Las Elecciones Generales En España, 1977-2016
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
URBANISME a ANDRATX El Baradei, Nou Primer Ministre Interí
P26-27 URBANISME A ANDRATX CONSTRUCCIÓ NON STOP Denuncien una llicència d’obres en una parcel·la sota investigació judicial DIUMENGE 7 DE JULIOL DEL 2013 NÚMERO 46 2,50 EUROS ARA NÚMERO 944 ara.cat DIUMENGE,7DE JULIOL DEL 2013 El turisme de braçalet arrela En els últims anys, aquest polèmic model nascut al Carib s’ha fet un forat a les Balears i a Catalunya Amb aquest número, l’’Emprenem’ comença vacances d’estiu. Hi tornem al setembre! http://emprenem.ara.cat L’EMPRENEM ANALITZA EL TOT INCLÒS A BALEARS 38 ALFREDO PASTOR FIRMA FOTO economista, professor de l’Iese P16 P 04-07 P34-35 Es diu que la nota mínima per a les beques proposada SOCIETAT per Wert és una mesura El Baradei, El PSIB, a classista. Doncs bé: aquest EXCAVACIONS argument no val per a res nou primer gust amb el ministre federalisme ENTRE LES 41 PEDRES I LA GUILLEM FRONTERA interí egipci de Rubalcaba escriptor BUROCRÀCIA Ja no sabrem mai com 30 morts i més de Els socialistes La campanya s’hauria desenvolupat el mil ferits, balanç de pacten a Granada un arqueològica turisme a Mallorca si Joan Carles s’hagués estimat la batalla als carrers document de mínims arranca a Balears més estiuejar a Mojácar 02 les claus del dia DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arabalears pareumàquines IAQUÍ ÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM) vist Per a ‘El Mundo’, Catalunya altwitter ja torna a ser regió Joana Aina Perelló (@JoanaaPerello) Aquests són alguns dels titulars i Directora General d’Economia primeres frases d’El Mundo d’ahir, “Així mateix es dispara la creació de societats CATALINA SERRA referits a les crítiques del govern mercantils, tant en nombre com en capital DIRECTORA DE L’ARA BALEARS català a la molt reaccionària llei de net. -
Acta Ple Extraordinari 08 07 2016
ACTA DE LA SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT Identificació de la sessió Núm.: 12/2016 Caràcter: extraordinària Convocatòria: primera Data: 8 de juliol de 2016 Horari: de 8 a 8.12 hores Lloc: sala de plens de la Casa Consistorial de Llucmajor. Assistents . Jaume Tomàs Oliver, batle president . Gregorio Estarellas Mas, Jaime J. Oliver Vallès, Lucía Escribano Alés, Bartolomé Tugores Vicens i Francisca Almagro Peset pel Partit Socialista Obrer Espanyol . Miquel Àngel Serra Teruel, Adelina Gutiérrez Bonet i Maria Barceló Claviño, per MÉS per Mallorca-APIB . Bernardino Vives Cardona i Maria Antònia Gil Clar, pel PI - Proposta per les Illes . Joan C. Jaume Mulet, Antònia Suñer Olea, Cristina Calafat Ferretjans, Antonio Campos Cànaves, Joan Barros Oliver, Sandra Villamarín Rodríguez i M. Francisca Lascolas Rosselló, pel Partit Popular . Juan Ramón Martín Cañas, per Sí Es Pot Llucmajor . Guillermo Roig Mascaró, per Agrupación Social Independiente . Matías Veny Orell, interventor accidental . i Marc Rigo Manresa, secretari. APROVACIÓ INICIAL DE LA DISSOLUCIÓ DE LLEMSA I DETERMINACIÓ DE LA FORMA DE GESTIÓ DEL SEU SERVEI PÚBLIC Tot seguit es veu l’expedient i el batle fa la lectura de la proposta d’aprovació inicial de la dissolució de Llucmajor Empresa Municipal de Serveis, SA i la determinació de la forma de gestió del servei públic que s’ha prestat a través de l’empresa municipal, que diu el següent: Atès que aquesta Batlia va ordenar la incoació d’un expedient per procedir a la dissolució de la societat mercantil de capital íntegrament municipal -
La Función Legislativa En Parlamentos Fragmentados
La función legislativa en Parlamentos fragmentados David Parra Gómez Profesor Asociado. Universidad de Murcia SUMARIO: I.- Introducción. II.- La tramitación de las proposiciones de ley financieras en el actual escenario de pluralismo parlamentario y gobierno en minoría. 2.1.- Crónica de un enfrentamiento. 2.2.- Algunas consideraciones sobre el rechazo parlamentario del veto del Gobierno. III.- Otras dos consecuencias reseñables de la actual fragmentación parlamentaria en la función legislativa. 3.1.- Un tímido crecimiento de la labor de control parlamentario de los Decretos-leyes. 3.2.- La utilización del estímulo autonómico de la iniciativa legislativa del Gobierno de la Nación como mecanismo de oposición política. Bibliografía. I. Introducción. La radical transformación obrada por las elecciones autonómicas y generales celebradas en 2015 y 20161 en la casi totalidad de los Parlamentos regionales2 y en 1 En 2015 se celebraron diferentes elecciones autonómicas: al Parlamento de Andalucía (22 de marzo), a los Parlamentos de Aragón, Asturias, Baleares, Canarias, Cantabria, Castilla-La Mancha, Castilla y León, Extremadura, Madrid, Navarra, Murcia, La Rioja y Comunidad Valenciana (24 de mayo) y al Parlamento de Cataluña (27 de septiembre), además de unas elecciones generales (20 de diciembre). Y en 2016 tuvieron lugar unas segundas elecciones generales (26 de junio) y los comicios autonómicos del País Vasco y Galicia (25 de septiembre). 2 Es ilustrativo de la transformación mencionada que en siete Comunidades Autónomas (Aragón, Baleares, Cantabria, Castilla La-Mancha, Extremadura, Navarra y Valencia) no gobierne la lista más votada. La única la única excepción a la regla general de la fragmentación parlamentaria la encontramos en Galicia, pues un solo partido -el PP- sí ha logrado aquí la mayoría absoluta de la Cámara. -
Diari De Sessions De La Comissió De Salut Del Parlament De Les Illes Balears
DIARI DE SESSIONS DE LA COMISSIÓ DE SALUT DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS DL PM 1095-2011 Fq.Con.núm. 33/27 X legislatura Any 2021 Núm. 47 Presidència de la Sra. Beatriu Gamundí i Molina Sessió celebrada dia 17 de març de 2021 Lloc de celebració: Seu del Parlament SUMARI COMPAREIXENÇA RGE núm. 13743/20, de la consellera de Salut i Consum, sol·licit ada pel Grup Parlamentari Ciudadanos, per tal d’informar sobre la gest ió actual, la prevenció, control i seguiment dels contagis i rebrots provocats per la COVID-19 a les Illes Balears. 780 780 SALUT / Núm. 47 / 17 de març de 2021 LA SRA. PRESIDENTA: conjunt de tota la societat. Malauradament la realitat a vegades supera la ficció. Tots hem passat o hem sentit confusió, hem Bona tarda, senyores i senyors diputades. Començarem la hagut d’aprendre a conviure amb la incertesa quotidiana sessió d’avui i, en primer lloc, els demanaria si es produeixen causada per un nou virus que ha matat més de 72.000 persones substitucions. a Espanya i més de 2.500.000 al món. La COVID ha paralitzat les nostres vides, les nostres illes, el nost re país i el nostre planeta. EL SR. CAMPS I PONS: S’han perdut vides i també desenes de milers de llocs de feina. Ens hem enfrontat -i encara ho feim- a l’amenaça sanitària més Bona tarda, Lluís Camps substitueix la Sra. García. gran per a la humanitat des de l’any 1918. Aquesta adversitat ens ha fet implementar mesures assistencials i de salut pública. -
BOE-A-2016-7133 En Verificable BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 176 Viernes 22 de julio de 2016 Sec. III. Pág. 51661 III. OTRAS DISPOSICIONES JUNTA ELECTORAL CENTRAL 7133 Acuerdo de 20 de julio de 2016, de la Junta Electoral Central, por el que se publica el resumen de los resultados de las elecciones al Congreso de los Diputados y al Senado convocadas por Real Decreto 184/2016, de 3 de mayo, y celebradas el 26 de junio de 2016, conforme a las actas de escrutinio general y de proclamación de electos remitidas por las correspondientes Juntas Electorales Provinciales y por las Juntas Electorales de Ceuta y de Melilla. De conformidad con lo dispuesto en el artículo 108.6 de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General, y en los términos previstos en el mismo, La Junta Electoral Central, en su sesión de 20 de julio de 2016, ha acordado ordenar la publicación en el «Boletín Oficial del Estado» de los resultados generales y por circunscripciones de las elecciones al Congreso de los Diputados y al Senado convocadas por Real Decreto 184/2016, de 3 de mayo, y celebradas el 26 de junio de 2016, a tenor de las actas de escrutinio general y de proclamación de electos remitidas por las distintas Juntas Electorales Provinciales y por las Juntas Electorales de Ceuta y de Melilla y recogiendo, estrictamente, los datos que constan en dichas actas, haciendo constar en la columna relativa al censo electoral los datos al efecto remitidos por la Oficina del Censo Electoral. La publicación se ordena en relación con el Congreso de los Diputados del modo siguiente: Cuadro I. -
La Maratona Elettorale Spagnola. Dal Bipartidismo Imperfecto Al Multipartidismo Fragmentado *
ISSN 1826-3534 15 MAGGIO 2019 La maratona elettorale spagnola. Dal bipartidismo imperfecto al multipartidismo fragmentado di Laura Frosina Assegnista di ricerca in Diritto pubblico comparato Sapienza- Università di Roma La maratona elettorale spagnola. Dal bipartidismo imperfecto al multipartidismo fragmentado * di Laura Frosina Assegnista di ricerca in Diritto pubblico comparato Sapienza- Università di Roma Sommario: 1. Il quadro politico e istituzionale. 1.1. L’evoluzione della forma di governo e le ultime elezioni politiche. 2. Seggi e sistema elettorale per il Parlamento europeo. 3. Elezioni europee del 2014. 4. Forze politiche in competizione e campagna elettorale. 1. Il quadro politico e istituzionale La Costituzione del 1978, seguita al quarantennale regime franchista (1936-1975) e alla ristrutturazione politico-istituzionale operata nella Transizione alla democrazia (1975-1978), ha segnato formalmente in Spagna il passaggio allo Stato di diritto, democratico e sociale (art. 1, c. 1). La riconversione politico- costituzionale ha consentito al Paese di uscire dall’isolazionismo a cui era stato relegato durante il regime autoritario, con la conseguente emarginazione rispetto al processo di integrazione europea. Il 10 gennaio del 1986 la Spagna ha formalizzato il suo ingresso nell’Unione europea con l’entrata in vigore della legge organica n. 10 del 1985, con cui è stata autorizzata la ratifica del Trattato di adesione firmato a Madrid un anno prima (12 giugno 1985)1. Per quanto concerne la forma di governo, la Costituzione spagnola ha optato per un sistema di monarchia parlamentare (art. 1, c. 3), i cui lineamenti caratteristici possono sintetizzarsi nella presenza di un Monarca rappresentativo dell’unità nazionale politicamente irresponsabile, nell’esistenza di un bicameralismo imperfetto sbilanciato in favore del Congresso dei Deputati, nella rigida razionalizzazione dei rapporti tra questa Camera e il Presidente, e, infine, nel rafforzamento della figura presidenziale. -
Diari De Sessions Del Ple Del Parlament De Les Illes Balears
DIARI DE SESSIONS DEL PLE DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS DL. PM. 770-1987 Fq.Con.núm. 33/27 X legislatura Any 2019 Núm. 10 Presidència del Sr. Vicenç Thomas i Mulet Sessió celebrada dia 22 d'octubre de 2019 Lloc de celebració: Seu del Parlament SUMARI I. PREGUNTES: 1) RGE núm. 6913/19, presentada pel diputat Sr. Maxo Benalal i Bendrihem, del Grup Parlamentari Ciudadanos, relativa a Escola d’Arts d’Eivissa.. 477 2) RGE núm. 6901/19, presentada pel diputat Sr. Sergio Rodríguez i Farré, del Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares, relativa a adequació de la Llei de memòria i reconeixements democràtics de les Illes Balears.. 478 3) RGE núm. 6903/19, presentada per la diputada Sra. Virginia Marí i Rennesson, del Grup Parlamentari Popular, relativa a finançament de la planta de Ca Na Putxa a Eivissa.. 479 4) RGE núm. 6906/19, presentada pel diputat Sr. Antonio Francisco Fuster i Zanoguera, del Grup Parlamentari Popular, relativa a audiències de la ràdio i televisió públiques... 481 5) RGE núm. 6908/19, presentada per la diputada Sra. Maria Antònia García i Sastre, del Grup Parlamentari Popular, relativa a impuls de les exportacions dels productes de les diferents denominacions d’origen... 482 476 DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 10 / 22 d'octubre de 2019 6) RGE núm. 6912/19, presentada pel diputat Sr. Josep Melià i Ques, del Grup Parlamentari El Pi Proposta per les Illes Balears, relativa a cobrament per part del Govern de les Illes Balears de 177 milions d’euros pendents... 483 7) RGE núm. -
Unió Mallorquina Y Proposta Per Les Illes: Factores De Continuidad Y De Cambio
EL CENTRO -DERECHA EN EL SISTEMA POLÍTICO BALEAR Unió Mallorquina y Proposta per les Illes: factores de continuidad y de cambio Eli Gallardo Abril 2013 www.eligallardo.com El día 16 de marzo de 2013 nacía formalmente El PI–Proposta per les Illes (en adelante El PI ), tras la celebración del I Congreso fundacional del partido en el Teatre de Lloseta, en la isla de Mallorca. Surge así un nuevo partido en el sistema político de las Illes Balears, «con una vocación plural de recuperar la ilusión colectiva perdida» 1. La creación de El PI es el resultado de la fusión de varios partidos políticos con entidad propia, que renuncian a su personalidad jurídica para constituirse en un nuevo partido, en lugar de optar por la coalición preelectoral, la federación o la alianza temporal. Esta fusión tiene lugar, como veremos, alrededor de un «núcleo» ( core ) claramente determinado, representado por Convergència per les Illes (en adelante Convergència ), partido surgido como consecuencia de la desaparición de Unió Mallorquina en 2011 2 y la Lliga Regionalista . El objeto del siguiente trabajo es conocer el papel que puede ejercer El PI en la política balear, al reunir a gran parte de la extinta Unió Mallorquina , partido “bisagra” en los gobiernos autonómicos y que fue liquidado por los numerosos casos de corrupción que afectaron a sus dirigentes y empresarios cercanos a su área de influencia. Para ello se analizará el modelo de organización política de El PI , el modelo de partido según sus objetivos, para plantear los posibles resultados electorales en las próximas elecciones autonómicas a nivel balear, teniendo en cuenta el peso de Unió Mallorquina en la formación y en la historia electoral de las Illes Balears. -
Toponimia Valenciana Prejaimina
Recibido: 14.6.2015 Aceptado: 17.7.2015 TOPONIMIA VALENCIANA PREJAIMINA Xaverio BALLESTER* Una parte significativa de la toponimia valenciana de origen románico docu- mentada antes de la Reconquista (a partir de 1.232) presenta llamativas par- ticularidades lingüísticas perfectamente compatibles con el valenciano. Este hecho contradice la idea un tanto sesgada de que la lengua hablada en parte de Valencia antes de la Reconquista, el llamado “mozárabe levantino”, era un idioma totalmente distinto. Palabras clave: Toponimia, Valencia, Lingüística, Edad Media. Valencian Toponymy before James I of Aragon A significant part of the Valencian toponymy documented before the “Re- conquest” (Reconquista), beginning in 1232, exhibits striking linguistic fea- tures that are perfectly compatible with the historical Valencian language. This fact refutes the somewhat biased idea that the language spoken before the Reconquest, the so–called “Levantine Mozarabic”, was a totally different language. Keywords: Toponymy, Valencia, Linguistics, Middle Ages. esde la primera documentación una parte de la toponimia valenciana de origen románico presenta particularidades Dlingüísticas perfectamente compatibles con el valenciano y a su vez con el catalán e incluso características de estas lenguas, lo que como mínimo probaría que el románico hablado en tierras valencianas antes de la Reconquista era muy similar al románico hablado al norte del Ebro. * Universitat de Valéncia. Departamento de Filología Clásica. Correspondencia: Avenida Blasco Ibáñez, 32. 46010 Valencia. España. e-mail: [email protected] Lıburna 8 [Noviembre 2015], 51–78, ISSN: 1889-1128 Xaverio BALLESTER 턃α Atenderemos especialmente al primer documento que presenta abundante toponimia prejaimina ―es decir, anterior a la conquista de Valencia por JAIME I― conservada, el Llibre del Repartiment, por ser este el primer texto en reflejar de forma masiva la toponimia exis- tente antes ―aunque sea momentos antes…― de la Reconquista. -
Challenger Party List
Appendix List of Challenger Parties Operationalization of Challenger Parties A party is considered a challenger party if in any given year it has not been a member of a central government after 1930. A party is considered a dominant party if in any given year it has been part of a central government after 1930. Only parties with ministers in cabinet are considered to be members of a central government. A party ceases to be a challenger party once it enters central government (in the election immediately preceding entry into office, it is classified as a challenger party). Participation in a national war/crisis cabinets and national unity governments (e.g., Communists in France’s provisional government) does not in itself qualify a party as a dominant party. A dominant party will continue to be considered a dominant party after merging with a challenger party, but a party will be considered a challenger party if it splits from a dominant party. Using this definition, the following parties were challenger parties in Western Europe in the period under investigation (1950–2017). The parties that became dominant parties during the period are indicated with an asterisk. Last election in dataset Country Party Party name (as abbreviation challenger party) Austria ALÖ Alternative List Austria 1983 DU The Independents—Lugner’s List 1999 FPÖ Freedom Party of Austria 1983 * Fritz The Citizens’ Forum Austria 2008 Grüne The Greens—The Green Alternative 2017 LiF Liberal Forum 2008 Martin Hans-Peter Martin’s List 2006 Nein No—Citizens’ Initiative against -
Download Information About up to 100 Retweeters Per Tweet
Politician-Citizen Interactions and Dynamic Representation: Evidence from Twitter Nikolas Schöll Aina Gallego Gaël Le Mens January 2021 Barcelona GSE Working Paper Series Working Paper nº 1238 Politician-Citizen Interactions and Dynamic Representation: Evidence from Twitter∗ Nikolas Sch¨oll,y Aina Gallegozand Ga¨elLe Mensx January 29 2021 Abstract We study how politicians learn about public opinion through their regular interac- tions with citizens and how they respond to perceived changes. We model this process within a reinforcement learning framework: politicians talk about different policy is- sues, listen to feedback, and increase attention to better received issues. Because politicians are exposed to different feedback depending on their social identities, being responsive leads to divergence in issue attention over time. We apply these ideas to study the rise of gender issues. We collected 1.5 million tweets written by Spanish MPs, classified them using a deep learning algorithm, and measured feedback using retweets and likes. We find that politicians are responsive to feedback and that fe- male politicians receive relatively more positive feedback for writing on gender issues. An analysis of mechanisms sheds light on why this happens. In the conclusion, we discuss how reinforcement learning can create unequal responsiveness, misperceptions, and polarization. Keywords: Political responsiveness, representation, social media, gender. Word count: 9461 ∗ Acknowledgements: We thank Ruben Enikolopov, Maria Petrova, David Rossell, Tania Verge, Fabrizio Gilardi, Pablo Barber´a,Elias Dinas, Elisa Mougin, and Cyrill Otteni, Mikhail Spektor, seminar participants at Universitat Pompeu Fabra, Wissenschaftszentrum Berlin, European University Institute, King's College London, Online Political Economy Seminar Series, Instituto de Empresa, and conference attendants at the European Political Science Association for helpful comments and suggestions. -
Euandi 2019 Party Dataset
euandi 2019 party dataset - Codebook - List of statements: 1 Social programmes should be maintained even at the cost of higher taxes 2 The state should provide stronger financial support to unemployed workers 3 The EU should rigorously punish Member States that violate the EU deficit rules 4 Asylum-seekers should be distributed proportionally among EU Member States through a mandatory relocation system 5 Immigration [into your country] should be made more restrictive 6 Immigrants from outside Europe should be required to accept our culture and values 7 The legalisation of same sex marriages is a good thing 8 The legalisation of the personal use of soft drugs is to be welcomed 9 Euthanasia should be legalised 10 Government spending should be reduced in order to lower taxes 11 The EU should acquire its own tax raising powers 12 Bank and stock market gains should be taxed more heavily 13 The promotion of public transport should be fostered through green taxes (e.g. road taxing) 14 Renewable sources of energy (e.g. solar or wind energy) should be supported even if this means higher energy costs 15 Restrictions of personal privacy on the Internet should be accepted for public security reasons 16 Criminals should be punished more severely 17 The European Union should strengthen its security and defence policy 18 On foreign policy issues the EU should speak with one voice 19 European integration is a good thing 20 The single European currency (Euro) is a bad thing 21 Individual member states of the EU should have less veto power 22 In European