THE BAD PLUS JOSHUA REDMAN

CURRÍCULUM I DISCOGRAFIA www.joshuaredman.com www.thebadplus.com

JOSHUA REDMAN

Joshua Redman és un dels artistes de jazz més aclamats i carismàtics que han sorgit a la dècada dels 90. Nascut a Berkeley, Califòrnia, és el fill del llegendari saxofonista Dewey Redman i de la ballarina Renee Shedroff. Des de ben petit va ser exposat a una gran varietat de músiques (jazz, clàssic, rock, soul, músiques de l’Índia, d’Indonèsia, de l’Orient Mitjà, de l’Àfrica) i a l’ús d’instruments diferents (piano, guitarra, gathan, gamelan). Va començar a tocar el clarinet amb nou anys abans de passar-se al que seria el seu instrument principal anys més tard, el saxo tenor. Les seves primeres influències van ser dels artistes John Coltrane, Ornette Coleman, Cannonball Adderley i per suposat del seu pare Dewey Redman. Però també The Beatles, Aretha Franklin, The Temptations, Earth, Wind and Fire, Prince, The Police i Led Zeppelin.

Tot i que a en Joshua li encantava tocar el saxofon i era membre guardonat de la Berkeley High School Jazz Ensemble i Combo 1983-86, mai va considerar seriosament convertir-se en un músic professional i va prioritzar els seus estudis acadèmics. L’any 1991 va graduar-se a Harvard College amb Summa Cum Laude i a Phi Beta Kappa amb B.A. en una llicenciatura d’Estudis Socials, i va ser acceptat a la Facultat de Dret de Yale. Alguns dels seus amics, ex alumnes de la Berklee College of Music que Joshua havia conegut quan estudiava a Boston, van traslladar-se a Brooklyn i van oferir-li compartir pis. De manera immediata, Redman va entrar en l’escena del jazz de Nova York.

Va començar fent concerts de manera regular amb alguns dels músics de jazz de la seva generació: Peter Bernstein, Larry Golding, Kevin Hays, Roy Hargrove, Geoff Keezer, Leon Parker, Jorge Rossy i Mark Turner, entre d’altres. Al novembre d’aquell mateix any, cinc mesos després de mudar-se a Nova York, Redman va guanyar el prestigiós Concurs Internacional de Saxo Thelonious Monk. Aquest va ser només un dels aspectes més destacats i visibles d’un any on Redman va sortir de gira i va començar a gravar amb mestres del jazz com els seu pare, Jack DeJohnette, Charlie Haden, Elvin Jones, Joe Lovano, Pat Metheny, Paul Motian i Clark Terry. Per a Joshua, aquest va ser un període de gran creixement i d’inspiració sense fi.

Totalment compromès amb la música, Redman va firmar ràpidament amb la discogràfica Warner Bros Records i va llençar el seu primer àlbum, homònim, la primavera del 1993. Posteriorment obtindria la seva primera nominació per a un Grammy. A la tardor del mateix any, va publicar “Wish”, on hi van col·laborar estrelles musicals com Charlie Haden, Billy Higgins i Pat Metheny, amb qui va estar de gira durant la segona meitat del mateix any.

La seva següent gravació “Moodswing” va ser llençada l’any 1994, any on va presentar la seva primera banda permanent, que incloïa tres músics joves que després esdevindrien alguns dels artistes més importants i influents del jazz modern: el pianista Brad Mehlday, el baixista Christian McBride i el bateria Brian Blade. Una edició posterior d’aquest conjunt inclouria també al guitarrista Peter Bernstein, el pianista Peter Martin i el baixista Chris Thomas i Blade.

Durant una sèrie de gravacions celebres, Redman va convertir-se en un dels músics de jazz de més èxit. El segon quartet de Joshua va ser el format amb el pianista Aaron Goldberg, el baixista Ruben Rogers i el bateria Gregory. La interacció dinàmica i la relació poc comú d’aquest grup va inspirar a Redman a escriure i gravar la seva primera composició de llarg format, “Passage of Time” (2001).

Un any més tard va començar a canalitzar la seva sensibilitat musical a través d’una nova instrumentació, formant la banda The Elastic band, un trio flexible on va hi va col·laborar el teclat Sam Yahel i el bateria Brian Blade. La banda va debutar l’any 2002. El bateria Jeff Ballard també va començar a tocar regularment amb el grup, època en què la peça “Momentum”va ser nominada a un premi Grammy. A partir de llavors, Joshua Redman va incorporar-se al segell discogràfic Nonesuch Records.

L’any 2000 Redman va ser nomenat Director Artístic de la Temporada de Primavera de l’organització no lucrativa de Jazz SFJAZZ. Redman i el Director Executiu, Randall Kline, van dur a terme la creació del col·lectiu SFJAZZ, una banda multi-generacional de vuit components de músics consagrats del panorama musical. Al març del 2008, però, Redman va deixar aquesta feina per centrar-se en nous projectes.

Joshua continuava explorant el format trio i va continuar amb un grup de col·laboradors tan intrèpids com ell: els baixistes Larry Grenadier i Rueben Rogers i els bateria Brian Blade i Gregory Hutchinson. A finals del 2009, Joshua va formar una nova banda anomenada “James Farm” amb el pianista Aaron Parks, el baixista Matt Penman i el baterista Eric Harland. Un quartet d’instrumentació de Jazz acústic tradicional amb una actitud progressista i so modern, creant música rítmica i tècnicament complexa però al mateix temps harmònicament rica, melòdicament satisfactòria i emocionalment convincent.

Joshua Redman ha estat nominat a 2 premis Grammy i ha rebut els màxims honors de crítics i lectors en revistes com DownBeat, Jazz Times, The Vilage Voice i Rolling Stone.

Ha escrit i interpretat la música de l’última pel·lícula de Louis Malle “Vanya on 42nd Street” i ha actuat en la pel·lícula de Robert Altman “Kansas City”. Discografia

Louis Satchmo (The Bob Thick Collective, 1991) Joshua Redman (1992) Wish (1993) Youngblood (Elvin Jones, 1993) Soulmates (Mike LeDonne, 1993) Tenor Legacy (Joe Lovano, 1993) MoodSwing (1994) Spirit of the moment (1995) Freedom from the Groove (1996) Timeless Tales (1998) Beyond (2000) Passage of Time (2001) Elastic (2002) SFJazz Collective (2005) Momentum (2005) Back East (2007) Compass (2009) James Farm (2011) Walking Shadows (2013) Trios Live (2014) City Folk (2014)

THE BAD PLUS

The Bad Plus és un trio musical de jazz contemporani format pel pianista Ethan Iverson (Wisconsin), el baixista Reid Anderson (Minnesota) i el bateria David King (Minnesota).

Tot i que el grup ja actuava des de 1989, no va ser fins l’any 2000 que no es van crear com a The Bad Plus. Van començar tocant als llocs més inversemblants, com campus d’universitats i petits bars relacionats amb el free jazz. No obstant això, l’agost del 2001, la banda va guanyar ràpidament notorietat amb el llançament del seu primer àlbum “The Bad Plus”, editat per Fresh Sound, el qual va rebre unes crítiques excel·lents del New York Times i el Chicago Reader.

Un dels seus moments més importants va produir-se l’any 2002 al mític Village Vanguard de Nova York, coincidint amb la firma del seu primer contracte amb Columbia Records, on van sorprendre amb la commovedora versió de “Smells Like Teen Spirit” de Nirvana i “Film” d’Aphex Twin. A partir de llavors, va començar una successió de gires i presentacions a festivals d’Estats Units i d’Europa.

Aquests tres músics conformen un dels trios de jazz amb piano més diferents del panorama actual. Són tres artistes inquiets i molt moguts, amb una clara inquietud per donar una nova vida al jazz. Interpreten cançons que mai s’haguessin pogut concebre dins del món del jazz, les filtren amb el seu estil i en generen un potent resultat: han re interpretat Nirvana, ABBA, Black Sabbath, Bjork, Led Zeppelin, Pixies o Aphex Twin.

El grup, però, mai ha renunciat a les seves composicions pròpies. The Bad Plus ha passat més d’una dècada redefinint allò que pot ser i no pot ser un trio de piano-baix- bateria. Han arribat a un públic de totes les tendències i edats, amb una música original i un gènere ple d’ingeni. Prova d’això, és que les seves gires han donat la volta al món.

Discografia

2001 The Bad Plus 2002 Authorized bootleg: New York 12/16/01 2003 These Are the Vistas 2004 Give 2005 Blunt Object: Live In Tokyo 2005 Suspicious Activity? 2007 Prog 2008 For All I Care 2010 Never Stop 2012 Made possible 2014 The Rite of Spring 2014 Inevitable Western