Setmanari d’informació i de cultura religiosa 8 octubre 2009 Any XXXI • Núm. 1.568 • 2,20 euros VISITA APOSTÒLICA A LA REPÚBLICA TXECA DEL 26 AL 28 DE SETEMBRE El poble txec acull el Papa

Un català, nou general dels maristes

El Gmà. Emili Turú, natural de Barcelona, ha estat escollit superior general de l’Institut dels Germans Maristes, per als propers vuit anys. Ha estat formador al noviciat de les Avellanes i acompanyant dels germans joves com a direc- Un dels objectius de Benet XVI en la seva visita a dels cristians, separats en diferents confessions. tor de l’escolasticat a la casa d’Alcalá de la República Txeca va consistir a donar esperança També va recordar en una trobada amb el món Henares. Ja des de llavors es va mostrar com un a un dels països més secularitzats i a la mateixa acadèmic que marginar la religió significa impe- home inquiet per la vida espiritual, per la vida Europa. En el seu primer missatge al poble txec, dir el diàleg entre les cultures que tant necessita religiosa i per la cultura. En la seva etapa com a el Papa va animar a redescobrir les seves arrels el món contemporani. Benet XVI no va oblidar formador ha sabut transmetre la seva cristianes i a ser testimonis «creients i creïbles, reservar un espai per estar amb els joves, als preocupació per la pobresa i per la justícia, i el disposats a difondre a cada àmbit de la societat quals va convidar a participar en la propera seu compromís amb l’Església. els principis i ideals cristians». Igualment, el Jornada Mundial de la Joventut de Madrid 2011. P 2, 7 i 13 Pontífex va voler donar un fort impuls a la unitat P 3, 4 i 5

El Dr. XAVIER SOBREVIA analitza la píndola L’Escolania inicia temporada de l’endemà P 10 Saba nova per a l’Església

L’Escolania de Montserrat 2009-2010 intervenció al final de l’ofici de ja canta. Aquest cor, que canta a vespres, que fan de diumenge a veus blanques, està format enguany dijous— a la basílica de Montserrat. per 45 nois que tenen entre 9 i 13 Dins de l’agenda de concerts, destaca anys. Se’ls pot sentir de dilluns a la seva participació en dues òperes al divendres —i diumenges durant la Gran Teatre del Liceu de Barcelona. missa conventual, a més de la seva P 31

Sumari

Una vintena de nous seminaristes acaben d’iniciar el seu camí cap al sa- P 8 Igino Giordani, més a prop dels altars cerdoci en els diversos seminaris catalans. Ells són l’exemple més evi- dent que Déu, en ple segle XXI, continua cridant joves, i no tan jo- P 23 Nou pla pastoral de Vic ves, cap al presbiterat. En el marc incomparable de l’Any Sacerdotal, celebrat a tota l’Església amb motiu del 150è aniversari de la mort P 24 Entrevista a Mons. Joan Piris del sant rector d’Ars, l’Església de Catalunya es congratula per les noves vocacions i convida tots els seminaristes a emmirallar-se en P 28 Agressió a la cooperant Vicki Sherpa sant Joan M. Vianney com a model de prevere enamorat de Jesús i lliu- rat completament al seu ministeri. P 32 Escola de vida amb Novahumanitas P 18 i 19 2 8 octubre 2009 Opinió

Editorial

Director: Mn. Jaume Aymar i Ragolta Nou superior general Redactors: Eduard Brufau, Miquel Àngel Codina, Samuel Gutiér- rez, Rosa M. Jané, Carme Munté, Rosa Peraire Lingüista: Montserrat Pibernat Arxiu i fotografia: Eulàlia Grande dels maristes Corresponsals: Mónica García, BARCELONA; Guillem Farré, CASTELLÓ; Víctor Gay, GIRONA; Jordi Curcó, LLEIDA; Cristina Sànchez, MALLORCA; Marta Nin, ROMA; Ramon Estany, SOL-SONA; Joan Boronat, TARRAGONA; El XXI Capítol general de l’Institut dels impulsat al si de l’Església i de l’Institut. El Víctor M. Cardona, TORTOSA; David Codina, URGELL; Xavier Bisbal i Jordi Germans Maristes ha elegit Emili Turú i germà Lluís Serra Llansana, col·laborador Castellet, VIC Rofes (Barcelona, 1955) superior general. És setmanal de Catalunya Cristiana ha dit, Col·laboradors: Fabrizio Assandri, Pilarín Bayés, M. José Camps, el primer català que assoleix aquesta referint-se al germà Turú: «Vaig ser Agustí Codinach, Francesc Gamissans, Joan Guiteras, Dani Majà, responsabilitat dins de la congregació laïcal professor seu quan estudiava Batxillerat a Joan A. Mateo, Victòria Molins, Francesc Nicolau, Peio Sánchez, fundada el 1817 a Valla (Lió, França) per les Avellanes. Aleshores, ja em cridava Cristóbal Sàrrias, Lluís Serra, Andreu Sotorra, Pere Tena, Ferran L. sant Marcel·lí Champagnat. Aleshores l’atenció la seva capacitat intel·lectual així Tognetta, P-J Ynaraja Marcel·lí —company de seminari de Joan com la seva maduresa humana.» És llicenciat Redacció, administració, publicitat i promoció: Maria Vianney, el rector d’Ars— era un jove en Teologia (Antropologia Teològica) pel C/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 BARCELONA sacerdot de 28 anys que fou un pedagog Teresianum de Roma, professor d’EGB per Tel. 934 092 810, Fax 934 092 775 precursor, ja que va ser dels primers a l’Escola Universitària Cardenal Cisneros a/e: [email protected] (Redacció) introduir el cant i l’educació física a les d’Alcalá de Henares i professor de català per a/e: [email protected] (Administració i subscripcions) escoles i a prohibir els càstigs físics als la Universitat Autònoma. Quant a la seva a/e: [email protected] (Publicitat) alumnes. Cal no oblidar que els maristes activitat pastoral ha treballat amb nens i Pàgina web: www.catalunyacristiana.cat —com d’altres fundacions franceses— joves des de Primària fins a la Universitat. La Fundadors: Mn. Joan E. Jarque i Mn. Francesc Malgosa entraren a la península a través de major part del seu servei a l’Institut ha estat Edita: Fundació Catalunya Cristiana per a l’evangelització Catalunya. En efecte, el desembre de 1886 en formació inicial de germans i en diversos i la cultura arribaren a Girona quatre germans que serveis provincials delegat de pastoral i Gerent: Òscar Corominas havien de ser el germen de l’Institut a d’educació, com a provincial i, finalment, en Publicitat: Josep Harris Catalunya i a Espanya. Els grans promotors el Consell general. El germà Turú té una Promoció: Alfons Miralles d’aquesta expansió van ser els germans dilatada trajectòria en el món dels religiosos Administració: Isabel Giralt (comptabilitat), Janet Duatis Théophane, superior general, i Bérillus, que com a president de la Conferència Europea (subscripcions) visqueren a Catalunya fins a la seva mort. El de Provincials Maristes, secretari del Autoedició i compaginació: Carlos Aguado 1887 van obrir la primera escola i en menys Congrés de Vida Religiosa de Catalunya i Impressió: Impressions Intercomarcals, SA Ctra. C-1.411, Km 34. de 10 anys en fundaren 18. Avui els membre de la Comissió Permanent de la Polígon industrial El Cementiri. Tel. 938 788 403. Fax 938 788 212 - maristes tenen 3.700 germans (més de 400 a Unió de Religiosos de Catalunya. 08272 SANT FRUITÓS DE BAGES - DLB 14.387/79 Espanya) i uns 43.000 laics repartits per una Emili Turú ha conreat també la poesia. Uns vuitantena de països. Participen en versos seus amb música de Toni Torrellas, Difusió controlada per l’educació de més de 660.000 nens i joves molt cantats tenen un explícit contingut dels cinc continents, mitjançant centres vocacional: «No ets tu qui escull el venir Membre de la UCIP International Catholic Union of Press d’atenció social, escoles de diversos nivells i amb mi. Sóc jo qui et crido pel teu nom, per institucions universitàries. tal que donis fruit ben abundós i un fruit Membre de l’APPEC Associació de Publicacions Periòdiques en català El germà Turú, que va viure la seva infante- que duri malgrat tot. Vés i predica arreu del sa a Marçà, Tarragona, va iniciar la seva món, amb les paraules i l’obrar, la Bona SUBSCRIPCIONS ANUALS EN CATALÀ O CASTELLÀ vida marista a Llinars del Vallès el 1968. Va Nova de servei i amor. No tinguis por que fer el noviciat a Santa Maria de les sóc amb tu.» Catalunya, resta de l’Estat espanyol i Andorra: 111,30 € Avellanes. Va emetre els seus primers vots Des de Catalunya Cristiana felicitem el nou Gibraltar i Portugal: 111,30 € el 1975 i els perpetus el 1982. Pertany, superior general i li desitgem un bon servei Resta d’Europa: 181,70 € doncs, a una generació postconciliar, per un al capdavant dels germans i de tota la Amèrica i Àfrica: 217,06 € doble motiu: la seva formació es va família marista que presten un servei tan Àsia i Oceania: 290,38 € esdevenir en aquest moment històric i es va valuós a la societat i a l’Església que fa camí El setmanari rep l’ajut del Departament de Cultura i beneficiar del corrent de renovació a Catalunya. Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya

La Frase / Rogelio Garrido Montañana «Són moltíssims els qui estimen i poquíssims els qui saben estimar» (Stefan Zweig. Biògraf i novel·lista austríac. 1881-1942) Aquesta sentència de Stefan Zweig no tan sols és vàlida per a l’amor conjugal, sinó evitar el que la degrada; fer-ne ús, però sense abusar dels seus dons; compartir la també per a l’amor de pares a fills i viceversa, per a l’amor a la natura o per a tot nostra vida amb ella sense prepotència, tractant-la amb sensibilitat i afecte en els el que mereix ser estimat. L’amor és un impuls del cor quan conflueixen diversos seus cicles de creixement, maduresa i multiplicació, i, per dir-ho d’alguna manera, sentiments que ens hi indueixen. Però ens convé recordar i meditar que «calen fets «sintonitzar la nostra ànima amb la seva». L’escriptor i naturalista francès Bufón i no paraules». Un exemple: estimar la natura no és només manifestar el romàntic (1707-1788) va dir: «La natura és el tron exterior de la magnificència divina.» fervor envers ella, sinó contribuir a la pràctica per millorar-la i fer-la prosperar, i Valgui aquest exemple, «en l’essencial», per a d’altres amors!

LA TIRA DEL PRIMER PLA Per Pilarín

DIUEN QUE TXÈQUIA I LA TANTES GUERRES EN EL RECORD, UNA DOSI MASSIVA D’EVANGELI EN SEVA ZONA TENEN UN EXCÉS TANTES RACES CREUADES, ESTAT PUR CALMARÀ LES BUTLLOFES I D’HISTÒRIA. TANTES RELIGIONS UTILITZADES LES NAFRES ESPIRITUALS COM A ARMES DE FOC... DE TANTA HISTÒRIA... 3 En primer pla 8 octubre 2009

VIATGE APOSTÒLIC A LA REPÚBLICA TXECA Benet XVI transmet un missatge d’esperança Del 26 al 28 de setembre realitza una visita apostòlica intensa

Zenit Joan Nepomucè, hi va haver màrtirs Praga valerosos, la fidelitat dels quals a Crist s’ha fet sentir amb veu clara i més elo- El primer objectiu de Benet XVI en qüent que la dels seus assassins.» la seva visita a la República Txeca va Tenint en compte que ara ha estat consistir a donar esperança a un dels recuperada la llibertat religiosa, Benet països més secularitzats i també a la XVI va fer una crida a tots els ciuta- mateixa Europa, segons ha explicat el dans de la República Txeca perquè tor- portaveu vaticà, el P. Federico Lombar- nin a descobrir les tradicions cristianes di, s.j. I ha assegurat que aquesta visi- que han plasmat la seva cultura i va ta del Papa segueix la tasca que va exhortar la comunitat cristiana a con- impulsar Joan Pau II després de la cai- tinuar fent sentir la seva veu mentre guda del comunisme, fa vint anys, so- la nació ha d’afrontar els desafiaments bre la «llibertat en la veritat». Benet del nou mil·lenni. El Papa va dir al pre- XVI fa aquest servei mostrant que «hi sident txec que coneix el seu desig que ha una raó capaç d’aconseguir la veri- a la religió li sigui reconegut «un pa- tat, de reconèixer la contribució de la per més gran en les qüestions del país». fe al coneixement d’aquesta veritat per I va recordar que la bandera presiden- fonamentar els valors, fonamentar els cial hissada al castell de Praga té com punts de referència sobre els quals es a lema «La Veritat venç». Per això, Be- pot concebre una vida, una societat, net XVI va manifestar el desig ferm que un món ordenat i no caòtic en el qual El Papa va fer una crida a redescobrir les arrels cristianes. «la llum de la veritat continuï guiant regna l’arbitrarietat». aquesta nació tan beneïda en el curs Benet XVI va començar el 26 de se- ments culturals era rígidament contro- tat, per part del Govern d’aquell de la seva història pel testimoni de tembre el seu viatge apostòlic a la Re- lada». «Amb tot, no hem de subesti- temps, de silenciar la veu de l’Església. grans sants i màrtirs». pública Txeca fent una crida als habi- mar el cost de quaranta anys de repres- En el decurs de la vostra història, des D’altra banda, va destacar que en tants a redescobrir les seves arrels sió política. Una particular tragèdia per de l’època de sant Venceslau, de santa aquesta «era de la ciència» és signifi- cristianes. En la cerimònia de benvin- a aquesta terra va ser l’intent despie- Ludmila i de sant Adalbert fins a sant catiu recordar l’exemple de Johann guda, a les 11.30 a l’aeroport interna- Gregor Mendel, l’abat augustinià de cional de Stará Ruzyne de Praga, des- Moràvia, pioner en les investigacions prés de les paraules del president txec que van posar els fonaments de la ge- Václav Klaus, el Papa va ser acollit per El Papa confia les famílies nètica moderna. «D’aquesta conver- una parella de joves que li va lliurar gència entre saviesa de la fe i intuïció els dons típics de la cultura d’aquesta al Nen Jesús de Praga de la raó el progrés autèntic de la hu- nació, el pa, la sal i una mica de terra. manitat ha servit per al millor. Tant de «Això em recorda com a profunda- El Papa va visitar a l’església de Santa Maria de la Victòria, on hi ha la bo el poble txec gaudeixi sempre dels ment la cultura txeca està impregna- imatge del Nen Jesús de Praga, coneguda també com de l’Infant Diví, beneficis que provenen d’aquesta sín- da pel cristianisme —va reconèixer— al qual va confiar totes les famílies del món a la seva cura especial, i va tesi feliç», va concloure. des del moment en què aquests ele- demanar per a totes «el do de la pau i la concòrdia». Després de lloar Benet XVI va presidir l’acte religiós ments del pa i la sal tenen un signifi- el Santíssim exposat a la capella del Nen Jesús, va imposar una corona més nombrós en la història de la Re- cat particular entre les imatges del Nou d’or a la imatge de l’Infant Diví i pública Txeca quan el diumenge 27 va Testament.» es va dirigir a l’altar major per congregar 150 mil pelegrins en la mis- «Si tota la cultura europea està pro- saludar els presents. La imatge sa que va presidir a l’esplanada que hi fundament plasmada per l’herència del Nen Jesús, va dir el Papa, ha al costat de l’aeroport de Brno, ca- cristiana, això és veritat de manera «ens fa pensar en el misteri de pital de Moràvia. En aquest país d’uns particular en terra txeca, perquè grà- l’encarnació, en Déu Omnipo- deu milions d’habitants, en el qual els cies a l’acció missionera dels sants Ciril tent que es va fer home i va que no es reconeixen en cap religió i Metodi al segle IX, l’antiga llengua viure durant trenta anys en la constitueixen el 59%, el Papa va con- eslava per primera vegada va ser po- humil família de Natzaret». centrar el seu missatge en una parau- sada per escrit. Amb raó ells, apòstols «Pensem en totes les famílies la: «Esperança.» dels pobles eslaus i fundadors de la del món i invoquem del Nen «L’experiència de la història mostra seva cultura, són venerats com a pa- Jesús el do de la unitat i la a quines absurditats arriba l’home trons d’Europa. A més, és digne d’es- concòrdia per a totes elles. quan exclou Déu de l’horitzó de les ment el fet que aquests dos grans sants Pensem sobretot en les més seves eleccions i de les seves accions, i joves, que han de fer tants de la tradició bizantina han trobat aquí com no és gens fàcil construir una so- esforços per donar als seus fills missioners procedents de l’Occident cietat inspirada en els valors del bé, de seguretat i un futur digne. llatí.» A més, el Papa va destacar que la justícia i de la fraternitat, perquè Preguem per les famílies en en la seva història aquest territori, si- dificultat, provades per la l’ésser humà és lliure i la seva llibertat tuat al cor del continent europeu, en malaltia i el dolor, per les que roman fràgil», va explicar. «L’home té la cruïlla entre el nord i el sud, l’est i estan en crisi, separades o necessitat de ser alliberat de les opres- l’oest, ha estat un punt de trobada de lacerades per la discòrdia i la sions materials, ha de ser salvat i, amb pobles, tradicions i cultures diverses. infidelitat. Totes les confiem al més profunditat, dels mals que afligei- Amb tot, va dir Benet XVI, amb el Nen Jesús de Praga, sabent com xen l’esperit. I, qui el pot salvar sinó El Pontífex, a la capella del Nen Jesús pas del temps, s’ha revelat com una n’és, d’important, l’estabilitat i Déu, que és amor i ha revelat el seu de Praga. trobada fructuosa d’on sorgeix «el la concòrdia per al progrés de la rostre de Pare omnipotent i misericor- paper significatiu que la terra txeca ha societat i el futur de la humani- diós en Jesucrist?», va preguntar. «La tingut en la història intel·lectual, cul- tat.» A continuació va afirmar que «en el Nen Jesús de Praga contem- nostra esperança ferma és Crist: en Ell, tural i religiosa d’Europa, de vegades plem la bellesa de la infància i la predilecció que Jesucrist va demos- Déu ens ha estimat fins a l’extrem i ens com un camp de batalla i, més fre- trar sempre pels més petits. Quants infants, en canvi, no són estimats, ha donat la vida en abundància, aques- qüentment, com un pont». En els pro- ni acollits, ni respectats! Quants són víctimes de la violència i de ta vida que cada persona, alguna ve- pers mesos, va assenyalar, recordarem l’explotació per part de persones sense escrúpols! Tant de bo aquests gada fins i tot sense arribar a saber- el vintè aniversari de la «Revolució de menors tinguin el respecte i l’atenció que els devem: els infants són el ho, anhela posseir», va assegurar. vellut», que va posar fi, de manera futur de la humanitat!». Finalment, va donar les gràcies a tots els A més dels pelegrins txecs, van es- pacífica, a una època particularment infants que el van anar a saludar i els va demanar que preguin pels coltar Benet XVI fidels procedents de dura per a aquest país, una època en seus pares, mestres, amics i també per ell. països veïns: Eslovàquia, Polònia, Ale- la qual «la circulació d’idees i movi- manya, Hongria i Àustria. 4 8 octubre 2009 En primer pla

VIATGE APOSTÒLIC A LA REPÚBLICA TXECA La unitat dels cristians mostra les seves arrels a Europa Trobada ecumènica celebrada a Praga

Zenit des per la religió, la fe i l’ètica no responsabilitat d’il·luminar les Praga tenen lloc en l’àmbit de la raó ments i els cors dels joves, amb una pública, aquesta visió no és evi- educació que no consisteix en la Benet XVI va donar un fort im- dent», pel que fa a la llibertat, és el mera acumulació de coneixements puls a la unitat dels cristians, divi- fonament de l’exercici de la raó i té i habilitats, sinó en una formació dits en diverses confessions, ja que per objectiu precís cercar la veri- humana en les riqueses d’una tra- està convençut que la seva comu- tat, i com a tal, expressa una di- dició intel·lectual orientada a una nió mostrarà amb més evidència mensió pròpia del cristianisme. vida virtuosa. «Ha de ser reconque- les seves arrels a Europa. Va ser la El Papa va explicar que precisa- rida la idea d’una formació inte- consigna que va deixar als repre- ment la set de coneixement de gral, basada en la unitat del conei- sentants de les Esglésies cristianes l’home que empeny cada genera- xement radicat en la veritat. Això presents a la República Txeca amb ció a ampliar el concepte de raó i a pot contrastar la tendència, tan els quals es va reunir el diumenge alimentar-se de la font de la fe, va evident en la societat contemporà- 27 de setembre, a la sala del Tron dur el cristianisme a crear les uni- nia, cap a la fragmentació del sa- de l’arquebisbat de Praga. versitats. Aquesta convicció va dur ber. Amb el creixement massiu de El Papa va reconèixer que en Climent VI a instituir, l’any 1347, la la informació i de la tecnologia aquests moments sorgeixen a Eu- Universitat Carolina de Praga, la neix la temptació de separar la raó ropa «nous intents orientats a mar- primera i més famosa de l’Europa de la recerca de la veritat.» ginar la influència del cristianisme central i de l’est. «La gran tradició El Papa va advertir que la raó, un El Papa va saludar preveres malalts en la festa de en la vida pública, en ocasions amb formativa, oberta a allò transcen- cop separada de l’orientació hu- Sant Venceslau. el pretext que els seus en- senyaments són dolents per al benestar de la soci- Persones «creients etat». I va plantejar aques- ta pregunta: «Què ha de i creïbles» per dir l’Evangeli a la Repúbli- ca Txeca i, més en gene- a la societat ral, a tot Europa, en un període marcat per la di- Zenit / Stará Boleslav fusió de diverses visions del món?» «El cristianis- Benet XVI va afirmar que la societat necessita me pot oferir molt a nivell persones «amb temor de Déu i coherents». Ho pràctic i moral, perquè va dir a l’homilia en la missa de la festa de Sant l’Evangeli sempre impul- Venceslau, patró de la nació txeca, celebrada el sa els homes i dones a dilluns 28 a l’esplanada de la via Melnik, a la posar-se al servei dels seus ciutat de Stará Boleslav. La missa es va celebrar germans i germanes. en presència de 45 mil persones, entre elles el Quan Europa sent la his- president del país i especialment un grup nom- tòria del cristianisme, sent brós de joves. Stará Boleslav és el lloc on sant la seva pròpia història — Venceslau, sobirà dels txecs, va morir màrtir a va aclarir—. Les seves no- mans del seu germà Boleslau, l’any 935. Posant cions de justícia, llibertat i Benet XVI va estampar la seva signatura en el llibre d’or. l’exemple del sant, el Papa va afirmar que «avui responsabilitat social, jun- calen persones que siguin “creients” i “creï- tament amb les seves institucions mana fonamental cap a la veritat, bles”, disposades a difondre en cada àmbit de la culturals i jurídiques establertes per L’Evangeli pot perdre la seva direcció, pot societat aquests principis i ideals cristians en els defensar aquestes idees i transme- « conformar-se amb allò parcial i pro- quals s’inspira la seva acció». I va continuar: tre-les a les generacions futures, es sempre impulsa visional o, sota l’aparença de certe- «Això és la santedat, vocació universal de tots els troben reflectides en la seva he- homes i dones ses, donar un valor igual a tot. Per batejats, que empeny a complir el deure propi rència cristiana. En realitat, la me- això es va preguntar: «Si, d’una amb fidelitat i coratge, tot mirant no el propi mòria del passat anima les seves a posar-se al banda, ha passat el període de la interès egoista, sinó el bé comú, i cercant en tot aspiracions futures.» servei dels seus ingerència derivada del totalitaris- moment la voluntat divina.» Aquest mateix diumenge el me, no és potser també veritat que, En la seva homilia va recordar alguns fets de Papa es va trobar amb el món aca- germans i d’altra banda, amb freqüència avui la vida del màrtir: «Animat per l’esperit evangè- dèmic de la República Txeca, al germanes en el món l’exercici de la raó i la lic, va arribar a perdonar fins i tot al seu germà, qual va advertir que marginar la » investigació acadèmica estan obli- que havia atemptat contra la seva vida.» El religió significa impedir el diàleg gats a doblegar-se davant les pres- Pontífex va subratllar que aquest rei sant «va entre les cultures que tant necessi- sions de grups d’interessos ideolò- tenir el valor d’anteposar el regne del cel a la ta el món contemporani. El discurs dent, que constitueix l’origen de gics i les exigències d’objectius fascinació del poder terrenal». Per a Benet XVI, del Pontífex va analitzar els efec- les universitats a tot Europa, ha utilitaristes a curt termini o simple- la seva lliçó va ser que no n’hi ha prou, de fet, tes d’aquest rebuig de Déu que estat automàticament subvertida, ment pragmàtics?» També es va semblar bons i honrats, cal ser-ho realment; i bo acaba convertint-se en una forma en aquesta terra i en altres, per la plantejar què passaria «si la nostra i honrat és aquell que no cobreix amb el seu jo de fonamentalisme. reductiva ideologia del materialis- cultura es basés només en argu- la llum de Déu, no es posa al davant d’ell mateix, Benet XVI es va presentar a la me, per la repressió de la religió i ments de moda, amb poques refe- sinó que deixa veure Déu a través seu». «En nodrida assemblea de professors, l’opressió de l’esperit humà. El rències a una tradició intel·lectual els nostres dies, la santedat és encara actual o docents i estudiants de les univer- 1989, però, el món va ser testimoni històrica genuïna o en conviccions no és més aviat un tema poc atraient i impor- sitats congregades al saló de Vladis- de l’enfonsament dramàtic d’una promogudes amb molt de soroll o tant?», es va preguntar. «El valor autèntic de lav del castell de Praga com «un ideologia totalitaria fracassada i amb fort finançament». En aquest l’existència humana no es mesura només amb professor, atent al dret de la lliber- del triomf de l’esperit humà.» cas, va constatar, les nostres socie- els béns terrenals i els interessos passatgers tat acadèmica i a la responsabilitat En aquest context, Benet XVI va tats deixaran de ser raonables o —va indicar—, perquè no són les realitats davant de l’ús autèntic de la raó», subratllar que l’anhel per la lliber- tolerants o dúctils per esdevenir materials les que apaguen la set profunda de que «ara és el Papa que, en el seu tat i per la veritat, forma part ina- més fràgils i menys inclusives, i sentit i de felicitat que hi ha en el cor de cada paper de pastor, és reconegut com lienable de la nostra humanitat, i s’hauran d’esmerçar cada vegada persona.» a veu competent per a la reflexió això mai no podrà ser eliminat. més per reconèixer el que és verita- Benet XVI va destacar que només qui té «en el ètica de la humanitat». El Pontífex Parlant als rectors i professors, va ble, noble i bo». Al final de la tro- cor el sant “temor de Déu”, té confiança també va aclarir que si bé hi ha qui consi- recordar que un aspecte essencial bada, el Pontífex va signar en el en l’home i orienta la seva existència en la dera que «les preguntes impulsa- de la missió de la universitat és la llibre d’or. construcció d’un món més just i més fratern». 5 En primer pla 8 octubre 2009

VIATGE APOSTÒLIC A LA REPÚBLICA TXECA El Papa convida els joves a la JMJ de Madrid 2011

SIC / Praga joves que es als seus designis, no triga gaire a re- deixen arrosse- conèixer i seguir la seva veu. El Se- Posant en relleu que la «fe cristia- gar per mirat- nyor, en efecte, us crida a cadascun na és la trobada amb Crist», Benet ges de paradi- de vosaltres pel vostre nom i us vol XVI va adreçar el 28 de setembre un sos artificials confiar a cadascun una missió a l’Es- missatge d’esperança als joves, tot per trobar-se glésia i a la societat.» exhortant-los a ser arreu del món després en una Benet XVI va reiterar que Jesús re- «missatgers d’esperança de l’Esglé- trista soledat, el nova constantment la seva invitació sia» i convidant-los a la gran troba- Papa va desta- perquè siguin els seus deixebles i els da de Madrid, per a la Jornada Mun- car que «també seus testimonis. Un cop més, va em- dial de la Joventut, que tindrà lloc el hi ha molts nois fatitzar la importància de l’esperan- 2011. i noies que “vo- ça i dels joves missatgers de Crist al Quan va finalitzar la celebració de len transformar món: «Vosaltres, estimats joves, sou la missa, el Papa es va adreçar amb es- la doctrina en l’esperança de l’Església! Ella espera pecial afecte als nombrosíssims joves acció” per do- que sigueu missatgers d’esperança, txecs i d’altres països. Tot recordant nar sentit ple a com va passar l’any passat, a Austràlia, que en cada jove hi ha un anhel de la seva vida». El a la Jornada Mundial de la Joventut, felicitat, que alguns cops es barreja Pontífex va con- gran manifestació juvenil que vaig amb un sentit d’inquietud, que l’ac- vidar tothom a mirar l’experiència de vostra llibertat i demana ser acollit poder viure personalment i en la qual tual societat consumista explota de sant Agustí, el qual deia que el cor de com a amic. Us vol fer feliços. La fe alguns de vosaltres vau participar. manera falsa i alienant, Benet XVI va tota persona està inquiet fins que no cristiana és això: la trobada amb Crist, Molts de vosaltres podreu anar a destacar la necessitat de donar als jo- troba allò que veritablement busca: persona viva que ofereix un nou ho- Madrid, l’agost del 2011. Us convido ves una resposta veritable i exhausti- «El Senyor ve a l’encontre de cadas- ritzó a la vida, i, amb això, la direcció des d’ara a aquesta gran reunió de jo- va. Tot lamentant que no són pocs els cun de vosaltres. Truca a la porta de la decisiva. I quan el cor d’un jove s’obre ves amb Crist a l’Església.»

De Bohèmia a Txèquia

Sóc historiadora i el meu marit és geòleg, i aquesta Anglaterra i França li van autoritzar l’ocupació dels combinació de la història de la terra, els homes i les sudets (regions frontereres de població majoritària- M. Isabel León seves obres ens ha despertat una curiositat i interès ment alemanya). Un nombre elevat de txecs van Catedràtica d’Història especial que hem viscut personalment i hem ser afusellats i desenes de milers de jueus txecs i transmès als nostres fills. Quan el gran va arribar a eslovacs van perdre la vida en camps de concentra- l’adolescència, vam decidir dedicar part dels ció. Posteriorment a la Conferència de Ialta, en la afectats pel socialisme, estaven més desenvolupats. períodes de vacances a viatjar per Europa perquè qual van participar Roosevelt (EUA), W. Churchill Va haver d’absorbir tots els canvis que s’havien anessin coneixent i aprenent la cultura i la història (Gran Bretanya) i Stalin (URSS), van acordar que produït en els mercats mundials: liberalització de de les nostres arrels. L’estiu del 1991 les revoltes Txecoslovàquia passaria a formar part de l’òrbita preus, llibertat d’importació i exportació, etc. que van fer trontollar l’encara URSS ens van agafar soviètica. L’exèrcit roig va entrar a Praga el maig Es troba en estreta vinculació amb l’economia camí de Txecoslovàquia. En arribar a la frontera del 1945. alemanya però els mitjans obsolets i la deficient l’exèrcit ens va aturar i mentre inspeccionaven els El Partit Comunista de Txecoslovàquia va guanyar formació tècnica heretats del període comunis- nostres passaports ens van fer baixar del cotxe les eleccions del 1946 amb el 36% dels vots. La ta, la fan poc eficaç. Està en ple procés de mentre ens apuntaven amb les metralletes. Després dècada del 1950 va ser una època de repressió dura modernització, gràcies als fons de cohesió de la de fer hores de viatge vam arribar a Praga: una i de decadència, mentre la política econòmica del Unió Europea, i la inversió de multinacionals ciutat trista i fosca, els magnífics edificis de la qual Partit Comunista portava pràcticament el país a la que busquen una mà d’obra barata dins de les estaven desballestats, però el més important era bancarrota. Moltes persones van ser empresona- fronteres de la Unió. El Govern ha posposat de l’aspecte de tristor i anonimat dels seus habitants. des, executades o portades a camps de treball. forma indefinida l’adopció de l’euro després de Cap a l’any 870 el príncep Borivoj es va establir a la Alexander Dubcek, nou president, va encarnar el constatar que no complirà el 2010 els criteris de ciutat de Praga i aquest seria el germen de l’exis- desig popular d’assolir la democràcia plena. Aques- convergència establerts per entrar a la unió tència dels estats txecs. Pocs anys després van ser ta obertura es va anomenar socialisme amb rostre monetària. Té dificultats per reduir el dèficit cristianitzats per Ciril i Metodi, enviats per l’empe- humà i internacionalment es coneix com la Prima- públic i controlar la inflació. rador de Bizanci, i el 950, el rei alemany Otó I els va vera de Praga del 1968. Els líders soviètics, incapa- L’any 2008 la República Txeca tenia una població annexionar al sacre imperi romà germànic. El 924 ços d’assimilar la idea d’una societat democràtica de 10.425.000 habitants. L’esperança de vida és de va arribar al poder el príncep Venceslau que, dins del bloc comunista, van esclafar la iniciativa 76,4 anys. La seva població està envellida. La taxa assassinat el 935 per ordre del seu germà, va ser amb la invasió de les tropes del Pacte de Varsòvia de natalitat és del 9%, la de fertilitat d’uns 1,2 fills posteriorment canonitzat i, com a sant Venceslau, la nit del 20 al 21 d’agost. El totalitarisme havia per dona, la qual cosa provoca que la població es és el patró dels països txecs. tornat a implantar-se, la repressió va ser duríssima. redueixi un 0,08% anual. Pel que fa a les confessi- Carles IV, coronat emperador del sacre imperi romà Després de la caiguda del mur de Berlín, el 9 de ons religioses, el 52,2% de la població es manifesta germànic el 1346, va fundar la Universitat de novembre del 1989, la joventut comunista de Praga atea i/o agnòstica, el 39% catòlica, el 6% protes- Praga, la més antiga de l’Europa central —que avui va organitzar una manifestació en memòria dels tant, el 2% hussita, i també hi ha una petita porta el nom de Universitat Carolina—, la Ciutat estudiants assassinats pels nazis el 1939. Aquesta comunitat jueva (0,8%). Nova de Praga i el Castell i va manar construir el manifestació va ser brutalment reprimida per Les dures proves que ha travessat la recent història pont de pedra sobre el riu Moldava: Pont de Carles. l’exèrcit, cosa que va provocar més protestes i de l’Església catòlica txeca i els reptes que ha Praga va arribar a ser el centre de l’imperi i una de l’afebliment del govern comunista. Els líders de d’afrontar en una societat secularitzada i a la les ciutats més grans d’Europa. A principis del segle l’oposició, encapçalats per Václav Havel, van deriva pel difós relativisme ètic i cultural porten a XV el rector de la universitat de Praga, Jan Hus va negociar la sortida del partit comunista del govern l’evidència d’un elevat nombre de divorcis i avorta- promoure l’heretgia hussita, considerada precurso- (3 de desembre del 1989), es va conèixer com la ments, a la ruptura de les famílies i a l’exoneració ra del protestantisme. Hus no es va retractar de les «Revolució del Vellut». Havel va ser escollit presi- dels valors ètics. La societat txeca arrossega les seves opinions i la seva mort va derivar en enfron- dent de la República i Alexander Dubcek, portaveu ferides causades per la ideologia atea: ha passat de taments entre catòlics i els seus partidaris. El maig de l’Assemblea Nacional. la persecució comunista (cardenals Josef Beran i del 1618 part de la noblesa bohèmia prohussita va Txecoslovàquia va iniciar reformes per reincorpo- Frantisek Tomasek, que van resistir amb fermesa protestar per la pèrdua dels seus privilegis i es va rar-se a l’economia europea. Es van eliminar les heroica a la persecució comunista, arribant fins i desencadenar la guerra dels Trenta Anys. Les tropes lleis de l’era comunista, es va atorgar llibertat de tot al sacrifici de la vida, i tants altres milers) a la de l’emperador, sota la protecció del Nen Jesús de premsa, d’expressió i política. Les tropes sovièti- immersió en el més pur capitalisme materialista. Praga, els van derrotar a la batalla de la Muntanya ques es van retirar el 1991. L’1 de gener del 1993 es Posteriorment hi hem tornat en diferents ocasions. Blanca. va produir la separació entre Txèquia (República Hem observat que d’aquella ciutat trista i fosca A la conferència de Pau de Versalles (1919) els Txeca) i Eslovàquia. La República Txeca va ingressar s’ha passat a una ciutat lluminosa i bulliciosa, però vencedors de la Primera Guerra Mundial van el 1999 a l’OTAN i a la Unió Europea l’1 de maig en relació amb els seus habitants es percep una decidir sobre l’organització dels territoris de l’antic del 2004. duresa de tracte i una forta afecció a un materialis- imperi austrohongarès. Així va néixer Txecos- Després de la caiguda del règim del Partit Comunis- me hedonista on el que preval és tenir per damunt lovàquia. El 1920 se’n va promulgar la primera ta, la producció txeca havia de reconvertir-se cap a de ser. Potser és aquesta la imatge que els hem constitució. A Munic (1938), a instàncies de Hitler, l’economia de mercat, els països europeus, no transmès des d’occident? AJUDA L’ESGLÉSIA. SI POTS, VIATJA AMB NOSALTRES. SI NO, FES-NE DIFUSIÓ

ROMIATGE ANUAL A MONTSERRAT

12 de desembre de 2009

HOMENATGEHOMENATGE ESPECIALESPECIAL ALAL BISBEBISBE JOANJOAN CARRERACARRERA II PLANASPLANAS

VIATGE A TERRA SANTA DE L’1 AL 8 DE MARÇ DE 2010

Organització tècnica

GC 1478 PLACES LIMITADES. PER A MÉS INFORMACIÓ ASSOCIACIÓ D’AMICS DE C ATALUNYA C RISTIANA COMTES DE BELL-LLOC, 67-69 ● 08014 BARCELONA, TEL. 934 092 700 ● FAX 934 092 775 ● CORREU ELECTRÒNIC: [email protected] 7 Església a Roma 8 octubre 2009

Itàlia Un català, nou superior general dels maristes El Gmà. Emili Turú estarà al capdavant de l’Institut durant els propers vuit anys

Redacción blea internacional de la Missió Ma- Roma rista a Mendes (Brasil), i la creació de diversos grups de treball a propòsit El Gmà. Emili Turú ha estat elegit de la Pastoral juvenil marista, la for- superior general de l’Institut dels Ger- mació universitària, la missió marista mans Maristes, durant el 21è Capítol i la coordinació de les obres socials, General, celebrat del 8 de setembre al etc. La seva facilitat per a les comuni- 10 d’octubre, a Roma. El Gmà. Turú cacions, el domini de diverses llen- succeeix el Gmà. Seán Sammon que ha gües i els seus viatges al llarg d’aquests estat superior general en els darrers darrers anys com a membre del Con- anys (del 2001 fins avui) i al Gmà. sell General li han permès contactar Benito Arbués (que ho va ser del 1993 amb la realitat del món marista tot al 2001). dinamitzant la missió del germà i del Emili Turú Rofes va néixer el 1955 a laic. Barcelona. Va viure tota la seva infàn- Al Gmà. Turú l’acompanyarà en la cia a Marçà (Tarragona). És el més jove seva tasca, durant els propers vuit de cinc germans. Va iniciar la seva vida anys, com a vicari general, el Gmà. marista a Llinars del Vallès, l’any 1968, Joseph Mc Kee, natural de Glasgow i va emetre els seus primers vots el (Escòcia). El germà Joseph ha prestat 1975 i els seus vots perpetus el 1982. el seu servei durant dues dècades a Va obtenir els títols de professor d’en- l’Àfrica com a professor, al centre de senyament primari a l’Escola Universi- formació marista de Nairobi, i com a tària Cardenal Cisneros d’Alcalá de He- superior i formador. Actualment era nares; mestre de català per la Germanet Emili Turú, una crida, el provincial d’Europa centre-oest. Universitat Autònoma de Barcelona i La convocatòria del 21è Capítol llicenciat en Teologia (Antropologia moltes respostes General ha congregat 83 capitulars teològica) pel Teresianum de Roma. que representen més de 3.700 ger- Encara que en l’activitat pastoral ha Toni Torrelles mans i uns 43.000 laics, escampats treballat amb nens i joves (des de pri- arreu del món on col·laboren en mària fins a universitaris), la major Des de l’any 1971 comparteixo amb el germà Emili Turú una l’educació de més de 660.000 nens i part del seu servei a l’Institut ha estat crida i moltes respostes, les de la vida consagrada marista. He joves, a 79 països dels cinc conti- en la formació inicial de germans i en posat música a alguns poemes-cançó seus. La seva poesia parla nents. Durant dos anys tot l’Institut diversos serveis de l’antiga província d’allò que li batega al cor, amb discreció i prudència, però amb marista ha fet un intens procés de marista de Catalunya. fermesa. preparació en el qual han participat Ha estat formador al noviciat de les Sense mai imposar-se, l’Emili ens ha anat precedint. Les seves conviccions i tant els germans com els laics. Amb la Avellanes i acompanyant dels germans criteris religiosos sempre foren ben acollits, perquè eren lúcids i pregats. La seva proposta dinamitzadora de suscitar joves sent director de l’escolasticat a la sensibilitat li ha permès estar a l’aguait de noves crides per a la vida religiosa de «cors nous per a un món nou» s’ha casa d’Alcalá de Henares. Ja des de finals del segle passat i de l’inici d’aquest. La seva creativitat l’ha abocat al gest recollit el sentir de les diferents regi- llavors es va mostrar com home inqui- i la paraula adequats per respondre a aquestes crides i fer-se acompanyar de ons del món marista a través d’unes et per la vida espiritual, per la vida molts i moltes. Uns versos d’ell amb música meva afirmen: «No ets tu qui escull cartes elaborades en cada regió de religiosa i per la cultura. En la seva el venir amb mi. Sóc jo qui et crido pel teu nom, per tal que donis fruit ben l’Institut. El Capítol vol discernir i etapa com a formador ha sabut trans- abundós i un fruit que duri malgrat tot. Vés i predica arreu del món, amb les donar resposta a la crida fonamental metre la seva preocupació per la po- paraules i l’obrar, la Bona Nova de servei i amor. No tinguis por que sóc amb que Déu fa a l’Institut marista per als bresa i per la justícia, i el seu compro- tu.» Per part meva vaig afegir a aquest text una tornada: «Senyor Jesús, que propers vuit anys. Aquesta crida in- mís amb l’Església. Ha participat confies en mi i m’envies com a llavor enmig del món, gràcies pel teu do, gràcies, clou la qualitat de la consagració activament en moltes sessions de for- Senyor.» com a germà en un món de confron- mació de germans sobre temes socials. L’Emili se sap un do per als altres, un do per a les comunitats cristianes, i mai no tació i divisió, el servei als nens i joves Aquesta reflexió es recollirà posterior- s’ha reservat ni per a ell mateix, la seva pròpia família o l’Institut marista. Ha pobres, caminar plegats germans i ment en la creació de diverses obres fet, fa i farà de la seva vida un do per a l’Església i per a tots els pobles. Cridat a laics, a l’estil de Maria. socials dels maristes a Catalunya. Pos- esdevenir superior general, ens convida tots a esdevenir els primers servidors, L’obra marista fa present el caris- teriorment, va exercir com a delegat els primers germanets de tots, a l’estil de Maria, la primera germana en la fe. ma de Marcel·lí Champagnat en cen- de Pastoral, d’Educació i provincial de Sense límits de fronteres, llengües o ètnies. tres d’atenció social, escoles de dife- la llavors província marista de rents nivells i en centres universitaris. Catalunya. Ha participat en l’organització i des- envolupament del Congrés de Vida Religiosa de Catalunya, com a coordi- Reconegut un miracle per intercessió de «Lolo» nador de l’elaboració del document El que és nou demana novetat, que re- Zenit / Roma seguida en peritonitis, segons ha flexionava sobre el futur de la vida revelat el postulador de la causa de religiosa. Durant la seva època com a La comissió de cardenals de la beatificació, el pare Rafael Higue- provincial ha destacat per la seva pro- Congregació per al Culte Diví ha ras. Va ser intervingut, però al cap ximitat als germans i a la vida de les reconegut un miracle atribuït a la de pocs dies la malaltia va tornar a comunitats. Ha promogut l’animació intercessió de Manuel Lozano Gar- evolucionar negativament en íleus de les obres educatives, amb especial rido, conegut com a «Lolo», mem- paralític per la qual cosa va necessi- èmfasi en les línies pastorals, l’atenció bre de l’Acció Catòlica, periodista tar una nova intervenció, en la qual a les persones i la missió compartida espanyol a pesar que va quedar se li van extirpar més de vint centí- amb els laics. Ha impulsat la creació de paralític i, al final de la seva vida, metres del peritoneu. La gravetat comunitats petites inserides en ambi- cec. Es tracta d’un pas decisiu en el va augmentar fins que es va produir ents populars i el desenvolupament seu procés de beatificació, ja que un còlic fecaloide. El pare Higueras de projectes socials. També es va impli- ara només queda que Benet XVI explica que «el nen havia passat de car en la coordinació amb l’Espanya aprovi la promulgació del decret catorze quilos de pes a set i no Marista i amb la realitat marista euro- de reconeixement del miracle per- responia als fortíssims tractaments pea. En aquests anys fou membre de la què el «periodista en cadira de antibiòtics. Aleshores, es va produir Comissió Permanent de la Unió de rodes» pugui ser elevat a la glòria un episodi de septicèmia per Pseu- Religiosos de Catalunya. dels altars. domonas. L’única cosa raonable era En el 20è Capítol General (2001) va El cas sotmès a estudi és el d’un la mort imminent. En els moments ser escollit conseller general. Des nen de dos anys, malalt de xaram- de més perill, li van col·locar el cru- d’aquest lloc de servei a l’Institut ha pió, la malaltia del qual va empit- cifix de Lolo sota el coixí i es va promogut la celebració de l’Assem- jorar tant que va degenerar de Avança el procés de beatificació de Manuel Garrido. produir el guariment». 8 8 octubre 2009 Església al món

Itàlia Igino Giordani, més a prop dels altars Finalitzada la fase diocesana del procés de beatificació del cofundador dels Focolars

Redacció Giordani va dur una vida de donació Roma total. Sovint va trobar incomprensions en escriptors catòlics i en ambients ecle- El 27 de setembre va concloure a sials, en familiars i dirigents del seu Rocca di Papa, localitat propera a Roma, mateix partit. En el patiment va desco- la fase diocesana del procés de beatifi- brir ocasions en què Déu li enviava cació del polític italià Igino Giordani, a senyals perquè es purifiqués, perquè qui Chiara Lubich considerava creixés en la caritat, en la capacitat de cofundador del Moviment dels Focolars. perdonar, en l’allunyament de tota unió Pot ser sant un polític? És l’interro- i satisfacció humana, perquè es conso- gant que es va plantejar Igino Giordani lidés en humilitat, que va ser la seva quan, l’any 1946, De Gasperi el convenç principal virtut. Va dirigir reconeguts perquè participi en les eleccions políti- diaris. Va renunciar a Il Popolo perquè ques. L’anhel de santedat s’havia encès no era un «director dirigit». Uns quants en ell, als 22 anys, en el llit d’un hospital anys abans havia dirigit Il Quotidiano. militar, durant la Gran Guerra. Igino Quan va amenaçar de renunciar-hi va Giordani és una de les figures més re- aconseguir que acabessin els intents de presentatives del segle XX per a la cul- condicionament extern. Periodista i tura italiana i per a l’Església universal. escriptor, va deixar un patrimoni cultu- Ha donat testimoni als seus escrits i ral d’un centenar de llibres i més de amb la seva vida d’una fe apassionada 4.000 articles de rerefons polític, cultu- en Déu i d’un amor intel·ligent. Nascut Igino Giordani i Chiara Lubich. ral i religiós. Intel·lectual de relleu del en una família d’artesans, casat i pare catolicisme italià, es va convertir en de quatre fills, va exercir diferents pro- més vàlids, d’actualitat total, neixen amor i servei a la comunitat en mo- portaveu d’un cristianisme heroic i va fessions: de manobre ajudant del seu d’un profund coneixement de la histò- ments difícils. Va lluitar amb valor per precedir, en certa manera, el Concili pare, a mestre, bibliotecari al Vaticà, ria del cristianisme i dels Pares de l’Es- la llibertat davant de la dictadura (anys Vaticà II, especialment pel que fa a orador, polític, periodista, però la seva glésia. Va adquirir una sòlida formació vint), vivint aquests enfrontaments com temes de laïcat i d’ecumenisme. activitat fonamental era la d’escriptor. teològica i espiritual, que va fer fructi- a «apostolat i penitència». Escollit mem- El setembre del 1948 va conèixer A l’Església va ser un personatge de ficar desenvolupant la funció d’anima- bre de l’Assemblea Constituent i des- Chiara Lubich. En va quedar fascinat relleu, perquè va viure amb ànima evan- dor cristià de la cultura i de formador prés diputat en els turbulents anys des- per la radicalitat evangèlica de «l’espi- gèlica tota la seva activitat, vista sem- d’ànimes. En la societat civil va ser po- prés de la Segona Guerra Mundial, va ritualitat de comunió» que ella anunci- pre per ell com a vocació. Els seus escrits lític militant no per ambició, sinó per treballar amb iniciatives audaces a fa- ava i vivia, i es va adherir al Moviment vor de la pau entre les persones i els dels Focolars. Amb el seu «sí» es va pobles. Va viure en directe una experi- convertir en instrument de Déu perquè ència de la guerra i també aquí va ser Lubich transmetés llum especial sobre testimoni de la fe i de la caritat: com a el seu carisma. Així, Igino Giordani va pacifista no va disparar mai a cap home, ser un dels col·laboradors més estrets perquè en cadascun d’ells hi «veia el de Chiara, la qual el considerava Senyor». «cofundador» dels Focolars. Lubich i Polític allunyat de tot privilegi, en els els que han estat a prop seu en els difícils anys de la postguerra, va exercir darrers trenta anys el defineixen com a el paper constitucional i parlamentari «l’home de les benaurances». com a «servei social, caritat en acte». Després de cinc anys de feina, la fase Valent defensor de la pau, considerava diocesana del procés va concloure el 27 la guerra com «una operació contra el de setembre: 2.500 són les pàgines de poble, en detriment de la llibertat, a la les actes del procés. Els teòlegs censors democràcia». Anteriorment havia vis- han examinat els 98 llibres i els més de cut, per les seves dures intervencions 4.000 articles; els perits històrics, 120 contra el feixisme, en l’exili civil i polí- arxius d’escriptors inèdits, constituïts tic: va ser expulsat del registre dels per més de 60.000 pàgines. Hi ha, a periodistes i privat de l’ensenyament. més, documentació de més de 50 gràci- Als anys cinquanta escrivia: «O Europa es rebudes per intercessió de Giordani. s’uneix, o Europa desapareix», quan L’obertura de la causa va tenir lloc el 6 era membre del primer Consell dels de juny del 2004, a la catedral de Pobles d’Europa. Ja des dels anys vint Frascati, diòcesi en la qual Igino havia plantejat el naixement dels Es- Giordani va concloure el seu camí ter- tats Units d’Europa. renal. Brasil

217,06 € Assassinat a l’Amazònia un missioner italià 290,38 € Zenit / Manaos ners de la casa del sacer- dot. Segons l’agència mis- El sacerdot italià sionera Misna, les forces Ruggero Ruvoletto va de l’ordre han arrestat tres ser assassinat el 19 de persones sospitoses. La setembre a la seva par- seva identitat i el seu mò- ròquia de Santa Evelina bil es desconeixen encara. a la perifèria de Ruggero Ruvoletto havia Manaus, al nord-est del nascut el 1957 a Galta di Brasil. La policia va par- Vigonovo (Venè-cia), a la lar d’un possible intent diòcesi de Pàdua, i havia de robatori, però la hi- estat ordenat sacerdot pòtesi sembla poc con- l’any 1982. Va ser nome- vincent perquè a l’es- Ruggero Ruvoletto. nat director del Centre Mis- glésia es van robar sioner diocesà des del 1995 Comtes de Bell—lloc, 67—69, 08014 Barcelona — Tel. 934 092 810 —Fax 934 092 820 només uns cinquanta reals (prop de fins al 2003. Fa sis anys va marxar al 15 euros), i no es van endur més di- Brasil com a missioner fidei donum. 9 Església a Espanya 8 octubre 2009

Sant Sebastià

dors en molts àmbits educatius i pasto- Cent anys de presència alliberadora rals diversos: l’ensenyament, des d’in- fantil fins a estudis universitaris, la pas- toral parroquial, les missions, les Les Mercedàries del Santíssim Sagrament celebren el seu centenari residències d’avis, la pastoral penitenci- ària, les classes de religió a l’escola pú- Samuel Gutiérrez va sentir cridada a blica… Sant Sebastià projectar l’amor La seva expansió el 1927 cap a Espa- de Déu, manifes- nya, impulsades per un gran entusias- Tot i que immerses ja en la celebra- tat en el culte a me i anhel evangelitzador, les porta ció d’un intens Any Jubilar, no serà fins l’Eucaristia i l’amor fins al País Basc, a Pasajes de San Pedro al 25 de març vinent quan les Germanes a Maria, a través i Sant Sebastià, on es troba actualment Mercedàries del Santíssim Sagrament d’obres apostòli- la seva casa provincial a Espanya. Més compliran oficialment cent anys d’exis- ques que en cada tard, el 1944, buscaran nous indrets tència. La congregació viu amb gran lloc i en cada mo- d’evangelització que les durà fins a Jaén, joia una efemèride que ha de servir ment van tenir un concretament a Villacarrillo. El 1990 les sobretot per aprofundir més encara en matís determinat i germanes es fan càrrec d’una guarderia el carisma eucarístic redemptor i reno- van respondre a infantil al municipi de Barrax, a var l’opció alliberadora que ha marcat necessitats pro- Albacete. Tres anys després, el bisbe de una història ja centenària. «Volem que fundes de la per- Jaén, Mons. Santiago García Aracil, que aquest esdeveniment —afirma la Gna. sona.» Així, en un ja les coneixia, les reclama per prestar Mony Aguilar, provincial a Espanya de Mèxic convuls i an- els seus serveis al Seminari Diocesà i la les Mercedàries del Santíssim Sagra- tireligiós, María Residència Sacerdotal. És l’època en ment— sigui per a totes nosaltres com del Refugio desa- què queda constituïda a Espanya la un renéixer espiritual que ens mogui a fia els perills i el Província de la Mare de Déu de donar gràcies a Déu pel que ha fet tancament dels sagraris per evangelit- fants, joves i adults.» Guadalupe. durant tot aquest temps i ens posem a zar la infància i la joventut i orientar-la Actualment aquesta congregació de Amb motiu del centenari de la fun- les seves mans per al que disposi en un vers l’Eucaristia com a font i cimal de la vida apostòlica, vinculada estretament dació de l’Institut les germanes han futur immediat.» vida cristiana. «La nostra història — a l’emblemàtic Orde de la Mercè i mem- decidit dedicar l’Any Jubilar a l’Eucaris- Els orígens de les Mercedàries del afirma la Gna. Aguilar— s’ha anat en- bre de la família mercedària, compta tia. S’aprofitarà també l’aniversari per S.S. van estretament units a la figura treteixint amb moments i experiències amb 650 germanes esteses arreu del renovar les Constitucions i continuar carismàtica de Maria del Refugi, la seva que han constituït un ric camí d’encon- món. Són presents a Mèxic, el Salvador, impulsant el procés de beatificació de fundadora, que moguda per un gran tre amb el Pare, que ens ha donat en tot Guatemala, Costa Rica, Colòmbia, Xile, María del Refugio, la fundadora. Al amor a l’Eucaristia emprèn el 1910 a moment la força del seu Esperit. Així, el els Estats Units, Veneçuela, Cuba, Mo- mateix temps, durant l’any 2010 les Ciutat de Mèxic una apassionant obra camí iniciat un dia per la nostra funda- çambic i Espanya, on van arribar pocs Mercedàries del S.S. tenen previst fusi- que avui s’estén per dotze països d’ar- dora ha tingut continuïtat en el temps anys després de la fundació, el 1927. onar-se amb una petita congregació reu del món. «Juntament amb un petit i ha crescut la presència en dotze paï- Convençudes que el seu carisma allibe- amb què comparteixen carisma: les Es- grup de companyes —explica la provin- sos, amb la finalitat sempre viva de fer rador continua avui plenament vigent, claves Mercedàries del Santíssim Sagra- cial a Espanya— la nostra fundadora es present Crist Eucaristia al cor dels in- centren els seus esforços evangelitza- ment.

Res millor per ajudar-los que resant el Rosari. 10 8 octubre 2009 Anàlisi

Xavier Sobrevia Vidal Rector de Sant Antoni M. Claret de Sant Boi Més que una píndola de Llobregat i doctor en Medicina

El 28 de setembre es va començar a Des que es va comercialitzar a l’Estat vendre sense recepta la «píndola post- espanyol l’any 2001, i malgrat el seu coital» o píndola de l’endemà. La mi- repartiment massiu i sovint gratuït, els nistra de Sanitat, Trinidad Jiménez, ja avortaments quirúrgics sempre han ho havia anunciat el mes de maig, poc augmentat. Prop de 600.000 píndoles abans de les eleccions europees. Quan es van distribuir durant l’any 2008 a ho va explicar als periodistes va dir que Espanya i mai abans no s’havien provo- no s’exigiria una edat mínima per ven- cat tants avortaments. Precisament, dre-la, que es feia per disminuir els com es pot presentar un fracàs com un avortaments provocats i que no era èxit? abortiva. Un anunci que va sorprendre Per exemple, la Generalitat de i va amoïnar el col·lectiu farmacèutic, Catalunya va donar a conèixer que els pares, els educadors i, en general, l’any 2006 hi va haver 125 menors de tota la societat. 15 anys que van quedar embarassades, però només 25 infants van néixer, cent Pot tenir efectes abortius? van ser avortats. Fa deu anys hi va haver 26 avortaments i 9 naixements, Se senten opinions de tota mena i la fa vint anys, el 1987, hi va haver un únic resposta és que sí. No sempre tindrà avortament. aquesta conseqüència, però pot tenir- Hi ha juristes que dubten de la lega- la. Això s’entén fàcilment quan a una litat de la venda sense recepta. Hi ha persona li expliquen que els esperma- Hi ha juristes que dubten de la legalitat de la venda sense recepta de la píndola. dues sentències del 2003 que establei- tozoides, deu minuts després de la re- xen que no es pot administrar aquesta lació sexual, ja poden arribar fins a te, en aquest cas, correspon a un abor- fecundació pot alterar els moviments píndola a menors d’edat i que ha de ser l’òvul i, alhora, es diu que la píndola es tiu precoç. de les trompes, produeix canvis a l’en- autoritzada per un facultatiu a través pot prendre fins a les 72 hores després La píndola no només té un efecte, dometri que dificulten la implantació d’una recepta. Altres sentències do- del coit. Llavors queda clar que, si hi en té uns quants. A més, segons el dia de l’embrió i interfereix en la funció nen suport a l’objecció de consciència havia un òvul preparat, ja hi pot haver del cicle menstrual, els efectes en la del «cos luti». El moment del cicle en dels farmacèutics que no vulguin ven- la fecundació de l’òvul per l’esperma- dona poden variar. Abans de la fecun- què s’han tingut relacions sexuals i el dre aquell producte. I a més, els labora- tozoide. És a dir, la concepció d’una dació pot inhibir o endarrerir l’ovula- moment en què es pren la píndola toris farmacèutics no han facilitat da- nova vida humana es pot haver produ- ció, alterar l’endometri de l’úter, alte- determinaran que no arribi a produir- des sobre els efectes d’aquesta ït i es pren la píndola per impedir-ne el rar les trompes de Fal·lopi, alterar la se la fecundació, o bé s’impedeixi el substància en menors de 16 anys. Per desenvolupament normal. El seu efec- secreció del moc cervical; després de la desenvolupament normal de l’embrió tant, es pressuposa que les dades no en els seus primers dies de vida. No hi seran gaire positives. Tampoc no es co- ha dades gaire fiables de quin seria el neixen els efectes negatius a llarg termi- mecanisme d’acció més freqüent, però ni i es pot estar posant en perill la salut la majoria de les vegades es considera de les dones. Ara algunes farmacèuti- que seria impedint-ne la implantació. ques estan exultants, d’aquí a uns anys veurem el que passa, però llavors ja hi Canvia el llenguatge, haurà una altra ministra de Sanitat. però no canvia la realitat Polítiques errònies EL CENTRE D’ESTUDIS PASTORALS DE LES DIÒCESIS CATALANES, Quan alguns polítics, o metges, afir- que el curs passat va celebrar els 40 anys del seu servei a la renovació pastoral men que la píndola postcoital no és Des de molts àmbits, fins i tot des de de les diòcesis catalanes, inaugura el nou curs el proper dilluns, 26 d’octubre, abortiva és perquè consideren que la Generalitat de Catalunya, s’incita a a les 7 de la tarda als locals de la Casa de l’Església del c/ Rivadeneyra, 6, de l’embaràs comença al final de la im- la precocitat sexual amb l’excusa de Barcelona. plantació de l’em- fomentar la salut. Presidirà l’acte l’Emm. Mons. Lluís Martínez Sistach, cardenal arquebisbe brió a l’úter. Es pren Justament, si poten- de Barcelona. el dia 15 després de «Quan es recorre ciem la precocitat Impartirà la Lliçó Inaugural: Mons. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de la fecundació com sexual es tindran Barcelona sobre el tema: «PER UNA PASTORAL DE PROXIMITAT, CREATIVA el final de la implan- a la píndola més relacions, i no I DE PROPOSTA». tació. Si durant els estranyarà que des- Durant l’acte es lliuraran els diplomes als alumnes del Curs Bàsic de Pastoral 14 primers dies es postcoital prés augmentin les dels arxiprestats de Figueres, Sant Feliu de Llobregat, Mollet i Sabadell i als nega que hi hagi s’assumeix fallades del preser- alumnes que han completat els Cursos Bíblics. embaràs i l’avorta- vatiu, els embaras- El CEP és una institució que depèn de la Conferència Episcopal Tarraconen- ment el defineixen voluntàriament el sos i els avortaments, se i que té com a objectius l’estudi i reflexió de la teologia pastoral i de la com «la interrupció tant entre adoles- pràctica pastoral; l’actualització de la formació dels agents de la pastoral i la de l’embaràs», lla- risc de provocar cents com entre divulgació de propostes d’acció pastoral. vors resultaria que adults. I potenciar la Destaquem les activitats més notables: no hi ha avorta- un avortament» distribució de la pín- Curs Bàsic de Pastoral (2 anys. I 20 sessions). S’organitza a petició d’alguna ment. Això no obs- dola de l’endemà no parròquia, arxiprestat, moviment o entitat. tant, la realitat és disminueix els emba- que es provoca l’eliminació d’un petit rassos i els avortaments, ni oferint-la Cursos Bíblics. Animació bíblica de la pastoral. Cursos sistemàtics i monogrà- embrió. Però el judici ètic negatiu que gratuïtament. N’hi ha que afegeixen pro- fics sobre la Bíblia. Obert a tothom amb una formació religiosa bàsica. aquesta píndola mereix no depèn que postes i volen posar màquines de preser- Formació Permanent a la Facultat de Teologia. Tots els dijous al matí a la Facultat interrompi un embaràs, sinó que pot vatius als instituts. Què cal perquè els de Teologia. Obert a preveres i laics amb una formació teològica bàsica. posar fi a una vida humana abans d’im- polítics reconeguin que les campanyes, Acompanyament psico-efectiu i acompanyament religiós-espiritual. Tar- plantar-s’hi. I això ja és un avortament, que es basen només en la distribució dels des del dilluns d’octubre a març. Obert a tothom. tot i que sigui precoç. Per tant, quan es preservatius, no són útils? Sembla que Quaderns de Pastoral. Revista quadrimestral de reflexió pastoral. recorre a la píndola postcoital s’assu- tan sols compti la satisfacció de l’ins- € Subscripció 31 meix voluntàriament el risc de provo- tint sexual. La sexualitat, sense relació Enguany destaquem la: car un avortament. amb una afectivitat madura i sense ser «XARXA CEP» un grup virtual de reflexió que treballarà el tema «Què vol expressió d’un amor que lliura tota la dir parròquia acollidora. Experiències, iniciatives i sentit» Els agents pasto- Reduirà el nombre persona per sempre, és incompleta. Els rals poden demanar de formar-ne part. d’embarassos no desitjats bisbes de la Conferència Episcopal Tar- PER A MÉS INFORMACIÓ: i d’avortaments? raconense sempre han manifestat que CEP. C/ Rivadeneyra, 6, 3r - 08002 Barcelona s’han d’«educar totes les capacitats afec- Tel. 933 174 858. Fax 933 025 109 Les dades contradiuen que un accés tives, perquè siguin instrument d’un E-mail: [email protected] - Web: www.cepastorals.cat més gran a la píndola de l’endemà autèntic amor», per aquí han d’anar les disminueixi el nombre d’avortaments. veritables solucions. 11 Any Sacerdotal 8 octubre 2009

TESIS SOBRE EL MINISTERI DE PREVERE A L’ESGLÉSIA (3)

Ramon Prat i Pons Per la «imposició de mans del bisbe», Vicari general al servei de la comunitat de Lleida

La humanitat i la fe del prevere el de la «nova humanitat», és a dir, la nova En segon lloc, el prevere està cridat a màxima dignitat de la persona, que és configuren com un home entre els ho- manera d’ésser persona, iniciada pel Crist ser testimoni de la dignitat de la perso- la dignitat de ser imatge de Déu i fill/ mes i un germà entre germans. Tanma- i encomanada a la seva Església. na, imatge de Déu. No n’hi ha prou filla de Déu. teix, dins la simfonia de l’Església, Po- Per exercir aquest servei sacramen- amb la realització de les necessitats Al prevere no li cal res més per ser ble de Déu, per la «imposició de mans tal a la comunitat, cal avançar en una materials, psicològiques i socials de la feliç. N’hi ha prou amb la consciència del bisbe», el prevere esdevé «sagra- triple dimensió: la relació fe/justícia, la persona, sinó que també cal assolir una d’aquesta cooperació a l’acció de Déu ment del Crist, servidor de la comunitat relació fe/cultura i, en definitiva, la plena realització dels valors humanís- en el món. Des d’aquesta perspectiva, cristiana». relació de la fe amb cada persona. tics i de la vocació transcendent. Així, «per una sola persona, val la pena fer Aquest sagrament o signe sensible i En primer lloc, el prevere està cridat doncs, el prevere ha d’acompanyar la un projecte pastoral». eficaç de l’amor del Crist, pren tota la a ser testimoni de la justícia. Mentre hi comunitat, reunida a l’entorn de la La imposició de mans del bisbe, el dia vida del prevere i l’orienta a servir la hagi un sol fill de Déu que no disposi Paraula i l’Eucaristia, a cooperar en el de l’ordenació d’un prevere, transmet Paraula de Déu a la comunitat, a aglu- dels mitjans materials i espirituals per desenvolupament de la humanitat en l’Esperit de Déu, per tal que, servint la tinar la comunitat justament a l’entorn créixer com a persona, la tasca del pre- totes les seves dimensions. comunitat cristiana a l’estil del Crist, el de la Paraula i l’Eucaristia, i a exercir el vere es realitza animant la comunitat, En definitiva, el prevere està cridat a prevere esdevingui acompanyant de servei de la reconciliació de cada perso- reunida a l’entorn de la Paraula i l’Eu- acompanyar cada persona en la desco- tota la humanitat vers la reconciliació, na amb si mateixa i amb totes les perso- caristia, a treballar per ordenar segons berta de la seva vocació a la fe. El diàleg fins que assoleixi la plena unitat en la nes. Aquest servei incondicional a la Déu els afers temporals, a treballar per de la fe amb la justícia i la cultura, és el veritat, la justícia, la llibertat, l’amor i la comunitat té per objectiu assolir la meta la justícia i la pau. caldo de cultiu de la descoberta de la pau.

SACERDOTS DE PEL·LÍCULA: HISTÒRIES DE FIDELITAT I SERVEI (3)

Peio Sánchez Sacerdots per a la missió Director del Departament de cinema de l’arquebisbat de Barcelona

A partir dels anys vuitanta sorgeixen una sèrie de El malaurat Raul Juliá interpreta un creïble bisbe l’any 1649. Malgrat tot, desenganyat del món de les pel·lícules sobre sacerdots que tenen en comú un Óscar Romero a la pel·lícula Romero (1989), de John ambicions torna al Brasil i treballa en la promoció de doble aspecte: d’una banda, la base real i normal- Duigan. Assistim al procés transformació a través del la població indígena i en la denúncia de l’esclavatge. ment biogràfica; i de l’altra, la presentació positiva qual aquest arquebisbe salvadorenc es va identificar Quan torna a Portugal és acusat d’heretgia, però de la missió d’aquests sacerdots. amb la realitat del seu poble, i es va solidaritzar amb gràcies a la intervenció del Papa i de la reina Cristina Comencem cronològicament amb Escarlata y negro els sacerdots i va ser profeta de l’Evangeli. La de Suècia se’n revisa el procés, i torna altre cop al (1983), de Jerry London. Basada en The Scarlet denúncia de les injustícies que duia a terme i els Brasil on continuarà la missió de predicador fins a la Pimpernel of the Vatican, que J. P. Gallagher va esquadrons de la mort el van convertir en un home seva mort. El director portuguès, des de la figura escriure a partir de fets reals, narra la missió d’un amenaçat. Amb tot, a pesar de la seva timidesa, va d’aquest predicador, realitza una forta denúncia de sacerdot irlandès que treballa al Vaticà i que durant desplegar un profund valor interior. El film es l’esclavitud, de l’expulsió dels jueus i de la intoleràn- la Segona Guerra Mundial va organitzar un servei reforça amb algunes paraules procedents d’homilies cia religiosa. Alhora, ressalta la dimensió espiritual per a refugiats jueus mitjançant la confecció de i entrevistes a aquest màrtir de l’Església llatinoame- més enllà del mercantilisme reductor destacant-ne el passis falsos i l’allotjament de molts d’ells en diver- ricana. valor de la paraula com a referència de sentit i ses comunitats religioses a Roma. El pare O’Flaherty El cineasta polonès Krzysztof Zanussi, un dels d’humanitat i, com, malgrat el pecat, és possible que —encarnat per Gregory Peck— tindrà com a antago- directors més militants del catolicisme, relata a l’home que reconeix Déu s’obri a la santedat. Una nista Christopher Plummer com al tinent alemany Maximilian Kolbe (1991) la història real d’aquest pel·lícula profunda i complexa que exigeix un Kappler. Resulta interessant la presentació dels franciscà conventual canonitzat l’any 1982 i que va espectador capaç de traspassar els esdeveniments motius cristians de l’acció humanitària així com, més morir a Auschwitz durant un intercanvi voluntari per entendre’n el missatge. enllà de plantejar-se una iniciativa individual, es per salvar la vida d’un presoner, pare de família, que Una de les figures de sacerdot més interessants del destaca la participació de tota l’Església, inclòs Pius havia de ser executat. Narrada des del punt de vista cinema recent és el pare Christopher de Matar els XII, per aconseguir refugi per a molts jueus amena- del presoner que es va escapolir, i la identitat del gossos (2005), de Michael Caton-Jones. És un home- çats. qual no es va conèixer mai, diversos salts enrere natge al sacerdot bosnià Vjeko Curic, a qui pren com La interessant i exitosa pel·lícula La missió (1986), de reconstrueixen la vida d’aquest sant intel·lectual i a model i que va salvar la vida d’un dels guionistes, Rolant Joffé, recull la presència dels jesuïtes a les orant. Allunyada de l’estil hagiogràfic, no se n’ocul- David Belton, quan va ser detingut en un control de missions fundades als actuals territoris del Brasil, el ten les limitacions. Descobrim un home de gran l’interahamwe quan era reporter de la BBC. Encara Paraguai i l’Argentina. Basada, de forma no immedi- força interior i forta identificació amb Crist. que poc després moriria durant les matances del ata, en fets reals, explica la història del pare Gabriel Daens (1993), de Stijn Coninx, és una interessant 1994. Des d’aquesta figura s’elabora el personatge (Jeremy Irons), a qui li encomanen fer-se càrrec de la pel·lícula belga a partir de la novel·la de Louis Paul del pare Christopher (John Hurt), que es veu con- missió de San Carlos, ara buida per la mort, a mans Boon. Basada en fets reals, explica com aquest trastat per un jove voluntari Joe Connor (Hugh indígenes, del jesuïta que hi vivia. A ell s’uneix un sacerdot arriba a Aalst, poble industrial, on nens, Dancy) que col·labora amb ell en un centre educatiu mercenari i traficant d’esclaus, Rodrigo Mendoza — dones i homes treballen en la indústria del teixit en de Kigali. Centre salesià que veritablement va existir magistral Robert de Niro—, que inicia un camí de condicions lamentables d’explotació. Allí, a poc a i que va acollir un grup de refugiats que, protegits conversió i penitència. Vivint entre els qui abans poc, va assumint la realitat. Denuncia al diari catòlic per les tropes de l’ONU, finalment van ser abando- maltractava, comença a reconèixer-ne la innocència les injustícies socials, cosa que el durà a ser elegit nats i assassinats massivament. Aquest sacerdot és i a valorar el missatge de l’Evangeli que li transmet com a parlamentari. Es tracta d’un bon exemple de un home identificat amb el poble rwandès que veu el pare Gabriel. Això el durà a participar activament l’aplicació de la Doctrina Social de l’Església al món com un fracàs de l’evangelització la violència en la missió que, finalment, és assaltada i destruïda obrer. La pel·lícula va ser nominada a l’Oscar a la desfermada, en la qual intervenen fins i tot exalum- amb la conseqüent mort de tots els jesuïtes i els millor pel·lícula de parla no anglesa l’any 1994. nes seus. Malgrat tot, és un home de fe provada, indis guaranís. També en clau de missió el longeu i prolífic cineasta disposat a defensar la vida batejant enmig de la Conspiració per a un assassinat (1988), d’Agnieszka Manoel de Oliveira ens presenta a Palabra y Utopía desolació, celebrant la darrera eucaristia abans del Holland, és una pel·lícula alhora política i espiritual, (2000) la vida del pare Antonio Vieira, jesuïta sacrifici i quedant-se al costat de les víctimes per inquietud que després ha mostrat aquesta directora portuguès del segle XVII que va néixer a Lisboa el amor i més enllà de l’odi. La seva mort perdonant polonesa a Copiant Beethoven (2000). Narra l’assas- 1608 i va morir a Bahia el 1697. Al servei de l’evan- posseeix un contingut crístic clar que, en clau de sinat del pare Alek, a la Polònia de principis de la gelització del Brasil, es va fer famós pels seus ser- resurrecció, es converteix en possibilitat de llibertat dècada de 1980, durant l’ascens del sindicalisme mons, que ressaltaven la dignitat dels indis esclavit- per a alguns nens als quals en un darrer gest, autònom de Solidarnosc. Interpretada per un limitat zats davant dels abusos dels conqueridors aconsegueix salvar. Pel·lícula imprescindible per a Christopher Lamber (pare Alek) i l’inspector Stefan, portuguesos. Mesclat directament en afers polítics una presentació contemporània de la figura del d’un inspirat Ed Harris, peca d’alguns tòpics de les durant la seva estada a Portugal, col·labora en la missioner que a més en destaca clarament la dimen- aparicions de sacerdots a la pantalla. fundació d’una Companyia de les Índies Occidentals sió creient i sacerdotal. 12 8 octubre 2009 Opinió

Punt de vista A propòsit de... P-J Ynaraja Dra. Anna Berga i Timoneda Capellà del Montanyà Professora de la Fundació Pere Tarrés ([email protected]) Adolescents agressors, pares agredits El torrent de Cedró

Les dades recentment publicades per la Fiscalia quemes clàssics. Una dada a recordar és que, com Consulto uns quants diccionaris i defineixen torrent General de l’Estat anuncien un augment «preocu- afirma la Fiscalia, no estem parlant d’un problema com a barranc o pendís per on davalla atorrentada pant» de les agressions de fills adolescents vers els que afecti únicament al que denominem «famílies l’aigua de la pluja. No he mirat gaires traduccions i seus pares i mares. Certament, les xifres no ens desestructurades» o sense recursos. Aquesta és una per això no puc assegurar que el Cedró vagi acom- poden deixar indiferents: el darrer any han aug- problemàtica que —de manera absolutament mi- panyat sempre, en les gairebé dotze vegades que mentat en un 56% els pares i mares que han noritària, cal recordar-ho— és transversal a les s’esmenta a la Bíblia, de l’atribut de torrent. La denunciat els seus fills per agressió. diferents classes socials. primera vegada que vaig anar a Terra Santa, em va Com sol passar quan ens presenten dades com La violència no és un fenomen nou, però les sorprendre no veure-hi cap rastre d’aquest corrent aquestes, que reflecteixen una realitat socialment profundes transformacions socials dels darrers anys d’aigua que el Senyor va creuar moltes vegades. (Ell colpidora, la incapacitat per trobar explicacions certament han canviat els actors i els contextos. no es quedava mai a dormir a Jerusalem i, principal- plausibles a un fenomen complex obre la porta a Efectivament, han canviat les circumstàncies de la ment, després del Sant Sopar, per lliurar-se a l’ora- tota mena d’arguments ca- joventut actual i aquests can- ció, a l’oliverar de Getsemaní, l’havia de creuar.) Ho tastrofistes, que contribuei- vis estan incidint en les pautes vaig preguntar a un biblista eminent i em va dir que xen a alimentar un sentiment de relació dels joves, entre ells ara ja no existia. No he dubtat mai del seu coneixe- de desencís general: «Això i amb els adults. En la situació ment, però, el fet que sigui investigador del text abans no passava», «el jovent actual, s’ha passat d’uns mo- sagrat no implica que també ho sigui en geografia, d’avui dia no té valors», «la dels educatius autoritaris a un tot i que de vegades hi pot ajudar. família està en crisi», etc. cert «buit d’autoritat». La crei- En un altre viatge, vaig fer la mateixa pregunta a un En canvi, els estudis histò- xent complexitat social, i la por guia d’aquest lloc i em va contestar que sí, que rics i sociològics ens han de- de tota una generació adulta continuava existint, però que recorria l’anomenat mostrat que no és cert que a reproduir esquemes, ha aca- vall de Josafat, enfonsat en una conducció subterrà- actualment ens trobem en una bat produint una generació nia. Per demostrar-m’ho, em va portar a un racó de societat més violenta que les d’infants i adolescents que han la plaça que hi ha davant de l’entrada de l’església anteriors. De casos d’agressi- crescut amb múltiples models de la Dormició de Maria i de la Gruta de la Detenció ons en el si de la família —i de externs a la família. José Anto- i, per un forat fet al mur, hi vaig sentir el soroll de l’escola— n’hi havia abans i nio Marina utilitza un prover- l’aigua. Posteriorment, per la carretera que va per n’hi ha ara. Els principis de bi africà que diu: «Per educar l’Aravà, entre Qumran i Ein-Gedi, m’ho va ensenyar, l’ensenyament autoritari d’al- una criatura fa falta tota una baixava encaixonat pel uadi, però no presoner de tres èpoques (que il·lustra perfectament el cone- tribu.» És important aquesta reflexió per entendre cap canonada i continuava lliure fins al mar Mort. El gut lema «la letra con sangre entra»), o bé l’auto- que tots els agents educatius estan implicats en tinc fotografiat dues o tres vegades i calculo mental- ritat paterna dominant a l’entorn familiar (que era l’educació, i no es pot atribuir la responsabilitat ment que el cabal no fa, de riba a riba, més de tres impensable qüestionar sense rebre el que ara es únicament a la família, a l’escola o als mitjans de metres. Afegeixo que hom té la impressió que, més coneix com la «bufetada educativa»), són mostres comunicació. A nivell social ens trobem en un clima que un torrent, sembla una claveguera, a causa de que —en èpoques passades no gaire llunyanes— el d’incertesa moral que dificulta la possibilitat de la brutícia de l’aigua. No fa gaire, fra Rafael Dorado càstig físic era un instrument habitual, i legitimat consensuar aquells models i referents vàlids, i que em va explicar que ell havia vist com, en temps en socialment, al servei de la disciplina i l’ordre. Però genera el que el sociòleg Salvador Cardús ha qua- els quals el terreny pertanyia a Jordània, aquest el que ara ens sobta és que qui pega, qui exerceix lificat com a «desconcert educatiu». Cal reivindicar rierol es va enterrar al subsòl. Es va fer mitjançant aquesta violència també poden ser els adolescents la idea d’autoritat ben entesa. Perquè autoritat vol una conducció de ciment de 2 m de diàmetre, envers els adults: què ha canviat? dir això; ser un model, un referent, on l’infant s’hi assenyalada de tant en tant per uns registres. El Les claus analítiques d’aquesta situació són com- pugui reconèixer. I, en aquest sentit, l’autoritat és traçat coincideix, en part, amb l’esplanada on plexes i requereixen explicacions que fugen d’es- sens dubte la base de tota educació. recentment va celebrar-hi missa el Papa. Té cap interès, a part de l’anecdòtic, que expliqui tot això? Penso que sí, i ho argumento. Cap a l’estiu del 1953, Mn. Antoni Batlle, fundador de l’escoltis- Saber escoltar me catòlic al nostre país, ens va explicar que a les seves classes d’Història Sagrada, advertia als alum- nes que, mentre que a terra palestina passava tot Joan Guiteras i Vilanova allò que estudiaven, paral·lelament, a la nostra, Degà del Capítol Catedral de Barcelona passava el que estudiaven a la classe d’història. Aquests comentaris ajudaven al fet que el noi sabés que eren esdeveniments històrics, tan segurs com els El terrisser records ibers, els grecs o els romans. Anys després, volia fer un regal a una missionera La història d’Israel —la història sagrada— conté en la vida espiritual hebrea. Hi havia una pugna en que treballava al Japó. Ella em va dir que no necessi- passatges que testimonien la crida a deixar l’adora- els cors de molts per deixar els déus i lliurar-se a tava res. Ara bé, quan li vaig oferir unes figuretes de ció dels ídols —falsos déus— i adorar el Déu verta- Déu. El llibre de la Saviesa, en el capítol 15, esdevé la Sagrada Família, tallades en fusta d’olivera i de der, el que es revela a Moisès, a Abraham i als molt expressiu per al tema que ens ocupa. En Betlem, les va acceptar de bon grat. Em va dir: profetes. Hi ha una predicació insistent per tal que efecte, l’autor sagrat menciona l’exemple del ter- «M’interessen molt.» Allà això de Betlem, els sona deixin d’estimar els ídols —imatges de fang o de risser «que pasta laboriosament l’argila tova i mo- com a nosaltres la terra de Xauxa. «Ara els podré fusta— i es lliurin al Déu vivent. Un pas lent cap a dela peces de tota mena». El terrisser fa objectes dir: “M’ho va regalar un amic que ho va comprar a la fe en el Déu únic, creador i salvador. per als usos nobles i per als ordinaris. «Aquest la ciutat de Betlem”.» Això de «ciutat» i «comprar» Quan els israelites, passats els quaranta anys de terrisser —malaguanyada feina!— modela amb sona molt bé, per demostrar-ne l’existència. caminar pel desert, entren a la ciutat de Jericó, fang un déu que és pura il·lusió.» «Un déu que és He tornat de Terra Santa, com després d’altres Josuè els convida com a poble a renovar l’aliança. terra.» Les divinitats paganes no ofereixen cap viatges, amb pedretes, llavors o troncs. Tots els que La primera cosa que han de fer és llançar els ídols esperança. Només ofereixen una vida buida. m’acompanyen, sempre diuen que qualsevol dia que alguns amaguen entre les seves pertinences. El text continua i diu que el terrisser idolàtric «es l’avió no s’aixecarà per excés de pes. Aquests objec- L’entrada a la Terra promesa és descrita admirable- pren la vida com un joc i l’existència com una fira tes no tenen res de particular, el seu valor és pura- ment pel narrador inspirat. La presa de Jericó per fer diners». El que cal —diu el terrisser— és fer ment de símbol, però no hem d’oblidar que el esdevé una esplèndida litúrgia, on els hebreus es negoci amb tot, encara que sigui amb una cosa simbolisme és una de les peculiaritats que ens mouen al ritme de la religiositat que domina la dolenta. «Per això sap millor que ningú que peca, distingeixen dels animals. No tota diferència rau en seva vida. Una vida que només es pot explicar amb quan, amb la mateixa argila, fabrica objectes tren- l’ADN. Un còdol qualsevol dels que he portat, el guiatge de la Providència. Josuè i els seus ja han cadissos o estàtues dels déus.» També nosaltres enganxat a una fusta amb la llegenda: «Pedreta del optat pel Senyor. Ara s’exhorta els pelegrins per- hem de decidir el que és la Veritat i la Vida. Això llac on Jesús pescava», lliurat a un noi o una noia què refacin l’aliança amb Aquell que els ha allibe- suposa una lluita per superar els altres déus que que comença a combregar, expressa cristianament, rat de l’esclavatge dels egipcis. creem (plaers, riqueses, fama, honors...) i posar el molt més, que molts regals que els fan des d’altres La idolatria va ser sempre un problema de fons Senyor en el primer terme de la nostra vida. instàncies. 13 Opinió 8 octubre 2009

Finestra a la vida Signes d’avui

Victòria Molins Lluís Serra Llansana s.t.j. ([email protected]) Sense pare no hi ha germans Les Avellanes, forja postconciliar

Cada matí, els dies feiners, mentre esmorzo, l’espectacle que contemplo Catalunya Cristiana recull en aquest número la notícia de l’elecció del germà per la finestra de la cuina és veritablement d’una bellesa exòtica que Emili Turú com a superior general de l’Institut Marista, en sessió capitular m’encisa. Un munt de dones pakistaneses o de Bangla Desh il·luminen el celebrada el 26 de setembre. Es tracta del primer català de naixement que carrer amb els seus colors llampants i l’esplendor d’uns rostres joves i ostenta aquesta responsabilitat. Roma acull, del 8 de setembre al 10 d’octubre, bonics. Acompanyen a l’escola o a la guarderia els seus fills petits lluint el 21 Capítol general marista, que congrega 83 capitulars que representen més de bon matí els seus saris que combinen amb un gust increïble amb els de 3.700 germans i prop de 50.000 col·laboradors laics, escampats per 79 països vels harmoniosament col·locats sobre el cap i les espatlles. Després, en i dedicats a més de 500.000 infants i joves. El carisma de sant Marcel·lí Cham- pagnat, el fundador, continua viu a escoles de diferents nivells, a centres tot el dia, ja no les veurem més pel carrer. Els homes de la seva cultura d’atenció social i a diferents universitats. Per acompanyar el germà Turú en la són els qui ho omplen tot: les botigues, els locutoris, les perruqueries, els seva tasca, ha estat elegit el germà Joseph Mc Kee, escocès, com a vicari general. doner kebabs... El 1986 va ser elegit vicari general el germà Benito Arbués, que aleshores era pro- A elles les tornem a veure cap al vespre quan van a buscar els fills, fent vincial de Catalunya, i que va passar a superior general en el Capítol del 1993. el mateix camí d’anada i tornada que han fet al matí. Aquesta és una de Què tenen en comú Benito Arbués, Emili Turú i Joseph Mc Kee? Tots tres van les causes per les quals els homes aprenen la llengua molt aviat i les fer, en diferents èpoques, el noviciat al monestir de les Avellanes, que l’any que dones passen anys sense entendre gaire bé el català... ve celebrarà el centenari de la seva presència marista. En la dècada dels 60 i 70, Malgrat que no acabo d’entendre aquestes coses de la seva cultura, la província de la Gran Bretanya i Irlanda va optar per enviar els seus joves a intento ser-hi respectuosa i deixar que el temps faci la seva tasca com ho Catalunya per fer-hi el postulat i noviciat, fet que va aprofitar Joseph McKee va fer en la nostra cultura, almenys, en gran part. per aprendre un espanyol excel·lent. Però, hi ha una cosa que admiro i que fa uns dies vaig poder experimen- Les Avellanes era un noviciat molt estricte, que se cenyia amb rigor als cànons tar de més a prop. És un poble al qual l’uneix un vincle: la seva fe. imperants de l’època preconciliar. Però hi va haver un home determinant, el Pel que fa a la nostra cultura estic molt contenta que, amb el temps, germà Virgilio León, que va saber llegir els signes dels temps i va provocar un hem pogut aconseguir la necessària separació d’Església i Estat, lluny de canvi profund en la línia de la formació en la vida religiosa a la llum del Vaticà II. Aquest home de Déu, dotat d’un dinamisme apostòlic extraordinari i d’una l’estil de «cristiandat» culpable d’algunes postures superficials en la fe. capacitat d’atracció excepcional, va reunir al seu voltant un grup de germans Però, de vegades, em sembla que ara som una cultura sense arrels, una disposats a viure una vida religiosa compromesa i oberta a la realitat de la societat individualista a la qual uneixen poques coses. Aplaudeixo els gent. Emili Turú, en uns apunts autobiogràfics breus que serveixen de presenta- esforços administratius en ciutats i barris per tornar a tradicions perdu- ció als capitulars, afirma: «L’any 1968 vaig començar la meva formació marista: des, que és una bona manera de crear llaços. Però, m’adono com pot són ja 41 anys amb l’Institut Marista. Es pot dir que sóc “postconciliar”, ja que unir una mateixa fe i una esperança comuna. Sens dubte, si aquestes la meva formació no només va tenir lloc en aquest moment històric, sinó que es actituds són autèntiques —i no merament culturals i polítiques— han va beneficiar del corrent de renovació impulsat en el si de l’Església i de d’engendrar l’amor. És aquest el fonament de la vida comunitària que jo l’Institut.» Les Avellanes va anar canviant el seu estil de formació, va obrir els agraeixo tant al Senyor poder viure. murs a la pastoral dels joves i es va convertir en un lloc de referència per Quan Ibn Batuta va convidar totes les associacions i veïns del barri a celebrar els misteris de la Pasqua. Virgilio León va crear escola i molts projectes participar en l’Iftar, o el sopar del Ramadà, amb una gran generositat i de renovació es van inspirar en la seva vida i ensenyaments. Després la vida ens va explicar el sentit profund del seu dejuni, vaig admirar una altra religiosa ha fet molts tombs. Avui la pastoral vocacional obté resultats exigus, vegada aquesta fe que els uneix en plena diàspora. però els que van ser formats en valors profunds no els poden oblidar. Potser la nostra societat està òrfena i per això costa sovint sentir-se Benito Arbués, Emili Turú i Joseph Mc Kee miren més enllà del seu món imme- diat, sintonitzen amb el món de la pobresa i de la marginació, experimenten germà de tots. un fort afany apostòlic... Els desafiaments avui són nous. Els vells esquemes És un privilegi —no exclusiu del Raval, però sí molt típic d’aquest barri— serveixen de poc, però les intuïcions profètiques continuen vigents. La vida una gran unió entre cultures, un sentit de poble que camina junt enmig religiosa a Europa està en clar retrocés numèric. El poder de les estadístiques de les dificultats pròpies d’una època de crisi, i que practica cedeix el seu lloc a la petitesa i a la fragilitat. La cristiandat dóna pas a la l’hospitalitat, la germanor i l’amistat. La pena és que, mentre els mitjans diàspora. El vi nou requereix bots nous. Construir-los és la tasca principal de comunicació han passat dies i més dies parlant d’un crim amb tota la d’Emili i Joseph. morbositat que conté, van dedicar només uns minuts a donar aquesta Les Avellanes ha deixat de ser, fa anys, casa noviciat. Els requisits de formació, notícia. Si hagués estat algun aldarull ja hauria estat una altra cosa. acompanyats de l’escassetat de candidats, apunten a formar en la perifèria, més que al desert. Amb tot, les Avellanes, a més de ser una residència de germans grans, té un centre d’espiritualitat que obre les portes a tots els pelegrins que cerquen el sentit de la seva vida en un recés de pau. Zoom Les Avellanes avui és moltes coses a la vegada (www.monestirdelesavellanes.com), però conserva el segell d’haver estat forja de monjos premostratencs durant més de 650 anys i forja de maristes i laics compromesos en els darrers 100 anys.

SERVEI DE LLOGUER Des del 1860

C/ Puigcerdà, 100-102 08019 Barcelona ☎ Tel. 933 080 104 - Fax 933 087 193

Lloguer de: cadires, taules, tarimes, passarel·les, tanques metàl·liques, parament Diuen els crítics musicals que Alicia de Larrocha havia nascut per al piano. de taula, estovalles, peanyes per a protocol, penja-robes... El seu virtuosisme la va dur a fer concerts arreu del món, actuant amb les Muntatge de: festes, concerts, reunions, exàmens, congressos, conferències, orquestres i directors més prestigiosos dels cinc continents. El 25 de desfilades de modes, banquets i tota classe d’actes a petita o setembre moria la pianista catalana més internacional, de la qual destaca gran escala. el seu extens repertori romàntic, mozartià i de música espanyola. Premiada i condecorada internacionalment va rebre entre altres diferents premis CASA GAY Vendes Hostaleria: c/ Roger de Llúria, 12-14 - 08010 Barcelona - Tel. 933 181 495 Grammy, el Príncep d’Astúries i el Yehudi Menuhin. La seva naturalitat Servei de lloguer: c/ Puigcerdà, 100-102 - 08019 Barcelona - Tel. 933 080 104 i brillantor en les seves interpretacions queden com el seu llegat més gran. 14 8 octubre 2009 Opinió

Cartes del lector El Consultori Com a record a Lourdes També hi ha una joventut sana Ara s’ha complert un any des que PREGUNTES I RESPOSTES vaig poder assistir a la Jornada que La recent sentència del Tribunal Suprem, en la qual es rebutja SOBRE DOCTRINA I MORAL el Papa va tenir a Lourdes el setem- l’ordre del ministeri d’Educació de passar a segon de Batxillerat pel Dr. Joan Antoni Mateo bre del 2008. En aquell viatge el amb quatre assignatures de primer suspeses, suposa alguna cosa Papa va qualificar com «una llum en més que un cop judicial al govern: és una acusació en tota regla, la foscor el fet d’anar a les palpentes de part de les causes del fracàs escolar que cau sobre la joventut Créixer en la vocació cap a Déu». «Davant la gruta de espanyola com una plaga bíblica. Potser aquesta és una de les Massabielle —va explicar— he resat causes del canvi de titular al ministeri. —La meva consulta té a veure amb per l’Església, he pregat per França És clar que hi ha moltes altres causes, com la formació deficient el fet que, malgrat que en un i el món, he seguit les quatre etapes que s’arrossega des de l’ESO, la desmoralització dels professors, la moment vaig pensar que havia del camí del Jubileu i també he indisciplina dels alumnes i, potser per sobre de tot, la destrucció trobat la vocació de la meva vida, pregat amb i pels malalts. Déu no progressiva dels lligams afectius al si de moltes famílies. Si a això no vaig poder sortejar tots els els oblida i tampoc l’Església.» s’afegeix l’absència de la més mínima reflexió sobre el sentit de la obstacles i vaig caure en moltes «Que a França regni l’harmonia i vida, ja tindríem un quadre més complet del fracàs escolar. temptacions, la qual cosa em va el progrés humà, i que la seva Es- Això no vol dir que no hi hagi una joventut sana i responsable, allunyar de Déu i del que jo havia glésia sigui llevat en la massa per que estudia i s’esforça, i que, malauradament, amb esdeveniments pensat i havia sentit que era el indicar amb saviesa i sense por, com el de Pozuelo davant l’opinió pública queda relegada a tercer meu destí. Missionar a llocs on segons la missió que li pertoca, pla. Siguin benvingudes iniciatives com la de la Comunitat de malgrat la seva ignorància sobre qui és Déu», va concloure el Papa Madrid i el reforç en l’autoritat del professorat. moltes coses coneixen molt bé i estimen Déu per sobre de tot. Avui expressant el seu desig de tornar sento que no estic tan viva com a aquesta terra. JOSÉ MORALES MARTÍN quan vaig tenir aquesta experièn- Alhora, va afegir que, quan la Palafrugell cia fa cinc anys. I penso cada dia paraula ja no sap trobar mots adi- que necessito això per viure, que ents davant la malaltia, cal una pre- tinc molt per donar i que puc ser sència amorosa i cerquem no només qui realment sóc, però és com si la proximitat dels parents i amics, ens presten ni ens preocupem per La nit més divertida és la Déu no volgués el que jo vull o jo sinó la dels més íntims pel vincle ells mateixos, el seu estat d’ànim, la més salvatge no puc sentir què vol de mi. Què de la fe. Per això, va recordar els seva salut... el fet que ells també són humans —i quan recordem la seva puc fer? nombrosos presents que Crist i Amb perplexitat i por he rebut la humanitat, és per recordar-los els —La voluntat específica del Senyor per Maria són «més que ningú capa- descripció d’alguns dels joves que errors. a la nostra vida és una cosa que cal ços d’entendre’ns i apreciar la van participar fa uns dies en els No puc aturar-me a nomenar tots discernir contínuament. Sant Pau parla duresa de la lluita contra el mal i el desordres escandalosos a Pozuelo aquells que han influït i influeixen de «reviure» la vocació rebuda, i patiment». de Alarcón, que es van saldar amb de forma positiva en la meva vida, al·ludeix a la imposició de mans de la «Voldria dir humilment als que ferits, cotxes cremats, i mobiliari per això des d’aquesta carta vull vocació sacerdotal. Però això serveix pateixen i als que lluiten i estan urbà destruït. per a tota vocació: al matrimoni, a la expressar el meu afecte i el meu temptats de girar l’esquena a la Es podria entendre fins a cert vida consagrada, al sacerdoci... Cal agraïment més sincer a tots aquells vida que tornin la mirada a Maria. punt —només fins a cert punt— que reviure contínuament la crida i alimen- que van dir sí a Déu i formen part En el seu somriure maternal és ama- el maridatge entre alcohol i alguna tar el foc de la vocació. Com es fa això? de la nostra Església, i que ara es gada la força per continuar la lluita substància estupefaent portés in- La vocació forma part de la resposta de troben a la província de Màlaga (i contra la malaltia i a favor de la conscientment aquests joves a una fe que donem a Déu. La pregària fidel i per què no, a l’Església d’arreu del vida», va afirmar el Papa. Igualment, conducta irracional i salvatge. De constant, la lectura i meditació de la món). va recordar que al costat de Maria cap manera, però, no podem accep- Paraula de Déu, la recepció fructuosa «es troba la gràcia d’acceptar sense tar que els causants dels danys mate- de la Penitència i l’Eucaristia, l’acompa- DANIEL CORONADO MORÓN por ni amargor deixar aquest món, rials i ferides a altres ciutadans presu- nyament espiritual, la lluita ascètica i la Màlaga a l’hora que Déu vulgui». A mi, meixin frívolament d’haver revisió constant de vida són ingredients sincerament, aquestes paraules, protagonitzat «la nit més divertida». indispensables per perseverar en la fe i algunes sentides de viva veu, Barcelona no permetrà Amb esdeveniments com els que en la vocació a la qual hem estat m’omplen de satisfacció en alguns els barris «vermells» ens han descrit es demostra que la cridats. Els ha fet servir vostè? Els moments i de consol en altres, i inconsciència i el nivell intel·lectual, obstacles i dificultats, tant interiors espero que puguin servir a altres A Barcelona prohibiran l’establi- moral i cívic de determinada part de com exteriors, mai no manquen i cal persones. ment de barris «vermells» en els la nostra joventut arriba al nivell de comptar-hi, però amb bona voluntat i quals s’exerceixi la prostitució lliu- la nostra crisi econòmica: tocant fons la gràcia de Déu es poden superar. DOMINGO MARTÍNEZ MADRID rement. Potser prenen com a exem- i gratant... També cal comptar amb moments, fins Baños de Valdearados (Burgos) ple el que ha passat a l’estat austra- Alguna autocrítica haurem de fer i tot llargues temporades, de nit fosca i lià de Victòria. Vint anys després de els pares, educadors, agents socials, sequera d’afectes espirituals. L’exemple Agraïment legalitzar la prostitució, els «prove- adults en general, perquè no no- de la Mare Teresa de Calcuta és elo- ïdors de serveis sexuals» han passat més va ser el mobiliari urbà el que qüent. Sempre que fullejo (i llegeixo) el de 40 a 184 i la prostitució il·legal ha va patir un cop dur; es tracta de la Pregui i confiï en Déu, lliuri’s a la seva diari, m’agrada aturar-me en les car- crescut quatre vegades més que en dignitat, respecte i responsabilitat missió sense gaires miraments i auto- complaences, enceti cada dia com si fos tes al director, on molta gent ex- els estats que la penalitzen. d’aquests joves: això és el que està nou, únic, fins i tot el darrer de la seva pressa la seva opinió sobre aquesta El Col·lectiu de Prostitutes de Vic- en entredit. vida. Posi els mitjans espirituals i veurà o aquella conducta, sobre alguna tòria defensava que la legalització com sent «reviure» la seva vocació. cosa que li ha passat o simplement minimitzaria els riscos d’aquestes FINA MILLÁN-HITA També pot passar que, malgrat tot, allò vulgui agrair als metges, als amics o dones en afavorir l’accés a l’atenció Barcelona que crèiem la nostra vocació no ho al sector que l’ha ajudat i donat sanitària, la millora de la seva segu- sigui, confonent les nostres preferènci- suport en els moments difícils. Per retat en la seva feina i la creació de es i inclinacions amb la voluntat de això, jo també volia des d’aquestes programes d’ajuda per a les que Catalunya Cristiana agraeix les Déu. Fins i tot en aquests casos sempre línies expressar el meu agraïment a volguessin abandonar aquesta acti- cartes dels seus lectors i demana és possible rectificar el camí i viure a aquelles persones que consagren la que no superin les vint línies me- vitat. La legalització, però, l’ha con- fons la fe, l’esperança i la caritat en canografiades. Les cartes han seva vida a Déu, des del sacerdoci o vertida en un negoci florent; més altres ocupacions i circumstàncies. la vida religiosa. dones s’hi han vist involucrades, tam- d’anar firmades amb nom i cog- Ells i elles —sacerdots diocesans, bé menors d’edat, i poques l’han noms i ha de constar-hi l’adreça i el telèfon. Catalunya Cristiana es re- germans carmelites, jesuïtes, ger- abandonat lliurement. I l’estat s’ha • Si voleu enviar les vostres consultes serva el dret de publicar les que al Dr. Mateo, podeu adreçar-vos a: manetes dels pobres i un llarg beneficiat d’abundants ingressos a consideri oportunes i no s’identifi- [email protected] etcètera— demostren la riquesa de través d’impostos. Dels programes ca amb l’opinió dels lectors. No es www.balmesiana.org la seva vocació en la disponibilitat de reinserció no se’n sap res. mantindrà correspondència ni apartat de correus 121 contínua cap a la persona que se’ls s’atendran visites o trucades res- 25620 Tremp (Lleida). apropa. Malauradament, molts cops pecte dels originals no publicats. ANA CORONADO Cal indicar sempre «Consultori». ni els sabem agrair els serveis que Barcelona 15 Veu dels pastors 8 octubre 2009

Paraula i vida

Lluís Martínez Sistach Testimonis d’un estil de vida més humà Cardenal, arquebisbe de Barcelona

Un dels temes cabdals del Concili Vaticà II fou el que canonitza aquest diumenge, quatre dels quals són català que visqué el drama de l’exclaustració. Però quedà plasmat en el capítol cinquè de la Constitució més propers i coneguts entre nosaltres. aquest fet no va poder limitar el seu impuls apos- sobre l’Església i que es titula «La vocació universal a Recordem-los breument. Joana Jugan (1792-1879) tòlic. El pare Coll és un missioner en la Catalunya del la santedat en l’Església». Aquest document, consi- visqué en la França posterior al terratrèmol de la segle XIX, al costat de sant Antoni Maria Claret, de derat com l’eix de totes les disposicions del Concili, Revolució. Enmig de no poques dificultats i tribula- qui fou company i amic. En les seves missions per les afirma que «és evident que la crida a la plenitud de cions posà dempeus la congregació de les Germane- comarques catalanes va veure el greu problema de la vida cristiana i a la perfecció de la caritat s’adreça tes dels Pobres, que actualment tenen obertes cases l’educació de la joventut, sobretot de les noies, i per a tots els fidels, de qualsevol estat o condició, i amb d’acolliment per als ancians i ancianes en els cinc elevar el seu nivell cultural i formatiu fundà les aquesta santedat es promou, àdhuc en la societat continents, oferint escalf i atenció als més necessi- religioses Dominiques de l’Anunciata, que conti- temporal, un estil de vida més humà» (LG 40). tats. Amb les seves residències a Barcelona elles fan nuen aquesta missió de promoció de la dona jove i Aquesta afirmació té una especial rellevància més humans els darrers anys de moltes persones treballadora. perquè ens recorda que la fe i la santedat té uns ancianes de casa nostra. He deixat per al darrer lloc l’esment del nou sant efectes benèfics no només sobre les persones L’actitud benèfica del pare Damià de Veuster (1840- Rafael Arnáiz Barón (1911-1938). Morí jove, als 27 individuals, sinó també sobre la societat. La sante- 1889) entre els leprosos de l’illa de Molokai anys. Havia estudiat arquitectura i va voler ser dat, podríem dir, és un factor més del bé comú excel·leix per la seva claredat. Ell es fa pròxim dels monjo a la Trapa de San Isidre de Dueñas (Palència). d’una societat. Perquè els efectes de les virtuts dels leprosos i demana anar a viure amb els afectats per Sentí la vocació de lliurar-se totalment a Déu en el sants i les santes no es queden reclosos a l’interior aquesta malaltia, aleshores considerada inguarible, retir, el silenci i la pregària per l’Església i pel món. de les seves consciències sinó que s’expandeixen a aquesta illa del Pacífic. La seva solidaritat el va Avui, el germà Rafael és un gran testimoni de benèficament cap a tota la societat en què ells viuen portar a compartir amb ells la mateixa dolença. Era santedat per als joves cristians i s’ha pensat a fer-lo i a tots aquells grups humans als que poden arribar sacerdot de la congregació dels Sagrats Cors de patró de la propera Jornada Mundial de la Joventut, amb la continuïtat de les obres creades per ells. Jesús i de Maria (Picpus), presents també amb el seu que el Sant Pare presidirà a Madrid l’estiu de l’any Els sants són els millors testimonis de la fe, però apostolat actualment a la nostra ciutat de Barcelo- 2011. La seva vocació ens diu que la primacia de Déu alhora són també uns grans benefactors de la na. i el lliurament total a ell obre sempre en el món un humanitat. Aquesta constatació es compleix admira- El pare Francesc Coll i Guitart (1812-1875), fill de horitzó de sentit de la vida i d’esperança en qualse- blement en els cinc sants i santes que Benet XVI Gombrèn, a la comarca del Ripollès, fou un dominic vol situació. Als quatre vents

Jaume Pujol Balcells Les canonitzacions de l’11 d’octubre a Roma Arquebisbe de Tarragona i Primat

Quan aquest diumenge surtin a l’aire les meves beatificació i de canonització es regeixen per unes ella l’havia fundada; el P. Coll va haver d’aguantar el paraules, si Déu vol estaré assistint a Roma a la normes estrictes. que no es pot imaginar en una època —el segle XIX canonització de cinc nous sants de l’Església catòlica: Als inicis del cristianisme la canonització es va espanyol— marcada per un ferotge anticlericalisme, un català (el P. Francesc Coll, nascut a la localitat reservar als màrtirs. Després es va ampliar als confes- i finalment, fra Rafael Maria Arnáiz va suportar amb gironina de Gombrèn, fundador de les Dominiques sors (és a dir, a aquelles persones que havien estat alegria maldiences i una dolorosíssima malaltia que de l’Anunciata); un belga (el P. Josep Damià de objecte de persecucions però que no havien mort li va obrir les portes del cel quan només tenia 27 Veuster, més conegut com el P. Damià de Molokai, per aquell motiu). Més tard, la canonització es va anys. En tots ells la santedat s’identifica amb la l’apòstol dels leprosos), un burgalès (fra Rafael Maria obrir als religiosos, i, finalment, a totes les persones perfecció de la caritat, de l’amor. Arnáiz, religiós trapenc); una francesa (Joana Jugan, que havien practicat les virtuts cristianes de manera En aquest dia m’agradaria proposar aquests sants fundadora de les Germanetes dels Pobres), i un extraordinària. com a exemple a seguir en uns temps mancats de polonès (Mons. Segimon Felinski, arquebisbe de Penso que els sants que el papa Benet XVI canonitza- valors. No sabem quines proves ens té reservades Varsòvia i fundador de les Franciscanes de la Família rà aquest 11 d’octubre no estan gens allunyats Déu, però d’ells podem prendre la fermesa, la de Maria). Com es pot veure, una bona mostra de la d’aquells primers màrtirs. Malgrat no haver vessat la constància, la paciència, la humilitat, l’abnegació, universalitat de l’Església. seva sang en una persecució cruenta, no es pot l’amor envers Déu i el proïsme, la fe, l’esperança en Què vol dir canonització? Una definició clàssica és negar que els seus cors van sagnar per culpa de les les promeses de Crist. És difícil ser sant, però no pas aquella que ens diu que es tracta d’«un acte solemne injustícies, de les calúmnies, de les humiliacions o de impossible, ja que tots els cristians som cridats a ser- mitjançant el qual l’Església inscriu en el catàleg dels qualsevol altra maldat que és capaç d’imaginar la ho pel baptisme. sants un servent de Déu». El papa Innocenci III, a pecadora condició humana. Així, l’arquebisbe I no voldria acabar aquesta intervenció sense felicitar començaments del segle XIII, va precisar que la Felinski va patir falses acusacions i l’exili a Sibèria; el per la canonització de la seva fundadora (Joana decisió de canonitzar alguna persona es basa en la P. Damià es va lliurar de tal manera als afectats per Jugan) una congregació present a la nostra arxidiò- comprovació de la pràctica heroica de les virtuts la lepra que va acabar agafant aquella terrible cesi: les Germanetes dels Pobres, que fa més de cent cristianes durant la seva vida i l’obtenció de miracles malaltia, però la seva obra va ser incompresa; Joana anys que són entre nosaltres atenent els ancians després de la seva mort. Per tant, és una determina- Jugan, una víctima de l’enveja, es va desviure pels desvalguts, fidels al carisma de santa Joana Jugan i ció que necessita rigoroses verificacions i que en cap ancians abandonats i va organitzar una Congregació fent-lo visible mitjançant la seva admirable labor a la manera no és un caprici del Papa. Els processos de per atendre’ls, i quan va morir ningú no sabia que ciutat de Reus. La Bona Notícia també a internet www.catalunyacristiana.cat

II ARAARA ENTRAENTRA AA LALA NOVANOVA PÀGINAPÀGINA WEBWEB DEDE CATALUNYACATALUNYA CRISTIANACRISTIANA II CONSULTACONSULTA LALA NOSTRANOSTRA HEMEROTECA.HEMEROTECA. HIHI TROBARÀSTROBARÀS TRENTATRENTA ANYSANYS DEDE PREMSAPREMSA RELIGIOSA.RELIGIOSA.

Catalunya Cristiana col·labora amb www.flama.info 16 8 octubre 2009 Litúrgia

Calendari de la setmana Comentari de la Paraula Lectures de la missa, santoral i altres celebracions Josep-Lluís Arín i Roig Vicari general de Tortosa (CICLE LITÚRGIC B; FERIAL I) TEMPS DE DURANT L’ANY

(SALTERI: SETMANA 4) OCTUBRE Canviar el cor del ric / Salm 61 / Lluc 11,42-46. Si es vol: Sant Calixt I (MLl), Vermell. Millor no pot començar l’evangeli d’avui. Un home li pregun- 11. DIUMENGE ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Just, tà a Jesús: «Bon Mestre, què haig de fer per heretar la vida XXVIII de durant l’any, Verd. b.; Santes, Fortunata, vg. i mr.; beata eterna?» Plantejament perfecte que inclou els elements Lectures: Saviesa 7,7-11 / Salm 89 / Maria Poussepin, rel. i fund. Hebreus 4,12-13 / Marc 10,17-30 essencials de la resposta. Preguntant «què haig de fer?», reconeix que alguna cosa ha de fer per assolir allò que ALTRES CELEBRACIONS: Sants, 15. DIJOUS desitja; parlant d’«heretar» la vida eterna, reconeix que és en Germà, b. i mr.; beat Alexandre Santa Teresa de Jesús (F), Blanc. definitiva un do que espera rebre. La vida eterna és a la Sauli, b.; Santes, Soledat Torres Lectures: Eclesiàstic 15,1-6 / Salm 88 / vegada «do» i «conquesta». La resposta de Jesús és també Acosta, rel. i fund. Mateu 11,25-30 pedagògicament genial: «Ja saps què diuen els manaments.» ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Bru, No pots al·legar ignorància! Recupera la teva consciència ben 12. DILLUNS b.; Santes, Tecla, ab. La Mare de Déu del Pilar (F), formada! Ell li respongué: «Mestre, tot això ja ho he com- Blanc. Lectures: 1 Cròniques 15,3- plert des de jove.» Llavors, què? Ja n’hi ha prou? No! Llavors 4.15-16;16,1-2 (o bé: Fets 1,12-14) / 16. DIVENDRES Jesús se’l mirà amb afecte i li digué: «Encara et falta una Salm 26 / Lluc 11,27-28 Fèria, Verd. Lectures: Romans 4,1-8 / cosa.» Per què? Perquè l’afecte de Jesús és exigent: ens ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Serafí Salm 31 / Lluc 12,1-7. Si es vol: Santa estima així com som, però ens vol millors del que som. «Si- de Monte Granario, rel.; Santes, Hedvig (MLl), Blanc; Santa Margarida gueu perfectes com ho és el meu Pare celestial» (Mt 5,48). Domnina, vg. Alacoque (MLl), Blanc. Quina «cosa» li falta? Desfer-se de tot allò que li sobra: «Vés ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Gal, a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres.» Utopia! 13. DIMARTS ab.; Galderic; Bertran, b. Efectivament als homes els és impossible, però Déu ho pot Fèria, Verd. Lectures: Romans 1,16- tot. Com? Anul·lant l’ensenyament exigent sobre el perill de 25 / Salm 18 / Lluc 11,37-41 17. DISSABTE les riqueses? No! El que vol dir és que només Déu pot canviar ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Sant Ignasi d’Antioquia (MO), Ver- el cor d’un ric com Zaqueu fins a decidir «Dono als pobres la Eduard, rei; Santes, Celedònia, vg. mell. Lectures: Romans 4,13.16-18 / meitat dels meus béns i als qui he exigit de més els restituei- Salm 104 / Lluc 12,8-12 xo quatre vegades més» (Lc 19). Amb una acció de present 14. DIMECRES ALTRES CELEBRACIONS: Sants, que no deixa per a demà allò que pot fer avui. Fèria, Verd. Lectures: Romans 2,1-11 Rodolf, mr.; Santes, Exupèria, mr.

Lectures bíbliques Diumenge XXVIII de durant l’any

Lectura primera Sv 7,7-11 Lectura segona He 4,12-13

Comparada amb la saviesa, La paraula de Déu esclareix les intencions tinc la riquesa per no-res i els pensaments del cor

Lectura del llibre de la Saviesa: Lectura de la carta als cristians hebreus: Vaig pregar Déu que em donés enteniment, i La paraula de Déu és viva i eficaç. És més pene- m’ho concedí, vaig cridar l’Esperit de saviesa, i em trant que una espasa de dos talls: arriba a destriar vingué. La prefereixo a ceptres i trons, i, compara- l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels da amb ella, tinc la riquesa per no-res. Ni tan sols la ossos, i esclareix les intencions i els pensaments del comparo amb les pedres més precioses, perquè tot cor. En tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi l’or del món, al seu costat, no val ni un gra de sorra, clarament; tot és nu i descobert davant els ulls i la plata no val més que el fang. L’aprecio més que d’aquell a qui haurem de donar comptes. la salut i la boniquesa, i vull que em faci de llum, perquè la seva claror no s’apaga mai. Juntament amb la saviesa m’han vingut tots els béns, duia les Al·leluia Mt 5,3

mans plenes de riqueses incomparables. Glòria Monés Feliços els pobres en l’esperit: Salm responsorial 89 el Regne dels cels és per a ells. Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor. Evangeli Mc 10,17-30 Calmeu-vos, Senyor, ¿Què espereu? Sigueu pacient amb els vostres servents. Vés a vendre tot el que tens i vine amb mi

R.Que el vostre amor, Senyor, no trigui més a Lectura de l’Evangeli segons sant Marc: saciar-nos i ho celebrarem amb goig tota la vida. vine amb mi.» Aquesta resposta de Jesús el contra- Un dia que Jesús sortia de camí, un home corre- rià i se n’anà tot trist, perquè era molt ric. Llavors Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos gué, s’agenollà als seus peus i li preguntava: «Bon Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles: «Per i ho celebrarem amb goig tota la vida. mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna?» als qui són rics, que n’és, de difícil, d’entrar al Regne Doneu-nos tants dies d’alegria Jesús li digué: «Per què em tractes de bo? De bo, de Déu!» Els deixebles, en sentir aquestes paraules, com ens n’heu donat d’aflicció, només ho és Déu. Ja saps el que diuen els mana- quedaren sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: «Fills tants anys de joia, com n’hem vist de penes. R. ments: “No matis, no cometis adulteri, no robis, no meus, que n’és de difícil, d’entrar al Regne de Déu! declaris en fals contra un altre, no facis cap frau, És més fàcil que un camell passi pel forat d’una Que puguem veure la vostra obra, honra el pare i la mare”.» Ell li respongué: «Mestre, agulla, que no pas que un ric entri al Regne de que els nostres fills vegin la vostra glòria. tot això ja ho he complert des de jove.» Jesús se’l Déu.» Ells quedaren encara més sorpresos i deien Que l’amabilitat del Senyor, el nostre Déu, mirà amb afecte i li digué: «Encara et falta una cosa: entre ells: «I qui es podrà salvar!?» Jesús se’ls mirà reposi damunt els seus servents. vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres, i i els digué: «Als homes, els és impossible, però a Déu Doneu encert a l’obra de les nostres mans. R. tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i no, perquè Déu ho pot tot.» 17 Litúrgia 8 octubre 2009

Pere Tena «Com a sants entre els sants» Bisbe auxiliar emèrit de Barcelona

Les canonitzacions del la proximitat entre la seva experiència i la pertànyer a Aquell que per excel·lència és el dia 11 d’octubre nostra. Sant, el “tres vegades Sant”.» (Joan Pau II, Novo millennio ineunte, n. 30). El diumenge 11 d’octubre, a la plaça de Sant El significat de l’11 d’octubre Pere del Vaticà, el papa Benet XVI proclamarà la El pare Francesc Coll, o.p. santedat de cinc beats, i els proposarà com a En la història de l’Església, la data de l’11 d’octu- exemples de fidelitat evangèlica a tota l’Esglé- bre ha quedat marcada com un kairós (un Entre els beats que seran canonitzats el dia 11 sia, que, des d’ara, podrà celebrar arreu pública- moment de gràcia). És la data que està marcada d’octubre, el més proper a les Esglésies de ment la seva memòria. D’aquests cinc beats, al mosaic de l’atri de la basílica de Sant Pere, Catalunya és el pare Francesc de Paula Coll. Un alguns són especialment propers a les nostres davant de la porta principal, acompanyant home pirinenc, nascut a Gombrèn, al peu del comunitats: el beat Francesc de Paula Coll, l’escut del papa Joan XXIII, perquè fou el dia de santuari de Montgrony. Va consagrar la seva dominic, fundador de la Congregació de Domi- la inauguració del Concili Vaticà II. És impossible vida a Déu com a frare predicador, però —com niques de l’Anunciata; el germà Rafael Arnáiz, —especialment per la generació que va viure el tants altres religiosos contemporanis— la vida trapenc de l’abadia de Dueñas; la mare Joana Concili Vaticà II— no recordar el Concili en comuna li fou impossible a causa de les legislaci- Jugan, fundadora de les Germanetes dels Po- aquest dia, o no donar gràcies a Déu per la seva ons adverses del segle XIX. I, tanmateix, la seva bres, ben conegudes i estimades a Barcelona; el celebració sempre que es trepitja el mosaic de vocació de servidor de la Paraula de Déu es va P. Damià de Veuster, missioner dels Sagrats Cors, l’atri de sant Pere. expandir en la multitud de predicacions que el conegut i admirat universalment pel seu lliura- Unir aquesta data amb la celebració d’unes portaven d’una banda a l’altra de Catalunya, ment a la pastoral dels leprosos a l’illa de Molo- canonitzacions té la força —potser ja la inten- d’una manera semblant al que passava amb el P. kai... ció— de reafirmar una vegada més la interpre- Antoni Maria Claret. Com Claret, el P. Coll té el Les canonitzacions no són una celebració qualse- tació exacta del Concili Vaticà, tantes vegades seu sepulcre a Vic. vol en l’Església. Són moments en els quals els destacada per Joan Pau II, i ara per Benet XVI, Com altres en l’Església d’aquell temps —bisbes i cristians experimentem la veritat de la frase que però ja subratllada pel mateix Joan XXIII i per preveres, homes i dones...— va suscitar grups de es troba en la I Pregària eucarística de la recon- Pau VI: la santedat de l’Església. «Si els Pares dones ben formades, amb la preparació científi- ciliació: «Com a sants entre els sants.» És així conciliars concediren tant relleu a aquesta ca corresponent, que decidissin consagrar-se al mateix: cadascun de nosaltres, vivint segons temàtica —la vocació universal a la santedat— Senyor en la formació de les noies. Així va néixer l’impuls de l’Esperit de Crist, podem amb tota no fou per donar una mena de toc espiritual a la Congregació de les Dominiques de l’Anuncia- raó veure com a germans excel·lents aquells que l’eclesiologia, sinó més aviat per posar en relleu ta i l’estol dels seus col·legis, escampats arreu de l’Església pensa que convé posar davant de una dinàmica intrínseca i determinant. Descobrir Catalunya, i ara també a tot Espanya, Amèrica i tothom. La nostra vida cristiana és una vida de l’Església com a “misteri”, és a dir, com a poble Filipines, llocs de formació integral que tenien «sants entre els sants». Com més coneixem la “aplegat en la unitat del Pare, del Fill i de clar, des del principi, i avui encara, quin és el personalitat dels sants canonitzats, més ens l’Esperit Sant”, duia a descobrir també la seva camí de l’Evangeli, per al bé de cadascú, de adonem de la pluralitat de dons de l’Esperit, i de santedat, entesa en el seu sentit fonamental de l’Església i de la societat.

El sant de la setmana Per Eduard Brufau OCTUBRE 16 Sant Galderic

✓ Nascut a Vievila, al Llenguadoc, cap a l’any 830

✓ Pagès a qui s’atribueixen nombrosos miracles

✓ Va morir pels volts de l’any 900

✓ Patró dels pagesos occitans i catalans

Històricament se saben poques coses de la vida de sant Galderic. Les hagiogra- fies més antigues ens els defineixen com un senzill pagès de la zona de Carcas- sona, pare de família, protagonista de fets miraculosos la narració dels quals ha pervingut fins avui. Entre altres miracles se li atribueix la capacitat d’aturar les tempestes, de travessar un riu a peu sec i en general d’afavorir les bones collites. Poc abans de l’any 1000, un concili provincial de Narbona el va canonitzar i a partir d’aquí la devoció a sant Galderic va anar creixent a tot el Llenguadoc i al nord de Catalunya. El seu poble natal, Vievila, va adoptar el nom del sant. Tradicionalment al Rosselló i a l’Empordà sant Galderic ha estat molt popular, i des de l’edat mitjana ha estat considerat el patró dels pagesos. A la resta del territori, en canvi, a partir del segle XVII la devoció a sant Isidre va guanyar molt de terreny en detriment de sant Galderic. Les relíquies del sant es troben a la catedral de Perpinyà tot i que l’església de Sant Pau del Camp de Barcelona també en va acollir unes quantes. 18 8 octubre 2009 Església a Catalunya

Barcelona Renovada il·lusió al Seminari Conciliar de Barcelona S’inaugura el curs 2009-2010 amb l’augment de seminaristes majors i menors

Els bisbes van convidar els seminaristes a viure segons l’Esperit. El curs es va inaugurar amb la celebració de l’Eucaristia.

Mónica García ten mantenir l’esperança, sou la nostra maneres de relacionar-se, etc. no s’im- el testimoni de la pròpia vida, de la Barcelona esperança». A més, el rector del Semi- provisen i cal doncs «demanar a l’Espe- pròpia felicitat per la resposta genero- nari va anunciar dues noves ordenaci- rit Sant per aprofitar cada ocasió per sa a Jesús. Tot seguit, el cardenal Amb renovada il·lusió, el Seminari ons diaconals, que tindran lloc el prò- ser homes madurs en virtuts huma- Martínez Sistach va inaugurar pròpia- Conciliar de Barcelona va inaugurar el xim mes d’octubre, i tres ordenacions nes». ment el nou curs al Seminari Conciliar 22 de setembre passat el nou curs 2009- presbiterals en el mes de novembre. L’últim a prendre la paraula va ser de Barcelona 2010. L’acte va ser presidit pel cardenal Mons. Agustí Cortés va emfatitzar el cardenal Lluís Martínez Sistach, que Per finalitzar l’acte es va celebrar Lluís Martínez Sistach, arquebisbe de la importància de revifar l’esperit cris- va reconèixer que coincidia plenament l’Eucaristia solemnement a l’església Barcelona, acompanyat pel bisbe de tià, lluny de les estructures i receptes. amb Mn. Turull i Mons. Cortés, tant en del seminari juntament amb el rés de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Agustí «Un capellà és aquell que viu segons el do de l’any sacerdotal com en la vespres. En l’homilia, el cardenal va Cortés. l’Esperit i encomana l’Evangeli, que és necessitat de la maduració humana, instar els seminaristes a donar gràcies Els seminaristes majors de totes dues Esperit i és vida», va assenyalar el bis- cristiana i pastoral dels futurs sacer- a Déu pel do de la vocació, que trans- diòcesis, juntament amb els seminaris- be. Per il·lustrar-ho, el bisbe va relatar dots. «Per a aquesta maduració no hi forma, dóna sentit i felicitat als qui tes menors, van rebre els bisbes a la l’anècdota que el famós teòleg Lacor- ha exàmens, però és absolutament l’acullen, deixant totes les coses per sala Sant Jordi del Seminari. Així com el daire explicava de les seves visites al necessària, i realment s’avancen cursos Jesús. De la mateixa manera va enco- curs passat va estar fortament marcat sant rector d’Ars: «No vinc a aprendre quan s’avança en maduresa humana.» manar el nou curs i tota la comunitat per l’Any Paulí, aquest tindrà un caràc- res, vinc perquè m’encomani l’Evange- «Deixeu-vos polir en la puntualitat — del Seminari incidint novament en la ter especialment sacerdotal, encapça- li». Mons. Cortés també va insistir en la va afegir—, complint la paraula, sent formació humana: «No es pot ser un lat per la figura de sant Joan Maria B. preparació humana i psicològica dels austers, capaços de diàleg…» D’altra bon sacerdot si no s’és un bon home», Vianney. El rector del seminari, Mn. futurs preveres. El discerniment, la fle- banda, el purpurat va animar els semi- va afirmar el pastor de la diòcesi de Josep M. Turull, va remarcar l’exemple xibilitat, l’equilibri, el lideratge, les naristes a fer pastoral vocacional amb Barcelona. del sant d’Ars i va presentar-lo com a model presbiteral per a tothom. «La humilitat, disponibilitat, austeritat, la SERGI SICÍLIA, FILL DE SANT JUST DESVERN clara consciència de la capacitat re- I SEMINARISTA DE LA DIÒCESI DE SANT FELIU DE LLOBREGAT demptora del sofriment, l’obediència, la comunió íntima i intensa amb Jesús...», va enumerar Mn. Turull, «han «El sacerdoci ens supera per tots costats» de ser també els nostres trets caracterís- tics, són els trets que el món necessita de —A grans trets, quina ha confessió freqüent, el tracte amb la Mare de Déu... han tots nosaltres». Igualment, el rector va estat la teva història vocacio- estat els pilars en els quals s’han sostingut els meus ressaltar la figura de Mn. Josep Samsó i nal? últims passos. Elies, que va ser martiritzat l’any 1936 a —Mirant enrere per situar quins —Amb quines expectatives afrontes el Seminari? Mataró i que serà beatificat propera- moments han estat decisius fins —Entenc el Seminari com aquell temps que dediquem a ment. Finalment, el rector del Seminari al dia d’avui, i més concretament preparar-nos per a la tasca a la qual ens sentim cridats. I va recordar un moment que enguany en el meu recorregut vocacional, això, penso que no només vol dir formació intel·lectual i serà cabdal per a la pastoral juvenil a em trobo que no puc sinó co- espiritual sinó que requereix una forta formació humana. Catalunya, l’Aplec de l’Esperit, i que al mençar pel fonament: per casa. Per això, el seminari no el veig només com el lloc on mateix temps esdevindrà un fet clau L’educació acurada dels meus resem i estudiem, sinó també el lloc on creixem com a en la vida del Seminari. pares en valors cristians i en una persones a través de la convivència amb els companys i els llibertat arrelada en la veritat formadors del seminari, a les parròquies, a les famílies... Noves incorporacions m’ha acompanyat sempre i especialment en els mo- —Què és el que més t’atreu del sacerdoci? ments de recerca. Recordo que en un determinat —Deia sant Joan Maria Vianney: «Que gran que és el moment, just havent començat els estudis d’enginyeria, sacerdot! Si se n’adonés moriria d’amor.» El sacerdoci Durant aquest nou curs el Seminari vaig adonar-me que hi havia en el meu jo més íntim un ens supera per tots costats, és un regal molt gran de Conciliar de Barcelona acull un total de gran desig de comunió amb Déu; desig que no s’estava Déu. A mi, particularment, m’atreu la intimitat profun- 31 seminaristes de la diòcesi de satisfent. Exteriorment tot semblava anar molt bé: da que el sacerdot és cridat a tenir amb Jesús Sagra- Barcelona (dels quals 5 són noves voca- família, notes, amics... Però hi havia alguna peça del mentat i la funció de servidor que el sacerdot té dins de cions) i 6 de la diòcesi de Sant Feliu trencaclosques que encara no encaixava gaire bé. I així l’Església. El sacerdot és ministre de la Gràcia de Déu a (amb 2 noves incorporacions). Per la va començar la recerca que m’ha portat fins al seminari través dels sagraments, no per un poder seu sinó en seva banda, el Seminari Menor passa i que continua dia a dia; una recerca que no consisteix nom de Jesús a través de l’Església. Així, el sacerdot es de 3 a 6 seminaristes (4 de Barcelona i a fer coses extraordinàries sinó a intentar respondre la converteix en servidor de tots els fidels que participen 2 de Sant Feliu). «No llençarem campa- pregunta «Senyor, què vols de mi?». Així, les estones del sacerdoci comú, i és aleshores el sacerdoci no una nes al vol», va bromejar Mn. Josep M. d’oració, l’Eucaristia, l’acompanyament espiritual, la cosa en benefici propi sinó de tota l’Església. Turull, «però aquests fets ens perme- 19 Església a Catalunya 8 octubre 2009

Terrassa Màxima vitalitat al cor de la diòcesi TESTIMONI Quaranta de seminaristes deixen petit el Seminari de Sant Joan Baptista

Humberto Escobar Samuel Gutiérrez Valldoreix

En poc més de tres anys, el Semi- nari Diocesà de Terrassa, creat l’any 2006 en un antic convent de monges Em dic EDUARDO PIRE MAYOL i santjoanistes, s’ha quedat petit. El estic fent el curs d’introductori del seu rector, Mn. Salvador Cristau, par- Seminari diocesà de Terrassa. Visc a la amb modèstia de «consolidació», Terrassa i tinc 18 anys. Per tant, vaig però són molts els que no dubten ja a acabar els estudis de Batxillerat i definir aquest fenomen com de «mi- selectivitat el juny passat i he racle». «Quin és el secret?», es pre- començat ja al Seminari. El discerni- gunta molta gent, sobretot des d’al- ment de la meva vocació va comen- tres diòcesis amb no tantes vocacions. çar a Lourdes l’estiu passat, on vaig «La crida de Déu al ministeri sacerdo- tenir l’oportunitat de pregar inten- tal és sempre un misteri —afirma Mn. sament davant el Santíssim i poder- Cristau—. Nosaltres acollim cada cas, li preguntar: «Senyor, què vols de cada persona, amb la sorpresa que mi?» Ell em va respondre, a través això implica, la sorpresa de constatar de l’oració i de diversos fets posteri- l’acció i la presència de Déu en el cor ors, que volia de mi que fos un sant i en la vida de l’home.» i un bon pastor, un treballador de El Seminari Sant Joan Baptista de la seva vinya. Valldoreix és actualment ple a vessar. Els seminaristes de Terrassa han començat el curs amb exercicis espirituals a Aquests fets transcorrien en el meu No hi ha cap habitació lliure. Tant és Caldes de Montbui. interior al mateix temps que el així que fins i tot algun dels deu nous meu director espiritual, durant el seminaristes d’aquest curs van haver bisbe de Terrassa, encara que és tam- que hauran de viure com a preveres; discerniment previ al Seminari, de posposar la seva entrada en espe- bé molt conscient que es tracta en tot i per això, impulsar la pregària, l’estu- sabia veure-ho i em recomanava ra de poder-li fer un lloc. En llenguat- moment d’«un do de Déu i que és Ell di seriós, la convivència fraterna i que llegís l’Evangeli cada dia, i més ge empresarial, parlaríem, sens dub- el qui ho fa tot». En les seves habitu- l’esperit apostòlic.» Enguany es tre- endavant la lectura de vides de te, d’overbooking. Malgrat tot, des als trobades amb els seminaristes, ballarà també amb un èmfasi especi- sants, i encara més endavant, que del Seminari, no es percep aquesta Mons. Saiz convida sempre a ser fi- al el Jubileu Sacerdotal proposat des pregués amb la Litúrgia de les realitat amb eufòria: «Tampoc no dels i fer-ho amb generositat. «Heu de la Santa Seu amb motiu del 150è Hores. Tots aquests punts i alguns són tants si pensem que la diòcesi de d’anar sempre més enllà —afirma—, aniversari de la mort del sant rector més m’han anat introduint en la Terrassa es pot considerar relativa- cercar l’excel·lència en tot, tant en la d’Ars. «El lema del Jubileu, “Fideli- vida d’oració, que ajuda molt a ment gran.» La majoria dels nous dimensió espiritual, com en la dimen- tat de Jesucrist, fidelitat del sacer- poder arribar a sentir la crida del ingressos provenen de famílies cristi- sió humana, la intel·lectual i la prepa- dot” —acaba dient Mn. Salvador Cris- Senyor i a poder-li parlar sabent anes. Per al rector del Seminari, aques- ració pastoral.» tau—, ha de ressonar en els amb certesa que Ell sempre t’escolta. ta constatació «ens hauria de fer pen- En el quart curs d’existència del seminaristes com una crida indubta- La veritat és que el fet de decidir-te sar en la importància i en el valor Seminari, un cop consolidada aques- ble a la conversió, a anar vivint en el a entrar al Seminari, si realment és immens de la família unida en Crist». ta realitat, els reptes continuen sent dia a dia i ara ja l’esperit sacerdotal aquesta la teva vocació, et fa molt Una de les persones que més or- ben presents i palesos: «Ser conscient segons els documents de l’Església i feliç. Us hi animo, perquè val la gullosa està de l’èxit vocacional del de la responsabilitat que cadascú té i deixar-se transformar i configurar en pena, com a mínim, plantejar-s’ho! Seminari és Mons. Josep Àngel Saiz, començar a viure ja ara el compromís el cor de Jesucrist.» Tarraconense L’Interdiocesà encomana el nou curs al sant rector d’Ars

Xavier Bisbal / Barcelona va presidir l’eucaristia el Sants. Allí van ser re- dia de la Mare de Déu buts pel rector, Mn. El Seminari Major Interdiocesà ha dels Dolors. Durant tota Octavi Sánchez, que els començat el curs 2009-2010 renovant la setmana es van realit- va fer una interessant l’activitat formativa i espiritual dels zar algunes sessions d’es- conferència sobre sant seminaristes de les diòcesis de tudi, com la que amb Joan Maria i després Tarragona, Vic, Urgell, Solsona, Lleida motiu del 70è aniversari van participar en la i Girona; un total de 25 enguany, cur- de l’inici de la II Guerra missa parroquial. Aca- sant des de l’etapa propedèutica fins a Mundial va dirigir Antoni bada la celebració tots la de pastoral. El bisbe encarregat del Coll, ex director del Diari van poder venerar la Seminari és Mons. Joan Enric Vives, el de Tarragona, o sobre la relíquia del sant que es rector és Mn. Norbert Miracle, de situació de l’Església a conserva a l’església. Tarragona, i el vicerector, Mn. Pere Catalunya, a càrrec de La inauguració ofi- Oliva, de Vic. Mn. Miquel Barbarà, ac- cial del curs al Seminari La setmana abans de l’inici de clas- tual degà del capítol de Interdiocesà va tenir ses a la Facultat de Teologia de la catedral tarragonina. Els seminaristes interdiocesans van visitar Vallbona de les Monges. lloc el 6 d’octubre pas- Catalunya, els seminaristes van comen- També es va fer un dia de sat amb una missa so- çar el curs amb uns dies de convivència recés i algunes sortides culturals, com vocat pel papa Benet XVI amb motiu lemne a l’església, presidida per Mons. al Seminari diocesà de Tarragona, per la que es va realitzar a l’abadia cister- del 150è aniversari de la mort de sant Jaume Pujol, arquebisbe de tal de preparar el nou any i per conèi- cenca de Vallbona de les Monges. Allà Joan Maria Baptista Vianney, «el rec- Tarragona i concelebrada pels bisbes xer i familiaritzar-se amb els nous mem- els seminaristes van ser rebuts per l’aba- tor d’Ars». Per aquest motiu, el vespre d’Urgell, Vic, Solsona, Girona i Lleida. bres de la família del seminari. La rebu- dessa, Mare Anna Maria Camprubí, del dimarts dia 22 de setembre, el con- Després de l’eucaristia, votiva de l’Es- da va anar a càrrec de Mons. Joan Enric que els va fer una reflexió sobre la vida junt dels seminaristes, juntament amb perit Sant per demanar la gràcia i la Vives, qui va assenyalar alguns dels contemplativa. els seus formadors, va fer una visita a la inspiració per aquest curs que co- eixos que s’han de viure al seminari El curs 2009-2010 estarà marcat per parròquia barcelonina que està sota el mença, es va celebrar el tradicional aquest curs. També Mons. Jaume Pujol la celebració de l’Any Sacerdotal, con- patronatge d’aquest sant, al barri de sopar de germanor. 20 / 21 8 octubre 2009

Mónica García TESTIMONI DE LES EXPERIÈNCIES COLPIDORES DE GRATUÏTA

És l’eterna pregunta que l’home con- tinua fent-se i sovint també patint: «Re- alment hi ha esperança?» I si n’hi ha, esperança de què, com, quan, on rau aquesta esperança? El cardenal vietna- Fets que generen v mita Van Thuan va afirmar — i sabia bé el que deia— que la «vida d’esperança està formada per petits moments d’es- perança». Marcos Zembrini, Cleuza Ra- creats des de zero? «Res no passa per mos i el pare Aldo Trento són testimonis casualitat», assenyala Marcos Zembri- d’aquests instants que omplen d’espe- ni. Van conèixer, llavors, un metge que rança, no una vida, sinó milers i milers, pertanyia al moviment Comunió i Alli- per caminar cap a una humanitat nova. berament. «Vam comprendre que era El matrimoni format per Marcos Zem- molt pretensiós pensar que nosaltres brini i Cleuza Ramos són els fundadors podíem resoldre alguna cosa de tot del Moviment Treballadors Sense Terra allò... De nosaltres només depenia el al Brasil mentre que Aldo Trento és nostre sí però el resultat era de Crist. Ell sacerdot de la Fraternitat de Sant Carles és el que fa les coses. Sembla una xim- Borromeu i fundador i gerent de la pleria, però això ho canvia tot.» Fundació Sant Rafael i Clínica de la Divina Providència al Paraguai. Què Accés a la Universitat dels tenen en comú aquests projectes per Treballadors sense Terra ser generadors de veritable esperança? Sorgeixen de l’audàcia de l’absència de Avui el Moviment dels Treballadors previsions, de xifres, de càlculs... Són Sense Terra és quatre vegades més gran fruit de la gratuïtat, la gràcia, la caritat. que el 2002 i hi ha quatre vegades més «La solidaritat és un sentiment humà, problemes, però el pes és molt més per això té una durada limitada, o al- lleuger. Aquest «sí» va transformar com- menys un desgast, un cansament», ob- pletament el futur del Moviment i tam- serva el P. Trento, «la gratuïtat, però, és bé el de Marcos i Cleuza. Zembrini reco- una gràcia que es rep quan es troba neix que perquè el Moviment estigués Crist, i per tant és incansable, dinàmica, bé, també ells com a parella havien arriba a l’infinit...» d’estar bé i van decidir casar-se. I avui La Companyia de les Obres, estreta- afirma, sense cap dubte, que està molt ment vinculada al moviment Comunió i més enamorat de la seva dona Cleuza Alliberament, potencia la connexió en- El P. Aldo Trento (a l’esquerra), juntament amb Marcos Zembrini i Cleuza Ramos. perquè és abans que res «la companyia tre emprenedors perquè tothom pu- gui obtenir avantatges de l’intercan- vi d’experiències i propostes. Convidats per la Companyia de les Obres, Marcos Zembrini, Cleuza Ra- mos i el P. Aldo Trento expliquen el seu testimoni.

Crist construeix bellesa amb un sí

El 1986 Marcos i Cleuza participa- ven en les pastorals socials de l’Esglé- sia de Sao Paulo, quan aquesta va llençar una campanya de fraternitat amb el lema «Terra de Déu, terra de germans». Aquesta frase els va interpel·lar i es van qüestionar què podien fer pels seus germans, a més de pregar. Ràpidament van comen- çar a crear un moviment per lluitar per aquells que, immersos en la po- bresa, no tenien casa. Juntament amb un amic, van cercar venedors de ter- L’Associació dels Treballadors Sense Terra reinvidica drets fonamentals de la persona. res a bon preu, van comprar i es va començar la construcció amb l’aprova- per trobar Déu». «Crist construeix be- ció de govern. L’experiència va ser molt llesa amb un sí, la vida canvia dient sí», positiva tant, que avui 17.500 famílies constata el brasiler. tenen la seva pròpia parcel·la de terra i Novament, però, la realitat els 10.000 d’elles també tenen casa. Però interpel·laria: els nois dels barris cons- l’aventura no havia fet res més que truïts volien accedir a la universitat. començar. Restava el més difícil: crear Això al Brasil, però, implica tenir un cert una veritable comunitat. Calia que nivell adquisitiu. Per tant, un cop exa- aquestes persones provinents de zones minat el panorama, el Moviment va de risc com les faveles fossin capaces observar que el 40% de les universitats d’organitzar-se per tenir una economia privades estaven buides. Després d’una pròpia. «Sembla simple, però és un can- entrevista entre totes dues parts van vi de mentalitat total», adverteix Cleu- acordar que si els sense terra eren capa- za Ramos, «és una gran lluita arribar a ços de matricular 500 alumnes, la uni- entendre que ells mateixos són respon- versitat els faria un descompte del 50% sables i administradors del carrer, de les en les despeses. El primer any es van escombraries, de la seva educació, de la matricular 1.800 alumnes i fins a l’actu- seva salut, etc.». Ni Marcos ni Cleuza alitat més de 70.000 joves han pogut sabien res de gestions d’aquest tipus... anar a la universitat gràcies a aquest I així, l’any 2002, el nombre de proble- conveni. «Per què són diferents els vos- mes als quals havien de fer front eren tres nois? Treballen més, no donen pro- cada cop més i més complicats. blemes, pràcticament tots acaben els Com resoldre la problemàtica gene- estudis i aporten una maduresa que rada per un nombre creixent de barris El Moviment ha crescut ràpidament en els darrers anys. abans no hi havia!», es va sorprendre el Reportatge

AT VINCULADES AL MOVIMENT COMUNIÓ I ALLIBERAMENT llat i commogut per aquella trobada redemptora que el va canviar per sem- pre. «Vaig obeir la realitat; la realitat em provoca i jo responc sense calcular, sense preguntar, sense tenir en compte els esquemes, perquè jo sóc el més ina- veritable esperança dequat per a aquesta tasca que avui porto a terme... Tot és fruit de la gratu- ïtat», reconeix el sacerdot. I mentre suplicava amb una pregària fervent, rector de la universitat. I és que nova- Aldo Trento va rebre la gràcia que cons- ment, darrere de les matriculacions, truïa el seu «jo»: recuperava la seva com darrere de les construccions de identitat pròpia, el sentiment i la raó barris, hi ha un gran treball de formació s’unien, les flors eren boniques i des- humana. Marcos i Cleuza volen que els prenien fragància, s’interessava per l’es- nois siguin protagonistes de les seves tudi, per l’evangelització, per les reduc- vides. També Cleuza prové de les fave- cions jesuítiques... «Déu, jo sóc Tu que les i amb prou feines va anar tres anys al em fas», confessa Aldo Trento. col·legi, però cada mes aplega milers Al Paraguai va començar recollint un d’universitaris al carrer o en estadis per home pràcticament cadavèric pel car- tractar temes de vida, experiències i rer i el va cuidar. Avui és el responsable construir amistats que portin a una vida de la parròquia de Sant Rafael i de feliç. nombroses institucions. Conviu amb les Per a Cleuza, el problema fonamen- prostitutes, travestis, malalts de sida, tal és diàfan: «Quina por puc tenir? Jo leprosos que per qualsevol motiu arri- no parlo de res abstracte; miro la meva ben pràcticament a morir a la clínica vida i veig que tot i en el dolor o l’angoi- Casa de la Divina Providència Sant xa Déu m’abraça. Tenim fe o no en Ricard Pampuri. Ha acompanyat a mo- tenim? És Crist la raó de la teva vida? rir més de 600 persones en quatre Llavors tampoc la crisi no és cap proble- anys «i tots han mort contents i en ma! Com vivim la fe? Patim abans que pau», apuntava el sacerdot després arribi el patiment... Fem unes previsi- d’haver llegit testimonis esgarrifosos El P. Aldo desenvolupa una ingent tasca ons de vida i comencem a patir! No és i alhora plens de tendresa dels ma- social al Paraguai. que Crist ens estalviï els nostres proble- lalts. A més, més de 200 persones mes, però sí que ens prepara per viure’ls s’han guarit miraculosament en i resoldre’ls quan arribin. I sempre que aquesta clínica, malgrat que tenien confiem en Crist, els problemes se supe- «El moviment Comunió uns quadres mèdics desesperants. ren. Les crisis són moments per mirar i i Alliberament potencia veure el que realment ens importa, per El miracle de la parròquia de posar novament les bases a la vida si la connexió entre Sant Rafael cal». emprenedors perquè Entorn de la parròquia de Sant Rafael, Déu tria allò feble i neci per tothom pugui obtenir inspirada en les reduccions jesuítiques, confondre els forts i els savis han sorgit també una granja, un col- avantatges de l’intercanvi legi, una casa d’acollida i un ambulato- El P. Aldo Trento és un sacerdot italià d’experiències i propostes» ri. Ell insisteix en el fet que, obeint la de 62 anys que desenvolupa al Paraguai realitat que ens interpel·la, Déu ha fet una tasca de caritat incommensurable. d’ell l’impensable, perquè encara avui Amb una veu fràgil i afònica explica no sap ni com ni quan es va començar a que quan era un nen va comunicar a la desenvolupar un hospital que val un seva família que volia ser sacerdot, va milió i mig de dòlars ni la resta d’obres. pujar a un tractor en marxa i va arribar No sap com arribaran els diners i només al seminari... El 1973, però, com a sacer- confia en el fet que tot sortirà enda- dot, es trobava al capdavant d’una vaga vant. No veu més que a Crist en els contra l’imperialisme americà i predi- bojos, els nens, els depressius i els vio- cava Karl Marx en comptes de Jesucrist. lats que arriben a la seva porta. Consci- De cop i volta se li van apropar uns nois ent que si la seva vida no hagués estat de Comunió i Alliberament que li van un problema continu no tindria ni dir: «El món canvia si canvia el cor.» idea del que és l’alegria, la gratuïtat, Pocs anys més tard ell mateix buscava el lliurament o la fecunditat, el sacer- Luigi Giussani, fundador de Comunió i dot italià creu que «aquesta crisi és la Alliberament. En aquella època Aldo gràcia més gran que viu Europa des- Trento es trobava desesperat, al cim prés de la Segona Guerra Mundial d’una depressió, a punt de ser internat perquè l’home reconegui que “jo sóc en un psiquiàtric a causa de trastorns Tu que em fas”». bipolars i esquizofrènics. «Havia caigut «El problema del món és un: no co- enganyat pel somni de la utopia mar- nèixer Crist! Això és el que em fa patir, xista, el bisbe m’havia suspès, vivia en em tritura i em destrossa: que l’Església l’esgotament psicològic, amb prou fei- A través de té vergonya de Crist! Jo cada dia estic nes havia pogut dormir durant 15 anys, la Fundació en una crisi que m’obliga a agenollar- queia pel carrer... vivia sol, tancat en el Sant Rafael me davant de Crist i així és com Déu em meu propi dolor», descriu Aldo Trento, s’ofereix modela, em purifica, derrota les meves «odiava la meva vida, era un suïcida, educació idolatries per fer-me seu... És la meva llegia tots els autors negatius, fumava integral a única certesa, la Providència, el que el sense parar...». milers de món no veu! I si curar-me de la crisi Giussani el va trobar nu com Crist a la nens. significa no tornar-me a agenollar, no creu, el va abraçar, i va confiar en ell. vull guarir-me! Beneïda crisi!», exclama Després de passar l’estiu acompanyant el P. Trento forçant la seva veu mig Aldo Trento, Giussani el va enviar al nuada. «Se’m trava la llengua, amb prou Paraguai. «Com? Sóc un desequilibrat!», feines puc parlar, per això no puc fer li va etzibar el P. Aldo. «Vés-te’n, Déu classes a la universitat. I no poder expres- no et necessita aquí, confio en tu», va Per al P. sar-me és com una crucifixió, Només sóc respondre-li el P. Giussani. La gratuïtat Aldo Trento, capaç de parlar quan predico!» I con- que Aldo Trento va rebre de Luigi Gius- Crist és el clou simplement i planerament: «Els sani va dilatar la seva persona per po- motor de malalts, ni ningú, no es curen amb molts der serntir-se estimat i abraçat per Crist. tota la seva medicaments. Es curen amb companyia, Des de llavors el P. Trento viu merave- activitat. perquè comunió és alliberament.» 22 8 octubre 2009 Església a Catalunya

Barcelona El cardenal destaca l’actualitat de la Mercè «Avui hi ha moltes menes d’esclavituds», va afirmar l’arquebisbe de Barcelona

Carme Munté ció més important va ser la fonamentals, atur, persecució… Barcelona missa solemne presidida pel L’arquebisbe de Barcelona es va «La defensa de la vida és cardenal Lluís Martínez Sistach referir als quatre milions d’atu- «L’ideal de la Mercè és ben a dos quarts d’onze del matí i rats que hi ha arreu de l’Estat expressió de la humanització actual al nostre temps, mal- que va comptar amb la presèn- espanyol i va recordar que «la grat els segles transcorreguts cia del president de la Genera- crisi econòmica que vivim i les i civilització d’un poble» des de la fundació de l’orde.» litat de Catalunya, José Monti- seves conseqüències és un pro- Davant de les autoritats pre- lla, i de l’alcalde de Barcelona, blema de primera magnitud i Després de presidir la solemne eucaristia de la festivitat sents i d’una basílica de la Mare Jordi Hereu, entre d’altres au- ens interpel·la a tots per tal de de la Mare de Déu de la Mercè, el cardenal Lluís de Déu de la Mercè plena de toritats polítiques. La Mare de treballar més conjuntament i Martínez Sistach va assistir a la recepció oferta a l’Ajun- gom a gom, el cardenal Lluís Déu de la Mercè també és pa- realitzar les actuacions perti- tament de Barcelona. Moments abans d’acudir a un Martínez Sistach va parlar de trona de la província eclesiàsti- nents que puguin contribuir efi- dinar previst amb els mercedaris, l’arquebisbe de les esclavituds que impedei- ca de Barcelona i per això la caçment a la solució de la crisi». Barcelona també va aprofundir per a Catalunya Cristiana xen les persones de re-

SOLERfoto.video sobre alguns dels punts més importants de l’homilia alitzar-se plenament i pronunciada moments abans. els pobles, d’aconse- guir el seu degut des- —Durant l’homilia, vostè ha manifestat davant de envolupament. les autoritats polítiques la seva tristesa pel projec- En la festivitat de la te de reforma de la llei de l’avortament. patrona de la diòcesi i —He manifestat davant de la ciutat de Barcelona i del de la ciutat de conjunt de la societat la meva gran tristesa perquè està Barcelona, l’arquebisbe en joc la vida humana, que és el valor més important i Lluís Martínez Sistach que és anterior a la mateixa societat i, evidentment, a l’Estat i a l’Administració. El grau d’humanitat i de va dir que aquestes es- civilització d’un poble es veu i es caracteritza pel respec- clavituds tenen la seva te, la defensa i la tutela de la vida humana des del arrel en l’egoisme humà primer moment de la seva concepció i fins a la seva mort i en el pecat. «L’allibe- natural. Qualsevol ésser engendrat és un ésser humà que rament de les esclavi- té la dignitat de la persona humana i és estimat per Déu tuds ens proporciona la Nostre Senyor. Per això he demanat que quan estan en llibertat, condició indis- joc drets fonamentals la societat expressi el seu parer i pensable per assolir pugui emprar tots els mecanismes de reflexió i de una vida humana i cris- El cardenal va abordar en l’homilia temes cabdals com la crisi econòmica. decisió. A més, el respecte a la vida harmonitza plena- tiana plena i autènti- ment amb el precepte constitucional de la nostra Carta ca», va afegir el cardenal. missa va ser concelebrada pels Una altra qüestió punyent Magna que proclama que «tots tenen dret a la vida». Quan ens acostem a la cele- bisbes de Sant Feliu de sobre la qual va voler fer refe- —També s’ha referit als quatre milions d’aturats bració dels 800 anys des que es Llobregat i de Terrassa. Per a rència el cardenal va ser el pro- que hi ha a l’Estat espanyol i ha demanat una va instituir l’orde de la Mercè a Mn. Jordi Farré Muro era aques- jecte de reforma de la llei d’avor- vegada més la col·laboració de totes les entitats i la catedral de Barcelona per a ta la primera vegada que vivia tament. «La regulació de institucions per tal de superar l’actual crisi econò- l’alliberament dels captius, el la festivitat de la Mare de Déu l’avortament no és pas signe mica. cardenal Lluís Martínez Sistach de la Mercè com a nou rector de d’una societat progressista, ben —La xifra és alarmant i també són alarmants les conse- va voler destacar l’«ideal de la l’entranyable basílica. al contrari: és renunciar a viure qüències per a les persones, les famílies i les institucions, Mercè», que ens parla de lluita Al llarg de tota l’homilia, el i a transmetre el valor més fona- la societat, l’Església i el món. Comprenc que la crisi és contra el pecat que esclavitza i cardenal Lluís Martínez Sistach mental de la persona.» De for- universal però sí que he demanat que tots plegats de superació de les mancances va expressar en tot moment la ma contundent, l’arquebisbe treballem més conjuntament perquè és un problema de materials que fan patir les per- proximitat de la Mare de Déu de Barcelona va recordar que primera magnitud i és una qüestió d’Estat. També he sones. de la Mercè envers tots els que «la societat no pot tenir una demanat que tots visquem amb més austeritat i sobrie- La basílica de la Mare de avui pateixen malaltia, esclavi- sòlida base si es contradiu ac- tat, no únicament en solidaritat amb els que ho fan per Déu de la Mercè va acollir un tud, prostitució, empresona- ceptant les actuacions més di- necessitat, perquè no tenen béns suficients, sinó també continu moviment de fidels al ment, violència, guerra, injustí- verses de menyspreu i violació com una conversió personal i perquè canviem de criteris llarg de tot el dia. La celebra- cia, negació dels drets de la vida humana». en ordre de canviar de sistema econòmic mundial. La crisi econòmica és en el fons una crisi de valors. —Quina és la importància avui dia del treball dels Tarragona mercedaris? —Fan un treball importantíssim en la pastoral penitenci- ària. És un carisma que l’han actualitzat i que és molt Fervor i devoció per Santa Tecla necessari. Hem de pensar avui dia en tants germans nostres que es troben reclusos a les presons de Joan Boronat / Tarragona dels Amics de la Catedral, sota la direcció de Mn. Catalunya i d’arreu. No hem d’oblidar que són membres Miquel Barbarà, i es va estrenar el Sant, Sant, de la nostra societat i per això hauríem de procurar-los Tarragona ha viscut intensament, un any Sant del pare Anselm Ferrer, monjo de una reinserció positiva. més, la festivitat de la seva patrona, santa Tecla, Montserrat, orquestrat per Mn. Barbarà. També —No podem evitar de preguntar-li finalment per que va tenir com a actes centrals, el solemne es va interpretar a capella el Jesu dulcis memo- la Sagrada Família i per la visita dels cinc magis- ofici del matí i la processó del braç de santa ria, motet de Tomàs Lluís de Victòria. trats de l’Audiència Nacional. Què va passar? Tecla a la tarda. A l’ofici hi va assistir la corpora- En acabar la missa, els fidels que omplien la —No va passar res. Com a president que sóc del Patronat ció municipal encapçalada per l’alcalde de la catedral van procedir a venerar la relíquia del de la Construcció del Temple de la Sagrada Família i ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, entre d’altres braç de santa Tecla. també com a cardenal de Barcelona, m’interesso i autoritats civils i militars. En un lloc preferent es A les set de la tarda, amb el Pla de la Seu segueixo el procés de construcció del temple així com, van situar les representacions de les diferents atapeït de gent, es van obrir de bat a bat les evidentment, la seva seguretat. Com que sabia que ciutats agermanades amb Tarragona i, com a portes de la catedral per donar sortida a l’espe- vindrien els magistrats de l’Audiència Nacional per fer novetat, el fet que l’ambaixada de la històrica rada processó del braç de santa Tecla, sòbria i unes prospeccions, vaig pensar que si entraven al temple ciutat d’Avinyó estigués acompanyada del seu solemne, com és habitual i acompanyada per seria positiu que els donéssim la benvinguda. No volia arquebisbe, Mons. Jean-Piere Catenoz, el qual tots els elements que configuren el seguici po- res més que donar-los la benvinguda ja que em sembla- va concelebrar l’eucaristia amb l’arquebisbe de pular de la ciutat. Un parell d’hores més tard, va que era simplement una qüestió de cortesia. No van Tarragona, Mons. Jaume Pujol. després de recórrer l’itinerari habitual per la poder venir perquè tenien molta feina i, com que no van En la seva homilia l’arquebisbe Jaume va fer part alta de Tarragona es produïa el retorn de la entrar, no els vaig poder saludar. Però de cap manera no una semblança de sant Pau i santa Tecla i una relíquia a la catedral, amb l’esclat festiu prota- va haver-hi mala intenció. reflexió sobre l’Any Sacerdotal. El sosteniment gonitzat pel foc i la pólvora i els pilars aixecats dels cants va anar a càrrec del cor i orquestra per les colles castelleres. 23 Església a Catalunya 8 octubre 2009

Vic

de vida: matrimoni, orde i vida consa- El bisbe promulga un nou pla grada», entre d’altres. En la mateixa línia, el curs 2010- 2011 té com a lema Què n’has fet del pastoral amb el títol «Sigueu sants!» teu Baptisme?, en què es proposen accions com «promoure una revisió de la nostra vida baptismal, donar pistes S’assenyala que actualment «hi ha una ambiguïtat sobre què significa ser cristià» sobre l’espiritualitat del batejat: co- neixement de la Paraula de Déu, cohe- Xavier Bisbal rència entre fe i vida, compromís social Vic redescobrint les obres de misericòr- dia» o «donar a conèixer experiències El bisbe de Vic, Mons. Romà Casa- d’evangelització com és ara la del tor- nova, va promulgar el diumenge dia nar a creure». El següent curs, centrat 20 de setembre un nou pla diocesà de en la Confirmació, pretén «donar a pastoral per als anys 2009-2014 en la conèixer els grups parroquials, movi- celebració de la Jornada diocesana i ments, associacions i realitats eclesials dia de la Catedral, en què van assistir que poden ajudar al confirmat a perse- centenars de fidels que ompliren de verar i a desenvolupar la vida de fe». gom a gom el temple. Mons. El curs 2012-2013, està centrat en El lema del pla de pastoral és «Si- Romà l’Eucaristia, recalcant de nou la impor- gueu sants!» i té com a objectiu, se- Casanova tància del diumenge, dia del Senyor i, gons el mateix bisbe, convidar els bate- va presidir per exemple, «fer una campanya con- jats «a viure en la veritat de la nostra fe la celebra- vidant els fidels a participar en l’euca- i amb totes les seves conseqüències i, al ció de la ristia dominical (…). Tendir a l’eucaris- mateix temps, tenir present que la san- Jornada tia única per parròquia perquè totes tedat és font de la nova evangelització diocesana les parròquies puguin tenir eucaristia que necessita el nostre món». Citant el i dia de la dominical» o també «unir sempre Eu- papa Pau VI, va dir que «l’home con- Catedral. caristia amb la caritat: solidaritat amb temporani escolta més de gust els qui els pobres, emigrants, estrangers. Po- donen testimoni que els qui ensenyen, vegada aquelles paraules que vaig dir drets de la dona i la preocupació pels sar en marxa un centre de difusió de la o si escolten els qui ensenyen és per- en l’inici del ministeri entre vosaltres: desequilibris ecològics. Doctrina Social de l’Església. Especial què donen testimoni». “Sigues el que ets.” En raó dels sagra- Davant d’aquesta situació, el pla es atenció al respecte i defensa de la vida Per a Mons. Romà Casanova, «la ments de la iniciació cristiana som sants, proposa una sèrie d’accions basades humana, des de la seva concepció fins santedat és la plenitud de l’amor. La i el que som, com a do, cal que sigui en quatre eixos fonamentals: la lectu- al seu acabament natural, la família santedat és la resposta a l’amor amb realitat per l’acolliment en la vida del ra de la Bíblia, potenciar la catequesi, fonamentada en el matrimoni entre què Déu ens estima. I és que l’amor do rebut». més inquietud evangelitzadora i la ini- home i dona, la llibertat d’educació solament amb amor es paga. Convi- El pla pastoral comença fent un ciativa caritativa i solidària. dels fills i la promoció del bé comú en dar-nos els uns als altres a la santedat repàs dels problemes que afecten la El pla preveu promoure la pregària, totes les seves formes». és recordar-nos el que som: sants, ne- nostra societat: incertesa davant del fer una campanya per la participació a El darrer curs, que acaba al 2014, tejats amb la sang de Crist, incorpo- futur, crisi de la comprensió del món, la missa dominical o augmentar el com- està centrat en la difusió dels sants de rats a la seva vida, fets membres del dictadura del relativisme i laïcisme, promís social envers els pobres i els la diòcesi: sant Bernat Calbó, sant Mi- seu Cos, que és l’Església santa. Re- model de vida dominat pel consum, immigrants. quel dels Sants, sant Antoni Maria Cla- cordar-nos mútuament la crida a la pèrdua de l’esperança, ambigüitat de El present curs el pla proposa reno- ret, santa Joaquima de Vedruna, sant santedat és una invitació a desvetllar la figura del cristià, secularització in- var la vida espiritual dels fidels pel que Pere Almató, el beat Francesc Coll, el la nostra vida, que potser massa so- terna de l’Església i visió de sospita fa a la santedat, definida com la seva beat Pere Tarrés, els màrtirs claretians vint portem a mig gas, sense l’auten- envers la jerarquia eclesiàstica. També unió amb Crist —«no en el perfeccio- de Barbastre, els màrtirs maristes, do- ticitat pròpia del qui és cristià, i per es valoren fets positius del nostre nisme, ni el seguiment d’uns estereo- miniques de l’Anunciata, escolapis, sa- això mateix amb la mediocritat del temps: forta sensibilitat a favor de la tips de moda»—, i ho fa amb propostes lesians, vedrunes, germans de les Esco- qui no gaudeix de l’alegria profunda dignitat de la persona, afirmació de la concretes com remarcar la dimensió les Cristianes, la beata Maria de de la vida autèntica en Crist. Instar-nos llibertat, aspiració vers la pau, la tole- orant de la vida cristiana o «viure el Puiggraciós, el beat Francesc Xavier a viure la santedat és fer ressonar altra rància, rebuig de les desigualtats, els que implica la santedat en cada estat Ponsa i el beat Miquel Peiró. Solsona Visita de Mons. Jaume Noces d’or de la Gna. El Talladell renova la festa Traserra a l’església Montserrat Vila a Súria votada de Sant Sebastià

dels Torrents R.E. / Súria Josep Castellà / El Talladell

Ramon Estany / L’Espunyola El primer diumenge de setembre, la Gna. Montserrat Com cada any, el tercer dissabte del mes de Vila, dominica de l’Anunciata, va celebrar les seves setembre, la població del Talladell va celebrar la El dia 20 de setembre, el bisbe Jaume noces d’or a l’església de Sant Cristòfol de Súria, acompa- tradicional festivitat de Sant Sebastià, festa votada Traserra va presidir la celebració de l’euca- nyada de la seva família i de les germanes de la co- des de l’any 1850, en el marc del temple parroquial ristia a l’església de la Mare de Déu dels munitat. Durant l’eucaristia, presidida per Mn. Lluís To- de Sant Pere. La festa va començar amb una missa Torrents, on es venera la seva preciosa imat- llar, la Gna. Montserrat va donar gràcies al Pare per la concelebrada, oficiada pel rector de Tàrrega, Mn. ge. L’acompanyaven Mn. Antoni Trasserra, seva vocació i fidelitat. Les ofrenes van ser un rosari, el llibre Josep M. Vilaseca, juntament amb Mn. Josep Garri- que des de fa quaranta anys serveix pasto- de la Regla, l’aigua, símbol del baptisme, i el pa i el vi. ga, capellà custodi de l’església i altres sacerdots de ralment la parròquia de l’Espunyola i el l’arxiprestat. Feta la veneració de la relíquia pels Cint, i Mn. Xavier Novell. El bisbe va exhor- Primera Trobada nombrosos devots i el cant dels goigs en lloança del tar els nombrosos fidels que van participar sant, tots els veïns van participar en la tradicional en l’eucaristia a mantenir ben viva la devo- Penitenciària Missionera processó des de la plaça Major fins a la plaça del ció a la Mare de Déu, la qual, com diuen els Prenyanosa per retornar després al temple, acompa- goigs de la festa, va ser trobada en l’alzinar R.E. / Solsona nyats de les banderes del Grup de Jovent Verge del d’aquelles contrades, per tal que els prote- Carme i de l’Apostolat de l’Oració de la vila, les quals geixi i els guareixi a la pàtria del cel, a ells, Les delegacions de Pastoral Penitenciària i de Missi- només surten en aquesta festa i per Corpus. a les seves famílies i a tots els veïns. Després ons organitzen una trobada conjunta. Serà el dia 17 La festa va continuar amb l’actuació de la cobla de la missa, davant de l’església, hi va haver d’octubre al santuari de Sant Ramon. L’horari és de 10 Ressò de la Passió d’Esparreguera, seguida d’un ver- ocasió de parlar amb el bisbe, que va inte- del matí a 1 del migdia. Hi haurà una interessant mut popular a la plaça Major. A la nit, hi hagué un ressar-se per la conservació del temple i pels xerrada col·loqui a càrrec de Mn. Josep Escós. Per a més sopar de germanor i projecció de fotografies i vídeos actes de devoció que s’hi celebren. informació: Antoni Cid i Imma Farré – tel. 973 603 244. del Talladell. 24 8 octubre 2009 Església a Catalunya

Lleida

boradors. Però sovint, les decisions es «El consens en l’Església suposa prenen en soledat. —Coneix aquella historieta que sembla veritat? El papa Pau VI deia també la no-exclusió de ningú» un dia al seu secretari d’Estat, el cardenal Villot: «Oh, Eminència, que sol se sent el Papa quan ha de Mons. Joan Piris compleix un any com a bisbe de Lleida prendre decisions importants.» I el cardenal Villot li respongué: «San- Josep Alexandre Baró enviat, es parlés més de Jesús. I menys tedat, Vostè no està pas sol. Té el d’altres coses. Es discuteix molt de mol- col·legi de bisbes de tot el món.» El nostre bisbe diocesà, Mons. Joan tes qüestions, però de Jesús se’n parla De la mateixa manera, un bisbe en Piris Frígola, fa un any que és entre poc. Si no parlem, com a primer nivell, una diòcesi té preveres i col·la-bo- nosaltres, lleidatanes i lleidatans. Un de Jesús, les altres coses no tenen fona- radors laics. I això em sembla que any durant el qual ha conegut moltes ment. existeix de manera clara a Lleida persones, escoltat moltes veus i rebut —Jo no m’he sentit sol durant aquest moltes informacions. Un temps en què Caminar junts any a Lleida. Però a l’hora de prendre ha observat la realitat i compartit his- certes decisions, sols puc dir sí o no, tòries i vivències... i també algun mal- —Quan parlem de Jesús, com es sabent que els que t’han ajudat no decap. tradueix després en la realitat, de estan tots d’acord amb això. Soledat en manera que tots, els uns i els altres, aquest sentit: l’he de prendre jo aques- —Després d’un any, com veu el se sentin realment integrats en una ta decisió, no l’han de prendre ells. futur: quines línies, quins eixos acció comuna? Em refereixo al sa- —El missatge crec que és clar i d’acció pastoral es posaran en mo- cerdoci dels fidels, dels batejats. Hi espero que tots comprendran viment? ha una coherència entre l’anunci aquests eixos. Parlem ara, senyor —Ara passarem a donar algun cop de Jesús i les conseqüències. bisbe, d’alguna decisió que s’ha de mà. Dic en plural, perquè no vull fer- —Això vol dir que cadascú ha d’ocupar pres a la diòcesi. Per exemple, ho jo tot sol, no és sols cosa meva, sinó el seu lloc. No hi ha raó que els laics aquesta setmana han arribat i hem de tots. He escrit una carta pastoral, ocupin el lloc dels preveres i els preve- acollit tres preveres i un seminaris- amb el títol Per a tots i per al bé de tots. res el lloc dels laics. Per això deia allò de ta que vénen de Cali, Colòmbia. Farem ara una reunió del Consell pas- la complementarietat; el contrari és Suposo que és una decisió episco- toral i allí la presentaré. La qüestió seria tombar la truita: ara una Església cleri- pal, car és el bisbe qui ha de pre- de mirar el futur amb una mica d’espe- cal i ara una Església laïcal... Doncs no. veure aquestes coses, oi? rança, sense lamentar-nos gaire. Per- Ni una cosa ni l’altra. Jo trobo que el —Però no de manera unilateral, què, a vegades, perdem el temps mi- secret rau aquí, però hem d’aprendre a encara que la decisió ha estat meva. La rant enrere. I també amb esperit caminar junts, després de molts segles necessitat de complementar-se també esperançat. Hem de tenir, però, consci- amb una altra mentalitat, un altre estil va per aquí. Quan aquí a Lleida no hi ha ència que no som nosaltres sols qui i praxi. això vol dir molta paciència, és també suficients preveres o el nivell d’edat és portem l’Església, ja que el Senyor hi té —Caminar en sinodalitat. Per a la política de l’educador que va pas a preocupant, hem de mirar cap aquí o més interès que nosaltres. molts creients, no obstant això, la pas, al ritme del més pobre, del més cap allà. Quan, al febrer, jo vaig anar a —D’una manera més concreta, a qüestió és com caminem. lent, no del més presumptament pro- visitar els preveres lleidatans que són a partir d’aquesta carta pastoral, ens —Justament, és aquest com que jo gre. No, tot això no ajuda a avançar, Cali, no hi anava premeditadament a podria ja avançar unes línies, algu- demano: fem-ho entre tots, cerquem més aviat ajuda a deixar-ne molts a la demanar dos, tres o quatre preveres. na cosa per anar fent boca? entre tots una resposta, no solament cuneta, al marge. I això també seria Anava a visitar els nostres mossens, i —Les paraules són sempre paraules. criticant la solució que donen els uns o responsabilitat meva, de pastor, que alguns bisbes i seminaris per veure si hi Però n’hi ha una que és molt significa- els altres... els d’un signe o els d’un altre he de ser signe d’unitat, he de promou- havia alguna possibilitat d’ajuda. La tiva, que és un eix: la sinodalitat, fer signe... Però quan es diu «una línia»: re la comunió i, per tant, que no m’hau- primera reacció de l’arquebisbe de Cali entre tots, caminar junts. Hi ha una quina línia vols? La teva o la meva? La de ria de decantar. va ser: «Esto lo hemos de plantear en altra cosa que vull assenyalar amb mol- Jesús. I busquem entre tots dos a veure si —Llegia fa uns dies un teòleg estricta justicia, porque ustedes vinie- ta força: hem de ser complementaris, la teva i la meva estan d’acord amb la de que deia del ministeri del bisbe ron aquí cuando no teníamos nada y tots no ho podem fer tot, no tots ho Jesús, perquè, si no, continuarem igual. que hauria de salvaguardar la dife- nos ayudaron mucho. Ahora que uste- sabem fer tot ni podem prescindir de —En la realitat quotidiana, em rència per evitar tota divisió. des tienen alguna necesidad voy a ver ningú. Això seria un altre eix. No hi ha sembla que manca una política de —Evitar la divisió és acceptar que si encuentro una posibilidad de ayu- ningú tan pobre que no tingui res per consens, és a dir, una manera de som diferents, que no podem ser tots da.» I aleshores va venir la discussió de aportar a la comunitat. Hauríem també comportar-se els uns i els altres iguals, que Déu no ens ha fet a tots si dos, tres, quatre. De moment n’han de fer-ho tot amb esperit de pobresa, que busca el consens, no allò de dir: iguals. Evitar la divisió significa que tot vingut tres. El seminarista va ser de com a llevat que permet fermentar. I en és així i s’ha acabat. hi ha de cabre, però amb seny, amb rebot. Aquí tenim un sol seminarista al esperit eclesial. Una altra cosa que m’in- —El consens en l’Església suposa criteris. Qui dóna els criteris per dir fins qui li falta un any per acabar. Els joves teressa dir: sempre vinculats a aquesta també la no-exclusió de ningú. Jo per- aquí podem arribar i fins aquí no? Això de Lleida, als quals cridem amb diverses societat que hem de servir. Hem de cebo que els que volen un cert consens em pertocaria a mi; i no vull fer-ho tot tonalitats, sembla, de moment, que no tocar de peus a terra. A mi m’agradaria és: veniu a mi; i els que no pensen com sol. Per això hi ha els organismes dioce- donen resposta; per què no donar lloc que en aquesta Església, a la qual m’han jo, que s’aguantin. Doncs no. És clar, sans, els equips de treball, de col·la- a uns altres? La Mare de Déu de la Mercè surt en processó pels carrers de Lleida

Jordi Curcó / Lleida era portada a espatlles dels components de la Confraria de la Mercè, que lluïen amb la seva Per tercer any consecutiu, la imatge de la Mare tradicional indumentària. Després de recórrer els de Déu de la Mercè ha estat treta en processó pels Jordi Curcó carrers del barri, entre l’admiració i la contempla- carrers de Lleida. Va ser el diumenge 20 de setem- ció dels veïns, la processó va retornar per l’avingu- bre, en vigílies de la seva festa i dins dels actes da de la Mercè fins a la parròquia, on es va celebrar organitzats per la parròquia de la Mare de Déu de la santa missa. la Mercè, regentada pels pares mercedaris. La pro- Els actes en honor de la Mare de Déu de la Mercè cessó amb la imatge de la patrona va sortir de la continuaren durant la setmana amb la tradicional parròquia i va recórrer diversos carrers del populós novena. El dijous 24 de setembre es va celebrar la barri de la Mariola, un barri obrer i amb un gran festa patronal amb la missa solemne presidida pel nombre de població immigrada. bisbe de Lleida Joan Piris. El mateix bisbe Piris va La processó, presidida pel rector, el P. Joaquín celebrar la santa missa al centre penitenciari de Millán, estava encapçalada per la recentment cre- Ponent, ja que la Mare de Déu de la Mercè és la ada agrupació de tambors i bombos de la Mercè, patrona de les presons. A la celebració van assistir dirigida pel mercedari P. Joaquín Pina, originari de un gran nombre de reclusos, funcionaris del centre Calanda. Nombrosos fidels i devots de la Mare de La processó va recórrer els carrers del populós barri de la i voluntaris de la Pastoral Penitenciària dels pares Déu de la Mercè acompanyaren la seva imatge, que Mariola de Lleida. mercedaris. 25 Església a Catalunya 8 octubre 2009

Barcelona Noces d’or de la canonització de Joaquima Vedruna La parròquia barcelonina regentada pels pares carmelites va ser la primera dedicada a aquesta santa

Jordi M. Gil i Costa lites de Catalunya, la comunitat de Barcelona Breu perfil Barcelona i nombrosos fidels. El 22 de març del 1969, ara fa 40 El 12 d’abril del 1959 el papa Joan biogràfic anys, es va posar al servei de la parrò- XXIII va canonitzar a Sant Pere del quia el nou edifici del temple parro- Vaticà la barcelonina Joaquima de Joaquima Vedruna neix a quial (carrer Francolí). El 22 de maig Vedruna i Vidal. Per això aquest 2009 Barcelona el 16 d’abril del del 1974, el cardenal Narcís Jubany, ha esdevingut festa gran per a la con- 1783. El 24 de març del arquebisbe de Barcelona, va beneir i gregació de les Germanes Carmelites 1799 contrau matrimoni consagrar l’altar de la parròquia. El 25 de la Caritat. A més, aquesta efemèri- amb Teodor de Mas, natural de maig del 1975, el bisbe auxiliar de de va coincidir amb el Diumenge de de Vic. El 6 de març del Barcelona, Mons. Josep Capmany, va Pasqua de Resurrecció. 1816 mor Teodor, malalt de beneir la nova imatge de santa També és motiu de joia per a la tuberculosi. Van tenir nou Joaquima Vedruna, patrona de la par- fills. parròquia de Santa Joaquima Vedruna ròquia. És obra de l’artista barceloní El 26 de febrer del 1826 va de Barcelona, que regenten els carme- Tomàs Bel, que és també autor de la fundar l’institut de les lites de l’antiga observança des del Germanes Carmelites de la imatge de la Mare de Déu del Carme, 1966. És la primera parròquia que va Caritat, a Vic. El 28 d’agost en el mateix temple parroquial. Per tenir per titular aquesta eminent santa del 1854 va morir a la Casa tant, enguany se celebren dues efe- de la família carmelitana. Els carmeli- de la Caritat de Barcelona. mèrides importants: 50 anys de la ca- tes van fundar a Barcelona (c/ del Va viure 71 anys, i va deixar nonització de santa Joaquima Vedru- Carme) el 14 d’agost del 1292. El tem- sis fills i onze néts, així com na i 40 anys del nou temple parroquial. ple del Carme va ser incendiat el 25 de 150 germanes carmelites en En aquestes noces d’or de la cano- juliol del 1835, i el convent va ser supri- 31 comunitats. El 16 de juny nització de santa Joaquima, tant la mit amb la tristament famosa desa- del 1935, Pius XI va declarar parròquia com les carmelites de la mortització de Mendizábal del 1836. Tapís amb la imatge de santa Joaquima l’heroïcitat de les seves Caritat, com els familiars de la santa, El Carme de Barcelona es va transfor- Vedruna que es va penjar al Vaticà amb motiu virtuts. Va ser proclamada viuen amb goig l’aniversari. El record mar en Universitat Literària, mentre es de la seva canonització. beata el 19 de maig del joiós de l’efemèride és motiu per do- construïa l’edifici d’Elies Rogent. Des- 1940. El 12 d’abril del 1959, nar gràcies a Déu pel do preciós prés va ser totalment enderrocat com a carmelites es troben al carrer sant Joan XXIII la va proclamar d’aquesta destacada figura catalana, conseqüència del nou pla urbanístic en Hermenegild de Barcelona, i serà amb santa. que es va santificar com a nena, jove, aquella zona de la ciutat. Actualment, el bisbe Modrego quan es crearà el 16 esposa, mare, religiosa i fundadora. només resta d’aquell venerable edifici de gener del 1966 la parròquia de la porta del Carme, que es troba, mis- Santa Joaquima Vedruna ad nutum teriosament, a Sant Adrià del Besòs. Sanctae Sedis. La titular de la parrò- El primer intent de retorn dels car- quia va ser escollida per ser una santa melites de Barcelona, que va resultar carmelita, barcelonina i recentment Residència fallit, va ser l’any 1887. Es va tornar a canonitzada, feia tot just sis anys. Van intentar el 2 de maig del 1909, coinci- ser expressament convidades a la inau- Nostra dint amb el trasbals de la Setmana guració de la parròquia les Germanes Tràgica. El 1913 es va tornar a reinten- Carmelites de la Caritat. Hi van assistir tar però no hi va haver autorització l’arquebisbe de Barcelona, Dr. Gregori Senyora pertinent. Finalment va arribar el 15 Modrego, i el canceller, Dr. Alexandre de gener del 1924 per la benefactora Pech, els rectors de les parròquies veï- de Fàtima gestió del bisbe Ramon Guillamet. nes de Sant Josep de Gràcia i Santa Des del 19 de març del 1954 els Agnès, els priors dels convents carme- al Tibidabo 80è aniversari del santuari de la ✓Instal·lacions amb espais enjardinats i de bosc molt amplis. Mare de Déu del Perpetu Socors ✓Habitacions individuals amb bany i instal·lació per a TV i telèfon. ✓Ampli menjador amb vistes panoràmiques. Redacció / Barcelona tres obres del mateix pintor: la Mare ✓ de Déu de Montserrat amb el cor dels Capella, gimnàs, etc. L’1 de novembre del 2009, a les escolans, sant Jordi, sant Pancraci, san- 12.00 h, l’església barcelonina del Per- ta Teresa, sant Alfons i sant Gerard. Equip humà de professionals: metge, assistent tècnic sanitari, assistent petu Socors (C/ Balmes, 100), regenta- Al llarg d’aquests 80 anys, la Mare social, gabinet psicològic, podòleg, fisioterapeuta, terapeuta ocupacional da pels missioners redemptoristes, ce- de Déu del Perpetu Socors s’ha mani- i animació, perruqueria, personal assistencial i auxiliar. lebrarà amb goig una missa solemne festat com la «Dona» lliurada als seus Últims avenços informàtics, en el control postural i la localització de persones. amb motiu del seu 80è aniversari. nous fills des de la creu. Sota la seva L’origen d’aquest emblemàtic san- mirada compassiva la comunitat par- Disposem d’un nombre de places concertades amb la tuari marià a Barcelona es remunta a roquial guiada pels pares redemptoris- Generalitat de Catalunya. l’any 1929, amb la inauguració d’una tes ha crescut ininterrompudament en capella amb la icona de la Mare de Déu la fe i en el seguiment de Jesús, a través del Perpetu Socors. Durant 23 anys els de la seva Paraula, del seu Pa i del La qualitat de vida de les persones grans és la nostra prioritat Missioners Redemptoristes, fills de sant sagrament de la penitència adminis- Alfons M. de Liguori, van celebrar a la trat amb fidelitat i constància «alfonsi- FUNDACIÓ B. NOSTRA capella mentre es construïa al mateix anes». SENYORA DE FÀTIMA temps un gran temple que va ser inau- Rere de l’altar, hi ha un cambril amb Carretera de Vallvidrera al gurat l’1 de novembre del 1952. la icona de la Mare de Déu on els fidels Tibidabo, 102-104 Un dels elements decoratius més s’apropen per pregar, per demanar fa- 08035 Barcelona importants d’aquesta església és el vor i com a signe de pregària escoltada Tel. 934 343 630 - 609 101 344 bonic plafó semicircular obra del pres- deixen exvots en acció de gràcies. La Fax 934 343 650 tigiós artista José Mestres Cabanes. comunitat redemptorista convida tots e-mail: [email protected] L’obra pictòrica representa la corona- els barcelonins i devots de la Mare de web: www.fundacionntrasra ció de la Mare de Déu per la Santíssima Déu a celebrar amb ells el 80è aniversari fatima.org Trinitat. També es poden apreciar al- del santuari del Perpetu Socors. 26 8 octubre 2009 Església a Catalunya

Girona Restauració del monestir de Sant Feliu de Guíxols i la basílica de Palera S’integren en el programa «Romànic obert», que culminarà el 2012

Víctor Gay desta senyalització que ens assenyala Girona l’accés a Palera. Es tracta d’un petit conjunt de tem- El programa de restauracions del ples romànics. El primer correspon a la patrimoni romànic català establert parròquia de Lligordà (al costat de la entre la Fundació “la Caixa”, la Gene- carretera). Seguirem fins que trobem ralitat i les diputacions respectives pel Santa Maria de Palera i la basílica del que fa a l’àmbit de la diòcesi de Girona Sant Sepulcre, que juntament amb la inclou dos temples que malgrat la seva catedral de Girona i la recentment re- diferència volumètrica física són fites coneguda basílica de Castelló de l’estil considerat més representatiu d’Empúries integren aquest conjunt i més ric del nostre país. Es tracta del basilical de la diòcesi. conjunt del monestir de Sant Feliu de La restauració, especialment de l’an- Guíxols (Baix Empordà) i la basílica del tic priorat i el seu claustre (del qual Sant Sepulcre de Palera (Garrotxa). Les resten només un pocs capitells), cal inversions estimades per a cada procés esperar que centrarà l’acció del pro- de restauració és d’un milió d’euros i el grama «Romànic obert». programa en preveu la culminació cap També es tracta d’un conjunt docu- a l’any 2012. mentat el segle X, concretament del 977, i consagrat per l’abat de la Grassa, Un monestir del segle X l’any 1085. Beuda va dependre de la Grassa 750 anys, fins que el 1835 va El conjunt del monestir de Sant Feliu tenir abats del país, gairebé sempre de Guíxols (vinculat històricament a designats des de Sant Pere de Besalú. aquest màrtir) ha sofert molts canvis i El temple és d’estructura basilical no sempre per millorar, en el decurs de La Porta Ferrada és l’element que defineix l’exterior del monestir de amb tres absis i, a redós, l’antic priorat més de deu segles (el conjunt preromà- Sant Feliu de Guíxols. benedictí en molt mal estat i que cal nic seria de l’any 970). Elements desa- suposar que serà recuperat. pareguts, d’altres de modificats i tam- primer temple del monestir benedictí que li permetria valorar les qualitats Fa una quarantena d’anys el tem- bé espais que s’han recuperat per a (possiblement de planta basilical). Una dels taps de suro empordanesos com a ple va ser restaurat amb una acció molt serveis culturals com ara el museu lo- primera restauració ja es va portar a garantia de conservació del xampany polèmica en el seu moment que fins i cal, l’arxiu municipal i un recent espai terme l’any 1931 i, posteriorment, les que elaborava a la seva comunitat tot va fer moure la ploma crítica del cedit en ús temporal per acollir la part actuacions han permès una progressi- d’Epernay, a l’esmentada regió france- mateix Josep Pla. Cal esperar que ara del dipòsit d’obres d’art de la col·lecció va recuperació dels elements més re- sa. En tot cas, amb aquestes inversions l’actuació serà més encertada. del senyor Cervera. presentatius del monestir i que fins i es consolida físicament l’antic mones- La basílica del Sant Sepulcre de Pa- Possiblement l’element més cone- tot dóna nom als festivals de música de tir benedictí, el més important arran lera està tutelada pels cavallers gut i definidor de la població és la la vila. de mar de la diòcesi. d’aquest orde que periòdicament Porta Ferrada, un porxo de triple arc Hi ha una tradició que vincula el Cal anar fins a Besalú i després seguir s’apleguen a l’indret, un dels més au- preromànic de ferradura, que se supo- monjo dom Perignon a la comunitat la bonica carretera de Beuda i, a mig tèntics i respectats per l’acció humana sa que formava part del trifori del de monjos benedictins de Sant Feliu camí a l’esquerra, trobarem una mo- al cor de la Garrotxa. Lleida Lleida voldria veure canonitzat Francesc Castelló el 2011

Jordi Curcó / Lleida Jordi Curcó liars, per celebrar a la seva ciutat natal i com fa cada any la festa del seu germà Francisco. El bisbe de Lleida, Joan Piris, en l’homilia de la El matí del 29 de setembre, dia de Sant Miquel i missa celebrada a l’església de Sant Pere de Lleida, el festiu a la ciutat de Lleida, els actes es van traslladar 28 de setembre passat, amb motiu de la festa litúrgi- al cementiri per tal de commemorar el 73è aniversari ca del beat Francesc Castelló, va dir que seria desitja- del martiri del beat, ocorregut en aquell mateix ble i molt bo per a l’Església de Lleida que l’any 2011 indret la matinada del 29 de setembre del 1936. fos canonitzat aquest jove màrtir, que ja fou beatifi- Es va iniciar la commemoració amb la celebració cat pel papa Joan Pau II l’11 de març de l’any 2001. El de l’Eucaristia a la capella del cementiri, presidida prelat va convidar els fidels i tots els diocesans a pel vicepostulador de la causa, Mn. Gerard Soler. pregar i encomanar-se al beat Francesc, perquè això Finalitzada la celebració, tots els assistents es van sigui possible. traslladar com es fa cada 29 de setembre a la fossa Mons. Piris va relacionar aquesta possible i desit- comuna on reposen les despulles del beat, per tal de jada canonització amb la celebració aquest any a fer-hi una ofrena de flors, cantar el Crec en un Déu, Madrid de la Trobada Mundial de Joves, a la qual com ell mateix va cantar quan anava al martiri, i acudirà el papa Benet XVI: «El nostre beat seria un venerar en aquell indret una relíquia seva. bon referent i model per als joves cristians que Mn. Gerard Soler ha manifestat que per canonit- participin en aquesta trobada.» zar Francesc Castelló, tal com és preceptiu en l’Esglé- Com ja és costum, l’església de Sant Pere de sia, cal un miracle per intercessió d’aquest beat i que Lleida, que va ser en vida la parròquia del beat sigui reconegut com a tal per l’Església: «Però per- Francesc Castelló i on té una capella dedicada i una El 29 de setembre es va fer una ofrena de flors a la què això sigui possible, hem de pregar molt i enco- exposició permanent a mena de memòria de la seva fossa comuna on reposen les despulles del beat. manar els nostres malalts a la intercessió del beat vida i martiri, va acollir els actes de la seva festa, Francesc.» organitzada per la Comissió diocesana promotora coordinador de les comissions dels màrtirs de Lleida, Amb motiu d’aquesta festa, la comissió diocesana de la seva canonització. Mn. Juan R. Ezquerra. A la missa va assistir una de les procanonització del beat Francesc Castelló acaba Amb el bisbe Piris, van concelebrar l’Eucaristia sis dues germanes del màrtir, la Maria Castelló, que tot d’editar 4.000 estampes amb l’oració pròpia i la preveres diocesans més, entre ells el vicepostulador i la seva edat, 97 anys, es va traslladar des de Saragossa, reproducció de la fotografia original del jove màrtir, de la causa de canonització, Mn. Gerard Soler, i el on resideix, fins a Lleida, acompanyada d’altres fami- que s’ha fet ja tan popular entre els lleidatans. 27 Salut 8 octubre 2009

Salut i dietes

M. José Camps Nutrició en la vellesa: característiques Tècnica en dietètica i nutrició odontològiques de l’envelliment [email protected]

No sempre tenim present que en les persones grans és difícil (pobra en greixos ni de baixa la digestió dels aliments comen- perquè són hàbits adquirits du- estimulació gàstrica). El que cal ça a la boca. Depenent de l’estat rant anys; el canvi ha de ser gra- és una dieta de protecció dental de les dents i de les genives de la dual i caldrà valorar l’estat psí- per manca de peces dentàries, o gent gran, la conducta assisten- quic de cada pacient, el grau de altres situacions en les quals hi cial pot variar. dependència i el suport familiar ha dolor a la boca. Si no té cap Algunes característiques que rep. peça dentària, llavors cal una odontològiques en aquest perí- A més, l’estat nutricional de la dieta triturada (amb líquids). ode de la vida, entre altres, po- gent gran amb alguna mena de den ser: malaltia també pot estar alterat Dieta de masticació fàcil • Dentadura en mal estat per les restriccions alimentàries, o de protecció dental • Pèrdua de peces dentàries per l’anorèxia o hiporèxia (falta o disminució de l’apetit), per una En aquest tipus de dieta: • Disminució de la força per tritu- disminució del sentit del gust i a • Cal presentar aliments en for- rar aliments vegades per la disminució del ma de puré: pastís de verdures, • Increment de la fragilitat de les poder adquisitiu. crema de pastanaga, crema de dents per deshidratació En la vellesa cal recordar que carbassó, sopa de pasta molt • Pèrdua del relleu de les cúspi- també són freqüents la descalci- cuita, consomé o sopa de peix des ficació òssia, el dèficit vitamínic i • La carn serà picada: hambur- • Una mala oclusió la ingesta insuficient d’aigua, gueses, mandonguilles, cane- cosa que genera quadres de des- • Tendència a l’exposició de les lons, croquetes, butifarra... hidratació. arrels per atròfia gingival • El peix ha de ser blanc, de textura suau: lluç al forn, peix • Disminució del to i força muscu- Pautes amb beixamel... lar dietètiques • Genives inflamades o pròtesis • La fruita ha de ser triturada o mal adaptades Les dietes progressives (dietes cuita: compotes... • Dentadures postisses que es líquides, semilíquides, toves, die- • El tipus de cocció pot ser fregit, mouen amb facilitat i dificul- tes de fàcil digestió) s’apliquen a estofat o bullit perquè l’im- ten la masticació determinats i variats problemes portant és la textura dels ali- de deglució, dentals, esofàgics, ments Amb aquests problemes den- La gent gran acostuma a tenir problemes dentals. tals, la masticació pot arribar a ser etc. El canvi de la textura dels • Si no es pot mastegar, no s’ha ineficaç i s’hauran de realitzar aliments o el seu procés culinari de preparar arròs ni menjar modificacions en el tipus de dieta pot ser també una dieta tera- pernil pèutica. i hàbits alimentaris i caldrà fer • Cal recordar que les dietes tera- Quan el problema en l’alimen- dietes de masticació fàcil, tritura- pèutiques han de ser perso- tació és la masticació no es neces- des o líquides en cas de dolor. nals i que depenen de cada sita una dieta de fàcil digestió Modificar hàbits alimentaris situació mèdica La salut en imatges Rosa M. Boixareu Vilaplana Professora de Blanquerna Salut (URL) i de l’Institut de Ciències Religioses El món antic: la senzillesa de Barcelona

El món dels avantpassats es caracteritza per la una intervenció sobrenatural. No interessa tant la forces desconegudes i sobrenaturals que són les simplicitat. L’home està integrat en el seu medi, en la natura del mal com la seva causa, i és aquest conei- provocadores d’aquelles malalties que no poden ser comunitat a la qual pertany, i hi estableix una inter- xement causal el que contribueix al benestar: fixem- resoltes per remeis coneguts. El xamanisme concep relació natural de beneficis i afectacions. La salut és nos que la salut s’orienta a «saber què passa i per què la salut com un «fet total»; guarir significa restablir l’experiència d’harmonia de l’individu en la convi- passa», el pas següent es refereix «a veure què es pot l’harmonia perduda. Les psicoteràpies actuals també vència amb el grup i el món còsmic perquè en forma fer per resoldre-ho». fan ús de tècniques psicològiques, pràctiques i sim- part: s’acullen i es pertanyen l’un a l’altre. Extrapo- bolismes culturals, sense obviar les diferències entre lant-ho a l’actualitat, podem dir que la salut del món Restablir l’harmonia perduda aquelles teràpies i les actuals. antic equival al significat del terme benestar: aquell Fer referència al xamanisme vol dir incorporar la sentiment o vivència, de vida complaent, que no El xamanisme és un bon exemple per il·lustrar allò importància terapèutica d’un grup de cultures que exclou un cert malestar, un «no sentir-me bé» del tot el que hem dit més amunt. El xamanisme, des de la han estat i segueixen sent presents en la història de però que em permet expressar-me en els termes de diversitat de les seves modalitats, entén el món la salut. És «recordar» que la salut i la malaltia, des de «em sento-estic bé». En el món antic, la malaltia humà i el món còsmic sense barreres. El xaman molt antic, s’han entès com a situacions que afecten s’inscriu en la percepció d’un desencaix en aquesta (l’«home medicina») és algú amb autoritat recone- tota la persona, al grup i l’entorn: la malaltia és convivència i és una percepció particular segons el guda pel grup, capaç d’establir contacte amb les l’expressió d’un conflicte de l’individu amb el món en grup cultural en el qual hom viu. el qual viu. És entendre la salut i la malaltia com un El món antic integra en el seu temps allò natural, fenomen universal i solidari, com una realitat perso- social, sobrenatural: llegeix la realitat en clau d’un nal i, alhora, social i ecològica (del «lloc» en el qual misteri que orienta i justifica la interpretació. El pas hom viu). del sobrenatural a la transcendència el fa en reconèi- * Per llegir: LLUÍS MALLART, El món antic ens fa avinent la senzillesa del viure xer l’accessibilitat a l’experiència del misteri per humà en una actualitat, la nostra, marcada per la mitjà de creences i pràctiques reconegudes i compar- Sóc fill dels evusok. complexitat i un temps ritmat com a vertiginós. Bé va tides: som a les primícies del fenomen religiós, de La vida d’un antropòleg tenir-ho present per quan això que anomenem salut, l’àmbit del sagrat. al Camerun. sovint, demana recuperar la simplicitat de viure i fer- Salut-malaltia s’integra en una concepció de la ho des del triangle d’allò personal articulat amb allò vida i del món en la qual és habitual cercar la Editorial La Campana, Barcelona 1992. social i solidari. És clar que ara potser caldria saber de procedència de qualsevol fenomen inexplicable en què parlem quan parlem de solidaritat. 28 8 octubre 2009 Societat

Agressió a la cooperant catalana Vicki Sherpa Fa vint anys que treballa en projectes educatius al Nepal

Redacció gestionada per personal local, que és Barcelona l’encarregada d’executar els projectes de desenvolupament ideats, finançats La Fundació Vicki Sherpa Eduqual és i assessorats tècnicament per la Funda- una organització no governamental, ció Eduqual. sense ànim de lucre, apolítica i acon- fessional que té com a objectiu fona- Agressió brutal mental la realització de projectes edu- catius de qualitat per als nens i nenes El 15 de setembre passat, Vicki Sher- en situació de risc de les classes socials pa va haver de ser hospitalitzada en un més marginades del Nepal, i d’altres hospital de Kàtmandu com a conse- zones del món amb les mateixes carac- qüència d’una pallissa propinada per terístiques. Ha fundat una escola per a la policia nepalesa. Actualment es re- infants i una altra per a mestres, a més cupera de les lesions i el seu estat no de projectes de microcrèdits i per a revesteix gravetat. En el programa Pro- famílies sense recursos. jectes, de Ràdio Estel, presentat i diri- La persona que va crear aquesta git per la periodista Montserrat Este- institució és Vicki Sherpa —el nom real ve, la cooperant catalana va declarar, de la qual és Victòria Subirana—, una en conversa telefònica, que «ara estic mestra catalana que, l’any 1990, amb sota la protecció de Govern espanyol i el propòsit d’escolaritzar els infants de la Generalitat de Catalunya. Em més desafavorits del Nepal, va decidir trobo encara força masegada i amb dur a terme un pla de desenvolupa- molt dolor per tot el cos, i amb l’ànim ment centrat en l’àmbit educatiu. La inestable, amb alts i baixos». Vicky Sherpa amb un dels infants que acull la seva fundació. fundació té diversos projectes que es El seu desig més immediat és poder basen en la pedagogia com a eina sortir del Nepal amb la seva mare i els gaire bé d’ànims ni tampoc de salut.» estem. Per tant, l’amenaça continua.» transformadora de la societat. La qua- seus dos fills i tornar a Catalunya. «Es- Sherpa va crear al Nepal l’Escola La cooperant reconeix que «és un litat pedagògica de les escoles és el tem intentant gestionar —explica Vicki Catalunya, que es finança amb sub- típic cas de corrupció oficial» i que motor per promoure canvis positius en Sherpa— un salconduit o algun tipus vencions de la Generalitat de «probablement va ser un director de les seves vides de marginats. de permís perquè el meu fill, que es Catalunya. «Em van pegar durant una governació qui va donar ordres a la A més, la Fundació Vicki Sherpa Edu- troba en situació d’il·legalitat, pugui manifestació que vaig organitzar per policia perquè ens portessin a la comis- qual té com a soci local en el terreny la sortir del país. També m’agradaria que tal d’exigir la devolució dels diners saria per pegar-nos. Ells saben que el Fundació VEDFON (Vicki Educational la meva mare i la meva filla marxessin procedents de la Generalitat que han nostre patronat té informació que els and Development Foundation Nepal), fins i tot abans perquè no es troben estat congelats per les autoritats nepa- podria fer mal». També manifesta que, leses i per poder accedir, des de la al cap de tres o quatre dies que li nostra fundació, al compte on hi ha donessin la pallissa, la senyora Ambica aquest fons. Es tracta clarament d’una Shrestha, cònsol honorària d’Espanya malversació de fons», afirma la coope- al Nepal, els va dir que tota aquesta rant. I afegeix: «Aquests diners anaven qüestió de la malversació de fons era destinats a finançar una nova cons- molt enrevessada i estava envoltada trucció, que s’havia de començar ja, del de misteri. nostre gran projecte: l’Escola Pel que fa als infants de l’Escola Catalunya.» Catalunya, Vicki Sherpa comenta que Vicki Sherpa encara se sent amena- «alguns dels nostres nens i nenes van çada de mort: «Sí, de fet no podem rebre nombrosos cops, els van llençar sortir del recinte on el Govern espa- per terra… N’hi ha que encara tenen nyol ens ha recomanat que estiguem hematomes i la majoria d’ells han patit recloses. Tenim vigilància les vint-i-qua- un xoc emocional terrible. El que hem tre hores del dia. D’ençà que vam mar- fet és distribuir-los en diferents orga- xar de l’hospital, la policia nepalesa no nitzacions humanitàries per tal que en ha deixat de seguir-nos, però no po- tinguin cura. Tothom s’ha abocat en den entrar en el recinte privat on ara aquest tema».

Els llibres sacramentals de Montblanc ja són a internet

Joan Boronat / Montblanc D’altra banda, també es poden realit- zar cerques a la seva base de dades, la El 16 de setembre es va signar el qual conté documentació introduïda al conveni de col·laboració entre l’Arxiu programa de gestió de l’Arxiu. L’enllaç Històric Arxidiocesà de Tarragona del web és: arxiu.historic@arquebisbat (AHAT) i el Centre d’Estudis de la Con- tarragona.cat. Pel que fa al Camp de ca de Barberà (CECB) per digitalitzar, Tarragona, de moment tan sols hi ha amb el suport econòmic del programa disponibles els registres parroquials de «Tu Ajudes» de Caixa Tarragona, els la catedral i la Pobla de Mafumet, però llibres sacramentals conservats (bap- més endavant es preveu que n’hi hagi tismes, matrimonis i defuncions) de les més. parròquies de Santa Maria la Major de Els objectius, amb aquest projecte, Montblanc, Prenafeta, la Guàrdia dels són els de preservar els originals del Prats, Lilla i Rojals, entre els segles XVII deteriorament i facilitar la consulta als i primer terç del segle XX. estudiosos d’arreu sense limitacions En representació de l’AHAT, va sig- d’horaris ni pèrdua de temps per des- nar l’arquebisbe de Tarragona, Mons. plaçaments. La intenció del Centre d’Es- Jaume Pujol, i en nom del CECB, el seu tudis és la de realitzar en diverses eta- president, Josep M. Grau i Pujol. pes (segons el finançament) la Aquests documents ja es poden con- digitalització dels llibres de totes les sultar al nou web de l’esmentat arxiu. parròquies de la Conca de Barberà. 29 Cultura 8 octubre 2009

Restaurada la talla i la capella del Del mateix tronc Sant Crist de Gràcia de la Granadella de fusta… La venerada imatge del Sant Crist de Gràcia presideix, des del seu L’artífex de la rehabilitació ha estat l’artista José Antonio Ferrer cambril, la magnífica església parroquial de la Granadella, Jordi Curcó: Text i fotos Aquest Sant Crist construïda a finals del segle XVIII i La Granadella de Gràcia té molta que, per les seves dimensions, és història i tradició. coneguda com la «catedral de les L’artista lleidatà José Antonio Fer- Garrigues». Té els seus antece- rer acaba de restaurar la imatge del dents històrics al segle XVII, quan Sant Crist de Gràcia, patró del poble de a la sagristia de la petita ermita la Granadella, situat a les anomenades de la Mare de Déu de Gràcia i de Salut va ser trobada una imatge Garrigues Altes, i venerat des del segle del Sant Crist. XVII no solament pels veïns d’aquesta La seva devoció s’estengué ràpida- localitat, sinó per tota la comarca i ment per tota la comarca i ja els poblacions properes. El baldaquí, que anys 1668, 1683, 1691 i 1717 el La iniciativa de la restauració, a po- acull la talla, és Sant Crist de la Granadella va ques setmanes de la celebració de la una peça única. acollir grans pelegrinatges en seva festa, el 14 de setembre, i quan es temps de pesta, sequera i plagues compleixen 70 anys de la reposició de de llagosta. El 1810 l’exèrcit la imatge al seu cambril, la va engegar francès va profanar i trencar la el fins ara rector del poble Mn. Martí imatge i el 1812, restaurada, va Sandiumenge, amb el suport dels feli- tornar a ser venerada pel poble i gresos i devots del Sant Crist, així com colors originals, enfosquits per la comarca. El 13 de setembre del també de l’Ajuntament de la població, la pols, el fum i el pas del temps. 1896 el bisbe Josep Messeguer va que ha col·laborat en la restauració. L’artista destaca la recuperació consagrar la nova església, on es José Antonio Ferrer, juntament amb dels dibuixos geomètrics i altres va entronitzar el Sant Crist de el seu soci i també artista Lluís Capdevi- elements decoratius com els que Gràcia, i va esdevenir així un la, regenta un popular taller de restau- s’han descobert en la cupuleta digne santuari per a la venerada ració al carrer Ballester, al barri antic interior del baldaquí, que abans imatge fins al 25 de juliol del de la capital de la Terra Ferma. L’artista gairebé passaven desapercebuts 1936, quan l’església de la Grana- destaca per la seva professionalitat en o també els atributs de la Passió della va ser saquejada i cremada, i l’àmbit de la restauració i molt especi- de Crist que coronen el templet: amb ella la imatge del Sant Crist. alment pel que fa a la restauració «Són molt originals, tallats a la Tot just acabada la guerra civil, es d’imatges religioses, retaules, capelles fusta i d’una gran bellesa artísti- va reposar de nou el Sant Crist, i fins i tot passos de Setmana Santa. Va ca.» còpia fidedigna de l’anterior. L’11 ser ell qui, a petició de la parròquia de On l’artista ha posat tot el seu d’abril del 1986, tot recuperant la la Granadella, es va traslladar al poble art ha estat en la colpidora imat- tradició de fer-ho cada vint-i-cinc per efectuar la restauració, tant de la ge del Sant Crist de Gràcia. Ha anys, la imatge va ser treta per darrera vegada en processó per imatge del Sant Crist, com del balda- netejat la talla; ha recuperat la demanar el do de la pluja. Diuen quí que l’acull i que fa les funcions de pintura i el color, enfosquits, les cròniques que plogué durant capella. originals; ha restaurat algun des- tota la processó. Ferrer ha invertit vuit dies en la perfecte que hi havia, descol- Una llegenda popular explica que restauració i ha treballat en el conjunt locant-hi el cabell natural que va ser sant Lluc qui va tallar del un total de 70 hores. L’artista explica llueix la testa del Crist i que el fa tant d’un conjunt artístic molt important i mateix tronc de fusta tres imatges que el primer que va fer va ser netejar singular. Ferrer també ha decorat el esplèndid, tot ell de talla. El baldaquí del Crucificat, que són: el Sant el baldaquí per treure tota la pols i el fons del baldaquí amb un artístic ara- és una peça molt original i diria que Crist de Balaguer, a la Noguera; el fum acumulat pel pas del temps. El besc amb elements geomètrics, i hi ha gairebé única.» Sant Crist del Cogul, també a les mateix va fer amb la imatge, «que és aplicat fulls de plata i or. «Amb aquest El restaurador diu que ara caldria Garrigues, i aquest Sant Crist de tota ella de fusta i no de guix, com fons he intentat donar una esplendor completar el que s’ha fet amb una Gràcia de la Granadella. Per això molts del poble deien que estava fet el més gran a la imatge del Sant Crist», segona fase, per poder restaurar tot el el poble diu amb sorna que tots Crist», afirma Ferrer. explica. Ferrer se sent molt satisfet del cambril i netejar les magnífiques i ori- tres són «germans» i ho argumen- Pel que fa al baldaquí, l’artista ha resultat d’aquesta restauració: «He de ginals portes que el tanquen, amb uns ta dient que s’assemblen molt necessitat 500 fulls de pa d’or, que ha dir que és un dels treballs que he fet singulars relleus de fusta que repre- entre ells, tant pel que fa a la seva aplicat a tots els elements originals del més a gust, potser per la importància senten Crist portant la Creu camí del expressió, com també pel seu conjunt, com són les motllures i talles d’aquest Crist, que té darrere molta Calvari: «Amb aquests treballs queda- color enfosquit i per la seva llarga que guarneixen les columnes i el tem- història i tradició, alhora que és molt ria definitivament restaurat el cambril cabellera. plet, i ha conservat i recuperat els seus estimat i venerat. També per tractar-se del Sant Crist de Gràcia.»

Missa en honor del patró El 14 de setembre, festa de l’Exaltació de la Santa Creu, la Granadella va viure la diada de la seva Festa Major. Va ser a les dotze del migdia, amb l’església del poble plena de gom a gom, quan es va celebrar la missa solemníssima en honor del seu patró, el Sant Crist de Gràcia. El bisbe de Lleida va presidir per primera vegada la festa, i va concelebrar amb ell el bisbe emèrit, Mons. Francesc Xavier Ciuraneta, així com el rector del poble, Mn. Martí Sandiumenge, i nou mossens més de l’arxiprestat i antics rectors del poble. Mons. Joan Piris, en iniciar la celebració, va manifestar el seu goig per la coincidència de la festa del Sant Crist de Gràcia amb la celebració del divuitè aniversari de la consagració episcopal del bisbe Ciuraneta, i va recordar com la Providència ha volgut apropar-los a tots dos: «Jo vaig substituir-lo a Menorca quan va ser nomenat bisbe de Lleida i fa un any vaig anar a Lleida, quan ell va deixar la diòcesi. Déu ens ha fet caminar plegats.» La celebració va tenir alhora un caire inaugural de la restauració de la imatge del Sant Crist de Gràcia i del baldaquí que l’acull al seu cambril, realitzada pel restaurador José Antonio Ferrer, que va voler també participar en la festa juntament amb els seus pares. El bisbe Piris, en la seva homilia, es va referir al patró de la Granadella com el Crist exalçat i va qualificar el nom de Gràcia com un «nom preciós» que ens ha de fer reflexionar: «Tot és Gràcia de Déu.» En finalitzar la celebració, Mn. Martí Sandiumenge va fer públic el canvi de rector de la parròquia com a conseqüència dels darrers nomenaments efectuats pel bisbe de la diòcesi. Mn. Sandiumen- ge deixa la parròquia de la Granadella per anar a la de les Borges Blanques. El nou rector serà Mn. Francisco José Ribas, actual rector de Seròs. La missa, com és costum, va cloure amb el cant dels La missa en què va ser inaugurada la restauració. Goigs al Sant Crist de Gràcia, mentre el poble va pujar al cambril a venerar la seva imatge. Sempre amb TU

principat ràdio ■ Girona 103.4 ■ Lleida 91.5 ■ Barcelona 106.6 ■ Tor tosa 90.1 ■ Cerdanya 104.4 ■ Tarragona 100.6 ■ Garraf 96.8 ■ Seu d’Urgell 105.0 ■ Catalunya Central 93.7 ■ Vic 91.3 ■ Andorra 107.5

www.radioestel.com 31 Cultura 8 octubre 2009

Arrenca la temporada a l’Escolania de Montserrat El curs 2009-2010 comptarà amb 55 escolans, dels quals 45 formaran el cor

Redacció Bardají Òscar ordre cronològic, els següents: 25 de Montserrat setembre, a la Riera de Gaià; 30 d’octu- bre, al Poble Nou de Barcelona; 27 de L’Escolania de Montserrat 2009-2010 novembre, a la Santíssima Trinitat de ja canta. El cor montserratí, que canta Sabadell; 11 de desembre, a Jaca (Osca); a veus blanques, està format enguany 18 de desembre, a Olot; 29 de gener del per 45 nois que tenen entre 9 i 13 anys, 2010, a Sant Vicenç de Castellet, i 21 de i ja se’ls pot sentir de dilluns a divendres maig, a la Seu d’Urgell. Els programes —i diumenges durant la missa conven- de cadascun dels concerts es poden tual, a més de la seva intervenció al trobar a la pàgina web de l’Escolania: final de l’ofici de vespres, que fan de www.escolania.cat. Cal recordar tam- diumenge a dijous— a la basílica de bé que la Jornada de Portes Obertes Montserrat. tindrà lloc el dissabte 27 de febrer del Tot i que el curs escolar va començar 2010. el dilluns 7 de setembre, els integrants del cor, que faran 5è i 6è de Primària i Presència dels escolans a 1r i 2n d’ESO, són a Montserrat des del Montserrat 23 d’agost passat per treballar la veu i iniciar els assajos del repertori i d’ins- Cal recordar que el curs 2005-2006 trument. Els nous alumnes del centre, els estudis a l’Escolania es van ampliar els de 4t de Primària —any de prepara- un any. Des d’aquell curs acadèmic, els ció perquè s’incorporin al cor el curs nois entren a 4t de Primària, en comp- vinent—, seran un total de 10 i van L’Escolania també es pot sentir a Ràdio Estel. tes de 5è, la qual cosa facilita la seva començar el 14 de setembre. integració en el cor i la seva formació La temporada 2009-2010, l’Escola- Actuacions inoblidables drà un paper destacat. Prèviament, el musical. L’estada a la residència, de nia oferirà concerts arreu del Principat, 20 de març del 2010, cantarà durant dilluns a divendres, també és optativa, a més de les sortides al País Basc i a Jaca Una experiència que enriquirà musi- l’acte de benedicció d’aquest instru- a petició dels pares o dels mateixos (Osca), una gira amb l’Orquestra de calment els escolans serà la gira que ment, també a Montserrat. nois; i el cap de setmana —de divendres Cadaqués i el mític Neville Marriner, i la faran entre el 3 i el 9 de febrer del 2010 a la tarda a diumenge al matí— el participació a l’òpera Pikovaia Dama amb l’Orquestra de Cadaqués —amb Dues òperes al Gran Teatre passen a casa, amb les seves famílies. (La dama de piques), de Piotr I. diversos concerts a Catalunya— dirigits del Liceu Diumenge al matí, els escolans pre- Txaikovski, i en el War Requiem (Rèqui- per sir Neville Marriner, violinista nas- nen part a la missa conventual del em de Guerra), de Benjamin Britten, al cut a Lincoln (Anglaterra), reconegut Per acabar el curs, l’Escolania partici- monestir i, a la tarda, participen a l’ofici Gran Teatre del Liceu de Barcelona. internacionalment i guardonat en di- parà en dues òperes al Gran Teatre del de vespres amb la comunitat benedicti- La sortida al País Basc, entre el 12 i el verses ocasions per la seva tasca realit- Liceu de Barcelona. Del 19 de juny al 4 na i, al final, canten una Salve Regina i 14 de novembre, inclourà dos concerts, zada a favor de la música. de juliol del 2010 cantarà a l’obra Piko- un motet polifònic. Fora d’aquests dos al Teatre Kursaal de Sant Sebastià i al Una altra de les actuacions de l’Esco- vaia Dama (La dama de piques), de moments, els escolans poden estar al santuari d’Aránzazu, però també es lania durant aquest curs serà la que Piotr I. Txaikovski, i del 3 al 6 de juliol a costat dels seus pares i germans. Una convertirà en un intercanvi cultural farà el 25 d’abril del 2010 a la basílica l’òpera War Requiem (Rèquiem de altra de les decisions més ben accepta- entre els escolans de Montserrat i els de de Montserrat. Aquest dia se celebrarà Guerra), de Benjamin Britten. des en el seu moment per les famílies va les d’Easo (Biscaia) i d’El Escorial el concert inaugural del nou orgue de La resta de concerts de la temporada ser l’ampliació de les vacances d’estiu (Madrid). Montserrat i el cor montserratí hi tin- que oferirà fora de Montserrat són, per d’un a dos mesos.

Gran èxit del festival «Europa i els seus cants»

Redacció / Barcelona Carmina, d’Estònia, amb una gran qualitat vocal de totes les seves parti- El Festival Internacional de Cant cipants. Li van acompanyar en el pal- Coral «Europa i els seus cants» va marès el cor Tehran Vocal Ensemble, tancar l’11a edició amb una consoli- d’Iran, i el Quartetverein «Die12 Raü- dació plena a la ciutat de Barcelona ber» Hünsborn, d’Alemanya. També tant a nivell artístic com de públic. cal fer esment especial per part del L’organització va valorar de manera jurat del cor femení Eufonia, de Sar- molt positiva la participació dels onze denya, per la interpretació de la can- grups corals (finalment el cor de Cro- çó tradicional de bressol Anninnia, àcia per motius tècnics no hi va poder anninnia. assistir) i el gran nombre d’especta- Aquest festival, organitzat per l’As- dors que van omplir l’església del Pi i sociació Internacional Amics de la Mú- el nou emplaçament per al concert a sica Sacra, amb seu a la Ciutat del l’aire lliure, el Fossar de les Moreres. Vaticà, promou el cant coral, difon la El jurat internacional, presidit pel ciutat de Barcelona als cors estran- mestre Michael Rinscheid, d’Alema- gers i dóna a conèixer la música sacra nya, va proclamar com a cor guanya- i popular de diferents països a casa dor de la copa «Europa i els seus nostra. La propera edició tindrà lloc cants», amb 94 punts, el cor femení del 22 al 25 de setembre del 2010. Un dels grups corals que hi va participar va ser el d’Iran.

stimats fills! treballeu amb alegria i àrduament en la vostra conversió. Oferiu tota la vostra alegria i tristesa al meu cor immaculat perquè us pugui conduir a tots fins al meu Fill estimat, de manera que al seu cor hi trobeu l’alegria. Sóc amb vosaltres per ensenyar-vos i conduir-vos a l’eternitat. Gràcies per respondre a la meva crida!» E Missatge de la Reina de la Pau, 25 de setembre del 2009 Subscripció bimestral gratuïta Eco Mª Reina de la Pau: «Amics de Medjugorje» C/ Sant Ignasi, 26 -1r - 08700 IGUALADA; Edició en castellà: C/ Mare de Déu dels Àngels , 32 - 08221 Terrassa (Barcelona) Pelegrinatges Medjugorje: Sandra Barisic Tel. i Fax 936 650 653 www.medjugorje.es www.mensajerosdelareinadelapaz.org www.virgendemedjugorje.org 32 8 octubre 2009 Cultura

rats i progressius amb els diversos te- Escola de vida amb Novahumanitas mes de les sessions, treballs d’autoanà- lisi i pistes per a l’entrenament i la reeducació en la vida quotidiana. «Són L’associació dedicada a la formació i desenvolupament personal trobades molt vitalitzadores —explica Mn. Josep Font— per continuar el tre- inicia el nou curs amb interessants propostes de psicologia aplicada ball d’interiorització que, sovint, es fa difícil en molts ambients.» Samuel Gutiérrez sessions introductòries en la metodolo- En la programació prevista fins al Barcelona gia de Novahumanitas aporten la no- febrer de 2010 també s’han fixat dates menclatura i l’esquema bàsics de la per a la sessió Com prendre decisions, L’escola de vida que aspira a ser persona. «La sessió —afirma Font— que tindrà lloc a Puigcerdà, del 30 d’oc- Novahumanitas va iniciar el 30 de se- pretén ajudar cada participant a pren- tubre a l’1 de novembre, i del 6 al 8 de tembre passat el nou curs 2009-2010 dre consciència i experimentar el con- novembre. El taller serà impartit per M. amb la voluntat de «continuar apro- junt de realitats internes que la consti- Ángeles de los Ríos, fundadora de No- fundint en el coneixement d’un mateix tueixen, les diferents instàncies que vahumanitas. L’objectiu d’aquesta ses- i d’ajudar a millorar la qualitat de la n’integren la personalitat, el funciona- sió és ajudar la persona a aclarir les vida humana i cristiana de les perso- ment de cadascuna d’elles i la seva actituds interiors i els passos necessaris nes». En paraules de Mn. Josep Font mútua interacció en la vida quotidia- per poder fer un bon discerniment. Gallart, responsable de Novahumanitas na.» Això, segons el responsable de La proposta metodològica d’aques- a Catalunya, aquesta associació sense Novahumanitas a Catalunya, «permet ta associació d’inspiració cristiana, és afany de lucre és «una psicopedagogia a la persona viure amb una major luci- molt senzilla, activa i inductiva. Tot del creixement de la persona que a desa sobre ella mateixa, copsar millor partint de la vida i conduint la vida, través d’un mètode senzill i eficaç aju- els seus diversos moviments interiors, s’ajuda la persona a prendre conscièn- da a autodescobrir-se i comprendre’s, a descobrir-ne l’origen i aconseguir ges- cia del que ja es viu d’una manera desenvolupar els dinamismes de vida tionar-ho millor». El gran objectiu del constructiva per desenvolupar-ho i ve- més profunds de l’ésser humà, a relaci- taller és ajudar a establir un contacte rificar el que ha de millorar i la manera onar-se millor amb els altres i a cami- profund amb el fons essencialment de fer-ho. Per aconseguir-ho, es propo- nar, així, cap a una felicitat i plenitud positiu de la personalitat, descobrir tota sen punts d’autoanàlisi de la pròpia més grans». la riquesa interior de què disposa i Mn. Josep Font és el responsable a vivència interior i es convida a compar- El programa de sessions previstes aprendre a viure d’acord amb aquesta Catalunya de Novahumanitas. tir, amb llibertat, el que cadascú desit- fins al mes de febrer del 2010 s’inicia els riquesa. Al mateix temps, explica Mn. gi. El formador, partint d’aquestes vi- caps de setmana del 16 al 18 d’octubre, Josep Font, «la persona es fa també disfuncionaments i desajustaments que vències i basant-se en les investigacions i del 23 al 25 d’octubre, amb el taller conscient tant dels valors i funciona- impedeixen de dur una vida harmonio- de la psicologia humanista i en les llums Descobreix-te a tu mateix, que impar- ments ajustats dels altres elements de sa i feliç amb si mateix i amb els altres». de la Paraula de Déu i de la teologia, teix el mateix Josep Font. Aquestes la seva personalitat, com dels possibles Tot plegat fa possible que s’iniciï un ajuda a aclarir, completar i dilatar el seriós procés d’autoconeixement, d’uni- contingut d’aquestes experiències. ficació personal i per tant de major Pel que fa a les trobades de dimensió llibertat i plenitud de la vida humana i més específicament espirituals, Nova- I ARA TAMBÉ US PODEU SUBSCRIURE A L’EDICIÓ DIGITAL cristiana. humanitas preveu en la seva progra- PER NOMÉS 65 EUROS L’ANY Per a les persones que ja han fet mació actual unes quantes sessions molt DONEU-VOS D’ALTA A WWW.CATALUNYACRISTIANA.CAT sessions de Novahumanitas, l’associa- interessants: Viure avui el sagrament ció ofereix també unes trobades men- de la reconciliació, Advent i vida cristi- suals anomenades Íter (en llatí vol dir ana, Pregar la Paraula i Quaresma, camí camí), que estan pensades per avançar vers la Pasqua. en el creixement personal. En un clima Per a més informació: www. de llibertat i de confiança, es posen al novahumanitas.org - tel. 933 313 072 i servei dels assistents itineraris estructu- 616164006. La sardana i la dansa Infosardana assoleix la € l’any seva edició 1.200 per només 111,30 Aquest òrgan d’informació sardanista té una base de dades creada l’any 2001, amb 1.305 notícies i 30.686 activitats. La circular Infosardana és una publicació destinada a la difusió dels fets, activitats i esdeveniments del món sardanista. Aquest òrgan d’informa- ció, creat per l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona i que s’edita en conveni amb la Federació Sardanista de Catalunya, posa a l’abast dels informadors i del públic en general les notícies, els comentaris i les dades de la majoria d’activitats, iniciatives i projectes que es generen dins el món sardanista. Aquest és un servei adreçat especialment als informadors sardanistes per posar al seu abast els aspectes més rellevants de l’actualitat sarda- Amb un únic pagament de 111,30€ Amb dos pagaments semestrals nista, que a través del tractament personalitzat i l’adaptació als interes- per any de 55,65€ sos i l’abast dels òrgans de difusió, cada informador es responsabilitza de fer arribar al públic a través dels mitjans de comunicació, arreu de Catalunya. La circular del mes de setembre del 2009 porta el número 1.200 d’aquesta publicació, que també està a l’abast públic a través de la pàgina web de la Federació Sardanista de Catalunya (http:// fed.sardanista.cat) i constitueix una base de referència de la vitalitat i vigència de la sardana a través del temps i de les diferents contrades on la nostra dansa està arrelada. Els canals de comunicació per a la difusió d’informacions estan a l’abast de totes les entitats, coordinadores, grups i organitzacions que vulguin divulgar les seves realitzacions vinculades amb la sardana. Amb aquesta Envieu aquesta butlleta a nom de: finalitat s’ha creat la bústia electrònica [email protected], on CATALUNYA CRISTIANA tothom pot fer arribar els seus comunicats i informacions. (Departament de Subscripcions). Federació Sardanista de Catalunya Comtes de Bell-lloc, 67-69, 08014 Barcelona Tel. 934 092 810 - Fax 934 092 820 http://fed.sardanista.cat 33 Cultura 8 octubre 2009

Enraonar sobre el beat Pere Tarrés

Mn. Francesc Raventós Uns pobles enfervorits pel beat Vicepostulador de la causa de canonització Pere Tarrés del beat Pere Tarrés

Pocs pobles de la nostra terra poden comptar en Mestratge pastoral la seva història la presència i influència d’un sant com el poble de Sant Esteve Sesrovires i el poble veí Una prova d’aquest mestratge pastoral i de de Sant Joan Samora. El beat Pere Tarrés va ser com estimava les persones l’explica el mateix Mn. vicari de la parròquia de Sant Esteve i de la corres- Vergés i comenta el tracte que va haver-hi entre ponent filial de Sant Joan del 10 de juny del 1942 a rector i vicari en temps del Dr. Tarrés: «El Sr. rector finals de novembre del 1943, i va deixar una petja- d’aquells pobles era un home bo, però de cultura da tan forta que encara avui molts el recorden. mínima i d’un tarannà diferent. El vicari Tarrés el Mn. Francesc Vergés, que el va succeir, explica va prendre com el seu primer feligrès al qual ell va aquest impacte que va deixar. Diu: «Jo no sé com va estimar de debò i que el va ajudar mostrant-li, al trobar aquells dos pobles quan Mn. Tarrés va arri- mateix temps, tota la veneració que li era deguda bar-hi. Haig de pensar que la seva acció no va per la seva funció i la seva ancianitat. I en va fer un començar de zero, però poc n’hi devia mancar. El home tendre i bondadós. Els vicaris que van anar que sé és el que jo hi vaig trobar quan el vaig succeir a Sant Esteve després del Dr. Tarrés en són testi- com a vicari. Vaig trobar uns pobles units i il·lu- monis i van sortir guanyant-hi molt.» sionats al voltant de la parròquia i dels seus pas- Com a resum de tota l’explicació que va donar tors.» Mn. Vergés quan se li va preguntar sobre la seva «L’acció pastoral del vicari Tarrés —afegeix— estada als dos pobles marcats per la presència no havia negligit ningú. Havia estat una acció per del beat Tarrés, va manifestar: «Vaig trobar a tothom i personalitzada. I d’això, en vaig trobar dues parròquies en què t’adonaves que per allà un testimoni únic: la llibreta que ell mateix em va hi havia passat un sant. La gent, tant els practi- donar amb les indicacions sobre cadascuna de les cants com els allunyats, tothom, tots dos pobles persones i de les activitats, des dels ancians i els estaven enfervorits en tots els aspectes, fins i malalts fins als escolanets. S’hi endevinava que tot, tot en el futbol, les romeries, les caramelles, cercles d’estudis, tracte amb les persones, activitats etc. Per una raó o altra tothom es movia al d’esplai, fins i tot tocar les campanes de Sant Joan voltant de la parròquia. I no solament això: la Samora des de la teulada de l’esglesiola romànica gent tenia l’ànima a punt.» un quart abans de començar la missa, tot havia Confirmen aquestes afirmacions de Mn. Ver- estat pensat i fet amb amor.» Pere Tarrés, un home que traspuava amor. gés el que va declarar Pompeu Tardà, que va ser «Era molt gran el solc que el beat Tarrés havia secretari de l’Ajuntament: «Puc dir que a tot deixat de tracte amb el rector del poble, amb els arreu he trobat persones amb grans qualitats, joves i amb els grans, amb les famílies i els malalts, però enlloc no he vist un cas semblant al de Sant amb els practicants i els allunyats, i tot el que els Esteve Sesrovires i Sant Joan Samora: pobles on feligresos m’anaven explicant del que allà es feia va es vivia unit i on tothom es contagià de frater- constituir la meva escola pastoral que mai no agrai- nitat gràcies a l’amor que dimanava del Dr. ré prou a Déu», comenta Mn. Francesc Vergés. Tarrés.»

ESTIL ESTEL: RECOMANACIONS DISCOGRÀFIQUES

✪ Umberto Tozzi, Superstar. ✪ José Luis Montón, Flamenco ✪ Barbra Streisand, Love is the ✪ AA.DD., Le mystere des voix Universal Music. kids. Factoría Autor. answer. Sony Music. bulgares. Recording Arts. Romanticisme pur Iniciativa enginyosa Veu inconfusible Harmonies inusuals El 18 de setembre passat es va El flamenc pot arribar a ser un estil Barbra Streisand acaba de publicar Fa relativament pocs anys, i amb el posar a la venda el nou treball del complicat per als infants. Conscient el seu nou àlbum d’estudi. Serà el mateix nom que el títol d’aquest cantant Umberto Tozzi, considerat d’aquesta realitat, el guitarrista primer disc amb noves cançons doble àlbum, triomfava arreu del una de les grans veus romàntiques José Luis Montón ha ideat Flamen- d’ençà que el 2005 va editar Guilty món un grup coral gràcies a la italianes. Conté setze cançons co kids, un disc de flamenc pensat Pleasures. Aquest treball discogrà- bellesa dels seus cants i tonalitats. procedents de cares B d’antics específicament per al públic infantil, fic presenta Streisand com una Eren unes harmonies inusuals dins singles de Tozzi, arranjats per a amb lletres escrites a la seva mida cantant de jazz, profunda i madu- de l’àmbit dels cants corals occiden- aquest nou enregistrament. Com a per l’educadora Teresa del Pozo i ra, que ofereix una càlida selecció tals. Ara, en aquest àlbum es recu- bonus track s’inclou una versió de música d’ell mateix. Es tracta d’una de cançons nocturnes, meditacions llen diversos grups corals búlgars de Ti amo. L’artista ha venut més de iniciativa enginyosa que conté sobre el poder de l’amor i bàlsams qualitat i renom extraordinaris, com 45 milions de discos al llarg de la temes com ara El erizo bailarín, El per al consol dels cors trencats. La ara Bilyana Vocal Group, Dobroudja seva trajectòria musical. El seu gran cangrejo moro, La ortiguilla o La pianista Diana Krall acompanya la Ensemble, Trio Bulgarska i Pazardjik èxit va ser el tema Gloria (1979). rebelión de las incógnitas. gran veu de Streisand. Folk Ensemble. 34 8 octubre 2009 Cultura

Llibres Camí d’evangelització El significat

L’antropologia teològica és una matèria molt de l’ésser interessant, tant per a la sistematització de la teologia com per a l’evangelització. Aquest En un matí com qualsevol altre, Jonàs es volum del sacerdot i teòleg Juan Luis Lorda desperta. No pot sintonitzar la ràdio, ni el ofereix una síntesi de l’antropologia cristiana, televisor. Surt al carrer. No hi ha ningú. centrada en el designi diví per a l’home en Pot viure una persona quan totes les Crist i la seva realització en el misteri pasqual. altres han desaparegut? En aquesta Aquest manual para atenció a la teologia novel·la, Thomas Glavinic explica amb patrística i als exponents principals del pensa- tensió creixent el cas d’una persona que ment cristià antic i modern. descobreix el que significa ser persona quan ja no hi ha ningú més, quan els records del propi passat són l’única vida en un món mort. Juan Luis Lorda, Antropología teológica. Ediciones Universidad de Navarra (EUNSA), Thomas Glavinic, Algo más oscuro que Col·lecció Manuales de Teología, la noche. Ediciones Siruela, Col·lecció Barañáin 2009, 562 pàg. Nuevos Tiempos, Madrid 2009, 354 pàg. Dimensió Històries familiars

espiritual Donald és un indi chippewa d’ascendència finesa de poc més de quaranta anys que té Sagamore és un jove ingenu, originari de una malaltia terminal. A mesura que la no se sap ben bé quin país llunyà que salut empitjora, s’adona que quan ell ja arriba a París amb la pretensió de trobar no hi sigui, ningú no serà capaç de trans- la felicitat. En la seva recerca, es troba metre als seus fills la història de la família. amb la Joy, una nena molt especial, que li Per això comença a dictar a la seva dona fa de guia amb un entusiasme místic i Cynthia unes històries que mai no ha jovial. La Joy és un devessall de vida que compartit amb ningú. Jim Harrison ha commou tot aquell qui es troba en el més escrit una novel·la, tendra i profunda, íntim del seu ésser. L’escriptor François sobre la vida i la mort i sobre la redemp- Garagnon és l’autor d’una història plena ció. d’humanitat i espiritualitat. François Garagnon, Joy y la Jim Harrison, Tornar a la terra. búsqueda de la felicidad. Edicions La Campana, Col·lecció Tocs 70, Editorial Paulinas. Madrid 2009, 302 pàg. Barcelona 2009, 332 pàg.

Nocions de Novel·la negra

teologia El cos de Viktor Strandgard, el predicador més famós de Suècia, apareix mutilat en una En aquest segon volum sobre conceptes església de Kiruna, una ciutat del nord fonamentals de teologia es reflexiona sobre immersa en l’eterna nit polar. La germana vuit termes més amb la intenció de renovar de la víctima ha trobat el cadàver i l’ombra les nocions amb les quals articulem un de la sospita cau sobre ella. Desesperada, discurs rigorós sobre el cristianisme. Els demana ajuda a una amiga advocada. A conceptes són els següents: salvació, gràcia, Kiruna molta gent té alguna cosa a amagar i miracles i providència, cel i infern, vida la neu no trigarà a tenyir-se de sang. Una eterna, Església, sagrament i diàleg ecumènic novel·la negra excel·lent de l’autora Åsa i interreligiós. És urgent que siguin recupe- Larsson. rats en un context cultural com el nostre. AA.DD., Repensar 16 conceptes clau de la teologia (II). Editorial Cruïlla-Fundació Joan Åsa Larsson, Aurora boreal. Editorial Seix Maragall, Col·lecció Cristianisme i Cultura, Barral, Col·lecció Biblioteca Formentor, Barcelona 2009, pàg. 198. Barcelona 2009, 384 pàg. Experiència Infelicitat reial

interior Victòria Eugènia de Battenberg, reina d’Espanya pel seu matrimoni amb Alfons El pensament teològic d’Hildegarda de XIII i néta de la reina Victòria d’Angla- Bingen culmina en aquest llibre, que ens terra, va ser una dona que mai no va ser ajuda a situar-lo en el context dels filòsofs feliç. Va tenir una infància difícil i una i teòlegs del segle XII preocupats per un joventut marcada per la pobresa i la apropament a la natura i a la història. Es malaltia. Menyspreada pel seu espòs, va tracta d’un ascens espiritual que fa de ser ridiculitzada per la cort i ignorada l’experiència interior un «enviament», un pels seus súbdits. En aquesta novel·la, la missatge que ha de ser lliurat als altres. periodista i escriptora Pilar Eyre ofereix Abadessa de dos monestirs benedictins, les claus de la vida de l’àvia de Joan Hildegarda va rebre l’encàrrec diví de Carles, actual rei d’Espanya. posar per escrit les visions que tenia. Hildegarda de Bingen, Libro de las obras divinas. Pilar Eyre, Ena. La novela. La Esfera de los Editorial Herder, Barcelona 2009, 615 pàg. Libros, Madrid 2009, 400 pàg. 35 Cultura 8 octubre 2009

Crítica literària

Miquel Àngel Violan Sobretot, no llegiu aquest article Periodista i escriptor

Malgrat el nostre advertiment, vo- Lluny de la nostra voluntat redimir el saltres esteu llegint aquest article. No JOAQUÍN LORENTE controvertit gremi dels publicitaris. Si patiu. Hi teniu tot el dret. Només falta- bons publicitaris són, bona publicitat ria. Simplement volíem cridar la seva Piensa, es gratis sabran fer d’ells mateixos. Però el nos- atenció. Dispenseu la gosadia. Planeta, Barcelona 2009, tre reconeixement a moltes de les en- Ser agosarat és propi d’un gremi 200 pàg. certades observaciones que conté Pi- sovint controvertit: el dels publicitaris. ensa, es gratis. Del seu talent professional es deriven Observacions com: «La sort és tenir mil i una argúcies per captivar-nos cura dels petits detalls.» «Internet és el l’atenció en relació amb un producte, de collita pròpia. De fet, el text és un més gran provocador d’atzar de la his- una persona, una marca. Per donar continuum de dites i recomanacions tòria.» «El més decisiu a la vida és l’ac- notorietat (que sigui conegut) o posici- pràctiques. Posats a subratllar parà- titud.» «Si a la vida no tenim somnis, onament (que sigui percebut d’una de- grafs, recomanem al lector (en nom estem morts en vida.» «Les relacions terminada manera). de l’eficiència) que subratlli només el humanes són un intercanvi continu.» Catalunya ha estat terra fèrtil en la que no li interessi (pocs paràgrafs). «Amb una vida intensa no tastem ni un producció de grans professionals de la Veurà que enllesteix així abans la u per cent del que l’existència ens ofe- publicitat. Un d’ells, Joaquín Lorente, feina. reix.» «No podem convèncer, si no es- compleix mig segle de dedicació a l’ofi- Prepari’s el lector a un llenguatge tem convençuts.» «La credibilitat és la ci. Per celebrar-ho, ens obsequia amb sintètic, elegantment poca-solta a vol- clau que obre la porta de la confiança.» un compendi de consells pràctics per tes i adreçat a sacsejar esperits ador- «Els líders han de ser font permanent reeixir com a professionals en un món mits. d’entusiasme.» «És a la infantesa quan turbulent, ultracompetitiu i en prego- Per començar, una atractiva declara- cal fer arrelar la cultura de l’esforç.» na crisi de valors. ció de principis en clau de psicologia «L’educació és l’art de transmetre co- És un esforç que li hem d’agrair. catalana profunda: la gratuïtat de l’ac- neixements.» Perquè el llibre Piensa, es gratis, publi- te de pensar, pel fet que deriva de I —concedim— com a perla final: cat per Editorial Planeta, és un llibre 1.300 grams d’un òrgan anomenat cer- «Qui odia la publicitat la venera el dia tremendament suggestiu alhora que vell posat al nostre abast per la natura que la necessita.» aclaparadorament excitant. Com diuen amb un únic compromís: fer-ne ús. Bo és que els publicitaris reflexionin els anglesos, thought-provoking. Fa Els 84 capítols de fulgurant lectura En qualsevol cas, són consells estimu- sobre el món actual. Joaquín Lorente pensar (la qual cosa —l’autor dixit— és que componen el llibre són un com- lants, provinents d’una talaia molt ele- ho fa i li surt un text força llegívol, gratis). pendi de saviesa empresarial. Integren vada: mig segle d’experiència professi- aclaparador a estones, ampul·lós però L’autor palesa les seves ganes de dir un formatge de moltes llets (no totes onal en l’anomenada economia de sucós. Però no ho digueu a ningú (sa- la seva i fa servir per a això una munió bones; no manca un cert esperit agres- mercat, que recolza sobre una pedra bem que ho fareu; és el nostre truquet d’aforismes, molts d’ells aparentment siu en algunes de les recomanacions). angular: saber vendre. final).

Crítica cinematogràfica

Peio Sánchez Katyn, l’exercici de la memòria Director del departament de Cinema de com a reconciliació l’arquebisbat de Barcelona

i altres ciutadans assassinats. El muntatge tallant ens KATYN desplaça des del temps de la desolació fins al moment DIRECTOR: Andrzej Wajda. en el qual es forja la matança. El diari d’un dels oficials INTÈRPRETS: Artur Zmijewski, ens serveix d’acta detallada d’aquests darrers dies. Els abundants primers plans ens endinsen en la ingenuï- Maja Ostaszewska, Andrzej Chyra. tat i el valor, en la complicitat i la por, en la tristesa i DRAMA BÈL·LIC. 118 minuts. el desemparament. L’opacitat dels colors i la conten- Polònia, 2007. ció de la llum marquen una atmosfera de record a la vegada que de revelació. L’el·lipsi dels botxins sovint mostrats d’esquena, a penes perfilats psicològica- El cinema com a narració audiovisual té un poder ment ens indica visualment el poder d’un sistema. de memorial eloqüent. De vegades, les imatges tren- Aquest tractament formal mostra una voluntat quen el silenci i la mentida que s’han edificat des d’un expressiva de la veritat que es consuma en els deu sistema d’ocultament que involucra víctimes i botxins, minuts finals on els fets es presenten d’una manera supervivents i col·laboradors. seca i repetitiva, amb una brutalitat natural i mecàni- El mestre polonès Andrzej Wajda ha volgut sege- ca en la qual els botxins actuen com a engranatges llar la seva àmplia i significativa filmografia, recordem d’una màquina de mort on únicament les víctimes títols com Kanal (1956), Cenizas y diamantes (1958), El conserven caràcter personal. hombre de mármol (1977) o Pan Tadeusz (1998) amb En elles la fe brollarà com pregària i força de aquest testament personal i nacional i alhora universal convicció enmig de la desolació. Tant les víctimes com realitzat als 81 anys. Personal perquè el genocidi de els que els enyoren veuran en experiència creient una Katyn perpetrat pel comunisme soviètic el 1940 el va font de resistència. El pla del crucifix enterrat es afectar directament en l’assassinat del seu pare i en el converteix en una icona de la memòria. D’una banda dolor de la seva mare. Nacional perquè representa un identifica els assassins amb el Crucificat i, de l’altra, avisa fet essencial per comprendre la Polònia actual, que va l’espectador enfront de l’oblit que amaga la veritat i sobreviure després de més de quaranta anys d’oculta- davant la venjança que destrueix el futur. El cert és que ment, i que encara avui pateix aquesta identitat sofrent aquesta mena d’exercici de la memòria resulta dur a que en moments inesperats aflora sorpresivament i tots podem ser víctimes i botxins, silenciats i ocultadors. part que alguns el considerin molest; un senyal n’és emocionalment. I, en definitiva, universal no només La narració assumeix el punt de vista de les dones, l’estrena retardada entre nosaltres. Amb tot, però, era perquè els aliats es van convertir en còmplices silents en especialment inspirada Maja Ostaszewska, que espe- imprescindible fer aquesta pel·lícula i necessari contem- els judicis de Nuremberg; sinó perquè, i això és crucial, ren inútilment les víctimes, els més de 20.000 oficials plar-la, dolorosament però lúcidament. 36 Ciència 8 octubre 2009 Per Francesc Nicolau Professor de la Facultat de Filosofia de Catalunya Actualitats científiques A la recerca d’aigua al planeta Mart

El 21 de febrer de l’any passat us explicava que tura de Mart, més alta que l’actual (que és de -20º desenvolupat la vida. Per això s’ha pensat que la unes fotos enviades per la sonda Mars Express de mitjana), feia que l’aigua fos líquida a la seva sonda Mars Science Laboratory, que es projecta feien pensar en la possibilitat de glaceres actives superfície. Com que a la Terra els antics llacs i enviar a Mart el 2011, ho tingui en compte per al planeta Mart. Doncs bé, ara resulta que uns deltes són rics en fòssils, s’ha pensat en la possibili- escatir-ho. estudiosos de la Universitat de Colorado, segons tat de trobar-ne també en aquest lloc de Mart, en Mentrestant l’ESA, l’Agència Espacial Europea, es publica a la revista Geophysical Research cas que en aquest planeta també s’hi hagués està programant també una missió a Mart per al Letters, han descobert un llac d’aigua gelada 2016. S’anomena ExoMars i s’hi preveu un rover sobre aquest planeta. Es basen en una fotografia que aterri i es mogui per la superfície. Si ho fa els enviada per la sonda MRO o Mars Reconnaisance europeus es rescabalaran del fracàs que van tenir Orbiter, que és la que va ser llançada el 2005 i amb la Mars Express el 2003, que també havia de posada després en òrbita marciana, a una altura col·locar un vehicle a Mart, però que va fallar poc de 320 km, envia fotografies amb un alt grau de després del seu llançament. precisió en la visualització dels accidents superfici- Tant els americans com els europeus volen cercio- als. La foto, diuen, mostra que un congost (o rar-se del tot de l’existència de l’aigua a Mart i la canyon) de la regió de Shalbatana Vallis es veu distribució actual de la que encara hi hagi i, en clarament que ha estat excavat per l’acció de conseqüència, també intentar trobar traces de l’aigua que corrent tot baixant cap a una vall més vida passada (o present!), o almenys estudiar les ampla ha deixat un gran dipòsit de sediment condicions biològiques del planeta. glaçat bo i fent un delta molt clar. I podrà algun dia l’home arribar a Mart? El projec- Aquest llac Shalbatana tindria uns 1.200 km2 te era anar-hi el 2020, però sembla que encara d’extensió superficial, amb una llargada de 200 s’endarrerirà més. El que nosaltres hi diríem és que km i uns 500 m de profunditat. S’hauria format no veiem que sigui de gran utilitat per a la huma- ara fa uns 3.400 milions d’anys, quan la tempera- nitat aconseguir-ho. La intimitat de la matèria 1898 poden anunciar que han aïllat 0,1 17. El descobriment d’elements radioactius mg d’un nou element que és cinc mil vegades més radioactiu que l’urani. L’anomenen poloni en honor de la pà- Va ser el 1896, un any abans de la cògnita) aquells enigmàtics raigs. Ara a estudiar química pel seu compte i tria de Marie. Però encara no acabaren troballa de l’electró per Thomson. Però ja no són una incògnita: sabem que no aconseguí, als 24 anys, traslladar-se a aquí: al cap de 45 mesos, i després de trigà temps a poder-se interpretar com són altra cosa que ones electromagnè- París per estudiar a la Sorbona. Allí rebre més tones de mineral de pech- una prova de la descomponibilitat del tiques com les de la llum, però molt vivia en unes golfes i, per guanyar-se el blenda, poden proclamar que encara nucli de l’àtom. Com en altres ocasions més intenses, de menor longitud d’ona. pa, es va col·locar de dona de fer feines hi ha un altre element dos milions de al llarg de la història de la ciència va ser Només feia un any de la descoberta als laboratoris de la universitat, mentre vegades més actiu que l’urani: n’han una descoberta casual. Però que resul- de Röntgen que el francès Antoine al mateix temps estudiava i seguia els aïllat un clorur que té l’aspecte de pols tà importantíssima. Fins i tot tingué Henri Becquerel (1852-1908) en feia cursos. Feia tres anys que hi era quan blanca, però és un xic luminiscent i fins aplicacions mèdiques. una altra de més interessant encara, conegué el físic Pierre, que, amb el seu i tot emet calor. La seva intensitat de pensant, en un primer moment, que es germà Paul-Jacques havia descobert el radiació fa que es decideixin a ano- De la fluorescència a la trobava davant d’un altre cas de raigs fenomen de la piezoelectricitat. Ma- menar-lo radium (cat. radi). La des- radioactivitat X. Hi ha minerals, com la fluorita (i nya (ara serà Marie) i Pierre se sentiren coberta els fa famosos. El 1903 re- d’ella ve el mot fluorescència), que atrets per l’afinitat de caràcter i ideal ben, amb Becquerel, el premi Nobel El tub de Crookes no fou útil només presenten la propietat d’emetre una científic i al cap d’un any i mig d’haver- de Física. per demostrar que el corrent elèctric lluminositat sota l’acció de raigs ultra- se conegut s’uniren en matrimoni. Però no van ser ells els qui aclariren era un flux d’electrons. Va donar ori- violats. No serà, es preguntà Becque- Només feia un any que eren casats la naturalesa exacta d’aquelles radiaci- gen també a una altra troballa ben rel, que també emeten raigs X? Estava quan Becquerel els féu saber el que ons emeses per l’urani, tori, poloni i interessant: la dels raigs X, el 1895. El estudiant la fluorescència d’un mineral havia trobat. Ells s’hi interessaren tot radi. Hi haurà aviat qui ho farà; ja físic alemany Wilhelm Conrad Röntgen d’urani i va acostar-hi una placa foto- seguit i es posaren a fer mesures de la explicarem com s’hi arribà. Tanmateix (1845-1923), tot estudiant la luminis- gràfica ben tapada amb un paper ne- radiació produïda per l’urani. Com fer- acabem la història d’aquest matrimoni cència produïda pels raigs catòdics en gre i, efectivament, constatà que que- ho? Precisament aplicant un electrò- tan benemèrit per a la ciència: Pierre el el vidre del tub, va observar amb sor- dava impressionada. Es creia haver metre basat en la piezoelectricitat des- 1906 mor d’un desgraciat accident. Un presa que una làmina de cianur de platí constatat el que pensava, però poc coberta pels germans Curie, que dia, anant pel carrer, va relliscar amb que tenia al laboratori mostrava fluo- després es trobà amb plaques velades mesurava molt bé la ionització produ- tan mala sort que anà a parar sota les rescència cada vegada que feia passar que eren a la vora d’aquell mineral ïda pels raigs emesos per l’urani. I fan rodes d’un carro de transport (ja en corrent per aquell tub de Crookes. I hi d’urani sense que hi hagués provocat proves amb altres minerals. Marie des- deien un camion, encara que fos de apareixia la lluminositat sense estar la la fluorescència. Això era una novetat: cobreix que el tori també és radioactiu. tracció animal), i morí a l’acte. Marie es làmina enfront dels raigs bo i mante- l’urani produeix uns raigs X o sem- Dins dels minerals d’urani, com la pech- veu desemparada, amb les dues filletes nint-se fluorescent encara que hi inter- blants, espontàniament, sense que tin- blenda, es troben que en certs punts la nascudes del matrimoni. Però és dona posés un paper, un cartó o la porta. Tan gui res a veure amb la fluorescència! radioactivitat és més intensa que en forta i vol deixar ben alt el nom del seu sols s’anul·lava amb la interposició Com interpretar-ho? D’on ve aquesta altres. I fins i tot més que la de l’urani marit. Aconsegueix la càtedra que ell d’una làmina metàl·lica. Això vol dir radioactivitat? aïllat. Cal fer moltes més anàlisis i ben havia deixat vacant i... el 1911 rep el que el corrent elèctric produeix una meticuloses. Necessiten un laboratori i premi Nobel de Química (única perso- radiació capaç de travessar cartó o fus- Hi ha minerals de naturalesa l’Escola de Física els cedeix un soterrani na que ha rebut dues vegades aquest ta! Quina interpretació donar-hi? Rönt- radioactiva on desaven màquines velles. En aquest preuat guardó). Funda el gran Institut gen veié que era el xoc dels electrons antre humit fan importants descober- du Radium per a les aplicacions mèdi- amb el vidre que produïa aquells raigs Un matrimoni francès havia de do- tes. Demanen al govern austríac que ques. Però si el radi pot guarir de càn- tan penetrants. En restà meravellat i els nar resposta a l’interrogant plantejat els faciliti mineral de pechblenda de les cer, també pot produir leucèmia. I és el estudià com pogué. Va observar que per Becquerel. Ella era d’origen polo- mines de Joachimstal (Bohèmia). D’una que li ocorregué: la seva perllongada també podien impressionar plaques nès. De soltera es deia Manya Sklo- tona, que els ha costat un preu força alt exposició a les radiacions sense cap fotogràfiques encara que estiguessin dovska (1867-1934) i ell Pierre Curie i els ha deixat a zero, després de dies i protecció, desconeixent-ne el perill, li tapades. Més encara, tapant-les amb la (1856-1906). Ella havia nascut a Var- dies de fondre el mineral, remenant, va fer contraure aquesta malaltia. Va mà es velaven mostrant els ossos dels sòvia, ocupada aleshores pels russos, separant i analitzant, amb uns vapors morir el 4 de juliol del 1934 amb una fi dits. I... ja sabem l’ús que després se que no deixaven que les dones entres- sufocants que els irritaven la gola, po- tan cristiana com cristiana havia estat n’ha fet per a la medicina. Röntgen sin a la universitat. Però Manya (Maria, den obtenir 50 kg de metall que ara la seva vida. No podíem deixar de dir- anomenà raigs X (X com a signe d’in- en polonès) amb grans esforços es posà destriaran. Noves anàlisis i el juliol del ho. 37 Ràdio Estel 8 octubre 2009

«Nits

Emili Pacheco i Estel» Mercè Raga.

Redacció Barcelona

Nits Estel és el nou programa informatiu i de tertúlia de Ràdio Estel i Ràdio Principat. El programa essencialment és informatiu i de tertúlia. Està editat per Mercè Raga i dirigit per Emili Pacheco. Durant la primera hora i quart preval l’actualitat amb el repàs de les notícies que han deixat el dia. Just després s’inicia la tertúlia. L’espai Nits Estel compta amb col·laboradors de luxe provi- nents de tots els sectors socials, educatius i polítics de Catalunya. Persones com ara el filòsof Francesc Torralba, l’exdirectora de Turisme de Catalunya, Isabel Galobardes, la senadora de CiU Montserrat Candini, el director de la Fundació Rafael Campalans, Albert Aixalà, o el director de Justícia i Pau, Eduard Ibáñez. A més, Nits Estel analitza cada nit un tema d’actualitat a través d’entrevistes amb els protagonistes de les informaci- ons.

Àrees temàtiques

A partir de les deu de la nit, Nits Estel es transforma, adap- ta un ritme més pausat per abordar també l’actualitat però de manera més relaxada i des de diverses òptiques. Els dilluns Eulàlia Tort ens proposa Graella de Ràdio Estel un espai de Valors; els dimarts és temps de solidaritat amb Joan Ortiz i Sirocco; els dime- cres ens acostem al món voca- cional de la mà de l’espai Temps d’escolta; els dijous tenim una cita amb Els ger- mans orientals, i finalment els divendres descobrim l’espai Arsènic per compassió, una proposta de reflexió des de Ràdio Principat. Nits Estel també inclou espais prou consolidats dins la graella de Ràdio Estel com ara Espurna d’alba amb Eduard Soler i Carme Catà i els Dietaris de música i músics amb Joan Úbeda.

De dilluns a divendres, de 20.30 a 22.30h 38 8 octubre 2009 Agenda

projecció del documental sobre el • PALAU DE LA MÚSICA CATALA- • ESTACIÓ D’ENLLAÇ.— El 16 d’octu- OCTUBRE ÉS EL MES XXXII Congrés Eucarístic Internacio- NA.— El 14 d’octubre, a les 19.30, bre, a les 21.00, nit de solidaritat: CONSAGRAT A LA MARE nal de Buenos Aires del 1934. Home- concert de Teresa Valente (violon- bokatada, batukada, titelles i testi- natge al P. José Mariné Jorba, testi- cel), Paolo Oliveira (piano) i Irene monis del Tercer i Quart Món a l’es- DE DÉU DEL ROSER moni de la visita del cardenal Pacelli, Alfageme (piano), que interpretaran glésia de Santa Anna (c/ Rivadeneyra, amb motiu dels seus 90 anys. C/ obres de Mompou, Debussy i Albéniz, 3 – Barcelona). Melcior de Palau, 56-58 – Barcelona, entre altres; el 17, 18 i 24, a les 10.30 INTERNET tel. 933 391 439. i 12.00, Petit Palau per a nens d’1 a 2 • BISBE JOAN CARRERA.— El 17 d’oc- • JOVES.— El Fòrum de Pastoral amb anys, amb la companyia Kamalundu. tubre, a les 11.00, jornada dedicada Joves estrena web (www. • PARRÒQUIA DEL PILAR.— El 12 Més informació: tel. 902 442 882. al bisbe Joan Carrera al Seminari forumpj.org) amb nova estructura, d’octubre, misses a les 9.00 (caste- Conciliar de Barcelona. L’acte con- més recursos, més participació i amb llà); 10.00 (català, cantada per la Co- • FUNDACIÓ JOAN MARAGALL.— sistirà en una eucaristia presidida una clara vocació de servei per a tots ral Estel); a les 11.30 (missa baturra Sessions de reflexió amb motiu de la per l’arquebisbe de Barcelona, el els agents de pastoral amb joves. concelebrada i presidida pel bisbe publicació del número 234 de la re- cardenal Lluís Martínez Sistach, i auxiliar de Barcelona, Mons. Sebastià vista Qüestions de Vida Cristiana, de- una ponència de Mn. Salvador Ba- ALTRES BISBATS Taltavull i cantada pel Grup d’Amics dicat a l’economia: el 14, 20 i 29 cardit, vicari episcopal de la diòcesi d’Aragó amb rondalla i ball de jotes d’octubre, i 17 de novembre, a les de Barcelona. Ràdio Estel retransme- • LITÚRGIA.— Del 27 al 30 d’octubre de les Germanes Blesa); a les 13.00 i 19.00, coordinades per Ramon Pla i trá l’acte en directe. Palència acull les Jornades Nacionals 18.00 (en castellà), i a les 20.30 (missa Arxé, director de la publicació; els de Litúrgia amb el tema La eucaristía, i cant de l’himne, en castellà); a les dies 28 d’octubre; 4, 11, 18 i 25 de • CENTRE CÍVIC EL SORTIDOR.— El fuente de la vida cristiana. En la ex- 17.00, concurs de dibuix per a nens i novembre, i 2 de desembre, con- 17 d’octubre, a les 21.00, activitat La hortación apostólica «Sacramentun joves, i titelles amb el grup Construc- ferències sobre El viatge com a forma cuina dels bolets. Pl. del Sortidor, 12 caritatis» de S. S. Benedicto XVI. Més tors de fantasies; a les 19.30, Rosari i simbòlica, coordinades per Eduard – Barcelona, tel. 934 434 311. informació: tel. 913 439 644, acte marià (en castellà). C/ Casanova, Cairol. Més informació: c/ València, [email protected]. 175 – Barcelona, tel. 934 309 588, 244, 2n - Barcelona, tel. 934 880 888, • ESGLÉSIA DE SANT GAIETÀ.— El 17 www. parroquiadelpilar.bcn.org. fax 934 882 444, fjm@fundacio d’octubre, a les 21.00, festival Can- joanmaragall.org. tate Barcelona 2009 amb la Coral BARCELONA • ACCIÓ CATÒLICA OBRERA.— El 12 Som i la Coral Carmina Dacica Choir • FUNDACIÓ PERE TARRÉS.— El 8 d’octubre, de 9.30 a 18.00, 56a Jor- • CASAL LOIOLA.— A partir del 15 (Romania), amb repertori de madri- d’octubre, a les 19.00, conferència nada General de l’ACO amb el lema d’octubre, els dijous de 10.00 a 12.00, gals renaixentistes a peces contem- de Marta Burguet (doctora en Peda- «Cridats a ser responsables i solidaris Dolors Pujol, r.s.c.j., imparteix un taller porànies; el 18, a les 18.00, concert gogia i professora en mediació i reso- en un món consumista», al col·legi d’oració i vida. Més informació: c/ Bal- del Cor St. Teresa’s School Choir (An- lució de conflictes de la UB, UOC i dels Salesians Sant Joan Bosco, pas- mes, 138 – Barcelona, tel. 934 156 434, glaterra), amb repertori sacre clàssic Universitat Jaume I de Castelló) sobre seig Vall d’Hebron, 258 – Barcelona. [email protected], www.casalloiola. i actual. C/ Consell de Cent, 293 – Cultura dels conflictes socials: el rep- org. Barcelona. Entrada gratuïta, aporta- te de viure junts en una societat plu- • FUNDACIÓ BALMESIANA.— El 13 ció voluntària per al manteniment de ral. Més informació: tel. 902 410 000. d’octubre, a les 19.00, lliçó inaugu- • AULA MOUNIER.— El 15 d’octubre, l’orgue. ral del curs 2009-2010 La «Sapientia a les 19.00, Jaume Aymar parlarà so- • CENTRE D’ESTUDIS PASTORALS.— cordis» al magisteri de Francisco Ca- bre L’actuació personalista del bisbe • ANY DE LA CISA.— El 18 d’octubre, Curs sobre El servei de llegir a la nals, que impartiran Mons. Enric Pla- Carrera. Serà a la Sala Sant Jordi, de la XIV Trobada de cossos de portants missa, els dies 8, 15, 22 i 29 d’octu- nes (cap emèrit del Servei del Pontifi- Facultat de Filosofia de Catalunya, c/ del Sant Crist de Catalunya: a les bre, i 5, 12, 19 i 26 de novembre, ci Consell de les Comunicacions Socials) Diputació, 231 – Barcelona. 10.30, Via Crucis a la parròquia al de 19.00 a 20.30. Més informació: c/ i Mercedes Palet (psicòloga i doctora santuari de la Mare de Déu de la Cisa. Rivadeneyra, 6, 3r - Barcelona, tel. en Filosofia i Ciències de l’Educació); • ÀMBIT MARIA CORRAL.— El 15 Més informació: santuari Mare de 933 174 858. del 19 d’octubre al 7 de juny, els d’octubre, a les 20.00, sopar hora Déu de la Cisa, parròquia de Sant dilluns de 19.00 a 20.00, curs de Teolo- europea amb el tema La transversali- Pere, tel. 937 522 878, santperede • PARRÒQUIA SANT JOAN M. gia espiritual sobre El camino espiritu- tat dels valors, amb Eva Bach (peda- [email protected]. VIANNEY.— El 9 d’octubre, a les al de los ejercicios ignacianos, a càrrec goga, mestra i escriptora), Jaume 18.30, missa en memòria de Pius XII i de Pedro Suñer, s.j. C/ Duran i Bas, 9 – Barberà (periodista), Lluís Calvo (co- • CATEDRAL.— El cor de cambra Fran- Barcelona, tel. 933 026 840, fax 933 ordinador institucional del Consell cesc Valls cantarà a les misses conven- 170 498, [email protected], Superior d’Investigacions Científiques tuals el 18 d’octubre, Meditabor de www.balmesiana.org. a Catalunya) i Jordi Cussó (president F. X. Witt (ofertori) i Domine Domi- de l’Associació Valors). Més informa- nus noster de O. di Lasso (comunió). Alba residència d’àvies • FUNDACIÓ ALFONSO COMÍN.— El ció: tel. 932 722 950. 14 d’octubre, a les 19.30, Juan Her- • INSTITUT DE TEOLOGIA I HUMA- Torre de 24 places només per a dones nández Vigueras (doctor en Dret, es- • ASSOCIACIÓ CIC.— El 15 d’octu- NISME.— El 19, 20, 21 i 22 d’octu- a Sarrià-Sant Gervasi pecialitzat en la crítica política de la bre, a les 19.30, sessió del Seminari bre, a les 18.45, curset sobre Ser y a 10 minuts del centre de la ciutat desregulació financera) parlarà sobre de Filosofia i Mística XII. Virtuts i vivir como cristianos en un Estado y Estades curtes i llargues Avançar en el control financer: la su- Passions, con el tema La luxúria en una sociedad laica, a càrrec del P. Centre de dia, també els festius pressió dels paradisos fiscals. Més in- (Francesc Sauquet); el 19, a les 17.00, Evelio José Ferreras Galende, o.p., Visiteu-nos sense compromís! formació: Av. República Argentina, aula d’extensió universitària de la gent llicenciat en Teologia i Filosofia. Con- Tel. 932 039 740, Isabel 216, pral. 1a – Barcelona, tel. 934 185 gran sobre Les intrigues del Museu de vent de Santa Caterina, c/ Bailén, 10 – web: http://www.albaresidencia.es 497, fax 934 188 145, fdacomin@fda Lleida, amb Joan Rosàs (historiador, Barcelona. comin.e.telefonica.net, www.fda UB). Més informació: Via Augusta, 228, a/e: [email protected] comin.org. baixos – Barcelona, tel. 932 013 701, • SALMS.— El 19 d’octubre, de 17.30 fax 932 412 577, [email protected], a 19.30, s’inicien les trobades entorn www.iccic.edu/acic. de l’espiritualitat dels salms, anima- des per Justino Martínez, biblista i EL SEU PASSAT VA SER MOLT DUR. • SANT GALDERIC.— El 16 d’octu- missioner combonià. Més informació: bre, a l’església de Sant Pau del Camp, c/ Feliu i Codina, 59 – Barcelona, tel. VOLEU MILLORAR-NE EL PRESENT? a les 19.45, benvinguda a càrrec del 667 003 514, juspaz@combonianos. president del Patronat de Sant com, www.combonianos.com («Pala- Apadrineu un avi o una àvia! Galderic, Agustí Esteve; a les 20.00, bra en camino»). missa solemne. Més informació: tel. 933 521 275, www.edatmitjana.org, • MARE DE DÉU DE VALVANERA.— Delegació de [email protected]. La Confraria de Valvanera a Barcelona la Fundació Cristiana per a Nens i Gent Gran CURSETS DE CRISTIANDAT C/ Arrabal, 13, baixos A BISBAT DE GIRONA, 23 - 25 octubre 2009 47140 Laguna de Duero (Valladolid) Tel. 983 544 750 - 983 545 206 Dos dies per conèixer i aprofundir el fonamental cristià www.dfcna.org [email protected] Informació: 937 624 371 / 656 426 652 39 Agenda 8 octubre 2009

organitza una sortida a Torreciudad, • CATEQUISTES.— El 17 d’octubre, a • FEDERACIÓ DE CRISTIANS DE • NOVAHUMANITAS.— Del 30 d’oc- el 31 d’octubre, amb motiu del 25è les 16.30, III Trobada diocesana de CATALUNYA. GRUP AVANT.— El tubre a l’1 de novembre i del 6 al aniversari de l’entronització de la Catequistes: presentació del nou ca- 17 d’octubre, a les 17.30, a la sala 8 de novembre, Puigcerdà, sessi- imatge al santuari d’Osca: a les 12.00, tecisme a càrrec de Mn. Enric Termes, capitular de la catedral del Sant Espe- ons de dimensió humana Com pren- trobda d’amics i confrares; projecció delegat de Catequesi de Barcelona, a rit de Terrassa, Juan A. Pujals Vallhon- dre decisions, amb M. Ángeles de los d’un audiovisual; processó per l’es- la sala Ibèria de Sant Feliu; missa a la rat (president de la Fundació Bus- Ríos. Més informació: tel. 972 140 planada i rés de les lletanies a la Mare catedral de Sant Llorenç. El bisbe quets) parlarà sobre 125 anys de 671 i 616 164 006, info-barcelona@ de Déu; a les 13.10, missa i explicació Agustí Cortés presidirà l’eucaristia i l’arxiconfraria teresiana a Terrassa. novahumanitas.org. del retaule; a les 14.30, dinar de ger- beneirà els catequistes. manor; a les 17.00, Rosari i benedic- • INSTITUT DE TEOLOGIA FONAMEN- VIC ció. Més informació: Dolores, tel. 648 • FUNDACIÓ RUTH.— El 18 d’octu- TAL. CENTRE BORJA.— Formació 811 401, i Teresa, tel. 649 754 555. bre, a les 17.30, festa anual de la permanent: l’11, 18 i 25 de novem- • COVA DE SANT IGNASI.— Del 16 al Fundació Ruth amb la conferència bre, curs Iniciació a una estètica teo- 18 d’octubre, sessions d’Enneagra- • PARRÒQUIA DE SANT PERE DE LES Crisi econòmica, causa i conseqüènci- lògica, amb Antoni Blanch. Llicencia- ma, amb Josep Lluís Iriberri, s.j., i PUEL·LES.— Cada dijous, a les 12.00, es, a càrrec de Jaume Botey (profes- tura especialitzada en Teologia Francesc Vilahur; el 17, sessió sobre celebració de l’eucaristia a la capella sor d’Història, UB) i Jordi Roglà (di- Fonamental: els dies 27 de novem- El somni com a llibre i mestre, amb de Sant Josep Oriol (c/ Verge del Pilar, rector de Càritas Barcelona). Serà a la bre; 4, 11 i 18 de desembre, i 15, 22 Maria Generosa Quintas (psicòloga); 4 – Barcelona). capella Nord, c/ Brugarolas, 29 – Sant i 29 de gener, curs sobre El nombra- aprofundiment en la pregària; de l’1 Feliu de Llobregat. miento de los obispos en la historia de al 30 de novembre, mes d’exercicis • PASTORAL DEL SORD.— Activitats la Iglesia, impartit per J. I. González espirituals amb Josep M. Bullich, s.j. programades per a aquest curs: re- • CONCERT.— El 18 d’octubre, a les Faus. Més informació: tel. 936 741 150. Més informació: tel. 938 720 422, forç logopèdic i escolar, dimarts i 19.00, la Jove Orquestra de l’Anoia [email protected], dijous, de 18.00 a 19.30; orientació interpretarà obres de Galuppi i URGELL www.covamanresa.cat. familiar per a pares, dijous, de 18.00 Martínez Valls, amb la soprano Shei- a 19.00; activitats formatives per a la Grados i el tenor Carles Prat, sota la • CATEQUESI.— El 17 d’octubre, a les adults, dimarts i dijous, de 17.00 a direcció de David Riba. Serà a l’esglé- 10.30, Jornada diocesana de Cate- PREGUEM PER LES 19.30; formació de col·laboradors, sia de Sant Corneli de Collbató. quesi a la residència de la Sagrada dimarts, de 17.00 a 18.00. Per a més Família de la Seu d’Urgell. Presideix INTENCIONS DEL PAPA informació o atenció pastoral con- TARRAGONA el bisbe d’Urgell, Mons. Joan Enric creta: Mn. Xavier Pagès, dimarts, di- Vives, i el delegat diocesà Mn. Antoni • Per viure el diumenge com jous o dissabtes a la tarda, a la parrò- • ANY SACERDOTAL.— El 16 d’octu- Elvira. El ponent serà Mn. Joan Amich. el dia de la celebració comu- quia de Santa Teresa de l’Infant Jesús bre, de 18.00 a 20.25, curs «Any Sa- nitària del Senyor ressuscitat (Via Augusta, 68, entrada pel jardí cerdotal: fidelitat del Crist, fidelitat • CONFIRMACIONS.— El 18 d’octu- del carrer Sant Marc o carrer Benet del sacerdot», amb la sessió La Teolo- bre, a les 12.00, confirmacions a la • Perquè el Poble de Déu Mercadé, 25 – Barcelona), tel. 619 gia del ministeri sacerdotal, a càrrec parròquia de la Mare de Déu de s’esforci en la missió evan- 672 691, [email protected], de Salvador Pié-Ninot (professor a la Valldeflors, a Tremp. Presideix el bis- gelitzadora www.pastoralsord.tk. Facultat de Teologia de Catalunya i a be d’Urgell. la Pontifícia Universitat Gregoriana de GIRONA Roma). Inscripcions: tel. 977 233 833. • FITOR.— El 18 d’octubre, a les 11.00, • MISSIÓ.— El 16 d’octubre, a les Anuncis per paraules el bisbe de Girona, Mons. Francesc 20.30, pregària missionera a la parrò- Pardo, presidirà la celebració de la quia de Sant Julià de l’Arboç (c/ Ma- missa de l’Aplec de Fitor. jor, 13), amb el lema «La Paraula, COMPRA i VENDA DIVERSOS llum per als pobres». ADVOCADA especialista en nul·litats • GERMANETES DELS POBRES.— El COMPRO SEGELLS, postals i tota matrimonials i separacions. 1a visita 25 d’octubre, a les 11.00, solemne • LAICS.— El 17 d’octubre, sessió del classe d’objectes i mobles antics. gratuïta. Tel. 934 510 707. Tel. 933 578 394. eucaristia presidida per Mons. Francesc curs «Trobar-se en la fe», per a laics, NOIA de 32 anys voldria conèixer noi Pardo en acció de gràcies per la cano- amb el tema Déu surt a l’encontre de catòlic de 35 a 50 anys per a amistat i nització de la fundadora de les Germa- l’home, a càrrec de Mn. Rafael Serra COMPRO possible relació. Tel. 661 686 546. netes dels Pobres, Joana Jugan. i Mn. Norbert Miracle. Serà a la parrò- rellotges de qualsevol tipus, ràdios, làmpades, mobles, segells, pos- quia de Crist Rei de Reus (d’11.00 a tals, monedes, llibres, joies i instruments TREBALL • FUNDACIÓ CAIXA GIRONA.— Del 13.00) i a la parròquia de Sant Joan musicals. Tel. 609 230 303. 10 de novembre a l’1 de desem- de Valls (de 16.00 a 18.00). Més infor- MARIA JOSÉ GARRIDO s’ofereix per bre, els dimarts a les 19.30, curs La his- mació: tel. 977 233 833. fer feines de casa i/o neteja d’escales, DESCOBREIX tòria de la vida a la Terra, sens dubte, premsa cristiana, ens com a fixa o interina, per hores. Amb comunica, ens uneix. referències. Tel. 626 316 742. la història més bonica del món. Més TERRASSA informació: tel. 972 209 836, fax 972 ✂ 209 414, info@fundaciocaixagirona. • ESCOLA DE PREGÀRIA.— El 9 d’oc- org, www.fundaciocaixagirona.org. tubre, de 21.00 a 22.00, a l’església Si voleu anunciar-vos, ompliu la BUTLLETA D’INSERCIÓ de Sant Miquel de la parròquia de a base d’una lletra per quadret, deixant un espai en blanc LLEIDA Sant Pere de Terrassa. El P. Gaspar entre cada paraula i envieu-ho juntament amb un gir postal Borda, carmelita, dirigirà la sessió so- o xec bancari a CATALUNYA CRISTIANA c/ Comtes de • BÍBLIA.— El 17 d’octubre, de 17.00 bre Amb el profeta, cerquem la imat- Bell-lloc, 67-69 - 08014 Barcelona. a 18.30, cartes de sant Pau als Corin- ge de Déu. tis, a càrrec de Mn. Daniel Turmo, a NOMBRE DE SETMANES IMPORT TOTAL l’Acadèmia Mariana de Lleida. • GERMANES COOPERATRIUS.— Del NOM ......

9 al 12 d’octubre, exercicis espiritu- ADREÇA ...... SANT FELIU DE LLOBREGAT als ignasians, per a noies, impartits pel P. Pedro Cura, c.p.c.r., i les Germa- POBLACIÓ ...... C. P...... • FORMACIÓ.— El 13 d’octubre, a les nes Cooperatrius. Serà a la casa Ver- TELÈFON ...... DNI/CIF ...... 10.30, trobada de formació de sacer- ge de Montserrat, passeig del Remei, dots i diaques al Molí d’en Rovira s/n – Caldes de Montbui, tel. 938 654 (Vilafranca del Penedès), de la mà de 496, fax 938 653 480, cpcrcaldes@ 19,50 € Mn. Xavier Morlans. gmail.com. 3 setmanes

26 € 2 setmanes LLAR D’ANCIANS P. MIRALLES per a grans persones grans 19,50 € 1 setmana Tenim tres places disponibles REQUADRAT: suplement de 3€ per inserció. Preus amb IVA Inclòs. NIF: G-08862781 - Els donatius desgraven un 20% del total de l’IRPF (Llei 30/94) www.residenciapmiralles.org e-mail: [email protected] RESERVAT EL DRET DE PUBLICACIÓ Trafalgar, 39, 5è - 08010 Barcelona Tel. 932 681 867 - Fax 932 684 356 40 8 octubre 2009

Des del carrer Pensant-ho millor DAVID MALET, DIRECTOR DEL COR DE CAMBRA FRANCESC VALLS «La música és especialment

Joan Godayol idònia per elevar l’esperit» Bisbe emèrit

Agustí Codinach Agustí d’Ayaviri (Perú) Carmen de la Llave David Malet és, des del gener La veritable passat, el nou director del Cor de Cambra Francesc Valls que reforma canta els oficis de la catedral de Barcelona. Fa quasi bé vint- Una de les frases, poc freqüents, però de molta i-cinc anys que és en el món de actualitat que demostren intel·ligència i sentit la música i té esperança en el comú és el: «Dic jo...» futur de la professió: «Ara es Crec que en l’actualitat social i eclesial, on valora més la música en la sovint sentim moltes afirmacions categòriques i litúrgia perquè complementa i inobjectables, seria bo intercalar el dubte enmig dignifica la celebració eucarísti- d’uns així anomenats diàlegs en els quals ningú ca.» no escolta l’altre i hi ha desqualificacions mútues sense atendre els continguts de la —Què et va portar a ser baralla en qüestió. organista? Recordo que a Roma, quan en una ocasió vaig anar a visitar el cardenal Castillo Lara ACS, el —Des dels nou anys cantava a qual va tenir molt a veure amb la reforma del l’Escolania de la catedral i als nou Codi de Dret Canònic, en confiança, li vaig catorze ja n’era el pianista també en alguns cants. —Torna a ser un bon moment dir que el codi eclesial sempre estava supeditat acompanyant. L’aleshores —Quines peces vau escollir per a la música en la litúrgia ja a l’Evangeli i que a certes altures dels Andes organista de la catedral, Mn. per a la celebració de la que després del Concili Vaticà peruans, em semblava que ja no estava en Joan Gamissans, va veure que Mercè a la catedral? II, moment en el qual es va vigència. Em va contestar que ni ell mateix podia tenir aptituds i em va dir —Per a la festivitat de la Mercè deixar una mica de banda el estava conforme amb la nova actualització, si volia aprendre a tocar l’or- vam escollir l‘ofertori propi del gregorià i la polifonia en favor però que, la veritable reforma es trobava en gue. Ell mateix m’hi va iniciar i dia (Liber usualis de la llengua vernacla, s’ha vist algunes frases com ara: «generalment...», o aviat vaig començar, sota supplementum pro hispanae que era massa el que es perdia! «sembla que...» o «normalment...», la qual cosa ja descartava els absolutismes i condemnes com supervisió, a tocar l’orgue diocesibus): Gaudeamus omnes Ara es tornen a valorar més l’anatema sit, i que ja era més adaptable a acompanyant les misses a la in Domino, de William Byrd (c. aquests elements que dignifi- situacions i persones diverses amb un bon criteri catedral. Vaig estar quinze 1540-1623) a cinc veus, i per a la quen i complementen la cele- pastoral. anys com a segon organista de Comunió el motet eucarístic O bració litúrgica i entre ells, és Ara que reiniciem l’any escolar i tantes altres la seu fins que vaig anar a sacrum convivium, de Francesc clar, hi ha la música i el seu activitats després del període vacacional, ampliar estudis a Viena. Valls (1665-1747) a vuit veus patrimoni secular. m’atreveixo a proposar-nos, dins d’un realisme —Quin criteri fas servir per (amb un baixó que fa el baix —Està d’acord amb allò que sa, la possibilitat d’atenuar i relativitzar una escollir la música per a una continu). Per acabar, natural- deia sant Agustí que qui mica les nostres seguretats que tenen sempre celebració eucarística? ment, els Goigs de la Mercè. canta prega dos cops? molta càrrega subjetiva-opinable, enfront —A partir dels textos propis —Quins són els compositors —La qualitat immaterial de la d’altres punts de vista en fets i paraules que, de del dia en què ens trobem miro més valorats pel públic? música la fa especialment vegades, poden molestar els altres. Aquesta actuació humil em sembla molt evan- quins són els compositors que —Jo crec que qualsevol compo- idònia per elevar l’esperit. No gèlica, perquè tracta de respectar el proïsme, no han escrit polifonia vocal amb sitor —de qualitat, és clar— és casualitat que part de la faltar a la caritat, unir forces en comptes aquells textos i intento aconse- pot ser valorat pel públic seva història estigui íntima- d’anul·lar-les, construir la veritable unitat en el guir-ne les partitures. D’entre sempre que l’intèrpret faci ment lligada a l’Església i a la pluralisme de l’Esperit... i, d’altra banda, fins i tots ells escullo els que musical- comprensible la seva música i litúrgia ni tampoc que compo- tot poder participar millor en els esdeveniments ment em semblen més interes- accessible l’esperit que s’hi sitors de totes les èpoques esportius, que necessàriament inclouen un sants i els programo per ser amaga. En aquest sentit puc hagin conreat peces de quali- contrincant (no enemic); també poder escoltar cantats aquell dia. També gaudir molt amb compositors i tat indiscutible en aquest les diferents propostes polítiques amb atenció procurem que hi hagi sempre peces de molt diferents estils. gènere. Per tant no sé si dos constructiva (no desqualificant amb ràbia alguna cosa en gregorià i que —Quin creu que és el futur cops però com a mínim un de perquè és d’un altre partit); valorar amb alegria el poble pugui participar de la professió? molt bo! les noves modes, músiques i creativitats dife- rents que generalment provenen dels joves que són més espontanis i lliures; i, per dir alguna cosa del nostre «gremi» com a colofó..., com- prendre amb serenitat i sense escandalitzar-nos, el fet que de vegades ens topem amb algú de Rauxa nosaltres mateixos, que tenim algun ministeri de servei a l’Església, i que podem tractar malament algú (que ens perdonin) perquè Eduard estem cansats, o hem dormit malament, o ens Vèncer la desafecció Brufau afligeix la soledat o la vellesa... en fi, coses humanes, que som humans! A Catalunya tothom constata una desafecció perquè pot dur molt fàcilment a la claudicació i a la Bon començament!, encara que sigui enmig de creixent dels ciutadans respecte de la política i els passivitat general davant de temes de primeríssim moltes dificultats que comporta aquesta gens afers públics. En termes generals ha augmentat el ordre per al país. És una actitud que, tot i ser fàcil situació actual. És consolador que, en la nombre de persones que es desentenen dels comprensible, és massa còmoda i no es pot justificar nostra estimada Església, sense menyscabament assumptes polítics perquè se’n senten desencisats. de cap manera. A la llarga s’acaba desactivant dels principis fonamentals de la fe i del magiste- La causa d’aquest desinterès l’hem de trobar en la totalment la societat fins a tornar-la apàtica. El que ri, puguem opinar o somiar amb altres possibili- pròpia classe política del país, que —sense excepci- cal, doncs, és que la ciutadania, faci el que faci la tats d’una praxi cristiana diferent, adaptada als ons— pateix de manca d’idees i de projectes, es nostra classe política, no hi vagi sempre a remolc, nous temps dins de la mateixa Història de perd en polèmiques estèrils i mostra falta d’unitat sinó que sigui prou madura i autònoma, que tingui Salvació. Que puguem dir sempre: «Dic jo...» en temes clau. En definitiva tenim uns polítics, tant personalitat pròpia i sàpiga engegar iniciatives i com un punt de vista més per a la construcció els del govern com els de l’oposició, que no estan a prendre decisions. Perquè un país vagi bé necessita de la veritat, en la qual tots tenim una petita l’alçada del que esperen els ciutadans. uns bons polítics, però sobretot que la societat part, davant de la Veritat absoluta de l’únic i Aquest desencant social és especialment perillós, encara sigui millor. veritable Déu i home, Jesucrist el Senyor.