P26-27 URBANISME A ANDRATX CONSTRUCCIÓ NON STOP Denuncien una llicència d’obres en una parcel·la sota investigació judicial

DIUMENGE 7 DE JULIOL DEL 2013 NÚMERO 46

2,50 EUROS

ARA NÚMERO 944

ara.cat DIUMENGE,7DE JULIOL DEL 2013

El turisme de braçalet arrela En els últims anys, aquest polèmic model nascut al Carib s’ha fet un forat a les Balears i a Catalunya

Amb aquest número, l’’Emprenem’ comença vacances d’estiu. Hi tornem al setembre!

http://emprenem.ara.cat

L’EMPRENEM ANALITZA EL TOT INCLÒS A BALEARS

38 ALFREDO PASTOR FIRMA FOTO economista, professor de l’Iese P16 P 04-07 P34-35 Es diu que la nota mínima per a les beques proposada SOCIETAT per Wert és una mesura El Baradei, El PSIB, a classista. Doncs bé: aquest EXCAVACIONS argument no val per a res nou primer gust amb el ministre federalisme ENTRE LES 41 PEDRES I LA GUILLEM FRONTERA interí egipci de Rubalcaba escriptor BUROCRÀCIA Ja no sabrem mai com 30 morts i més de Els socialistes La campanya s’hauria desenvolupat el mil ferits, balanç de pacten a Granada un arqueològica turisme a Mallorca si Joan Carles s’hagués estimat la batalla als carrers document de mínims arranca a Balears més estiuejar a Mojácar 02 les claus del dia DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears

pareumàquines IAQUÍ ÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM) vist Per a ‘El Mundo’, Catalunya altwitter ja torna a ser regió Joana Aina Perelló (@JoanaaPerello) Aquests són alguns dels titulars i Directora General d’Economia primeres frases d’El Mundo d’ahir, “Així mateix es dispara la creació de societats CATALINA SERRA referits a les crítiques del govern mercantils, tant en nombre com en capital DIRECTORA DE L’ARA BALEARS català a la molt reaccionària llei de net. A l’abril en van néixer un 38% més” garantia d’unitat de mercat i al Pla Hidrològic. “El govern de Catalu- No han entès nya ha obert ja frontalment les Miquel Adrover (@MiqueladroverM) hostilitats”, “Guerra a la unitat de Periodista res de res i mercat”, “Front català contra el “Significatiu: Catalunya Ràdio 29.000 oients Pla de l’Ebre”. Què tenen en comú? a Balears. IB3 Ràdio (ràdio autonòmica de tornaran a caure Efectivament: evoquen guerra, Balears) noves 12.000, segons EGM. Per què conflicte, violència, la qual cosa és deu ser?” d’un cinisme sideral, tenint en LA FOTOGRAFIA d’Andratx que compte que –tal com recollia la co- trobareu avui a l’obertura de socie- lumna Vist al Twitter d’ahir– el director del rotatiu, Pedro J. Ramírez, Miquel Àngel Maria (@Mangelmaria) tatielreportatgedeMercèPinyaho no feia ni dos dies que piulava: “El 81% dels votants a ElMundo.es són Tuitaire diuen tot. No han entès res de res. favorables que l’exèrcit hagi apartat els islamistes. La clau: les urnes no “S’hauria de dir què ha cobrat Fernando Continuenigual,construintfinsitot ho permeten tot. Entesos?” Tothom té clar a qui s’adreça aquest “en- Savater per la conferència ahir al en terrenys sota investigació judici- tesos”, veritat? La diferència, esclar, és que quan El Mundo acusa el Go- #ForoMenorca. En temps d’austeritat, com a alidestrossantelpaisatgecomsifos vern d’“hostilitats” en parla metafòricament, però quan el seu direc- mínim transparència” il·limitat. No fa gaire vaig ser a An- tor parla d’intervenció militar es refereix a tancs zero metafòrics, ro- dratx amb uns amics de la Penínsu- tundament sòlids. Per cert, que a l’editorial es referien a la Generali- la i vàrem “jugar”, com abans, a tat com a “executiu regional”. Aquesta secció m’obliga a llegir molta Carles Campuzano (@carlescampuza- comptar les grues. Es posaven les caverna –i temo que això m’estigui passant factura– però diria que El no) mans al cap no tant pel fet que en- Mundo acostumava a evitar aquest denominatiu, que ens remet inequí- Diputat al Congrés (CIU) caraallàs’estiguésdinslabombolla, voques ressonàncies franquistes. “El Premi Nacional de Cultura per a sinóperquènoenteniencoml’Ajun- Mendoza, o una certa idea del país de tots tament havia permès la destrossa que aspirem quan caminem cap al #dretade- del seu principal capital, el paisat- Al racó de pensar cidir i l’#estatpropi” ge. No hi varen voler estar ni mitja GRACIANO GARCÍA hora,perquè,deien,aquellavistaera ARTICULISTA DE ‘LA RAZÓN’ infumable.Comells,moltsaltresvi- “Espanya també ets tu, Catalunya, perquè l’has feta juntament amb Francina Armengol (@F_Armengol) sitants i turistes pensen el mateix. altres pobles, que admiren la teva llengua i l’entenen sense saber- Secretària general (PSIB-PSOE) Estanmatantlagallinadelsousd’or “Acabam d’aprovar al Consell Territorial del i, a sobre, ho fan emprant mètodes la i que tenen també el mateix Sol” PSOE un document valent i il·lusionant titu- de tortura molt dolorosos per al ter- lat Cap a una estructura federal de l’Estat” ritori, l’estètica i la vista. No n’apre- nen. Els jutjats estan col·lapsats i, si mirau una mica a fons el que publi- IALLÀ Pere Navarro (pere_navarro) cam avui a Política, és bastant pro- Diputat al Parlament i primer secretari del bable que continuïn molt de temps guen la pena. El destí és important, PSC en aquesta situació. Encara hi ha però ho és molt el camí, el com. Els “Obrim un camí cap a un nou acord constitu- moltperinvestigari,igualquefauns preparatius. I el crèdit de qui el li- cional. No parlem de PSC i PSOE, sinó de anys, no tants, semblava que Matas dera. I això inclou aspectes morals i Catalunya i el conjunt d’Espanya” i Munar eren intocables, tot fa pen- d’altresdepràctics.Ésdefiar?Ésefi- sarquea algunsdelsquemanenavui cient?Téantecedentsd’èxitodefra- els pugui passar el mateix si hi ha al- càs? Tendeix a complir el que pro- Ramir de Porrata (@ramirp) gun “penedit” que també es posi a CARLES CAPDEVILA met?Perquèhoanunciaara?Hoha- Emprenedor cantar. No deu ser casual que es do- viafetaltresvegades?Quèhaviapas- “@pere_navarro creu que el problema català ti malament la Justícia, perquè si DIRECTOR DE L’ARA sat en anteriors ocasions? Se’l veu es resol amb diners (principi d’ordinalitat). tingués més mitjans per investigar convençut?Téclareslespasses,iles No entén que volem la independència perquè segurament encara en veuríem de majories? Depèn només d’ell o re- Espanya no respecta ni accepta com som” més grosses, o si més no, de més rà- Com saber si quereix acords amb un altre? Si re- pides. Sembla ser que no han entès quereix acords amb un altre, quines resiquasisegurquealgunstornaran t’estan oferint opcions hi ha que l’altre s’hi posi Elisenda Paluzie (@epaluzie) a caure. d’acord? Aquest últim aspecte és un Professora d’economia a la UB un projecte dels més transcendents. Perquè, si “PSC-PSOE: ni nació, ni dret a decidir, ni no, entraríem en la pura loteria. Si concert; això sí, ¿ordinalitat definida per la LA TRIA algú et sedueix perquè donis la teva sentència del TC de 200 milions d’euros? SINORMALMENTtenirunprojec- confiança i la teva vida amb un pla L’ordinalitat de [Antoni] Castells eren 1.400 Josep Antoni Mendiola fa una te ja era fantàstic, ara és imprescin- perfecte,il’únicpetitobstacleésque milions” interessant comparació entre el dible. Com que és l’hora de canviar, allò passarà només si li toca la lote- Superman estrenat ara fa poc i demoure’s,icomquesabemquetot ria, cal córrer a saber si té algun nú- el de fa 35 anys. A Cultura.

ésextremadamentdifícil,elsprojec- mero. Si no en té, el projecte és una Jordi Ballo (@jordiballo) teshandeserengrescadorsi,alhora, presa de pèl absoluta. I si l’ha com- Professor de comunicació audiovisual a la El tema que obre avui les pàgi- versemblants. Creïbles. Possibles. prat, la presa de pèl és inferior, pe- UPF nes de Ciència ens afecta a tots.

Raonables, no en el sentit de mode- ròallòcontinuasenseserunprojec- “Un estat federal sense federacions que es Qui controla la recerca farma- rats,perquèpodenihandeteniram- te. Els projectes no poden estar ba- vulguin federar. ¿Amb això arribarà el PSC cèutica? bició, però ben carregats de raons. I sats en l’atzar, han de tenir opcions a la campanya davant d’un país que es vol handevoleripoderresoldreelspro- en un càlcul seriós de voluntats, de independitzar?” [email protected] blemes, si no l’esforç i el risc no pa- possibilitats i de probabilitats. Twitter: @arabalears “

ANY Sinera, la tradicional vila dels setciències. ESPRIU I d’on dimoni vol vostè, doncs, 188 que jo provingui, pobre de mi? 2013 LA FRASE DEL“ DIA arabalears DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 les claus del dia 03

PERQUÈ?

L’EDITORIAL

MÒNICA TERRIBAS L’oferta federal del PSOE EDITORA Mètodes és encara insuficient diferents per a l PSC ha forçat el PSOE a moure’s i a definir talunya a pronunciar-se sobre el seu estatus polític. És Ortega i Arola unmodelterritorialalternatiualqueplante- en aquest sentit que l’oferta federal del PSOE, sense es- ja el PP, plasmat en l’acord per una reforma catimar el reconeixement al paper tractor del PSC, re- delaConstitucióensentitfederal.Aquestés sultainsuficientperdonarrespostaalesactualsdeman- PER QUÈ no van entrar els inspec- el principal mèrit dels socialistes catalans, des catalanes. Ni tan sols recull un sistema de finança- tors d’Hisenda a les botigues de Za- EquehanbatallatduramentperquèelPSOEmantinguiles ment similar al concert sinó que es limita a fixar el prin- ra per precintar les caixes i assegu- posicionsd’autonomismeavançatqueesvanaconseguir cipid’ordinalitat,quejavaseracceptatpelPSOEel2006. rar-se que Amancio Ortega pagarà amb l’Estatut del 2006 i que ara la crisi i la derrota elec- El PSC vol vendre com un gran èxit el pas del PSOE, els 33 milions que deu a Hisenda? toral del 2011 amenaçaven. L’estratègia del PSC ha es- i hi té el seu dret. Però hauria de tenir en compte que les Ortega va reinvertir els 1.300 mili- tatagafarl’esperitfede- coordenades de la polí- ons de la venda d’accions d’Inditex ral que ja respirava ticacatalanaaramateix quan va sortir a borsa en empreses l’Estatut abans de l’es- Qualsevol oferta federal que no són unes altres i que el familiars que creia que no tributa- capçada del TC i tras- debat està centrat en la ven més de l’1%, però va oblidar que lladar-lo a una propos- reconegui la sobirania catalana necessitat de fer una aquesta excepció no es fa per a les ta de reforma constitu- està condemnada al fracàs consulta. El PSOE hi grans fortunes. Sergi Arola, per un cional que, cal dir-ho està enrocat en contra deute amb la Seguretat Social irri- tot, està molt, molt perquè considera que sori al costat d’aquests 33 milions, lluny de poder-se fer realitat. I això per dos motius: pri- la sobirania espanyola és indivisible. Des d’aquest punt va veure com li tancaven un local mer perquè per reformar la carta magna es necessita el de vista, qualsevol oferta federal que no reconegui la so- mentre els clients eren a dins. Mè- concursd’unPPqueprecisamentdefensalaposiciócon- biraniacatalana,ipertantlaunióenllibertatamblares- todes diferents quan es tracta de la trària, és a dir, la necessitat d’enfortir l’estat central i ta de pobles d’Espanya, està condemnada al fracàs. SeguretatSocialodel’impostdepa- aprimarl’estatautonòmic.Isegonperquèlamajoriadel Aquest és el salt que el PSOE no està preparat per fer i trimoni d’un dels homes més rics catalanisme, després del fracàs de l’Estatut, ja està si- quedeixaenunaposiciómoltincòmodaelPSC.Comvo- del món. Per què Ortega no és con- tuat en una altra fase i no s’acontenta amb una reforma len que Mas pacti amb Rajoy allò que ni els seus core- sideratexemplesocialiseliaplicael mésomenyscosmèticasinóquereivindicaeldretdeCa- ligionaris federals estan disposats a acceptar? mètode dràstic que reben d’altres?

arasí / arano DE FIT A FIT

Sí No Aleksei Kiselev Enrique Maya Pocsasilspolíticsconcedeixl’Estat. Potserprotestarenuninicidesanfer- Imenysenelcontextdelsdretsdels minesésinoportú,peròlamanifesta- homosexuals. La contundència de ció –sobretot– i la hissada de la ikur- l’historialrepressiuaRússiacontra riña gegant tenien una altra solució Kiselev ha capgirat la tendència. que no les porres que va beneir. 04 temadeldia DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears

PSC-PSOE L’oferta federal

Rubalcaba copa les aspiracions federal del PSIB Els socialistes pacten un document de mínims que procura no trepitjar cap ull de poll i alhora consagra la descentralització

postadesdelfederalismeperencai- que fa que tots els líders territorials que en un futur hi hauria d’haver un Crònica xarCatalunyadinsEspanya.Aixòva puguin tornar a casa seva presu- règim especial per a Balears, una suposar que es decidís a obrir un mint d’haver aconseguit ser escol- concessió contra la que s’havien procés de gestació d’una proposta tat més que ningú altre pel líder del atrinxerat alguns alts dirigents del per a la reforma de la Constitució PSOE, però és cert que per prime- PSOE. que. Nou mesos després ahir va ra vegada en text ratificat per tots No va ser l’únic avanç en matèria veure la llum. Des del PSIB es veié els barons socialistes es reconeix de finançament que afavoriria les la gran oportunitat per incloure les M. EUGÈNIA QUETGLAS reivindicacions històriques de les EL BITLLET GRANADA Illes que fins ara havien estat igno- a declaració de Granada rades pels dos grans partits esta- ésdesd’ahirl’armapolíti- tals. “Fa anys que lluitam pel reco- La convicció federalista ca amb què els socialistes neixement d’un estat federal, que pretenen posar fi a les hi hagi un acord unànime del con- l debat entre independentistes i federalistes està viciat d’origen guerres territorials i pre- sell territorial del PSOE és un valor pel factor identitari. M’explico. Em costa molt distingir aquell que Lgonarlasevaapostaperl’estatfede- important”. Eés federalista per convicció d’aquell que ho és com a subterfugi ral. El consell territorial del PSOE perquè no vol renunciar en cap cas a la ciutadania espanyola (potser els va elaborar un document d’intenci- Manca de precissió partidaris dels Països Catalans haurien de ser els autèntics federalistes ons ambigu que li permet mantenir La líder dels socialistes creu que ara). De la mateixa manera, és complicat diferenciar l’independentista el discurs federalista sense posar ahir es va posar de manifest que que vol l’estat propi per viure millor del que ho seria en qualsevol cas i entre l’espasa i la paret els socialis- l’actual president balear, José Ra- circumstància, incloent-hi la debacle econòmica. Al meu parer un fede- tes més centralistes. La secretària món Bauzá, i el PP no fan el que to- ralista sincer hauria de posar un termini al seu objectiu: si en general del PSIB, Francina Armen- ca a l’hora de reivindicar una millo- 5 o 10 anys no canviem Espanya, hi renunciem i optem per la gol, va afirmar que ahir s’havia ra de la situació de les Illes Balears plena sobirania. I un independentista sincer hauria d’adme- aconseguit un “avanç històric” cap respecte de la resta de l’Estat. Ar- tre una clàusula de retorn a Espanya en cas de fracàs del seu al federalisme clau per al futur de mengol va lamentar el tracte “ver- projecte. El debat seria, així, més franc. les Illes Balears. gonyós” que reben les Balears per Arrandelprocéssobiranistades- part del govern de Mariano Rajoy. DAVID MIRÓ pertat a Catalunya, el PSOE se’n va El document que van aprovar SUBDIRECTOR adonar que havia d’oferir una res- ahir els socialistes és tan poc precís arabalears DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 temadeldia 05

Set diferències claus entre la proposta i l’acord

PSC PSOE

Consultes Defensa del dret a decidir Ni una sola paraula territorials El PSC proposava que la Constitu- Rubalcaba no ha volgut ni sentir a ció recollís la possibilitat de convo- parlar de consultes territorialitza- car referèndums de “caràcter ter- des. Per molt que el PSC defensés ritorialitzat”. D’aquesta manera que es tracta d’una eina democrà- s’evitava, segons els socialistes ca- tica que en cap cas reconeix el dret talans, la prohibició del dret a de- a secessió, el PSOE ha considerat cidir, que, al seu parer, s’ha de ve- innegociable aquesta qüestió. El hicular en una consulta legal i PSC ho ha hagut de deixar al mar- acordada amb l’Estat. ge per negociar tota la resta.

Model de Ordinalitat i la clau Consorcis tributaris finançament Des de Nicaragua s’ha defensat un El PSOE “aconsella” finalment el finançament que garanteixi el principi d’ordinalitat, però només principi d’ordinalitat perquè les en els termes que està recollida a la comunitats que més aporten no sentència del TC sobre l’Estatut, perdin posicions quan es repartei- que indica que no és de caràcter xin els recursos. També han apos- obligatori. Parla de crear “consor- tat per una agència consorciada cis tributaris” però en cap cas es amb l’Estat que garanteixi autono- refereix ni a autonomia de recap- mia en la recaptació i bilateralitat. tació ni a bilateralitat.

Senat 92 membres Ni xifres ni concrecions federal El PSC aposta per un Senat amb 92 Com el PSC, el PSOE també aposta representants on cada autonomia per un model semblant al del Bun- NI AMBICIÓS NI CONCRET en tingui tres més un més per cada desrat alemany, però no fixa el El document és un text ampli milió d’habitants. Segons ell, el nombre de membres. A més, es re- per satisfer totes les nou Senat hauria de participar en fereix només a aprovació i no a ela- l’elaboració i aprovació de les lleis boració de lleis “d’alta rellevància sensibilitats al PSOE.M.A.MOLINA/EFE que afecten les comunitats i faci- autonòmica”. També veu amb litar la seva participació en les de- bons ulls instal·lar al Senat el Con- Illes si un dia s’arriba executar el cient que el que ahir no podia fer cisions europees. sell de Política Fiscal i Financera. document granadí. En aquest cas, era presentar una proposta articu- gràcies a les pressions fetes pel lada de la Constitució perquè és PSC, es consagra el principi d’ordi- conscient que si el PP es decidís a Definició Espanya plurinacional Regions i nacionalitats nalitat d’un futur sistema de finan- obrir el procés constituent estaria de l’Estat La fundació Campalans reivindica Ferraz es refereix a Espanya com çament que sempre ha esgarrifat fermat de mans i peu i tindria poc en la seva proposta el reconeixe- un territori compost per “regions i federacions socialistes com l’anda- marge per negociar. ment d’Espanya com a “nació de nacionalitats”. Només obre la por- lusa i l’extremenya, que veurien re- La declaració de Granada és el nacions” i planteja que es recone- ta al fet que les comunitats “que- duïts els seus ingressos de l’Estat camí d’enmig que va trobar Rubal- guin Catalunya i el País Basc “com din identificades amb la denomi- si un dia s’aprova un nou model que caba per aturar les intencions re- a nacions amb un específic tracta- nació escollida per elles en els seus no permeti perdre posicionaments centralitzadores d’una part de la ment simbòlic, institucional i com- estatuts”. Sí que en reconeix la a les comunitats portadores del sis- dreta espanyola i les ànsies inde- petencial”. També demana blindar “singularitat” i els “drets” sobre tema com Catalunya i Balears un pendentistes d’una part de la soci- els seus drets històrics. l’ús de la llengua pròpia. cop hagin fet la seva aportació so- etat catalana. La reforma de la lidària a la resta de territoris. Constitució per la via federal és per ell la solució, ja que el contrari seria Justícia al Descentralització “Certa territorialització” Beneficis per a les Illes un “desastre” i “donaria peu a una territori Els socialistes catalans reclamen “Pot ser convenient una certa ter- Per Armengol, els beneficis per a altra vegada a conflictes territorials una descentralització de la justícia ritorialització del sistema de go- les Illes si s’aconseguís un estat fe- que faria impossible la convivència modificant “el sistema de recursos vern del poder judicial”, admet el deral “serien molts”. De moment, i la llibertat entre els pobles d’Espa- judicials” de manera que el Su- PSOE. Reconeix que no s’han apro- va posar en valor que es fes un reco- nya”. prem “només conegui els recursos vat les lleis per descentralitzar la neixement per escrit de trets dife- El problema del document que d’unificació de doctrina”. En la justícia previstes als estatuts i as- rencials de les Balears com la seva ahir van aprovar els socialistes té resta de casos, el TS hauria de ser sumeix que els TSJ han d’assumir llengua o la insularitat. bastantes possibilitats que es pugui “l’última instància” dels recursos. més pes en detriment del Suprem. L’aposta de Rubalcaba per ga- quedar en paper banyat, ja que tant rantir l’estat del benestar per igual si estan a l’oposició com si no, és entre tots els ciutadans, indepen- una reforma que necessita un gran Protecció Recursos en tres mesos Recursos en sis mesos dentment d’on visquis mitjançant consens parlamentari i ara sembla de l’Estatut Per evitar reviure un capítol com el La proposta federal del PSOE ac- un nou article 135 bis que així ho ar- impossible que els socialistes si- de l’Estatut escapçat després d’ha- cepta recuperar amb caràcter “sin- ticulàs, va alegrar de manera espe- guin capaços de seduir un PP més ver estat aprovat pels catalans, el gular i excepcional” el recurs pre- cial Armengol, que veu amb aques- inclinat cap a l’immobilisme de PSC defensava recuperar l’instru- vi davant el TC per evitar que un ta iniciativa una via perquè la inver- l’estructura de l’Estat. ment del recurs previ davant el Tri- Estatut ratificat sigui modificat a sió sanitària de les Illes millori, ja I el que és pitjor, els barons soci- bunal Constitucional. Segons el posteriori. Però en comptes de re- que el finançament que arriba des alistes no tenen garantia que l’he- PSC, l’òrgan judicial hauria de re- soldre els recursos en tres mesos, de Madrid és de 1.000 euros per reu de Rubalcaba vulgui rebre l’he- soldre el recurs en tres mesos. el PSOE dóna un marge de sis. illenc quan molts d’altres territoris rència de reformar la Constitució tripliquen aquesta quantia. en els termes federals que expressa El nou model que defensaran a la declaració de Granada. Això no Relació Bilateralitat total Bilateralitat condicionada partir d’ara els socialistes també treu que des d’ahir el PSIB pugui amb l’Estat El PSC reivindicava “bilateralitat “El marc de relacions intergover- implica una reforma del Senat per- defensar el federalisme a les Illes lleial” com a “marc general i per- namentals ha de ser multilateral què es converteixi veritablement amb més ímpetu que mai, perquè manent de relació” amb l’estat es- encara que permeti la presència de en la cambra de representació de aquesta és la gràcia del federalisme, panyol reduint la posició tan pre- procediments i òrgans bilaterals”, les comunitats autònomes. La gran que cada territori faci les polítiques valent de l’Estat al Consell de Polí- determina el document del PSOE, incògnita contina sent com es con- que consideri oportunes amb uns tica Fiscal i Financera. Tot això, amb la qual cosa només preveu una figurarà. El PSOE en aquesta, com principis comuns amb la resta de sense excloure la multilateralitat bilateralitat condicionada a la res- amb molt altres propostes, és cons- l’Estat.e amb la resta de comunitats. ta de territoris. 06 temadeldia DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears

PSC-PSOE L’oferta federal Tants caps tants barrets ¿Hi ha un model federal que pugui ser viable per frenar el debat sobre l’organització territorial d’Espanya? Tots els experts consultats coincideixen que hi ha tants models de federalisme com estats federals

Josep Maria Vallès Les Joaquim Coll preguntes CATEDRÀTIC DE CIÈNCIA POLÍTICA I DE L’ADMINISTRACIÓ A LA UAB DOCTOR EN HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA I PROFESSOR A LA UB No hi ha models de federalis- entre diferents estats sobirans a 1. Quin De models de federalisme n’hi anomenem dret a decidir, és a dir, la 1.mes tipus prêt-à-porter.Cada priori, sinó entre territoris excolo- 1.ha tants com països federals. possibilitat de secessió, és molt di- federalisme, dels que existeixen i nials –com és el cas, per exemple, model En el cas espanyol probablement fícildeconstitucionalitzar.Enqual- coneixem avui al món, és el resul- dels Estats Units, el cas d’Austràlia convindriaunmodeldefederalisme sevol cas, el que cal és que la Cons- tat d’uns acords polítics específics o el del Canadà–, o han estat el re- federal que, a més de garantir els drets i els tituciónoexplicitielcaràcterindivi- i tradicions històriques pròpies. I sultat de reorganitzacions internes deures de tots els ciutadans, també sible de l’Estat. aquests models es van readaptant d’un estat ja preexistent. En aquest seria reconegués les asimetries i diferèn- segons ho demanen les condicions bloc hi figuren casos com els d’Ale- ciesd’unaEspanyaplurinacional.És El federalisme sempre ha ge- socials de cada moment. manya, Àustria i Bèlgica. òptim? a dir, que reconegués les singulari- 4.neratmalentesos.Ladretaes- tats territorials. No es tracta tant panyola sempre l’ha percebut com Gairebé mai ha estat així. De Penso que mentre sigui hege- d’un problema de bilateralitat, de un succedani del separatisme. I el 2.fet, només cal observar que 3.mònica la mentalitat nacio- donar un tracte diferent a Catalu- catalanisme nacionalista, en canvi, les federacions que avui estan més nal-estatalista, és a dir, la que con- 2. Cal nya,sinód’unaqüestiód’asimetries. l’ha entès des del punt de vista con- consolidades no es van constituir sidera que a cada nació li correspon federal.e un estat propi i únic, el cert és que ser Dir que per federar-se abans el model d’organització territori- 2.cal ser un estat és un plante- al federal tindrà una viabilitat si estat jament quimèric. Espanya ja exis- més no problemàtica. teix com a estat democràtic que ga- abans? ranteix els drets i els deures dels Han existit propostes fede- seus ciutadans. Ho trobo un plante- 4.rals a Espanya al llarg dels jament inviable, estrany. segles XIX i XX. I ara també n’exis- 3. És teixen. Si no han prosperat abans És un problema de corelació és conseqüència probablement del viable 3.deforces.Totdependràdelre- pes dels nacionalismes tradicio- sultat de les eleccions del 2015. Se- nals, començant per l’espanyol i aEspa- ràpossibleenlamesuraquelarefor- seguint pel català i el basc. Aquests ma constitucional sigui imprescin- nacionalismes opinen que cada co- nya? diblenonoméspercorregirelmodel munitat nacional està cridada a te- autonòmic, sinó també per donar nir el seu propi estat i no a com- respostaalanecessitatderegenera- partir-lo federalment.e 4. Per ció democràtica. Ara bé, el que aquí què no Antón ha Victòria Losada reeixit? Camps PROFESSOR DE CIÈNCIA POLÍTICA USC FILÒSOFA I CATEDRÀTICA DE LA UAB

Penso en un model d’articula- Cadamodelfederalésdiferent. 1.ció federal cooperatiu i asimè- 1.En el cas que ens ocupa, l’hau- tric en funció de les aspiracions de ríem d’inventar, com de fet vam in- cadaterritori.Haderespondreaun ventar l’estat de les autonomies, disseny institucional horitzontal i que ja és en certa manera federal. transversal. Cal fer retocs en el model autonò- MARC micperconvertir-loenunmodelfe- No.Calnoconfondrelesfede- COLOMER deral amb asimetria fiscal. 2.racions amb les confederaci- ons. En el cas de les confederacions No penso que calgui plante- sí que és necessari ser estat abans, 2.jar-hoaixí.Seriaabsurdsepa- però aquest no és el cas de les fede- rar-se per després federar-se. Les racions. Marc Sanjaume federacions com Alemanya, els Es- PROFESSOR DE CIÈNCIA POLÍTICA A LA UPF tats Units i Suïssa s’han fet més per Elmodeldel78acabaelseuci- unir-se que no per allunyar-se. 3.cle vital. L’únic futur que li Hauria de ser de l’estil del ca- Ho veig inviable. La dreta i queda a Espanya és que s’articuli de 1.nadenc,quereconeguéslaplu- 3.l’esquerra espanyola conce- Si hi ha voluntat i compromís forma federal. rinacionalitat de manera explícita ben l’Estat de manera profunda- 3.polític, és viable. Però cal i el dret a la secessió, que al Canadà ment jacobina. Però és que els son- treure’s els prejudicis i tenir una Unafederaciónoésnomésun es reconeix de manera implícita dejos indiquen que a Espanya cada clara voluntat d’entesa entre totes 4.modeloundissenyinstitucio- amb la sentència de la Cort Supre- cop hi ha més suport al centralisme dues parts. nal, sinó que és una cultura i, sobre- ma sobre el Quebec. i menys al federalisme. tot,unavoluntat.AEspanya,nihiha Nohanestatmaiintentsprou cultura federal ni hi ha la voluntat Per fer una federa- El pes de la història 4.fortsperfuncionar.Laideade políticadeformarunafederació.Es- 2.ció plurinacional, 4.és important. Quan la unitat d’Espanya ha estat exces- panyaésl’únicpaísdelmónonplan- primer caldria reconèixer Espanya es liberalitza i es sivament dura. Catalunya i el País tejar un model federal significa des- l’existència de diferents democratitza amb la Basc mai han volgut ser del tot part unió i conflicte, i no cooperació. Cal subjectesnacionals.ElTC Constitució de Cadis pren d’Espanya, però tampoc s’han de- tenirencomptequemésdelamei- ja ha negat amb l’Estatut i per model França. Ja li cidit a separar-se. El pes de la his- tat de la població mundial viu en al- el pla Ibarretxe l’existèn- costa prou ser una demo- tòria és important, i la ruptura es fa gun tipus de règim polític federal, cia d’un altre subjecte di- cràcia liberal, i fent-ho difícil, però també ha estat i és difí- però a Espanya continua conside- ferent a l’espanyol, i això ambFrançaalcapelresul- cil trobar una fórmula d’entesa i rant-se una anormalitat.e ho fa impossible. tat és horrorós.e unificació.e arabalears DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 temadeldia 07

PSC-PSOE L’oferta federal Descentralització a mida de realitats polítiques i culturals Gairebé una trentena de països del món s’organitzen amb un sistema federal

del concepte d’estat nació francès”, Crònica opinaelpolitòlegKlaus-JürgenNa- gel. Per això, “Suïssa no és una con- federacióplurinacional,sinóqueés CARME COLOMINA una nació plurilingüística”. Hi ha BARCELONA quatre llengües oficials: l’alemany, l40%delapoblaciómun- el francès, l’italià i el romanx. dial viu, en aquests mo- Suïssa és una confederació amb ments, en un estat que es tresnivellsdegovernambmoltaau- declara federal. Però no tonomia: el consell federal, els 26 hi ha un sol model de fe- cantons i els ajuntaments. Els set Ederalisme al món. N’hi ha molts. Els membresdelgovernfederalocupen estatss’organitzenperacostarelsni- la funció de cap d’estat de manera vellsdedecisióalciutadà,operreco- rotatòria. Aquesta renovació anual nèixer les nacions o les diferents del càrrec fa que la màxima repre- identitats i cultures que busquen sentació del país s’entengui com l’encaix sota el paraigua d’un govern una figura col·lectiva. descentralitzat. De vegades aquest Suïssa és, a més, una federació equilibris’aconsegueixambcomodi- simètrica perquè tots 26 cantons tat,d’altrestensantlescosturesiden- són sobirans i tenen el mateix po- titàries. Però és en el repartiment de der. Cada cantó té la seva Constitu- podersoncadaestatadaptalaideade ció i una autonomia fiscal i econò- federalisme a les geometries políti- mica, fins i tot superior a la dels quesieconòmiquesdelpaís.Cadafe- lands alemanys. deració és única. La democràcia directa és un dels trets claus del sistema polític suís i Alemanya la Constitució federal recull el dret La República Federal és un estat a convocar referèndums. Vuit can- d’estats molts poderosos tons junts poden organitzar una “DesprésdelaSegonaGuerraMun- consulta. dial l’objectiu dels aliats era dividir el poder central” d’una Alemanya Bèlgica vençuda, explica el politòleg de la Un estat federal amb fronteres UniversitatRamonLlullJosepSort. lingüístiques interiors L’estat federal neix amb la voluntat Bèlgica és un estat federal en cons- de descentralitzar de dalt a baix. El trucció –o desconstrucció– perma- termeLändervoldirliteralment pa- nent.Desdel1970finsara,elpaísha ïsos, i alguns dels 16 estats federats viscut cinc reformes de l’estat, que actuals coincideixen amb els antics handescentralitzatelpodertrosse- regnes o ducats independents que, jant-lo entre tres regions (Flandes, TANTS MODELS COM ESTATS durant segles, s’havien unit en ali- Valònia i la regió de Brussel·les) i Cada federació és única. Un exemple d’estat federal a Europa és Alemanya, composta ances o confederacions. tres comunitats lingüístiques (la per 16 estats federats la presència al món dels quals no suposa cap problema jurídic. En les últimes dècades, la ten- neerlandesa, la francòfona i la peti- La foto mostra una reunió del Bundesrat, la cambra alta alemanya. REUTERS dènciahaestatseguirelcamíinvers ta comunitat germanòfona de l’est i cedir competències dels estats a del país). Però la llei garanteix la Berlín en matèries com universi- igualtat entre tots els governs bel- de Valònia. En l’asimetria belga, vembre del 2006 reconeixia que els tats, seguretat i interior, o en el co- gues. No hi ha una relació jeràrqui- Flandes representa el 60% de la quebequesos són una nació. brament d’impostos. A canvi, el caentreells.Lesregionstenencom- població i del PIB del país. Molt abans, en un dictamen del Bundesrat, la cambra alta on estan petències en economia, habitatge, Lapolítica,l’economiailademo- Tribunal Suprem canadenc del representats els lands, ha guanyat políticaterritorial,transportsiagri- grafia han transfigurat aquest estat 1998, s’havia reconegut també el poderenlapresadedecisionsalpa- cultura. Les comunitats gestionen de 10 milions d’habitants creat del dret del Quebec a negociar bilate- ís, fins i tot en política exterior. l’ensenyament,lasanitat,lacultura Proporció no res el 1830 amb un poder central ralment una secessió entre el go- Lapresènciaalmóndelslandsno i la llengua. Quasi un 40% i una única llengua oficial, el fran- vernfederalieldelaprovíncia,siles és un problema constitucional o ju- L’estat federal es reserva la jus- de la població cès.AvuiBèlgicaésunestatfederal, duespartshovolenisihihaunama- rídic. Hi ha estats com Baviera amb tícia i la seguretat social, així com però amb unes fronteres interiors joria clara de quebequesos que es una política pròpia important en les polítiques exterior i de defensa. mundial viu –econòmiquesilingüístiques–que, pronunciïn a favor de la indepen- zones com els Balcans, i amb la re- Però fins i tot aquests capítols es- en un estat totiserinvisibles,determinenladi- dència. El 30 d’octubre del 1995 es presentacióregionalmésimponent tan en revisió. Flandes té un cos di- que es declara fícil convivència del país. va celebrar una consulta per la se- de Brussel·les. Una inversió milio- plomàtic propi i competències per federal cessió del Quebec en què el no es va nària en un palauet barroc al costat firmar tractats bilaterals amb es- Canadà imposar per un 50,58% dels vots. de l’Eurocambra per demostrar la tats. A més, l’independentisme de El Quebec, una nació reconeguda Durant dècades, el Quebec ha força econòmica i política de l’estat la Nova Aliança flamenca, que s’ha i amb dret a negociar la secessió teixit una potent xarxa internacio- més ric d’Alemanya. convertit en la primera força polí- El Canadà és un estat federal orga- nal, que disposa de representaci- tica del nord de Bèlgica, reclama nitzatenprovíncies.PeròelQuebec, ons en més de vint-i-cinc països, Suïssa una nova reforma de l’estat per de majoria francòfona, és l’única “delegacions generals” a Washing- Unió de comunitats lingüístiques aconseguir la clau de la caixa de la que s’entén com a nació, i el govern ton, Brussel·les, Londres, París, sota la idea d’una mateixa nació seguretat social i limitar encara federal d’Ottawa li respecta la dife- Ciutat de Mèxic, Munic, Nova York La Confederació Helvètica “és tan més les transferències econòmi- rència. Una moció aprovada pel i Tòquio, i una dotzena d’oficines antiga que va néixer fins i tot abans ques cap a la més empobrida regió Parlament canadenc el 27 de no- d’immigració i turisme.e 08 política DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears

URBANISME El negoci rodó del Grup Drac al Marratxí de Bauzá La fallida de la promotora frustrà una operació que reclassificava 395.000 m2 rústics al Pla de na Tesa

ments i començava a negociar un i sense la dotació de serveis com ai- En plena bombolla immobiliària, concurs de creditors amb un passiu gua, electricitat o clavegueram. De Drac va aconseguir de Bauzá un d’uns 600 milions d’euros. fet,lallicènciaconcedidaperBauzá conveni que li permetia fer un po- El 2007 Bauzá va aconseguir la era il·legal per estar condicionada a lígon industrial a sòl rústic i cedir majoria absoluta al municipi mar- la dotació de serveis, i no exigir-la una petita part per a una residèn- ratxiner, però el govern del Pacte a com a requisit previ, a més de no te- cia, que tanmateix gestionaria. lesinstitucionsprincipalstambéva nir aprovat el canvi urbanístic. En impedir els seus plans urbanístics. qualsevolcas,elgoverndeMatasva LLUÍS PLANAS Un mes després que la promotora blindar el projecte atorgant-li el ca- PALMA. José Ramón Bauzá, sent de Grande es declaràs en fallida, la ràcter d’interès general. batle i responsable d’Urbanisme de Comissió de Medi Ambient del Marratxí, va impulsar un canvi del Consell de Mallorca va tirar enrere L’altre acord planejamenturbanísticdelmunici- lamodificacióurbanísticaaMarrat- L’explicaciód’aquestamancadedo- pi perquè el Grup Drac de Vicenç xí impulsada per Bauzá. taciódeserveiseraqueformavapart Grande pogués construir al Pla de Els tècnics consideraren sense d’una altra part que no havia trans- na Tesa un polígon industrial de justificació el projecte que es volia cendit de l’acord entre Bauzá i el 395.000 metres quadrats, fins ales- donar a Drac al municipi tenint en GrupDraciquetornavaabeneficiar hores sòl rústic d’interès agrari. compte que en l’anterior planeja- la promotora. L’Executiu seria qui Bauzá i la promotora arribaren a ment encara hi havia 32 hectàrees assumiria el cost de la instal·lació un acord per validar aquesta opera- de sòl industrial sense desenvolu- delsserveisurbans,janotansolsper ció urbanística. A canvi de la reclas- par. Marratxí no va arribar a adap- a la residència, sinó també per a tot sificació, a partir de la qual el valor tar-se al Pla Territorial de Mallor- el polígon projectat al voltant. dels terrenys propietat de Grande ca i encara té vigents unes Normes Amb la zona industrial avortada es multiplicava, el Grup Drac cedia Subsidiàries de 1999. i un canvi de color polític a l’Execu- a l’Ajuntament just 18.900 metres Encara que la construcció d’un tiu autonòmic, la Conselleria quadrats, que a la vegada serien do- polígon industrial i serveis en una d’Afers Socials dirigida per Fina GrupDrac,atravésd’unaUTEinte- nats al Govern per construir-hi una de les zones més sucoses de l’extra- Santiagoesvaencarregarfinalment grada per Binipuntiró SL –que for- residència per a la investigació so- radidePalmanovasortirendavant, de la dotació de serveis només per mavapartdel’entramatempresari- bre l’alhzèimer. paral·lelament la residència de Son poder obrir el centre sociosanitari, aldeGrande–iIdeaSL,unasocietat Allò que en aquell moment no va Llebreesvacomençaraconstruirja amb un cost de més de 200.000 eu- basca dedicada a la investigació de transcendir de l’acord és que el durant el govern de Jaume Matas. ros. Llavors l’Ajuntament de Mar- la malaltia de l’alzhèimer. GrupDractambés’acabariaadjudi- De la mateixa manera que altres ratxí,encarapresiditperBauzá,se’n L’operació La Conselleria d’Afers Socials es cantlagestiódelgeriàtricfruitdela centres sociosanitaris impulsats va desentendre assenyalant que Es permet un va acollir a la Llei de contractes de seva “cessió”. El govern de Jaume durant aquella legislatura –Joan l’execució corresponia al Govern polígon a Drac l’administració pública que li per- Matas la hi va atorgar el 24 de maig Crespí,hospitalMilitar–,vapresen- per ser-ne el promotor. metia resoldre la concessió quan el de 2007, tres dies abans de les elec- tar greus deficiències per poder po- Noeral’únicproblemaqueenca- a canvi de sòl contractistahaguésdeclaratuncon- cions autonòmiques que li suposa- sar-se en funcionament. ra quedava per resoldre, atès que la per a una cursdecreditors,comeraelcasdela ren la pèrdua del poder. L’afegit de Son Llebre era que el concessió de la gestió de la residèn- residència que promotora de Grande, que també Elconcursesvalicitariadjudicar centre s’havia aixecat en sòl rústic cia havia estat atorgada al mateix gestiona rà s’havia introduït en el negoci de les en el termini d’un mes. Formant partd’unaUTEatravésdeBinipun- tiró SL, la promotora de Grande també rebria 5,6 milions d’euros Plusvàlues milionàries durant cinc anys per la gestió con- certada de la residència, la cons- trucció de la qual anava a càrrec de sota sospita l’Executiu. Això en els terrenys que en teoria eren la contraprestació Grande just signava una opció de per la reclassicació com a sòl indus- Q. T. compra amb el propietari anterior trial i de serveis dels restants PALMA. L’operació frustada al Pla i aconseguia la plusvàlua abans 376.100 metres quadrats als vol- de na Tesa és un exemple del nego- d’haver d’executar-la. tants de la finca de Son Llebre. ci de les plusvàlues milionàries en La proliferació i rapidesa a acon- la compravenda de terrenys que es seguir aquestes plusvàlues, a més Bauzá no va fer marxa enrere propiciaren durant la bombolla im- del fet que algunes es lligassin a les L’operació urbanística, sobre la mobiliària. El promotor Vicenç reconversions previstes en el Pla qual José Ramón Bauzá no va fer Grande va ser un dels màxims ex- Territorial de Mallorca, els va aca- marxa enrere tot i que li va costar ponents d’aquests tipus de negoci bar posant sota sospita i foren ob- una crisi de govern amb els seus so- i era ell mateix qui explicava els jecte d’investigació per part de la cis d’Independents per Marratxí i seus plans per adquirir terrenys Justícia.AllòqueinvestigavalaFis- unafortarespostaveïnalalPladena rústics a les rodalies de Palma, a zo- caliaAnticorrupcióéssis’haviapro- Tesa, es va avortar finalment per nes de previsible creixement, a l’es- duïttràficd’influènciesisubornen- l’esclatdelabombollaimmobiliària pera que es produís la reclassifica- trepolíticsipromotors:informació ilaconsegüentfallidadel’altrapart, ció a urbans per part de l’ajunta- privilegiada i accés a les futures re- el Grup Drac, que el juny de 2008 es ment corresponent i així la multi- conversions a canvi de doblers. El La residència es troba envoltada de sòl rústic, on declarava en suspensió de paga- plicació del valor. En ocasions, jutge va acabar arxivant les diligèn- pasturen les cabres. LL. P. arabalears DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 política 09

Una relació que s’ha fet més estreta en el Govern L’home fort i el cervell econòmic de Bauzá vénen de Drac

sent el màxim responsable econò- Una vegada arribat al Consolat, mic de l’Executiu com a conseller José Ramón Bauzá ha convertit d’Economia i Competitivitat. Des qui era el número 2 de Vicenç del primer moment en el poder, Grande en el seu cervell econòmic, Bauzá ja hi va pensar per fer-se càr- i l’exassessor de comunicació de rec de l’Oficina Pressupostària, ens Drac, en el seu cap de gabinet García estratègicquehadissenyatlesreta- llades en el sector públic. Final- LL. PLANAS Va ser la mà dreta de ment, ha acabat substituint qui era PALMA. L’operació urbanística al vicepresident econòmic, Josep Ig- Pla de na Tesa per reclassificar gai- Grande 10 nasi Aguiló. rebé40hectàreesdesòlrústicicon- anys, ara és el vertir-les en un polígon industrial conseller El seu home de confiança va posar d’acord l’Ajuntament de d’Economia L’home de més confiança de José Marratxí de José Ramón Bauzá i el Ramón Bauzá al Consolat també Grup Drac de Vicenç Grande. Fou provédelGrupDrac.JavierFonsva un projecte només avortat per l’es- Fons ser l’assessor de comunicació de clat de la bombolla urbanística i la D’assessor de Grande. Ara és el cap de gabinet del fallida de la promotora. En qualse- comunicació presidentdelGovernil’haacompa- vol cas, el crac de Grande coincidí nyat en el seu ascens des de l’Ajun- amb el meteòric ascens polític de de Grande ha tament de Marratxí fins a la presi- Bauzá, i aquest no s’ha oblidat dels passat a cap dència del PP balear, i després en la que feren feina amb el promotor. de gabinet campanya per obtenir la victòria en L’any 2007, just després de ma- de Bauzá leseleccionsautonòmiquesde2011. terialitzar-se l’acord entre el Con- Abans d’això, a través de l’empresa sistori marratxiner i el Grup Drac, de comunicació Altaveu, Fons as- Bauzáaconsegueixlamajoriaabso- sessorava la comunicació del Grup luta al seu municipi i, de la mà de Drac i, posteriorment, de l’Ajunta- Rosa Estaràs, ascendeix fins a la vi- ment de Marratxí. SON LLEBRE cepresidènciadelPPbalear,alesho- JoaquínGarcíaiJavierFonssón El Pacte hagué de dotar de resencaracommocionatperlafugi- dels pocs que han arribat a l’esfera serveis la residència i, més dadeJaumeMatasalsEstatsUnits. més propera de Bauzá sense tenir tard, optà per resoldre el És també l’any en què Bauzá aug- cap lligam anterior amb el PP bale- contracte quan la promotora menta de manera considerable el arilasevapresènciavaprovocarre- seu patrimoni, adquirint un pis a cels inicials, que s’han anat apaiva- de Grande entrà en fallida. LL.P. DaltMuradadePalma,unimmoble gant a mesura que ambdós han as- que ha acabat sent objecte de polè- solit cada vegada més poder, igual residències sociosanitàries i els pi- mica per la seva recent legalització que Bauzá. En el cas de García, els sos tutelats per a persones majors. L’apunt perpartdel’AjuntamentdePalma seus nomenaments reberen críti- Unavegadaresoltelcontracte,el arrand’unasentènciacontràriaper ques per part dels qui l’assenyala- mateix departament de Fina San- Un acord en el qual un conflicte entre promotores. ven com a responsable de la fallida tiago considerà que destinar el cen- tot eren beneficis del Grup Drac. En quasevol cas, tre a la investigació sobre l’alzhèi- per al promotor El cervell econòmic Bauzánohafetcasdelescrítiquesi, merexcediaunàmbitraonableide- Ja al Consolat de Mar després de la mateixa manera, n’hi ha que cidíreconvertir-lo,rescatadalages- d’aconseguir una victòria aclapara- considerenqueGarcía,comadirec- tió, en una residència per a ● Polígon en zona estratègica dora com a candidat del PP, Bauzá tor general del holding propietat de discapacitats intel·lectuals adults i L’acord amb l’Ajuntament de Mar- incorporaenelseunuclidurdelGo- VicençGrande,ésquivaaconseguir enuncentredeformaciósociosani- ratxí permetia al Grup Drac la vern qui formava part del Grup fer un concurs de creditors sense tària per a professionals del sector. construcció d’un polígon de ser- Drac. Joaquín García, qui va ser di- gaire conflictes, tot i ser el més im- Finalmentvapoderserinaguradael veis de gairebé 40 hectàrees en una rector general i mà dreta de Vicenç portant que s’havia presentat mai a febrer del 2011.e zona estratègica de Mallorca, a la Grande durant deu anys, ha acabat les Illes Balears.e sortida de Palma, entre l’autopista d’Inca i el segon cinturó. Grande cies per la impossibilitat de provar havia comprat els terrenys com a els fets, tot i reconèixer els indicis. sòl rústic d’interès agrari a un va- Un dels casos investigats afecta- lor inferior al que tindrien. va una operació de Vicenç Grande a ● Residència amb gestió Marratxí, un dels municipis on el La teòrica contraprestació era la Grup Drac va intervenir de mane- cessió d’1,9 hectàrees perquè el ra més intensa durant la seva acti- Govern hi construís una residèn- vitat. L’any 2002 el promotor va ad- cia de malalts d’alhzèimer. Tan- quirir 180 hectàrees a la zona dels mateix, Grande també va aconse- Creuers. Aleshores, el terreny era guir que li concedissin la gestió rústic i el preu de compra va ser de concertada del centre. L’executiu 14,4 milions. Dos anys després, de Matas la hi va atorgar tres dies Grande se’n va desfer per 40,1 mili- abans de les eleccions que li varen ons. El comprador era un altre im- fer perdre el poder. portant promotor, Mateu Sastre, ● Serveis a càrrec del Govern d’Ibercon. El més significatiu de la Un altre acord entre l’Ajuntament plusvàlua de gairebé 26 milions de Marratxí i el Grup Drac era que aconseguida per Grande és que els el Govern s’hauria d’encarregar de terrenys continuaven sent rústics. la dotació de serveis urbans –ai- Només mesos després varen ser in- gua, electricitat, clavegueram–, no closos en una Àrea de Reconversió tan sols per a la residència per ser- en el Pla Territorial aprovat pel PP ne el promotor, sinó també per a i UM, amb la qual cosa se’n va mul- tot el polígon que tenia projectat El nou conseller d’Economia. Joaquín García, conversa amb el president Bauzá després tiplicar el valor.e Vicenç Grande. de fer-se la foto oficial amb la resta de membres del Govern. PERE BOTA 10 política DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears

PARLAMENT Diputats amb poca iniciativa

Els parlamentaris poden presentar preguntes, proposicions no de llei i sol·licituds d’informació, però no tots ho fan al mateix nivell. Alguns, d’ençà que ha començat l’any, gairebé no han registrat res

QUIM TORRES ❊ PALMA

Els59diputatsquehihaal de la Cambra i el portaveu no recull les intervencions Parlament, a final de l’any d’aquests parlamentaris amb 27 iniciatives fetes, i Parlament mantenen una de cada grup sempre en re- que es produeixen arran passat, després de ser im- contrasten amb les de la Francisco Mercadal, amb activitat desigual que, en- gistra més que ningú, atès d’iniciatives que presenten putat en el cas Over Marke- major part de membres de 18. Les diferències s’expli- tre altres motius, varia en que signa tot el que s’aca- altres.Ambtot,siespre- ting, ha passat totalment l’oposició, però també amb carien perquè aquests di- funció del paper que tenen ba registrant. Una de les nen com a referència les desapercebut a la Cambra les que han fet diputats del putats són els responsa- a la Cambra. Els diputats de maneres de mesurar l’acti- iniciatives registrades inoselihasentitlaveu. seu propi grup. Al marge de bles d’àrees que generen l’oposició sempre registren vitat que lideren els dipu- d’ençà que ha començat Tampoc no s’ha prodigat la portaveu popular, Mabel més activitat. En qualsevol més iniciatives que els del tats és mirant les iniciati- l’any, es comprova que hi gaire qui serà el nou batle Cabrer, amb 49 iniciatives cas, un grup com el popu- grup que dóna suport al ves que han registrat (val a ha diputats del PP que no de Santanyí, Llorenç Gal- registrades aquest 2013, lar, amb molts més dipu- Govern, precisament per- dir que els del grup que fa s’han prodigat. El cas para- més, que només ha pre- hi ha altres components tats que la resta, pot distri- què una de les seves tas- costat al Govern no pre- digmàticéseldePereRot- sentat una iniciativa: con- d’aquest grup que mante- buir millor les càrregues de ques és el control al Go- senten interpel·lacions ni ger, que no ha presentat cretament, una pregunta. nen un alt nivell d’actuació, feina. Això, sempre que no vern. Els que pertanyen a mocions). No és l’única ma- cap iniciativa el 2013. De Antònia Vallés, també del com Carlos Veramendi, s’apliqui la reducció de di- comissions ho fan més que nera de mesurar l’activitat fet, des que fou empès a PP, només ha fet dues pre- amb 30 iniciatives presen- putats que defensa el seu els que presideixen òrgans ni la més completa, perquè dimitir com a president del guntes. Les iniciatives tades; Fernando Rubio, líder, José Ramón Bauzá.

Llorenç Galmés Pere Rotger DIPUTAT DEL PP DIPUTAT DEL PP Preguntes: 1 Preguntes: 0 Proposicions no de llei: 0 Proposicions no de llei: 0 Sol·licituds d’informació: 0 Sol·licituds d’informació: 0

Antònia Vallés DIPUTADA DEL PP Preguntes: 2 Proposicions no de llei: 0 Sol·licituds d’informació: 0

Ana María Aguiló DIPUTADA DEL PP Preguntes: 3 Proposicions no de llei: 0 Sol·licituds d’informació: 0

M. Rosa Bauzá DIPUTADA DEL PP Preguntes: 2 Proposicions no de llei: 1 Sol·licituds d’informació: 0

Carolina Torres Josep Torres DIPUTADA DEL PP DIPUTAT DEL PP Preguntes: 4 Preguntes: 4 Proposicions no de llei: 0 Proposicions no de llei: 0 Sol·licituds d’informació: 0 Sol·licituds d’informació: 0 arabalears DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 política 11

SOPAR DE GERMANOR El Pi mesura forces en una trobada a Sineu Jaume Font: “Fer més places i créixer en vertical no és el que Balears necessita”

refusantqualsevoltipusdemesures El Pi (Proposta per les Illes) es re- de control, com també la participa- nuí ahir a la plaça del Mercat de Si- ció dels diputats i grups parlamen- neu per fer una trobada amb els taris que no els donen suport. simpatitzants i afiliats de tots els L’abúsdeldecretlleiésunsímbolde municipis de Mallorca on els regi- la degradació democràtica”, afegí el onalistes tenen presència. manacorí.Eldiputativicepresident d’El Pi considerà també que no són MARGALIDA BONNÍN moments d’un govern que “només SINEU. Elsregionalistesesreuniren sapimposar”,sinóques’handecer- ahir en un “sopar de germanor” a la car consensos i punts d’acord. frescaalaplaçadelMercatdeSineu. D’altra banda, el vicepresident El partit està teixint complicitats Josep Melià va finalitzar la saluta- arreu dels municipis de Mallorca ció referint-se a altres col·lectius: amb vista a les eleccions de 2015 i “Mentre contenten els grans hote- plantejàlatrobadacomunaoportu- lers, a col·lectius com el d’educació nitat per mesurar les relacions amb els tracten com a delinqüents”. els afiliats i els simpatitzants que “Qualsevol reforma educativa feta s’hanadheritalprojecteencapçalat encontradelsmestres,delsconsells per Jaume Font, Josep Melià i An- escolars i de la Universitat està cri- toni Pastor. dada al fracàs”. Josep Melià va con- siderar que les Illes Balears neces- Decret turístic sitenungoverncompromèsambels Durant el sopar, el president de la ciutadans i la realitat de l’Arxipèlag formació i els dos vicepresidents inounquevagi“encontradelanos- aprofitaren per criticar du- tra llengua a l’escola, contra ramentlespolítiquesdel la nostra economia amb govern de José Ra- Crítiques a la seva claudicació món Bauzá. amb la relació al fi- “Fer més places Bauzá nançament auto- hoteleresicréixer Els regionalistes nòmicdavantMa- en vertical no és tenen en el seu punt de drid i contra el la solució turísti- mira les polítiques del nostre benestar ca que les Illes govern encapçalat per retallant en salut Balears necessi- i dependència”. ten”, així de con- José Ramón Bauzá, a Lesparaulesdel tundent es mostrà qui criticaren president i dels vi- Jaume Font en el durament cepresidents foren parlament de benvin- acollidesambunaforta guda al sopar d’estiu d’El ovació per part de les més TROBADA Pi-Proposta per les Illes, on el de 500 persones congregades a El president d’El Pi, Jaume Font, i els dos vicepresidents, Antoni Pastor i Josep Melià, Decretdelleidemesuresurgentsde Sineu pel sopar d’estiu. Amics, sim- organitzaren la reunió, que acabà amb un concert i festa inclosa. L’ambient, de crítica caràcter turístic i d’impuls a les zo- patitzants i afiliats del partit acaba- a la política de José Ramón Bauzá, també donà lloc a la festa i al ball. nes turístiques madures, aprovat ren la vetllda ballant fins a la mitja- aquesta semana pel Govern, centrà nit la música del concert organitzat moltes converses. per la formació política. “No es poden fer normatives ex- Josep Melià VICEPRESIDENT DEL PI clusivesperalaPlatjadePalmasen- Estructura se pensar en les necessitats de les El Pi, Proposta per les Illes, va néi- “El partit té més potencial a Eivissa que a Menorca” zones turístiques d’Eivissa i de Me- xer l’any 2012 arran de la fusió de la norca, amb unes realitats sem- Lliga Regionalista de Jaume Font i ments és anar a tots els municipis blants”, afegí el veterà polític. A Convergència per les Illes, que es onencaranotenimpresència. ElPi més, el president de la formació va presentàafinaldel’anypassat.Pos- no només neix de tres persones, si- assegurarqueelproblemarealnoés teriorment, s’hi han adherit altres nódelaincorporaciódelanovafor- oferir més ocupació durant l’estiu, partits municipals, com ara els In- mació dels partits independents sinó crear-ne de nova una vegada dependents de Marratxí o Aliança com el Sud Unificat, els Indepen- s’acabalatemporadaalta”.Elmodel Liberal de Manacor o el Sud Unifi- Josep Melià dents de Marratxí o ALM de Mana- turístic que necessiten les Balears cat,amésdepartitsd’àmbitinsular, VICEPRESIDENT DE cor,amésdelsdeMenorcaiEivissa. requereix la participació de tots els com ara Unió Menorquina. PROPOSTA PER LES ● Com valorau la presència a les al- sectors, “també de l’oferta comple- La setmana passada els regiona- ILLES tres illes? mentària de la qual s’han oblidat, i listespresentarenlanovaagrupació ● A quants municipis té presència “El nostre AEivissa tenimdosregidorsafiliats ha de passar obligatòriament pel del partit a Palma i anunciaren que El Pi? objectiu és que són de Sant Antoni, també te- respecte al territori i al paissatge”. abans de 2014 estarà configurada AMallorcatenimafiliatsa42muni- arribar a tots nim afiliats a Vila i a Sant Josep. A l’estructura i nomenada la direcció cipis de 53. Pel que fa a regidors afi- Menorca, hi tenim tres munipis Abús dels decrets llei delpartitaCiutat.Laformacióregi- liats a El Pi, la presència arriba al els municipis amb regidors i hem augmentat els El vicepresident Antoni Pastor va onalista pretén arribar a esdevenir voltantdelatrentenademunicipis. de Balears” afiliats a Maó. Cada illa és un món i volerremarcar,perlasevabanda,la un partit d’àmbit autonòmic, amb ● En quin moment es troba el par- la implantació és difícil, però pen- “posició poc democràtica” del Go- presència a totes les Illes Balears i, tit? sam que tenim més potencial a Ei- vern de les Illes Balears que “ha im- de moment, ja té presència a Me- Unadelesfeinesaquèdedicammés vissa que a Menorca, perquè hi ha posat la modificació de tres decrets norca i Eivissa.e esforços i temps en aquests mo- moltes ganes de fer feina.e 12 política DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears

CORRUPCIÓ Les estrelles caigudes de la política balear Matas i Munar varen controlar el poder més de vint anys

gut ser més que els altres. Fins i tot, sament, de Bitel. I d’allà, acabaria Maria Antònia Munar i Jaume guanyar en proteccionisme els par- ananttambéalsjutjatsperapropiar- Matas varen exercir el poder du- tits d’esquerra. Vet aquí que arriba- se de fons públics mitjançant la Visa rant més de vint anys i han estat, renlesdirectriusd’ordenaciódelter- de l’empresa pública. Un clàssic. Vi- sense cap mena de dubte, dos dels ritori, un instrument que vist amb dal exemplifica les conductes que al- polítics més importants d’aques- perspectiva“ésdelesmillorsnorma- guns consellers i directors generals ta comunitat. tives territorials que s’han aprovat”, Matas de Matas tingueren al seu retorn al afirma en les seves conferències i Va ser govern, entre el 2003 i el 2007. Una JAUME PERELLÓ I QUIM TORRES classes el catedràtic de geografia conseller, veritable desfeta moral, amb adjudi- Onofre Rullan. cacions a dit, sobrecostos de 60 mi- PALMA. Encara que ja havia estat Encara que s’ho hagués proposat, president del lions d’euros en un sol projecte i una conseller d’Economia i Hisenda potser l’esquerra no hauria aconse- Govern balear hipoteca que avui és un llast per a la (1993), es podria fixar com a mo- guit sorprendre. Matas tenia infor- i ministre de Comunitat. Aquells “anys daurats” ment d’ascens a l’“alta política” per mació de tot el que feien els partits Medi Ambient deMatas,ambautopistes(lesd’Eivis- part de Jaume Matas l’any 1996. En progressistesenelConselldeMallor- sa mereixen capítol a part), Palma concret,elmesdemaig.GabrielCa- ca, gràcies al “fortuït” enviament Arena i altres megalomanies, recor- ñellas,l’hegemònicfactòtumdelPP d’informació que es produïa des del Munar ren ara els jutjats i obliguen a pagar balear, havia hagut de dimir forçat DepartamentdeTerritoriquedirigia Fou batlessa, un deute impossible. Mai un presi- per José María Aznar. En el camí a eldesaparegutFrancescQuetglasiel diputada, dent autonòmic no havia generat, ell laMoncloa,l’aleshorescapdel’opo- seu gabinet. sol, tants casos judicials amb la pre- sició al Congrés no es podia perme- En el judici del que va ser el cas presidenta varicació, el frau i les negociacions tre escàndols de corrupció mentre d’espionatge Bitel, el perit proposat del Consell prohibides com a eix central. ell desgastava setmana darrere set- per la defensa, Damià Vidal, va dir i del Tanmateix, aquella etapa és més mana Felipe González. que era possible que es produís una Parlament present avui als mitjans. Potser con- lears.Undelscasosméssonats,lase- Tot i no ser-hi físicament, Cañe- casualitat tan perversa, que la infor- vérebobinaritornarafinaldelalegis- nyoraquedescendiadeSantaMarga- llasnovoliaperdredecapmanerael mació territorial que elaborava el latura 95-99. Abans d’acabar-la, Jau- lida i es va inscriure a Formentera. control que ocupava des de 1983. consell (aleshores enemic polític del meMatasvaprotagonitzarundelses- Noenvaserl’única.Elsvots,alaPiti- Telefonava i donava ordres al seu Govern)arribàsjustamentalgabinet càndols que més han marcat la seva üsa menor, valen 4 vegades més que substitut, Tòfol Soler. Però aquest de Matas. El Tribunal s’ho empasso- carrera política. Va contractar Maria aMallorca.L’escàndolnotinguécon- tenia perfil propi i no escoltava les là i el professor Vidal, segurament PauSeguraiil’enviàaSud-amèricaen seqüències judicials, però segura- “recomanacions” de Cañellas. tambédemaneracasual,vasercol·lo- missió comercial: oficialment, pro- mentvaimpedirquelessevescampa- L’“amo” va voler demostrar qui co- cat anys després al capdavant, preci- mocionarlesIlles.Peròsegonslesin- nyes de comunicació tinguessin tot mandavaiaprofitàperferunaesto- dagacions del cas Mapau, podria ha- l’efecte desitjat. cada mortal a Soler. Cañellas acon- ver-se produït alguna altra missió, Aquellfatídic1999,MariaAntònia seguí que 20 dels 31 diputats del molt més electoral. Munardecidítombarlabalançaiper grup parlamentari votassin el 28 de Alguns emigrants i fills d’emi- primera vegada l’esquerra governà maig de 1996 demanar la dimissió a grants d’Argentina i d’altres països les Balears. El Pacte de Progrés ja ve- Soler,cosaqueféuimmediatament. esregistrarenpervotaralesIllesBa- niadegovernarambMunardelCon- Arribava l’hora de Jaume Matas. L’home en qui confià Cañellas man- tenir l’hegemonia del PP. “Era l’ho- mequemésmansvadonardetotsels qui conec”, explicava un col·labora- Un polític aclaparador dor seu. Matas havia de guanyar-se l’estimació dels ciutadans, després de la “ganivetada” a Soler, i no dei- temps, determinaven el movi- xava de ser un desconegut. Opinió ment, anul·laven l’oposició inter- Lasevaprimeralegislaturava na (i reduïen l’externa a un paper estar caracteritzada per patètic), omplien l’escenari. El pa- aquesta arribada im- JAVIER MATO per per a l’esquerra era marginal, PERIODISTA prevista en el poder. anecdòtic, propi de l’epíleg d’un Matassabiaqueca- ahistòria l’escriuen els llibre d’història. lia diferenciar-se. guanyadors, solia dir Va ser un polític que, com Inohivaescati- Jaume Matas. Per tant, abans Cañellas, va interpretar a la mar esforços. l’objectiu més impor- perfecció com funcionava el sis- Sempre ha vol- tant d’un polític és el po- tema, on eren els punts forts i fe- der,L és assolir l’objectiu. Parlam bles, com s’havien de gestionar, i d’ell perquè va guanyar, perquè va el va aplicar intensament. La po- arribar, perquè fa prendre decisi- lítica que propicia aquest model ons des del poder; parlam de Cañe- duta fins al final. Tal vegada les llas perquè va governar i mai no va derrotes electorals varen venir perdre unes eleccions, però no ho d’una irreflexiva por de certs vo- feim de Nájera, que mai no va ser tants davant aquest aclaparador més que una promesa, ni de Fèlix domini de l’entorn. Tal vegada Pons, una esperança, perquè no tanta política pura, pragmatisme comptaren, perque no hi eren. Si de resultats, tenia els seus riscos. fer política és guanyar, si això és Tal vegada aquest hagi estat el la política pura, Matas (i natural- problema: quan aquest model de ment Maria Antònia Munar) va delicats equilibris interessats es desbordar completament l’es- du fins al límit, desferma altres cenari de Mallorca: fixaven efectes indesitjables. Basta veure l’agenda, marcaven els com està el conjunt del pais.e arabalears DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 política 13

PRESUMPTAMENT Des de 1990, Munar havia succeït elfundadordelpartit,JeroniAlbertí, ANTÒNIA al capdavant d’Unió Mallorquina, i ARTIGUES obteniaelcontroltotaldelaformació finsal2007.El1995,accedíalapresi- PERIODISTA dènciadelConselldeMallorca,insti- tució que governà i que anà fent a la sevamidadesdellavors,ambsucces- sius pactes a esquerra i dreta. Va ser precisament en el Consell on Munar Empat a sis a prop exercíbonapartdelasevacarrerapo- lítica i on, a partir dels anys 2004 i 2005, es comencen a descobrir dife- de la presó rentsirregularitats.Primerpetitsca- sos, adjudicacions dubtoses i un cert is a sis. Que diferents són avui les coses per a clientelisme a l’hora de col·locar Jaume Matas i Maria Antònia Munar. Els que membres del partit en òrgans pú- un dia foren els polítics més poderosos de Ba- blics,ifinalment,unaveritablexarxa learsarrosseguenlessevesraonsilessevespe- de corrupció. Des de la informàtica nes pels tribunals de Justícia. Han de veure fins a la publicitat. I per descomptat, com,aquí,al’AudiènciaProvincial,iaMadrid,alTribu-S elterritori.Laplanificacióterritorial nal Suprem, des del banc de la fiscalia, se’ls considera deMallorcaésunainformaciótansu- l’exemple viu dels mals governants. Dels que han pros- cosa que UM no s’hi pogué resistir. tituïtlesinstitucionsihantraïtelsseusvotants.Delsque L’arxivament del jutge Florit del cas hanmenyspreatlesnormesdegestiódelqueés“públic” territorial ho explica: hi falten pro- ilesigualitatsd’oportunitats.Delsquehanafavoritamb ves, però evidentment la informació doblerspúblicsquihanvolgut.MatasiMunar,delsdes- privilegiada i les compres de finques patxos del Consolat i el Palau Reial a les sales de judi- que feren Sastre i Grande són quel- cis. I la pitjor cadira. Els han fet la cara visible de la cor- com més que sospitoses. rupció. Que dur deu ser veure com canvien les tornes i CanDomengeiMaquillatgesónels viureenprimerapersonaeltrànsitde sermolthonora- noms d’algunes trames que confir- ble a molt corrupte. Almenys per la Fiscalia. Aquesta men que el que havia de ser un partit setmana,ambdóshanescoltatquelaFiscaliaelsvolen- ALTRES TEMPS centratacabàsautodestruint-se.Mu- viar sis anys a la presó. A Munar, el fiscal Juan Carrau Durant molts anys, Matas i nar hagué de sortir a les totes de la pel cas Can Domenge, i a Matas, un fiscal del Tribunal Munar varen ser els polítics presidència del Parlament perquè Suprem que, amb no poc ímpetu, va demanar que l’Alt Nadalconfessàquecomprarenamit- Tribunal ratifiqui la condemna a sis anys que ja impo- més poderosos. JOAN TORRES ges una productora audiovisual, Ví- sà l’Audiència a l’expresident del Govern i exministre deoU,alaqualregarenasubvencions. per afavorir el periodista Antonio Alemany. sell, on la política d’Unió Mallorqui- UCD en les primeres eleccions de- Des de llavors, passant per Son Oms, na era la veritable reina, encara que mocràtiques a Costitx i guanyà per tot són males notícies. La pressió de la presó. I és que la situació, per a molts s’estimaven més anomenar-la majoria absoluta. Ara, Munar i Matas estan només tots dos, és cada cop més complicada. La pressió de princesa. “La política més viva de Quan UCD es desintegrava, Jero- pendentsdelaJustícia.IlaJustícia, la presó quasi ofega. Matas ja ha jugat aquesta set- tots”, es cansaven de dir uns i altres. ni Albertí comptà amb ella per fun- pendent de les seves malifetes. Al mana, davant el Suprem, la seva darrera carta per Munar havia arribat als càrrecs dar Unió Mallorquina, un partit de carrer, el rum-rum tradicional dels la primera condemna. Allleujament per un temps... públics molt abans que els seus com- centredreta, regionalista, que podia darrers anys “no entraran a presó” (fins al proper judici) o presó. I el límit és aquest es- panys de viatge de l’esquerra. Els encaixar en la manera de pensar janos’afirmaambtantacontundèn- tiu. Munar també se la juga aquest estiu, perquè el Sampol Antich i els membres dels d’una part important de l’electorat. cia”. La resposta s’acosta.e Suprem revisarà la condemna pel cas Maquillat- seuspartitshavienocupatcàrrecsde Munar va mantenir la batlia de Cos- ge. Però Munar no ha pogut esperar aquest des- gestió precisament de la seva mà, titxifounomenadaconsellerad’Edu- enllaç amb tranquil·litat. Ho ha fet des de la ban- l’any 1995. Abans, més bé feien feina cacióiCulturaenelgovern deGabri- queta dels acusats del cas Can Domenge. des de l’oposició. En canvi, aquesta el Cañellas. L’any 1992, amb la sorti- doctora en dret el que no havia cone- dad’UMdelGovernCañellas,Munar CanDomenge,capítol1.Siguiquinasiguilasentència gut era no governar. Es presentà per deixà la Conselleria. delcasCanDomenge,elfinaldel’assumpteesveumolt lluny.Deixantdebandalesal·lusionsalamàfiaielspe- nedits del fiscal Carrau per revalorar la confessió de Bartomeu Vicens i el fet que l’advocat de Munar, just per posar en evidència aquesta “llicència” del fiscal, Na Mam se’n permeti una que el dugué fins als manuals de la Inquisició, el que sí que és cert és que el cas té una ma- laferida.ConfiemqueeltribunalquepresideixGómez- d’aquella Espanya postfranquista. Reino resolgui el cas fermant-ho tot de garanties. I és Opinió Totsl’hanhagudademenesteritotsen que Vicens ha dit que Sacresa pagà un suborn de 4 mi- ranegen ara. El poder li està passant lions d’euros per l’adjudicació de Can Domen- factura. Particularment mai no he co- ge.IésqueSacresahaadmèselpagament.Iés ANTONI MARTORELL negutningútanintel·ligent,prag- que d’aquests 4 milions se n’ha parlat al ju- PERIODISTA màtic, tolerant i optimista. No- dici, però això no pot ser valorat perquè no adonperfetquemoltsnoen- més amb una fortalesa mental formapartdeljudici.Elsdefensorshohan tendranresdelquediré,però com la seva es pot suportar tant advertit. Són unes afirmacions que no no hi ha com un mateix per d’odi, tantes venjances, tantes s’han pogut contradir. Choclán demanà parlar de les experiències traïcions i superar un càncer al formalment la suspensió que no va ser pròpies.Haverlideratdurant pit mentre l’aparell de l’Estat i atesa i l’advocat de Miquel Nadal, José mésJ de vint anys el centre nacionalis- els espies pagats pels podero- Zaforteza, advertí que era un judici coix. ta de Mallorca deixa darrere un munt sosetpersegueixendiainit.Li S’ ha jutjat la manipulació d’un concurs derealitzacionsfetesiunaltredepolí- han construït un personatge públic. (Nadal i Vicens ho han admès). ticsferitsperquèenalgunmomentva- del qual mai no es desfarà. I quin és el mòbil d’aquesta manipula- ren quedar fora del poder, sense pen- Desconeixenl’enormemarge ció? No importa ni escriure’l. O és que sar que, a l’inrevés, qualque dia gover- de confiança que donava a la els responsables del Consell haurien naren amb ella. El teatre Principal, la gentquetreballavaambella, manipulat un concurs pel gust de fer- carreteradeManacor,esTrenc,laTe- com de molt que li agrada ho? Això ja seria vici. Almanco, levisiódeMallorcaoelprimerdiarien dir “ja t’ho vaig dir” i les pels profans en dret, una cosa va catalàdelesIllesnohaurienestatpos- poqueshabilitatsque lligada a l’altra. Es veu que els pro- sibles sense l’impuls d’una persona té davant un or- fessionals del dret ho saben deslli- compromesa amb Mallorca. El temps dinador, per gar bé. Però en saben, i molt, tots. hodirà.Massaenemicspoderososies- exemple, i Els jutges, els que acusen i els que panyols han volgut acabar amb un es- no parlem defensen... i aquí hi ha encara pai polític nostre pegant un tir al clo- dels fo- molt de fil i en queda molt per tell de la que fou la batlessa més jove gons. estirar. I des de tots els costats. 14 política DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears

CORRUPCIÓ CAS DELS ESPIES El correu del suborn de Can La difícil digestió d’un àpat: Domenge també confessa Camacho perd suport al PP Els primers moviments successoris arriben mentre ella espera tancar l’afer J.P. PALMA. Adarrerahoradeldiven- dres, Miquel Llinàs, conegut a Reportatge Camposcom“Cameta”,vadecla- rar de manera voluntària davant lapoliciajudicialpelquejaespot ALBERT MARTÍN VIDAL considerarlasegonapartdelain- BARCELONA vestigació del Cas Can domenge, l 27 de juny Alícia Sán- la que fa referència al pressump- chez-Camacho va pre- te suborn. sentar al Parlament una Segons fonts properes al cas, iniciativa legislativa so- Llinàs va confirmar anit que ha- bre la morositat de les via recollit doblers en efectiu per Eadministracions. Els periodistes indicacions del que va ser conse- van esperar que acabés l’exposició ller de Territori del Consell de per fer-li les preguntes: deu de les Mallorca,BartomeuVicens.Una onze qüestions eren sobre el cas La vegada tenia els doblers, els va Camarga. lliurar al mateix Vicens. Les se- L’anècdota evidencia com el cas vesdeclaracionsdavantlaPolicia dels espies afecta la presidenta del no serviren per saber quin va ser PP català, que es presenta com una el recorregut de la pressumpta víctima. Fa un any era una estrella comissióprocedentdeSacresa,ja ascendent: el seu partit era clau per que Miquel Llinàs digué que una aprovarelspressupostos,teniamés vegada hagué entregat els do- poder institucional que mai i el seu blers,janoenvatornarsaberres. lideratgeinternerainqüestionable. Aquesta declaració confirma, Però des que va esclatar el cas d’es- entotcas,lesconfessionsdeBar- pionatgepolíticlasituacióhacanvi- tomeuVicensrespectequehiha- at dràsticament. gué un intermediari a l’hora de A la líder del PP a Catalunya se recollir el suborn procedent de li acumulen els problemes. La deci- l’adjudicatàriadeCanDomenge. sió de la Fiscalia de seguir investi- No quedà clar en la declaració gant qui va ordenar enregistrar el de Miquel Llinàs quin hauria es- dinar amb Victoria Álvarez deixa en tat el paper de Nadal, tot i que se- paper mullat el pacte amb Método gonsVicensvaserlapersonaque 3 que els advocats van cuinar du- va dur tota la negociació amb Sa- rant setmanes. Rubén Romero, lle- cresa. L’intermediari va insistir trat d’un dels detinguts, estudia que ell tot ho havia parlat amb acusar Camacho de denúncia falsa, Bartomeu Vicens. un delicte que pot dur condemnes ElcascanDomengehaquedat de dos anys de presó. Per internet ja repartit en dues peces judicials, corre un fragment de la gravació on, Tot i que la gravació de La Camarga és un tema tabú dins del PP, comença a haver-hi unavegadaque Vicensvadecidir segons 8TV, Camacho apel·la a un moviments per si Camacho salta de la presidència. T. ALBIR / EFE confessar el suborn. Com que la “fiscal de confiança”. I dijous es va investigació dels delictes de frau fer públic que el director de Méto- Totes les fonts coincideixen que la En la seva anàlisi apunta dues figu- a l’Administració i negociacions do 3, Francisco Marco, va assegurar clauésquivaencarregarlagravació. res que ja s’han mogut: Alejandro prohibides ja estava a punt d’ar- al jutge que la líder popular tenia “Si va ser ella, és la seva fi”, avisa un Fernández, alcaldable a Tarrago- ribar a la vista oral, es va decidir “ple coneixement” que el 7 de juli- company de partit. Del tema, però, na, “que va marcar distàncies amb per part de l’Audiència iniciar el ol del 2010 s’enregistraria el seu di- no se’n parla en veu alta al PP: “Es- la direcció fa temps”, i Dolors judici. Fins i tot en les qüestions nar. tà absolutament vetat parlar-ne als Montserrat, vicepresidenta del prèvies, el Tribunal considerà òrgans de partit”. Candidats Congrés i “que ho ha fet més re- més apropiat jutjar aquesta pri- “Se’ns pot desmuntar el partit” L’expectació causa malestar fins Alejandro centment”. mera part, obviant les referènci- “Esclar que estem pendents d’això: i tot a Madrid: “Amb les dificultats Fernández i Una font explica que “si l’Alícia esalsuborn.Espotaventurarque se’nspotdesmuntarelpartit”,reco- per encarar el desafiament sobira- hademarxar,l’escenariseràdecon- després de la declaració de Mi- neix un destacat dirigent del PP. I nista, ara no els convé gens una cri- Dolors frontació”,iamésdeFernández i quel Llinàs, la fiscalia anticor- un veterà de la formació admet que si interna aquí”. “Els preocupa, i Montserrat es Montserrat, cita el polèmic García rupcióproposaràunasèriededi- perprimercoplafiguradeCamacho molt”, diu un altre dirigent. La si- mouen per si Albiol. I s’apunta, fins i tot, que una ligènciesperesclarirelsfets.e està malmesa. “Està tocada: la cau- tuació ha provocat que per a molts Camacho salta crisi serviria als germans Fernán- salitatdelagravaciónoésclaraiella ara sigui impensable que Camacho dez Díaz per recuperar amb Mont- en surt malparada; en queda un re- torni a Madrid com a ministra per serrat un poder que des de l’arriba- tratdiscutible”.Unaterceraveuas- substituir Fátima Báñez a Treball, da de Camacho han anat perdent. senyala que Camacho ha estat “mal cosa que en algun moment va sem- Mentre la justícia segueix el assessorada: entrar en la batalla ju- blar possible. “Ha circulat massa la curs, totes les mirades s’aturen en rídica per fer marxa enrere després gravació”,diuen.Alpartit,però,cre- Camacho, que dijous assegurava és molt sospitós”. “Els votants de uen que el cas encara es pot tancar que té “tot el suport” de Rajoy, cosa dretes som com som –afegeix un al- sense esquitxar més Camacho. que fa un any no li hauria calgut tredirigent–;perdonemlesconver- afirmar. “Està preocupada, és nor- ses, però no que es menteixi i es tra- Moviments interns mal, però amb la fortalesa per tirar fiqui amb la mentida”. L’acord amb “Les coses es mouen, això és evi- endavant”, diu el seu entorn. Hi ha Método 3 per evitar anar a judici dent”, diu un dirigent, que recor- qui afirma que no dimitiria “ni en el tampoc l’ha beneficiada: “Que hagi da un acte recent on va ser l’alcal- pitjor dels casos: és una pantera”. pactat el silenci per 80.000 euros de de Badalona, Xavier García Al- Els més prudents asseguren només que no cobrarà és una cosa que la biol, i no Camacho, qui va presen- que “serà presidenta mentre ho nostra gent no perdona”. tar Alberto Fernández Díaz, cap de vulgui el Jorge [el ministre Fernán- Ahoresd’ara,totestàenmansde files a Barcelona. “Hi ha gent aga- dez Díaz]”. la justícia. Una font del PP és explí- fant posicions, no només per l’es- La pesada digestió de La Camar- Bartomeu Vicens va ser el cita: “Tot el que diguem abans que pionatge, sinó perquè tothom té un ga ha portat una última sorpresa: el primer a confessar el suborn. esresolguielcasseriaprejutjar-lo”. cicle”, diu una veterana veu del PP. meló successori s’ha obert.e arabalears DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 política 15

FORA DE TEST TONI SOLER PERIODISTA No amenaçar, no prometre

ASARES. Fa pocs dies, teixa setmana, Pedro J. Ramírez va pressar-ho– però van a treballar cada Albert Rivera va pronun- aplaudir la recent intervenció mili- dia, porten els nens a escola, van al ci- ciaralParlamentunafra- tar a Egipte en un tuit que acabava nema o a sopar, i molts se senten rao- se de fortes ressonàncies dient:“Las urnas no lo permitentodo. nablement feliços. Si la democràcia històriques; no sé si ho va ¿Entendido?” ens portés a la sobirania, les coses no Cfer expressament. Li va dir a Artur hauriendeserdiferentsperalamino- Mas que el feia responsable de tot el LA POR. Les amenaces barroeres, ria.Perajudaraentendreaixò,caldria quepassiaCatalunyaenelpròximfu- però,sónlesmenyseficaces.Hosón queelsobiranismenoresponguésals tur (de tot el que passi de dolent, su- més les que es profereixen des de heralds de l’apocalipsi amb el seu re- poso), i em va resultar inevitable re- sectorsmésdemòcrates,méssince- vers –és a dir, la invocació de la Ter- cordarunadelesúltimessessionsde rament preocupats pel futur de Ca- raPromesa–.Enelfons,nomésestem les Corts republicanes, un mes talunya,itenenaveureambeldesig parlant de construir un estat, que no abans de l’esclat de la Guerra Civil, depreservarlacohesióilaunitatci- és un objectiu sinó una eina. La inde- enquèCalvoSotelovadirquel’exèr- vil de la gent del país. Per aquests pendència no ens farà llevar de més cit estava legitimat per sublevar-se sectors, l’eventualitat d’un procés bonhumorcadamatí,i,d’altrabanda, contra l’anarquia, i el president Ca- sobiranistasuposariaperamoltsca- molts dels canvis que aquest país ha sares Quiroga li va respondre que el talansundilemaimpossiblei,enúl- El to d’amenaça emocional s’ha instal·lat en els de fer tindran lloc siguem indepen- feia responsable de “cualquier cosa tim extrem, podria ser la causa últims temps entre els sectors contraris PERE VIRGILI dents o no. L’estatalisme febril, que que pueda ocurrir”. Calvo Sotelo va d’una fractura interna de conse- porta alguns a pensar que amb una morirassassinatpocsdiesabansque qüències irreparables. No en podem l’altra part amb un conflicte, posant Catalunya independent tot canviarà esproduíselcopmilitar,alqual–se- dir amenaça, però sí xantatge emo- en qüestió la base de la democràcia. de dalt a baix, d’un dia per l’altre, no gons sembla– s’havia adherit. La cional, com el que es produeix en és només una fantasia sinó que por- comparació és abusiva, i no sé si Ri- una parella quan un dels dos es vol LA TERRA PROMESA. El sobi- taeldebataunexcésd’èpicaidedra- vera era conscient del temerari pa- divorciar i l’altre l’avisa que els fills ranismetémoltesmancances,peròal- matisme, que alimenten la por i les ral·lelisme en què incorria, però el en patiran les conseqüències. menysmaihapretèsexercirlacoerció, amenaces interessades de la banda queésindubtableésqueeltod’ame- Aquesta tàctica contamina el debat niperdescomptatlaviolència.Elsque contrària. Si assosseguem el debat, si naça, més o menys explícita, s’ha lliure. En el cas d’un litigi polític, les volen una Catalunya independent es- el tecnifiquem, si anem a pams, tin- instal·lat entre els sectors contraris dues parts han de lluitar per con- tan profundament descontents amb drem molt de guanyat, sigui quin si- al procés sobiranista. Aquesta ma- vèncer la majoria, i no amenaçar l’statu quo actual –i no es cansen d’ex- gui el desenllaç que decidim. 16 internacional DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears

REVOLTES A EGIPTE ElBaradei apunta a primer ministre El premi Nobel de la pau pot arribar al càrrec després d’una escalada de violència amb almenys 35 morts

Mohamed ElBaradei podria assu- mir, transitòriament, el càrrec de primer ministre d’Egipte. És el can- didat dels grups que perseguien la caiguda de Mursi, ben vist també entre els governs occidentals.

RICARD G. SAMARANCH EL CAIRE Davant el desafiament als carrers dels simpatitzants dels Germans Musulmans, les noves autoritats egípcies han decidit accelerar la po- sada en marxa del disseny instituci- onal de la nova transició. Mohamed ElBaradei, un dels líders opositors mésprominents,podriaserdesignat aviatperalcàrrecdenouprimermi- nistrealpalaupresidencial.Defet,el nomenament es va donar per des- comptat durant bona part del dia, però a última hora el portaveu de Presidència va confirmar que no hi haviadecisióformal.Totielsdistur- bisendiversesprovíncies–dotzenes de ferits i partidaris de Mursi arres- tats–, la jornada de protestes va transcórrer amb molta més calma que la de divendres, en què van mo- rir almenys 35 persones. ElBaradei s’ha involucrat molt directament en l’actual crisi políti- ca que viu Egipte. La principal pla- FUNERAL PER LES VÍCTIMES taforma opositora el va triar com a Partidaris del deposat president islamista, Mohammed Mursi, en una pregària per les víctimes de la violència en els representant en les negociacions enfrontaments amb els que van promoure la seva caiguda. Per avui els Germans Musulmans han convocat una nova amb la cúpula militar abans del cop jornada de protesta com la que es va viure divendres i va acabar amb almenys 35 morts. LOUAFI LARBI / REUTERS d’estat.Iuncopconsumatelputsch, els joves de Tamarrud (rebel·lió) –l’organització que va liderar les podria ser la bona imatge d’ElBara- rava a la cua de possibles presiden- color de l’islam. “Mantingues la te- mobilitzacions populars contra dei entre els governs occidentals, ciables, amb només un 4% de su- va posició. Amb tu estan la legiti- Mursi–elvaproposarcomaprimer fins ara reticents a l’hora de donar port, molt per darrere d’Ahmed Xa- mitat i el poble”, diu el text escrit ministre.ElBaradeitambétélacon- suport al cop militar. fiq, el candidat mubarakista derro- a la targeta que islamistes porten fiança dels militars, com demostra “El nomenament podria ajudar tat per Mohammed Mursi, que re- penjada al coll. Aquestes són les el fet que prengués la paraula en Egipte en l’escena internacional, bia més del 25%. paraules que Mursi els va adreçar l’acteenquèelministredeDefensa, però seria molt polaritzador dins Suport dimecres a la nit, per demanar-los Abdulfattah al-Sisi, va anunciar el del país”, va tuitejar l’analista Kha- ElBaradei Mansour, fil a l’agulla que continuessin les protestes. derrocament de Mursi. led al-Gindy. I és que ElBaradei no té molt bona L’elecciód’ElBaradeivaarribardes- Coincidint amb la pregària del Diplomàtic de carrera, exdirec- s’ha arribat a recuperar de la durís- présqueelnoupresident,AdlyMan- vespre,alamesquitaesvancelebrar tor de l’agència nuclear de l’ONU i sima campanya de desprestigi que imatge sour, es reunís ahir amb represen- elsfuneralsdels“màrtirs”caigutsel premi Nobel de la pau, l’aspirant a va orquestrar el règim de Hosni davant dels tants dels principals partits polítics dia anterior pels trets de l’exèrcit primer ministre respon al perfil de Mubàrak quan va tornar a Egipte fa governs delpaísiassociacionsdejovesrevo- davant el quarter de la Guàrdia Re- tecnòcrata que les noves autoritats uns anys per impulsar el final de la occidentals lucionaris.ElsGermansMusulmans publicana del Caire. “Els mubara- volien per al càrrec. Ara bé, la prin- dictadura. En una enquesta recent vanrebutjarlainvitaciód’AdlyMan- kistes ens volen robar la nostra re- cipal lògica per al seu nomenament elaborada a Egipte, ElBaradei figu- sour, president també del Tribunal volució. La nostra és una lluita per Posició Constitucional, ja que es neguen a lademocràcia”,diuelHamdi,unes- Els islamistes acceptar el cop d’estat i exigeixen la tudiant d’odontologia vingut de la Un premi Nobel al capdavant del govern mantenen restauració de Mursi a la presidèni- provínciadeXarquia,iquedormen ca.Mansourvanomenarahirtambé una tenda de campanya des de fa que Mursi el seu equip d’assessors presidenci- cinc dies. Segons explica, al seu po- Mohamed ElBaradei, cairota de 71 ha de ser als, i s’espera que aviat promulgui ble els cacics del PND, el partit dis- anys, és un diplomàtic egipci forjat restituït una declaració constitucional que soltdeMubàrak,vancontractaruns a les Nacions Unides. Va treballar al càrrec serveixidebaselegalfinsques’apro- vàndals per dissoldre a bastonades en les missions egípcies acreditades vi la nova Constitució. Suspesa la les seves manifestacions. davant l’ONU a Nova York i Gine- carta magna que es va aprovar el de- bra abans d’accedir com a funciona- sembre passat sense el concurs dels L’arribada del Ramadà ri d’alt nivell a l’Agència Internaci- partits laics, el país viu, de moment, ElsactivistescomelHamdiassegu- onal de l’Energia Atòmica (AIEA). en uns llimbs legals. ren que no marxaran fins que es L’any 1997 va ser nomenat director Mentre el nou règim polític consumi la restitució de Mursi a la d’aquesta organització dependent transicional va prenent cos, els presidència. No obstant, no és clar de l’ONU i va ocupar el càrrec du- da amb finalitats militars”. Després simpatitzants de l’exrais continu- quant de temps seran capaços els rant tres mandats fins al 2009. Va del seu pas per l’agència, es va dedi- en plantats a la mesquita de Rabà Germans Musulmans de mantenir serenaquestperíodequanseliva car a la política egípcia i va donar al-Audawiya, el centre neuràlgic de les seves mobilitzacions. Dimarts concedir el premi Nobel de la pau suport a les manifestacions de Tah- les mobilitzacions islamistes. Si el comença el Ramadà i fa una setma- per la seva gestió al capdavant de rir que l’any 2011 van acabar amb la moviment Tamarrud va recórrer al na la confraria confiava que el mes l’AIEA –amb dossiers calents com dictadura de Mubàrak. Es va espe- símbol de la targeta vermella a les sagrat musulmà esbravaria les pro- l’Iran– “per la seva feina indepen- cular amb la seva candidatura a les seves marxes del 30 de juny, la co- testes de l’oposició. Com un bume- dent i els seus esforços per prevenir presidencials del 2012 però final- alició de partits islamista pro-Mur- rang,aral’arribadadelRamadàse’ls que l’energia nuclear sigui utilitza- ment no s’hi va presentar. si té la seva pròpia targeta verda, el pot girar en contra.e arabalears DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 internacional 17

ACCIDENT AERI Un avió s’estavella en aterrar a l’aeroport de San Francisco Dos morts i desenes de ferits després de l’impacte

tesdepartdelfusellatgedel’aparell ques’havienanatdesprenentcomsi la part posterior de l’aeronau –sen- selacua–s’haguésanatarrossegant per terra. RAVI SOMAIYA “Acabo d’estavellar-me a San THE NEW YORK TIMES Francisco. Hem perdut la cua. La Passatge lmenys dues persones majoria de passatgers sembla que L’aparell, un van morir ahir i 61 més estan bé. Jo estic bé. Surrealista...”, Boeing 777, van quedar ferides quan va escriure a Twitter David Eun unBoeing777delacom- –un dels passatgers afectats– des- provenia de panyia sud-coreana Asi- prés de sortir de l’aparell cami- Seül amb 307 L’aparell es va incendiar després que la majoria de passatgers ja Aana es va estavellar a l’aeroport in- nant. Com ell, la gran majoria de haguessin sortit. JOSH EDELSON / AFP persones ternacional de San Francisco du- passatgers van poder abandonar a bord rantlamaniobrad’aterratge.L’apa- l’aeronau moments després de momentesvaapuntarquel’avióha- rell provenia de Seül amb 307 l’impacte a través de les rampes viaalertatlatorredecontrolquene- Un mort en l’explosió persones a bord quan per causes d’emergència. cessitava fer un aterratge d’emer- quenosesabenvaperdrelacuamo- Lluny de l’aparell, encara sobre gència però aquest va ser un aspec- d’un tren al Quebec ments abans de tocar terra. la pista, van poder veure com es de- te que ningú no va confirmar. L’aparellvaquedarestèssobreel clarava un incendi que va destruir Després de l’accident, l’aeroport Almenys una persona va morir ventre en un camp de matolls a la gairebé del tot l’interior de l’avió va quedar tancat i els vols es van ha- ahir en l’explosió d’un tren de mer- dreta de la pista després de patir un –que per sort havia abandonat gai- ver de desviar mentre sobre la pis- caderies carregat de petroli que va incendi que va destruir part del seu rebé tothom– mentre els primers ta va començar la investigació per descarrilar i explotar quan estava fusellatge i va aixecar una espessa equips de rescat arribaven a la zona determinarlaseqüènciadelqueha- aturat a l’estació de Lac-Mégantic, columna de fum que va alarmar els de l’accident. via passat i les possibles causes de al Quebec. Diversos edificis veïns de la badia de Califòrnia. l’accident. d’aquesta petita població de 6.000 A les imatges de televisió es va “Un mal angle” L’avióhaviasortitdeSeülambun habitants es van veure afectats per poderveureelquesemblavaqueera Stefanie Turner, una altra tuitaire petit retard de 30 minuts i aterrava les deflagracions que hi va haver lacuadel’aparellsurantalesaigües que va veure de prop l’accident, va aSanFranciscodesprésdevolardu- després de l’accident. Alguns mit- delabadia,quesónatocardelacap- escriure que l’avió havia entrat a la rant 10 hores i 23 minuts, una du- jans de comunicació quebequesos çalera de la pista de l’aeroport. So- pista “amb un mal angle, capgirat, i radaunamicasuperioralaques’es- van apuntar que hi podria haver brel’asfaltdelapistaquedavenres- després va explotar”. En un primer timava per aquesta ruta.e desenes de desapareguts. 18 internacional DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears

PROTECCIÓ INTERNACIONAL Barcelona acull 01 un activista gai perseguit a Rússia El jove obté asil polític mentre el Kremlin endureix la repressió contra els homosexuals

participava en manifestacions en Reportatge defensa dels drets LGBT. “Si no re- bo l’asil polític, temo que moriré en una presó russa”, explicava a l’ARA CARME RIERA SANFELIU fa un any. La capital russa el coneix BARCELONA pelseuactivismeitemiaquesil’em- embla un altre. Surt del presonaven –condemna que dona- metro amb un ritme des- va per feta– patiria abusos. “Sent preocupat, enfila les esca- homosexual sé que a la presó pati- les mecàniques observant ré tot tipus de violacions físiques i distret la gentada que bai- dels meus drets perquè aniré allà a Sxaendirecciócontrària.Evita,mal- ladescoberta,sabranquisóc–expli- destre, ensopegar quan arriba al fi- cava–;temoperlamevavidaperquè nal de la pujada. Ningú diria que fa em poden contagiar tota mena de només un any aquest jove rus, que malalties”. camina amb aire despenjat pel cen- tre de la ciutat, va arribar a Catalu- Lluny de crims homòfobs nya fugint del seu país. Després d’un any a Barcelona, Aleksei Kiselev va venir a Barce- l’Aleksei ha trobat la tranquil·litat lonaeljuliolpassatperdemanarasil denohaverdepatirperlasevainte- polític. I, contra tot pronòstic, ja el gritat física. Rússia és un país pro- té. Quan l’ARA va entrevistar-lo fundament homòfob. Les agressi- acabavad’arribar,estavaperdutise ons contra homosexuals són contí- li veia la desconfiança en la mirada. nues i els que les cometen gaudei- Aquest activista moscovita pels xen d’alts nivells d’impunitat. Ell ja drets del col·lectiu LGBT (Lèsbic, era a Catalunya quan un assassinat

Gai, Bisexual i Transsexual) s’en- homòfob va paralitzar la comuni- 02 frontavaaunapenadepresóperha- tatLGBTrussa.Elcadàverd’un PERSECUCIÓ CONSTANT ver participat en la multitudinària noi de només 23 anys va ser 1. La policia deté un noi durant manifestació del 6 de maig de l’any trobat despullat en un des- una marxa per l’orgull gai a Sant passat contra el retorn al poder del campat de Volgograd. Les Petersburg. REUTERS 2. L’activista president Vladímir Putin. L’acusa- autoritats d’aquesta ciu- Aleksei Kiselev a Barcelona ven d’incitar al desordre públic i de tat al sud de Moscou in- l’any passat. FERRAN FORNÉ violència contra l’autoritat. Ell va vestiguen tres nois sos- poder fugir, però la resta de detin- pitosos de violar-lo i guts protagonitzen aquests dies un atacar-lo amb un nivell alimenten crims fensat polítiques conservadores judiciquehaatretl’atencióinterna- de violència que va aca- contraelcol·lectiu”, d’ençàquevacomençarelseutercer cional. Són una trentena de joves bar matant-lo després es lamenta mandatpresidencial,quelipermetrà que,coml’Aleksei,vanserdetinguts d’esberlar-li el cap a l’Aleksei,queexplica liderar el Kremlin fins al 2018. Si bé aleatòriament i que ara podrien re- cops. com la televisió emet l’homosexualitatvadeixardesercri- bre fins a vuit anys de condemna. propaganda homòfoba minalitzadadesprésdelacaigudade Homosexualitat prohibida que cala en la mentalitat l’URSS, una enquesta de l’indepen- Un cas minoritari També ha estat des de Barcelo- dels russos. dentCentreLevadavaconcloureque Rússiajaéseltercerpaísd’origende naquel’Alekseihaestattestimoni Putin, que ha abraçat l’Es- un 38% dels russos creuen que els persones que arriben a la UE bus- del’enèsimcopautoritaridelpresi- glésia ortodoxa com a autoritat mo- homosexuals necessiten rebre trac- cant protecció internacional. I les dent Vladímir Putin. Aquesta set- ral i ha aprofitat la seva influència tament psicològic, i un 13% opinen xifres augmenten. L’any passat van mana ha firmat una llei que prohi- com a font de suport polític, ha de- que haurien de ser perseguits.e arribaralesportesdelaUnió19.823 beix la “propaganda homosexual” russos, un 28% més que el 2011. El –sense especificar a què es refereix cas de l’Aleksei és minoritari. Pocs exactament–dirigidaalsmenorsde La força de la societat civil catalana russos arriben fins a Espanya per divuit anys. També aquests dies el demanar asil polític. Per sortir del president ha aprovat la llei que pro- paísnecessitenunvisatdifícild’ob- hibeixl’adopciódenensrussosapa- L’entrevista que l’ARA va publicar seva petició. Ara l’Aleksei vol fer el tenir,demaneraquecreuenfronte- relles del mateix sexe. Les amb Aleksei Kiselev per explicar mateix, ajudar els ciutadans rus-

DEL 2 012 ara res clandestinament fins a arribar dues normes se sumen a la DIJOUS,2D’AGOST el seu cas va despertar molt inte- sos i de països de l’est que volen 12 internacional ÚSSIA LA DISSIDÈNCIA A R REPRESSIÓ CONTRA a Polònia. Ell va poder venir a Bar- prohibiciódecelebrarmar- eu rès en la societat civil catalana. trobar protecció a Catalunya. És enbr exei Kiselev l T A LGB S DEL C OL·LECTIU FENSOR DELS DRE T ACTIVISTARUS I DE tlarepressió a Rússia” Por no tanquiels ulls davan celona perquè abans que passés tot xes per l’orgull LGBT els “Espero que Espanya o perlameva vida” Al capdavant de la resposta va conscient que el principal proble- esig presó ipateix D que patiré abusos a la “Com a homosexualsé temo havia preparat unes vacances a Es- pròximscentanys.Infringir “Sino rebo l’asil p olític, haver-hi el Casal Lambda, una ma és la falta d’informació, perquè ó russa” panya i tenia el permís per sortir la llei es pagarà amb multes quemoriréen una pr es associació que des del 1976 tre- no saben a quina porta trucar ni FELIU CARME RIERA SAN sa elev va arribar fa un m e Alexei Kis tic na p erdemanar asi l polí Barcelo . Acti- fugint d elarepressió a Rússia ègim d e Vladímir èrmi- vista opositoral r n ahir en una central t odriaanar balla per normalitzar l’encaix com demostrar que corren perill al com a turista. Va arribar a un dels que van dels 125 als 12.500 e v ísp Uns operaris treballa Putin,sit ornaalseupa jarat. AMIT DAVE / REUTERS en les ca a l’estat indi de Gu esó per haver parti cipat a lapr ent. estacions contra el presid manif T(Lèsbic, Membredelcol·lectiuLGB l)rus,con- Gai,BisexualiTranssexua Restablert el exual,té por fessa que, comahomos só. països de la Unió Europea que euros. Xifres desorbitades e no sobreviure a lapre subministrament d del col·lectiu LGBT en la socie- seu país. Tranquil, amb feina i un Com vas com ençar a tenir proble- elèctric a l’Índia mes am b les autoritats? nçar a parti - Fa cinc anys vaig come T de Mos- cipar en el col·lec tiu LGB ❊ BARCELONA ció políti- RRAN MONTOLIU u.Notenia cap m otiva menys asil polític concedeix. en comparació amb el sala- FE co ets d e to- tat. L’Aleksei reconeix el suport projecte per ajudar gent que està ca, n omésdefensar elsdr ions. L’any tesaquestes orientac ’Energia quan esvaes- Relleu al ministeri d passat t otvacanviar il·lusiódemocràticaa Mentre l’electricitat torna a les cases dels indis que vairqualsevol e’nsvadirquetindríemun hi tenen accés, les crítiques al govern creixen dins Rússiais - arts, amb antic-nou president, V ladímir Pu del país. La situació desesperada de dim un- tornaral Peròveniapreparat.Adiferència ri mitjà dels ciutadans, que de la població m quetenialaintencióde moral que en va rebre i com van com ell fa un any, l’Aleksei encara 670 milions de persones, el 10% tin, créixer càrrec. Q uan va començar a dial, sense electricitat, va provocar el relleu del mi- ciutadana, elmovimentdeprotesta nistre de l’Energia i el seu successor es va afanyar estacions. ens vam unir a lesmanif ahir a canviar d’estratègia. Si bé l’anteriorarts ministre els estats va culpar de l’apagada massiva de dimexcessiu, el nou ti- es? del nord per un suposat consum I això et va portar problem lavi- Kiselev és a Barcelona fugint de les autoritats russes, queFE l’acusenRRAN FORNÉ de dia clau va s er el 6 de maig, demoltagentquearribaambl’espe- se situa en els 6.800 euros tular de la cartera va voler evitar una disputa inter- El ó de Pu- causar disturbis en les manifestacions contra Putin. posar-lo en contacte amb la té una preocupació. La seva pare- ssi etre que una situa- ília d elapresa d e posse na i, canviant de tema, va prom g el col·lec- Isinote’ldonen? tin.Unes 400 personesd emdetin- ció així no es repetirà. estació Per què a Espanya? parat HaurédetornaraRússiai tiuvamunir -nosaunamanif quepasséstothaviapre entificar p erquè agada .S’haviaconvo- Abans ortir dran. Sóc fàcil d’id ibles causes de l’ap dedesenesdemilers cancesaEspanya .Pers lesacti- Poss laplaça B o- unesva uan m’encarregod’administrar cat una marxa fins a ecessito un visat i q TBala xarxa . Em Les principals teories que expliquenges la gran amb fallada un aug- eséremen de Rússia n vitats d el grup LG tnaia.Milersdeperson erservir entreem elèctrica relacionen la falta de plu ló eixenala vaig n ecessitar fugir vaig f van f er una f otografia m rança que el Vell Continent els pro- l’any, i que poden ser devas- anda dels pagesos, que van necessi- elsponts quecondu tenia com a turista . ortir a un e Creu Roja, que va oferir-li cur- lla segueix a Rússia i intenta trobar ment de la dem ps, a un d ellar-ne el permís qu detenienivacomençar a s ent els cam quan lapolicia va s eg statals.Hi tar energia per regar artificialm inució plaça leatò- dels canalsde televisióe s’hi suma la dism sivanagr edirid etenira edetinguts aquest augment del consum l’accé . ¿Ets conscient que a Europa hi ha aviadiversesimatgesd ent dif erents manif estants h entifica- de la producció hidroelèctrica que ha provocat la fal- riam estats poc donats a concedir asil? idemanavenquesialgús’id que no m’havia f et. lComitèFe- ta d’aigua als pantans. És una pr egunta vaa lesfotosesdirigísa eguntaria a quin pa ís ometienque El principal problema energètic de l’Índia és que elan- Aleatòriament? el go- Per quèempr derald’Investigació.Pr ent que la dem latècnica quehautilitzat l? No h auria na. país es desenvolupa tan ràpidam És upots ésmillordemanar asi aixíens r eduirien lape sos per trobar la feina que té la manera de reunir-se amb ell. Pa- tegeixi, l’Alexei havia recopilat do- tadores per a la majoria dels .T s ent l’oferta. Les autoritats rn contra lesproteste queennecessitaria. da elèctrica supera llargam inistra- ve s i t’aga - imaginat mai erallàsense ferre cióque tots elspaïsos han de realitzar tallades puntuals del subm passar p agent es Tinclasensa Què ha passat als que han estat n. Aconsegueixen quel onenseguretat.Éscert ment per evitar que la xarxa pateixi una sobrecàr- fe estar-se. europeusetd detinguts? egisiva llapenamanif n compteque formo preventiva rega, aquesta situació desemboca en la situació que plant que,tenint e Els mant enen enpresó és tinguin un accés es- TB, n o aniré aPo- casoscomp- 300 milions de persones nom part d el grup LG finsaljudici.Enalguns ilions de persones eròemsembla lògic poràdic al corrent elèctric, i 300 m I aquell dia et van detenir. erquè lònia oItàlia, p tats elsdeixensortir amb fiança i cuments per demostrar que corria russos. erò no vaig anar a judi cip o alsPaïsos Baix os. smoguin ara. L’Associació Catalana de teix especialment perquè té un do- més hagin de viure totalment sense electricitat. Sí,p ue no anar a Espanya la condicióque noe etingut tanta g ent q amb eu cas. haviend e país, p erò no seria el m er-nosjutjarat ots.Eldiad del vanpod e- És molt hom òfoba, Rússia? eemvantornar a d entcomplicada. laGayParad - Lasituacióésrealm ltima d etenció va s erdu -te,iaixòet Quedar-teaRússianoeraunaopció.rigual tenir. L’ú e Has d e viure amagant eva p ostura civil potse cidel procésal grup d ofessionalsi La m o vol rant l’ini e portacomplicacionspr queladelagent que n ot. Era a l’exteriord ohoaccep- de forta avi- punk Pussy Ri - familiars. La s ocietat n el paísperò jo m’hijugol Solidaritat i Ajuda als Refugi- ble factor d’estigmatització: és gai perill al seu país. Fins a trenta ve- “Si abans els homosexuals fugir d ci,noportavapancartaniban flecteix en laviolència éque patiré l’edifi ta i aix òesre da. Sent homosexual s res, r es, n omés estava amb un cap a l col·lec tiu. ísiquesidels de olicia i queesrespira tottipusdeviolacionsf e gent. Va v enir lap erquè aniré grup d que meus dr ets a lapresó p emportar. Em van dir thom sabrà se’m va el 6 de Tens esperança de rebre l’asil? allàaladescoberta, t o ospitósdels disturbis d o tanqui els va vida a la era s asitu- Esperoque Espanya n ui s óc. Te mo per lame .Allàvaig entendrequel ènciadetottipusde q ot tipus maig ravael ullsdavant l’abs esó, empoden contagiar t gades l’havia detingut la policia a no teníem veu a Rússia, ara raseriosa.Mentreespe cticamenteuro- pr ísprà ats va facilitar-li el suport d’un i de l’Àsia Central, principal objec- ls afores acióe enunpa elèctrica en un barri a meescapar.Al drets de malalties.e Cables de distribució comissarivaigp oder- cipis d el segle XXI. A / REUTERS peuaprin PARIVARTAN SHARM nir cap a quí. Moscou,moltesdelesqualsmentre aquestes lleis ens silencien i de Nova Delhi. cap d e pocsdiesvaigve equip legal que va tramitar la tiu de la violència racista al país. arabalears DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 PUBLICITAT 19 20 internacional DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears

OBSERVATORI D’EUROPA ESPIONATGE A INTERNET

CARME COLOMINA PERIODISTA Felip i el regne de la maizena

a monarquia és més en “l’evaporació” de Bèlgica com la maizena”, –com en diu de Wever– i minimit- escriu un perio- zar la monarquia per convertir-la, dista flamenc, fart de moment, en una simple repre- del rebombori sentació protocol·lària era el pri- d’una“L abdicació vestida gairebé de mer objectiu. Fa només dos me- “canonització”. Passen les dècades sos, quan el príncep Felip va visi- i la frase s’adapta a la perfecció. tar un barri d’Anvers –la ciutat Només hi ha tres coses que mante- d’on és alcalde De Wever–, l’inde- nen els belgues units: la casa reial, pendentista no va assistir a cap A l’aeroport moscovita de Xeremetievo Edward Snowden continua a la zona de trànsit el futbol dels diables vermells iel dels actes oficials. i sense deixar-se veure. MAXIM SHEMETOV / REUTERS deute públic. És el “patriotisme Leshoresbaixesdelamonarquia pràctic” que defensa un vell histo- lipodenfacilitarlafeina.Nomésun riador belga. Però aquesta monar- 49% dels flamencs confien en el fu- quia que lliga el país fa temps que turrei.Un38%non’esperenres.Els Bolívia, Veneçuela i Nicaragua ha començat un viatge cap a la irre- partitsecologistes–aFlandesiaVa- llevància. Un error rere l’altre ero- lònia–handemanataquestasetma- s’ofereixen per acollir Snowden sionen la casa reial que heretarà na que es reformi la monarquia per Felip I. Una filla il·legítima del rei buidar-la de contingut polític. Els Albert II, que tothom sabia que temps de Balduí ja són història. Cap dels països aclareix com el portaria des de Rússia existia des de finals dels 90, però que ara li reclama públicament una De Filip a Philippe prova de paternitat mentre la se- Però en aquest país on res és fàcil, Veneçuela i Nicaragua semblen va mare, de la noblesa, concedeix on el conflicte lingüístic és perma- vinculades al malestar generat a entrevistes a la premsa explicant la nent, el gran tema dels diaris l’Amèrica Llatina pel tracte que “meravellosa història d’amor” que d’aquest cap de setmana és que el va rebre a Europa el president va viure amb Albert; unes manio- futurrei–queelsflamencshanano- bolivià, Evo Morales, l’avió del bres financeres de la vella reina Fa- menatsempreFilip–tindràoficial- W. NEUMAN / D. HERSZENHORN qual –procedent de Moscou– va biola per evitar pagar impostos que ment un únic nom, Philippe (en THE NEW YORK TIMES Malestar haver de ser desviat després que han aconseguit que el Parlament francès), per firmar totes les lleis res països –Bolívia, Ve- Rússia mostra moltspaïsostanquessinelseues- belga aprovés per majoria un dels que es promulguen. Drama nacio- neçuela i Nicaragua– cada cop més pai aeri i l’obliguessin a aterrar a cops més durs contra la impunitat nal.Verdsiindependentistestenen s’hanofertperdonarasil Viena davant la sospita que duia de la casa reial. Per primer cop en la solució: cal que el rei deixi de te- polític a l’informàtic impaciència Snowden a bord. la història la monarquia haurà de nir aquest dret. Una relíquia del nord-americà Edward per l’estada No és el primer cop que Madu- pagar impostos, s’han limitat les passat que va provocar, per exem- TSnowden,atrapatenunaeroportde ro expressa públicament la seva de Snowden assignacions públiques i els ingres- ple, que l’ultraconservador Balduí Moscou sense passaport i reclamat a Moscou simpatiaperSnowden.Elnouho- sos de Fabiola s’han dividit per abdiquésdurantundiapernohaver perlajustíciadelseupaísperlesre- me fort de Veneçuela castiga ver- tres. I, per acabar, els dubtes per- defirmarlalleidel’avortament.Un velacions que va fer dels programes balmentambfreqüènciaelsEUA, manents sobre la capacitat de Fe- capricireialquenomésl’anypassat d’espionatgedelsEstatsUnitssobre Peticions a qui acusa d’imperialistes, però lip per exercir de cap d’estat. va costar 60.000 euros en bitllets les comunicacions privades. L’organització al mateix temps mostra el desig Falta només un any per a unes d’avióalspressupostospúblicsper- “Vull dir als europeus i als nord- Wikileaks ha de millorar les relacions amb noves eleccions legislatives. Els què calia volar a qualsevol país del americans que com a justa protes- aquestpaísivoliniciarconverses independentistes flamencs tornen món on fos Albert II perquè estam- ta donarem asil si ens en demana demanat a sis amb Washington per acostar-se a ser al capdavant de les enques- péslasevafirmareialenl’últimallei aquestnord-americàperseguitpels països més al que és el principal comprador tes. Després de la crisi política més aprovada pel Parlament. seus compatriotes; no tenim cap que donin asil del seu petroli. llarga de la història belga, Bart de La decadència de les cases reials por”, va anunciar el president de a l’informàtic Wever, el líder de la Nova Aliança accelera el seu final. La monarquia Bolívia, Evo Morales. Se sumava ai- Més demandes d’asil flamenca, està convençut que ha belga ja no pot unir un país empès xí a les intencions expressades ho- Wikileaks va assegurar en una arribat el seu moment. Un capítol per una força centrífuga. resabanspelseuhomòlegveneçolà, piulada que Snowden havia “de- Nicolás Maduro: “He decidit oferir manat asil a sis països més”, des- asil humanitari al jove nord-ameri- présquelagranmajoriadelavin- cà Edward Snowden perquè pugui tena de peticions que va fer ini- venir a viure a la pàtria de Bolívar i cialment fossin rebutjades. de Chávez”. Aquesta organització manté que Maduro va assegurar que havia vaserlapressiódelsEstatsUnits decidit actuar “per protegir-lo de la el que va fer decidir els governs persecució que ha llançat l’imperi als quals es va plantejar la de- més poderós del món contra un jo- manda d’asil a dir que no i que és ve que el que ha fet és dir la veritat”. justament per això que ara no di- També el president de Nicaragua, rà a quins països es busca refugi. DanielOrtega,esvamostraroberta “No direm ara quins són per evi- acollirSnowden.“Quedaclarque,si tar la interferència dels EUA”, va les circumstàncies ho permeten, escriure Wikileaks a Twitter. acolliremSnowdenilidonaremasil Rússia mostra cada cop més a Nicaragua”, va dir Ortega des de impaciènciaperl’allargamentde Managua. Però, més enllà dels ges- l’estada a l’aeroport de Xereme- tos, cap d’ells no va aclarir com es tievo d’Edward Snowden. Al se- podriatransportarSnowdenfinsals tembre està prevista una cimera seus respectius països. entre el president rus, Vladímir Snowden ha demanat asil a més Putin, i el seu homòleg nord- d’una vintena de països, entre els americà, Barack Obama, a Mos- La reina Paola i el rei Albert de Bèlgica, al centre de la imatge, amb la quals n’hi ha molts d’europeus, pe- cou, que podria arribar-se a no princesa Matilde i el príncep Felip als jardins del Castell de Laken, a ròlagranmajoriahandeclinatlase- celebrar si l’informàtic fos enca- Brussel·les, el setembre passat. DIRK WAEM / AFP va petició. Les ofertes de Bolívia, ra a la capital russa.e arabalears DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 internacional 21

WASHINGTON DIRECTE ANTONI BASSAS PERIODISTA

Economia L’atur va mantenir-se al 7,6% al mes de juny als Estats Units, després que es creessin 195.000 llocs de treball al sector privat. La xifra va produir un comunicat de la Casa Blanca semblant al d’altres mesos: l’economia es recupera, però encara queda molta feina per fer. Però aquest cap de setmana és dur a Washington a causa d’Egipte i de Snowden Vanitat, oportunisme i mesquinesa

ark Leibovich, cap gat Washington a demanar a països de política de The espiatsquenodoninasilalfiltrador New York Times ihaforçatelpresidentObamaatru- Magazine,ésl’au- caralacancelleraMerkel,dimecres, tor del llibre que per assegurar-li que els EUA “es s’haM convertit en la darrera sensa- prenen seriosament les preocupa- ció editorial a Washington: This cionsdelsaliatsisociseuropeusso- town, un perfil de la ciutat sistema brelesrecentsinformacionsd’acti- que Leibovich mateix reconeix que vitats de vigilància”. reforça les seves “pitjors tendèn- cies: la vanitat, l’oportunisme i la Egipte i el seu exèrcit mesquinesa”. I després hi ha Egipte. Pocs dies Que Washington (com tots els abansdelacaigudadeMubàrak,Hi- centres mundials de poder) sigui un llary Clinton va declarar que el go- cau d’escurçons no és, precisament, verndelCaireeraestableiMubàrak una novetat. La notícia és una altra: un valuós aliat. Després, la reacció fa quatre anys i mig, Obama va ins- oficial va obsessionar-se a situar tal·lar la seva cort a la Casa Blanca Amèricaalcantócorrecte.Ielsocu- fent sonar les trompetes del canvi. pants de la plaça Tahrir van ser Avui ja no sona cap música celesti- identificatscomelsguanyadorsque al, i és clar que Obama no tan sols no escriurien la història. ha pogut canviar Washington sinó Però la Casa Blanca sempre es va que és la capital la que li ha fet tas- guardar un roc a la faixa: l’exèrcit tar el gust agredolç de l’autoritat egipci, garantia final del tractat de sense poder. Obama reunit amb el seu equip de seguretat a la Casa Blanca el 4 de juliol. PETE SOUZA / AFP pauambIsrael.Encomptesd’aline- En un fragment de The town al ar-lo amb Mubàrak, Obama va des- qual ha accedit Politico s’explica la i un dels fidels va concloure: “Potser ció a diverses agències del govern. criurel’exèrcitegipcicomunpoder història d’una esbroncada trista Washington ens ha canviat a tots”. Aquesta fortuna de diner públic re- Estratègia neutral i prou patriòtic per no dis- d’Obamaalseuequipundissabtedel El poder es defensa furiosament presentael98%delsseusingressos. Obama va parar als manifestants. Acadèmies 2011 perquè algú havia filtrat a la dels intents de redistribució, a cau- ¿Comesfaperaconseguirunaposi- esbroncar el militars americanes han entrenat premsa la conversa d’una reunió an- sa dels interessos del sector privat, ciódemercattanavantatjosa?L’ac- els seus oficials. Només el 2013 re- teriorenquès’haviareconegutlallis- que entra i surt del Congrés, el de- tual vicepresident de la companyia, seu equip per brà 1.390 milions de dòlars pagats tadefracassosdelprimerterminiila partamentd’Estat,elPentàgoniels l’antic almirall Mike McConnel, va filtrar notícies per la butxaca dels americans. decisió de convertir-los en objectius despatxos de lobistes del carrer K. ser director nacional d’Intel·ligèn- alapremsa Ara aquest mateix exèrcit ha in- per al segon: canvi climàtic, immi- Un exemple il·lumina com pocs ciaambBush.L’actualdirectoramb terromput el procés democràtic gració, matrimoni homosexual i elsentitprofunddelconcepteporta Obama, James Clapper, va ser di- (Washington a evitat dir-ne cop Guantánamo. Obama els va dir: giratòria: Booz Allen Hamilton, rectiu de Booz Allen Hamilton. d’estat), i ningú pot aconsellar amb “Confiava en vosaltres. Pensava que l’empresa per a la qual treballava el Snowden era un dels 25.000 tre- certesaelpresidentsobreelpròxim aquestesreunionserenútils.Peròno filtrador fugitiu Edward Snowden, balladors de Booz Allen Hamilton pas correcte. Com més gran és l’im- compteu que hi torni”. I se’n va anar vaingressar5.900milionsdedòlars ambaccésasecretsoficials.Elrato- peri,mésindissimulablessónlesse- delasala.Esvaferunsilenciabismal l’anypassatenconceptedefactura- líhafetensopegarelgegant:haobli- ves dificultats. 22 economia DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears

BANCA Participacions preferents: llicència per estafar A Balears es calcula que hi ha uns 15.000 afectats i centenars de plets

vespre, Alfonso Rodríguez obre el Reportatge despatx de Facua Balears, situat en una oficina de Consum que el Go- vern té al bessó de Son Gotleu, a ALBERT TRAVESSET Palma. Les consultes i les reclama- PALMA cions més comunes, com les que ren els anys de les hipo- afecten companyies de telefonia Confiança teques al 120% del valor mòbil, han deixat pas a una nova E l 99% dels de l’habitatge, i dels fons casta de demandes: les relaciona- afectats eren d’inversió. Els anys del des amb caixes i bancs. “Les prime- estalviadors PROTESTA dinerbarat,delcrèditfà- res consultes sobre preferents les Cada dijous els padrins flauta, Ecil per a qui el vulgui i sense aval, i vam començar a rebre a final de conservadors un dels afectats per les delspagarés,delsfonsestructurats, 2010”, afirma Rodríguez, expert en que confiava preferents, es concentren de la renda variable i la renda fixa, reclamacions sobre temes de con- en l’entitat davant l’oficina central de anys en què el “miracle” era possi- sum i que col·labora amb Facua Ba- l’entitat, a Palma. ENRIQUE CALVO ble. Els diners posats segons on po- lears com a voluntari. dien donar més diners, de manera Acords gairebémàgica,críptica,indesxifra- Degoteig de denúncies Facua ha rents, Maria va abandonar l’entitat es que operen a les Illes, caixes i ble pels clients que, bocabadats, es AlatauladeFacua,s’hiacaramullen aconseguit la financeraonhaviadesatelsestalvis bancs, “llevat de Banca March”. deixavenfer,“aconsellats”pelsem- els casos. Cada persona, una histò- totalavida;“vaiganaral’oficina(de D’aquests casos, ara mateix n’hi ha pleats de la seva sucursal bancària ria. Tres anys després de les prime- devolució de Catalunya Caixa) i vaig dir al direc- “una cinquantena amb demandes de tota la vida. En deien confiança. res reclamacions, encara avui es l’estafa en torquemen’anava;ellemvadirque civilspresentades”atravésdelsser- El sistema bancari en pes va ali- produeixen noves denúncies sobre una dotzena fes allò que trobàs”. L’entitat ofe- veis jurídics de Facua. Moltes aca- mentar el monstre de l’especulació participacions preferents. Maria de casos reix a Maria recuperar ara el 30% ben amb sentències favorables als ielvaoferirdefrancal’abastdetot- Rojohiarribaacompanyadapelseu delseudipòsitenefectiuilarestaen afectats o fins i tot amb “acords ex- hom. Un monstre de set caps, un fill, Blai Estopiñà. Ella, client de to- altresproductesfinancersdel’enti- trajudicials”. La lletra petita ambnomillinatges,comsempreen ta la vida de Catalunya Caixa, té en- tat a terminis més llargs. d’aquests acords que permeten als aquests casos, ampul·lós i atractiu: trampats 2.000 € en preferents. clients de preferents recuperar els participació preferent. Els que sig- “Emvantrucaracasa”,afirma,“iem Afectats, un perfil conservador seusdoblersimpliquenlaconfiden- naren, de bon grat o a la força, un van oferir posar part dels meus es- El 99% dels casos (de preferents) cialitat.Lesentitatsbancàriesvolen contracte per a aquest producte fi- talvis en un producte que donava afecten el mateix perfil d’estalvia- evitar que es conegui que rescaba- nancerreconegutaracomd’altrisc, mésinteressos”.Sensecapinforma- dor”, afirmen des de Facua Balears. len els seus clients en preferents, unes 15.000 persones a les Balears ció sobre el producte contractat, la Es tracta de clients de classe mitja- per por d’un efecte dominó amb al- i 900.000 a tot l’Estat, segons esti- situaciódefallidadeCatalunyaCai- na, estalviadors conservadors, que tresdamnificats.“Elnostregabinet macionsdel’associacióFacua-Con- xa ha fet que, a banda de no cobrar tracten amb l’entitat de tota la vida jurídic creu que en tots els casos de sumidors en acció, entraren en un els interessos pactats, Maria Rojo itenenconfiançaambeldirectorde preferents ens trobam davant de laberintlegalieconòmicdelqual,en no pugui recuperar tots els doblers. la sucursal”. Alfonso Rodríguez delictes d’estafa”, assenyala Rodrí- molts dels casos, encara no han po- “Ésunaestafa”,diu.Quanesvaado- apunta haver tramitat gairebé 600 guez, “i per això les primeres de- gut escapar-se. nar que ella era una més de les afec- casos de reclamacions per prefe- mandes que vam presentar (des de Cada dimarts i cada dijous cap- tades per les participacions prefe- rents, de totes les entitats bancàri- Facua) van ser per la via penal, con-

Facua en responsabilitza els directius Xifres a l’Estat El volum de l’estafa Des de Facua se’n responsabilitza preferents amb l’import de la in- directament els directors de les demnització per consell del seu an- oficines bancàries que perseguien tic cap”. Sense noms ni llinatges, 22.374 100 els clients per endossar-los prefe- un darrer exemple ha estat el dels Milions d’euros en preferents Milions d’euros en preferents rents a qualsevol preu. Hi ha casos empleats d’un bar a Palma que en emesos amb dades de maig 2011 emesos per Sa Nostra punyents. “Hem vist operacions de tancar van ser indemnitzats. El di- preferents de 100.000 euros que rector de la sucursal aferrada al lo- Segons un estudi del Defensor del L’entitat balear va ser una de les han estat signades en vestidors de cal, que durant 20 anys havia anat Poble, les entitats amb més prefe- entitats que va emetre menys par- camps de futbol”, explica Alfonso a fer-hi el cafè, els va aconsellar rents emesos són Banca Cívica ticipacions preferents en compa- Rodríguez. En un altre cas, l’afec- que el millor que podien fer amb (9.043 milions d’euros), la Caixa ració amb altres entitats. També tat ha estat un empleat de banca, els doblers era invertir-los en pre- (4.898); BBVA (3.475)l Banco San- ha estat una de les que ha arribat a que, “un cop jubilat, ha contractat ferents a la seva entitat. tander (1.966) i BMN (942). millors acords amb els afectats. arabalears DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 economia 23

precedent, tot i que en ser una re- solució judicial de primera instàn- cia no crea jurisprudència: “En Les “solucions” aquestes sentències civils de pri- mera instància, les entitats finan- del nyap ceres es pensen molt a presentar-hi recurs, ja que en el cas d’un pronun- Les entitats cerquen evitar els litigis oferint ciament de l’Audiència provincial sí que es crea precedent judicial”. sortides per als estalvis dels clients atrapats Francesca Florit, 78 anys i resi- dent a Esporles, també ha cercat ai- xopluc a les oficines de Facua a Son Gotleu. En el seu cas ja hi ha una xes reconvertides en bancs i resca- sentència judicial desfavorable pels Reportatge tades per la participació del FROB, seus interessos per una d’adjudica- com Catalunya Caixa, ha procurat ció de participacions preferents instrumentsmixtos,queinclouenla amb Sa Nostra-BMN. Des dels ser- A. T. devolució immediata del 30% del veis jurídics de l’associació de con- PALMA total invertit, mentre que el 70% sumidors s’indica que, atesos els nelmomentdemésapo- restant es converteix en accions no antecedents del cas, podria haver- geu, el 2011, les entitats cotitzables, adquiribles pel FROB o se donat la indefensió de l’afectada financeresdel’Estatvan la mateixa entitat emissora, un fet en el procés civil i, per tant, l’actua- arribar a captar més de que implica també un quitament. ció del misser de Florit en la causa 22.000 milions d’euros ha estat recusada davant del Col·le- Edels estalvis dels ciutadans en par- Els casos menys desfavorables gi d’Advocats. ticipacions preferents. Era més Kutxabank i Banc Mare Nostrum atractiu oferir preferents que dipò- han proposat fórmules que han es- Conflicte jurídic sits a termini, amb rendibilitats as- tatreconegudescomlesmenyslesi- “La demanda va estar mal planteja- segurades però baixes. Pocs dels ves pels interessos dels clients pre- da”, diu Rodríguez, que ara cerca- que foren cridats pels empleats de ferentistes. Aquestes entitats han rà que l’assegurança de responsabi- banca –es dóna per bona la xifra d’1 oferitdipòsitsbancarisperalatota- litat civil subscrita pel bufet d’advo- milió de preferentistes a l’Estat– litat del capital invertit en prefe- cats que dissenyà la defensa fallida van ser informats fil per randa de la rents,auntipusd’interèsbaix,infe- de Florit davant Sa Nostra-BMN es perillositatd’unactiufinancerqua- rior al 2% anual, sota la condició de faci càrrec dels 25.000 euros de lificat ara i aleshores d’alt risc. no poder tocar aquests fons durant l’afectada que l’entitat col·locà en El terratrèmol causat per la im- els pròxims 4 anys, una alternativa participacions preferents, pre- possibilitat de centenars de milers a la ja coneguda conversió de les sumptament d’amagat de la clien- deciutadansespanyolsdeferservir participacions en accions de BMN. ta. “Jo volia retirar 100.000 euros els seus estalvis, encallats dins con- En el cas de Sa Nostra, integrada d’un dipòsit a termini i posar-los en tractes de preferents sense data de dins de BMN, el total de capital el meu compte corrent”, relata venciment, ha forçat les entitats a subscrit en preferents era de 100 Francesca Florit. Però a l’hora de la cercar fórmules que puguin resca- milions d’euros. Durant l’any 2012 veritat només hi havia 75.000 eu- balarelsclients.Noobstantaixò,en es varen arribar a acords per la con- ros, mentre que els altres 25.000 molts dels casos, qualsevol solució versió de preferents en dipòsits a eren en un confús producte que van implica acceptar un quitament res- termini per un total del 99,4% del resultar ser preferents. Els intents pecte de la quantitat invertida. La capitalsubscrit.Elscomptesanuals d’acord i de regularització de l’ope- solucióoferidahaestatlaconversió de la societat que ha gestionat ració a posteriori que l’entitat va re- dels preferents en títols accionari- aquests fons de preferents des de la tra els directors de les sucursals per alitzar amb la clienta varen resultar als de la societat, amb l’agreujant seva emissió el 2002, Sa Nostra de aquest presumpte delicte”. Els debades perquè en cap d’ells Florit que és l’entitat qui valora el preu de Participaciones Preferentes SAU, bancs, quan reben la notificació de no obtenia la disponibilitat imme- l’acció i que aquest preu és superi- demostrenl’amortitzaciódemésde laquerellacriminal,“negocien”per diata dels estalvis. “Va ser un desas- or al preu de mercat. 99 milions d’euros dels 100 de què evitartenirelsseusempleatsimpu- tre”, subratlla. A més, havia d’ad- En els casos més coneguts, com constava l’única i inicial emissió de tatsperestafa.“Lacondiciósinequa metre que ella havia consentit la els de Bankia o Nova Caixa Galícia, títolsparticipatius.Entotal,l’apor- non per retirar la querella és la de- Engany contractació de les participacions les accions que els clients amb pre- tació que ha fet BMN per eixugar el volució de la quantitat estafada. Ai- Les entitats preferents, fet que Florit nega, mal- ferents reben a canvi impliquen ‘forat’ de les preferents per a les xí hem tancat 11 o 12 casos”. tenen por de grat que la sentència no ho ha tin- greuspèrduesdelsestalvisinvertits quatre caixes que inicialment li do- gut en compte. perladevaluaciódelesmateixesen- narenformahaestatde942milions A la recerca d’establir un precedent recórrer les titats que reconeixen forats finan- d’euros.LaporcióbaleardeBMNha Altres procediments, però, es du- interlocutòries Responsabilitat dels directius cers de milers de milions d’euros, estat, doncs, la que menys prefe- en per via civil. Un cas que serveix per no establir Les queixes per col·locacions de fet que impossibilita materialment rents havia captat d’entre la resta d’exemple és la recent sentència del precedents participacions preferents a esque- que aquests títols trobin compra- del seus socis de Múrcia, Granada i Jutjat de Primera Instància núme- na de la voluntat dels clients de les dor. Més recentment, casos de cai- Penedès.e ro 4 de Palma, del 14 de juny passat, entitats financeres han estat gene- per la qual s’obliga Bankia a resca- Pèrdues ralitzades a totes les associacions balar una inversora que havia sig- La majoria de de defensa dels consumidors. Adi- nat un contracte de preferents per les ofertes de cae, OCU o Ausbanc en són algunes valor de 25.000 euros amb l’entitat que en els darrers mesos han donat financera. El jutge estima que Ban- les entitats no cobertura a les queixes dels afectats kia va ometre informació impor- garanteixen i han organitzat accions de protes- tant sobre l’operació i, per tant, recuperar tots ta. “Els que venien preferents co- l’anul·la. els diners neixien perfectament el producte, La notícia, publicada en el seu però s’estalviaven de contar-ne les dia per ARA Balears, és rellevant, ja maldats”, diu Rodríguez. El volum que és la primera vegada que el jut- de doblers atrapats a Balears en ge dóna la raó a una demanda per preferents no és més que una esti- enganys en la contractació de par- mació, però, segons les organitzaci- ticipacions preferents per part ons de consumidors, aquesta xifra d’una entitat financera, en què les pot rondar els 700 milions d’euros. persones perjudicades no es troben Molts afectats, la major part, han en una situació d’especial vulnera- declinat seguir la via de la denúncia bilitat, per edat, malaltia o altre ti- i han preferit ajustar-se a les dife- pusd’incapacitat.Elgabinetjurídic rents ofertes que els han fet les se- de Facua, amb la lletrada Andrea ves entitats financeres. Unes ofer- Escandellalcapdavant,haestatres- tes que, en la majoria dels casos, no ponsable de la defensa de la damni- els garanteix recuperar el que havi- ficada. Des de Facua es remarca la en invertit en preferents i molt Clients afectats per Bankia es manifesten als carrers de les principals importància de la sentència com a menys fer-ho immediatament.e ciutats espanyoles. EFE 24 economia DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears

CRISI El tímid creixement de les Pitiüses camufla la recessió a Balears El PIB de Menorca i Mallorca cau un 0,3% i un 0,1%, respectivament, al primer trimestre

cessió.Amés,malgratqueMenorca El Govern ven com un triomf que retalla el decreixement respecte de el creixement del PIB a Balears es l’últim trimestre de l’any passat, en mantingui al 0% tot i que Mallorca què el PIB va caure un 0,7%, els re- i Menorca són en recessió. Les Pi- sultats del PIB són pitjors que els tiüses ho compensen amb xifres delmateixtrimestredel’anypassat positives però cada pic més baixes. en què el PIB just va davallar un 0,2%. ENRIC BORRÀS ABELLÓ A més, tot i que el creixement PALMA. El Producte Interior Brut d’Eivissa i Formentera camufla la (PIB)deMallorcaideMenorcacon- recessió de Mallorca i Menorca, les tinuacaientmentreelcreixementa xifres de les Pitiüses tampoc no són Eivissa i Formentera frena al nivell esperançadores.Elcreixementeco- més baix dels últims dos anys. Mal- nòmichicontinuadesaccelerantisi grattot,lesxifrespositivesdelesPi- eldarrertrimestredel’anypassatva tiüsescompensenlacaigudaielGo- ser d’un 0,7% i el del primer va ar- Viatgers estrangers en una platja de Menorca. El sector turístic és un dels pocs aspectes vern ho va fer servir ahir per dir, en ribar al 0,8%, el del primer trimes- de l’economia que manté xifres positives. DAVID ARQUIMBAU un comunicat, que “l’economia ba- tre d’enguany just ha quedat al lear aconsegueix mantenir el crei- 0,6%.Laxiframésbaixadelsúltims períodedel2012ielturismeestran- xement registrat en el mateix perí- dos anys, empatada amb el segon ger ha augmentat un 7%, compen- Construcció ode de l’any passat, enfront de les trimestre del 2012. santladavalladadel13,7%del’espa- taxes negatives del conjunt d’Espa- nyol. L’arribada de viatgers ha aug- El consum de ciment nya i de la Unió Europea”. Sectors mentat un 3,3% i en destaca l’aug- passa de les 400.000 Ladirectoragenerald’Economia L’executiu de José Ramón Bauzá ment del 21,5% dels russos. tones a 117.000 i Estadística, Joana Aina Perelló, va tambédestacaque“elsectorserveis A la baixa El sector de la construcció con- afirmarahirmateix,enunvídeopu- suma més de dos anys en positiu” i Mallorca i tinua en caiguda lliure i el VAB del blicat a la web de l’executiu, que se- el turisme assoleix “dades històri- Menorca són primer trimestre va tancar en 6,1 El sector de la construcció és un gons les xifres que consten a l’últim ques, fins i tot millorant les de punts negatius, una dècima per so- dels més devastats per la crisi -i un informe de conjuntura econòmica 2012”. Amb tot, segons les xifres de en recessió ta de la pitjor xifra dels últims dos dels que té més a veure en el seu de les Illes Balears “s’evita la reces- l’informe, el sector serveis de Bale- mentre les anys. La indústria també davalla a origen-. Si el primer quadrimestre sió” i “es manté el ritme de creixe- ars ha tancat el primer trimestre Pitiüses es unritmesemblantaldelsúltimstri- del 2007 es varen consumir mentdel’anyanterior”.Malgrattot amb un creixement del 0,6% en el desacceleren mestres, amb un 0,8% negatiu. El 400.000 tones de ciment a les Illes el creixement global del PIB balear Valor Afegit Brut (VAB), dues dèci- Governdestacavaahiralcomunicat Balears, el primer trimestre de durant el primer trimestre és nul, mes més baix que en el mateix pe- que “la variació interanual de l’ín- l’any passat -l’últim del qual hi ha del 0%. L’economia espanyola va ríode de l’any passat i quatre més dex de producció industrial puja dades- just es va arribar a devers caure el primer trimestre un 2% i la que el de 2011. Fins i tot el sector amb força i se situa en un 7%”, pe- 117.000. Respecte del 2011 la cai- delazonaeurotambévadavallarun més important de l’arxipèlag, rò l’informe de conjuntura econò- guda havia estat del 27,1%. En- 1,1%. doncs, es desaccelera. micanoéstantriomfalistaiassegu- guany la caiguda del sector no De fet, el PIB de Mallorca va da- El turisme és un dels pocs aspec- ra: “les dades corroboren la debili- s’atura. El març, a les Illes Balears, vallardurantelprimertrimestreun tes de l’economia que mantenen xi- tat de l’activitat industrial i accen- hi treballaven 24.255 assalariats, 0,1% i a Menorca un 0,3%. Com que fres positives. Segons l’informe els tuenlapèrduadepesespeciíficdela un 6,4% manco que el mateix mes les dues illes ja acumulen dos tri- cincprimersmesosdel’anys’haari- indústiraenl’economiadelesIlles”, de 2012, i el nombre de certificats mestres o més en xifres negatives, bat als 12,4 milions de pernoctaci- malgrat la millora “d’algun indica- de final d’obra va caure un 28,2% es pot dir clarament que són en re- ons, un 4% per damunt del mateix dor sectorial”.e respecte de l’any anterior.

TRANSPORT Batuda al nord de l’illa contra els taxis il·legals sense cap sanció

vi, és a dir, de manera irregular. trol simultani de taxis “pirata” per ARA BALEARS Aquesta acció s’emmarca en el la policia local de Muro, Alcúdia, ALCÚDIA. Els policies locals dels calendari d’accions conjuntes, pre- Santa Margalida i Pollença acabà municipis de Pollença, Alcúdia, ventives i dissuassòries, aprovat en amb cap sanció. Muro i Santa Margalida realitzaren la darrera reunió del Consell de Co- En total, varen ser revisats qua- ahir vuit controls - dos a cada mu- ordinació de Policies Locals del ranta vehicles en aquesta batuda, nicipi-per detectar taxis il·legals i Nord de Mallorca, que té previst re- tretze a Alcúdia - dotze taxis i un el compliment de la normativa, alitzaraltrestipusdecontrols,rela- vehicle particular-, cinc a Pollença pels que estan dins la legalitat. cionats amb la venda ambulant i de -dos taxis i tres vehicles de lloguer Setze agents controlaren que els documentació en vehicles. amb conductor-, setze a Santa taxis legals compleixin les orde- El control de taxis il·legals es va Margaliga -tots taxis-, i sis taxis a nances municipals, com la imatge fer a tots els municipis del Consell Muro. corporativa, personal i la docu- de Coordinació del Nord que tenen Laconsellerad’Administracions mentació del vehicle, i que perso- planta hotelera: Alcúdia, Pollença, Públiques, Núria Riera, es va des- nes sense llicència de taxista ofe- Muro i Santa Margalida. plaçarfinsaAlcúdiaahirdematíper reixin aquest servei a canvi d’un serpresentaundelscontrolsquees benefici econòmic. A més a més, Resultats realitzaren. Riera va estar acompa- han controlat la presència de taxis Segons dades de la Conselleria nyada en la seva visitat de la batles- d’altres municipis que carreguen En total foren revisats 40 vehicles als municipis de d’Administracions Públiques del sa del municipi, Coloma Terrassa passatgers sense un contracte pre- Muro, Santa Margalida, Pollença i Alcúdia. Govern de les Illes Balears, el con- (PP). e arabalears DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 PUBLICITAT 25 26 societat DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears

URBANISME

CONSTRUCCIÓ L’efecte de paràlisi provocada pel cas Andratx sembla que s’ha diluït. Les urbanitzacions reprenen l’activitat, malgrat la crisi econòmica. MERCÈ PINYA

Andratx encara viu dins l L’activitat constructiva torna a tota màquina al municipi, que es troba en ple procés de revisar el planejament urbanístic

Reportatge vern de centreesquerra que succeí “Mentre les llicències es conce- Popular, Eugenio Hidalgo. L’acti- EugenioHidalgodecidínoconcedir deixin a les urbanitzacions i no en vitat constructiva aquells anys as- permisos d’obra a urbanitzacions sòl rústic, ja ens va bé”, apunta el solí nivells insòlits i el 2005 es con- MERCÈ PINYA sense serveis, l’equip de govern del portaveu del PSM andritxol, Joan vertia en el segon municipi amb ANDRATX popular Llorenç Suau desbloquejà Manera. més creixement immobiliari de a no és gaire habitual tro- el 2011 la concessió de llicències a Mallorca, després de Palma. bar-seambgrues,formigo- sis urbanitzacions. L’objectiu era Grues Planejament desenvolupista La febre urbanitzadora arrasà neres remenant ciment clar i diàfan: arribada l’època de va- El gran En aquests moments, l’Ajuntament els primers anys de la dècada els fresc o camions transpor- ques magres, s’havia de propiciar nombre d’Andratx està immers en el procés 2.000 indrets idíl·lics, com el Port tant materials de cons- com fos l’entrada de liquiditat als de revisió del planejament urbanís- d’Andratx, Cala Moragues o Cala Jtruccióipicapedrersfentfeinaaes- comptes municipals. Llorenç Suau d’obres és tic. Les primeres “regles del joc” ur- Llamp. Però no només els pendents carada davall un sol de justícia. En declarava aleshores que pretenia ben visible banístic d’Andratx daten de 1977, impossibles de la costa privilegiada els anys del desgavell urbanístic, el “promoure l’activitat econòmica al Port quan s’aprovà el pla general. del Ponent es desfiguraren, sinó paisatge de la gran majoria de po- del municipi i activar el sector de la d’Andratx El fet que el planejament fos un que el sòl rústic del municipi tam- bles, ciutats, nuclis costaners i sòl construcció”. Així, Andratx donava dels més antics de les Balears du- bé patí les envestides de les excava- rústic de l’illa s’havia acostumat als via lliure a noves construccions a rant els anys del boom constructiu, dores, i no sempre a partir de la le- estralls de la febre constructiva. A Valleluz,CalaMarmassèn,Biniore- segons apuntà el GOB en més galitat, com ha demostrat la inves- horesd’ara,ambl’activitaturbanís- lla, la Mola, i la Costa d’Andratx i es d’una ocasió, i que no s’adaptàs a tigació judical del cas Voramar. tica sota mínims, crida l’atenció consagravaalmonocultiuconstruc- les normatives més actuals es va passejar-sepelPortd’Andratxiveu- tiu. En aquests moments, les urba- fer amb tota la intenció del món Revisió re,asimplevista,propd’unadesena nitzacions on s’està consolidant la per poder aprofitar el règim de sòl L’abril de 2007, l’equip de govern, de grues enfilades als fortes pen- dotació de serveis ja ascendeixen a urbà i urbanitzable que marcaven amb Hidalgo ja detingut, aprovà dents de la costa que ha patit les fe- onze.El2009l’anteriorequipdego- unes normes molt desenvolupis- unes Normes Subsidiàries que en rides més fondes de l’illa. vern (UM-PSIB-PSOE-PSM) signà tes, com eren les que nasqueren a aquests moments ja es revisen. El A Andratx, símbol del desordre, un contracte de quatre anys amb l’ombra del primer boom turístic, regidor d’Urbanisme d’Andratx, sembla que no hi ha crisi i que la Acciona per un import de 44 mili- sense adaptació als reglaments de Pep Toni Olivares (PP), té clar que bombolla no ha esclatat mai. La do- ons d’euros per efectuar la dotació sòl vigents. Tot i els diferents es- les noves normes han de servir per tació de serveis d’onze urbanitzaci- de serveis de Cala Llamp, la Mola, borranys de Normes Subsidiàries donar “seguretat jurídica” al muni- ons és un dels motius pel qual ara CalaMarmassèn,Valleluz,laNoria, redactades al llarg de prop de vint cipi. Actualment, en fase d’aprova- s’acumulen les llicències d’obres. Montport,CanBorràs,CalaEgos,el anys, aquest és el planejament que ció inicial, aquesta setmana s’espe- Desprésd’unperíodedeparàlisiar- Puigdes’Espart.CalaMoraguess’hi regí durant tot el període de la tra- ra l’avaluació ambiental encoma- ran del cas Voramar, en què el go- afegí recentment. ma encapçalada pel batle del Partit nada pel Consistori a una empresa arabalears DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 societat 27

Denuncien una llicència en una parcel·la investigada Salvem Andratx sol·licita al Seprona que estudiï el cas

panyia Probasor SL per “reforma La plataforma Salvem Andratx ha d’habitatge unifamiliar aïllat i an- presentat una denúncia a la Guàr- nex” en aquesta finca, situada en dia Civil perquè indagui una llicèn- una Àrea Rural d’Interès Paisatgís- cia atorgada en una de les parcel·les tic boscós. investigades en el cas Andratx, que La peça número 27 del cas An- té un arxivament provisional. Provisional dratx disposa, per ara, d’un arxiva- ment provisional. Aquest fet ha M. P. Els denunciants despertat les alarmes dels denunci- ANDRATX. La plataforma Salvem ants, que no entenen “per què el Andratxdenunciàaquestdivendres alerten que el Consistori concedeix una llicència al Seprona una llicència d’obres cas només té d’obra major a una sèrie d’edifica- concedida en una de les peces sepa- un arxivament cions en una parcel·la amb, només, rades del cas Andratx, atès que el provisional un arxivament provisional”. permís concedit “només indica que hi ha un habitatge, tot i que en re- Desconeixement alitathihatresgrupsd’edificacions, Ajuntament Els denunciants sol·liciten a la dos dels quals funcionen com habi- Asseguren Guàrdia Civil la paralització de les tatges”. Pels denunciants, és al ter- que no tenen obres i la possible reobertura del cer habitatge on s’estan fent les cas. Per la seva banda, el GOB regis- obres i “el més probable és que es- constància de trà a l’Ajuntament dijous passat tenguin la reforma, ja que tenen 24 la denúncia una denúncia en els mateixos ter- mesos de permís”. ilitreuen mes, com també a l’Agència de Dis- El cas Petra Kuhne era una de les importància ciplina Urbanística. peces separades del cas Andratx, El batle, Llorenç Suau (PP), asse- concretamentlanúmero27.LaJus- gurà ahir que no tenia constància tícia investigà el certificat de final de la denúncia registrada a l’Ajun- d’obra per a diverses edificacions i tament i a l’organisme dependent una piscina construïdes en sòl rús- del Consell de Mallorca i apuntà ticprotegitd’Andratxincomplintla que “totes les llicències es conce- normadepercentatged’ocupació,a deixen amb la màxima cura”. Per la més que no es permet més d’un ha- seva banda, el regidor d’Urbanisme, bitatge per parcel·la. Entre les dife- Pep Toni Olivares –qui també indi- rents casuístiques que es donaren cà que desconeixia l’entrada de les en el cas Andratx, existia una fór- denúncies– volgué treure impor- mula que era la d’atorgar edificabi- tància a l’assumpte en assegurar a bombolla litat en sòl rústic protegit a par- que “deu ser una veïna que mira cel·les que no tenien els metres mí- massa per la finestra”. Així mateix, nims. Per fer-ho, s’afirmava en do- afegí que “el GOB, amb l’estructura externa. Si se segueix amb els trà- cuments públics, principalment que té de gent preparada en l’àmbit mits prevists, Olivares confia que Operació Llampec elaborats pel zelador, que hi havia jurídic, presenta cada denúncia que “d’aquí a un any” Andratx ja dispo- una casa antiga on en realitat no hi no s’aguanta per enlloc”. si del nou planejament aprovat i en No només del cas havia res. Així, s’aconseguia trami- Olivares remarca que s’ha “in- vigor. Andratx viu la tar una “reforma”, que no era més crementat amb cinc persones el corrupció urbanística que una nova construcció. Departament de Disciplina Urba- Crítiques La Junta de Govern de l’Ajunta- nística de l’Ajuntament”. Remarca De moment, l’Ajuntament encara ment d’Andratx, governat pel Par- que “en tota la història de la demo- no ha respost a les al·legacions que L’ordre de les coses volgueren que tit Popular i Convergència per les cràcia andritxola, som els que més han fet entitats, partits i ciutadans Andratx hagi tingut la “mala sort” Illes, concedí el 27 d’abril passat hem lluitat contra les il·legalitats al nou planejament. Pel PSM, les de ser un territori bellíssim en una una llicència d’obra major a la com- urbanístiques”.e noves normes contenen dues terra on el valor del territori és di- agressions intolerables. Rebaixen rectament proporcional a les des- la superfície de l’Àrea Natural d’Es- trosses que s’hi poden perpetrar. pecial Interès que protegeix Cala L’altra desgràcia és la seva situació Blanca, blindada per la Llei 4/2008, geogràfica, a prop de Palma. El mu- impulsada per l’aleshores conseller nicipi, a més del cas Andratx, ha es- Gabriel Vicens. Segons el portaveu, tat escenari d’una altra investiga- Joan Manera, “només es manté ció judicial, l’anomenat cas Llam- l’ANEI a la part de baix de la cala i es pec, la indagació d’evasió d’impos- deixa enlaire la part superior, on es tos mitjançant operacions de podrà construir”. D’altra banda, les capitals i dobles vendes de solars dunes de Camp de Mar, protegides urbanitzables a Andratx. per les normes vigents de 2007, i on Aquesta causa s’obrí el 2007 ar- ara “es redueix la protecció i on es ran de l’entramat milionari de frau deixarà construir una zona damunt fiscal amb l’objectiu d’estafar mit- la duna”. jançant vendes successives els ma- Per la seva banda, el GOB ha exi- teixos terrenys a Cala Llamp. git la nul·litat de les noves normes, La lluita entre l’aprofitament en constatar “il·legalitats” com l’in- urbanístic i la preservació del pre- compliment de resolucions judici- uat paisatge és un clàssic a Mallor- als que anul·len llicències d’edifica- ca. En una entrevista a TV Mallor- ció i ús del sòl i obliguen a la demo- ca després de la seva detenció, Eu- lició de les obres il·legals. L’Ajunta- genio Hidalgo era interrogat sobre ment no ha respost a aquestes la conveniència que un batle tingui peticions, tot i que sí que s’ha com- una promotora. L’exbatle digué el promès a no fer un polígon indus- seu famós: “D’alguna cosa hem de La denúncia presentada fa constar que hi ha més d’un habitatge a la parcel·la i que, trial previst en sòl protegit.e viure”. limítrof, hi ha una altra construcció amb sentència de demolició. MERCÈ PINYA 28 societat DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears

SOLIDARITAT 70 nins queden al Sàhara per les retallades Tot i així, 95 infants ja són a les Illes Balears gràcies al programa “Vacances en pau”

“Vacances en pau” du 95 nins del Sàhara Occidental fins a Mallorca i Menorca perquè puguin viure un estiu diferent. Ara bé, 70 infants han quedat en els campaments de- sèrtics a causa de la crisi

SARA CASTILLO PALMA. El programa d’estiu “Va- cances en pau” aterra de nou a Ma- llorca.Concretament,enguanyhan arribat a les Illes 95 nins sahrauís, els quals s’allunyaran durant dos mesos d’un conflicte polític i armat que existeix des de fa més de 30 anys. Ara bé, les retallades pressu- postàries han fet que enguany s’ha- gin eliminat 70 places per prendre partdelprograma,jaquel’adminis- tració central ha deixat de pagar els passatgesd’avióqueelstransportà- ven fins a l’Arxipèlag. En tot cas, el coordinador del DE BENVINGUDA projecte a l’Associació d’Amics del L’Associació de Veïns el Rafal- Poble Sahrauí a Balears, Gustavo Vivero va organitzar ahir un Ferradas, explica que el programa acte de benvinguda als nins esfinançaapartirdelessubvencios sahrauís a la plaça Crist Rei del que rep de l’Ajuntament de Palma i Vivero a Palma. ENRIQUE CALVO del Govern balear. “És cert que el programa també ha notat la crisi deixant nins al desert sense poder tre 8 i 12 anys des de fa més de 15 es- tals, i juguen sota un sol que crema venir. Però gràcies a altres associa- Lluny d’un camí sense tius. El projecte està organitzat per a més de 50º. Un exemple és el de la cions i voluntaris hem pogut tirar l’Associació d’Amics del Poble Sah- família d’Antònia Pascual i el seu endavant”, afirma. sortida rauí i coordinat al Sàhara pel Front marit,quevandecidiracollirunnin D’altra banda, el director de Polisario, el moviment d’allibera- sahrauíaquestestiuperprimercop. l’Agència d’Emigració i Cooperació El Sàhara Occidental arrossega un ment de la República Àrab Sahrauí Volien oferir-li un món diferent i Internacional de les Illes Balears, conflcite des de 1975, moment en Democràtica(RASD).Ambsort,ca- Es repeteix brindar-li noves oportunitats. Juan Manuel Gómez, diu: “L’èxit què Espanya, que l’havia colonit- da any volen a la Península uns Tot i les Aprofitantquetenenlescondicions delprojecteesdeualaimplicacióde zat en el segle XIX, va cedir el ter- 2.000ninsienguanylesretalladaes retallades, el necessàries,desitgenquevisquino- les famílies, el Govern només cana- ritori sahrauí al Marroc a canvi de han deixat més d’un centenar de ves experiències. litza la solidaritat de les Illes”. Afe- beneficis econòmics. Actualment, nins sense vol. projecte ha De fet, Abdel té 11 anys, és el ter- geix: “Cort va acordar quines eren el Sàhara està dividit en tres zones. Tots els infants que van arribar continuat cer estiu que ve a Mallorca i ja està les prioritats a l’hora de retallar els El Marroc controla el territori on dimarts a l’aeroport de Palma són endavant un instal·lat a casa d’Antònia. Mai no pressupostos i “Vacances en pau” es troben un dels bancs de pesca i de Tindouf, una zona que es troba estiu més parladelesdunesnidelsanimalsdel no ha notat canvis desmesurats en mines de fosfats més importants entre les fronteres del Sàhara Occi- Sàhara. Només parla de la família, si el finançament perquè creiem en la del món. El Front Polisario es tro- dental i d’Algèria, on més de li ho pregunten. No s’allarga a expli- cooperació en el desenvolupa- ba en territori alliberat on hi ha 175.000 persones viuen refugiats car coses de les seves terres i mai no ment”. continus combats, i més de dels bombardejos marroquins en haviavistunaspirador.Aquestestiu Defet,95infantsjasónalesIlles. 175.000 persones viuen refugiats campaments. Tots els nins que han podrà banyar-se a la platja, jugar en I els seus somriures ho diuen tot: si de la guerra a Tindouf en situa- arribat viuen al Sàhara gràcies a les un parc i menjar un gelat. El coordi- poden s’enduran la platja, la play cións precàries. Els seus habitants ajudes que reben de l’exterior, no- nador del programa encara té espe- station i una pizza. “Vacances en esperen un referèndum on puguin més disposen de 5 centres d’ense- rança:“Totsvolemque‘Vacancesen pau” acull nins i nines sahrauís en- escollir ser sahrauís o marroquins. nyamentinoumetgesendoshospi- pau’ deixi d’existir”.e

dos fills, que estan encantats que “M’emportaria els amics, la vingui cada estiu. El que més costa a Zrug és llegir i estudiar. A Tindouf fins fa uns família i l’arena del desert” anys l’analfabetització era del 28% fins que a poc a poc, gràcies una monitora a l’esplai molt invo- a les ajudes internacionals, s’està Reportatge lucrada en l’associació d’Amics assolint el 100%. Maria explica del Poble Sahrauí i em va comen- que Zrug no va tenir problemes tar que cercaven famílies per aco- per ajustar-se als hàbits domès- S. CASTILLO llir nins. Des d’aleshores estam fi- tics. “És com si sempre visqués PALMA cats en el projecte”, explica Maria. aquí, és un més de la família”, diu. rugté11anysiéselter- Zrug no para de somriure. Diu Zrug té 4 germans més. Un cer estiu que passa a que el que més li agrada de passar d’ells ara es troba passant l’estiu Mallorca amb la família l’estiu a Palma és anar en bicicle- a Navarra gràcies a “Vacances en de Josep. Maria, la ma- ta, jugar al parc, banyar-se en la pau”. Els altres 2 viuen a Tindouf re, explica que el procés piscina i la platja, veure la televi- perquè encara no tenen l’edat mí- perZ acollir Zrug va ser molt fàcil sió i jugar a la play station mentre nima per poder participar en el perquè l’associació els va cedir la menja pizza. Troba estranya i di- projecte. Si pogués, Zrug s’hauria plaça amb senzillesa. ferent la roba que es vesteix aquí portat del Sàhara els seus amics, la Maria assegura que van pren- i enyora el sol de Tindouf. seva família i l’arena del desert. dre la decisió d’involucrar-se al Maria assegura que Zrug es va Per sort, Maria diu que Zrug no projecte “Vacances en pau” de ca- adaptarmoltràpidiquedesegui- viu el conflicte “com una cosa dra- Zrug amb Jordi i Xavi, els seus “germans” durant els sualitat. “Xavi, el meu fill, tenia da es va relacionar amb els seus màtica”.e darrers estius a Mallorca. ENRIQUE CALVO arabalears DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 societat 29

MOBILITAT Cau a Palma una banda de robatori de bicicletes La Policia Nacional deté 5 joves en l’operació Pedal

xifra estadística definida, ja que no- La intensitat de l’onada de robato- més registren les denúncies que ris de bicicletes a Palma comença a presenten els ciutadans. El regidor ser un motiu de preocupació. de Seguretat Ciutadana, Guillem Aquesta mateixa setmana, la Poli- Navarro, explica que “a Palma es cia Nacional ha detingut una ban- roben moltíssimes bicicletes, però da de 5 joves que en furtaven. la majoria de ciutadans no interpo- Prevenció sa la corresponent denúncia, de Cort posarà ANDER ZURIMENDI manera que no es pot fer un regis- càmeres tre de robatoris”. de vídeo a PALMA. L’operació Pedal, duita a Des del cos policial animen la terme per la Policia Nacional dime- ciutadania a informar de la sostrac- poliesportius cres passat, ha conclòs amb la de- ció dels vehicles, ja que és la mane- i biblioteques tenció de cinc joves acusats de for- ra de millorar la informació sobre municipals mar una banda organitzada per ro- aquest fenomen. Encara més: els bar bicicletes a Palma. robatoris també afecten les bicicle- Concretament, el grup ja hauria tes municipals, que formen el ser- Prevenció aconseguit sostreure 36 vehicles de veideBiciPalma.LaRegidoriade També es dues rodes a Ciutat en les darreres Mobilitat, liderada per Gabriel Va- llogaran setmanes.Despréselsvenientantal llejo, ha hagut d’adquirir una nova mercatnegrecomacomerçosdese- remesa de vehicles, a causa de la places per gona mà de Palma. Segons informà desaparició de bicicletes i els cons- a bicis als un portaveu de la Policia Nacional, tants desperfectes que en pateixen pàrquings “també se’ls ha confiscat una gran d’altres. de Palma quantitat de peces de bicicletes per a la venda, com quadres de Càmeres de vídeo gran valor, cadires i for- Mentrestant, Cort tracta quilles”. Els arrestats Gerreria de lluitar contra l’ona- són un americà de 18 da de robatoris amb anys,unespanyolde Els veïns del barri mesures com la ins- 20, dos menors han llogat unes tal·lació de càme- d’edatiunalemany cotxeres entre tots res de vídeo als po- de 38 anys, tots per guardar-hi les liesportius i biblio- acusats de diversos bicicletes i que no teques municipals. delictes contra la Un cas evident són propietat. hagin de ‘dormir’ les piscines Ger- Lesindagacionsdu- al carrer mans Escales, on, des- gueren els agents fins a prés de diverses alertes un local ubicat devora el per furts a usuaris del poli- parc de les Estacions, on s’havia de- esportiu, la Policia Local acabà de- tectat un flux continu de menors tenint dos lladres a l’entorn de Ger- que hi introduïen bicicletes. mans Escales. De fet, Palma pateix una onada A més a més, el Consistori crea- FURTS I MANIFESTACIONS de robatoris de bicicletes, que, se- rà petits aparcaments de bicicletes 1. Les bicis quasi gons apunten des de l’Ajuntament dins quatre pàrquings municipals desballestades són habituals a de Palma, s’ha intensificat a causa de Ciutat. Concretament, s’ubica- Palma. 2. La bicicletada de de la crisi econòmica i l’empobri- ran a les instal·lacions de Marquès BiciCiutat sortí ahir des de la ment de les classes humils. de la Sènia, Santa Pagesa, Manacor plaça d’Espanya. ENRIQUE CALVO i parc de la Riera. Un comissari ad hoc Aquestes places estaran situades Tant és així que la Policia Local de al costat de la cabina de control per ria. L’Associació de Veïns Cana- molts de casos, l’arquitectura dels Palma designà un comissari per di- tal d’evitar robatoris amb la vigilàn- munt té una petita cotxera devora edificis del centre antic no permet rigir l’estratègia contra el furt de bi- cia regulada les 24 hores. la plaça Quadrado, on els membres (o dificulta) pujar la bicicleta a l’in- cicletes, malgrat que inicialment La posada en marxa d’aparca- de l’entitat poden guardar la seva terior dels apartaments. descartà que existís una gran ban- ments per a bicicletes s’ha estès a bicicleta (pagant un petit lloguer El naixement d’aquest aparca- da organitzada per al robatori siste- Palma de manera paral·lela (i pro- per sufragar el manteniment de la ment, juntament amb les places màtic d’aquests vehicles urbans. porcional) a l’onada de robatoris. cotxera). que es lloguen a pàrquings de cot- La Policia Local creu que, actual- Un exemple icònic de la cooperació Actualment, una vintena de ve- xe privats, demostren fins a quin ment, se’n roben centenars al llarg veïnal per afrontar el problema dels ïns empren el local i eviten així que punt la ciutadania s’està empipant de l’any a Palma. Però no en té una furts es troba al barri de la Gerrer- la bicicleta ‘dormi’ al carrer. En amb el fenomen dels robatoris.e Manifestacions ciclistes en contra dels furts

d’usuaris frustrats per la falta de bicicletes que en permeti identifi- llorcarealitzenbreustallers perco- A. Z. mesures de seguretat”, apunta un BiciCiutat car els propietaris. nèixerlamillormaneradeprevenir PALMA. Les darreres bicicletades portaveu de BiciCiutat, qui afegeix: L’entitat vol els furts i de com actuar si passa. Protocol mixt que mensualment organitza el “Els ciclistes urbans de Palma fa que Cort creï Igualment, la bicicletada d’ahir col·lectiu BiciCiutat de Mallorca molt de temps que reclamam a les També demana que s’activi un pro- estavaintegradaenlesfestespatro- han tingut per lema “Stop als roba- administracions que es prenguin un registre tocol de seguretat (combinant la nalsdeCanamunt(laGerreria)com toris”. Ahir mateix, desenes de ci- mesures per posar fi a aquest pro- de bicicletes Policia Local i el CNP) per evitar la a manera de reivindicar el model de clistes es manifestaren per Palma blema”. municipal compravendadebicisdesegonamà ciutat desmotoritzada que repre- per reivindicar un paquet de mesu- Segons aquest col·lectiu, però robades. La tercera gran demanada senta aquesta barriada i destacar el res per aturar les sostraccions. “Els l’Ajuntament no ha posat en marxa és impulsar una bona xarxa públi- seu gran potencial per al cicloturis- robatoris són una autèntica xacra, (“inexplicablement”)mesures,com ca d’aparcaments de bicis. me urbà, apuntaren des de BiciCiu- que origina una pèrdua constant lacreaciód’unregistremunicipalde Activistes de BiciCiutat de Ma- tat de Mallorca.e 30 societat DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears

FESTES D’ESTIU Palmatambécrida “gora Sant Fermí!” en un massiu txupinazo La tradicional festa navarresa de Ciutat congrega més gent que mai al centre antic

acabàambunabarra‘arrasada’pels Crònica joves, en la qual se serviren 30 bar- rils de cervesa (l’any passat just n’havienestat20).Ilabeguda,amés ANDER ZURIMENDI a més, s’havia exhaurit una hora PALMA abans que acabàs la música! rribatel6dejuliol,escla- En tot cas, tothom trobà la seva tà el txupinazo de sant- manera d’apaivagar la set en un fermins... en ple cor de migdiabenassolellat,comaracom- Palma. Com cada any, el prant unes llaunes de cervesa a la barEspañail’Associació parada ambulant que uns joves Ade Veïns de Canamunt celebraren punk,amblageleraenterra,havien Centenars de persones s’aglomeraren ahir migdia en els carrerons de devora la plaça ahir migdia la popular festa navar- muntat en un raconet de la festa. Major en una festa navarresa en la qual tothom acabà banyat d’aigua i cervesa. ENRIQUE CALVO resaentreelscarreronsqueconnec- Tota una particularitat de Palma: ten el carrer de Colom amb el de la els “llauners” no són venedors es- lors: blanques, vermelles i verdes. Unió. trangers, com a Barcelona, sinó jo- Diuen les males llengües, però, que Canamunt continua les Sens dubte, fou el txupinazo més ves mallorquins amb la intenció de el dirigent del PP Carlos Delgado massiu dels darrers anys, amb gent guanyar doblers donant de beure al (veí de la zona durant un temps) es festes aquesta setmana aglomerada des d’abans de les 12 personal. queixà de la politització de la festa amb la del Flexas hores, quan es llançà el ‘txupín’, i perquè la combinació cromàtica fins passada l’hora de dinar. Una Els bous encalcen Enyorança formavaelscolorsdel’ensenyabas- festa que, talment les revetles d’es- A la festa tampoc no hi faltaren els La comunitat ca: la ikurrinya. Les festes de la Gerreria continuen tiu als pobles de Mallorca, comen- bous, malgrat que, en comptes de basca i demà, dilluns, amb l’actuació gra- ça a patir el risc de morir d’èxit. I és pesar 600 quilograms, eren les tra- navarresa a Camisetes de l’Athletic tuïta de Trampa Teatre a la plaça que la gentada que ahir omplia els dicionals carretes de cartró pedra Palma assistí Efectivament, no hi faltaren els Quadrado (22.30h). Així mateix, carrerons entorn del bar Espanya amb les qual intentaven encalçar el critsde“GoraSantFermí!”,plecom dimarts s’ha organitzat una visita dificultavafinsitotarribaralesbar- públic. I davant seu, intentant evi- en massa al erenelscarrersdelacomunitatbas- pels murals i grafits del barri (sor- res, plenes de joves vestits de blanc tar l’envestida, corria Curro Paco i txupinazo ca i navarresa a Palma, ni les cami- tida a les 19h des de la plaça Qua- i amb mocador vermell. el seu vestit de gala. setes de l’Athletic de Bilbao, capells drado). A més, dimecres hi ha cine- Per no faltar-hi, ni tan sols hi de tela amb la ikurrinya i tassons ma a la fresca, a l’exterior del bar Massificació? mancaren les paperines, penjades plens de patxaran, la beguda que, Rita, amb la projecció del docu- Iésquetotselsactesdelesfestesde de façana en façana, amb les quals juntament amb el calimotxo, for- mental Searching for the sugar laGerreriahanviscutenelsdarrers engalanaren de festa el carrer. En- meneltiquetalcohòlicdelsSantfer- man (21.30h, plaça Llorenç Bis- dos anys un boom de participants, guany eren liles, el color amb què mins a Iruñea. bal). Finalment, divendres vespre que fins i tot fa dubtar als mateixos Canamunthaproposatalsveïnsque No hi falta res... malgrat que en- arriba la 9a edició de la festa del veïnsorganitzadors.Larevetladela decorin les balconades. En altres trePalmaiPamplonahiha509qui- bar Flexas, que com els darrers plaçaQuadrado,lanitdedivendres, ocasions en barrejaven de tres co- lòmetres de distància.e anys tindrà lloc al parc de la Mar. Una ikurriña gegant interromp al l’inici de la festa a Iruñea

sobre un cable que creuava la plaça ta Jorge Mori va qualificar l’acte Simpatitzants abertzales penjaren va provocar uns moments d’incer- d’“absolutament condemnable”. El ahir una ikurriña gegant en ple ini- tesa tot just quan milers de perso- parlamentariabertzaleMaiorgaRa- ci de Sanfermins. En un fet insòlit, nes esperaven l’inici de la festa. El mirez va lamentar que tant la UPN l’Ajuntament d’Iruñea féu endar- tret de sortida va haver d’esperar comelPSNatiessinelfocdela“cris- rerir 20 minuts el llançament del per motius de seguretat, ja que la pació” . ‘txupinazo’ inaugural de les festes. banderatapavaelbalcódesdelqual Sigui com sigui, el coet va ser fi- s’haviadeferelllançamentdelcoet. nalment llançat i els mocadors ver- ARA BALEARS “Analitzarem seriosament què ha mells, vint minuts tard, van irrom- PAMPLONA. La capital navarresa va passat, qui ha col·locat la bandera”, pre a la plaça i van ser nuats al coll, viure ahir un inici dels sanfermines va assegurar l’alcalde de Pamplona, símbol inequívoc de l’inici dels san- senseprecedents.Pocsminutsabans Enrique Maya, que va manifestar la fermines. “Pamplonesos, pamplo- delpopularchupinazoalaplaçaCon- seva“indignació”perl’intent“d’en- neses, iruindarrak, gent forastera, sistorial, uns desconeguts van des- torpirelmomentmésimportantde des del respecte institucional, vis- plegar una ikurriña gegant davant la l’any” per a la ciutat. ca Sant Fermí, gora Sant Fermí”, va façana de l’Ajuntament. L’incident proclamarelregidorsocialistaEdu- va provocar que, per primera vega- Sense acord de condemna ardo Vall. El desplegament de la daenlasevahistòria,elchupinazoes Els grups polítics del consistori van ikurriña no va ser l’únic incident retardés 20 minuts. El consistori de reunir-se d’urgència per intentar queesvaproduir.Abansdel’inicide Pamplona, governat per la UPN, no consensuar un text de condemna lafestauncordópolicialvaintentar vavolerquel’incidentquedésenuna delsfets,perònovanaconseguirar- impedir que un grup de manifes- simple anècdota i va convocar una ribar a cap acord. Maya va conside- tants que duien una gran ikurriña i reunió urgent de la junta de porta- rar que s’havia “faltat al respecte a cridaven consignes a favor de la in- veus que va acabar sense acord per la institució” de l’Ajuntament i a dependència entressin a la plaça. condemnar els fets. Paral·lelament, Pamplona. La regidora regionalis- Va ser aleshores quan es va pro- eljutjatdeguàrdiavaobrirdiligènci- taMaríaCaballero,amés,vaacusar duirunacàrregapolicialquevaaca- es davant el que considera un possi- BilduiSortud’intentarconvertirles bar amb el dirigent de l’esquerra ble delicte contra l’ordre públic. festes en un acte reivindicatiu i po- La ikurriña gegant a la plaça Consistorial d’Iruñea, abertzale Txelui Moreno lesionat El desplegament de la ikurriña lític, mentre que el regidor socialis- que feu endarrerir 20 minuts el txupinazo. J.D. / EFE en intentar fer de mitjancer. e arabalears DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 societat 31

LLORET DE VISTALEGRE enbreu

■ El PP de Deià vota en contra de gravar els plens municipals Els quatre vots del PP rebutjaren en el ple d’aquest divendres la moció de la coalició Agrupació DEIA demanant que l’Ajuntament gravi els plens i en pengi els vídeos a la pàgina web municipal. A la moció es recordava al govern municipal que “la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local obliga a facilitar als ciutadans la més àmplia informació sobre la seva activitat”.DEIA remarcà també que els plens són a les 9:30 del matí, quan la majoria de la gent fa feina, i que davant la negativa de canviar-ne l’horari s’havien d’articular mecanismes d’informació.

La canaleta que condueix aigua des de la Font del Prat de Cúber fins a les cases de Massanella i fou construïda gràcies a Montserrat Fontanet, qui va ser declarat divendres fill il·lustre de Lloret. ARXIU Lloret fa fill il·lustre l’enginyer de la canaleta del Massanella Montserrat Fontanet dugué el català als tractats d’agricultura ■ El Consell Escolar de Menorca sol·licita la derogació del TIL circulaven a l’època però que no longitudde7.200metresisalvaun Montserrat Fontanet (1706- s’edità fins el 1979, està escrita en desnivell de 543 metres. Per acon- El ple del Consell Escolar de Menorca ha acordat 1762), nou fill il·lustre de Lloret forma de diàleg amb Joan Toni seguir l’objectiu de dur l’aigua fins instar a la Conselleria d’Educació del Govern balear a de Vistalegre, va ser el construc- Fuster, amo de la possessió de Son al seu destí, es construí un aqüe- reconsiderar el decret de Tractament Integrat de tor de la canaleta del Massanella i Fuster d’Inca, on Fontanet estava ducte de quatre arcs de mig punt Llengües i n’ha sol·licitat la derogació. L’organisme l’autor d’Arts de conró, un tractat arrendat. (elsArcsd’enFontanet),esvafora- consultiu, depenent del Consell de Menorca, agrupa sobre agricultura en català. dar la roca (sa Foradada) i també els representants dels diversos sectors de l’illa i està La canaleta del Massanella fou necessari salvar un bot als pe- format pels consellers del Consell insular MARGALIDA BONNÍN Fontanet,amésdeserunconrador nyals mitjançant un salt d’aigua responsables d’Educació, així com els regidors LLORET. Jacint Josep Fontanet, certamentil·lustrat,prenguélaini- (s’Arreplegada). La seva proesa d’educació dels vuit municipis de Menorca. conegutcomMontserratFontanet ciativa en una tasca d’enginyeria fou, segurament, molt valorada, ja rmado por los consellers del Consel insular. La és, des de divendres passat, fill que, des de feia 150 anys no s’havia que les cròniques de l’època docu- proposta aprovada pel consell fou presentada per il·lustre de Lloret de Vistalegre. aconseguitresoldre:laconstrucció menten una situació de gran se- l’Associació de Pares i Mares d’Alumnes. Nascut al centre de Mallorca i fill d’una canal que unís la Font des quera. A més a més, l’aigua que d’arrendataris, Fontanet va treba- Prat de Cúber amb les cases de transportava aquesta construcció llar en quatre de les possessions Massanella. no tan sols serví per beure el bes- més importants de l’illa, obtenint Aquesta,diuRamis“ésunaobra tiariregar,sinótambéperaunmo- unacertapopularitatcomaconra- d’enginyeriamoltnotable”.Téuna lí fariner i una gran tafona. e dor.Duesproesesdemostrenlase- vacapacitatemprenedorailidona- ren popularitat a l’època: l’escrip- Llegenda i reconeixement tura del tractat Art de conró, i la conclusió amb èxit de la canaleta del Massanella. La figura de Montserrat Fontanet cions externes que per les pròpi- Segons explica Andreu Ramis, ha arribat fins avui envoltada es. Per tant, defensà Ramis, l’historiadorencarregatdeferl’ex- d’una certa aurèola de llegenda. aquest “ha d’esser l’inici del re- pedient per al nomenament de fill Tot i que no està provat documen- trobament amb el nostre avant- il·lustre,Artsdeconróvaserpossi- talment, se li ha atribuït la inven- passat”. blement el primer tractat d’agri- ció del carretó de batre, “una hi- Fontanet nasqué dins una una cultura fet en català. Aquesta obra, pòtesi que s’invalida per un seguit família de petits arrendataris vin- diu Ramis, té un mèrit especial, ja de referències a l’invent anteri- culats a la possessió lloritana de que “es creà en un moment de de- ors”, diu Ramis; i el seu casament Son Joan Arnau i, segons alguns cadència de la llengua, poc després amb fins a cinc dones diferents. historiadors, va cursar estudis delaimplantaciódelDecretdeNo- La recerca historiogràfica so- menors al monestir de Cura, en vaPlanta”.Enell,Fontanetdescriu bre el personatge arriba a la con- un moment en què l’educació als les tècniques agrícoles utilitzades clusió que fou un personatge co- pobles de Mallorca era gairebé in- al’illa,parladelesespèciescultiva- negut a l’època per les seves proe- existent. des i fins i tot deixa espai per trac- ses. Amb el reconeixement de di- Fontanet és també fill adoptiu tar l’explotació de les hisendes i la vendres, apuntà Ramis s’esmena de Mancor de la Vall i té un carrer mesura de la terra. un greuge gairebé centenari, la dedicat a Lloret de Vistalegre, que L’obra, de la qual se n’han iden- que la seva figura i obra ha estat ara ha volgut reconèixer la tasca tificat fins a deu manuscrits que gairebé més valorada per institu- d’aquest enginyer avant la lettre. Mirades Terror a Lac-Mégantic Fotografia: Reuters La tranquil·la localitat quebequesa de Lac-Mégantic, de 6.000 habitants, es va veure cruelment sacsejada ahir pel descarrilament d’un tren que trans- portava petroli i que va produir una espectacular explosió. Almenys una per- sona va morir en l’accident i moltes altres continuaven ahir desaparegudes.

ara.cat 07-07-2013

El millor fotoperiodisme al teu iPad. Descarrega’t l’aplicació gratuïta de l‘aramirades

34 societat DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears

ARQUEOLOGIA

ESTUDIANTS VOLUNTARIS Les excavacions arqueològiques, com aquesta de Son Peretó, es poden fer gràcies als municipis i als voluntaris. TERESA AYUGA Entre les pedres i l’administr Les excavacions arqueològiques es fan també a cop de burocràcia

dent de la Secció d’Arqueologia del 01 Les excavacions al jaciment arque- Reportatge Col·legi Oficial de Doctors i Llicen- Son Real ològic de Son Fornés, que conté el ciatsenFilosofiaiLletresienCièn- UN CEMENTIRI CARA A LA MAR talaiot més gran que es coneix a cies de les Illes Balears. Mallorca, s’iniciaren l’any 1975. M. BONNÍN/J. SITGES Queesconvoquiunalíniad’ajuts La campanya de Son Real, la ne- Des de llavors catorze campanyes INCA/MANACOR no significa que es aquests es pu- cròpoli talaiòtica situada entre dirigides per diferents arqueòlegs a feina de l’arqueòleg, guin aprofitar completament. La Ajuts Son Serra i Can Picafort, començà vinculats a la Universitat Autòno- constant i minuciosa, és tardança en la seva publicació - al Els ajuts del aquesta setmana. Hi participa un ma de Barcelona han contribuït a la del científic que desta- juny, quan són per finançar campa- Consell es equip de 20 persones format per fer-lo comprensible al gran públic pa, recull i interpreta les nyes realitzades de gener a setem- restauradors, arqueòlegs, una an- “convertint el jaciment en un au- restes del nostre passat. bre-, les limitacions que imposen el mantenen, tropòloga i estudiants sobretot tèntic parc arqueològic de més de LLa seva tasca no es limita a la que seu redactat, i el fet que se n’exclo- fet que mallorquins amb la novetat que 20.000 metres quadrats”, explica duuatermeentreeljacimentiella- gui les universitats són, segons els valoren els enguany també s’hi compten cinc l’arqueòloga i directora del Museu boratori.Benalcontrari,jaquecom professionalsconsultats,lesprinci- arqueòlegs estudiants anglosaxons. Aquesta Arqueològic, Cristina Rihuete. tantsaltresprojectescientíficsicul- pals limitacions. serà l’onzena campanya de conso- Els orígens del poblat es remun- turals, les campanyes arqueològi- La major contradicció d’aquests lidació, en la què sobretot es dedi- ten al Període Talaiòtic (segles X- ques han de seguir el camí envitri- ajutsrauenelsterminis:ladatamà- caran a la recuperació de les tom- VI abans de la nostra era), quan es collatdel’administraciópúblicaper xima perquè es resolguin és el 10 bes més antigues, a més d’excavar va construir l’enorme torre que aconseguirelfinançamentnecessa- d’octubre, però el 10 de setembre ja els passadissos a la recerca de no- caracteritza el monument. I el re- ri. s’han d’haver justificat. Segons la- ves sepultures. “La tasca de conso- sultat de les excavacions i de la in- El passat 22 de juny es publicà la menta Magdalena Salas, directora lidació és vital”, diu Jordi Hernán- terpretació de les troballes ha per- convocatòria d’ajuts públics del del Museu d’Història de Manacor, dez, codirector de l’excavació, “ja mès saber com vivien els foners Consell de Mallorca per finançar “tot plegat fa que sembli que volen que la degradació de les tombes que lluitaren contra els grecs o excavacionsal’illa.Elmanteniment quequedindesertsperaprofitarels fou constant durant l’època en què com arribarenlescivilitzacionsPú- d’aquestsajuts,quecomplementen doblers per una altra cosa”. aquell fou un lloc solitari i abando- nica i Romana a Mallorca. els dels ajuntaments, és vist amb Això és el que va passar amb la nat”. L’any passat, l’ajuntament de bonsullspelsprofessionals.“Ésgai- convocatòriadel’anypassat,enquè Santa Margalida finançà per com- 03 rebé miraculós que amb la situació es deixaren d’adjudicar 40.000 eu- plet l’excavació. Enguany, els do- Ses Païsses amb què es troben les institucions ros. Per la seva banda, Catalina Su- blers del consistori s’intentaran TALAIOTS EMMURALLATS els mantinguin”, diu Javier Aram- reda, directora insular de Cultura, completar amb l’ajut del Consell. buru, director de l’excavació de Ses afirma que des de la institució no es Ses Païsses és un poblat prehistòric Païsses. No obstant això, la situació té constància d’aquest problema, i 02 que ocupa uns 15.000 metres qua- és prou precària. “No hem empitjo- que s’intenta “agilitar i facilitar al Son Fornés dratsdesuperfícieiquevaserhabi- rat, tot i que seguim estant baix mí- màxim el desenvolupament dels tat aproximadament des de l’any nims”, afegeix Mateu Riera, presi- projectes”. EL TALAIOT MÉS GRAN 1100 abans de la nostra era (ane) arabalears DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 societat 35

fins els anys 50 d.C. Una de les ca- racterístiques que el fan especial és no comptaran amb campanya d’ex- Patrimoni lamuradade320metresqueenvol- cavació enguany. La feina, per ta el jaciment i la seva impressio- tant, serà al laboratori. Una feina feta des nant porta d’accés, que es constru- El jaciment del Puig de del compromís i el ïren ja en periòde baleàric o posta- la Morisca és complex voluntarisme laiòtic (500 a.c). Aquest període tant pel que fa a la se- s’ha pogut definir, segons Javier va distribució espa- Aramburu, director del jaci- cial com pel fet que El voluntariat, bàsic ment,gràciesalestroballesfe- va estar habitat tes al jaciment artanenc, que probablement La tasca que es du a terme als dife- demostraqueescaracteritzà durant un llarg rents jaciments de l’illa té una gran per l’augment de la població període que part de voluntariat, tant per part ilesdisputesentrecomuni- aniria des de dels estudiants i aficionats que hi tats talaiòtiques, que varen l’època talaiò- treballen com per la implicació optar per construir mura- tica (s. VI a.c.) que hi tenen els professionals res- des. fins l’arribada ponsables. Les excavacions, afirma a l’illa de Jau- Aramburu, “han fet retro- me I (s. XIII cedir el començament de la d.C.). El paper dels ajuntaments cultura talaiòtica i han per- Enguany, mès saber els noms dels ciu- segons confir- “Els ajuntaments han estat els que tadansbalearsmésanticsdels ma Manel Calvo, han mantingut la flama de les ex- que tenim constància”. A més, codirector de cavacions”, diu Riera. Efectiva- la feina feta pels diferents l’excavació, es du- ment, la manca d’inversió privada equips “ha descobert el forn de rà a terme una feina i l’incertesa dels ajuts insulars fa metall, el forn de calç i el talaiot intensa d’investiga- que el suport dels consistoris sigui més antic de Mallorca”, afegeix. ció al laboratori, on es cabdal. La gran majoria de campa- Està previst que el 21 de juliol co- farà una anàlisi dels ma- nyes d’excavació que sobreviuen menci la dotzena campanya terials trobats a més de ho fan gràcies al seu suport. 01 l’estudi de les coneixences 04 territorials amb altres po- Manacor blats de la zona L’HOSPITAL VELL I SON PERETÓ Als Clossos, un po- blat de navetes si- Des del Museu de Mana- tuat vora el mar i cor Magdalena Salas, ar- 02 construït a queòloga i directora del l’inici de Museu, coordina les l’Edat de excavacions que any Bronze rere any es realitzen (1.700 a.C. als dos jaciments aproxima- insígnia del muni- dament), la cipi: el poblat tala- feina també iòtic de l’Hospita- serà al labo- let Vell i la basílica ratori. paleocristiana de En aquest Son Peretó. “Un cas, això és dels problemes que degut a les li- tenim és que des de mitacions que fa tres anys només es imposen els concedeix un ajut per a ajuts del Consell cada ajuntament i hem de Mallorca. “Nosal- 03 hagut de fer equilibris per tres no vivim d’això si- poder seguir amb aquestes nó que hi dedicam amb dues excavacions i també per molt de gust el temps lliure i el engegar amb un grup d’arqueò- que no podem fer és una excavació legs menorquins el projecte Entrei- sense saber si la institució insular lles, que pretén aprofundir en les aportarà els doblers que es neces- relacions entre les dues illes durant siten per fer-la”, lamenta el di- la prehistòria”. rector arqueològic, Bartomeu Allò que fa únic el poblat talaiò- Savà. euou tic de l’Hospitalet Vell és un edifi- ci rectangular construït amb grans pedres, que ha despertat la curiositat de la comunitat cien- tífica. Alguns estudiosos l’han relacionat amb el reclutament de soldats mercenaris que llui- taren en contra d’alguns dels invasors que arribaren a l’illa al segle III ane. El jaciment con- serva també les restes d’una mu- rada i dos talaiots en molt bon es- tat de conservació, un de circular i un de quadrat que conserva la co- berta de lloses de pedra.

05 Puig de la morisca i Clossos de Can Gaia 04 AL LABORATORI Tant el jaciment situat a Calvià del Puig de sa Morisca com el poblat delsClossosdeCanGaià,aFelanitx, 05 36 societat DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears

ARQUEOLOGIA

SANTUARI PÚNIC Les troballes que s’hi han fet són extraordinàries: les restes d’un santuari púnic del segle V aC, 40 tombes romanes i un carrer islàmic. DAVID VENTURA

mer nucli urbà d’Eivissa és el de la Reportatge Caleta,peròque,posteriorment,els 2.500 anys d’Eivissa seus pobladors van decidir traslla- dar-se a l’emplaçament on ara es DAVID VENTURA troba Eivissa, que ells anomenaven EIVISSA Ebusus. egur que tots hem pensat d’un sol cop d’ull Sabem molt poc d’aquella ciutat, algun pic com deu ser el encara que durant les obres d’am- subsòl d’una ciutat si po- pliació del Museu d’Art Contempo- guéssim retirar la capa El jaciment arqueològic de la Capelleta permet veure el rani(MACE)esvantrobarunesres- d’asfalt dels carrers com si tes que, sens dubte, pertanyen a Sfos una mena de pell. Si això es fes al pas de les civilitzacions púniques, romanes i islàmiques aquell nucli, que va arribar a tenir barri de la Capelleta, a Eivissa, sota 5.000 habitants i que va ser una de elscarrersquehihaentreelPuigdels les ciutats més importants del Me- Molinsil’avingudaEspanya,ésmolt Unadelesvirtutsdelamuseïtza- Després d’aquesta vista general, diterrani occidental. probable que hi trobàssim les restes ció del jaciment de la Capelleta és el visitant pot fer una ullada a una d’unaciutatquetémésde2.500anys que tot és molt visible, tot és molt petita mostra de les restes de terra- Entre els vius i els morts d’història i que tingué inquilins pú- fàcil d’entendre. Sobre una posició cota que es van trobar al santuari LaCapelletaestrobaamigcamíen- nics, romans i musulmans. elevada, el visitant pot observar per púnic, amb les inevitables imatges treDaltVilaielPuigdelsMolins,on Aquesta fantasia excepcional es ell mateix aquella porció de l’anti- deladeessaTànit,comtambédeles s’ubicavalagrannecròpolidelaciu- pot fer realitat al jaciment del nú- ga ciutat d’Eivissa. El carrer del ra- Solar monedes que es van trobar a l’inte- tat. Probablement, aquest era el ca- mero 12 del carrer de la Capelleta. val islàmic travessa en diagonal el El jaciment riordelescalaveresalestombesro- mí que unia la ciutat amb el cemen- Hicoincideixenduescircumstànci- jaciment. Els forats de les tombes és en un dels manes:recordemqueelsromansdi- teri i, per això, es va ubicar el san- es excepcionals: és un dels pocs so- romanes s’han buidat i estan al des- positaven una moneda a l’interior tuari, un lloc a mig camí entre el lars lliures que han quedat en un cobert i a l’interior s’han col·locat pocs solars de la boca dels morts perquè po- móndelsviusielsmorts.Posterior- barri completament construït i, a uns esquelets de resina molt realis- lliures que guessin pagar a Caront, el barquer ment, amb tot el turó ocupat per les més, les troballes que s’hi han fet ta –i que és, sens dubte, l’element han quedat que els havia d’acompanyar en la tombes púniques, els romans van són extraordinàries: les restes d’un més impactant de la visita– que al barri travessa de la llacuna dels morts. utilitzar també aquesta àrea com a santuari púnic del segle V aC, 41 s’han protegit amb una làmina de necròpoli. tombes romanes dels segles II-III vidre. Un sortint rocós és el més vi- Quan Eivissa era Ebusus Els darrers a arribar van ser els dC i el carrer d’un raval islàmic del sible del santuari púnic. Els experts consideren que el pri- àrabsqui,enelsegleXI,varencons- segleXI.Trescivilitzacions,unada- truirunbarriextramursdelaciutat munt l’altra. “La gran sort que hem antiga i que va ser abandonat l’any tingut és que els estrats estan clars Puig dels Molins, el tresor més desconegut 1114 quan va patir un atac militar i separats i que el santuari s’ha po- per part d’un exèrcit pisanocatalà. gut conservar perquè, en gran part, El pas dels segles, la terra i els sedi- és soterrat”, comenta Josep Maria A poc més de 100 metres del jaci- ció, magnífica i, per primera vega- ments van cobrir-ho tot. López Garí, l’arqueòleg impulsor ment de la Capelleta es troba el da, es fa justícia a tota la rique- Ara, novament, una part d’aquesta excavació. turó del Puig dels Molins i el sa que deixà la civilització pú- d’aquests2.500anysd’històriades- seu museu arqueològic. nicofenícia al seu pas per coneguda per a la gran majoria dels Excavacions Aquest edifici va ser, en el l’illa. Ara, el museu és un dels eivissencs i dels qui ens visiten es- Elresultatdelqualarapodengaudir seu moment, un espai male- centres més importants de la tan a la nostra disposició. Durant els visitants és el fruit de més d’una ït: les seves obres de reforma Mediterrània per conèixer la l’estiu,eljacimentarqueològicdela dècada de feina que es va iniciar es perllongaren desset anys. cultura púnica. El centre Capelletaestàobertdedillunsadis- quan l’any 2000 el Consell insular Durant dècades, els eivis- atresora petites joies artísti- sabte, i la visita es pot completar va prendre la decisió d’adquirir sencs han viscut d’esquena al ques, encara que la més espec- amb la monumental necròpoli del aquestsolar.Despréshanvingutles seu patrimoni arqueològic, però tacular i simbòlica no és fenícia, Puig dels Molins. Uns arguments feines d’excavació, l’estudi de les l’obertura del museu es convertí ni púnica ni romana: l’icònic bust infal·liblesperrebatreaaquellsque troballesilallargaicomplicadamu- en tot un esdeveniment: el fons ex- L’icònic bust de Tanit és obra d’un artista grec es pensen que Eivissa només és dis- seïtzaciód’unmaterialtansensible. posats són fabulosos; la museïtza- de Tanit. establert a Sicília, símbol de l’illa. coteques, sol i platja.e arabalears DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 societat 37

CARRETERES SECUNDÀRIES BRU ROVIRA PERIODISTA

Transformació El canvi de model que proposava la Primavera Àrab s’estavella en les velles lluites del passat, els interes- sos encara presents en les estructures de poder i els anhels d’una població que no vol ser occidental, però tampoc desitja un islam fonamentalista. La lluita entre les forces del passat dificulta un futur que encara no se sap com serà L’òliba de Minerva a l’hora del crepuscle

òliba de Minerva es tada a un món modern”. Aviat, es- “ lleva al crepuscle”, clar, van començar les tensions en- diu Gilles Kepel en tre els salafistes intransigents i els una cita clàssica per joves revolucionaris que no volien explicar que encara renunciaralesconquestesdelamo- Lestem a l’alba’ de les revolucions dernitat. I el camp de batalla entre àrabs. En plena ebullició. I que modernitat i regressió, llibertat i haurem d’esperar a com es desen- dictadura, sobirania i dependència, volupen els esdeveniments per tal legitimitat i corrupció, va començar de veure en què es converteix a derivar en el camp de batalla en- aquest gran xoc entre un passat treelsvellsinteressosilesvellesme- que tothom rebutja i un futur difí- lancolies. Com si no hi hagués més cil d’endevinar. Només una cosa és remeiquedestruir-hotot.Comsino clara: res tornarà a ser com ha estat es pogués dibuixar el futur sense fins ara. La ruptura amb el vell món passarcomptesambelpassat.¿Esfa no té marxa enrere. Però, què ens impossible un canvi de model sen- oferirà el crepuscle de l’òliba de se aquesta destrucció? ¿Una refor- Minerva, la deessa de la intel·ligèn- ma radical i profunda, necessària, cia, quan s’amorteixi la flamarada sense trencar-ho tot? ¿No pot ha- de la llum, la catarsi encegadora de Les manifestacions a la plaça Tahrir d’aquesta setmana. SPENCER PLATT / GETTY IMAGES ver-hi compromís entre les forces la revolta? del passat, els seus interessos, i els Hiha,enaquestaPrimaveraÀrab xen les seves esperances. Més aviat El professor Mourad Rammah, anhelsplensderaódelsdesheretats, que ja dura tres hiverns –el venedor passatotelcontrari:lesrevolucions conservador de la medina de Kai- de tots els que clamen per un món defruitestunisiàMohammedBoua- del món àrab també volen despren- rouan, la primera ciutat santa ma- més just, la llibertat, la identitat ne- zizi es va immolar el desembre del dre’s de la dependència occidental i gribina i la quarta de tots els musul- gada, la igualtat de la dona? 2010–, un element comú. Sigui qui- lessevescomplicitatsamblespròpi- manssunnites,m’explicavafaunpa- na sigui la deriva de l’esfondrament es classes dirigents. rell d’anys més o menys el mateix: L’exemple albanès que s’estén per tot el món àrab i que El president tunisià, Moncef Reflexió “Nosaltres, els tunisians, i això val Una de les catarsis destructives del encara no s’ha acabat de manifestar Marzouki, metge, lliurepensador, La revolució peratotelmónàrab,tenimunesfor- passat que més recordo –molt en tots els països de la regió amb la admirador de Mandela, ho va ex- que sacseja tes arrels musulmanes. No som oc- menys violenta, però, que la de Sí- força devastadora de l’onada sobre pressar de la següent manera quan cidentals com va voler fer creure ria–ésladelsalbanesosquanesvan la qual cavalca, hi ha, dèiem, un ele- vaarribaralcapdavantdel’estativa el món àrab l’antic règim. O com voldrien molts desferdelseupassatcomunistaiho ment comú que també ens concer- fer una aliança amb els islamistes no té com a europeus. De manera que amb la van trencar tot amb un frenesí ob- neix al món occidental: aquestes re- moderats d’Ennahda, vencedors de model el món nostra revolució ens hem de lliurar sessiu, sistemàtic, esmicolant els volucionsqueexplotenencontrade les primeres eleccions democràti- occidental dedosabsolutismes.Unéselqueens bancsdelesescoles,arrencantl’en- ladegeneraciódelpropimón,lacor- ques: el nostre repte, va dir alesho- va imposar Ben Ali. L’altre, el dels llumenat públic, trinxant els hiver- rupció dels seus dirigents, la pobre- resMarzouki,éscomenshofemper que no es volen obrir al món mo- nacles agrícoles. Després de des- sa del poble, la dictadura, la falta de sercapaçosdemantenirlaidentitat dern. Després del crit de llibertat, trossar-ho tot, asseguts sobre les llibertat, no tenen com a model el àrab i musulmana. Per fer-la com- caldrà trobar el temps per al diàleg, cendres de la llum encegadora, es món occidental. Les democràcies patible amb els drets humans i la per conciliar la nostra personalitat van quedar a esperar l’arribada del occidentalshandeixatdeserelrefe- modernitat. I, especialment, amb nooccidentalambunanovamanera cant de l’òliba de Minerva a l’hora rent somiat,elmirallonesreflectei- els drets de la dona. degovernaràrabimusulmanaadap- del crepuscle. Encara esperen. 38 debat DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears

DIARI ARA BALEARS DIRECTORA CATALINA SERRA ¿Rolls-Royce o Sis-cents? SUBDIRECTOR JAUME PERELLÓ CAP DE REDACCIÓ QUIM TORRES ls últims dies confirmen d’aquest. El pobre ha de compensar EDICIÓ PAPER I DIGITAL elquejasospitàvem:que amb el seu talent l’absència d’altres NILA CRESPÍ si el ministre Wert no ingredients sovint més importants REDACCIÓ ENRIC BORRÀS, MERCÈ PINYA, existís s’hauria d’inven- que les notes de classe: contactes, MIQUEL RAMIS, ANDER ZURIMENDI tar. Mai tan poques pa- habilitats socials i esportives, ma- LLENGUA rauleshavienaconseguitgenerarunE nières de table... l’anomenat ascen- XESCA PONS, MARGALIDA ROSSELLÓ FOTOGRAFIA acord tan sòlid, entre els integrants sor social és, en realitat, una escala. ENRIQUE CALVO d’ungremitanacostumataanarala És avui molt més ampla del que era MAQUETADOR brega com és el de l’ensenyament, ALFREDO PASTOR en temps de Bismarck, però, avui GUILLERMO SAN EUGENIO coml’anuncid’unanotamínimaper comahir,non’hihaprouentranti EDICIÓ DE PREMSA a la concessió de beques per a estu- ECONOMISTA, PROFESSOR DE L’IESE prement un botó: qui comença un PERIÒDICA ARABALEARS, SL dis universitaris. Hi ha, però, raons pis més avall ha de treballar més per pensar que aquest que qui surt del pis de dalt. ADMINISTRADORS BIEL HUGUET, ANTONI PONS unànimerebuigalamesu- Una mesura com la que GERENT ra constitueix una de les proposa el ministre Wert ROSER SALMORAL pitjors mostres de l’ano- no és, doncs, un excés, si- SUBSCRIPCIONS JAUME RIBAS menadacorrecciópolítica, nó un avís, que no fa sinó PUBLICITAT perquè la mesura en si no certificar un fet, una tris- JAIME ESPASES mereix ser desqualificada ta realitat si es vol: el títol

C/ SIMÓ BALLESTER, 9, BAIXOS. sense més ni més, ni n’hi universitari a seques no és PALMA 07011 haprouinsultantelminis- garantia de res. Enfrontat TELÈFON: 871 964 895 tre per condemnar-la, ni a una allau d’estudiants de ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR: 902559479 els arguments presentats dubtosa preparació, al CORREU ELECTRÒNIC: tenen gran mèrit. I aques- bon professor no sol que- [email protected] ta correcció política ha ar- dar-li altre remei que in- [email protected] ribat a l’extrem de tolerar tentar identificar, com [email protected] que el ministre pugui ser pot, els que prometen per TEXT LEGAL Edicions de premsa periòdica ARA es reserva escridassat a les portes concentrar-se en ells. tots els drets sobre el contingut del diari d’unauniversitat,cosaque Com vaig sentir dir a un ARA, els suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que es puguin repro- hauriad’haverfetposar-se il·lustre col·lega meu: “A duir ni transmetre a altres mitjans de comu- vermelles totes les autori- cada classe hi ha un deu nicació, totalment o parcialment, sense prè- via autorització escrita. tats acadèmiques. per cent de bons alumnes, Difusió controlada per l’OJD Des de l’administració i nosaltres treballem per a universitària se’ns dóna ells”. A aquests se’ls obri- DL: PM-475-2013 una xifra d’estudiants que ran portes que es mantin- es quedaran sense beca si dran tancades per al no- DIARI ARA s’aplica la mínima del 6,5. ranta per cent restant, que EDICIÓ DE PREMSA PERIÒDICA ARA, SL No sé d’on pot sortir s’hauran limitat a passar aquesta xifra, però no dei- d’un curs al següent, sen- DIRECTOR CARLES CAPDEVILA xa de cridar l’atenció que se pena ni glòria, i és molt siguin els rectors, la pe- possible que es vegin con- DIRECTOR ADJUNT renne queixa dels quals és demnats, com deia Bis- IGNASI ARAGAY que els alumnes arriben a marck, a ser infeliços i in- SUBDIRECTORS la universitat sense prou útils. És cert que en algu- DAVID MIRÓ, JORDI CORTADA preparació, els que la- nes carreres és possible

DIRECTORA D’ART mentin la imposició obtenir el títol sense ha- CRISTINA CÓRDOBA d’aquesta nota mínima, i ver après gran cosa, però que deplorin que es limi- el seu posseïdor difícil- EDICIÓ PAPER ROSA RODON ti el nombre d’estudiants ment trobarà una bona EDICIÓ DIGITAL en una universitat que feina. En nom d’una falsa SÍLVIA BARROSO consideren massificada. idea de la justícia, s’haurà POLÍTICA FERRAN CASAS No, diran: la veritable raó comès una veritable in- INTERNACIONAL MARC VIDAL, CARME COLOMINA és que la mesura discrimi- justícia amb ell. ¿Eliminar ECONOMIA IGNASI PUJOL na els aspirants que pro- d’una vegada aquesta es- SOCIETAT JOAN SERRA venen de famílies amb cala? El vell acudit que CULTURA LAURA SERRA COMUNICACIÓ ÀLEX GUTIÉRREZ pocs recursos. És, diuen, serveix de títol a aquest ESPORTS TONI PADILLA una mesura classista. article fa sortir a escena EMPRENEM ÀLEX FONT Doncs bé: aquest argu- un obrer que va en el seu FOTOGRAFIA FRANCESC MELCION, ment no val res. Llegiu Sis-cents i veu un ric en el XAVIER BERTRAL amb atenció, si no ho cre- seu Rolls. En un país, ieu, la següent frase: “So- l’obrer diu: “Vull anar en PRESIDENT CRISTINA CALDERER FERRAN RODÉS bren la meitat de les be- un Rolls com aquest!” En CONSELLERA DELEGADA I EDITORA ques. La concessió ensenya als fills Però anem al fons de la qüestió: un altre país, diu: “Vull que aquest MÒNICA TERRIBAS de la gent pobra a ser infeliços i in- ¿un estudiant pobre ha d’esforçar- vagi en un Sis-cents com jo!” En DIRECTORA GENERAL útils. [...] Se’ls prepara laboriosa- se més que un de ric per seguir a la quin país prefereix viure el lector? MARTA MARRÓN DIRECTORS DE NEGOCI ment per competir per molts més universitat? Esclar que sí! No no- El més trist de tot aquest episo- ORIOL CANALS premis que els que la vida ofereix, més perquè el ric ja sol sortir amb diésconstatar,unavegadamés,que MARC ERRA excepte a uns quants, que poques avantatge, pel fet de comptar amb perdem el temps tractant aquestes DIRECTORA FINANCERA FOIX VALDÉ vegades sorgeixen de la seva clas- un entorn més favorable –llibres, qüestions per no abordar d’una ve- DIRECTOR COMERCIAL se”. Són paraules del príncep Bis- idiomes, viatges...–, sinó també, i gada el veritable problema, que re- SERGI GERMÁN marck, en una entrevista el 1890. sobretot, perquè el pobre només es cordava Gabriel Magalhães en un DIRECTOR SISTEMES I PRODUCCIÓ SERGI RUIZ Amb aquestes paraules l’excance- col·locarà en igualtat de condicions recent article (Els prínceps esclaus, DIRECTOR DE TECNOLOGIA ller opina, sense complexos, que la amb el ric si els seus resultats aca- La Vanguardia, 29 juny passat): MARC CAMPRODÓN societat està dividida en classes gai- dèmics són molt millors que els hemabdicatdelatascade“donarals rebé impermeables; dins de cada nostres joves la cultura que els farà EL DIARI D’AHIR classe pot regir el mèrit, però el mè- éssers humans i ciutadans de veri- Fe d’errades: L’ARA agraeix als lectors rit no serveix gairebé mai per pas- tat”. Han d’enfrontar-se a una pro- que ens facin arribar els errors que de- sar d’una classe a la superior. Això ¿Un estudiant pobre paganda incessant, a una crida per- tectin en el contingut dels articles. Un és ser classista. Com que no hi ha ha d’esforçar-se més manentalsseusinstintsiemocions, cop confirmat l’error, l’ARA publica la fe ningú al nostre entorn que mantin- armats només amb una llista d’as- d’errades en aquesta mateixa columna. guiavuiaquestescreences,emsem- que un de ric per seguir signatures. Aquesta, i no les notes Podeu fer-nos arribar les vostres esme- nes a [email protected]. bla que l’acusació de classisme està a la universitat? detallperalesbeques,hauriadeser fora de lloc, i la correcció política Esclar que sí! la veritable preocupació de les nos- que la sustenta és una ximpleria. tres autoritats educatives. arabalears DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 debat 39 Hannah i el llop

n el famós debat de Da- alanaturaialahistòria. vista–, no em preocupa que el que fan mostra una possibili- vos, que va enfrontar fi- Va humanitzar el cel i va com afectarà la gent”. Es- tatuniversaldel’homei,llavors,s’as- losòficament, el 1929, divinitzar la Terra. criure és per a ella una semblenmoltavostè,lector,iami.Si Ernst Cassirer i Martin L’amor dels il·lustrats part essencial del procés té raó, la frontera entre el bé i el mal Heidegger, aquest últim a la natura i al futur era de comprensió. Està sa- nopassaentreelsjueusielsnazis,si- vaE posar sobre la taula una greu expressió d’un amor sin- tisfeta quan les seves ide- nó que passa pel cor dels homes. Pe- qüestió: “¿Fins a quin punt la tasca cer a la veritat... que ja no es prenen forma i se sent rò els jueus no es reconeixen a ells delafilosofiaéspermetrel’allibera- podia compartir Heideg- alienaalatemptació–que mateixos des d’una perspectiva uni- ment de l’angoixa i no, més aviat, ger, perquè ell ja no creia ella considera específica- versalista.Itenen6milionsderaons sotmetre l’home, fins i tot radical- encapmenadeprovidèn- GREGORIO LURI mentmasculina–d’influ- per fer-ho. ment, a l’angoixa?” cia.Peraixòmateixenssi- ir amb el pensament. “Jo Arendt, que vol comprendre, ar- La fascinació que Heidegger tua en la posició d’haver PEDAGOG no vull influir, vull com- riba a la conclusió que el mal es tro- exercia sobre els joves filòsofs ale- d’estimar abnegadament prendre.Sid’altres,enlle- baenelrebuigdelpensament.S’ins- manys tenia molt a veure amb la ra- una veritat dolorosa. ¿Però es pot es- gir-me, comprenen com jo com- criuriaenelbuitdelpensament.Pe- dicalitat de les seves preguntes i la timar el que fa mal? prenc,aixòemsatisfàperquèempro- rò aquest buit s’hauria esdevingut seva intransigència intel·lectual. A “Aquest no és el meu problema”, CONSULTEU porciona un sentiment d’igualtat”. paradoxalment en un moment MÉS ARTICLES A aquesta actitud filosòfica li podem semblaqueensdiguiHannahArendt. www.ara.cat Arendt ha comprès la veritat d’apogeudelpensamentalemanyal donar el nom de voluntat de veritat Després de la publicació d’Eich- amarga de la banalitat del mal. Els qual no és aliè Heidegger. odeprobitat intel·lectual. mann a Jerusalem a Arendt li van nazis són només l’expressió del mal. Arendt, que vol comprendre, no Heidegger es va adonar que la ve- plourelescrítiquesdesdesectorsju- Aquells homes trivials que dormien enténlescrítiquesquerepelseulli- ritatnohadesernecessàriamentcon- eus molt diversos. Jonas, Jankélé- tranquils perquè complien ordres bre.Lesatribueixalaignorànciaoa soladora. Més encara, que en tot con- vitch, Blumenfeld, Bellow, Facken- amb un sentit estricte de la burocrà- la propaganda. Però, si bé n’hi ha de sol hi ha amagada una mentida (algu- heim, Abel, Howe, Scholem... la van cia eren també expressió del mal. tota mena, les més serioses li retre- na cosa inautèntica, diria ell). Per acusar precisament d’estimar més la Com ho van ser les víctimes que van uen precisament que faci ús de les aquest camí, acaba trobant en la seva veritat que el seu poble. I, efectiva- cooperar passivament o activament subtileses de la intel·ligència per pròpiadescripciódelamisèriadel’ho- ment,Arendtescriuperdirlaveritat. amb els botxins. Ella no hi veu nazis analitzar la brutalitat d’Auschwitz. mesenseDéu(l’homeangoixatabans “Quanescric–confessaenunaentre- i jueus, sinó éssers humans, i entén Li critiquen que sigui molt més esmentat) una confirmació de la ve- perspicaç analitzant les causes efi- ritatdelseupropipensament.Peròno cients del mal que els instruments semblaserconscientdelapeculiaritat polítics que el poden combatre. de la seva voluntat de veritat. Arendt es justifica a ella mateixa L’epicureisme antic rebutjava la davantlafilosofia(queésunassump- il·lusió religiosa pel fet de ser la cau- te teòric), però és incapaç de justifi- sa dels terrors que impedeixen la vi- car-se davant la comunitat pràctica da tranquil·la. La probitat moderna, delsjueus.Nosemblaadonar-sedela il·lustrada,rebutjavatotail·lusiócon- diferènciaderangentreelsaberfilo- soladora provinent del cel perquè la sòficielpràctic,queésexactamentla considerava alienant, un opi de la diferència que li va fer proclamar a consciència (o del poble), mentre Fackenheimlanecessitatd’afegirun que, en canvi, acceptava les il·lusions noumanamentalallistadelsbíblics. provinents de la natura o de la histò- Aquestmanamentobligaacreureen ria.LaIl·lustraciólivapisparelfocde Déupernodonarunavictòriapòstu- la providència a Déu per entregar-lo ma a Hitler.

La Il·lustració considerava Les crítiques més serioses alienant la il·lusió a Arendt li retreuen que consoladora del cel i, en faci ús de les subtileses canvi, n’acceptava de la de la intel·ligència natura o de la història per analitzar Auschwitz LAMARTARILE El problema és la credibilitat

✒Ahir Pere Navarro va anar fins a deralista plantejada PP, però han estat com tència, perquè mentre no s’admet la bella ciutat de Granada perquè amb profunditat, ma- els brots verds, que nin- que existeix, el problema tendeix a la plana major dels camarades del duresa i obertura de mi- gú ha arribat a veure’ls créixer i a multiplicar-se. Rubalca- PSOE, amb Rubalcaba al capda- res, però ara fa temps mai com no fos forçant ba vol fer veure que sap que exis- vant, l’invitessin gentilment a fer- que l’arròs s’ha covat (o excessivament la vista. teix el problema catalán ique,al se confitar el dret a decidir. El dret que la paciència s’ha es- Pel que fa als dirigents mateix temps que s’adona de la se- a decidir, segons el secretari gene- gotat), i, de mica en mi- d’aquests dos partits, va existència, n’ha trobat la solu- ral dels socialistes espanyols, ha ca, els teòrics i els parti- aquests brots federalis- ció. És com amb l’atur, que ell ma- quedat com una mera “discrepàn- daris del federalisme tes han estat, essencial- teix va arribar a dir que sabia què cia” que mantenen amb el PSC, i s’han anat definint cap SEBASTIÀ ALZAMORA ment, brots piscòtics. s’havia de fer per solucionar-lo, tot per avall que fa baixada. En canvi, a una de les dues ban- Fins i tot quan Zapate- just després d’haver estat vicepre- fra Rubalcaba està molt satisfet des: uns han derivat cap ESCRIPTOR ro (se’n recorden d’ell?; sident del govern d’Espanya i no perquè, segons ell, han trobat la a l’espanyolisme –del va ser president d’Espa- haver fet res per posar remei al solució per resoldre els problemes qual, en realitat, mai no havien ar- nya) va patir un brot federalista, el drama. El problema no és l’atur ni entre Catalunya i Espanya: l’estat ribat a sortir–, mentre que d’altres La fórmula seu propi partit es va encarregar és Catalunya: el problema és la federal. Ja pot ben bé dir que entre ho han fet cap al sobiranisme. I a d’administrar-li una purga nacio- credibilitat dels líders, o la falta tots varen pondre un ou de dos Espanya, el federalisme, ras i curt, federalista nalista (de nacionalisme espanyol, absoluta de credibilitat que patei- vermells. ni ha interessat ni ha prosperat podria haver s’entén) de la qual encara s’està re- xen. Que Rubalcaba hagi desco- mai entre els dos grans partits (ca- tingut èxit cuperant. El moment del federa- bert el federalisme amb vint o ✒El problema d’un estat federal, da vegada menys grans, per cert), lisme ja ha passat a Catalunya, i a trenta anys de retard no serveix com s’ha dit mil vegades, és que perquè tots dos es troben enquis- fa uns anys, Espanya no ha arribat mai a pro- per a res, com no sigui per enviar dos no es federen si un no vol. I tats en un nacionalisme espanyol però l’arròs duir-se, ni s’espera que ho faci. Navarro de Granada a Barcelona aquí no volen cap dels dos. A Ca- absolutament rocós i inexpugna- ja s’ha covat amb el cap cot i les orelles baixes, talunya, fa uns anys, sí que podria ble. Hi ha hagut brots de federalis- ✒El pitjor que es pot fer amb un i amb la credibilitat cada dia més haver tingut èxit una fórmula fe- me en el PSOE, sí, i fins i tot en el problema és no admetre’n l’exis- minvada. 40 debat DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears El Tribunal de l’Haia: política contra justícia

apassatnomésunmesde pins, les forces especials TheodorMeroncomapre- ponsabilitats pels crims comesos. Des la celebració del vintè dels dos condemnats –i sident de l’organisme. de l’any 2000 fins a l’arribada del jut- aniversari del Tribunal després alliberats–, di- Aquest jutge, en el passat, geamericà,eltribunalvajutjarovain- de l’Haia (ICTY), però la vertint-se amb la matan- vamantenirestretsvincles tentarjutjardesenesdelsresponsables institució, formada per ça a boca de canó d’un amb l’administració dels d’alt nivell, entre els quals Milosevic, jutjarH els crims comesos en la guerra a grup de nois prop de Sre- EUA i d’Israel, precisa- oactualmentKaradzicielgeneralMla- l’ex-Iugoslàvia,jaestàenunacrisipro- brenica.) ment dos dels països que dic. funda. La pregunta, doncs, és: sónorigendelespressions. El recent canvi de posició del tri- La crisi ja s’entreveia amb el con- per què el Tribunal de Simplement, a la cúpula bunal ha fet molt mal al procés per la trovertit alliberament de dos gene- l’Haia va canviar radical- BOBAN MINIC militar i política dels dos reconciliació als Balcans. Les vícti- rals croats, Ante Gotovina i Mladen ment la seva actitud i els països no li convé que s’in- meshoconsiderencomunaamnistia Markac,acusatsicondemnatsenpri- seus principis? PERIODISTA I ESCRIPTOR sisteixi en l’existència de injustadelsmàximsresponsablesdel mera instància a llargues penes en la La resposta és senzilla: responsabilitats en la ca- seu patiment i com l’avançament de sevacondiciódemàximscàrrecsdela per la forta pressió política, una força dena de comandament, perquè tants la immunitat per als futurs bàrbars. cadena de comandament que va diri- exercida principalment pels Estats La pressió crims comesos pels seus subordinats Ja es calcula, amb estupor, com po- gir la polèmica ofensiva de l’exèrcit UnitsiIsraelperòenlaquallaUEtam- política al en les guerres i conflictes en què par- drienacabarelsprocessoscontraKa- croat a Krajina –una ofensiva acom- poc és innocent. Ho confirma, sense Tribunal de ticipen els posen en perill. Per aques- radziciMladic.L’exportaveudelafis- panyada de violència, crims i neteja anarméslluny,undelsseus,eljutgeda- taraópressionenatravésdeljutgeMe- cal Carla Ponti, Florence Hartmann, ètnica–. Uns dies més tard, l’opinió nès Frederik Harhoff, que en una car- l’Haia fa ron perquè es jutgi només els execu- avisa que el jutjat està buscant la via pública i els juristes van trobar-se, ta enviada als mitjans de comunicació molt mal tors directes de les atrocitats, sense de“condemnar,peròalliberar”Vojis- sorpresos,ambl’alliberamentdel’al- expressava la seva sorpresa i decepció al procés de considerar ni investigar la culpabilitat lav Seselj, el president de l’ultranaci- tre acusat i condemnat a una pena pel cop de timó del tribunal, un cop de reconciliació dels que manaven. Aquesta doctrina, onalista Partit Liberal de Sèrbia i el llarga, el general Momcilo Perisic, el timó que atribuïa sense embuts a la evidentment, ha guanyat el pols, i fa comandant de les Àguiles Blanques màximdirigentmilitardel’exèrcitde pressió política. als Balcans que el tribunal torni als inicis del seu en les terribles guerres balcàniques. Sèrbia i col·laborador de Slobodan L’extrema politització del tribunal funcionament,quanjutjavanomésels La UE no s’oposa a les pressions de- Milosevic durant la guerra a l’ex-Iu- va començar amb el nomenament de peixos més petits en la cadena de res- tectades. Al contrari, la UE també ha goslàvia. Els analistes interpretaven REUTERS pressionat i condiciona les decisions que Perisic havia estat la compensa- deltribunal,ihofapercompensarels ció per la posada en llibertat de dos serbis pels acords amb Kosovo, per generals croats, però ja es veia que hi ajudar Croàcia en la seva entrada a la haviaalgunacosamés.Nomésunsdi- Uniói,finalment,afaltad’unasolució es després del seu aniversari, el Tri- millor, per acabar d’una vegada l’as- bunal de l’Haia va dictar un nou ac- sumpte de Bòsnia, que tant la inco- te,igualmentpolèmic:alliberarJovi- moda. I, en tot això on és la justícia? ca Stanisic i Frank Simatovic, el mi- Mentre esperem les noves sorpre- nistre d’Interior i el director del ses que ens han d’arribar des de l’Ha- Servei d’Intel·ligència de Milosevic. ia, acabarem aquest article amb un in- Parlem, en aquest cas, de dos coman- quietant titular aparegut a The Econo- daments directes de les forces que mist que ha estat recollit per la prem- van estar profundament implicades sa europea: “Amb la nova doctrina del en els crims comesos a Croàcia i Bòs- Tribunaldel’Haia,tampocHitlerseria nia.(CalrecordarelvídeodelsEscor- condemnat per l’Holocaust”. Ite missa est La Fundació Francesc Ferrer i Guàr- d’esborrar la religió del mapa, sinó dia va publicar fa poc un informe en sar d’una altra manera. El majoria de països avan- simplement d’establir una clara divi- quèesdeixapalèselretrocésdelareli- senyorRoucopotrecoma- ANDREU GRIMALT çats. La reforma que ha sióentrelacosapública,ésadir,lesde- giositat en la societat espanyola. Una nar als seus fidels models presentat el ministre Ga- cisions polítiques i el joc democràtic, de cada quatre persones es declara deconductai,finsauncert SOCIÒLEG llardón, basada en els su- il’esferaprivada,ladelescreencesiles adscrita a opcions de consciència no punt, exigir-los un com- pòsits i no en els terminis, oracions. Hemavançatenaquestsen- religioses. Paradoxalment, el docu- portament adequat a les escriptures, està basada en el caràcter sagrat de la tit d’ençà de la dictadura, però malau- ment,titulat¿Somoslaicos?17miradas dogmes i catecismes, però no podem Tothom té vidadelfetus,encaraquepresentimal- radament encara queda molta feina sobrelalaicidad,conclouquelesinsti- permetre l’intent de la cúpula catòli- dret a viure formacions o que no tengui cap possi- per davant. No la va fer Zapatero, tot i tucions encara es basen en la idea ca d’influir en el legislador, aspirant bilitatdeviuredesprésdelpart(recor- haver-ho promès i tenir vuit anys per d’una Espanya catòlica i usen els re- que tot el que ells consideren pecat si- la seva fe de dau el cas de la jove salvadorenca Be- fer-ho, i no ho faran ara els populars, cursos que tenen al seu abast per for- gui també delicte. Com tampoc no és la manera atriz?). A més, si s’arriba a aplicar, su- afectats d’un ranci conservadorisme çar la situació. acceptablequel’alamésconservadora que vulgui. posaunretrocésde30anysi catòlicqueelsimpedeixveuremésen- La Fundació Gadeso, en el seu dar- d’un govern, la que precisament és in- desposseeix les dones del seu dret de llà dels dictats de monsenyor Rouco. rer Quadern (núm. 230), ja va consta- fluïda per l’Església i vol viure segons Uns van a decisió; i això sense comptar la desi- Tothom té dret a viure la seva fe (o tarquelesgeneracionsmésjovesdeles les seves doctrines, marqui les regles missa, altres gualtat inherent a aquesta reforma, lasevaabsència)delamaneraquevul- Illes s’allunyen de la religió i veuen del joc a tota la ciutadania. resen a ca perquèlesdonesambrecursossempre gui. Uns van a missa, altres resen a ca l’Església Catòlica, majoritària a Ba- Pertant,ésinjustificat ifinsitotan- seva o creuen podran avortar. seva,elsdemésenllàcreuenendéupe- learsiarreud’Espanya,comunainsti- tidemocràticeltractedefavorquerep La divisió entre Església i Estat rò no en els seus representants a la tució antiquada i molt enfora de les l’Església Catòlica per part del govern en déu que marca la Constitució espanyola i Terra,unspocsimplicatsesfanvolun- preocupacionsactualsdelespersones. del Partit Popular. Els darrers exem- que hauria de ser clara en una socie- tarisi,algunsmenys,capellansomon- Per lògica, quan una institució com plesd’aixòhanprotagonitzatdarrera- tat democràtica s’està difuminant per ges... Posicionaments totalment res- l’Esglésias’enrocaendeterminadessi- ment el debat públic i encara ocupen les curolles d’alguns i pel manteni- pectables, sempre que siguin capaços tuacionsàmpliamentacceptades,com llocsdestacatsenelsmitjansdecomu- mentdelsacordsamblaSantaSeu,uns de respectar els altres i comprendre l’avortament, el divorci o la cohabita- nicació. En primer lloc, la preocupant acords que, al meu parer, no tenen ca- dues coses bàsiques: que no es poden ció sense matrimoni, perd el contacte influència que ha tengut la Conferèn- buda en el segle XXI. Encara que imposar les creences i que els doblers amb una realitat que canvia molt més cia Episcopal en el redactat de la nova m’acusin de practicar comparacions públics no han de servir pel sosteni- ràpidamentdelqueliagradaria.Amés, Lleid’educació,retornantl’assignatu- falses o demagògiques, molts dels que ment d’una església o una altra, per en temps de crisi, no ajuden gaire els ra de religió (catòlica, és clar) al còm- aquí lluiten per desenvolupar políti- molt majoritària que es consideri. privilegis econòmics dels quals gau- put global que servirà per obtenir la ques properes a les tesis de la Confe- Lesenyorancesd’algunsnoenspo- deix (concerts educatius, exempcions nota mitjana. No s’han atrevit a fer-la rència Episcopal s’espanten quan ve- den fer perdre de vista l’objectiu d’as- fiscals, casella pròpia en la declaració de nou obligatòria, però segur que al- uenelquepassaapaïsosislamistes,on solirunaseparaciócompletaiefectiva de la renda...). guns hi somien. el cap religiós té més poder que els lí- entre Església i Estat. Un cop més, i És legítim i democràtic que es de- I per altra banda, la passa enrere ders polítics. com deixen palès els informes que he fensinlescreencespròpies,peròsem- que es vol fer en el tema de l’avorta- No es tracta, com diuen alguns, citatabans,laciutadaniaestrobamolt prerespectanteldretdelsaltresapen- ment, allunyant-nos d’Europa i de la d’afavorir una onada laïcista per tal per davant dels que ens governen”. arabalears DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 debat 41

TRIBUNA OBERTA CORRENTIA Objecció de consciència i dret a l’avortament L’annus horribilis, annus mirabilis a unes setmanes aquest l’embaràs en els serveis de salut de nes a rebre una prestació reconegu- mateix diari es feia ressò les Illes. Ras i curt estableixen que el da per llei i inclosa en la cartera de delanotíciaque29dels32 Servei de Salut ha de garantir que es serveis sanitaris públics. ginecòlegs del Servei puguin exercir els drets reconeguts El que s’hauria de posar sobre la d’ObstetríciaiGinecologia enleslleis,peròtambéhad’exigirels taula, d’una manera seriosa i cons- deF l’hospital de Son Espases són ob- procediments necessaris per garan- tructiva, deixant de banda fonamen- jectors de consciència i no volen tir que les dones interessades rebin talismesreligiososiideologiesmora- practicar avortaments. lainformacióilaqualitatmèdica,sa- litzants, és aquest augment del nom- L’objecció de consciència és un nitària o assistencial adequades. Els bred’IVEques’haviscutalesBalears dret reconegut, per a qualsevol pro- serveis sanitaris han de vetlar per- en els darrers anys. Cal fer una anà- fessional sanitari, en el marc consti- què el dret de l’assistència sanitària lisi seriosa d’aquestes dades, no per GUILLEM FRONTERA tucional vigent. Està regulat en l’ar- reconegudalegalments’exerceixide negar el servei i l’accés a aquestes ticle 16.1 de la Constitució espanyo- manera eficaç i efectiva i amb crite- 3.571 dones que van necessitar una ESCRIPTOR la i en l’article 19.2 de la Llei orgàni- ris de bona praxi medicosanitària. A IVE al 2011, sinó per garantir el seu ca 2/2010 de la salut sexual i més, s’especifica que cada centre sa- dret com a ciutadanes a una presta- la ja famosa entrevista de Jordi reproductiva i la Interrupció Volun- nitarihad’organitzarelsseusrecur- ció sanitària que han decidit que mi- Évole amb Jaume Matas, l’ex- tària de l’Embaràs –IVE– . En amb- sos perquè es compleixi la llei, per lloraràlasevasalutiqualitatdevida. president enaltia l’aportació de dós textos es reconeix que les perso- fer-ho ha de disposar dels mitjans I, aquí, és on cal apel·lar a la respon- Joan Carles de Borbó al turisme nes professionals tenen dret a objec- necessaris perquè aquestes disposi- sabilitat d’aquest govern i dels seus illenc. Ho feia com una mica es- tar davant d’una IVE sempre que hi cions s’apliquin amb efectivitat. Pe- gestorsiprofessionalssanitaris.Re- candalitzatA perquè algú pogués qüestionar estiguindirectamentimplicades.No rò no s’acaba aquí, i amb la previsió cordar-losquenos’obligacapdonaa el gran dogma dels darrers cinquanta anys s’hi val que hi objecti la recepcionis- de qui coneix la seva gent, més enda- avortar i que l’avortament no és el de la història turística de Mallorca –afec- tadelservei,posempercasi,malgrat vant concreta: “En el cas en què tots problema, el problema és l’embaràs ta, per tant, la jove figura d’aquell príncep que sembli un exemple còmic, no en elsginecòlegs(nosaltreshiafegimgi- no desitjat i, només amb polítiques Joan Carles, adelfinat per Franco, desple- seria el primer. Queda claríssim que, necòlogues, atès que és un gremi preventivesd’anticoncepcióieduca- gant les seves variades inquietuds pels es- tot i no fer la intervenció directa- molt feminitzat) d’un centre sanita- ció sexual, es pot reduir. No tinguin tius de l’illa. És una visió del fenomen re- ment, aquestes persones professio- ripúblicimplicatsenunprocésd’in- por de dir el que està científicament ial àmpliament compartida durant anys nals estan obligades a atendre mèdi- terrupció voluntària de l’embaràs demostrat:lapíndoladel’endemàno per molts d’illencs, sobretot pels respon- cament les dones abans i després de exerceixin l’objecció de consciència ésavortiva,ésanticonceptiva.Mesu- sables oficials del turisme i els que de fac- la IVE. emparant-se en les lleis, el Servei de rescomelscanvisenelsfulletsinfor- to comanden en aquests afers. Per això D’entrada,enscostadecreureque Salut ha de posar tots els mitjans de matius d’aquesta píndola que varen l’expresident Jaume Matas ho va emfasit- un hospital de referència on el 90% què disposi per contractar faculta- publicarelpassatmesd’abrilnoaju- zar amb religiosa veneració. dels professionals són objectors pu- tius especialistes que s’encarreguin denamillorarlasalutsexualirepro- Ja no sabrem mai com s’hauria desenvo- gui garantir el dret i el servei que re- de dur-lo a terme”. Sembla ser que ductivadelesdonesalesIlles.Noens lupat el turisme a MallorcaialesBalears culllaLleidesalutsexualireproduc- lleis normatives i protocols estan agradaria pensar que, malgrat que en general si Joan Carles de Borbó s’ha- tiva i d’interrupció voluntària de d’acord que el rebuig o la negativa a quielshaposatalGovernsónelsiles gués estimat més estiuejar a Mojácar. No l’embaràs.Enqualsevolcas,lescom- realitzar una IVE per motius de ciutadanes balears, aquests gover- disposam d’estris de precisió per amidar petències de salut fa anys que estan conscièncianoéssuficientpereludir nants només responguin a criteris l’impacte de la seva presència estival en les transferides i la normativa del Go- la responsabilitat de complir amb orquestrats des de Madrid. Cal re- nostres illes a les estadístiques. Sense ar- vern balear és molt clara pel que fa aquestesnormeslegalsi,pertant, no cordar-los que ells també represen- ribar a engirgolar-ne un dogma, la fe ten- alscasosd’interrupcióvoluntàriade pot anar en contra del dret de les do- ten les dones que avorten. drà un paper en la confecció de les visions més positives i de les més negatives de la ASSOCIACIÓ DE PLANIFICACIÓ DE CALALUNYA I BALEARS qüestió. PALMA Enguany s’ha estravengut una situació que podria ajudar a replantejar les coses i a projectar-hi una mica de llum. L’annus horribilis de la Casa Reial ha avariat la CARTES I MISSATGES imatge de la Corona fins a convertir-la en una cosa entre l’espertent hispànic i la màscara expressionista més desficiosa. I el rei ha renunciat a l’ús del iot Fortuna, que No ens cap al cap vénen i ens diuen que els hereus són ment de la magnitud a què arriba en simbolitzava el reconeixement i la gratitud Mai hem pogut entendre, per molt uns éssers privilegiats que han tin- el cas de cadascuna de les entitats illenca pels serveis prestats. que hàgim cavil·lat, el perquè de la gut la sort d’haver heretat uns béns esmentades, pot servir –en una so- La renúncia té un valor simbòlic de llarg persistent i obsessiva idea de les que no els pertoquen. I havent dit cietat preocupada pel medi ambi- abast, és com si el monarca hagués tornat persones que amb tendència polí- això, es queden tan tranquils. ent– per aconseguir un avantatge l’anell de compromís. O com si d’aquesta tica d’esquerres –almenys els polí- PERE SERRA VILAS competitiu i també per accedir a manera volgués anunciar la fi d’una rela- tics que ho defensen– volen –i, a TARRAGONA nous mercats. Pot servir, també, per ció de molts d’anys, una separació traumà- més, ho han aconseguit– tornar a millorar les xarxes de negoci i l’abast tica –tant si Mallorca era l’esposa com si implantar els temuts impostos de comercial, per reduir els costos ope- era l’amant: en aquest darrer cas, el gest successions i donacions a Catalu- ratius, per avançar-se a la legislació desprèn concomitàncies de dramatisme nya. La petjada de carboni sobre el canvi climàtic, per donar picant. Hom pensa i creu que aquests im- Els que directament o indirecta- resposta a les preocupacions dels Però, en fi, la vida continua, com se sol postos perjudiquen i debiliten greu- ment ens dediquem a la producció consumidors, etc. dir quan la vida ha patit una forta sotraga- ment les relacions familiars –tant d’aliments hem d’incorporar a l’ar- Per tots aquests motius, considero da. De moment, el turisme ha respost for- directament com indirectament–, got professional dues paraules: sos- que val la pena que els productors i midablement bé a la nova situació, les xi- ja que, en molts casos, qui hereta, tenibilitat i petjada, aquesta última distribuïdors comencem a tenir en fres no s’han ressentit de la caiguda del po- per diversos motius derivats dels especialment de carboni. Com que consideració aquest concepte. der promocional del rei. temps que corren, no pot ni podrà potser molts no saben a què ens re- DOMINGO MARTÍNEZ MADRID És així, idò, que per ventura la seva in- mai fer front a les despeses a què ferim, m’ha semblat convenient ex- GIRONA fluència positiva no era tanta? O que ara ja obliguen aquests impostos. posar què entenem per l’expressió no és tan necessària com pensaven Matas El que menys ens cap al cap de tot petjada de carboni. i els illencs en general? aquest despropòsit, però, són els ar- Anomenem petjada de carboni la Les cartes enviades pels lectors han de tenir En fi, tal com viuen, d’ofegades, aques- un màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva guments que esgrimeixen els defen- totalitat de gasos d’efecte hiverna- el dret de resumir-les. Els seus autors hi han de tes setmanes les dues illes més turístiques, sors de la nova llei. I és que, com si cle emesos per efecte directe o in- fer constar nom i cognoms, adreça postal i elec- potser convendria la reinvenció de la Co- el que els progenitors havien acon- directe per un individu, organitza- trònica, número de carnet d’identitat rona, per disposar de la figura d’un rei que, i un telèfon de contacte. seguit durant molts i molts anys ció, esdeveniment o producte. Les cartes no es respondran. en lloc d’entusiasme i de vitalitat, inspiri d’esforç fos un mannà caigut del cel, Aquesta empremta, i el coneixe- greus reflexions sobre el pas del temps i la fragilitat de les coses humanes: qui sap si, Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.arabalears.cat, i per les següents vies: així, s’asserenarien els mercats i allunya- @ARAbalears facebook.com/ARAbalears @ [email protected] ríem el perill de morir d’èxit –ço és, d’as- Carrer de Simó Ballester,9 07011, Palma Fe d’errades: [email protected] fíxia. 42 DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears Més transparència en la recerca farmacèutica Un grup de joves científics nord-americans reclamen el lliure accés a les dades de la recerca sobre fàrmacs per avaluar-ne els efectes i obrir noves vies de treball

✖ KATIE THOMAS ✖ THE NEW YORK TIMES

eter Doshi camina pel fabricant de dispositius Medtronic. campus de la Universitat L’avaluació, que va arribar a la con- John Hopkins amb un clusióqueeltractamentnoenmillo- polo arrugat, texans des- ravaund’anterior,esvaportarater- gastats i motxilla. Passa me a partir de dades que la compa- desapercebutP en un campus ple de nyia va facilitar als investigadors. joves amb motxilla. Té 32 anys i no té clar on treballarà a l’agost, quan Contra les mitges veritats se li acabi la beca postdoctoral. Tot Fa anys que els investigadors par- i això, és una de les veus més influ- len del problema de la parcialitat a ents de la recerca mèdica actual. l’hora de publicar, és a dir, la publi- La reputació de Doshi no és per- cació selectiva dels resultats dels quèhagitrobatrespostaalsinterro- assajos. Aquesta inquietud va aug- gants del càncer o perquè hagi des- mentar a partir dels anys 90, quan cobert l’últim medicament super- es va documentar que, sistemàtica- vendes,sinópelfetquehaobligatles ment, es publicaven els resultats empresesfarmacèutiquesmésgrans positius, mentre que els negatius del món a obrir els seus arxius al pú- no sortien a la llum. En general, no- blic.I totgràciesal’esforçquehafet més la meitat dels resultats dels as- perentendremillorelsbeneficisiels sajos clínics s’acaben publicant en perjudicis potencials dels medica- revistes mèdiques. ments que prenen diàriament mi- Durant els últims deu anys, han lers de milions de persones. Junta- esclatatalgunsescàndolscausatsper a mentambuncol·lectiudispersd’in- problemesamblesdadesdemedica- Ciència vestigadors i d’activistes, l’objectiu ments molt comuns. En els estudis a ésdesenterrarlesdadesdelsassajos sobrel’analgèsicVioxxs’haviarebai- RIDVANARDA / GETTY Ciència clínics de les farmacèutiques. xatelnombred’atacsde Segons els activistes, el sistema cor registrats. aquest canvi és degut “a un accident actual és insuficient i pot ser enga- Un altre escàndol va ESCÀNDOL de la història”, afirma Ben Goldacre, nyós. Els detalls sobre assajos clí- venir de les acusacions En els assajos escriptor britànic i aliat de Doshi. nics publicats en revistes mèdiques que s’havien amagat clínics amb són escassos, i sovint els autors que dades sobre la relació l’analgèsic Vioxx La grip A com a detonant signen els articles estan vinculats entre l’antidepressiu es va rebaixar el El 2009, Doshi i els seus col·legues econòmicament amb les empreses Paxil i el risc de suïcidi nombre de pacients es van plantejar contestar una pre- que fabriquen els fàrmacs. en els adolescents. que van patir atacs guntasenzillasobrel’antigripalTa- Malgrat que fa prop de cor com a miflu: “Funciona?” Donar-hi res- Dades públiques de trenta anys que es efecte secundari posta està sent molt més difícil del Fruitdelespressionsd’aquestgrup, coneixaquestproblema que mai s’havien imaginat. Fa qua- a la tardor el gegant de la indústria de l’opacitat dels resul- tre anys que hi treballen i encara no farmacèutica GlaxoSmithKline va tats dels assajos clínics, no ha estat tenen cap resposta definitiva. Però anunciar que compartiria dades de- fins ara que s’han accelereat els pas- la recerca ha fet que Doshi i els ac- tallades de tots els assajos clínics sos cap a l’accés lliure a les dades. I tivistes es posicionin a favor de la d’abast mundial portats a terme des transparència. del2007,unapromesaquehafetex- L’estiu del 2009, Tom Jefferson, tensiva a tots els productes avaluats un epidemiòleg britànic que viu a desdel2000.Aquestesdadessuma- Roma, va proposar a Doshi que ranmésde1.000assajos,enelsquals col·laborés amb ell. Aquell any, la es van avaluar més de 90 fàrmacs. grip A s’estenia per tot el món i els L’Agència Europea de Medica- governs britànic i australià havien ments, que supervisa quins fàrmacs contractatJeffersonperrepetiruna s’aproven per ser comercialitzats a antiga avaluació del Tamiflu, un la Unió Europea, s’està plantejant medicament produït per l’empresa establir que un cop un producte re- suïssaRoche,concebutperreduirla bilasevaautoritzacióse’npubliquin intensitatdelagripievitar-necom- lesdadesdelsassajos.Defet,el17de plicacionsmésgreus.Determinarsi juny el món de la medicina va pren- el Tamiflu era eficaç tenia conse- dre consciència del valor que pot te- qüències econòmiques i sanitàries niraquestatransparència,quanuns significatives. Arreu del món, les investigadors externs van publicar empresesprivadesielsgovernsacu- un informe d’avaluació d’un tracta- Algunes farmacèutiques han començat a fer mulaven grans quantitats de Tami- ment per a la columna vertebral del públiques les dades dels seus assajos. NICOLAS LORAN / GETTY flu per si es produïen brots de grip. arabalears DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 araciència 43

Relacionen les ventositats amb la presència d’un bacteri

✖ ARA

n estudi del Vall d’He- bronInstitutdeRecer- ca (VHIR) demostra que els pacients que acudeixenalaconsulta Uper flatulència no produeixen més quantitatdegasos,sinóqueaquests gasos són més irritants per la pre- sència de Bilophila wadsworthia. Aquest bacteri és el principal res- ponsable del problema. L’estudi també determina com influeix la dieta en aquests símpto- mes i en la quantitat de gas evacuat i, a més, estableix les diferències de composició de la microbiota intes- tinalentreelspacientsambsímpto- mesielspacientssensesímptomes.

La influència de la dieta Enl’estudi,publicatalarevistaGUT, una de les més reconegudes de l’es- pecialitat,hivanparticipardosgrups de pacients, uns amb problemes de ventositats i els altres no. A més de lesanalítiques,tambéesvananarre- gistrant els seus hàbits alimentaris i s’hi van introduir alguns canvis. Fins i tot s’evidencia que les perso- nesqueal’inicipresentavenmésga- sos intestinals seguien una dieta molt pobra en productes flatulents. Quanesvaestudiarlamicrobiota present en la femta de tots els par- ticipants es va veure que les perso- nes que ja inicialment presentaven símptomesdeflatulència,quanse’ls va forçar a seguir una dieta rica en productes que afavoreixen aquesta flatulència, la microbiota es va alte- rar molt ràpidament. “Vam veure que disminueix la diversitat d’espè- ciesielbalançentreellesquedamolt afectat, cosa que provoca una ines- Així, la despesa en aquest fàrmac va traslladat i ja no tenia els arxius, un grup, va treure a la llum tabilitat en la microbiota”, comen- sumar 3.000 milions de dòlars du- altre afirmava que no havia vist mai CONFIANÇA una investigació pròpia ta Francisco Guarner, responsable rant el 2009. les dades de l’assaig primari i que La medicina es basa en què demostrava que del grup d’estudi de microbiota in- Jeffersonjahaviaelaboratunin- s’havia basat en una anàlisi resumi- en jerarquies Roche havia contractat testinal del VHIR. “A la microbiota forme d’avaluació del Tamiflu per da facilitada per Roche. Tots els au- de confiança, ja que autors fantasma perquè intestinal hi ha una gran quantitat alaCol·laboracióCochrane,unare- tors li van recomanar que es posés el pacient no està signessin alguns articles d’espèciesdeduesgransfamílies:els coneguda xarxa d’investigadors in- en contacte amb la companyia. en disposició relacionats amb el Tami- firmicuts i els bacteroidets agrupen dependents, i havia arribat a la con- de revisar tota flu. Els autors declaraven el 95% de tots els bacteris intesti- clusió que reduïa el risc de compli- De científic a detectiu la informació haver rebut pressions nals”, explica. “En els pacients que cacions de la grip. Però va rebre un Jefferson va començar a anotar ca- científica perquè destaquessin els tenen símptomes intestinals hi ha correu del pediatre japonès Keiji danoudescobrimentquefeiaenun missatges positius sobre unarupturadel’equilibriilapropor- Hayashi,quehaviaprescritTamiflu diariprivatquevaanomenarElpro- el fàrmac. Roche va res- cióentreelsunsielsaltres”,conclou a criatures i en qüestionava l’eficà- blema de Hayashi, en el qual, segons pondre que contractar aquests au- l’especialista.e cia.DemanavaaJeffersonlesdades confessa, hi ha registrada la seva torseraunapràcticahabitualdelain- d’una avaluació que havia fet servir “transformació de Dr. Jekyll a Mr. dústriaivanegarlesacusacionsd’ha- l’estudi Kaiser en què s’incloïen els Hyde”.Desprésdecomençarpelsau- ver-lospressionatperquèescrigues- resultats de deu assajos clínics. Ha- tors del polèmic article Kaiser i dels sin informes positius. yashi es va adonar que de tots dosassajospublicats,Jeffersonesva Temps després de la publicació aquests assajos només s’havien pu- adreçaralamateixaRocheperdema- delsarticlesalBMJ,Rochevaaccedir blicat en revistes mèdiques els re- nar les dades dels assajos que falta- a donar-los còpies parcials d’infor- sultatscompletsdedos.Sielsinves- ven. Tanmateix, com que els inves- mes d’estudis, en total poc més de tigadors desconeixien els detalls de tigadors es van negar a signar un 3.000 pàgines. Després, el 2011, vuit assajos, ¿com podien estar se- acord de confidencialitat, Roche va l’Agència Europea de Medicaments gurs que el Tamiflu reduïa el risc decidir no cooperar-hi. En no poder va entregar a Jefferson i el seu equip d’aparició de complicacions de la tenirdadesméscompletes,elgrupde mésde22.000pàginesdedocuments grip, com havien conclòs? “Caldria Cochrane va decidir que per a l’ava- de 19 informes d’assajos. La porta avaluar els vuit assajos rigorosa- luació no podia tenir en compte l’es- s’haviaobert.Elmesd’abrilRocheva ment”, va escriure Hayashi. tudi Kaiser. El desembre del 2009, comunicar que donaria accés als in- Jefferson es va adonar que confi- vaninformarquenoespodiademos- formes d’assaig clínic sobre el Tami- aven massa en els articles publicats trar que el Tamiflu reduís l’aparició flu patrocinats per Roche als inves- en revistes. Quan va intentar rastre- de complicacions com ara la pneu- tigadors de Cochrane. Jefferson, jar els autors de l’estudi Kaiser i dels mòniaoleshospitalitzacions.Amés, Doshiielsseuscol·leguesesperente- dosassajospublicats,vatoparambun el British Medical Journal (BMJ), niracabadal’avaluaciódelfàrmaccap La falta d’equilibri entre microbis cul-de-sac. Un autor deia que s’havia que va publicar les conclusions del a finals d’any.e ocasiona més ventositats. GETTY 44 araciència DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears

SABIES QUE... CIÈNCIA DE CADA DIA VOLEN SABER EL GENOMA DE TOTS EL PICANT NO ÉS UN GUST ELS HABITANTS DE LES ILLES FÈROE El picant és una sensació diferent, pe- terminacions nervioses responsables Els 50.000 habitants de les illes Fèroe, un arxipè- rò no depèn del sentit del gust, segons de la sensació de cremor que provoca el lag que pertany a Dinamarca i que està situat a mig indica una recerca liderada per in- picant. Com més capsaïcina, més in- camí entre Islàndia i Escòcia, podrien convertir-se vestigadors de la Universitat tensa és la sensació de cremor. en el primer poble del món on tothom té el seu ge- Nacional Autònoma de Mèxic Els nivells d’aquesta substàn- noma seqüenciat. El programa amb què s’hi treba- (UNAM). En un estudi amb cia es correlacionen amb les lla, anomenat FerGen, té com a objectiu millorar la diferents tipus de bitxo amenaces ambientals, com salutdelsindividusiconèixermésbéalgunesmalal- han trobat que és una insectes o fongs, que ha de tiesmésprevalentsenaquestesillesquedepenguin substància química, la cap- superar el bitxo. Per tant, de la genètica, com ara un desordre en el transport saïcina, la que provoca els científics ho interpreten delacarnitinaolavitaminaB-11,quesinoesdetec- aquesta sensació. En dissol- com una eina per defensar- ta a temps pot tenir conseqüències greus. dre’s amb la saliva estimula les se dels enemics.

JAUME BERTRANPETIT DIRECTOR D’ICREA “Atreure talent ha de servir de motor a Catalunya”

✖ MÒNICA L. FERRADO

Fitxar bons científics, els millors del manem als centres de recerca cata- món,éslatascadeJaumeBertranpe- lans que estiguin a l’aguait quan de- EXCEL·LÈNCIA tit,eldirectordelafundacióIcrea.Té tectinalguninvestigadorqueelspu- Els científics clar que la crisi ha generat un clima gui interessar, i que el convidin a que han de desconfiança entre els científics presentar-s’hi.Volemquesiguinels d’avaluar els de fora, però Catalunya encara pre- mateixoscentreselsquefacinelre- candidats senta prou elements per atreure clutament, els fitxatges. Ells trien d’Icrea són granscervells,sobretotenelscamps els millors jugadors, i nosaltres els d’alt nivell i de la biomedicina i la fotònica. acabem de decidir. no es coneixen Què és Icrea? Com es pot potenciar l’excel·lència entre ells, És una institució que s’encarrega i evitar l’endogàmia? per evitar d’atreure, seleccionar, contractar i Tenim cinc àrees de recerca, i per influències retenir els millors investigadors de cadascuna hi ha una comissió for- en la seva tot el món. Els diners vénen de la mada per investigadors de prestigi decisió Generalitat però som una fundació reconegut. Cap treballa a Catalu- privada. És el que en alguns països nya. Els avaluadors no es coneixen anomenen “el braç llarg de l’admi- entreells.Nomésesveueneldiaque nistració”. L’avantatge és que nos- calavaluarenpersonaelscandidats altresnoestemconstretsperpolíti- que arriben a ser finalistes. Tenim centres de recerca molt re- actual és complicada. I la sensació ques de partit, perquè a qui retem coneguts a nivell internacional. Els que té la gent de fora és que aquí tot comptes és al nostre patronat, for- Quants Icrea vénen de fora? nostres contractes són força com- ésundesastre.Unadelesnostresfei- mat per universitats, centres de re- Lameitatsónd’aquíilameitatdefo- petitius en el mercat internacional. nes és convèncer la gent de fora per- cercaiadministració.Jahempassat ra. La meitat treballen en universi- Aquí els oferim l’oportunitat de fer què vinguin a establir-se aquí. per diferents governs. tatsilameitatencentresderecerca. elquevolen.Totssóncapsderecer- Els que vénen més són els italians i ca. Ara bé, és cert que no podem N’hi ha que marxen? Com sorgeix Icrea? els alemanys. També tenim molts competir amb països com Suïssa i De moment no gaires. Des que va Icrea existeix perquè els sistemes europeusquevolentornaraEuropa els Estats Units. Si algun investiga- començarelprogramasemprehiha tradicionals de reclutament de ci- des dels EUA i Icrea és una bona op- dor ens diu “Tinc una oferta a Suïs- algun investigador que marxa per entífics són ineficients. La manera ció. L’únic problema és que hi ha sa”, nosaltres l’única cosa que po- algun motiu, però entra dins els pa- defuncionardelCSICilesuniversi- molt poques dones, un 20%. demferésfelicitar-loperquèsabem ràmetres normals. tats no té capacitat per atreure els quel’acceptarà.Peròamblarestade millors. Els grans investigadors I per què no hi ha més investiga- països som molt competitius. Com pateix Icrea les retallades? d’arreudelmónnollegeixenelBOE dors d’aquí? Aquestanyhemobert15places,una ni s’adapten als timings de les opo- El que volem és gent boníssima. Si ¿I no costa convence’ls en un en- mica menys que altres anys. En part sicions. Icrea trenca amb això: sónd’aquí,perfecte,peròsino,tam- torn de crisi? és atribuïble a les retallades, però obrimplaces,seleccionem,contrac- bé.Elprogramanoésperquèlagent El cert és que l’entorn és complicat també al fet que tenim clar que hau- tem i retenim. torni, és per fitxar els millors, per- i a alguns se’ls plantegen dubtes. El ríem de tenir un màxim de 250 fit- què atreure talent ha de servir com futurse’nspresentacomplicat.AEu- xatges.Potserquearribiunmoment Com es fan aquestes grans opera- a motor per a Catalunya. ropaelpressuposts’hamantingut.A que les convocatòries siguin una xi- cions de fitxatge? Catalunya s’ha retallat, però molt fra adequada per renovar les possi- Desdefa12anyshihaunaconvoca- Un científic molt reconegut, que té poc. I a Espanya s’ha retallat molt. bles places que quedin lliures. Està- tòriaanual. Surtenentre20i25pla- el món als seus peus, per què ha de Tenint en compte que els diners es- vem preparats per a una allau de ces. Abans d’obrir les posicions de- voler venir a Catalunya? panyols són importants, la situació sol·licituds, però n’hem tingut unes arabalears DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 araciència 45

L’OBSERVATORI CIENCIA.ARA.CAT

Un gran ull per cartografiar el cel El blog Centpeus, de Daniel Closa, està de vacan- EXPOSICIÓ DE LA MISSIÓ GAIA ces, però es poden recuperar algunes de les seves L’exposició itinerant Mil milions d’ulls per a mil mili- joies, com l’entrada en què parla de la seqüenci- ons d’estrelles, organitzada per investigadors de la ació del genoma del celacant, el fòssil vivent per ex- Universitat de Barcelona, explica la missió Gaia al cel·lència. “Aquests peixos van ser descoberts l’any gran públic. Aquest satèl·lit de l’Agència Espacial 1938 a les costes de Sud-àfrica, a prop del riu Cha- Europea (ESA) es llançarà el 25 d’octubre des del lumna. El que és extraordinari d’aquest gran peix és Centre Espacial Guaianès, a Kourou (Guaiana Fran- que té pràcticament el mateix aspecte que els fòs- cesa). La missió durarà cinc anys i ha de cartogra- sils datats de fa més de 300 milions d’anys”, expli- fiar amb una precisió inaudita la nostra galàxia. ca Closa. “Possiblement pel fet de viure en les pro- Prop de 400 científics i enginyers europeus, entre funditats marines i en indrets que no han experi- els quals n’hi ha una trentena de la Universitat de mentat gairebé cap canvi ambiental, els celancants Barcelona, han preparat el satèl·lit. L’exposició és s’han mantingut evolutivament molt estables”. al Parc Astronòmic Montsec. Trobareu tot el text a Ciencia.ara.cat/centpeus.

LA LECTORA CORRENT NOUS FITXATGES, NOUS PROJECTES La pobra

■ Christophe Grojean, i maltractada química Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) oltes vegades, per lloar les carac- Aquest físic va venir el 2012 terístiques d’un producte alimen- des del CERN de Ginebra per Mtari, ens diuen que no té química. incorporar-se a l’IFAE. Abans Una empresa d’agricultura ecològica havia treballat a la anunciava els seus productes tot afirmant Universitat de Michigan. que venien “fruita i verdura fresca, sense Investiga en física de química, ni plaguicides, ni hormones, i partícules, en concret sobre amb tot el seu gust”. ¿No heu sentit mai el bosó de Higgs. dir que els vins de marques barates no va- len res, perquè “són química”? La mala fa- ma de la química ultrapassa els límits de l’alimentació. En una perruqueria vaig veure anunciat fa algun temps un tint na- tural “sense química”. Doncs bé, tanta química hi ha en els vins barats com en els més cars; en les verdures de cultiu ecolò- gic com en les cultivades amb adobs i pla- guicides sintètics; i en els tints naturals com en els que es fabriquen en un labora- ■ Pablo Menéndez, director tori. Tot el que ens envolta és química, de recerca del nou Campus com també ho som Clínic-UB les persones i la res- Fins ara ha estat director del Omnipresent ta d’éssers vius. I no centre Pfizer a Granada. Ha Tanta química ho és únicament la estat captat aquest mateix hi ha als vins matèria. Fins i tot any amb una beca Icrea i per barats com als les nostres emoci- desenvolupar un projecte cars, als tints ons i sentiments po- públic-privat amb el Clínic, naturals com als den explicar-se per la Universitat de Barcelona una sèrie de reacci- i l’Institut Carreras. de laboratori ons químiques. Termes com ara pressió osmòtica, desnaturalització, reac- cions de Maillard, degradació enzimàtica, XAVIER BERTRAL destil·lació, emulsió, reologia, higroscòpia o tensioactius, propis del llenguatge d’un 200, no gaire més que altres anys. depèn del finançament espanyol laboratori, podem aplicar-los en activitats Cal tenir en compte que ja abans de i la que depèn del finançament de la vida quotidiana. Cuinar és provocar presentar-se també hi ha una selec- català? un seguit de reaccions químiques (i físi- ció molt forta. Per ser candidat cal Més que dues són diverses, les ve- ques) que transformen uns productes en una projecció important. locitats. Aquí conviuen diferents d’altres, que són els que ens mengem. Si us sistemes de recerca. Entre altres ■ Jorge Lobo, investigador agrada la cuina, no digueu mai que no us Quins són els resultats en 12 anys? coses, tenim una massa enorme a de la UPF agrada la química o la ciència en general, Els investigadors Icrea generen les universitats, amb molts profes- El 2012 va deixar l’IBM T.J. perquè quan entreu a la cuina entreu en 1.500 llocs de treball al seu voltant. sors que també haurien de ser in- Watson Research Center, un laboratori, i els plats que en sortiran Els seus salaris costen 20 milions vestigadors. Cal veure com s’enfo- a Nova York, per venir a són el resultat, més o menys reeixit, dels d’euros. El 2012 ells van ser capaços ca tot en els pròxims 10 anys, quan Barcelona, a la Universitat vostres experiments. decaptar60milions,totsprocedents es jubilin. Aleshores cal ser capa- Pompeu Fabra. El seu grup de fora de Catalunya, i més del 60% ços de renovar-nos amb bons in- investiga al departament de provinents de fora d’Espanya. Cap- vestigadors. tecnologies de la informació tenmoltsrecursosprocedentsd’Eu- i la comunicació. ropa, entre d’altres, amb les beques Malgrat que vinguin científics, que concedeix l’European Research també n’estan marxant... Council (ERC). Val a dir que, Claríssimament,marxamésgentde d’aquestes beques, els investigadors la que hauria de marxar, i cal trobar Icrean’hanaconseguitmésquetotes la manera de fer-los quedar. Tinc les universitats espanyoles, que de- esperancesquelarenovaciódelper- uen tenir uns 50.000 investigadors. sonal universitari sigui una porta oberta al futur. Però també penso MERCÈ PIQUERAS ¿Es pot dir que la recerca a Cata- que no tothom que vulgui tornar BIÒLOGA lunya va a dues velocitats, la que acabarà podent-ho fer.e 46 cultura DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears

ARTS

ba per motius professionals), ex- plica: “En estar organitzada com un recinte tancat, la fàbrica de Can L’arquitectura Ribas s’havia convertit en una bar- rera que dividia el barri de la Sole- dat en dos. Així que el pla de reestruc- turació de la So- mallorquina treu ledat pretén obrir el recinte industrial al barri i connectar-lo a través de l’ober- múscul fora de l’illa tura del carrer Brotad, que uneix l’eixample amb la costa a través del Diferents projectes de rehabilitació i nova polígon de Lle- construcció triomfen en certàmens estatals vant”. De 2005 Ferrer també co- menta que la in- Reportatge tervenció, fruit d’un concurs convocat el ANDER ZURIMENDI 2005, “no tracta PALMA de recuperar un ls arquitectes mallor- suposat estat quins acaben de treure original (re- múscul en el panorama construir), sinó estatal. Dos estudis de que assumeix el l’illa han estat distingits traçat d’una no- Een els premis Arquitectura Plus, va via urbana organitzats pel Grupo Vía i ator- que ha de tra- gats a Barcelona. vessar l’antiga Per una banda, el despatx Fer- fàbrica, intro- rer Forés Arquitectos ha guanyat dueixenunnou el premi A+ al millor projecte d’ar- cicle de vida les quitectura en espais públics i in- velles estructu-

fraestructures per la seva rehabi- 01 res industrials litació de l’antiga fàbrica tèxtil Can a la ciutat i les Ribas (al barri palmesà de la Sole- dota d’un nou dat). ir en un solar que es troba al final Protecció Oficial (HPO). “Quan és sentit, que se- Per l’altra, l’estudi Ripoll Tizón del poble, aferrat a la circumval·la- obra pública, el preu de construc- ria reciclar”. Arquitectos ha obtingut la distin- ció, i que, per tant, fa de tap”. Se- ció és molt ajustat i les normes són Finalment, ció A+ al millor projecte en la cate- gons Ripoll, els seus intents s’ori- més estrictes”, comenta l’arqui- l’arquitecte as- goria d’habitatge de promoció pú- entaren que el projecte s’amaràs tecte. Sigui com sigui, el projecte ja senyala que blica, gràcies al disseny dels seus de la idiosincràsia de la zona rural. ha aconseguit el premi Arquitectu- utilitzaren habitatges socials a sa Pobla (en “Havíem de donar una continuïtat ra Plus i aquesta setmana optarà a materials pro- una obra realitzada per a l’Ibavi). al teixit urbà del poble, que és molt obtenir la prestigiosa distinció cedents de la Aquest projecte, ja finalitzat, variat i on es troben petits co- FAD (que atorga l’entitat catalana demolició (a fi també ha estat finalista en la Bi- berts, forats, agregacions que Foment de les Arts i del Diseny, de reduir) i ennal espanyola d’arquitectura. s’han anat afegint amb el des de l’any 1958, a proposta d’Ori- que es recu- Sobretot, però, competirà en la pas del temps”. ol Bohigas). pera la nau darrera fase dels premis FAD, Així mateix, Ripoll co- principal del que s’atorguen a Barcelona menta que el projecte Can Ribas conjunt in- aquest dijous. presentà la característi- En canvi, el projecte dels arquitec- dustrial per Pep Ripoll, que juntament ca de ser Habitatge de tes Ferrer i Forés no és de nova amb Tizón elaborà el projecte de construcció, sinó la rehabilitació sa Pobla, explica: de l’antiga fàbrica de Can Ri- “El repte que te- bas, a la Soledat. L’arquitec- níem era constru- te Jaime Ferrer, en conversa des de l’Equador (on es tro- arabalears DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 cultura 47

Les frases Els autors expliquen els reptes als quals s’afrontaren

Pep Ripoll ARQUITECTE “Volíem que el projecte s’amaràs de la idiosincràsia de la zona rural i que donàs continuïtat al teixit urbà”

“Quan es fa obra pública, el preu de construcció és molt ajustat i cal seguir unes normes més estrictes”

Jaime Ferrer ARQUITECTE “En estar organitzat com un recinte tancat, Can Ribas s’havia convertit en una barrera que dividia la Soledat”

03 “El pla pretenia obrir la fàbrica i connectar el DE PALMA A SA POBLA barri amb la costa, mitjançant 1. Cobert generat a Can Ribas mantenint l’estructura d’un dels pavellons. 2. Icònica ximeneia de la fàbrica de flassades. el Polígon de Llevant” 3. Pati interior de les cases d’HPO a sa Pobla. 4. Petit espai públic format a Can Ribas. JOSÉ HEVIA introduir-hi nous usos públics (la na fase del projecte: els budells. tant d’èxit a Bilbao i al qual s’han fase de rehabilitar). Està previst que es realitzi en abocat moltes ciutats de província Barcelona acull la La rehabilitació, fins ara, ha do- una segona fase la rehabilitació de a la recerca del boom turístic i nat resposta als criteris establerts la nau principal del conjunt, que econòmic. mostra ‘Vogadors’, amb per Cort, apunta Ferrer: “Espais volen que allotgi un equipament Els projectes de Can Ribas i sa presència de les Illes públics, patrimoni, accessibilitat, cultural i educatiu en un barri ben Pobla s’afegeixen a l’actual gene- col·lectors d’aigües pluvials, il·lu- Palma necessitat d’aquests equipa- ració d’arquitectes mallor- minació, integració de mobiliari Jaime Ferrer ments. quins amb projecció fo- L’Ajuntament de Barcelona i la urbà, infraestructures de serveis, guanya el A més a més, resta ra de Mallorca, com Generalitat de Catalunya, amb la comunicació viària i la vegetació, pendent la cons- Premis ara Jordi Herrero i col·laboració de l’Institut Ramon composta per espècies que mos- premi A+ trucció de nous ha- FAD Sebastián Escane- Llull, acaben d’inaugurar l’expo- tren el canvi a través de les estaci- per haver bitatges socials en Els habitatges de llas, autors del fla- sició Vogadors al Fabra Coats ons”. rehabilitat els blocs aferrats a sa Pobla competeixen mant nou parc de Centre d’Art Contemporani. El En qualsevol cas, la reforma Can Ribas Can Ribas, aturats el proper dijous, Bombers de Pal- projecte recull l’obra de nou jo- del barri de la Soledat just ha es- per la falta d’inte- ma (en el qual es ves arquitectes catalans i balears tat, fins ara, exterior. De manera rès en el sector a Barcelona, detectaren, tan- que participaren en la 13a Bien- que ara falta que l’Ajuntament de Sa Pobla constructor. a la final dels mateix, múltiples nal d’Arquitectura de Venècia. Palma disposi de més pressupost Ferrer i Tizón premis FAD problemes un pic po- L’exposició, que estarà oberta per poder passar a la sego- triomfen en la Estètica o ús? sat en marxa), i com les fins al mes de setembre, inclou la Ambdós projectes fugen arquitectes Iciar de Bas- intervenció de Jaime Ferrer a categoria de la recepta màgica de fer edi- terrechea (autora del centre Can Ribas, a més de l’ampliació d’obra pública ficis emblemàtics, on preval més social de l’Hostalot), Mireia Caba- de l’institut Josep Sureda i Bla- per HPO fet l’estètica i l’atracció de turistes ní, de l’estudi Dúctil, qui actual- nes, de l’estudi mallorquí SMS per a l’IBAVI que no la funcionalitat de la cons- ment treballa a Marsella (Fran- Arquitectos, i el disseny d’una ca- trucció. Una cursa per imitar el ça), i el jove Jaume Lluís Sa- sa a Bunyola, de Francisco Ci- model Guggenheim aplicat amb las.e fuentes.

04

02 48 cultura DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears

MÚSICA Electrònica en temps de crisi Diferents propostes envers la música electrònica es duran a terme a Palma els propers mesos

Crònica

MAGDA ALBIS PALMA l Festival ME-MMIX de música electrònica es descobriadinslapresen- tació de les activitats culturals previstes per Eaquest estiu. Aquesta primera edi- ció es durà a terme entre el 9 i l’11 d’agost al Casal Solleric, al Museu EsBaluardialaFundacióMiró.“La ideaéscobrirunapartdeprograma- ció que a Mallorca no s’està fent, ambmúsicaelectrònicavinculadaa la tradició acadèmica”, afirma Ma- teuMalondra,compositoridirector artístic d’aquesta nova proposta. Són6propostesoconcertsdemúsi- caelectrònicaimúsicamixta,acom- panyades algunes d’elles per vídeo SIS PROPOSTES projeccions i, segons Malondra, hi El Festival ME-MMIX de haurà vàries estrenes tant a nivell música electrònica se nacional com mundial. celebrarà entre el 9 i l’11 Sumar oferta d’agost al Casal Solleric de Palma amb 6 concerts. El pressupost públic per a la inici- ativa és de 7 mil euros que es com- pletarà amb aportacions priva- teritzat per dur a Palma a primeres suport, i sobretot de compromís. I des.“No volem imitar res sinó afe- espases de l’electrònica i la música parl de compromís amb la cultura, El programa del gir. Es tracta de sumar oferta cultu- d’avanguardacomMartinRev,Fen- no amb nosaltres”, afirma Jordi ral a Ciutat, i de la mateixa manera nesz o Murcof, entre molts altres. Martínez,undelspromotors.Elfes- ME_MMIX 2013 que hi ha diferents festivals de mú- Ambla dissolucióde la FundacióSa tival de referència de l’escena elec- ja es coneix sica pop o de rock, n’hi pot haver Nostra, l’any passat només pogue- trònica local s’havia celebrat els d’electrònica”, comenta el regidor ren oferir un concert de tres grups, darrers 4 anys dins Es Baluard. El Condicions de Cultura de Palma, Fernando Gi- dosd’ellslocals,alPasseigdelBorn. Museu disposava de l’espai, l’equi- Els promotors El festival ME_MMIX, impulsat pr let, i continúa “ja l’any passat ho và- El promotor, Joan Vich, afirma que pamentiuns1.200euros,quedesti- demanen uns l’Ajuntament, ja té programa. Està remferambelCentrematic,queva- novolenrepetirl’experiència.“Fou naven a pagar caixets i difusió. En- previst que el dia 9 d’agost actuï al ren tenir el seu dia, coincidint amb un any de transició. Si no tenim els guany però, a més de retirar-los mínims per Casal Solleric el francès Remi Du- la Nit de l’Art”. doblersperferalgunacosadignano l’aportació econòmica se’ls recla- poder fer una rupt i el japonès-belga Takao Hya- La vuitena edició del Centrema- ho farem. No volem arrossegar el mava un 10% de les entrades venu- oferta de kutome. El 10 d’agost el festival es tic està prevista pel 21 de setembre nom de Centrematic”. des. “El que molesta és que supos- qualitat traslladarà a Es Baluard, on hi hau- al Teatre Mar i Terra, subjecta a El festival que es queda orfe i es sant-se que són professionals de la rà les actuacions del mallorquí To- l’aportació econòmica que faci deslliga dels doblers de Cort és el cultura, et propossin fer el festival meu Moll i l’alemany KAUMusik. l’Ajuntament. Fins l’edició de l’any NeoTokyo, que enguany celebrarà enaquestescondicions,ésunafalta Finalment, l’11 d’agost, el festival passat,s’haviacelebratalCentrede la seva setena edició el proper 31 derespecte”,diuMartínez.Peraixò, es traslladarà a la Fundació Miró Cultura de Sa Nostra que hi contri- d’agost a Sa Possessió. “Tornam al l’organització decidí traslladar el amb les actuacions de Crossing Li- buïa amb fins a 20 mil euros i amb queéselcircuithabituald’aquestes NeoTokyoaSaPossessióifer-lono- nes, provinent de Barcelona, i una programació que s’havia carac- propostes,vistalamancad’interèsi més durant una jornada.e UMS’n JIP, de Suïssa. arabalears DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 cultura 49

MÚSICA Antoni Parera Fons MÚSIC, PRODUCTOR I COMPOSITOR

Homenatge. Nascut a Manacor el 1954, és un dels músics mallorquins més destacats dels últims cinquanta anys i ha des- envolupat una llarga, heterogènia i fructífera trajectòria. Els amics del seu poble li han dedicat, ara, un homenatge. “Maria del Mar Bonet hauria de ser tan admirada com Barbra Streisand”

gent que comanden dins el món: PERE ANTONI PONS Carreras, Caballé, Van Damm… O Són cinquanta anys de carrera. Maria del Mar Bonet, una pura sang Què en destacau? que hauria de ser tan admirada ar- Ho destac tot. No s’ha d’eliminar reu del món com Barbra Streisand. res, perquè si una obra o una feina no és definitiva per ella mateixa, Des de dedins, com es viu la crisi pot servir per fer de ciment armat que afecta la indústria musical? per a una altra feina o una altra obra Aquí s’han ajuntat dues coses. La més important. crisi econòmica, que és una pesta contra la qual no se sap quina vacu- Heu tocat moltes de les tecles de na aplicar i que afecta tots els sec- la professió. Començàreu com a tors. Però és que abans de la crisi, cantautor, us convertíreu en pro- la indústria musical ja tenia el pro- ductor, sempre heu compost... blema dels nous suports i formats. De petit, vaig estudiar música. I La gent ja no compra discos, gaire- aviat em vaig posar a fer cançons. bé, i ho escolta gairebé tot per l’or- Com que era l’època dels Setze Jut- dinador, baixant-ho d’internet. Su- ges, la discogràfica EMI em va pro- pòs que hi haurà un canvi, però no posar de cantar jo mateix les can- sé quin pot ser. Ara bé, la crisi és de çons que feia. Jo no havia pensat la indústria, no de l’art. Hi ha molts mai de cantar. Només volia escriu- de músics que continuen fent bona re. Però em vaig deixar convèncer. feina i que es juguen la pell en tot el Vaig fer de cantautor entre el 66 i el que fan. 68. Vaig participar en festivals de la cançó, vaig gravar molts de singles Heu fet cançons de cantautor, heu i dos elapés, vaig fer concerts… musicat poemes d’altri, heu fet obres més clàssiques… També tot Per què ho deixàreu? Teníeu és important i representatiu? èxit… És que tot és música. Quan em pro- Considerava que aquell no era el pòs musicar el poema d’un altre, meu camí. Quan ets jove, ets més per exemple, tenc molta facilitat expeditiu: si creus una cosa, la fas. per fer-me’l meu. Darrerament, he Sentia que tenia coses més interes- fet moltes peces per a orquestra. I sants que fer cançons i cantar-les. la veritat és que em trob molt a gust I això que cada cançó que feia la su- amb tot. M’agrada veure, sobretot, ava. I em sentia realitzat. com allò que he compost és cantat i interpretat per un altre, veure com Pujar a l’escenari també us agra- conectam, què aporta aquella can- dava. tant o aquells músics al que jo he Bé, pujar a un escenari sempre és fet… És molt gratificant, això. una mica una cosa de bojos. Està allà dalt, tot sol, com enmig d’un Encara que vàreu anar-vos-en buit galàctic, davant d’una gent que Antoni Parera Fons, en una imatge d’arxiu. JOAN TORRES molt jove, sempre heu tingut mol- espera unes coses, o que no sap què ta relació amb Manacor, el vostre està esperant… És un moment d’al- meus propis discos, i un de cuplets poble. ta tensió. Abans de sortir em cos- amb Núria Feliu. També he produ- Un reconeixement a Hi he vingut sempre molt sovint, sí. tava. Em vaig tranquil·litzar quan ït molta música clàssica, natural- Guillem d’Efak deia que, malda- vaig saber que costa a tothom. Hi ha ment. mida: els amics tocant ment a Manacor hi hagi molt de xa- molts cantants consagrats que els les seves cançons loc i plogui de baix cap amunt, s’hi has d’empènyer perquè surtin. Quina és l’obra més estranya que ha de venir a recarregar les piles. Sempre diuen que, si no tens aque- heu produït? Crisi Supòs que a tothom li passa el ma- lla punxada de nervis, és que no ets No ho sé. La feina de productor és “Hi ha molts Antoni Parera Fons va rebre ahir a teix amb el seu poble. El cordó um- artista; bé, jo devia ser-ho molt, molt enamoradissa. Quan fas feina de músics que la nit un reconeixement molt espe- bilical no es talla mai del tot. perquè les punxades que sentia amb un artista, has de ser molt se- cial. A la finca L’Auba de Manacor, eren grosses… Però sí, m’agradava. ver, li has d’exigir molt perquè continuen Joan Riera Ferrari organitzà un I, ara, els vostres amics manaco- Era una forma de comunicació n’has de treure el millor, i t’hi im- fent bona concert en què els seus amics mú- rins us fan un homenatge. magnífica. I això és el que tots vo- pliques moltíssim. Això fa que fins feina i s’hi sics de Manacor tocaren les seves Ostres, de tot d’una em va impres- lem: dir coses i que ens escoltin. i tot les coses més rares acabis sen- juguen la pell” cançons. Entre els intèrprets que sionar. “Toni Parera Fons des dels tint-les com a teves. T’entusiasmes hi participaren, hi havia Andreu seus amics”: vaig pensar que era Com a productor, heu tingut una tant, t’hi fiques tant creativament, Riera (piano), Xerafí Nebot (Los com una corona de flors… Els amics carrera molt prolífica. Quants de que ho sents teu. Passes tantes ho- Javaloyas), Maria Antònia Gomila són una cosa sagrada. Que els teus discos heu produït? res tancat dins un estudi, preparant (soprano), Petra Riera (piano), Jo- amics, al teu poble, facin una vet- No ho sé. Digues que quatre-cents el disc i gravant-lo, que tot acaba sep Alba (Los cinco del Este), i Car- lada per a tu, això no té preu. Riu-te noranta-vuit… No, no en tenc ni formant part de la teva vida. A més, les Gil, Martí Gomila, Tomeu Ma- dels grans premis o de les fortunes idea. Vaig començar produint els he tingut la sort de fer feina amb tamalas i Bernat Morey. milionàries.e 50 cultura DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears

DANSA Blanca Li humanitza les màquines a ‘Robot!’ La coreògrafa estrena a Montpeller una obra d’alta enginyeria que arribarà a Terrassa a la tardor

li critiquin: referències a Son Goku Crònica o un robot amb lluentons cantant Bésame mucho són picades d’ullet frívoles dins d’un espectacle exube- L.S. rant i original. ENVIADA ESPECIAL A MONTPELLER Desprésd’uncàlidaplaudimenta ep Pla arriba nerviós a les l’OpéraComédie,PepPlaarribafins portes de l’Òpera de al backstage per saludar l’estrella. Montpeller. Pel director “Quina bogeria!” –diu Blanca Li–. del Centre d’Arts Escèni- No saps què et faran, els robots, i ques de Terrassa, l’estre- quanfallenetpodensortirperonels PnadeRobots!delacoreògrafagrana- doni la gana!”, es queixa. Avui la co- dina Blanca Li dijous passat era una reògrafaadoraelsballarinsmésque prova de foc. Va comprar l’especta- mai. Per cada moviment de les mà- cle, que serà l’estrena del festival quines,lihancalguthoresihoresde TNT el 3 d’octubre, sense haver-lo feina. Tosa Mobumichi, del col·lec- vist. La trajectòria i els èxits de Li tiujaponèsMaywaDenki,ésquis’ha eren la garantia. A França, on té la passat un any programant els apa- residència, és una superestrella. Ha rells musicals perquè facin d’or- coreografiat òperes i passarel·les, questra autòmat. Els cinc petits ni- l’últimapel·lículadePedroAlmodó- nots, anomenats NAO, són d’una var, la gira de Kylie Minogue i empresa francesa que ha començat l’anunci dels bikinis d’H&M amb a comercialitzar robots de compa- Beyoncé. A Barcelona només s’ha androides d’aparença humanoide. La coreògrafa màquines colonitzen l’escenari. nyia.Hanaconseguitqueelsdel’es- pogutveureelhip-hopdeMacadam L’enginy i l’enginyeria van junts en finalment no Aquest és el fruit de l’evolució hu- pectacle ballin i que tornin a engan- MacadamalMercatdelesFlors.Per aquest espectacle. Blanca Li ha om- podrà mana: un món sense humans. xar la coreografia si cauen i, de fet, això viu l’estrena de Robots! com si plert l’escenari amb idees llumino- participar en el ¿Les nostres rèpliques robòti- sembla que tinguin la humanitat fos pròpia, amb el cor encongit. ses i sorprenents: projeccions de ci- festival d’estiu ques mostraran els seus senti- d’un infant. “El més difícil és que Blanca Li, que finalment ha ència-ficció sobre el cos d’un home, del Port ments? Quina societat generarà, ai- mantinguin l’equilibri”, diu Li. ¿Un anul·lat la seva actuació prevista al imatgesalcompàsdelsbatecshu- Adriano xò? Aquestes són algunes de les robot podrà reemplaçar un ésser SummerFestivaldePortAdrianode mans, un pas a dos entre un robot i qüestions que es plantejava la cre- viu?, es preguntava la coreògrafa. Mallorca , sotmet els moviments de un ballarí. D’entrada, els ballarins adora aRobots!Però la tesi deixa es- Sobre l’escenari, l’emoció encara vuit ballarins a la música de vuit ro- dominen l’escena, però la tècnica pai al divertimento ial’humor,que només és habilitat exclusiva dels botsialescapacitatsdecincpetits acaba arraconant la humanitat i les mai defuig Blanca Li, per molt que mamífers. De moment.e arabalears DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 cultura 51

L’ESCANDALL J. A. MENDIOLA PERIODISTA Superman, diferències i coincidències

a setanta-cinc anys que de ta i també a la primera li conta que la mà de l’escriptor Jerry Kent i Superman són el mateix. Siegel i de la del dibuixant Uuuuuuuuh! No hi ha joc de perso- JoeShustervanéixersobre nalitatsentrel’humàielsuperheroi. el paper Superman, i natu- Com tampoc no hi ha Lex Luthor, Fralment també Clark Kent, amb to- com he dit abans i clar, sense ta la resta de companys que d’una Hackman la cosa perd, perquè Mi- maneraounaaltravarenanaracom- chael Shannon, que és el dolent, do- panyant les bones obres de l’home lent, en el personatge de General d’acer. Amb ell va néixer un gènere, Zod, que a la primera l’interpretà el dels superherois, que s’ha conver- Terence Stamp, no pot competir ni titenpràcticamentl’únicalimentfi- amb un ni amb l’altre i molt manco nancer de Hollywood. Financer i contraambdós.Perunaaltrabanda, d’idees a favor dels efectes especials aladefatrenta-cincanys,laparthu- iendetrimentdelsefectesargumen- mana del protagonista tira més que tals. Apostar a cop segur són Iron ladel’alienígenaialadarrera de la Man, Els 4 fantàstics o Batman,que, nissaga, de la franquícia, és absolu- percert,hadirigitenungrapatd’oca- tament a l’inrevés. sions Christopher Nolan, productor d’aquest L’home d’acer que ens ocu- Sentit de l’humor pa. No cal dir que la influència del TansolsunacuditaladeNolan,que, productor aquest cop és més mani- per cert, també n’és el guionista, festa que mai i la feina de Zack clar, quan la mare, Diane Lane, el Snyder sembla la d’un escolanet de veu disfressat de Superman i li diu Nolan. “bonic vestit”. O per ventura no és Tanmateix,noéseltemad’aquest una gràcia i el transcendent Nolan paperparlardelafeinadeldirectoro ho deia en un altre sentit i jo vaig del productor. El que interessa són pensar que era un acudit? La resta lesdiferènciesilescoincidènciesen- sónduespel·lícules,laquetranscor- treelSupermanperexcel·lènciadela reaKrytonfarcidadeflashbacksper història del cinema, la que va dirigir Amb Superman va néixer un gènere, el dels superherois, que s’ha convertit en embullarlatrocaiferveurequehiha arafatrenta-cincanysRichardDon- pràcticament l’únic aliment financer de Hollywood. teca argumental i després “la” llui- ner i protagonitzà Christopher Ree- ta enmig de Metròpolis, que podria ve, que són la mateixa història, el tant. Del que es tractava era de pas- cas, molt per damunt de Russell ser qualsevol gran ciutat nord-ame- com va començar tot. Tampoc no es sarlacalortanaviatcomfospossible, Diferències Crowe, no hi ha Lex Luthor en la dar- ricana, dintre del mateix estil que tractadevoleremular,entrealtesco- però el que està clar és que sense ex- Hi he trobat rera, Michael Shannon o Kevin Cost- qualsevol de les darreres cinquanta ses, perquè seria impossible per la cepcions la platja guanyava de gole- una ner, respectivament. pel·lícules que han desenvolupat raó que podeu suposar, per exemple jadaelcinemailagentesperavaelco- Les diferències bàsiques i en pri- l’estratagema des que King Kong es Umberto Eco i els seus Apocalíptics mençamentdelatemporadaambga- coincidència: merllocsónelscalçotets,quejalihan va enfrontar a Godzilla. iintegrats,nidefersemblancessoci- nes de tancar-se a la sala obscura duren poc més explicat que van per dintre, que diu Podria tenir coartada si fos tan ològiques, com per exemple la situ- amb síndrome d’abstinència. Eren de 140 minuts l’acudit fàcil i antic. La vestimenta ja sols la traca final. Però la traca dura ació econòmica i la necessitat d’una temps que encara, crec, no hi havia no és de niló per marcar musculatu- més d’una hora, i els cris-cras! i els esperançaprocedentd’unaltremón, tanta frescor artificial ni tampoc ra i l’han enviat al mateix sastre que pim-pam-pum s’arriben a fer una mi- que diuen que va ser un dels motius crispetes.Ambtotaixò,vaarribaren Spiderman. L’han deixat molt mo- ca,unamicaéspoc,pesats,amblacon- del gran èxit de l’heroi arribat de plenatemporadadesequerad’estre- dern, com vestit d’una mena de làtex. següent i evident manca d’idees. L’es- Krypton l’any 1938. neselSupermandeRichardDonner. El perruquer tampoc no és el mateix. tètica està entre Alien i Independence Allò cert i segur és que més que de Percomençarnoducapreguinyol,iel Day.Elplantejamentdelalluitaabso- Per passar la calor DonnereraladeChristopherReeve, que és més important, Superman du- lutament“western”il’argumentinsu- PerpassarlacalorElqueperventura que és a Superman el que Sean Con- ia la clenxa a l’esquerra i Clark Kent, portablementbíblic,totsucceeix quan s’ho paga és recordar que es tracta neryésaJamesBond.Peròl’èmulde a la dreta, i així no el reconeixien, que el nostre heroi ha complit trenta-tres d’unapel·lículaqueinauguràunano- PastoraImperio,alaqualimitavaen nopenseuqueeraperlesulleres.Lois anys, en detriment del to de comèdia va manera de distribució cinemato- el reguinyol dels cabells, no arriba- Lane estava enamorada de “Super” i de la “primera” . Si parlem de les coin- gràfica. De fet, quan arribava l’estiu, vasol.ArribàacompanyatdeMarlon nodeKent.Eralamésvivadelaredac- cidències, tan sols n’he trobada una. les estrenes se n’anaven de vacances Brando, Gene Hackman, Terence ció.AL’homed’acer Kentnoésrepor- Durentotesduespocmésdecentqua- vesasaberon.Esreposavenpel·lícu- Stamp o Glenn Ford entre d’altres. ter delDaily Planet i a la primera que- rantaminuts.Noésgaire,perònodei- les,algunesd’interessantsialtresno Quasi res, diu el diari! En qualsevol dacopsatperlamiradadelaperiodis- xa de ser una semblança.e 52 esports DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears

FUGA DE TALENT

PIONER A LES BANQUETES Robert Martínez va obrir el camí del futbol anglès el 1995 i ara és a l’Everton. D. STAPLES / REUTERS Anglaterra acull el talent català Muniesa i Amat són els últims a provar sort en un futbol amb més perspectives d’èxit

descartar algunes ofertes de la gona lliga anglesa per davant de la L’exblaugranaÒscarGarcia,després Reportatge Lliga–, és l’últim nom d’una llarga primeraespanyola. EldelMasnouva de ser campió amb el Maccabi Tel llista que aquest estiu han com- aprofitar el final de contracte amb el Aviv a Israel, ha escollit el projecte pletat també jugadors com Jordi Valènciaperanarajugaral Brighton del Brighton per seguir fent gran el NATALIA ARROYO Amat (de l’Espanyol al Swansea & Hove Albion Football Club, com seu palmarès. A més, aquesta serà la BARCELONA City), Luis Alberto (del Barça B al abans havia fet Ángel Martínez, que temporada que consolidarà Robert a no fa por fer les maletes Liverpool) i Javi Acuña (del Giro- es va desvincular de l’Espanyol des- Martínez a les banquetes de la Pre- i marxar a Anglaterra a in- na al FC Watford). prés de dues cessions per fitxar pel mier. Després del seu pas, sobretot, tentar fer carrera profes- Blackpool. El central de sa Pobla pel Wigan i el Swansea, el tècnic de sional en el futbol. Són Una Segona de nivell Ivan Ramis també va deixar el Ma- Balagueresfaràcàrrecdel’Everton, tants els valents que han Aquest últim cas, de fet, va indignar llorca al juliol per reforçar el Wigan un club amb aspiracions europees. recorregutJ amb èxit el camí des l’afició periquita, que no va entendre Athletic, que va descendir i jugarà la Elseuèxit,comhapassatenelsúl- que el balaguerí Robert Martínez queeldavanterparaguaiànoescoltés Championship. Fa tres estius que tims anys, construirà noves oportu- va inaugurar l’aventura l’any 1995, ofertes de l’Espanyol per jugar a Pri- Anglaterra és el principal destí per nitats per a molts futbolistes que, que cada temporada augmenta el mera i preferís jugar a la segona lliga als futbolistes espanyols, per davant tranquil·litzats per la presència d’un nombre de futbolistes i tècnics ca- anglesa. Les garanties econòmiques, d’Itàlia, Portugal, Grècia o Argenti- delsseusal’equip,s’atreveixenacan- talans que reforcen les principals el nivell esportiu i la passió a les gra- na, més habituals en altres èpoques. viardelliga.ElrapitencÀngelRangel lligues angleses. La connexió Cata- deries d’aquesta competició estan va deixar la Segona B i Terrassa per lunya-Anglaterra comença a ser la molt per sobre del que marca la seva Oportunitats per als tècnics jugar al Swansea de Martínez, que principal ruta de sortida per a etiqueta de categoria secundària. A més de ser un repte per als juga- llavorseraalaLeagueOneiaraésun molts futbolistes i entrenadors que L’any passat, el lateral Bruno Sal- dors, Anglaterra també és una bona dels equips de moda a Anglaterra. busquen competitivitat esportiva, tor també va donar prioritat a la se- opciódemercatperalsentrenadors. estabilitat econòmica i bona orga- Una promesa de futur nització a les lligues i a les estruc- EL BITLLET Des de fa anys, però, la principal font tures dels clubs. de talent d’Anglaterra estan sent els La Premier League, per des- planters catalans. El Barça, des de comptat, com a màxima categoria, ‘The virtuous circle’ l’època de Cesc Fàbregas i Gerard Pi- però la Championship (la segona qué, ha vist marxar de manera més o divisió) i les League One (tercera) i hi ha un moment propici per a l’exportació de talent és l’actual, menys traumàtica joves promeses i Two (quarta categoria) ofereixen encara que resultats recents facin pensar en un escac. Anglater- com Jon Toral i Héctor Bellerín. més bones condicions als futbolis- Sra, ferida en l’orgull d’un inventor que ara és secundari en l’esce- Aquest estiu han sigut els cadets Ser- tes que, en molts casos, alternati- na internacional, importa futbolistes ben formats en el passing game, gi Canós (Liverpool), Josimar Quin- ves espanyoles a Primera o Sego- competitius des de categories inferiors (al Regne Unit no hi ha lligues tero (Chelsea) i Julio Pleguezuelo na Divisió. Quan arriba l’oferta, mínimament competitives fins als 16 anys) i, per ara, amb resultats (Arsenal) els que abandonen el club valorar-la és senzill i ràpid. I ja no potents. Els nostres marxen a una lliga no bicèfala, ben pagada i en el enbuscad’unfuturd’èxitquealaPre- espanta l’adaptació a un futbol dia que toca, en què un ritme de joc sense descans contagia una grade- mier dibuixen més clar que a la Lliga. que, de mica en mica, ha deixat de ria habitualment plena, i en què anar de Craven Cottage a l’Emirates L’Espanyoltampochapoguttancarla ser el primitiu kick and rush que suposa passejar per l’evolució del futbol. I per als nou- porta a Pablo Maffeo (Manchester l’allunyava del perfil de futbolis- vinguts: les ciutats han canviat, i Robert Martínez en City), cosa que també va patir el Cor- ta català. pot donar fe, però Stoke-on-Trent no és Londres, ni tan nellà fa uns anys amb Ignasi Miquel. sols, potser, Manchester. Un últim cas curiós és el del bla- Moviments d’aquest estiu nenc i experiquito Marc de Val, que Marc Muniesa, que aquesta ma- JORDI SUNYER salta de l’Olímpic de Xàtiva al Don- teixa setmana ha tancat el seu fit- PERIODISTA caster Rovers per viure millor el xatge per l’Stoke City –després de somni de ser professional.e arabalears DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 esports 53

REIAL MALLORCA “Estaré en deute eternament amb el Mallorca” Pina, nou jugador del Vila-real, s’acomiada del club que el va formar com a jugador i persona

El migcampista Tomás Pina, nou fitxatge del Vila-real, s’ha acomia- dat avui de l’afició, del club i dels seus companys agraint l’estima que ha rebut des de la seva arriba- da fa cinc anys.

ARA BALEARS PALMA. “Vaig venir aquí quan era un nin i mai vaig pensar que jugaria a Primera. Per això, estaré en deu- te eternament amb el Mallorca i la sevaafició;aquestclubm’hapermès serfutbolistaprofessionaliformar- mecomapersona”.Elmigcampista TomásPinaesvaacomiadaraixídel que ha estat el seu club i la seva afi- ció els darrers cinc anys. El manxec ha estat traspassat al Vila-real en una operació en la qual el Mallorca tambévoliaincloureGio.L’interna- cionalmexicà,futbolistafranquícia delMallorca,prefereixjugarlatem- EMOCIONANT ADÉU porada que ve al València i a hores El jugador manxec s’acomiadà d’ara encara no s’ha tancat cap amb elegància del club que l’ha acord amb cap club. fet com a futbolista. Ell i el “Crec que el traspàs és una bona Mallorca surten guanyant amb opcióperatots,peralMallorca,per l’operació. a mi i per a la meva família”, recal- càPina.Eljugadortambévainclou- re en la llista d’agraïments el presi- El comiat del jugador coincidí feina per complir l’objectiu de re- Tal com havia avançat José Luis dent en funcions del club i director amb la segona jornada d’entrena- tornar a Primera en un any. Ahir, la Oltra el dia abans, la pilota fou el esportiu, Llorenç Serra Ferrer, els ments del Reial Mallorca. Els inte- sessió d’entrenament fins i tot in- gran protagonista de la segona ses- empleats i tot el personal. Així ma- grants de la primera plantilla del cloguélapresènciadeljaponèsAki- sió d’entrenament i el tècnic la in- teix, agraí a l’afició el suport que li Mallorca s’entrenaren a les ordres hiro Ienaga, que ha tornat a l’illa troduí en gairebé tots els exercicis, ha donat aquests cinc anys que ha del cos tècnic dirigit per José Luis després de jugar un any cedit a un incloent-hi l’escalfament. Després estat al club. El nou jugador del Vi- Oltra amb Emilio Isarte com a se- equip del seu país. Preparació feren feina de possessió i mobilitat. la-real considerà “transitori” el pas gonentrenadoriChemaSanzcoma Un pic resolt el futur de Pina i de El segon Regnà un bon ambient durant tota delReialMallorcaperlaSegonaDi- preparador físic. Ho feren tots ex- la resta de jugadors que han deixat entrenament la sessió. visióiapuntàalapossibilitatdetor- ceptel’internacionalmexicàGiova- el Mallorca (Gianni Zuiverloon i L’entrenadorhadissenyatunpla nar al Mallorca en un futur. “Estic ni dos Santos i l’extrem Emilio Marvin Ogunjimi), queda per tan- va tenir ahir específicdefeinadurantlapretem- segur que l’any vinent tornarà a es- N’Sue, que disposen de més dies de car la cessió de Gio, que s’haurà de la pilota com poradaal’esperad’iniciarunperío- tar a Primera i esper, algun dia, te- descans. resoldre en els propers dies i que a principal dedeconcentracióaHolandaapar- nir l’oportunitat de tornar a aquest previsiblement acabarà jugant al protagonista tir del proper 11 de juliol, com ja és clubperquèsommallorquinistaiho La plantilla, a punt València, i també queda per resol- tradicional en el Mallorca, on la pi- continuaré sent. Li desitj tots els La columna vertebral de l’equip, dre el futur de futbolistes com el lota tornarà a ser el protagonista. èxits del món”, afirmà un emocio- formada pels veterans José Carlos brasilerPedroGeromel,ambunade “El baló ha de ser el protagonista nat Tomás Pina abans de partir cap deAraujoNunes,PepLluísMartí,el lesfitxesmésaltes,odelfrancèsMi- des del primer dia; s’han de marcar alaPenínsulaperiniciarlapretem- porter Dudú Aouate, i el davanter chael Pereira, que ha expressat pú- pautes de funcionament, d’estil i de poradaambelseunouclubaPrime- VictorCasadesúsielcentrecampis- blicament la intenció d’abandonar joc”, va deixar clar el nou entrena- ra Divisió, al Vila-real. taJaviMárquez,hancomençatafer l’entitat. dor des del primer dia.e

CICLISME

Froome comença el seu Resultats

anunciat domini al Tour SETENA ETAPA TEMPS 1. Christopher Froome (Sky) 5h 03:18 2. Richie Porte (Sky) a 51 ta superioritat es va deixar notar en 3. Alejandro Valverde (Movistar) a 01:08 Crònica lesdiferènciesaconseguidesameta, 4. Bauke Mollema (Belkin) a 01:10 superiors al minut respecte a tot- 5. Laurens ten Dam (Belkin) a 01:16 6. Mikel Nieve (Euskaltel) a 01:34 hom menys al seu company d’equip 7. Roman Kreuziger (Saxo Tinkoff) a 01:45 ALBERT RABADAN RichiePorte,l’encarregatdetrencar BARCELONA 8. Alberto Contador (Saxo Tinkoff) a 01:45 el grup dels favorits a l’últim port, 9. Nairo Quintana (Movistar) a 01:45 omplint tots els pronòs- que ara és segon a la general a 51 se- 10. Igor Anton (Euskaltel) a 01:45 tics,ChrisFroome(Sky) gons. Els ciclistes de Movistar, amb CLASSIFICACIÓ GENERAL TEMPS es va col·locar com a lí- Alejandro Valverde, tercer provisi- 1. Christopher Froome (Sky) 32h 15:55 der inqüestionable del onal, i el jove colombià Nairo Quin- 2. Richie Porte (Sky) a 51 Tour de França a la pri- tana, millor jove després d’atacar i 3. Alejandro Valverde (Movistar) a 01:25 Cmeraetapad’altamuntanya,acaba- coronarensolitarielportdePailhè- 4. Bauke Mollema (Belkin) a 01:44 5. Laurens ten Dam (Belkin) a 01:50 da en altura a l’estació d’esquí piri- res, són els que van mostrar un ni- 6. Roman Kreuziger (Saxo Tinkoff) a 01:51 nenca d’Ax 3 Domaines. El britànic vell de solidesa més pròxim al de 7. Alberto Contador (Saxo Tinkoff) a 01:51 estavagairebéimbatutaquestatem- l’equip que ja va dominar l’últim 8. Nairo Quintana (Movistar) a 02:02 poradaenprovesperetapes(només Tour.Contadorvapatirmésdelpre- 9. Joaquim Rodríguez (Katiuxa) a 02:31 el va superar Nibali a la Tirrena- vistiPuritoRodríguezvaentraren- Christopher Froome, durant una de les pujades de 10. Michel Rogers (Saxo Tinkoff) a 02:40 Adriàtica, on va ser segon) i aques- treelsdeuprimersdelageneral.e l’etapa d’ahir. ERIC GAILLARD / REUTERS 54 esports DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears

FÓRMULA 1 enbreu LewisHamilton esmicola el cronòmetre a casa de Vettel Alonso canvia l’estratègia a última hora i avui surt vuitè

Prèvia MIGUEL ÁNGEL MOLINA / EFE ■ La Federació Europea de Rugbi no accepta l’admissió de Gibraltar L’Assemblea General delaFederació Europea de Rugbi (FIRA-AER) va rebutjar ahir durant la reunió MARTÍ MOLINA celebrada a Estocolm l’admissió de Gibraltar. BARCELONA Miguel Cardenal, president del Consell Superior ls pneumàtics han estat d’Esports (CSD), es va felicitar per la decisió. “És elcentred’atencióindis- saludable comprovar com en aquest cas no s’ha cutible durant la prèvia barrejat esport i política”, va dir. Gibraltar delGranPremid’Alema- necessitava 201 vots, però només en va nyadeFórmula1.Avui, aconseguir 136, segons va informar la Federació Eel dia de la cursa, tampoc no és una Espanyola. La postura va tenir el suport de 134 excepció, tot i que el motiu és ben vots i hi va haver un total de 31 abstencions. La diferent. Els pilots ja no temen per- Federació Europea de Rugbi serà presidida a partir què esclatin a mig fer, com va pas- d’ara per Octavian Morariu. sar a Silverstone fa set dies. Ara la gran preocupació és saber com es comportaran els nous compostos ■ Vassilis Spanoulis: “Estic a prop quehapresentatPirellialcircuitde Nürburgring. de renovar amb l’Olympiacos” Ahir, als entrenaments oficials, Després de reunir-se divendres durant hores amb Lewis Hamilton va aconseguir el els germans Angelopoulos a Atenes, Vassilis millor temps gràcies a una última Spanoulis va analitzar les negociacions amb volta estratosfèrica: una dècima Lewis Hamilton, al centre, celebra la pole al costat de Sebastian l’Olympiacos. “Estic a prop de renovar. Hem tingut més ràpid que Vettel, que havia Vettel (a l’esquerra) i Mark Webber. THOMAS FREY / EFE una conversa molt bona. Encara no hem tancat tots marcat el millor crono uns instants els detalls, però crec que tot tindrà un final feliç”, abans. El tercer millor temps va ser ra va canviar d’estratègia i va prefe- va poder ser onzè. L’alemany va va dir el jugador pretès pel Barça. El club grec va per al Red Bull de Webber, seguit rir girar amb el compost més dur. veure des de la televisió com el posar sobre la taula un contracte de llarga duradaa pelsdosLotus(RäikköneniGrosje- Així, l’escuderia italiana pretén te- seucompanyd’equipaconseguia Vassilis Spanoulis. an), mentre que Ricciardo, amb un nir via lliure quan els altres equips el millor temps. Toro Rosso, va aconseguir una sor- entrin al box a fer el canvi de rodes prenent sisena posició. –les gomes toves es gasten molt Incendi al box de Williams ■ Dwight Howard jugarà als Houston Hamilton va sumar una nova abans que les dures– per completar L’anècdota del dia va ser l’incen- pole –la tercera de la temporada i la el màxim de girs sense ningú al da- di al box de Williams, a primera Rockets els pròxims quatre anys sisenadeMercedesaquestany–iara vant que els molesti. Però aquesta horadelmatí.ElKERSdelmono- Els Lakers no van acceptar les exigències de Dwight només confia a poder pujar al graó opció té un risc: quedar-se travat a plaça de Maldonado es va encen- Howard i el pivot jugarà les pròximes quatre més alt del podi al volant d’una flet- la sortida i no poder lluitar d’entra- dretotiquesensecausarferitsni temporades als Houston Rockets. Els Golden State xadeplata.Vettel,perlasevabanda, da amb el grup capdavanter, ja que danys materials considerables. Warriors, els Dallas Mavericks i els Atlanta Hawks, va arrufar el nas en veure com se li Massa surt setè i Alonso vuitè. Tots L’únicapegavaserqueelveneço- que aspiraven a convèncer el jugador, tampoc van escapavaelmillortempsacasaseva, dos enmig del gran grup. là va disputar la qualificació sen- tenir èxit en les seves negociacions amb l’agent tot i que és conscient que el seu Red I és que el primer revolt del tra- se aquest complement de potèn- lliure. A més, José Manuel Calderón es va Bull té, a priori, més bon ritme de çat de Nürburgring és traïdor: de cia i va quedar divuitè.e comprometre amb els Dallas Mavericks per a les cursa que el seu competidor. dretes i molt tancat, que sovint ge- quatre pròximes campanyes. nera problemes als inicis del Gran Pneumàtics tous i durs Premi. Si els Ferrari passen aquest Graella sortida - GP Alemanya Els principals equips van apostar peatge inicial sense problemes se- per calçar pneumàtics tous i buscar rancandidatsalpodi.Unaideasem- PILOT TEMPS el millor temps possible. Tots a ex- blant a la de Rosberg, que venia de 1 Lewis Hamilton (Mercedes) 1:29.398 (Q3) cepció de Ferrari, que a última ho- guanyarl’últimacursaiahirtansols 2Sebastian Vettel (Red Bull) 1:29.501 (Q3)

3Mark Webber (Red Bull) 1:29.608 (Q3)

4 Kimi Räikkönen (Lotus) 1:29.892 (Q3)

>>14.00 h. TV3 i A3 5Romain Grosjean (Lotus) 1:29.959 (Q3)

GP d’Alemanya >>Voltes: 60 6Daniel Ricciardo (Toro Rosso) 1:30.528 (Q3) >>Distància: 308,623 km Nürburgring 7 Felipe Massa (Ferrari) 1:31.126 (Q3) >>Guanyador 2012: 8 Fernando Alonso (Ferrari) 1:31.209 (Q3) Fernando Alonso-Ferrari 9 Jenson Button (McLaren) sense temps (Q3) 5,148 km 10 Nico Hulkenberg (Sauber) sense temps (Q3) 278 7 11 Nico Rosberg (Mercedes) 1:30.326 (Q2) 12 95 115 127 4 11 12 Paul di Resta (Force India) 1:30.697 (Q2) 171 98 2 2 2 13 Sergio Pérez (McLaren) 1:30.933 (Q2) 3 2 151 14 14 Esteban Gutiérrez (Sauber) 1:31.010 (Q2) 4 13 163 4 10 2 3 15 Adrian Sutil (Force India) 1:31.010 (Q2) 269 7 1 15 16 Jean-Éric Vergne (Toro Rosso) 1:31.104 (Q2) 258 6 9 17 Valteri Bottas (Williams) 1:31.693 (Q1) 2 5 7 18 Pastor Maldonado (Williams) 1:31.707 (Q1) 8 7 79 297 19 Charles Pic (Caterham) 1:32.937 (Q1) 7 270 3 6 152 20 Jules Bianchi (Marussia) 1:33.063 (Q1) 3 5 7 281 127 2 21 Giedo van der Garde (Caterham) 1:33.734 (Q1)

206 ARA / Gràfic: F1.com Font: 103 Velocitat mitjana km/h Marxa Revolt 22 Max Chilton (Marussia) 1:34.098 (Q1) arabalears DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 esports 55

TENIS

Andy Murray, una Bartoli, la inesperada il·lusió 77 anys després campiona femenina La francesa Marion Bartoli va su- El tenista aspira a ser el primer britànic perar ahir l’alemanya Sabine Li- sicki a la final i es va endur la victò- que guanya Wimbledon des de Fred Perry ria al torneig femení de Wimble- don. El triomf va arribar després de dos sets (6-1 i 6-4) en una hora el tribut fet a l’home que conside- i 21 minuts. Bartoli, una jugadora Prèvia raven un rebel, aquell que venia del que no apareixia en cap de les costat equivocat de les vies”, va afe- apostes prèvies per guanyar el tor- gir. El tenista, en canvi, és una lle- neig i que tan sols era la quinzena ÀLEX GOZALBO gendamoltestimadapelsaficionats cap de sèrie, es va apuntar una con- BARCELONA britànics, que esperen que Andy tundent victòria sobre l’alemanya airebé 20 anys després Murraypuguiposarpuntfinalauna a la pista central de l’All England de mort, la gesta de malastrugança que no va poder su- Club sis anys després d’haver per- Fred Perry no ha tro- perar Tim Henman. dut una final al mateix escenari bat successor i cap te- El rival d’Andy Murray a la final contra la nord-americana Venus nista britànic s’ha en- (15hores,Canal+1)seràNovakDjo- Williams. La francesa va comple- Gdut la victòria a Wimbledon des del kovic.“Seràunpartitdurperquèell tar un torneig sense deixar escapar seu triomf del 1936. Superar l’ale- està jugant molt bé. Només hem Una aficionada s’intenta fer una fotografia amb cap set. many Gottfried von Cramm a la fi- competit una vegada sobre herba, Andy Murray. PETER MACDIARMID / GETTY IMAGES nal (6-1, 6-1 i 6-0) li va proporcio- als Jocs Olímpics de l’any passat. nar una fama que encara és visible Emquedaréambaquestpensament Estats Units de l’any passat. La Al britànic que guanyi Wimble- amb una estàtua a l’entrada de l’All al cap diumenge”, assegura Andy Rival d’avui és la final que tothom espe- donl’esperaeltítoldesir,unavisita England Tennis Club i amb una Murray,quevaeliminarNovakDjo- El serbi Novak rava després que Rafa Nadal i Roger a la reina i la glòria eterna. Andy marca de roba que continua gene- kovic a les semifinals del torneig Djokovic busca Federer s’acomiadessin del torneig Murray va disputar la final l’any rant beneficis. olímpic de Londres i es va acabar a primera i segona ronda, respecti- passat,peròRogerFedererlivabar- Els orígens de Fred Perry no fe- enduent la medalla d’or. el seu segon vament. Això va donar via lliure a rar el pas en quatre sets (4-6, 7-5, 6- ien preveure un èxit així. “Mai vaig títol a l’All Djokovic i a Murray, que ja sumen 3 i 6-4). Avui ho tornarà a intentar pensarqueviuriaperveureeldiaen Tercera final del Grand Slam England Club 18 enfrontaments al circuit profes- per completar un torneig en què, què una estàtua fos exhibida en ho- Serà la tercera vegada que Novak sional de l’ATP. per accedir al partit decisiu, ha eli- noralfilld’unmembrelaboristadel Djokovic i Andy Murray s’enfron- Tant Novak Djokovic com Andy minat tenistes com Tommy Robre- Parlament,dinsdelscuidatsjardins tin en una final de Grand Slam. El Murray tenen 26 anys i un futur do, Mikhail Youzhny, Fernando deWimbledon”,vaescriureenlase- serbi se’n va endur una –l’Open moltesperançadoraldavant.Deles Verdasco i Jerzy Janowicz, el sor- va autobiografia. “Hi deu haver al- d’Austràlia d’enguany–, mentre 18vegadesques’hanvistlescares,el prenent adversari polonès que di- guns exmembres del club remo- que l’escocès va superar el número serbi ha sortit guanyador en 11 oca- vendreslivaposarlescosesmoltdi- vent-sealasevatombaenpensaren 1 del món a la final de l’Open dels sions. fícils a les semifinals.e 56 serveis DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears

cartellerapel·lícules

INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA de les seves lletres commovedores. Van gra- After Earth El vendedor var un àlbum que ells creien que havia de ESTATS UNITS. DIR.: M. NIGHT SHYAMALAN. INT.: CANADÀ. DIR.: SÉBASTIEN PILOTE. INT.: GILBERT situar l’artista com un dels grans de la seva JADEN SMITH I WILL SMITH. 100 MIN. 12 A t Un SICOTTE I NATHALIE CAVEZZALI. 107 MIN. 7 A t generació. No obstant això, l’èxit mai va arri- Arts aterratge forçós deixa atrapats a la Terra Marcel Lévesque, un venedor de cotxes pers- bar i la figura de l’artista es va anar perdent l’adolescent Kitai Raige i el seu pare, el lle- picaç i intel·ligent a punt de jubilar-se, viu en l’oblit. gendari Cypher. El planeta fa 1.000 anys que únicament per a tres coses: la feina, la filla i Escèniques està abandonat després que un cataclisme el nét. Ha estat venedor del mes durant 16 Somos gente honrada forcés la raça humana a fugir. Amb el Cypher anys al concessionari on ha treballat tota la ESPANYA. DIR.: ALEJANDRO MARZOA. INT.: UNAX críticament ferit, el Kitai s’embarca en un vida, en una ciutat industrial decadent. Un UGALDE I MANUELA VELLÉS. 85 MIN. 12 A t El viatge a la recerca d’ajuda. dia ven una camioneta nova i flamant a Fran- Carlos i el Miguel, dos pares de família i amics AUDITÒRIUM DE PALMA çoise Paradis. de tota la vida, no passen pel seu millor Antes del anochecer Passeig Marítim (Palma) moment. Després d’haver arribat a la cin- auditoriumpalma.com ESTATS UNITS. DIR.: RICHARD LINKLATER. INT.: Encierro 3D: Bull Running in quantena, no tenen feina, de manera que no JULIE DELPY I ETHAN HAWKE. 108 MIN. 13 A t El Pamplona poden pagar les factures i els seus fills els Coldplay Tribute Jesse i la Celine es retroben, aquesta vegada ESPANYA. DIR.: OLIVIER VAN DER ZEE. 80 MIN. veuen com uns fracassats. Un dia troben un Amb Coldday. Ds. 22h. a la bonica Grècia. Han passat nou anys des TOTS ELS PÚBLICS t Cada any, milers de per- paquet amb 10 quilos de cocaïna. La Familia Irreal. El musical de la segona i última trobada romàntica i sones participen en un dels esdeveniments De Jordi Ventura i Joan Lluís Bozzo. Dir.: Joan gairebé dues dècades des que van coincidir més perillosos del món: els encierros de Star Trek: En la oscuridad Lluís Bozzo i Joan Rufas. Amb Toni Albà, Mireia en aquell tren cap a Viena. Encara els queda Pamplona. Aquest treball s’acosta als corre- ESTATS UNITS. DIR.: J.J. ABRAMS. INT.: CHRIS PINE Portas, Queco Novell, Agnès Busquets, Anna una oportunitat? dors per saber per què participen en una I ZACHARY QUINTO. 132 MIN. 12 A t La nau Star Trek: En la oscuridad, de J.J. Abrams. Bertran, Xavier Serrano, Mònica Pérez i David cursa que causa centenars de ferits cada Enterprise torna a la Terra com a conseqüèn- Crulic, camino al más allá Olivares. De Dc. a Dv. 22h. Ds. i Dg. 19h. Ds. any. cia d’un controvertit incident galàctic, amb també 22h30. A partir del 10 de juliol fins al ROMANIA. DIR.: ANCA DAMIAN. 72 MIN. 12 A t l’intrèpid capità Kirk desitjant tornar a les rer el risc d’endinsar-se en terres descone- 12 de juliol. Documental d’animació que reconstrueix el Fast & Furious 6 La mejor oferta estrelles en una missió de pau i exploració gudes i repensar-se la seva manera de cas de Claudiu Crulic, un ciutadà romanès de ESTATS UNITS. DIR.: JUSTIN LIN. INT.: VIN DIESEL ITÀLIA. DIR.: GIUSEPPE TORNATORE. INT.: GEOF- més llarga. Però no tot va bé al Planeta viure. CAIXAFORUM PALMA 33 anys que va ser arrestat per robatori a I PAUL WALKER. 145 MIN. 16 A t Des que el Dom FREY RUSH I JIM STURGESS. 124 MIN. 7 A t Virgil Blau. Polònia el 2007. El Crulic va demanar ajuda Plaza Weyler 3 (Palma) i el Brian es van embutxacar 100 milions de Oldman és un home solitari, un excèntric Monstruos University al consolat romanès. Quan va veure que no Toro salvaje 971720111 dòlars per a ells i el seu equip, tots s’han dis- expert en art i agent de subhastes. La seva ESTATS UNITS. DIR.: DAN SCANLON. 128 MIN. INF. l’ajudaven, va decidir començar una vaga de persat pel món i han viscut com a pròfugs de vida transcorre al marge de qualsevol senti- t Des que era un petit monstre, Mike ESTATS UNITS. DIR.: MARTIN SCORSESE. INT.: fam que va acabar quatre mesos després la justícia, sense poder tornar a casa. Men- ment afectiu fins que coneix una bella i mis- Wazowski ja somiava convertir-se en un ROBERT DE NIRO I CATHY MORIARTY. 125 MIN. 13 FUNDACIÓ TEATRE PRINCIPAL DE PALMA quan va morir d’inanició. trestant, el Hobbs ha seguit la pista per 12 teriosa jove que li encarrega taxar i vendre monstre que espanta nens i sabia millor que A t Jake La Motta és un boxejador jove que C. Riera 2 A (Palma) les obres d’art heretades dels seus pares. entrena durament que, ajudat pel seu germà teatreprincipal.com t 971219700 El fantasma y la señora Muir països a una banda de conductors mercena- ningú que els millors surten de la universitat ris letals. per a monstres. No obstant això, els seus i mànager, el Joey, vol esdevenir el número u ESTATS UNITS. DIR.: JOSEPH L. MANKIEWICZ. INT.: Laurence anyways plans es torcen quan es creua amb el popular del pes mitjà. Aviat aconsegueix fer realitat TEATRE DEL MAR GENE TIERNEY I REX HARRISON. 104 MIN. TOTS Gru 2, mi villano favorito CANADÀ, FRANÇA. DIR.: XAVIER DOLAN. INT.: James P. Sullivan, un espantador nat. el seu somni, però el triomf i l’èxit convertei- C. Llucmajor 90 (Palma) ELS PÚBLICS t Lucy Muir és una jove vídua MELVIL POUPAUD I SUZANNE CLÉMENT. 159 MIN. ESTATS UNITS. DIR.: PIERRE COFFIN I CHRIS xen la seva vida en un malson. teatredelmar.com t 971248400 que decideix anar a viure a una casa al costat 12 A t El Laurence és un professor de litera- RENAUD. 98 MIN. INF. t Ara que l’incansable i Objetivo: la Casa Blanca del mar que està encantada. Allà se li apareix tura que en el seu 30 aniversari declara la 360. Juego de destinos emprenedor Gru ha deixat enrere una vida ESTATS UNITS. DIR.: ANTOINE FUQUA. INT.: el fantasma de l’antic propietari, un mariner. intenció d’esdevebur dona. Aquesta revela- TEATRE MUNICIPAL CATALINA VALLS dedicada a les malifetes per criar la Margo, GERARD BUTLER I AARON ECKHART. 120 MIN. 16 REGNE UNIT, ÀUSTRIA, FRANÇA, BRASIL. DIR.: Al principi l’espectre utilitza els mateixos trucs ció provoca l’estupor dels seus amics i sobre- Pg. Mallorca 9 (Palma) l’Edith i l’Agnes, disposa de molt temps lliure. A t Després d’un accident de cotxe en el qual FERNANDO MEIRELLES. INT.: JUDE LAW I RACHEL que li van servir per espantar i lliurar-se dels tot de la xicota. El proper curs el Laurence ha cultura.palma.es t 971710986 No obstant això, una organització mundial únicament pot salvar la vida del president WEISZ. 110 MIN. 16 A t Un home de negocis antics inquilins, però amb la Lucy no funcio- d’ensenyar per primera vegada literatura a Asher, Mike Banning, agent del Servei Secret ultrasecreta dedicada a la lluita contra el mal s’enfronta a una decisió molt dura: ser-li fidel nen. la pell d’una dona, fet que ha de donar la nord-americà, decideix deixar-ho per treba- o no a la dona. A partir d’aquest moment TEATRE MUNICIPAL DE PALMA es posa en contacte amb ell. benvinguda a una nova i perillosa vida. llar al Departament del Tresor. No obstant s’origina una sèrie d’esdeveniments al voltant Pg. Mallorca 9 (Palma) El gran Gatsby això, quan un grup criminal coreà liderat pel del món amb conseqüències dramàtiques, tacostamlacultura.cat t 971739148 Hannah Arendt Lo que nadie sabe ESTATS UNITS. DIR.: BAZ LUHRMANN. INT.: LEO- Kang ataca la Casa Blanca, el Banning es veu cosa que fa que la trama faci un gir de 360 ALEMANYA, LUXEMBURG, FRANÇA. DIR.: MARGA- DINAMARCA, SUÈCIA. DIR.: SØREN KRAGH-JAC- NARDO DICAPRIO I TOBEY MAGUIRE. 142 MIN. 12 obligat a entrar en acció un altre cop. graus i torni al lloc de la decisió original. TEATRE MUNICIPAL MAR I TERRA RETHE VON TROTTA. INT.: PAM KATZ I AXEL MIL- A t Història d’un aspirant a escriptor, Nick OBSEN. INT.: ANDERS W. BERTHELSEN I MARIA C. Sant Magí 91 (Palma) BERG. 113 MIN. 7 A t Hannah Arendt, filòsofa, BONNEVIE. 99 MIN. 13 A t Després d’un sopar Carraway, que deixa l’Oest Mitjà i arriba a Populaire Turistas cultura.palma.es t 971710986 pensadora i periodista jueva exiliada als Estats familiar desastrós, la Charlotte li demana al Nova York la primavera del 1922. El Nick, que FRANÇA. DIR.: RÉGIS ROINSARD. INT.: ROMAIN REGNE UNIT. DIR.: BEN WHEATLEY. INT.: ALICE Units, és enviada a Jerusalem per The New seu germà, el Thomas, que es reuneixi amb busca la seva pròpia versió del somni americà, DURIS I DÉBORAH FRANÇOIS. 111 MIN. 13 A t LOWE I EILEEN DAVIES. 88 MIN. 12 A t El Chris Yorker a cobrir el judici del criminal de guerra ella a la nit. En acudir a la cita, el Thomas TEATRE SANS té com a veí un milionari misteriós que fa Primavera del 1958. Rosa Pamphyle, de 21 vol mostrar el seu món a la Tina, la seva intro- nazi Adolf Eichmann, que és jutjat i condem- descobreix que la Charlotte, una nedadora C. Ca’n Sans (Palma) moltes festes, Jay Gatsby. anys, viu amb el pare, vidu i molt brut, que té vertida xicota, i vol fer-ho a la seva manera: nat a mort. molt bona, s’ha ofegat. un basar d’un petit poble normand. Ella està 971727166 en un viatge per les illes britàniques amb la compromesa amb el fill del propietari d’un El hombre de acero seva estimada caravana Abbey Oxford. Tan- Hijos de la medianoche Los becarios garatge i està destinada a ser una mestressa TEATRE XESC FORTEZA ESTATS UNITS. DIR.: ZACK SNYDER. INT.: HENRY mateix, el que comencen sent unes vacances ESTATS UNITS. DIR.: SHAWN LEVY. INT.: VINCE de casa dòcil i aplicada. La Rosa, que no vol CAVILL I AMY ADAMS. 143 MIN. 12 A t Clark Kent CANADÀ, REGNE UNIT. DIR.: DEEPA MEHTA. INT.: Pl. Miquel Maura 1 (Palma) VAUGHN I OWEN WILSON. 119 MIN. 12 A t El Billy idíl·liques acaben esdevenint una odissea decideix viatjar per descobrir els seus orígens SATYA BHABHA I SHAHANA GOSWAMI. 146 MIN. aquesta vida, se’n va a Lisieux. tacostamlacultura.cat t 971710882 i el Nick són dos comercials que han vist com divertida i pertorbadora. i les raons per les quals ha estat enviat a 12 A t A les 12 en punt de la nit del 15 d’agost les seves carreres s’han vist bombardejades R3sacón aquest planeta. Els dubtes sobre el seu paper del 1947, en l’instant precís en què l’Índia Un invierno en la playa TRUI TEATRE pel món digital. Per demostrar que no estan ESTATS UNITS. DIR.: TODD PHILLIPS. INT.: BRAD- en aquest món el turmenten, però l’heroi que s’independitza de la Gran Bretanya, en una ESTATS UNITS. DIR.: JOSH BOONE. INT.: GREG KIN- Camí de Son Rapinya 29 (Palma) obsolets desafien qualsevol pronòstic quan LEY COOPER I ZACH GALIFIANAKIS. 105 MIN. 16 clínica de Bombai neixen dos nadons que són 971605506 porta dins ha d’emergir per poder salvar la aconsegueixen fer-se un lloc com a becaris NEAR I LILY COLLINS. 90 MIN. 12 A t Tres anys intercanviats per una llevadora. Però les seves A t Després de morir el seu pare, l’Alan fa sis humanitat de l’aniquilació total. a Google, juntament amb un batalló d’uni- mesos que no es pren les medicines i està després del seu divorci, el veterà novel·lista Los Vivancos vides s’entrellacen de manera misteriosa. Bill Borgens segueix obsessionat amb l’ex- versitaris joves i brillants. No obstant això, deprimit. El Doug, el Phil i l’Stu es reuneixen Ds. 22h. El mensajero dona. Mentrestant, la filla universitària s’aco- In the loop guanyar-se l’accés a aquesta utopia només per parlar amb ell i convèncer-lo que ha d’anar ESTATS UNITS. DIR.: RIC ROMAN. INT.: DWAYNE és la meitat de la batalla. a un lloc anomenat Nuevos Horizontes, d’on vardeix amb la idea de tenir la primera relació CENTRE DE CULTURA DE PORTO CRISTO JOHNSON I BARRY PEPPER. 112 MIN. 16 A t El fill REGNE UNIT. DIR.: ARMANDO IANNUCCI. INT.: JAMES ha de tornar completament canviat. Per això, amb un romàntic empedreït i el fill adolescent C. d’en Muntaner 45 (Manacor) adolescent de John Matthews és acusat per GANDOLFINI I TOM HOLLANDER. 109 MIN. 7 A t Los Croods: Una aventura el Phil i l’Stu han de viatjar un altre cop a Las intenta trobar la seva pròpia personalitat com saxerxa.org t 971706260 error de tràfic de drogues, per la qual cosa Tot comença quan el President dels Estats prehistórica Vegas. a escriptor. s’enfronta a una pena mínima de 10 anys a Units i el Primer Ministre britànic decideixen ESTATS UNITS. DIR.: CHRIS SANDERS I KIRK DE la presó. Desesperat i disposat a salvar el seu iniciar una guerra. Aquest cop prometen ser MICCO. 98 MIN. INF. t Com la majoria dels pares, Searching for sugar man LLEGENDA: TEATRE MUNICIPAL DE MANACOR fill costi el que costi, el John arriba a un acord ràpids. Promesa que ni el general nord- el patriarca dels Croods, el Grug, és un pro- REGNE UNIT, SUÈCIA. DIR.: MALIK BENDJELLOUL. Av. del Parc s/n (Manacor) amb una advocada del Govern per infiltrar-se americà Miller ni el secretari d’Estat britànic tector ferotge de la dona i dels tres fills: el 85 MIN. 7 A t Als anys 60, un músic va ser Pel·lícula d’estrena. teatredemanacor.cat t 971554549 com a confident en un poderós càrtel de la per al Desenvolupament Internacional, Simon Tonk, el petit Sandy i l’Eep, una adolescent descobert en un bar de Detroit per dos pro- Amb nens droga. Foster, creuen. rebel. Un cataclisme obliga els Croods a cór- ductors enamorats de les seves melodies i Subtitulada o parlada en català AUDITORI D’ALCÚDIA Pl. de la Porta de Mallorca 3 (Alcúdia) auditorialcudia.net t 971897185 Palma Star Trek: En la oscuridad El hombre de acero
%






t
EW
J
ET
5#
El hombre de acero 17.00, 19.30, 22.00 (2D) 21.30 
t
EH
5#

t
ET
J
EH
5#

%



%
EW
J
EM
B
EK



t
ET
J
EH

Andrea Motis i Joan Chamorro CINE AUGUSTA 360. Juego de destinos Gru 2, mi villano favorito t
EH
5#
 19.00, 22.00 Ds. 6, 22h. 971752055. AVDA. JUAN MARCH I ORDINES 2. 20.20, 22.30
%



t
ET
B
EM
5#

t
EH
5#
 Objetivo: la Casa Blanca Gru 2, mi villano favorito After Earth Un invierno en la playa Los becarios
%

t
EW
J
ET
5#
 EW



t
ET




16.35, 18.40, 20.45, 22.50 16.00, 18.10 


t
ET
B
EM
5#

t
EH
5#
 R3sacón t
EH




t
EM
B
EK


AUDITORI DE PEGUERA Antes del anochecer Monstruos University
%




t
EW
J
ET
5#

t
EH
22.00 C. Pins 17 (Calvià) MULTICINES RÍVOLI 16.05, 18.15, 20.25, 22.35
%


t
ET
B
EM
5#

t
EH
5#
 TB 12.00 Los becarios teatrecapdepera.com t 971139207 971751262. ANTONI MARQUÈS 25. El hombre de acero Populaire Somos gente honrada EW



t
ET




t
16.50, 19.30, 22.10 Gru 2, mi villano favorito 

t
ET
B
EM
5#

t
EH
5#
 (2D) 12.10 EH




t
EM
B
EK


 AUDITORI MUNICIPAL DE FELANITX Hannah Arendt (2D) 17.30, 19.20, 21.10, 23.00 Somos gente honrada Star Trek: En la oscuridad Monstruos University Pg. Ernest Mestre (Felanitx) 16.15, 18.20, 20.25, 22.40 Hijos de la medianoche 20.20
%






t
EW
J
ET
5#
EW
J
EM
B
EK


t
ET
J
EH


 Los becarios (2D) 16.30, 19.30, 22.30 Star Trek: En la oscuridad 
t
EH
5#

t
ET
J
EH
5#

%

t
EW
J
ET
R3sacón 971582274 5#

t
EH
B
EK
5#

t
EH
5#
 EW
J
EM
B
EK

t
ET
J
EH
 17.30, 20.15, 22.35 La mejor oferta
%



t
ET
B
EM
5#

t
EH
5#

16.00, 18.15, 20.30, 22.45 Trance Monstruos University %



t
EH
5#
 MULTICINES EIVISSA AFICINE AUDITÒRIUM SA MÀNIGA Monstruos University
%
EH
B
EK

t
EH
5#
 16.00, 18.05, 20.15, 22.25 971315211. AVDA. ELS CUBELLS S/N. C. de Son Galta 4 (Sant Llorenç) Star Trek: En la oscuridad (2D-V.O.) 15.30 Marratxí West Side Story (V.O.) dt. i dj. 20.00 After Earth samaniga.es t 971587373 17.00, 20.00, 22.25 OCIMAX PALMA AFICINE EW



t
ET




t
CINESA FESTIVAL PARK 3D Coldplay Tribute CINE CIUTAT 971750673. LEOCADIA DE TOGORES S/N PARCELA 902332211. CTRA. PALMA-INCA KM. 7,1. Ciutadella EH




t
EM
B
EK


 A. El hombre de acero Amb Coldday. Dv. 21h30. 971205453. C. EMPERADRIU EUGÈNIA, 6. After Earth After Earth CINEMES CANAL SALAT (2D) 21.30 Crulic, camino al más allá (2D) dv. a dg. 16.00, 17.00, 18.15, 19.15, 20.30, 22.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00, 22.15, 971383618. ST. ANTONI M. CLARET S/N. Gru 2, mi villano favorito (V.O.) dv. a dt. i dj. 22.15 
t
EM
B
EK




t
EW
J
ET
5#

TEATRE D’ARTÀ 
t
EW
J
ET
5#

t
ET
J
EH
5#

%
EW



t
ET



El fantasma y la señora Muir 
t
EH
5#
 El hombre de acero C. de Ciutat 1 (Artà) El hombre de acero 
t
EH




t
EM
B
EK

(V.O.) dv. a dt. i dj. 19.15 Antes del anochecer 21.45 teatrearta.com 971829700 




t
EW
J
ET
5#

t
ET
J
20.00, 22.00 t El vendedor
%




t
EW
J
ET
5#

t
EH
Monstruos University EH
5#

%
EW
J
ET

t
ET
J
EH
 dl. a dj. 19.30 (3D) dv. a dg. 19.30 Monstruos University (V.O.) dv. a dt. i dj. 18.15, 21.40 TB 12.00 Andrea Motis i Joan Chamorro Encierro 3D: Bull Running in Pamplona
%
EW


t
ET



t
EH

Hannah Arendt El gran Gatsby Star Trek: En la oscuridad Dg. 23h30. 1.0012.10, 12.20 19.15 (3D) 22.00 

t
EM
B
EK

 (V.O.) dv. a dt. i dj. 17.50, 19.55
%
EW
B
EM
J
ED

t
EW
J
ET
5#

t
EH
5#
 Gru 2, mi villano favorito Star Trek: En la oscuridad In the loop El hombre de acero 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00, 22.00, Maó
%
EW



t
ET




FUNDACIÓ CIUTADELLA CULTURA (V.O.) dv. a dt. i dj. 22.05 EM
B
EK

t
EW
J
ET
5#

t
EH
5#

%


t
EW
J
ET
5#


t
ET
J
EH
5#
 t
EH




t
EM
B
EK


C. Maria Auxiliadora (Ciutadella) 

t
EW
J
ET
5#



t
EH
B
EK
5#
Laurence anyways La mejor oferta OCIMAX MAHÓN 22.45 (3D) 17.00, 19.30, 22.00 (V.O.) dv. a dt. i dj. 19.20 
t
EH
5#

%
EW








t
EW
J
ET
5#

t
ET
J
EH
971364771. RAMÓN Y CAJAL 17. 
t
ET




t
EH


FUNDACIÓ TEATRE PRINCIPAL DE MAÓ Searching for sugar man TB 12.15 After Earth Sant Antoni de Portmany 
t
EM
B
EK

 (V.O.) dv. a dt. i dj. 17.45 18.20, 20.20, 22.30 Costa d’en Deià 40 (Maó) Los becarios El mensajero CINE REGIO Toro salvaje 



t
EW
J
ET
5#

t
ET
J
EH
El hombre de acero teatremao.org t 971355603
%

t
EW
J
ET
5#

t
EH
5#
 971341006. C. BARCELONA, 5. (V.O.) dv. a dt. i dj. 21.15 TB 12.10
%
EW
B
ED

t
EK
 Fast & Furious 6 Star Trek: En la oscuridad Turistas Monstruos University Gru 2, mi villano favorito
%



t
EW
J
ET
5#

t
EH
5#
 EW
B
EH



t
EM
B
EK

 TEATRE ORFEÓ MAONÈS (V.O.) dv. a dt. i dj. 20.05 





t
EW
J
ET
5#

(2D) 18.00, 20.00, 22.15 Gru 2, mi villano favorito C. Verge de Gracia 155 (Maó) t
ET
J
EH
5#
 Los becarios MULTICINES PORTO PI AFICINE
%





t
EW
B
EM
ED
J
EK
Santa Eulàlia del Riu orfeonmahones.org t 971363942 R3sacón 18.00, 20.20, 22.40 971405500. AVDA. GABRIEL ROCA 54. 
t
EW
B
EM
J
ED
5#


t
EW
J
ET
5#

t
EH





t
EW
J
ET
5#

t
ET
Monstruos University TEATRO ESPAÑA 12 hombres sin piedad After Earth 5#


%



t
EW
J
ET
5#

i dg. TB 12.10
%

t
EW
B
ED
5#
 971332519. SANT JAUME 81. 16.10, 18.20, 20.20, 22.30 t
EH
5#

t
ET
J
EH
5#
 De Reginald Rose. Dir.: Juan Cubas. Amb Com- Star Trek: En la oscuridad Star Trek: En la oscuridad El hombre de acero La mejor oferta El hombre de acero panyia Federico García Lorca. Ds. 20h30. Dg. 



t
EW
J
ET
5#

t
ET
J
EH
5#
(2D) 18.00, 20.30, 22.45 (3D) 17.30, 20.00, 22.30 (2D) 19.00, 21.30 (2D) 19.00, 21.30
%



t
EW
J
ET
5#

t
EH
5#

19h. Fins al 7 de juliol. 
%



t
EW
J
ET
5#

t
ET
J
For Greater Glory Gru 2, mi villano favorito t
ET
J
EH
5#
 dg. TB 12.15 Eivissa (2D) dc. 19.00, 21.30 (2D) 16.00, 17.00, 18.00, 20.00, 22.00 Los becarios CENTRE CULTURAL CAN VENTOSA Lo que nadie sabe
%



t
EW
J
ET
5#

t
EH
5#
 CINE SERRA Manacor Sant Francesc Av. d’Ignasi Wallis 26 (Eivissa) (2D) 22.30 Los Croods: Una aventura prehistórica 971311471. PGE VARA DEL REY 6. eivissa.org t 971310111 Los becarios MULTICINES MANACOR AFICINE
%


t
EH
5#
 After Earth MUNICIPAL 16.00, 18.10, 20.25 971847256. BAS S/N. Memorias de un zombie adolescente
%
EW



t
ET



971322278. PORTO SALER, 79-85. Monstruos University After Earth (2D) dl. a dj. 16.00, 18.15, 20.30, 22.45 
t
EH




t
EM
B
EK

El gran Gatsby SALA MUNICIPAL DE CULTURA (2D) 16.00, 18.10, 20.20, 22.30 


t
ET
B
EM
5#

t
EH
5#
 Monstruos University 20.10, 22.15 EW

t
EH
 Av. Portossalè 79 (Formentera) arabalears DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 mèdia 57 El focus Iker Casillas i Sara Carbonero esperen el seu primer fill El porter del Reial Madrid i la periodista de Mediaset asseguren que se senten “molt feliços”. Ells mateixos han confirmat que Carbonero està embarassada de 13 setmanes, i per tant s’espera que doni a llum a finals d’aquest any o principis del que ve

ALBERT CASTELLVÍ ROCA ker Casillas i Sara Carbonero seran pares per primer cop al desembre o, a tot estirar, a principis del 2014. Diversos mitjansavançavenahirlano- Itícia, i El Mundo fins i tot recollia unes declaracions de la parella en quèelsfutursparesasseguravenque sesentien“moltfeliços”.“Tindréun COOPER NEILL / GETTY IMAGES fill manxec”, afegia el porter del Re- ial Madrid, en referència a l’origen Justin Bieber delasevacompanya,nascudaalalo- calitat toledana de Corral de Alma- i Selena Gomez guer. Segons aquest mateix diari, la periodistadeMediasetestàarade13 tornen a estar setmanes. De moment, l’embaràs evoluciona “a la perfecció”, i Carbo- junts (o no) nero es troba “molt bé” i pràctica- ment no ha patit cap molèstia. Descobrir si Justin Bieber i Selena Fins aquest mateix dimecres, Gomez són parella o no comença a quan tots dos van tornar a Espanya serunreptenomésal’abastdelsmi- desprésd’haverparticipatalaCopa llors espies i detectius privats. Fa Confederacions del Brasil –ell com pocs dies sortia a la llum una possi- a porter de la selecció espanyola i ble relació entre el cantant cana- ella com a integrant de l’equip de denc i una cambrera de 22 anys transmissionsdeMediaset–nilafa- –tres més que ell– que ja estava ca- mília ni els amics de la parella no sada, però la situació ha tornat a fet vansaberresdelasevapròximama- un tomb aquesta setmana. Unes fo- ternitat. Una vegada fet l’anunci als tografies penjades a Instagram de- cercles més íntims i confirmada la mostraven que Bieber i Gomez ha- notíciaalapremsa,CasillasiCarbo- vien celebrat junts la festa del 4 de nero han marxat junts de vacances juliol, i un amic de la parella va pu- a un lloc que no han volgut revelar. jar a les xarxes un vídeo en què se’ls El futbolista i la periodista són veiaabraçats.Peròjustamentaquell parella des de principis del 2010 i mateix dia, Bieber tuitejava una des de fa un any comparteixen casa imatgeamblaparaulaheartbreaker en una urbanització als afores de (“trencacors”),quefàcilmentpodia Madrid. L’any passat van circular ser interpretada com un retret a la insistentsrumorsdebodaquefinal- seva eterna companya d’amors i ment van acabar desmentits. desamors. FRANCESC ADELANTADO / ZUMA PRESS Dies de descans de Barbra Streisand a Mallorca

allorca ha estat el lloc elegit per Bar- nada recentment Doctora Hono- bra Streisand i el ris Causa de Filosofia per part de seu marit, l’actor i la Universitat Hebrea de Jerusa- director James lem. MBrolin, molt conegut als EUA pels La cantant, la carrera artística seus papers a sèries de televisió de la qual ja fa 50 anys que dura i com Marcus MD i Hotel,perpas- que és la solista que més discs ha sar-hi uns dies de vacances. venut als Estats Units, va voler La cèlebre parella ha recorre- conèixer el port mallorquí de Só- gut aquests dies l’illa a bord del ller, on sortiren a sopar al restau- luxós iot Secret Love acompa- rant Randemar per gaudir de les nyats de familiars i d’una parella delícies de la cuina mediterrània, d’amics. La cantant i actriu, de 71 a base de peix fresc i amanides. anys, ha volgut agafar-se unes pe- A més de Mallorca, Barbra i el tites vacances enmig de la gira seu marit, qui d’aquí a pocs dies europea en la qual està immersa farà 73 anys, no varen voler des- actualment i que ja l’ha duita al aprofitar l’oportunitat d’arribar Regne Unit, Països Baixos, Ale- fins a Eivissa, l’illa balear més vi- manya i Israel. Va ser a Israel pre- sitada pels famosos de tot el món cisament on Streisand fou nome- durant l’estiu.e JOAN LLADÓ 58 mèdia DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears

recomanatstelevisió

TV3 21.50 ANTENA 3 22.10

‘30 minuts’ ‘Los pitufos’ ✰✰✰ Un any després de l’incendi que va Directors: Raja Gosnell cremarmésde 10.000 hectàrees en Actors: Animació, Hank Azaria, Neil només dos dies a l’Alt Empordà, les Patrick Harris, Jayma Mays, Sofía càmeres de TV3 tornen a la zona per Vergara, Tim Gunn parlar amb algunes de les persones més afectades pel foc, perquè hi van EUA, 2011. Gargamel descobreix perdre la casa o el bestiar o perquè l’aldea màgicadels Barrufets i provo- van veure com les flames se’ls caamb les seves males arts que acostaven perillosament. Molts veïns l’abandonin i es dispersin pel bosc. ja han pres mesures per prevenir Per desgràcia, alguns entren en una nous incendis, però altres veuen com ruta prohibida.La lluna blava iun la normativa els impedeix reconstruir portalmàgic els transportaran a casa seva. I mentrestant els CentralPark, a Nova York. municipis afectats continuen Tanmateix, Gargamel continua per- esperant les ajudes dela Generalitat. serguint-los.

IB3

07.50 Little Bear (Animació). Castellari. Int.: Kabir un lloro a la consulta. 08.10 L’hora del conte! Bedi, Mandala Tayde, Quan l’animal es queda (Infantil). Mathieu Carrière, Fabio sol, repeteix tot el que 08.35 El perquè de les coses Testi. La senyora Dora, l’home li ha explicat. (Divulgatiu). una aspirant a perio- 09.05 Llogarets dista, arriba a l’Índia, (Documental): Biniali. al territori d’Assam, 09.35 Ooh! Sole Mio juntament amb el seu (Religiós). fotògraf anglès Alfred 10.35 Un món de criatures James Guilford. (Divulgatiu): El part de 18.55 Sol solet. na Heidi, una chihu- 19.55 Baleartnostrum Capìtol 3: Els Vives ahua molt valenta. (Divulgatiu). s’instal·len a Migjorn 12.10 Uep! Com anam? 20.30 IB3 Notícies vespre. Petit i tot és a punt (Divulgatiu). Cap de setmana. per la mudança. Tot i 13.25 Com a ca nostra 21.40 El temps vespre. Cap que el Miquel procura (Turisme): Casal de de setmana. mantenir les distàn- Santa Eulàlia i Mar i 21.45 Sol solet. cies amb els veïns, Vent de Banyalbufar. 22.00 Migjorn (Sèrie). no li queda cap altre 14.00 IB3 Notícies migdia. Emissió de quatre remei que acceptar Cap de setmana. episodis. Qui te fam la seva ajuda. Capìtol somia truites: La Pilar 4: La Joana aprofita es mostra seductora la proximitat amb els davant del Ricard, però veïns per seduir el Pere, ell no vol tenir relacions però coincidir a Migjorn sexuals. El Pere, per Petit no és tan fàcil. la seva banda, encar- El Miquel, per la seva rega molta feina a la banda, no vol compartir Presentadors: Àngela Joana per què no pugui el pati amb els veïns Alfaro. Esports: Pau quedar amb el Toni. i decideix posar fi als Crespí. Ocell vell es mal d’en- problemes de convi- 15.20 El temps migdia. Cap gabiar: El Miquel se’n vència amb un mètode de setmana. va un parell de dies, de poc habitual. 15.25 Pel·lícula: El retorno manera que la Joana 23.35 Festa major de Sandokan (II). aprofita per convidar el (Entreteniment). Itàlia-Alemanya, Toni. El Pere, per la seva 00.20 Sol solet. 1996. Dir.: Enzo G. banda, es desfoga amb 01.45 La flor i nata. Ràdio Mallorca Radio 3 Palma 92.3 Radio 1 94.6 Radio 3 Zona Nord 97.4 Radio 3 105.8 40 Principales 94.1 Radio 5 Palma 104.5 Radio 5 100.4 Alcúdia Ràdio 94.7 BN Mallorca 106.5 Ràdio Balear 101.4 Ràdio Balear 102.7 Cadena 100 97.6 Radio Calvià 107.4 Radio Clásica 97.1 Cadena Dial 98.4 Radio Mallorca SER 103.2 Radio Menorca SER 95.7 Cat. Ràdio Alcúdia 96.4 Radio Marratxí 92.9 Cat. Ràdio Palma 93.3 Radiomania 96.6 Eivissa CatMúsica 88.8 RNE Clàsica Palma 87.9 40 Principales 98.1 COPE 97.6 RNE Clàsica Zona Nord 95.4 Cadena 100 89.1 ES Radio 97.1 Talk Radio Europe 103.9 Cadena Dial 100.8 Europa FM 91.2 Última Hora Mallorca 98.8 Catalunya Ràdio 95.5 Flaix FM 100.6 Última Hora Llevant 99.2 Europa FM 90.4 Hit FM Inca 93.6 Última Hora Nord 100.2 Hit FM 96.6 Hit FM Palma 96.6 IB3 Ràdio 93.7 IB3 Ràdio 106.8 Menorca Kiss FM 89.5 Insel Radio 95.8 40 Principales 96.2 Onda Cero 96.0 Kiss FM 89.5 Cadena 100 101.3 Radio 1 101.6 M80 Radio 102.3 Cadena Dial 98.2 Radio 3 105.7 Máxima FM 96.1 Catalunya Ràdio 95.2 Radio 5 94.9 Onda Cero Alcúdia 94.3 COPE 101.3 Radio Clásica 104.0 Onda Cero Manacor 92.7 Europa FM 105.3 Radio Diario 97.2 Onda Cero Palma 95.1 IB3 Ràdio 88.6 Radio Ibiza SER 102.8 Onda Melodía 101.0 Kiss FM 89.5 Radio 1 Palma 90.1 Máxima FM 93.6 Formentera Radio 1 Zona Nord 93.2 Onda Cero Mahón 91.4 Ràdio Illa 107.9 arabalears DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 mèdia 59

recomanatstelevisió ✰✰✰✰✰ Excel·lent ✰✰✰✰ Molt bona ✰✰✰ Bona ✰✰ Regular ✰ Dolenta

NITRO 15.30 LA 1 16.00 PARAMOUNT CHANNEL 22.00 LA SEXTA 16.00

‘Veracruz’ ‘La boda de ‘Los tres entierros de Melquíades Estrada’ ‘Alta tensión’ ✰✰✰✰ mi mejor amigo’ ✰✰ Director: Robert Aldrich ✰✰✰ ✰✰✰✰ Director: John Glen Actors: Burt Lancaster, Director: P.J. Hogan Director: Tommy Lee Jones Actors: Timothy Dalton, Gary Cooper, Denise Actors: Julia Roberts, Actors: Tommy Lee Jones, Maryam d’Abo, Jeroen Darcel, Sara Montiel Dermot Mulroney, Rupert Barry Pepper, Julio César Krabbé, Joe Don Baker Everett, Cameron Díaz Cedillo, January Jones EUA, 1954. A mitjans del Regne Unit, 1987. James segle XIX, en plena guerra EUA, 1997. En el mateix EUA, 2005. Melquíades Bond rep l’encàrrec d’escor- civil mexicana, dos pistolers moment en què el seu millor Estrada apareix enterrat al tar Georgi Koskov, un alt nord-americans són con- amic li truca per fer-li saber mig del desert, on ha estat càrrec soviètic que vol tractats per custodiarel que es casaamb una noia assassinat. Les autoritats el abandonar el règim i exiliar- trasllat d’un carregament del’alta societat, la Julianne traslladen al cementiri se. Quan Koskov desapa- d’or. Els dos homes, però, s’adona que n’està profun- sense preocupar-se de les reix, però, l’agent 007 es no volen desaprofitar l’oca- dament enamorada.Té causes dela mort, però el converteix en el principal sió i decideixen vendre l’or només tres dies per evitar seu amic Pete Perkins deci- sospitós. Ell mateix haurà al millor postor. que se celebri el casament. deix investigarelcas. de treure l’entrellat del cas.

INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA

TV3-CAT TVE-1 ANTENA 3 CUATRO TELE 5 LA SEXTA 07.00 Notícies 3/24. 08.30 Noticias 24 horas. 08.00 Los más... 07.00 El zapping de 08.15 Se rueda. 07.45 Historias con denomi- 08.00 Bon dia, amic Mic 10.15 Comando al sol. 10.15 GP3: Gran Premio de surferos. 08.30 I love TV. nación de origen. (Infantil). 11.10 Lo que hay que ver. Alemania. Cursa. 09.00 El encantador de 11.00 Hay una cosa que te 08.15 Bestial. 08.10 Les tres bessones 11.40 Cine para todos: ¡Mola 10.45 Centímetros cúbicos. perros. quiero decir. 09.00 Piso compartido. bebès. mazo ser mono! 11.15 Fórmula 1: Gran 12.00 Callejeros viajeros. 15.00 Informativos 09.45 Vaya casas. 08.20 Rovelló (Infantil): 13.00 Cocina con Sergio. Premio de Alemania. Islas Jónicas i Riviera Telecinco. 11.15 ¿Quién vive ahí? L’home de la pluja. 13.30 Solo moda. GP2 (11.15h.), i prèvia Maya. 16.00 Cine en familia: Almas 14.00 La Sexta noticias 1ª 08.50 Les Tres Bessones. 14.00 L’informatiu. (12.00) i cursa de 14.00 Noticias Cuatro. gemelas. EUA, 2005. edición. 09.40 La família del Super3 14.30 Corazón. Fórmula 1 (14.00h.). En 14.50 Deportes Cuatro. Dir.: Ralph Hemecker. 15.00 La Sexta deportes. (Infantil). 15.00 Telediario 1. directe des del Circuit 15.45 Home cinema: Int.: Kim Raver, Niamh 15.25 La Sexta meteo. 10.05 Lucky Fred (Infantil). 15.55 El tiempo. de Nürburgring. Océanos de fuego Wilson, Rick Roberts. 15.30 Top Trending Tele. 10.30 Fish & chips (Concurs). 16.00 Sesión de tarde: La 15.45 Antena 3 Noticias 1. (Hidalgo). EUA, 2004. Dues germanes 16.00 Pel·lícula: Alta 11.00 Karakia (Gastronòmic). boda de mi mejor 16.00 Multicine: Inestable. Dir.: Joe Johnston. Int.: bessones, molt unides, tensión. Regne Michelle i Kiki amigo. EUA, 1997. Int.: EUA, 2012. La Kristen Viggo Mortensen, viuen feliçment Unit, 1987. Dir.: John (Middlesex i Surrey). Julia Roberts. es trasllada amb el seu Omar Sharif. Frank T. casades. La Sarah i Glen. Int.: Timothy 11.40 Signes dels temps. 17.35 Sesión de tarde: Abajo fill Oliver a una casa Hopkins, un llegendari el David són els seus Dalton. L’agent 007 Presentador: Francesc el amor. EUA, 2002. nova. soldat de cavalleria, respectius fills, que ha d’esbrinar on és Rosaura. Int.: Renee Zellweger. 17.45 Multicine: El secreto rep una oferta d’un xeic tenen la mateixa edat i el general soviètic 12.30 APM? Extra (Humor). 19.10 Sesión de tarde: de Clarissa. Alemanya- àrab, per participa en tenen una relació molt Koskov, que ha estat 13.20 Polònia (Humor): Hiding Victoria. Àustria, 2012. La una cursa coneguda bona. No obstant això, segrestat després que Millors moments. 21.00 Telediario 2. Clarissa és una dona com a l’Oceà de Foc. la felicitat de la família el propi Bond l’ajudés a 13.55 Per sempre (o no) 22.15 La película de la d’origen europeu amb 18.30 Home cinema: Black es trunca el dia en què desertar. (Sèrie documental). semana: Ghost un passat misteriós dog. EUA, 1998. Dir.: el David mor. 18.45 El club de la comedia. Volem un fill? rider. El motorista que va voler refer la Kevin Hooks. Int.: 18.00 ¡Qué tiempo tan feliz! 20.00 La Sexta noticias 2ª 14.50 Sense ficció fantasma. EUA, 2007. seva vida a l’Àfrica. Patrick Swayze, Randy 21.05 Informativos edición. (Documental): La Dir.: Mark Steven 19.30 Multicine: Mystery Travis, Meat Loaf. Un Telecinco. 20.55 La Sexta deportes. maleta mexicana. Johnson. Int.: Nicolas Woman: asesinato al camioner expresidiari 22.00 La noche de José 21.20 La Sexta meteo. 15.55 Telenotícies migdia. Cage. Anys enrere, amanecer. EUA, 2006. que treballa en un taller Mota. 21.30 El objetivo. Presentadors: Agnès Johnny Blaze va fer un La Samanta rep la visita de cotxes es presta per 23.15 Esposados. Avui es El programa es Marquès, Joan Carles tracte amb el diable per inesperada d’una amiga transportar unes armes mostren les històries pregunta si la reforma Peris. Esports:. protegir els seus éssers del seu oncle. de contraban perquè de tres parelles. El laboral que va aprovar 17.05 APM? Extra (Humor). més estimats. 21.00 Antena 3 Noticias 2. necessita els diners per Rubén i la Nuria desco- fa més d’un any el 17.55 GR Terres del sud 23.55 Especial cine: Los 21.40 Deportes. pagar casa. El trajecte breixen les primeres Govern està complint (Sèrie documental). protectores. EUA, 22.10 El peliculón: Los esdevé una carrera friccions de la convi- els seus objectius. Sudvenirs. 2006. Dir.: Walter Hill. Pitufos. EUA, 2011. violenta, ja que molts vència, el Diego i la L’espai intenta explicar 18.40 Zona de ball: Int.: Robert Duvall. El Int.: Neil Patrick Harris. volen quedar-se amb la Yolanda intenten recu- la diferència entre l’atur Campionat d’Espanya veterà cowboy Print Els Barrufets travessen mercaderia. perar la màgia del seu registrat i l’enquesta de Hip-hop Junior- Ritter està llest per un portal màgic i 20.00 Noticias Cuatro. matrimoni, i l’Agustí de població activa i, Cambrils 2013. tenir el seu propi arriben al Central Park. 21.00 Deportes Cuatro. i la Dolores mostren a més, analitza els 19.25 La meva (30 anys ranxo, però abans ha 00.00 Pel·lícula: Yo, yo 21.30 Callejeros viajeros. els pros i els contres grans problemes de la de TV3) (Sèrie docu- de dur 500 cavalls mismo e Irene. EUA, Paraísos. Madagascar, d’estar junts tota la desocupació a Espanya. mental). des d’Oregon fins a 2000. Int.: Jim Carrey. el Dorado del Índico i vida. (Nou en emissió.). (Últim programa de la 20.05 Per sempre (o no) Wyoming per guanyar Un dia, un amable Bahamas. 00.15 Aída. El a-padrino (T9) i temporada.) (Sèrie documental). uns diners. policia pateix un tras- 23.45 Cuarto milenio. Aída returns (T9). 22.45 #La Sexta Columna. Volem un fill? 02.50 TVE es música. torn de personalitat. 04.15 Shopping. 02.45 Premier casino. 01.30 Astro TV. 21.00 Telenotícies vespre. Presentadors: Agnès SUPER3/33 CANAL 4 CANAL+ LA 2 LA SEXTA 3 Marquès, Joan Carles Peris. deportes: Àlex 06.00 Mic. 06.30 Kaput circus. 08.00 Consultes amb el tarot. 08.00 FIFA fútbol mundi- 10.25 Testimonio. 10.30 El 11.35 La maldición de la Castells. 06.38 Contes fangosos. 06.47 10.00 Mallorca today. 10.35 al. 08.30 Pel·lícula: Monte día del Señor. 11.30 Pueblo Pantera Rosa. EUA, 1983. 21.50 30 minuts Espantapànics. 07.05 Els bar- Va de trot. Director i presen- Carlo. EUA, 2011. Dir.: Thomas de Dios. 12.00 Babel en TVE. Dir.: Blake Edwards. Int.: David (Reportatges). Terra rufets. 08.20 L’abella Maia. tador: Biel Sánchez. (R.) 11.45 Bezucha. Int.: Selena Gomez, (R.) 12.30 Un mundo aparte. Niven. 13.25 Érase una vez en cremada 09.00 Mic. 09.12 Bob, el ma- Esglesia. 12.30 Trending topic. Leighton Meester. 10.15 Cine (R.) 13.25 El escarabajo ver- China III. Hong Kong, 1993. 22.25 Pel·lícula: La frontera netes. 09.35 Doraemon. 10.49 Magazín. Presentador: Eduardo español: Los niños salvajes. de. (R.) 14.00 RTVE respon- Dir.: Tsui Hark. Int.: Jet Li. 15.15 final. EUA, 1955. Dir.: La família del Super3. 11.18 de la Fuente. (R.) 13.00 Espanya, 2012. Dir.: Patricia de, el programa de la defen- Virus. Espanya, Itàlia, 1979. Anthony Mann. Int.: Rekkit, el conill màgic. 11.55 Haciendo amigos. Programa Ferreira. Int.: Marina Comas, sora. (R.) 14.30 Cruce de ca- Dir.: Anthony M. Dawson. Int.: Victor Mature, Robert Ricky Sprocket. 12.30 Tags. d’actualitat. Presentador: Joan Àlex Monner. 10.25 Muse en minos. 15.00 Arqueomanía. John Saxon. 16.55 Creepshow Preston, Guy Madison. 12.58 Fanboy i Chum Chum. Prunés. (R.) 14.00 Consultes concierto. 12.05 Shameless. 15.35 Saber y ganar. (R.) 16.15 II. EUA, 1982. Dir.: Michael 00.05 Valor afegit 13.46 Especial d’Un drama to- amb el tarot. 18.00 Cavalls de 13.05 Girls. 13.40 Fringe (al Grandes documentales. (R.) Gornick. Int.: George Kennedy. (Economia). tal! A la caçera del famós! 14.35 trot. Presentador: Joan Galmés. límite). 14.30 Wimbledon. 17.05 Biodiario. 17.10 La leyen- 18.30 El diario de los muer- 00.35 Parlament. El xou del Correcamins. 15.20 18.30 Pop clàssics. Espai mu- 19.00 Pel·lícula: Las aventu- da del Tour de Francia (II). (R.) tos. EUA, 2007. Dir.: George A. Presentador: Josep Dinàmiks. 15.50 Pel·lícula: sical. 19.20 Hora felanitxe- ras de Tadeo Jones. Espanya, 18.10 Lonely Planet: Lo me- Romero. Int.: Michelle Morgan. Maria Martí Rigau. Doraemon i el tren del temps. ra. 20.50 Camins de la mar. 2012. Dir.: Enrique Gato. jor de China. (R.) 18.30 Con 20.20 La horda. França, 2009. 01.05 Infidels (Sèrie). (T1). 17.27 Mic. 17.42 Léonard. 18.20 21.05 Innova. 21.40 Cuinam. 20.35 Informe Robinson. una sonrisa. (R.) 19.00 Al filo Dir.: Yannick Dahan, Benjamin 02.10 Blog Europa Els Dalton. 19.08 Doraemon. Presentador: Pere Sánchez. 21.30 Spartacus: la guerra de de lo imposible. 20.00 Abuela Rocher. Int.: Claude Perron. (Reportatges). 20.20 Tom i Jerry. 21.05 Bola 22.10 Rodamón. Espai de re- los condenados. 22.30 Cine de verano. 21.00 Página 2. (R.) 22.30 Viernes 13. EUA, 02.30 Notícies 3/24. de drac Z. 21.30 Xarxa natu- portatges. (R.) 22.40 Club 4. español: Los niños salvajes. 21.30 Redes 2.0. 22.00 Varg 2009. Dir.: Marcus Nispel. 03.00 Amb els teus ulls ra. 21.45 Amb els teus ulls. Magazín. Amb Llorenç Cloquell. 00.20 Pel·lícula: Drive. EUA, Veum. 23.35 Documentos TV. Int.: Amanda Righetti, Derek (Sèrie documental). 22.15 Karakia. 22.50 Identitats. 00.10 Así es mi casa. 01.00 2011. Dir.: Nicolas Winding (R.) 00.40 Pienso luego exis- Mears. 00.15 Scream III. EUA, Sicília. 23.48 El meu avi. 00.18 Tons. Rappel. 01.15 Chat para adul- Refn. Int.: Ryan Gosling. 01.55 to. 01.10 El documental de La 2000. Dir.: Wes Craven. Int.: 03.30 30 minuts 00.43 Tr3s C. tos. Juego de tronos T3: Extras. 2. 02.05 Metrópolis. (R.) Neve Campbell. 60 mèdia DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears

TECNOLOGIA

Jeanine Vos DIRECTORA EXECUTIVA DE ‘M-HEALTH’ DE LA GSMA “El pacient marxarà de la consulta amb la recepta al mòbil”

Impacte “Els mòbils permetran un estalvi en despe- sa mèdica a la UE de 100.000 milions d’euros el 2017” Guanys “No només se simplifiquen els proces- sos, també hi ha una millora en els resultats de salut”

elsmetgespuguinpassarméstemps JOAN SERRA amb els pacients o un temps de més BARCELONA qualitat.Elmòbiltambéfacilitaque Jeanine Vos és la directora de els pacients puguin participar més Jeanine Vos va participar en el MIHealth Forum a Fira Barcelona. CRISTINA CALDERER m-health (salut mòbil) de la GSMA, directament de la seva pròpia salut. l’associacióquerepresentaelsinte- dics. Tot i que els preus dels smart- mòbils. De fet, la indústria mòbil ja ressosdelsoperadorsmòbilsaesca- Monitoren més de 900 iniciatives phonesestanbaixantiqueenelsprò- témoltaexperiènciaacodificarien- lamundial,organitzadorad’esdeve- de m-health arreu del món que per- xims anys observarem un creixe- criptar missatges. niments com el Mobile World Con- meten millorar la salut dels paci- ment important dels terminals a gress. Vos exposa fins a quin punt ents a través del mòbil. l’Àfrica, ara ja podem aplicar soluci- Quins seran els pròxims avenços? els mòbils canviaran la gestió sani- En el cas dels diabètics, per exem- onsviaSMS.Unexempleésl’atenció Hi ha dos camps en què es faran tària. Els terminals permetran des ple, hi continua havent un nombre Serveis a la maternitat. Per exemple, les do- avenços ràpidament. Un és el de la de gestionar l’atenció als pacients elevat de malalts no diagnosticats. “A l’Àfrica nes poden rebre missatges sobre recepta mèdica: el pacient marxarà crònicsfinsaestendreserveisdedi- Fins a 370 milions de persones al els telèfons l’embaràsperpoderresoldredubtes. de la consulta amb la recepta intro- agnòstic.Senseoblidarl’estalvique món tenen diabetis i es calcula que duïda al mòbil i a la farmàcia li do- pot generar en el sistema sanitari. n’hi ha 100 milions més que en te- omplen el buit Els dispositius mòbils també per- naranelmedicamentsenseutilitzar nen i no ho saben. Els pacients ne- de la falta de meten crear xarxes de pacients. cappaper.Il’altrecampéseldesen- Afirma que el 2017 la tecnologia cessiten mantenir un registre diari recursos Sí, són importants no només per la volupament no tant d’aplicacions mòbil serà clau per poder oferir as- dels nivells de glucosa, que fins ara mèdics” possibilitat d’obtenir consells d’al- sinódegadgetsques’acoblenalmò- sistència sanitària a tot el planeta. s’havien de fer amb un control fei- tres pacients sinó també per garan- bil, que en comunitats molts remo- Pot tenir un impacte rellevant en el xuc, mentre que, a partir d’ara, amb tirqueelsmalaltsfanunseguiment tes que no tenen accés periòdic als sector sanitari i en l’economia dels els dispositius mòbils, això se sim- acurat dels tractaments. metges permeten diagnosticar pa- països emergents, però també dels plifica.Elpacientpotcontactaramb tologies a distància. que necessiten reduir costos en el el metge per SMS o amb l’aplicació Compartir la informació pot com- sector salut. Vam elaborar un estu- del seu smartphone. I els beneficis portar un conflicte ètic. Les asse- És un àmbit de negoci molt impor- di amb PriceWaterhouseCoopers no són només la simplificació dels guradores podrien decidir assegu- tant per al sector del mòbil. que feia l’estimació de quin seria processos,sinóquetambéhihauna rar els pacients només si saben que Sí, és una oportunitat de negoci. A l’estalvialaUnióEuropeailaquan- millora en els resultats de salut. tenen actituds responsables. més,ambunestructurawin-win,en titat se situava a l’entorn dels De la mateixa manera que en la me- què els guanys són per a tothom. El 100.000 milions d’euros el 2017. Hi Moltes de les iniciatives que con- dicina tradicional està molt ben re- que s’ha de fer és parlar amb els ac- ha un nombre limitat d’hospitals i trolen estan desplegades a l’Àfrica. gulada la relació entre metge i pa- tors, tan proveïdors com governs i metges,iaquestatecnologiapermet A l’Àfrica intentem que els disposi- cient, i que aquesta relació és priva- pacients.Iésimprescindibledesen- maximitzar aquests recursos exis- tius mòbils puguin omplir el buit daiconfidencial,tambéhohadepo- volupar normatives que en facilitin tentsiaconseguir,perexemple,que provocat per la falta de recursos mè- der ser quan s’utilitzen tecnologies el desplegament.e arabalears DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 PUBLICITAT 61 62 passi-hobé DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears

araquenos’ofenguiningú ABANSD’ARA JUANJO SÁEZ De l’article de José Comas Solá (Barcelona, 1868-1937) a La Vanguardia (13-XII-1906). [ Pronòstics des del prisma del periodisme científic més influent a Catalunya fa cent anys. ] La crisis de la ciencia El ilustre matemático francés M. Poincaré ha afirma- flechas para el combate o el indígena africano encien- do que la Ciencia está pasando por una crisis terrible. de fuego frotando dos maderos. EntiendoqueM.Poincaréhadichounagrandiosaver- Dentrodelordenpuramenteespeculativoyfilosófi- dad. El clasicismo científico tambalea por modo alar- co, el siglo XIX ha sido más bien negativo. Ha sido el mante. Parecen respirarse en el ambiente de las cien- siglodelmaterialismocientífico,quehafranqueadofá- ciasnaturalesnovísimascorrientesqueorientanloses- cilmente las puertas de la ciencia oficial, […] fuerzoshaciapuntosenlosquejamásel Es preciso confesar, no obstante, hombre había fijado sus miradas. que las corrientes actuales van varian- ElsigloXIXfueeldelprogresocien- doderumbo,yporestarazón,esdecre- tífico externo. Todos los síntomas son erqueelsigloXXrepresentaráenlahis- que el XX marcará la preponderancia toria de la Ciencia un verdadero pro- de la investigación interna de los fenó- greso de nuestros conocimientos refe- menos naturales y el consiguiente des- rentes al estudio de los fenómenos arrollo de la filosofía positivista. […] naturales por sí mismos. […] Muchosconfundenelprogresocien- Los esfuerzos de ingenio son extra- tíficoconelprogresoindustrial.[…]As- ordinariosparasalirdelpaso.Todaslas pectosdelaactividadhumana,muyúti- miradas convergen hacia el manosea- les unos, otros muy pintorescos, y muy dodiosátomo,quenohayyapordonde perjudicialeslosdemás,producenalin- cogerlo, al objeto de obtener explica- consciente el efecto de un gran progreso científico ciónsatisfactoriadelacantidadenormedefenómenos ¡Cuántailusión!Elhombrehahechoestostrabajosre- observados en que jamás se hubieran soñado. […] lativamente del mismo modo que los pájaros elabo- ranlosnidosparasuspequeñuelos,lossiouxafilansus José Comas Solá 1906

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS PERIODISTA, ASSAGISTA I CATEDRÀTIC A LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Gaudeix ‘online’ dels mots encreuats de l’ARA a http://passatemps.ara.cat PASSATEMPS

motsencreuats elaborat per Senyor Ventura 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Horitzontals 1. Verticals 1. 1 No porten els pantalons però tenen dret El cor de les tenebres. Educada per servir. Juli a decidir. Element indispensable del llenguatge no ver- Cèsar no va arribar a gaudir els d’abril. 2. Tot i ser una per- 2 bal. 2. Com més barra té, més popular és. Intervenim al sona sàvia, patines estrepitosament. Una medusa ines- 3. 3. 3 Liceu. Un disbarat fet a Mallorca. Totalment corrom- perada et deixa sense paraules. Són tendres i violents put. Pels seus cants els coneixereu. 4. Fer córrer els a la vegada. Tot i ensenyar-nos la llum, ens porten cap a 4 5. dits. Demostren una gran tenacitat. Àrea il·limitada. indrets de perdició. Fa uns quants anys arribaren amb el Un reflex de la realitat. Parleu en públic sobre la crisi de 5 tren de mitjanit. 4. Oxigen. Determino el pes net. Pres- 6. l’euro. Incapaç de matar una mosca. Les del bosc són tats. Al final, aconsegueix que la plata porti fruita. 5. No té 6 meravelloses. 7. Algú ha començat a devorar el paté. cap defecte. Ens redueix la llibertat de moviments. 6. A la Caixa de fusta d’un sol ús. Les dues de casa. Toca per 7 pista, mantenia la calma en els moments més trepidants. dins. 8. Centre de comandament. Faran una oferta. Ho Xoparé la samarreta. Rosada. 7. Tamís. Porter d’una fin- 8 comparteixen les presons i els tresors. 9. El sac que con- ca règia. Es repeteix a la cantata. 8. Quan s’acaba l’amor. té el líquid amniòtic. La seva època és digna d’estudi. Al 9 Contrastis. 9. Un comiat ben trist. Estan per damunt del centre de Llucmajor. 10. Tenir per costum. Qui la fa, és bé i del mal. 10. És causa de separació entre molts ho- 10 recordat durant molt de temps. Amb el temps, esdevin- gué un partit popular. 11. Unides al centre. El seu cinema mes i dones. Útil perquè la paella no se te’n vagi de les 11. 11 és espantós, però s’ha d’admetre que té el seu públic. mans. Tens la vida per davant. Al mig ocupa un extrem. 12. Ignorant. Agència de viatges molt organtizats. Obre la 12 Demostrà tenir coneixement. Trec la suor. El seu fum és absolutament inútil. 13. Bruce Springsteen hi va llum. 12. Deduiré la primera lletra. Tens poca esma. Juga 13 néixer. Escapci una part imprescindible. Dimitir i deixar amb foc. 13. Hi ha algú que decideix per ells. No deixin que 14. s’enfonsin. 14. Si tus escandalosament, tapi’s la boca amb 14 només les vocals. S’hi sua tot, menys la samarreta. No deixant pedra sobre pedra. un mocador de seda. Disputat. sudoku solucionsd’ahir fàcil difícil ASSORT I RAS BEL RO I A I REM FAMA IN ESPAVILES T 8 3 7 2 3 ADVOCA AD I R I A AULA PLACENTA CR I I FLOTES I S 95 3 4 52 6 A TATUAR I A I ES POE ET I OPS NUO EI TRUA ATIC C 1 695 9 3 8 JUNIOR ENAMORA AOBLONGSPAIR DETE L IMI T I OI 3 8 5 6 4 OD I SSEA ERUCTE RAS AGREST PAM 529 fàcil difícil 418732695 721965438 6 2 8 2 1 395641287 659843217 726985431 843271965 527 1 1 4 2 967428153 138796542 543197862 594328176 281563749 276514893 9 24 6 59 7 154879326 987432651 672354918 415687329 8 1 2 8 6 839216574 362159784 arabalears DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 passi-hobé 63

ARAENGLOSA críticatv MÒNICA PLANAS - PERIODISTA Mateu Xurí Potadetes peperes El drama televisiu de la ikurriña Si el PP d’un poble vota endarreriment del chupinazo ales matisant públicament el que ha de ser notí- festes de San Fermín per culpa cia i el que no. Gràcies a Telecinco vam saber contra el decret de Bauzá L’d’unaikurriñaquetapavapartdela quealaplaça“hubopuñetazosporlosqueque- façana de l’Ajuntament de Pamplona va pro- ríandesplegarunapancartaafavordelospre- que amenaça el català, vocar en alguns informatius espanyols un sos”. De fet, els informatius de Mediaset van plantejament molt dramàtic i exagerat de la ser els únics que van explicar que al marge de però votar no connota notícia.AAntena3lapresentadoravacomen- l’incident de la bandera hi va haver “un pro- çar ahir el sumari amb cara de circumstànci- blema”ambunchupinazomaldirigit.Sobreel voluntat perquè l’idiota es,veuagafadaiambunpetitgestdedesapro- coetoficialquevaanarcontralagentdelapla- vacióambelcapenveurelesimatges.“Losra- çaivaprovocarferitspercremadeslleusicon- actitud del Consolat dicales vascos han tratado de utilizar las fies- tusionats s’hi va passar de puntetes, o ni tan tas de San Fermín como escaparate sols això. A La Sexta la redactora a peu de pla- no pugui acabar el mandat internacionaldesureivindicación”,deiaelpre- ça aclaria que des de l’Ajuntament s’havia dit sentadorperdonarpasalanotícia.Lapresen- que“esabanderanorepresentaaningúnpam- que al desastre ens empeny tadora, amb semblant de fàstic, va referir-se plonés y a ningún español”. A TVE van estar alspromotorsdelareivindicaciócom“ungru- impecables. Al Telediario van separar clara- sense claredat ni seny, podepersonas”,peròal’horadedir“personas” ment la informació del succés de la informa- va fer una mínima i sibil·lina aturada abans i ciódelesfestes.Novanparlarderadicalsnide no té cap significat. desprésdelaparaula,comsidonant-loslaca- propaganda i li van donar un valor d’incident tegoriahumanacometésunactedegenerosi- noticiable però no de calamitat. ❊❊❊ tat periodística. A Cuatro obrien les notícies Crida l’atenció l’èmfasi de la majoria d’in- amb“Unretrasonuncavisto”iexplicavenque formatius destacant la dimensió internacio- Si la llengua els importa es tractava de “un nuevo acto de propaganda nal dels fets i, sobretot, el to de tragèdia. Era abertzale que ha capitalizado las fiestas cono- San Fermín una bandera i no un explosiu. I si el que més que deixin ben clar el camí cidas en todo el mundo”. Parlaven d’incidents Alguns informatius preocupaalgunspresentadorséslapropagan- i“peleas multitudinarias” sense entrar en de- da política, haurien de tenir clar que amb i tanquin d’un cop la porta talls. El regidor socialista de Pamplona deia: espanyols van fer un l’afectacióielcatastrofismeinformatiuelspri- “Esto es una anécdota. Esto no es ni noticia”. plantejament dramàtic del mers que hi contribueixen són ells. Que lluny a qui la vol destruir. Curiós,simésno,quealgúsurtial’informatiu cas de la ikurriña gegant que estem de normalitzar les diferències.

ELTEMPS

◦ T.MIN 16 6:29 QUART ◦ T.MAX 31 21:19 MINVANT AvuiA i MeteoAgenda FiraF MercatM EspectacleE

Mercat d’Alc´udia Mercat de Pol´ıgon de Mar- ratx´ı ◦ 19/26 Mercat de Consell Mercat de Pollen¸ca

/ ◦ Mercat de Felanitx ◦ 19 26 Mercat de Porto Cristo ◦ 20/266 161 /26 Mercat de Ma´o Mercat de Sa Pobla ◦ 17/27 ◦ / ◦ Mercat de Sant Antoni de Mercat de Santa Maria del 19 31 18/28 Portmany Cam´ı ◦ ◦ ◦ 199/30 188/30 Mercat de Muro Mercat de Valldemossa 21/27 ◦ Calma 18/31 ◦ Fluix 18/30 Activitats a l’aire lliureure Moderat Men ◦ 19/30 Fort Eiv For Tra Mig Lle Men Tra / ◦ Lle 21 24 Plana Mig ◦ 19/29 Arrissada Eiv Marejol For ◦ 19/26 Maror Forta Maror Condicions: Favorables Aceptables Dilluns,08 Dimarts,09 ◦ ◦ Poc adients T.MIN 16 T.MIN 15 ◦ ◦ T.MAX 30 T.MAX2 288 Europa

Min. Max. ◦ ◦ Barcelona 20 28 ◦ ◦ Madrid 22 37 ◦ ◦ Lisboa 22 38 ◦ ◦ Par´ıs 16 27 ◦ ◦ La setmana Dubl´ın 12 20 ◦ ◦ Londres 12 26 ◦ ◦ Dimecres Dijous Divendres Dissabte Roma 19 33 ◦ ◦ ◦ ◦ 30 30 Oslo 9 24 ◦ ◦ Berl´ın 11 26 ◦ ◦ Praga 12 24 ◦ ◦ Moscou 18 26 ◦ ◦ ◦ ◦ 20 20 Atenes 19 29 EL COMÚ DELS MORTALS

7.7.2013

RAONS Trista DEMÀ Antoni Bassas Marisa Goñi Europa

a política és acció, però tam- bé paraula, representació i unamicadegrandesa.Ielslí- Txupinazo de símbols ders polítics en van escassos. Què pensaria el general De GaulleL si veiés el president de la Repú- blica que ell va fundar prohibint al cap LLEI DE SÍMBOLS. PrimerqueBalears dactat alternatiu molt genèric, d’aquells en ments reveladors dels pagaments a la cam- d’un estat sobirà sobrevolar el territori vaestrenarlaLleidesímbolsNavarra.Com què després hi cap tota interpretació. A panyaelectoraldeSarkozydelasenyorade nacional per no incomodar els Estats aquí, la norma va néixer allà amb un propò- Bauzá no el va satisfer i ara ha enviat una l’Oreal, una enamorada més de Mallorca. A Units?DeGaulle,quevavolerqueFran- sit concret, impedir la proliferació d’ikur- tercera versió de la qual es nega a donar MarianoRajoy,sentvicepresidentd’Aznar, ça no s’integrés plenament a l’OTAN, rinyes en balcons consistorials. Ahir vam compteal’opiniópública.Quèdiuenaques- elvamveureaterraralesBalearsenunavió quevaferdel’autonomiaenlesopcions veure el resultat en el txupinazo de Sant teslíniesquenolesexposadavantllumita- del’Exèrcitpagatpertotsperacudiraunac- de política internacional raó de ser de Fermí. La façana de l’Ajuntament d’Iruña quígrafs? Legislar d’amagat no genera con- te de campanya electoral de 2003. No va la seva funció, s’esgarrifaria que el pre- va quedar immortalitzada davant el món fiança, per no dir coses pitjors. passar res i el 2007 tornà, aquesta vegada sident Hollande cometés una grolleria ambunaikurrinyagegant,midaTrillo,pen- per parlar davant 9.000 simpatitzants del diplomàticaimpròpiapernoperjudicar jada de dos edificis pròxims. La seva retira- CENSURA. Com la pilota d’Arquimedes bon govern de Matas, ni més ni manco que unes negociacions comercials. Espiats davaretardar19minutselcoetinauguralde provoca desbordaments, la censura pot ge- al Palma Arena. El PP va perdre el poder a i pagar el beure. Els europeus que es lafesta.Noespotnegarqueelsseuspromo- nerar caixes de ressonància. Ho acabam de les Illes, però la neteja i la seguretat del re- queixaven de la deslleialtat de les escol- tors obtingueren el màxim impacte medi- veure amb el cas Bettancouurt a França. cinte per a l’acte les pagam tots nosaltres a tes americanes als governs amics s’hu- àtic amb la mínima inversió, unes cordes i L’ordre de retirada de les informacions a través d’Illesport. Tot aquest còctel, amb el milien davant d’una miserable exigèn- dues barbes postisses per amagar el rostre Mediapart ha generat una onada de solida- rerefons de Gürtel i altres suculents con- ciadelgoverndeWashington,obsessio- delsactivistesdelateulada.Lescroadesan- ritatmediàticaquehaportataltresmitjans tractes de comunicació, pot oferir noves natamblapersecuciódeSnowden.¿Els tibasca de Navarra i anticatalà de les Illes de comunicació a allotjar els continguts sorpreses per inquietud del Consolat. Es governs europeus haurien actuat així si Balearstenenmatisosbendiferenciats,pe- censurats,notícies relativesalsenregistra- pronostica un estiu calent. l’avióhaguésestatd’unpresidentrus,xi- ròpermetestabliralgunsparal·lelismes.En nès o de qualsevol altra potència? Ben ambdós territoris, s’ha legislat sobre qües- segur que no. La por als poderosos és la tions politicoculturals en un clima de con- millor prova de la decadència europea. frontació i ànim anihilador de les expressi- L’incidentdelpassatgerfantasmaha ons diferents del castellà, amb l’objectiu de coincidit amb el cop d’estat de l’exèrcit silenciar la diversitat a cop de sanció i algu- egipci.Ielslíderseuropeushantornata nes garrotades. TVE no ho va mostrar, pe- demostrarquehanperdutl’artdelapa- rò a YouTube es poden veure els que van raula, fonamental per donar sentit a la propinar ahir a Iruña als que pretenien ar- política.Uncopd’estatésuncopd’estat. ribar a la plaça amb la bandera basca. A les Peròelslíderseuropeusnovolendir-ho Balears,espantenambmulteslacomunitat perquè no tenen el coratge per explicar educativa perquè deixin de penjar llaços que veuen en el cop una oportunitat de quadribarrats en defensa del català a les es- redreçar la revolució democràtica falli- coles. Treure català és legal, defensar-lo et da. Cert que no és fàcil explicar que uns pot sortir car. Malgrat tot, se’n veuen de ca- governs democràtics trobin en els mi- da vegada més. litars la salvació. Però tothom ha vist com els Germans Musulmans han ex- JA HO VA DIR ARQUIMEDES: totcos clòs les altres forces polítiques del pro- submergitenunlíquidrepunaempenta,de cés constituent, per fer la Constitució baix a dalt, igual al pes del líquid desallot- a la seva mida, imposant la seva majo- jat. Fiques una bolla en un poal ple d’aigua ria absoluta. Els militars són un poder i el líquid s’escampa. Fiques obsessió ideo- econòmic brutal a Egipte (controlen lògica, sigui la que sigui, en els articulats le- propdel30%delPIB)ielsislamisteste- gislatiusilaprotestaesclata.Éselriscdedic- nen un ampli arrelament social al país. tar normes a cop d’interessos partidistes i L’islamismes’haviaapoderatdelarevo- conjunturals.Elsnoconvençutssesumena lució. És legítim que els governs euro- la rebel·lió, encara que només sigui per les peus optin provisional- formes. Al marge de l’erràtic fons, el més mentpelsmilitars.Però greudel’ExecutiuBauzárauenlapersistèn- amagar-se sota el bal- cia de les maneres antidemocràtiques, fins buceigverbalil’eufe- i tot quan rectifica. La seva Llei de símbols misme és pura atempta contra la Constitució i la llibertat impotència.Tris- d’expressióperquèimplantalacensuraprè- ta Europa. via,segonselgenssospitósConsellConsul- Milers de persones congregades davant l’Ajuntament d’Iruña esperant que el tiu. L’òrgan de consulta va proposar un re- txupinazo inauguràs les festes patronals de la capital navarresa. EFE JOSEP RAMONEDA