D i e W a 1 K_ ü r e GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada 90-91 CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu Die Walküre Primera jornada de l'Anell del Nibelung Drama musical en tres actes Text i música de Richard Wagner (Amb sobretitulat) Funció de Gala BARCELONA MADRID 6 de 20 núm. torn B Muntaner, 300, Esq. Laforja Hermosilla, 75, Esq. Gra. Pardiñas Dijous, desembre, h., funció 38, TeL 200 81 00 TeL 435 89 89 BARBERÁ DEL VALLÉS MADRID·2 Diumenge, 9 de desembre, 17 h., funció núm. 39, torn T . LA VAGUADA· TeL 7304882 Baricentro TeL 7189751 Dimarts, 11 de desembre, 20 h., funció núm. 40, torn A Divendres, 14 de desembre, 20 h., funció núm. 41, torn e Dilluns, 17 de desembre, 20 h., funció núm. 42, torn D Die Walküre Siegmund Robert Schunk Hunding Matti Salminen Wotan Simon Estes Sieglinde Montserrat Caballé Brünnhilde Johanna Meier Fricka Marjana Lipovsek Brigitte Fassbaender (14 i 17) Gerhilde María Uriz Ortlinde Rosa Maria Conesa Waltraute Camilla Ueberschaer Schwertleite Claudia Rüggeberg Helmwige Regina Marheineke Siegrune Begoña Alberdi Grimgerde Rosa Maria Ysàs Rossweisse Marijke Hendriks Director d'orquestra Uwe Mund Direcció d'escena i escenografia Hugo de Ana Assistents de direcció d'escena i vestuari Marta Maier - Hilda Cabezas Realització del vestuari Peris 150, Barcelona Servei de sabateria Valldeperas, Barcelona Servei de perruqueria Damaret, Barcelona Producció Teatro Lírico Nacional La Zarzuela - Madrid Traducció del sobretitulat Jordi Ibàñez, L'Avenç S.A., Barcelona Violí concertino Josep M. Alpiste ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Materials d'orquestra Ed. B. Schott's Sòhne - Mainz A. TOMAS COLOME�, S. CONSELL DE CENT, 351 - XAMFRA PASSEIG DE GRACIA 08007 BARCELONA - TEL. 2160053 Contingut argumental Lloc de l'acció: Una cabana, un paratge de muntanya i la roca de les valquíries Època: de llegenda ACT E I Interior de la cabana de Hunding Siegmund arriba, exhaust i angoixat. Fuig d'uns enemics que el per­ segueixen i, al bell mig d'una violenta tempesta, ha fet ús de les darreres forces per arribar a aquest refugi. Sieglinde, la muller de Hunding, es compadeix de les calamitats que pateix i li ofereix begudes fresques per a calmar la set febril que el tortura. Entra Hun­ ding i interroga Siegmund, el qualli explica que fugia d'uns mal­ vats amb qui combatia perquè volien forçar una donzella a casar­ se contra la seva voluntat. Hunding reconeix el fugitiu que, amb els seus amics, ha perseguit durant tota la jornada, però, tot res­ pectant la llei de l'hospitalitat, que no li permet agredir-lo sota el seu mateix sostre, li permet pernoctar a la cabana. Per l'endemà, però, el repta a un desafiament a mort. Sieglinde, que sent una estranya simpatia pel desconegut, mescla un narcòtic amb la beguda de Hunding, la qual cosa el sumeix aviat en una son ben profunda. Siegmund, sol, es lliura a les reflexions més ombrívoles i invoca la memòria del seu pare per a reclamar l'arma que li va prometre que trobaria en l'instant del perill suprem (<<Ein Schwert verhiess mir der Vater»). Torna Sieglinde i Siegmund, quan entreveu el puny d'una espasa enfonsada en el tronc del freixe al voltant del qual està bastida la cabana, pregunta el seu origen i ella li explica que és l'acer immortal de Wotan (<<Der Manner Sippe»), clavat pel mateix déu el dia trist de la seva boda amb Hunding. Tot i que molts han intentat arrencar l'arma de l'arbre, ningú. no ha pogut aconseguir­ ho encara, perquè està destinada a un heroi que ha d'obtenir amb ella els triomfs i les victòries més grans. Creix un sentiment mutu entre Sieglinde i Siegmund en aquesta nit de primavera, mentre el clar de lluna illumina la cabana (<<Winterstürme wichen dem Wonnemond»). Siegmund, amb un gran esforç (e Siegmund heiss ich»), desclava l'espasa del freixe i la bateja amb el nom de Notung (filla de la necessitat). Davant el miracle operat, Sieglinde reconeix el qual ja li ha servit com a instrument per a castigar Siegmund, en el desconegut el seu germà i, abraçant-lo amb passió, fuig amb amb un gest de menyspreu. Tot seguit el déu, encolerit per la deso­ ell per sempre d'aquesta llar sense amor. bediència de la seva valquíria predilecta, surt a cercar-la per a imposar-li el càstig que mereix la seva rebellía. ACTE II ACT E I I I Un paratge aspre i muntanyenc El déu Wotan ordena a Brünnhilde, la seva valquíria favorita, que La roca de les valquíries doni la victòria a Siegmund en la contesa propera amb Hunding. Abans de tornar al Walhalla, les valquíries s'apleguen en aquest de amb Aquesta ordre omple goig Brünnhilde, la qual s'allunya amb crits paratge (Cavalcada de les valquíries). Quan arriba Brünnhilde, d'alegria ("Hojotoho! hojotoho! heiaha!»). Tot seguit, però, arriba temor per la persecució del seu pare, mostra a les germanes una la deessa Fricka, la qual, ofesa per l'amor entre els dos germans, Sieglinde defallida i demana auxili per a la malaurada, però elles ve a exigir un càstig per a aquest incest en nom del respecte als no gosen desafiar la ira del déu i refusen fer-se càrrec d'aquesta drets conjugals. Wotan intenta defensar la parella (en realitat fills dona. Aleshores Brünnhilde li aconsella que cerqui refugi en un seus, fruit d'una passió passatgera amb una dona humana), però bosc habitat pel gegant Fafner, on estarà fora de l'abast del poder finalment es veu obligat a reconèixer la relació culpable i a con­ de Wotan, perquè tot i que aquest odia el posseïdor de l'anell del demnar Siegmund per haver transgredit les lleis de la naturalesa Nibelung, res no pot contra ell i el seu amulet màgic. Sieglinde es i del matrimoni. Una altra vegada amb Brünnhilde, Wotan li ordena resisteix, perquè una vegada mort Siegmund, no vol seguir vivint, ara protegir Hunding, l'ultratjat, i també li explica tots els antece­ però la valquíria la convenç perquè se sacrifiqui pel fruit del seu dents de la situació ("Was keinem in Worten ich künde»). El déu se'n va contrariat quan veu que arriba la parella d'amants. La infe­ liç Sieglinde, horroritzada en conèixer la magnitud de la seva culpa, se sent indigna de continuar al costat de l'heroi apassionat i, presa del deliri terrible que li produeix el remordiment, acaba per caure desmaiada en els seus braços. Brünnhilde, aleshores, comunica a Siegmund la seva propera fi, anunciant-li la desfeta inevitable que ha de sofrir en la lluita amb Hunding ("Nur Todgeweihten taugt mein Anblick»), Desesperat per aquesta revelació, Siegmund intenta matar Sieglinde enfonsant-li la seva espasa, per poder estar units en la mort. Aleshores Brünnhilde sent compassió, evita el crim i es decideix a donar ajut a l'heroi desventurat, desobeint les ordres de Wotan. Ja se sent el so del corn de Hunding i Siegmund corre envers el seu rival. Esclata una forta tempesta i a la llum dels llam­ pecs es veuen els dos homes lluitant al cim d'un turó. Quan Sieg­ mund està a punt de sucumbir, Brünnhilde el cobreix amb el seu escut, però immediatamente arriba Wotan per a auxiliar Hunding i, protegint-lo amb la seva llança, li permet ferir de mort el seu rival. Brünnhilde fuig amb l'esglaiada Sieglinde i Wotan fulmina Hunding, Producció del Teatro Lírico Nacional La Zarzuela. amor, que ja pot sentir a les seves entranyes. Tot lliurant-li els frag­ ments de l'espasa de Siegmund, que recollí en ellloc del combat, li diu que, forjats de bell nou, constituiran una arma invencible per al futur heroi que ha de donar a llum, al qual bateja amb el nom de Siegfried (la pau per la victòria). Abans de marxar d'aquest paratge, Sieglinde agraeix amb emoció a Brünnhilde tot el que ha fet per ella (<<O hehrstes Wunder! Herrlichste Maid!»). Quan arriba Wotan, totes les valquíries intenten aplacar la còlera del déu, però aquest les fa fora amb violència i els ordena que tornin immediata­ ment al Walhalla si no volen sofrir elles també un càstig a la seva rebel-lla. Abans, però, els diu que la seva germana des d'aquest moment està expulsada del grup de valquíries i els prohibeix fer res per ajudar-la. Quan resta sol amb Brünnhilde, li comunica la seva condemna: el desterrament etern en aquest lloc solitari, on haurà de romandre a indefensa mercè del primer que la trobi. Brünnhilde, abatuda i convençuda de la fermesa del veredicte, s'humilia davant el pare i li prega que, almenys, li concedeixi la gràcia que no la faci seva un vulgar mortal, sinó un heroi coratjós que hagi de lluitar i desafiar molts perills per a aconseguir-la. Com­ mogut per la desesperació de la filla, estimada malgrat tot, Wotan accedeix: s'acomiada d'ella amb emoció (vl.eb'wohl, du kühnes, herrliches Kind!») i després invoca Loge, el déu del foc (vl.oge, hor!»), i li ordena que envolti el penyal amb una cortina de flames dificultin que l'accés. Comencen a sorgir les flames fins a formar un gran cercle que aïlla del tot la roca on Brünnhilde ja dorm a l'espera de l'heroi. Ehrisa/ Franco Maria Ricci La Valquíria Segons alguns estudiosos el cicle de l'Anell del Nibelung (Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner comença amb La Valquíria (Die Walküre) ja que l'Or del Rin (Das Rheingold) fou concebut pel compositor com un pròleg.