Dossier Centenari De La UEF 2018-19
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
1 ÍNDEX 0.- Introducció.................................................................................................. Pàgina 3 1.- Localització................................................................................................. Pàgina 4 2.- Punts d'Interés............................................................................................ Pàgina 5 3.- Sectors Productius..................................................................................... Pàgina 8 4.- Orígens de la Unió Esportiva Figueres..................................................... Pàgina 10 5.- Evolució de l'escut de la Unió Esportiva Figueres.................................. Pàgina 36 6.- Categories en les que ha militat el club.................................................... Pàgina 37 7.- Himne de la Unió.......................................................................................... Pàgina 38 8.- L'Estadi de Vilatenim.................................................................................. Pàgina 39 9.- Estructura i xifres actuals de la temporada 2017/18................................ Pàgina 42 10.- Imatges històriques de l'entitat................................................................. Pàgina 43 11.- Actes Centenari de la Unió........................................................................ Pàgina 45 2 0.- INTRODUCCIÓ Mitjançant el present document es vol fer una breu presentació de la història de la Unió Esportiva Figueres ara que l’entitat es troba en portes del seu Centenari. Durant aquests cent anys de vida han estat molts els moments pels quals ha passat l’entitat: uns amb més èxit i que en el seu moment el van situar com una entitat pionera i altres que fins i tot l’han dut gairebé a desaparèixer. No obstant això, l’entitat segueix el seu camí, ja no només buscant l’èxit del seu primer equip, actualment a la Tercera Divisió del Futbol Nacional, sinó sobretot en la formació de jugadors i persones en el seu futbol base, que entenem ha de ser un pilar bàsic pel futur de l’entitat i és el que de manera regular ha de nodrir el primer equip de futbolistes. Per tant, la tasca de la UNIÓ va més enllà de la simple vessant esportiva i s’extén també en els àmbits educatius i socials, amb una implicació cada vegada més notòria en el teixit associatiu de la nostra Ciutat i fent que la gent recuperi el sentiment de ser i sentir-se Unionista. Entenem que el Centenari ha de ser un punt d’inflexió en la història de la UNIÓ i ha de servir com a punt de partida d’aquesta nova era en la qual l’excel.lència, no només futbolística sinó també educativa i de valors, ha de ser una senyal inequívoca d’identitat del nostre Club. 3 1.- LOCALITZACIÓ DE LA CIUTAT Figueres està situada a l’extrem nord-oriental de Catalunya. Amb 45.000 habitants és la ciutat més important de les properes a la frontera amb França i articula un important node de comunicacions que la converteixen en la porta d’entrada i punt de parada obligada dels viatgers i turistes que entren i surten de l’Estat espanyol. Situada en el centre d’una extensa planura fluvial, Figueres és la capital de l’Alt Empordà i actua com a centre econòmic-comercial, social i cultural de la comarca. La vocació turística de la comarca configura a Figueres com el centre neuràlgic de la Costa Brava, una de les zones turístiques més importants de Catalunya. El visitant pot arribar-hi directament per carretera o bé per ferrocarril. Per carretera hom pot accedir- hi a través de l’autopista A-7 (sortida núm. 4, Figueres sud, si es ve de Barcelona i sortida núm. 3 si es ve de França), de la carretera nacional II i de la N-260 procedent de Portbou. Pel que fa al ferrocarril, actualment hi ha dues estacions: la de línia convencional, que es troba al centre de la ciutat, on s´hi aturen tots els trens que connecten amb Barcelona i rodalies. I I´estació per a trens d´alta velocitat, amb destinacions nacionals i internacionals (AV Figueres-Vilafant) a la sortida oest de la ciutat. Hi ha parada de taxi en ambdues estacions i una línia de bus especial entre l´estació AV Figueres-Vilafant i el centre urbà 4 2.- PUNTS D'INTERÉS DE LA CIUTAT Els principals atractius que presenta la Ciutat són els següents: a) TEATRE MUSEU DALÍ El Teatre-Museu Dalí, inaugurat el 1974, va ser construït sobre les restes de l’antic Teatre de Figueres, i conté un ampli ventall d’obres que descriuen la trajectòria artística de Salvador Dalí (1904- 1989), des de les seves primeres experiències artístiques i les seves creacions dins el surrealisme, fins a les obres dels últims anys de la seva vida. Algunes de les més destacades que s’hi exposen són Port Alguer (1924), L’espectre del sex-appeal (1932), Autorretrat tou amb bacon fregit (1941), Poesia d’Amèrica – Els atletes còsmics (1943), Galarina (1994-45), La panera del pa (1945), Leda atòmica (1949) i Galatea de les esferes (1952). També cal destacar el conjunt d’obres realitzades per l’artista expressament per al Teatre-Museu, com la sala Mae West, la sala Palau del Vent, el Monument a Francesc Pujols i el Cadillac Plujós. El Teatre-Museu Dalí cal veure’l com un tot, com la gran obra de Salvador Dalí, ja que va ser concebut i dissenyat per l’artista per tal d’oferir al visitant una veritable experiència per endinsar-se en el seu món captivador i únic. b) MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYA El Museu del Joguet de Catalunya es va inaugurar l’any 1982 a les dependències de l’antic Hotel París a la Rambla de Figueres. Exhibeix més de 4000 peces: zootrops, mecanos, teatrins, animals i cavalls de cartró, cuines, pilotes, baldufes, avions, cotxes, trens, nines, titelles, aparells de màgia, jocs per a invidents, disfresses, retallables, manubris, soldats, robots, màquines de vapor, ossets, tricicles, patinets, etc.... Alguns joguets havien pertangut a personatges com Anna Maria i Salvador Dalí, Federico García Lorca, Joan Miró, Josep Palau i Fabre, Joan Brossa, Quim Monzó, Frederic Amat... El Museu disposa d’un Centre de Documentació i de Recerca Sobre els jocs i els joguets. c) MUSEU DE L’EMPORDÀ El Museu de l’Empordà conserva una de les col·leccions d’art més destacades de la comarca. Creat l’any 1946, la història de les seves col·leccions es remunta a finals del segle XIX, a partir dels dipòsits del Museo del Prado i de les donacions i els llegats de personatges il·lustres empordanesos. L’any 1971 es construeix l’edifici actual, concebut com a museu d’arqueologia, història de l’art. Avui el Museu ofereix al públic una lectura històrica de les seves col·leccions i una obertura en matèria d’art contemporani. 5 L’exposició permanent mostra les col·leccions d’arqueologia (aixovars funeraris, ceràmica ibèrica, àtica i itàlica), d’escultura medieval (Monestir de Sant Pere de Rodes), de pintura barroca (dipòsits del Museo del Prado: Ribera, Mengs, Mignard), de pintura i escultura dels segles XIX i XX (Sorolla, Casas, Mir, Nonell, Gargallo, Casanovas, Cuixart, Ponç, Sunyer, Tàpies...) i d’art empordanès (Blanquet, Dalí, Reig, Vallès, Santos Torroella...). d) MUSEU DE LA TÈCNICA DE L’EMPORDÀ El 27 de juny de 2004 és va fer oficial la seva obertura. Hi trobem una part dels objectes adquirits durant aquests anys, a més de comptar amb un important fons de col·lecció. El visitant del museu podrà admirar la bellesa dels objectes exposats. El col·leccionista, contemplar peces que combinaven el sentit pràctic amb l’art. L’historiador, estudiar un temps en què la ciència i la tècnica van impulsar el progrés humà. e) CASTELL DE SANT FERRAN Situat sobre un turó, al final de la Pujada del Castell, és una fortificació militar de grans dimensions construïda al segle XVIII sota les ordres de diversos enginyers militars, entre els quals destaquen Pedro M.Cermeño i Joan M.Cermeño. Ocupa una superfície de 32 ha. Dins un perímetre de 3120 metres, a les cisternes situades sota el pati d’armes hi caben 40 milions de litres d’aigua. El Castell de Sant Ferran, que tenia una capacitat per a 6.000 homes, és un element patrimonial de primer ordre, el monument de majors dimensions de Catalunya i la fortalesa més gran del segle XVIII amb baluards d’Europa. f) LA RAMBLA La Rambla és el passeig central de la ciutat, el seu espai urbà més emblemàtic, punt central de la zona comercial i eix que articula el nucli antic amb la zona d’expansió urbanística de la ciutat entre els segles XIX i XX. El seu origen data de l’any 1828 quan, per motius d’higiene, es decidí cobrir el llit de la riera Galligans. Una vegada coberta la riera, i per exprés desig popular, l’espai resultant es destinà a passeig públic. Des de finals del segle XIX fins la guerra civil es va construir en aquest perímetre el millor conjunt d’edificis civils de la ciutat, els quals, conjuminats amb les edificacions preexistents permeten observar en un mateix àmbit la presència dels estils barroc, neoclàssic, eclèctic, modernista, noucentista i racionalista. L’evolució urbanística de la Rambla va tenir el seu punt àlgid amb la reforma de l’arquitecte Ricard Giralt Casadesús l’any 1917, quan s’enderrocà l’illa de cases de la part superior i s’aixecà el monument d’inspiració noucentista de l’escultor Enric Casanoves dedicat a Narcís Monturiol, inventor de la primera nau submarina, l’Ictineu. 6 g) ESGLÉSIA DE SANT PERE Església parroquial de Figueres. Si bé és plausible l’existència d’una primitiva església paleocristiana. Les restes més antigues que es conserven daten dels segles X-XI, i consisteixen en una part d’un mur de la cara nord amb una espitllera, al peu del campanar. A les acaballes del segles XIV el rei Pere el Cerimoniós ordenà la construcció d’una nova església a Figueres, i sobre l’edifici romànic s’aixecà el temple d’estil gòtic d’una sola nau, sense creuer ni girola. Actualment persisteix en la seva forma primigènia fins on començava l’absis.