DOSSIER DE PROCLAM ACIÓ JIM M Y CARTER

Barcelona, 29 de m arç de 2010

Departament de la Presidència Secretaria General Adjunta Pl. Sant Jaume, 4 - Palau de la Generalitat 08002 Barcelona Tel. 93 402 47 98 a/e: [email protected] www.gencat.cat/pic

ÍNDEX

Acta del jurat 3

Bases del Premi Internacional Catalunya 6

Jurat del XXII Premi Internacional Catalunya 2010 7

Guardonats anteriors 8

Sobre Infantesa i joventut 9 Començaments polítics 9 Presidència dels Estats Units 10 Postpresidència: el Centre Carter 11 El premi Nobel de la Pau 12 Com a autor 12

2

ACTA DEL JURAT

El Premi Internacional Catalunya, atorgat per la Generalitat de Catalunya i dotat amb 100.000 euros i l’escultura La clau i la lletra d’Antoni Tàpies, es concedeix anualment a aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món.

Enguany, la convocatòria del Premi s’ha estès des del 31 de juliol fins al 31 de desembre del 2009 (Resolució PRE/2184/2009, publicada al DOGC núm. 5433) i hi han concorregut 197 candidatures provinents de 54 països, presentades per 231 institucions de 52 països i pel mateix jurat.

Des del mes de gener, el jurat ha examinat les esmentades propostes i n’ha efectuat la selecció. Finalment, havent procedit a la votació de les candidatures finalistes, el jurat ha decidit atorgar per majoria absoluta el XXII Premi Internacional Catalunya 2010 a l’expresident nord-americà JIMMY CARTER, en considerar-lo un home de cor i de coratge, que s’ha dedicat al llarg de la seva trajectòria a defensar la pau i els drets humans arreu del món, així com a lluitar per la millora de les condicions dels pobles més desafavorits.

El president de la Generalitat, José Montilla, li lliurarà el XXII Premi Internacional Catalunya en el transcurs d’una cerimònia al Palau de la Generalitat, a Barcelona, el dijous 1 de juliol d’aquest any 2010.

3

TEXT DEL JURAT

També en el món de la política, malgrat la mala premsa que avui té, podem trobar “homes de cor i de coratge”, com és el cas de Jimmy Carter, que ha estat reconegut tant per la seva defensa de la pau i dels drets humans arreu del món com per la seva dedicació al desenvolupament econòmic i polític dels pobles menys afavorits.

Però aquest reconeixement (premi Nobel inclòs) s’ha centrat més en la seva obra posterior a la presidència dels Estats Units que en la seva activitat com a president. D’aquí que el jurat del Premi Internacional Catalunya hagi volgut subratllar també accions i orientacions del seu govern que molts van considerar pusil·lànimes, però que manifesten també un gran coratge i una lúcida anticipació del futur. Entre aquestes accions podem comptar:

- La reunió de Camp David entre israelians i àrabs. - El retorn –la devolution- del Canal de Panamà als panamenys, una llei que va costar més de passar per les Cambres que la pròpia reforma sanitària del president Barak Obama: tres mesos de plenaris per acabar guanyant per un vot. - L’establiment de relacions diplomàtiques plenes amb la Xina, de la qual, com anticipava Carter, cada dia els Estats Units depenen més. - El “descobriment” i nomenament de Paul Volcker per a la Reserva Federal, des d’on va defensar (i torna a defensar avui) l’economia productiva enfront del finançament especulatiu. - La creació, en una línia clarament socialdemòcrata, de tres secretaries d’estat (ministeris), que no existien als Estats Units: els ministeris d’ensenyament, drets humans i energia (ja al 1978 Carter va fer posar panells solars a la Casa Blanca). - L’inici, des de la creació d’aquests ministeris, del que després se n’ha dit soft power, que busca més convèncer que vèncer i que potser era massa avançat en un país que vol aparèixer com a generós però també com a musculós.

4

El jurat entén que aquest poder tou, aquesta sensibilitat wilsoniana envers l’autodeterminació dels pobles, aquesta consciència que els problemes d’una nació s’inscriuen sempre en un àmbit més ample, tot plegat està en la línia d’allò que els catalans podem fer i hem de fer en l’àmbit ibèric, europeu i mediterrani.

El jurat entén també que la cooperació i ajut als països pobres s’ha de fer amb l’aproximació multipolar –econòmica, política, higiènica, biològica, ecològica- de la qual el Centre Carter ha estat pioner.

Conscientment, Jimmy Carter va perdre les darreres eleccions el dia que va anteposar la vida dels 52 ostatges a Teheran a la política més ferma i musculosa que molts americans reclamaven. Conscientment, aquest jurat li dóna el Premi Internacional Catalunya per les mateixes raons.

5

BASES DEL PREMI INTERNACIONAL CATALUNYA

1. El Premi Internacional Catalunya és atorgat anualment per la Generalitat de Catalunya.

2. Formen el jurat del Premi Internacional Catalunya personalitats rellevants del món de la ciència, les arts i la cultura.

3. Poden ser presentades per a la candidatura al Premi Internacional Catalunya aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món.

4. Les candidatures al Premi Internacional Catalunya les presenten acadèmies, centres culturals o d’investigació i altres institucions semblants, o els membres del jurat, i han d’incloure un currículum de la persona candidata.

5. El Premi Internacional Catalunya no es pot atorgar a títol pòstum.

6. El Premi Internacional Catalunya ha de ser atorgat a una sola persona, tret que de forma motivada el jurat justifiqui la conveniència d’atorgar-lo de forma conjunta a més d’una persona.

7. El Premi Internacional Catalunya s’ha de lliurar a la persona guanyadora en el curs d’un acte que és presidit pel president o presidenta de la Generalitat de Catalunya i al qual es convoquen les persones membres del jurat.

8. El XXII Premi Internacional Catalunya 2010 té una dotació de 100.000 euros i l’escultura La clau i la lletra d’Antoni Tàpies.

6

JURAT DEL XXII PREMI INTERNACIONAL CATALUNYA 2010

PRESIDENT José Montilla President de la Generalitat de Catalunya

PRESIDENT DELEGAT Xavier Rubert de Ventós Filòsof

MEMBRES

Wijdan Al-Hashemi Historiadora de l’art i ambaixadora de Jordània a Itàlia

Ricard Bofill Arquitecte

Juan Manuel Bonet Crític d’art

Josep Maria Castellet Escriptor i editor

Jacques Delors Polític i economista

Barbara Hendricks Soprano

Edgar Morin Filòsof

Richard Sennett Sociòleg

Anna Veiga Biòloga

Jorge Wagensberg Físic

SECRETARIA

Teresa Sala Departament de la Presidència, Generalitat de Catalunya

7

GUARDONATS ANTERIORS

I Premi Internacional Catalunya 1989 Karl R. Popper, filòsof anglès

II Premi Internacional Catalunya 1990 Abdus Salam, físic pakistanès

III Premi Internacional Catalunya 1991 Jacques-Yves Cousteau, oceanògraf francès

IV Premi Internacional Catalunya 1992 Mstislav Rostropòvitx, violoncel·lista rus

V Premi Internacional Catalunya 1993 Luigi Luca Cavalli-Sforza, genetista italià

VI Premi Internacional Catalunya 1994 Edgar Morin, filòsof francès

VII Premi Internacional Catalunya 1995 Václav Havel, polític txec (compartit) i Richard von Weizsäcker, polític alemany

VIII Premi Internacional Catalunya 1996 Yashar Kemal, escriptor turc

IX Premi Internacional Catalunya 1997 Amartya Sen, economista indi

X Premi Internacional Catalunya 1998 Jacques Delors, polític francès

XI Premi Internacional Catalunya 1999 Doris Lessing, escriptora anglesa

XII Premi Internacional Catalunya 2000 Abdallah Laroui, historiador marroquí

XIII Premi Internacional Catalunya 2001 Andrea Riccardi, historiador i cooperant italià

XIV Premi Internacional Catalunya 2002 Harold Bloom, assagista nord-americà

XV Premi Internacional Catalunya 2003 Nawal al-Sa’dawi, escriptora i activista egípcia

XVI Premi Internacional Catalunya 2004 Sari Nusseibeh, filòsof palestí (compartit) i Amos Oz, escriptor israelià

XVII Premi Internacional Catalunya 2005 Claude Lévi-Strauss, antropòleg francès

XVIII Premi Internacional Catalunya 2006 Pere Casaldàliga, bisbe brasiler

XIX Premi Internacional Catalunya 2007 Edward O. Wilson, biòleg nord-americà

XX Premi Internacional Catalunya 2008 Cynthia Maung, metgessa birmana (compartit) i Daw Aung San Suu Kyi, política birmana

XXI Premi Internacional Catalunya 2009 Bill Viola, videoartista nord-americà

8

SOBRE JIMMY CARTER

Infantesa i joventut

Jimmy Carter (James Earl Carter jr) neix l’1 d’octubre de 1924 a Plains, una petita ciutat agrícola de l'estat nord-americà de Geòrgia, i és el gran de quatre germans. El seu pare, James Earl Carter, és granger i home de negocis, i la seva mare, Bessie Lillian Gordy, infermera, tots dos baptistes practicants.

Des de ben jove, Jimmy Carter demostra ser un alumne avantatjat al qual li agrada la lectura, passió que li encomana la seva mare. Estudia a l’escola pública de Plains, és admès a la Universitat Georgia Southwestern i al Georgia Institute of Technology, i es llicencia en ciències a l'Acadèmia Naval dels Estats Units el 1946, a Maryland, en el lloc 59 dels 820 alumnes de la seva promoció. Aquell any contreu matrimoni amb Rosalynn Smith, amb qui tindrà quatre fills (John William “Jack”, James Earl III “Chip”, Donnel Jeffrey “Jeff” i Amy Lynn).

S’incorpora a la marina i estudia física nuclear i tecnologia del reactor a l’Union College, encara que no completa els estudis. Com a tripulant de submarí, és destinat a l’Atlàntic i a les flotes del Pacífic, i arriba a ser lloctinent. És escollit per l’almirall Hyman Rickover per participar en el programa de submarins nuclears, però, malgrat que la seva intenció era fer carrera a la marina, el 1953 dimiteix de les seves responsabilitats militars en morir el seu pare, i se’n va a Plains, per encarregar-se del negoci familiar de cacauets.

Començaments polítics

Jimmy Carter comença la seva carrera política amb càrrecs modestos a òrgans locals de Plains, com la comissió escolar, l’hospital i la biblioteca. El 1962 és escollit, pel Partit Demòcrata, senador de Geòrgia, i obté la reelecció per a un segon mandat dos anys després.

9

El 1966 es presenta com a candidat per a la Cambra de Representants dels Estats Units. Aquell any perd les eleccions però el 1970 les guanya i esdevé governador de Geòrgia. En el seu discurs inaugural, el 1971, el governador Carter sorprèn els georgians i la resta del país amb un al·legat en contra de la discriminació racial, la qual cosa resulta xocant en un entorn, el sud nord-americà, en el qual encara impera la segregació entre blancs i negres.

Presidència dels Estats Units

El 1974 Jimmy Carter anuncia la seva candidatura per a president dels Estats Units i el 1976, en la Convenció Democràtica Nacional, guanya la nominació. Bona part de l’electorat considera en aquells moments que Carter té molt poques possibilitats enfront d'altres candidats més coneguts a nivell nacional. No obstant això, l’escàndol Watergate és recent en la memòria dels electors, motiu pel qual el fet de no pertànyer a la classe política de Washington suposa un avantatge per al candidat Carter. Després d’una renyida campanya electoral amb el republicà , Jimmy Carter resulta vencedor en les eleccions del 2 de novembre de 1976 i esdevé el president número 39 dels Estats Units d’Amèrica.

Com a president, Jimmy Carter aspira a fer un govern “competent i compassiu”, que respongui als desitjos i les expectatives del poble nord-americà. En política interior, crea el Departament d’Energia: per solucionar l’escassesa d’energia, du a terme una política energètica nacional i obre els preus del petroli domèstic per estimular la producció. Millora l’eficàcia del govern amb la reforma de la funció pública, i promou la desregulació del comerç i les indústries aèries. En medi ambient, augmenta el sistema de parcs nacionals, incloent-hi la protecció de 103 milions d’acres de terres d’Alaska. Per augmentar els serveis humans i socials, crea el Departament d’Ensenyament, fomenta el sistema de seguretat social i designa un nombre rècord de dones, negres i hispans a llocs de treball governamentals.

En política exterior, Jimmy Carter té el seu propi estil, marcat per la defensa dels drets humans arreu del món. Alguns dels seus èxits més importants són la ratificació dels

10

tractats del Canal de Panamà, el setembre de 1977, pels quals el canal passa a control panameny; els Acords de Pau de Camp David, el setembre de 1978, que reconcilien Egipte i Israel; l’establiment de relacions diplomàtiques completes amb la República Popular de Xina el desembre de 1978; i la negociació del tractat per a la limitació nuclear SALT II (Strategic Arms Limitation Talks) amb l’URSS, el juny de 1979.

Hi ha però seriosos revessos, com la invasió soviètica de l’Afganistan el desembre de 1979, que causa la suspensió dels plans per a la ratificació del tractat SALT II, o la crisi dels ostatges de l’Iran, el novembre de 1979, en la qual 52 ostatges són retinguts durant 14 mesos a l’ambaixada nord-americana a Teheran, com a protesta per la negativa del govern nord-americà de lliurar a l’Iran el xa Mohammad Reza Pahlavi, destronat per la revolució islàmica, per ser-hi jutjat. Aquests fets, juntament amb una inflació continuada als Estats Units, contribueixen a la derrota de Jimmy Carter en les eleccions de novembre de 1980, enfront del candidat republicà .

Postpresidència: el Centre Carter

El 1982 esdevé Distinguished Professor a la Universitat Emory, a Atlanta, i funda a la mateixa ciutat, juntament amb la seva esposa, l’exprimera dama , The , amb l’objectiu de lluitar per la pau i els drets humans, i promoure la democràcia arreu del món. Algunes de les eleccions supervisades han estat a Panamà (1989), Nicaragua (1990), Veneçuela (1998) i Nigèria (1999). I han actuat com a mediadors en conflictes a Etiòpia (1989), Haití (1994), Uganda (1999), Veneçuela (2003) i Colòmbia (2008), entre altres països.

El Centre Carter treballa també per la millora de la salut global, amb el control i l’extirpació de malalties com la ceguera de riu, la malària o el tracoma, i lluita per disminuir l’estigma de les malalties mentals i per

11

millorar la nutrició a l’Àfrica. Una realització important ha estat l’eliminació de més del 99% dels casos de la malaltia del cuc de Guinea.

Jimmy i Rosalynn Carter funden també “Habitat for Humanity”, una organització sense ànim de lucre que ajuda gent necessitada a renovar i construir les seves cases. Carter ensenya també a la Sunday School i és diaca a l’església baptista de Maranatha, a Plains.

El premi Nobel de la Pau

Els esforços humanitaris de Jimmy Carter l’han dut a ser l’expresident nord-americà més ben considerat internacionalment. Fins al punt que el 2002 és guardonat amb el premi Nobel de la Pau, pels seus esforços infatigables per trobar solucions pacífiques als conflictes internacionals, per impulsar la democràcia i els drets humans, i per fomentar el desenvolupament econòmic i polític dels pobles. Tres presidents nord- americans han rebut aquest premi (Theodore Roosevelt, Woodrow Wilson i Barack Obama), però Carter és l’únic que l’ha rebut per les seves accions després de deixar la presidència. És, juntament amb Martin Luther King jr, un dels dos únics georgians que han rebut aquest guardó.

Com a autor

Jimmy Carter és un autor prolífic, de més d’una vintena de llibres, de poesia i no ficció, sobre una gran varietat de temes: la tasca humanitària, la vellesa, la religió, els drets humans.

Bibliografia Why Not the Best?, 1975 A Government as Good as Its People, 1977 Keeping Faith: Memoirs of a President, 1982 Negotiation: The Alternative to Hostility, 1984 The Blood of Abraham, 1985

12

Everything to Gain: Making the Most of the Rest of Your Life, escrit amb Rosalynn Carter, 1987 An Outdoor Journal, 1988 Turning Point: A Candidate, a State, and a Nation Come of Age, 1992 Talking Peace: A Vision for the Next Generation, 1993 Always a Reckoning, 1995 The Little Baby Snoogle-Fleejer, il·lustrat per la seva filla Amy Carter, 1995 Living Faith, 1996 Sources of Strength: Meditations on Scripture for a Living Faith, 1997 The Virtues of Aging, 1998 An Hour Before Daylight: Memories of a Rural Boyhood, 2001 Christmas in Plains: Memories, 2001 The Nobel Peace Prize Lecture, 2002 The Hornet's Nest: A Novel of the Revolutionary War, 2003 Sharing Good Times, 2004 : America's Moral Crisis, 2005 Palestine Peace Not , 2006 Beyond the : Waging Peace, Fighting Disease, Building Hope, 2007 A Remarkable Mother, 2008 We Can Have Peace in the Holy Land: A Plan That Will Work, 2009

13