Impressions Entre Bastidors Concert 3. Michael Feinstein Canta Sinatra
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Concert 3 · Impressions entre bastidors · Michael Feinstein canta Sinatra Aaron Copland (1900-1990) Rodeo: four dance episodes (Buckaroo holiday · Corral nocturne · Hoe-down · Saturday night waltz) Leonard Bernstein (1918-1990) On the town: three dance episodes (I. The great lover displays himself · II. Lonely town: pas de deux · III. Times Square: 1944) * Cançons de Frank Sinatra amb obres de Cole Albert Porter, Paul Anka, Frank Henry Loesser, Avo Uvezian, entre d'altres. 1. Luck be a lady / All I need is the girl · 2. Strangers in the night · 3. Night and day · 4. My way · 5. Brazil 6. Solo - All my tomorrows / All the way · 7. Sinatra Medley . March 2015 (Symphony) · 8. For once in my life Michael Feinstein , piano i veu * Vicent Alberola , director Orquestra Simfònica del Vallès Concert en col·laboració amb: * Al Teatre La Faràndula de Sabadell no s'interpreten les cançons de Frank Sinatra. El programa és: The cowboys, obertura de J. Williams, Concert per a clarinet d'Aaron Copland, On the town de L. Bernstein i Rodeo d'Aaron Copland. Data i lloc dels concerts Divendres 18 de novembre de 2016, a les 21 h · Teatre La Faràndula (Sabadell) Dissabte 19 de novembre de 2016, a les 19 h · Palau de la Música Catalana (Barcelona) Breu comentari del programa: els autors i les obres Ella Fitzgerald, Bing Crosby o Frank Sinatra van contribució va ser determinant per al popularitzar les cançons que compositors i reconeixement internacional de tots dos lletristes com Irving Berlin, George Gershwin, compositors. Richard Rodgers o Cole Porter havien escrit, El juny de 1944, un grapat de talentosos joves de majoritàriament per a l’escena de Broadway i vint-i-cinc anys va estrenar a Broadway un musical Hollywood. És el que a Amèrica es coneix com el que va esdevenir un èxit. Els joves eren el coreògraf Great American Songbook (Gran Cançoner Jerome Robbins, el director d’escena Oliver Smith i Americà), els estàndards , i que té en MICHAEL el compositor Leonard Bernstein. El musical, FEINSTEIN un dels intèrprets contemporanis més On the Town . L’obra explicava la història de tres brillants. mariners durant la Segona Guerra Mundial i les Nascut a Columbus, Ohio, l’any 1956, Feinstein és seves aventures amoroses durant un permís de 24 un cantant i pianista d’una qualitat vocal i musical hores a la ciutat de Nova York. La Metro-Goldwyn- excepcional. Ha actuat en els espais i els escenaris Mayer en va adquirir els drets aquell mateix any i en més emblemàtics d’Amèrica i d’arreu del món, de va fer una versió cinematogràfica que es va la Casa Blanca al Palau de Buckingham, passant estrenar el 1949, protagonitzada per Gene Kelly i pel Carnegie Hall, el Lincoln Center o l’Opera House Frank Sinatra. de Sydney, tot sol o acompanyat de grans Parlar d’ AARON COPLAND és parlar de música orquestres o big bands , i ha esdevingut un dels americana. I és que el principal assoliment artistes més populars i respectats dels Estats Units. d’aquest compositor i pianista nascut a Brooklyn A la carrera com a intèrpret i com a compositor de l’any 1900 va ser alliberar-se del patronatge les seves pròpies cançons, que li ha reportat cinc europeu i crear música per a concert genuïnament nominacions als Grammy i altres guardons, hi suma americana. A més d’escriure les partitures d’obres una tasca important com a educador i en la difusió tan estimades pel públic com Fanfare for the i la conservació de la cançó popular nord- Common Man , Rodeo i Appalachian Spring , Copland americana. va dirigir i organitzar concerts, va escriure llibres de Veritable erudit d’aquest patrimoni sonor, no és música i va servir d’ambaixador de la cultura gens estrany que un dels objectes d’estudi i font americana arreu del món. El compositor es va d’inspiració de Michael Feinstein hagi estat Frank interessar per incorporar estils populars a la Sinatra, una de les figures més importants de la música culta durant els seus anys d’estada a París música popular del segle XX , a qui ret tribut en (1921-1924) com a estudiant de Nadia Boulanger. l’àlbum The Sinatra Project . Un cop va haver tornat als Estats Units, va organitzar les famoses Sessions Copland , amb Compositor, director d’orquestra i mestre i mentor l’objectiu d’avançar en la causa de la nova música. per a unes quantes generacions de músics, Quan Amèrica entrava en la Gran Depressió i, més LEONARD BERNSTEIN (Lawrence, 1918 - Nova tard, en la Gran Guerra, el compositor va començar York, 1990) és una de les poques figures del segle XX a parlar de les inquietuds de l’home corrent en que van contribuir a canviar la fisonomia de la aquells moments d’agitació a través d’obres com música. Com a compositor, Bernstein va deixar un Billy the Kid , Lincoln Portrait o Appalachian Spring , important llegat que inclou tres simfonies; una que van ser aclamades pel públic i la crítica. partitura per a cinema, On the Waterfront (La llei del silenci ), i un important cos d’obres per a l’escena, Copland va escriure Rodeo el 1942 per a la ballarina incloent-hi un dels pilars del teatre musical nord- i coreògrafa nord-americana Agnes de Mille i l’obra, americà, West Side Story . Primer director orquestral al voltant dels amors entre una jove i un jove nascut als Estats Units que va adquirir estatus vaquers, va esdevenir un gran èxit. Tant el ballet d’estrella, Bernstein causava una profunda com el concert que el compositor va escriure a impressió en les audiències: les seves maneres al partir de l’obra original estan dividits en quatre pòdium eren dinàmiques i vistoses, fins i tot escenes i incorporen diverses cançons i danses folk extravagants...; els seus defensors, però, superaven tradicionals. Escrita en el període més popular de àmpliament els seus detractors. Al capdavant de la Copland, a Rodeo es poden distingir l’exuberància Filharmònica de Nova York durant més d’una característica del compositor, el seu distintiu dècada, Bernstein va ser especialment conegut llenguatge harmònic, el sentit del color orquestral i com a intèrpret de Mahler i Copland, i la seva la seva singular expressivitat. Una conversa amb Joan Anton Cararach director artístic del Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona El bar del Conservatori del Liceu és lleig com el bar No és estrany, doncs, que un dels artistes a qui d’un hospital. La diferència, i és tota una diferència, Feinstein ret tribut sigui Frank Sinatra… és que en aquest hi ha una tarima amb un piano de No. Més enllà dels estàndards, dels crooners i del cua a on els alumnes de jazz del conservatori fan les jazz, Sinatra és un model com a cantant, un dels seves jams. Són les 19.30 h. Espero Joan Anton models. Sense ànim de ser provocador, et diria que Cararach, director artístic del Festival de Jazz de és com parlar del llegat de la Callas. Ningú no el Barcelona i artífex, juntament amb l’Orquestra qüestiona. Simfònica del Vallès, del concert que el 19 de novembre portarà Michael Feinstein al Palau de la El concert de Barcelona parteix d’un projecte Música de Barcelona. Arranquem la nostra conversa original... parlant d’un dels tresors de la cultura nord- Sí, és un projecte completament original a partir de americana del segle xx, del qual no es parla gaire les partitures dels temes que va cantar Sinatra, que com a tal però que —m’arrisco a dir, d’una manera o han estat especialment arranjades per a trio de d’una altra— segur que forma part de la memòria jazz, veu i orquestra. No és el primer cop que el sensible de la majoria dels lectors que s’acostin a concert es posa en escena, però sí que és el primer aquesta entrevista. cop que el concert se sentirà a Europa i és el debut de Feinstein a Espanya. A més és un concert que aportarà sorpreses, perquè en la selecció de temes, n’hi ha alguns de molt evidents, com New York, New Què és el Gran Cançoner Americà o el Great York o Strangers in the Night , i altres que no ho són American Songbook? tant. Per exemple, la versió de My Way que sentirem El Great American Songbook és el conjunt de totes no és la clàssica, sinó que parteix d’un tema les cançons que en el segle XX , però, sobretot, en les original francès... dècades dels anys vint i trenta, un grapat de compositors i lletristes de gran talent, com Irving Feinstein és tota una institució als Estats Units. Berlin, George Gershwin, Cole Porter, Jerome Kern Sí, the ultimate cabaret singer , el més gran... Pensa o Hoagy Carmichael van escriure, sovint per a que estem parlant d’un músic que actua a risc al l’escena teatral, i que van anar confegint un gran Carnegie Hall, i això ho poden fer molt pocs. És corpus creatiu que ha anat passant per successius estrany que aquí sigui quasi un desconegut. Estem intèrprets i que ha arribat fins a nosaltres. Són el molt orgullosos de ser nosaltres els qui portem que en el món del jazz es coneix com a estàndards, aquest concert a Europa. que cada músic i cada cantant ha fet seus, amb la seva singular interpretació. Sinatra, Copland, Bernstein... Tot el concert té un aire inequívocament nord-americà. I Michael Feinstein n’és, potser, el vocalista La manera de treballar amb la Simfònica és contemporani més brillant? aquesta: busquem un músic entorn del qual creiem El Great American Songbook va tenir intèrprets que ens podem posar d’acord i, a partir d’aquí, ells llegendaris al llarg de tot el segle XX : Bing Crosby, proposen algunes peces del repertori simfònic que Ella Fitzgerald, Liza Minnelli..