la llum especial. de l’Equip de Natura del GEN que formarien precisament aquells biò- EB: Tenim entès que de ben jove legs endimoniats que vaig conèixer. ja vares començar a introduir-te Jo tindria 16 o 17 anys, i, tot i que en el món dels animalons, de la perdria el contacte amb ells, tor- natura, els aucells… A quina edat nàrem a coincidir en el ja format va ser? Equip de Natura del GEN, un any Buff! Ja de ben jovenet, de fet tota la més tard. vida. Sempre he tingut contacte amb EB: Et trobares amb un grup la natura a través de la meva família, anomenat Grup d’Estudis de la en especial el meu pare i el meu cosí, Natura. Com va ser-ne el teu pri- en Pepe. També coneixeria en Font, mer contacte? Mitjançant qui hi apassionat silvestrista, en Musson, arribares? magnífic falconer, o el meu bon amic Juan Manuel Prats, amb qui compar- Bé. Això del GEN no ho record molt tia la taxidèrmia com a afició. bé, però va ésser en una paradeta, al passeig de ses Fonts a Sant Anto- EB: … i en el món de l’ornitolo- ni, on vaig conèixer aquest grup que gia?. es dedicava a coses de la natura. Als Com ja he explicat, des de la infància anys 80 jo era un jove imberbe. El ja vaig estar en contacte amb la na- que sí record perfectament és quan tura, però fou per mijtà d’un anunci vaig realitzar un treball, una entre- en premsa, devers l’any 1990, en vista, que havien de fer per a l’assig- què se sol·licitaven persones inte- natura de català. Això era l’any 1988. ressades en montar un grup d’orni- Tindria 13 o 14 anys i cursava segon

tologia a l’illa d’Eivissa, una trucada a l’institut. Vaig proposar al meu garcia a la vocació, i allà m’hi vaig plantar grup fer l’entrevista al GEN i, carre- jo, al lloc i dia indicats. Va resultar, gats de vergonya, ens presentèrem a david

36 - EB34 EB34 - 37 entre 10 i 15 participants entre els tades a terme a la finca pública de ment, amb tot el que fa referència a tan radical entre les dues estacions 12 i 30 anys. Finalment passaren can Marroig ( Formentera) i a l’illot anellatges, hi col·labor en la mesura s’ha diluït, ja no és tan patent. Com l’examen quatre: en Juan Manuel de sa Conillera (Eivissa), a més de possible. aquí es tracta de sucar al màxim Prats, en Marcos Romero n’Oliver i les campanyes de seguiment de la s’illeta, en els darrers anys han proli- EB: Véns de família pagesa i sa- jo mateix, amb 18 anys. Tot i que migració postnupcial a can Marroig ferat els coneguts Beach Clubs, que, bem que estimes el camp i el con- fórem nosaltres els que proposàrem (Formentera). Com per tot arreu, com pebrassos, a l’hivern, prolife- tacte amb la ruralia. Què t’agrada aquest curset, fou una persona en la crisi ha afectat també l’anellatge, ren per tot arreu, arrancant de ple fer a foravila? Ets un bon pagès? especial qui va creure en el projecte amb una davallada total de finan- en ple el que hauria d’ésser de tots: Has mamat del terròs? i s’encarregà d’organitzar-ho tot. En çament, fent impossible qualsevol les nostres estimades platges (Nota Santi Catchot va ser el que va venir tipus de contractació de personal ex- Bé, jo som una espècie d’híbrid, ja de l’entrevistador: pebrassos és com des de Menorca per formar-nos, i des pert qualificat per a realitzar estudis. que la major part de la meva famí- s’anomenen els bolets Lactarius san- d’aquí vull aprofitar el moment per El resultat final és un brutal retro- lia, amb la qual manteníem un fort guifluus a Eivissa). donar-li les gràcies. En aquell curset cés en els nivells de coneixements lligam, sí ha viscut directament del EB: Quins creus que són els ma- participaren com a formadors altres que s’havien assolit. Personalment camp o de la mar, amb tot l’esforç jor problemes o impactes ecolò- anelladors experts de Menorca i tam- ho venc portant a terme gairebé des que això comporta. La meva família i gics que han patit o pateixen les bé en Santi Costa de Formentera. Els del principi. Ja van 20 anys i, actual- jo vivíem en un entorn urbà, del tu- Pitiüses? mallorquins ens deixàreu una mica ment, no m’ocupa gaire temps. risme, tot i que sempre vàrem tenir oblidats... He, he. un bon hort carregat d’hortalisses La massificació estiuenca és un dels EB: També coordines les tasques i fruiters. No em consider un bon majors problemes que té l’illa, ja que EB: Quin sentit li veus a l’anellat- de seguiment de la gavina corsa pagès, ja que ha estat recentment tots els serveis bàsics queden col· ge? Per què decidires formar-te (Larus audouinii) a Eivissa. Ens quan m’he tirat als terrossos de veri- lapsats, i a més a més comporta com a anellador? Té sentit l’ane- pots fer cinc cèntims de en què tat, i és més dur i complicat del que una depreciació accelerada dels mit- llatge avui en dia? consisteix? pareix. Enyor els coneixements del jans tant materials com humans: no En un primer moment veia l’anellat- Consisteix, tal com es fa a la resta meu pare, qui manejava el camp i la es poden gestionar els fems que es ge com una finalitat en sí mateixa, del arxipèlag, en detectar la ubicació pesca en total harmonia. generen, les aigües residuals brollen oblidant que només es tracta d’una de les diferents colònies de cria als arreu, els hospitals amunteguen llits EB: Ens pots recomanar una ruta eina més per a aprofundir en l’estu- illots per, a continuació, portar a ter- al mig dels passadissos d’urgènci- rural per veure camp o un redol di de les aus. La decisió de fer-me me el recompte de nius de la forma es… pel qual tenguis un apreci espe- anellador ve, lògicament, lligada a la més ràpida possible. S’intenta realit- cial? EB: Hi ha alguna espècie inva- inquietut d’observar les aus de més a zar-ho abans de l’eclosió, fet que es sora que doni especials proble- prop i saber com es podia treure més produeix a finals de maig, i miram de Em resulta complicat triar-ne un mes a les Illes? Per què? Quines profit d’aquestes captures, arran de disposar de la col·laboració del ma- en concret... Qualsevol zona des són les accions prioritàries que l’anellatge tradicional. La irrupció jor nombre de persones possible. Les Amunts, com es Corrals d’en Guillem, s’haurien de dur a terme? de les noves tecnologies, dins del gavines ens ho posen molt fàcil, una es Canyaret, Cala Aubarca, Cala d’en marcatge d’aus, aporten ara dades vegada coneguda la seva biologia re- Sardina... o la zona de Cala d’Hort i A part de tenir un bon grapat de de major qualitat en alguns casos, productora, al contrari del que pas- Salines al sud d’Eivissa. Però em de- plantes invasores, als darrers anys, especialment pel que a fa a rutes sa amb la gavina de cames grogues. cantaré per una ruta litoral que dis- concretament deu, es detecta per garcia migratòries o àrees de distribució, Com dins el seguiment i control de corre entre es Port des Torrent i les primera vegada la presència de serps però encara resulta limitat per a aus la gavina corsa s’han estat realitzant Platges de Comte, passant per Cala a les illes, principalment Hemorrohis david de mida mitjana o gran, lligat al alt a la vegada anellatges amb anelles Bassa, boscos de savines o sa Torre hippocrepis i Rinechis scalaris. A dia cost que suposa qualsevol estudi em- PVC color blanc de lectura a distàn- d’en Rovira , una bona excursioneta d’avui es troben esteses per bona la seu del GEN per entrevistar-ne el notable era en Miquel Roldán, curi- prant aquestes noves tècniques. Per- cia, juntament amb la metàl·lica tra- que ens mostra els encants del illots part del territori illenc i presenten un seu president i saber què feia aquell ós personatge gran coneixedor dels sonalment, encara estic a favor de dicional, les noves tecnologies ens de Ponent, agradable sense cap ti- problema social i ambiental real: el grup poc conegut. El local va resultar escarabats, i d’altres com l’agent fo- l’anellatge tradicional, tot i que hem permetran aviat obtenir molta més pus de desnivell i apte per a tots els rebuig de la gent i el futur incert pel ser el pis de José Ramón Balansat, restal Jordi Monterde. Record aque- de tenir present sempre un objectiu informació amb manco esforç. públics; això sí, cal evitar els mesos qual passen les nostres estimades president del GEN, i a sobre del mo- lles reunions dels dijous vespre on es establert, per petit que aquest sigui, estiuencs, perdria tot el seu encant. sargantanes endèmiques. Una pos- EB: I també coordines el segui- ble de la sala hi havia unes caixes xerrava d’accions, actuacions, pro- evitant així que se’ns acusi d’anellar sible actuació seria establir un con- ment de gavina de cames gro- Pocs racons queden a l’illa sense ex- amb fitxes de Safari Club com les postes... El meu amic Costera i jo hi per anellar. trol real sobre qualsevol tipus d’im- gues (Larus michahellis) i dones plotar, però ses Balandres, als Amunts que jo tenia. anàvem des de sant Antoni amb una portació de productes agroforestals EB: Ets coordinador de l’anellatge suport al seguiment de corb marí d’Eivissa, és un d’aquells llocs que no vespa. És allà on conec per primera procedents de àrees de risc, princi- Com ja vos he explicat, va ser el que es fa a les Pitiüsses i de les (Phalacrocorax aristotelis). deixen indiferent a ningú. vegada el meu amic Oliver Martínez, palment Andalusia. 1991 quan contact novament amb el campanyes de migració a l’illa de amb qui, des de llavors ençà, com- Això ja es massa coordinació! Re- EB: Eivissa, com la resta de les GEN; però aquesta vegada mitjan- sa Conillera i a la finca pública de EB: Amb dues criatures petites, partim aventures i desventures de la sulta que durant uns anys es realit- nostres illes, ha sofert molts çant el ja format Equip de Natura, on can Marroig. Quant de temps fa com pots compaginar l’estudi i vida. zaren campanyes de marcatge amb canvis en 70 anys. Ens pots co- vaig anar a parar precisament per la que ho fas, que comporta aques- gaudi de la natura, la feina i la PVC color taronja, les quals vaig mentar quins són els canvis més inquietut d’un jove que tenia ganes EB: Sabem que, a una edat bas- ta feina i quin temps t’ocupa? família? Hi ha temps per a tot? de fer més coses. tant primerenca, un grup de qua- coordinar participant activament en dràstics que hi has observat en tre al·lots eivissencs vos formà- Bé, això de coordinador a vegades els anellatges a Eivissa i Formentera, els darrers 15 anys? He, He. Realment no queda molt de EB: Qui formava ja part d’aquest em fa vergonya, ja que l’activitat també com a part de la meva profes- temps, i qualsevol coseta, per petita reu com a anelladors. Qui éreu i Respecte dels darrers 15 o 20 anys, grup? d’anellatge a Eivissa, a dia d’avui, sió. És però una activitat que forma que sigui, resulta un món. Es trac- com vàreu poder formar-vos? jo sempre dic una cosa, tot i que se- està sota mínims. Com a anelladors part del passat. A dia d’avui no es ta d’aprofitar els minuts al màxim, Record que, a l‘any 1991-1992, gueix passant. Abans, a l’illa hi ha- Bé, com a proposta, dins de l‘Equip en actiu només quedam n’Oliver i jo porta a terme cap tipus de control sense oblidar que la mateixa feina l’Equip de Natura el formaven els seus via un canvi radical a l’hivern, quan de Natura sorgí la necessitat de cre- mateix. Els anys daurats de l’ane- o campanya de seguiment de la ga- m’ofereix aquest contacte directe di- creadors, els biòlegs Bartolo Planas i quedava deserta de visitants i com ar un grupet d’anellatge a Eivissa. llatge a les Pitiüses han coincidit amb vina de cames grogues, almanco a ari amb la natura. Estic reaprenent a Jaume Estarellas, a més d’un grup a tresor per ser gaudida pels resi- No ho record molt bé, potser érem les campanyes de Piccole Isole por- Pitiüses. Quant al corb marí, lògica- gaudir de la natura de la forma més d’aficionats en altres matèries. Molt dents. Avui dia aquesta diferència

38 - EB34 EB34 - 39 bàsica i senzilla, potser la millor. Mai he tingut cap problema en col· dins d’un espai natural protegit? laborar amb persones d’altres orga- EB: A Eivissa els pagesos també Buff! No les podria comptabilitzar. nitzacions que tenguin interès amb són mariners, el lligam terra-mar Però la darrera, aquest agost: una Quadern de camp l’illa d’Eivissa, com per exemple la és més estret que a illes grosses festassa privada, amb foc inclòs en SEO o investigadors. També podrí- Per Steve Nicoll com Mallorca. T’estira la mar? un indret forestal. em citar aquí un altre bon amic meu, Mosquiter verdós, Philloscopus trochiloides Sí, sí, és ben cert. Jo mateix no con- en David Garcia, qui contagia la seva EB: Com veus els espais naturals Jun S’observa un exemplar de pa- cebria viure en un indret sense la passió i ganes de fer coses. protegits avui en dia, respecte a 12 ràsit coapunxegut (Stercora- mar. De fet, al llarg de l’entrevista fa set o vuit anys? Quines man- rius parasiticus) prop de Ca- EB: Ens conten que t’encanta el lligam terra-mar sorgeix repetida- cances hi veus? brera. Pareix ser un individu de fase anar de festa a l’estiu i submer- obscura immadur de segon any. ment. Forma part de la vida quoti- gir-te en les nits eivissenques, la Només vull dir que el principal es- Aquesta espècie és raresa a Balears i diana. Ibiza que es ven al món (mode pai natural d’Eivissa i Formentera, hi ha poques cites al Mediterrani. Mi- EB: Si has d’escollir, tries un iot/ ironia ON). ses Salines, cada vegada pateix més quel Mc.Minn. llanxa o un llaüt? pressió i més visitants, per tots els Ui! La festa! Això és pels qui no te- Jun Se confirma per primera vega- seus cantons de terra i mar. Aquesta pregunta és molt fàcil de nen família. La nit d’Eivissa discorre 20 da a Formentera la cria del bec respondre: un llaüt, sens dubte, i, a en un univers paral·lel als residents. EB: Quin percentatge de turistes d’alena (Recurvirostra avoset- ser possible, amb motor i vela. Jo m’estim més submergir-me a les que visiten l’illa creus que coneix ta), concretament una parella amb 4 nits de les festes de Sant Agustí, i/o valora els valors naturals de polls. Aquesta espècie ha experimen- EB: La teva col·laboració amb al- tat un notable augment a Balears en quan puc escapar-m’hi. l’illa i no només les postes de sol tres ornitòlegs en el seguiment els darrers anys des de la primera a un chill out? d’espècies va més enllà del GEN, EB: En el desenvolupament de la confirmació de cria a Mallorca el del GOB i de l’administració. Amb teva tasca d’agent (AMA), quan- Mal de dir… Pocs, tot i que n’hi ha 1984. quines altres organitzacions tens tes festes de bogeria i descontrol molts que tot i conèixer i valorar els Ago S’anella un poll volander de ro- vincles? heu paralitzat sobre les dunes o seus encants naturals arriben a l’illa pit (Erithacus rubecula) a Son motivats per l’Eivissa nocturna. No 04 Creus (Banyalbufar, Mallorca). som sé si m’explic. Ja és el tercer any consecutiu que EB: Quina relació tens amb el s’anellen polls d’aquesta espècie, GOB Mallorca? I quins projectes abans estrictament hivernant, al ma- Set A la campanya d’anellament de Senyoreta, Aegithalos caudatus teix lloc. Steve Nicoll, David García, teniu en marxa conjuntament? migració postnupcial duita a Gemma Carrasco i Biel Bernat. 25 terme a l’illa de l’Aire es captu- Les relacions amb Mallorca i les al- ra un exemplar de mosquiter verdós tres illes sempre han estat compli- Ago Al transcurs d’una jornada (Phylloscopus trochiloides). Si el Co- cades. Llevat de les trobades orni- d’anellament a la Font de Son mitè de Rareses accepta aquesta cita 22 Creus (Banyalbufar) s’anella un tològiques interinsulars, són pocs serà la primera per a Balears i una de exemplar adult de senyoreta (Aegit- els projectes comuns que es porten les poques d’Espanya. Aquesta espè- halos caudatus). Encara disposam de cie cria a Europa nord-oriental a més a terme, a excepció del SAC, gran poca informació d’aquesta espècie, de a Sibèria i al Caucas, per llavors invent que necessita una nova em- que ha colonitzat recentment la part passar l’hivern al sud-est asiàtic i al penta, almanco a Eivissa. Un altre occidental de la serra de Tramunta- subcontinent indi. SOM (Societat Or- projecte interinsular en què varem na. Steve Nicoll, David García i Gem- nitològica de Menorca). treballar gustosament, i que pareixia ma Carrasco. perfecte, va ser l’atles d’hivernants. Però, malauradament, aquest esforç Ago La migració postnupcial co-

mença amb l’observació d’un steve nicoll de molts s’ha perdut amb la conse- 24 fuell de collar (Eudromias mori- güent desmotivació dels seus parti- nellus) al Salobrar de Campos. Al cipants, per raó del seu coordinador dia següent s’observen dos individus principal. Una pena. En canvi sí s’ha al mateix lloc. Cada any són més ha- d’agrair l’ajut i paciència que m’han bituals les cites en migració d’aques- mostrat tant en Manolo Suárez o en ta espècie, raresa a Balears. Lalo Pere Garcias, al seu moment, com a Ventoso i Susana Quintanilla. principals coordinadors de l’anella- ment a Balears. • Set A l’aeroport de Palma s’obser- ven dos exemplars més de fuell 04 de collar (Eudromias morine- llus). Jose Luís Martínez.

Set A s’Albufera de Mallorca es po- den veure al mateix dia 3 rare- 20 ses: un exemplar d’ànnera ca- nyella (Tadorna ferruginea) i una llambritja de bec vermell (Hydro- progne caspia), ambdues rareses a Balears i, finalment, una raresa naci- onal, una guàtlera maresa (Crex

garcia crex). Maties Rebassa i Martin Ho- ney. klahr barbara

david Adult i pollets de bec d’alena, Recurvirostra avosetta

40 - EB34 EB34 - 41 z uñ o m toni Milana, Milvus milvus

En la conservació del nostre patrimoni natural, tu ets la peça clau

Fes-te del GOB

Visita www.gobmallorca.com i uneix-te a nosaltres

Es Busqueret, i molts altres continguts ornitològics a www.gobmallorca.com/ornitologia