Cultura i Mitjans | | Actualitzat el 05/06/2016 a les 16:00 PJ Harvey celebra la mort i l'esperança El concert de la diva britànica al Primavera Sound enamora per continguda, solemne i precisa | El repertori el formen gairebé només cançons del nou disc "The hope six demolition project"

PJ Harvey al Primavera Sound | Primavera Sound El concert que PJ Harvey ha fet aquest dissabte, ha estat com la millor marxa fúnebre a la que probablement mai assistiràs. Acompanyada del Hope Six Demolition Project, una banda formada per un llarg número de músics de renom que Harvey ha portar collats durant l'hora llarga de concert a l'escenari Heineken. Amb una solemnitat impertorbable l'actuació ha transcorregut sense cap incident, sense cap nota fora de lloc, sense cap afinació entre cançons. En definitiva sense cap element que pogués despitar el públic d'unes cançons funestes però esperançadores.

Polly Jean Harvey ha pujat a l'escenari com una membre més de la banda, amb el saxo a la boca i caminant entre la resta d'instruments de vent i percussió. Chain of keys, del seu nou disc The Hope Six Demolition Project, oha obert la llauna, com si en comptes de ser una de les artistes més influents del rock alternatiu fos una peça més de l'engranatge, en aquest cas d'una espècie de marching band de Nova Orleans. A partir de llavors nou disc s'ha anat desgranant sense masses concessions a antigues perles dels més de vint anys de trajectòria.

The Ministry of Defence, , A line in the sand i The Orange Monkey van succeir-se de manera calmada amb el tarannà blues que tenyeix les últimes referències de la de Dorset. Let's England Shake es va escapar com a petit record al disc anterior del mateix nom, al igual que The words that maketh murder o . Només a la veu, quedava demostrat una vegada més al mateix lloc que el 2011, que Harvey està dotada d'una gran veu i d'una gran personalitat en escena que emociona ja sigui mirant-la des de la llunyania de https://www.naciodigital.cat/noticia/109825/pj-harvey-celebra-mort-esperanca Pagina 1 de 2 l'escenari o les grans pantalles instal·lades.

Gesticulant sense excentricitat i només comunicant-se amb el públic per presentar els membres de la banda va encara la part final del concert amb els pocs favors al passat del principi, però també amb la mateixa màgia. Només la ràpida i agressiva 50ft Queenie i Down by the water van saltar mentre el silenci continuava entre cançons i els fins cants a capela bategaven cada cop amb més tendència a un final progressiu. Amb River Anacostia va tancar un concert memorable que va morir de la millor manera.

https://www.naciodigital.cat/noticia/109825/pj-harvey-celebra-mort-esperanca Pagina 2 de 2