Can Vairet I Son Flor Maneig De Residus a Son Reus I Població De
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Es Busqueret Número 34 Revista de divulgació ornitològica Tardor 2013 Naturalisme Aucells en el cel de la nit Un racó per descobrir Can Vairet i Son Flor Actualitat Maneig de residus a Son Reus i població de gavina a Sa Dragonera Es Busqueret - Publicació trimestral gratuïta del GOB (Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa) - DL:PM-1937-2004 - ISSN:1889-4275 - www.esbusqueret.com - DL:PM-1937-2004 ISSN:1889-4275 de la Naturalesa) del GOB (Grup Balear d’Ornitologia i Defensa gratuïta Es Busqueret - Publicació trimestral Viatge El vol de les aus Urdaibai Aerodinàmica A través de l’objectiu - Una imatge de natura Sumari A través de l’objectiu Naturalisme 2 Far estel·lat 20 Aucells en el cel de per Antoni Cladera la nit Far estel·lat coordina Margalida Roig per Jesús R. Jurado Editorial Big Year 4 26 per Josep Manchado El vol de les aus Es Busqueret se’n va de 5 Aerodinàmica viatge per Lluís Parpal i 28 Gemma Carrasco Escapada a Urdaibai per Cati Artigues i Toni Muñoz Un racó per descobrir Aquí què hi veus? 9 Can Vairet i Son Flor L’arpella cendrosa per Miquel Àngel Mairata 33 per Pere J. Garcias Actualitat Més que aucells 12 Maneig de residus a 34 Crocus Son Reus i població cambessedesii de gavina a Sa per Cristina Fiol Dragonera per Jose Manuel Igual i Entrevista Giacomo Tavecchia 36 Esteban Cardona per Rafel Mas Identificació 18 Els coablanques Quadern de camp per Joan Miquel González 41 per Steve Nicoll Es Busqueret Revista de divulgació ornitològica de les Illes Balears Fotografia de portada: Número 34 - Tardor 2013 - Publicació gratuïta. Vitrac barba-roja, www.esbusqueret.com - [email protected] Saxicola rubetra Autor: Miquel À. Mairata Edita GOB - Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Natu- ralesa Manuel Sanchís Guarner, 10 - 07004 Palma Nikon D700, 32mm. 601 segons a f8, ISO 200. www.gobmallorca.com - [email protected] CEF Silver medal at Spanish Andorran Circuit 2013 Antoni Cladera Barceló Editor (Palma, 1967). Des de 1993 residesc a Manuel Suàrez Ciutadella de Menorca. Sóc membre actiu Un capvespre del mes de gener, fent proves com a beta tester de l’aplicació Comitè editorial d’AFONIB i AEFONA i soci del GOB. Em vaig Cati Artigues, Cristina Fiol, Lupe Suárez per mòbils Photopills, amb una lluna gairebé plena i un cel fantàstic, vaig decidir iniciar a la fotografia a l’edat de 15 anys. Des Revisió lingüística quedar a fer quatre fotogrames nocturns del far de Favàritx, des d’una localit- de fa 9 anys impartesc cursos de fotografia. Magdalena Prohens zació diferent (cosa difícil)... Sóc un enamorat de la natura de Menorca, del seu paisatge, de la seva tramuntana i de Disseny i maquetació La lluna, situada a la dreta i fora del fotograma, em donava una llum amb Toni Muñoz la seva fauna i flora. Intent captar la bellesa volum, tot i que un poc dura. La utilització d’una cartolina negra va minvar l’ex- d’aquesta illa tant en color com en monocrom, També han col·laborat a aquest número: cés de lluminositat del cel, i així vaig poder captar alguns estels que envoltaven Jaume Adrover, Juanjo Bazán, Esteban Cardona, Antoni Cladera, Gemma Carrasco, David García, tant de dia com de nit.... Pere J. Garcias, Joan Miquel González, José Manuel Igual, Jesús R. Jurado, Barbara Klahr, Miquel el far. Àngel Mairata, Josep Manchado, Oliver Martínez, Lluc Mas, Rafel Mas, Steve Nicoll, Lluís Parpal, Margalida Roig, SOM, Giacomo Tavecchia, AFONIB. En aquest cas m’arrisc a gairebé fer cas omís de la regla de l’horitzó, ja que DL: PM-1937-2004 ISSN: 1889-4275 el far i la roca de l’esquerra conformen un equilibri que fa passar desapercebut Prohibida la reproducció no autoritzada, total o parcial, amb finalitat comercial. aquest detall. 2 - EB34 EB34 - 3 Editorial Anatomia de les aus Quan els ornitòlegs illencs vi- bem que l’home ha provocat efec- nous colonitzadors de fora-vila no atjam al continent, qualsevol d’ells, tes ambientals negatius, extincions dediquen gaire esforç a mantenir-lo ens agrada observar aus de gran en- incloses, practicant l’agricultura i la en bones condicions. Mentrestant, vergadura, tant és si són rapinyes, ramaderia. Per l’altra, veiem com s’acumulen evidències científiques El vol de les aus (III) grues (Grus grus) o grans estepàri- moltes espècies s’han adaptat bé que mostren com els aucells lligats es. Si veiem esbarts grossos millor al mosaic que conformen els espais als medis agraris tenen cada vegada encara i, si podem fer-ho a hàbitats agraris insulars. El professor Joan més problemes de conservació. Què extensos, el sentiment de satisfacció Rita, botànic de la Universitat de les deu haver significat per a moltes es- naturalística està garantit. Illes Balears, recorda que més d’un pècies la pèrdua de desenes de mi- Aerodinàmica terç de les plantes de Mallorca estan lers de figueres a Mallorca? I el tan- Les illes són diferents, els atrac- lligades a aquests hàbitats; així, idò, cament de desenes d’explotacions tius naturals tenen una altra escala bona part de la fauna illenca actual ramaderes de Menorca? Per Lluís Parpal i Gemma Carrasco i els ornitòlegs continentals solen en depèn més o menys. apreciar-los. Per poc observadors Edat avançada dels pagesos, que siguin, detecten aviat l’alta den- El territori mai ha tengut una elevats costos de producció, preus sitat de pagofigos (Muscicapa striata) foto fixa ens diuen els geògrafs, però baixos, especulació… i a pesar d’això o busquerets de cap negre (Sylvia com a societat cal respondre una hi ha motius per a l’esperança. Per melanocephala) i se sorprenen que pregunta urgent: mereix conservar- una part sorgeixen noves iniciatives siguin presents fins i tot als hàbitats se el paisatge i la fauna més o manco agràries que parteixen de les bones més inhòspits. Quan ens comenten tal com és, ens agrada el darrer fo- pràctiques ambientals. Per una altra, carrasco que han observat molts de xorics tograma? Si la resposta és sí, haurí- veiem com pagesos de tota la vida (Falco tinnunculus), sebel·lins (Bur- em de resoldre aviat dues qüestions: reconverteixen les seves finques per GEMMA hinus oedicnemus) o traquets (Saxi- com frenar l’expansió urbanística i de a fer-les més sostenibles. cola torquata) sovint ho fan dema- quina forma es mantenen els espais En els darrers anys els GOB nant-nos: és normal?. Ben pensat, agraris vius i productius per a l’home illencs també hi han fet la seva con- potser ho sigui un poc, sorprenent. i la majoria d’espècies. tribució amb diversos projectes de Fullejant l’Atles dels Aucells Ni- Hem de recordar que, tot i el custòdia del territori. Així, es promo- dificants de Mallorca i Cabrera 2003- canvi de cicle econòmic, es continua uen i comparteixen usos i coneixe- 2007 veiem que fins a 19 espècies depredant territori: Mallorca ja ha ments agraris tradicionals. A més, nidifiquen al 78% de les quadrícules. urbanitzat el 6,5% de la seva super- els acords de custòdia permeten mi- El busqueret de cap negre és l’exem- fície (240 km2), Eivissa supera el 7% llorar les condicions ecològiques de ple més exitós d’aquesta adaptació, i Menorca s’acosta al 5’5%. La terra les finques, ja que en conserven o ja que n’ocupa el 93%. La densitat segellada a Mallorca és equivalent a n’augmenten la biodiversitat. de certs aucells hivernants, tot i les l’extensió de 3 vegades l’illa de For- També hi ha dades que indiquen fluctuacions anuals, sembla també mentera (o 24 vegades Cabrera!) i es que alguna cosa va pel bon camí: la astoradora. Si l’Atles dels Aucells hi- preveu la urbanització d’uns 50 km2 superfície agrària en explotació eco- vernants de les Illes Balears arriba a més cap al 2015. Els darrers 50 anys lògica a les Illes Balears creix, i molt, Als dos primers capítols varem rents per a moure’s entre les taques Aerodinàmica veure la llum potser quedarem bo- hem consumit 1,27 Ha cada dia. Es conèixer com es propulsen i quines forestals ara aïllades, quan abans es i ha arribat a les 30.000 Ha i els 700 cabadats amb alguns resultats. En diu aviat. són les estructures que permeten a movien sempre dins el bosc. En aquest capítol, per acabar operadors. Que aquesta progressió les aus volar, però encara hi ha mol- amb la mecànica del vol parlarem tot cas, hi ha prou raons per valorar A principis del segle XX trobem Com més s’ha edificat, més pa- continuï i que el camp faci la seva tes incògnites en aquest fascinant de l’aerodinàmica i ens demanarem: aquestes abundàncies passejant a els primers aeroplans que volen amb gesos hem perdut. Fa sols un segle, funció ecològica depèn, en gran me- món del vol. No té res a veure el per què i com volen les aus? com se peu amb uns prismàtics. èxit. El somni de volar començava a el 70% de la població de Mallorca sura, del criteri que aplicam cada un vol d’un ropit amb el d’un virot, ni la les poden arreglar per quedar sus- fer-se realitat. Des d’aleshores ençà, El clima, els substrats, la con- treballava al camp, ara n’és just el nosaltres quan fem la compra. Triar forma que l’evolució ha donat a un peses a l’aire i no caure? Una acció els dissenys i prototips han evoluci- mussol reial si la comparem amb la aparentment complicada, com és el dició insular i l’acció humana des de 2%.