THAÏS MASSENET

Plácido Domingo torna al Liceu per protagonitzar Thaïs, una de les òperes més representatives de Jules Massenet Plácido Domingo vuelve al Liceu para protagonizar Thaïs, una de las óperas más representativas de Jules Massenet Fitxa / Ficha Les derives del desig en 11 37 la Thaïs de Massenet / Las derivas de deseo en la Thaïs de Massenet 12 Repartiment / Reparto Estrella de Diego Thaïs entra en escena Amb el teló abaixat / 51 Marcel Cervelló 15 A telón bajado Thaïs al Liceu / 63 Thaïs en el Liceu 21 Argument / Argumento Jaume Tribó 74 Cronologia / Cronología 31 English Synopsis 88 Biografies / Biografías Temporada 2016/17 THAÏS

Comédie lyrique en tres actes i set quadres. Comédie lyrique en tres actos y siete cuadros.

Llibret de Louis Gallet. Música de Jules Massenet. Libreto de Louis Gallet. Música de Jules Massenet.

Estrenes / Estrenos 16 de març / marzo de 1894: Estrena absoluta a l’Opéra de París / Estreno absoluto en la Opéra de París 22 de febrer / febrero de 1905: Estrena a Barcelona, al Liceu / Estreno en Barcelona, en el Liceu 8 de juliol / julio de 2007: darrera representació al Liceu (versió concertant) última representación en el Liceo (versión concertante) Total de representacions al Liceu / Total de representaciones en el Liceu: 34

Març / Marzo 2017 Torn / Turno Tarifa

1 20.00 h D 5 4 20.00 h E 5

Durada total aproximada 2h 45m

Uneix-te a la conversa / Únete a la conversación liceubarcelona.cat #ThaïsLiceu

facebook.com/liceu @liceu_cat @liceu_opera_barcelona 12 pag.

Athanaël, monjo de la comunitat cenobita Plácido Domingo Athanaël, monje de la comunidad cenobita

Nicias, noble i amant de Thaïs Celso Albelo Nicias, noble y amante de Thaïs

Palémon, cap de la comunitat cenobita Damián del Castillo Palémon, jefe de la comunidad cenobita

Un servent Marc Pujol Un sirviente

Thaïs, cortesana i sacerdotessa de Venus Nino Machaidze Thaïs, cortesana y sacerdotisa de Venus

Crobyle, esclava de Nicias Sara Blanch

Myrtale, esclava de Nicias Marifé Nogales

Albine, abadessa del monestir de les Filles Blanques María José Suárez Albine, abadesa del monasterio de las Hijas Blancas

L’encisadora Mercedes Arcuri La encantadora

THAIS – Music by Jules Massenet – Courtesy of Alphonse Leduc Editions Musicales. Repartiment / Reparto 13

Direcció musical Patrick Fournillier Dirección musical

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Orquesta Sinfónica y Coro del Gran Teatre del Liceu

Direcció del Cor Conxita Garcia Dirección del Coro

Concertino Kai Gleusteen

Assistents musicals Jocelyne Dienst, Jaume Tribó Asistentes musicales

Sobretítols Glòria Nogué, Anabel Alenda Sobretítulos 14 pag.

La soprano Mary Garden interpretà Thaïs a la Manhattan Opera House de Nova York el gener de 1907 La soprano Mary Garden interpretó a Thaïs en la Manhattan Opera House de Nueva York en enero de 1907 15

AMB EL TELÓ ABAIXAT COMPOSITOR Jules Massenet (1842-1912) va heretar els models francesos de la grand opéra, amb un gran sentit de l’espectacle, i de l’opéra comique, que barrejava fragments cantats amb d’altres que són recitats sobre arguments que –malgrat la denominació– no tenen per què ser còmics.

L’obra de Massenet, contemporani de Camille Saint-Saëns i deixeble de Charles Gounod, consolida la pervivència de l’òpera francesa al llarg de la segona meitat del segle XIX i el primer terç del XX, amb obres exitoses i que es mantenen en repertori, com ara Manon (1884), Werther (1892) o Don Quichotte (1910). L’instint dramàtic del músic, així com la imaginació a l’hora d’escriure melodies que acaben tenint

A TELÓN BAJADO COMPOSITOR Jules Massenet (1842-1912) heredó los modelos franceses de la grand opéra, con un gran sentido del espectáculo, y de la opéra comique, que mezclaba fragmentos cantados y recitados sobre argumentos que –a pesar de su denominación– con tienen por qué ser cómicos.

La obra de Massenet, contemporáneo de Camille Saint-Saëns y disc í- pulo de Charles Gounod, consolida la pervivencia de la ópera fran cesa a lo largo de la segunda mitad del siglo XIX y primer tercio d el XX, con obras exitosas y que se mantienen en repertorio, como Manon (1884), Werther (1892) o Don Quichotte (1910). El instinto dramático del músico, así como la imaginación a la hora de escribir melodías que 16 pag.

valor leitmotívic en moltes de les seves òperes, fan de Massenet un dels compositors d’òpera més importants del seu temps, amb una producció de més de trenta títols, d’èxit i funcionament desiguals, però sempre com a fruit de la seva extraordinària capacitat de treball.

Amb vint-i-un anys, Massenet va obtenir el prestigiós Prix de Rome, cosa que li va permetre fer una estada a Itàlia i conèixer Franz Liszt. De retorn a França, París va ser el centre neuràlgic de l’activitat artística de Massenet, que va mantenir fins a la mort.

LLIBRET I LLIBRETISTES Thaïs du per nom el d’una cèlebre prostituta que va acabar canonitzada als altars del primer cristianisme, sobre la qual –i des del segle X– corrien peces dramàtiques immortalitzant-ne l’existència. El llibret que Louis Gallet va escriure per a Massenet s’inspirava en la novel·la d’Anatole France sobre la cortesana egípcia. La versió que Massenet va presentar a l’Opéra de París va passar per una revisió posterior, d’acord amb un material sobre el qual Massenet no havia quedat del tot content.

Tanmateix, tant el tractament del llibret com la música amb què Massenet impregna sovint molts fragments de la peça l’apropen més aviat a l’oratori, per l’immobilisme de moltes escenes, de caire reflexiu. Amb el teló abaixat / A telón bajado 17

acaban contando con valor de leitmotiv en muchas de sus óperas, convierten a Massenet en uno de los compositores de ópera más importantes de su tiempo, con una producción de más de treinta títulos, de éxito y funcionamiento dispares, pero siempre como fruto de su extraordinaria capacidad de trabajo.

A sus veintiún años, Massenet obtuvo el prestigioso Prix de Rome, que le valió una estancia en Italia y conocer a Franz Liszt. De vuelta a Francia, París fue el centro neurálgico de la actividad artística de Massenet, hasta su muerte.

LIBRETO Y LIBRETISTAS Thaïs lleva por nombre el de una célebre prostituta que acabó canonizada en los altares del primer cristianismo, sobre la cual –desde el siglo X– corrían piezas dramáticas inmortalizando su existencia. El libreto que Louis Gallet escribió para Massenet se inspiraba en la novela de Anatole France sobre la cortesana egipcia. La versión que Massenet presentó en la Opéra de París pasó por una revisión posterior, conforme a un material sobre el cual Massenet no había quedado demasiado contento.

Sin embargo, tanto el tratamiento del libreto como la música con que Massenet impregna a menudo muchos fragmentos de la pieza la aproximan al oratorio, por el inmovilismo de muchas escenas, de carácter reflexivo. 18 pag.

ESTRENA Escrita entre Werther (1892) i Le portrait de Manon (1894), Thaïs és la dino- vena òpera de Massenet i es va estrenar el 16 de març de 1894 a l’Opéra de París (Opéra Garnier), tot i que inicialment era destinada a l’Opéra Comique. L’escàndol no es va fer esperar quan la soprano nord-americana Sibyl Sanderson, que interpretava el rol titular, va mostrar «accidentalment» un pit nu, atenint-se a les exigències del paper, corresponent a una cèlebre corte- sana de la Tebes egípcia del segle IV dC. Independentment de l’anècdota, l’òpera va tenir ben poc èxit i es va retirar dels escenaris parisencs després de catorze representacions.

El veritable èxit de Thaïs no va arribar fins al 1903, després de les funcions que va protagonitzar a Milà la soprano Lina Cavalieri abans de fer-ho a París, on el títol de Massenet va ser rebut amb grans ovacions.

ESTRENA AL LICEU Thaïs es va estrenar al Gran Teatre del Liceu la nit del 22 de febrer de 1905, amb la cèlebre soprano romanesa Hariclea Darclée en el rol titular.

Al número 264 de la revista Joventut (de ressonàncies filowagnerianes), Salvador Vilaregut va signar un article demolidor contra l’òpera: «L’assumpto de Thais es massa gros pel nostre miniaturista traçut [...]. El pobre Massenet s’ha carregat un pes que l’aixafa y no’n surt quasi bé may ayrós, y del conjunt ne resulta una obra mansa [...], incolora, mancada de caràcter; una música que no diu res, que no pinta res, orquestrada pobrement, amb una escassetat de timbres que fa caure les ales del cor». No n’hi havia per a tant... Amb el teló abaixat / A telón bajado 19

ESTRENO Escrita entre Werther (1892) y Le portrait de Manon (1894), Thaïs es la deci- monovena ópera de Massenet y se estrenó el 16 de marzo de 1894 en la Opéra de París (Opéra Garnier), aunque inicialmente estaba destinada a la Opéra Comique. El escándalo no se hizo esperar cuando la soprano nortea- mericana Sibyl Sanderson, que interpretaba el rol titular, mostró «acciden- talmente» un pecho desnudo, atendiendo a las exigencias del papel, corres- pondiente a una célebre cortesana de la Tebas egipcia del siglo IV d. de C. Al margen de la anécdota, la ópera cosechó escaso éxito y bajó de los escenarios parisinos tras catorce representaciones.

El verdadero éxito de Thaïs no llegaría hasta 1903, tras las funciones que protagonizó en Milán la soprano Lina Cavalieri antes de hacerlo en París, donde el título de Massenet fue recibido con grandes ovaciones.

ESTRENO EN EL LICEU Thaïs se estrenó en el Gran Teatre del Liceu la noche del 22 de febrero de 1905, con la célebre soprano rumana Hariclea Darclée en el rol titular.

En el número 264 de la revistaJoventut (de ecos filowagnerianos), Salvador Vilaregut firmó un artículo demoledor contra la ópera: «El asunto de Thaïs es demasiado grande para nuestro apañado miniaturista [...]. El pobre Massenet se ha cargado un peso que lo aplasta y no sale casi nunca airoso, y del conjunto resulta una obra sumisa [...], incolora, falta de carácter; una música que no dice nada, que no pinta nada, orquestada pobremente, conescasez de timbres que hace caer las alas del corazón». No era para tanto... 20 pag.

Il·lustració de Georges Rochegrosse per a Thaïs d’Anatole France (1909) Ilustración de Georges Rochegrosse para Thaïs de Anatole France (1909) 21

ARGUMENT ACTE I Primer quadre. La Tebaida1 Una colla de cenobites, ubicats al desert de la Tebaida a la vora del Nil, esperen Athanaël, membre de la comunitat que presideix l’ancià Palémon, el qual confessa haver somiat en el seu company absent. Aquest arriba i confessa a Palémon la pertorbació que sent davant de les aparicions en somnis de la cortesana Thaïs, sacerdotessa de Venus lliurada a una vida llibertina a la ciutat d’Alexandria, on anys abans ell mateix havia estat temptat per aquella dona seductora. Athanaël mostra la seva voluntat de convertir Thaïs al cristianisme, tot contravenint els consells de Palémon. Aquella nit Athanaël torna a somiar en la cortesana, cosa que interpreta com a senyal de la seva missió redemptora.2 Palémon torna a advertir el seu company monjo de l’error que comet.

1 El teló s’alça després d’un breu preludi que irradia la pau pròpia dels místics, com s’escau a una obra que té com a primer quadre una congregació monàstica. 2 «Toi, qui mis la pitié dans nos âmes» és l’ària d’Athanaël, precedida pel recitatiu «Honte! Horreur!» en Do major, per reforçar la puresa del personatge. Vocalment, es tracta d’una pàgina enèrgica que ajuda a entendre la ferma resolució del monjo de convertir Thaïs. La visió, en un breu passatge orquestral, es tradueix musicalment amb un passatge sinuós per a arpa. ARGUMENTO ACTO I Primer cuadro. La Tebaida1 Un grupo de cenobitas, ubicados en el desierto de la Tebaida próximo al Nilo, esperan a Athanaël, miembro de la comunidad de preside el anciano Palémon, quien confesa haber soñado en su compañero ausente. Llega este y confiesa a Palémon el desasosiego ante las apariciones en sueños de la cortesana Thaïs, sacerdotisa de Venus entregada a una libertina vida en la ciudad de Alejandría, donde años atrás él había sido tentado por aquella seductora mujer. Athanaël muestra su voluntad de convertir a Thaïs al cris- tianismo, en contra de los consejos de Palémon. Aquella noche la cortesana se le reaparece en sueños a Athanaël, que lo interpreta como una señal para llevar a cabo su misión redentora.2 Palémon vuelve a advertir a su compañero del error que comete.

1 El telón se levanta tras un breve preludio que irradia la paz propia de los místicos, como corresponde a una obra que muestra en su primer cuadro a una congregación monástica. 2 «Toi, qui mis la pitié dans nos âmes» es el aria de Athanaël, precedida por el recitativo «Honte! Horreur!» en Do mayor, para reforzar la pureza del personaje. Vocalmente se trata de una página enérgica que ayuda a entender la firme resolución del monje para convertir a Thaïs. La visión, en un breve pasaje orquestal, se traduce musicalmente con un sinuoso pasaje para arpa. 22 pag.

Segon quadre. La ciutat d’Alexandria3 Athanaël és rebut i acollit al seu palau pel ric i poderós Nicias, antic amic seu i que ara és l’amant de Thaïs.4 Nicias es mofa de les intencions del seu amic, ara negat als plaers per la seva condició de monjo i li mostra les seves belles esclaves Crobyle i Myrtale. Tot i la seva ferma resolució i la seva missió, Athanaël es vesteix per a la festa –per bé que mantenint el cilici lligat al seu cos–, enmig de la qual apareix Thaïs,5 que s’entristeix sabent que és la darrera nit que passarà al costat de Nicias, el qual li confessa no poder-la continuar mantenint. La cortesana s’afegeix a les burles envers Athanaël6 i el desafia quan s’assabenta per Nicias de quines són les seves intencions.

3 Un nou preludi ens situa en un altre ambient, elegant però al mateix temps sensual i fins i tot frívol: el compàs ternari recorda els aires del vals com a ball mundà. 4 Athanaël evoca la seva joventut amb una altra ària breu però rica melòdicament parlant: «Voilà donc la terrible cité», a mig camí entre la condemna pels pecats en què ha caigut Alexandria i la nostàlgia pels anys de joventut que hi va passar. 5 Amb una entrada anunciada pel clarinet, que confereix una serenor sensual al passatge. 6 «Qui te fait si sévère» és un passatge sinuós, en què Thaïs desplega els seus encants amb una línia melòdica rica i imaginativa, mentre que l’orquestra basa el material de l’acompanyament en un diàleg entre gruppetti de corda i vent.

Segundo cuadro. La ciudad de Alejandría3 Athanaël es recibido y acogido en su palacio por el rico y poderoso Nicias, antiguo amigo y ahora amante de Thaïs.4 Nicias se mofa de las intenciones de su amigo, ahora alejado de los placeres por su condición de monje y le muestra sus bellas esclavas Crobyle y Myrtale. A pesar de su firme resolu- ción y de su misión, Athanaël se viste para la fiesta –aunque con el cilicio ceñido a su cuerpo–, en medio de la cual aparece Thaïs,5 que se entristece al saber que es la última noche que pasará junto a Nicias, pues le confiesa la imposibilidad de seguir manteniéndola. La cortesana se suma a las burlas hacia Athanaël6 y lo desafía al conocer por Nicias cuáles son sus intenciones.

3 Un nuevo preludio nos sitúa en otro ambiente, elegante pero a su vez sensual e incluso frívolo: el compás ternario recuerda los aires del vals como baile mundano. 4 Athanaël evoca su juventud con otra breve aria, pero rica melódicamente hablando: «Voilà donc la terrible cité», a medio camino entre la condena por los pecados en que ha caído Alejandría y la nostalgia por los años de juventud que pasó allí. 5 Con una entrada anunciada por el clarinete, que confiere una sensual serenidad al pasaje. 6 «Qui te fait si sévère» es un pasaje sinuoso, en que Thaïs desarrolla sus encantos con una línea melódica rica e imaginativa, mientras que la orquesta basa el material del acompañamiento en un diálogo entre gruppetti de cuerda y viento. Argument / Argumento 23

El 5 de juliol de 2007 es representà Thaïs per darrera vegada al Teatre en versió concert El 5 de julio de 2007 se representó Thaïs por última vez en el Teatre en versión concierto 24 pag.

ACTE II Primer quadre. Mansió de Thaïs mentre els companys de Nicias apedreguen Tot i la vida frívola que porta, Thaïs és cons- la parella.11 Thaïs i Athanaël poden escapar cient de l’efímer de la seva bellesa, cosa que quan Nicias els ajuda llançant monedes d’or la fa reflexionar quan es troba sola davant a la multitud, que abandona la lapidació per d’un mirall.7 Athanaël interromp les seves recollir els diners.12 cabòries i li diu que se l’estima espiritualment i que si es converteix guanyarà la vida eterna, 7 És el moment de l’ària més cèlebre de l’òpera, «Dis-moi que je suis belle», una frase insistent en el cant de Thaïs, novament tot i que secretament sent una evident i irre- seductor i sensual però amb un cert deix de desesperació. frenable atracció física cap a la cortesana. En 8 Es tracta d’un duet extens, dividit en dues grans parts: «Etranger, te voilà comme tu l’avais dit», en què Athanaël manté un primer moment, Thaïs es burla d’Athanaël, un cant ferm, cavernós al principi, fidel als seus principis. A però canviarà d’opinió quan Athanaël es retiri poc a poc es plega a un passatge més melodiós, mentre Thaïs continua jugant la carta de la sensualitat amb una línia melosa després d’haver-li ofert la salvació i la vida i sinuosa. La segona secció, «Je n’ai pas choisi mon sort que eterna en comptes d’una mort terrible. Fins ma nature», parteix de la desesperació de Thaïs, rendida ja a i tot demana al monjo que l’alliberi de Nicias, l’evidència, sobre una música de dramatisme intens sobre la frase «Pitié, ne me fais pas mourir!», a la qual Athanaël respon que des de fora crida Thaïs per a una nova amb dolçor. El passatge següent du a una conclusió expansiva. trobada amorosa.8 9 Entre el primer i el segon quadre es troba el passatge conegut com a «Meditació», fragment simfònic que s’inicia amb un passatge fosc que dóna pas a un tema, molt líric, a càrrec del Segon quadre. violí, acompanyat per l’arpa en la tonalitat inicial de Re major. El 9 cor s’hi afegirà més tard, a boca tancada, amb una solució de la Exterior de la mansió de Thaïs qual Puccini semblà prendre bona nota per al cor de pescadors És de nit. Athanaël espera Thaïs a l’exterior de de . casa seva i la cortesana apareix per preguntar 10 El cant de Thaïs sembla estar imbuït per la submissió a Atha- naël i la causa que representa el monjo. al monjo si, després d’haver cremat la casa i 11 Massenet, com era prescrit a l’Opéra de París, va escriure un les possessions, pot preservar una estatueta ballet per a aquest acte, dividit en set parts o divertissements. 10 Actualment se sol suprimir-se en moltes representacions. d’Eros, que Athanaël vol que destrueixi. El 12 El cant d’Athanaël apareix enèrgic i autoritari. foc comença a destruir la mansió de Thaïs Argument / Argumento 25

ACTO II Primer cuadro. Mansión de Thaïs tras los compañeros de Nicias apedrean a la Pese a su frívola vida, Thaïs es consciente pareja.11 Thaïs y Athanaël puede huir cuando de lo efímero de su belleza, consideración Nicias los ayuda lanzando monedas de oro a que la lleva a reflexionar cuando está sola la multitud, que abandona la lapidación para frente a un espejo.7 Athanaël interrumpe sus recoger las monedas.12 disquisiciones y le manifiesta que la ama espiritualmente y que si se convierte ganará 7 Es el momento del aria más célebre de la ópera, «Dis-moi que je suis belle», una frase insistente en el canto de Thaïs, de la vida eterna, aunque secretamente siente nuevo seductor y sensual pero con cierto aire de desesperación. una clara e irrefrenable atracción física hacia 8 Se trata de un dúo extenso, dividido en dos grandes partes: «Etranger, te voilà comme tu l’avais dit», en que Athanaël la cortesana. En un primer momento, Thaïs se mantiene un canto firme, cavernoso al principio, fiel a sus burla de Athanaël, pero cambiará de opinión principios. Poco a poco se pliega a una pasaje más melódico, mientras Thaïs sigue jugando la carta de la sensualidad con cuando Athanaël se retire tras ofrecerle una línea dulce y sinuosa. La segunda sección, «Je n’ai pas la salvación y la vida eterna en vez de una choisi mon sort que ma nature», parte de la desesperación de muerte terrible. Incluso solicita al monje que Thaïs, rendida ya a la evidencia, sobre una música de intenso dramatismo sobre la frase «Pitié, ne me fais pas mourir!», a la la libere de Nicias, que desde fuera llama a que Athanaël responde con dulzura. El siguiente pasaje lleva a Thaïs para un nuevo encuentro amoroso.8 una conclusión expansiva. 9 Entre el primer y el segundo cuadro se encuentra el pasaje conocido como «Meditación», fragmento sinfónico que se inicia Segundo cuadro. con un pasaje oscuro que da paso a un tema, muy lírico, a cargo Exterior de la mansión de Thaïs9 del violín, acompañado por el arpa en la tonalidad inicial de Re mayor. El coro se añadirá más tarde, a bocca chiusa, con una Es de noche. Athanaël espera a Thaïs en el solución de la que Puccini pareció tomar buena nota para el exterior de su casa y la cortesana aparece coro de pescadores de Madama Butterfly. 10 El canto de Thaïs parece estar imbuido por la sumisión a para preguntar al monje si, tras haber Athanaël y la causa que representa el monje. quemado la casa y sus posesiones, puede 11 Massenet, como estaba prescrito en la Opéra de París, escribió un ballet para este acto, dividido en siete partes o preservar una estatuilla de Eros, que Atha- divertessiments. En la actualidad suele suprimirse en muchas naël desea que también destruya.10 El fuego representaciones. 12 empieza a destruir la mansión de Thaïs mien- El canto de Athanaël aparece enérgico y autoritario. 26 pag.

Programa de la representació de Thaïs al Liceu de l’ 1 d’abril de 1923 Programa de la representación de Thaïs en el Liceu el 1 de abril de 1923 Argument / Argumento 27

ACTE III Primer quadre. L’oasi Thaïs, esgotada en la travessa del desert, camina al costat d’Athanaël, que la du al convent de les Filles Blanques, la mare superiora del qual és Albine.13 Arribats a la font d’un oasi, ha nascut entre Thaïs i Athanaël un sentiment amorós creixent, tot i que el monjo tracta amb duresa la cortesana, tot animant-la a una vida d’esforç i de sacrificis per tal que pugui expiar els seus pecats. Sola, Thaïs agraeix la trobada amb Athanaël. Les monges arriben amb la superiora Albine al capdavant i Athanaël li confia Thaïs, acollida dolçament per Albine. Aleshores la cortesana s’acomiada d’Athanaël besant-li devota- ment les mans.14

13 S’inclou aquí l’altra gran ària de Thaïs, «Ô messager de Dieu, si bon dans ta rudesse», escrita sobre uns arpegis de la corda fregada (amb l’evocació del tema de la «Meditació» a càrrec del primer violí), l’arpa i la flauta i amb una línia canora de gran eficàcia dramàtica. L’ària donarà pas a un duet meravellós, l’únic moment realment de pau entre els dos personatges, units per la mateixa causa. 14 La secció final de l’escena és pràcticament un recitatiu acompanyat.

ACTO III Primer cuadro. El oasis Thaïs, agotada en la travesía por el desierto, camina junto a Athanaël, que la lleva al convento de la Hijas Blancas, cuya madre superiora es Albine.13 Llegados a la fuente de un oasis, ha nacido entre Thaïs y Athanaël un creciente sentimiento amoroso, a pesar de que el monje trata con dureza a la cortesana, animándola a una vida de esfuerzo y sacrificios para expiar sus pecados. Sola, Thaïs agradece el encuentro con Athanaël. Las monjas llegan con la superiora Albine al frente y Athanaël le confía a Thaïs, acogida con dulzura por parte de Albine. Entonces la cortesana se despide de Athanaël besándole devotamente las manos.14

13 Se incluye aquí la otra gran aria de Thaïs, «Ô messager de Dieu, si bon dans ta rudesse», escrita sobre unos arpegios de la cuerda frotada (con la evocación del tema de la «Meditación» a cargo del primer violín), el arpa y la flauta y con una línea canora de gran eficacia dramática. El aria dará paso a un dúo maravilloso, el único momento realmente de paz entre los dos personajes, unidos por la misma causa. 14 La sección final de la escena es prácticamente un recitativo acompañado. 28 pag.

Segon quadre. La Tebaida Athanaël torna amb els seus germans monjos i confessa a Palémon que estima i desitja Thaïs. L’ancià monjo retreu a Athanaël que hagi intentat convertir la cortesana. Aquesta s’apareix, moribunda, en un somni a Athanaël.15 Quan es desperta, el monjo decideix tornar a veure Thaïs, convençut que morirà ben aviat.

Quadre tercer. Jardí del convent de la mare Albine El darrer quadre ens torna a situar al convent on hi ha Thaïs, agonit- zant a l’ombra d’un arbre mentre les monges preguen i canten pel seu repòs. Athanaël arriba i s’agenolla davant de Thaïs i li confessa que l’estima. Quan el sacerdot abraça la cortesana, Thaïs descriu l’obertura de les portes del cel en un arravatament místic, mentre cau morta davant la desesperació d’Athanaël.16

15 «Qui te fait si sévère» és un passatge amarat d’irrealitat, en què la flauta i l’arpa contribueixen a l’efecte màgic de la visió de Thaïs, que acaba desapareixent amb una riallada. 16 Thaïs canta «C’est toi, mon père», novament sobre el tema de la «Meditació» i amb unes frases de generós lirisme, lligades i tan sols interrompudes per les respostes d’Athanaël. Argument / Argumento 29

Vista de la Columna de Pompeu amb Alexandria al fons de Cornelius de Bruyn (1681) Vista de la Columna de Pompeyo con Alejandría al fondo de Cornelius de Bruyn (1681)

Segundo cuado. La Tebaida Athanaël regresa con sus hermanos monjes y confiesa a Palémon que ama y desea a Thaïs. El anciano monje reprende a Athanaël que haya intentado convertir a la cortesana. Esta se aparece, moribunda, en un sueño a Athanaël.15 Al despertar, el monje decide volver a ver a Thaïs, convencido de que pronto va a morir.

Cuadro tercero. Jardín del convento de la madre Albine El último cuadro nos vuelve a situar en el convento donde se encuentra Thaïs, agonizando a la sombra de un árbol mientras las monjas rezan y cantan por su reposo. Llega Athanaël y se arrodilla ante Thaïs y le confiesa su amor. Cuando el sacerdote abraza a la cortesana, Thaïs describe la apertura de las puertas del cielo en un arrebato místico, mientras cae muerta para desesperación de Athanaël.16

15 «Qui te fait si sévère» es un pasaje repleto de irrealidad, en el que la flauta y el arpa contribuyen al efecto mágico de la visión de Thaïs, que acaba desapareciendo con una risotada. 16 Thaïs canta «C’est toi, mon père», de nuevo sobre el tema de la «Meditación» y con unas frases de generoso lirismo, ligadas y tan solo interrumpidas por las respuestas de Athanaël. 30 pag.

Ballarina egípcia de Willem de Famars Testas (1863) Bailarina egipcia de Willem de Famars Testas (1863) 31

ENGLISH SYNOPSIS ACT ONE Scene one. The Thebaid1

A group of Coenobite monks, dwelling in the Thebaid 1 The curtain goes up after a brief prelude that desert, along the Nile, are awaiting Athanaël, a member emanates the sense of peace mystics have, of their community overseen by the elderly Palémon, which is the way it should be in a work in which the first scene takes place in a congregation of who confesses to having dreamt about their absent monks. companion. Athanaël arrives and confesses to Palémon how uneasy he feels because he’s been having dreams about the courtesan, Thaïs, priestess of Venus, who is given over to a libertine lifestyle in the city of Alexandria, where years earlier he had been tempted by her seduc- tiveness. Athanaël shows his desire to convert Thaïs to 2 “Toi, qui mis la pitié dans nos âmes” is Atha- Christianity, although Palémon warns him not to try it. naël’s aria, preceded by the recitative “Honte! That night, Athanaël once again dreams of the courte- Horreur!” in C major, to reinforce the character’s purity. Vocally, it is a memorable, energetic pie- san, which he interprets as a sign to go ahead with his ce that helps to understand the monk’s resolve redemptive mission.2 Palémon again warns his fellow to convert Thaïs. The vision, in a brief orchestral passage, is conveyed musically using a winding monk of the mistake he’s making. passage on the harp. 32 pag.

Scene two. The city of Alexandria3 3 A new prelude leads us to another atmosphere, Athanaël is greeted and welcomed to the palace of elegant but, at the same time, sensual and even frivolous: the ternary rhythm reminds one of a Nicias, his rich and powerful, old friend and now Thaïs’ waltz as a worldly dance. lover. 4 Nicias mocks his friend’s intentions, who as a monk has given up pleasures, and shows him the beau- 4 Athanaël recalls his youth with another brief, but musically speaking rich, aria: “Voilà donc la tiful slaves Myrtale and Crobyle. Despite his firm resolve terrible cité”, divided in heart between condem- and mission, Athanaël dresses for the party, although he ning Alexandria for the sins it has fallen into and nostalgia for the years he spent there as a youth. keeps his sackcloth garment on next to his skin. Then Thaïs5 appears, albeit saddened by the knowledge that 5 With an entry announced by the clarinet, which confers a sensual serenity to the passage. this is the last night she will be at Nicias’ side, because he has told her that he is no longer able to maintain her. The courtesan joins in the taunts against Athanaël and 6 “Qui te fait si sévère” is a winding passage, in challenges6 him when she finds out from Nicias what which Thaïs exhibits her charms with a rich and imaginative melodic line, while the orchestra his intentions are. bases the accompanying material on a dialogue between gruppetti on string and wind instruments. ACT TWO Scene one. Thaïs’ mansion

7 It is now the moment of the opera’s most well- Despite the empty life she’s been leading, Thaïs is aware known aria, “Dis-moi que je suis belle”, an insistent her beauty is fleeting, and begins to meditate on it while phrase in Thaïs’ song, once again seductive and standing alone in front of a mirror.7 Athanaël comes in sensual but with a certain air of desperation. and interrupts her thoughts and tells her that he loves 8 An extensive duet, divided into two large parts: her spiritually and tells Thaïs that if she converts she “Etranger, te voilà comme tu l’avais dit”, in which Athanaël keeps singing firmly, cavernous at first will gain eternal life, although secretly he feels an obvi- and faithful to his principles. It gradually unfolds ous and overwhelming physical attraction towards the into a more melodious passage, while Thaïs con- tinues playing the sensuality card with a sweet, courtesan. At first, Thaïs mocks Athanaël but changes winding line. The second section, “Je n’ai pas her mind when Athanaël leaves after offering her sal- choisi mon sort que ma nature”, is based on Thaïs’ vation and eternal life in exchange for a terrible death. desperation, surrendering to the evidence, over an intensely dramatic music on the phrase “Pitié, She even pleads with the monk to help her escape from ne me fais pas mourir!” to which Athanaël res- Nicias, who is calling her from outside for a new amo- ponds sweetly. The following passage leads to an 8 expansive conclusion. rous encounter. English Synopsis 33

Scene two. Outside Thaïs’ mansion9 9 The passage known as “Méditation” is found between scene one and scene two; it is a sympho- It is now night-time. Athanaël awaits Thaïs out- nic fragment which starts with a dark passage that side her home and the courtesan appears to ask gives way to a very lyrical theme, led by the violin, the monk if, after burning down her home and all and accompanied by the harp in the initial tone of D major. The chorus joins in later, humming, with a her possessions, she can keep a statue of Eros, solution that Puccini made good use of for the fis- which Athanaël wants her to destroy.10 The fire hermen’s chorus in Madama Butterfly. begins to destroy Thaïs’ mansion while Nicias’ 10 Thaïs’ song seems to be imbued with submission friends stone the couple.11 Thaïs and Athanaël are to Athanaël and the cause the monk represents. 11 Massenet, as prescribed by the Parisian Opera, only able to escape because Nicias helps them by wrote a ballet for this act, divided into seven parts throwing gold coins to the mob, who stop stoning or “Divertissements”. It is usually omitted in mo- them so they can retrieve the coins.12 dern performances. 12 Athanaël’s singing is energetic and authoritarian. ACT THREE Scene one. The oasis Thaïs becomes exhausted as she walks through the desert at Athanaël’s side towards the monas- tery of the White Daughters, where Mère Albine is the Abbess.13 By the time they arrive at a spring 13 Thaïs’ other great aria, “Ô messager de Dieu, si in an oasis, a growing feeling of love has formed bon dans ta rudesse”, is included here. It is written over some bowed string arpeggios (evoking the between Thaïs and Athanaël, even though the “Méditation” theme played by the lead violin), the monk treats the courtesan harshly, and encour- harp and flute and with a highly dramatic canorous line. The aria gives way to a marvellous duet, the ages her to lead a life of effort and sacrifice to only true moment of peace between the two cha- expiate her sins. While alone, Thaïs gives thanks racters, who are united for the same cause. for having met Athanaël. The nuns arrive with Mère Albine leading the way and Athanaël en- trusts Thaïs to her, who is sweetly welcomed by

Albine. The courtesan then bids Athanaël fare- 14 The final section of the scene is practically an well by devotedly kissing his hands.14 accompanied recitative. 34 pag.

Scene two. The Thebaid Athanaël returns to his brother monks and confesses to Palémon that he loves and longs for Thaïs. The elderly monk rebukes Athanaël for having tried to convert the courtesan. Later she appears near death in a dream 15 “Qui te fait si sévère” is a passage steeped in Athanaël has.15 When he awakens, the monk decides to unreality, in which the flute and the harp add to the magical effect of Thaïs’ vision, which ends up go back and see Thaïs, convinced that she will die soon. disappearing with a laugh. Scene three. The garden at Mère Albine’s nunnery The last scene takes place, once again, at the nunnery where Thaïs is in her death throes under the shade of a tree while the nuns pray and sing for her to die in peace. Athanaël arrives and kneels before Thaïs, tell- ing her that he loves her. As the monk embraces the 16 Thaïs sings “C’est toi, mon père”, once again courtesan, Thaïs describes, in a mystical ecstasy, how over the “Méditation” theme and with phrasing Heaven’s gates open to her, but falls dead as Athanaël with abundant lyricism, united and only interrup- 16 ted by Athanaël’s responses. desperately looks on. English Synopsis 35

Micheline Sanders caracteritzada de Thaïs al Gran Teatre del Liceu el 1957 Micheline Sanders caracterizada de Thaïs en el Gran Teatre del Liceu en 1957 36 pag.

Plácido Domingo debutà al Liceu el 1966 amb tres òperes mexicanes: Carlota, Severino i La mulata de Córdoba Plácido Domingo debutó en el Liceu en 1966 con tres óperas mexicanas: Carlota, Severino y La mulata de Córdoba 37

LES DERIVES DEL DESIG EN LA THAÏS DE MASSENET Estrella de Diego Escriptora i catedràtica d’Art Contemporani

El 16 de març de 1894 el teló de l’Opéra de París s’alçava i apareixia un grup de cenobites enmig del desert, el seu lloc triat per fer penitència, retir i meditació. Era l’estrena de Thaïs, una de les òperes menys conegudes de Massenet, el qual tornava a l’escena després dels èxits de Manon, el més popular entre els seus treballs. El llibret de Thaïs, escrit pel molt experimentat Louis Gallet, es basava en la novel·la homònima d’Anatole France –publicada encara no feia tres anys–, en què s’explica la història de la popular corte- sana d’Alexandria, posteriorment santificada. Hi havia diferències notables entre les dues versions: la sàtira anticlerical del text originari esdevenia en Massenet el desig i les seves derives. LAS DERIVAS DE DESEO EN LA THAÏS DE MASSENET Estrella de Diego Escritora y catedrática de Arte Contemporáneo

El 16 de marzo de 1894 el telón de la Opéra de París se levantaba y aparecía un grupo de cenobitas en medio del desierto, lugar elegido para su peni- tencia, retiro y meditación. Era el estreno de Thaïs, una de las óperas menos conocidas de Massenet, quien regresaba a escena tras los éxitos de Manon, el más popular de sus trabajos. El libreto de Thaïs, escrito por el muy experi- mentado Louis Gallet, se basaba en la novela del mismo nombre de Anatole France –publicada apenas tres años antes–, donde se cuenta la historia de la popular cortesana de Alejandría, posteriormente santificada. Había diferen- cias notables entre las dos versiones: la sátira anticlerical del texto originario se convertía con Massenet en el deseo y sus derivas. 38 pag.

Allà, damunt de l’escenari, només començar el primer acte, el monjo Athanaël, acabat d’arribar d’Alexandria, explicava als aplegats la terrible decadència i el pecat que envaïen la ciutat, a causa en bona part d’una cortesana i actriu la sensualitat insana de la qual era capaç d’obnubilar fins i tot les ments dels més virtuosos. Es tractava d’una dona pèrfida que amb les seves danses i maniobres arrabassava les voluntats i acumulava riqueses i no solament amants. Ell mateix, abans d’optar pel retir –confesava–, havia estat víctima de la seva voluptuositat, embruixat per la bella dama sense misericòrdia. Thaïs era un terrible greuge per al Senyor, vet aquí la urgència necessària a redimir-la.

Però rondar al voltant de la temptació resulta perillós i així ho fa notar el vell Palémon: és millor restar al marge del que és fútil, tan allunyat del camí de renúncia. De poc hi serveixen les reflexions: després de somniar amb Thaïs, Athanaël decideix tornar a Alexandria per tirar endavant la seva missió. Malgrat tot, el somni –tema recurrent a l’òpera– no és un senyal diví per dur a terme la redempció com Athanaël necessita creure, sinó la simple manifes- tació del seu desig sensual envers Thaïs, que no acaba d’entrar en escena –recurs narratiu eficacíssim a l’òpera de Massenet. I se n’espera l’entrada com qui aspira a caure en l’embruix, en la temptació.

Aquella nit de l’estrena a l’Opéra de París, els assistents aguantaven l’alè des del pati de butaques, tot esperant també l’aparició de Sibyl Sanderson, la seductora soprano nord-americana, protagonista de Manon, considerada per Les derives del desig en la Thaïs de Massenet / Las derivas de deseo en la Thaïs de Massenet 39

Allí, sobre el escenario, nada más comenzar el acto primero, el monje Atha- naël, recién llegado de Alejandría, narraba a los congregados la terrible decadencia y pecado que invadían la ciudad, debido en buena medida a una cortesana y actriz cuya sensualidad malsana era capaz de ofuscar incluso las mentes de los virtuosos. Se trataba de una mujer pérfida que con sus danzas y sus maniobras arrebataba las voluntades y acumulaba riquezas y no solo amantes. Él mismo, antes de optar por el retiro –confesaba–, había sido presa de su voluptuosidad, hechizado por la bella dama sin misericordia. Thaïs era un terrible agravio para el Señor, de ahí la urgencia en redimirla.

No obstante, merodear alrededor de la tentación es peligroso y así lo advierte el anciano Palémon: mejor mantenerse al margen de lo fútil, tan alejado del camino de renuncia. De poco sirven las reflexiones: después de soñar con Thaïs, Athanaël decide regresar a Alejandría para llevar a cabo su misión. Pese a todo, el sueño –tema recurrente en la ópera– no es una señal divina para llevar a cabo la redención como Athanaël necesita creer, sino la mera manifestación de su deseo sensual hacia Thaïs, quien no acaba de entrar en escena –recurso narrativo eficacísimo en la ópera de Massenet. Y se espera su entrada, como quien aspira a caer en el embrujo, en la tentación.

Aquella noche del estreno en la Opéra de París, los asistentes contenían la respiración desde el patio de butacas, a la espera también de la salida de Sibyl Sanderson, la seductora soprano estadounidense, protagonista de 40 pag.

molts l’amant de Massenet i per a la qual havia Manon, considerada por muchos la amante compost Thaïs, el paper de soprano de la qual de Massenet y para la cual había compuesto reclama un registre de veu ampli i dúctil. Thaïs, cuyo papel de soprano requiere un registro de voz amplio y dúctil. Sanderson, a la seva manera una bellesa mundana –dotada d’una veu prodigiosa, si es Sanderson, a su modo una belleza mundana jutja pels testimonis de l’època–, vivia afala- –dotada de una voz prodigiosa, a juzgar por gada per escriptors, artistes, parisencs influ- los testimonios de la época–, vivía agasajada ents... que l’omplien de regals i atencions, de por escritores, artistas, parisinos influyentes... manera que, aquella nit almenys, tenia una que la llenaban de regalos y de atenciones, mica de Thaïs per als esguards curiosos. O de modo que, aquella noche al menos, tenía el que és el mateix, molt de temptació, leit- algo de Thaïs para las miradas curiosas. O, motiv de l’òpera de Massenet, en què es lo que es lo mismo, mucho de tentación, leit- desenvolupa una increïble posada en escena motiv de la ópera de Massenet, donde se de l’estereotip femení més estès al fin de despliega una increíble puesta en escena del siècle europeu: la femme fatal que ofusca els estereotipo femenino más extendido en el fin sentits; la belle dame sans merci que acumula de siècle europeo: la femme fatal que ofusca víctimes; la temptadora que desperta el desig los sentidos; la belle dame sans merci que tant als castos com als pecadors. acumula víctimas; la tentadora que despierta el deseo por igual en castos y pecadores. Aquesta femme fatal que encarna Thaïs es remunta a l’època romàntica, sobretot a Gautier, Esa femme fatal que encarna Thaïs se que estableix l’etern debat entre dos pols remonta a la época romántica, sobre todo oposats: l’ideal femení del Nord, la rossa etèria a Gautier, quien establece el eterno debate –la femme frêle–, i el del Sud encès, la morena entre dos opuestos: el ideal femenino del apassionada, la dona sexualment agressiva Norte, la rubia etérea –la femme frêle– , y el Les derives del desig en la Thaïs de Massenet / Las derivas de deseo en la Thaïs de Massenet 41

Jules Massenet consolidà la pervivència de l’òpera francesa entre finals del segle XIX i principis del XX Jules Massenet consolidó la pervivencia de la ópera francesa entre finales del siglo XIX y principios del XX 42 pag.

que devora quan estima –amb mots de Nietzsche. Aquesta darrera viu la fi de segle –i fins als primers anys del XX– com una certa forma abismal de desig que abrusa la mirada des de quadres, novel·les, fotografies, obres de teatre... És la temptació insondable i d’arrels devastadores que, com la Lulú d’Alban Berg, va escampant cadàvers per on passa sense ni tan sols girar la vista.

Aquestes dones d’atractiu fosc omplen els quadres de Moreau, Edvard Munch o Fernand Khnopff i, com a poderoses i fetilleres, apel·len a la doble aspiració del desig: sucumbir i dominar. Són, doncs, una pulsió que va més enllà de les fantasies orientalistes –de vegades atribuïdes a la Thaïs de Massenet– del pintor francès Gêrome o de la Salambó de Flaubert i representen la dualitat de les heroïnes perverses rescatades per la fi de segle –des de la mateixa Thaïs a la Salomé de Wilde i Beardsly, del mateix Massenet o de Richard Strauss. Sobreviuran en el cinema del segle XX amb la Thaïs de Perfido incanto del futurista Bragaglia o la Salomé de Charles Bryant, protagonitzada el 1925 per la notòria Al·la Nazimova–, per bé que potser el 1925 la femme fatal ja havia esdevingut un ésser de carn i ossos. En tot cas, són dones unides per un destí tràgic en què Eros es troba irremeiablement amb Tànatos –tal com s’esdevé a l’òpera de Massenet–, perverses que potser simbolitzen també un cert embruix i una exorcització fi de segle davant les primeres dones modernes que tractaven de viure la vida a la seva manera. Les derives del desig en la Thaïs de Massenet / Las derivas de deseo en la Thaïs de Massenet 43

fogoso del Sur, la morena apasionada, la mujer sexualmente agresiva que devora cuando ama –en palabras de Nietzsche. Esta última habita el fin de siglo –y hasta los primeros años del XX– como cierta forma abismal de deseo que abrasa la mirada desde lienzos, novelas, fotografías, obras teatrales... Es la tentación insondable y de raíces devastadoras que, como la Lulú de Alban Berg, va sembrando cadáveres a su paso sin volver siquiera los ojos.

Estas mujeres de atractivo oscuro pueblan los cuadros de Moreau, Edvard Munch o Fernand Khnopff y, en tanto que poderosas y hechiceras, apelan a la doble aspiración del deseo: sucumbir y dominar. Son, pues, una pulsión que va más allá de las fantasías orientalistas –a veces achacadas a la Thaïs de Massenet– del pintor francés Gêrome o de la Salambó de Flaubert y repre- sentan la dualidad de las heroínas perversas rescatadas por el fin de siglo –desde la propia Thaïs a la Salomé de Wilde y Beardsly, del propio Massenet o de Richard Strauss. Sobrevivirán en el cine del siglo XX en la Thaïs de Perfido incanto del futurista Bragaglia o la Salomé de Charles Bryant, protagonizada en 1925 por la notoria Alla Nazimova–, aunque quizás en 1925 lafemme fatal se había convertido ya en un ser de carne y hueso. E n todo caso, son mujeres unidas por un destino trágico donde Eros se encuentra irremed iablemente con Tánatos –ocurre en la ópera Massenet–, perversas que quizás simbolicen también cierto hechizo y exorcización fin de siglo ante las primer as mujeres modernas que trataban de vivir la vida a su modo. 44 pag.

Dones d’Alger d’Eugène Delacroix (1834) Mujeres de Argel de Eugène Delacroix (1834)

La dona fatal és, doncs, una part fonamental mateix. L’estratègia per teixir l’engany darrere d’aquestes paradoxes finiseculars desvelades el qual Athanël s’atrinxera és molt eficaç. El de manera magistral a les escenografies seu desig inconscient es manifesta per mitjà d’aquesta òpera. Potencien un tensió narra- del somni: primer en forma d’exigència divina tiva sempre audaç que contraposa el desert per a la salvació de Thaïs i més endavant com a la ciutat, la despossessió dels monjos a les a somni eròtic que li fa admetre la seva passió riqueses de Thaïs. Això mateix passa amb la carnal i córrer a buscar Thaïs al convent a música: tons greus per a les escenes de retir; les parets austeres del qual la cortesana ha dolça dissort en les reflexions de Thaïs; músi- esdevingut santa. ques gairebé estridents a la ciutat, alegres com les del deliciós duet de les cortesanes Després del seu primer somni, Atha- a casa del ric Nicias, amant de Thaïs... Virtut/ naël emprèn el camí cap a Alexandria per pecat, renúncia/excés, pobresa/riquesa, convèncer Thaïs de l’error de la seva exis- ànima/cos... van preparant el final tràgic de tència i li promet la vida eterna. La bella la contradicció que esquitxa el desig, camu- temptadora, aterrida enfrontant-se al temps flat a cada passa, transvestit. Si el que és que passa inexorable i la manera com li arra- rellevant és el que no s’arriba a verbalitzar i si bassarà la bellesa, sent que és a punt de no hi ha relat sense pèrdua, l’acció dramàtica sucumbir a les promeses del monjo. I és aquí de Thaïs comença precisament a partir d’una que es desplega una de les parts més sugge- pèrdua –la de l’amor sensual envers la corte- ridores i boniques de l’òpera. Si les decisions sana que empeny Athanaël a començar la d’Athanaël són fruit d’un somni, Thaïs decideix narració– i es va desenvolupant al voltant del canviar de vida després d’una reflexió sobre que no es pot confessar i encara menys a un la caducitat de les coses terrenals. El que Les derives del desig en la Thaïs de Massenet / Las derivas de deseo en la Thaïs de Massenet 45

La mujer fatal es, así, parte fundamental de lo que no se puede confesar y menos a uno esas paradojas finiseculares desveladas de mismo. La estrategia para tejer el engaño tras manera magistral en las escenografías de el cual Athanaël se parapeta es muy eficaz. esta ópera. En ellas se potencia una tensión Su deseo inconsciente se manifiesta a través narrativa siempre audaz que contrapone el del sueño: primero en forma de exigencia desierto a la ciudad, la desposesión de los divina para la salvación de Thaïs y más tarde monjes a las riquezas de Thaïs. Lo mismo como sueño erótico que le hace admitir su ocurre con la propia música: tonos graves pasión carnal y correr a buscar a Thaïs al en las escenas del retiro; dulce zozobra en convento entra cuyas paredes austeras la las reflexiones de Thaïs; músicas casi estri- cortesana se ha convertido en santa. dentes en la ciudad, alegres como las del delicioso dúo de las cortesanas en casa del Después del primer sueño, Athanaël rico Nicias, amante de Thaïs... Virtud/pecado, emprende, pues, el camino hacia Alejandría renuncia/exceso, pobreza/riqueza, alma/ para convencer a Thaïs de lo equivocado de cuerpo... van preparando el final trágico de su existencia y le promete la vida eterna. La la contradicción que salpica al deseo, a cada hermosa tentadora, aterrada frente al tiempo paso camuflado, travestido. Si lo relevante es que pasa inexorable y el modo en el cual le aquello que no se llega a verbalizar y si no arrebatará la belleza, siente que está a punto hay relato sin pérdida, la acción dramática de de sucumbir a las promesas del monje. Y es Thaïs comienza precisamente a partir de una aquí donde se despliega una de las partes pérdida –la del amor sensual hacia la corte- más sugestivas y bellas de la ópera. Si las sana que impele a Athanaël a comenzar la decisiones de Athanaël son fruto de un sueño, narración– y se va desarrollando alrededor de Thaïs decide cambiar de vida después de una 46 pag.

EL QUE RESULTA EL PASSATGE MÉS ESCOLTAT DE L’ÒPERA, EL CONEGUT SOLO DE VIOLÍ ANOMENAT «MEDITACIÓ» SIMBOLITZA L’ABANS I EL DESPRÉS EN LA VIDA DE THAÏS

resulta el passatge més escoltat de l’òpera, el conegut solo de violí anomenat «Meditació» entre les escenes primera i segona del segon acte, simbolitza l’abans i el després en la vida de Thaïs. La corte- sana cedeix a les promeses d’eternitat d’Athanaël, el qual l’esperona a cremar casa seva, i fuig amb ell cap a un convent, però no sense travessar primer el desert –una altra vegada l’escenografia perfecta per a aquest nou desposseïment. Per un moment defalleix o, el que és el mateix seguint les metàfores que es plantegen al llarg de l’òpera, dubta sobre una decisió tan dràstica.

En veure que es tanca la porta del convent, Athanaël és conscient del comiat: el no sucumbir a la temptació l’ha apartat d’allò que més desitjava. Tractarà de buscar la bella Thaïs després del seu segon somni, l’esmentat somni eròtic en el qual Thaïs tornarà a reclamar la seva ànima i no solament el seu cos, però hi arribarà tard. Com anunciava el somni, la dona, al seu llit de mort, ha espirat el darrer alè convertida en santa i, paradoxes del desig i les seves derives, només ella se salva en aquesta història. Abandona aquest món sense arribar a saber de quina manera tan ferotge ha fluixejat la fe del seu mentor, que ha decidit deixar-se dur per les temptacions. Potser, com va dir l’escriptor belga Louis Scutenaire, «L’eternitat és una impressió». O, almenys, una altra forma de desig. Les derives del desig en la Thaïs de Massenet / Las derivas de deseo en la Thaïs de Massenet 47

EL QUE RESULTA SER EL PASAJE MÁS ESCUCHADO DE LA ÓPERA, EL CONOCIDO SOLO DE VIOLÍN LLAMADO «MEDITACIÓN» SIMBOLIZA EL ANTES Y EL DESPUÉS EN LA VIDA DE THAÏS

reflexión sobre la caducidad de las cosas terrenales. El que resulta ser el pasaje más escuchado de la ópera, el conocido solo de violín llamado «Meditación» entre las escenas primera y segunda del acto segundo, simboliza el antes y el después en la vida de Thaïs. La corte- sana cede a las promesas de eternidad de Athanaël, quien le incita a quemar su casa, y huye con él hacia un convento, no sin antes atravesar el desierto –otra vez la escenografía perfecta para este nuevo desposeimiento. Por un momento desfallece o, lo que es igual siguiendo las metáforas que se plantean a lo largo de la ópera, duda sobre tan drástica decisión.

Al ver cerrarse la puerta del convento, Athanaël es consciente de la despedida: el no sucumbir a la tentación le ha apartado de lo que más deseaba. Tratará de buscar a la bella Thaïs después de su segundo sueño, el mencionado sueño erótico en el cual Thaïs volverá a reclamar su alma y no solo su cuerpo, pero llegará tarde. Como anunciaba el sueño, la mujer, en su lecho de muerte, ha exhalado el último aliento convertida en santa y, paradojas del deseo y sus derivas, solo ella se salva en la historia. Abandona este mundo sin llegar a saber de qué manera tan feroz ha flaqueado la fe de su mentor, quien ha decidido dejarse levarl por las tentaciones. Tal vez, como dijera el escritor belga Louis Scutenaire, «La eternidad es una impresión». O, al menos, otra forma de deseo. 48 pag.

Una ballarina oriental (1895), Arxiu Keystone Una bailarina oriental (1895), Archivo Keystone Cita 49

«El caràcter dominant en tot aquest drama és la tendresa. Una tendresa una mica sensual que pivota tant per damunt dels alès de fe austera com en l’atmosfera flonja i tèbia d’Alexandria» «El carácter dominante en todo este drama es la ternura. Una ternura un poco sensual que pivota tanto por encima de los alientos de fe austera como en la atmósfera esponjosa y tibia de Alejandría » Louis Schneider Massenet. París, 1926 50 pag.

Plácido Domingo com a Simon Boccanegra la temporada 2015/16 Plácido Domingo como Simon Boccanegra en la temporada 2015/16 51

THAÏS ENTRA EN ESCENA

Marcel Cervelló Crític musical

Thaïs, l’òpera que Henri Heugel i el llibretista Louis Gallet van proposar a Jules Massenet basant-se en Paphnuce d’Anatole France, s’havia d’estrenar a l’Opéra Comique, en què la soprano nord-americana Sibyl Sanderson era l’estrella principal després de l’estrena d’ i d’haver assolit el 1893 les dues-centes representacions de Manon. Massenet havia compost l’obra pensant en la Sanderson –també ho havia fet amb Le Mage, per bé que s’estrenà sense ella a l’Opéra– i també havia triat per al paper d’Athanaël el baríton nord-americà Eugene Oudin.

THAÏS ENTRA EN ESCENA

Marcel Cervelló Crítico musical

Thaïs, la ópera que Henri Heugel y el libretista Louis Gallet propusieron a Jules Massenet basándose en Paphnuce de Anatole France, tenía que estrenarse en la Opéra Comique, en la que la soprano norteame- ricana Sibyl Sanderson era la estrella principal después del estreno de Esclarmonde y de haber completado en 1893 las doscientas represen- taciones de Manon. Massenet había compuesto la obra pensando en la Sanderson –también lo había hecho con Le Mage, que sin embargo se estrenaría sin ella en la Opéra– y había también elegido para el papel de Athanaël al barítono norteamericano Eugene Oudin. 52 pag.

L’estrena de l’obra era prevista per a la temporada 1893/94, però les coses es van tòrcer. Aprofitant un moment de crisi en les relacions entre la Sanderson i Léon Carvalho, alhora director del teatre, els rectors del Garnier, Bertrand i Gailhard, van aconseguir els serveis de la que havia de ser la protagonista de la nova òpera i que desitjava ampliar els seus horitzons en un teatre de més projecció. Com es podia esperar, l’obra va anar darrere la intèrpret. Massenet va utilitzar un estratagema per aconseguir-ho, en oferir a Carvalho de mantenir el seu compromís a canvi que ell cedís els drets de representació d’Esclarmonde a l’Opéra. L’empresari va rebutjar la proposta i el poème mélique de Gallet amb música de Jules Massenet havia de trobar final- ment la seva seu al Palais Garnier.

El canvi d’escenari va obligar Massenet a introduir un ballet en el decurs de l’obra, condició indispensable per ser estrenada a l’Opéra, i s’hi va dedicar durant l’estiu. Oudin ja no estava disponible –de fet, va morir l’any següent– i Pierre Gailhard es va garantir la participació

El estreno de la obra estaba previsto para la temporada 1893/94, pero las cosas se torcieron. Aprovechando un momento de crisis en las relaciones entre la Sanderson y Léon Carvalho, a la sazón director del teatro, los rectores del Garnier, Bertrand y Gailhard, se hicieron con los servicios de la que iba a ser la protagonista de la nueva ópera y que ansiaba ampliar sus horizontes en un teatro de mayor proyección. Como era de esperar, la obra siguió a la intérprete. Massenet utilizó una estratagema para conseguirlo, ofreciendo a Carvalho mantener su compromiso a cambio de que aquel cediera los derechos de represen- tación de Esclarmonde a la Opéra. El empresario rechazó la propuesta y el poème mélique de Gallet con música de Jules Massenet encon- traría al fin su sede en el Palais Garnier.

El cambio de escenario obligaría a Massenet a introducir un ballet en el transcurso de la obra, condición indispensable para su estreno en la Opéra, y a ello se dedicó durante el verano. Oudin ya no estaba dispo- nible –de hecho, murió al año siguiente– y Pierre Gailhard se aseguró Thaïs entra en escena 53

Plácido Domingo a Manon Lescaut la temporada 1971/72 Plácido Domingo en Manon Lescaut en la temporada 1971/72 54 pag.

L’ÈXIT DE L’OBRA HA ANAT ACOMPANYADA DE L’ACTUACIÓ DE PROTAGONISTES AMB PROU DE TALENT PER REVELAR-NE ELS SECRETS, COM VAN SER AL SEU DIA MARY GARDEN O GERALDINE FARRAR O BEVERLY SILLS I RENÉE FLEMING EN TEMPS MÉS RECENTS

del baríton Jean-François Delmas, un dels suis fatiguée a mourir», frase que els espec - millors cantants francesos en la seva corda tadors no van deixar d’associar a les proeses juntament amb Jean Lassalle i que ja havia amatòries de la cortesana i que Massenet, de pres part en l’estrena de Le Mage. Per al tornada a París, es va veure obligat a substituir paper de Nicias va ser seleccionat el tenor per la que des d’aleshores apareix a la parti - Albert Alvarez, nascut a Bordeus el 1861 i tura («Ah! Je suis seule, seule enfin»). Però les que esdevingué el primer Tristan a l’Opéra de amenitats ja havien començat abans i Cléo París el 1904. de Mérode, que en aquesta representació figurava entre les comédiennes, ha deixat a la Els assaigs van ser moguts i van posar a seva autobiografia una descripció ben gràfica prova la paciència de Massenet, que es va del moment que va permetre a un dels peri- excusar d’assistir a la solemne répétition odistes presents parlar de l’incident de la génerale del 13 de març de 1894 al·legant senyora Seinderson. Així ho recordava aquesta altres compromisos. Aquest assaig general, famosa ballarina: «Cap al final del primer amb tot, va representar un veritable esdeve - acte, pujava per unes graons que menaven a niment i la petició d’invitacions va ser especta - una columna grega, des de la qual havia de cular. Quan el director musical, Paul Taffanel, contemplar Athanaël mentre aquest marxava va enlairar la batuta per començar la histò - de l’escenari. Com a efecte final enlairava un rica vetllada eren les vuit del vespre. Aquella braç que lluïa dos braçalets d’or per envoltar la vegada donà tota mena de motius per a tota columna, i un dels tirants que li subjectaven el mena de comentaris a la premsa parisenca, cosset es va trencar, amb la qual cosa aquest present tota mitjançant els seus represen - va lliscar fins a la cintura. Espantades, les tants més qualificats. comédiennes van mirar de cridar l’atenció de la diva amb els seus alertadors “Mademoiselle!”, Els incidents a l’escenari ja van provocar les però ella va restar immòbil, amb el gest d’una riallades del públic més d’una vegada, i la deessa i amb un somriure als llavis. Proba- gresca va ser general quan Thaïs, en fer la blement –afegeix amb sarcasme la testimoni– seva entrada al segon acte, cantava «Ah! Je estava gaudint del moment». Thaïs entra en escena 55

EL ÉXITO DE LA OBRA HA IDO APAREJADO A LA ACTUACIÓN DE PROTAGONISTAS CON EL TALENTO SUFICIENTE PARA REVELAR SUS SECRETOS, COMO LO FUERON EN SU DÍA MARY GARDEN O GERALDINE FARRAR O BEVERLY SILLS Y RENÉE FLEMING EN TIEMPOS MÁS RECIENTES

el concurso del barítono Jean-François suis fatiguée a mourir», frase que los espec- Delmas, uno de los mejores cantantes fran- tadores no dejaron de asociar a las proezas ceses en su cuerda junto a Jean Lassalle y amatorias de la cortesana y que Massenet, que ya había participado en el estreno de Le a su regreso a París, se vio obligado a susti- Mage. Para el papel de Nicias fue elegido el tuir por la que desde entonces figura en la tenor Albert Alvarez, nacido en Burdeos en partitura («Ah! Je suis seule, seule enfin»). 1861 y que sería el primer Tristan en la Opéra Pero las amenidades habían empezado ya de París en 1904. antes y Cléo de Mérode, que en esta repre- sentación figuraba entre las comédiennes, Los ensayos fueron tempestuosos y pusieron ha dejado en su autobiografía una gráfica a prueba la paciencia de Massenet, que descripción del momento que permitiría a excusó su presencia en la solemne répétition uno de los periodistas presentes hablar del génerale del 13 de marzo de 1894 alegando incidente de la señora Seinderson. Lo recor- otros compromisos. Este ensayo general, no daba así la famosa bailarina: «Hacia finales del obstante, representó un verdadero aconte- primer acto, ascendía por unos escalones que cimiento y la demanda de invitaciones fue conducían a una columna griega, desde la que espectacular. Cuando el director musical, contemplaría a Athanaël mientras este aban- Paul Taffanel, levantó la batuta para dar inicio donaba la escena. Como efecto final levan- a la histórica velada eran las ocho de la tarde. taba un brazo que lucía dos brazaletes de oro Aquella ocasión iba a dar motivo para todo para rodear la columna, y uno de los tirantes tipo de comentarios en la prensa parisina, que sujetaban el corpiño se rompió, con lo que presente en pleno a través de sus más califi- este se deslizó hasta la cintura. Alarmadas, las cados representantes. comédiennes trataban de llamar la atención de la diva con sus acuciantes “Mademoi- Los incidentes en la escena provocaron ya las selle!”, pero ella permaneció impávida, con el risas del público en más de una ocasión, y el gesto de una diosa y una sonrisa en los labios. jolgorio fue general cuando Thaïs, al hacer su Probablemente –añade la sarcástica testigo– entrada en el segundo acto, cantaba «Ah! Je estaba disfrutando del momento». 56 pag.

Arran dels comentaris desplaents dels gestors del teatre després de l’assaig, Massenet es va plantejar de fer-hi alguns canvis, tot i que el temps constrenyia, perquè l’estrena era prevista tres dies després. A més de substituir la frase que ja s’ha esmentat, va escurçar el ballet del tercer acte, que s’havia fet interminable malgrat l’èxit que hi havia obtingut Rosita Mauri, i va modificar-ne algunes escenes amb canvis menors. Aquests canvis van comportar una millora que va quedar palesa la nit de l’estrena, en què tot va funcionar millor. En qualsevol cas, la protagonista principal va recollir un èxit clamorós, bo i desmen- tint els qui havien dubtat del resultat del seu debut al gran escenari del Palais Garnier. Quant al ballet, que duia per títol La Tentation i figurava al tercer acte, no va acabar mai de convèncer Massenet,que el va fer treure després d’unes quantes funcions i el va substituir per un divertissement del repertori del teatre.

En la nova versió preparada per l’autor per a la reposició de l’obra el 13 d’abril de 1898 va compondre un nou ballet, aquesta vegada per al segon acte de l’òpera, amb la incorporació d’un personatge nou, La Charmeuse, que intercala els seus cants amb els de Crobyle y Myrthale i a la qual s’obliga a arribar al Re natural, nota que també es demanava a la protagonista en la seva ària principal, malgrat que en aquest cas donant opció a un opcional i més assequible Si. Per a aquesta segona versió, Massenet va escriure una escena nova, la coneguda com la «de l’Oasi», en què els personatges adquireixen una Thaïs entra en escena 57

Ante los comentarios displicentes de los gestores del teatro después del ensayo, Massenet se planteó realizar algunos cambios, aunque el tiempo apremiaba, ya que el estreno estaba previsto para tres días después. Además de sustituir la frase a la que ya se ha hecho refe- rencia, acortó el ballet del tercer acto, que se había hecho interminable pese al éxito que en él había obtenido Rosita Mauri, y modificó algunas escenas con cambios menores. Tales cambios significarían una mejora que se hizo evidente en la noche del estreno, donde todo funcionó mejor. En cualquier caso, la principal protagonista obtuvo un éxito de clamor, desmintiendo a quienes habían dudado del resultado de su debut en el vasto escenario del Palais Garnier. En cuanto al ballet, que llevaba el título de La Tentation y figuraba en el tercer acto, no acabó de convencer nunca a Massenet, que lo hizo retirar después de algunas funciones, sustituyéndolo un divertissement del repertorio del teatro.

En la nueva versión preparada por el autor para la reposición de la obra el 13 de abril de 1898 compuso un nuevo ballet, esta vez para el segundo acto de la ópera, con la incorporación de un personaje nuevo, La Charmeuse, que intercala sus cantos con los de Crobyle y Myrthale y a la que se obliga a llegar hasta el Re natural, nota que también se pedía a la protagonista en su aria principal, aunque en este caso dando opción a un opcional y más asequible Si. Para esta segunda versión, Massenet escribió una escena nueva, la conocida como «del Oasis», donde los personajes adquieren una mayor dimensión humana. 58 pag.

Thaïs sota la direcció escènica de Léon Chéry durant el mes de desembre de 1957. Thaïs bajo la dirección escénica de Léon Chéry durante el mes de diciembre de 1957. Thaïs entra en escena 59

més profunda dimensió humana. Aquesta versió és la que es representa actualment, tot i que alguna vegada (Rouen, 1999) se n’ha proposat la primigènia, amb resultats poc convincents.

L’èxit de l’obra ha anat acompanyada de l’ac- tuació de protagonistes amb prou de talent per revelar-ne els secrets, com van ser al seu dia Mary Garden o Geraldine Farrar o Beverly Sills i Renée Fleming en temps més recents, però també en el paper d’Athanaël han pogut lluir-s’hi baixos com Marcel Journet, que la va cantar al Colón de Buenos Aires el 1918 amb Ninon Vallin, o barítons com Pasquale Amato en l’estrena novaiorquesa. Per tancar el cens, ara compareix al Liceu un tenor actualment consagrat a la incorporació de rols de baríton: el ja inabastable Plácido Domingo.

Esta versión es la que se representa en la actualidad, aunque alguna vez (Rouen, 1999) se ha propuesto la primigenia, con resultados poco convincentes.

El éxito de la obra ha ido aparejado a la actua- ción de protagonistas con el talento suficiente para revelar sus secretos, como lo fueron en su día Mary Garden o Geraldine Farrar o Beverly Sills y Renée Fleming en tiempos más recientes, pero también en el papel de Atha- naël han podido lucirse bajos como Marcel Journet, que la cantó en el Colón de Buenos Aires en 1918 con Ninon Vallin, o barítonos como Pasquale Amato en su estreno neoyor- quino. Para cerrar el censo, comparece ahora en el Liceu un tenor ahora consagrado a la incorporación de roles baritonales: el ya inabarcable Plácido Domingo. 60 pag.

Micheline Sanders com a Thaïs al Théâtre Royal de La Monnaie de Brusel·les Micheline Sanders como Thaïs en el Théâtre Royal de La Monnaie de Bruselas Cita 61

«L’òpera és un assumpte de dones. No pas una versió feminista; tampoc un alliberament. Al contrari: elles pateixen, criden, moren... a això també se li diu cantar.» «La ópera es un asunto de mujeres. No una versión feminista; tampoco una liberación. Al contrario: ellas sufren, gritan, mueren ... a esto también se le llama cantar.»

Catherine Clément L’opéra ou la défaite des femmes. París: Bernard Grasset, 1979 62 pag.

La soprano francesa Geneviève Vix ha representat Thaïs en cinc ocasions al Gran Teatre del Liceu La soprano francesa Geneviève Vix ha representado a Thaïs en cinco ocasiones en el Gran Teatre del Liceu 63

THAÏS AL LICEU Jaume Tribó Mestre apuntador

Estrena absoluta: 16 de març de 1894 a l’Opéra de París Estrena a Barcelona i al Liceu: 22 de febrer de 1905 Última representació abans d’aquesta temporada: 8 de juliol de 2007 (en forma de concert) Nombre total de representacions: 34

La Thaïs de Massenet arriba al Liceu el 22 de febrer de l’any 1905. Ben pocs dels espectadors en podien tenir notícia, ni de l’òpera ni del personatge històric que l’autor del llibret, Louis Gallet, titllà de «comédi- enne et courtisane». El llibret prové de la novel·la d’Anatole France on santa Thaïs –com a santa va acabar els seus dies– tenia la qualificació deliciosa de «pécheresse repentie». A l’òpera, el protagonista masculí

THAÏS EN EL LICEU Jaume Tribó Maestro apuntador

Estreno absoluto: 16 de marzo de 1894 en la Opéra de París Estreno en Barcelona y en el Liceu: 22 de febrero de 1905 Última representación antes de esta temporada: 8 de julio de 2007 (en forma de concierto) Número total de representaciones: 34

La Thaïs de Massenet llega al Liceu el 22 de febrero del año 1905. Muy pocos de los espectadores podían ser conocedores, ni de la ópera ni del personaje histórico que el autor del libreto, Louis Gallet, tildó de «comédienne et courtisane». El libreto procede de la novela de Anatole France donde Santa Thaïs –pues como santa acabó sus días– tenía la deliciosa calificación de «pécheresse repentie». En la ópera, el protago- nista masculino es el monje Athanaël. Fue preciso inventar este nombre 64 pag.

Apunts d’escena del maquinista Miguel Ibáñez per a la representació de Thaïs al Liceu (1922) Apuntes de escena del maquinista Miguel Ibáñez para la representación de Thaïs en el Liceu (1922)

és el monjo Athanaël. Va caldre inventar aquest nom perquè a la novel·la el monjo es deia Paphnuce. Llibretista i compositor no podien acceptar aquest nom. Temien la rima fàcil i perillosa amb prépuce.

La primera Thaïs liceista va ser la mítica Hariclea Darclée, que havia fet l’es- trena absoluta de Tosca el 1900. A la Darclée correspon el mèrit de salvar una obra que cavalca potser exclusivament massa sobre la protagonista. Pel que fa a la figura de Massenet, gairebé tota la crítica el salva. No pas la Revista Musical Catalana, que en el català prefabrià del 1905 manifesta: «Després d’haver condemnat en aquestas planas la “Tosca” d’en Puccini, heus-aquí ara la “Thaïs” d’en Massenet que’ns posa en conflicte. Considerarem menys dolenta la partitura del mestre francès que la del mestre italià?». No ens ha de sorprendre. Tosca, estrenada al Liceu el 1902 i representada gairebé totes les temporades fins al 1936 –òpera, per tant, predilectadel públic– havia rebut les crítiques més destructives. Thaïs era molt més ben acceptada.

Dotze anys va trigar a tornar al Liceu, però quan això es produí va significar la catalogació d’aquest títol entre els més estimats del públic de l’època, Thaïs al Liceu / Thaïs en el Liceu 65

porque en la novela el monje se llamaba Paphnuce. Libretista y compositor no podían aceptar tal nombre. Temían la fácil y peligrosa rima con prépuce.

La primera Thaïs liceísta fue la mítica Hariclea Darclée, que había protago- nizado el estreno absoluto de Tosca en 1900. A la Darclée corresponde el mérito de salvar una obra que cabalga quizás en demasía encima de la prota- gonista solamente. En cuanto a la figura de Massenet, casi toda la crítica lo salva. Aunque no es el caso de la Revista Musical Catalana, que en 1905, manifiesta: «Tras haber condenado en estas página la “Tosca” de uccini,P he aquí ahora la “Thaïs” de Massenet poniéndonos un conflicto. ¿Conside- raremos menos mala la partitura del maestro francés que la del maestro italiano?». No debe sorprendernos. Tosca, estrenada en el Liceu en 1902 y representada casi todas las temporadas hasta 1936 –ópera, p or tanto, predilecta del público– había recibido las críticas más destru ctivas. Thaïs era mucho mejor aceptada.

Doce años tardó a regresar al Liceu, pero cuando lo hizo significó la inclusión del título entre los más apreciados del público de la época, hasta el extremo 66 pag.

LA THAÏS DE MASSENET ARRIBA AL LICEU EL 22 DE FEBRER DE L’ANY 1905

fins a l’extrem de ser representada en set (en quatre edicions diferents!), Der fliegende temporades gairebé consecutives, cinc amb Holländer (L’holandès errant), el Hans Sachs Geneviève Vix. Aquest entusiasme té una protagonista de Die Meistersinger von Nürn- explicació amb noms i cognoms: la presència berg (Els mestres cantaires de Nuremberg), d’especialistes com Armand Crabbé, Yvonne Otello, La traviata, Il trovatore i Andrea Chénier. Gall o Mattia Battistini i, per damunt de tots, Geneviève Vix i Marcel Journet, considerats Arribem a la temporada de primavera del encara ara com els més grans intèrprets de 1920 amb la Thaïs potser més gloriosa que Thaïs i Athanaël de la història. La del 1917 recullen els annals del Liceu: dues úniques és la primera Thaïs que Geneviève Vix canta representacions, totes dues amb Marcel al Liceu. Durant els cinc anys consecutius el Journet. En el rol protagonista s’alternaven Liceu muntarà aquest títol com a peça de lluï- Geneviève Vix i Yvonne Gall, sopranos extra- ment de la diva, admirada i estimada, a la qual ordinàries, però que no ens permeten d’obviar s’ha fet un retret i no pas artístic: haver estat la presència de dos grans barítons. L’un és amant del Borbó de l’època, Alfons XIII. Això el mític Mattia Battistini el 1918; l’altre l’aus- explicaria les set temporades en les quals va tralià John Brownlee el 1930. Consignem cantar al Teatro Real de Madrid. que la representació de l’1 de maig de 1920, amb Yvonne Gall i Marcel Journet, era una La segona Thaïs de la Vix al Liceu coincideix funció de gala en honor del mariscal Josep amb l’actuació de l’ara del tot oblidat baríton Joffre, nascut a Ribesaltes, al Rosselló. El barceloní Josep Segura-Tallien, figura cabdal mariscal arriba després de l’acte segon i es del Liceu dels primers anys del segle XX i retira del Teatre abans d’acabar l’òpera. La que entre el 1903 i el 1922 va arribar a tradició de l’època eliminava el segon dels cantar obres de la importància de Rigoletto tres quadres de l’últim acte. Així doncs, tot i Thaïs al Liceu / Thaïs en el Liceu 67

LA THAÏS DE MASSENET LLEGA AL LICEU EL 22 DE FEBRERO DEL AÑO 1905

de ser representada en siete temporadas casi entre 1903 y 1922 llegó a cantar obras consecutivas, cinco con Geneviève Vix. Tal de la importancia de Rigoletto (¡en cuatro entusiasmo disfruta de una explicación con ediciones distintas!), Der fliegende Holländer nombres y apellidos: la presencia de especia- (El holandés errante), el Hans Sachs protago- listas como Armand Crabbé, Yvonne Gall o nista de Die Meistersinger von Nürnberg (Los Mattia Battistini y, por encima de todos ellos, maestros cantores de Núremberg), Otello, La Geneviève Vix y Marcel Journet, considerados traviata, Il trovatore y Andrea Chénier. aún hoy como los más grandes intérpretes de Thaïs y Athanaël de la historia. La del 1917 es Llegamos a la temporada de primavera de la primera Thaïs que Geneviève Vix canta en 1920 con la Thaïs quizás más gloriosa que el Liceu. A lo largo de cinco años consecu- guardan los anales del Liceu: dos únicas tivos el Liceu montará este título como pieza representaciones, ambas con Marcel Journet. de lucimiento de la diva, admirada y querida, En el rol protagonista se alternaban Geneviève a la cual se ha realizado un reproche y no Vix y Yvonne Gall, sopranos extraordinarias, precisamente artístico: haber sido amante del pero que no nos permiten obviar la presencia Borbón de la época, Alfonso XIII. Ello expli- de dos grandes barítonos. Uno es el mítico caría las siete temporadas en las que cantó Mattia Battistini en 1918; el otro el australiano en el Teatro Real de Madrid. John Brownlee en 1930. Señalemos que la representación del día 1 de mayo de 1920, La segunda Thaïs de la Vix en el Liceu coin- con Yvonne Gall y Marcel Journet, era una cide con la actuación del ahora completa- función de gala en honor del mariscal Josep mente olvidado barítono barcelonés Josep Joffre, nacido en Ribesaltes, en el Rosellón. Segura-Tallien, figura primordial del Liceu El mariscal llega después del acto segundo en los primeros años del siglo XX y que y se retira del Teatre antes de finalizar la obra. 68 pag.

l’anunci de funció en honor seu, Joffre va assistir només al comença- ment de l’acte tercer. La seva estada a Barcelona provocà importants desordres, tot i que havia vingut com a president dels Jocs Florals.

Durant quinze anys i gràcies a uns intèrprets excepcionals, el Liceu havia mantingut Thaïs sempre en repertori. Ara l’oblidaria durant gairebé trenta anys. El 1957 Michel Roux i Micheline Sanders van ser uns correctes Athanaël i Thaïs sense provocar grans entusiasmes. La batuta sí que n’era, d’il·lustre; era el mestre Gustave Cloëz. Més interessant va ser l’última Thaïs (1976) que el Liceu ha presentat fins ara de forma escenificada. Va servir com a debut local del magnífic Matteo Manuguerra, baríton de la vella escola. La soprano protago- nista era Michèle Le Bris, que ja a la primera representació dispensà una sorpresa que no havia assajat i que no provenia de la direcció d’escena de Gabriel Couret. A l’última frase de l’acte primer, «Ose venir, toi qui braves Vénus!», en un gest molt ràpid, es va treure la

La tradición de la época eliminaba el segundo de los tres cuadros del último acto. Por tanto, a pesar del anuncio de función en su honor, Joffre asistió solo al principio del tercer acto. Su estancia en Barcelona provocó importantes disturbios, aunque había acudido como presidente de los Juegos Florales.

A lo largo de quince años y gracias a unos intérpretes excepcionales, el Liceu había mantenido Thaïs siempre en repertorio. Ahora la olvidaría durante casi treinta años. En 1957 Michel Roux y Micheline Sanders fueron unos correctos Athanaël y Thaïs, sin provocar mayores entu- siasmos. La batuta sí que era ilustre; se trataba del maestro Gustave Cloëz. Más interesante fue la última Thaïs (1976) que el Liceu ha repre- sentado hasta el momento de forma escenificada. Sirvió como debut local del magnífico Matteo Manuguerra, barítono de la vieja escuela. La soprano protagonista era Michèle Le Bris, que ya en la primera represen- tación dispensó una sorpresa que no había ensayado y que no procedía Thaïs al Liceu / Thaïs en el Liceu 69

1 2 3

4 5

Al Liceu han cantat Thaïs grans veus com les d’Hariclea Darclée (1),Geneviève Vix (2), Marcel Journet (3), Yvonne Gall ( 4) i Mattia Battistini (5)

En el Liceu han cantado Thaïs grandes voces como las de Hariclea Darclée (1), Geneviève Vix (2), Marcel Journet (3), Yvonne Gall ( 4) y Mattia Battistini (5) 70 pag.

LA PRIMERA THAÏS LICEISTA VA SER LA MÍTICA HARICLEA DARCLÉE

part superior del vestit. Quedaven encara disset compassos de coda final orquestral. Recordem que en les tres representacions molts dels professors de l’orquestra, que en cap moment no van deixar de tocar, s’havien d’aixecar i posar-se de cara a l’escenari per no perdre’s l’in- esperat strip-tease que no desentonava gens de la situació teatral. Potser caldria afegir que Michèle Le Bris va estar amb els braços estirats ben enlaire, tant com podia, i que no va abaixar-los mentre era a la vista del públic...

L’última Thaïs liceista, any 2007, va consistir en dues audicions en forma de concert muntades al voltant de la diva Renée Fleming i del baríton Thomas Hampson, que no va venir i va ser substituït per Franck Ferrari, traspassat ara fa dos anys. Nicias i Palémon eren els esplèn- dids Josep Bros i Stefano Palatchi. Hi havia encara un altre «divo», el mestre Andrew Davis.

Consulteu la cronologia detallada a: https://goo.gl/fjzUaw Thaïs al Liceu / Thaïs en el Liceu 71

LA PRIMERA THAÏS LICEÍSTA FUE LA MÍTICA HARICLEA DARCLÉE

de la dirección de escena de Gabriel Couret. En la última frase del primer acto, «Ose venir, toi qui braves Vénus!», en un gesto muy rápido, se soltó la parte superior del vestido. Quedaban aún diecisiete compases de coda final orquestal. Recordamos que en las tres representacionesmuchos de los profesores de la orquesta, sin dejar de tocar en ningún momento, se levantaban y de cara al escenario no se perdían el inesperado strip-tease que no desentonaba en absoluto con la situación teatral. Quizás cabría añadir que Michèle Le Bris estuvo brazos en alto, tanto como podía, y que no los bajó mientras estaba a la vista del público...

La última Thaïs liceísta, año 2007, consistió en dos audiciones en forma de concierto organizadas en torno a la diva Renée Fleming y del barítono Thomas Hampson, que no vino y fue sustituido por Franck Ferrari, desaparecido hace dos años. Nicias y Palémon eran los espléndidos Josep Bros y Stefano Palatchi. Había aún otro «divo», el maestro Andrew Davis.

Consulte la cronología detallada en: https://goo.gl/W5xdTx 72 pag.

x x Cita 73

«[Literatsneocatòlics] han assaborit en la religió la fascinanció pel pecat, la grandiositat del sacrilegi i el seu sensualisme ha acariciat els dogmes que afegien a la voluntat la suprema voluntat de la perdició» «[Literatosneocatólicos] han saboreado en la religión la fascinación por el pecado, la grandiosidad del sacrilegio y su sensualismo ha acariciado los dogmas que añadían a la voluntad la suprema voluntad de la perdición» Anatole France (autor de Thaïs, 1890) 74 pag.

MASSENET MÚSICA

1842 Jules Massenet neix a La Terrasse Nabucco (G. Verdi). Linda di Chamounix (integrada després a Saint-Étienne, (G. Donizetti). Fundació de la New York França). És l’últim fill d’una família Philharmonic Orchestra (NYPO) benestant Nabucco (G. Verdi). Linda di Chamounix Jules Massenet nace en La Terrasse (G. Donizetti). Fundación de la New (integrada después en Saint-Étienne, York Philharmonic Orchestra (NYPO) Francia). Es el último hijo de una familia acomodada

1848 La seva mare comença a ensenyar- Il corsaro (G. Verdi). La val d’Andorre (J. li a tocar el piano, quan la família ja Halévy). Mor G. Donizetti viu a París i anys abans que entri al Il corsaro (G. Verdi). La val d’Andorre (J. conservatori de la ciutat. Ella treballarà Halévy). Muere G. Donizetti també com a professora de piano Su madre empieza a enseñarle a tocar el piano, cuando la familia ya vive en París y años antes de que entre en el conservatorio de la ciudad. Ella trabajará también como profesora de piano

1854 La família es trasllada a Chambéry, La nonne sanglante (C. Gounod). Mor el d’on ell fuig per tornar a París i al tenor G. B. Rubini seu conservatori, però l’intercepten i La nonne sanglante (C. Gounod). l’obliguen a tornar Muere el tenor G. B. Rubini La familia se traslada a Chambéry, de donde él se escapa para volver a París y a su conservatorio, pero le interceptan y le obligan a volver

1855 La família el deixa tornar al E. Arrieta estrena la seva sarsuela Conservatoire de : viu a casa de Marina. la seva germana Julie (casada amb el E. Arrieta estrena su zarzuela Marina. pintor P. P. - Cavaillé. Un dels seus fills serà músic: François Cavaillé-Massenet) La familia le deja volver al Conservatoire de Paris: vive en casa de su hermana Julie (casada con el pintor P. P. -Cavaillé. Uno de sus hijos será músico: François Cavaillé-Massenet) 75

ARTS I CIÈNCIA / HISTÒRIA / HISTORIA ARTES Y CIENCIA

Stendhal mor Gran Bretanya obté Hong Kong. Espartero bombardeja Barcelona per Stendhal muere sufocar una revolta

Gran Bretaña obtiene Hong Kong. Espartero bombardea Barcelona para sofocar una revuelta

A. Dumas fill publica La dame aux Revolucions liberals europees. Manifest camélias (base de La traviata, de G. der Kommunistischen Partei (K. Marx- F. Verdi). Mor el pensador català J. Balmes Engels). Tren Barcelona-Mataró A. Dumas hijo publica La dame aux Revoluciones liberales europeas. camélias (base de La traviata, de G. Manifest der Kommunistischen Partei Verdi). Muere el pensador catalán J. (K. Marx- F. Engels). Tren Barcelona- Balmes Mataró

Comencen a publicar-se Le Figaro i El Pius IX proclama el dogma de la Norte de Castilla Immaculada Concepció Empiezan a publicarse Le Figaro Pío IX proclama el dogma de la y El Norte de Castilla Inmaculada Concepción

Moren els escriptors C. Brontë i G. de Terratrèmol d’Ansei Edo (Japó): uns Nerval 7.000 morts. Desamortització de Madoz Mueren los escritores C. Brontë y G. de Terremoto de Ansei Edo (Japón): Nerval unos 7.000 muertos. Desamortización de Madoz 76 pag.

MASSENET MÚSICA

1859 Toca per algun cafè i és timbaler del Faust (C. Gounod). Un ballo in maschera Théâtre-Lyrique, on intervé durant (G. Verdi). França fixa un patró del l’estrena de Faust (Gounod). Guanya el diapasó que s’internacionalitzarà premi de piano del seu conservatori Faust (C. Gounod). Un ballo in maschera Toca en algún café y es timbalero del (G. Verdi). Francia fija un patrón del Théâtre-Lyrique, donde interviene en diapasón que se internacionalizará el estreno de Faust (Gounod). Gana el premio de piano de su conservatorio

1863 Mor el seu pare. La seva cantata David Les pêcheurs de perles (G. Bizet). Les Rizzio guanya el Prix de Rome (amb troyens (H. Berlioz). Neix P. Mascagni gran suport d’H. Berlioz, com li fa saber Les pêcheurs de perles (G. Bizet). Les el seu mestre A. Thomas). 1a obra troyens (H. Berlioz). Nace P. Mascagni simfònica: Ouverture en sol Muere su padre. Su cantata David Rizzio gana el Prix de Rome (con gran apoyo de H. Berlioz, como le hace saber su maestro A. Thomas). 1ª obra sinfónica: Ouverture en sol

1864 S’instal·la a Roma fins l’any 1865 amb La belle Hélène (J. Offenbach). Mor G. la beca del Prix de Rome. Viatja per Meyerbeer (G. Rossini compon Chant Itàlia, compon i coneix F. Liszt, que li funèbre com a homenatge). Neix R. recomana donar classes de piano a Strauss Louise-Constance de Gressy Ninon: Muere G. Meyerbeer (G. Rossini serà la seva dona compone Chant funèbre como Se instala en Roma hasta 1865 con la homenaje). Nace R. Strauss beca del Prix de Rome. Viaja por Italia, compone y conoce a F. Liszt, que le recomienda a Louise-Constance de Gressy Ninon para que le enseñe piano: será su mujer

1866 Reinstal·at a París compon la seva 1a Mignon (A. Thomas). Barbe-blue i La vie òpera, La Grand’Tante, per encàrrec de parisienne (J. Offenbach) l’Opéra-Comique amb intercessió d’A. Mignon (A. Thomas). Barbe-blue y Thomas. Es casa La vie parisienne (J. Offenbach) Reinstalado en París compone su 1ª ópera, La Grand’Tante, por encargo de la Opéra-Comique con intercesión de A. Thomas. Se casa

1867 Estrena la seva 1a òpera, La Roméo et Juliette (C. Gounod). Don Carlos Grand’Tante (còmica), a París (G. Verdi). The blue Danube waltz (J. Strauss). Estrena su primera ópera, La jolie fille de Perth (G. Bizet). Neixen E. La Grand’Tante (cómica), en París Granados i U. Giordano Roméo et Juliette (C. Gounod). Don Carlos (G. Verdi). The blue Danube waltz (J. Strauss). La jolie fille de Perth (G. Bizet). Nacen E. Granados y U. Giordano Cronologia / Cronología 77

ARTS I CIÈNCIA / HISTÒRIA / HISTORIA ARTES Y CIENCIA

The origin of species (C. Darwin). H. Dunant idea la Creu Roja durant la Restauració dels Jocs Florals, impuls de Batalla de Solferino de la unificació la Renaixença italiana The origin of species (C. Darwin). H. Dunant idea la Cruz Roja en la Restauración de los Jocs Florals, Batalla de Solferino de la unificación impulso de la Renaixença italiana

E. Manet pinta Le déjeuner sur l’herbe Londres inaugura el primer Metro i Olympia. É. Littré comença a publicar Londres inaugura el primer Metro a Hachette el seu Dictionnaire de la langue française (‘le Littré’) E. Manet pinta Le déjeuner sur l’herbe y Olympia. É. Littré empieza a publicar en Hachette su Dictionnaire de la langue française (‘le Littré’)

L. Pasteur prova que un ésser viu prové Maximilià d’Habsburg, emperador de d’un altre i que no hi ha generació Mèxic espontània Maximiliano de Habsburgo, emperador L. Pasteur prueba que un ser vivo de México procede de otro y que no hay generación espontánea

Crim i càstig (F. Dostoievski) Hegemonia alemanya de Prússia en Crimen y castigo (F. Dostoievski) vèncer Àustria, que perd la Batalla de Sadowa Hegemonía alemana de Prusia al vencer a Austria (Batalla de Sadowa)

C. Sholes inventa la màquina d’escriure 1r volum de Das Kapital (K.Marx) amb teclat Qwerty. A. Nobel inventa la 1º volumen de Das Kapital (K.Marx) dinamita C. Sholes inventa la máquina de escribir con teclado Qwerty. A. Nobel inventa la dinamita 78 pag.

MASSENET MÚSICA

1868 Neix la seva única filla, Juliette. En Die Meistersinger von Nürnberg (R. aquesta època dóna classes de piano a Wagner). Hamlet (A. Thomas). Mefistofele més de compondre (A. Boito, 1a versió). Mor G. Rossini Nace su única hija, Juliette. En esta Die Meistersinger von Nürnberg (R. época da clases de piano además de Wagner). Hamlet (A. Thomas). Mefistofele componer (A. Boito, 1ª versión). Muere G. Rossini

1870 G. Hartmann esdevé el seu editor Die Walküre (R. Wagner). Undina (P. en exclusiva (també serà un dels Txaikovski). Mor S. Mercadante seus llibretistes). Lluita en la Guerra Die Walküre (R. Wagner). Undina (P. Francoprussiana Txaikovski). Muere S. Mercadante G. Hartmann se convierte en su editor en exclusiva (también será uno de sus libretistas). Lucha en la Guerra Franco- prusiana

1872 Estrena l’òpera Don César de Bazan R. Wagner posa la 1a pedra del (còmica), a París Festspielhaus, el seu teatre de Bayreuth Estrena la ópera Don César de Bazan (Baviera). G. Bizet comença Carmen. (cómica), en París Neix J. Malats R. Wagner coloca la 1ª piedra del Festspielhaus, su teatro de Bayreuth (Baviera). G. Bizet empieza Carmen. Nace J. Malats

1873 Estrena Marie-Magdeleine (el seu Messa da Requiem (G. Verdi). primer oratori) i Les Érinnyes (música Neix S. Rachmaninov incidental): dos èxits Messa da Requiem (G. Verdi). Estrena Marie-Magdeleine (su 1º Nace S. Rachmaninov oratorio) y Les Érinnyes (música incidental): dos éxitos

1875 Mor la seva mare, la seva 1a professora G. Bizet mor l’any en què estrena de música (piano). Estrena Lamento Carmen. París inaugura l’Opéra de (peça d’orgue per al funeral del seu Garnier. Neix M. Ravel amic G. Bizet) G. Bizet muere el año en que estrena Muere su madre, su 1ª profesora de Carmen. París inaugura la Opéra de música (piano). Estrena Lamento (pieza Garnier. Nace M. Ravel de órgano para el funeral de su amigo G. Bizet) Cronologia / Cronología 79

ARTS I CIÈNCIA / HISTÒRIA / HISTORIA ARTES Y CIENCIA

L. Lartet descobreix l’Home de Cau Isabel II i neix la pesseta Cromagnon (Homo sapiens). Mor L. Cae Isabel II y nace la peseta Foucault L. Lartet descubre el Hombre de Cromagnon (Homo sapiens). Muere L. Foucault

Mor P. Mérimée. Excavacions a Troia (H. Guerra Francoprussiana (França la Schliemann). La vicaria (M. Fortuny) perdrà l’any 1871). Assassinen el Muere P. Mérimée. Excavaciones president del Govern espanyol J. Prim. en Troya (H. Schliemann). La vicaria Amadeu I, rei d’Espanya (M. Fortuny) Guerra Franco-prusiana (Francia perderá en 1871). Asesinan al presidente del Gobierno español J. Prim. Amadeo I, rey de España

Creen el Metropolitan Museum of Art Comença la III Guerra Carlina. Moren G. de Nova York. Sorgeix L’Esquella de la Mazzini i B. Juárez Torratxa Empieza la III Guerra Carlista. Mueren Crean el Metropolitan Museum of Art G. Mazzini y B. Juárez de Nueva York. Surge L’Esquella de la Torratxa

P. Verlaine dispara A. Rimbaud, que en Mor Napoleó III (emperador de França i aquesta època escriu Une saison en últim rei francès). Abdicació d’Amadeu I enfer i I República espanyola: E. Figueras i F. P. Verlaine dispara a A. Rimbaud, Pi i Margall, presidents que en esa época escribe Une saison Muere Napoleón III (emperador en enfer de Francia y último rey francés). Abdicación de Amadeo I y I República española: E. Figueras y F. Pi i Margall, presidentes

Moren P. Larousse, H. C. Andersen, J. - Barcelona instal·la la 1a central F. Millet i J. - B. C. Corot elèctrica d’Espanya Mueren P. Larousse, H. C. Andersen, J. Barcelona instala la 1ª central eléctrica -F. Millet y J.- B. C. Corot de España 80 pag.

MASSENET MÚSICA

1876 França li concedeix la Légion R. Wagner inaugura Festspielhaus amb d’Honneur (el seguirà condecorant la seva tetralogia íntegra. La Gioconda durant la seva vida) (A. Ponchielli). Neixen P. Casals, M. de Francia le concede la Légion Falla i E. Wolf-Ferrari. Mor F. M. Piave d’Honneur (le seguirá condecorando R. Wagner inaugura Festspielhaus con durante su vida) su tetralogía íntegra. La Gioconda (A. Ponchielli). Nacen P. Casals, M. de Falla y E. Wolf-Ferrari. Muere F. M. Piave

1877 Estrena Le Roi de Lahore (París). Timbre d’argent i Samson et Dalila L’editor G. Ricordi li proposa Hérodiade i (C. Saint-Saëns). Les cloches de Corneville la versió italiana de Le Roi de Lahore (R. Planquette). L’étoile (E. Chabrier). El llac Estrena Le Roi de Lahore (París). El dels cignes (P. Txaikovski). La Bayadère editor G. Ricordi le propone Hérodiade y (L. Minkus). Sonata per a violí i piano núm. 1 la versión italiana de Le Roi de Lahore (G. Fauré). Simfonia núm. 2 (J. Brahms) Timbre d’argent y Samson et Dalila (C. Saint-Saëns). Les cloches de Corneville (R. Planquette). L’étoile (E. Chabrier). El lago de los cisnes (P. Tchaikovsky). La Bayadère (L. Minkus). Sonate pour violon et piano nª1 (G. Fauré). Sinfonie Nr.2 (J. Brahms)

1878 Professor de composició al Conservatoire T. A. Edison patenta el fonògraf. Polyeucte de Paris. Estrena a Torí Re di Lahore (C. Gounod). H. M. S. Pinafore (A. Sullivan). (amb canvis respecte a l’original, Slovanské tance (A. Dvořák). Aires gitanos francès). 5ème Suite d’orchestre: Scènes (P. de Sarasate). napolitaines. L’elegeixen membre de T. A. Edison patenta el fonógrafo. Polyeucte l’Académie des Beaux-Arts (C. Gounod). H. M. S. Pinafore (A. Sullivan). Profesor de composición en el Slovanské tance (A. Dvořák). Aires gitanos Conservatoire de Paris. Estrena en Turín (P. de Sarasate). Re di Lahore (con cambios respecto al original, francés). 5ème Suite d’orchestre: Scènes napolitaines. Le eligen miembro de la Académie des Beaux-Arts

1881 Estrena Hérodiade (Brussel·les. Farà Estrena pòstuma de Les contes canvis en aquesta òpera). Marche d’Hoffmann (J. Offenbach). Le tribut de Solennelle (l’estrena, a Barcelona, Zamora (C. Gounod). M. Mussorgski mor, per inaugurar el Teatre Líric-Sala ultimant Kovantxina. Neix B. Bartók. El Beethoven). 6ème Suite d’orchestre: Liceu fa la seva primera prova de llum Scènes de Féerie (Londres) elèctrica a la platea Estrena Hérodiade (Bruselas. Hará Estreno póstumo de Les contes cambios en esta ópera). Marche d’Hoffmann (J. Offenbach). Le tribut de Solennelle (la estrena, en Barcelona, Zamora (C. Gounod). M. Mussorgsky para inaugurar el Teatro Lírico-Sala muere, ultimando Khovantchina. Nace B. Beethoven). 6ème Suite d’orchestre: Bartók. El Liceu hace su 1ª prueba de luz Scènes de Féerie (Londres) eléctrica en la platea Cronologia / Cronología 81

ARTS I CIÈNCIA / HISTÒRIA / HISTORIA ARTES Y CIENCIA

Richard Wagner in Bayreuth (F. Mor M. Bakunin Nietzsche). A. G. Bell patenta el telèfon, Muere M. Bakunin després de l’invent d’A. Meucci. Bal au moulin de la Galette (P. - A. Renoir) Richard Wagner in Bayreuth (F. Nietzsche). A. G. Bell patenta el teléfono, después del invento de A. Meucci. Bal au moulin de la Galette (P. -A. Renoir)

La Gare Saint-Lazare (C. Monet). Acaba Guerra de Rússia i Turquia. Victòria, la publicació d’Anna Karènina com a emperadriu de l’Índia novel·la de fulletó (L. Tolstoi). L’Atlàntida Guerra ruso-turca. Victoria, emperatriz (J. Verdaguer) de la India La Gare Saint-Lazare (C. Monet). Acaba la publicación por entregas de Anna Karénina (L. Tolstoi). L’Atlàntida (J. Verdaguer)

Anti-Dühring (F. Engels) Exposició Universal (París). Rússia Anti-Dühring (F. Engels) guanya la guerra a Turquia Exposición Universal (París). Rusia gana la guerra a Turquía

The Portrait of a Lady (H. James). Neix Assassinen el tsar Alexandre II: el P. Picasso succeeix Alexandre III. Neixen La The Portrait of a Lady (H. James). Nace Vanguardia i LA Times P. Picasso Asesinan al zar Alejandro II: le sucede Alejandro III. Nacen La Vanguardia y LA Times 82 pag.

MASSENET MÚSICA

1884 La soprano M. Heilbron estrena Le villi (G.Puccini. 1a versió). Mor Manon (París. Massenet farà canvis en B.Smetana. R.Strauss dirigeix per 1a aquesta òpera). És una versió anterior a vegada la Manon Lescaut de G. Puccini (1893) Le villi (G.Puccini. 1a versión). Muere i posterior a la Manon Lescaut de D. – B. Smetana. R. Strauss dirige por 1ª vez F. Auber (1856) La soprano M. Heilbron estrena Manon (París. Massenet hará cambios en esta ópera). Es una versión anterior a la Manon Lescaut de G. Puccini (1893) y posterior a la Manon Lescaut de D. - F. Auber (1856)

1885 Estrena Le Cid (París) i la música The Mikado (A. Sullivan) incidental Théodora. Viatja molt The Mikado (A. Sullivan) dins i fora de França per supervisar representacions d’Hérodiade i Manon Estrena Le Cid (París) y la música incidental Théodora. Viaja mucho dentro y fuera de Francia para supervisar representaciones de Hérodiade y Manon

1892 Doble estrena de Werther: en alemany Pagliacci (R. Leoncavallo). I Rantzau a Viena i després en francès a Ginebra (P. Mascagni). Cristoforo Colombo (A. (versió que arribarà l’any 1893 a París). Franchetti). La Wally (A. Catalani). Iolanta Estrena el ballet Le carillon i El trencanous (P. Txaikovski). Mor É. Doble estreno de Werther: en alemán Lalo. Neixen D. Milhaud i A. Honegger en Viena y después en francés en Pagliacci (R. Leoncavallo). I Rantzau Ginebra (versión que llegará en 1893 a (P. Mascagni). Cristoforo Colombo (A. París). Estrena el ballet Le carillon Franchetti). La Wally (A. Catalani). Iolanta y El cascanueces (P. Tchaikovsky). Muere É. Lalo. Nacen D. Milhaud y A. Honegger

1894 A París s’estrena Thaïs (Massenet farà Prélude à l’après-midi d’un faune (C. canvis en aquesta òpera) i Le portrait Debussy). Hulda (òpera pòstuma de C. de Manon; a Londres, La navarraise. Franck). Guntram (J. Strauss) Werther es representa pel món. Prélude à l’après-midi d’un faune Manon al Liceu (C. Debussy). Hulda (ópera póstuma de En París se estrena Thaïs (Massenet C. Franck). Guntram (J. Strauss) hará cambios en esta ópera) y Le portrait de Manon; en Londres, La navarraise. Werther se representa por el mundo. Manon en el Liceu Cronologia / Cronología 83

ARTS I CIÈNCIA / HISTÒRIA / HISTORIA ARTES Y CIENCIA

Une baignade à Asnières (G. Seurat) Sorgeixen el Dow Jones Industrial Une baignade à Asnières (G. Seurat) Average i el Dow Jones Transport Average Surgen el Dow Jones Industrial Average y el Dow Jones Transport Average

Patent de la 1a motocicleta (G. Daimler Roma posa la 1a pedra del monument a amb W. Maybach). Construcció del 1r Víctor Manuel II. Entitats de Catalunya automòbil, de 3 rodes (K. Benz) lliuren un Memorial de Greuges a Patente de la 1ª motocicleta (G. Daimler Alfons XII, poc abans de morir (regència con W. Maybach). Construcción del 1º de Maria Cristina) automóvil, de 3 ruedas (K. Benz) Roma coloca la 1ª piedra del monumento a Víctor Manuel II. Entidades de Cataluña entregan un Memorial de Greuges (agravios) a Alfonso XII, poco antes de morir (regencia de Mª Cristina)

Fundació de General Electric J. Martí funda el Partit Revolucionari Fundación de General Electric Cubà. Bases de Manresa J. Martí funda el Partido Revolucionario Cubano. Bases de Manresa

The jungle book (R. Kipling) Cas Dreyfus: França arresta un capità The jungle book (R. Kipling) acusat de traïció en favor d’Alemanya Caso Dreyfus: Francia arresta a un capitán acusado de traición en favor de Alemania 84 pag.

MASSENET MÚSICA

1896 Mor el seu mestre i mentor A. Thomas: La bohème (G. Puccini). Andrea Chénier rebutja succeir-lo en la direcció del (U. Giordano). Also sprach Zarathustra (R. Conservatoire de Paris, on fins i tot Strauss). El Liceu estrena Pepita Jiménez deixa de ser professor de composició: (I. Albéniz) se centra en compondre La bohème (G. Puccini). Andrea Chénier Muere su maestro y mentor A. (U. Giordano). Also sprach Zarathustra Thomas: rechaza sucederle en la (R. Strauss). El Liceu estrena Pepita dirección del Conservatoire de Paris, Jiménez (I. Albéniz) donde incluso deja de ser profesor de composición: se centra en componer

1899 Estrena Cendrillon (París). Werther Nocturnes (C. Debussy). Finlàndia (J. al Liceu. Compra una gran casa a Sibelius). Neixen F. Poulenc i G. Auric. G. Égreville per viure durant els estius Verdi funda la Casa di Riposo per Musicisti (no deixa París, a uns 100 km.) Nocturnes (C. Debussy). Finlàndia Estrena Cendrillon (París). Werther (J. Sibelius). Nacen F. Poulenc y G. Auric. en el Liceu. Compra una gran casa G. Verdi funda la Casa di Riposo per Musicisti en Édgreville para vivir en los veranos (no deja París, a unos 100 km.)

1903 Primers símptomes greus del càncer Tiefland (E. d’Albert, amb llibret de R. intestinal de què morirà Lothar basat en Terra baixa, d’À. Guimerà) Primeros síntomas graves del cáncer Tiefland (E. d’Albert, con libreto de R. Lothar intestinal del que morirá basado en Terra baixa, de À. Guimerà)

1905 A Montecarlo estrena Chérubin. Salome (R. Strauss). Amica (P. Mascagni). Thaïs al Liceu. Representació 500 de La vida breve (M. de Falla). La mer (C. Manon a l’Opéra-Comique (París) Debussy). Requiem (G. Puccini) En Montecarlo estrena Chérubin. Salome (R. Strauss). Amica (P. Mascagni). Thaïs en el Liceu. Representación La vida breve (M. de Falla). La mer (C. nº 500 de Manon en la Opéra- Debussy). Requiem (G. Puccini) Comique (París)

1910 El baix F. Chaliapin estrena Don La fanciulla del West (G. Puccini). L’oise au Quichotte (Montecarlo). Compon de feu (I. Stravinski). Mirentxu (J. Guridi) Amadis (estrena pòstuma). La fanciulla del West (G. Puccini). L’oise au Hospitalitzat d’urgència a París de feu (I. Stravinski). Mirentxu (J. Guridi) El bajo F. Chaliapin estrena Don Quichotte (Montecarlo). Compone Amadis (estreno póstumo). Hospitalizado de urgencia en París Cronologia / Cronología 85

ARTS I CIÈNCIA / HISTÒRIA / HISTORIA ARTES Y CIENCIA

Ubu roi (A. Jarry). Prosas profanas Restauració dels Jocs Olímpics (R. Darío) (Atenes) Ubu roi (A. Jarry). Prosas profanas Restauración de los Juegos Olímpicos (R. Darío) (Atenas)

Bayer patenta l’aspirina Espanya perd Puerto Rico, que passa Bayer patenta la aspirina als EUA. Fundació del FC Barcelona España pierde Puerto Rico, que pasa a EE.UU. Fundación del FC Barcelona

Els germans Wright fan volar l’avió Els EUA controlen Guantánamo (Cuba). Flyer durant 12 segons als EUA 1r Tour de France Los hermanos Wright hacen volar su EE.UU. controla Guantánamo (Cuba). planeador Flyer durante 12 segundos 1º Tour de France en EE.UU.

Teoria de la relativitat especial Revolució russa (A. Einstein). Grup expressionista Revolución rusa Die Brücke Teoría de la relatividad especial (A. Einstein). Grupo expresionista Die Brücke

G. Claude presenta la llum de neó. La Comença la Revolució mexicana. Danse (H. Matisse) J. Canalejas, president del Govern G. Claude presenta la lámpara de neón. espanyol La Danse (H. Matisse) Empieza la Revolución mexicana. J. Canalejas, presidente del Gobierno español 86 pag.

MASSENET MÚSICA

1912 Estrena Roma (Montecarlo). Acaba Daphnis et Chloé (M. Ravel). Ariadne auf Cléopâtre (estrena pòstuma). La seva Naxos (R. Strauss). Titaina (E. Morera). Mor salut empitjora: es trasllada des de la l’editor G. Ricordi. Neixen X. Montsalvatge seva casa d’Égreville fins a París, on i J. Cage mor. Enterrament privat a Égreville Daphnis et Chloé (M. Ravel). Ariadne Estrena Roma (Montecarlo). Acaba auf Naxos (R. Strauss). Titaina (E. Morera). Cléopâtre (estreno póstumo). Su salud Muere el editor G. Ricordi. Nacen X. se agrava: se traslada desde su casa Montsalvatge y J. Cage de Égreville hasta París, donde muere. Entierro privado en Égreville

1913 Estrena pòstuma de la seva òpera La vida breve (M. de Falla). Pénélope (G. Panurge (París) Fauré). L’amore medico (E. Wolf-Ferrari). Le Estreno póstumo de su ópera Panurge sacre du printemps (I. Stravinski) (París) La vida breve (M. de Falla). Pénélope (G. Fauré). L’amore medico (E. Wolf-Ferrari). Le sacre du printemps (I. Stravinski)

1914 Estrena pòstuma de la seva música Le rossignol (I. Stravinski). Margot (J. Turina) incidental Jérusalem i de la seva òpera Le rossignol (I. Stravinsky). Cléopâtre (Montecarlo) Margot (J. Turina) Estreno póstumo de su música incidental Jérusalem y de su ópera Cléopâtre (Montecarlo)

1922 Estrena pòstuma d’Amadis Blue Monday (G. Gershwin). Mavra (I. (Montecarlo) Stravinski). Neix I. Xenakis Estreno póstumo de d’Amadis Blue Monday (G. Gershwin). Mavra (I. (Montecarlo) Stravinski). Nace I. Xenakis Cronologia / Cronología 87

ARTS I CIÈNCIA / HISTÒRIA / HISTORIA ARTES Y CIENCIA

Descobriment del bust de Nefertiti. Mor El Titanic s’enfonsa. Assassinat de l’escriptor M. Menéndez y Pelayo J. Canalejas, president del Govern Descubrimiento del busto de Nefertiti. espanyol Muere el escritor M. Menéndez y Pelayo El Titanic se hunde. Asesinato de J. Canalejas, presidente del Gobierno español

B. Russell i A. North Whitehead publiquen Cop d’Estat militar a Mèxic: assassinen l’últim llibre de Principia mathematica. el president F. I. Madero: V. Huerta, nou L’Institut d’Estudis Catalans publica president Normes ortogràfiques Golpe de Estado militar en México: B. Russell y A. North Whitehead publican asesinan al pte. F. I. Madero: V. Huerta, el último libro de Principia mathematica. El nuevo pte. Institut d’Estudis Catalans publica Normes ortogràfiques

1a pel·lícula de C.Chaplin i del Comença la I Guerra Mundial seu personatge Charlot: Making Empieza la I Guerra Mundial a living 1ª película de C. Chaplin y de su personaje Charlot: Making a living

Ulysses (J. Joyce) Fundació de l’URSS. B. Mussolini, primer ministre d’Itàlia Ulysses (J. Joyce) Fundación de la URSS. B. Mussolini, primer ministro de Italia 88 pag.

PATRICK FOURNILLIER CONXITA GARCIA PLÁCIDO DOMINGO Director musical Direcció del Cor Athanaël Director musical Dirección del Coro Athanaël Headshot 7B G. Gorman LAO

Guanyador del Salzburg First Inter- Realitzà els estudis musicals al És un dels cantants amb més reco- national Prize l’any 1982, és un Conservatori Superior Municipal de neixements de la història de l’òpera: director especialitzat en repertori Música de Barcelona, i s’especia- ha interpretat 147 rols diferents, italià i francès, col·laborador habi- litzà en cant, direcció coral i direcció ha participat en més d’un centenar tual dels principals teatres i orques- d’orquestra. Va ser directora del Cor d’enregistraments discogràfics, ha tres d’Europa i els Estats Units. El Jove de l’Orfeó Català i sots-direc- guanyat 12 Premis Grammy i ha seu repertori inclou, entre d’altres, tora de l’Orfeó Català. També ha gravat 3 òperes per al cinema. L’any Cyrano de Bergerac, La sonnambula, dirigit el Cor dels Amics de l’Òpera 1990, juntament a Josep Carreras La bohème, Werther, Thaïs, Le nozze de Girona i ha estat presidenta de i Luciano Pavarotti van formar di Figaro, Les contes d’Hoffmann o la Federació de Corals Joves de els ja mítics Tres Tenors, que van Les pécheurs de perles. És un dels Catalunya. Ha dirigit nombrosos aconseguir un gran ressò interna- convidats habituals del Festival concerts arreu. Ha estat direc- cional. La temporada 2015/16 va Massenet de Saint-Étienne, on tora musical assistent en diverses cantar Simon Boccanegra al Gran ha dirigit les principals obres del produccions liceistes i, a partir de Teatre del Liceu, fet que va servir compositor francès. Debuta al Liceu l’any 2002, mestra assistent de per celebrar el cinquantenari del direcció del Cor del Gran Teatre del seu debut en aquest Teatre, on ha Ganador del Salzburg First Interna- Liceu, havent treballat estretament cantat un gran nombre de títols, com tional Prize en 1982, es un director amb els mestres Spaulding, Burian i Die Walküre (2007/08), Tamerlano especializado en repertorio italiano Basso. L’octubre de 2015 assoleix la (2010/11) o I due Foscari (2014/15). y francés, colaborador habitual de titularitat de la seva direcció. los principales teatros y orquestas Es uno de los cantantes con más de Europa y Estados Unidos. Su Formada en el Conservatori Supe- reconocimientos de la historia de repertorio comprende, entre otros, rior Municipal de Música de Barce- la ópera: ha interpretado 147 roles Cyrano de Bergerac, La sonnambula, lona se especializó en canto, direc- distintos, ha participado en más de La bohème, Werther, Thaïs, Le nozze ción coral y dirección de orquesta. cien grabaciones discográficas, ha di Figaro, Les contes d’Hoffmann o Fue directora del Cor Jove de l’Orfeó ganado 12 Premios Grammy y ha Les pécheurs de perles. Es uno de Català y subdirectora del Orfeó grabado 3 óperas para el cine. En los invitados habituales del Festival Català. También ha dirigido el Cor 1990, junto con Josep Carreras y Massenet de Saint-Étienne, donde dels Amics de l’Òpera de Girona y Luciano Pavarotti formaron los ya ha dirigido las principales obras del ha sido presidenta de la Federació míticos Tres Tenores, que alcanzaron compositor francés. Debuta en el Corals Joves de Catalunya. Ha diri- un gran eco internacional. La tempo - Liceu. gido infinidad de conciertos en todo rada 2015/16 cantó Simon Bocca- el mundo. Ha sido directora musical negra en el Gran Teatre del Liceu, asistente en diversas producciones acontecimiento que sirvió para cele- liceistas y, a partir del año 2002, brar el cincuentenario de su debut maestro asistente de dirección del en este Teatre, donde ha cantado Coro del Gran Teatre del Liceu, gran número de títulos, como Die habiendo trabajado estrechamente Walküre (2007/08), Tamerlano con los maestros Spaulding, Burian (2010/11) o I due Foscari (2014/15). y Basso. En octubre de 2015 asume la titularidad de su dirección. Biografies / Biografías 89

CELSO ALBELO DAMIÁN DEL CASTILLO MARC PUJOL Nicias Palèmon Un servent Nicias Palémon Un sirviente J. Tomás

Aquest reconegut tenor canari es va Nascut a Úbeda (Jaén), ha cantat Nascut a Barcelona, va estudiar formar al Conservatori de Tenerife, en teatres i festivals com el Teatro piano i violí a la seva ciutat i cant Escuela Superior de Canto Reina Real de Madrid, Teatro alla Scala a l’Acadèmia Estatal Superior de Sofía i amb Carlo Bergonzi. Ha de Milà, Teatro de la Maestranza Sofia i a la Bayerische Staatsoper. cantat als principals teatres d’òpera de Sevilla, Teatro Nacional de São Ha interpretat els rols de Leporello, del món, en ciutats com Nova York, Carlos de Lisboa, Ópera de Oviedo Basilio, Colline, Oroveso, Des Grieux, Milà, Londres, París, Viena, Berlín, o Festival Internacional Castell de Orador (Die Zauberflöte), Zaccaria, Nàpols o Tòquio. El seu repertori Peralada. El seu repertori inclou Banquo, Asdrubale (La pietra del inclou un gran nombre de títols, títols com Death in Venice, Roméo paragone), Tiresias (Oedipus Rex), com I puritani, L’elisir d’amore, Lucia et Juliette, La traviata, Otello, Simon Truffaldin i Goffredo (Il pirata). S’ha di Lammermoor, Roberto Devereux, Boccanegra o Don Carlo. Al Gran especialitzat en lied alemany, cançó Lucrezia Borgia, Maria Stuarda, Teatre del Liceu ha participat en les francesa i cançó russa. Debutà Anna Bolena, Werther o Rigoletto. Al representacions d’Otello (2015/16) i al Liceu amb L’incoronazione di Gran Teatre del Liceu ha cantat La Simon Boccanegra (2015/16). Poppea (2008-09). Hi ha tornat sonnambula (2013/14) i I Capuleti e amb Der Rosenkavalier, Les mame- i Montecchi (2015/16). Nacido en Úbeda (Jaén), ha cantado lles de Tirésias i El jugador (2009- en teatros y festivales como el 10), Lulu i Anna Bolena (2010-11), Este reconocido tenor canario se Teatro Real de Madrid, Teatro alla Adriana Lecouvreur (2 011-12) , La formó en el Conservatorio de Tene- Scala de Milán, Teatro de la Maes- forza del destino (2012-13), Don rife, Escuela Superior de Canto tranza de Sevilla, Teatro Nacional Pasquale (2014-15) i el concert de Reina Sofía y con Carlo Bergonzi. Ha de São Carlos de Lisboa, Ópera El Pessebre (2015-16). cantado en los principales teatros de Oviedo o Festival Internacional de ópera del mundo, en ciudades Castell de Peralada. Su repertorio Nacido en Barcelona, estudió piano como Nueva York, Milán, Londres, comprende títulos como Death in y violín en su ciudad y canto en la París, Viena, Berlín, Nápoles o Tokio. Venice, Roméo et Juliette, La traviata, Academia Estatal Superior de Sofia Su repertorio incluye gran número Otello, Simon Boccanegra o Don y en la Bayerische Staatsoper. Ha de títulos, como I puritani, L’elisir Carlo. En el Gran Teatre del Liceu interpretado los roles de Leporello, d’amore, Lucia di Lammermoor, ha participado en las representa- Basilio, Colline, Oroveso, Des Grieux, Roberto Devereux, Lucrezia Borgia, ciones de Otello (2015/16) y Simon Orador (Die Zauberflöte), Zaccaria, Maria Stuarda, Anna Bolena, Werther Boccanegra (2015/16). Banquo, Asdrubale (La pietra del o Rigoletto. En el Gran Teatre del paragone), Tiresias (Oedipus Rex), Liceu ha cantado La sonnambula Truffaldin y Goffredo (Il pirata). Se ha (2013/14) e I Capuleti e i Montecchi especializado en lied alemán, canción (2015/16). francesa y canción rusa. Debutó en el Liceu con L’incoronazione di Poppea (2008-09). Ha regresado con Der Rosenkavalier, Les mame- lles de Tirésias y El jugador (2009- 10), Lulu y Anna Bolena (2 010 -11) , Adriana Lecouvreur (2 011-12) , La forza del destino (2012-13), Don Pasquale (2014-15) y el concierto de El Pessebre (2015-16). 90 pag.

NINO MACHAIDZE SARA BLANCH MARIFÉ NOGALES Thaïs Crobyle Myrtale Thaïs Crobyle Myrtale W. SantinelliW.

Formada a l’Accademia del Teatro Nascuda a Darmós (Tarragona), va Realitzà estudis superiors de cant alla Scala de Milà, va fer el debut començar els estudis musicals amb a Musikene (Centre Superior de internacional en aquest mateix els seus pares, per continuar-los Música del País Basc). Ha cantat en teatre l’any 2007 interpretant Marie amb Vladimir Karpov, Glòria Peig escenaris com el Teatro Real i Teatro (La fille du régiment); des d’ales- i Mònica Buxó; assolí els estudis de la Zarzuela de Madrid, Ópera de hores ha cantat a grans teatres superiors al Conservatori del Liceu i Oviedo, Teatro de la Maestranza d’òpera, com la actualment estudia amb la soprano de Sevilla i Teatro Arriaga Antzokia de Nova York, Bayerische Staat- Mariella Devia. L’any 2016 guanyà de Bilbao. El seu repertori inclou, soper de Munic, Deutsche Oper de el quart premi del Concurs Inter- entre d’altres, les òperes L’italiana in Berlín, La Monnaie de Brussel·les nacional de Cant Francesc Viñas, a Algeri, Macbeth, La traviata, Le nozze o Royal Opera House de Londres, més d’obtenir-hi els premis a la millor di Figaro o La forza del destino. Ha entre d’altres. El seu repertori inclou cantant espanyola i catalana, i el de treballat amb directors com J. López títols com Lucia di Lammermoor, millor intèrpret de sarsuela. Debuta Cobos, F. Haider o A. Zedda. Debuta La traviata, Rigoletto o La bohème. al Gran Teatre del Liceu. al Gran Teatre del Liceu. Debutà al Gran Teatre del Liceu amb La fille du régiment (2009/10). Nacida en Darmós (Tarragona), Realizó sus estudios de canto en empezó los estudios musicales Musikene (Centro Superior de Formada en la Accademia del Teatro con sus padres, para continuarlos Música del País Vasco). Ha cantado alla Scala de Milán, realizó su debut con Vladimir Karpov, Glòria Peig y en escenarios como el Teatro Real internacional en este mismo teatro Mònica Buxó; superó los estudios y Teatro de la Zarzuela de Madrid, en 2007 interpretando Marie (La superiores en el Conservatorio del Ópera de Oviedo, Teatro de la fille du régiment); desde entonces Liceu y en la actualidad estudia Maestranza de Sevilla y Teatro ha cantado en grandes teatros de con la soprano Mariella Devia. En Arriaga Antzokia de Bilbao. Su ópera, como Metropolitan Opera de 2016 ganó el cuarto premio del repertorio incluye, entre otras, las Nueva York, Bayerische Staatsoper Concurso Internacional de Canto óperas L’italiana in Algeri, Macbeth, de Múnich, Deutsche Oper de Berlín, Francesc Viñas, además de obtener La traviata, Le nozze di Figaro o La La Monnaie de Bruselas o Royal los premios a la mejor cantante forza del destino. Ha trabajado con Opera House de Londres, entre española y catalana, el de mejor directores como J. López Cobos, otros. Su repertorio comprende intérprete de zarzuela. Debuta en el F. Haider o A. Zedda. Debuta en el títulos como Lucia di Lammermoor, Gran Teatre del Liceu. Gran Teatre del Liceu. La traviata, Rigoletto o La bohème. Debuta en el Gran Teatre del Liceu con La fille du régiment (2009/10). Biografies / Biografías 91

MARÍA JOSÉ SUÁREZ MERCEDES ARCURI Albine L’encisadora Albine La encantadora

Llicenciada en psicologia, cursà Nascuda a Buenos Aires, ha cantat estudis musicals al Conservatorio a França, Espanya, Alemanya, Profesional de Música d’Oviedo, Irlanda, Anglaterra, Argentina i al i gràcies a una beca del Principat Brasil, entre altres països. L’han d’Astúries es traslladà a Madrid, on dirigit mestres com Nicola Luisotti, es diplomà a l’Escuela Superior de Pedro Halffter, Günter Neuhold i Canto. Des del seu debut al Teatro Martyn Brabbins. El seu repertori Campoamor d’Oviedo ha cantat inclou rols com Zerbinetta (Ariadne als principals teatres i auditoris auf Naxos), Gilda (Rigoletto), Norina d’Espanya, així com a Alemanya, (Don Pasquale), Adina (L’elisir Àustria o Grècia. L’han dirigit d’amore), Clorinda ( La Cenerentola), mestres com G. [Rozhdestvensky/ o el Foc (L’enfant et les sortilèges) . Rojdéstvenki(?)], P. Domingo i H. Debuta al Gran Teatre del Liceu. Rilling. Debutà al Gran Teatre del Liceu cantant Maddalena (Linda di Nacida en Buenos Aires, ha cantado Chamounix) la temporada 2011/12. en Francia, España, Alemania, Irlanda, Inglaterra, Argentina y Licenciada en psicología, cursó Brasil, entre otros países. La han estudios musicales en el Conser- dirigido maestros como Nicola vatorio Profesional de Música de Luisotti, Pedro Halffter, Günter Oviedo, y gracias a una beca del Neuhold y Martyn Brabbins. Su Principado de Asturias se trasladó a repertorio incluye roles como Zerbi- Madrid, diplomándose en la Escuela netta (Ariadne auf Naxos), Gilda Superior de Canto. Desde su debut (Rigoletto), Norina (Don Pasquale), en el Teatro Campoamor de Oviedo Adina (L’elisir d’amore), Clorinda (La ha cantado en los principales teatros Cenerentola), o el Fuego (L’enfant y auditorios de España, así como en et les sortilèges). Debuta en el Gran Alemania, Austria o Grecia. La han Teatre del Liceu. dirigido maestros como G. Rozh- destvensky, P. Domingo y H. Rilling. Debutó en el Gran Teatre del Liceu cantando Maddalena (Linda di Chamounix) la temporada 2011/12. 92 pag.

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Orquesta Sinfónica del Gran Teatre del Liceu

L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu és La Orquesta Sinfónica del Gran Teatre del Liceu es la l’orquestra més antiga de l’Estat espanyol. orquesta más antigua de España.

Durant gairabé 170 anys d’història, l’Orquestra del Gran Durante casi 170 años de historia, la Orquesta del Gran Teatre del Liceu ha estat dirigida per les més grans Teatre del Liceu ha sido dirigida por las batutas más batutes, d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klem- prestigiosas, de Arturo Toscanini a Erich Kleiber, de Otto perer a Hans Knapperstsbusch, de Bruno Walter a Fritz Klemperer a Hans Knapperstsbusch, de Bruno Walter a Reiner, Richard Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Fritz Reiner, Richard Strauss, Alexander Glazunov, Otto- Respighi, Pietro Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de rino Respighi, Pietro Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb de Falla o Eduard Toldrà, hasta llegar a nuestros días con Riccardo Muti o Kirill Petrenko. Riccardo Muti o Kirill Petrenko.

Ha estat la protagonista de les estrenes del gran Ha sido la protagonista de los estrenos del gran reper- repertori operístic a la península ibèrica del barroc torio operístico en la península ibérica desde el barroco als nostres dies i al llarg de la seva història ha dedicat hasta nuestros días y a lo largo de su historia ha dedicado també una especial atenció a la creació lírica catalana. también una especial atención a la creación lírica catalana.

Va fer el seu debut el 1847 amb un concert simfònic Hizo su debut en 1847 con un concierto sinfónico dirigido dirigit per Marià Obiols, essent la primera òpera Anna por Marià Obiols, siendo la primera ópera Anna Bolena, Bolena, de Donizetti. Des de llavors ha actuat de forma de Donizetti. Desde entonces ha actuado de forma conti- continuada durant totes les temporades del Teatre. nuada durante todas las temporadas del Teatro.

Després de la reconstrucció de 1999, han estat direc- Después de la reconstrucción de 1999, han sido direc- tors titulars Bertrand de Billy (1999-2004), Sebastian tores titulares Bertrand de Billy (1999-2004), Sebastian Weigle (2004–2008), Michael Boder (2008–2012) i, Weigle (2004–2008), Michael Boder (2008–2012) y, des de setembre del 2012, Josep Pons. desde septiembre de 2012, Josep Pons. Biografies / Biografías 93

Violí / Violín I Violoncel / Violonchelo Trompa Kai Gleusteen Concertino Peter Thiemann * Arturo Nogués * Kostadin Bogdanoski C. Associat Mathias Weinmann Enrique J. Martínez Eva Pyrek * Guillaume Terrail Carles Chordá Sanz Oksana Solovieva Esther Clara Braun Jorge Vilalta Aleksander Krapovski Carme Comeche Renata Tanollari David Barona Oleg Shport Juan Manuel Stacey Trompeta Yana Tsanova Andrea Amador Francesc Colomina * Margaret Bonham Danel Morales Sandra Stanculescu Patricio Soler Raul Suarez Contrabaix / Contrabajo Savio de la Corte * Sergei Maiboroda Trombó / Trombón Ariadna Torner Cristian Sandu Juan González * Natalia Brzewska Joaquín Arrabal Alejandro Cantos Francesc Lozano Luis Bellver * Jon Mikel Martínez Violí / Violín II Christo Kasmetski * Tuba Rodica Monica Harda Flauta Jose Miguel Bernabeu * Liu Jing Albert Mora * Andrea Ceruti Joan J. Renart Mijai Morna Aleksandra Miletic Timpani Kalina Macuta Artur Sala * Piotr Jeczmyk Oboè / Oboe Alexandre Polonsky Piano - Harmònium / Armonio César Altur * Annick Puig Vanessa García Sergi Puente Raúl Pérez P. Magdalena Kostrewszka Javier Guna * Banciu, Paula Enric Pellicer Percussió / Percusión Emili Pascual (CA) * Jordi Mestres Miquel Àngel Martínez Viola Ivan Herranz Germán Clavijo * Clarinet / Clarinete Mario Garcia Fulgencio Sandoval Laura Mañez * Carme Garrigó Birgit Schmidt Dolores Payá Marie Vanier Jose Antonio Gómez Claire Bobij Juanjo Mercadal * Arpa Tiziana Tagliani Bettina Brandkamp Aïda Aragoneses Franck Tollini Irene Val Fagot Guillermo Salcedo, * Laura Erra Clavier de timbres / Agnès Ruiz Juan Pedro Fuentes, Francesc Benítez (CFg) * Teclado de timbres Jeremy Friedmann Cor del Gran Teatre del Liceu Coro del Gran Teatre del Liceu

El Cor del Gran Teatre del Liceu neix juntament El Coro del Gran Teatre del Liceu nace conjunta- amb el teatre el 1847 i protagonitza des d’ales- mente con el Teatro en 1847 y protagoniza desde hores les estrenes a l’estat espanyol de la pràc- entonces los estrenos en España de la práctica tica totalitat del repertori operístic, del barroc als totalidad del repertorio operístico, del barroco nostres dies. hasta nuestros días.

Al llarg d’aquests gairabé 170 anys, el Cor del A lo largo de estos casi 170 años, el Coro del GTL ha estat dirigit per les més grans batutes, GTL ha sido dirigido por las batutas más prestigi- d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klem- osas, de Arturo Toscanini a Erich Kleiber, de Otto perer a Hans Knapperstsbusch, de Bruno Klemperer a Hans Knapperstsbusch, de Bruno Walter a Fritz Reiner, Richard Strauss, Alexander Walter a Fritz Reiner, Richard Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Mascagni, Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de Falla o Eduard Toldrà, Igor Stravinsky, Manuel de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Riccardo Muti hasta llegar a nuestros días con Riccardo Muti o o Kirill Petrenko, i per els més grans directors Kirill Petrenko, y por los más grandes directores d’escena. de escena.

El Cor del GTL s’ha caracteritzat històricament El Coro del GTL se ha caracterizado histórica- per una vocalitat molt adequada per a l’òpera mente por una vocalidad muy adecuada para la italiana, consolidant un estil de cant de la mà ópera italiana, consolidando un estilo de canto del gran mestre italià Romano Gandolfi assistit de la mano del gran maestro italiano Romano pel mestre Vittorio Sicuri, que en fou el director Gandolfi asistido por el maestro Vittorio Sicuri, titular al llarg d’onze anys i que creà una escola que fue el director titular a lo largo de once años que ha tingut continuïtat amb José Luis Basso i y que creó una escuela que ha tenido continuidad actualment amb Conxita García. També han estat con José Luis Basso y actualmente con Conxita directors titulars del Cor Peter Burian, Andrés Garcia. También han sido directores titulares del Máspero i William Spaulding. Coro Peter Burian, Andrés Máspero y William Spaulding. Sopranos I Contralts Barítons Margarida Buendia Mariel Aguilar Xavier Comorera Olatz Gorrotxategi Sandra Codina Gabriel Diap Carmen Jimenez Hortènsia Larrabeiti Ramon Grau Glòria López Pérez Yordanka Leon Joan Josep Ramos Raquel Lucena Elizabeth Maldonado Miquel Rosales Encarna Martínez Ingrid Venter Lucas Groppo Raquel Momblant Alejandro Llamas Eun Kyung Park Eduard Moreno Maria Such Tenors I Hasmyk Isahakyan Daniel M. Alfonso Luciana Michelli Josep Mª Bosch Baixos María Pilar Paez José Luis Casanova Miguel Ángel Currás Sung Min Kang Dimitar Darlev Xavier Martínez Ignasi Gomar Sopranos II José Antº Medina Ivo Mischev Núria Cors Joan Prados Mariano Viñuales Mariel Fontes Llorenç Valero Antonio Durán Mª Dolors Llonch Sergi Bellver Antonio Fajardo Monica Luezas Marc A Rendon Anna Oliva Jordi Aymerich Mª Àngels Padró Angèlica Prats Elisabet Vilaplana Tenors II Helena Zaborowska Omar A. Jara Irene M. Mas Graham Lister Josep Lluís Moreno Carles Prat Mezzo-sopranos Florenci Puig Teresa Casadellà Emili Rosés Rosa Cristo Ezequiel Casamada Isabel Mas Jorge A Jasso Marta Polo Xavier Canela Olga Szabo Guisela Zannerini Tanit Bono Numil Guerra Susana Torregrosa 94 pag.

Direcció / Dirección: Nora Farrés Coordinació / Coordinación: Helena Escobar, Albert Galceran, Jaume Radigales i Martín Zaragüeta Col·laboradors en aquest programa/ Colaboradores en este programa: Marcel Cervelló, Estrella de Diego, Jordi Fernández M., Albert Galceran, Jaume Radigales i Jaume Tribó Disseny / Diseño original: Maneko. Jofre Mañé Disseny original / Diseño original: Lidia Torrents Fotògrafs/ fotógrafos: Antoni Bofill Impressió: Dilograf, S. L. Dipòsit Legal: B 4680-2017 Copyright 2017 Gran Teatre del Liceu sobre tots els articles d’aquest programa i fotografies pròpies / Gran Teatre del Liceu sobre todos los artículos de este programa y fotografías propias

Informació sobre publicitat i Programa de Mecenatge / Información sobre publicidad y Mecenazgo: liceubarcelona.cat / [email protected] / 93 485 99 32 Comentaris i suggeriments / Comentarios y sugerencias: [email protected]

El Gran Teatre del Liceu ha obtingut les certificacions / El Gran Teatre del Liceu ha obtenido las certificaciones: EMAS (Ecomanagement and Audit Scheme) ISO 14001 (Sistema de gestió ambiental) / (Sistema de gestión ambiental) ISO 50001 (Sistema de gestió energètica) / (Sistema de gestión energética) Distintiu de garantia de qualitats ambiental / Distintivo de garantía de calidad ambiental