Anna Marí Aguilar: “Els Anomenats «Angry Young Men» Als Escenaris Catalans: Primera Aproximació ” ( 38 Págs) Revista STICHOMYTHIA, 3 (2005) ISSN 1579-7368
Anna Marí Aguilar: “Els anomenats «Angry Young Men» als escenaris catalans: primera aproximació ” ( 38 págs) Revista STICHOMYTHIA, 3 (2005) ISSN 1579-7368 *1. Sobre la “generació” dels “Angry Young Men” El 8 de maig de 1956, data en què es va estrenar al Royal Court de Londres Look Back in Anger de John Osborne, es va erigir, i encara avui es cita com a tal, en el “break-through of the ‘new-drama’ into the British theatre” (Taylor, 1962: 37). Aquest moviment de renovació teatral, anomenat “New Drama”, “New Wave” o moviment dels “Angry Young Men”, es considerava inaugurat amb l’obra d’Osborne i se solen citar Arnold Wesker, Shelagh Delaney, Ann Jellicoe, John Arden, Harold Pinter o N.F. Simpson en la seua nòmina. Tanmateix, John Russell Taylor (1962), al seu estudi pioner sobre els “Angry Young Men”, hi inclou el treball de Joan Littlewood i el Theatre Workshop i el dramaturg irlandés Brendan Behan, a més d’altres figures emergents com Peter Shaffer. A tots aquests autors se’ls atribueix haver revolucionat un panorama teatral, el de l’immediata postguerra, caracteritzat pel monopoli del West End a les mans d’uns pocs empresaris que produïen obres centrades en el món i les problemàtiques de les classes privilegiades, tot mostrant indiferència cap als esdeveniments contemporanis i les mostres de canvi social. Com assenyala Lacey (1995: 9), els anys 50 i principis dels 60 es caracteritzaven per l’estabilitat social i la prosperitat, dins un panorama polític basat en un consens entre laboristes i conservadors pel que fa a les línies generals d’acció nacional i internacional (establiment de l’estat de benestar, suport a l’OTAN durant la Guerra Freda...).
[Show full text]