Dossier De Proclam Ació Jim M Y Carter
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
DOSSIER DE PROCLAM ACIÓ JIM M Y CARTER Barcelona, 29 de m arç de 2010 Departament de la Presidència Secretaria General Adjunta Pl. Sant Jaume, 4 - Palau de la Generalitat 08002 Barcelona Tel. 93 402 47 98 a/e: [email protected] www.gencat.cat/pic ÍNDEX Acta del jurat 3 Bases del Premi Internacional Catalunya 6 Jurat del XXII Premi Internacional Catalunya 2010 7 Guardonats anteriors 8 Sobre Jimmy Carter Infantesa i joventut 9 Començaments polítics 9 Presidència dels Estats Units 10 Postpresidència: el Centre Carter 11 El premi Nobel de la Pau 12 Com a autor 12 2 ACTA DEL JURAT El Premi Internacional Catalunya, atorgat per la Generalitat de Catalunya i dotat amb 100.000 euros i l’escultura La clau i la lletra d’Antoni Tàpies, es concedeix anualment a aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món. Enguany, la convocatòria del Premi s’ha estès des del 31 de juliol fins al 31 de desembre del 2009 (Resolució PRE/2184/2009, publicada al DOGC núm. 5433) i hi han concorregut 197 candidatures provinents de 54 països, presentades per 231 institucions de 52 països i pel mateix jurat. Des del mes de gener, el jurat ha examinat les esmentades propostes i n’ha efectuat la selecció. Finalment, havent procedit a la votació de les candidatures finalistes, el jurat ha decidit atorgar per majoria absoluta el XXII Premi Internacional Catalunya 2010 a l’expresident nord-americà JIMMY CARTER, en considerar-lo un home de cor i de coratge, que s’ha dedicat al llarg de la seva trajectòria a defensar la pau i els drets humans arreu del món, així com a lluitar per la millora de les condicions dels pobles més desafavorits. El president de la Generalitat, José Montilla, li lliurarà el XXII Premi Internacional Catalunya en el transcurs d’una cerimònia al Palau de la Generalitat, a Barcelona, el dijous 1 de juliol d’aquest any 2010. 3 TEXT DEL JURAT També en el món de la política, malgrat la mala premsa que avui té, podem trobar “homes de cor i de coratge”, com és el cas de Jimmy Carter, que ha estat reconegut tant per la seva defensa de la pau i dels drets humans arreu del món com per la seva dedicació al desenvolupament econòmic i polític dels pobles menys afavorits. Però aquest reconeixement (premi Nobel inclòs) s’ha centrat més en la seva obra posterior a la presidència dels Estats Units que en la seva activitat com a president. D’aquí que el jurat del Premi Internacional Catalunya hagi volgut subratllar també accions i orientacions del seu govern que molts van considerar pusil·lànimes, però que manifesten també un gran coratge i una lúcida anticipació del futur. Entre aquestes accions podem comptar: - La reunió de Camp David entre israelians i àrabs. - El retorn –la devolution- del Canal de Panamà als panamenys, una llei que va costar més de passar per les Cambres que la pròpia reforma sanitària del president Barak Obama: tres mesos de plenaris per acabar guanyant per un vot. - L’establiment de relacions diplomàtiques plenes amb la Xina, de la qual, com anticipava Carter, cada dia els Estats Units depenen més. - El “descobriment” i nomenament de Paul Volcker per a la Reserva Federal, des d’on va defensar (i torna a defensar avui) l’economia productiva enfront del finançament especulatiu. - La creació, en una línia clarament socialdemòcrata, de tres secretaries d’estat (ministeris), que no existien als Estats Units: els ministeris d’ensenyament, drets humans i energia (ja al 1978 Carter va fer posar panells solars a la Casa Blanca). - L’inici, des de la creació d’aquests ministeris, del que després se n’ha dit soft power, que busca més convèncer que vèncer i que potser era massa avançat en un país que vol aparèixer com a generós però també com a musculós. 4 El jurat entén que aquest poder tou, aquesta sensibilitat wilsoniana envers l’autodeterminació dels pobles, aquesta consciència que els problemes d’una nació s’inscriuen sempre en un àmbit més ample, tot plegat està en la línia d’allò que els catalans podem fer i hem de fer en l’àmbit ibèric, europeu i mediterrani. El jurat entén també que la cooperació i ajut als països pobres s’ha de fer amb l’aproximació multipolar –econòmica, política, higiènica, biològica, ecològica- de la qual el Centre Carter ha estat pioner. Conscientment, Jimmy Carter va perdre les darreres eleccions el dia que va anteposar la vida dels 52 ostatges a Teheran a la política més ferma i musculosa que molts americans reclamaven. Conscientment, aquest jurat li dóna el Premi Internacional Catalunya per les mateixes raons. 5 BASES DEL PREMI INTERNACIONAL CATALUNYA 1. El Premi Internacional Catalunya és atorgat anualment per la Generalitat de Catalunya. 2. Formen el jurat del Premi Internacional Catalunya personalitats rellevants del món de la ciència, les arts i la cultura. 3. Poden ser presentades per a la candidatura al Premi Internacional Catalunya aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món. 4. Les candidatures al Premi Internacional Catalunya les presenten acadèmies, centres culturals o d’investigació i altres institucions semblants, o els membres del jurat, i han d’incloure un currículum de la persona candidata. 5. El Premi Internacional Catalunya no es pot atorgar a títol pòstum. 6. El Premi Internacional Catalunya ha de ser atorgat a una sola persona, tret que de forma motivada el jurat justifiqui la conveniència d’atorgar-lo de forma conjunta a més d’una persona. 7. El Premi Internacional Catalunya s’ha de lliurar a la persona guanyadora en el curs d’un acte que és presidit pel president o presidenta de la Generalitat de Catalunya i al qual es convoquen les persones membres del jurat. 8. El XXII Premi Internacional Catalunya 2010 té una dotació de 100.000 euros i l’escultura La clau i la lletra d’Antoni Tàpies. 6 JURAT DEL XXII PREMI INTERNACIONAL CATALUNYA 2010 PRESIDENT José Montilla President de la Generalitat de Catalunya PRESIDENT DELEGAT Xavier Rubert de Ventós Filòsof MEMBRES Wijdan Al-Hashemi Historiadora de l’art i ambaixadora de Jordània a Itàlia Ricard Bofill Arquitecte Juan Manuel Bonet Crític d’art Josep Maria Castellet Escriptor i editor Jacques Delors Polític i economista Barbara Hendricks Soprano Edgar Morin Filòsof Richard Sennett Sociòleg Anna Veiga Biòloga Jorge Wagensberg Físic SECRETARIA Teresa Sala Departament de la Presidència, Generalitat de Catalunya 7 GUARDONATS ANTERIORS I Premi Internacional Catalunya 1989 Karl R. Popper, filòsof anglès II Premi Internacional Catalunya 1990 Abdus Salam, físic pakistanès III Premi Internacional Catalunya 1991 Jacques-Yves Cousteau, oceanògraf francès IV Premi Internacional Catalunya 1992 Mstislav Rostropòvitx, violoncel·lista rus V Premi Internacional Catalunya 1993 Luigi Luca Cavalli-Sforza, genetista italià VI Premi Internacional Catalunya 1994 Edgar Morin, filòsof francès VII Premi Internacional Catalunya 1995 Václav Havel, polític txec (compartit) i Richard von Weizsäcker, polític alemany VIII Premi Internacional Catalunya 1996 Yashar Kemal, escriptor turc IX Premi Internacional Catalunya 1997 Amartya Sen, economista indi X Premi Internacional Catalunya 1998 Jacques Delors, polític francès XI Premi Internacional Catalunya 1999 Doris Lessing, escriptora anglesa XII Premi Internacional Catalunya 2000 Abdallah Laroui, historiador marroquí XIII Premi Internacional Catalunya 2001 Andrea Riccardi, historiador i cooperant italià XIV Premi Internacional Catalunya 2002 Harold Bloom, assagista nord-americà XV Premi Internacional Catalunya 2003 Nawal al-Sa’dawi, escriptora i activista egípcia XVI Premi Internacional Catalunya 2004 Sari Nusseibeh, filòsof palestí (compartit) i Amos Oz, escriptor israelià XVII Premi Internacional Catalunya 2005 Claude Lévi-Strauss, antropòleg francès XVIII Premi Internacional Catalunya 2006 Pere Casaldàliga, bisbe brasiler XIX Premi Internacional Catalunya 2007 Edward O. Wilson, biòleg nord-americà XX Premi Internacional Catalunya 2008 Cynthia Maung, metgessa birmana (compartit) i Daw Aung San Suu Kyi, política birmana XXI Premi Internacional Catalunya 2009 Bill Viola, videoartista nord-americà 8 SOBRE JIMMY CARTER Infantesa i joventut Jimmy Carter (James Earl Carter jr) neix l’1 d’octubre de 1924 a Plains, una petita ciutat agrícola de l'estat nord-americà de Geòrgia, i és el gran de quatre germans. El seu pare, James Earl Carter, és granger i home de negocis, i la seva mare, Bessie Lillian Gordy, infermera, tots dos baptistes practicants. Des de ben jove, Jimmy Carter demostra ser un alumne avantatjat al qual li agrada la lectura, passió que li encomana la seva mare. Estudia a l’escola pública de Plains, és admès a la Universitat Georgia Southwestern i al Georgia Institute of Technology, i es llicencia en ciències a l'Acadèmia Naval dels Estats Units el 1946, a Maryland, en el lloc 59 dels 820 alumnes de la seva promoció. Aquell any contreu matrimoni amb Rosalynn Smith, amb qui tindrà quatre fills (John William “Jack”, James Earl III “Chip”, Donnel Jeffrey “Jeff” i Amy Lynn). S’incorpora a la marina i estudia física nuclear i tecnologia del reactor a l’Union College, encara que no completa els estudis. Com a tripulant de submarí, és destinat a l’Atlàntic i a les flotes del Pacífic, i arriba a ser lloctinent. És escollit per l’almirall Hyman Rickover per participar en el programa de submarins nuclears, però, malgrat que la seva intenció era fer carrera a la marina, el 1953 dimiteix de les seves responsabilitats militars en morir el seu pare, i se’n va a Plains, per encarregar-se del negoci familiar de cacauets. Començaments polítics Jimmy Carter comença la seva carrera política amb càrrecs modestos a òrgans locals de Plains, com la comissió escolar, l’hospital i la biblioteca.