DOCSLIB.ORG

MENSA CAPITULAR DE LA CATEDRAL DE LLEIDA El Cabildo

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
MENSA CAPITULAR DE LA CATEDRAL DE LLEIDA El Cabildo MENSA CAPITULAR DE LA CATEDRAL DE LLEIDA El Cabildo catedralicio ilerdense fue a través de los siglos el es­ tamento de mayor raigambre y prestigio en la vida de la diócesis. La misión espiritual e intelectual de sus miembros, no estuvo exenta de los bienes temporales y de frecuentes interferencias en asuntos laicos. Los bienes del Cabildo fueron cuantiosos, en su mayoría provenientes de los diezmos, donaciones, testamentos, adquisiciones, y que formaron la Hamada Mensa capitular. Mi estudio incide en los diferentes aspectos que nos ofrece la Mensa, como las donaciones reales, el refectorio, la Pía Almoina o casa de caridad, las posesiones en las diferentes localidades del Obispado, en especial, la estructuración en pavordías para cada uno de los meses del año. La Desamortización hizo desaparecer en gran parte todo este acerbo secular con la pérdida de los bienes de la Mensa. LAS FUENTES Fuentes documenta/es. Archivo Catedralícia de Lleida(= ACLI). - Libra Verde (códice). - Actas Capitulares, Estanterias IJ y III, manuscritos. - Alfés y Suñé, Estanteria !V, Capbreus. - A/fages, Estanteria !V, Capbreus. - Aniversarios, Estanterias I, II y Ill. - Archs y Gateu, Estanteria !V, manuscritos. - Argentona, Estanteria !V, manuscritos. - Arriendos, Estanteria !V, manuscritos. - Bellvís, Estanteria V,· Borjas Blancas, Estanteria !V. - Carniceria, Estanteria !V; Obra Cívica, Estanteria V 21 2 FRANCSICO CASTILLÓN CORTADA - Decreta Visitacionis ecclesie Jlerdensis ab episcopo Virgilio (1615), Est. JV. - Sección Visitas Pastorales, Estant. IV. - Exdmenes (cuentas), Estant. IV. Manuscritos. - Gallart y Gamar, Estant. V, Capbreus. - jover, Estanteria JV. - Libra Blanca (sín título), Estant. I, manuscrita 7, año 1762; Licencias, Estant. IV. - Llibre de decrets de la mensa capitular, Estant. I, manuscrita 45; Llibre major de les decimes, fruits .. de la mensa capitular, cajón 93. - Mensatarum, Estanteria IV,· Meca, Estanteria IV,· Mercer, Estanteria V, Montagut, Estanteria Vy cajones 144 y 203. - Pavordías, Estanteria IV; ?artilles, !V,· Pía Almoina, Estanteria JV y cajones 65, 95, 110, 142, 148, 153, 170, 181y186; Poblet, cajón 190; Prepositurarum, cajón 141; Procesos y Pleitos, Estanteria IV. - Raymat, cajones 95y 175. - Soses, Estanteria N,· Sucs, cajones 95 y 165; Sanahüja, Estanteria IV y cajón 17. - Torre-serona, Estanteria V, cajón 20. Vall.fogona, cajones 78 y 80. Fuentes bibliograficas CASTILLÓN, F., Los diezmos del Obispado de Lérida: Analecta Sacra Tarraconensia, 61-62, Barcelona, 1989, pp. 7-150. CASTILLóN, F., Rentas y derechos de la Mensa episcopal de Lérida: Miscel·lania ·Les terres de Lleida al segle XVJJJ., Lleida, 1984. CASTILLóN, F.,· Las pavordías del cabildo leridano: Miscel·lania ·Les terres de Lleida al segle XVJJ., Lleida, 1984. CASTILLóN, F., El maestro de caro de la Seu Vella: Ilerda, 1986, pp. 293-373. CASTILLÓN, F., Estructuras del cabildo catedralicio de Lleida, comu­ nicación Congreso ·Esglesia i societat a la Catalunya del s. XVJJJ., Cervera 1990. CASTILLóN, F., ·El Arcediano de Ribagorza, dignidad de la Catedral de Lleida: Miscel·ldnea Tarragó·, Ilerda, 44, año 1983, pp. 235-244. DuBY, G., Hombres y estructuras de la Edad Media, Madrid 1989. l.ACANAL, J., España Sagrada, volm. 46. PAUL, ]., La Iglesia y la cultura de accidente, dos volms. Barcelona, 1988. VILLANUEVA, J., Viage ... volm. XVI. 22 MENSA CAPITULAR DE LA CATEDRAL DE LLEIDA 3 l. TRAZO HISTÓRICO El Conde de Barcelona y Príncipe de Aragón, Ramón Berenguer IV (1137-1162), después de haber reconquistada la ciudad de Lleida (24 octubre, 1149), usando de la fa cultad concedida por el Papa Urbana II (1088-1099) a los conquistadores, de dar a las iglesias que les pareciese los diezmos y primicias de todas las tierras que reconquistasen, el día de la captura de la ciudad hizo entrega de todos los diezmos y primicias y territorio ilerdense a la Catedral, hasta ese día mezquita, en la persona de su obispo don Guillén Pérez de Ravidats (1143-1149 de Roda; y desde 1149-1177 de Lleida-Roda): Concedimus et donamus prenominate ilerdensi civitati, Sedi et illustri et venerabili Guille/mi iam dicti Episcopi eiusque successori­ bus in perpetuum omnes decimas et primitias ilerdensis urbis et to­ cíus territorii eius. 1 La donación del Conde fue confirmada por Jaime I el Conquista­ dor (1213-1276) el día 27 de agosto de 1245, mencionando los diez­ mos del Capítula, especialmente los de Juneda y Les Borges Blanques: Laudamus predictum instrumentum .. recipiendis decimis, pri­ mitis, nolumus defraudari dicto episcopi et capitulo Ilerdensi .... 2 El año 1168, el Obispo Guillén Pérez dividió las mensas episcopal y capitular mediante la conocida Constitución Fundacional Ilerdense.3 Esta Constitución fue confirmada por el Cardenal Jacinta, legado pon­ tificio, el año 11724 y de nuevo reafirmada por el Papa Alejandro Ill (1159-1181).5 La Constitución fue ampliada posteriormente por el obispo Pedra de Albalate (1235-1238). De omnibus preposituris detur decima operi ecclesie si ve fa­ brice ... episcopus accipit quatuor integras porciones; sacrista duas l. VILLANUEVA, ]., Viage ... XVI, p. 250. El documento original se halla en ACLl, Armario B; y en Libro Verde jo/. 17; enlibre major de les decimis, fruits ... Cajón 93, año 1693,fol. 166. 2. ACL l , Cajón 93, Llibre major ... /ol. 253. 3. ACL l , Libro Verde, códice, fot. 17 y 171; VILLANUEVA, Viage, 252, vol. XVJ; Llibre major de les decimis ... fot. 265. 4. ACL l , Libro Verde, fol. 22 y Llibre Major ... 193. 5. ACL l, Libro Verde, fol. 23 y Viage ... 265. 23 4 FRANCSICO CASTILLÓ CORTADA dimidias, pro ut sacrista et pulsatore campanarum ... scolaris sancti Petri dimidiam ... 6 Estas preposituras o pavordías son conocidas también con los nom­ bres de San Juan, de Santa Magdalena, de San Lorenzo, de San Pedro de Albarés, tomando la denominación de las iglesias que eran cabecera de pavordía, según especifica la Constitución. Las preposituras fueron doce: Enero-febrero, dos; marzo-abril, dos; mayo, una; junio-julio, dos; agosto-septiembre, dos; octubre, una; noviembre-diciembre, dos.7 Estos prepósitos o pavordes eran ministros o procuradores del Capítulo, In primis i taque prespositos, tam presentes qua m futuros, quos parpetuo canonicorum servitio destinamus ...8 La Constitución señala las raciones que cada canónigo debía de entregar a los otros miembros del cabildo en determinadas fiestas y fechas. A estas entregas se les conoce como procuras. El día 21 de octubre de 1302, en atención a la pobreza del deca­ nato, antiguo priorato, el obispo Pedro de Rege (1299-1308) y su Capí• tulo hicieron a esta dignidad una de las pavordías de agosto-septiembre, cargando sobre el dean con diversas cargas por razón de la pavordía. Las raciones que los pavordes daban a los canónigos fueron au­ mentando andando el tiempo, pero los pavordes argüían que el Ca­ pítulo no podía establecer el aumento de dichas raciones, llevando el 6. ACL l , Cajón 93, Llibre major. .. 265. ·El obispo Pedro de Albalate fijó el número de canónigos en veinticinco; doce preposituras; se dara la décima a la Obra, quousque sit ecclesie consummata; después esta décima a la Almoina. El pan que se ofrece en la cate­ dral se dara también en la Almoina; el obispo recibira cuatro raciones; el sacristan, dos; media para el subsacristan y campanero; media para el escolan de san Pedro; para el portero y a los pobres cuatro medias; para el obrero una ración hasta que opus fuerit consummantum ... Al capellan de San Andrés, en el palacio espiscolpal, media ración; al de san Pedro, que cuida de los fieles, sea unido al de los veinticinco conónigos; al maes­ tro de niños, media ración; seis raciones a los laicos que trabajan en la Catedral; el arce­ diano mayor queda incorporado a la iglesia de Tamarite; el de Ribagorza a la iglesia de Falces; e l de Benasque a la iglesia de Saún y el de Terrantona a Torreciudad.· (ConstitucionesdePedrodeA/balate, en VILLANUEVA, Viage ... p . 265, mia 1237). 7. ACL l , Libro Verde, fol. 375; CASTILLÓN, F. , El prepósito de la Seu Vella de Lleida, en prensa. 8. ACL l, Libro Vercle, /ol. 20; CASTILLÓN, F., Las pavordías del cabi/do leridano: Miscelania ·Les terres de Lleida al segle XVII., p. 123 y sgts (1984). 24 MENSA CAPITULAR DE !A CATEDRAL DE LLEIDA 5 pleito a Roma, fallando a favor del Cabildo (Serafina 707, Jllerdensem augmenti, 20 diciembre 1567).9 2. LA CANÓNICA ILERDENSE El Capítula catedralicio ilerdense, regida por la regla agustiniana y las normas emanadas de la reforma gregoriana, fue el estamento mas importante de la diócesis, inclusa, su influencia se sobreponía a la del propio obispo, por aquella de que el obispo pasa, el Cabildo perma­ nece... La misión principal del Capítula fue la celebración de los Oficios Divinos y proveer las necesidades de la vida comunitaria de la cate­ dral, proporcionandole cuantiosos bienes. La división de estos haberes del Obispado se efectuaban en dos mensas: episcopal y capitular, dando seguridad a los ingresos capi­ tulares. La conónica ilerdense explotaba en común, tierras, hombres y dinero; los señoríos eran administrados por medio de prevostes; poseían los diezmos, cosa prohibida a los laicos; administraban la jurisdicción en muchas parroquias, con el consiguiente nombramiento de rectores, justicias o bailíos; mantenían edificios, como la catedral, la escuela canónica, la Pía Almoina y andando el tiempo, la Universidad leridana 0300 a 1700). Todos los bienes del Capítula estaban divididos en Iotes individuales (prebendas) para cada uno de los canónigos, ademas de los ingresos monetarios, se añadían las dis­ tribuciones en especie. El procedimiento seguida a la hora de nom­ brar canónigos era diferente en todas partes. La Ordinatio Ilerdensis (1168) nos facilita la manera de ejercerlo en la canónica. Or­ dinariamente eran miembros de familias de la aristocracia local, con el apoyo de los reyes. Los canónigos tenían obligación de residencia y fundamentalmente el capítula fue siempre un cuerpo consultiva o senado del obispo en su ministerio pastoral, administrativa y judicial.
Load more

Recommended publications
  • GIMBERNAT 50-100-EDITORIAL.P65
    Gimbernat, 2008 (**), 50, 69-84 LA BATALLA DEL BAIX SEGRE (1938). ASPECTES SANITARIS CAMPS I CLEMENTE, Manuel CAMPS I SURROCA, Manuel RESUM: Les tropes franquistes havien establert un cap de pont a Seròs, a la riba esquerra del Segre. El 7 de novembre de 1938, l’exèrcit republicà creuà el Segre a Seròs des del marge esquerre i aconseguí sorprendre les tropes nacionals, les quals es replegaren a les serralades properes. S’establí una sagnant batalla que va acabar el dia 22 amb la victòria de l’exèrcit nacional. Els republicans van reconèixer les causes del seu fracàs, especialment el fet de confiar la direcció de les seves forces a homes sense competència militar. En el treball estudiem la batalla i l’organització sanitària per atendre els ferits en les poblacions de Seròs, Aitona, Soses i Torres de Segre. Paraules clau: Baix Segre, Seròs, Soses, Arbeca. Guerra Civil (1936-1939). RESUMEN: Las tropas franquistas habían establecido una cabeza de puente en Serós, en el margen izquierdo del Segre. El 7 de noviembre de 1938, el ejército republicano cruzó el Segre en Serós desde dicho margen y consiguió sorprender a las tropas nacionales, las cuales tuvieron que retirarse en las lomas cercanas. Se estableció una batalla atroz que acabó el día 22 con la victoria del ejército nacional. Los republicanos reconocieron las causas de su fracaso, especialmente la de haber confiado la dirección de sus fuerzas a hombres sin competencia militar. Estudiamos la batalla y la organización sanitaria para atender a los heridos de Serós, Aitona, Soses y Torres de Segre.
    [Show full text]
  • 2021-02-16 Quadriptic Express E3
    6 20 5 11 3 10 2 9 1 8 7 Estació d'autobusos Estació (Av. de Madrid-Cos Gayó) Madrid-Cos de (Av. La Generalitat de Catalunya millora el servei d’autobús a la Av. de Madrid, 54 Madrid, de Av. línia La Granja d’Escarp -Alcarràs – Lleida, que forma part (Instituts/Camí de Rufea 2) Rufea de (Instituts/Camí de la xarxa , amb la implantació d’una nova Tarifes vigents 2021 Alcarràs Ctra. N-II, PK 460,6 460,6 PK N-II, Ctra. parada a Alcarràs, a l’avinguda de Valmanya, 80 i ajusta Preu de les targetes integrades (€) Lleida els horaris per tal d’adaptar-los a les necessitats dels Ctra. N-II, PK 458 (Camí de Butsènit/Torre Llavaneres) Butsènit/Torre de (Camí 458 PK N-II, Ctra. 3 (Instituts/Camí de Rufea) de (Instituts/Camí Ctra. N-II, PK 460,5 460,5 PK N-II, Ctra. Cost targeta anònima: 2,30 € Lleida usuaris. Pla de Gensana de Pla 1 zona 2 zones Millora de l’oferta actual: 15 expedicions de dilluns a Cost targeta personalitzada: 3,40 € Horaris actualitzats Ctra. N-II, PK 454 (Polígon) 454 PK N-II, Ctra. Ctra. N-II, PK 458,5 458,5 PK N-II, Ctra. divendres feiners per sentit entre Alcarràs i Lleida i 2 Av. de Valmanya, 80 Valmanya, de Av. a 2 de novembre de 2020 Av. de Valmanya, 8 Valmanya, de Av. expedicions per sentit els dissabtes no festius. T-10 10,00 € 15,55 € Av. de la Devesa / Pg. de Vallverdú de Pg.
    [Show full text]
  • 'Hat-Trickde Rey
    SEGRE i t+ | nsronrs FUTBOL Dilluns, 22 de desembre del 2014 SEGONA CATALANA ÑNLSW \$ T Goleiadade I'Alcoletgeamb 'hat-tricKde Rey AICOLETGE GUISSONA MIQUEL IGLESIAS I ALCOLETGE I l-lAlcoletge se'n va de vac.ances amb els deures fets, Nissarre, Martín, Mar- 5ánche¿ E Molina, ri- gràcies a la plàcida golejada torell, Rey Falcés, Ro- vaera, Oliva, J. M. Mo- aconseguida davant del Guisso- perq Muño¿ Mir,Vi- lina, Condal, Areny, na (5-2). Rey, que va ser el juga- ladegu! Clarisó i Calafell, Vìladrich, dor més destacat del matx, va lbars. Cuadros ¡ Pacheco. començar el seu festival gole- Canvis: Borbón per Canv¡s: Ramell per jador al minut 4 (1--0). El Guisso- clarisó, Cortés per Mir, Sánchez, 5olé per Ca- na va reaccionar i, tan sols tres Macaruya perVilade- lafell, Chirazi per Con- gut i Baltasar per Mu- dal, Pont per Cuadros minuts més tard, va aconseguir ñoz.' i Faràs per E. Molina. l'empat per mitjà d'Areny (1--1-). gols Gols3 l-0, Rey (4). l-1, Areny (7'). 2-1, Martín Tänmateix, dos psicològics (43'). 3-1, lbars (ó4'). 4-1, Rey (66'). 4-2, 5olé (43' i 64') van posar al davant (67).5-2, Rey (891. de nou l'Alcoletge (3-1-). Rey va Àrbitre¡ Albert Malla Esqué, Va amonestar els firmar unhøt-tricþ. per arredo- locals Muñoz. Falces ¡ Rey I elsvisitantsViladrich i Mollna. nir la golejada. El segon del seu lncidènries! Part¡t corresponent a la qu¡nzena compte anotador el va marcar jornada de Lliga del grup V de Segona Catala- al minut 66 (4-L) i, després del na.
    [Show full text]
  • Distribució De Gas Natural a Lleida Municipis Amb Subministrament (41)
    Gas Natural Fenosa. Activitat de distribució de gas a les comarques de Lleida Febrer 2013 2 Contingut 1. Distribució de gas natural a Catalunya 2. Dis tr ibuc ió de gas na tura l a Lleid a 3. Projectes 2013 3 Distribució de gas natural a Catalunya 4 Distribució de gas natural a Catalunya • Gas Natural Fenosa distribueix gas natural a 349 municipis de Catalunya, a través de la seva companyia distribuïdora Gas Natural Distribución. • La companyia distribueix gas natural a 2.154.216 punts de subministrament a Catalunya. • Aquest esforç inversor ha permès situar l’índex de penetració de Catalunya al 53%*, per sobre de la mitjana espanyola, que és del 26%. • En l’exercici 2012, les vendes de l’activitat regulada de gas a Catalunya, que agrupa els serveis d’accés a tercers de la xarxa (ATR), de distribució de gas i de transport secundari, van ser de 58.027 GWh. (*) Índex de penetració: punts de subministrament sobre el total d’habitatges que hi ha als municipis de Catalunya. 5 Distribució de ggyas natural a Catalunya Xarxa de transport i distribució de gas natural Viella a Catalunya Baqueira La Jonquera Puigcerdà Figueres Sant Joan de Campdevànol les Abadesses Serinyà Olot Ripoll L’Escala Berga Les Preses L’Estartit Gasoductes en operació Ponts Gualta Solsona Girona Esclanyà Vic Sta. Coloma Gasoductes en construcció, Artesa de de Farners Campllong Segre projecte o estudi Cardona Artés Sant Feliu de Guíxols Guissona Súria Moià Alfarràs Balaguer Agramunt Callús Lloret de Mar Ivars Manresa Castellterçol Cervera Calaf Alguaire Planta satèl·lit de
    [Show full text]
  • ACTA DE SESSIÓ DEL PLE ORDINARI DE L'ajuntament DEL VILOSELL IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ Identificació: 6/2018 Caràcter
    AJUNTAMENT EL VILOSELL ACTA DE SESSIÓ DEL PLE ORDINARI DE L’AJUNTAMENT DEL VILOSELL IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ Identificació: 6/2018 Caràcter: Ordinari Data: 19 de novembre de 2018 Hora: de les 16:00 a les 17:30 hores Lloc: Ajuntament del Vilosell ASSISTENTS Jordi Nogué Estradé, alcalde Marta Lladó Terés, regidora Gemma Farré Nogué, regidora Maria Rosa Alemanya Giné, regidora El Sr. Josep Ma Tost Caixal, regidor, NO assisteix, excusant la seva assistència per motius personals. Ester Sonia Lorenzo Bermejo, secretària-interventora del SAT del Consell Comarcal de les Garrigues a l’Ajuntament del Vilosell ORDRE DEL DIA 1.- Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta de la sessió anterior (acta ordinària 3/2018 del dia 14 de maig de 2018, acta extraordinària 4/2018 de 15 de juny de 2018 i acta extraordinària 5/2018 de 03 d’agost de 2018). 2.- Donar compte dels decrets d’alcaldia, i ratificació, si s’escau. 3.- Donar compte de l’informe trimestral de la llei 15/2010, 3r trimestre 2018. 4.- Donar compte de l’informe del Període Mig de Pagament a Proveïdors (PMP), 3r trimestre 2018. 5.- Aprovació de la rendició del Compte General de l’exercici 2017 6.- Aprovació de la cessió gratuïta durant 15 anys del terreny situat al paratge Cogulles del polígon 5 parcel.la 453 per part de la Sra. Francisca Nogué Sanahuja. 7.- Aprovació de la moció d’adhesió al Projecte Stolspersteine, fent l’adhesió a través del Centre d’Estudis de les Garrigues que té el suport del Grup de Recuperació de memòria històrica del centre excursionista de Lleida 8.- Aprovació de la moció per reclamar mesures de bonificació i desviació de vehicles pesats entre les Borges Blanques i Soses.
    [Show full text]
  • Primera Provincial Grup 5 Futsal Lleida Descens Fs
    PRIMERA PROVINCIAL GRUP 5 FUTSAL LLEIDA DESCENS FS AGRAMUNT DESCENS FS LINYOLA PERE BEP B PERMANENCIA ATREVIT GASTROBAR FS MOLLERUSSA PERMENENCIA FS BORGES PERMANENCIA ZERO39-GASTROBAR FS ALMACELLES PERMANENCIA CFS PARDINYES PERMENENCIA RAJOLI D'OR LLARDECANS PERMANENCIA CE MARISTES MONTSERRAT PERMANENCIA CFS CASTELLFOLLIT PERMENENCIA PONENT FUTSAL ALCARRÀS PERMANENCIA EFS CERVERA PERMANENCIA EFS BALAGUER COMTAT D'URGELL ASCENS CFS BALAGUER VEDRUNA ASCENS SEGONA PROVINCIAL GRUP 9 Q2 CONSULTORS TERMENS DESCENS CF CASTELLCIUTAT DESCENS CFS SEDÓ DESCENS CFS BELLAGUARDA PERMENENCIA GUAJA AVENTURAS CFS TREMP PERMANENCIA OC LA SENTIU PERMANENCIA CFS CALAF PERMENENCIA EL POAL PERMANENCIA FS SOLSONA PERMANENCIA FS JUNEDA PERMENENCIA CFS PARDINYES PERMANENCIA CFS TÀRREGA PERMANENCIA FS FONOLLOSA ASCENS FS BELLVIS ASCENS TERCERA PROVINCIAL GRUP 17 CE ALGUAIRE DESCENS CENTRE EXCURSIONISTA NOVA GENT DESCENS CFS CONCA D'ALLÀ DESCENS FS VILA-SANA PERMENENCIA CFS ANGLESOLA PERMANENCIA UE CARDONA PERMANENCIA CF BARBENS PERMENENCIA CFS CORBINS PERMANENCIA FS ALBI PERMANENCIA CFS AGRAMUNT PERMENENCIA FS SOLSONA LEGENS PERMANENCIA FS BORGES PERMANENCIA CE PLA URGELL PERMANENCIA UE PERAMOLA PERMANENCIA TERCERA PROVINCIAL GRUP 17 CE ALGUAIRE DESCENS CENTRE EXCURSIONISTA NOVA GENT DESCENS CFS CONCA D'ALLÀ DESCENS FS VILA-SANA PERMENENCIA CFS ANGLESOLA PERMANENCIA UE CARDONA PERMANENCIA CF BARBENS PERMENENCIA CFS CORBINS PERMANENCIA FS ALBI PERMANENCIA CFS AGRAMUNT PERMENENCIA FS SOLSONA LEGENS PERMANENCIA FS BORGES PERMANENCIA CE PLA URGELL PERMANENCIA PRIMERA
    [Show full text]
  • El Sporting De Pinyana Empata En Casa Del Alcoletge
    LUNES 25 DE NOVIEMBRE DE 2019 | DEPORTES 9 FÚTBOL Tercera Catalana Grupo 13 El Sporting de Pinyana empata en casa del Alcoletge El Alguaire aprovecha el tropiezo del líder ganando al Golmés y se coloca a sólo tres puntos del liderato de la liga AITONA 0 Goles: 1-0 (Avomo, 26’), 2-0 (Montiel, 79’), 2-1 (Exposito, 84’). ALPICAT 2 Árbitro: Rodrigo Ibargüengoitia Aitona: Lazaro, Carballo, Chime- Plaza. no, Font (Gil, 44’), Ibars (Ribes, 44’), Niang (Vinyals, 70’), Mo- ALCOLETGE 1 jahid (Serra, 44’), Gimeno, Keita, Badaoui y Jove (Latorre, 55’). PINYANA 1 Alpicat B: Eroles, Lopez, Cano, Alcoletge: Llorens, Molinos, Pe- Tovar (Qui, 63’), Fortuny, Barru- rez (Merino, 72’), Borràs, Jaiteh fet, Medina, Lladonosa, Pocino, (Vertiz, 77’), Fumenal (Gómez, Numbi y Djitte (Ribau, 72’). 77’), Balaña, Muñoz (Perez, 72’), Goles: 0-1 (Djitte, 43’), 0-2 (Lo- Camacho, Beneria (Baltasar, 55’) pez, 51’). y Clivillé. Árbitro: Albert Figuerola Ger- Sporting de Pinyana: Aloy, Alòs, man. Mostró cartulina amarilla a Gili, Perez, Ventaja, Martin (Belío, Lladonosa del Alpicat B. 89’), Regol, Cissoko, Altemir (Per- piñà, 77’), Llena (Roma, 46’) y Sa- SOSES 1 nuy (Guerris, 89’). Goles: 0-1 (Cissoko, 13’), 1-1 (Me- BENAVENT 1 rino, 89’). Soses: Palau, Mesalles, Chimeno, Árbitro: Eduardo Chico Fernan- Palau (Palau O., 29’), Centellas, dez. FOTO: T.A. / El Alcoletge sorprendió al líder de la liga y empató el partido ante el Pinyana en el último minuto Estrella, Mesalles J. (Valles, 76’), Eritja (Baque, 64’), Mesalles O., TREMP 2 Mesalles M. y Flix. 6-0 (Fernandez, 83’), 7-0 (Fernan- (Jordana, 41’) y Seuma.
    [Show full text]
  • Comissió Territorial D'urbanisme De Lleida
    COMISSIÓ TERRITORIAL D'URBANISME DE LLEIDA CTULL Sessió 13│novembre│2020│ Informes per al procediment d’avaluació ambiental 02 - 03 Planejament 04 - 04 Planejament derivat 05 - 05 Compliments d’acords de la Comissió d’Urbanisme 06 - 09 Expedients d’obres en sòl no urbanitzable 10 - 24 Informes sobre usos i obres provisionals 25 - 25 CONSULTA D'AVALUACIÓ AMBIENTAL DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA D'ORDENACIÓ 02 . URBANÍSTICA MUNICIPAL EN EL SECTOR RESIDENCIAL SUD-1 "PLA DE MIRET" SOSES Segrià PTP MUC : Objecte Ampliar i desenvolupar el sector de sòl urbanitzable delimitat residencial SUD-1, per tal de possibilitar la construcció d’un nou poliesportiu municipal : Acord Informar Ortofoto 13 / novembre / 2020 │ Exp. 2020 / 72622 / L CTULL 2 CONSULTA D'AVALUACIÓ AMBIENTAL DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA D'ORDENACIÓ 02 . URBANÍSTICA MUNICIPAL EN EL SECTOR RESIDENCIAL SUD-1 "PLA DE MIRET" SOSES Segrià POUM Vigent Ortofoto + MUC Carrer de Sant Llorenç Carrer dels Canonges 13 / novembre / 2020 │ Exp. 2020 / 72622 / L CTULL 3 CONSULTA D'AVALUACIÓ AMBIENTAL DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA D'ORDENACIÓ 02 . URBANÍSTICA MUNICIPAL EN EL SECTOR RESIDENCIAL SUD-1 "PLA DE MIRET" SOSES Proposta ampliació SUD‐1 Segrià 13 / novembre / 2020 │ Exp. 2020 / 72622 / L CTULL 4 CONSULTA D'AVALUACIÓ AMBIENTAL DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA D'ORDENACIÓ 02 . URBANÍSTICA MUNICIPAL EN EL SECTOR RESIDENCIAL SUD-1 "PLA DE MIRET" SOSES Segrià Alternativa 1 Alternativa 2 Alternativa 3 Carrer de la via 13 / novembre / 2020 │ Exp. 2020 / 72622 / L CTULL 5 CONSULTA D'AVALUACIÓ AMBIENTAL DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA D'ORDENACIÓ 02 . URBANÍSTICA MUNICIPAL EN EL SECTOR RESIDENCIAL SUD-1 "PLA DE MIRET" SOSES Segrià POUM Vigent Proposta 13 / novembre / 2020 │ Exp.
    [Show full text]
  • Passos Elevats Antiatropellament a La Zona Escolar De Torrefarrera
    SEGRE COMARQUES Dijous, 11 de juny del 2015 Segrià 15 CAP.........................973 79 57 25 Ajuntament .................973794010 Serveid’ambulàncies...... ..902450902 Mossosd’Esquadra........ ..973225067 .............................973 79 16 35 Cambra Agrària local ...... ..973794231 Bombers ....................973 74 00 80 SERÒS Farmàcia Queralt Montañola . .973 79 00 22 ALGUAIRE UrgènciesMossos ....................112 Ajuntament ............... ..973780098 UrgènciesMossos ....................112 Ajuntament .................973756006 Mossosd’Esquadra........ ..973225067 SOSES Mossosd’Esquadra........ ..973225067 Cambra Agrària local ...... ..973756124 ALMENAR Ajuntament .................973797806 ALCARRÀS Jutjatdeguàrdia.......... ..973790147 ALMACELLES Ajuntament .................973 77 00 13 .............................973797809 Ajuntament .................973791755 Policia local ..................639793035 Ajuntament .................973741212 ÀreaBàsicadeSalut..........973 77 02 18 TORRES DE SEGRE .............................973790004 AITONA CreuRoja....................973741057 UrgènciesMossos ....................112 Ajuntament ............... ..973796005 MUNICIPIS SEGURETAT LLEURE Passos elevats antiatropellament A.A. a la zona escolar de Torrefarrera Han estat col·locats per l’ajuntament a petició dels veïns A.T. M. MOLINA ❘ TORREFARRERA ❘ L’ajuntament de Torrefarrera ha instal·lat dos passos elevats a la carretera del passatge del Parc per evitar-hi atropellaments, ja que és una zona molt freqüentada pels ve- ïns, en especial
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Cadenza Document
    PARO REGISTRADO SEGÚN SEXO, EDAD Y SECTOR DE ACTIVIDAD ECONÓMICA LLEIDA JULIO 2021 SEXO Y EDAD SECTORES TOTAL HOMBRES MUJERES SIN AGRI- INDUS- CONS- SERVICIOS EMPLEO CULTURA TRIA TRUCCIÓN MUNICIPIOS <25 25 - 44 >=45 <25 25 - 44 >=45 ANTERIOR ABELLA DE LA CONCA 8 1 4 3 3 5 AGER 9 2 3 4 2 2 4 1 AGRAMUNT 217 2 31 51 7 49 77 27 55 19 106 10 AITONA 78 3 12 18 1 17 27 19 4 4 49 2 ALAMUS, ELS 23 1 6 2 2 6 6 2 1 19 1 ALAS I CERC 9 1 2 2 4 1 1 7 ALBAGES, L' 14 1 1 4 1 7 1 2 2 9 ALBATARREC 75 3 13 13 5 23 18 7 7 3 56 2 ALBESA 47 12 11 3 8 13 9 3 3 29 3 ALBI, L' 28 3 10 1 7 7 2 8 1 16 1 ALCANO 9 1 1 1 6 8 1 ALCARRAS 465 16 71 102 13 127 136 99 27 19 305 15 ALCOLETGE 155 4 27 34 5 38 47 25 17 11 95 7 ALFARRAS 225 14 56 47 12 53 43 83 9 31 69 33 ALFES 9 2 3 1 3 1 1 1 6 ALGERRI 13 1 5 2 3 2 2 1 7 3 ALGUAIRE 125 5 23 31 8 30 28 22 6 15 77 5 ALINS 1 1 1 ALMACELLES 231 12 32 49 7 66 65 45 22 15 128 21 ALMATRET 3 1 1 1 3 ALMENAR 139 4 17 45 7 35 31 37 12 20 62 8 ALOS DE BALAGUER 2 1 1 1 1 ALPICAT 154 10 18 30 4 42 50 11 13 11 110 9 ALT ANEU 6 1 2 1 2 1 5 ANGLESOLA 57 1 8 13 2 17 16 11 8 3 32 3 ARBECA 95 1 18 30 3 20 23 22 9 14 45 5 ARRES 1 1 1 ARSEGUEL ARTESA DE LLEIDA 48 2 7 13 1 11 14 9 2 4 28 5 ARTESA DE SEGRE 145 4 20 46 1 34 40 18 25 17 78 7 ASPA 4 1 1 2 1 3 AVELLANES I SANTA LINYA, L 9 5 2 2 2 2 5 BAIX PALLARS 16 1 9 1 5 3 2 11 BALAGUER 1.180 57 203 244 50 306 320 143 122 90 699 126 BARBENS 37 12 11 7 7 19 1 16 1 BARONIA DE RIALB, LA 6 2 2 1 1 1 1 4 BASSELLA 3 1 2 2 1 BAUSEN 5 3 2 5 BELIANES 17 1 2 4 5 5 2 1 13 1 BELLAGUARDA 5 1 3 1 1 1 3 BELLCAIRE
    [Show full text]
  • Recursos Educatius
    ElsEls municipismunicipis Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Segrià 17 AITONA mantingué una majoria d’habitants musulmans, als ECONOMIA quals se’ls concedi un règim jurídic que respectava Predomina el conreu d’arbres fruiters, especialment del llur culte, costums, lleis… fins al segle XVII (quan foren presseguer, seguit de les pereres i les pomeres. Les expulsats els moriscos de tot Espanya). Els cristians oliveres del secà produeixen l’oli que té la denominació nouvinguts foren una minoria en aquests termes. d’origen de les Borges Blanques, i els ametllers es Aitona pertanyé a la corona (com Mequinensa i Seròs) mantenen. fins el 1212, quan Constança d’Aragó, filla natural de També s’hi cria bestiar sobretot aviram i també porcí. Pere I, en casar-se amb el senescal Guillem Ramon de Hi ha una cooperativa agrícola, múltiples societats Montcada, aportà aquestes tres viles en agràries com: Sant Antolí, Aitofruit, Frutos González, dot, que constituïren la poderosa baronia d’Aitona, Bracfruit, Frutas Casas i Cooperativa Baix Segre, totes centrada al castell d’Aitona. La baronia restà en mans Etimologia: de l’àrab az-zaitúna (les oliveres) elles comercialitzen fruita. Hi ha també una empresa dels Montcada, en la branca dita dels barons d’Aitona. que fa oli i una esclofolladora d’ametlles. Gentilici: aitonencs - aitonenques El segle XVII va desaparèixer el palau dels Montcada a La central hidroelèctrica de Seròs fou una de les Lleida (1643).Teresa de Montcada i de Benavides Extensió: 67,22 km2 primeres obres en l’electrificació del país duta a terme aportà el patrimoni dels Montcada-Aitona al ducat de Població (2004): 2248 habitants el 1914 (La Canadenca); produeix uns 205 milions de Medinaceli (1722), que mantingué la baronia entre les kWh anuals.
    [Show full text]