http://seneca.uab.es/hmic

Les eleccions de 1990 a l’opština de Doboj (Bòsnia i Hercegovina)

per Virtuts Sambró i Melero

Director del Treball: Pr. Dr. Francisco Veiga Rodríguez Data: 3 de juliol del 2003 Universitat Autònoma de Barcelona

Í N D E X

Introducció 1

Iugoslàvia 1990 5

Bòsnia i Hercegovina: la sisena república 22

Bòsnia i Hercegovina el 1990 34

Doboj, una opstina bòsnia 45

Doboj 1990: vida comuna i campanya electoral 65

Les eleccions a Doboj: partits i candidats 80

Les eleccions a Doboj: resultats 105

La Unitat electoral de Doboj 120

Conclusions 137

Dificultats de la recerca 146

Bibliografia i fonts 150

Documents 156

2

Introducció

3

Corria l’any 1990, el mur de Berlín feia escasament uns mesos que havia caigut, l’Europa de l’Est, a poc a poc, deixava d’existir, els règims dels diferents països que l’havien format es desmoronaven com un castell de cartes i el sistema electoral democràtic donava pas a l’esclat d’una multitud de partits amb les combinacions ideològiques més pintoresques encara que totes tenien un patró a seguir: la democràcia occidental, malgrat tot, els enfocaments, angles i matisos eren molt variats i anaven des dels nacionalismes a un simple maquillatge estètic dels antics partits comunistes.

Iugoslàvia semblava el país que menys hauria de patir la transició del socialisme al capitalisme. Al llarg dels 35 anys de govern del mariscal Tito i, sobretot, en els posteriors a la seva mort (1980) s’havien anat introduït canvis legals, alguns fins i tot constitucionals, dins del camp econòmic que l’havien dut a una obertura cap el mercat lliure, en primer lloc, i a l’aparició del sector privat, en segon. Mantenia des de feia anys relacions amb el Fons Monetari Internacional i just un any abans el nou cap del Consell

Executiu Federal, Ante Markovi} , havia començat a aplicar uns plans de reforma d’acord amb aquest organisme. Per acabar de tirar-los endavant només li calia un canvi d’escenari polític que les eleccions que es proclamaren per a aquell any, després del fracàs del XIV Congrés Extraordinari de la Lliga dels Comunistes Iugoslaus en tirar endavant una política de caire continuista, semblaven poder-ho fer possible.

Precisament en aquest treball es mostrarà una anàlisi del que van ser i van suposar aquestes eleccions a una op{tina 1 bosniana, a la de Doboj, realitzades el 18 de novembre de 1990, intentant esbrinar què va passar i per què, com va anar la campanya electoral,

1 Unitat administrativa bosniana semblant a les nostres comarques catalanes

4 els partits que es presentaren i els resultats. Per a poder arribar en aquest punt es presentaran les característiques pròpies d’aquesta unitat administrativa bòsnia i la seva història, com també, el paper jugat dins de la república. En especial s’exposarà la darrera etapa, l’anomenada titoista (1945-1980), caracteritzada pel socialisme d’autogestió

Però per entendre-ho en la seva globalitat es revisarà per una banda la història de

Iugoslàvia en els anys vuitanta del finit segle XX, i per altra el paper de Bòsnia dins d’aquesta en el titoisme per a detallar-se més tard aquesta última dècada, la immediata a les eleccions, dins la citada república. Es passarà revista als principals esdeveniments i als personatges que adquiriren protagonisme i deixaren petjada.

Alguns conceptes que s’utilitzaran al llarg del text requereixen certes explicacions que tot seguit passaran a donar-se, per a poder ser més entenedor el contingut.

Dins dels conceptes de caràcter ètnic, quan es parla de serbis es refereix a gent nascuda a Bòsnia de religió (practicants o no) o de tradició ortodoxa, mentre que quan se cita els croats ho són de la catòlica. Els musulmans és més clar, però en algun moment se’ls anomena bo{njak vol dir que pertanyen a l’islam i geogràficament són nascuts a

Bòsnia. De vegades això s’especifica i de vegades no.

Un altre concepte a definir és el de “propietat social” , terme econòmic que es refereix a les empreses, etc que tenen per propietaris a la societat, segons les lleis de l’autogestió i que avui en dia estan donant molts mals de cap a l’hora de la privatització, doncs és difícil de precisar el terme “social”: ¿es tracta dels treballadors directament implicats en

5 les unitats de producció autogestionàries o de tot el poble?, només queda clara la seva diferència amb la propietat estatal que tenien la resta de països de l’Europa de l’Est i la pròpia Iugoslàvia

En tercer lloc tindríem el problema de la diferència entre els termes bosnis

“dr`avljanstvo” i “nacionalnost” . El primer es podria traduir literalment per “estatalitat”, però en realitat, es tracta del nostre de “nacionalitat” com s’especifica en documents com el passaport, mentre que el segon que, al peu de la lletra vol dir “nacionalitat”, en realitat no té equivalent entre nosaltres i vindria a ser com si les autonomies i nacionalitats de l’estat espanyol tinguessin la seva nacionalitat a part de l’estatal. A Iugoslàvia aquesta

última era més important que la “estatalitat” iugoslava comuna com ja es demostrarà.

Per acabar s’ha de dir que les conclusions a les quals s’arribarà al final són provisionals a manca d’un estudi i anàlisi profunds de les eleccions a tota la República de Bòsnia, cosa que es durà a terme en un proper treball. Fins aleshores Doboj, escollida per la seva especificitat urbana, amb importants voltants rurals, i composició poblacional multiètnica, serà la mostra a tenir en compte fins llavors.

Barcelona 6 d’abril de 2003

6

Iugoslàvia 1990

7

El 1990 a la República Federal Socialista de Iugoslàvia, s’havien de celebrar aquell any dos esdeveniments aparentment normals dins les línies de la política iugoslava del moment: el XIV Congrés Extraordinari de la LCI 2, tenint com a punt de partida la delicada situació de l’Europa de l’Est, i les eleccions de delegats als parlaments republicans i als consells comarcals, com era habitual cada quatre anys. Ningú sospitava que no es realitzarien de la manera habitual i, molt menys, que amb elles es jugaria el destí i la mateixa existència de l’estat iugoslau

L’herència titoista

Feia 10 anys de la mort del mariscal Josip Broz “Tito”, creador amb altres companys, de la Iugoslàvia posterior a la 2a. guerra mundial, i qui havia dirigit la política del país de forma personal però permetent una certa autonomia i autogestió, en els camps de la política i l’economia, sempre que es respectessin les regles de joc establertes per ell i els seus íntims, especialment Edvar Kardelj, ànima de la constitució de 1974, on quedava establerta la fórmula successòria: la presidència rotatòria anual, per la qual es substituia la presidència vitalícia del mariscal. Cada any, i per torn, el representant d’una república

(total 6) o d’una província autònoma (Kosovo i Voivodina) representava la màxima autoritat del país.

Però la cosa no era tant senzilla. De seguida es demostrà a la pràctica que el govern quedava en mans del president del Consell Executiu Central, substitutori del Consell de

Ministres des de la constitució de 1953 i escollit per a un mandat de 4 anys. El 1990 el càrrec era ostentat pel croat Ante Markovi} i la presidència de la presidència col·lectiva

2 Lliga dels Comunistes Iugoslaus, denominació oficial del partit comunista iugoslau des de 1963

8 es trobava a les mans de l’eslovè Janez Drnov{ek. El primer ocupava el seu càrrec des de

1988, posteriorment a la dimissió de Branko Mikuli}, bosnià croata. Ambdos intentaren conjuntament aplicar un pla de reformes per a implantar de forma definitiva una sèrie de canvis en l’economia per a la qual cosa s’havien posat a mans del Fons Monetari

Internacional i del Banc Mundial després d’una etapa de dissensions entre aquests organismes i el govern iugoslau. Semblava que la qüestió s’encaminava bé: la hiperinflació cedia a la baixa, el dinar era moneda convertible (lligat al marc alemany), es liberalitzaren les importacions i es donà el primer paquet de lleis regulatives de la privatització. Però les circumstancies polítiques, tant de l’interior del país com de l’exterior, no afavorien la marxa empresa pels dos homes.

En la dècada dels anys 80 s’havien posat a prova els mecanismes per a la continuïtat de la política iugoslava després de la mort de Tito, però els resultats foren totalment contraris als que es podien esperar. Entre les causes es poden trobar de properes i llunyanes però a la fi es conecten unes amb les altres i es podrien concretar en quatre grups:

a) la crisi econòmica

b) el desenvolupament desigual entre repúbliques

c) la discussió entre centralisme i federalisme

d) els antagonismes anomenats “ètnics”

a) la crisi econòmica:

Aquesta començà en vida de Tito, fruit d’una errònia posta en marxa de l’autogestió obrera i la propietat social, un aprofitament equivocat dels recursos naturals, un massa

9 controlat sector privat, la por a les reformes anomenades “liberals” del 1965, cara a una obertura al mercat lliure, i que foren tirades enrera,... etc. A tot plegat caldria afegir la primera (1973) i segona (1979) crisi del petroli que afectà de ple a Europa en especial i al món en general. Com a resultats es podrien citar el perenne balanç negatiu de la relació entre importació-exportació, un desigual desenvolupament interrepublicà, un sobreexcés de llocs de treball que, malgrat tot, no frenaren l’augment de l’atur, uns sous sobreinflats i una inflació de preus que minvava el poder adquisitiu del sector obrer, i per acabar una divisa en devaluació constant que provocava, junt amb els altres factors citats, la necessitat de crèdits exteriors, obtenint com a resultat el temut deute extern. Els governs post-titistes ( Latinka Perovi}, Mikuli}, etc.) actuaren amb recel davant d’aquesta situació, de vegades acceptant l’ajut exterior, de vegades rebutjant-lo.

Així s’arriba al 1990 quan, com ja s’ha esmentat, el president de la presidència,

Drnovsek, i el cap del Consell Executiu Federal, Markovi} , entren en serioses relacions amb el Banc Mundial i el FMI, que durà a l’aplicació d’un auster paquet de mesures

(reducció de llocs de treball, de les importacions, regulació dels preus i dels salaris, etc) que començava tot just a donar el seu fruit en aquest any

b) el desenvolupament desigual entre repúbliques

Les sis repúbliques que formaven Iugoslàvia no havien tingut un passat comú.

Croàcia i Eslovènia havien pertangut a l’imperi austro-húngar, Sèrbia i Macedònia a l’imperi turc, Monte Negro dins d’aquest imperi havia tingut la seva autonomia i Bòsnia i Hercegovina passà del turc a l’austro-húngar on tingué un estatus especial ( corpus separatum ). La 1a. Guerra Mundial acabà amb els dos imperis i això afavorí especialment a Sèrbia, separada de l’imperi turc bastant abans del conflicte i que

10 arribaria a dirigir el Regne dels Serbis Croats i Eslovens, i després la 1a Iugoslàvia, denominacions geopolítiques que abrasaven més o menys els territoris citats i cronològicament situades en el període d’entre guerres en el qual es dugué a terme la industrialització minsa i desigual, afavorint a Croàcia especialment; però, en realitat, s’haurà d’esperar a l’acabament del segon conflicte mundial per a poder parlar veritablement d’aquest fenomen econòmic, quan el Partit Comunista Iugoslau (des del

1953 Lliga dels Comunistes Iugoslaus) agafi les regnes del poder i instauri l’economia planificada.

Serà llavors quan començarà la desigualtat del desenvolupament de les 6 repúbliques i les 2 províncies autònomes Croàcia, Eslovènia i Voivodina, amb una certa experiència industrial anterior, passaran al davant, Sèrbia els seguirà a certa distància, Bòsnia, amb un passat industrial artesà, junt amb Macedònia, Monte Negro i Kosovo, cap d’elles amb experiència anterior, formaran el grup dels menys desenvolupats. Les diferències econòmiques entre els dos grups s’anirà engrandint amb els anys i provocarà dins del marc constitucional de 1963, la creació del FADURK (Fundació per a l’Acceleració del

Desenvolupament a les Repúbliques Menys Desenvolupades i Kosovo) segons la qual les repúbliques més desenvolupades pagaven una quota, a través de Belgrad, per ajudar a les menys. Això va crear un recel entre els dos grups en especial quan es va veure clar que el sistema no funcionava, les inversions a les àrees més deprimides duplicaven produccions d’altres zones o eren monstruosos combinats industrials o miners que només feien que treure els recursos naturals cap a altres arees del país sense deixà gairebé petjada a la zona d’origen.

11 Les diferències el 1990 eren un abisme insalvable a menys que s’apliquessin dures mesures de reestructuració econòmica a les àrees “afavorides” pel FADURK

c) La Discussió entre federalisme i centralisme

Si una cosa va caracteritzar la Iugoslàvia de Tito va ser la continua pressió entre aquests dos conceptes polítics. El mariscal i el seu grup de comandament volien una fórmula quasi impossible: donar els màxims poders a cada república, però a la vegada mantenir el monopoli polític a través del partit únic i la presidència vitalícia.

El sistema constitucional iugoslau havia mantingut a ratlla a les repúbliques i províncies a través del paper secundari de la cambra que les representava. Però la situació canvià quan la constitució de 1974 donà total protagonisme a la Cambra de les

Repúbliques i Províncies i creant la presidència rotativa. Especialment fou favorable per a Kosovo i Voivodina que ara tenien el mateix pes polític que una república i bàsicament es diferenciaven d’aquelles en no poder accedir a la secessió.

Per altra part, i després de la crisi d’inicis dels 70 que se citarà en el proper apartat, en la dècada dels 80 es definiren al respecte una sèrie de polítics que es trobaven al capdamunt de les seccions republicanes del partit i per tant en els òrgans de poder. A

Sèrbia es començà a destacar Slobodan Milo{evi}, defensor del centralisme i la unicitat iugoslava, malgrat més tard demostrà tot el contrari; a Eslovènia Milan Ku~an, defensor dels interessos de la seva república, contrari al pagament del FADURK i partidari d’una major federalització (la federació asimètrica). No podem dir que el primer fos el representant de les repúbliques menys desenvolupades i el segon de les més riques, encara que en un principi es podria pensar així, des del començament els líders

12 republicans temien que darrera de la postura sèrbia s’amagués el suposadament enterrat, nacionalisme serbi com, lamentablement, més tard es demostrà, sobretot quan el 1986 aparegué publicat a la premsa part del Memorandum escrit per l’Academia de Ciències de Belgrad, veritable declaració de principis del nacionalisme panserbi.

d) Els antagonismes anomenats “ètnics”

Iugoslàvia amagava dins seu quatre grups ètnics: macedonis, albanesos, eslovens i un quart: els de parla serbo-croata, segons la denominació oficial de l’època. Aquest últim grup no era homogeni sinó ben al contrari, la religió marcava, i segueix marcant avui, uns antagonismes difícils de superar, sobretot després del darrer conflicte (1991-1995), malgrat que, irònicament, la majoria no són practicants i la seva religió es redueix a una sèrie de festes i costums que els diferencien als uns dels altres. Així pertanyen a aquest grup: serbis (ortodoxes autocèfals), montenegrins (ortodoxes autocèfals), croats

(catòlics) i bosni-hercegovins (majoritàriament musulmans).

Tito i el seu moviment partisà-comunista aconseguí, durant la segona guerra mundial, ajuntar a tots ells en un sol estat però això no va fer desaparèixer un negatiu llegat de nacionalismes d’arrels decimonòniques lligat a una sèrie de confrontacions bèl·liques

(aixecaments, guerres balcàniques, etc.) i vexacions (deportacions, massacres, etc.). Tot quedà amortit, silenciat, però no oblidat, en especial per als serbis. El iugoslavisme, malgrat els esforços de les dues últimes constitucions (1963 i 1974) no aconseguí calar a fons entre els ciutadans, excepte, potser, entre els bosnis musulmans.

Així es va veure en la crisi del 1970-1972. Encara que tot començà amb les reformes econòmiques del 1965 (obertura de mercats) de seguida prengué un caire polític

13 reivindicatiu de la cultura i el passat històric a Croàcia, on es formà el “maspok”

(masovni pokret) , moviment format, majorment, per estudiants universitaris i intel·lectuals que començaren demanant la diferenciació entre la llengua croata i la llengua sèrbia. S’arribà a les vagues i a les manifestacions, d’allí a la confrontació dins dels cercles interns del partit de la LCI 3 de Croàcia, entre els anomenats “liberals”

(favorables a reformes pro-occidentals) i els de la línia continuista. La situació s’estengué a Sèrbia i més tard a Macedònia i Eslovènia, en menor mesura a la resta.

Tot acabà amb profundes purgues en els quadres polítics republicans excepte a Bòsnia i Hercegovina, on les accions foren mínimes i reduïdes a certs cercles universitaris de

Sarajevo, la majoria no musulmans. Com a colofó arribà la nova constitució de 1974, una de les més llargues del món, amb un complicat sistema d’eleccions de delegats polítics i amb dos idees contradictòries centrals: el reforçament del poder de les repúbliques a la vegada que un enfortiment del control del partit únic sobre aquestes.

Els anys 80: el Post-titoisme

Amb aquests quatre punts arribem al 20 de maig de 1980, dia que mori el mariscal

Tito. Constitucionalment tot estava previst per al continuisme del sistema a través de la presidència rotativa anual assessorada pel Consell Executiu Federal, veritable conductor de la política iugoslava. Però per una banda l’economia seguia la seva pendent avall cada cop més accelerada, per altra part l’aparició de nous líders polítics al capdamunt de les repúbliques que revifaven vells antagonismes, posà els fonaments a la reaparició dels nacionalismes en qualsevol moment, i per acabar la situació mundial, i en especial l’europea, amb el bloc soviètic en plena crisi, no feia preveure que la transició iugoslava

3 Lliga dels Comunistes de Iugoslàvia

14 seria fàcil. Però des de l’exterior l’aparença era una altra, Iugoslàvia semblava el país perfecte per a la transició cap un model occidental d’estil democràtic, sobretot tenint en compte el carismàtic lideratge que havia exercit en el Moviment dels No Alineats, a més el 1984 se celebraren els Jocs Olímpics d’hivern a Sarajevo i encara que econòmicament no deixaren petjada serviren de propaganda cara a fora, fins i tot Belgrad fou candidata per als d’estiu de 1992.

Al llarg de la dècada dels 80 la situació econòmica empitjorà i els diferents presidents del Consell Executiu Federal, amb el president de la presidència de torn, no encertaren en trobar la solució adequada fins a l’arribada al SIV 4 d’ Ante Markovi} . Per altra part pujà a la presidència de la República de Sèrbia Slobodan Milo{evi} i a la d’Eslovènia

Milan Ku~an i començà la confrontació.

Esclatà el conflicte de la província de Kosovo, la zona més pobre i menys desenvolupada del país, on la crisi econòmica feia emigrar a la població, però en especial als no albanesos, majorment serbis, i això no podia ser tolerat pels nacionalistes serbis que veuen en la regió el bressol de la seva cultura, i, és clar, seria aprofitat per als fins polítics de Milo{evi} a Belgrad. Així s’aprofità el 600 aniversari de la derrota dels serbis davant dels turcs el 28 de juny de 1389 a Kosovo per a manipular la situació en favor d’aquests.

El mateix any, el 9 de novembre, queia el mur de Berlin i a Iugoslàvia corria un acudit

“guardeu els trossos que els necessitarem nosaltres”. Humor negre o presagi d’una tragèdia anunciada.

4 Consell Executiu Federal, sigles en serbo-croat

15

L’any 1990 començava a Iugoslàvia amb la celebració del XIV Congrés Extraordinari de la Lliga dels Comunistes Iugoslaus a Belgrad. Cada república i província autònoma envià la seva delegació a la capital amb la cartera plena de propostes.

El tema principal era com fer sobreviure al partit: reconvertint-lo a la socialdemocràcia, dividint-lo en dos sectors, socialista i comunista, etc. A la resta d’Europa el socialisme real desapareixia per moments i els partits comunistes entraven en fase de reconversió o desaparició. A Iugoslàvia la qüestió anava més enllà dels plantejaments ideològics, els nacionalismes ja havien aflorat, com s’ha vist, a finals dels

60 i principis dels 70, semblava que les purgues en els quadres de comandament de les seccions republicanes del partit havien estat definitives però només van servir per enfortir en la fosca una sèrie de personatges que reapareixerien amb força durant els 80 i arribarien al seu zenit amb els conflictes bèlics dels 90 i provocaran, finalment, la desaparició de l’estat iugoslau.

Aquests van ser, com ja s’ha dit, per Sèrbia Slobodan Milo{evi}, per Eslovènia Milan

Ku~an. Però també s’han de tenir en compte a Franjo Tu|man per Croàcia i Alija

Izetbegovi} per Bòsnia i Hercegovina.

Si fem una ullada ràpida a com van fer entrada en l’escena política, veurem que per a ells el XIV congrés fou l’últim mitjà que necessitaven per a fer realitat les seves idees.

Era el 1983 quan tornava a la presó l’advocat musulmà bosnià, A. Izetbegovi}, acusat de pertànyer a l’organització islamista dels Joves Musulmans, junt amb ell eren

16 detingudes 13 persones més. Se’l condemnà a 14 anys de presó, però quedaria lliure el

1988. Una de les proves presentades contra ell era el seu llibre Islamska Deklracija, on es deia defensava la idea d’un estat islàmic bosni, quan en realitat només és una exposició de les idees personals de l’autor sobre l’actual situació degradada (segons ell) de l’islam a certes parts del món (per exemple a Turquia) i l’aspiració al redreçament dels musulmans bosnis de la seva desídia respecte a la seva religió. El seu empresonament va afavorir més la tornada a la pràctica islàmica de certs sectors de

Bòsnia que no pas l’obra mateixa.

Més tard, el 1986, Slobodan Milo{evi} era escollit per a cap del comitè central del partit a Sèrbia. Només un any més tard arribava a Kosovo per a una reunió amb els caps del partit a la regió, quan se li presentà la primera ocasió de presentar-se davant de les masses com el que era. Mentres l’encontre transcorria a porta tancada, a fora una gran multitud de serbis reclamaven parlar amb ell per a presentar-li les seves queixes respecte a la situació de marginació i desesperança que, segons ells, patien a la regió. Llavors

Milo{evi} interrompí la sessió sortí al balcó i davant de tots digué la famosa frase

“niko ne sme da vas bije” (“que ningú s’atreveixi a fer-vos fora!”). A partir de llavors el líder serbi no pararà fins a aconseguir el poder a tota Sèrbia.

Així el 28 de març de 1989 aconsegueix imposar les esmenes suficients a la constitució republicana per a fer desaparèixer les autonomies de Vojvodina i Kosovo. El segon pas seria fer-se amb el poder a Montenegro, encara que no de forma directa. El tercer la “Gran Sèrbia” encara que emmascarada com una defensa de l’existència de l’estat iugoslau davant les aspiracions de separatisme d’altres repúbliques com

Eslovènia.

17

Precissament en aquesta república, i el mateix 1986, també apareixia un nou cap del partit: Milan Ku~an. Serà el gran opositor a la política de Milo{evi} , que reclamava una major llibertat d’acció per a les repúbliques, clar estar sempre que afavorís a la seva, en especial en el camp econòmic on, entre d’altres coses, es reclamava l’autogestió del percentatge del FADURK. Des del moment en què Milo{evi} comenci a soscavar els drets dels albano-kosovars la joventut primer i després els polítics eslovens faran front a aquesta política de clara agressió reclamant-se el respecte als drets humans a la província, realitzant-se manifestacions pro-albaneses, etc. fins que a la fi el president de

Sèrbia decidí ajuntar uns 40.000 dels seus acòlits i realitzar el “míting de la veritat” dins d’Eslovènia, a la vegada les empreses sèrbies feien boicot als productes eslovens.

A Croàcia a finals dels 80 reapareixia a l’escena política un ex-partisà i ex-general del

JNA 5,Franjo Tu|man, qui per primer cop el 1972 i en segon entre el 1982-1984, havia estat empresonat per les seves idees nacionalistes. Sense cap autorització ni legalitat fundà el partit HDZ, Hrvatska Demokratska Zajednica (Unió Democràtica Croata), a finals de 1989 i es farà amb el poder de la República de Croàcia a través de les eleccions multipartidistes de 1990. Ja en la pre-campanya electoral mostrarà les seves idees, no gaire llunyanes a les de Milo{evi} però des del punt de vista de Croàcia. Abans d’arribar aquí farà cos amb els eslovens doncs per a aconseguir els seus fins necessitava primer la independència, a diferència del seu homòleg serbi.

5 Jugoslovenska Narodna Arimja, exèrcit nacional iugoslau

18 XIV Congrés Extraordinari i les primeres eleccions multipartidistes

Així arribem a la inauguració del XIV Congrés Extraordinari de la Lliga dels

Comunistes Iugoslaus el dia 20 de gener de 1990.

Només començà el congrés la representació eslovena presentà una sèrie d’esmenes constitucionals però ni una va aconseguir ni la meitat dels vots necessaris per a ser acceptades. Començà l’enfrontament entre els delegats eslovens i els serbis. S’atacaren mútuament i el dia 23 la delegació eslovena abandonà la sessió per a no tornar. Després d’ells la delegació croata alegà que en mancà la representació d’una república continuar no tenia sentit i sortí també. No seria l’última, més tard els seguiren els macedonis. Les sessions seguiren amb les representacions de només 3 repúbliques de les quals la bòsnia s’oposà a una Iugoslàvia amb sobirania sèrbia.

El congrés serà interromput i reprès un parell de mesos més tard en la mateixa situació com va quedar

Encara que la cloenda oficial del congrés té data de 30 de maig, aquest havia finit el gener i malgrat s’arribà a una sèrie de conclusions ja era massa tard, la majoria de repúbliques ja estaven aprovant esmenes en les seves respectives constitucions per a celebrar eleccions generals multipartidistes, sense esperar que es realitzessin primer sobre la constitució federal, i concretament a Eslovènia el 8 d’abril se celebraven eleccions parlamentàries i presidencials amb la victòria de la coalició DEMOS, escollint- se com a president Milan Ku~an ; el 22 del mateix mes a Croàcia es portaven a terme votacions parlamentàries sortint guanyador el partit nacionalista croata HDZ i més tard seria escollit president el seu cap Franjo Tu|man . A Bòsnia i Hercegovina el 21 de

19 febrer també es donava llum verda a la celebració de presidencials, parlamentàries i locals.

Però, al mateix temps, el 15 de maig era escollit per a president de la presidència iugoslava, el serbi Borisav Jovi} com si res hagués passat, però en realitat, ja només era una figura, el camí cap a la desaparició de la segona Iugoslàvia ja estava marcat. I encara així es resistia: el 8 d’agost es donaven les esmenes necessàries a la constitució federal per a poder realitzar-se eleccions multipartidistes que... ja s’havien celebrat quatre mesos abans!

Sèrbia, millor dit, era la que no cedia i així la situació s’agreujava a Kosovo, on l’estat d’excepció s’havia promulgat amb el toc de queda el 21 de febrer. Les detencions i incidents no paraven. El 2 de juliol, els membres albanesos del parlament provincial van declarar la “Republika Kosovë”. El mateix dia el parlament de la República d’Eslovènia adoptava la declaració de sobirania de l’estat d’Eslovènia. Més tard, el 7 de setembre, en reunió secreta, el parlament kosovar aprovava el text constitucional republicà albanès

Croàcia seguia les passes eslovenes però amb un ultranacionalisme calcat al de

Milo{evi}, la qual cosa provocà la reacció de la minoria sèrbia a la república on es propagava el temor a ser esborrats de la nova constitució que ja s’estava elaborant, i així el 19 d’agost, en un referèndum no autoritzat per Zàgreb, el 90% es declarava a favor d’una autonomia, fora del control de Zàgreb, de la regió de la Krajina de Knin, on residia la majoria. El 1 d’octubre es proclamaria la seva existència.

20 Malgrat tot el 3 d’octubre les delegacions d’Eslovènia i Croàcia van fer l’últim esforç per a preservar la integritat i la continuïtat de l’estat iugoslau, presentant a la presidència col·lectiva federal un projecte de Confederació Iugoslava que, sens dubte, no va ser acceptat per Sèrbia

El 20 de juliol, veient la situació establerta, Sèrbia proclamava eleccions multipartidistes El 28 de setembre s’aprovava la nova constitució republicana

Al novembre Macedònia (dia 11) i Bòsnia i Hercegovina (dia 18) també celebraven les primeres eleccions democràtiques. La primera necessità una segona volta (dia 25) després de la qual el partit VMRO-DPMNE guanyà a la línia continuista per un estret marge de 6 parlamentaris més. A Bòsnia surt vencedor el partit d’orientació musulmana

SDA 6 seguit per un estret marge pel partit nacionalista serbi SDS 7, aquests dos farien una coalició de poder junt amb el partit nacionalista croat HDZ 8 Aquí també els comunistes perdien la partida, però a contra pronòstic del que s’esperava a occident

Sèrbia i Montenegro foren les últimes en realitzar eleccions. Ho van fer el mateix dia, el 9 de desembre, malgrat que la primera necessità una segona volta celebrada el 26 del mateix mes. A Monte Negro guanyà el partit comunista, a Sèrbia el Partit Socialista de

Sèrbia guanyà 192 dels 250 escons i Milo{evi} fou escollit president.

Així arribem al final d’aquell any crucial. Iugoslàvia encara existia sobre el paper, però el seu destí ja estava marcat, era un estat tocat de mort. Havia començat l’any com

6 Stranka Demokratske Akcije (Partit d’Acció Democràtica) 7 Srpska Demokratska Stranka (Partit Demòcrata Serbi 8 Encara que es presentava com a partit bosni es demostrà més tard que era una filial de l’homòleg a Croàcia

21 una federació de repúbliques, l’acabava amb la mateixa fórmula, però legislativament ja no ho era, algunes repúbliques es preparaven per a donar el salt definitiu a la independència, el mateix 23 de desembre Eslovènia celebrà un plebiscit al respecte, el

88,5% dels votants estaven a favor de la separació definitiva. L’any següent ho realitzarien la resta de repúbliques, excepte Sèrbia i Monte Negro. Econòmicament els projectes d’ Ante Markovi} s’havien vingut avall, no pas per ser erronis o impossibles, sinó senzillament perquè als nous governants republicans ja no els interessaven i el partit que ell havia fundat, SRSJ 9, havia resultat un fracàs a totes les repúbliques on es va presentar com a alternativa als altres partits sortits de la fragmentació de la LCI (SK-

SDP 10 a Bòsnia, SDS a Sèrbia, etc) i, a la vegada, als nouvinguts a escena, els nacionalistes.

A tota l’Europa de l’Est l’any 1990 i posteriors se celebraren eleccions democràtiques multipartidistes, en quasi tots ells s’obri una nova etapa socio-política, més o menys definida, segons els casos. A Iugoslàvia no. Aquí es donà una frenada i caiguda en el buit, a la qual no sobrevisqué, es fragmentà en petits estats que de seguida entraren en un procés intern i d’auto destrucció bèl·lica en una primera fase. La segona encara s’està escrivint i és massa aviat per definir-la.

9 Stranka Reformskih Snaga Jugoslavije (Partit de les Forces Reformistes de Iugoslàvia) 10 Stranka Komunista-Stranka Demokatskih Promijena (Partit Comunista-Partit dels Canvis Democràtics)

22

Bòsnia i Hercegovina: la sisena república

23

Dins d’aquesta Iugoslàvia que fenia Bòsnia i Hercegovina era la més confusa i complexa de les sis repúbliques iugoslaves durant l’època del titoisme però la seva imatge es presentava a l’exterior com la realització pràctica dels ideals iugoslavistes de

Tito.

Geogràficament encastada entre Croàcia, Sèrbia i Montenegro, amb una minúscula sortida al mar pel port de Neum i els seus voltants, ha estat, malgrat la seva abundància de muntanyes, una zona de pas entre l’est i l’oest, un territori on confluïren i conflueixen religions i ideologies, i, des del s. XIX, el camp de batalla, ja sigui real o dialèctic, dels nacionalismes croats i serbis que més d’un cop han intentat el seu repartiment.

Parlant en xifres la seva extensió (51.000 Km ²) era la quasi cinquena part del territori iugoslau (255.800 Km ²) i demogràficament (3.000.000) una sisena. La seva riquesa es basa en els recursos naturals, en especial els miners (sal, plom, etc.) i forestals. La seva industrialització, amb mínimes excepcions, es produeix en l’època titoista i es basà en les primeres fases de manipulació de la matèria primera, bàsicament siderometal·lúrgia, com el gran combinat de Zenica que directament ocupava quasi 30.000 treballadors.

Però malgrat tot, era una de les repúbliques que formaven part del FADURK i servia per a alimentar de matèries bàsiques les indústries especialitzades d’altres repúbliques com

Croàcia o Eslovènia.

24

Antecedents històrics

Amb un ric passat com a estat sobirà durant l’edat mitjana, una posició privilegiada durant l’ocupació turca, en part deguda a la conversió a l’islam de la major part de la seva població, i un estatus especial ( Corpus separatum ) dins de l’imperi austro-húngar.

Quan des de 1918, amb els acords posteriors a la primera guerra mundial (1914-1918), per primer cop es formà una unitat iugoslava, aquest territori patirà les conseqüències de les ambicions territorials dels seus veïns fins el dia d’avui

Dins el Regne dels Serbis, Croates i Eslovens, format per la desaparició dels imperis centrals europeus en els acords de Versalles (1919), Bòsnia va desaparèixer literalment i més quan el rei Alexandre Kara|or|evi}, després d’un auto cop d’estat (“Januarska diktatura”) el 1929, proclamà la primera Iugoslàvia i repartí el territori bosnià entre les diferents banovines 11 . Més tard l’acord entre el cap del govern (serbi) i el de l’oposició

(croat) se signà el pacte de Ma~ek-Cvetkovi} (pels cognoms d’ambdós) amb el qual es dividiren els territoris bosnis segons el que ells decidiren era la frontera entre croats i serbis. Consideraven que la població bosniana es composava de gent procedent dels seus respectius territoris que, alhora, significava la pertinença a la religió majoritària (serbis, ortodoxa i croats, catòlica), els que no eren membres de cap de les dues o bé eren ignorats o fins i tot se’ls va empènyer a l’emigració semi forçada (en especial a Turquia)

En aquesta situació esclata la segona guerra mundial que arribarà als territoris balcànics el 1941. Bòsnia quedarà altre cop repartida entre l’estat croata feixista independent (NDH) 12 , la Sèrbia sota control nazi i la que restà sota control dels xètnics

11 Eren les unitats de la divisió territorial de l’època 12 Nezavisena Dr`ava Hrvatska

25 pro-monàrquics del general Mihailovi}, i, per últim, les partides partisanes de Tito, tenint el trist privilegi de ser l’escenari de les més cruentes batalles.

Entre 1943 i 1945 és escenari de la fundació de l’AVNOBiH 13 i l’AVNOJ 14 que portaran a la formació de la segona Iugoslàvia i el ressorgiment de Bòsnia i Hercegovina com a nació, primer, i després com a unitat de ple dret dins de la Federació Iugoslava

Naixement de la Bòsnia moderna

Bòsnia va estar a punt de desaparèixer en les primeres reunions de l’AVNOJ, de quedar repartida entre croats i serbis. Només la voluntat personal de Tito s’imposarà sobre la de tots els altres que, com a màxim, estaven disposats a cedir-li el rang de província autònoma. És en aquestes circumstàncies que es crea la Repúlica Popular

Socialista de Bòsnia i Hercegovina. Però era una entitat sense contingut o, potser, és millor dir un contingut sense entitat.

Què vol dir un contingut sense entitat?. Senzillament que els bosnis no existien.

Bòsnia era el territori “on vivien serbis, croats i altres pobles” 15 (barrejant-se termes

ètnics i religiosos) però a la pràctica els tercers no existien. En els censos i demés documentació la gent de Iugoslàvia devia identificar-se, segons la seva “nacionalitat” 16 i aquesta podia ser: sèrbia, croata, macedònia o montenegrina, per tant no existien ni els

13 Antifa{isti~ko Vije}e Narodnog Oslobo|enja Bosne i Hercegovine ( Consell Antifeixista d’Alliberament Nacional de Bòsnia i Hercegovina) 14 Antifa{isti~ko Vije}e Narodnog Oslobo|enja Jugoslavije ( Consell Antifeixista d’Alliberament Nacional de Iugoslàvia) 15 AVNOJ, redacció definitiva 16 A Iugoslàvia la gent tenia “ dr`aljanstvo” i “nacionalnost” el primer es pot traduir com “estatalitat” i correspondria a la nostra nacionalitat, el segon com a “nacionalitat” i correspondria a quelcom que no tenim: el grup ètnic al que es pertany

26 bosnis ni els musulmans. Existia una altra opció “ne opredijeljen” literalment

“indefinit”, s’entenia per “no declarat”.

No serà fins el 1971, per mitjà d’una esmena a la constitució de 1963, que s’admetrà en els censos la nacionalitat “Musulmana”, obligatòriament amb majúscula si no s’interpretava només com a opció religiosa. Però la nacionalitat bosniana va continuar sense existir.

A tot plegat s’ha d’afegir que mentre una minoria intel·lectual i política lluitava contra aquesta situació la major part del poble bosnià es resignà a la seva sort o decidí, per seguretat, callar. Alguns mantingueren les seves creences i idees amagades i expressades tant sols dins dels cercles més íntims de la vida quotidiana., per tant la memòria no havia finit però no impedirà que les generacions posteriors al 2n conflicte bèl·lic mundial, en especial els nascuts als 60 i més, s’identifiquessin amb l’ideal iugoslavista però no pas amb un ideal bosnià.

No passava per a tots igual. Els catòlics, en una certa majoria, s’identificaven amb la veïna Croàcia, i els ortodoxos amb Sèrbia, i així s’expressaven en els censos.

La Bòsnia i Hercegovina de Tito. Els inicis

El 1945 després de l’alliberament del que ja es començava a dir Iugoslàvia s’inicià el procés legislatiu. Al setembre es convoquen eleccions generals on es presenten la Lliga dels Comunistes i el bloc opositor, format per 8 partits d'ideologia diversa entre el centre i l’esquerra moderada. Guanya la lliga i comencen les sessions de l’assemblea constituent per a crear una constitució que estarà enllestida l’any següent.

27

Un dels parlamentaris bosnians, Husaga ]i{i}, defensarà la igualtat de la seva república basant-se en la definició de la reunió de l’AVNOJ del 29 de novembre de

1945, on es diu que Iugoslàvia és una federació formada per sis repúbliques amb una bandera comuna i un escut comú on hi són representades per torxes. Però només hi apareixien cinc, Bòsnia no era representada. La qüestió anava més enllà del fet simbòlic.

]i{i}, cercant la sisena torxa, s’enfronta a homes com \ilas, en aquells moments ministre per als afers constitucionals, que creia que era millor deixar en cinc les nacionalitats: sèrbia, montenegrina, macedònia, croata i eslovena doncs a Bòsnia es trobaven tots. El bosnià insisteix: “Al nostre home no li deixen que s’inscrigui com a bosnià [bosanac] ni com a iugoslau, però, per dissort, quan es diu que és Musulmà, això s’admet, potser perquè aquesta és la denominació de 300.000.000 de persones disperses per tres continents i que pertanyen a totes les possibles races on l’home neix” 17 No aconseguirà cap resultat

L’any 1950 deixa per a la història un document que clarifica de forma rotunda, la postura de les més altes esferes del poder comunista respecte al paper dels bosnians musulmans i de Bòsnia dins la federació iugoslava.

Es tracta del discurs d’inauguració pronunciat per Mo{e Pijade e n el Congrés

Fundacional del Partit Comunista de BiH . Diu entre d’altres coses “BiH ocupa un lloc especial entre la resta de les nostres repúbliques populars. Ella és la sisena república

17 pag.205 del llibre Bo{nja~ka politika u xx stolje}u [a}ir Filandra segons la nota 8 de la mateixa pag. l’original és als arxius personals de l’autor

28 iugoslava dins l’estat comú en el qual viuen cinc nacions iugoslaves” 18 Més endavant segueix: “Bòsnia està pensada com a terra de fusió de tots els antagonismes de la federació iugoslava. Com abans va ser la terra de les discòrdies serbo-croates, així demà ha de ser “la ferma base de la indissoluble fraternitat i unitat” de serbis i croates i de tots els pobles iugoslaus” [..] “Bòsnia no pot ser entesa com a quelcom que contribueix a formar una “nació bosniana” [...]“[o] caure en una errònia interpretació d’un procés de desenvolupament que porti a la creació d’una nova nació bosniana” [...] “Els bo{njaci

[bosnio-musulmans] no són una nació, això no ho poden ser, ni poden esperar ser-ho, ells han d’ésser assimilats” 19 .

Per tant des dels inicis estava establerta una divisió de la població bosniana i una manca de voluntat de veure en ella un grup ètnic, heterogeni, sí, però, a fi de comptes, una unitat. Això no es va donar ni en el cas de Macedònia, composta, també, per població diversa. Així s’arriba a la conclusió que aquella república socialista no era la idíl·lica “petita Iugoslàvia” com alguns l’arribaren a qualificar i tant sols s’ha vist el començament d’una etapa que durarà quasi cinquanta anys.

Com s’ha dit més amunt malgrat que la majoria de la població bosniana no reaccionà, com a mínim exteriorment, davant la situació, una minoria, majorment intel·lectuals, si ho va fer. En especial els musulmans.

Aquests que en el període d’entreguerres van disminuir demogràficament arribant a perdre la majoria dins de Bòsnia, no per això deixaren d’organitzar-se. Tenien partits polítics, organitzacions culturals i, sobretot, religioses. A més i fins que la dictadura

18 pag 208 de [. Filandra ob. cit. segons l’autor en l’original és la pag 13 “paraules de salutació de M. Pijade “Congrés Fundacional del Partit Comunista de BiH” Sarajevo 1950 19 Pag 15 de l’original 209 de [. Filandra ob. cit.

29 monàrquica els ho va prendre, tenien les seves lleis pròpies regides per l’islam

(“serijat”).

Tot aquest món no desapareixerà així com així davant el monopolisme estatal del partit comunista. El xoc serà inevitable i els processos i empresonaments van començar des de molt aviat.

El primer va ser contra l’organització del “Joves Musulmans”, fundada el 1941, i segons els seus membres apolítica, ideològicament tant anticomunista com antifeixista, el seu objectiu era la supervivència de la comunitat musulmana i la lluita contra tot intent de desestabilització.Tenien una publicació “El-Hidaja”. Després de la guerra foren il·legalitzats però seguien organitzant-se al voltant de tres nuclis: Sarajevo, Mostar i

Zàgreb. Els primers membres en ser detinguts van ser Alija Izetbegovi} i Ned`ib

[a~irbegovi} el 1946. Les condemnes foren de pocs anys, però no va passar el mateix el

1949. Caigueren 29 membres, els principals responsables, Hasan Biber, Halid Kajtaz,

Omer Stupac i Nusret Fazlibegovi} van ser condemnats a mort per afusellament 20

Aquests seran l’inici d’un llarg capítol de la història del titoisme que no agafarà només a Bòsnia sinó a la totalitat del territori iugoslau però aquí sempre hi havia de rerefons la desigualtat de la representació legal dels seus habitants, la manca de definició nacional de gran part d’ells.

20 [. Filandra ob. cit. pags 216-217 i text de les condemnes a la pag 29 de “Mladi Muslimani” Sead Terhulj Zagreb 1992

30 La Bòsnia i Hercegovina de Tito. Reformes i conflictes

La situació milloraria, com a la resta de la federació, amb la destitució del ministre de l’interior Rankovi} el 1966, encara que a Bòsnia la majoria dels membres de la policia, en especial els comandaments, seguirien essent serbis o ortodoxos bosnians. És l’època de les reformes liberals i d’obertura econòmica que s’han descrit en el darrer capítol i que, en línies generals semblaven no afectar a aquesta república a la qual es començà a anomenar “tamni vilajet” (“el vilajet fosc”), 21 referint-se a la duresa i rigidesa amb que aquí s’aplicaven les línies polítiques del partit, però la realitat era més complexa.

Seguien els processos als dissidents com el cas de Pa{aga Mand`i} i el grup de Tuzla que durà del 1971 al 1975, que s’atreví des del comitè comarcal del partit a criticar la ineficiència de l’autogestió de les principals empreses de la comarca (Soda, Solana, la mina de Kreka-Banovi}i ...), acusant la burocràcia com a responsable, i també publicà diverses crítiques sobre una sèrie televisiva que es basava en les accions dels partisans a la zona nord-est i est de Bòsnia durant la segona Guerra Mundial; ell havia estat testimoni de primera mà i denunciava l’actuació dels xètniks serbis fent-se passar per partisans, cosa que la sèrie no reflectia.

Fou detingut i torturat, signà la seva autocrítica i denuncià els seus companys 22

Però per altra banda els anys setanta són els del renaixement cultural bosnio-musulmà, els anomenats “ bo{njaci” , que desenterrà problemes que es creien oblidats, com era la qüestió de l’existència o no de la “nacionalitat bosniana”, la república sense contingut que es deia pàgines més amunt. Es dirimiren enfrontaments entre intel·lectuals bosnians

21 vilajet era la unitat político-territorial en que es dividia l’imperi turc des de les lleis de 1867. Sobre el tema hi ha vàries obres escrites per Mustafa Imamovi} 22 [. Filandra ob. cit pags. 240-251

31 de diferents confessions i tradicions sobre l’existència d’una literatura o una llengua (o una variant dialectal) bosniana, o, d’altres sols cercaven solució a l’existència o no d’una literatura bosnio-musulmana ( bo{njaka), o la discussió sobre els programes escolars i llibres de text de les assignatures d’història i literatura , la publicació de la nova enciclopèdia de Iugoslàvia que arribà a dividir l’Acadèmia bòsnia (ANUBiH) .

Així surten figures com les de Muhamed Filipovi} i la seva teoria del “bosanski duh”

(“l’esperit bosnià”) defensant l’existència sobretot d’una història i una etnicitat bosnianes comunes a tots els habitants de Bòsnia i Hercegovina; Miodrag Bogi~evi} que defensava l’existència de tres literatures bosnio-hercegovines diferents segons la seva tradició, però unides pel territori on es desenvolupen; i d’altres problemàtiques i postures que rebran un recolzament amb l’aparició del cens de 1971 on els bosnians, gràcies a una sèrie d’esmenes a la constitució de 1963, podran inscriure’s per primer cop com a

Musulmans (amb majúscules) a més de les altres nacionalitats com feien fins ara. Clar estar que hi haurà intel·lectuals bosnians que no es trobaran d’acord amb tot el que estava passant, tres d’ells són els més importants escriptors de la literatura de Bòsnia del s. XX: Mak Dizdar, Me{a Selimovi} i Skender Kulenovi}, respectivament representen les tres tradicions majoritàries: croata (catòlic), musulmana i sèrbia (ortodoxa) respectivament. Com ells altres intel·lectuals que se sentien més propers a Sèrbia o a

Zàgreb emigraren a aquestes ciutats

Però els bosnians en general i malgrat tot no veien amb mals ulls el règim titoista i les noves generacions s’hi adherien a ell amb més entusiasme que arreu. Les raons, seguint a Filandra i altres autors bosnians (com, per exemple Filipovi} ) o estrangers (com per exemple Lampe) eren la millora de qualitat de vida, per mitjà del sistema sanitari

32 obligatori i gratuït, i, especialment, el progrés cultural amb l’escolaritat obligatòria i les possibilitats per a accedir a l’ensenyament superior, a tot s’hi afegia la manca de persecucions i migracions forçoses de l’època d’entreguerres. Com a resultat es donà un augment del nombre de musulmans que cap els anys 80 tornarien a ser majoria. Això coincidia amb el moviment invers dels bosnians que, sentint-se més serbis o croats, decidiren deixar la república.

Respecte a aquesta emigració bosniana un dels punts pel que s’anaven era la visió que es va donar des del partit comunista al renaixement cultural musulmà. Si al moviment nacionalista político-cultural de Croàcia dels anys 70 se’l titllà de separatista i fou durament reprimit, si al moviment liberal serbi se’l titllà de pro-capitalista i es dissolgué amb contundència, al musulmà se’l titllà d’anacrònic i no es reaccionà fins els 80 però ja llavors s’havia donat a tota Iugoslàvia el fenomen que Lampe anomena de la

“rurbanització” 23 , l’emigració rural a la ciutat havia portat amb ella la seva mentalitat conservadora però a Bòsnia no havia estat totalment així, Sarajevo era cada cop més una ciutat cosmopolita i tolerant on el iugoslavisme guanyava terreny a mesura que es concentraven més musulmans en ella, si algú havia temut que això portaria la islamització s’havia equivocat, en canvi Belgrad cada cop era més tancada sobre ella mateixa i els vells fantasmes serbis semblaven esperar el moment de sortir a la llum altre cop. I aquesta situació acabaria desembocant altra vegada en la vessant intel·lectual i política, i així, alhora que es preparava el terreny per a una pensada obertura ideològica del partit únic, s’elaborava a l’Acadèmia sèrbia el Memorandum de 1986, germen o reforçament del nacionalisme latent que anava cobrant vida altre cop i que estenia els seus tentacles cap Bòsnia.

23 John R. Lampe Yugoslavia as a History Cambridge University Press 1997 pags 329-330

33

I mentre el poble seguia majorment a l’ombra i els intel·lectuals es discutien, la realitat econòmica bòsnia seguia un ritme vertiginosament descendent com a tota

Iugoslàvia. Malgrat que la industrialització era un fet, les xifres no quadraven i Bòsnia seguia essent una república que produïa per a altres. (Filandra parla d’explotació 24 ).

Dades com les d’inversió parlen per si soles: fins el 1957 obtingué el 19,5% de la xifra global iugoslava des d’aquesta data fins al final tingueren un màxim del 12,4%. Els afers de corrupció i malversació foren continus però sortirien a la llum a finals dels 80 arrossegant a Bòsnia, junt amb altres elements de caire polític i social, al conflicte bèl·lic dels 90.

24 [. Filandra ob. cit pags 232-234

34

Bòsnia i Hercegovina el 1990

35

Aquest any a la República Socialista de Bòsnia i Hercegovina, com a la resta de

Iugoslàvia, acabaran confluint tots els problemes acumulats des de la mort de Tito i no resolts pels seus successors en la dècada dels anys 80.

Per comprendre els esdeveniments que tingueren lloc en ell, s’han de tenir en compte els següents punts: a) les conseqüències de la constitució de 1974 dins de la república; b) el rol que van tenir els bosnio-musulmans ( bo{njaks ); c) els principals personatges de la dècada dels 80 a la política i l’economia) el procés dels intel·lectuals bosnians; e) l’afer d’”Agrokomerc”

a) les conseqüències de la Constitució de 1974

Al llarg del treball ja s’ha fet menció a aquesta constitució i al seu intent de combinar l’estaticisme centralitzador d’una banda i l’enfortiment de l’autonomia del govern de les repúbliques per l’altra, la qual cosa donava una federació nominal i una confederació real en molts aspectes, però sobretot en l’econòmic.

Es va fer a tota Iugoslàvia una reculada en les tèbies reformes econòmiques, de caire liberal, de 1965 i per contra es reafirmà el paper de l’autogestió que a nivell republicà va significar que cada república portés la seva pròpia economia sense tenir en compte la visió general del conjunt de tot el país.. La conseqüència immediata fou que es tendí a l’autarquia i a la disparitat de preus, segons cada república

Bòsnia i Hercegovina com a república del grup feble, de les pobres o poc desenvolupades, patirà més que, per exemple, la veïna Croàcia que pertanyia al grup dels rics.

36

Els grans combinats industrials (alts forns de Zenica, “Natron” de Maglaj, la firma

Energoinvest,...) posteriors a la segona guerra mundial, base de l’economia industrial de

Bòsnia, no podien competir amb les industries mitjanes de Croàcia, etc. Però eren recolzats per les autoritats republicanes bòsnies que impedien la competència interior.

Per altra part la constitució donà entrada als bosni-musulmans (bosnjaks) com a nacionalitat (entitat) pròpia en el repartiment de llocs de poder, varià, per tant el

“nacionalni kljuc” 25 , en especial tenint en compte que eren el grup amb més gran taxa de natalitat i amb menor nombre d’emigració a l’exterior.

Però s’han de tenir en compte dos elements que relativitzen, respectivament els dos punts anteriors.

Pel que fa a l’economia una sèrie de reformes constitucionals posteriors a la mort de

Tito permetran l’aparició del sector privat, si bé petit, concentrat majorment en la menestralia i la venda al detall, i molt controlat, la veritat és que reaccionarà al revés de com ho farà el sector social o autogestionari i sortirà beneficiat repartint les seves inversions i necessitats, segons les repúbliques que li eren més favorables (Lampe).

Pel que fa a la política el fet que els bosni-musulmans que entraven en el seu escenari eren, com a totes les repúbliques i als altres grups ètnics bosnians, membres del partit de la Lliga dels Comunistes, però la diferència consistia en què els bosnjaks normalment no tenien component nacionalista mentre que aquest, i malgrat les purgues dels anys 71-73,

25 Sistema des de la primera constitució iugoslava havia equilibrat el poder de les diferents ètnies fent que hi hagués un nombre equilibrat o igual (segons els casos) de representants de cadascuna en el repartiment de càrrecs i en les eleccions. Això tant passava a nivell federatiu com a nivell republicà

37 anava arrelant cada vegada més en la resta de nacionalitats i repúbliques de tota

Iugoslàvia

b) el paper del bosni-musulmans ( bo{njaci )

Després de dècades sense sortir a l’escena pública, els bo{njaks , gràcies al cens del

1971 i la constitució del 1974, emergeixen i en especial ho fan en el terreny intel·lectual que, irrevocablement, acabarà desembocant en el polític.

En el camp de la llengua s’establí una lluita pel reconeixement de la variant anomenada bosniana que no sempre serà acceptada per la resta de bosnis ni pels propis bo{njaks , i que acabarà derivant-se en la discussió sobre l’existència d’una literatura bosniana, o d’una literatura musulmana bosniana o la d’una literatura dels pobles bosnians.

El tema, aparentment trivial, tindrà les seves derivacions en la política concretament en la idea de l’historiador i acadèmic bo{njak : Muhamed Filipovi} i la seva idea de

“l’esperit bosnià”. Segons aquesta la història a Bòsnia era una de sola que abraçava als diferents pobles que l’englobaven, els musulmans eren un d’ells. La seva cultura era una amb diferents manifestacions.

Aquesta posició serà atacada des de tots els sectors, inclosos els musulmans i per contra serà defensada pels que tindran els poders de la república a la dècada dels 80, com és el cas del president del parlament bosni, Hamdija Pozderac.

38 Mentre tant Sarajevo, la capital, es convertia cada vegada més en una ciutat moderna però arrelada, al mateix temps, a la seva tradició. La seva majoria demogràfica de musulmans creixerà, però això no la convertirà en un nucli tancat i influenciat pels corrents nacionalistes, sinó tot el contrari i malgrat el fenomen en gran part es degué, a l'igual que en el creixement demogràfic de Belgrad, per la vinguda de gent provinent del camp. Lampe 26 parla per al cas de la capital iugoslava d’un fenomen de “rurbanització”, en guanyà la mentalitat dels nou vinguts sobre la dels vells ciutadans, que assenyala no es donà a Sarajevo.

c) principals personatges de la dècada dels 80 a la política i l’economia

En aquesta dècada els bo{njaks ocuparen càrrecs de gran importància i poder. En l’

àmbit iugoslau Raif Dizdar, jove partisà en la segona guerra mundial i proper a Tito, és president de la presidència col·lectiva, l’any 1989. La seva línia serà continuista dins la ideologia del partit de la Lliga dels Iugoslaus i donarà el testimoni a l’any següent a l’eslovè Janez Drnovsek, reformista i innovador.

Però abans d’aquest bosni-musulmà apareix com a primer ministre Branko Mikuli}

(bosnià catòlic) que hi serà en el càrrec fins la seva dimissió el 1987. En el mateix període és president de Bòsnia Hamdija Pozderac. Ambdós tindran els seus enfrontaments, però hi seran d’acord en la defensa de les empreses bosnianes i serà l’afer d’”Agrokomerc”, a la regió de Biha} , el que els farà sortir dels seus càrrecs.

Abans d’això Mikuli} s’havia destacat per la seva oposició a la línia de crèdits del

Fons Monetari Internacional respecte a Iugoslàvia. Pozderac, que el 1974 era president

26 John R. Lampe Yugoslavia as a History Cambridge University Press 1997 pags 329-330

39 del parlament bosnià i introduí la constitució republicana d’aquell any, per la seva postura en contra del cas dels intel·lectuals bosnians i la defensa de l’existència de la literatura i la història bosniana, englobant els diferents pobles que la inclouen.

d) el procés dels intel·lectuals bosnians

Aquest es va donar el 1983 quan per sorpresa foren detinguts diversos intel·lectuals bosnians relacionats amb Alija Izetbegovi} i la publicació a l’estranger ( als EUA) del seu llibre “Islamska Deklaracija” (Declaració Islàmica). Se’ls acusava d’islamistes fundamentalistes i pro-homeinistes (cal recordar que l’Iran des de 1979 estava immers en un procés de revolució islàmica). Després de 6 mesos de judicis passaren pel tribunal més de 100 persones però al final es jutjà a 13 27 tant sols: Alija Izetbegovi}, Omer

Behmen, Hasan ^engi},Ismet Kasumagi}, Edhem Bi~ak~i}, Ru{id Prguda, Salih

Behmen, Mustafa Spahi}, Husein @ivalj, D`emal Lati}, Melika Salihbegovi}, Dervi{

\ur|evi}, i \ula Bi~ak~i}.

Fou un enfrontament entre els diferents polítics de Bòsnia. Mikuli} , aleshores primer ministre de Iugoslàvia intentà treure-li importància i evità un macrojudici com volien alguns, això, entre d’altres qüestions hagués pogut perjudicar a la Lliga dels No Aliats, de la qual Tito n’era fundador, i on els països islàmics eren nombrosos. Pozderac defensà als bosni-musulmans: “existeixen grups de nacionalistes i anarcoliberals a

Sarajevo que pensen igual que els d’orientació granserbis i els grancroats i que estan atacant a alguns funcionaris” 28 . Aquesta cita fa referència a la resposta contra la carta que el polític serbi Dedijer envià al Tribunal Rasell dels Drets Humans en contra dels bosni-musulmans fins que es demostrà que el document sobre el que es basava era de

27 Alguns d’ells actius en la política actual bòsnia o ho són els seus descendents 28 Sa~ir Filandra ob. cit. pag, 243

40 feia 2 anys. Altre polític serbi, Zgonjanin, donà a conèixer que es trobaven implicats destacats homes serbo-bosnis de Sarajevo i Belgrad (segons el llenguatge de l’època

“anarcoliberals”) com [e{elj, Dobrica ]osi} i Ljuba Tadi}.

e) l’Afer “Agrokomerc”

Aquest es destapà cap el 1986, quan es revisaren l’estat dels crèdits cedits per diversos bancs a la dita firma de la regió de Biha} i que anaven des de Ljubiana a Belgrad passant per Sarajevo. Els pagaments s’havien realitzat amb talons sense fons, cosa que també passava en d’altres empreses de tota Iugoslàvia.

Tot començà quan fou posat al front del gegant agropecuari en Friket Abdi}, qui serà l’únic implicat i condemnat

Aquesta firma estatal sembla que es basava en un complex agropecuari de l’època austro-hungaresa i que havia sobreviscut, parcialment, al temps i als canvis. En els primers anys posteriors a la segona guerra mundial el titoisme volgué revifar aquella antiga explotació dins dels plans econòmics de reactivació de l’àrea de Biha}, centrats sobretot en la riquesa agrícola i ramadera de la regió.

Malgrat tots els esforços Agrokomerc només obtenia uns guanys mínims fins que aparegué com a director general de tot el conjunt Fikret Abdi} qui ho reactivà a través de reforçar la cadena productiva per una banda i obtenint crèdits per a l’objectiu per altra.

Per a aquest segon aspecte negocià amb bancs de diverses repúbliques sense parar esment en la legalitat o no, per altra banda se li concediren per sobre dels valors nominals existents i s’endarreriren els pagaments del retorn creditor.

41

Però malgrat tot Agrokomerc es revifà en els anys 80 i era una de les firmes més pròsperes de tota Bòsnia amb un futur prometedor de cara a l’obertura de l’economia als mercats exteriors que ja es veia a venir que no podria trigar gaire donats els esdeveniments internacionals que estaven succeint a l’Europa de l’Est. Per altra part la reputació que a la regió s’havia guanyat el seu director era enorme, l’anomenaven

“babo”, pare, doncs la major part dels habitants depenien de la firma en qüestió, i era l’home més influent, fins i tot en política.

Però encara que no era l’única empresa que havia aconseguit crèdits de forma fosca, fou Agrokomerc la que carregà amb el més gran escàndol dins de Bòsnia. El 1987

Abdi} fou condemnat a diversos anys de presó, l’estat republicà va confiscar tot el complex que immediatament es vingué econòmicament a baix i la crisi econòmica penetrà a la regió.

Inesperadament el 1989 fou posat en llibertat i retornà a la seva regió on fou rebut com un heroi. Tornà a fer-se càrrec de l’empresa i aquesta reflotà de tal manera que encara avui segueix en funcionament. En anunciar-se el 1990 les primeres eleccions multipartidistes es presentà a candidat per a president dins les llistes del partit SDA

(nacionalista musulmà) liderat per Alija Izetbegoviç i fou el personatge més votat a tot el país. Dins de la guerra de 1992-1995 es tancà en la seva regió i la declarà zona independent creant el “autonoma{i front” (front autonomista) que actua per lliure i s’enfrontà al govern legal de Sarajevo.

42 L’any 1990 Fikret Abdi} publicà el llibre “Moj odgovor” (“La meva resposta”) on es defensa de les acusacions que es donaren contra ell. Com diu en el començament de l’obra molts són els aspectes que queden obscurs del procés que es portà contra ell i que algun dia, des d’algun arxiu encara avui tancat, seran aclarits. Però, sigui com sigui, les seves repercussions certament portaren a la dimissió de Mikuli} i Pozderac, els dos bosnians més influents en la política iugoslava del moment i als qui unien més coses que no pas separaven. L’últim moriria poc després a un hospital de Belgrad a conseqüència de les ferides sofertes en un accident d’aviació encara avui no esclarit.

El X Congrés dels Comunistes de Bòsnia i Hercegovina

Així arribem a finals de 1989 amb tota la cúpula política bosniana escapçada pels afers, amb nous dirigents i una greu crisi econòmica (atur, hiperinflació, etc.) que només l’aplicació de les mesures dràstiques econòmiques del nou primer iugoslau, Ante

Markovi}, començaran a apaivagar.

El desembre d’aquell any a Bòsnia se celebrava el X Congrés de la Lliga dels comunistes de Bòsnia i Hercegovina. Es revisà la situació de la república i es prengueren una sèrie de decisions per a impulsar la reforma de la constitució i en general per a canviar el sistema de monopolitisme de partit:

a) impulsar el multipartidisme per a una major democràcia

b) el Partit Comunista ha de quedar sotmès a la constitució i no al revés

c) el parlament ha de ser la màxima autoritat a Bòsnia i Hercegovina

43 d) “per mitjà de la constitució s’ha d’impossibilitar qualsevol organització política

que comporti un odi nacional, religiós o racial entre la gent, o qualsevol tipus de

violència o terrorisme” 29

e) realitzar reformes constitucionals i, a la llarga, fer factible una nova constitució

f) “per mitjà de la constitució de la SR BiH s’ha de rigorosament prohibir la

possibilitat de repartir les forces dels partits per l’estat o fora de SFRJ , de les

quals sigui l’objectiu la destrucció de la vida comuna dels pobles de BiH o

l’empitjorament de la fraternitat i unitat i les relacions entre nacionalitats dins la

unitat” 30

g) el Partit Comunista es transformà en partit socialdemòcrata i va concorrir a les

eleccions com a SK-SDP (Partit Comunista-Partit dels Canvis Democràtics)

liderat per Nijaz Durakovi}

S’acordà que les eleccions que s’havien de celebrar el 1990 es fessin ja amb sistema multipartidista, avançant-se així al XIV Congrés Extraordinari de la Lliga dels

Comunistes Iugoslaus i a on van ser delegats els representants bosnians portant a les seves carteres aquestes conclusions. Un cop acabades les sessions les delegacions comarcals (nivell d’ op{tina) es prepararen per al moment en què des de Belgrad es donés llum verda a totes les resolucions, fins i tot alguns ja preparaven la segregació del partit i la formació de nous de cara a les eleccions properes.

Això passava el gener de 1990, l’any clau per al futur del país. Com ja s’ha vist el

XIV Congrés Extraordinari fou interromput i es reprengué al març, quan conclogué

29 Cita del document original trobada a la pag 212 del llibre “Tragedija Bosne” de M. Filipovi} Sarajevo 2002 30 Cita del document original trobada a la pag 212 del llibre “Tragedija Bosne” de M. Filipovi} Sarajevo 2002

44 sense els representants macedonis, eslovens i croates. Mentre tant a Bòsnia s’engegaven una sèrie de documents i mesures per a posar en pràctica les esmenes constitucionals que donarien pas a les eleccions que es convocaren per al 18 de novembre

45

Doboj una op{tina bòsnia

46

Aquesta Bòsnia i Hercegovina que s’ha estat veient fins ara, l'any 1990 tenia una divisió territorial basada en op{tine , el que a Catalunya vindrien a ser les comarques i en total hi havia 109. El seu origen es troba en la divisió territorial turca, en especial en la seva última reforma que data del 1867 i que després van agafar com a base les autoritats austro-húngares per a crear la seva pròpia i posteriorment al document de l'annexió del territori el 1908 31 .

Competencialment parlant el paral·lel català el trobaríem als ajuntaments. Són les

“op{tine ” les que gestionen la majoria de les qüestions que aquí resol un ajuntament, entre d'altres els pressuposts dels municipis que la conformen i la repartició de serveis en els mateixos. Als “mjesta zajednica” (ajuntaments) bosnis només els resta aplicar i controlar el decidit des del nivell “ op{tina” .

Doboj era una d'aquestes “ op{tina” amb un passat molt antic encara que sense protagonismes especials i on el titoisme deixà una enorme petjada que la convertí en una de les claus dins del funcionament de la república i fins l’esclat de l’últim conflicte bèl·lic de 1992-1995

Tenia una superfície total de 697 Km2 i es trobava situada al nord, ocupant la vall que forma el curs mitjà del riu Bosna, on rep els seus afluents Spre~a i Usora , en una plana d’uns 143 metres d’amplada màxima, als peus dels massissos muntanyencs d’Ozren i

31 Per a més detalls el llibre de Mustafa Imamovi} Historija dr`ave i prava Bosne i Hercegovine Ed. Magistrat Sarajevo 2001 En especial pàgines 172.175

47 Borija, sortits de la serralada de Maglaj-Doboj. Amb un clima continental de temperatures mitjanes de 10°C i un règim pluvial anual d’uns 900-1000 mm.

Avui en dia es troba dividida entre les dues entitats que conformen Bòsnia i

Hercegovina seguint els Acords de Pau de Dayton. (La Confederació croato-bosniana i la República Sèrbia de Bòsnia). De tal forma que en realitat en aquest moment hi ha tres

“op{tine” : Doboj Jug i Doboj Istok (Confederació), o sigui un, aproximadament 10% del territori original, i Doboj (2a Regió de la Rep. Sèrbia) , que agafa el 90% restant.

Econòmicament des de molt antic ha aprofitat la plana per a l'agricultura del conreu de cereals, fruiters i horta, per altra part té explotacions minerals a cel obert de calç i derivats, però la gran importància de Doboj al llarg de la història ve donada per ser un nus de comunicacions, i en l'època titoista especialment per ser el més gran nus ferroviari de Iugoslàvia.

La seva situació l’ha marcat al llarg de la història com a cruïlla de camins i com a tal disputada per tots els pobles que han penetrat el país, però, per altra part, ha estat de difícil defensa per als seus habitants. D’aquesta manera hi trobem petjada aquí de totes les cultures que s’han assentat a Bòsnia. És un exemple típic d’aquestes ciutats fronteres i estratègiques com ho és a Catalunya Girona, Milà a Itàlia, etc.

La història fins la segona guerra mundial

Els testimonis més antics d’activitat humana trobats a la contrada daten de fa uns

35.000 anys, en ple Mesolític. Posteriorment, també del Neolític es conserven materials i restes de diversos poblats a les vores del riu Usora i pujols dels voltants, el més gran a

48 Novi [eher . Ja en l’edat del bronze van poblar la zona els il·liris, localitzats a diferents assentaments que en apropar-se la segona etapa de l’edat del ferro (La Tene), es fortifiquen amb l’arribada dels celtes. D’alguns encara queden restes visibles, com el situat a Omerova Glava, a la desembocadura de l’Usora al Bosna, o el de Gradnja Njiva, al poble de Pale`nica . És sobre les runes del primer on s’assentaren els romans que restaren a la zona uns quatre segles i deixaren forces vestigis donat que Doboj es trobava prop de la frontera entre la Panonia i la Dalmàcia.

Encara són visibles restes de les runes d’una fortificació a la trobada del riu Usora amb el Bosna. Es tracta d’un “castrum” militar, on hi devien viure al voltant d’uns

5.000 soldats, i prop d’ell un assentament civil anomenat als documents “Canabea”, format per dos nuclis de construccions separats per un carrer. Va ser un dels centres romans més antics del N de Bòsnia. S’han pogut identificar monedes i altres elements, com restes de làpides, de l’època de l’emperador Septimi Sever (193-211) i de les seves

“cohort milliaria” i “cohort I Belgarum” . A la vinguda i ocupació dels eslaus (al s.VII) fou reocupat i d’aquella època queden vestigis d’una església i un cementiri.

Ja en plena època de l’estat feudal independent de Bòsnia es tornen a veure petjades a la zona. Concretament del s. XII i més endavant queden diversos “steci” 32 i construccions mortuòries de l’estil de l'església bòsnia. D’aquestes dates són les restes d’una fortificació enclavada en un penyal que dóna directament al Bosna i al seu voltant es començà a construir la ciutat de Doboj, les línies urbanístiques de la qual es conserven fins els nostres dies i corresponen, en línies generals, al tipus mediterrani de nucli

32 Esteles funeràries bòsnies de la religió (fins fa molt poc heretgia) bogúmila, emparentada amb la càtara occitana, d'època medieval, s. XII-XV

49 central. Des de les hores fins avui la fortalesa ha servit de control de les vies de comunicació i defensa del nucli urbà

El primer document escrit, i encara avui en dia conservat, on se cita i parla de la ciutat de Doboj a finals de l'edat mitjana, té la data de 28 de juny de 1415. Anteriorment hi ha altre on sols queda citada com a una de les que, sota les ordres del rei bosni Tvrko I, va posar resistència a l’intent d’invasió del rei hongarès Segismon, l’any 1391,. D’aquest

últim avui no hi ha constància material.

Els turcs ocuparen la ciutat el 1476 i referen i ampliaren la fortalesa el 1490, adaptant- la a canons de gran calibre. L’exèrcit austríac els prendrà la ciutat el 1697 i la incendiarà, però els otomans aconsegueixen recuperar-la l’any 1717. En aquest segle XVIII, Doboj, agafa certa relativa importància i es tria com a seu de la kapetanija 33 més petita del kadilak 34 de Te{anj, i més tard (mitjans del s.XIX), particip a en l’aixecament del kapeta

Husein Gradas~evi} contra la sublim porta. Però en general, Doboj no tingué gaire sort en la seva defensa davant de les tropes austríaques que al llarg dels segles XVII i XVIII realitzaren tres guerres per envair Bòsnia, en totes elles la ciutat patí invasió i destrucció.

No serà fins la data del 1r d’agost de 1878 que l’imperi de la doble corona prengui

Doboj i Bòsnia. Llavors comença una etapa de desenvolupament relatiu de la ciutat al voltant de la construcció del ferrocarril que s’inaugura el 1886, i és així com entra en la modernització, però no en la industrialització la qual els austríacs ja s’encarregaven de controlar, perquè no els suposés un rival econòmic a la zona.

33 Divisió territorial militar de l’imperi turc 34 Unitat territorial turca superior a l’ op{tina

50

Aquell any es comença a construir la xarxa ferroviària a Bòsnia, obrint el tram

Doboj-Tuzla-Simim Han, encara que sent sincers amb la cronologia, el tren ja era conegut a Bòsnia des de 1872 amb la petita secció que anava de Dobrljin (en la frontera nordoccidental) a Banja Luka però la revolta bòsnia de 1875 paralitzà el projecte. Tres anys més tard l’imperi austrohungarès envaïa el país i la política internacional imperial feia prioritari el projecte d’unir Viena, la capital, amb orient, arribar fins a les portes d’Estambul, la capital de l’imperi rival ara ja en la decadència del seu tram final.

L’estratègic de la seva posició geogràfica va portar la construcció de la línia de ferrocarril i aquesta donarà a Bòsnia un estatus especial dins l’imperi de la doble àliga, l’anomenat “Corpus Separatum Bosniae” i fins i tot s’idearen plans per a convertir-la en el tercer cap, un imperi tricèfal, que mai arribaren a la pràctica. Però la qüestió no fou fàcil degut als interessos contraposats de les dues parts que integraven la corona.

Budapest defensava que el tren passés només pel nord de Bòsnia per a comunicar-se amb el port comercial que detectava a l’Adriàtic, o sigui Rijeka, Viena volia allargar la línia per Doboj i bifurcar-la: un tram cap a la zona minera de Tuzla i l’altre cap a

Sarajevo i des d’allí allargar per Mostar fins a Metkovi} i així empalmar amb el port de

Split que detectaven els austríacs.

S’imposarà aquest últim projecte sobretot quan es donaren dues circumstàncies: l’aparició de Benjamin Kállaj (1882-1903) com a governador representant de la corona a

Sarajevo i el canvi d’actitud dels hongaresos en veure els beneficis comercials que li reportaven a Budapest l’enllaçament directe amb la vall del Bosna i les seves riqueses en matèries primeres. Però no s’acabaran aquí les pretensions austríaques i per interessos ja

51 totalment militars i estratègics es decidí fer un ramal que des de Sarajevo, travessant el

Sand`ak montenegrí, arribés a Kosovska Mitrovica i per allà prosseguir fins a

Tesalònica i Estambul. Altre cop els hongaresos s’oposaren, preferien fer passar el ferrocarril per terres seves i després fer-lo entrar a Belgrad i d’allí baixar a Tesalònica.

Les raons eren simples: volien més via fèrria per al seu comerç i industria interior i connectar amb els seus veïns. Va estar a punt d’esclatar una guerra entre les dues parts de l’imperi i aquí ajudà a Kállaj el ministre de la guerra hongarès, Desider Banffy, que inclinà la balança en favor del projecte de Viena sempre que es passés per Vi{egrad i

Fo~a.

Malgrat no sempre els recorreguts de la línia fèrria foren d’acord amb les necessitats econòmiques de Bòsnia i aquesta era de via estreta, majorment, per manca d’inversors privats, les estretors de l’erari de Viena i els insuficients impostos bosnis, el país es posà amb contacte amb la modernitat de l’època, venien importacions de mercaderies de

Viena, d’Alemanya, etc. i es donà una forta embranzida a l’economia bòsnia. Els tallers artesans agafaren força i els mercats comarcals, com el de Doboj, es revifaren. Fins i tot s’inicià una petita i insuficient indústria, i així a les afores de la capital de l’ op{tina objecte d’estudi , a les voreres del riu Usora, es construí l’única indústria anterior a l’època de Tito: era una refineria de sucre avui desapareguda. De tot plegat donen testimoni les construccions que encara queden a la “~arsija” (barri antic i comercial).

Però amb la modernització i l’entrada en escena del ferrocarril i la industrialització es revifà el moviment obrer que de manera minsa ja havia començat a formar-se sota l’ocupació turca. Aquest només estava format per artesans agrupats en sindicats sectorials, però els nous canvis en l’economia van fer sorgir dos grups obrers que amb el

52 temps serien el nucli del partit comunista iugoslau. Per una banda estaven els pagesos sense terra, seran els austro-hongaresos els qui aboliran la servitud d’origen medieval que encara prevalia a l’agrària Bòsnia i se sap que a Doboj la seva gran plana horto- frutícola i les extensions bladeres, eren repartides entre unes poques famílies terratinents musulmanes d’origen noble (els “ages” o “begs”) com els Kasumagi} o els \onlagi}, descendents dels quals encara es poden trobar entre Sarajevo i Te{anj , els quals veuran redimits els seus “kmets” 35 . L’altre grup seran els treballadors del ferrocarril que tanta importància ja s’ha vist tindrà per a l’ op{tina i en especial per a la seva capital doncs no sols es construeixen l’estació i la cruïlla sinó també tallers i, a la llarga, fàbriques relacionades amb el manteniment, la qual cosa donarà com a resultat un nombre important de treballadors.

Aquests obrers ferroviaris, units a tota la resta del sector a Bòsnia i altres de diferent procedència sectorial, com els de les arts gràfiques, van estar lligats al moviment de la internacional obrera, encara que trigaran en formar veritables sindicats marxistes. Serà pel maig del 1906 quan s’arribin a unir per primer cop en una vaga general. La repressió va ser brutal, no s’han pogut trobar dades de Doboj però a Zenica van haver diversos morts 36 . Aquests fets van fer reflexionar les autoritats imperials que fins llavors havien reprimit durament el moviment obrer bosni de tal manera que quedà endarrerit respecte a la resta de països dels Balcans. Tímidament es deixa que s’organitzi la primera Unió

General de Treballadors de Bòsnia i Hercegovina, per a la qual ja havia creat estatuts en

Mi~o Sokolovi}, obrer del sector gràfic a Sarajevo, el 1905 i esperava l’oportunitat de presentar-los. El juny de 1909 es funda el primer partit obrer bosni, d’orientació

35 serf en bosni 36 Noel Malcolm Povijest Bosne. Kratki pregled. Ed. Erasmus Zagreb-Sarajevo 1995 pag. 194

53 socialdemòcrata, i al qual s’afiliaren un cert nombre de treballadors de Doboj alguns dels quals escriuran al primer diari “Glas Slobode” (“La Veu de la Llibertat”).

Les accions se succeiran una rera l’altra, però arriba l’atemptat del 28 de juny de 1914 contra el príncep hereu Francesc Ferran. Les repercussions es fan sentir a la vila on es fa un pogrom d’ortodoxes i es cremen i destrueixen cases i comerços d’aquests, segons els cronistes de l’època. El conflicte bèl·lic es fa inevitable i Viena declara la guerra a

Sèrbia.

Durant la primera guerra mundial l’exèrcit austro-húngar estableix un camp de concentració a Doboj que funcionà entre 1915 i 1916 i en aquest període passaren i/o foren internats 45.791 presoners registrats, procedents sobretot del sud-est de Bòsnia i de

Sèrbia, la majoria civils, dones, nens i vells, sembla que no van haver o eren mínims els soldats presoners, també se sap que no era més que un camp de pas cap uns d'altres, normalment cap a Hungria, no pas per internament definitiu. Durant el govern de la 1a

Iugoslàvia, concretament l’any 1937, s’aixecà a la ciutat un monument a les víctimes, que representava el bust de bronze d’un presoner, i prop d’ell es construí una església.

I la guerra s’acabà. Bòsnia desapareix en el nou Regne de Serbis, Croats i Eslovens.

Doboj passa a formar part de la Drinska Banovina dins de la nova divisió territorial. Els bosnis són vistos com a perdedors però la lluita obrera ni es deté ni fa distincions i el ben organitzat moviment obrer de la ciutat, junt amb el d’altres zones del país convoca la vaga de ferroviaris del 15 d’abril de 1919 possiblement influenciada directament més pel moviment espartaquista alemany que no pas pels esdeveniments revolucionaris de

Rússia, doncs cal recordar que a tots els llocs on es construí el ferrocarril vingueren

54 austríacs i molts cops alemanys per a dirigir les obres, molts d’ells es quedaren a viure definitivament a Bòsnia i fins i tot hi hagué qui, malgrat el resultat de la guerra mundial preferí romandre en sòl bosni.

L’època d’entreguerres no dóna gaires notícies sobre Doboj i de Bòsnia en general.

El territori dividit entre croates i serbis perd tot protagonisme i entra en decadència. Se sap que la sucrera de Doboj deixa de funcionar poc abans d’esclatar el segon conflicte mundial. El ferrocarril és l’únic que encara dóna vida a la ciutat. L’auto-cop d’estat del rei Alexandra (l’anomenada “revolució de gener” de 1929) i l’autoproclamació de l’estat de Iugoslàvia no canvia molt les coses. Tampoc el seu assassinat a Marsella uns anys més tard i la pujada del rei Pere, encara menor d’edat.

El 1941 el govern iugoslau signa un pacte de cooperació amb les potències de l’eix i el 27 de març a les principals ciutats bòsnies es realitzen manifestacions en contra que són durament reprimides.

El mateix any Iugoslàvia entra en la segona guerra mundial. Doboj, a mercè dels croates des de la partició del tractat “Cvetkovi}-Ma~ek ” (1939), és ocupada pels

“domobrani”, soldats de l’exèrcit oficial de l’Estat Independent de Croàcia ( Nezavisena

Dr`ava Hrvatska). Al capdavant de la ciutat i regió es col·locà un amic directe del president croat, Ante Paveli}, era un capellà de qui malauradament tant sols s`ha pogut saber el cognom: Kamber. Aquest va ser ajudat per l’advocat musulmà de Doboj: Omer

Mufti}. Es desenvoluparen cruents combats, donada la seva importància estratègica, entre els “ustatxes” 37 croates i els nazis alemanys. El 1943 la ciutat sofrí la seva segona

37 “usta{a” era tot aquell croata (o catòlic bosni) nacionalista que estava favor dels ideals de Estat Independent Croata d’ideologia feixista, proper al feixisme italià.

55 ocupació, l’exèrcit alemany el 15 d’abril aconseguia, així, el control directe de la via fèrria des de Slavonski Brod fins a Mostar. Radera quedaven dos anys de terror amb deportació de la població ortodoxa bòsnia al camp de concentració de Jasenovac, l’aniquilament de resistents i la incautació de propietats de les víctimes. Però res no canviaria gaire, ara els ocupants eren estrangers i tots els de Doboj que no col·laboressin patirien les conseqüències, sense distincions de cap classe.

Però el moviment de resistència partisà fou molt actiu des del primer moment del conflicte el 1941, aprofitant l’estructura de la cèl·lula del partit comunista que des dels anys 30 funcionava a la ciutat i comarca, i malgrat les represàlies. Aconseguiren mantenir alliberada una part del massís d’Ozren, on muntaren un campament estable des del primer mes de la guerra i on fins i tot organitzaren un centre sanitari. Partint d’allí creen escamots partisans i altres campaments prop dels pobles. Entre les seves accions cal destacar l’aixecament massiu del 23 d’agost del 1941 que s’estengué a Maglaj i

Gra ~anica, prenent per uns dies les tres localitats, realitzant-se accions de sabotatge com la duta a terme el 24 d’agost quan aconseguiren volar part del magatzem d’armes d e

Doboj, on es guardava material que era destinat al front oriental (recordis que llavors estava engegada l’operació nazi “Barbarroja” d’ocupació de la Unió Soviètica pel

Caucas).

Doboj fou alliberat definitivament per les tropes partisanes del general Tito el 17 d’abril de 1945. En la llista dels anomenats herois partisans de la segona guerra mundial, trobem cinc nascuts a la ciutat i comarca: Ismet Kapetanovi}, Milo{ Kupres, Josip

Jovanovi}, Simu Luki} i Refik Beslagi}. Seguint el que, durant l’època titoista, va ser

56 quasi un culte als membres partisans, l’ op{tina aixecà monuments a tots ells i els dedicà carrers i edificis públics.

L’època de Tito

Durant l’època del titoisme la importància de l’ op{tina és quan pren el seu punt àlgid.

El desenvolupament agafa tots els àmbits de la vida dels habitants: des de l’esportiu en

ésser nomenada Doboj la seu permanent del campionat nacional de pilotamà i també dels encontres internacionals de la selecció iugoslava, fins a l’econòmic on entra de ple a la industrialització.

Val la pena detenir-se en aquest últim punt per entendre com era la societat que va a votar el 1990 en aquesta contrada a través del testimoni directe de l’únic llibre que sobre

Doboj es conserva després del saqueig cultural de l’últim conflicte. És el titulat: “Doboj i okolina” (“Doboj i els seus voltants”) escrit per Mihajlo Maleti} l’any 1960 i publicat per la mateixa op{tina. Entre les pàgines 46 i 48 descriu en quina situació es trobava la ciutat abans del segon conflicte mundial de la següent manera:

“ Abans de la 2a. Guerra mundial Doboj no tenia una economia desenvolupada.

L’endarreriment econòmic i els pobres mitjans de comunicació no atreien els inversors estrangers malgrat la mà d’obra barata. Les inversions es dedicaren a un comerç menor. Exceptuant la sucrera, a la vora del [riu] Bosna, i que deixà de funcionar una mica abans de la guerra, no hi havia cap fàbrica, ni cap centre de producció. Fins a cert punt es podia dir que s’havia desenvolupat un artesanat basat en petits tallers manuals.

57 Al costat d’aquests l’economia a Doboj es completava amb algunes petites tendes i una insuficientment desenvolupada agricultura d’uns pocs grans propietaris privats de la zona i un mar de fragmentades possessions individuals mal organitzades.

Per bé que la localització de Doboj ofereix condicions en alguns sectors per a ser un centre econòmic a la Bòsnia central, els capitalistes privats, seguint la tradició econòmica turca i austríaca, col·locaren els seus capitals principalment a llocs de les op{tine veïnes. L’única via estreta, que representava la via principal de Bòsnia i

Hercegovina ja des dels temps austrohúngars, no havia estat ni restaurada ni modernitzada”

[...] “L’endarrerida op{tina de Doboj, des del punt de vista econòmic, també tenia dèficits en altres aspectes de la vida, especialment en la sanitat, ensenyament, cultura i comunicacions”

És obvi que aquest testimoni directe i no tant llunyà de l’època que narra, és més aclaridor que qualsevol altre, excepte la passejada pels carrers de Doboj i l’anàlisi de les fases del seu pla urbanístic: la major part de les edificacions són dels anys 50, 60 i 70 del segle XX, els vestigis de l’època austrohongaresa o de la turca es troben tant sols en el nucli de la “ ~arsija” i voltants, tot just a l’empar de l’antiga fortalesa. El magnífic i regular pla urbanístic desenvolupat a la plana dels tres rius (Usora, Bosna i Spre~a ) és d’època titoista., amb un entramat reticular irregular interromput per zones verdes, amb una avinguda central. Les carreteres de comunicació no trenquen el centre i vorejant-lo ens condueixen (venint de Sarajevo) cap a Banja Luka o Bosanski Brod (fronterera amb

Croàcia) i, travessant el Bosna, cap a Tuzla o cap a les pedreres de calç.

58

El desenvolupament econòmic també es reflexa en el creixement demogràfic, així el cens de 1953 dóna un total de 8.500 habitants (segons Maleti}), la majoria sèrbia i musulmans, que en el de 1971 són 88.985, el 1981 arriben a 99.548 i el cens anterior a l’última guerra (1991) l’eleva a 102.549. Si fem un quadre sinòptic de la composició

ètnica ens dóna el següent:

croats musulmans serbis iugoslaus altres total

Cens 1971 14.754 32.418 39.884 1.124 805 88.985

Cens 1981 14.522 35.742 39.224 8.064 1.996 99.548

Cens 1991 13.264 41.164 39.820 5.765 2.536 102.549

També segons diu Maleti}, fins a l’annexió (1908) per part d’Austria-Hungria els musulmans eren majoria i els seguien els serbis però se sap per diverses fonts que l’etapa que segueix i la d’entreguerres van estar plenes d’emigracions, forçades o induïdes per les autoritats, de musulmans dels Balcans cap a Turquia i altres llocs. En resum que arribem a l’època titoista amb una possible majoria sèrbia. Però encara s’ha d’afegir altra data: el cens del 1971 és el primer on els bosnis poden escollir entre definir-se com a serbis, croats, musulmans o iugoslaus, abans els que no es declaraven serbi o croat eren un ”ne opredijeljenjen” o sigui “no declarat”, per tant, a menys que es faci un estudi de noms i orígens familiars, no es pot saber qui era què en realitat.

Tenint en compte tot el que s’ha dit anteriorment, es pot afirmar que hi ha una veritable explosió demogràfica a Doboj i que no es pot explicar sols gràcies al

59 creixement vegetatiu natural, aquí s’haurà d’afegir un component de migració que devia ser fonamental per tirar endavant la industrialització de la op{tina, la qual hauria de recolzar-se en l’antic artesanat existent abans de la guerra i que, possiblement, remunta els seus orígens a l’època turca amb un cert moment de creixement amb la construcció del ferrocarril per part del govern de Viena abans de la primera guerra mundial.

Tornant a seguir a Maleti} per veure en detall la forta industrialització soferta per

Doboj, aquest dóna les següents fàbriques existents l’any 1960:

a) “Bosnaplod” dedicada a la preparació, empaquetat i conserves dels

productes de l’horta i els terrenys fruiters de l’ op{tina. Amb 121 treballadors

el 1961

b) fàbrica artesanal “Mramor” dedicada a treballar la pedra per a diversos usos

en la construcció i que fou inaugurada el 1957 com a ampliació d’un antic

taller artesà. Sense dades del nombre de treballadors

c) “Kre~njak” fàbrica inaugurada el 1958 dedicada als materials de construcció

i sobretot a l’explotació de la pedra de calç. Amb 1300 treballadors el 1961

d) “Trudbenik” fàbrica de la branca metal·lúrgica especialitzada en la

construcció de compressors, maquinària i material pneumàtic. Amb 810

treballadors el 1961

e) “Grafi~ar” empresa d’arts gràfiques. Amb 23 treballadors el 1961

f) “Svjetlost” impremta. Amb 350 treballadors el 1961

g) “Hemoprodukt” industria de productes químics. Amb 21 treballadors el

1961

60 h) “Rudnik” fàbrica de material de construcció. Sense dades del nombre de

treballadors

i) “Fabrika br. 1” i “Fabrika br. 12” de l’empresa de ferrocarrils. Dedicades

ambdues dedicades a la fabricació i reparació de peces relacionades amb el

ferrocarril. Sense dades del nombre de treballadors

En el sector primari es troba, seguint l’esmentat autor, la mina de lignit a la població de Stanari i les pedreres de cal ç i calcàries. També la utilització dels boscos per a aprovisionar la fàbrica “Sana” de cel·lulosa i paper a l’ op{tina veïna de Maglaj.

Però, malgrat tot, la gran força del sector agropecuari seguia sent la base de l’economia de Doboj i precisament llavors es trobava en els inicis d’una nova organització en cooperatives, cinc de les quals ja funcionaven a ple rendiment:

Rudanska, Grapska, Stani}-Rijeka, Karu{e i Miljkovac.

Precissament seguint amb el desenvolupament econòmic el document que s’ha pogut trobar i que enllaça cronològicament és el “Pla Social de l’ op{tina de Doboj per al període de 1981-1985” 38 . En ell es fa una breu anàlisi de l’anterior pla de 1976-1980 en el qual s’introduïen els canvis produïts per la nova constitució de 1974 i la nova llei del treball autogestionari de 1976. En el text se'ns assenyalen sobretot els dèficits del pla:

a) els ingressos per habitant a Doboj eren el 1980 de 27.000 dinars/any quan la

mitjana republicana rondava els 40.000.

b) els ingressos per treballador en l’economia social eren de 165.000 dinars quan la

mitjana bòsnia era de 215.000

38 Publicació interna de la mateixa op{tina

61 c) el nombre de població activa a Doboj era de 19.465 treballadors (el 19,1% de la

població total), quan a tota la república significaven el 20%

Doboj es considerava pel que feia a la indústria, una op{tina mitjanament desenvolupada. Mentre a tota la república els ingressos provinents de la producció d’aquest sector s’elevaven a 42,8% de l’economia l’any 1981, aquí tant sols significaven el 31,5%. Això no vol dir que els altres sectors econòmics donaren resultats positius al pla previst sinó tot el contrari, cap d’ells aconseguí les xifres previstes el 1976.

Per tant el nou pla començava ja amb uns dèficits que s’acumularien als que vindrien en els anys següents. Per Esmenar la situació es posava l’accent en futures inversions en les diferents unitats productives de treball autogestionari que s’havien establert allí:

Així, seguint aquestes dades, es veu que no tant sols s’esperaven uns resultats millors del treball col·lectiu si no, també, que se seguia confiant en el sistema d’autogestió, malgrat que després els resultats que podem observar en l’anuari estadístic de 1989 pera

Bòsnia, els resultats obtinguts desmentien aquesta situació un cop passat el període previst pel pla comarcal, fruit de la política iugoslava post-titoista de mantenir i reforçar l’autocapacitat de les repúbliques pel que fa a l’economia i serveis.

Així Doboj entra en l’any 1990 amb una sèrie de problemes laborals i econòmics que semblaven ser possibles de resoldre tant sols amb l’aplicació dels plans econòmics d’austeritat que el primer ministre iugoslau, Ante Markovi}, estava aplicant en aquell moment.

62 Pel que fa a la política no havia canviat gens, com a la pràctica totalitat d’ op{tine de

Bòsnia, malgrat que el 1989 arribaren a Doboj les relíquies del tsar Lazar de Sèrbia, mort el 1389 a la batalla de Kosovo Polje, de camí cap el seu definitiu destí a Kosovo i per commemorar els 600 anys d’aquella efemèride. Els ortodoxos de la ciutat i voltants s’aplegaren al monestir de les muntanyes d’Ozren, proper a la ciutat, i en tornar provocaren alguns aldarulls de poca importància, segons els testimonis consultats.

63 Inversions en medis bàsics Nom de la unitat de producció autogestionària 1976-1980 1981-1985 Propie- Societats Bancs taris Mina de lignit “Stanari” 104.663 711.913 14 18 44 RO “Trudbenik” 122.658 647.666 20 19 41 RO Fàbrica de bicicletes --- 431.793 5 21 63 OOUR TNNO 143.536 419.102 24 --- 67 RO TDSK 78.903 315.000 35 --- 65 OOUR Mina de calç --- 162520 44 --- 56 OOUR “ Bosanka” 28.574 156.100 23 --- 77 OOUR “Elektrodistribucija” 77.485 147.391 30 19 22 OOUR “ Metalomonta`a” 11.764 145.000 30 2 68 OOUR Fàbrica de calç --- 124.280 44 --- 56 OOUR “Bosnakoop” 14.858 25.940 -- 25 75 6 “OOK”- 6 Organitzacions Cooperatives 1.903 31.250 --- 30 70 de Base ZZ “Bratsvo-Jedintsvo” Stani} Rijeka 5.677 10.050 60 --- 40 OOUR “ [umarija” Doboj 32.760 55.760 14 83 3 RO “Radnik” OOUR “Pionir” 15.340 103.000 44 --- 30 RO “Dobojputevi” OOUR “Doboj” 46.940 71.500 53 --- 41 GRO-ZGP-Sarajevo OOUR “Gradnja” 18.811 27.464 60 --- 28 Doboj RO “Progres” OOUR “Niskogradnja” 20.171 43.000 77 --- 22 RO ““ Monta`a” OOUR “Instalacija” 8.947 22.000 30 --- 70 @TO-OOUR per a la tracció de trens 39.901 255.128 3 66 31 @TO-OOUR per a víes i alineacions 60.556 136.280 5 94 -- @TO-OOUR per a l’organització del 81.574 319.368 9 53 38 transport ferroviari @TO-OOUR per a treballs d’electrotèc- 106.244 6.687 7 75 15 nica @TO-OOUR per a cooperativa de trens 45.163 79.251 64 23 13 @TO-OOUR per a tracció elèctrica 96.067 500 100 -- -- RO “Bosnaprevoz” OOUR transport de 316.099 575.000 38 8 54 viatgers i mercaderies @TO-OOUR autotransport ferroviari 39.736 81.000 60 -- 39 RO “Radnik” OOUR – Trans. i societat 22.062 6.600 40 --- 40 RO PTT-OOUR-PTT-Doboj 212.739 116.000 50 --- 37 RO “Izbor” OOUR “ Robna ku}a” 710 40.000 30 --- 30 RO “Izbor” OOUR “Maloprodaja” 3.486 104.500 30 --- 30 RO “Izbor” OOUR “Veleprodaja” 8.067 185.000 30 --- 70 RO “Dobojpromet” OOUR “Veleprodaja” 11.192 55.000 20 --- 50 RO “Dobojpromet” OOUR “Ishrana” 12.126 48.000 50 --- 51 HUTRO “Ozrenturist” OOUR “Park” 13.402 50.000 49 --- 51 HUTRO “Ozrenturist” OOUR “Bosna” 3.352 100.000 20 --- 40 @TO-OOUR Hosteleria 2.282 1.100 100 ------RO “Bosnaprevoz” OOUR “Autosev” 2.535 218.000 35 5 50 RO “Frizer” 419 900 55 --- 45 RO “Progres” OOUR “Vodovod i 24.887 157.250 78 --- 14 kanalizacija” RO “Progres” OOUR “Higijene i zel.” 9.500 12.350 87 --- 12 Calefacció urbana 35.646 240.720 4 88 8 @TO-OOUR Informàtica laboral 1.470 35.973 7 47 46 @TO-OOUR Trànsit cibernètic 1.138 14.956 32 --- 68 Font : “Dru{veni Plan op{tine Doboj za period 1981-1985” de 1981, quadres nos. 43-44 del final del document

64

No. total de llocs de treball Estructura (%) SECTOR LABORAL

1975 1980 1985* 1975 1980 1985 * Indústria 3.175 4.849 7.967 29,1 31,8 37,9 Agricultura 282 110 203 2,6 0,7 0,9 Forestal 43 64 81 0,4 0,4 0,7 Recursos hidràulics ------Construcció 1.321 2.359 3.135 12,1 15,5 14,9 Trànsit i comunicacions 4.045 4.324 4.723 37,1 28,4 22,4 Comerç 1.168 1.946 2.615 10,7 12,8 12,4

Hosteleria i Turisme 252 442 580 2,3 2,9 2,8

Artesania i Serveis personals 178 316 681 1,6 2,1 3,2

Habitatge i Activitats comunals 122 243 335 1,1 1,6 1,6

Activitats financeres i tècniques 328 584 726 3,0 3,8 3,5 TOTAL S. PRODUCTIU 10.914 15.237 21.046 79,5 80,2 83,0 Ensenyament i Cultura 871 1.140 1.230 30,9 30,3 28,5 Sanitat i Seguretat Social 1.010 1.435 1.805 35,8 38,2 41,8 Resta del Sec. No Productiu 940 1.186 1.281 33,3 31,5 29,7 TOTAL S. NO PRODUC. 2.821 3.761 4.316 20,5 19,8 17,0 SECTOR SOCIAL 13.735 18.998 25.362 98,0 97,6 94,8 SECTOR INDIVIDUAL (1) 281 467 1.400 2,0 2,4 5,2 TOTAL 14.016 19.465 26.762 100,0 100,0 100,0 (1) Es refereix al privat • Xifres previstes

Font : “Dru{veni Plan op{tine Doboj za period 1981-1985” de 1981, quadre no. 2 del final del document

65

Doboj 1990: vida comuna i campanya electoral

66

L’ op{tina de Doboj entrava a aquest any deixant enrera un 1989 ple de vagues en reivindicació de millores salarials en el sector industrial i miner, en especial les dels treballadors del ferrocarril que van protagonitzar les més contundents.

La seva capital, aquell gran nucli de comunicacions ferroviàries en què s'havia convertit, feia que cada dia el seu centre bullís de gent que atapeien el carrer central, l'avinguda Mariscal Tito, de gom a gom a qualsevol hora del dia, procedents de Belgrad, de Sarajevo o de Zàgreb, o de qualsevol altra destinació menor. Les botigues i cafeteries privades i l'edifici dels grans magatzems estatals estaven plens de gent.

No era només la capital d'una comarca sinó d'una regió econòmica que abastava d'altres, per això tenia una de les 9 cambres d'economia de la república. Potser era en el sector de serveis universitaris en l'únic que es trobava poc desenvolupada comparada amb les veïnes Tuzla o Banja Luka, però no patia de manca d’intel·lectuals, sobretot entre els musulmans que es concentraven al barri de Kotorsko, a les afores en direcció nord cap a Derventa.

Amb el cens del 1981 els serbis (ortodoxes) ja només eren majoria per un estret marge, en el proper de 1991 els musulmans recuperarien la majoria que havien tingut fins a la creació de la Iugoslàvia d'entreguerres, quan havien començat a disminuir a causa de les emigracions semi forçoses.

Les cotes econòmiques previstes pel pla quinquennal de 1981-1985 no s’havien pogut acomplir, malgrat les dades oficials, i el futur no es perfilava gaire clar mentre seguissin

67 en disputa eslovens i serbis al govern central i Bòsnia no s’acabés de recuperar del marasme polític d’Agrokomerc que havia produït dimissions a tots els nivells només tres anys abans i conseqüències econòmiques com a mínim a la regió de la Bosanska

Krajina. A Doboj, i malgrat no afectar-li directament, el cas és segur amb atenció, en especial quan dimití Hamdija Pozderac.

I al mig de la tempesta es presenta el X Congrés de la Lliga dels Comunistes a

Bòsnia, a finals del 1989, que preparava la postura bòsnia per al XIV Congrés

Extrordinari de la Lliga a nivell estatal. L’ op{tina envià els seus representants que després portarien de tornada les resolucions. Això provocaria més tard una divisió entre els comunistes de Doboj que, un cop aprovades les esmenes pertinents, no trigaran en legalitzar les seccions pròpies del SK-SDP, SSO i SRSJ.

Així comença aquest any clau per a Iugoslàvia, Bòsnia i Doboj: el 1990. Res va ser comú i normal en ell, malgrat que en llegir la premsa bosniana no es reflecteix gairebé res, però certes notícies i articles, de vegades entre línies, traspuen la realitat que es visqué. Tres fonts aporten una certa ullada a aquesta: el diari “ Oslobo|enje ” de

Sarajevo, el setmanari “Glas Komuna” de Doboj i el llibre d’un “dobojlija” 39 ja entrat en anys, Sejfudin Sofi}, titulat “Susreti i sje}anja” escrit durant l’últim conflicte i que tracta de recuperar els records de Doboj des de 1990 fins el 1994.

El gener mentre a Belgrad se celebrava el XIV Congrés, succeïa un fet tràgic a

Doboj. En el poble de Jabu~i}, a la carretera entre Maglaj i Doboj uns joves bosni-serbis ataquen a un grup de joves bosni-musulmans del poble de Pridjel que venien de ballar.

39 Així s’anomena en bosni als nascuts a Doboj

68 En la baralla mori un d’aquests últims, Mehmed Grahi} de 20 anys. Les comissaries de

Doboj i Maglaj investigaren, però res s’esclarí fins el dia d’avui, quan ja ningú es recorda del fet.

Segons Sofi} 40 es donaren diferents versions, fins i tot es va dir que no s’havia trobat el cadàver i que el noi havia fugit de casa per anar a treballar a Alemanya. Bé, com segueix l’autor és massa parcial però és un fet que la policia no s’hi escarrassà gaire i que això exacerbà els ànims entre musulmans i serbis, en especial perquè els membres de les dues comissaries eren majorment serbis.

Segons “Glas Komuna” trobem una sèrie de temes que centren l’atenció al llarg de tot l’any, a més de les eleccions i els canvis polítics que s’anaven produint:

- la inestabilitat social

- la situació del Kosovo

- la continuïtat de Iugoslàvia com a estat

I tot això es donava i s’escrivia alhora que la precampanya i campanya electoral es posaven en marxa i ocupaven el seu lloc en la vida quotidiana de Doboj.

La inestabilitat social

S’hauria de diferenciar entre la primera meitat de l’any i la segona. Una encara és dominada per la situació quotidiana fins aleshores i els múltiples interrogants dels

40 S. Sofi} “Susreti i sje}anja” pags. 30-31

69 esdeveniments polítics que es donaven a Belgrad, l’altra ja ho està per l’aire de les eleccions i tot el que van desencadenar i que fins llavors es trobava en estat latent

Fins a la proclamació de les eleccions, al maig, podem veure algunes notícies que es refereixen majorment al descontentament entre els treballadors, en especial els ocupats en l’anomenat “sector social” o sigui els empleats a les unitats de producció autogestionària (OUR, OOUR, RO, etc) 41 . Normalment són la continuació dels esdeveniments de l’any anterior però en aquell 1990 aquests se succeiran a tal velocitat que aquestes notícies queden relegades a segon pla. Encara així en tenim que fan referència sobretot al gran protagonisme del sector ferroviari que s’erigeix en el capdavanter de les reivindicacions, les quals gairebé se centren en els salaris i la hiperinflació dels preus, i també dirà la seva quan comenci l’etapa electoral. Parlant amb funcionaris que es trobaven actius aquell any ells, pel contrari, notaren una millora salarial notable entre 1988 i 1989, treballessin en el sector estatal que treballessin 42 i quasi tots ho atribueixen a la posada en pràctica de certes reformes del primer ministre

Markovi}.

Un altre punt que es denota és la inseguretat a nivell de carrer, de la qual seria il·lustratiu l’assassinat que se citava línies amunt. Tornant sobre ell sembla que els autors dels fets eren d’Ozren, on l’any passat els ortodoxos (els anomenats serbo-bosnians) s’aplegaren al voltant del monestir que allí tenen per a rebre les despulles del tsar Lazar i des de les hores era perillós per als no ortodoxes apropar-se a la zona. També hi ha

41 Diferents tipus d’unitat d’autogestió: OUR= Organizacija Udru`enog Radan(Organització del Treball Associat), OOUR=Osnova Organizacija Udru`enog Radan( Organització Bàsica del Treball Associat ) RO= Radna Organizatcija (Organització de Treball) 42 entrevistes amb mestres i policies ho confirmen

70 alguna notícia sobre l’aparició de pidolaires al mercat, la qual cosa denota pobresa i va relacionada amb la crisi econòmica que s’arrossegava.

Concluint es podria dir que la situació era més de tensió que no pas d’aldarulls, més d’expectativa que d’acció.

La situació del Kosovo

La situació a Kosovo s’agreujava de dia en dia, en especial des de la suspensió de l’autonomia l’any anterior. Les manifestacions no cedien i les càrregues de la policia tampoc. El 21 de febrer es declarà l’estat d’excepció i el toc de queda. Ja feia temps que l’exèrcit havia estat enviat allí i en les diverses unitats hi havia gent de Doboj i els voltants.

Entre les diverses notícies que “Glas Komuna” ens dóna sobre la situació d’aquella regió autònoma, destaca la carta 43 del vicecomandant de la policia de Maglaj, Milenko

\uranovi} , destinat a Kosovo com a policia militar, que junt amb altres companys de

Doboj i Tesli} expliquen a la gent de les seves op{tine la situació que es viu allà.

Indubtablement el punt de vista és pro-iugoslau, la situació, segons diu és imprevisible i s’ha de viure el dia a dia amb l’enyorança de la casa llunyana. Aquests són alguns fragments: “Kosovo. D’ell, moltes coses es diuen [...] Avui en pau, demà qui ho sap!. A

Pri{tina sobrevolen els avions del JNA 44 , pels carrers de Podujevo els nostres tancs van.

Però als carrers columnes de manifestants, la majoria molt joves ja no corren cap a casa en sortí de l’escola [...] Pel contrari que ells nosaltres, provinents de tots els llocs de

Iugoslàvia, intercanviem pensaments sobre la calenta llar quan aquí tenim 22º sota zero.

43 “Glas Komuna” dia 13 de febrer de 1990, pag 5 “ Pozdrav drugovima” 44 Sigles de l’exèrcit iugoslau: Jugoslovenska Naroda Armija

71 [...] Com estarà la filla de només un més? i la dona encara es troba al llit després de parir?...” Malgrat el sentimentalisme que vol transmetre podem també veure la contraposició entre el separatisme dels uns i la defensa de la unitat dels altres.

La continuïtat de Iugoslàvia com a estat

Aquesta idea plana per sobre de moltes notícies al llarg de l’any i en tots els mitjans escrits, siguin al nivell que siguin. També s’ha de dir que a mesura que ens acostem a la dada de les eleccions encara apareixen més aquest tipus d’articles.

Per exemple a principis d’any coincidint amb la crisi del partit de la Lliga dels

Comunistes i la suspensió del XIV Congrés, el dia 6 de febrer al “Glas Komuna” apareix a l’editorial, encara que amb signatura de Pavle Stani{i} , un article que es titula “Kud odlazi bratsvo i jedinstvo” (“Cap a on va la germandat i unitat 45 ”) on després de parlar- nos del què s’havia aconseguit a base de diversos decennis d’unitat i germandat sembla que ara això s’hagi d’oblidar i canviar pel nacionalisme. L’autor aprofita per a mostrar- nos que va passar al parlament de l’ op{tina de Doboj quan el partit comunista es dividí a conseqüència dels fets ocorreguts en el congrés de Belgrad. Sembla ser que van haver discussions i dominà la idea d’obstaculitzar la sortida al carrer de les idees nacionalistes:“En les discussions sobre el congrés del PC a l’o p{tina de Doboj molts participants van afirmar de forma categòrica que el nacionalisme era un privilegi dels fòrums polítics que això no hi ha entre la gent” No queda clara la postura de l’articulista sobre el punt que defensa que defensa

45 lema clau del titoisme per a allunyar les idees nacionalistes

72 Però la vida continuava i així ho veiem en el número del 17 d’abril, el dia de la festa de Doboj, data que rememora l’any 1945 quan fou alliberada la ciutat dels nazis i els seus col·laboradors, la primera pàgina i la 3 es dediquen a recordar el gran salt que en la modernitat i el progrés ha fet l’ op{tina, en especial la capital, i apareix la felicitació de qui era llavors president del parlament comarcal, Fahrudim Mulaomerovi}, dedica a tots els seus conciutadans on parla de les futures obres públiques que ja estan planejades com l’ampliació dels ramals d’aigua a diversos pobles, la resolució de l’emplaçament de l’abocador d’escombraries, la reconstrucció de carreteres locals, construcció del nou cementiri, etc. Dóna una sèrie de dades sobre la sortida de la difícil situació econòmica que s’està vivint, però que sembla per fi es veuen progressos: la productivitat en aquest quasi mig any de 1990 ha pujat respecte al mateix període de l’anterior a partir d’un

14,6% , parla sobre tot de l’estabilització que sembla veure’s per fi a tota l’ op{tina, etc.

Resumint un típic discurs oficialista que intenta per sobre de tot tranquil·litzar i no provocar, en una paraula: tot segueix igual.

Quan arribem al maig ja es barreja la precampanya amb els altres temes i el seu protagonisme tenyeix tota la informació.

La pre-campanya i la campanya electoral

Un cop realitzades les esmenes al text constitucional (1974) de la república de Bòsnia i proclamada la reforma política d’obertura a la pluralitat de partits (amb llei de 21 de febrer), la carrera per a legalització de programes i partits s’obria

73 A Doboj és legalitzaren les seccions dels diferents partits que es presentaven per a tot

BiH des de la capital i un, el SPI (Stranka Privatne Inicijative), que es funda a Doboj i es presenta a diverses op{tine .

Cada legalització va anar acompanyada d’un míting inaugural i de presentació del programa, tots a l’estadi esportiu. Excepte el del partit serbi SDS que va fer una concentració inaugural a l’església ortodoxa. El “Glas Komuna” va anar recollint i publicant tots aquests esdeveniments i els comentava.

El primer que es detecta en la premsa i en els testimonis recollits era la barreja de por i incertesa davant dels nacionalismes i entre els que els defensaven les mateixes argumentacions en favor del seu grup i de rectificar en el futur els errors del passat.

Entre aquests últims els musulmans es disculpen de la decisió dient que era una defensa davant la posició dels altres i la decepció de l’actuació del partit de la lliga dels comunistes. Els croats (catòlics bosnis) s’agafen als seus orígens fora de Bòsnia, siguin certs o no, i els serbis (ortodoxes bosnis) asseguren que optaren per recolzar la unitat de

Iugoslàvia per l’únic camí que quedava, el nacionalisme.

Pel que fa als partits no nacionalistes, que en altres països de l’àrea s’anomenaren

“cívics”, i la gent que els votà, la majoria temien el nacionalisme, però a la vegada no ho veien un perill imminent.

Doboj no patia les tensions d’altres op{tine on les proporcions demogràfiques entre les diferents nacionalitats portaven fins i tot a l’enfrontament (per exemple a l'Hercegovina oriental). Era un lloc tranquil però encara així al maig es van donar unes maniobres de

74 l’exèrcit amb unitats de paracaigudistes. La ciutat tenia una important caserna, la “4 de juliol” a Miljkovac, i diversos magatzems militars, a Bare i a Usora.

Pel que fa a la campanya i a manca d’altres fonts és poden seguir les notícies del setmanari. Per ell es veu que van venir a Doboj, o a altres ciutats d’ op{tina de la unitat electoral, des de Sarajevo els dirigents no nacionalistes, com el cas del líder comunista

Nijaz Durakovi} 46 , la visita del qual a Te{anj queda documentada en l’exemplar del dia

10 de juliol. En el mateix número hi ha un article molt interessant del periodista Pavle

Stani{i}, es titula “Opasne igre” (“Jocs perillosos”) on s’assenyalen diversos possibles problemes com per exemple el dels interessos d’altres repúbliques iugoslaves pel futur de Bòsnia després de les eleccions “ En el marc d’aquest màrqueting arriben pressions d’altres repúbliques, preocupació per la sort dels grups nacionals a Bòsnia i Hercegovina o aspiracions sobre el territori. Els responen també als mítings, els quals poc duren en relació a la pressió de la política nacional i després d’ells queden els carrers deserts amb les restes del material de propaganda” (primera pàgina) . Continua parlant de la por que té la gent a perdre la forma de vida conjunta que tenien fins ara, del gran canvi que a sofert Doboj en els últims decennis fins a convertir-se en una capital desenvolupada i rica i es pregunta “Vol romandre així Doboj?” i es respon a ell mateix “Estem convençuts que vol. Perquè la política pot ser nacionalista però la cultura no” Acusa als partits nacionalistes de manca de contingut culturals en els seus programes i de rescatar passats obscurs. En això últim es refereix a les pugnes entre croates i serbis en especial, cercant en el passat els seus drets de propietat sobre Bòsnia donant com a causa una aparició més antiga sobre el seu territori.

46 Nascut a Stoca el 1949 doctor en sociologia per la Facultat de Ciències Polítiques de Sarajevo (1983) i d’on és professor. El 1988 és escollit president del PC de Bòsnia (antiga LKJ BiH) i després de renovar-se com PC-SDP. Des de 1993 fins el final de la guerra era membre de la presidència de BiH i el 2002 es passa al partit “Za BiH” Ha publicat diversos llibres i dirigit diverses publicacions

75

En l’exemplar del 24 de juliol es dóna notícia, segons la qual pocs dies abans s’havia inaugurat el partit SDS a Doboj, sent el seu president Milan Ninkovi} 47 . Van assistir de

Sarajevo Radovan Kara|i} i el segon de les llistes Vladimir Srebrov 48 . El 19 d’agost tenim notícia de l’obertura de la seu i d’un míting en el qual participaren vinguts des de

Belgrad el doctor Jovan Ra{kovi} i en Jovo Opa~i} L’aparició del que seria president de la Republika Srpska es podria deure a la importància de Doboj i encara més a la seva estratègica situació en els límits d’ op{tine de majories encontrades: Derventa, croats,

Tesli}, serbis, i Te{anj, musulmans. Aquesta última obria la porta cap el centre de Bòsnia de majoria musulmana principalment, és possible que es volgués assegurar el vot serbi o avisar els seus contrincants.

A principis de setembre s’inaugura la seu del SDA i en un míting a l’estadi esportiu, són els caps dirigents Ahmet Ali~i} 49 i Ekrem Ajanovi} 50 . Com a convidat va venir de

Sarajevo Adil Zulfikarpa{i} 51 . En els primers dies ja s’hi afiliaren quasi 10.000 persones 52 Es curiós que el dissident Zulfikarpa{i} aparegui en el míting, però s’ha de tenir en compte que el fet de ser un element de la diàspora el feia menys creïble als ulls de molts musulmans, en especial dels de més edat que recelaven d’ell.

47 Serà el candidat del SDS per a la Cambra de les op{tine i sortirà escollit. És d’origen serbi, no bosnià, i posteriorment demostrà la seva radicalitat nacionalista 48 Un dels membres fundadors del SDS a Bòsnia. Treballava com a professor al Departament de Biblioteconomia de la Facultat de Filosofia a Sarajevo. En començar la guerra deixàr el partit, va patir 2 anys(1992-93) en un camp de concentració serbi d’on sortí molt greu. Després de la guerra va ser candidat independent i defensar les victimes de Srebrenica. Morí d’un atac cardiac el 1998 49 Venedor de sabates i home gris , sense personalitat segons la majoria d’entrevistats. Va resultar escollit com a president de l’ op{tina fins a la caiguda i ocupació de la ciutat el 2 de maig de 1992 50 Va ser el candidat a la Cambra de les op{tine però perde davant el candidat serbi. Sembña que era un membre actiu de la Unitat Islàmica de Doboj 51 Nascut a Fo~a el 1921 en una nombrosa família noble musulmana. S’afilia als 16 al partit comunista, va patir presó i fou condemnat a mort. Després de la 2a. G. Mundial disideix de la política de Tito i la LKJ i s’ha de desterrar, des de llavors viu a l’estranger i es membre de la diáspora intel·lectual bòsnia. Funda el SDA amb Izetbegovi} i d’altres i poc abans de la data de les eleccions disenteix i forma el seu partit, MBO, amb Muhamed Filipovi} Avui en dia viu entre Suïssa i Bòsnia portant el Centre de Cultura Bosniana 52 “Glas Komuna” del 3 de setembre

76

El 28 d’octubre li toca el torn al HDZ croata que celebra un míting en la inauguració del seu centre en l’estadi esportiu i al que assistiren unes 2.500 persones. El periodista destaca que no hi havia banderes ni iugoslaves ni de Bòsnia però l’antiga bandera croata del tauler d’escacs i els retrats de Franjo Tu|man abundaven. Fou escollit president Joze

Mandi} 53 . De Sarajevo van venir Jozo [teko i Zrinka Dusper i de Zagreb Rudolf \urin.

És de remarcar que els representants vinguts de la veïna república de Croàcia ho feien en qualitat de membres d ’un partit que ja estava al poder la qual cosa els donava una certa prepotència per sobre dels del partit SDS serbi de Belgrad que encara esperaven votar.

Això es denota en el llenguatge més agressiu en els mítings.

El 24 d’octubre el DSS va organitzar un encontre de tots els representants del partit a l’ op{tina i a la que assistí des de Sarajevo el dr. Mirko Pejanovi}, candidat a la presidència amb coalició amb el Partit Comunista. Aquest va fer un discurs que es resumeix en la premsa de Doboj 54 on, entre altres coses recorda als assistents el lligam del partit amb els ideals de Tito i taca als nacionalistes fent-los culpables d’intentar portar Bòsnia a la guerra civil. També va parlar el president del partit a Doboj, Ilija

Tipura 55 , antic president del Consell de l’ op{tina als inicis de la dècada dels 80, de professió advocat i ex-ferroviari.

53 Dels candidats croates ha estat basicament impossible obtenir referències, eren minoria i la majoria, en especial els que després serien membres del HDZ, passaven desapercebuts 54 “Glas Komuna” del 31 d’octubre pag 4 article “Socialisti uz patriotski front” 55 Representa el prototip titoista. Nascut a la posguerra enacabà la secundària treballa de ferroviari però de gran es treu la carrera de dret i acaba sent professor a la Facultat d’Economia de Tuzla (a l’estensió que tenien a Br~ko) . Va ocupar vàrios càrrecs en el partit i a l’ op{tina fins arribar a ser president d’aquesta en els principis dels 80. Malgrat ser bosni-catòlic decideix no unir-se al HDZ. En els primers dies de la guerra (1992-95) es detingut, torturat i enviat a un camp de concentració prop de Doboj, sortirà el setembre i murirà el mateix mes a l’hospital de Banja Luka a conseqüència dels maltractes

77 Els mítings no només es realitzaven a la capital. El partit comunista es desplaçà a gran part dels municipis de l’ op{tina . Així es pot veure en una crònica del 31 d’octubre 56 on es donen les següents dades: a Mravi~i el 22 d’octubre amb 250 persones i a Klokotnica el 27 d’octubre on assistiren unes 400 persones, a Osje~ani el 28 d’octubre. A cadascun d’aquests llocs s’agrupava gent dels municipis dels voltants.

Cal remarcar que no sempre foren pacífics aquests mítings. Segons testimonis de membres del partit comunista, tingueren problemes en els pobles petits on es concentraven majorment serbis (cap el nord de l’ op{tina), en alguns no els deixaren ni entrar. També van tenir problemes a Kotorsko, una zona residencial a les afores de

Doboj, on s’agrupaven bàsicament musulmans de cert nivell intel·lectual, o sigui professors universitaris, enginyers, artistes, etc.

Altre aspecte és el canvi que la majoria dels entrevistats diuen es va notar després d’haver-se realitzat eleccions a Croàcia i a Eslovènia. Els membres dels partits nacionalistes van actuar de forma més contundent en els seus mítings, en especial en el llenguatge. Alguns croats començaren a vestir-se amb l’uniforme usta{a de la segona guerra mundial i el mateix van fer alguns serbis amb l’uniforme de ~etnik, encara que en ambdós casos eren excepcions.

El dia de la votació, 18 de novembre de 1990

Recorden els diaris que el dia va ser fred però amb sol. La gent va anar a votar des de molt aviat i no es van registrar incidents a remarcar exceptuant la manca de paperetes d’algun partit o la inexperiència de la gent en anar votar a la qual cosa s’afegia la

56 “Glas Komuna” del 31 d’octubre, pag 4

78 diversitat de paperetes, segons la diferent votació (a les diferents cambres, la presidència, etc.).

Potser per aquesta monotonia el “Glas Komuna” es va dedicar més a fer un reportatge fotogràfic que no pas a escriure una crònica. En les fotos es veu a la gent entrant als centres electorals una mica sorpresos de tot plegat Es veuen nens petits acompanyant els seus pares a la votació, gent gran amb cara de recel, etc.

79

Algunes dades econòmiques de Doboj en entrar a l'any 1990

1987 1988 1989 Rendiment Rendiment Rendiment tendes treballadors en milers tendes treballadors en milers tendes treballadors en milers de dinars de dinars de dinars Doboj 389 1482 6782 403 1486 19310 421 1622 242781

Tendes, treballadors i rendiment econòmic en venda al detall

Producció Social Renta Nacional renta personal Excés de Anys Total Amortitza Total neta i demés producció Despeses ció ingressos Materials personals Doboj 1986 5155 488 4667 2212 2455 5360 1987 10704 1446 9258 4670 4588 10815 1988 32841 3749 29092 13573 15519 32229

Producció social i despeses materials

1987 1988 1989 Centre Rendimen Centre Rendimen Centre Rendimen s de treballador t en milers s de treballador t en milers s de treballador t en milers treball s de dinars treball s de dinars treball s de dinars Dobo 127 794 418 121 778 1193 115 755 11605 j

Centres d’Hosteleria, treballadors i rendiment econòmic

1988 1989 Turistes Pernoctacions Turistes Pernoctacions Total Estrangers Total Estrangers Total Estrangers Total Estrangers Doboj 21978 1580 47008 2572 23881 1482 41548 1996

Turistes i pernoctacions

Sector Social

Sectors Productius Sector Sector Total Total Indus Agric Fores Hidro Cons Transpo Co Hoste Arte Vivend Finan No Privat Miner Pesca tal logia trucci Comuni merç leria sana Servei ces i Producti ia ó cació altres u Doboj 21870 18161 7461 161 105 --- 2012 3603 2244 660 819 296 818 3709 581

Població ocupada segons sectors el 1989

80

Les eleccions a Doboj: partits i candidats

81

En el Doboj que s’ha descrit en el capítol anterior hi van haver uns clars protagonistes els partits amb els seus candidats. Aquests, uns eren coneguts, posseïen càrrecs en les passades dècades (Tipura, etc.) o desconeguts fins llavors però això no va ser obstacle i van sortir guanyant..

Un repte: la mateixa data per a totes les votacions

Doboj , com la resta de Bòsnia, el 1990 s’enfrontava no només a les primeres eleccions lliures sinó també a un complicat sistema electoral a diferents nivells de poder amb la dificultat que, a més a més, totes les diverses votacions es desenvoluparen en un mateix dia.

Els electors havien d'escollir als seus representants a les següents institucions:

a) El Parlament bosni que significava a la vegada haver d’escollir a dos nivells:

a1) delegats de partit a la Cambra dels Ciutadans de Bòsnia i

Hercegovina

(podriem fer un paral·lel amb la Cambra del Congrés espanyol).

Eren

un total de 130 escons a cobrir que es repartien entre les 7 unitats

electorals on s’agrupaven les op{tine i que tenien el seu origen en

els antics “srezi” 57 , suprimits el 1955, aproximadament.

Doboj era una d’aquestes i li corresponien 14 representants

57 Els srezi eren unes unitats territorials que abarcaven vèries op{tine , tenien una capital que governava sobre les capitals d’aquestes. L’origen es troba en l’administració otomana però es continua respectant fins la llei de 1955.

82 a2) delegats de les op{tine (aquí el paral·lel seria amb el Senat espanyol).

Eren un total d’un per op{tina més el representant de la ciutat de

Sarajevo, o sigui 109 escons en total

b) A la Presidència de la república de Bòsnia i Hercegovina que a la vegada

significava votar cadascú a la llista que representava la seva nacionalitat. En total

hi havia quatre llistes

b1) llistat a la presidència per la nacionalitat sèrbia

b2) llistat a la presidència per la nacionalitat croata

b3) llistat a la presidència per la nacionalitat musulmana

b4) llistat a la presidència per la resta de pobles i nacionalitats

c) Les eleccions a nivell op{tina o sigui el president del Consell i els membres

d’aquest. El nombre variava depenent de la població i la importància d’aquella.

Doboj tenia un parlament de 100 membres

Però abans d’arribar a la data prevista per a la votació, el 18 de novembre, hi ha tot un procés d’adaptació de la legislació bosniana per a la seva execució i, a la vegada, a una nova situació política que tot just començaria un cop se sabessin els resultats. En el temps que transcorre entre el gener i el novembre d’aquell any Bòsnia preparava els fonaments per a la transició política que devia acompanyar a la de tipus econòmic que ja començava a donar uns fruits primerencs amb l’aplicació de part de les reformes d’Ante

Markovi}, el primer ministre iugoslau, no sempre comprensibles des del punt de vista de la població que patia les conseqüències com en el cas de l’atur que ja era una qüestió

83 palpable i més quan en el mateix moment començava el retorn dels emigrants en països occidentals (en especial Alemanya). Clar que com ja s’ha esmentat en la pag. 69 hi havia una excepció: els funcionaris que notaren un canvi a positiu potser perquè el primer ministre sabia que part d’ells formaven la base, burocràtica (administració) o no

(ensenyament, sanitat, etc.), que hauria d'empènyer cap endavant el seu programa.

No s’ha de perdre de vista en cap moment que tot plegat no es donava sols a Bòsnia sinó a tota Iugoslàvia i tenint en compte que abans de celebrar-se eleccions a aquesta república ho faran a les de Croàcia i Eslovènia durant la primavera (22 d’abril i 8 del mateix mes respectivament), i els seus resultats pesaren en la presa de decisió dels votants bosnis.

Així és com a Doboj, seguint les ordres que venien de Sarajevo, s’anaren legalitzant les seccions comarcals dels partits nous, com ja s’ha vist al capítol anterior, i es creaven les llistes de candidats d’aquests i dels partits que sorgiren de la fragmentació del partit de la lliga dels comunistes. No tots van tenir suficient cobertura per a presentar candidats a tots els nivells o no s’ho van proposar

Els partits a Doboj

Els partits que es presentaren foren els següents:

a) per a la Cambra de Ciutadans del Parlament Bosni:

(s’ha de tenir en compte que per a aquesta Cambra els candidats es presentaven

per unitats electorals basades en els srezi o en les cambres econòmiques. Doboj

era una d’aquestes i aglutinava ales restants op{tine: Bosanski Brod, Bosanski

[amac, Derventa, Maglaj, Modri}a, Od`ak, Tesli}, Te{anj i la pròpia Doboj)

84

- Stranka Privatne Iniciative BiH (Partit de la Iniciata Privada)

- Savez Komunista BiH-SDP (Partit Comunista-Partit dels Canvis

Democràtics)

- Srpska Demokratska Stranka (Partit Democràtic Serbi)

- Hrvatska Demokratska Zajednica (Unió Democràtica Croata)

- Muslimanska Bo{nja~ka Organizacija (Organització Musulmana Bòsnia)

- Socialisti~ki Savez Omladina (SS O)-Demokratski Savez i EKO pokret-

Zeleni BiH (Unió Socialista de les Joventuts-Unió Democràtica i

Moviment EKO-Verds de BiH)

- Demokratski Socialisti~ki Savez BiH (Unió Democràtica Socialista de

BiH)

- Stranka Demokratske Akcije (Partit d’Acció Democràtica)

- Savez Reformskih Snaga Jugoslavije (Unió de les Forces Reformistes de

Iugoslàvia) b) per a la Cambra de les Op{tine del Parlament Bosni:

- Savez Komunista BiH-SDP

- Demokratski Socialisti~ki Savez BiH

- Srpska Demokratska Stranka

- Socialisti~ki Savez Omladina (SS O)-Demokratski Savez i EKO pokret-

Zeleni BiH

- Stranka Privatne Iniciative BiH

- Nezavisne Lista (Llista d’Independents)

- Hrvatska Demokratska Zajednica

- Savez Reformskih Snaga Jugoslavije

85 - Stranka Demokratske Akcije

c) Al parlament de l’ op{tina de Doboj:

- Hrvatska Demokratska Zajednica

- Savez Komunista BiH-SDP

- Srpska Demokratska Stranka (Partit Democràtic Serbi)

- Demokratski Socialisti~ki Savez BiH

- Savez Reformskih Snaga Jugoslavije - Socialisti~ki Savez Omladina

(SS O)-Demokratski Savez- Stranka Privatne Iniciative BiH

- Stranka Demokratske Akcije

- Nezavisne Lista

Aquests partits es podrien agrupar en dos grups: a) Partits bosnis o plurals, podríem anomenar-los “cívics” com en altres països de

l’Europa de l’Est, on s’agrupen candidats de totes les nacionalitats i pobles de la

república: Savez Reformskih Snaga Jugoslavije, Socialisti~ki Savez Omladina,

Stranka Privatne Iniciative BiH, Demokratski Savez, Savez Komunista BiH-SDP

i EKO pokret-Zeleni BiH. Podriem afegir la llista de candidats independents

b) Els partits nacionalistes: Stranka Demokratske Akcije, Srpska Demokratska

Stranka i Hrvatska Demokratska Zajednica, on només es troben candidats d’una

nacionalitat encara que a Muslimanska Bo{nja~ka Organizacija trobem alguns

que pertanyen a altres que no la musulmana

86 En el primer grup tots els partits surten de la desfeta del partit de la lliga dels comunistes un cop s’ha trencat la seva unitat de pensament en el XIV Congrés

Extraordinari al que ja s’ha fet referència. Tots excepte: el moviment ecologista (EKO pokret-zeleni) que és una importació de les idees dels verds alemanys, i Stranka Privatne

Iniciative o unió dels empresaris privats en defensa d’una nova economia de mercat.

Aquest últim no només és una fundació nova i amb caire totalment bosnià, el que la fa més interessant en aquest treball és el fet d’ésser l’únic partit fundat a Doboj i que es presentà a altres op{tine a les quals tragué (no en totes) escons als parlaments

“comarcals”.

Stranka Privatne Iniciative

Els arxius del partit Stranka Privatne Iniciative es trobaven a la casa del que va ser el secretari general, Muriz Miri~anac, però foren destruïts en l’últim conflicte bèl·lic, possiblement el 1994 quan aquest aconseguí fugir de la ciutat ocupada i arribar a les línies del bàndol governamental bosni, al poble de Matuzi}i (op{tina de Doboj). Avui viu a Sarajevo i és, junt amb un original del programa que aconseguí salvà, la memòria viva del partit que encara continua, però que amb nom diferent: Stranka Privredna

Prosperiteta (Partit de la Prosperitat Econòmica).

Segons Miri~anac el partit és fundà cap a la primavera i naixia amb la idea de recolzar els ideals d’ Ante Markovi} (fundador del partit Savez Reformskih Snaga

Jugoslavije) i coalitzar-se amb aquest, però sembla ser que les converses amb ell i altres representants del partit reformista no anaren per bon camí i només a certes op{tine aconseguiren l’objectiu però amb el seu propi programa.

87

El programa es basa en la defensa de l’economia de mercat com a sortida a la crisi econòmica i com a base de qualsevol ideari polític. L’eslògan utilitzat durant la campanya ho deixa clar: “Gledaj od ~ega `ivi{!“ (“Mira de què vius!”), com també és significatiu el símbol que els identificava: una mà oberta (obertura del tancat puny comunista?) i al costat dins d’un cercle a manera de senyal de trànsit SPI, com si volguessin donar STOP, parar la crisi.

. Per al seu funcionament es recolzaven en la “ Zanatsko Udru`enje” , la “Societat d’Artesans”, que va funcionar des dels anys 50 i on s’agrupaven els petits artesans i empresaris privats; s’ha de recordar que Doboj abans de la segona guerra mundial, i segurament des de l’època turca com a mínim, es caracteritzava per la seva sempre activa “ ~ar{ija ” (centre artesano-comercial) que no desaparegué del tot mai malgrat els esdeveniments històrics no els fossin favorables. Precissament la gent més arrelada a la ciutat i amb més generacions nascudes en ella pertanyen a aquest grup i no pas als intel·lectuals o altres sectors socials, valgui com a exemple el mateix Miri~anac i la seva família.

La “ Zanatsko Udru`enje ” agrupava unes 2800 firmes privades repartides per tota

Bòsnia encara que s’activaren en la política tant sols unes 100, la qual cosa no vol dir que els altres no donessin suport. Tots ells estaven repartits per tota Bòsnia i és així com es presentaran a totes les op{tine on tenien representació, d’aquesta manera el cost de la campanya es minimitzà i s’autofinançaren cosa que no passà amb la resta de partits.

Aquest punt els donà més llibertat de moviments

88 Ideològicament, i malgrat el que pugui semblar, s’aliaren sempre amb els partits sortits de la fragmentació comunista, en especial com ja s’ha dit amb els reformistes.

Dintre de les llistes de candidats s’intentà mantenir la diversitat de nacionalitats que conformaven Bòsnia i el sistema del “ nacionalni klju~ ” . Així el seu president era Emil

^erni, txec i jueu, el secretari general, ja citat, musulmà i de Doboj encara que s’adscrivia al cens com a “iugoslau”. Mai, ni després de les eleccions, cediren a una possible coalició amb els partits nacionalistes, fossin qui fossin.

Dins de Doboj la seva màxima aspiració era a col·locar un candidat dins de la Cambra dels Ciutadans, cosa que no aconseguiren. A la resta d’ op{tine es conformaven en aconseguir representants al parlament comarcal, cosa que aconseguiren en algunes, sumant un total d’onze escons, tres d’ells a Doboj.

Aquest partit ens demostra algunes coses. Una, i potser la principal, la maduresa del sector privat a la ciutat en especial i a l’ op{tina per extensió; dos que el nivell d’ideologia democràtica pel que fa a convivència i pluralitat, era alt entre certs sectors; i tercera que el titoisme havia deixat la seva petja fins i tot en sectors no gaire permeables a punts de vista socialistes

Continuisme i nacionalisme

Exceptuant Stranka Privatne Iniciative, potser només podríem parlar de certa originalitat en els ecologistes d’EKO Pokret-Zeleni però eren una secció del partit fundat i portat des de Sarajevo i les seves forces no eren moltes perquè a molt pocs llocs es presentà i mai va treure representants. La societat tenia altres problemes com a prioritaris

89 i l’ecologia es trobava molt lluny de ser present en la vida bòsnia, ni que fos en la de les minories intel·lectuals o científiques o en les noves generacions.

Anant a la resta de partits es pot observar, i els testimonis donen fe, un antagonisme que en alguns casos va degenerar en un intent de violència que sempre es va veure avortat per una o altra banda. Per una banda, com s’ha dit més amunt, les opcions nacionalistes que reivindicaven privilegis perduts o directament parlaven de la unió amb repúbliques veïnes (HDZ i SDS) aferrant-se a la inexistència històrica de Bòsnia. Per l’altra banda els partits no nacionalistes o unitaris que entre d'altres idees defensaven el continuisme de Iugoslàvia, encara que sota altres paràmetres polítics que no pas els utilitzats fins aleshores.

D’entre aquests últims destaca el partit comunista que presentà un programa electoral específic per a Doboj i que fou publicat pel setmanari local (i oficial) “Glas Komuna” .

En ell es defensen els mateixos punts que a la resta del país però concretant-los en la realitat específica, com per exemple en defensar la convivència en front del sectarisme dels nacionalismes, segons ells deien, arriben a prometre defensar la cultura del col·lectiu gitano de la ~arsija que estava molt arrelat a la ciutat encara que fos minoritari.

En altre punt prometen l’acabament i ampliació de certes infraestructures (com aigua i electricitat) deficitàries en certes contrades de la op{tina .

Els candidats

Cada partit dels citats anteriorment presentà les seves llistes de candidats que

s’exposen a continuació

90 Per a la Cambra dels Ciutadans de Bòsni i Hercegovina Doboj presentà els següents 14 però a ells haurem d’afegir en un altre capítol els de les restants op{tine, quan es tracti la Unitat Electoral de Doboj.

Tenint això en compte les llistes de cada partit foren respectivament:

Stranka Privatne Inicijative BiH:

1.- Emil ^erni iugoslau 2.- Milo{ Joksimovi} serbi 3.- Jakov Lepan croata 4.- Muhamed Me{i} musulmà 5.- Mirko Zadro croata 6.- Dragutin Cvijanovi} serbi 7.- Fuad Alijagi} musulmà 8.- D`emal Bedak musulmà 9.- Re{sd ^aplja musulmà 10.- Antonije \uri} serbi 11.- Husnija Pele{i} musulmà 12.- Sead [ehi} iugoslau 13.- Muriz Miri~anac iugoslau 14.- Slobodan Kne`evi} serbi

Savez Komunista BiH-SDP

1.- Uro{ Gosti} serbi 2.- Mustafa [a{tinovi} musulmà 3.- Vinko Kne`evi} croata 4.- Rade Palovi} serbi 5.- Ned`ad [kapurevi} musulmà 6.- Dragutin Tomac croata 7.- Du{anka Lazarevi} sèrbia 8.- Smail Ibrahimpa{i} musulmà 9.- Marko Bo`i} croata 10.- Goran Blagojevi} serbi 11.- Zulejha Terzi} musulmana 12.- Hrvoje Vrdoljak croata 13.- \or|e Kreki} serbi 14.- @eljko Vukosavljevi} iugoslau

Srpska Demokratska Stranka:

1.- Miodrag Joldi} serbi 2.- Mladenko Vasiljevi} serbi

91 3.- Milovan Bjelo{evi} serbi 4.- Savo Kne`evi} serbi 5.- Mirko Jovanovi} serbi 6.- Ljubo Bogdanovi} serbi 7.- Obrad Ja~imovi} serbi 8.- Luka Risti} serbi 9.- Branislav Blagojevi} serbi 10.- Milivoje Te{i} serbi 11.- Zoran Stani} serbi 12.- Nikola Popovi} serbi 13.- Radovan Petrovi} serbi 14.- Milenko Todorovi} serbi

Hrvatska Demokratska Zajednica:

1.- Anton-Ernest Hudi} croat 2.- Mesud [abanovi} croat 3.- Stjepan Mihi} croat 4.- Bla` Mad`arevi} croat 5.- Petar Guberac croat 6.- [tefo Babi} croat 7.- Tomislav [eri} croat 8.- Anto Bla`evi} croat 9.- Niko Luki} croat 10.- Mato Pinju{i} croat 11.- Ilija Begi} croat 12.- Stjepo Brni} croat 13.- Niko Brandi} croat 14.- Marijan Kljaji} croat

Muslimanka Bo{nja~ka Organizacija:

1.- Hamza Mujagi} musulmà 2.- Osman Ajeti musulmà 3.- Izmir Had`iavdi} musulmà 4.- Rasim Mutafi~i} musulmà 5.- Nurija Agi} musulmà 6.- Jakov Kljaji} croat 7.- Nijaz ^au{evi} musulmà 8.- Bla`enka Ivanov croata 9.- Samir Unki} musulmà 10.- Ferida Had`i} musulmana 11.- Jasminko Mujki} musulmà 12.- Nijaz Filipovi} musulmà 13.- Adnana Smaji} musulmana 14.- Re{ad Mustafi~i} musulmà

Demokratski Savez i EKO pokret “Zeleni BiH”:

1.- Milivoje Radonji} serbi 2.- Anto Zdraki} croat 3.- Midhat Muja~i} musulmà

92 4.- Bo`o Ninkovi} serbi 5.- Vid Blagojevi} serbi 6.- Hasib Ali} musulmà 7.- Mi}o Boji} serbi 8.- Amir Medi} iugoslau 9.- Midhat Beslagi} musulmà 10.- Edin Vehabovi} musulmà 11.- Zlatko Ademovi} musulmà 12.- Borislav Jakovljevi} musulmà 13.- Amir Bunoza iugoslau 14.- Safet Ma{i} musulmà

Demokratski Socijalisti~ki Savez BiH:

1.- Mehmed Kopi} musulmà 2.- Novak Radoj~i} serbi 3.- Ranko Pjani} serbi 4.- Drago Jozi} croat 5.- Ranko Stjepanovi} serbi 6.- Omer Kova} musulmà 7.- D`evad Agi} musulmà 8.- Edvad Mustafi~i} iugoslau 9.- Goran Rubil croat 10.- Jozo Bari{i} croat 11.- @ivko Stevanovi} serbi 12.- Refik ^abri} musulmà 13.- Ivo Mr{i} croat 14.- Sreten Kopanja serbi

Stranka Demokratske Akcije:

1.- Ekrem Ajanovi} musulmà 2.- Ahmet Ali~i} musulmà 3.- Senad Hod`i} musulmà 4.- Aida Smaji} muslmana 5.- Sulejman Alijagi} musulmà 6.- Sejad Deli} musulmà 7.- Besim Muj~in musulmà 8.- [efik Selimanovi} musulmà 9.- Omer Mustafi} musulmà 10.- Midhat ^ondi} musulmà 11.- Osman Smaji} musulmà 12.- Saliha Fermi} musulmana 13.- Rifat Crnov{anin musulmà 14.- Ned`ib Mujki} musulmà

Savez Reformskih Snaga Jugoslavije

1.- Franjo Basta croat 2.- Ekrem Turali} musulmà 3.- Ilija Kati} croata

93 4.- Slobodan Arsi} serbi 5.- Armin Pohara musulmà 6.- Radivoje Blagojevi} serbi 7.- Milenko Teofilovi} serbi 8.- Ismet Mustaba{i} musulmà 9.- \uro Kesi} iugoslau 10.- Marinko Bo`i} croat 11.- Zoran Kisi} iugoslau 12.- Ilijas Kru{ki} musulmà 13.- Dr. Risto Cvijeti} serbi 14.- Dara Gara~a sèrbia

Com es pot veure, doncs es transcriuen les llistes tal i com es poden trobar als documents oficials com a la publicació especial que va fer el diari sarajevita

“Oslobo|enje” , al costat de cada candidat es posa la nacionalitat a la qual s’adscriu, això no deixa de dir moltes coses com ja es dirà en les conclusions

Pel que fa a candidats a la Cambra d’ Op{tine, a la qual anava cadascuna per ella mateixa, els candidats per Doboj foren els següents:

1.- Fahrudin Mulaomerovi} SKBiH-SDP musulmà 2.- Ilija Tipura Demokratski Socijalisti~ki Savez croat 3.- Milan Ninkovi} Srpska Demokratska Stranka serbi 4.- Zijad Be{lagi} SSO-DS i EKO pokret “Zeleni BiH” musulmà 5.- Muriz Miri~anac Stranka Privatne Inicijative iugoslau 6.- Ljubomir Kova~evi} Candidat Independent serbi 7.- Luka ^ali} Hrvatska Demokratska Zajednica croata 8.- Mirko Kajgani} Candidat Independent serbi 9.- Ednan Drljevi} Savez Reformkih Snaga musulmà 10.- Enes Alji} Stranka Demokratske Akcije musulmà

Les llistes de candidats al parlament de l’ op{tina foren:

HHrvatskarvatska Demokratska Zajednica

1. Mato Pavlovi} croat 51. Bla`an Jelavi} croat 2. Jozo Mandi} croat 52. Pejo Jurilj croat 3. Stipe Peri} croat 53. Mijat Kara{i} croat 4. Ivan Mari} croat 54. Mijat Kurtu{i} croat 5. Petar Zirdum croat 55. Anica Kurtu{i} croat 6. Stipe Mari} croat 56. Jakov Kara~i} croat

94 7. Marinko Bjelanovi} croat 57. Ilija Kurtu{i} croat 8. Jakov Petrovi} croat 58. Marko Kara~i} croat 9. Antun Lu{i} croat 59. Anica Kurtu{i} croata 10. Anto Buri} croat 60. Pejo Kurtu{i} croat 11. Mijat Mandi} croat 61. Anica Knezovi} croat 12. Stipe Mari} croat 62. Ivan Knezovi} croat 13. Nikola Brnadi} croat 63. Jure Krnji} croat 14. Jozo Kopljar croat 64. Pejo Knezovi} croat 15. Ivica Katavi} croat 65. Iva Kurtu{i} croat 16. Vinko Niki} croat 66. Jure Kurtu{i} croat 17. Ante Beki} croat 67. Ru`a Kurtu{i} croata 18. Anto Cetinja croat 68. Pejo Kurtu{i} croat 19. Mato Gogi} croat 69. Bari{a Zirdum croata 20. Petar Ackar croat 70. Ilija Katavi} croat 21. Mato Brekalo croat 71. Josip Mati} croat 22. Marko Brekalo croat 72. Ivan Mari} croat 23. Ilija Brekalo croat 73. Kata Mari} croata 24. Petar Brekalo croat 74. Matija Mari} croata 25. Mijat Bili} croat 75. Anica Zori} croata 26. Stipo ^i~ak croat 76. Anica Pavlovi} croata 27. Ru`a ]urak croat 77. Pavica Pavlovi} croata 28. Mario ]urak croat 78. Robert Radovi} croat 29. Mijat ]urak croat 79. Pejo Rado{ croat 30. Mato ]urak croat 80. Marko Rado{ croat 31. Ivica ]urak croat 81. Mirko Stopi} croat 32. Perica O{egovi} croat 82. Anto Stojanac croat 33. Stipica O{egovi} croat 83. Ivan [imi} croat 34. Jozo O{egovi} croat 84. Mato [imi} croat 35. Stipo O{egovi} croat 85. Mato Toli} croat 36. Anica Grli} croat 86. Jozo Toli} croat 37. Stipo Gavran croat 87. Ilija Toli} croat 38. Jozo Grli} croat 88. Jozo Tadi} croat 39. Bari{a Gogi} croat 89. Mato Tadi} croat 40. Mijat Grli} croat 90. Marko Toli} croat 41. Pejo Ivi} croat 91. Mijat Toli} croat 42. Lucija Mari} croat 92. Ivan Toli} croat 43. Jozefina Mari} croat 93. Luka Tadi} croat 44. Pejo Zirdum croat 94. Jozo Toli} croat 45. Jozo Mati} croat 95. Anica Vidak croata 46. Karlo Mati} croat 96. Mara Vora~ek croata 47. Ivro Mari} croat 97. Anto Vidak croat 48. Jozo Mari} croat 98. Bla` Vidak croat 49. Dragica Mari} croat 99. Ivan Vidak croat 50. Anica Jurilj croat 100. Ilija Zirdum croat

Savez Komunista BiHBiH----SDPSDP

1. Enver Zgodi} iugoslau 51. Jagoda Nedi} sèrbia 2. Anto Fa~ko croata 52. Spasoje Todorovi} serbi 3. Nikola Gavri} serbi 53. Osman \ulbi} musulmà 4. Dedo Trampi} iugoslau 54. Nenad Pleksi} serbi

95 5. Dragan Mikepevi} serbi 55. Jakub Jusi} musulmà 6. Omer Halilovi} musulmà 56. Ranko Ba{i} serbi 7. Bo{ko Savi} serbi 57. Hanifa Fo~o musulmana 8. Ejub Feti} musulmà 58. Bogdan Popovi} serbi 9. Borislav Samard`i} croata 59. Mirsad Ba~inovi} iugoslau 10. Irfan Mjem~evi} musulmà 60. Sabina muji} iugoslau 11. Josip Mandir croata 61. Boro Blagojevi} serbi 12. Fadil Salihba{i} iugoslau 62. Nijaz Deli} musulmà 13. Ljubo Milutinovi} serbi 63. Drago Markovi} serbi 14. Sabit Mujki} musulmà 64. Bajrudin Ali} musulmà 15. Bo{ko Blagojevi} serbi 65. Savo Mila~ak serbi 16. Zemka Be{lagi} musulmana 66. Mirsad Musi} musulmà 17. Mom~ilo Alad`i} serbi 67. Zeljko \uri} serbi 18. Osman Muratovi} musulmà 68. Mato Marti} croata 19. Nezir Tanovi} iugoslau 69. Milan Stevovi} montenegrí 20. Goran Risti} serbi 70. Ilija Gostimirovi} serbi 21. Ridvan Had`i} musulmà 71. Ismet Kari} musulmà 22. Helena Seli} croata 72. Bogdan Markovi} serbi 23. Miroslav Radoj~i} serbi 73. Refija Beki} musulmà 24. Nijaz Dautbegovi} musulmà 74. Dragutin Sekuli} serbi 25. Simo Danilovi} serbi 75. Zvonimir Grgi} croata 26. Ramo Muratovi} iugoslau 76. Enes Suljkanovi} musulmà 27. Anto Pavlovi} croata 77. An|elko serbi Maksimovi} 28. Boro Marjanovi} serbi 78. Lidija ]uji} iugoslau 29. Mirjama Ljubi~i} iugoslau 79. Dim{o Peji} serbi 30. Ljiljana Miljanovi} sèrbia 80. Stipo Ma~inkovi} croata 31. Selim [kiljo musulmà 81. Sabina Vukoti} musulmana 32. Josip Pranji} croata 82. Mijat Marti} croata 33. Esad Irahimovi} musulmà 83. Rajko Had`i} serbi 34. Milan @igi} serbi 84. Esad Osman~evi} musulmà 35. Mensur Had`i} musulmà 85. Panto Planin~evi} serbi 36. Vjekoslav Kova~evi} serbi 86. [aban Muji} musulmà 37. Hajrudin Toski} musulmà 87. Veselin Polja{evi} iugoslau 38. Franjo Kesedi} croata 88. Du{ko Ba~i} serbi 39. Sakib Dobpi} musulmà 89. Ferid ^abri} musulmà 40. Dragan Jovanovi} serbi 90. Momir Va{i} serbi 41. Fadil Kova~evi} iugoslau 91. Amira Smailbegovi} musulmana 42. Svetislav Vasiljevi} serbi 92. Pejo Luki} croata 43. Mitar Suboti} serbi 93. Nijaz Halvad`ija musulmà 44. Zoran Suboti} serbi 94. Borjanka Simi} serbi 45. Jasmin [irbegovi} iugoslau 95. Mirsad Li{inovi} musulmà 46. Zlatan Popovi} serbi 96. Vijekoslav Sarajli} croata 47. [emsudin Ahmi} musulmà 97. Borisav Stani{ev serbi 48. Ilija Bili} croata 98. Josip Kri`i} croata 49. Dragoslav serbi 99. Gordana Risti} serbi Kuzmanovi} 50. E{ef Durakovi} musulmà 100. Zvonko Zubak croata

96

Srpska Demokratska Stranka

1. Drago Ljubi~i} serbi 51. Danica Stani{i} serbi 2. Milenko Gligori} serbi 52. Zdravko Stojanovi} serbi 3. Milorad Tomi} serbi 53. Ilija Gojkovi} serbi 4. Gojko Tomani} serbi 54. Rade Ninkovi} serbi 5. Tihomir Ba}i} serbi 55. Stojan Bojanovi} serbi 6. Simo ^oli} serbi 56. Stevo Markovi} serbi 7. Mirjana [ajinovi} sèrbia 57. Cviko Luki} serbi 8. Dimitrije Bismiljak serbi 58. Jovan @ili} serbi 9. Vinko Brestovac serbi 59. Milan \ur|i} serbi 10. Rajko Ne{i} serbi 60. Ljiljana Todorovi} sèrbia 11. Ljubomir Kuzmi} serbi 61. Mile Ostojovi} serbi 12. Radojica Markovi} serbi 62. Du{an Ne{i} serbi 13. Slobodan Paravac serbi 63. Miroslav Cvijanovi} serbi 14. Slobodan Mi}i} serbi 64. ^edomir Mastilovi} serbi 15. Rado Paleksi} serbi 65. Milovan Gojkovi} serbi 16. Risto Dujkovi} serbi 66. Milivoje Radulovi} serbi 17. Cvijan Filipovi} serbi 67. Boro Luki} serbi 18. Nikola Joji} serbi 68. Zoran Petkovi} serbi 19. Brane Kova~evi} serbi 69. Dragoljub Mili~evi} serbi 20. Savo Topalovi} serbi 70. Slobodan Radan serbi 21. Mihajlo Ili} serbi 71. Ljubomir Paji} serbi 22. Rade Gravovac serbi 72. Ostoja Stankovi} serbi 23. Nikola Mili}evi} serbi 73. Tomislav Petkovi} serbi 24. Stojan Grkovi} serbi 74. Stojan Suboti} serbi 25. Nikola Petrovi} serbi 75. Rade Tomi} serbi 26. Grozda Ninkovi} serbi 76. Simeun Todi} serbi 27. Gospava Bo`i} serbi 77. Aleksandar serbi Markovi} 28. Du{ko Risti} serbi 78. Bla`an Dragi~evi} serbi 29. ^edomir Kuzmi} serbi 79. Mom~ilo Popovi} serbi 30. Milorad \ur|i} serbi 80. Branko Todorovi} serbi 31. Ljubomir Kai{arevi} serbi 81. Sanja Mi}i} sèrbia 32. Nemanja \uki} serbi 82. Vladimir Manojlovi} serbi 33. Marinko Bujadnjak serbi 83. Zdravko Bukejlovi} serbi 34. Nenad Radulovi} serbi 84. Bogdan Kr{i} serbi 35. Dragan Radi} serbi 85. Branislav Todi} serbi 36. Vojislav Raukovi} serbi 86. Aleksandar Svilar serbi 37. Novak Jerini} serbi 87. Toda Pani} serbi 38. Petar Markovi} serbi 88. Radislav Todorovi} serbi 39. Dragan Markovi} serbi 89. Zoran Spasojevi} serbi 40. Rade ]uri} serbi 90. Smilja Stjepanovi} sèrbia 41. Slobodan Mileti} serbi 91. Veljko Lazi} serbi 42. Stojan Pavlovi} serbi 92. ^edo Jovi} serbi 43. @eljko Pavlovi} serbi 93. Mirjana merlovi} sèrbia 44. Rajko Mitrovi} serbi 94. Zoran Su{i} serbi 45. Dragoljub Milutinovi} serbi 95. Branko [umati} serbi 46. Du{an Radonji} serbi 96. Zdenko Kr{i} serbi

97 47. Milena Pani} sèrbia 97. Goran Cvijanovi} serbi 48. Miroslav Te{i} serbi 98. Ilija Kr{i} serbi 49. Stanoje Gligori} serbi 99. Branko Ili} serbi 50. Mirko Savi} serbi 100. An|elka Milutinovi} sèrbia

Demokratski Socijalisti~ki Savez

1. Ilija Tipura croat 51. @arko Bardak serbi 2. Ibrahim Huski} musulmà 52. Nikola Kne`evi} serbi 3. Milorad Gojkovi} serbi 53. Mario [uman croat 4. Rafael Romi} croat 54. Ismet Grahi} musulmà 5. Pero Bukejlovi} serbi 55. Du{an Ivkovi} serbi 6. Muhamed Kloki} musulmà 56. Njegoslav Djedovac serbi 7. Nikola Ninkovi} serbi 57. Ramiz Isi} iugoslau 8. Jovanka Jovi} sèrbia 58. Sabit Hadi} musulmà 9. Jozo Stojanac croat 59. Ivanka \olo croat 10. Hasnija Had`i} musulmà 60. Borivoje Vasili} serbin 11. Pejo Kurti} croat 61. ^a{if Avdakovi} musulmà 12. Branislav ^i`ek iugoslau 62. Jurica Mandi} croat 13. Milovan Jovi} serbi 63. Ibro Muti} musulmà 14. Rifet Tokmanovi} musulmà 64. Alaga Ibrahimovi} musulmà 15. Nedeljko Blagojevi} serbi 65. Milan Cvijanovi} serbi 16. \or|o ^ikojevi} serbi 66. Radivoje Blagojevi} serbi 17. Muharem Zajimovi} musulmà 67. Ankica Vlahu{i} croata 18. Mustafa Ahmi} musulmà 68. Rasim Mehi} musulmà 19. D`emo Slamnik albanès 69. Osman Mehinovi} musulmà 20. Milenko Ili} serbi 70. Marinko Gojkovi} serbi 21. Ismet Muratovi} musulmà 71. Bosiljka Hmura sèrbia 22. Jovo Vukelji} serbi 72. Ivan Ra{i} croat 23. Marija Abri} croata 73. Edvad Mustafi} iugoslau 24. Nusret Skula musulmà 74. Alija Korajli} musulmà 25. Husein Had`i} musulmà 75. @ivorad Daki} serbi 26. Vera Kurepin iugoslava 76. Andrija Krajina croat 27. Ivan Zec croat 77. Refik ^abri} musulmà 28. Milan \urakovi} serbi 78. Mirsad Durmi} musulmà 29. Ljubo Drlji} serbi 79. Ivan Pavlovi} croat 30. Adil Zuli} musulmà 80. Mirko [kuljevi} serbi 31. Simeun Bukejlovi} serbi 81. Stanko Mi{kovi} croat 32. @arko Jo{i} serbi 82. Ivica Milo{ croat 33. Husein Deli} musulmà 83. Mevludin Sulji} musulmà 34. Mirko Lazarevi} serbi 84. Du{ko Stjepanovi} serbi 35. Safet Tokmi} musulmà 85. Goran Rubil iugoslau 36. Zoran Doki} serbi 86. Ivan Marti} croat 37. Jure Anu{i} croat 87. Milenko Filipovi} serbi 38. Emina ^amd`i} musulmana 88. Milovan Bulatovi} montenegrí 39. Radomir Ostoji} serbi 89. Savo Putnjevi} serbi 40. Sreto Stevanovi} serbi 90. Milica Lekovi} sèrbia 41. Fikret Husakovi} musulmà 91. Ranko Jeki} serbi 42. Mirko Stoj~inovi} serbi 92. Drago Kr{i} serbi

98 43. Ivica ^ali} croat 93. Miroslav Mr{i} serbi 44. Iva Mandir croata 94. Bogdan [umati} serbi 45. Milan Jovanovi} serbi 95. Du{ko Toprek serbi 46. Jelisava Markovi} sèrbia 96. Miroslav Radoj~i} iugoslau 47. Pavo Rajkova~a croat 97. Samira Arnautovi} musulmana 48. Tadija Grgi} croat 98. Sejo Alagi} musulmà 49. Milo{ ivan~evi} serbi 99. Novak Radoj~i} serbi 50. Osman Memagi} musulmà 100. Stipo Karamati} croat

SRSJ, SSOSSO----DSDS i Stranka Privatne Inicijative

1. Milivoj Kurepin serbi 51. ]azim Hamidovi} musulmà 2. Muriz Miri~anac iugoslau 52. Stanoje Bjeli} serbi 3. Aldin Mujkanovi} iugoslau 53. Muhamed Halilovi} musulmà 4. Franjo Basta croat 54. Milutin Stevanovi} serbi 5. Ratko Sekuli} serbi 55. Damir Me{nik croat 6. Nenad Sitni~i} iugoslau 56. Ifeta ^amd`i} musulmana 7. Jasmin Bjelo{evi} musulmà 57. Ibrahim iugoslau Mulaomerovi} 8. Jozo Ani} croat 58. Mirko Zadro croat 9. Sulejman Spahi} musulmà 59. Rajko Doli} serbi 10. Ahmet Kurba{i} musulmà 60. Ivan Gogi} croat 11. Sead [ehi} musulmà 61. Ilijas Kru{ki} musulmà 12. Branko Vasiljevi} serbi 62. Novak Kova~evi} serbi 13. Ramona Grgi}-Vindi{ croata 63. Razim Dizdarevi} musulmà 14. D`evad ^oli} musulmà 64. Slobodan Kne`evi} serbi 15. Dragan Simi{i} serbi 65. Zoran Topalovi} croat 16. Jusuf [uvali} musulmà 66. Said Had`ikaduni} musulmà 17. Amir Sijer~i} iugoslau 67. Biljana ^ikojevi} sèrbia 18. Nikola \urovi} montenegrí 68. Jusuf Makarevi} musulmà 19. Ivo Baruk~i} croat 69. Zvonimir Fa}ko croat 20. Jovan Jevti} serbi 70. Ljubi{a Star~evi} serbi 21. Dragan Curki} serbi 71. Ibrahim Muji} musulmà 22. Hamid Hod`i} musulmà 72. Miroslav Milojevi} serbi 23. \or|e Stani{i} serbi 73. Nusret Had`ikaduni} musulmà 24. Edin Vehabovi} musulmà 74. Novica Miladinovi} serbi 25. Enes Sinanovi} musulmà 75. Mitar Naki} serbi 26. Jozo Hrka} croat 76. Mensur Brki} musulmà 27. Zoran Spahi} musulmà 77. Reuf Hidi} musulmà 28. Velimir Kuzmi} serbi 78. Milenko Mili~evi} serbi 29. Fahrudin Ahmetovi} musulmà 79. Aida [eremet musulmana 30. Nedeljko [u{kovi} serbi 80. Milan Pajunovi} serbi 31. Miralem Huski} musulmà 81. Vinko Bo{njak croat 32. Boro Verenica croat 82. Re{ad ^aplja musulmà 33. Ranko Te{i} serbi 83. Bogdan Mili}evi} serbi 34. Simeuna Jevti} sèrbia 84. Vildan Rustemov musulmà 35. Amir Mujki} musulmà 85. Fuad Silajd`i} musulmà 36. Jasna Luki} sèrbia 86. Re{ada [ehovi} musulmana 37. Ned`ad Ferzan musulmà 87. Milo{ Luka croat

99 38. Zlatko Tu{la croat 88. Izudin Salkanovi} musulmà 39. Osman ^au{evi} musulmà 89. Asim Mahmutovi} musulmà 40. Dragan Vasiljevi} serbi 90. Bo`idar Kova~evi} serbi 41. Vojo ]akarevi} serbi 91. Sonja Starovi} croata 42. Zoran Davidovi} serbi 92. Ned`ad ^uri} musulmà 43. \or|e Lavrni} serbi 93. Radmilo Vidi} serbi 44. Mirjana Girardi- croata 94. Atifa Elezovi} musulmana Kristi~evi} 45. Aziz Ibrakovi} musulmà 95. Zlatko Radomirovi} serbi 46. Slavko Paripovi} serbi 96. Zoran Vasi} serbi 47. Dragica Lazi} sèrbia 97. Sejad [uvali} musulmà 48. Sadmir Valjevac musulmà 98. Ednan Drljevi} musulmà 49. Zijad Pri{ko musulmà 99. Dara Gara~a sèrbia 50. Zlatko Krizek iugoslau 100. Ferid Smajlbegovi} musulmà

Stranka Demokratske Akcije

1. Faruk Had`ira{idagi} musulmà 51. Teufik [ehi} musulmà 2. Zineta Mehmedagi} musulmana 52. Safet Ahmi} musulmà 3. Sabiha Kloki} musulmana 53. Husnija Ahmi} musulmà 4. Hasib Avdi} musulmà 54. Idriz Begovi} musulmà 5. Ahmet Ali~i} musulmà 55. Ismet Dautovi} musulmà 6. Jusuf Omerovi} musulmà 56. Fahrudin Selimovi} musulmà 7. Enes Alji} musulmà 57. Mehmed Hajri} musulmà 8. Mustafa Mehinovi} musulmà 58. Galib Zahirovi} musulmà 9. Akif Didi} musulmà 59. Ramo Suljkanovi} musulmà 10. Ned`i} Mujki} musulmà 60. Birnas [abi} musulmà 11. Edin Had`ikaduni} musulmà 61. Fahrudin Muja~i} musulmà 12. Sulejman Kloki} musulmà 62. Hed`ib Muratovi} musulmà 13. Ekrem Ahmi} musulmà 63. Meho Hod`i} musulmà 14. Meho Me{anovi} musulmà 64. Naiz Avdi} musulmà 15. Hasan Halilovi} musulmà 65. Azem Muratovi} musulmà 16. Smail Hodì} musulmà 66. Enver Had`i} musulmà 17. Suljo Zaimovi} musulmà 67. Ibrahim Ibrahimovi} musulmà 18. Hilmo Had`ikaduni} musulmà 68. Ekrem Buljuba{i} musulmà 19. Irfan Had`i} musulmà 69. Reuf Red`i} musulmà 20. Enes Begi} musulmà 70. Ramiz Hidi} musulmà 21. Esad Me{inovi} musulmà 71. Osman Ali} musulmà 22. Ahmet Feti} musulmà 72. Feriz Ahmi} musulmà 23. Ejub Grahi} musulmà 73. Esref Mesi} musulmà 24. Mirsad Sinanovi} musulmà 74. Asim Babi} musulmà 25. Ademir Bukvi} musulmà 75. Mujo Babi} musulmà 26. Ramiz Be~i} musulmà 76. Safet Hod`i} musulmà 27. Mirsad Buljuba{i} musulmà 77. Azemina Babi} musulmana 28. Fahrudin Osmanovi} musulmà 78. Izet Ba{i} musulmà 29. Sakib ^ehi} musulmà 79. Ramiz Buljuba{i} musulmà 30. Re{id Konji} musulmà 80. Fadil Kiki} musulmà 31. Mustafa Hasi~i} musulmà 81. Husein Had`i} musulmà 32. D`avid Ali~i} musulmà 82. Abdulah Memi} musulmà

100 33. Rifet Me{inovi} musulmà 83. Kasim Hasi~i} musulmà 34. Ahmed Mujanovi} musulmà 84. Husein Omerovi} musulmà 35. Zijad Alji} musulmà 85. Tahir Avdi} musulmà 36. Alija Zahirovi} musulmà 86. Taib Humi} musulmà 37. Ibrahim Salki} musulmà 87. Ra{id D`ani} musulmà 38. Islam Huski} musulmà 88. Hasan Muji} musulmà 39. Osman Alihod`i} musulmà 89. D`evad Hod`i} musulmà 40. Halim Had`ikaduni} musulmà 90. Alija Hod`i} musulmà 41. Himzo U`i~anin musulmà 91. Nusret Dautovi} musulmà 42. Mustafa Ha{i} musulmà 92. Husein Hod`i} musulmà 43. Uzeir Feti} musulmà 93. Muhidin Me{i} musulmà 44. Halim Hajri} musulmà 94. Suljo Huseinba{i} musulmà 45. Fikret Glibi} musulmà 95. Re{id Be}irovi} musulmà 46. Muhamed Siv~evi} musulmà 96. Sakib Hrnji~i} musulmà 47. Osman Smajlovi} musulmà 97. Hasan Feti} musulmà 48. Adem Selimovi} musulmà 98. Ibrahim Avdaki} musulmà 49. Ramo Had`ikaduni} musulmà 99. Hajrudin Had`i} musulmà 50. Huso Hasan ~evi} musulmà 100. Mehmed Mrkovi} musulmà

Llista de Candidats Independents

1. Momir Dejanovi} no declara 51. Zoran Stevanovi} R. serbi 2. Mirko Kajgani} serbi 52. Mile Pan~i} serbi 3. Milivoje Gavri} serbi 53. Savo Jerini} serbi 4. Jozo Gari} croat 54. Nanka Barun~i} sèrbia 5. Mitar Preli} serbi 55. \or|o K. ]eli} serbi 6. Milanko Jerini} serbi 56. Momir Pj~i} serbi 7. Vaskrsije Pekeljevi} serbi 57. Mladen Zelenkovi} serbi 8. Bogdan ^ikojevi} serbi 58. Dragan [ljivi} serbi 9. Nenad Deli} serbi 59. Panto Jovi} serbi 10. Vid Kova~evi} serbi 60. Ljubo ]ani} serbi 11. Milovan \uki} serbi 61. Vojko Vidovi} serbi 12. Bo{ko Kitanovi} serbi 62. Mato Marka Julari} croat 13. Milutin Toprek serbi 63. Milutin Kova~evi} serbi 14. Predrag Peji~i} serbi 64. Tomislav Mari} serbi 15. Borislav Babi} serbi 65. Vladimir Petkovi} serbi 16. Ante Kalem croat 66. Ninko Bojinovi} serbi 17. Dra`o Tutnjevi} croat 67. Svetozar Janjilovi} serbi 18. Milinko Goji} croat 68. Milenko Milojevi} serbi 19. Du{an Gosti} croat 69. Predag Markovi} serbi 20. Stojan Bjelo{evi} serbi 70. Spasoje Smiljani} serbi 21. Dragan Marjanovi} serbi 71. Mladen Stevanovi} serbi 22. Branko Janji} iugoslau 72. Pajo Marka Kalem croat 23. Stanoje Kova~evi} serbi 73. Boro \eki} serbi 24. Vid Baruk~i} serbi 74. Stanoje Lazi} serbi 25. Radivoj Bo`i}kovi} serbi 75. Milena Savkovi} sèrbia 26. Ostoja Petrovi} serbi 76. Rade Bjelo{evi} serbi 27. Milenko Kajgani} serbi 77. Perica Bla`evi} croat 28. Radovan Simi} serbi 78. Mirko Blatnjak serbi

101 29. Savo Vasiljevi} serbi 79. Milan Joti} serbi 30. Slobodan serbi 80. Vinko R. Vidovi} serbi Gostimirovi} 31. Georgije Janjilovi} serbi 81. Dejan Petrovi} serbi 32. Milorad Risti} serbi 82. Savo Mi{uri} serbi 33. Borislav Stankovi} serbi 83. \or|o Stankovi} serbi 34. Mirko \ukanovi} serbi 84. @arko Lugoni} serbi 35. Mitar Zelenkovi} serbi 85. Simo Stankovi} serbi 36. Nedeljko Mari} serbi 86. Vid Stanojevi} serbi 37. Radovan Kalakovi} serbi 87. Momir ]eli} serbi 38. Vlado Kajganovi} serbi 88. Nevenka [ljivi} sèrbia 39. Ivo (Ilije) Prani} serbi 89. Mirko [u{kovi} serbi 40. Tedo Baji} serbi 90. Ilija Baruk~i} croat 41. Jakov \akovi} croat 91. Vojin O. Suboti} serbi 42. Milenko [u{kovi} serbi 92. Miodrag Lazi} serbi 43. Zdravko Gostimirovi} serbi 93. Stevo Bosi} serbi 44. Nedeljko Dragani} serbi 94. Radivoje Lugoni} serbi 45. Mirko ^ikojevi} serbi 95. Vinko [ljivi} serbi 46. Jovan Slijep~evi} serbi 96. Milanko Pej~i} serbi 47. Zorka Dragi~evi} sèrbia 97. Ranko Ignji} serbi 48. Velibor Janjilovi} serbi 98. Bo{ko Kezmi} serbi 49. Mile Janji} serbi 99. Vojo @. Vukovi} serbi 50. Mato Pranji} serbi 100. Marinko Sekuli} serbi

Font: Oslobo|enje separata especial “ Izborni ABC” de novembre de 1990

Veient les llistes constatem els dos tipus de partit que s'han assenyalat. A part d’això hauríem d’afegir que pel que fa als partits nacionalistes, i recollint diversos testimonis orals, van causar un cert impacte en alguns sectors de la població. Entre la gent gran perquè pensaven que amb el silenci que havien mantingut respecte a la situació abans de la guerra mundial i els fets ocorreguts durant aquesta, ja havien aconseguit allunyar els vells fantasmes del passat. Entre la població jove perquè tot els venia de nou i de sobte, sense preparació. Pel que fa a la generació de postguerra giraren l’esquena a la realitat.

Aquestes tres postures es donaren més entre la població musulmana, les altres tenien molts representants que en privat, a les seves cases havien adoctrinat a les generacions més joves. Doboj en tot plegat no diferia de la resta.

102 Altre aspecte a tenir en compte és el fet que, també segons testimonis orals, els partits nacionalistes es nodrien més de candidats dels pobles o de gent emigrada de les altres repúbliques, i entre els no nacionalistes la força estava a les ciutats (en especial la capital), els musulmans i la gent de l’ op{tina.

Continuant amb els partits no nacionalistes (“cívics”) i concretament els derivats del trencament de la Lliga dels Comunistes, es veu com persones que havien ocupat alts càrrecs de l’administració i/o del partit, abandonen aquest i arriben a ser fins i tot caps de llista com Ilija Tipura, president del parlament comarcal a principis dels 80, amb condecoracions i reconeixements del partit, que passa a encapçalar la llista del

Demokratski Socijalisti~ki Savez BiH, enfrontant-se al seu propi partit. Precisament en l’últim conflicte bèl·lic fou arrestat i després de diversos mesos reclòs en un camp de concentració al mateix Doboj serà alliberat en greu estat de salut i morirà a les poques setmanes a l’hospital de Banja Luka. Contràriament al que li passarà a Sabit Mujki}, un dels principals candidats del partit comunista, sempre actiu, professor de marxisme a l’institut de secundària de Doboj, que restarà gran part de la guerra a la ciutat i no serà maltractat.

Una altra qüestió és l’actitud de la gent respecte als candidats nacionalistes que els representen. Mentre serbis i croats admiren o callen, la crítica pràcticament va ser mínima o nul·la, els musulmans critiquen i ridiculitzen al cap de llista del partit Stranka

Demokratske Akcije, Ahmet Ali}i} , per ser un venedor de sabates 58 .

58 L’anecdota queda reflexada al llibre de Sejfudin Sofi} “Susreti i sje}anja” pag.27

103 Resumint es pot dir que els partits i els candidats a Doboj cobriren tots els segments de la població i, alhora, els de la Bòsnia mateixa, com si fos una mostra d’aquesta. No faltà ni un dels principals elements sinó al contrari tingué i el seu propi element en el partit de la Iniciativa Privada que li dóna un cert nivell de maduresa cosa que no succeí a la majoria d’ op{tine .

104

Les eleccions a Doboj: resultats

105

Després de realitzades les eleccions la vida torna a la normalitat, malgrat res tornarà a ser igual, el canvi de comandaments influirà en les actituds individuals i aquestes en la convivència i al revés.

En el setmanari local del dia 12 de desembre, a la primera pàgina, es veia la fotografia de grup dels parlamentaris escollits per a representar la Regió de Doboj, per tant les seves 9 opsti{e que la conformaven , a la cambra dels ciutadans de parlament republicà bosnià. La foto queda tallada i falten dos membres. Era a l’hotel “Bosna” de la capital on el divendres 7 de desembre s’havia celebrat la presentació en públic del grup un cop ja s’havien sabut els resultats definitius de les eleccions. El mestre de cerimònies va ser el president de la comissió electoral regional, Kre{imir Zubak, qui confirmà que les eleccions s’havien desenvolupat d’una forma democràtica i correcte.

Però els resultats oficialment es publicaren al diari oficial de la república 59 el 19 de desembre de 1990, quan ja s’havien realitzat les segones rondes en els llocs on els electors no havien arribat a donar el 50% dels vots a cap dels candidats a representants de la Cambra de les Op{tine , com va ser el cas de Doboj.

Seguint aquesta font i les informacions del Centre que els informatitzà i on encara avui es troben custodiats, s’obté la propera informació. S’avisa que dels resultats a les eleccions del parlament de l’ op{tina només s’han aconseguit les xifres respecte als

59 Slu{beni list R. S. Bosne i Hercegovine, els resultats es troben en el no. 42 de 1990 de 19 de desembre

106 escons aconseguits per cada partit i no els de tots, els més minoritaris s’agrupen sota la denominació “altres”.

Cambra de Ciutadans del Parlament de Bòsnia i Hercegovina :

a) El número de paperetdes de vot no usaddes des de: 18.970

b) El número d’electors que van votar va ser de: 52.993

- d’ells per extracte del cens electoral: 50.831

- d’ells per certificació bàsica: 2.162

c) Número total d’electors, segons l’extracte del cens electoral: 71.623

d) Número d’electors que treballen provisionalment a l’estranger: 1.778

e) Número d’electors que realitzen el servei militar: 1.007

f) Número d’electors que treballen provisionalment a l’estranger que no votaren:

1.393

g) La comissió electoral indica que hi ha un total de paperetdes de vot vàliddes de:

51.137 (100%)

h) El percentatge de participació va ser del 73,98%

i) El número de paperetes no vàlides és de: 1.648

De les paperetes vàlides els partits participants reberen el següent número de vots respectivament

No. de Percentat Denominació del partit vots ge obtinguts 1.- Srpska Demokratska Stranka BiH 16.050 31,38% 2.- Stranka Demokratske Akcije Sarajevo 13.164 25,74% 3.- Savez Reformskih Snaga Jugoslavije za BiH 7.107 13,89% 4.- SK BiH-Socijalisti~ka Demokratska Partija 5.870 11,47% 5.- Hrvatska Demokratska Zajednica BiH 5.171 10,11%

107 6.- Muslimanska Bo{nja~ka Organizacija 1.500 2,93% 7.- Stranka Privatne Inicijative BiH 935 1,82% 8.- Demokratski Socijalisti~ki Savez BiH 710 1,38% 9.- SSO-Demokratski Savez BiH i EKO pokret 630 1,23% “Zelenih” BiH

De tots els candidats presentats obtingueren escó en aquesta cambra en representació de l’op{tina de Doboj i junt als de la resta d’ op{tine que conformaven la unitat electoral de Doboj, els següents:

1.- Srpska Demokratska Stranka BiH Dr. Miodrag Joldi} serbi Mladenko Vasiljevi} serbi 2.- Hrvatska Demokratska Zajednica BiH Anton Ernest Hudi croat 3.- Stranka Demokratske Akcije Sarajevo Ahmet Ali~i} musulmà 4.- SK BiH-Socijalisti~ka Demokratska Partija Uro{ Gosti} serbi 5.- Savez Reformskih Snaga Jugoslavije za BiH Dr. Franjo Basta croat

En total sis dels catorze membrdes de la Cambra de Ciutadans per la Regió de Doboj eren de la mateixa op{tina i la resta es repartien entre les 8 restants.

Podem observar ja aquí el que es repetirà a la resta de votacions a Doboj: els partits nacionalistes són els que guanyen, si el HDZ croat queda en cinquè lloc és pel baix percentatge d’aquesta població a l’ op{tina i no pas altra raó. El fet de no guanyar els musulmans en primer lloc, malgrat ser la nacionalitat més nombrosa, radica entre d’altres coses, en tenir dos partits nacionalistes (SDA i MBO) i en la major dispersió ideològica o de preferència dels votants. Per altra part els serbis, si hem de seguir les opinions dels entrevistats i altres fonts consultades, van ser més homogenis a l’hora d’anar a votar.

108 Cambra de les Op{tine del Parlament de Bòsnia i Hercegovina

a) El número de paperetes de vot no usades des de: 18.900

b) El número d’electors que van votar va ser de: 52.981

a. d’ells per extracte del cens electoral: 50.820

b. d’ells per certificació bàsica: 2.161

c) Número total d’electors, segons l’extracte del cens electoral 71.633

d) Número d’electors que treballen provisionalment a l’estranger: 1.806

e) Número d’electors que realitzen el servei militar: 1.027

f) Número d’electors que treballen provisionalment a l’estranger que no votaren:

1.285

g) La comissió electoral indica que hi ha un total de paperetes de vot vàlides de:

51.212 (100%)

h) El percentatge de participació va ser del 71,49%

i) El número de paperetes no vàlides és de: 1.609

D’aquestes els partits participants reberen el següent número de vots respectivament

Percenta Partit Vots tge Candidat Naciona- Localitat litat Milan Ninkovi} serbi Plo~nik Srpska Demokratska Stranka 15.282 29,84% BiH Enes Alji} musulmà Bukova~ke Stranka Demokratske Akcije 12.383 24,17% ^iv~ije Sarajevo Ednan Drljevi} musulmà Doboj Savez Reformskih Snaga 6.762 13,20% Jugoslavije za BiH Fahrudin musulmà Doboj Savez Komunista BiH-SDP 5.323 10,39% Mulaomerovi} Luka ^ali} croat Johovac Hrvatska Demokratska 4.982 9,72% Zajednica BiH Dr. Ilija Tipura croat Doboj Demokratski Socijalisti~ki 1.621 3,16% Savez BiH Zijad Be{lagi} musulmà Doboj SSO-Demokratski Savez BiH 1.508 2,94% i EKO pokret “Zelenih” BiH Mirko Kajgani} serbi Stanari Candidat independent 1.501 2,93% Mr. Ljubomir serbi Doboj Candidat independent 992 1,80%

109 Kova~evi} Muriz iugoslau Doboj Stranka Privatne Inicijative 928 1,81% Miri~anac BiH

En una primera volta cap candidat va obtenir la majoria necessària de més de la meitat

dels vots. Passaren a segona volta: Enes Alji} i Milan Ninkovi} En aquesta, dels dos

sortí escollit Milan Ninkovi} amb 23.136 vots o el 51,64%.

Resultats a les eleccions per a la Presidència de la República

a) El número de paperetes de vot no usades des de: 19.433

b) El número d’electors que van votar va ser de: 53.020

- d’ells per extracte del cens electoral: 50.864

- d’ells per certificació bàsica: 2.156

c) Número total d’electors, segons l’extracte del cens electoral 71.548

d) Número d’electors que treballen provisionalment a l’estranger: 1.772

e) Número d’electors que realitzen el servei militar: 1.013

f) Número d’electors que treballen provisionalment a l’estranger que no votaren:

1.411

g) La comissió electoral indica que hi ha un total de paperetes de vot vàlides de:

49794 (100%)

h) El percentatge de participació va ser del 69,59%

i) El número de paperetes no vàlides és de: 3035

Els resultats obtinguts pels diferents candidats de les quatre llistes plantejades seguint

un sistema de “nacionalni klju}”, foren els que venen a continuació:

Candidats de la llista musulmana:

110

Nom del Denominació del partit Vots Percen candidat tatge

1.- Fikret Abdi} Stranka Demokratske Akcije 18856 37,87% 2.- Nijaz Durakovi} SK BiH-SDP i DSS BiH 15.388 30,90% 3.- Alija Izetbegovi} Stranka Demokratske Akcije 14568 29,25% 4.- Dr. D`emal S. Reformskih Snaga Jugoslavije za BiH 5477 10,99% Sokolovi} 5.- Nazif Gljiva SSO-Demokratski Savez BiH 3694 7,41% 6.- D`evad S. Reformskih Snaga Jugoslavije za BiH 3321 6,66% Haznadar 7.- Bahrudin Bijedi} Candidat independent 2827 5,67% 8.- Fejsal SK BiH-SDP i DSS BiH 2824 5,67% Hrustanovi} 9.- Adil Muslimanska-Bo{nja~ka Organizacija 1188 2,38% Zulfikarpa{i}

Candidats de la llista sèrbia:

Nom del candidat Denominació del partit Vots Percen tatge 10.- Dr. Nenad Srpska Demokratska Stranka 14.972 30,06% Kecmanovi} 11.- Dra. Biljana Plav{i} Srpska Demokratska Stranka 14.611 29,34% 12- Dr. Nikola Koljevi} Srpska Demokratska Stranka 14.466 29,05% 13.- Dr. Mirko Pejanovi} SK BiH-SDP i DSS BiH 7.549 15,16% 14.- Nikola Stojanovi} SK BiH-SDP i DSS BiH 6.095 12,24% 15.- Dr. Ranko Zrili} S. Reformskih Snaga Jugoslavije za 5.063 10,16% BiH 16.- Djordje Latinovi} SSO-Demokratski Savez BiH 3396 6,82%

Candidats de la llista croata:

Nom del candidat Denominació del partit Vots Percen tatge 17.- Dr. Ivo Kom{i} SK BiH-SDP i DSS BiH 9173 18,42% 18.- Franjo Bo{kovi} S. Reformskih Snaga Jugoslavije za BiH 8196 16,45% 19- Stjepan Kljuji} Hravatska Demokratska Zajednica BiH 8064 16,19% 20.- Zoran Perkovi} SK BiH-SDP i DSS BiH 7546 15,15% 21.- Franjo Boras Hravatska Demokratska Zajednica BiH 6583 13,22% 22.- Dr. Tadej Mateljan S. Reformskih Snaga Jugoslavije za BiH 6521 13,09% 23.- Martin Ragu` SSO-Demokratski Savez BiH 3329 6,68%

111 Candidats de la llista d’altres pobles i nacionalitats:

Nom del candidat Denominació del partit Vots Percen tatge 24.- Dr. Ejup Gani} Estranka Demokratske Akcije 10.936 21,96% 25.- Josip Pejakovi} S. Reformskih Snaga Jugoslavije za BiH 9.740 19,56% 26.- Ivan ^ere{nje{ Srpska Demokratska Stranka 9.484 19,04% 27.- Dr. Zlatko SK BiH-SDP i DSS BiH 4.656 9,35% Lagumd`ija 28.- Mr. Azemina SSO-Demokratski Savez BiH 1.642 3,29% Vukovu}

Abans de passar a veure els resultats del Parlament de l’ Op{tina caldria analitzar els resultats de les tres eleccions que afectaven al parlament republicà.

Si es comença amb els índex de participació potser no són tant alts com s’esperava en un país que portava més de quaranta anys sense votar: a les cambres fou de 71,49% a la dels ciutadans i el 73,98% per a la de les o p{tine, pel que fa a la presidència baixa fins el

69,59%. Sembla que la idea de l’o p{tina com a òrgan representatiu dels ciutadans estava més clar que cap altra, doncs quan més s’allunya d’ell més es baixa la participació.

Referent als partits votats aquí hi ha unanimitat sigui quin sigui la institució a la qual es vota. Hi ha una preferència pels partits nacionalistes que ocupen el primer i el segon lloc, ocupats pel musulmà SDA o pel serbi SDS, en tercer lloc s’alternen el Partit

Comunistat depurat de la Lliga dels Comunistes o les Forces Reformistes que tenen el mateix origen, però hi ha una gran diferència en el total de vots entre nacionalistes i no nacionalistes que pot ultrapassar el doble a favor dels primers. En tot això hi ha una excepció, la dels croats. En un principi semblaria explicar-se pel baix percentatge d’aquests (el 12,93% en el cens del 1991 que és el més proper al de les eleccions) en front del de serbis (38,83%) i el de musulmans (40,14%), però hi ha una excepció: les

112 eleccions a la presidència on cada nacionalitat té la seva pròpia llista per a votar i no pot fer-ho en altre a menys que des declarin iugoslaus i votin en la quarta llista, la destinada a “altres pobles i nacionalitats”. En aquest cas els croats voten als nacionalistes en el tercer i cinquè lloc d’una llista de set, en primer lloc ho fan a un candidat comunista i en segon al primer dels reformistes que en el mateix ordre són escollits per als llocs quart i sisè mentre el seté, també significatiu, és per a les joventuts socialistes, provinents igualment de la desfeta comunista

Seguint amb la votació a la presidència s’observa que si bé els croats opten pel continuisme els serbis i musulmans, malgrat seguir una opció contrària, no voten igual.

Els serbis de forma evident voten nacionalistes, així els tres candidats més votats pertanyen al SDS i amb una diferència de vots insignificant entre ells en canvi el quart, que junt amb el cinquè pertanyen als comunistes, obté una mica més de la meitat de l’obtingut pels anteriors i així segueix la resta on l’últim amb prou feines aconsegueix la quarta part de vots del primer. I el cas més complex i interessant és el dels musulmans que, en primer lloc, trien a Friket Abdi}, candidat del SDA, per tant nacionalista però no només això, feia tant sols un any que havia sortit de la presó on es trobava complint condemna com a primer culpable pel cas d’Agrokomerc com ja s’ha comentat en altres capítols. Però la sorpresa no acaba aquí, el segon més votat és el cap de la llista dels socialdemòcrates, Nijaz Durakovi}, precisament el partit que és hereu de la Lliga dels

Comunistes que havia empresonat a Abdi}, el tercer és el cap de la llista del SDA, Alija

Izetbegovi}, que no té ni mil vots de diferència amb el segon. Per la resta es torna a repetir el mateix que en el cas serbi, o sigui les forces reformistes venen després dels comunistes i en tercer lloc les joventuts socialistes però en els tres últims escons hi ha dos variants més que no es donen en els altres casos: un candidat independent en el setè

113 lloc i un nacionalista de l’oposició al SDA, és a dir el MBO i en concret Adil

Zulfikarpa{i} que havia fundat aquest partit durant de la campanya per diferències amb

Alija Izetbegovi}, però no era un desconegut, era un dels més destacats bosnio- musulmans de l’anomenada emigració o diàspora de després de la segona guerra mundial, ex-membre del partit comunista fins que aquest va guanyar la guerra i pujà al poder. El seu partit només tingué èxit entre àmbits més aviat intel·lectuals.

Deixant la presidència i analitzant les dues cambres es veu que la tònica no varia gaire.

A la Cambra dels Ciutadans els dos primers partits més votats són nacionalistes, els serbis del SDS i rera ells els musulmans del SDA, a continuació les forces reformistes i després els comunistes, de forma inversa que a l’anterior votació. En quart lloc també apareixen els croats i el cinquè lloc és per l’oposició nacionalista musulmana del MBO segueixen la resta encapçalats pel partit originat a Doboj, S. Privatne Inicijative. La unitat dels serbis els farà obtenir dos escons mentre la resta obté un o no n’obté res.

Per acabar, en la Cambra de les Op{tine es produeix un duel entre musulmans i serbis i altre cop la capacitat d’unió d’aquests superarà el nombre dels segons malgrat es necessités una segona volta i els resultats continuessin renyits, doncs el candidat serbi,

Ninkovi}, només obté el 51%, el mínim suficient per a representar Doboj dins la nova cambra.

114 Precissament unes de les declaracions 60 d’aquest últim més el resultat d’algunes entrevistes ens donen una pista de com va anar el repartiment de vots entre ciutat i pagesia. Milan Ninkovi}, a part d’esmentar directament o indirecte als serbis i referir-se als altres, en comptes de parlar de bosnis i de diverses crítiques al règim anterior, fa diferents declaracions a favor dels pagesos i del molt malament que havien estat tractats pels representants de la Lliga dels Comunistes, de com ell els promet que tot a partir d’ara es farà tenint en compte en primer lloc el camp: “..i altres problemes els resoldrem des de la perifèria cap a la ciutat i no com fins ara des de la ciutat cap a la perifèria i fins on s’arribi, si s’arriba. S’ha de retornar al poble i al camperol l’orgull i el seu lloc a la societat que només els ha vist només com a productors de menjar, sinó pel contrari el que els pertoca en tots els democràtics i desenvolupats estats”. Per tant sembla que els pobles votaren més nacionalisme que no pas als partits que no ho eren, a la ciutat de

Doboj, per exemple guanyaren els comunistes i això es reflectirà en la política posterior a les eleccions.

Llegint les declaracions dels altres candidats no veiem cap sorpresa, els croats volen fer-se sentir, els musulmans opten per la coalició, els pertanyents a partits derivats del comunisme se’ls veu que els resultats els han agafat per sorpresa i intenten minimitzar la derrota.

Però on tot això es reflecteix més és en les eleccions locals malgrat per ara és difícil obtenir-ne gaire documentació i informació sobre elles.

60 Glas komuna del 12 de desembre 1990 pag 3

115 Resultats al Parlament de l’ Op{tina de Doboj

Es componia de 100 escons que es repartiren de la següent manera:

Denominació del partit Escons 1.- Srpska Demokratska Stranka 31 2.- Stranka Demokratske Akcije 27 3.- Stranka Komunista BiH-Stranka Demokratskih Promjena 14 4.- Hravatska Demokratska Zajednica BiH 10 5.- Savez Reformskih Snaga Jugoslavije za BiH 7 6.- Demokratski Socijalisti~ki Savez BiH 3 7.- Stranka Privatne Inicijative 3 8.- Llista d’independents 3 9.- SSO-Demokratski Savez BiH 2

Aquest parlament de Doboj per edats tenia la següent estructura:

Fins els 29 anys 10 30-39 anys 34 40-49 anys 32 50-59 anys 12 60 i més 12 ______Total 100

Per tant veiem que el gruix dels parlamentaris es trobaven entre els 30 i els 50 anys o sigui les generacions nascudes entre la guerra i posteriorment a ella o, dit d’una altra manera, la generació que només recordava el titoisme com a únic sistema polític, que no tenia memòria nacionalista que només podia saber sobre això el que li havien contat. De

100 membres només uns 24 podien recordar (alguns amb dificultat, doncs eren llavors nens) els negres anys d’entre guerres o les guerres civils provocades pels diferents nacionalismes que es donaren durant la segona guerra mundial en aquesta zona dels

Balcans de forma, potser, més sagnant que a cap altra.

116 L’altra data que és disposa és la de la participació les dones. Nomes hi havia 9 i 81 homes o el que és el mateix no arriba al 10%. És molt minsa però comparant-la amb la de països occidentals no deixa de ser el model, potser a la baixa.

Pel que fa als noms dels qui ocuparen els escons hi ha un problema amb tres partits: el

Stranka Privatne Inicijative, el Savez Reformskih Snaga Jugoslavije za BiH i SSO-

Demokratski Savez BiH, tots tres van fer coalició i llista comuna però en els documents que es disposa no se sap quin partit pertany cadascú, gràcies a l’entrevista amb Muriz

Miri~anac sabem els tres de Privatne Inicijative però dels altres no s’ha pogut saber fins ara.

Tenin això en compte tenim les següents llistes

Srpska Demokratska Stranka 1. Drago Ljubi~i} serbi 17. Cvijan Filipovi} serbi 2. Milenko Gligori} serbi 18. Nikola Joji} serbi 3. Milorad Tomi} serbi 19. Brane Kova~evi} serbi 4. Gojko Tomani} serbi 20. Savo Topalovi} serbi 5. Tihomir Ba}i} serbi 21. Mihajlo Ili} serbi 6. Simo ^oli} serbi 22. Rade Gravovac serbi 7. Mirjana [ajinovi} sèrbia 23. Nikola Mili}evi} serbi 8. Dimitrije Bismiljak serbi 24. Stojan Grkovi} serbi 9. Vinko Brestovac serbi 25. Nikola Petrovi} serbi 10. Rajko Ne{i} serbi 26. Grozda Ninkovi} serbi 11. Ljubomir Kuzmi} serbi 27. Gospava Bo`i} serbi 12. Radojica Markovi} serbi 28. Du{ko Risti} serbi 13. Slobodan Paravac serbi 29. ^edomir Kuzmi} serbi 14. Slobodan Mi}i} serbi 30. Milorad \ur|i} serbi 15. Rado Paleksi} serbi 31. Ljubomir Kai{arevi} serbi 16. Risto Dujkovi} serbi

Stranka Demokratske Akcije 1. Faruk musulmà 15. Hasan Halilovi} musulmà Had`ira{idagi} 2. Zineta musulmana 16. Smail Hodì} musulmà Mehmedagi} 3. Sabiha Kloki} musulmana 17. Suljo Zaimovi} musulmà 4. Hasib Avdi} musulmà 18. Hilmo Had`ikaduni} musulmà

117 5. Ahmet Ali~i} musulmà 19. Irfan Had`i} musulmà 6. Jusuf Omerovi} musulmà 20. Enes Begi} musulmà 7. Enes Alji} Musulmà 21. Esad Me{inovi} musulmà 8. Mustafa musulmà 22. Ahmet Feti} musulmà Mehinovi} 9. Akif Didi} musulmà 23. Ejub Grahi} musulmà 10. Ned`i} Mujki} musulmà 24. Mirsad Sinanovi} musulmà 11. Edin musulmà 25. Ademir Bukvi} musulmà Had`ikaduni} 12. Sulejman Kloki} musulmà 26. Ramiz Be~i} musulmà 13. Ekrem Ahmi} musulmà 27. Mirsad Buljuba{i} musulmà 14. Meho musulmà Me{anovi}

Savez Komunista BiHBiH----SDPSDP 1. Enver Zgodi} iugoslau 2. Anto Fa~ko croata 3. Nikola Gavri} serbi 4. Dedo Trampi} iugoslau 5. Dragan Mikepevi} serbi 6. Omer Halilovi} musulmà 7. Bo{ko Savi} serbi 8. Ejub Feti} musulmà 9. Borislav Samard`i} croata 10. Irfan Mjem~evi} musulmà 11. Josip Mandir croata 12. Fadil Salihba{i} iugoslau 13. Ljubo Milutinovi} serbi 14. Sabit Mujki} musulmà

Hrvatska Demokratska Zajednica 1. Mato Pavlovi} croat 2. Jozo Mandi} croat 3. Stipe Peri} croat 4. Ivan Mari} croat 5. Petar Zirdum croat 6. Stipe Mari} croat 7. Marinko Bjelanovi} croat 8. Jakov Petrovi} croat 9. Antun Lu{i} croat 10. Anto Buri} croat

Llista de Candidats Independents 1. Momir no declara Dejanovi} 2. Mirko Kajgani} serbi 3. Milivoje Gavri} serbi

118 Demokratski Socijalisti~ki Savez 1. Ilija Tipura croat 2. Ibrahim Huski} musulmà 3. Milorad Gojkovi} serbi

Stranka Privatne Inicijative 1. Ratko Sekuli} serbi 2. Sead Sehi} musulmà 3. Muriz Miri~anac Font: diari Oslobo|enje separata “ Izborni ABC” de novembre de 1990

A les llistes no nacionalistes s’ha intentat mantenir el sistema del “ nacionalni klju}” menys a la llista dels independents on la majoria són serbis. Exactament hi ha 88 serbis,

10 croats i un no declarat, no hi ha ni un musulmà. Segons alguns entrevistats aquesta llista la van fer els serbis per si no aconseguien majoria amb el seu partit, SDS, i haguessin de cercar coalició, doncs com diu Ninkovi} en l'entrevista ja citada més amunt temia una aliança entre croates i musulmans la qual se cita en algunes obres i sembla que és real que en algunes op{tine es donà aquesta maniobra, en especial si no hi havia una majoria clara com és el cas de Doboj on musulmans i serbis anaven frec a frec.

119

La Unitat Electoral de Doboj

120

La Unitat Electoral de Doboj

Fins ara s’ha anat descrivint l’ op{tina de Doboj i intentant interpretar que van ser les eleccions de 1990 allí, però, també s’ha dit que va ser una de les unitats electorals bàsiques sobre les que descansava la principal cambra del parlament bosni, la Cambra dels Ciutadans.

Quan es va decidir tirar endavant el sistema democràtic de partits, amb el corresponent sistema electoral, es va cercar una unitat més gran que l’ op{tina. Per a això s’escollí la regió que sembla ser és una depuració econòmica de l’antic “srez” , qui enfonsa les seves arrels en el sistema turc de divisió territorial de l’espai bosni, i no podia ser ara el mateix, degut als canvis que el desenvolupament, principalment econòmic, havia provocat de forma desigual a les diferents regions, així Te{anj , antic srez, havia quedat endarrerit davant de Doboj que temps enrera havia estat sota la direcció i control seu. Així ho demostrà, abans de les eleccions que aquí es tracten, la divisió territorial de les Cambres d’Economia que és bàsicament igual, per exemple

Doboj abastava les mateixes op{tine en els dos casos.

Aquestes eren nou: Bosanski Brod, Bosanski [amac, Derventa, Doboj, Maglaj,

Modri~a, Od`ak, Tesli} i Te{anj. En total feien 3.617 Km ² i limitaven pel nord (Od`ak,

Bosanski Brod, Bosanski [amac) amb la República de Croàcia, a l’extrem sud estaria

Maglaj, limitant amb la Regió de Zenica, i creuada pel riu Bosna que després entra a

Doboj, cap a l’est ( Modri~a ) limita amb la Regió de Tuzla i cap a l’oest ( Tesli} ) amb la de Banja Luka, amb les tres regions limítrofes es comunicava abans de l’última guerra,

121 en el període que ara es tracta, per ferrocarril. El riu Bosna, i els seus afluents, són els vertebradors geogràfics.

Econòmicament tota la regió es desenvolupa i industrialitza sota el règim titoista. Cal destacar la refineria de petroli prop de Bosanski Brod, el nus ferroviari de Doboj, els banys termals de Tesli} i la fàbrica de paper i cartró “Natron” de Maglaj, per a la resta l’agricultura i l’explotació forestal foren bàsics i desenvolupaven una sèrie d’indústries relacionades

Op{tina Superfície Bosanski Brod 234 Bosanski [amac 217 Derventa 517 Doboj 697 Maglaj 385 Modri~a 294

Od`ak 205 Tesli} 846

Te{anj 222 ______TOTAL 3.617 Superfícies de les op{tine de la Regió de Doboj

i derivades d’ells com són les de mobles i conserves respectivament.

Poblacionalment parlant ens trobem davant d’una regió que ha sofert un creixement constant al llarg dels tres principals censos de l’època titoista, exceptuant dues op{tine que pateixen una baixada de població en l’últim cens: Derventa i Tesli} que, potser per casualitat o potser no, són de clara majoria sèrbia, o sigui que es podria lligar amb

122

Op{tina Cens 1971 Cens 1981 Cens 1991 Bosanski Brod 30115 32286 34138 Bosanski [amac 31374 32320 32960 Derventa 56141 57010 56489 Doboj 88985 99548 102549 Maglaj 38037 42160 43388 Modri~a 31622 34541 35613 Od`ak 25901 27895 30056 Tesli} 52713 60434 59854 Te{anj 34693 43692 48480 ______TOTAL 389581 429886 443527

Creixement poblacional de la Regió de Doboj

la idea molt estesa (Lampe i altres autors) d’una emigració sèrbia de Bòsnia cap a la

República de Sèrbia. Per contra, i també recolzant la mateixa idea, les de majoria

(relativa o total) musulmana són les de major creixement ( Te{anj té un augment important en el cens de 1981) mentre les que es podrien anomenar croates es mantenen o creixen poc.

Per tant tenim un ventall de composicions demogràfiques en aquesta regió que ens pot servir de mostra per a observar el comportament electoral de quasi tot el país.

Seguint el cens de 1991, que s’acosta més a la realitat del moment, veiem que hi ha curiosament tres grups, un per a cada nacionalitat, i en cadascun, una op{tina té majoria absoluta (més del 50%) i les dues restants la tenen relativa. Així podem agrupar com a de majoria croata les op{tine de: Bosanski Brod, Bosanski [amac i Od`ak , ; les sèrbies serien: Derventa, Modri~a i Tesli} ; i les musulmanes: Doboj, Maglaj i Te{anj. Les de majoria absoluta serien respectivament: Od`ak (54,35%), Tesli} (55,07%) i Te{anj

123 (72,07%). En el cas de les majories relatives de croates i musulmans el segon grup sempre és el serbi, en el cas d’aquests, és el croat en un (Derventa) i en l’altre el mateix, però per una diferència tant sols de 2 punts respecte als musulmans ( Modri~a ), quan es produeixen les majories absolutes en el seu grup no es donen coincidències.

Op{tina croates serbis musulmans població % població % població % Bosanski Brod 13.993 40,98 11.389 33,36 4.088 11,97 Bosanski [amac 14.731 44,69 13.628 41,34 2.233 6,77 Derventa 21.952 38,86 22.938 40,61 7.086 12,54 Doboj 13.264 12,93 39.820 38,83 41.164 40,14 Maglaj 8.365 19,27 13.312 30,68 19.569 45,10 Modri~a 9.805 27,53 12.534 35,19 10.375 29,13 Od`ak 16.338 54,35 5.667 18,85 6.220 20,69

Tesli} 9.525 15,91 32.962 55,07 12.802 21,38 Te{anj 8.929 18,41 3.071 6,33 34.941 72,07

Percentatges de les tres nacionalitats importants de la Regió de Doboj segons el cens de 1991

Entretenir-se en aquest aspecte pot semblar insignificant, inútil o fins i tot innecessari però quan es veuen els resultats de les eleccions i es comparen es veu el seu pes.

Els resultats electorals a la Regió de Doboj

Resultats a la Cambra de Ciutadans per a la Regió de Doboj a) Cens electoral total de 314.063 electors b) Total de votants: 227.004 persones c) Total de 14 escons per cobrir d) La participació va ser del 72,27%

124 e) El repartiment de vots i escons per partits és el següent:

Escons Denominació del partit Vots 1.- Srpska Demokratska Stranka BiH 59.615 4 2.- Hrvatska Demokratska Zajednica BiH 52.103 3 3.- Stranka Demokratske Akcije Sarajevo 42.160 3 4.- SK BiH-Socijalisti~ka Demokratska Partija (Partit Comunista 27.646 2 BiH-Partit Socialista Democràtic) 5.- Savez Reformskih Snaga Jugoslavije za BiH 23.804 2 6.- Demokratski Socijalisti~ki Savez BiH 3.137 0 7.- Stranka Privatne Inicijative BiH 2.550 0 8.- SSO-Demokratski Savez BiH i EKO pokret zelenih BiH 2.463 0 9.- MBO-Muslimanska Bo{nja~ka Organizacija 5.246 0

Els escons foren coberts pels següents candidats:

1.- Srpska Demokratska Stranka BiH Dr. Miodrag Joldi} serbi per Doboj Mladenko Vasiljevi} serbi per Doboj Milovan Bjelo{evi} serbi per Derventa Savo Kne`evi} serbi per Tesli} 2- Hrvatska Demokratska Zajednica BiH (Unió Democràtica Croata BiH) Anton Ernest Hudi croat per Doboj Mesud [abanovi} croat per Derventa Stjepan Miki} croat per Od`ak 3.- Stranka Demokratske Akcije Sarajevo Dr. Ekrem Ajanovi} musulmà per Te{anj Ahmet Ali~i} musulmà per Doboj Senad Hod`i} musulmà per Te{anj 4.- SK BiH-Socijalisti~ka Demokratska Partija Uro{ Gosti} serbi per Doboj Mustafa [a{kinovi} musulmà per Derventa 5.- Savez Reformskih Snaga Jugoslavije za BiH Dr. Franjo Basta croat per Doboj Ekrem Turali} musulmà per Te{anj

Per nacionalitats hi ha un total de 5 parlamentaris serbis, 5 musulmans i 4 croats.

125 Els resultats en aquesta cambra s’ajusten a la repartició demogràfica, en el sentit de ser representades pels partits nacionalistes o sigui: HDZ pels croats, SDS pels serbis i

SDA pels musulmans.

Així veiem que les op{tine que tenen majoria absoluta és aquesta la que surt representada tant si tenen un sol representant ( Od`ak i Tesli}) com majorment si tenen diversos candidats electes ( Te{anj ).

Els altres dos casos que obtenen representants són de majoria relativa. Doboj només té un de la seva majoria musulmana en un total de sis representants contra 2 de la segona i un de la tercera. Pel que fa a Derventa té un sol representant dels serbis

(majoritaris) dels tres membres que la representen, de la resta un és per a la segona, els croats, el tercer pels comunistes.

Queden fora, per manca suficient de vots la resta d’ op{tine de la regió que seran representades per les guanyadores.

En general, i com passa a Doboj els partits nacionalistes guanyen als no nacionalistes i d’entre ells es torna a veure la unicitat dels serbis, cosa que és més discutible a primera vista quan entrem a analitzar els resultats de l’altra cambra del parlament bosni.

Els resultats per a la Cambra de les Op{tine foren dispersos, dins de la regió present, però es poden trobar diverses raons com ja s’exposarà.

126

Si s’analitza el partit guanyador veiem que hi ha dos casos de majoria absoluta i, per tant, sense segona volta. Aquests són Od`ak i Te{anj, dues op{tine amb majoria total de població (croata i musulmana respectivament), si això ja era un gran expectativa el coneixement d’elles encara ho fa més aclaridor. Od`ak es troba a la frontera amb

Croàcia i la més petita de tota la regió, bàsicament agrícola i amb més contacte amb la veïna república que no pas amb la seva pròpia i on, s’ha de recordar, a l’abril s’havien celebrat ja les eleccions amb el triomf del partit nacionalista croata HDZ del qual era secció el que es presenta a Bòsnia. L’altre cas és Te{anj , al costat mateix de Doboj i amb la qual manté una rivalitat que ja és ancestral, pel que fa a l’economia és també bàsicament agrícola i a l'igual que l’anterior amb deficiències de vies de comunicació, a tot plegat s’afegeix una llarga tradició religiosa islàmica que va fer que durant tota la campanya electoral apareguessin per allí els principals caps de llista dels partits no nacionalistes ( Durakovi} pels comunistes, etc.).

Si deixem aquestes dues op{tine i passem a les altres sobte en primer lloc que a

Tesli}, amb majoria absoluta sèrbia, és necessités una segona volta però si es veuen els resultats tot queda aclarit quan es veu que el representant del SDS tenia més de 11.000 i el seguia el del partit musulmà SDA amb una mica més de 3000 però les lleis electorals exigien més del 50% en la primera volta, en la segona queda clar el resultat quan encara el partit serbi guanya uns 3000 vots més i aconsegueix el 77,91% dels vots.

Si es repassa els resultats de les zones de majoria relativa trobem primer de tot la realització de segones voltes cosa que no ha d’estranyar tant si la lluita es donava entre partits nacionalistes, donat l’estret marge de diferència demogràfica entre nacionalitats, i

127 si era entre nacionalisme i no nacionalisme per la por que ja començava a veure's després de tot un any on les principals notícies i esdeveniments van girar entorn al tema del nacionalisme i els mals que aquest podia comportar, segons les versions oficials, o els beneficis que reportaria, segons les veus dels partits o no oficials. Així veiem que a

Bosanski Brod els comunistes s’imposen al HDZ croata, malgrat tenir la duana amb la veïna república en els seus límits, per contra, i amb una geografia similar, a Bosanski

[amac, per contra, el HDZ guanya als serbis del SDS, i a Modri~a on són majoritaris els serbis, guanyen els comunistes.

Quan arribem a Derventa, de majoria sèrbia, el cas és més complex, guanya el HDZ croata al SDS i és que des de molt antic era una op{tina de majoria catòlica que a partir del cens de 1971 va perdent població d’aquest grup, el que no vol dir que aquest mantingui el seu carisma i domini, per exemple en vida de Tito mai deixaren de celebrar les seves festes i rituals, un dels quals eren diverses processons que tallaven la carretera principal que duia a Croàcia i mai ningú s’atreví a prohibir-les.

Seguint la tònica de Derventa està Maglaj on guanya el SDA dels musulmans que eren majoria i ho havien estat des de sempre i no cedeixen a la pressió del SDS. Per contra a

Doboj, que feia poc havia recuperat la seva majoria musulmana, els serbis aconsegueixen fer guanyar el seu partit, el SDS, aprofitant la divisió del vot musulmà.

On si es veu una constant és en el partit que queda en segon lloc. Exceptuant el cas de

Te{anj , on no es presentaren, Od`ak i Modri~a, on són els tercers, i els casos on guanyaren, el SDS sempre és el segon partit. I aquí tornem al que ja s’ha dit en diverses ocasions, els serbis estaven molt millor organitzats o tenien una idea més clara de grup.

128 Pensem que en la majoria de casos el segon partit obtenia en compensació algun càrrec

important dins de l’administració de l’ op{tina.

Resultats a les op{tine per a la Cambra d’ Op{tine del Parlament republicà:

1.- Op{tina de Bosanski Brod:

Cens electoral total de 24.823 electors

a) Total de votants: 19.822 persones

b) El repartiment de vots entre els candidats és el següent:

Candidat Partit Vots Nacionali Localitat tat Josip Juki} croat Bosanski Brod Hrvatska Demokratska 6.783 Zajednica BiH Milenko Panti} iugoslau Bosanski Brod Savez Komunista BiH-SDP 4.652 Demokratski Socijalisti~ki Savez Dr. Ignjo serbi Bosanski Brod Srpska Demokratska 4.192 Ja}imovi} Stranka BiH Rajko Panti} musulmà Bosanski Brod Savez Reformskih Snaga 2.396 Jugoslavije za BiH Ilija Kljaji} croat Kri~anovo Muslimansko-bo{nja~ka 613 Organizacija BiH Rade Mitrekani} serbi Bosanski Brod SSO-Demokratski Savez 585 BiH

En una primera volta cap candidat va obtenir la majoria necessària. Passen a segona

volta: Milenko Panti} i Josip Juki} En aquest cas dos sortí escollit Milenko Panti} amb

8.849 vots o el 56,92%.

2.- Op{tina de Bosanski [amac:

a) Cens electoral total de 24.945 electors

b) Total de votants: 20.119 persones

c) El repartiment de vots entre els candidats és el següent:

129

Candidat Partit Vots Naciona- Localitat litat Ivica Ibki} croat Hrvatska Ti{ina Hrvatska Demokratska 7.922 Zajednica BiH Stanko Piva{evi} serbi Srpska Ti{ina Srpska Demokratska Stranka 6.856 BiH Dr. Mesud Nogi} musulmà Bosanski Savez Komunista BiH-SDP 2.516 [amac E{ref Zaimbegovi} musulmà Bosanski Savez Reformskih Snaga 1.979 [amac Jugoslavije za BiH Petar Andri} iugoslau Obudovac II SSO-Demokratski Savez BiH 252

En una primera volta cap candidat va obtenir la majoria necessària. Passaren a segona

volta: Stanko Piva{evi} i Ivica Ibki} En aquest cas dels dos sortí escollit Ivica Ibki} amb

8.414 vots o el 80,23%.

3.- Op{tina de Derventa:

a) Cens electoral total de 40.245 electors

b) Total de votants: 30.963 persones

c) El repartiment de vots entre els candidats és el següent:

Candidat Partit Vots Nacionali Localitat tat Iko Stani} croat Derventa Hrvatska Demokratska Zajednica BiH 11.527 Du{an Vukovi} serbi Derventa Srpska Demokratska Stranka BiH 8.102 Slobodan Bili} iugoslau Derventa Savez Komunista BiH-SDP i 5.830 Demokratski Socijalisti~ki Savez BiH Petar Andri} serbi Derventa Savez Reformskih Snaga Jugoslavije za BiH 3.340 Rusmir musulmà Derventa Muslimaka Bo{nja~ka Organizacija Ibrahimovi} 1.151

En una primera volta cap candidat va obtenir la majoria. Passaren a segona volta: Iko

Stani} i Du{an Vukovi} En aquest cas dels dos sortí escollit Iko Stani} amb 13.833 vots o

el 56,77%.

130

4.- Op{tina de Doboj:

a) Cens electoral total de 71.633 electors

b) Total de votants:52.891 persones

c) El repartiment de vots entre els candidats és el següent:

Partit Vots Candidat Naciona- Localitat litat Milan Ninkovi} serbi Plo~nik Srpska Demokratska Stranka 15.282 BiH Enes Alji} musulmà Bukova~ke Stranka Demokratske Ak-cije 12.383 ^iv~ije Sarajevo Ednan Drljevi} musulmà Doboj Savez Reformskih Snaga 6.762 Jugoslavije za BiH Fahrudin musulmà Doboj Savez Komunista BiH-SDP 5.323 Mulaomerovi} Luka ^ali} croat Jokovac Hrvatska Demokratska 4.982 Zajednica BiH Dr. Ilija Tipura croat Doboj Demokratski Socijalisti~ki 1.621 Savez BiH Zijad Be{lagi} musulmà Doboj SSO-Demokratski Savez BiH i 1.508 EKO pokret “Zelenih” BiH Mirko Kajgani} serbi Stanari Candidat independent 1.501 Mr. Ljubomir serbi Doboj Candidat independent 992 Kova~evi} Muriz Miri~anac iugoslau Doboj Stranka Privatne Inicijative BiH 928

En una primera volta cap candidat va obtenir la majoria necessària. Passaren a segona

volta: Enes Alji} i Milan Ninkovi} En aquest cas dels dos sortí escollit Milan Ninkovi}

amb 23.136 vots o el 51,64%.

5.- Op{tina de Maglaj:

a) Cens electoral total de 30.759electors

b) Total de votants: 20.552 persones

c) El repartiment de vots entre els candidats és el següent:

131

Candidat Partit Vots Nacionali Localitat tat Salih Aligi} musulmà Maglaj Stranka Demokratske Akcije 6.632

Milutin Bjelo{evi} serbi Krsno Polje Srpska Demokratska Stranka BiH 4.408 Drago Banovi} croat Gornji Hrvatska Demokratska Zajednica 3.634 Bradi}i Asim Musaefendi} iugoslau Maglaj Savez Komunista BiH-SDP 2.478 Vladimir Simi} serbi Maglaj Savez Reformskih Snaga Jugoslavije za BiH, SSO- Demokratski Savez BiH i Stranka 1.793 Privatne Inicijative Pero Sovi} croat Donji Demokratski Socijalisti~ki Savez 669 Bradi}i BiH

En una primera volta cap candidat va obtenir la majoria necessària. Passaren a segona

volta: Milutin Bjelo{evi} i Salih Aligi} En aquest cas dels dos sortí escollit Salih Aligi}

amb 6.266 vots o el 57,13%.

6.- Op{tina de Modri~a:

a) Cens electoral total de 24.209 electors

b) Total de votants: 17.709 persones

c) El repartiment de vots entre els candidats és el següent:

Partit Vots Candidat Nacionalit Localitat at Nikola Baji} croat Modri~a Hrvatska Demokratska Zajednica 4.381 Stanko dr. serbi Modri~a Savez Komunista BiH-SDP i Blagojevi} Demokratski Socijalisti~ki Savez BiH 4.059 @ivko serbi Vranjak-Modri~a Srpska Demokratska Stranka BiH Torni} 3.803 D`emil musulmà Modri~a Stranka Demokratske Akcije Sendijarevi} 2.558 Milenko serbi Modri~a Savez Reformskih Snaga Jugoslavije Pani} za BiH 1.050 Mirko ^oli} croat Modri~a SSO- Demokratski Socijalisti~ki Savez BiH 593

132 Milo{ serbi Modri~a Stranka Privatne Inicijative Joksimovi} 516

En una primera volta cap candidat va obtenir la majoria necessària. Passaren a segona

volta: Nikola Baji} i Stanko dr. Blagojevi} En aquest cas dels dos sortí escollit Stanko dr.

Blagojevi} amb 7.680 vots o el 58,98%.

7.- Op{tina de Od`ak:

a) Cens electoral total de 21.492 electors

b) Total de votants: 15.306 persones

c) El repartiment de vots entre els candidats és el següent:

Partit Vots Candidat Naciona- Localitat litat Anto [imi} croat Od`ak Hrvatska Demokratska 8.259 Zajednica Sakib Podgori} iugoslau Od`ak Savez Komunista BiH-SDP 1.873 Predarg Kalabi} serbi Novi Grad Srpska Demokratska Stranka 1.783 BiH Muvehida Dugi} musulmana Od`ak Stranka Demokratske Akcije 1.408

Zekerijah Zukai~i} musulmà Od`ak Savez Reformskih Snaga 803 Jugoslavije za BiH Dr. Eduard iugoslau Od`ak SSO-Demokratski Savez BiH 495 ^eperkovi} Tomislav Bo`i} croat Od`ak Candidat Independent 276

En una primera volta va obtenir la majoria necessària Anto [imi} del partit Hrvatska

Demokratska Zajednica , amb 8.259 vots o el 55,44%

8.- Op{tina de Tesli}:

a) Cens electoral total de 41.311 electors

b) Total de votants: 25.799 persones

c) El repartiment de vots entre els candidats és el següent:

133

Candidat Partit Vots Nacionali Localitat tat Bo{ko Mi{i} serbi Tesli} Srpska Demokratska Stranka BiH 11.023 Ibro Kuni} musulmà Stenjak Stranka Demokratske Akcije Sarajevo 3.485

Nikola Vukovi} serbi \uli} Savez Reformskih Snaga Jugoslavije za 3.363 BiH Franjo Gabri} croat Studenci Hrvatska Demokratska Zajednica 2.511 Sejdi Zukanovi} iugoslau Stenjak Demokratski Socijalisti~ki Savez BiH 2.159 Bogomir \uki} serbi Tesli} Savez Komunista BiH-SDP 1.964

En una primera volta cap candidat va obtenir la majoria necessària. Passaren a segona

volta: Ibro Kuni} i Bo{ko Mi{i} En aquest cas dels dos sortí escollit Bo{ko Mi{i} amb

13.465vots o el 77,91%.

9.- Op{tina de Te{anj:

a) Cens electoral total de 31.874 electors

b) Total de votants: 23.866 persones

c) El repartiment de vots entre els candidats és el següent:

Partit Vots Candidat Naciona- Localitat litat Mirsad ]eman musulmà Jelah Stranka Demokratske Akcije Sarajevo 13.411 Ibrahim musulmà Te{anj Savez Reformskih Snaga Jugoslavije [kapurevi} za BiH, Savez Komunista BiH-SDP, 6.597 SSO-Demokratski Savez BiH, Demokratski Socijalisti~ki Savez BiH Ivica (Mate) croat Omanjska Stranka Demokratska Zajednica BiH 2.896 Brati}

En una primera volta va obtenir la majoria necessària Mirsad ]eman del partit Stranka

Demokratske Akcije Sarajevo , amb 13.411 vots o el 58,55

134 Els parlaments de les op{tine

Els parlaments de les op{tine són els que ens donen una realitat més propera del pensament del ciutadà corrent no només a Bòsnia sinó a qualsevol país, equiparant-les a les municipals catalanes, o sigui són el nivell local, el més proper, on la gent es coneix i on s’han de resoldre els problemes més directes amb que s’enfronta la població.

Precisament aquests són netament nacionalistes, amb marges de vot respecte als no nacionalistes del doble o més. Només exceptuaren un cas ben contradictori, es refereix al de Modri~a , on HDZ i comunistes queden empatats a 13 membres mentre el SDS que representa a la majoria sèrbia de la població, es queda amb 11. El cas és encara més curiós quan es veu que la població sèrbia i la croata han perdut població i és la musulmana que sofreix un important creixement en l’últim cens.

Op{tina Total DSS HDZ MBO SDA SDS SK- SRSJ SSO- Srpski SK- Koalicije Resta SDP DS Pokert SDP- Lijevi Partits Obnov DSS Blok Bosanski 49 1 15 1 3 11 10 6 1 1 Brod Bosanski 50 21 2 17 6 3 1 [amac Derventa 60 3 23 3 17 8 6 Doboj 100 3 10 27 31 14 7 2 6 Maglaj 56 2 12 19 11 6 2 2 2 Modri~a 50 1 13 6 11 13 3 1 2 Od`ak 50 28 6 6 6 3 1 Tesli} 75 1 8 12 35 8 11 Te{anj 50 6 30 1 6 6 1

Però deixant aquest interessant cas apart, la resta no deixa dubtes: la població es comença a dividir, la fraternitat i unitat titoistes han fallat i en una zona propera a la frontera croata el HDZ influeix severament seguit del SDS serbi, com ja s’ha vist en els altres resultats, cosa que no és d’estranyar quan la zona fronterera croata és l’Eslavònia

Oriental, zona de disputa entre serbis i croats amb importants bosses de població sèrbia.

135

Conclusions

136

La Iugoslàvia que es va crear sobre els documents de l’AVNOJ el 1945 sortia d’una guerra mundial i de dècades d’inestabilitat política constant. Les sis repúbliques que la componien aportaren a la seva construcció bagatges diversos i molts cops antagònics.

Bòsnia, en el territori de la qual es portaren a terme les reunions de l’AVNOJ en plena guerra, va ser la més conflictiva, encara que se la presentés com el símbol de la nova

Iugoslàvia. Aportava al nou estat una feble o nul·la experiència d’industrialització, una rica història dins l’imperi turc i l’austrohongarès, l’única que havia pertangut als dos, i alhora contenia ella mateixa el germen de la seva pròpia autodestrucció que ja s’havia fet palès en el període d’entreguerres, quan, literalment, desaparegué i fou repartida entre les veïnes entitats de Sèrbia i Croàcia. Era un poble que ja no s’identificava amb l’ens polític que el representava i, per tant, un dels dos havia de desaparèixer. Així és com, contràriament al que podia pensar-se, es decideix anul·lar el poble o, millor dit, no deixar ni que es formi i, a canvi, a aquella entitat que es deia Bòsnia se li atorgaren en principi dos pobles, el croat i el serbi, que a la vegada ja tenien les seves respectives repúbliques dins de la federació, i més tard se li afegí un de tercer, els Musulmans, mal definit, amb contingut més religiós que no pas ètnic, que podia aplicar-se a altres pobles d’altres repúbliques de la federació.

Però no fou impediment en aquesta república per a fer quallar fortament la idea del iugoslavisme que, per altra banda, sembla va quedar en segon terme a la resta del país.

Clar que tot això es va posar en dubte quan la constitució de 1974 va permetre l’aparició de la tercera nacionalitat, els Musulmans, i llavors en el proper cens, el de l’any 1981, baixa el gran nombre dels qui s’adscriuen com a iugoslaus.

137

Però a banda de la conflictiva identitat de Bòsnia, es pot observar com la sisena república econòmicament creix acceleradament en un principi, aproximadament fins a mitjans dels anys 60. Així a zones on mai havia hagut una industria ara s’instal·la un combinat, com és el cas de Zenica, ciutats que en prou feines eren a una cruïlla de camins es transformen en vitals nusos de comunicacions com és el cas de Doboj. Encara que això comportarà un fenomen que no es pot perdre de vista degut a la seva importància i malgrat encara no s’hagi reflectit quasi en cap obra fins a la data. És el fet del distanciament econòmic i de mentalitat entre la ciutat i el camp.

I malgrat tot no deixa de ser una de les repúbliques del furgó de cua que ha de rebre ajuda del fons de repúbliques poc desenvolupades i després de la mort de Tito, i encara que es començaven a aplicar a última hora els plans reformistes de Markovi} , patirà els efectes de la crisi arrossegada des de l’inici del règim titoista més que altres repúbliques que s’adaptaren millor als corrents occidentalistes de mercat.

A través d’aquest estudi sobre l’ op{tina de Doboj es veu en la pràctica tot el dit fins ara, doncs, en gran part, és una espècie de model o prototip.

Doboj arriba a la seva màxima esplendor econòmica en els anys 60 gràcies especialment al sistema d’autogestió com es demostra amb la llarga llista d’unitats productives d’aquest tipus que s’ha exposat en la pàgina 63. La majoria d’elles són dels anys 50 i posteriors, també la major part de les escoles primàries i les secundàries.

Igualment la gran estació de ferrocarril és d’aquesta època, malgrat es parteix de les velles instal·lacions de via estreta construïdes en època austrohongaresa.

138

I aquest creixement distancià la ciutat del camp. La capital es va fer oberta, la seva població era de molts diferents orígens, vinguts d’altres repúbliques, en especial en la postguerra, doncs la majoria musulmana no era molt lletrada i els càrrecs que requerien estudis foren ocupats per nou vinguts, també la companyia estatal del ferrocarril enviava gent de tota Bòsnia i de fora d’ella. Pel contrari els pobles quedaren deficitaris pel que fa a infraestructures, com s’ha pogut observar en alguns moments del treball, l’origen de la gent era més homogeni, molts d’ells eren integrats només per serbis (bosnis de religió ortodoxa).

La mort de Tito i els hereus polítics que ocupen el seu lloc, portarien a agreujar fins al límit la crisi econòmica i les vagues se succeeixen en especial en el sector ferroviari i com ja s’ha vist les reformes de Markovi} no canvien les coses en el sector i en general a totes les empreses que seguien el model autogestionari. Però no tot era negatiu, el sector privat que s’anava obrint camí gràcies a les reformes i a la descentralització política de l’última constitució, s’enriquia i començava a ser significatiu, en especial a la ciutat, tant

és així que en arribar l’època d’eleccions forma el seu propi partit polític en línia amb les reformes del primer ministre.

Concluint, quan arribem a les eleccions del 18 de novembre de 1990 Doboj té el perfil model i, per tant, els resultats de les eleccions no faran més que demostrar-ho un cop més. Aquestes només ens descobreixen que tot el sistema titoista d’autogestió i federalisme amb, contradictòriament, control ferri i centralitzat del partit únic, no van acabar amb l’herència que des de feia uns cent anys o més es venia arrossegant. Aquell

139 bagatge en què es va entrar a la nova etapa històrica havia restat intacte, només havia estat adormit esperant qui el vingués a despertar.

I el tret de sortida el donaria l’economia. La incertesa en un futur va fer que a Doboj en comptés de mirar endavant es girés el cap enrera. Davant d’un futur imprecís dins l’economia de mercat i amb regles de joc democràtic, preferí les ombres dels feixismes nacionalistes del passat que ja coneixia prou bé..

Només cal fixar-se en els resultats. El vot majoritari de cada nacionalitat va anar cap el seu grup, en especial quan observem les eleccions locals, les més properes a la gent, en les quals es vota a persones que viuen i treballen en el mateix lloc que el votant, als qui es coneix pels seus defectes o virtuts. En canvi quan un s’allunya de nivell de poder el vot es dispersa més, exceptuant el cas dels serbis que és quasi monolític. O sigui a més distanciament físic menys nacionalisme i a l’inrevés.

Això encara és més clar si s’hagués pogut presentar els resultats poble per poble i ciutat a ciutat, però malauradament no s’ha pogut accedir i s’ha hagut de fer hipòtesi amb els comentaris de les persones interviuades que remarquen aquest fet. Segons els testimonis el vot dels nuclis rurals era quasi unànime i d’acord amb el seu grup nacional, pel contrari a les ciutats era més dispers i en el cas de la capital, Doboj, guanyaren els excomunistes del SK-SDP. Per recolzar aquestes afirmacions és interessant analitzar el cens de 1991 que hi ha en el capítol final d’aquest treball titulat “Documents”. Allí venen especificats el nombre concret de musulmans, serbis i croates que hi havia a cada població de l’ op{tina. Així Doboj es composava de 7 ciutats i 58 nuclis rurals. De les 7 concentracions urbanes només tres tenen majoria ètnica absoluta: 2 de musulmans i 1 de

140 serbis però cap supera el 62%, la resta tenen proporcionats els percentatges ètnics no arribant cap grup en cap lloc al 40%. Ja aquí podríem veure que els vots urbans no podien ser per força majorment nacionalistes si pensem a més que cada grup no va ser monolític a l’hora d’anar a votar. Si anem als nuclis rurals s’inverteix la situació. De les

58 poblacions no urbanes només hi ha una, Dragalovci, en què ningú té la majoria absoluta però no hi ha cap musulmà que hi visqui els croats tenen 48% i els serbis el

42% per tant no és típic, pel que fa a la resta sempre hi ha un grup que és majoritari i en la majoria de casos per més d’un 90%. Concretament hi ha 5 pobles de majoria croata els percentatges estan entre el 86% i el 96%; 32 ho són de sèrbia, d’ells 5 estan entre el

53% i el 80%, els 27 restants entre el 91% i el 100%; i per últim els de majoria musulmana són 20, 8 entre el 53% i el 86% i els 12 següents entre el 92% i el 100%.

Davant d’aquestes xifres i després d’analitzats els aspectes precedents sí, es pot afirmar que el vot rural va ser molt més homogeni que el de ciutat atenent-nos a la realitat dels resultats en la qual cada ètnia votà majorment als seus candidats dels partits nacionalistes.

És una dada més per reafirmar aquest gir cap el passat que ja ens ho ha demostrat en

Sead Arnautovi} en el seu llibre 61 , única obra que intenta fer una anàlisi de procediments i comparació d’aquestes eleccions amb les anteriors a l’època titoista i les posteriors a l’últim conflicte Ell demostra en xifres que els resultats de l’època d’entreguerres, els de

1990 i els posteriors són iguals, que no varien més que els noms dels partits i els seus representants.

61 Sead Arnautovi} Izbori 1990 L’autor és dr. en ciències polítiques i deixa l’obra oberta a una analisi social i històrica que ell per raons professionals evita

141 Continuant amb les conclusions s’observa que l’únic grup que de vegades dispersa bastant el vot són els musulmans. Per a això s’han donat diverses teories. A triar es podria fer una suma entre l’opció econòmica d’un cert grup de pes en la col·lectivitat, els que van optar pel sector privat i que precisament a Doboj van crear el seu propi partit que presenten a diverses op{tine , de les sabudes (Zenica, Bugojno, etc.) la major part són de majoria musulmana, és el partit Stranka Privatne Inicijative, de caràcter plural pel que fa a la seva composició nacional. I a aquest aspecte se li afegiria a la suma la situació social i de poder que el grup va aconseguir a la Iugoslàvia de Tito i que des del final de la primera guerra mundial mai ho havia aconseguit.

La fusió dels dos elements farien que hi hagués una forta lluita entre musulmans nacionalistes i no nacionalistes com es reflecteix en els resultats a la presidència on el més votat és el candidat pel partit SDA, Fikret Abdi} ( 37,87% dels vots), i el segueix el del partit ex-comunista, Nijaz Durakovi} ( 30,90% dels vots). Curiosament el primer havia estat represaliat pel règim que representava el segon, per motius econòmics (el cas

“Agrokomerc”), també és curiós que el primer representant del partit ex-comunista de

BiH és musulmà.

Cal afegir que malgrat el que la majoria dels testimonis diuen respecte que no s’observaven alteracions importants de la convivència en l’any de les eleccions o abans, la premsa no deixa de denotar una certa preocupació per la pèrdua dels valors tradicionals del titoisme (“germandat i unitat” en especial) i que a mesura que s’apropa la data de les eleccions es transforma en un crit d’alerta i defensa d’aquests sense especificar accions violentes concretes. És més que probable que la ideologia nacionalista vinguda en especial de la Sèrbia de Milo{evi} , doncs els serbis eren el segon

142 grup en importància a Doboj, va deixar empremta en els resultats, fins i tot en els que feien referència a les presidencials on els tres més votats pertanyen al partit nacionalista serbi SDS.

No és negarà que el mateix va passar amb els croats però amb molta menor mesura com també ho reflecteix el fet que el primer nacionalista més votat per a la presidència

és el tercer dels candidats.

Tornant a l’anàlisi del cens de 1991 a Doboj caldria remarcar que es poden treure diverses reflexions malauradament verificades amb el darrer conflicte bèl·lic i es poden encara constatar conversant amb la gent a Bòsnia. La primera de totes és que la soposada convivència interètnica, el “bratsvo i jedinstvo” titoista, no era real, com a mínim als nuclis rurals els quals a quasi 50 anys de l’acabament de la 2a. guerra mundial (amb l’alt contingut de guerra fratricida que va tenir) es continuava preferint viure al marge dels veïns i es recelava del qui no era del seu grup. Que no s’havien esborrat els records del passat, com ja s’ha insistit, és més, es podria dir que s’havien potenciat i no precisament amb la política de Milo{evi}, qui només s’aprofità d’un terreny ja abonat, però la cosa venia de lluny. Un element ens ho diu Milan Ninkovi}, el guanyador de l’escó a la

Cambra de les Op{tine per Doboj, a “Glas Komuna” 62 quan afirma que ara és l’hora de la perifèria, contraposant els termes centre i perifèria quan en realitat es refereix a ciutat i camp, ell està veient a la ciutat com la que ha dominat, ha prevalgut en el terreny material per atreure a la gent i desdibuixar les seves arrels, ara és l’hora del resistent, del qui no s’ha deixat portar. En altres paraules és el que diu J. R. Lampe amb la seva teoria de la “rurbanització” però l’autor nord-americà es refereix a l’emigració econòmica que

62 “Glas Komuna” 12 de desembre de 1990 pag. 3

143 no s’adapta, el polític serbi es refereix a posar les coses al seu lloc a la “normalitat” i encara que sembla arriscada la conclusió el temps arribà a donar la raó a M. Ninkovi} quan, durant la guerra, la gent sèrbia dels pobles ocupà la capital i es llençà a la rapinya i convertí el parc central de Doboj en lloc de pastura del ramat. Encara avui, a mitjans de l’any 2002, a 7 anys de l’acabament de la guerra, la capital no ha recuperat, ja no la seva fisonomia, sinó el seu tarannà, els carrers centrals són mig buits a plena hora del migdia, mentre alguns es fan cases luxoses els serveis públics (autobusos, escoles, etc.) són abandonats, bruts, sense cura. Sembla com si la ciutat per ella mateixa no interessés a ningú, s’ha esvaït l’esperit cívic que demostra les fotografies anteriors al conflicte.

Tot plegat porta a reforçar la conclusió general que s’ha esmentat més amunt: si guanyà el vot nacionalista, i en totes les nacionalitats, fou per una por o incertesa en el futur que els va fer confiar més en el passat pre-titoista que no pas en el futur de la democràcia i el mercat lliure i, no cal esmentar, que descartaren el continuisme que oferia el partit ex-comunista. A la vegada s’escollia el retorn al passat d’una forma quasi literal del terme i en especial el segon grup vencedor, el serbi. Si algú va ser derrotat de ple en aquestes eleccions, fou el que mai existí de ple: el iugoslavisme i tots els ideals que ell comportava, en especial l’anomenat “germandat i unitat” perquè senzillament des de les elits cap persona va tenir interès en fer-lo creïble i els qui a la base cregueren en ell, sobretot els nascuts del 1950 en endavant, i en especial els musulmans, de sobte despertaren d’un somni i aterraren en un mal són que acabà en tragèdia el 1992.

144

Dificultats de la recerca

145

La recerca de documentació a Bòsnia no és cosa fàcil des l’últim conflicte bèl·lic de

1992-1995. La Biblioteca Nacional fou destruïda amb bombes incendiàries el 26 d’agost de 1992 i ha desaparegut quasi el 90% del seu material. Igual sort va córrer l’Institut

Oriental. Avui la Biblioteca Universitària, establerta en l’antiga caserna “Mariscal Tito”, al front de la qual es troba Azemina Njurkovi} , intenta reunir el que ha quedat.

El setge de Sarajevo, el més llarg d’una ciutat europea durant la història contemporània, per part de les tropes sèrbies que seleccionaven, entre d’altres, objectius culturals i centres d’informació, també s’ha emportat els arxius d’alguns centres oficials com per exemple es destruí part del ERC-ZIPO 63 , en concret les seves instal·lacions d’ordinadors, encara que per sort han sobreviscut els arxius del material imprès. Altra documentació que s’ha salvat és la del “Zavod za Statistiku” de Sarajevo, encara que és deficitari en segons quins temes, per exemple pel que fa als resultats de les eleccions és molt superficial.

Uns dels centres que juguen un paper favorable a l’investigador són les biblioteques de les facultats, malgrat que en algunes limiten molt l’ús de la còpia de documents (és el cas de la Facultat d’Economia). En aquest treball cal fer menció a l’equip de bibliotecàries de la Facultat de Ciències Polítiques de Sarajevo per la seva gran col·laboració.

Però com ja és sabut Bòsnia avui es troba dividida en dues entitats: la Republika

Srpska i la Federació Croato-Musulmana. Fins ara s’ha fet referència a dificultats dins

63 Elektronsko Ra~unarsko Centar-Zavod Invalidsko Penzionersko Osiguranje

146 d’aquesta última, pel que fa a la primera la destrucció d’arxius, biblioteques i altres centres d’informació i cultura es generalitzada. De vegades el que ja s’ha donat en anomenar culturicidi, era selectiu, com a exemple d’això és Doboj on es conserva la

Biblioteca, però en la qual no es troben certs llibres, per exemple en demanar-se una sèrie de llibres, casualment d’autor musulmà, no hi eren.

La situació més greu a la que s’enfrontà l’autora d’aquest treball, va ocórrer a l’edifici de l’ op{tina de Doboj. El personal (els noms dels quals no van ser facilitats) que portava els arxius d’estadística es negà a facilitar documentació i de forma expeditiva la van fer fora dient que no tornés, perquè encara que algunes persones estaven de suplent (això succeïa el juliol del 2002) eren ordres específiques les que no donaven permís per a tocar la documentació que obrava en el seu poder.

Com es pot imaginar qualsevol que llegeixi aquestes pàgines, aquest fet ha dificultat molt la confecció de l’estudi. A l’Arxiu Històric de Doboj, al qual si es va tenir accés, només posseeix material amb una antiguitat superior a 30 anys, per tant tot just fins a l’any 70, i altre cop parcial, però el que es necessitava era posterior a la dada en qüestió.

Per tant tenint en compte aquest fet s'ha hagut de tirar mà de les entrevistes a gent de l’ op{tina . Però també hi van haver dificultats. Els més disposats a parlar foren els musulmans, fins i tot en llocs públics del mateix Doboj. De croats ha estat difícil trobar- ne, la majoria han fugit a Croàcia però malgrat tot es va poder parlar amb dos que desgraciadament estaven massa controlats i van haver de parlar quasi entre línies, doncs els perillava el lloc de treball que tenien a la mateixa capital de Doboj perquè eren casats amb companys serbis. Pel que fa a aquests la majoria no va voler parlar i els que ho

147 feien es desviaven constantment a parlar de l’últim conflicte i era molt difícil que contestessin directament a les preguntes.

S’ha cregut convenient deixar constància de les dificultats per a facilitar el camí a futurs investigadors sobre el terreny i per a explicar el per què de certes mancances que pateix el treball i que no han estat per causa d’una recerca insuficient.

148

Bibliografia

149 Llibres

- ARNAUTOVI], Suad Izbori u Bosni i Hercegovini ’90 . Analiza izbornog procesa Ed.

Promocult Sarajevo 1996

- DIZDAREVI^, Raif Od smrti Tita do smrti Jugoslavije Ed. Oko Sarajevo 1999

- Dru{tveni plan op{tine Doboj za period 1981-1985 Ed. Op{tina de Doboj Doboj gener de 1981

- FILANDRA, [a}ir Bo{nja~ka politika u XX stolje}u Ed. Sejtarija Sarajevo 1998

- FILIPOVI], Muhamed i DURAKOVI], Nijaz Tragedija Bosne Ed. Valter Sarajevo juny del 2002

- FILIPOVI], Muhamed Bo{nja~ka politika Ed Svijetlost Sarajevo 1996

- IMAMOVI], Mustafa Historija bo{njaka Ed Bo{nja~ka Zajednica Kulture Sarajevo

1996

- IMAMOVI], Mustafa Historija dr`ave i prava Bosne i Hercegovine Ed. Magistrat

Sarajevo 2001

- Izborni ABC Separata del diari bosni Oslobo|enje Sarajevo 1990

- JUZBA[I], D`evad Politika i privreda u Bosni i Hercegovini pod austrougarskom upravom Ed. Akademija Nauka i Umjetnosti Bosne i Hercegovine Sarajevo 2002

- LAMPE, John R., Yugoslavia as History. Twice there was a country Ed. Cambridge

University Press New York 1999 (reimpresió)

- MALCOLM, Noel Bosnia, a short history Ed Papermac Oxford 1996

- MALETI], Mihajlo Doboj i okolina Ed Narodni Odbor Op{tine Doboj Doboj 1960

- MARTÍN DE LA GUARDIA, Ricardo M. i PÉREZ, Guillermo La Europa balcánica.

Yugoslavia desde la segunda guerra mundial hasta nuestros días Ed. Sintesis Madrid,

1997

150 - Materijalni i dru{tveni razvoj Socijalisti~ke Republike Bosne i Hercegovine 1947-1980

Ed Republi~ki Zavod za Statistiku Sarajevo abril de 1982

- Op{tine u SR Bosni i Hercegovini 1963-1973 Ed Republi~ki Zavod za Statistiku

Sarajevo, 1974

- Rezultati. Izbori 18 novembra 1990a. Separata (Bilten) no. 223 Ed Republi~ki Zavod za Statistiku Sarajevo, juliol 1991

- SAMARY, Catherine La fragmentación de Yugoslavia Ed. Talasa Madrid 1993

- SILBER, Laura i LITTLE, Allan Smrt Jugoslavije Ed. Otokar Ker{ovani Opatija

(Croàcia), 1996

- SOFI], Sejfudin Susreti i sje}anja Ed. Svornostf Bratislava (Eslovàquia) 1997

- Statisti~ki godi{njak Bosne i Hercegovine 1980 Ed. Republi~ki Zavod za Statistiku

Sarajevo desembre de 1980 (Anuari estadístic)

- Statisti~ki godi{njak Bosne i Hercegovine 1990 Ed. Republi~ki Zavod za Statistiku

Sarajevo desembre de 1990 (Anuari estadístic)

- Ustav Socijalisti~ke Republike Bosne i Hercegovine Ed Novinska Ustanova Slu`beni

List SR BiH Sarajevo 1974 (text original de la constitució de 1974)

- VARIS AUTORS Izme|u rata i mira Ed. Indstitut Dru{tvenih Nauka Belgrad, 1992

- VEIGA, Francisco La trampa balcánica Ed. Grijalbo Barcelona 2002

Revistes, setmanaris i diaris

- Slu{beni list SR BiH no. 42 de 19 de desembre de 1990. Diari Oficial de la Rep.

Socialista de Bòsnia i Hercegovina

- Glas Komuna Setmanari editat a Doboj. Tot l’any de 1990

- Oslobo|enje Diarri de Bòsnia i Hercegovina . Tot l'any 1990

151 Adreces d’internet

http://www..icmpd- ric.org/main/mifs/e_mifs_Municipality%20Information%20Sheet%20-%Doboj

Sobre xifres de UNHCR de Doboj http://doboj.com

Informació general de Doboj i punt d’encontre de gent de Doboj a l’estranger i al país http://www.Doboj074

Informació general i en especial de música http://wwwtipura.com

Sobre la història de Doboj, fotografies d’abans de la guerra i d’ara i altres informacions http://www.hdmagazine.com/bps/index.html

Web del partit “Bosanskohercegova~ka Patriotska Stranka”, on entre la molta informació hi ha un detalladíssim cens de 1991 (poble a poble, ètnies, percentatges,...) http://www.geocities.com/CapeCanaveral/3976/bosnia.html

Sobre la xarxa de ferrocarrils de Bòsnia

Entrevistes

A Doboj:

- Marica Ili}, membre del departament d’economia de l’ op{tina de Doboj

- Mirko Vedanda arxiver a l’Arxiu Històric Nacional a Doboj i abans de la guerra director d’institut de secundària

- Vesna Jovanovi} directora actual de la Biblioteca Nacional de Doboj

152 -Vesna Seljubac professora de química a l’institut de secundària de Te{anj i resident a

Doboj on actualment és membre del parlament de l’ op{tina pel partit social-demòcrata

(antics comunistes). Abans del conflicte treballava a l’institut de secundària de Doboj

A Klokotnica ( op{tina de Doboj Istok):

-Sabet Mujki} actual director de l’institut de Klokotnica (per obres traslladat provisionalment a Mala Briesnica) i abans de la guerra professor de filosofia i marxisme a l’institut de Doboj. Resident a Doboj i parlamentari de l’ op{tina pel partit social- demòcrata

A Sarajevo:

- Sead Arnautovi} autor de l’únic llibre que s’ha fet sobre les eleccions de 1990 i que actualment treballa al ministerior de l’interior de Bòsnia i Hercegovina.

- Esad Hamzi} actualment professor d’educació física a una escola primària del barri d’ Ilid`a (Sarajevo) però abans de la guerra cap de la policia de trànsit de Doboj.

- Muriz Miri~anac petit empresari privat ara i abans de la guerra i un dels fundadors del partit Privatne Inicijative.

- Muharem Omi} antic cap de trànsit de l’estació de ferrocarril de Doboj, pensionista en l’època de les eleccions i avui resident a Sarajevo. També era membre actiu de la comunitat islàmica.

- Narcisa Kavazovi} petita empresària tèxtil a Doboj i en l’actualitat a Sarajevo.

- Ahmet Kavazovi} enginyer tècnic d’impressió, director tècnic dels tallers gràfics de

Glas Komuna . La seva contribució és quasi simbòlica doncs es troba invàlid i sense parla després de la guerra.

153 - Benjamin Kavazovi} jove empresari, tenia una cafeteria, a Doboj abans de la guerra.

Avui intenta remuntar la seva situació econòmica després d’haver estat soldat de l’exèrcit bosni.

Materials sense publicar

La documentació sobre els resultats de les eleccions que es troba guardat als arxius d’ERC-ZIPO, Electronsko i Ra~unarski Centar- Zavod Invalidsko i Penzionersko

Osiguranje, i que amablement foren cedits pel seu directo Mirza Ceri} prèvia autorització de l’actual president, el 1990 secretari, de la Comissió Estatal Electoral per a Bòsnia i Hercegovina en Hilmo Pa{i}.

154

Documents

155 Document 1.

Municipis de l’opstina de Doboj i el seu cens l’any 1991

Nom musul orto catòlics Iugos- resta Total M% O% C% I% R% (poble/ ciutat) mans doxes (croats) laus (serbis) Doboj 41241 40020 13283 5637 2338 102519 40,23 39,04 12,96 5,50 2,28 opstina Alibegovci (p) 136 4 1250 32 16 1438 9 0 87 2 1 Bare (c) 112 732 135 153 53 1185 9 62 11 13 4 Brestovo (p) 0 1622 2 16 49 1689 0 96 0 1 3 Bukovac (p) 0 35 807 0 22 864 0 4 93 0 3 Busletic (p) 208 812 4 16 29 1069 19 76 0 1 3 Centar (c) 3365 3720 1236 1982 432 10735 31 35 12 18 4 Cerovica (p) 1 1680 6 4 4 1695 0 99 0 0 0 Cvrtkovci (p) 0 162 0 0 0 162 0 100 0 0 0 Carsija (c) 3561 303 195 594 273 4926 72 6 4 12 6 Civcije 752 223 4 6 30 1015 74 22 0 1 3 Bukovac (p) Civc.Osjecani 0 531 4 1 0 536 0 99 1 0 0 (p) Doboj Novi (c) 358 237 7 39 108 749 48 32 1 5 14 Donji Grad (c) 1547 1879 569 844 196 5035 31 37 11 17 4 Dragalovci (p) 3 860 991 130 77 2061 0 42 48 6 4 Foca (p) 0 97 2007 5 7 2116 0 5 95 0 0 Grabovica (p) 0 780 5 9 7 801 0 97 1 1 1 Grapska (p) 2257 501 1 14 12 2785 81 18 0 1 0 Jelanska (p) 0 696 0 2 0 698 0 100 0 0 0 Johovac (p) 5 67 1310 49 27 1458 0 5 90 3 2 Kladari (p) 37 536 29 19 49 670 6 80 4 3 7 Klokotnica(p) 3927 18 2 20 11 3978 99 0 0 1 0 Komarica (p) 4 6 956 3 40 1009 0 1 95 0 4 Kostajnica (p) 47 1229 10 36 20 1342 4 92 1 3 1 Kotorsko (p) 3157 15 61 48 53 3334 95 0 2 1 2 Kozuhe (p) 5 1402 17 22 8 1454 0 96 1 2 1 Lipac (p) 2 969 11 29 11 1022 0 95 1 3 1 Lukavica 983 0 0 0 1 984 100 0 0 0 0 Rijeka (p) Ljeskove Vode 0 806 3 5 12 826 0 98 0 1 1 (p) Majevac (p) 2 445 7 4 0 458 0 97 2 1 0 Makljenovac 1159 94 756 117 56 2182 53 4 35 5 3 (p) Mala Brijesnica 1517 2 0 8 1 1528 99 0 0 1 0 (p) Mala Bukovica 307 593 63 80 76 1119 27 53 6 7 7 (p) Matuzici (p) 1702 17 11 31 41 1775 96 1 1 2 1 Miljkovac (p) 1608 40 490 78 70 2286 70 2 21 3 3 Mravici (p) 1350 1 90 17 20 1478 91 0 6 1 1 Opsine (p) 0 335 0 2 13 350 0 96 0 1 4 Orasje (c) 1411 293 111 231 90 2136 66 14 5 11 4 Osjecani (p) 6 1957 13 52 46 2074 0 94 1 3 2

156 Donja 2 1098 3 17 11 1131 0 97 0 2 1 Ostruznja (p) G.Ostruznja (p) 0 491 1 2 0 494 0 99 0 0 0 Donja 1 535 1 4 32 573 0 93 0 1 6 Paleznica (p) G.Paleznica (p) 0 341 0 0 1 342 0 100 0 0 0 Mali 0 734 22 25 3 784 0 94 3 3 0 Prnjavor(p) Podnovlje (p) 1 2374 111 30 20 2536 0 94 4 1 1 Poljice (p) 2320 255 16 55 64 2710 86 9 1 2 2 Potocani (p) 856 30 0 9 1 896 96 3 0 1 0 Donji Pridjel 4 945 10 25 5 989 0 96 1 3 1 (p) Gornji Pridjel 1219 1 1 17 11 1249 98 0 0 1 1 (p) Donja Radnja 0 568 0 11 0 579 0 98 0 2 0 (p) Ritesic (p) 0 423 148 12 1 584 0 72 25 2 0 Sjenina (p) 1857 37 0 40 14 1948 95 2 0 2 1 Sjenina Rijeka 643 40 3 10 14 710 91 6 0 1 2 (p) Stanari (p) 2 2503 138 55 19 2717 0 92 5 2 1 Stanovi (p) 5 991 28 23 21 1068 0 93 3 2 2 Suho Polje (p) 526 381 6 10 0 923 57 41 1 1 0 Sevarlije (p) 1727 20 0 26 2 1775 97 1 0 1 0 Tekucice (p) 0 1039 1 9 0 1049 0 99 0 1 0 Trnjani (p) 0 863 14 3 0 880 0 98 2 0 0 Ularice (p) 0 12 1102 15 15 1144 0 1 96 1 1 Usora (c) 779 924 502 491 117 2813 28 33 18 17 4 V.Brijesnica 1758 1 0 5 5 1769 99 0 0 0 0 (p) Velika 12 1370 11 42 49 1484 1 92 1 3 3 Bukovica (p) Zarjecja (p) 0 345 2 3 0 350 0 99 1 1 0

157 Document 2.-

158 Document 3.-

Situació geogràfica de l’ op{tina de Doboj dins de l’actual mapa de Bòsnia i Hercegovina

159 Document 4.-

Doboj Istok

Doboj Jug

Repartiment de l’ op{tina de Do boj entre les dues entitats actuals: Doboj Istok (al Tuzlansko-Podrinsko Kanton) i el Doboj Jug (al Zeni~ko- Dobojsko Kanton), ambdues a la Federació catòlico-musulmana, i la resta a la Republika Srpska

160 Document 5.-

Territori de l’ op{tina de Doboj a la Republika Srpska avui, composta per un 85% de l’antiga àrea i un 10% per una part de l’op {tina de Maglaj. Tot el conjunt forma part de la II regió d’aquesta entitat

161 Document 6.-

B. Brod

Od`ak B.[amac Derventa Modri~a

Doboj Unitat Electoral de Doboj el 1990 Te{anj

Maglaj Tesli}

162 Document 7.-

Mapa de les línies fèrrees de Bòsnia (1999)

Doboj i els seus enllaços

163 Document 8. -

164

165 Document 8 (Traducció).-

Programa del Partit de la Iniciativa Privada (traducció)

El Partit de la Iniciativa Privada (SPI) és un partit polític que es troba inserit en les eleccions amb un objectiu bàsic: portar la democràcia a les esferes econòmica i política.

El partit posarà tot l’esforç en:

1. La defensa de Bòsnia i Hercegovina com a república subirana i la dels seus

ciutadans, en una unitat dels pobles i nacionalitats iugoslaus en la seguretat d’una

total democràcia en les esferes de la vida econòmica i política;

2. Plena expresió dels sentiments nacionals, llibertat religiosa i reciproca

consideració,

alhora que es va en contra de d’una usurpació burocràtica del poder com d’una

dolenta utilització dels sentiments nacionals i religiosos;

3. Restitució de totes les funcions d’un estat legal i tenir un lloc en igualtat de

condicions del propietari privat, que, com el treball per compte aliena, ha de

considerar-se igual que qualsevol altra forma de propietat.

4. Mercat econòmic, ràpid desenvolupament de la iniciativa privada, execució de la

reforma econòmica, publicació de lleis regulatòries que per a tot treballador en actiu,

sigui quina sigui la forma de propietat de l’empresa, asseguri una vida digna d’home

166 5. Total canvi del sistema d’impostos que possibiliti un ràpid desenvolupament de

la iniciativa privada, de consecució de llocs de treball i d’un alt estardard de vida

per a tots els treballadors;

6. Disminució de les tasses d’importació, de duanes i d’impostos en les

importacions d’equipament, de les noves tecnologies i material de reproducció;

7. Crear possibilitats per a l’ocupació de la juventut i a la gent d’alta qualificació

tecnològica, fent que es puguin cumplir els punts 5 i 6;

8. El retorn de la nostra gent que viu fora de Iugoslàvia amb l’obertura de

condicions per a imvertir el capital en la nostra economia i en relació als

interesos de l’estat junt amb una total segureta;

9. Estimulació de tots els punts de vista d’integració econòmica, fluxes de gent, de capital, de coneixements i de tecnologies en els processos iugoslaus, europeus i mundials i un assegurament dels marcs institucionals per a les iniciatives de desenvolupament de les petites i mitjanes economies de diferent capacitat de medis de finançamen;

10. Fonamental canvi del sistema d’ensenyament i educació en ares de la seva modernització en consonància amb els avenços contemporànis mundials, i amb la consecució del necessari coneixement pràctic;

11. Retorn o compensació dels danys per l’usurpació de locals de treballs i demés

167 propietats.

12. Repartició de locals per a treball i terrenys per a usos econòmics en condicions

de propietat privada en les millors condicions per a un màxim desenvolupament i

una major ocupació laboral, excloint les imtermediacions del sistema burocràtic

13. Millora dels estatuts socials dels pensionistes, com la recerca de diferents formes

de finançament de la seguretat social , sistema mèdic, de pensions i

d’assegurances d’invalidesa

14. Protecció de les condicions de treball i de l’habitat. En aquest sentit el partit es

troba a favor i dona total suport a les societats i agrupacions ciutadanes que

porten a terme una defensa del medi ambient humà

El programa del partit és format i es recull a l’assemblea fundacional, però resta obert a qualsevol iniciativa proposada en la mesura que signifiqui un riquiment i una millora de la vida de cada home, de la reafirmació dels seus drets en consonància amb els corrents positius democràtics a casa nostra i al món.

PARTIT DE LA INICIATIVA PRIVADA

168

Document 9 (Població).-

10,56 Població de Doboj segons els censos de 1971,1981 i 1991 i creixement 105000 porcentual 102549

99548 3,001% 100000

95000 10,56%

90000 88985

85000

80000

1971 1981 1991

Creixement poblacional a la Unitat Electoral de Doboj en els tres últims censos

120000

100000

80000

POB_71 60000 POB_81 POB_91

40000

20000

0 BOSANSKI BOSANSKI DERVENTA DOBOJ MAGLAJ MODRICA ODZAK TESANJ TESLIC BROD SAMAC Opstines

169 Document 10 (resultats i composicions

Resultats a l'op{tina de Doboj per a la Cambra de C iutadans del Parlament de BiH

1,23% 1,38% 1,82% Srpska Demokratska Stranka 2,93% BiH Stranka Demokratske Akcije 10,11% Sarajevo 31,38% Savez Reformskih Snaga Jugoslavije za BiH SK BiH-Socijalisti~ka Demokratska Partija 11,47% Hrvatska Demokratska Zajednica BiH Muslimanska Bo{nja~ka Organizacija Stranka Privatne Inicijative B iH 13,89% Demokratski Socijalisti~ki Savez BiH 25,74% SSO-Demokratski Savez BiH i EKO pokret “Zelenih” BiH

Resultats de l'op{tina de Doboj a la Cambra de les Op{tine del Parlament de BiH

1,81% 1,80% 2,93% 2,94% 3,16% 29,84%

9,72%

10,39%

13,20% 24,17% Srpska Demokratska Stranka BiH Stranka Demokratske Akcije Sarajevo Savez Reformskih Snaga Jugoslavije za BiH Savez Komunista BiH-SDP Hrvatska Demokratska Zajednica BiH Demokratski Socijalisti~ki Savez BiH SSO-Demokratski Savez BiH i EKO pokret “Zelenih” BiH Candidat independent Candidat independent Stranka Privatne Inicijative BiH

170 Resultats de l'op{tina de Doboj a la Presidència. Serbis (candidats) 6,82%

10,16% 30,06% SSO-DS

RSJ 12,24% SDS SK-SDP

Dr. Nenad Kecmanovi} Dra. Biljana Plav{i} 15,16% SK-SDP SDS Dr. Nikola Koljevi}

SDS Dr. Mirko Pejanovi} 29,34%

Nikola Stojanovi}

Dr. Ranko Zrili} 29,05%

Djordje Latinovi}

Resultats de l'op{tina de Doboj a la Presidència . Musulmans (candidats)

2,38% 5,67% MB 5,67% O CI 6,66% SK- 37,87% SDP 7,41% RSJ SSO-DS SDA

RSJ 10,99% Fikret Abdi} Nijaz Durakovi} SDA SK-SDP Alija Izetbegovi} Dr. D`emal Sokolovi} Nazif Gljiva D`evad Haznadar Bahrudin Bijedi} 29,25% 30,90% Fejsal Hrustanovi} Adil Zulfikarpa{i}

171

Resultats de l'op{tina de Doboj a la Presidència. Croats (candidats)

6 ,6 8 %

1 8 ,4 2 %

1 3 ,0 9 % S S O -D S

S K -S D P

R S J

R S J 1 3 ,2 2 % H D Z 1 6 ,4 5 %

S K -S D P Dr. Ivo Kom{i} H D Z Franjo Bo{kovi} Stjepan Kljuji} Zoran Perkovi} 1 5 ,1 5 % 1 6 ,1 9 % Franjo Boras Dr. Tadej M ateljan M artin Ragu`

Resultats de l'op{tina de Doboj a la Presidència. Altres nacionalitas (candidats)

3,29%

9,35% S SO -DS 21,96% SK SDP

S DA

SD S

19,04%

RS J

Dr. Ejup Gani} Josip Pejakovi} 19,56% Ivan ^ere{nje{ Dr. Zlatko Lagum|ija Mr. Azemina Vukovi}

172 Composició de l'op{tina de Doboj després de les eleccions de 1990

3 2 3 3 S S O -D S S P I N L 7 D SS 31 SR S J SD S

10 Srpska Demokratska Stranka HD Z Stranka Demokratske Akcije

SK -S D P S D A Stranka Komunista BiH-Stranka Demokratskih Promjena Hravatska Demokratska Zajednica BiH

14 Savez Reformskih Snaga Jugoslavije za BiH Demokratski Socijalisti~ki Savez BiH 27 Stranka Privatne Inicijative

Llista d ’independents

SSO-Demokratski Savez BiH

Escons obtinguts pels diferents partits de la Unitat electoral de Doboj el 18/11/1990

2

3 Hrvatska Demokratska Zajednica BiH

Stranka Demokratske Akcije Sarajevo

Savez Reformskih Snaga Jugoslavije 4 za BiH

3 Srpska Demokratska Stranka BiH

SK BiH-Socijalisti~ka Demokratska Partija

2

173

174