Treball De Fi De Grau Títol
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Facultat de Ciències de la Comunicació Treball de fi de grau Títol Autor/a Tutor/a Departament Grau Tipus de TFG Data Universitat Autònoma de Barcelona Facultat de Ciències de la Comunicació Full resum del TFG Títol del Treball Fi de Grau: Català: Castellà: Anglès: Autor/a: Tutor/a: Curs: Grau: Paraules clau (mínim 3) Català: Castellà: Anglès: Resum del Treball Fi de Grau (extensió màxima 100 paraules) Català: Castellà: Anglès: Universitat Autònoma de Barcelona “La boxa és com el jazz. El que és millor poca gent ho aprecia”. George Foreman ÍNDEX Pàgina 1. INTRODUCCIÓ 1 - 4 1.1. Presentació del treball 1 1.2. Justificació 2 1.3. Objectius 4 2. MARC TEÒRIC 5 - 25 2.1. Els inicis de la boxa 5 2.2. Regles de Queensberry 5 2.3. Púgils que han marcat un abans i un després 7 2.4. Categories de pes 10 2.5. La boxa a Espanya 11 2.5.1. La llegenda sobre la boxa (1876 - 1904) 11 2.5.2. La boxa no certificada (1904 - 1920) 12 2.5.3. Boom cultural (1920 - 1939) 14 2.5.4. La dictadura i la boxa (1939 - 1975) 17 2.5.4.1. L’edat d’or (1967-1977) 18 2.5.5. Ostracisme i foscor (1977-1999) 20 2.5.6. ‘El Lince de Parla’ i el nou segle (1999-2015) 22 2.6. Situació actual: Segona època daurada de la boxa espanyola 24 3. METODOLOGIA 26 - 30 3.1. Objecte d’estudi 26 3.1.1. Premsa esportiva de Madrid: Marca i As 27 3.1.2. Premsa esportiva de Barcelona: Mundo Deportivo i Sport 27 3.2. Hipòtesis a investigar 28 3.3 Estructura del treball 29 4. INVESTIGACIÓ DE CAMP 31 - 41 4.1. Anàlisi de la cobertura de la boxa a la premsa esportiva impresa 32 4.1.1. Percentatge d’informacions dedicades a la boxa 33 4.1.2. Rellevància del fet noticiable 34 4.1.3. Tipologia de les peces periodístiques 37 4.1.4. Marc de difusió dels successos 39 4.2. Comparativa i resultats 40 4.2.1. Diferències i semblances entre els anàlisis dels quatre diaris 40 5. LA SUPERVIVÈNCIA DEL ‘NOBLE ART’ 42 - 46 5.1. El valor de marca 42 5.2. Publicitat i patrocinadors 43 5.3. Promotores amb èxit 44 6. ESTEREOTIPS I PÚBLIC 47 - 48 CONCLUSIONS 49 BIBLIOGRAFIA 51 ANNEXOS 54 - 72 Presidents de la FEB 54 Boxa masculina espanyola: Campions del món 54 Boxa femenina espanyola: Campiones del món 54 Buidatge: Marca 55 Buidatge: As 57 Buidatge: Mundo Deportivo 61 Buidatge: Sport 63 Entrevista a Sandor Martin 65 Entrevista a Agustí Bernaus 70 1. INTRODUCCIÓ 1.1. Presentació del treball Els mitjans de comunicació tenen la funció d’informar, transmetre i entretenir a la ciutadania del seu àmbit territorial de difusió. Aquests construeixen fronteres en quant a les diferències que hi podem observar entre la cobertura que ofereixen a la seva societat els mitjans d’un país i d’un altre. En canvi, la dinàmica és semblant en la forma de consumir, és a dir, si hi ha una matèria global en el periodisme que compta amb un número de consumidors capaç de superar a la generalista, aquesta és l’esportiva. La premsa escrita esportiva té una clar predomini a l’Estat espanyol. Aquesta té una agenda ben definida que tracta d’acaparar el màxim d’informació relacionada amb el futbol ja sigui amb articles, columnes d’opinió, reportatges o cròniques. La resta de pàgines són dedicades a bàsquet, tenis, automobilisme i motociclisme —Fórmula 1 i Moto GP, respectivament—. En ocasions especials hi ha informació dedicada a altres esports com el futbol sala, la natació, el ciclisme, el golf i, fins i tot, en els darrers anys el bàdminton o el patinatge. Però, difícilment hi podem trobar notícies sobre esports de contacte, ni molt menys del baluard d’aquesta disciplina: La boxa. El present Treball de Fi de Grau (TFG) es centra en analitzar i, al mateix temps, comparar la cobertura de la boxa a la premsa impresa esportiva en un període — novembre i desembre de 2016— rellevant per aquest esport ja que es celebraven dues vetllades —Masters Series i Gran Canaria Boxea— d’especial importància. Al primer esdeveniment es donaven cita els principals rostres de la boxa espanyola i amb títols en joc com el Campionat d’Espanya del superwèlter. El segon té, encara, més importància ja que gairebé 50 anys després es van disputar dos campionats d'Europa de boxa en una mateixa vetllada i a territori espanyol. La boxa tant a Catalunya com a Espanya és considerada més un actor il·legal que una disciplina olímpica. De fet, la Llei impedeix emetre boxa a la televisió entre les 06:00h i les 22:00h. Aquesta situació precària arriba a ser analitzada per diaris internacionals. Un exemple és l’article de Paul Gibson al diari britànic The Guardian on parla dels motius que porten al públic a no interessar-se per aquest esport. Un d’aquests és la cobertura dels mitjans de la qual afirma en to sarcàstic que “les notícies sobre boxa són gairebé tan poc comunes com un adolescent britànic sobri a Magaluf”. 1 En aquesta línia, Gibson prossegueix comentant que a tots els països es posa de manifest els perills, però també s’esmenten les virtuts. En canvi, a Espanya es descriu a la boxa com el mal1. Per donar una explicació a aquests punts s’identifiquen els moments claus de la història de la boxa i les seves característiques. Es comença amb una breu descripció a nivell global per després fer una investigació profunda de l’àmbit espanyol. A més, es fa una descripció de la situació actual i les tendències del moment. A la part final del TFG trobarem les entrevistes i altres punts clau que tenen una especial vinculació amb la boxa. La majoria d’aquests repercuteixen en el tractament que fan els mitjans de comunicació a l’esport de contacte. En definitiva, l’estudi vol fixar la cobertura que ofereix la premsa esportiva espanyola a la boxa, analitzant i comparant els continguts dels quatre diaris esportius espanyols de referència: Marca, As, Mundo Deportivo i Sport. 1.2. Justificació L’esclat de la crisi econòmica al 2008 ha posat en perill l’estabilitat econòmica dels principals mitjans espanyols (Almirón, 2010). I és que tal com assenyala el periodista Albert Montagut (2012), la crisi econòmica mundial ha sigut un dels principals factors que “han convertit el periodisme en una espècie d’animal en perill d'extinció”. No obstant això, Montagut afirma també que hi ha altres factors que acompanyen a aquesta crisi: L’aparició d’Internet, la mateixa crisi d'independència dels mitjans i el declivi del reporterisme. La idea d’una crisi dins del periodisme ve molt abans que la crisi econòmica. Ja assenyalaven Díaz i Meso (1999) que no es pot posar en dubte que “el diari tradicional pateix una crisi que obliga a redefinir el seu concepte com a producte informatiu i a les empreses de la comunicació a buscar noves ofertes amb què aconseguir el favor del públic”. 1 Gibson, Paul. Why is Spain not interested in boxing?, en The Guardian. Recuperat de: https://www.theguardian.com/sport/the-balls-of-wrath/2015/jul/30/spain-not-interested-boxing-football- marco-mccullough-kiko-martinez 2 La premsa esportiva espanyola va considerar com a solució als problemes que s’havia de dedicar el màxim de cobertura possible al futbol oferint una cobertura pràcticament unidireccional. La resta d’esports han quedat en segon pla o han desaparegut de l’òrbita periodística. En concret, la informació referida a la boxa és gairebé inexistent en els mitjans de comunicació. Una situació diferent és produeix a la resta d’Europa i, sobretot, a Amèrica on la lluita, en general, atrau a grans masses i els mitjans de comunicació s’involucren en donar-li cobertura. Sense anar més lluny, el famós combat entre Floyd Mayweather i Manny Pacquiao va comptar amb 4,4 milions de compres a la modalitat de PPV i s’estima que va generar uns 1.000 milions de dòlars a Las Vegas, fent del primer l’esportista més ben pagat i al boxejador filipí el segon de l’any 2015. D’altra banda, a Gran Bretanya, en els últims anys, s’està produint una gran acceptació de les cadenes de televisió per l’esport de contacte. Els números parlen per si sols: La revenja entre Carl Froch i George Groves va omplir l’estadi de Wembley (Londres). És evident que la cobertura dels mitjans té una influència notable en el comportament del públic. La premsa esportiva no ha mostrat interès en atacar altres nínxols de mercats particulars. Amb això, la boxa espanyola del segle XXI s’està veient afectada per les poques mostres d’interès dels mitjans com també de la manca de modernitzar aquest esport —falta de màrqueting i pocs patrocinadors—. No obstant això, Internet està donant impuls a l’esport de contacte en els darrers anys. El carisma característic dels boxejadors ajuda a que el públic s’interessi per veure’ls i s’omplin pavellons com el de la Vall d’Hebron (Barcelona) o La Casilla (Bilbao). Però sense el suport dels mitjans és inviable no considerar-lo un esport minoritari. De fet, aquest carisma només funciona en uns pocs, els que disposen de més seguidors a les xarxes socials com Javier García Roche el ‘Rey Chatarrero’ o els que tenen un valor de marca que traspassa fronteres com Isaac ‘Chaca’ Real, Kerman Lejarraga el ‘Revòlver’ o Roberto Santos.