Revue de l’ Association Roussillonnaise d’ Entomologie - 2021 - Tome XXX (2) : 77 – 93.

Microlepidòpters nous per a la fauna d’Espanya i Catalunya Microlépidoptères nouveaux pour la faune d’Espagne et la Catalogne (: Ypsolophidae, Plutellidae, Glyphipterigidae, Argyresthiidae, Heliodinidae, Bedelliidae, , Lypusidae, Tortricidae )

par Emili REQUENA & Josep Joaquim PÉREZ DE-GREGORIO *

Resum. – Es donen les dades de 15 microlepidòpters de les famílies Ypsolophidae, Plutellidae, Glyphipterigidae, Argyresthiidae Heliodinidae, Bedelliidae, Oecophoridae, Lypusidae i Tortricidae. Ochsenheimeria bubalella (Hübner, [1813]), Plutella angulivalva Nel et Varenne, 2019, Glyphipterix thrasonella (Scopoli, 1763), G. equitella Ragonot, 1855, G. schoenicolella Boyd, 1858, Argyresthia chrysidella De Peyerimhoff, 1877, A. pygmaeella (Denis & Schiffermüller, 1775), Heliodines roesella (Linnaeus, 1758), Bedellia ehikella Szöcs, 1967, Denisia subaquilea (Stainton, 1849), borkhauseni (Zeller, 1839), Kasyniana griseosericeella (Ragonot, 1879), K. indistinctella (Rebel, 1902), Amphisbatis incongruella (Stainton, 1849) i Epinotia immundana (Fischer von Röslerstamm, 1839), son noves per a Espanya i/o Cataluny. Résumé. – Les données sont fournies pour 15 espèces de microlépidoptères appartenant aux familles Ypsolophidae, Plutellidae, Glyphipterigidae, Argyresthiidae Heliodinidae, Bedelliidae, Oecophoridae, Lypusidae et Tortricidae. Ochsenheimeria bubalella (Hübner, [1813]), Plutella angulivalva Nel et Varenne, 2019, Glyphipterix thrasonella (Scopoli, 1763), G. equitella Ragonot, 1855, G. schoenicolella Boyd, 1858, Argyresthia chrysidella De Peyerimhoff, 1877, A. pygmaeella (Denis & Schiffermüller, 1775), Heliodines roesella (Linnaeus, 1758), Bedellia ehikella Szöcs, 1967, Denisia subaquilea (Stainton, 1849), Decantha borkhauseni (Zeller, 1839), Kasyniana griseosericeella (Ragonot, 1879), K. indistinctella (Rebel, 1902), Amphisbatis incongruella (Stainton, 1849) et Epinotia immundana (Fischer von Röslerstamm, 1839), sont nouvelles pour l’Espagne et / ou pour la Catalogne. Key words / Mots clés. – Microlepidoptera, Ypsolophidae, Plutellidae, Glyphipterigidae, Argyresthiidae, Heliodinidae, Bedelliidae, Oecophoridae, Lypusidae, Tortricidae, Spain, Catalonia, faunístics.

Introducció Introduction Les recerques dutes a terme els darrers Les recherches menées ces dernières anys han comportat la troballa i determinació années ont conduit à la découverte et à la d’un bon nombre de microlepidòpters (15 détermination d’un bon nombre de espècies) no citats encara de Catalunya i/o microlépidoptères (15 espèces) non encore Espanya, les dades dels quals amplien el mentionnés en Catalogne et / ou en Espagne, coneixement de la biodiversitat de la nostra dont les données élargissent les connaissances fauna. Entre ells podem destacar Plutella sur la biodiversité de notre faune. Parmi eux, angulivalva Nel et Varenne, 2019, descrita nous pouvons souligner Plutella angulivalva recentment i nova per a Espanya; Decantha Nel et Varenne, 2019, récemment décrite et borkhausenii (Zeller, 1839), descoberta en un nouvelle en Espagne ; reduït biòtop, tampoc esmentada de la (Zeller, 1839), découvert dans un petit biotope, península Ibèrica; i Argyresthia chrysidella non mentionné dans la péninsule Ibérique ; et Peyerimhoff, 1877, fins ara sols coneguda del Argyresthia chrysidella Peyerimhoff, 1877, sud-est de França, novetat per a les illes jusqu’ici connue uniquement du Sud-Est de la Balears i únic representant del gènere France, une nouveauté pour les Baléares et le Argyresthia Hübner, 1825 trobat a l’arxipèlag. seul représentant du genre Argyresthia Hübner, Dues de les famílies esmentades al text 1825 trouvé dans l’archipel. Deux des familles (Oecophoridae i Tortricidae) han estat mentionnées dans le texte (Oecophoridae et anteriorment objecte de diferents treballs pel Tortricidae) ont déjà fait l’objet de différents que fa a la fauna catalana, les altres que tractem travaux concernant la faune catalane, les autres han estat fins ara poc estudiades al nostre país i que nous avons traitées ont jusqu’à présent été en algun cas (com els Heliodinidae) mai. peu étudiées dans notre pays et dans certains cas, comme les Heliodinidae, jamais.

77 Material i mètodes Matériel et méthodes El material que esmentem ha estat recollit Le matériel que nous avons évoqué a été en el decurs de les recerques dutes a terme pels collecté au cours des recherches menées par les autors, amb els sistemes clàssics de mostreig auteurs, avec les systèmes d’échantillonnage (mànegues entomològiques i trampes de llum classiques ( filet à papillons et pièges lumineux actínica o mixta). La seva determinació han actiniques ou mixtes). Leur détermination s’est estat realitzada mitjançant l’examen de les faite en examinant les structures génitales, par estructures genitals, pels autors i, en els casos les auteurs et, dans les cas douteux, avec l’avis dubtosos, consultada als nostres col·legues de nos confrères Jacques Nel et Antonio Vives Jacques Nel i Antonio Vives Moreno. Per a la Moreno. La classification systématique suit ordenació sistemàtica s’ha seguit la darrera celle de la dernière édition du catalogue VIVES edició del catàleg de VIVES MORENO (2014). MORENO (2014). Tous les exemplaires Tots els exemplars esmentats estat dipositats en mentionnés ont été déposés dans la collection la col·lecció del primer dels autors. Les du premier des auteurs. Les localités catalanes localitats catalanes s´indiquen per comarques sont indiquées par les comtés administratifs. administratives.

Résultats Resultats Fam. Ypsolophidae Fam. Ypsolophidae Subfam. Ochsenheimeriinae Subfam . Ochsenheimeriinae Ochsenheimeria bubalella (Hübner, [1813]) Ochsenheimeria bubalella (Hübner, [1813]) Distribution Distribució : Décrit par Hübner d’Europe, il vit dans la Descrita per Hübner d’Europa, viu a la région méditerranéenne (France et péninsule zona mediterrània (França i la península Ibérique). Taxon à bionomie lacustre. Ibèrica). Tàxon de bionomia palustre.

Matériel étudié Material estudiat Camp Alt : Esblada, t. m. de Querol Alt Camp: Esblada, t. m. de Querol (31TCF68, 638 m), 1 ♂, 11.IX.2000 (pré gén. (31TCF68, 638 m), 1 ♂, 11.IX.2000 (prep. ER506) (E. Requena leg . et dét.). Le spécimen gen. ER506) (E. Requena leg. i det.). a été retrouvé dans une zone inondée de la L’exemplar ha estat trobat en una zona fontaine et de l’ancien lavoir de la ville entollada de la font i antic safareig del nucli abandonnée d’Esblada (fig. 6). Nouveau pour poblacional abandonat d’Esblada (fig. 6). Nova la Catalogne. per a Catalunya.

Referències bibliogràfiques Références bibliographiques La única espècie del gènere La seule espèce du genre Ochsenheimeria Ochsenheimeria fins ara coneguda de connue jusqu’à présent en Catalogne était O. Catalunya era O. taurella (Denis & taurella (Denis & Schiffermüller, 1775), Schiffermüller, 1775), esmentada de Barcelona mentionnée à Barcelone par CUNÍ (1874). per CUNÍ (1874). Dans les travaux de ZAGULAJEV (1988) sur En el treball de ZAGULAJEV (1988) sobre la famille des Ochsenheimeriidae, cet auteur la família Ochsenheimeriidae, aquest autor représente, entre autres, les organes génitaux representa, entre altres, les genitàlies de les tres des trois espèces du genre mentionnées dans la espècies del gènere citades de la península péninsule Ibérique: Ochsenheimeria bubalella Ibèrica: Ochsenheimeria bubalella (Hb., 1813), (Hb., 1813), O. taurella (D & Schiff ., 1775) et O. taurella (D & Schiff., 1775) i O. vacculella O. vacculella (Fischer von Röslerstamm, (Fischer von Röslerstamm, 1842). 1842).

78 Plantes hostes: Juncàcies i ciperàcies ( Juncus Plantes hôtes : Juncacées et Cypéracées sp ., Scirpus sp .). (Juncus sp ., Scirpus sp .).

Fam. Plutellidae Fam. Plutellidae Plutella (Plutelloptera) angulivalva Nel et Plutella (Plutelloptera) angulivalva Nel et Varenne, 2019 Varenne, 2019 Distribució Distribution Pirineus. Descrita del Pirineu central Pyrénées. Décrit des Pyrénées centrales francès per J. NEL I TH. V ARENNE (2019), únic françaises par J. NEL ET TH. V ARENNE (2019), lloc on s’havia trobat fins ara. Tàxon de le seul endroit où il avait été rencontré jusqu’à bionomia alpina. présent. Taxon de bionomie alpine.

Material estudiat Matériel étudié Ripollès: Ull de Ter, t. m. de Setcases (Pirineu Ripollès : Ull de Ter, t. m. de Setcases (Pirineu oriental. 31TDG39, 2.300 m), 1 ♂, 5.VIII.1991 oriental. 31TDG39, 2 300 m), 1 ♂, 5.VIII.1991 (prep. gen. ER197) (J.J. Pérez De-Gregorio leg . (prep. gen. ER197) (J.J. Pérez De-Gregorio leg . J. Nel det.). Nova per a Espanya. J. Nel det.). Nouveau pour l’Espagne.

Referències bibliogràfiques Références bibliographiques Aquest exemplar d’Ull de Ter, trobat pel Ce spécimen d’Ull de Ter, trouvé par le segon dels autors fa gairebé trenta anys, fou second des auteurs il y a près de trente ans, a été determinat inicialment (amb dubtes) com initialement déterminé (avec des doutes) comme Plutella geniatella (Zeller, 1843), espècie dels Plutella geniatella (Zeller, 1843), une espèce des Alps i de la qual hom coneixia una antiga Alpes et dont une ancienne citation des Pyrénées citació del Pirineu central francès ( RONDOU , centrales françaises était connue. (RONDOU , 1935). 1935). NEL ET VARENNE (2019), à partir de trois NEL I VARENNE (2019), a partir de tres mâles et d’une femelle trouvés dans les Pyrénées mascles i una femella trobats al Pirineu central centrales françaises (département des Hautes- de França (departament dels Hautes-Pyrénées. Pyrénées, Occitanie), décrivent une nouvelle Occitània), descriuen una nova espècie, espèce, Plutella angulivalva , très proche de P. Plutella angulivalva , molt semblant a P. geniatella et dont elle est séparée par des geniatella i de la qual es separa per diferències différences dans les structures génitales. Les en les estructures genitals. La genitàlia del organes génitaux de notre spécimen d’Ull de Ter nostre exemplar de Ull de Ter ha estat ont été examinés par Jacques Nel et coïncident bien examinada per Jacques Nel i coincideix bé amb avec celui du nouveau taxon, qui serait vicariant de la del nou tàxon, que seria vicariant de geniatella dans les Pyrénées. geniatella als Pirineus.

Plantes hôtes Plantes hostes Inconnues. Censée vivre sur des crucifères Desconegudes. Es de suposar que visqui alpins du genre Draba Linnaeus, la chenille de sobre crucíferes alpines del gènere Draba Plutella geniatella a été citée sur Draba Linnaeus. L’eruga de Plutella geniatella s’ha stellata Jacq. citat sobre Draba stellata Jacq.

Jusqu’à présent, une seule espèce du genre Del gènere Plutella Schrank, 1802 fins ara Plutella Schrank, 1802 était connue en només es coneixia a Espanya una sola espècie, Espagne, P. xylostella (Linnaeus, 1758), très P. xylostella (Linnaeus, 1758), molt comuna i commune et ravageuse des crucifères. que és plaga de les crucíferes. BARANIAK BARANIAK (2007), dans sa monographie sur le (2007), a la seva monografia sobre el gènere a genre au niveau paléarctique, inclut geniatella 79 nivell paleàrtic, inclou geniatella en un gènere dans un nouveau genre, Plutelloptera . Jusqu’à nou, Plutelloptera . Fins que aquest no quedi ce que cela soit bien défini, nous ne le ben definit, el considerem sols com un considérons que comme un sous-genre. subgènere. Fam.Glyphipterigidae Fam.Glyphipterigidae Subfam.Glyphipteriginae Subfam.Glyphipteriginae Genre Glyphipterix Hübner, 1825 Gènere Glyphipterix Hübner, 1825 VIVES MORENO (2014) inclut dix espèces VIVES MORENO (2014) inclou 10 espècies ibériques de ce genre dans la dernière édition ibèriques d’aquest gènere a la darrera edició de son catalogue. Jusqu’à présent, seuls deux del seu catàleg. A Catalunya fins ara havien d’entre elles ont été mentionnées en estat esmentades sols dues d’elles: Catalogne : Glyphipterix simplicella (Stephens, 1834) Glyphipterix simplicella (Stephens, 1834) (fischeriella Zeller, 1839), citada per CODINA (fischeriella Zeller, 1839), citée par CODINA (1914) de Mongat (Maresme), com comuna a (1914) de Mongat (Maresme), comme la primavera, i de Tredòs (Vall d’Aran) commune au printemps, et de Tredòs (vallée (LAŠT ŮVKA & L AŠT ŮVKA , 2020). Nosaltres la d’Aran) (LAŠT ŮVKA & L AŠT ŮVKA , 2020). hem trobat a les comarques de l’Anoia i l’Alt Nous l’avons trouvée dans les comtés d’Anoia Camp, sempre volant de dia, en zones seques et Alt Camp, toujours en vol pendant la amb gramínies ( Festuca sp ., Dactylis sp .), les journée, dans des zones sèches avec des seves plantes hostes. graminées ( Festuca sp ., Dactylis sp .), ses G. umbilici (Hering, 1927), citada per plantes hôtes. KLIMESCH (1983) de Portbou (Alt Empordà). G. umbilici (Hering, 1927), citée par Donem tot seguit les dades que tenim de KLIMESCH (1983) de Portbou (Alt Empordà). quatre espècies, tres d’elles que resulten noves Voici les données dont nous disposons sur per a Catalunya: quatre espèces, dont trois sont nouvelles en Catalogne :

Glyphipterix thrasonella (Scopoli, 1763) Glyphipterix thrasonella (Scopoli, 1763) Distribució Distribution Europa. Europe.

Material estudiat Matériel étudié Vall d’Aran: Artíes (31TCH23, 1.228 m), 1 ♀, Vall d’Aran : Artíes (31TCH23, 1 228 m), 16.VII.2017 (J.J. Pérez De-Gregorio i E. 1 ♀, 16.VII.2017 (J.J. Pérez De-Gregorio et E. Requena leg .; E. Requena det.). Nova per a Requena leg . ; E. Requena det.). Nouvelle pour Catalunya. la Catalogne.

Citacions bibliogràfiques Citations bibliographiques A la península Ibèrica ha estat citada de la Dans la péninsule Ibérique, elle a été citée serralada d’Albarrassí (Terol. Aragó): dans la chaîne de montagnes d’Albarrassí Albarrassí (ZERNY , 1927, com a nova per (Teruel, Aragon) : Albarrassí (ZERNY , 1927, Aragó) i Bronchales (DERRA & H ACKER , comme nouveau en Aragon) et Bronchales 1982). Dels Pirineus centrals francesos fou (DERRA & H ACKER , 1982). Des Pyrénées esmentada per CARADJA (1920) i LHOMME centrales françaises, elle a été mentionnée par (1935-1949). Viu en zones humides on creixen CARADJA (1920) et LHOMME (1935-1949). Elle els joncs ( Juncus sp.). vit dans les zones humides où poussent les joncs ( Juncus sp .).

80 Planta hoste Plante hôte Probablement els joncs ( Juncus sp .). Probablement les joncs ( Juncus sp.).

Glyphipterix equitella Ragonot, 1855 Glyphipterix equitella Ragonot, 1855 Distribució Distribution Es troba repartida arreu d’Europa i al Se trouve dans toute l’Europe et le Caucas. L’adult viu en marges i roquissars on Caucase. L’adulte vit sur les bordures des creixen les seves plantes hostes, crassulàcies champs et les rochers où poussent ses plantes del gènere Sedum Linnaeus. hôtes, Crassulacées du genre Sedum Linnaeus.

Material estudiat Matériel étudié Anoia: La Fou, t. m. Sant Martí de Tous Anoia : La Fou, t. m. Sant Martí de Tous (31TCG70, 505 m), 1 ♂, 15.VII.1989 (prep. (31TCG70, 505 m), 1 ♂, 15.VII.1989 (prep. gen. ER1170) (E. Requena leg. , J. Nel det.). gen. ER1170) (E. Requena leg. , J. Nel det.). Puig Aguilera, t. m. d’Òdena (31TCG80, 625 Puig Aguilera, t. m. d’Òdena (31TCG80, 625 m), 1 ♀, 2.VI.2001 (E. Requena leg ., J. Nel m), 1 ♀, 2.VI.2001 (E. Requena leg ., J. Nel det.) (fig. 9). Nova per a Catalunya. det.) (fig. 9). Nouveau pour la Catalogne.

Citacions bibliogràfiques Citations bibliographiques ZERNY (1927) la va citar per primera ZERNY (1927) l’a cité pour la première fois vegada d’Espanya d’Albarrassí (Terol, Aragó), d’Espagne à Albarracín (Teruel, Aragon), une referència que va ser recollida per AGENJO référence qui a été reprise par AGENJO (1966) (1966) al seu catàleg dels Glyphipterygidae dans son catalogue des Glyphipterygidae espanyols. LHOMME (1935-1946) l’esmenta de espagnols. LHOMME (1935-1946) mentionne diverses localitats dels Pirineus atlàntics, plusieurs localités des Pyrénées-Atlantiques, du centrals i orientals de França. Centre et de l’Est de la France.

Plantes hostes Plantes hôtes Sedum album Linnaeus i altres. Sedum album Linnaeus et autres.

Glyphipterix schoenicolella Boyd, 1858 Glyphipterix schoenicolella Boyd, 1858 Distribució Distribution Europa septentrional, central i meridional. Europe septentrionale, centrale et méridionale. Material estudiat Les Garrigues: Castelldans (31TCF19, Matériel étudié 353 m), 2 ♂, 24.IV.2010 (prep. gen. ER2218) Les Garrigues : Castelldans (31TCF19, (J.J. Pérez De-Gregorio, M. Rondós, M. Bravo 353 m), 2 ♂, 24.IV.2010 (prep. gen. ER2218) i E. Requena leg . J. Nel det.). Aquesta espècie (J.J. Pérez De-Gregorio, M. Rondós, M. Bravo viu en indrets humits (aiguamolls, basses, etc.). i E. Requena leg . J. Nel det.). C ette espèce vit Els exemplars catalans han estat trobats volant dans des endroits humides (marécages, étangs, de dia en una zona humida, al costat del toll etc.). Les spécimens catalans ont été trouvés en dels herbassars de Castelldans, al començament vol pendant la journée dans une zone humide, à de la pista que du a Mas de Melons i Aspà. côté des prairies de l’étang de Castelldans, au Nova per a Catalunya. début de la piste qui mène au Mas de Melons et à Aspà. Nouveau pour la Catalogne.

81 Citacions bibliogràfiques Citations bibliographiques VIVES MORENO (2014) la inclou al seu VIVES MORENO (2014) l’a inclue dans son catàleg d’Espanya, sense indicar localitat. catalogue d’Espagne, sans indiquer de localité.

Plantes hostes Plantes hôtes Ciperàcies ( Schoenus nigricans Linnaeus, Cypéracée ( Schoenus nigricans Linnaeus, jonc negre; Cyperus longus Linnaeus, jonça de Choin noirâtre ; Cyperus longus Linnaeus, cordellar). Souchet odorant).

Glyphipterix umbilici M. Hering, 1927 Glyphipterix umbilici M. Hering, 1927 Tàxon descrit de la illa de La Palma Le taxon décrit de l’île de La Palma (archipel (arxipèlag de les Canàries), ha estat trobat a des Canaries) a été trouvé dans plusieurs pays du diversos països del sud d’Europa: Portugal sud de l’Europe : Portugal (AMSEL , 1959), (AMSEL , 1959), Espanya ( KLIMESCH , 1983), Espagne (KLIMESCH , 1983), France (NEL et al ., França (NEL et al ., 2013), sud d’Itàlia, illes de 2013), le sud de l’Italie, les îles de Sardaigne et de Sardenya i Sicília i el Líban (DIAKONOFF , Sicile ainsi que le Liban (DIAKONOFF , 1986). Dans 1986). A la península Ibèrica ha estat citada de la péninsule Ibérique, il a été cité en Catalogne Catalunya (Portbou. Alt Empordà) (KLIMESCH , (Portbou, Alt Empordà) (KLIMESCH , op. cit .) et en op. cit .) i Andalusia (Nerja. Màlaga) (REVILLA Andalousie (Nerja, Málaga) (REVILLA ET I GASTÓN , 2019). Les estructures genitals han GASTÓN , 2019). Les structures génitales ont été estat figurades per KLIMESCH (op.cit ) i per figurées par KLIMESCH (op. cit ) et par REVILLA et REVILLA et al. (op. cit. ). al . ( op. cit .).

Material estudiat . Matériel étudié Barcelonès: Barcelona (31TDF38, 9 m), 1 ♀, Barcelonès : Barcelona (31TDF38, 9 m), 1 ♀, 8.II.2011; 1 ♀, 18.III.2019 (prep. gen. ER2217) 8.II.2011 ; 1 ♀, 18.III.2019 (prép. gen. ER2217) (J.J. Pérez De-Gregorio leg . J. Nel det.). (J.J. Pérez De-Gregorio leg . J. Nel det.).

Plante hoste Plante hôte L’eruga viu a la crassulàcia rupícola La chenille vit sur la Crassulacée rupicole Umbilicus rupestris (Salisb & Dandy) Umbilicus rupestris (Salisb & Dandy) (barretets). (Nombril de Vénus).

Nota Note Glyphipterix equitella / simplicella / Glyphipterix equitella / simplicella / schoenicolella son tres espècies molt similars i schoenicolella sont trois espèces très similaires et difícils de separar, amb poques diferències a les difficiles à séparer, avec peu de différences dans les estructures genitals. Per això hem cregut structures génitales. C’est pourquoi nous avons interessant de donar una clau de determinació pensé qu’il serait intéressant de donner une clé de les tres per morfologia externa: pour les déterminer par leur morphologie externe : • G. equitella . Mida: 9-19 mm. Té dues • G. equitella . Taille : 9-19 mm. Deux taques platejades en la zona pre-terminal de taches argentées sur la zone sub-terminale l’ala superior. de l’aile supérieure . • G. simplicella . Mida: 6-9 mm. La taca • G. simplicella . Taille : 6-9 mm. La tache blanca de la vora interna de l’ala anterior és blanche sur le bord interne de l’aile estreta, de vegades reduïda o totalment antérieure est étroite, parfois réduite ou apagada (BRYNER , 2008). Cílies de l’ala complètement absente (BRYNER , 2008). Franges posterior del mateix color que l’ala. És la de l’aile postérieure de la même couleur que més corrent de les tres. l’aile. C’est la plus courante des trois . 82 • G. schoenicolella . Mida: 6-9 mm. Té una • G. schoenicolella . Taille : 6-9 mm. Il a une taca platejada en la zona pre-terminal de tache argentée sur la zone sub-terminale de l’ala superior. Cílies de l’ala posterior l’aile supérieure. Franges des ailes blanques. L’estrígula blanca dorsal més postérieures blanches. La strie blanche proximal sol ser més destacada que les dorsale proximale est généralement plus altres dues. proéminente que les deux autres .

Fam. Argyresthiidae Fam. Argyresthiidae Argyresthia chrysidella De Peyerimhoff, 1877 Argyresthia chrysidella De Peyerimhoff, 1877 Distribució Distribution Descrita des de França (Alps Marítims. Décrit de France (Alpes-Maritimes, Golfe Golfe Juan) i fins ara coneguda únicament del Juan) et jusqu’ici connu uniquement du Sud de sud de França (Var, Hérault, Ardèche, Pirineus la France (Var, Hérault, Ardèche, Pyrénées- Atlàntics) (GIBEAUX , 1983). Atlantiques) (GIBEAUX , 1983).

Material estudiat Matériel étudié Illes Balears (Pitiüses): Santa Agnès Corona Baléares (îles Pityuses) : Santa Agnès Corona (Eivissa) (31SCD52, 220 m), 1 ♀, 28.III.2011 (Eivissa) (31SCD52, 220 m), 1 ♀, 28.III.2011 (prep. gen. ER2038) (F. Vallhonrat i C. Coll (prép. gen. ER2038) (F. Vallhonrat et C. Coll leg . E. Requena det.) (fig. 5). Nova per a leg . E. Requena det.) (fig. 5). Nouveau pour Espanya. l’Espagne.

Referències bibliogràfiques Références bibliographiques Tàxon de vol primerenc, el nostre Taxon de vol précoce, notre spécimen a été exemplar ha estat trobat el mes de març. De les trouvé en mars. Parmi les espèces de ce genre, especies d’aquest gènere amb les ales superiors elle est de loin la plus grande (14-15 mm), avec de color uniforme és, amb diferència, la més les ailes supérieures de couleur uniforme. Elle gran (14-15 mm), Encara no s’havia trobat mai n’avait jamais été trouvée en dehors du Sud-Est fora del sud-est de França, aquesta és doncs la de la France, c’est donc la première citation primera cita espanyola i l’única Argyresthia espagnole et le seul Argyresthia Hübner, 1825 Hübner, 1825 trobada a les illes Balears trouvé dans les Baléares (îles Pityuses). Les (Pitiüses). La confirmació de la determinació organes génitaux n’ayant jamais été figurés, la d’aquest exemplar s’ha fet amb comparació confirmation de la détermination de ce amb exemplars femelles de la col·lecció de spécimen a été faite par comparaison avec des Jacques Nel (com. pers.), car les genitàlies no spécimens femelles de la collection de Jacques han estat mai representades. Nel (com. pers.).

Plantes hostes Plantes hôtes Cupressàcies del gènere Juniperus Cupressacées du genre Juniperus Linnaeus. A les Balears l’eruga deu viure sobre Linnaeus. Aux Baléares la chenille doit vivre la savina Juniperus phoenicea varietat lycia St. sur le genévrier Juniperus phoenicea variété -Lag. lycia St.-Lag.

Argyresthia pygmaeella (Denis & Argyresthia pygmaeella (Denis & Schiffermüller, 1775) Schiffermüller, 1775) Distribució Distribution Paleàrtica i Neàrtica. Paléarctique et néarctique.

83 Material estudiat Matériel étudié Vall d’Aran: ermita de Santa Margarida t. m. Vall d’Aran : ermita de Santa Margarida t. m. de Bagergue (31TCH23, 1.500 m), 2 ♀, de Bagergue (31TCH23, 1 500 m), 2 ♀, 20.VII.2006 (prep. gen. ER2460) (E. Requena i 20.VII.2006 (prép. gen. ER2460) (E. Requena J.J. Pérez De-Gregorio leg . E. Requena det.) et J.J. Pérez De-Gregorio leg . E. Requena det.) (fig. 6). Nova per a Catalunya. (fig. 6). Nouveau pour la Catalogne.

Espècie de petita mida (10-12 mm.). La Espéce de petite taille (10-12 mm). Les genitalia de la femella ha estat figurada per genitalia de la femelle ont été figurés par DEURING (2016) (www.lepiforum.de). DEURING (2016) (www.lepiforum.de).

Citacions bibliogràfiques Citations bibliographiques Citada d’Espanya en el catàleg de VIVES Citée d’Espagne dans le catalogue de MORENO (2014). VIVES MORENO (2014).

Plante hoste Plante hôte Salix caprea Linnaeus (gatsaule). Salix caprea Linnaeus (saule marsault).

Fam. Heliodinidae Fam. Heliodinidae Heliodines roesella (Linnaeus, 1758) Heliodines roesella (Linnaeus, 1758) Distribució Distribution Europa septentrional i central, al sud Europe du Nord et Centrale, au sud en (Itàlia, França, Espanya) viu en zones d´alta Italie, France et Espagne, dans les zones de muntanya. Viu també a l’ Àsia occidental. haute montagne. Il vit également en Asie occidentale.

Material estudiat Matériel étudié Vall d’Aran: ermita de Santa Margarida t. m. de Bagergue (31TCH23, 1.500 m), 1 ♀, Vall d’Aran : ermita de Santa Margarida t. m. 20.VII.2006 (E. Requena i J.J. Pérez De- de Bagergue (31TCH23, 1 500 m), 1 ♀, Gregorio leg .; E. Requena det.) (fig. 7). Nova 20.VII.2006 (E. Requena et J.J. Pérez De- per a Catalunya. Gregorio leg .; E. Requena det.) (fig. 7). Nouveau pour la Catalogne.

Citacions bibliogràfiques Citations bibliographiques Família amb un sol tàxon ibèric, fins ara Famille avec un seul taxon ibérique, jusqu’à citat, que sapiguem, del Pirineu d’Osca présent mentionné, à notre connaissance, des (Aragó), del principat d’Andorra i del Pirineu Pyrénées de Huesca (Aragon), de la Principauté central francès (Gèdre. Hautes-Pyrénées; Orlu, d’Andorre et des Pyrénées centrales françaises Ariège) (LHOMME , 1935-1949; GIL et al. , (Gèdre, Hautes-Pyrénées ; Orlu, Ariège) 2017; MEERT & G RAF , 2018), però no de (LHOMME , 1935-1949 ; GIL et al ., 2017 ; MEERT Catalunya. L’adult hiberna (LERAUT , 2003). & G RAF , 2018), mais pas de Catalogne. L’adulte hiberne (LERAUT , 2003). Plantes hostes Quenopodiàcies del gènere Chenopodium Plantes hôtes Linnaeus. A l’indret on s’ha trobat l’exemplar Chénopodiacées du genre Chenopodium esmentat abunda el Chenopodium bonus- Linnaeus. Chenopodium bonus-henricus henricus Linnaeus. Linnaeus est abondant là où le spécimen a été trouvé.

84 Fam. Bedelliidae Fam. Bedelliidae Bedellia ehikella Szöcs, 1967 Bedellia ehikella Szöcs, 1967 Distribució Distribution Descrita d’Hongria i estesa pel sud-est Décrit de Hongrie et répandu dans le Sud-Est d’Europa (península Ibèrica, França, Itàlia, de l’Europe (péninsule Ibérique, France, Italie, Hongria, República Txeca, Croàcia i Ucraïna). Hongrie, République tchèque, Croatie et Ukraine).

Material estudiat Matériel étudié Anoia: Obaga Fosca (Clariana) t. m. Anoia : Obaga Fosca (Clariana) t. m. d’Argençola (31TCG70, 650 m), 1 ♂, d’Argençola (31TCG70, 650 m), 1 ♂, 8.X.2010 (prep. gen. ER2103) (E. Requena leg. 8.X.2010 (prép. gen. ER2103) (E. Requena leg. i det.) (fig. 10). Nova per a Catalunya. et det.) (fig. 10). Nouveau pour la Catalogne.

Citacions bibliogràfiques Citations bibliographiques La família Bedelliidae (que havia estat La famille des Bedelliidae (qui avait été inclosa com a subfamília dins dels Lyonetiidae incluse comme sous-famille au sein des i també en els Lithocolletidae) compta sols Lyonetiidae et aussi des Lithocolletidae) ne amb dues espècies ibèriques: Bedellia compte que deux espèces ibériques : Bedellia somnulentella (Zeller, 1847), ja citada de somnulentella (Zeller, 1847), déjà mentionnée Catalunya per CODINA (1914), de Mongat en Catalogne par CODINA (1914), de Mongat (Maresme) per DANTART et al. (2018) del delta (Maresme) par DANTART et al . (2018), du delta del Llobregat i per F. VALLHONRAT et al. du Llobregat et par F. VALLHONRAT et al . (2018) del Solsonès; i Bedellia ehikella Szcs., (2018) de Solsonès ; et Bedellia ehikella Szcs., que resulta nova per la nostra regió. Tant en el qui est nouvelle dans notre région. Les travaux treball de SZÖCS (1967) on descriu aquesta de SZÖCS (1967) décrivant cette espèce et ceux espècie, com en el de KLIMESCH (1968), es de KLIMESCH (1968) décrivent les organes representen les genitalies d’ambdòs tàxons. génitaux des deux taxons.

Bedellia ehikella deu tenir sens dubta una Bedellia ehikella doit sans aucun doute distribució molt més ampla al nostre país, avoir une distribution beaucoup plus large dans donat que la seva planta hoste es comuna, però notre pays, étant donné que sa plante hôte est la seva ínfima mida (8 mm) i les seves ales commune, mais sa petite taille (8 mm) et ses fines, estretes i quasi transparents, la fan passar ailes fines, étroites et presque transparentes, la desapercebuda en molts cassos. Creiem que font souvent passer inaperçue. Nous pensons deu tenir dues generacions: juny-juliol i qu’il doit avoir deux générations: juin-juillet et setembre-octubre. septembre-octobre.

Planta hoste Plante hôte Monòfaga sobre Convolvulus cantabrica Monophage sur Convolvulus cantabrica Linnaeus ( corretjola cantàbrica). Linnaeus (liseron des Cantabriques).

Fam. Oecophoridae Fam. Oecophoridae Subfam. Subfam. Oecophorinae Denisia subaquilea (Stainton, 1849) Denisia subaquilea (Stainton, 1849) Distribució Distribution Península Ibèrica, França i Gran Bretanya Péninsule Ibérique, France et Grande- (d’on fou descrita). Bretagne, d’où elle fut décrite.

85 Material estudiat Matériel étudié Vall d’Aran: Port de la Bonaigua (31TCH32, Vall d’Aran : Port de la Bonaigua (31TCH32, 1.900 m.), 1 ♂, 19.VII.2007 (prep. gen. 1 900 m), 1 ♂, 19.VII.2007 (prép. gen. ER1652) (J.J. Pérez De-Gregorio & M. Bravo ER1652) (J.J. Pérez De-Gregorio & M. Bravo leg. ; E. Requena det.); Tredòs (31TCH23, leg . ; E. Requena det.) ; Tredòs (31TCH23, 1.200 m.), 1 ♀, 19.VII.2008 (prep. gen. 1 200 m.), 1 ♀, 19.VII.2008 (prép. gen. ER1574) (E. Requena leg. i det.). Nova per a ER1574) (E. Requena leg. et det.). Nouvelle Catalunya. pour la Catalogne.

Citacions bibliogràfiques Citations bibliographiques D’aquest gènere es coneixien de Catalunya Deux espèces de ce genre étaient connues de dues espècies: Denisia augustella (Hübner, Catalogne : Denisia augustella (Hübner, 1796), 1796), de la serra de Prades (Baix Camp) (X. de la Sierra de Prades (Baix Camp) (X. Jeremías, Jeremías, J.J. Pérez De-Gregorio i E. Requena) JJ Pérez De-Gregorio et E. Requena) au cours de en la nit de les Papallones del 2009, com a la nuit des papillons de 2009, comme nouveau nova per Catalunya ( DANTART & J UBANY , pour la Catalogne (DANTART & J UBANY , 2012) ; 2012); i Denisia similella (Hubner,1796), de la et Denisia similella (Hubner, 1796), de la région comarca de la Baixa Cerdanya (DANTART , de basse Cerdagne (DANTART , 2017), comme 2017), com a nova per la península Ibèrica. nouvelle pour la péninsule Ibérique. Denisia Denisia subaquilea (Sttn.) està citada de subaquilea (Sttn.) est citée de différents endroits diferents indrets dels Pirineus orientals des Pyrénées orientales françaises, entre autres La francesos, entre ells La Guingueta d’Ix/ Bourg- Guingueta d’Ix/ Bourg-Madame (haute Madame (Alta Cerdanya) (LERAUT , 1989). Cerdagne) (LERAUT , 1989). Les estructures genitals d’ambdòs sexes Les structures génitales des deux sexes ont han estat representades per LERAUT (1989) i été représentées par LERAUT (1989) et TOKÁR TOKÁR (2005). (2005).

Plantes hostes Plantes hôtes Ericàcies ( Vaccinium myrtillus Linnaeus , Ericacées ( Vaccinium myrtillus Linnaeus, Calluna vulgaris Linnaeus, Erica sp .). Calluna vulgaris Linnaeus, Erica sp .).

Decantha borkhausenii (Zeller, 1839) Decantha borkhausenii (Zeller, 1839) Distribució Distribution Tàxon descrit d’Alemanya, viu al nord i Taxon décrit d’Allemagne, vit dans le centre d’Europa, amb molt poques citacions del Nord et le Centre de l’Europe, avec très peu de sud (Grècia, Itàlia i França). citations du Sud (Grèce, Italie et France).

Material estudiat Matériel étudié Anoia: Obaga Fosca (Clariana) t. m. Anoia: Obaga Fosca (Clariana) t. m. d’Argençola (31TCG70, 650 m), 1 ♂, d’Argençola (31TCG70, 650 m), 1 ♂, 29.VII.2000; 1 ♀, 10.VII.2004; 1 ♂, 29.VII.2000 ; 1 ♀, 10.VII.2004 ; 1 ♂, 9.VIII.2010 (prep. gen. ER408, ER888 i 9.VIII.2010 (prép. gen. ER408, ER888 et ER2870) (E. Requena leg . i det.) (fig. 1 i 10). ER2870) (E. Requena leg . et det.) (fig. 1 et 10). Nova per a Espanya. Nouveau pour l’Espagne.

Citacions bibliogràfiques Citations bibliographiques França ha estat citada de Saint-Pons-de- Cité de France de Saint-Pons-de- Thomières (departament de l’Hérault. Thomières (département de l’Hérault, Occitània). Occitanie).

86 Fig. 2a, b. — Kasyniana griseosericeella (Ragonot, 1879), genitàlia ♂(prep. gen. ER3266-ER3262 a).

3 5

Fig. 1. — Decantha borkhausenii (Zeller), genitàlia ♂ (prep. gen. ER2870). (fotografia: J. Gastón)

Fig. 4 a, b. — Kasyniana indistinctella (Rebel, 1902), genitàlia ♂ (prep. gen. ER3263-ER3263 a). Fig. 3. — Kasyniana griseosericeella (Ragonot, 1879), genitàlia ♀(prep. gen. ER3264). Fig. 5 . — Argyresthia chrysidella Peyerimhoff, 1877, genitàlia ♀ (prep. gen. ER2038).

Els oecofòrids son microlepidòpters poc Les Oecophoridés sont des fotòfils i que viuen en boscos amb vegetació microlépidoptères faiblement photophiles qui atapeïda, on no s’acostuma a mostrejar, essent vivent dans des forêts à végétation dense, où ils molt afectats per les tasques de neteja forestal ne sont généralement pas échantillonnés, et que es fan en aquells (LERAUT , 1989). Aquest sont gravement affectés par les travaux de tàxon s’ha trobat a Catalunya, de forma bastant défrichement (LERAUT , 1989). Ce taxon a été regular, en una obaga de bosc amb pinassa i no trouvé en Catalogne, de façon assez régulière, à es té constància de que visqui fora d’aquesta l’ombre d’une pinède et il n’y a aucune preuve reduïda zona. qu’il habite en dehors de cette petite zone. A la península Ibèrica es coneixen doncs a Dans la péninsule Ibérique, deux espèces hores d’ara dues espècies del gènere Decantha du genre Decantha Busck, 1908 sont connues : Busck, 1908: D. borkhausenii (Zeller), del D. borkhausenii (Zeller), d’Europe centrale et centre i nord d’Europa, que arriba fins a septentrionale, qui atteint la Catalogne, et D. Catalunya, i D. iagathella (Walsingham, 1903), iagathella (Walsingham, 1903), décrit du descrita del Marroc i que viu al Magrib i al sud Maroc et vivant au Maghreb et au sud de d’Espanya (Andalusia). l’Espagne (Andalousie).

87 Planta hoste Plante hôte Al centre i nord d’Europa la larva està En Europe centrale et septentrionale, la citada sota l’escorça dels troncs de pi roig larve se trouve sous l’écorce des troncs de pin (Pinus sylvestris Linnaeus). A l’Anoia s’ha rouge ( Pinus sylvestris Linnaeus). À Anoia, il a trobat en un bosc de pinassa ( Pinus nigra été trouvé dans une forêt de pins noirs ( Pinus Arnold). nigra Arnold).

Kasyniana griseosericeella (Ragonot, 1879) Kasyniana griseosericeella (Ragonot, 1879) (= xenias Meyrick, 1891) (= xenias Meyrick, 1891) Distribució Distribution Descrita de Coimbra (Portugal), ha estat Décrite de Coimbra (Portugal), elle a été citada també d’Espanya i del Magrib citée aussi d’Espagne et du Magheb (Philippeville, actualment Skikda. Algèria). (Philippeville, actuellement Skikda, Algérie).

Material estudiat Matériel étudié Baix Camp: coll de les Masies, t. m. de Prades Baix Camp : coll de les Masies, t. m. de (serra de Prades. 31TCF27, 980-1.000 m), 5 Prades (serra de Prades. 31TCF27, 980-1 000 ♂♂ i 1 ♀, 23.V.2009 (prep. gen. ER1708, m), 5 ♂ et 1 ♀, 23.V.2009 (prép. gen. ER1708, ER3259, ER3262, ER3266, ER3267); 1 ♀, ER3259, ER3262, ER3266, ER3267) ; 1 ♀, 9.VI.2007 (prep. gen. ER3264) (J.J. Pérez De- 9.VI.2007 (prép. gen. ER3264) (J.J. Pérez De- Gregorio, X. Jeremías i E. Requena leg . A. Gregorio, X. Jeremías et E. Requena leg . A. Vives Moreno det.) (figs. 3-4). Nova per a Vives Moreno det.) (figs. 3-4). Nouveau pour Catalunya. la Catalogne.

Referències bibliogràfiques Références bibliographiques Aquesta espècie ha passat per diferents Cette espèce avait un statut taxonomique estatus taxonòmics, tant familiars com variable, tant au niveau de la famille que du genèrics, fins que VIVES MORENO (1985) la genre, jusqu’à ce que VIVES MORENO (1985) la cità com a nova per a Espanya i creà un gènere cite comme nouvelle pour l’Espagne et crée un nou ( Kasyniana ) dins la família Oecophoridae. nouveau genre, Kasyniana , au sein de la A la península Ibèrica es coneixia la troballa de famille des Oecophoridae. Dans la péninsule poquíssims exemplars, a Portugal (MENDES , Ibérique, la découverte de très peu de 1935) i a Burgos (Castella-Lleó), dos mascles spécimens était connue, au Portugal (MENDES , procedents de la col·lecció Agenjo (MNCN). 1935) et à Burgos (Castille-León), deux mâles Les estructures genitals d’ambdós sexes han de la collection Agenjo (MNCN). Les estat representades per VIVES MORENO (op. structures génitales des deux sexes ont été cit .). représentées par VIVES MORENO (op. cit .).

Plante hoste Plante hôte Desconegude. Inconnue.

Kasyniana indistinctella (Rebel, 1902) Kasyniana indistinctella (Rebel, 1902) Distribució Distribution Descrita com Symmoca indistinctella , de Décrite comme Symmoca indistinctella , Castella (Espanya). Fins ara sols coneguda de de Castella (Espagne), elle est jusqu’à présent la península Ibèrica (Espanya i Portugal). seulement connue de la péninsule Ibérique (Espagne et Portugal).

88 Fig. 6. — Biòtop de Ochsenheimeria bubalella (Hübner, Fig. 7. — Biòtop de Heliodines roesella (Linnaeus, 1758) i 1813): Esblada, Querol (Alt Camp). Argyresthia pygmaeella (Denis & Schiffermüller, 1775): ermita de Santa Margarida, Bagergue (Vall d’Aran).

Fig. 8. — Biòtop de Epinotia immundana (Fischer von Röslerstamm, 1839): coll de Ciuret, Vidrà (Osona).

Fig. 9. — Biòtop de Glyphipterix equitella Ragonot, 1855: Puig Aguilera, Òdena (Anoia).

Fig. 10. — Biòtop de Bedellia ehikella Szöcs, 1967 i Decantha borkhausenii (Zeller, 1839): Obaga Fosca, Argençola (Anoia).

89 Material estudiat Matériel étudié Baix Camp: coll de les Masies, t. m. de Prades Baix Camp : coll de les Masies, t. m. de (serra de Prades. 31TCF27, 980-1.000 m), 2 Prades (serra de Prades. 31TCF27, 980-1 000 ♂♂ , 23.V.2009 (prep. gen. ER3263, ER3265) m), 2 ♂, 23.V.2009 (prép. gen. ER3263, (J.J. Pérez De-Gregorio, X. Jeremías i E. ER3265) (J.J. Pérez De-Gregorio, X. Jeremías Requena leg . A. Vives Moreno det.) (fig. 5). et E. Requena leg . A. Vives Moreno det.) (fig. Nova per a Catalunya. 5). Nouvelle pour la Catalogne.

Referències bibliogràfiques Références bibliographiques També ha estat inclosa per VIVES MORENO Elle a été également incluse dans le genre (1985) en el gènere Kasyniana . Kasyniana par VIVES MORENO (1985). La genitàlia es troba representada en el Les genitalia sont représentés dans le treball d’aquest autor. travail de cet auteur. La nostra troballa a les muntanyes de Notre découverte, dans les montagnes de Prades, Prades es la segona citació espanyola del tàxon. est la deuxième citation espagnole du taxon.

Plantes hostes Plantes hôtes Desconegudes. Inconnues.

Fam. Lypusidae (=Amphisbatidae) Fam. Lypusidae (= Amphisbatidae) Amphisbatis incongruella (Stainton, 1849) Amphisbatis incongruella (Stainton, 1849) Distribució Distribution Descrita d’Anglaterra (Halifax. Yorkshire). Décrite d’Angleterre (Halifax. Yorkshire), Es troba repartida pel centre i nord d’Europa, on la trouve dans toute l’Europe centrale et citada ocasionalment del sud: Espanya, França septentrionale, parfois mentionnée dans le sud : i Itàlia. Espagne, France et Italie.

Material estudiat Matériel étudié Anoia: Puig Aguilera, t. m. d’Òdena Anoia : Puig Aguilera, t. m. d’Òdena (31TCG80, 625 m), 4 ♂, 11.II.2001 (prep. gen. (31TCG80, 625 m), 4 ♂, 11.II.2001 (prép. gen. ER306, ER307) (E. Requena leg . i det.) (fig. ER306, ER307) (E. Requena leg . et det.) (fig. 9). Nova per a Catalunya. 9). Nouvelle pour la Catalogne.

Referències bibliogràfiques Références bibliographiques En el catàleg de VIVES MORENO (2014) Dans le catalogue de VIVES MORENO l’espècie figura citada d’Espanya, sense indicar (2014), l’espèce est mentionnée en Espagne, localitat. A la bibliografia examinada hem sans indication de localisation. Dans la trobat una única menció antiga de Conca bibliographie examinée, nous avons trouvé une (Castella-La Manxa) (CARADJA , 1920). Es seule mention ancienne de Cuenca (Castilla-La tracta d’un tàxon de petita mida (10-11 mm) i Mancha) (CARADJA, 1920). C’est un petit de color fosc uniforme, de vol primerenc. Els taxon (10-11 mm) et de couleur sombre exemplars catalans han estat trobats de dia i a uniforme, avec un vol précoce. Les spécimens mitjans del mes de febrer, època que no catalans ont été trouvés dans la journée et à la s’acostuma a mostrejar. Segurament per mi-février, période qui n’est généralement pas aquests motius es coneixen tan poques échantillonnée, ce qui explique le peu de citacions. citations connues.

90 Plantes hostes Plantes hôtes Calluna vulgaris (Linnaeus), Hieracium Calluna vulgaris (Linnaeus), Hieracium pilosella (Linnaeus), Thymus sp. pilosella (Linnaeus), Thymus sp.

Fam. Tortricidae Fam. Tortricidae Subfam. Olethreutinae Subfam. Olethreutinae Epinotia immundana (Fischer von Epinotia immundana (Fischer von Röslerstamm, 1839) Röslerstamm, 1839) Distribució Distribution Descrita d’Alemanya i de distribució Décrite d’Allemagne et de distribution paleàrtica (Europa i Àsia). paléarctique (Europe et Asie).

Material estudiat. Matériel étudié Osona: coll de Ciuret, t. m. de Vidrà Osona : coll de Ciuret, t. m. de Vidrà (31TDG46, 1.300-1.400 m), 1 ♂, 29.VI.2020 (31TDG46, 1 300-1 400 m), 1 ♂, 29.VI.2020 (prep. gen. ER3255) (J.J. Pérez De-Gregorio i (prép. gen. ER3255) (J.J. Pérez De-Gregorio et M. Bravo leg . E. Requena det.) (fig. 8). Nova M. Bravo leg . E. Requena det.) (fig. 8). per a Catalunya. Nouvelle pour la Catalogne.

Referències bibliogràfiques Références bibliographiques S’afegeix una nova espècie de Tortricidae Une espèce de Tortricidae nouvelle pour la per la fauna catalana, que es suma a les faune catalane est ajoutée à celles mentionnées esmentades als anteriors treballs sobre aquesta dans les travaux précédents sur cette famille en família a Catalunya (YLLA et al ., 2011, 2015 i Catalogne par YLLA et al . (2011, 2015 et 2019), en els que es donaven a conèixer un 2019), avec un total de 346 taxons. total de 346 tàxons. Citée des Pyrénées centrales françaises par Citada del Pirineu central francès per LHOMME (1935-1949). Selon cet auteur et LHOMME (1935-1949). Segons aquest autor i RAZOWSKI (2003), qui représente les organes RAZOWSKI (2003), que figura les genitàlies génitaux des deux sexes, l’adulte a deux d’ambdòs sexes, l’adult té dues generacions: générations : IV-VI et VII-IX. IV-VI i VII-IX.

Plantes hostes Plantes hôtes Betulàcies ( Alnus glutinosa Linnaeus , Bétulacées ( Alnus glutinosa Linnaeus, Betula sp .). Betula sp .).

Annex / Annexe Localitats esmentades, per províncies i comarques / Localités citées, par provinces et régions : Barcelona Vall d’Aran: Artíes, Bagergue, Port de la Anoia: Argençola, Òdena, Sant Martí de Tous Bonaigua, Tredòs Barcelonès: Barcelona Tarragona Osona: coll de Ciuret, t. m. de Vidrà Alt Camp: Esblada, t. m. de Querol Girona Baix Camp: coll de les Masies, t. m. de Prades (serra de Prades). Ripollès: Ull de Ter, t. m. de Setcases. Illes Balears / îles Baléares Lleida Eivissa: Santa Agnès Corona Les Garrigues: Castelldans 91 Referències Abréviations MNCN: col·leccions del Museo Nacional de MNCN : collections du Musée nacional de Ciencias Naturales de Madrid. sciences naturelles de Madrid. prep. gen.: preparació genitàlia. prép. gen. : préparation genitalia. t. m.: terme municipal. t. m. : circonscription municipale.

Agraïments Remerciements El nostre agraïment als col·legues Jacques Nos remerciements à nos collègues Nel, i Antonio Vives Moreno, per la Jacques Nel et Antonio Vives Moreno, pour determinació d’alguns exemplars dubtosos i les avoir identifié certains spécimens douteux et seves valuoses observacions. A Francesc leurs précieuses observations. À Francesc Vallhonrat, que ens ha cedit l’exemplar de Vallhonrat, qui nous a donné le spécimen Argyresthia chrysidella Peyerimhoff. A Javier d’ Argyresthia chrysidella Peyerimhoff. A Gastón, per la fotografia del andropigi de Javier Gastón, pour la photographie des Decantha borkhausenii (Zeller). Als companys genitalia de Decantha borkhausenii (Zeller). Martí Rondós i Xavier Jeremías, que ens han Aux collègues Martí Rondós et Xavier acompanyat en les sortides on s’han trobat Jeremías, qui nous ont accompagnés lors des algunes de les espècies citades en aquest sorties où ont été trouvées certaines des treball. A l’amic Ricard Casanovas, Cap del espèces mentionnées dans ce travail. À mon Servei de Protecció de Fauna de la Direcció ami Ricard Casanovas, chef du service de General del Medi Natural de la Generalitat de protection de la faune de la direction générale Catalunya, per haver-nos proporcionat els de l’environnement naturel de la Generalitat de corresponents permisos de captura científica. Catalunya, pour nous avoir fourni les permis de capture scientifique correspondants.

Bibliografia / Bibliographie Agenjo (R.) , 1966. – Catálogo Ordenador de los Dantart (J.) , 2017. – Resultats de les onzenes Nits de Lepidópteros de España. Trigésimosegunda les Papallones (Catalan Nights): 17-21 de família. Glyphipterygidae . Graellsia , 22 annex juliol de 2014. Butll. Soc. Cat. Lep ., 108 : 61-85. sense paginar (1-3). Dantart (J.), Cervelló (A.), Xaus (A.) , 2018. – Els Amsel (H.G.) , 1959. – Portugiesische lepidòpters del delta del Llobregat (Lepidoptera) a Kleinschmetterlinge gesammelt von Teodoro Els sistemes naturals del delta del Llobregat. Monteiro, O. S. B. Anais Fac. Ciénc. Porto , 41 : 5- Treballs de la Institució Catalana d`Història 20, 2 làm. Natural, 19 : 337-378. Baraniak (E.) , 2007. – Taxonomic revision of the genus Dantart (J.), Jubany (J.), 2012. – Resultats de les Plutella Schrank, 1802 (Lepidoptera, Plutellidae) sisenes Nits de les Papallones (Catalan Moth from the Palaearctic region with notes on its Nights): 21-25 de maig de 2009. Butll. Soc. Cat. phytogeny. Polskie Pismo ent ., 76 : 1-122. Lep ., 103 : 71-96. Supplement Derra (G.), Hacker (H.) , 1982. – Contribution to the Bryner (R.) , 2008. – Comentaris en: Bestimmungshilfe Lepidoptera-fauna of Spain. Heterocera of f a three- des Lepiforums: Glyphipterix simplicella, G. week visit in sumer 1980. SHILAP Revta. Lepid . 10 shoenicolella . Accessible (Octubre 2020) en: http:// (39) : 187-196. www.lepiforum.de/ Deuring (H. P.) , 2016. – Comentaris en: Caradja (A.) , 1920. – Beitrag zur Kenntnis der Bestimmungshilfe des Lepiforums:Argyresthia geographischen Verbreitung der Mikrolepidopteren pygmaeella (D&S). Accessible (Octubre 2020) en: des palearktischen Faunengebietes nebst http://www.lepiforum.de/ Beschreibung neuer Formen. Dt. ent. Z. Iris , 34 : 75 Diakonof (A.) , 1986. – Glyphipterigidae auctorum sensu -179. lato. In H. G. Amsel, F. Gregor, H. Reisser & R.U. Codina (A.) , 1914. – Lepidópteros heteróceros de Roesler. Microlepidoptera Paleartica , 7: XX + 436 Cataluña, I série. Bol. Soc. Arag. Cien. Nat ., 13 : 49- pp., 176 làms. G. Braun ed., Karlsruhe. 60, 75-89, 97-102. Gibeaux (Ch.) , 1983. – Révision des Argyresthiidae de Cuní (M.) , 1874. – Catálogo metódico y razonado de los France et de Belgique et description d’Argyresthia lepidópteros que se encuentran en los alrededores pruniella granonensis ssp. nova (1 re partie). de Barcelona, de los pueblos cercanos y otros Linneana Belgica, IX (2) : 119-161. lugares de Cataluña. 232 pgs. Impremta T. Gorchs, Barcelona. 92 Gil (X.), Álvarez (M.), Gustamante (Ll.), Clavell (J.) , Rondou (P.) , 1935. – Catalogue des Lépidoptères des 2017. – Fotos en Invertebrados Insectarium virtual: Pyrénées. Ann. Soc. ent. France , 104 : 189-258. Heliodines roesella. Accessible (Octubre 2020) en: Spuler (A.) , 1910. – Die Schmetterlinge Europas. 523 http://www.biodiversidadvirtual.org/insectarium/ pag. 239 fig. E. Schweitzerbart’sche Klimesch (J.) , 1968. – Bedellia silvicolella spec. nova Verlagsbuchhandlung. Stuttgart. (Lep. Lyonetiidae). Z. wien. ent. Ges ., 53 : 9-15. Szöcs (J.) , 1967. – Bedellia ehikella sp. n. (Lepidoptera: Klimesch (J.) , 1983 (1982). – Beiträg zur Kenntnis der Lythocolletidae). Acta zool. acad. sci. Hung. , 13 (1- Microlepidopteren-Fauna des Kanarischen 2) : 231-236. Archipels. 5 Beiträg: Choreutidae, Tokár (Z.), Lvovsky (A.), Huemer (P.) , 2005. – Die Glyphipterigidae, Ethmiidae, Acrolepiidae, Oecophoridaes. l. Mitteleuropas (Lepidoptera). Epermeniidae, Tinaegeriidae, Momphidae, František Slamka ed., Bratislava, Slovakia. Cosmopterigidae, Walshiiae. Vieraea , 12 : 95-113. Vallhonrat (F.), Requena (E.), Cervelló (A.) , 2018. – Lašt ůvka (A.), Lašt ůvka (Z.) , 2020. – New faunistic Aportacions i novetats faunístiques per a Catalunya records of from the Iberian Península d’heteròcers i de microlepidòpters del Solsonès, a (Insecta: Lepidoptera). SHILAP Revta. lepid ., 48 la zona del santuari del Miracle (Lepidoptera: (189) : 47-58. Heterocera, Microlepidoptera). Butll. Soc. Cat. Leraut (P.) , 1989. – Contribution à l’étude des Lep ., 109 : 7-22. Oecophoridae (s. l.). I. Révision de quelques types Vives Moreno (A.) , 1985. – Lista sistemática y d’espèces traditionnellement associées aux genres sinonímica de la familia Oecophoridae Bruand, Borkhausenia Hübner et Schiffermuelleria Hübner, [1851], de España y Portugal, con la descripción de et description d’une espèce et de deux genres nuevos géneros y especies ( Lepidoptera: nouveaux (Lep. Gelechioidea). Alexanor, 16 (2) : 95 Gelechioidea ). SHILAP Revta. lepid., 13 (52) : 251- -113. 270. Leraut (P.) , 2003. – Le guide entomologique. 528 p.., Vives Moreno (A.) , 2014. – Catálogo sistemático y 185 pls.. Delachaux et Niestlé. Paris. sinonímico de los Lepidoptera de la Península Lhomme (L.) , 1935-1949. – Catalogue des Lépidoptères Ibérica, de Ceuta, de Melilla y de las islas Azores, de France et de Belgique. Vol. 2, 2ª part. Le Baleares, Canarias, Madeira y Salvajes (Insecta: Carriol. Lot. Lepidoptera). Suplement a SHILAP Revta. lepid ., Meert (R.), Graf (F.) , 2018. – Fotos en 1.184 pp. Bestimmungshilfe des Lepiforums: Heliodines Ylla (J.), Requena (E.), Macià (R.) , 2011. – Catàleg roesella . Accessible (Octubre 2020) en: http:// actualitzat dels tortrícids de Catalunya www.lepiforum.de/ (Lepidoptera: Tortricidae). Butll. Soc. Cat. Lep., Mendes (C.) , 1935. Novidades Lepidoptéricas da 102 : 15-66. Península Ibérica. Broteria , 4 (31) : 69-70. Ylla (J.), Requena (E.), Macià (R.) , 2015. – Addicions Nel (J.), Varenne (Tr.) , 2019. – Descriptions de six i rectificacions al Catàleg dels tortrícids de espèces de Microlépidoptères, nouvelles pour la Catalunya, amb quatre noves espècies per a la Science, découvertes en France (Lepidoptera, península Ibèrica (Lepidoptera: Tortricidae). Butll. Prodoxidae, Plutellidae, Douglasiidae, Soc. Cat. Lep., 106 : 27-93. Oecophoridae, Elachistidae, Gelechiidae). R.A.R.E ., Ylla (J.), Requena (E.), Macià (R.) , 2019. – Nova 28 (1) : 9-21. addenda al Catàleg dels tortrícids de Catalunya Nel (J.), Falgas (B.), Garrigue (J.), Mazel (R.) , 2013. – (Lepidoptera: Tortricidae). Butll. Soc. Cat. Lep., Sur l’éco-éthologie de Glyphipterix umbilici 110 : 23-30. Hering, 1927 espèce nouvelle pour la faune de Zagulajev (A. K.) , 1988. – Ochsenheimeriidae, France (Lepidoptera, Glyphipterigidae). R.A.R.E. , Eriocottidae . Fauna SSSR. Nasekomye 22 (1) : 8-11. Cheshuerkrylye , 4 (7) : 302 pp. Moscow-Leningrad. Razowski (J.) , 2003. – Tortricidae (Lepidoptera) of Zerny (H.) , 1927. – Die Lepidopterenfauna von Europe . Olethreutinae , 2. 301 pàgs. František Albarracin in Aragonien. Eos , 3: 299-488, 2 pls. Slamka ed., Bratislava, Slovakia. Revilla (Tx.), Gastón (J.) , 2019. – Nuevas aportaciones a la fauna de Microlepidoptera de España y otras citas de interés. (Insecta: Lepidoptera). SHILAP Revta. lepid ., 47 (185) : 57-64.

(*) Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Laboratori de Natura. Passeig Picasso s/n. E-08003 Barcelona [email protected] [email protected]

93